Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74421 | A 100 m del Llobetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-100-m-del-llobeto | COBERÓ, M.; SERRA, J. (1991): 'A 100 m del Llobetó', Carme (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Cataunya. | XIII-XV | No es conserven estructures visibles. | Es tracta d'un lloc actualment situat enmig d'un gran camp de conreu, molt a prop del jaciment anomenat 'El Llobetó', i correspondria a un antic centre de producció i explotació ceramista. El camp de conreu està situat a la falda de l'extrem SE de la Serra de les Garrigues, a uns 300 metres de la carretera de Carme a La Pobla de Claramunt. El jaciment 'A 100 Km del Llobetó' està situat en el sector NE del camp de conreu esmentat, en una zona on no hi ha cap indici d'estructures i on afloren fragments de material arqueològic. En aquest jaciment es troben en superfície nombrosos fragments de rebuig que, per les seves característiques, sembla pertànyer a un forn de ceràmica. En superfície també apareixen trossos gruixuts d'argila mig cuita amb una forma similar a la dels maons. Els membres de l'equip realitzador de la Carta Arqueològica de l'Anoia creuen probable que aquest jaciment hagi estat un forn d'obra. No és fàcil que sigui un forn de calç ni de guix ja que el tipus de pedra que es requereix per a l'elaboració d'aquests materials no es troben a prop de l'àrea del jaciment, a diferència del que succeeix en moltes altres zones del municipi. No es pot afirmar amb total seguretat que el forn pertanyi a la mateixa cronologia que els fragments ceràmics localitzats, donada la poca informació de què es disposa, però cal suposar que és així, tenint en compte que no hi apareix cap resta material d'altres períodes. Els materials recollits en aquest jaciment comprenen una mostra de material de rebuig i un tros de maó de pasta groguenca, amb restes de vidriat molt deteriorat en una de les seves cares. Entre els fragments ceràmics recollits destaquen: dos fragments informes de ceràmica gris de tonalitat clara, ben cuita, molt dura, amb marques molt evidents del torn ràpid, pasta homogènia amb molt poc desgreixant (petits fragments de quars i mica); una vora de recipient gran, de parets gruixudes, amb desgreixant de quars molt abundant, de color amarronat, superfícies sense tractament i de tacte rugós (probablement es tracti d'un gibrell), amb vora d'ala i parets gairebé verticals; un fragment de gerro de ceràmica oxidant, color ataronjat amb la superfície exterior més clara i abundants partícules de desgreixant menut de color marró. Aquest fragment correspon a la part superior de la panxa i a l'inici del coll, i conserva l'arrencament de la nansa; una vora de gran gerra de pasta rosada, clara, amb desgreixant abundant, de tamany petit i mitjà, superfícies bastant llises. La forma és similar a la del dolium del període romà, però la pasta és del tot diferent. Cal pensar que la funció d'aquest recipient seria la mateixa, és a dir, la d'emmagatzemar aliments de manera subterrània, a mode de sitja. | 08048-7 | Cal Llop o Cal Cases | Tot i que no s'observa l'existència de cap estructura, la detecció superficial dels materials arqueològics esmentats més amunt l'any 1991 va possibilitar la seva catalogació dins de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els esmentats materials van ser datats a la Baixa Edat Mitjana. | 41.5411800,1.6464200 | 387097 | 4599721 | 08048 | Carme | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74421-foto-08048-7-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Els materials arqueològics estan dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. ref. M-406). | 93|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 44934 | A Cal Bernadàs ensenyen de modus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-cal-bernadas-ensenyen-de-modus | BARGALLÓ i CHAVES, Eva (1988). Les més belles cases pairals i masies de Catalunya. Editorial De Vecchi, SA. Barcelona. BAROJA, Pio (1933). Memorias de un hombre de acción. Humano enigma. Editorial Rafael Caro Raggio. Madrid, pàg. 126. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SAGARRA i DE SISCAR, Ferran de (1935). La primera guerra carlina a Catalunya. El Comte d'España i la Junta de Berga, vol. 1. Editorial Barcino. Barcelona. | XIX-XX | Dita referida a la casa de Cal Bernadàs que consta de diverses versions, segons qui l'explica i que ens ha arribat per diverses fonts orals. La primera versió diu que a Cal Bernadàs, quan hi residia el Comte d'Espanya, hi va anar un pobre a demanar caritat. Va pujar les escales de pedra del mas, va trucar a la porta i li va sortir el Comte d'Espanya que en sentir que el pobre li demanava diners el va empènyer escales avall. El pobre, en més d'una accepció del mot, anava repetint pels carrers del poble que a Cal Bernadàs 'n'ensenyaven de modus'. Una altra versió diu que el Comte d'Espanya, resident a Cal Bernadàs era qui manava a les tropes carlines i feia de màxima autoritat al poble. Quan a algú se li havia de 'cantar la cartilla', esbroncar-lo o castigar-lo l'enviaven a Cal Bernadàs i la gent al veure'l ja deia que el desgraciat en qüestió anava a aprendre de modus. La tradició també ha recollit que el Comte d'espanya va demanar al batlle de Casserres pa pel seu regiment en un temps molt limitat. Aquest va al·legar que seria impossible satisfe la demanda ja que es pastava a mà i no tenien temps suficient. El comte enfadat el va fer fora de la casa, escales avall, tot dient-li: 'Si no teniu pa, aneu-vos-en al cul de l'infern'. Però la fama del Comte d'Espanya se la vaguanyar a pols i el record popular ha transformat els seus actes irònicament en aquesta dita, que ambé s'ha traduit a la literatura. Així tenim el cas de Pio baroja (1933) que escriu: 'El conde de España te enseñará a ti los buenos modos. Y los chicos se echaban a temblar. El conde vivia en una casa grande de la calle Mayor, en casa de Gironella (sic); pero desde una semana antes se trasladó a Casserras, a una csa que se llamaba la casa Barnadas, con gran satisfacción de los bergadanos, que al menos no veian a su tirano tan de cerca'. També Ferran de Sagarra (1935) esmenta l'estada del comte d'Espanya a Cal Bernadàs i el seu caràcter irascible i cruel. | 08049-287 | Carrer Major, 31 | El Comte d'Espanya fou enviat per comandar la Junta de Berga com a cap militar de l'exèrcit carlí i intentar unificar les dues faccions enfrontades entre sí. Es va instal·lar a Casserres a la casa Bernadàs. Pel que sembla fou més conegut pels seus mètodes sanguinaris que no per les seves victòries militars. A Casserres es coneix el cas de Josep Fuster i Grau que fou sentenciat a mort pel Comte d'Espanya, fou esquarterat, però abans li havien tallat una mà i el coll. Són nombrosos els seus propis soldats que va fer afusellar i les poblacions que va fer cremar per evitar que caiguessin en mans dels lliberals. Per totes aquestes arbitrarietats i d'altres fou assassinat pels seus propis partidaris al congost de Tresponts. | 42.0144400,1.8418800 | 404108 | 4652028 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44859 | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-casserres-no-shi-arriba-ni-per-mar-ni-per-terra | PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XX | A Casserres no s'hi arriba ni per mar ni per terra és una dita popular coneguda a la comarca que fa referència a la situació del nucli de Casserres i que ha perviscut de generació en generació. Significa que a Casserres s'hi entra, precisament, per roca. | 08049-212 | Casserres | 42.0143500,1.8419100 | 404111 | 4652018 | 08049 | Casserres | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 74341 | A dalt de la muntanya (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. | XVIII-XIX | És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. | 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' | 08025-211 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74339 | A fira me'n vull anar (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-fira-men-vull-anar-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1874). 'Corrandes populars', dins La Renaxensa núm. 26. BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Poc recordada actualment. | 'A fira me'n vull anar tan sols per vendre'm la roba, que si els polls valen diners aquest any me faré home.' | 08025-209 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar a la revista La Renaxensa el 20 de setembre de 1874 dins un petit recull de corrandes. Bertran hi anota: 'Aquesta sospitem que és treta de poc, pus no fa gaires dies que l'oírem cantar per primera volta a un jove i ben cepat carlista'. El 1885 és novament editada en un recull més ampli de cançons i corrandes de la zona del Montserrat. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74327 | A Igualada són xerraires (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-igualada-son-xerraires-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Només alguns veïns la recorden. | 'A Igualada són xerraires, a Montmaneu mentiders, als Hostalets embusteros i a Cervera botiflers.' | 08025-197 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada el 1885. La consideració de 'botiflers' (catalans partidaris de Felip V) fa referència a la Guerra de Successió (1704-1715). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73867 | A ponent del Mas de la Gallina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-ponent-del-mas-de-la-gallina | No es pot observar l'estat de conservació ja que no es distingeixen les estructures amb el propi entorn. | En aquest indret s'han localitzat estructures de pedra seca en l'extrem SE i NW. Entre el material arqueològic documentat, cal destacar àmfora itàlica, ceràmiques ibèriques oxidades, ceràmiques de vernís negre i de parets fines; entre les ceràmiques ibèriques s'ha trobat 'kalathos' de tipus reentrant. Aquest lloc és conegut com a Pla de Cameta. | 08008-113 | Cal Serrats/ Mas de la Gallina | Jaciment descobert per la secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el juliol del 1992. | 41.5961900,1.4637100 | 371965 | 4606083 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73867-foto-08008-113-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els materials trobats estan dipositats al Museu de la Pell d´Igualada i Comarcal de l´Anoia amb Números de referència: M-571 i M-563 | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44172 | A prop de Can Berengueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-berengueret | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MAURÍ, J. (1949): Història de La Garriga. Ed. Romagraf, Vol. 1, Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I aC - II | Les restes arquitectòniques conservades estan força alterades, en risc de desaparèixer. | També conegut amb el suggerent nom del Pla de les Parets, aquest topònim referencia les restes de murs que es troben entre els camps propers al mas de Can Berengueret. Passat el mas, a banda i banda del camí, es localitzen en els camps de conreu de cereals i els ametllers, restes que podrien correspondre a una vil·la romana, atenent tant al material ceràmic com a les restes construïdes que encara s'insinuen. | 08042-57 | A l'indret conegut com a Pla de les Parets, al sud-oest de Can Berengueret | Conegut d'antic, el jaciment ja es cita en l'obra de Gallardo (1938) en la que dóna notícies que a l'indret es recollí ceràmica campaniana, segons informació de J. Batista. J. Maurí (1949) en el seu llibre sobre la història del poble de La Garriga (1949) també recull el jaciment, degut a que les restes es troben properes a aquest municipi veí. En el recull de jaciments inventariats per Estrada i Villaronga (1967), també se'n fa esment, qualificant-lo com a possible vil·la romana del segle I aC. Entre els anys 1948 i 1973 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van recollir materials que comprenen des de fragments ceràmics ibèrics a una bona mostra de materials romans, ja fossin sigil·lades de diferents procedències, material constructiu o restes de paviments. Recentment s'hi han desenvolupat tasques de prospecció en el marc d'un projecte més ampli sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009), documentant-se restes d'opus signinum. | 41.6772200,2.3038400 | 442055 | 4614173 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A data d'avui encara es reconeixen restes de murs al tall del camí antic de Samalús, així com altres murs, i nombròs material ceràmic, especialment tegulae i dolia. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 40167 | A prop de Can Ros de les Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-ros-de-les-cabanes | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Jaciment situat a la vessant de migdia d'un suau turó, a les rodalies de Can Ros de les Cabanes, en un camí obert en urbanitzar la zona, als anys 70, el que avui podria ser part del carrer obert per donar servei a les cases de can València. En una zona plana amb una lleugera elevació i propera al torrent, amb accés a l'aigua. Van aparèixer restes de ceràmica feta a mà i fragments de sílex dispersos -trossos de ganivets, burins i ascles retocades-La terrissa és de pasta negrosa, amb el desgreixant molt groller. S'hi va loaclitzar un fragment amb restes de decoració de pentinat. Tanmateix, el material ceràmic apareix molt rodat. El jaciment s'ha interpretat com una zona de fons de cabanes i, per tant, com un lloc d'habitat. En la propsecció realitzada només s'han localitzat alguns fragments aïllats i molt rodats de ceràmica comuna ibèrica. Part dels materials, cedits per Josep Estrada, es troben en dipòsit al Museu de Granollers. | 08005-298 | Can Ros de les Cabanes | Jaciment documentat per Josep Estrada i Emili Ramon | 41.6688500,2.2439300 | 437060 | 4613286 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40167-foto-08005-298-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44391 | Abric de la Consagració | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-la-consagracio | DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI CULTURAL. SERVEI D'ARQUEOLOGIA i PALEONTOLOGIA, Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Capellades (Anoia) | S'han localitzat nou nivells arqueològics. Es van recollir dos peces i alguns ossos. La resta de material prové de recollida del pendent on s'aboca el sediment. Malgrat no haver-hi gaire material lític, els arqueòlegs que excavaren el jaciment l'any 1985 aventuren la hipòtesi cronològica del Paleolític Superior o musterià evolucionat. Durant l'estiu de 1991 es va produir el despreniment d'uns grans blocs de travertí de la part superior de l'abric que han caigut sobre l'esplanada del camí. El novembre de 1991 es van repetir nous despreniments. | 08044-24 | Cingle del Capelló | 41.5314800,1.6913100 | 390825 | 4598586 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44391-foto-08044-24-2.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | La cronologia que figura a l'IPAC i a l'Egypci s'estèn entre 33000 i el 9000. Enquadrat dins del Paleolític Superior. Es descriu com a Cova natural sense estructures. Entre els dies 15 d'agost i 3 de setembre de 1985 es dugué a terme una excavació d'urgència promoguda pel Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia dirigida per Eudald Carbonell. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 91578 | Abric de Roc Codós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-de-roc-codos | <p><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></p> | Possiblement del segle XIX. | <p><span><span><span>Balma oberta orientada al sud-est. Presenta una planta colzada còncava d’unes dimensions màximes de 9,3 m d’amplada, 3,6 m de profunditat i una gran alçada. El sostre i la paret es mostren fumats i amb restes de sutge. El nivell de circulació està aplanat. </span></span></span></p> | 08045-123 | Zona de Capolat, proper al mirador de Roc Codós. | 42.0651800,1.7524700 | 396787 | 4657766 | 08045 | Capolat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91578-1232.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Rosa Soler Acedo - Societat d'Arqueologia del Berguedà. | A la banda occidental i sota una alzina es troba un bloc de pedra sorrenca parcialment picat amb formes arrodonides i un forat central. Seguint el camí del davant de la balma en direcció a ponent i en una feixa erosionada s'hi ha trobat un fragment de sílex en superfície. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42149 | Abric del Bon Repòs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-del-bon-repos | En el seu interior i als voltants hi ha abocaments de residus i alguna pintada. | L'Abric del Bon Repòs és una cavitat formada per l'espai creat entre un apilament de blocs granítics. Aquest té forma triangular i en el seu interior hi cap una persona. | 08030-222 | Al final del carrer del Bon Repòs | 41.5236700,2.3835100 | 448565 | 4597075 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42149-foto-08030-222-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 123 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44382 | Abric Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abric-romani | Només hem fet referència a algunes de les decenes d'articles publicats sobre l'assentament de l'Abric Romani. BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. 'Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)'. Tribuna d'Arqueologia. 2007 CARBONELL, R i VAQUERO, M. 2000/2001'Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaní y el Abric Agut (Capellades, Barcelona). Rèplica a Campillo et all.', Complutum, 11. Madrid. CENTRE DE RECERQUES PALEO-ECO-SOCIALS DE GIRONA. 'Aproximación histórica al Paleolítico de Cataluña: Amador Romaní i Guerra i els seus treballs de camp a l'arqueologia (1873-1930)'. Estrat. Igualada. 1989. LAPLACE, G. 1962. 'Le Paleolitique Supérieur de l'Abri Romaní'. L'Anthropologie MORA, R et all. 1988. 'Chronostratigraphy of Abric Romaní'. L'Homme de Néandertal. Liège. Vol I. RIPOLL, E. 'Excavaciones en el Abrigo Romaní (Capellades, Barcelona)'. Ampurias, XXVI-XXVII. 1959. VALLVERDU, Josep; ALLUE, Esthel et all. 2014.' Abric Romaní (Capellades)'. En Sala Ramos (Editor). Los cazadores recolectores del Pleistoceno y del Holoceno en Iberia y el Estrecho de Gibraltar. Estado actual del conocimiento del registro arqueológico. Universidad de Burgos y Fundación Atapuerca. | Segons la catalogació de l'IPAC l'estat de conservació és excel·lent | Es localitza a l'extrem nord del passeig del Capelló accedint-se al jaciment per una porta. Està penjat en ple congost de l'Anoia. Es una cova de 20 metres de llargada per 5 metres de fondària i 3 metres d'alçada a la boca d'accés. La potència estratigràfica és de 12 metres, essent els nivells més moderns d'inicis del Paleolític Superior. La campanya de 1983 posar al descobert tres estructures de combustió, una estaca de fusta, un collaret de cipraca del Paleolític Mitjà amb industria lítica mosteriana de denticulats. La fauna esta formada per carnívors (os, llop, hiena, porc senglar, etc.), herbívors ( cavall, cérvol, llebre), aus (àliga, gralla, ànec, etc.). També es documenta l'ocupació del Paleolític Superior, amb una diversitat de teories en torn a la pertinença de les peces lítiques, entre el Proto-Aurinyacià,l'Aurinyacià, Gravetià, Magdalenià, Perigordià. Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) el jaciment presentava un bon estat de conservació i l'any 1989 es documentà un recipient de fusta carbonitzat de 45.000 anys. Posteriorment, l'any 1992 es recuperaren restes de grans felins (pantera i lleó) | 08044-15 | Cingle del Capelló | Descobert l'any 1909 per Amador Romaní. Al segle XIX es feia servir com a cementiri i posteriorment serví de pedrera Treballs efectuats: Amador Romaní des de 1909 fins 1930 Excavacions: 1909-1911. Treballs sota el patrocini de l'Institut d'Estudis Catalans: Amador Romaní, Lluís Marià Vidal, Norbert Font i M. Cazurro. 1956-1962: Eduard Ripoll, Laplace (1959) i H. Lumley (1961) 1975: Eduard Ripoll i M. Llongueras 1983 fins l'actualitat: direcció d'Eudald Carbonell | 41.5328400,1.6881100 | 390560 | 4598741 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44382-foto-08044-15-3.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conegut com a: Balma del Fossar Vell. L'Abric Romaní es el principal jaciment del Parc Prehistòric de Capellades que juntament amb el altres es localitza en la formació geològica travertinica de la Ciglera del Capelló. La rellevancia científica va fer que una teulada protegeixi les restes. | 77 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43210 | Abrics de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja | CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. | Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. | 08022-18 | Muntanya de la Figuerassa | El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. | 42.1175000,1.8327100 | 403505 | 4663482 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37451 | Accés carrer del Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acces-carrer-del-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí de terra que es dirigeix de nord a sud des del camí de la Font del sarau fins el carrer Rosselló de la urbanització Mas Coll. El camí transcorre per un paisatge predominantment de bosc mixt compost per alzinar, pi blanc i sotabosc d'estepes, fanals, romaní. | 08003-311 | Carrer Rosselló | 41.5036800,2.2772000 | 439676 | 4594925 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37451-foto-08003-311-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 439715; y= 4595153; z=224Les UTM del punt final són: x = 439817; y= 4595052; z=257 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44334 | Accident mortal al campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/accident-mortal-al-campanar | <p>AA.VV (1996). 'Festa Major Canyelles 1996'. Ajuntament de Canyelles (Comissió de Festes).</p> | XIX | <p>Fet històric esdevingut el 22 d'agost de 1857. El fet ha arribat per tradició oral fins a l'actualitat i relata la següent història: En temps de mossèn Magí Galofré hi havia a Canyelles un costum molt arrelat que consistia en tocar les campanes per tal d'allunyar les tempestats. Quan a prop de la verema el cel s'enfosquia amenaçador, els homes corrien a dalt del campanar per executar aquesta acció. El 22 d'agost de 1857, cinc joves canyellens morien electrocutats a dalt el campanar per una centella quan estaven realitzant aquesta tasca. Des d'aquell dia les campanes no van tornar a tocar, en senyal de dol, durant molt de temps.</p> | 08043-65 | Església de Canyelles. | 41.2857100,1.7223800 | 393014 | 4571261 | 1857 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-19 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest fet històric ha estat recollit en una conversa mantinguda el 24/05/04 amb els senyors Marcel Bertran i Tonet Hill. No obstant això, el Sr. Joan José Hill ja havia buidat aquesta informació oral i la va publicar en el programa de la Festa Major de Canyelles mencionat a la bibliografia. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74052 | Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | IX | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> | 08014-123 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38532 | Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia | <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII | <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> | 08011-8 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> | 42.0753908,1.8252155 | 402822 | 4658814 | 907 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44691 | Acta de consagració de l'església de Sant Pau de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-pau-de-casserres | <p>BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1; pàgs. 77 i 78. AA.VV (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X | <p>En aquest document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare Guifré 'illustrissimo marchioni' dins el terme del castell de Casserres que fins aleshores estava allunyat de tota església, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell 'la consagri i la constitueixi com a parròquia a fi que serveixi al ritus eclesiàstic'. Després fa la descripció del límits territorials de la nova parròquia i les donacions de terra que fa el comte Miró en nom propi i en nom dels habitants del castell. Signen el document a 20 de febrer de l'any 907 el bisbe d'Urgell, Nantigís, el comte Miró; Fredari, arxiprevere; Baldric, arxiprevere; Danilo, prevere; Daniel, prever; Centoll, prevere i Belasc, clergue i actuant d'escrivent.</p> | 08049-44 | Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL | <p>L'original és un pergamí de 220 x 481 mm conservat a l'Arxiu Capitular del bisbat d'Urgell (Consagracions d'esglésies, 12). També hi ha una còpia resumida del segle XIII (LDEU, I, fol. 239, doc. 816, reproduïda a Marca hispànica, ap. 63. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de BARAUT (1978) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (1985: 154).</p> | 42.0278000,1.8431900 | 404237 | 4653510 | 907 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Signat entre d'altres pel Comte Miró i el bisbe d'Urgell Nantigís | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41887 | Agell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agell | Desconegut | Jaciment subaquàtic conegut malauradament degut a les actuacions clandestines d'espoli que han tingut lloc en el fons marí. No hi ha documentació precisa del material recollit per poder fer una aproximació cronològica, així com ubicació exacta de l'indret. | 08029-149 | Subaquàtica, fondejador sense ubicació precisa coneguda | Conegut gràcies a les informacions aportades per Lluis Torroja, F. Villaubí. | 41.5074300,2.4053200 | 450372 | 4595260 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Els materials estan en mans particulars i del Museu d'arqueologia de Catalunya-Barcelona. | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42410 | Agermanament amb Castelfranco di Sopra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/agermanament-amb-castelfranco-di-sopra | <p>AA.DD. (1980). Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | XXI | <p>Agermanament de Caldes d'Estrac amb aquesta població de la regió italiana de la Toscana. A la façana de l'Ajuntament de Caldes hi ha a un dels pals de les banderes la de l'estat italià, i als rètols a l'entrada de la població es recorda l'agermanament amb aquest municipi de la toscana. Des de que a l'any 2002 es va formalitzar per iniciativa de Castelfranco di Sopra l'agermanament d'ambdues poblacions, nombroses han estat les activitats culturals que s'han realitzat. L'any 2003 l'Ajuntament de Castelfranco di Sopra va regalar a Caldes d'Estrac una jove olivera. L'olivera va ser plantada per Andrea Perini, alcalde de Castelfranco en aquell moment i que malauradament ja ha mort. L'olivera està situada en un petit espai enjardinat davant de l'estació de tren. És una olivera jove que tothom espera que pugui esdevenir centenària. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. L'any 2005, la Colla de gegants i grallers de Caldes va anar a la festa major de Castelfranco. Els italians van correspondre la visita amb una altra en la que, entre d'altres coses, van organitzar un sopar a base de pizzes a la plaça Muntanyà, i van participar a un campionat de petanca (triangular en el qual també hi participà una localitat francesa agermanada amb els italians); per cert, a Castelfranco hi ha una pista de petanca que porta el nom de Caldes d'Estrac.</p> | 08032-92 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>L'any 2002 el govern municipal de Castelfranco di Sopra es va posar en contacte amb l'Ajuntament de Caldes d'Estrac amb la intenció d'agermanar les dues poblacions. L'any 2003, Castelfranco va regalar una olivera a Caldes d'Estrac. L'any 2004, una cinquantena d'artistes de Castelfranco van participar a la Trobada de Creadors Locals de Caldes. El mes de juny de 2005, una delegació cultural de Caldes d'Estrac va anar a les festes de Castelfranco di Sopra.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 2002 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42410-foto-08032-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | L'actual alcaldessa de Castelfranco és Rita Papi. Activitats previstes: del 28 al 30 d'abril una delegació de Caldes es traslladarà a Castelfranco per participar a una mostra gastronòmica (com a curiositat direm que l'Escola de Restauració del Gremi d'Hostaleria del Maresme pensa cuinar una paella); per la Festa Major d'estiu vindrà una delegació de Castelfranco a participar a un campionat de petanca; per la festa de la Mare de Déu del Carme vindrà la coral de Castelfranco. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 34152 | Aixopluc 1.14 / Aixopluc de Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-114-aixopluc-de-mas-roig | Refugi de pedra seca construït en una balma, on s'integra. Presenta una alçada màxima construïda de 0,85 m. | 08020-285 | Mas Roig | 41.3227900,1.9130600 | 409033 | 4575161 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||
| 34151 | Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-124-aixopluc-de-can-termens-2 | El seu interior fou netejat de brossa i herbes per part del Centre d'Estudis Beguetans l'estiu de 2007. | Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrangular, una alçada màxima construïda d'1,10 m i unes dimensions interiors de 0,90 x 1,20m. La volta està ensorrada. | 08020-284 | Can Térmens | 41.3305300,1.9043000 | 408311 | 4576029 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 34150 | Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-17-aixopluc-de-can-termens-1 | Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrada, una alçada d'1,70 m i un diàmetre interior de 1,10 m. | 08020-283 | Can Térmens | 41.3285800,1.9092300 | 408721 | 4575807 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||
| 38261 | Aixopluc de la Font del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-font-del-mig | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX | L'obra actual és fruit d'una reconstrucció i, periòdicament, es van realitzant tasques de manteniment. | <p>Construcció aïllada, amb forma d'aixopluc. L'estructura és a base de pilastres de maó vist i encavallada de fusta, amb teulada a dues vessants. Destaca el treball de l'obra vista i la decoració, a base de peces de ceràmica esmaltada de colors. Al fons, Hi ha la font, amb un frontal aplacat de pedra i dues portelles metàl·liques. A sota la teulada s'hi distribueixen taules i bancs d'obra.</p> | 08009-268 | Nucli urbà. Av. Burriac | <p>La Font del Mig ha sigut un símbol per Argentona, tot i que fa anys que no funciona. Va ser construïda el 1869 i va explotar amb grans èxits les aigües curatives de l'anomenada font Ballot, però posteriorment i per ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual, va ser coneguda com Font d'en Pau. També va explotar les aigües de la Font del Ferro, que les hi portava en canonada de ferro.</p> | 41.5472900,2.3934300 | 449411.05 | 4599691.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38261-foto-08009-268-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Actualment el recinte està tancat per una reixa i barri metàl·lic, degut a les freqúents accions incíviques. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 38414 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament | XX | Edifici civil destinat a Casa de la Vila, format per un gran espai rectangular cobert a dues aigües. La façana, orientada a migdia, està formada per un cos central rematat per un frontó triangular i flanquejat per dues ales laterals de la mateixa alçada. El cos central està presidit per una porta adintellada que marca l'eix de l'edifici amb pilars a banda i banda amb capitells corintis. Al damunt de la porta, en la planta pis, hi ha una balconada amb una finestra també emmarcada pel mateix tipus de pilars i coronada amb un frontó triangular. En el frontó de coronament, presideix l'escut de la vila. Els cossos laterals estan acabats amb una balustrada, les obertures són simètriques i totes coronades amb frontó. | 08010-65 | Carrer Barquera, 41 | Construcció moderna que data de l'any 1907, en uns anys de prosperitat econòmica com a fruit del procés industrialitzador i dins un conjunt de renovacions que inclou les escoles i l'església. Les obres de remodelació foren inaugurades el 21 de Novembre de l'any 1922 per Jordi Labòria i Martorell, president de l'àrea de cooperació de la Diputació de Barcelona. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 1907 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38414-foto-08010-65-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41794 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-0 | ESCURA I DALMAU, X. (2007): Cabrera de Mar. Imatge i Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, pàgs. 200-202. ROVIRA, J.M. i VINYALS, J. (2005): Catàleg dels elements botànics d'Interès Local de Cabrera de Mar. | XX | Edifici d'estil historicista, tot i que bastant eclèctic, inspirat en l'ordre i estructura d'una masia. Presenta tres cossos, amb el cos central lleugerament més elevat que els altres, tot i tenir els tres cossos planta baixa i dos pisos. A la planta baixa s'hi accedeix per un porxo amb tres obertures a la façana, d'igual foma que la finestra principal del primer pis, que dóna a un balcó de barana metàl·lica. A la planta superior, tal i com si es tractés d'unes golfes, trobem les característiques finestres més petites, destacnt les tres centrals, que són arrodonides. A sobre, al frontó, i trobem un rellotge circular, sota un coronament d'inspiració barroc. El teulat és a dues aigües. En aquest cos hi ha les dependències de l'Ajuntament: alcaldia, despatxos, sala de juntes, etc. També trobem de dos cossos laterals, d'una sola planta, on hi ha els locals de les antigues Escoles Municipals. Al cos lateral de ponent hi ha un mural amb elements al·legòrics que simbolitzen el coneixement, la ciència i el progrés. El mural s'ha atribuït a Agustí Vendrell, i reprodueix un mapa de Catalunya amb un noi que viatja amb maleta. De l'exterior cal destcar l'aliniació de cinc plataners de talla mitjana que confereixen personalitat a la plaça de la façana principal de l'Ajuntament, al que cal sumar un cinquè exemplar a l'antic pati de l'Escola Nacional. | 08029-52 | Plaça de l'Ajuntament | Hi ha constància que ja l'any 1889, quaranta anys abans de la construcció de l'actual ajuntament, ja se n'havia palesat la necessitat de la construcció d'una nova Casa Consistorial, degut a les mancances de l'anterior, tal i com recull un ple municipal d'aquell any. No fou fins l'any 1903 que es dugué a terme el projecte arquitectònic a mans de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó, tot i que no s'executà fins els anys 1928-1930. El pagament del nou edifici va concloure l'any 1956. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 1928 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41794-foto-08029-52-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Bonaventura Bassegoda | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41974 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-1 | XIX | A l'interior està tot refet de nou i adequat a oficines. | Edifici a tres vents, de planta rectangular; coberta de teules a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa i dos pisos. Estructura de la façana simètrica amb un eix central format per la porta d'entrada, una finestra a banda i banda. En el primer pis presideix una gran balconada amb tres finestres, la del mig de llinda recta i les laterals amb un frontó. En el centre, per damunt de la finestra hi ha l'escut de Cabrils esculpit. Les finestres del pis superior són petites i rectangulars. | 08030-47 | C. Domènec Carles, 1 | Antiga seu de l'entitat La Constància. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41974-foto-08030-47-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42327 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-2 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. | XIX | Estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat. | Edifici aïllat de planta baixa i dues plantes. És de composició neoclàssica de primeries del segle XIX, ampliat amb l'afegit d'un cos d'escales a la seva façana nord, i remodelat en el seu interior. La planta baixa de l'edifici està arrebossada, mentre que la primera i segona planta són pintades amb calç blanca. Per diferenciar les dues parts, al voltant de l'edifici hi veiem una motllura. Cal citar també l'existència de varis fanals de mig cos de principis de segle. La façana principal és la que està orientada a la plaça de la Vila: a la planta baixa hi ha dues finestres allargades amb arc apuntat i entre elles una porta també del mateix estil; a la primera planta hi ha dues finestres més senzilles i un balcó consistorial amb baranes lobulades d'estil neoclàssic; al segon pis hi ha les golfes amb unes finestres rectangulars no gaire grans. Podríem citar també les falses sis columnes acanalades amb falsos capitells que decoren externament aquestes dues plantes. Al capdamunt de l'edifici hi ha un terrat amb una barana de columnes lobulades del mateix estil que les del balcó consistorial. A la façana posterior es repeteix l'estructura de la davantera, amb les finestres d'arc apuntat i les falses columnates, així com la barana del terrat. A la façana oest trobem el mateix estil citat ja, però amb una peculiaritat: una gran lluerna acabada amb un arc de mig punt. Al capdamunt, en lloc de l'habitual barana del terrat, hi ha una coberta a dues aigües. L'edifici afegit de cos d'escales és clarament diferenciat de la resta per la seva forma moderna de cub rectangular allargassat, pintat de color marronós, que en la seva planta baixa serveix d'accés a l'interior de les oficines municipals, i amb grans finestres per gaudir de la llum natural en els pisos superiors. També és aquí davant on hi acostumen a aparcar els cotxes de la policia municipal. A la façana d'aquesta part moderna destaquen cinc pals de bandera; d'esquerra a dreta: l'europea, la catalana, l'espanyola, la caldenca, i la italiana per l'agermanament que la vila té amb el municipi de la toscana de Castelfranco di Sopra. A l'interior: una de les coses que més criden l'atenció a l'entrar a l'edifici municipal són les figures dels gegants de Caldes d'Estrac que trobem a la planta baixa. Si pugem per l'escala o per l'ascensor trobarem les diferents dependències. Tot l'espai d'oficines gaudeix de llum natural i està adaptat per persones amb mobilitat reduïda, també la presència de varis sofàs fa més còmode les possibles esperes que es produeixin. L'edifici de l'Ajuntament és multifuncional, i acull les activitats d'algunes de les principals entitats de Caldes: a la planta baixa hi ha el Casal del Jovent, el Consultori mèdic i el Punt d'informació juvenil. A la primera planta la Sala Cultural. A la segona planta la seu de la policia local. A la tercera planta les Oficines municipals, la Sala de sessions, l'Alcaldia, les Regidories, la Gerència, la Secretaria, el Registre, els serveis administratius i el Jutjat de pau. A la quarta planta els despatxos del grups polítics, dels banys termals i dels Serveis Socials, així com l'Arxiu, l'emissora municipal de ràdio, i els locals dels geganters i de l'escola de puntes. És per tot això que acabem de dir que l'edifici municipal sempre dóna la sensació d'estar en constant moviment perquè, tant si és matí o tarda, podem veure sempre gent entrant i sortint de les seves dependències. | 08032-9 | Plaça de la Vila, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | Fins al segle XIX, la casa de la Vila es trobava a la plaça de Sant Antoni. Els antics banys termals de Caldes estaven situats a l'actual planta de l'edifici consistorial. L'edifici consistorial va ser bastit el segle XIX i reformat el segle XX. Abans de la guerra civil espanyola, als baixos de l'edifici hi havia la Casa Montserrat, regentada per Nusbaum, on es feien navalles. El dia 28 de maig de l'any 1933 el consistori rebé la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, que vingué a fer de mediador en la polèmica sobre el nom oficial que havia de tenir la vila, Caldes d'Estrac o Caldetes. Com a curiositat, per tal d'entendre la vinculació de l'Ajuntament a la població, comentarem que durant anys l'equip de bàsquet de Caldes utilitzava com a vestuaris els locals del consistori municipal. Recentment, quan es feren les obres d'ampliació de l'edifici, es trobaren al subsòl algunes restes arqueològiques: uns plats d'època medieval, els fonaments d'un antic safareig. | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42327-foto-08032-9-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Borràs (mestre d'obres) | Sòl urbà. Sistema d'equipaments i dotacions públiques. Inventariada amb el núm. 27 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Com a curiositat citarem que a un dels pals de les banderes de la façana hi ha la bandera d'Itàlia, resultat de l'agermanament de Caldes d'Estrac amb el municipi italià de Castelfranco di Sopra. | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 44296 | Ajuntament Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-antic | <p>VIRELLA I BLODA, A. (1990): 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia.</p> | XX | La façana està bruta per fongs, humitats i contaminació. | <p>Edifici d'estil eclèctic de planta baixa. La façana principal presenta una porta central quadrangular i dues finestres - una a cada banda del portal - les tres obertures estan emmarcades per una motllura llisa amb el dintell i la llinda lleugerament més allargats. La façana té un sòcol de pedra encoixinada. A la part superior la façana presenta un ràfec de rajola. Per sobre una balustrada cega amb un element central a manera de frontó semicircular. Just a sobre de la porta hi ha un plafó format per deu rajoles de fons blanc i lletres blaves on s'hi pot llegir: 'CASA CONSISTORIAL' i un element floral. A la part interior del frontó semicircular hi ha quatre rajoles de fons blau amb una data en blanc: 1933. A més trobem la placa de rajoles amb el nom de la plaça i el cartell de l'oficina de correus. La façana lateral també presenta sòcol de pedra i té tres finestres rematades de la mateixa manera que les de la façana principal. Aquestes tres finestres estan col·locades de manera asimètrica.</p> | 08043-26 | Plaça de l'Ajuntament. Nucli antic de Canyelles | <p>Antic Ajuntament de Canyelles des de 1933, convertit en seu de l'oficina de Correus.</p> | 41.2860200,1.7223900 | 393016 | 4571296 | 1933 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44296-26.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44296-260.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44296-261.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-02-18 00:00:00 | Jordi Farré | 102|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92851 | Ajuntament, Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-casa-consistorial | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | <p>La casa consistorial és un conjunt de cossos en planta formant una 'L', amb les dues façanes principals en angle de 90º que donen a un pati obert a l'espai públic o plaça. Consten de planta baixa i dos pisos. El cos de llevant disposa a la planta baixa d'un porxo de tres arcs rebaixats, de mida desigual. En aquest mateix cos hi trobem tres balcons per pis, amb barana de ferro i emmarcament amb llindes i brancals de pedra. Entre dos d'aquests balcons, s'ha descobert recentment un rellotge de sol de tarda amb una inscripció del període de la constitució de Cadis. El parament està arrebossat i pintat de blanc i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>Forma un conjunt amb l'edifici del costat en el qual hi ha més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita. En aquest cos hi trobem l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, al seu damunt una finestra de llinda recta i al damunt un escut. A l'esquerra, mirant la façana, hi trobem una font. En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. Entre aquests dos edificis, en trobem un altre, que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.</p> | 08006-12 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | <p>Aquest edifici antigament era un hostal del segle XVII. L'any 1773 fou transformat en Consistori, i actualment encara té aquesta funció.</p> <p>En l'edifici on es troba l'OAC havia estat seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita. Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC</p> | 41.5794437,2.5516686 | 462627 | 4603181 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-03dsc8177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-02dsc8174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-04p1530774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-05p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-06p1530763.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92958 | Ajuntament de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15, 68, 82, 91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, volums I-III.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Edifici que originàriament era el mas Serra, també denominat cal Sala, i que a la dècada de 1920 fou adquirit pel consistori i reconvertit en seu de l’Ajuntament. És un edifici parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al nordest. Consta de planta baixa més dos pisos i una planta semisoterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici ha conservat en bona part l’estructura de l’antic mas, amb una distribució regular en forma de tres crugies probablement des del segle XVIII. La façana principal, orientada a migdia vers la plaça, reflecteix aquesta estructura tripartida i s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal al centre i un ampli balcó corregut a la primera planta. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada excepte les del segon pis, que són amb arcs de mig punt. La façana és rematada amb un acroteri de construcció moderna i de formes escalonades. El parament és fet de maçoneria, actualment a pedra vista. La façana posterior, arrebossada i pintada de color granat, presenta obertures més grans; algunes són obra de les últimes reformes per proporcionar més il·luminació a l’interior. A la façana de llevant trobem altres obertures emmarcades amb pedra picada, en aquest cas de distribució més irregular. Per aquesta banda s’aixeca el cos adossat que forma un pas aeri porxat. Antigament comunicava amb les dependències que hi havia entorn de l’era, que estava situada on ara hi ha l’edifici del Club d’Avis o centre cívic. Per sota del porxo hi havia un pas que s’ha conservat i que dona accés al carrer de la Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’edifici la planta baixa ha conservat les tres naus originàries, cobertes amb unes llargues voltes de pedra. Les dependències actuals s’adapten a aquesta distribució. En les oficines situades als laterals la volta no és tan visible com a la part central. Per accedir-hi s’han obert passos que abans no existien. La part del darrera, també coberta amb volta, deu ser fruit d’una ampliació posterior. S’hi conserva una cisterna. La planta semisoterrània consisteix en dues cambres que s’endinsen parcialment sota la roca, cobertes també amb volta de pedra, mentre que les dues plantes superiors presenten ja un aspecte modern, fruit ja de les últimes reformes. Al pis superior hi ha instal·lats els estudis de Ràdio Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-323 | Plaça de l'Ajuntament, 2 | <p><span><span><span>Antigament en aquest indret hi havia el mas Serra de la Plaça. Juntament amb el mas Martí o Martí del Lloc (actual casa Torrents) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Serra de la Plaça, però, és posterior. Està documentat a partir del segle XVIII. Entre els Serra de la Plaça i els Martí posseïen bona part de les terres al voltant de l’església on, a partir del segle XVII, es va formar el nucli urbà de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Potser ja existia d’abans, però el 1761 (segons la inscripció del portal) el mas va adquirir l’estructura actual, amb una distribució en tres crugies. En aquesta època s’havia produït un matrimoni entre la pubilla del mas Serra, Susanna, i Joan Sala, que era l’hereu d’una família d’apotecaris i terratinents. Susanna va morir el 1775. Els descendents primer van mantenir la fusió dels dos cognoms: Sala i Serra. A mitjans de segle XIX la casa encara es coneixia com a cal Serra, però a principis de segle XX ja va passar a denominar-se cal Sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX el propietari era Tomàs Sala Claret, fill de Josep Sala Cantarell. Tomàs fou alcalde de Balsareny de l’any 1883 al 1887. Era farmacèutic i estava casat amb Carme Dachs Guixé. Després de la mort de Tomàs, la vídua Sala es va instal·lar a la casa annexa (cal Sant) que també era de la família. La farmàcia era als baixos de cal Sala i més endavant la va portar Antoni Rimbau Gallifa, que també va ser jutge de pau i alcalde el 1912. Després va tancar la farmàcia i se'n va anar a Barcelona, i aleshores els de cal Sala van portar la farmàcia ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de cal Sala fou heretada per la germana del difunt Tomàs Sala, Ramona Sala Claret. Després de diversos litigis s’arribà a una concòrdia familiar l’any 1901 i la propietat va recaure en Ramona i el seu fill Josep Dencàs Sala. Posteriorment el mas Sala va passar a la germana de la vídua Sala, Josefa Dachs Guixé. A mitjans dels anys 1920 Josefa Dachs i el seu marit Ramon Casanovas (el Ramonet de cal Sala) es van vendre el mas amb les seves dependències a l'Ajuntament de Balsareny, que hi va fer obres i hi va instal·lar la casa de la Vila. Anteriorment la casa del Comú era al davant, la que fa cantonada entre el carrer Vell i el carrer de la Creu. En el terreny annex a llevant de la masia, que havia estat l’era o el corral de cal Sala, s’hi van construir les Escoles Nacionals, inaugurades el 1927, sent alcalde Gregori Casaldàliga. És l’edifici on avui hi ha el Casal d’Avis o Centre Cívic. Part d’aquest terreny havia estat també el corral de cal Martí. Gràcies a aquesta venda Ramon Casanovas i Josefa Dachs es van poder fer un xalet a la carretera de Manresa, número 19. Mentre no van començar les obres de la casa de la Vila el jovent hi venia a aprendre a ballar sardanes (Soler, 1989: 51). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de la dècada de 1980 es va fer una primera reforma interior de l’edifici, que va consistir bàsicament en l’adequació de la primera planta, incloent-hi la sala de plens. A mitjans de la dècada del 2000 es va fer una nova intervenció, que es va centrar en la planta baixa, on s’hi van habilitar nous espais administratius i també es va introduir l’ascensor.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8632900,1.8769100 | 406789 | 4635207 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-14.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: mas Serra de la Plaça, mas Serra, cal SalaInscripció a la llinda del portal: SIXXB 1761 SXXPInformació facilitada per Ramon Carreté | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41443 | Ajuntament de Borredà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-borreda | FORNELLS, Carme coord.(2002) 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà'.Borredà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga. SERRA, Rosa (1998: 34-39). 'Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà'. l'Erol. Berga. VV.AA (1990). 'Borredà'. Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà. Berga . VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | L'edifici del nou Ajuntament de Borredà és fruït de les obres de construcció efectuades entre 1980-1981 amb el suport de la Diputació de Barcelona, els fons de cooperació d'aquesta institució i el mateix Ajuntament de Borredà. El projecte fou signat per l'arquitecte Francesc d'A. Viladevall. | Construcció civil, casa entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes i sota teulada; construïda amb pedra seguint els models de l'arquitectura urbana del nucli antic de Borredà, l'actual edifici de l'Ajuntament es va reconstruir de bell nou el 1980. | 08024-21 | Plaça Major nº 4, 08619- Borredà | Des del s. XVII es documentada l'existència de la Casa del Comú de Borredà a la plaça Major. Els batlles i els regidors eren nomenats pels abats del monestir de Sta. Maria de Ripoll, senyor jurisdiccional del lloc, entre els pagesos benestants de la parròquia; a partir de mitjans s. XVIII comencen a nomenar, per aquests càrrecs, paraires que acaben per controlar la vida del pròsper nucli urbà al llarg del s. XVIII, tot desplaçant els pagesos, i impulsant la reforma del règim municipal. | 42.1357400,1.9940800 | 416869 | 4665337 | 1981 | 08024 | Borredà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41443-foto-08024-21-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | Al llibre 'Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà', Borredà 2002, coordinat per Carme Fornells s'hi reprodueix una fotografia de mitjans s. XX del vell Ajuntament (p.18) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 40140 | Ajuntament i escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-i-escoles | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat, alineat i elevat respecte al nivell de la plaça, format per un cos central i dos cossos laterals annexos. La seva composició és simètrica respecte a l'eix que forma el cos central. De la façana central en destaca l'arc de la porta d'entrada amb dues columnes amb capitells, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol, motiu central dels esgrafiats geomètrics florals de la façana. A ambdues bandes del cos central es situen els cossos laterals, amb obertures d'arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. Un sòcol de pedra coronat amb un filet de totxo unifica els tres cossos El cos central era destinat a les dependències de l'ajuntament i els laterals eren destinats a les escoles públiques, un per a nois i un altre per a noies, formant un conjunt característic de principis del segle XX, model seguit també en diverses poblacions. El conjunt forma part del projecte d'eixample de l'Ametlla, realitzat pel llavors arquitecte municipal Joaquim Raspall i Mayol vers el 1906. | 08005-271 | Plaça de l'Ajuntament, s/n. | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 1913 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73698 | Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-3 | <p>'Ajuntament vell', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XX | <p>L'element històric és la façana de l'edifici, rematat per quatre estructures que recorden merlets, però la seva forma és semblant a les dels capitells lotiformes. A la part central hi ha un petit frontó amb un òcul cec amb la data de 1918. La façana està arrebossada; a la part baixa hi ha un sòcol de lloses de pedra. Les obertures són molt allargades, donant major sensació de verticalitat al conjunt i estant emmarcades per una motllura plana. <span><span><span><span><span>Lany 2018 es van acabar les obres de reforma integral de l'edifici, que van suposar enderrocar tota l'estructura i construcció interna, conservant la façana històrica, que va ser rehabilitada. Es va procedir a l'aixecament d'una nova estructura metàl·lica per crear e</span></span></span></span></span>spais més amplis i accés per a persones amb mobilitat reduïda, noves instal·lacions de climatització, electricitat, il·luminació, ventilació i comunicacions. A<span><span><span><span><span>ctualment és la seu de l'Àrea d'Atenció a les Persones i Serveis Socials de l'Ajuntament d'Abrera.</span></span></span></span></span></p> | 08001-46 | Carrer Major, 3 - 08630 Abrera. | <p>Va ser construït l'any 1918 com a Casa de la Vila, funció que va mantenir fins a la inauguració del nou edifici, el 1991. L'edifici original era de pedra i s'estructurava en planta baixa, pis i golfes. L<span><span><span><span><span>'edifici va ser objecte d'una reforma integral els anys 2017-2018.</span></span></span></span></span></p> | 41.5159800,1.9024600 | 408418 | 4596620 | 1918 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73698-foto-08001-46-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-02-25 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 97364 | Ajuntament Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-5 | XVII-XX | <p>L'Ajuntament Vell és un edifici del segle XVII que va ser notablement reformat als segles XIX i XX. </p> <p>És un edifici cantoner i de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta plana. El frontis presenta diverses obertures distribuïdes de forma aleatòria. A la planta baixa hi ha el portal d'accés d'arc pla de pedra dos finestrals d'arc pla arrebossat i un portal i un finestral d'arc pla arrebossat emmarcat amb una motllura. Al pis hi ha quatre finestrals amb una motllura a mode de guardapols, i en un extrem un finestral d'arc pla de pedra carejada. Tots els finestrals tenen sortida a un balcó amb baranes de forja, dels quals el de sobre el portal és corregut.</p> <p>El coronament està definit per una cornisa motllurada d'on arrenca un capcer rectangular centrat on hi consta escrit 'AJUNTAMENT' sota l'escut, que a banda i banda segueix amb una barana que en dos trams incorpora balustrada de terracota. La façana lateral té diverses finestres d'arc pla arrebossat i el mateix tipus de coronament.</p> <p>El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb els carreus de la cantonada vistos.</p> | 08035-137 | Pl. de l'Ajuntament, 9 | <p>L’espai que avui ocupa aquest edifici va ser la seu del Consell de la Universitat al segle XVII. També va fer funcions d’hostal i carnisseria fins a mitjan segle XIX. Així mateix, va ser la seu de l’Ajuntament de Calella fins a les darreries del segle XX i d’aquí prové el seu nom. En l’actualitat continua essent un edifici municipal destinat a oficines administratives i sala d’exposicions temporals.</p> | 41.6133000,2.6574900 | 471463 | 4606899 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97364-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97364-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-09-27 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | Al costat de l'entrada hi ha un plafó explicatiu de la història de l'edifici. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 38194 | Ajuntament Vell (El Capítol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-el-capitol | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> | XV | <p>Antic edifici catalogable com a tipus V, de Bonet i Garí, de planta baixa, pis i golfes. Conserva el portal adovellat i elements decoratius d'estil gòtic en les pedres treballades de les finestres i obertures. També podem observar el treball de ferro forjat en les reixes de les plantes inferiors. A l'interior, es pot observar el saló de Pedra, una sala coberta amb volta de canó de pedra vista, recentment restaurada.</p> | 08009-201 | Nucli urbà. C. Gran, 61 | <p>Edifici d'origen civil. Fou el 'Delme' i va pertànyer al Capítol de Canonges de la Seu de Barcelona. Utilitzat com a masia, va passar a ser Ajuntament.</p> | 41.5557300,2.4004100 | 449999.06 | 4600624.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38194-foto-08009-201-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es tracta d'un edifici amb successives modificacions. Cisa i cisa, diputat del districte, el dóna a l'Ajuntament. La façana actual és de 1940. La reforma recent en planta baixa ha malmès part de l'estructura de voltes existent. En desafectar l'edifici com a seu principal de l'Ajuntament, s'ha enderrocar una entreplanta que impedia apreciar la volta de canó en tota la seva envergadura. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41181 | Al NE de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-ne-de-can-riera | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible. | Troballa superficial d'una destral de diorita de 16 cm de llargada i trencada longitudinalment i d'una de més petita sencera. El lloc de la troballa fou el marge situat en el camí que s'enfila cap el turó Arbocer, eixamplat al fer el camí de les urbanitzacions del Serrat de l'Ametlla. En aquest punt la terra era molt cendrosa i aparegueren fragments molt petits de ceràmica a mà. | 08023-135 | Camí de Puiggraciós amb Can Riera | Documentat per Jordi Pardo l'any 1974. Hi va recollir material. | 41.6899400,2.2380900 | 436595 | 4615632 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41181-foto-08023-135-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. A l'igual que els autors de la Carta Arqueològica, no s'ha localitzat la ubicació d'aquest 'possible' jaciment; ja que es tracta d'una troballa superficial i aïllada que en el moment de fer-se no es va documentar bé. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 40163 | Al nord oest de Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-de-can-sous | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | Restes en superfície ubicades a prop del creuament de la carretera de Puiggraciós i la carretera de sant Bartomeu. La zona presenta uns camps de cultiu molt ben disposats de cara a sud amb pendents relativament suaus, a la zona anomenada Pla del Roure. En aquests camps apareixien restes de ceràmica ibèrica comuna grollera i a torn quan es llaurava. L'àrea de les troballes s'extenia paral·lelament al camí de Sant Bartomeu, d'est a oest. No hi apareixia cap tipus d'estructura, però la quantitat de restes de ceràmica feia pensar en l'existència de sitges. Amb anterioritat a Jordi Pardo, Emili Ramon hi havia localitzat abundants restes de ceràmica, entre les quals destacava un vaset de ceràmica grollera, actualment desaparegut. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | 08005-294 | Can Sous | Jaciment localitzat per Jordi Pardo l'any 1979. | 41.6898900,2.2481900 | 437435 | 4615619 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41933 | Al sud de la població, prop de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-la-poblacio-prop-de-la-riera | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 . RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Urbanitzat | La bibliografia parla de restes romanes, però en l'actualitat la urbanització de la zona no deixa veure res. | 08030-6 | Urbanització La Resclosa | 41.5216600,2.3721800 | 447618 | 4596859 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades de Marià Ribas són molt esquemàtiques i quan documentà aquest jaciment encara no hi havia l'autopista. No sabem el criteri per posar les coordenades de la fitxa de la Carta Arqueològica, que són les que hem posat; i les fotos corresponen a les coordenades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41202 | Al SW del Serrat de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sw-del-serrat-de-la-creu | Cobert per la vegetació. | A la vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, i en una àrea d'uns 200 metres quadrats, s'observen materials arqueològics d'època romana, principalment material constructiu. La zona està afectada per una pedrera que s'abandonà fa uns anys i segurament afectà el jaciment. A part del materials, no s'observen cap tipus d'estructures arqueològiques. | 08023-156 | Serrat de Santa Creu | 41.6760700,2.2421100 | 436916 | 4614089 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No sembla està vinculat a l'antiga Capella de Santa Creu, localitzada a la cota màxima del serrat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 93879 | Alambí de la destil·leria Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alambi-de-la-destilleria-calisay | <p>CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel (2013 ).<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial.</p> <p>LACUESTA, Raquel (2013). La fàbrica Calisay. Els edificis de les Destil·leries Mollfulleda; a CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel.<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial, pp. 208-241.</p> | XX | <p>Alambí de coure, amb el seu suport de ferro, procedent de la destil·leria Calisay ubicat en la rotonda pròxima a la destil·leria a modus ornamental.</p> <p>Els alambins de laboratori solen ser de vidre, però els utilitzats per a destil·lar begudes alcohòliques, com aquest cas, es fabriquen normalment de coure, perquè aquest material no proporciona sabor a l'alcohol, resisteix els àcids i condueix bé la calor.</p> | 08006-306 | Rotonda de la Riera del Pare Fita | <p>La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, quan, l'any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a l'elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del Ministeri d'Indústria, el reconeixement de la patent d'invenció del nou destil·lat, fet a base d'herbes aromàtiques i remeieres. Però l'estiu de 1896, un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen una nova societat 'Rimbau y Martí'.</p> <p>Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el 24 d'abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de 3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les marques Calisay, Ferroquina i la de l'anís La Criolla, juntament amb els motlles per a la fabricació de les ampolles i moltes pedres litogràfiques per a la impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues caixes amb els anuncis usats fins el moment.</p> <p>Aviat, però, Manuel Martí se'n penedeix i idea un nou licor que vendrà com 'Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya' i simula, l'any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda, comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs presentat per Eusebi Martí (CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel; 2013 ).</p> <p>L'èxit i la internacionalització del Calisay es produeix, precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d'una antiga família d'Arbúcies. Però l'any 1873 s'instal·la a Puerto Rico i es dedica al comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L'any 1879, amb 26 anys d'edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s'instal·la a Arenys de Mar. L'any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la riera. L'any 1910 comença la fabricació al que era l'antic molí de dalt, que havia comprat dos anys abans. Però l'any 1913 mor, amb 59 anys, d'accident a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, converteix l'empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.</p> <p>La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg amb nous productes, dels que en destaca l'Skaueb Kummel. Però durarà ben poc, perquè a l'any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt. On en quatre anys, quintuplicaran la producció. L'any 1933 es constitueix la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions de pessetes.</p> <p>Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l'alcalde d'Arenys. Durant aquest període s'incentiven els projectes del port i del mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell social, però sobretot econòmic per l'encariment dels productes i la impossibilitat d'usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquesta crisi s'allargarà uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.</p> <p>Santiago mor l'any 1940 i l'any 1947 mor Joan, als 58 anys d'edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell, casat amb Maria Teresa Julià. S'obre una etapa exitosa a nivell estatal, però també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans aficions: la fotografia i la minerologia. D'aquesta darrera, el municipi en conserva el seu llegat en forma de col·lecció.</p> <p>Als anys 50 del segle XX s'ha remuntat el negoci i ha superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra. Però a partir de 1966 s'inicia una greu crisi que motivarà la venda l'any 1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L'any 1983, el govern socialista l'expropia per interès general i com no aconsegueix un únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment. Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L'any 1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de gener de 1995 es tanca la factoria d'Arenys.</p> <p>L'Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els alambins en subhasta pública.</p> <p>L'any 1998 s'aproven els nous usos de l'equipament i la remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.</p> | 41.5833992,2.5476278 | 462292 | 4603622 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-02p1560327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-03p1560328.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alambí és l'aparell utilitzat per a destil·lar líquids mitjançant un procés d'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament. Trobem les primeres descripcions de l'alambí al segle IX en el 'Llibre dels secrets' d'Ar-Razí. Era utilitzat per a produir perfums, medicines i alcohol procedent de fruites fermentades.És una eina de destil·lació simple que està constituïda per una caldera o retorta, on s'escalfa la barreja. Els vapors emesos ascendeixen per la part superior i es refreden en un serpentí situat en un recipient refrigerat per aigua. El líquid resultant s'arreplega en el dipòsit final.Quan es destil·len líquids procedents de la fermentació alcohòlica de fruites, com l'alcohol bull a una temperatura (80°C), inferior a la de l'aigua, els vapors que primer es formen són els d'aquell, encara que barrejats amb una menuda proporció d'aigua, i s'aconsegueix destil·lar una substància amb major grau alcohòlic que l'original. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 87893 | Albelló de Mas Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-mas-rossell | XVIII-XX | <p>Albelló situat prop del bosc del Collet. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està situat dins un mur de pedra seca, amb una obertura formada per lloses verticals i una horitzontal a sobre, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.</p> | 08043-177 | El Collet | 41.2851800,1.7142700 | 392334 | 4571213 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87893-20200926124755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87893-20200926124832.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 87906 | Albelló de Mas Rossell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-mas-rossell-ii | XVIII-XX | <p>Albelló situat a l'extrem d'un camp al nord de Mas Rossell. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està situat dins un mur de pedra seca, amb una obertura formada per lloses verticals i una horitzontal a sobre, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.</p> | 08043-186 | Al nord de Mas Rossell | 41.2852000,1.7117900 | 392127 | 4571218 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01140.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 87810 | Albelló del camí del Pla del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-del-cami-del-pla-del-bosc | XVIII-XX | <p>Albelló situat al costat del camí del Pla del Bosc. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està constituït per dos trams de mur de petita alçada, paral·lels entre sí, sobre els quals hi ha una llosa perpendicular, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.</p> | 08043-117 | Camí del Pla del Bosc | 41.2889300,1.7152100 | 392419 | 4571628 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87810-20200910143322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87810-20200910143205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87810-20200910143250.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc