patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
47681 Barraca del Balç de les Forques 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-balc-de-les-forques-2 Enrunat <p>Veure fitxa núm. 259. L'interior de la barraca està enrunat i el mur que tapiava l'arc de mig punt de l'accés està enrunat.</p> 08071-264 41.6338400,1.5141300 376239 4610189 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47682 Barraca del Balç de les Forques 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-balc-de-les-forques-4 Enrunat <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està força enrunada. Es conserven restes de teula àrab que formaven part de l'estructura.</p> 08071-265 41.6335000,1.5080000 375728 4610161 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47683 Barraca del camí de Sant Pere 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-pere-1 <p>Veure fitxa núm. 259. El mur que tapia l'obertura de mig punt està lligat amb morter. El portal és rectangular amb llinda de fusta. Al costat de la porta hi ha un corró de grans dimensions.</p> 08071-266 41.6474400,1.5224600 376959 4611688 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47684 Barraca del camí de Sant Pere 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-pere-2 Presenta vegetació <p>Veure fitxa núm. 259. El portal està reformat amb morter de calç. A l'interior hi ha una menjadora pel bestiar.</p> 08071-267 41.6474600,1.5225600 376967 4611690 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47685 Barraca del Clot de la Guinardera https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-guinardera <p>Veure fitxa núm. 259. La construcció ha estat reformada amb morter de calç. Està completament colgada de terra.</p> 08071-268 41.6581000,1.5214100 376892 4612873 08071 Copons Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47686 Barraca prop del gorg Salat 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-gorg-salat-1 <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un dels murs de pedra seca que caracteritzen la zona.</p> 08071-269 41.6215400,1.5238600 377026 4608810 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47687 Barraca prop del gorg Salat 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-gorg-salat-2 tota la part davantera enrunada. <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca presenta tota la part davantera enrunada.</p> 08071-270 41.6210700,1.5259800 377202 4608755 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47688 Barraca del Gudayol https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gudayol <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Presenta el mur d'accés restituït amb morter i una porta de fusta. Compta amb una xemeneia i una tela de ràfia davantera que fa ombra.</p> 08071-271 41.6423500,1.5146600 376300 4611134 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47689 Barraca del Morinyol 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morinyol-3 <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca és de grans dimensions i està integrada en uns dels marges de pedra seca de la zona.</p> 08071-272 41.6464500,1.5174800 376542 4611585 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47690 Barraca del pla de les Vinyes 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-les-vinyes-1 Plena de vegetació <p>Veure fitxa núm. 259.</p> 08071-273 41.6243500,1.5224500 376914 4609124 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47691 Barraca del pla del Batlle 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-2 tapiada i coberta amb terra <p>Veure fitxa núm. 259. La volta de la barraca és apuntada, l'accés presenta un terç de l'obertura tapiada i està coberta amb terra i pedra.</p> 08071-274 41.6362000,1.5379500 378228 4610418 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47692 Barraca del pla del Batlle 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-3 <p>Veure fitxa núm. 259. La volta és apuntada, la part davantera està ensorrada i coberta de vegetació.</p> 08071-275 41.6359000,1.5381000 378240 4610384 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47693 Barraca del pla del Batlle 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-4 Enrunada <p>Veure fitxa núm. 259. Una part de l'estructura està ben ensorrada.</p> 08071-276 41.6354500,1.5395700 378361 4610332 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47694 Barraca del pont de Sant Pere 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pont-de-sant-pere-1 <p>Veure fitxa núm. 259. La volta és apuntada, el portal presenta una llinda de fusta i està reformada amb abundant morter de calç. Destaca el ràfec de lloses de pedra planes.</p> 08071-277 41.6481800,1.5214700 376878 4611771 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47695 Barraca d'en Pau Vinella https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-pau-vinella <p>Veure fitxa núm. 259. L'accés presenta un quart tapiat amb un mur de pedra seca. A l'interior hi ha un pedrís de pedra.</p> 08071-278 41.6577500,1.5342600 377961 4612815 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47696 Barraca prop de cal Queta https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-cal-queta <p>Veure fitxa núm. 259. A l'interior de la barraca hi ha un pedrís de pedra.</p> 08071-279 41.6579700,1.5142900 376299 4612868 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47697 Barraca prop del coll de Pal https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-coll-de-pal Sense sostre <p>Veure fitxa núm. 259. La volta és rebaixada i la barraca de grans dimensions. L'accés està pràcticament tapiat, quedant la porta a la banda de tramuntana. Al costat de la construcció hi ha les restes d'un espai rectangular enrunat i una feixa molt ampla formada per la pròpia acumulació de pedres que s'extreuen del terreny.</p> 08071-280 41.6458400,1.4807100 373479 4611570 08071 Copons Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47698 Barraca prop del Corral d'en Cabeça https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-corral-den-cabeca L'accés està tapiat per l'abundant de la vegetació de la zona <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca està integrada en un petit cloper de pedra. L'accés està tapiat per l'abundant de la vegetació de la zona. Està colgada de terra amb lliris plantats al damunt.</p> 08071-281 41.6339200,1.5327100 377787 4610172 08071 Copons Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47699 Barraca sota el Balç de les Forques https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sota-el-balc-de-les-forques <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca és de grans dimensions i compta amb dues fornícules rectangulars obertes al mur de ponent. La part davantera està una mica enrunada.</p> 08071-282 41.6338400,1.5170000 376478 4610185 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47700 Barraques del Pinyoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-del-pinyoner <p>Veure fitxa núm. 259. Es tracta d'una barraca doble, amb un pedrís al interior i dues fornícules rectangulars on s'hi ha fet foc. També hi ha un forat de ventilació per fer l'extracció de fums.</p> 08071-283 41.6569000,1.5102100 375957 4612755 08071 Copons Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2024-11-19 00:00:00 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47888 Festa Major de l'Amunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-lamunt <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> <p>Festa Major de la barriada de l'Amunt, on tradicionalment participaven de manera activa tots els veïns de les masies properes (can Canals, els Fitons, els Masets, ca n'Aragall...), amb l'assistència també d'una part important de veïns de Corbera (especialment de la zona alta). Els actes principals són una missa solemne, el res del rosari i ball d'envelat a l'actual plaça de l'Envelat.</p> 08072-154 Barri de l'Amunt <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena, el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> 41.4109600,1.9063300 408594 4584956 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 Fotografia cedida per Vicenç Monleón. 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
47889 Festa Major de can Moriscot https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-can-moriscot <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1982). Notícies històriques de can Moriscot. Martorell: Gràfiques Martorell GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> <p>Festa Major de la barriada de can Moriscot, el nucli d'habitatges més important de la zona de l'Avall. Els actes de la festa es concentren en un cap de setmana, i inclouen actes de tipus religiós (missa solemne) i de tipus civil (ball). Antigament hi concorrien els veïns de les masies properes, i celebraven un ball a la plaça que hi ha davant la Casa Gran, al so del flabiol i el tamborí (posteriorment, el ball ja es faria amb conjunts musicals). També era tradicional el res del rosari de la tarda i la celebració d'un festival infantil.</p> 08072-155 Barri de Can Moriscot <p>Santa Maria és la titular de la parròquia de Corbera de Dalt. La tradició diu que quan es va trobar la imatge de Santa Magdalena el baró la va donar a l'església a canvi que es considerés com a festiu el dia de Santa Magdalena (22 de juliol); per no deixar de celebrar la diada de Santa Maria (el 8 de setembre), es concedí que l'Amunt i l'Avall fessin Festa Major aquest dia.</p> 41.4312200,1.9351300 411028 4587176 08072 Corbera de Llobregat Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2020-10-07 00:00:00 2116 4.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48819 Festa del Most https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-1 <p>BALLÚS G (2000) Guia de festes del Bages. Col·lecció de Guies núm. 2. Centre d'Estudis del Bages</p> XX <p>La que fa uns anys s'nomenava 'Festa del Most', perquè prioritàriament era una jornada relacionada amb la festa de la verema i amb el cultiu de la vinya tant abundant a la zona de Fals, s'ha convertit actulament en una de les festivitats més esperades de la tardor. S'organitza popularment el dia 12 d'octubre i hi figuren: Concert a l'ermita del Grau i aperitiu; pedalada popular amb esmorzar, i a l atarda ball.</p> 08084-94 Fals <p>L'origen d'aquesta festivitat es remunta segurament a principis del segle XX en relació a la importància que en aquells moments tenia la vinya en tot el terme. La festa es va perdre durant dècades, i a principis de la dècada del 1990 va ser recuperada per l'Associació Cultural i Recreativa de Fals, que actualment l'organitza.</p> 41.7632200,1.6688800 389351 4624344 08084 Fonollosa Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
48847 Barraca de vinya del Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-sole <p>SOLER I BONET J (1994) Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Col. Quaderns nº 9 del Centre d'Estudis del bages. Manresa. SOLER I BONET J (1987) 'Barraques i tines, construccions per a la vinya' a Dovella nº 29. pàg.59-61 SOLER I BONET J (1988) 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'. A Dovella nº 29. pàg. 47-52</p> XIX <p>Barraca de vinya de grans proporcions ubicada prop d'un marge en propietat de les terres del mas Solé de Camps. Es tracta d'una barraca de planta circular, de 4,5 m de diàmetre i una alçada de 2,30 m més la teulada. La barraca es troba aixecada aprofitant un lleuger pendent, s'ha encarat a migdia i s'obre amb una porta presidida per una llinda monolítica molt prima. L'obertura és de 130 cm d'alçada x 80 cm d'amplada x 85 cm de gruix. Tota la barraca es troba construïda seguint la tècnica de la pedra seca amb falsa cúpula, malgrat que segurament degut a algun tipus de restauració o consolidació la pedra es troba unida amb morter. Com a característiques singulars cal destacar la presència d'un petita finestra al tram de mur de ponent de 30 cm d'alçada x 28 cm d'amplada x 76 cm de gruix. També cal destacar el fet de que el tram de mur de la façana principal de migidia es troba lleugerament atalussat, segurament per reforçar la construcció. A la part superior de la teulada la construcció es corona amb una pedra vertical. També com a característiques singulars, cap destacar a l'interior de la barraca la presència d'un espai senyalitzat amb lloses verticals destinant a fer foc. La pedra superior de la paret i el sostre d'aquest tram es mostrava fumada, amb clares evidències d'haver-se fet foc. També destacava a l'altre extrem dela barraca la presènci d'un seguit de lloses que marca l'extensió d'una persona estirada, i que segurament devia haver-se fet servir per encabir algun tipus de jaç o matalàs, a fi de passar-hi la nit.</p> 08084-122 Camps <p>Les construccions de 'pedra seca' són testimonis prou significatius d'aquesta forma de vida tradicional. En el cas del Bages, la presència de barraques es troba estretament lligada al conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a zones molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola, especialment potenciada durant el segle XIX, quan bona part de les terres de conreu de la zona, inclós el terme de Fonollosa foren dedicats a la vinya. L'origen de bona part de les barraques és el mateix segle XIX, i són segurament l'exponent d'una tradició ancestral continuada fins els nostres dies. La funció de dites barraques era assgurar l'aixopluc del pagès si plovia o els rigors del sol estival, i poder guardar les eines de conreu de la vinya.</p> 41.7720300,1.6966000 391670 4625286 08084 Fonollosa Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08084/48847-foto-08084-122-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-31 00:00:00 119|98 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
97895 Cal Palahí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palahi <p><span>ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940</span><em>. </em><span>Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics</span><em>. </em><span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p>RIUS, Jaume et al. (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</p> XX Ha estat restaurada recentment. <p>Presenta una estructura de planta rectangular que inclou planta baixa i un pis. L'edificació segueix una ordenació tradicional amb dos eixos verticals d'obertures.</p> <p>En la planta baixa, destaca una porta amb arc escarser flanquejada per una finestra amb reixa de forja. Al pis superior, s'observen dos balcons amb barana de forja, bombats, entre els quals sobresurt el balcó principal. La decoració de la façana és de caràcter modernista, i es caracteritza per esgrafiats amb motius florals que també es reprodueixen en forma de garlandes esgrafiades que emmarquen els balcons.</p> <p>La part més distingida de l'estructura es localitza en el capcer, on una cornisa sinuosa és coronada amb una palmeta. Just sota aquesta, i al centre de la façana, una orla inclosa emmarca la data de construcció de l'edifici, l'any '1911'. A més, és remarcable el color salmó de la façana i la combinació ocre dels esgrafiats.</p> 08091-402 Carrer Major, 100. <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Tal i com apunten Lacuesta i González en el seu estudi del modernisme a l'àrea de Barcelona i rodalies, el fenomen de l’estiueig incorporava el modernisme com a corrent arquitectònic, i amb ell aquella actitud intel·lectual i cultural d’arrel romàntica. Cal recordar que el fenomen de l’estiueig es va establir com una pràctica habitual entre la burgesia a principis del segle XX, influenciat per les corrents higienistes que van emergir en resposta a la creixent industrialització de la nova Barcelona. Aquest moviment buscava espais naturals, tant marítims com muntanyencs, que oferissin un ambient net i sec per ser considerats ideals per a la recuperació de la salut i el benestar. </span></span></span></p> 41.4412310,1.8612861 404873 4588365 1911 08091 Gelida Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112741396.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112751045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112754581.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97895-pxl20231127112808560.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-07-09 00:00:00 Desconeguda 105|98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
87722 Mas Jordà https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-jorda <p>Casassas i Simó, Lluís; Enrich i Hoja, Jordi; Riba i Gabarró, Josep; Termens i Graells, Miquel; Torras i Ribé, Josep M. (1988): <em>Història de les Comarques de Catalunya</em>. Anoia. Vol. I. Manresa: Parcir. Edicions Selectes.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Castro i Borrós</span></span></span><span lang='CA'><span>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></span></p> XV; XVI, XVII; XV Tot i que no s'hi ha pogut accedir, es detecten problemes a les teulades i a l'edificació. <p>Gran edificació formada per dos edificis de planta rectangular disposats en angle recte. Un correspon a l'edificació primigènia del segle XV transformada durant el segle XVII quan era propietat de la família Vallès. L'altre forma part de la fàbrica de vidre que hi hagué al mas al segle XVIII.</p> <p>La disposició de les dues construccions descriu un clos tancat per alguns edificis annexos (la majoria només d'una única planta) entre els quals hi ha la capella de Sant Narcís. Al centre est del clos obre un pati distribuïdor rectangular que dóna accés a tots els edificis. El portal d'entrada, obert en un mur de maçoneria, és adovellat definint un arc de mig punt.</p> <p>Les edificacions principals consten de planta baixa, pis i golfes amb cobertes de teula àrab a doble vessant. En línies generals es tracta de construccions fetes amb murs de maçoneria, amb cadenes cantoneres i obertures petites i rectangulars. Les obertures conserven llindes de fusta i pedra, també hi ha alguns ampits i brancals d'aquest material. Una d'elles mostra ornamentació d'estil renaixentista.</p> <p>Es conserva una canal de pedra picada, que recull les aigües que una gàrgola porta a la cisterna. Dins la casa, a l'entrada encara hi ha un dels dos seients festejadors.</p> 08103-82 A l’oest del nucli urbà de Jorba, al camí que porta a Clariana. <p>És un dels masos més antics del municipi, possiblement construït a inicis del segle XV pel noble Gaspar de Vega sobre les ruïnes de dos masos anteriors, Mas Milà i Mas Riell. Gaspar de la Vega, casat amb Elfa de Rajadell (ambdós morts entre 1509 i 1513) van tenir una filla Anna de Vega i Rajadell, baronessa de Jorba, que és casà amb el seu cosí Manuel de Rajadell i de Baixadors. La baronessa tingué dos fills, Lluís i Damià, aquest últim fou baró de Jorba entre 1459 i 1516, i adaptà el mas Jordà com a residència estiuenca.</p> <p>En aquesta masia hi va néixer, l'any 1626 Joan Francesc i Ametller (Francesc de Jorba), provincial dels caputxins entre 1675 i 1678. És de fet durant aquesta centúria, i quan és en mans dels Vallès, que es reforma l'edifici, la data de 1630 i el nom de Pere Vallès, a la llinda de la porta ho evidencia. Fra Francesc, fou mestre de novicis i catedràtic al seminari seràfic. Guardià de Tortosa (1664, 1667 i 1669) i de Lleida (1666). Definidor provincial (1670). Visitador general a Mallorca (1671-1674) i com ja hem dit, prelat provincial de Catalunya (1675-1678). El 1677 hagué de fugir cap a Roma on residí mig any i assistí al capítol general de l'ordre. Fou autor de llibres de retòrica i predicació com l'ordenació de les missions parroquials (1975) i Apuntalaments provincials (1576). Morí a Barcelona el 1681.</p> <p>De la família Vallès va passar, per matrimoni, als Matheu (el 1696 n'era propietari Francesc Matheu i Vallès). El 1829 va ser adquirida pels Colomer, argenters d'Igualada.</p> 41.6006400,1.5104500 375869 4606509 08103 Jorba Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-inkedimg9515li.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08103/87722-img9522.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU|Xarxa natura 2000 2021-08-31 00:00:00 98|119|94 45 1.1 1762|1764 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
90909 Goig del Sant Crist de Mediona https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-del-sant-crist-de-mediona XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Goigs amb la capçalera 'Goigs del Sant Chisto que se venera en la Iglesia parroquial de Mediona. Bisbat de Barcelona”. A la part superior i partint el text del títol en dos hi ha un gravat que representa al Jesucrist a la creu amb Maria Magdalena als </span></span><span lang='CA'>peus, i el que semblaria l’església i el castell al fons. A banda i banda hi ha dos grans gerros amb florons.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El text, a tres columnes consta de 13 estrofes sense especificar quina és la tornada. S’hi parla de la llegenda i la devoció de la contrada. Al peu hi ha una pregària en llatí i la data d’impressió: Barcelona, en la estampa de Pere Maymó, al carrer de Sant Domingo. Any <span>1821.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’orla que envolta tota la composició representa un marc de fusta.</span></span></span></span></span></span></p> 08122-525 Església de Santa Maria del Castell de Mediona 41.4760700,1.6414300 386567 4592498 1821 08122 Mediona Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/90909-crist-mediona.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Hi ha una edició, patrocinada per la família Ginoles, a la memòria de Quinti Gili Sardà, de l’any 1940 98 62 4.4 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
92987 Trifini https://patrimonicultural.diba.cat/element/trifini <p><span lang='CA'><span><span>Fita de pedra que marca el trifini dels termes municipals de<strong> </strong><em>Sant Quintí de Mediona</em>, i <em>Sant Pere de Riudebitlles</em> amb <em>Mediona</em>. </span></span></span></p> <p> </p> 08122-764 A l'est del nucli urbà i de la C-15 <p>L'any 2000 es van trobar els batlles dels tres municipis per celebrar la recol·locació de la fita, desplaçada 2.40 m m al nord pel perill d'esllavissades. La trobada es va fer enmig d'una festa de germanor.</p> 41.4725600,1.6972400 391221 4592037 08122 Mediona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
92988 Font Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-5 <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Surgència natural canalitzada pel propietari de Can Pardo Vell i que porta l'aigua a una font de les Cases Noves de Can Pardo. Una pedra de molí d’oli fa de taula. El poeta Josep Suriol la descriu en un vers:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>'Taula plana ben rodona</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>mola fou d’un molí vell,</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>la rodeja un pedrís rústec</span></span></span></em></span></span></span></span></span></p> <p><em><span lang='CA'><span><span><span><span>que mut diu, “si us plau seieu'</span></span></span></span></span></em></p> 08122-765 A llevant de les Cases Noves de Can Pardo <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A finals dels anys 1970 es va fer arribar l’aigua de la font fins les Cases Noves, on hi ha un altre font amb el mateix nom. Al costat de la font hi ha les restes d’un forn de calç.</span></span></span></span></span><br /> <br /> </p> 41.4595600,1.5985000 382953 4590723 08122 Mediona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
94786 Edifici Carrer Sant Boi, 17 - 19 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-carrer-sant-boi-17-19 <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis i una planta sota cober</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>ta. La coberta és de teula àrab a dues vessants, amb el carener paral·lel a l’eix del carrer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El ritme de les obertures presenta una marcada simetria, excepte a la planta baixa, adaptada per a usos comercials i amb les portes d’accés a les caixes d’escala; tot i que sense trencar l’eix vertical de les o<span>bertures. Hi ha quatre obertures per planta, a la primera i segona, cascuna obra a balcons amb volada i suportats per mènsules; les baranes són de barrots metàl·lics decorats amb volutes al sòcol i sota el passamà. Al darrer nivell, hi ha finestres geminades de poca alçada flaquejades per unes mènsules que, seguint el disseny de la resta de nivells, en aquest cas suporten la cornisa. El ritme vertical està marcat per unes faixes que emmarquen les obertures i que també trobem a manera de pilastres als extrems de la façana. D’altra banda, el ritme horitzontal </span><span>es remarca </span><span>amb unes faixes horitzontals motllurades, tant a nivell del forjat de cada planta com a la cornisa que corona la façana, en aquest cas més elaborada. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les obertures d’accés a les caixes d’escala són de tall rectangular senzill, amb una tarja a sobre, amb reixa metàl·lica; les dels comerços, més amples i reformades a les necessitats de l’establiment.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>La superfície es presenta acabada amb un arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08131-103 Carrer Sant Boi, 17 - 19 <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’edifici està situat en el principal eix comercial del poble, el qual es va desenvolupar al llarg de les primeres dècades del segle XX i molt actiu durant gran part del segle XX. Coincidint amb una època en que la població havia crescut considerablement, tant urbanísticament com demogràficament. La presència d’importants fàbriques tèxtils al peu del riu Ter va afavorir el creixement i assentament de població, que acudia a treballar a les indústries cosa que també va comportar un augment i diversificació de comerços, per tal d’atendre a totes les necessitats. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El carrer on s’ubica l’edifici és de configuració més antiga, segons es testimonia en alguns edificis amb elements arquitectònics anteriors al segle XX, almenys segle XVII i XVIII. A finals del segle XIX i principis del segle XX es degué incrementar l’ocupació de solars disponibles o modificar edificis existents. Aquest edifici correspon a un tipus de disseny que es pot circumscriure a les principis del segle XX, sense que es tingui constància de la data exacta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Un dels establiments que ocupava un dels local de la planta baixa, consta que hi era des del 1917, segons s'indica en el seu rètol (Ca l'Arcís, Carnissers des del 1917). </p> 42.1094979,2.2091839 434618 4662237 08131 Montesquiu Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94786-p8260205.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-07-31 00:00:00 Al mateix carrer hi ha dues altres finques amb un tractament molt similar de les seves façanes, són els números 26 i 29. Ambdues ocupen una parcel·la molt menor, i les seves façanes són més estretes, una amb una sola obertura per planta i l’altra, amb dues obertures, tanmateix hi podem observar un disseny i patró decoratiu que presenta clares similituds. 106|98 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
54515 Horts del Molí de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-moli-de-dalt XVIII-XX <p>Conjunt de petits horts delimitats per bancals i feixes terraplenats es disposen en pendent des de sota cal Toni, fins als peus del Molí de Dalt. Es tracta d' un conjunt patrimonial que té una continuïtat documentada des d'època moderna caracteritzat per un espai agrari, articulats per canals de reg, sèquies, braços i filloles, i de drenatge. Aprofitant la presència del molí. Aquests espais es troben adaptats a la topografia del terreny i en destaca la disposició dels canals, que segueixen traçats paral·lels sobre les terrasses fluvials, mentre els escorredors solen coincidir amb drenatges naturals. Ens aquests espais predomina el cultiu d'hortalisses de temporada per abastar un mercat local.</p> 08134-239 Figaró-Montmany <p>Les pràctiques agrícoles al terme de Figaró-Montmany es concentra en les zones més planeres del municipi, espais de conreu que es dediquen bàsicament als productes de secà, tot i que també es documenten espais de conreu, situats prop dels cursos dels rius o torrents en terrasses artificials formades per feixes i bancals. La pràctica agrícola realitzada en aquests espais és força limitada i s'associa a una explotació de caire domèstic o de curt abast comercial on s'hi practica una agricultura de regadiu. Així mateix, els salts topogràfics foren aprofitats —o provocats— per intercalar molins, i altres enginys hidromecànics que tingueren una importància econòmica de vegades similar o superior al reg. En aquest cas la presència de la bassa i molí de Dalt afavoriren la presència i pervivència d'aquestes petites hortes, que actualment encara són visibles a la Riereta amb els Horts del Colomer i prop el molí de Dalt. Aquesta activitat econòmica ben documentada durant l'edat moderna assolí una densitat màxima a les acaballes del segle XIX.</p> 41.7215000,2.2746500 439667 4619110 08134 Figaró-Montmany Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54515-foto-08134-239-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-09-22 00:00:00 98 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
95887 Monument a Ernest Lluch https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ernest-lluch XXI <p>Monument dedicat a la figura del polític socialista Ernest Lluch, assassinat l'any 2000 per la banda terrorista d'ETA. Es troba ubicat a la plaça homònima. Es tracta d'una instal·lació que abasta gran part de la plaça i que dibuixa la constel·lació de l'Ossa Major, on cada estrella que la configura està representada per una olivera. El monument pròpiament dit és la darrera estrella de la constel·lació i es tracta d'un bloc de ferro colat en forma d'estrella. Les oliveres estan unides per un camí de llambordes de granit alternant les paraules 'PAU' i 'DIÀLEG' en diferents idiomes.</p> <p>El <em>leif motiv</em> de la instal·lació són precisament les idees de pau i diàleg que tant va demanar públicament per aconseguir acabar amb la violència del terrorisme.</p> <p>En una placa al peu del bloc de ferro s'hi pot llegir la següent frase: 'ERNEST LLUCH REFERENT EN EL CAMÍ PER LA PAU I EL DIALEG' / 21 de novembre de 2003'.</p> 08135-96 Plaça d'Ernest Lluch, s/n <p>Cada any el 21 de novembre, data del seu assassinat, se li ret un homenatge amb ofrenes florals.</p> 41.5537207,2.2507324 437515 4600499 08135 Montmeló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95887-9606.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-05-17 00:00:00 Roser Nadal Viñeta i Carles Vives Mateu La constel·lació de l'Ossa Major està formada per set estels, anomenada popularment com el Carro Gran o els Set frares, per la forma de carro o cullerot. Quatre estels formen la caixa i tres la cua. 98 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:47
93406 Contrapàs de Sant Genís https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapas-de-sant-genis <p>- Ajuntament de Palafolls. (2021). Vilelles. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Nº 1. Palafolls.</p> <p>- AMADES I GELATS, Joan (1946). <em>Cançons populars històriques i de costums.</em> Barcelona. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- ANGLADA i MAS, Anna Maria (2021). 'El contrapàs de Sant Genís de Palafolls'<em>,</em> dins<em> Vilelles</em> 1. Recerca i difusió del patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. 2021. p. 28-39. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVII <p>El contrapàs és una dansa popular catalana de caràcter solemne que va sorgir durant el segle XVII al Principat i al Rosselló. S’interpretava al so d’una cobla de tres quartans (flabiol i tamborí, cornamusa i tarota). Els dansaires es donen les mans en rengle i són guiats per dos o tres balladors (el cap, el mitjaner i la cua). Hi ha dos passos principals: els <em>curts </em>i els <em>llargs</em>.<br /> La música alterna fragments amb ritme binari (2/4 i 6/8) i ternari (3/4, 3/8, 9/8) els més antics són de caràcter modal amb reminiscències al cant pla.</p> <p>El contrapàs apareix en paral·lel amb la sardana curta, i aquesta darrera acabarà evolucionant en la sardana que es balla al so de la cobla avui en dia. D’aquí que a vegades es digui que la sardana ve del contrapàs, però és erroni, ja que ambdues danses van aparèixer en paral·lel.</p> <p>Els contrapassos es van difondre amb fluïdesa per tradició oral (tant la dansa com la música) fins ben bé la meitat del segle XIX. Aleshores van aparèixer noves formacions i balls que van anar substituint les danses de tradició oral (cal tenir en compte que el 1850 Pep Ventura reformà la cobla i s’establí ja l’estructura de «la sardana» que es balla actualment al so d’aquesta formació, que ja interpreta partitures d’autor, no pas melodies de tradició oral). Això va fer que els contrapassos entressin en crisi, però es van mantenir en llocs més rurals, on les «novetats» hi arribaven diferides, com és el cas de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>A Sant Genís de Palafolls, a principis del segle XX s’hi conservava ja en decadència una variant del contrapàs <span lang='CA'><span><span><span><span>que es ballava per carnestoltes i</span></span></span></span></span> que s’ha perpetuat amb el seu nom: <em>el contrapàs de Sant Genís de Palafolls. </em>Cal tenir en compte, però, que aquesta variant no es ballava exclusivament allà, sinó que es ballava a tota l’anomenada Selva Marítima, que comprèn llocs com Lloret, Blanes, Tordera, Pineda, Calella i Santa Susanna.</p> 08155-76 Sant Genís de Palafolls 41.6671500,2.7491800 479120 4612852 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-012salicru.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93406-taller-contraps-2014-2-028salicru.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Cultural Inexistent 2023-10-12 00:00:00 Els contrapassos foren ballats en una àrea geogràfica molt extensa: a l’Empordà, a la Selva, a la Garrotxa, al Ripollès, al Berguedà, a Andorra, a la Plana de Vic, al Maresme, al Lluçanès, al Moianès, a la Cerdanya, a l’Alt Urgell, al Rosselló, al Conflent i al Vallespir. Al Cançoner Popular de Catalunya de Joan Amades (una recerca que es dugué a terme a partir del 1921) es parla del contrapàs, i específicament d’aquesta variant, que apareix amb el nom de Contrapàs de Pineda i de Sant Genís de Palafolls (pàgina 185). Sempre en passat, s’hi expliquen tres figures d’aquest contrapàs: el pont, el cargol i la serp. En cito un fragment:«Tant la tonada del contrapàs de Pineda com la de Sant Genís de Palafolls, són fragments curts, més o menys ben conservats, del contrapàs llarg. Aquest contrapàs, la figura del qual té de semblant amb la del contrapàs llarg només el fet de posar-se els balladors en una tira en començar a dansar, fou ballat a Pineda fins més ençà de 1870. Era ballat per parelles en nombre indeterminat, i, a més, un ballador solt. Les parelles s’arrengleraven agafades de la mà, quedant un home al cap i un a la cua, puix amb el ballador solt hi havia sempre un home més que el nombre de dones que ballaven. […] Feien després diverses figures, començant pel pont, que consistia en anar passant les parelles, sense desfer-se de les mans, per dessota els braços alçats de cadascuna d’elles, fins a fer que totes les noies quedessin d’esquena a l’espectador, amb els braços creuats davant el pit: aleshores, fent a la inversa la maniobra, desfeien la figura fins a tornar a formar el rengle primitiu, tots de cara. […] Altra figura era el caragol, que, com el nom indica, consistia en enrotllar-se en espiral tot puntejant, i en desfer després el caragol. També feien una figura que podríem anomenar la serp, que consistia en anar fent zig-zag, amb ondulacions molt accentuades. A Sant Genís de Palafolls recorden que el contrapàs s’acabava amb una sardana curta […] (LLORENS. Cançoner de Pineda) «Als anys 40, alguns folkloristes com en Josep Maria Castells anaren a Sant Genís per recollir la melodia i el ball d’aquest contrapàs. De la bona feina que feren aquests folkloristes begué el moviment dels esbarts nascut als anys 50, àmbit en el qual es començà a ballar el contrapàs de Sant Genís. La formació que toca amb un esbart és una cobla (flabiol i tamborí, dos tibles, dues tenores, dos trompetes, un trombó, dos fiscorns i contrabaix).Els esbarts, balladors professionals que ballen per un públic, lògicament modifiquen els passos dels balls per fer les coreografies més vistoses i pulcres. Per tant, canvien l’esperit d’aquest ball, un ball que es ballava a plaça i on tota la gent s’hi unia per participar-hi activament, no s’entén amb la finalitat que el miri un públic, sinó que és pel mateix plaer dels balladors.Amb les ganes de recuperar aquest esperit originari, Carles Mas, flabiolaire i dansaire molt reconegut per la seva tasca en la recuperació i difusió de balls de tradició oral, anà als anys 80 a Sant Genís de Palafolls amb l’objectiu de beure de la font primera: els avis que encara havien ballat de ben petits el contrapàs a les primeres dècades del segle XX.Seguint els seus passos, l’Associació de cultura i entorn Vivelles, de Sant Genís, inicià uns cursos per ensenyar a ballar el contrapàs, amb la finalitat que hi hagués un nucli de la població que el conegués pogués unir-se a ballar-lo espontàniament en un àmbit de festa del poble. Aquests cursos s’impartiren durant uns 10 anys consecutius fins el 2017, gràcies a la iniciativa de l’historiador Xavier Salicrú, molt compromès amb el patrimoni cultural de Sant Genís i el seu entorn, amb l’ajuda de l’associació i altres personatges com la musicòloga Anna Maria Anglada, del poble adjacent de Malgrat de Mar. Aquests cursos anaven lligats a una Festa del Contrapàs que se celebrava cada any. Venia a tocar i a ensenyar a ballar en Carles Mas, tant als cursos com a la festa.Paral·lelament, hi ha hagut altres moviments de recuperació del Contrapàs, com ara la Contrapassada. Aquí una notícia referida a aquesta trobada on es ballen el Contrapàs de Prats de Molló, el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls, el Contrapàs de Moià, el Contrapàs de Prats de Lluçanès i el Contrapàs Llarg de Ripoll, el Contrapàs Llarg de Banyoles i el Contrapàs Cerdà de Ripoll. 119|94 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94127 Barraca de cal Campaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-campaner XX <p>Barraca de vinya feta amb formigó. Realitzada com un petit cubicle amb sostre alt i voltat (en corba). Recorda el cultiu de la vinya al Maresme. </p> <p>Té una entrada en forma de rectangle vertical. Es troba envoltada per un camp protegit per una tanca de malla metàl·lica. </p> <p> </p> 08155-151 Veïnat de Sant Genís, Cal Campaner <p>Segons Salicrú (2023) el propietari era de Malgrat de Mar. Hi passaven el dia.</p> <p>La Barraca de cal Campaner originàriament formava part d'una peça que arribava fins a la riera i que els de cal Campaner (finca situada a ponent on hi ha la casa) van adquirir, quedant agregada a cal Campaner. A partir de llavors ha estat coneguda per aquest nom.</p> <p>La van comprar a un matrimoni gran de Malgrat quan ja no es van poder fer càrrec de la vinya, això era als anys quaranta del segle passat. Aquesta informació és explicada per la Montserrat Ballicrosa de cal Campaner, filla dels que la van comprar.</p> 41.6611971,2.7266977 477246 4612197 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94127-barraca-del-campaner.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-09-28 00:00:00 119|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94653 Rellotge de sol de Can Puigvert https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-puigvert XX <p>El rellotge de sol de Can Puigvert és del tipus vertical declinant. Està fet en pintura negra sobre fons groc. Està dins un rectangle. L'orientació és sud-est. Té les marques horàries en les hores, però sense números. El gnòmon és de vareta. És un rellotge d'autor ben conservat. Té les coordenades: N41 41.290 E2 44.366.</p> 08155-213 Carrer Mas Can Puigvert 41.6882216,2.7393770 478311 4615193 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94660 Tomba de la Montserrada https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-la-montserrada XX <p>Tomba de placa rectangular on es troben les restes de la Montserrada.</p> <p>Tomba realitzada en 15 rajoles. Les 7 que formen la creu tenen un color vermellós i terrós, les 8 que no formen la creu, o que es troben al voltant d'aquesta, tenen un color grogós.</p> 08155-218 Carretera de Sant Genis, s/n <p>A l'any 1936, la tomba de la Montserrada (encara incorrupte) va ser objecte d'escarni pels incendiaris i profanadors, tenint-la exposada a la porta de l’església. Al cap de dos dies quan les coses s’hagueren calmat es tornà a enterrar. Ara, però ja era només un esquelet.</p> <p>Als anys cinquanta, durant les obres de reconstrucció de l’església pels danys causat per la Guerra, tenim un escrit del rector de llavors, que diu:</p> <p>“24 de desembre de 1956. Jo i el paleta Salvador Martí sols i sense dir res a ningú, hem tapat la Santa, però no hi hem tirat terra al damunt, com tenia, sinó que li hem vestit una mena de tomba amb rajols tot voltant i un solera al damunt, de manera que qui vulgui veure-la de nou, només ha de fer que arrancar el mosaic, rebentar la solera i ja està a la vista. A dins al costat de l’esquelet, hi vam col·locar un rajol encimentat d’una cara, on porta anotat el dia, mes i any, el meu nom mossèn Salvador Coll i el del paleta, Salvador Martí. Per saber on és exactament la tomba, vam col·locar al damunt del lloc on es troba una creu de mosaic vermell...”.</p> 41.6600783,2.7227109 476914 4612074 1956 08155 Palafolls Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94660-esglesia-sant-genis-27.jpg Física Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-07-12 00:00:00 119 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
93979 Font de les Rovires https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-rovires XX En manteniment constant. <p>La Font de les Rovires es localitza en l'espai natural de les Rovires, ben adequat i arranjat per a l'esbarjo de pallejanencs i pallejanenques. Es troba al costat d'un salt d'aigua que queda al seu damunt, un pont de fusta que salva la riera de les Rovires i una taula de fusta amb bancs, tot perfectament endreçat i arranjat amb escales i baranes de fusta.<br /> <br /> La font queda arrambada al marge, per sota dels graons que pugen al salt. Es tracta d'un petit mur de pedra lligada per on raja l'aigua mitjançant un broc de ferro i cau a una pica quadrada d'obra arrebossada que descansa directament al terra. Al costat esquerre hi trobem un rètol de l'Ajuntament en acer inoxidable amb el nom de la font gravat en lletres negres i l'advertència de que l'aigua no té les garanties sanitàries suficients per beure-la.<br /> <br /> Per arribar-hi, cal seguir escassos 100 m pel camí cimentat passat can Coll, fins que aquest s'acaba. En aquest punt cal continuar a mà dreta per la pista forestal de terra. Al cap de només 40 m es troba la font del Carinyo que cal deixar enrere i continuar per l'ampla i planera pista de terra rogenca en direcció nord-oest durant mig quilòmetre més. Un cop aquí, hi ha indicadors que ens assenyalen la font, cal trencar a mà dreta i baixar per un corriol d'acusada pendent i molt erosionat pel pas de les aigües que mena, 75 m més avall, a l'indret de la Font de les Rovires.</p> 08157-89 Camí de les Rovires, passat cal Coll. 41.4299742,1.9824963 414985 4586989 08157 Pallejà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93979-89fontrovires05.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic Inexistent 2023-06-13 00:00:00 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
99839 Pica baptismal de Santa Creu de Creixà https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-creu-de-creixa XIII Té les vores escrostonades. <p>La pica baptismal de Santa Creu de Creixà està situada a l'entrada del temple. Es tracta d'una pica d'immersió tallada en un sol bloc de pedra tosca i de forma circular. No presenta decoració exterior i té les vores escrostonades. L'interior de la pica és llis.</p> 08161-150 Ermita de Santa Creu de Creixà. <p>La pica baptismal original de l'ermita de Santa Creu de Creixà va desaparèixer a la dècada de 1960 en motiu d'unes obres que s'hi van fer. La pica fou localitzada fa uns anys a les Caves del Marquès de Monistrol, qui havia tingut la propietat de les terres de Santa Creu. Finalment, gràcies a la insistència dels veïns de la zona, la pica fou retornada a l'ermita. </p> 41.4603300,1.7720800 397451 4590588 08161 Piera Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99839-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99839-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2025-08-05 00:00:00 85 52 2.2 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
99950 Jou del campanar de Santa Creu de Creixà https://patrimonicultural.diba.cat/element/jou-del-campanar-de-santa-creu-de-creixa XVII <p>A l'interior de l'església de Santa Creu de Creixà hi ha exposat l'antic jou del campanar. El jou és la peça de fusta que sosté la campana per les nanses. Als extrems la fusta està lligada amb uns cèrcols metàl·lics. </p> 08161-192 Santa Creu de Creixà. 41.4603200,1.7720900 397452 4590587 08161 Piera Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-3.jpg Inexistent Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2025-07-30 00:00:00 96|94 52 2.2 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
100124 Fragment de retaule dels trinitaris https://patrimonicultural.diba.cat/element/fragment-de-retaule-dels-trinitaris <p><span><span><span>CORAL, M. (2021). <em>El patrimoni arquitectònic de la vila de Piera: Una mirada panoràmica sobre la conservació dels béns immobles pierencs catalogats. </em>TFG Història de l’Art. Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SILVESTRE, J.M. (1999). <em>Els Trinitaris 1205-1835 i les Trinitàries a Piera. </em>Religioses Trinitàries de Mallorca.</span></span></span></p> XVIII Es troba deteriorat. <p>El fragment del retaule es conserva en una paret de l'església de Santa Maria. És un quadre pintat en oli sobre llenç on s'hi representa l'escena de la Mare de Déu del Remei i Joan de Mata, que a l'hàbit blanc hi té gravada la creu patent dels trinitaris. La Mare de Déu té l'infant assegut a la falda i allarguen una faixa blanca a Joan de Mata, acompanyats d'angelets.</p> 08161-265 Església de Santa Maria. <p>El convent dels Trinitaris va ser fundat el segle XIII a Piera per Joan de Mata. Segons la tradició, el convent es va establir al segle XVI on hi havia l'antic hospital de la vila, a l'actual plaça del Peix. El retaule estava situat en una de les capelles laterals de l'església del convent. Ocupava la part central i tenia al costat a Santa Teresa i a Sant Jerònim, i a dalt Sant Domènech (SILVESTRE, 1999:25).Els trinitaris van ser presents a la vila fins a la desamortizació de Mendizábal, l'any 1938. </p> 41.5158000,1.7413100 394971 4596783 08161 Piera Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100124-20250507111931.jpg Inexistent Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Ornamental Inexistent 2025-07-30 00:00:00 96 52 2.2 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
100132 Era de Ca l'Evarista https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-levarista XIX-XX <p>L'era de Ca l'Evarista està situada a migdia de la casa. És una era encaironada de forma circular de grans dimensions. Està envoltada per un mur perimetral de poca alçada, fet de pedra lligada amb morter. Alguns dels cairons presenten la característica ditada, que facilitava la batuda.</p> 08161-273 Al sud-est del nucli de Ca n'Aguilera. <p>L'era era l'espai on es batia el cereal i el llegum quan ja era sec. Són de forma circular perquè s'estenien les garbes al voltant i s'hi feia voltar un animal amb un trill per separar el gra de la palla. </p> 41.5535700,1.7466200 395475 4600970 08161 Piera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100132-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2025-07-30 00:00:00 98 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
100146 Fàbrica Nova https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-nova-2 <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARCERISSAS, J. (2015). <em>Piera: guia d’història, art i arquitectura. </em>Piera: Ajuntament de Piera.</span></span></span></p> XX <p>La Fàbrica Nova és un conjunt fabril construït a principi del segle XX.</p> <p>L'espai fabril està format per una nau formada per dos cossos simètrics. Cadascun dels cossos està cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Té doble frontis, amb el portal d'arc pla ceràmic al centre i a cada costat dues finestres i un òcul, i els capcers sinuosos acabats amb ceràmica. A la part posterior s'hi adossa una altra nau.</p> <p>A la part frontal hi ha una portalada amb pilars ceràmics, al costat del qual hi ha un edifici administratiu. En destaca el capcer esgraonat amb arcs cecs ceràmics i una imbricació coronada amb teules. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb la ornamentació ceràmica vista.</p> 08161-287 Av. Fàbrica Nova. <p>La Fàbrica Nova és una indústria tèxtil fundada l'any 1923 per Joaquim Ballesté Cabestany i Teodoro Vicente Serrat. Es va construir prop de l'estació de tren, fet que afavorí la prosperitat del negoci. En aquest moment, també es van fer construir la casa d'estiueig al centre de Piera, denominada Torre Ballesté. Es dedicaven a la confecció de teles de seda i s'hi celebrava la Festa de la Seda, en què els treballadors ben mudats treien la Mare de Déu dels Àngels.</p> 41.5279200,1.7543100 396075 4598113 1923 08161 Piera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100146-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2025-07-30 00:00:00 98 46 1.2 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
100156 Casa del carrer Sant Bonifaci, 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-bonifaci-20 <p>Text transcrit del plafó informatiu.</p> XX <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sobre una casa d'origen anterior. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Té la particularitat que a la planta baixa s'hi obre un pas cobert en arc de mig punt que comunica amb el carrer de darrera, sostingut amb bigues de fusta. Aquí hi ha una porta d'accés a la casa, amb llinda de fusta. Totes les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat i dos dels finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut. El coronament està definit per un capcer amb barana ceràmica.</p> 08161-297 C. Sant Bonifaci, 20. <p>Manuel Ferrer Bertran va néixer al carrer del Sol l'any 1909. El seu pare era pintor i d'ell va aprendre l'ofici. Es va casar amb Maria Torres Bosch i van viure en aquesta casa del carreró Víctor Riu fins que va esclatar la Guerra Civil. Es va exiliar a França, on va internar al camp de presoners d'Agde junt amb 13 pierencs més. Va ser alliberat el maig de 1939 però es va quedar a França on va refer la seva vida. En esclatar la Segona Guerra Mundial, va ser capturat de nou i va ingressar al camp d'extermini de Mauthausen l'agost de 1940, del qual no en sortiria fins a l'allibertament del camp l'any 1945. Va anar a viure a Montlluís (França) i es va casar de nou on va fer de pintor. No va voler tornar mai més a Catalunya per por de ser empresonat. Quan va morir l'any 1980 se li va ser un comiat molt sentit. El 115è aniversari del seu naixement, l'Ajuntament de Piera li va retre homenatge.</p> 41.5199200,1.7470800 395459 4597233 08161 Piera Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100156-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2025-07-30 00:00:00 98 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
93927 Barraca de la Pòpia https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-popia <ul> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Malgosa, Marc; Samper, Marc; Soler, Joan (2021). “<em>Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica</em>. Ajuntament de Rellinars.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “<em>Rellinars a les teves mans”</em>.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span><span>Montlló, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></li> </ul> Enderroc important. Es manté la paret circular. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al peu de la Pòpia, sector oest entre la serra del Ginebral i la carena del Cellers. En aquest emplaçament encara es conserven alguns marges de pedra seca construïts per assentar les feixes de vinya, antigament conreades. El pas del temps ha repoblat les feixes de vegetació de secà i els murs van caient.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular. La porta té una alçada de 130 cm, està orientada a sud i coberta amb una llinda plana, mesurant a la part inferior 100 cm i a la part superior 60 cm. El mur de construcció té un gruix de 70 cm. A llevant té un petit finestró de 20x20 cm.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El bosc en aquest sector és força sec, orientat a sud, dominat per la vegetació que ha anat substituint de forma espontània a la vinya: Pi Blanc (<em>Pinus halepensis</em>) amb algun Cirerer d’Arboç (<em>Arbutus unedo</em>). Al sotabosc hi trobem l’arbust i mates de fulla persistent i petita com el Romaní (<em>Salvia rosmarinus</em>), la Farigola (<em>Thymus vulgaris</em>) i també l’Argelaga (<em>Genista scorpius</em>).</span></span></span></span></span></p> 08179-474 L’accés només pot fer-se a peu a través del bosc. Cal seguir la pista forestal que puja a la Pòpia i continuar en direcció a la carena del Cellers. Passada la cruïlla que baixa cap a Cal Cellers, uns 50 metres més endavant ja podem entrar al bosc de la nostra dreta i pujar un parell de feixes pel mig del bosc fins a trobar la Barraca. <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aprofitament dels materials de l'entorn per a fer murs, marges o barraques, resultat entre d'altres de les tasques de despedregar els camps, és característic dels paisatges de pedra seca.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6536000,1.9040300 408743 4611897 08179 Rellinars Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/93927-20230111101733.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Inexistent 2023-03-17 00:00:00 Des d’aquesta Barraca hi ha una bona panoràmica del torrent del Pujolet i la carena del Cellers, amb Montserrat al fons. 45 1.1 2484 40 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
60335 Bosc i plans de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-plans-de-la-sala <p>BADIA, Jordi 'Bosc i plans de la Sala' dins de 'Guia d'espais naturals del Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1997 .- pp. 199-202</p> <p>Bosc envoltat de camps que s'estén des de la masia fins la serra dels Emprius. És un dels retalls de bosc més extensos que hi ha al Pla de Bages (unes 100 Ha d'extensió. És solcat pel Torrent de la Sala. Abunden els roures, en creixement, els pins i les alzines. Té gran transcendència per a la fauna ja que serveix de corredor natural i amagatall de diversos animals.</p> 08191-158 Sant Ponç 41.7912100,1.8809300 407018 4627200 08191 Sallent Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60335-foto-08191-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60335-foto-08191-158-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-09-30 00:00:00 Té greus amenaces de conservació pel risc d'incendi, els abocaments incontrolats i el veïnatge de carreteres. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
82047 Can Rocosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rocosa AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla Especial Urbanístic i Catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta, Llibre III, Document núm. 3. Catàleg de masies i cases rurals. Element M-26, pp. 307-314. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2006). Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Normes urbanístiques (text refós). Relació d'edificacions, núm. 20, p. 104. GENERALITAT DE CATALUNYA. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura. Ref. Núm. 34349. XVIII-XXI Diverses reformes dutes a terme durant els segles XIX i XXI. Masia de planta rectangular de 16 metres d'amplada per 8 de fondària composta de planta baixa i un pis, amb dues crugies paral·leles a la façana principal, orientada a migdia, i coberta de dos aiguavessos amb el carener perpendicular. Tot i presentar la mateixa caiguda, la teulada de llevant té un pendent més acusat. Recentment s'hi han instal·lat dues lluernes. El tremujal de ponent té major longitud i es perllonga encara més mitjançant l'addició d'un cos suplementari en el seu extrem. Es tracta d'una ampliació de l'habitatge de 4 per 8 metres i planta única amb quatre finestres d'obra: tres a ponent i una a migdia. Bo i descomptant-ne aquesta darrera, la façana original presenta tres obertures per planta en la secció oest, per tan sols dues finestres en planta baixa i una al primer pis en la secció est. Totes les de la planta baixa s'alineen a la mateixa altura, mentre que les de la planta superior s'adapten a la inclinació de la coberta. Sota el vèrtex del carener s'endevina la traça d'un antic contrafort. El portal d'accés és fet de posts de fusta i se situa al seu costat, dins la secció de ponent. Té els brancals de pedra i la llinda de fusta. La resta d'obertures presenten llindes planes de pedra i ampits de maó massís. La façana nord limita amb un aparcament de grava i únicament té tres finestres menors a la planta superior: una al centre de la secció est, i dues més a la secció oest, seguint el pendent de la coberta. Per últim, a sol ixent hi ha un porxo enrajolat amb toves de 6 per 8 metres i coberta de teula amb caiguda en la mateixa direcció, sostinguda per tres pilars de maó amb jàssera i bigam amb aparença de fusta. Es tracta d'un espai de lleure i descans comunicat amb la casa a través d'una porta amb brancals i llinda de maó amb arc escarser. La façana consta d'un finestra a cada planta. La masia és voltada per un paviment de toves ceràmiques, que deixen pas a un jardí de gespa. Com a element de conjunt, tots els paraments són arrebossats i pintats de color cru, deixant únicament a la vista els emmarcats i algunes pedres cantoneres. Al costat de ponent hi ha una piscina desmuntable circular i la plataforma inferior de davant de la casa és plantada de roures, amb l'herba segada. 08193-28 Veïnat de la Cortada, entre el canal de la Freixa i els torrents de la Roureda i Can Vives. La masia apareix representada amb el nom de 'Can Rocosa' en el full del Mapa Geológico y Topográfico de la Provincia de Barcelona a escala 1:40.000 corresponent a la Región Cuarta o del Río Tordera. 41.6437600,2.5574700 463147 4610319 08193 Sant Iscle de Vallalta Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82047-foto-08193-28-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 La finca es troba al nord-oest del terme municipal, a la vessant de solell d'un repeu del turó del Montnegre, en una clariana situada entre les masies de Can Gravat, a l'est, i Can Feliçó, a l'oest.Protecció:Pla General d'Ordenació de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2006. Nivell de protecció C.Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Text refós. 2016. M-26. 98|119|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
96406 A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-sant-fost-tanquen-amb-clau-el-rebost <p>AMADES i GELATS, Joan (1935). Geografia popular<em>.</em> «Catalunya», p. 69. Edicions El Mèdol.</p> <p>MILLÀ i REIG, Lluís (1988). Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars; «Refranys de pobles», p. 88. Editorial Millà.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). <em>Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil</em>. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><em>A Sant Fost, tanquen amb clau el rebost</em>, és una dita recollida per diversos autors des de l'any 1935.</p> <p>Al blog de <em>Paremiologia Catalana Comparad</em>a, es pot trobar un recull de tots els autors i variants d'aquesta dita. També la recullen els germans Pérez (1990).</p> 08209-107 Sant Fost de Campsentelles 41.5187962,2.2326976 435977 4596636 08209 Sant Fost de Campsentelles Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Cultural 2024-05-27 00:00:00 Desconeguda 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
94004 Cases del carrer de l'Havana https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-lhavana XIX-XX <p>El conjunt de les cases del carrer Havana inclou els números 14, 17, 19 i 21. Els tres primers havien estat propietat de Pau Garriga i mostren unes característiques constructives semblants entre elles. Està format per cases entre mitgeres, de planta baixa i un pis amb coberta de teula àrab a dues aigües. La composició de les façanes és en eixos verticals, i alguna mostra remuntes parcials. El conjunt es veu reforçat per l'espai davanter a les cases, a modo de pati comunitari, a una alçada superior del carrer i amb un tancament de barana de maó.</p> 08210-96 Carrer de l'Havana 15, 17, 19 i 21 41.6879400,2.1658300 430579 4615466 08210 Sant Feliu de Codines Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94004-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94004-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-12-11 00:00:00 119|98 46 1.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
79244 Serrat del Carnisser https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-del-carnisser <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> X-III aC L'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista. Unes possibles sitges varen quedar escapçades, sense haver-se excavat preventivament. <p>El jaciment ocupa un lloc clau dins el Pla de Bages, ja que domina el marge dret del riu Llobregat, poc abans d'arribar a Viladordis per una banda, mentre que per l'altra limita una àmplia plana molt òptima per al conreu. No es coneixen estructures, només unes possibles sitges que no han estat excavades; fins i tot algunes foren destruïdes. El material que permeté identificar l'assentament ibèric és molt esmicolat però ben evident. No hi ha peces significatives, si bé es pot dir que predominen els vasos oxidats per sobre dels grisos. N'hi ha també algun de decorat amb cordons aplicats.</p> 08213-39 Camí de Viladordis <p>Qui primer va tenir coneixement de l'existència d'aquest jaciment fou un afeccionat, Llorenç Villuendas. L'any 1985, Josep M. Defaus i Eduard Sánchez, que per encàrrec del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya prospeccionaren la zona on s'havia de construir l'autopista que comunica avui Terrassa amb Manresa, van estudiar-lo i el donaren a conèixer. Si bé en principi no es tenia pas previst que quedés directament afectat per les obres, l'any 1989 fou parcialment destruït en utilitzar-se terres per a l'autopista.</p> 41.7304700,1.8679000 405847 4620471 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79244-foto-08213-39-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 81|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
79246 Serrat de la Carrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-la-carrera <p>DAURA, A.; GALOBART, J. (1982). L'arqueologia al Bages. Les Fonts nº 5. Quaderns de Divulgació i recerca. Col·legi de Doctors i Llicenciats. SANCHEZ I CAMPOY, E. (1984). Troballes arqueològiques a l'autopista de Manresa. CECB. Manresa.</p> IIIaC-VdC Superficial <p>Jaciment a l'aire lliure, lloc d'habitació sense estructures conservades ubicat al cim d'un serrat on actualment es troba una zona de desguàs i equipaments industrials. S'ha localitzat ceràmica en superfície del tipus dòlia i campaniana, i restes d'un hàbitat d'època ibero-romana.</p> 08213-41 Camí de Viladordis. P.K. 29,300-29,500 de l'autopista A-18 (08272 Sant Fruitós de Bages) <p>Localitzat l'any 1980.</p> 41.7394800,1.8661700 405716 4621473 08213 Sant Fruitós de Bages Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79246-foto-08213-41-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2020-10-01 00:00:00 83|80 1754 1.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:52
Estadístiques 2025
patrimonicultural

Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5