Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79249 | L'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larca | <p>BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa.</p> | X-XIII | Es tracta d'un topònim actualment desaparegut. | <p>Antic topònim aparegut abundantment en la documentació medieval. La referència a dit lloc es fa com 'l'arca' o bé com a 'coll de l'arca', en referència a una vall veïna a llevant a la guardiola de Sant Fruitós (torre del Sanmartí). Aquest topònim -arca-, segons la tradició d'aquella època, faria referència a l'existència d'un possible megàlit, que per proximitat geogràfica s'escauria a prop de la guardiola. Malgrat l'evidència no s'ha trobat mai cap indici de megàlit.</p> | 08213-44 | La Vall dels Horts (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>Es tracta d'una antiga evidència apareguda de forma molt abundant a la documentació medieval entre els segles X-XIII. L'any 1013 Omiscles i la seva esposa Eldesinda varen vendre a Giscafré mitja mujada de vinya al comtat de Manresa, al Camp de Bages, a l'Arca. SALVADÓ (2003:96) Aquest indret també donà nom a un pas proper, que fou el Coll de l'Arca, així ho demostra la documentació existent, per exemple qual l'any Sunyer i la seva esposa Adaleda donaren a Ramon i els seus fills una peça de vinya que tenien al Camp de Bages, al lloc anomenat coll de l'Arca. SALVADÓ (2003:115) Aquest topònim es mantingué almenys fins el segle XV, quan el 1413 Quintol, dona, va vendre a Magnalot, mitja mujada de vinya cultivada i erma al comtat de Manresa, prop de l'Arca de Sant Fruitós. També el 1459 Guillem i la seva esposa Ermessenda varen vendre a Sunifré, monjo de Sant Benet, una peça de vinya erma, al comtat de Manresa, a l'Arca. Encara el 1479 Isarn i la espa esposa Espetosa varen vendre a Sunifré, monjo, tres peces de vinya, una de les quals es trobava a l'Arca de Sant Fruitós. SALVADÓ (2003:109). E</p> | 41.7582800,1.8760400 | 406564 | 4623549 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79249-foto-08213-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 85 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 79250 | Festa de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-fruitos | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa.</p> | XIV-XXI | <p>Celebrada el dia 21 de gener en honor del patró del poble Sant Fruitós. Actualment ha romàs com la Festa Major d'hivern. Durant la setmana, segons s'escaigui, es realitzen diferents actes: concerts, balls, cinema, sardanes, esports, etc. El dissabte abans Festa-lliurament de Premis Montpeità, que lliura el setmanari santfruitosenc del mateix nom des del 1990 . Els premis es divideixen en quatre apartats: cultural, social, esportiu, empresarial i al santfruitosenc no resident. Els guardons volen reconèixer la tasca dels veïns i entitats del poble en cadascun dels àmbits. També se celebra la Diada de l'Esport amb activitats de les diverses entitats esportives de la població. El dia de la festivitat es fa una missa a les 11 h, i es canten els goigs a la sortida. A la plaça de la sagrera es ballen sardanes i surten els gegants.</p> | 08213-45 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Festa tradicional d'origen religiós, relacionada amb el patronímic de la figura de Sant Fruitós, patró del poble. Antigament s'acostumava a fer al matí els actes religiosos a l'església parroquial, al migdia balls i sardanes, i a la tarda, ball i cinema. Des de l'any 1990 s'hi ha incorporat la festa dels premis Montpeità, que premia els santfruitosenc de l'any.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 79275 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-4 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | <p>Tradicionalment aquesta festivitat era celebrada l'última setmana del mes d'agost, però la coincidència del període vacacional de la majoria de la població al mes d'agost, va fer que les dates de la festivitat es traslladessin a la primera setmana del mes de juliol. Els organitzadors de la festa major d'estiu han estat tradicionalment l'Ajuntament, les entitats, així com algunes persones particulars. Des de la dècada del 1970, amb la col·laboració del Foment de les Tradicions Catalanes, per la Festa Major s'elegeix la pubilla i les dames del poble.</p> | 08213-70 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El quart cap de setmana del mes d'agost tenia lloc la festa major d'estiu. Eren uns dies d'esplai per a la població, un cop acabada la sega, el batre i abans d'iniciar la verema. Es celebraven tradicionalment balls d'envelat, concerts, sardanes, obres de teatre, cinema, i també manifestacions esportives com futbol, bàsquet, ciclisme, pesca, etc. També hi havia tradicionalment espectacles més insòlits com una cursa de vaquetes que es va fer l'any 1950 a l'envelat, condicionat com a plaça de braus, i una vetllada de boxa l'any 1952. El canvi de condició del poble, de ser majoritàriament agrícola a industrial, feu que des del consistori es plantegés el canvi de dates d'aquesta jornada, a fi de no coincidir amb les vacances de la majoria de la població.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||
| 79276 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-1 | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XVIII-XX | Actualment desapareguda. | <p>Festivitat celebrada tradicionalment el dia 15 de maig, centrada bàsicament a la petita capella de Sant Isidre, aixecada als camps al Nord del poble de sant Fruitós, avui dia enmig d'una zona de polígons industrials. Es tractava d'una festivitat de caire religiós, on tradicionalment uns administradors eren els encarregats de traslladar el tabernacle del sant a la processó que es feia des de l'església parroquial fins a l'ermita. Actualment aquesta festa es continua mantenint. El dia de Sant Isidre es fa una caminada a la sortida del sol (15 de maig). A les vuit del matí es fa una missa, i a la sortida es reparteixen pastes entre els assistents.</p> | 08213-71 | Sant Fruitós de Bages (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Es tractava d'una festivitat de caire religiós vinculada a la figura de Sant Isidre, sant d'origen castellà. El seu culte fou introduït al segle XVIII com a patró de la pagesia. Com a festivitat es mantingué viva mentre el poble de Sant Fruitós fou majoritàriament agrícola -dècada del 1960-. El canvi d'activitat agrícola a industrial va fer caure en desús el culte i la manifestació festiva.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 79277 | Enramades del carrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enramades-del-carrer-nou | <p>BALLÚS, G. (2000). Guia de Festes del Bages. CEB Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.</p> | XX | <p>Es tracta d'una de les manifestacions festives més populars del poble de Sant Fruitós. Actualment consisteix en l'engalanament del carrer per part dels veïns amb motius diversos.</p> | 08213-72 | Sant Fruitós de Bages. Carrer Nou (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Els veïns del carrer Nou, van celebrar l'any 1965 la urbanització del carrer amb unes enramades. L'èxit i la bona companyonia que hi va haver entre els veïns els va animar a celebrar-ho cada any, convertint-se en una de les festes més populars del poble.</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 1965 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 79281 | Fons fotogràfic Domènech Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-domenech-espinal | XX | <p>Aquest fons documental es troba actualment dipositat a l'Arxiu Administratiu de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Es tracta d'una capsa que inclou un seguit de negatius i una capseta amb quatre plaques de vidre. Cronològicament pertany a la dècada dels anys 1950-1960. Actualment no es troba ni inventariat ni classificat, per tant no es pot realitzar una descripció detallada del contingut dels negatius. De forma general es pot afirmar que es tracta de vistes del poble. Festivitats de Setmana Santa, Pasqua, Rams, Festes Majors, Caramelles, Festes de l'Arròs, etc.</p> | 08213-76 | Sant Fruitós de Bages, 35-37 (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Aquest fons es troba format per la col·lecció particular de fotografies efectuades pel Sr. Domènec Espinal entre els anys 1950-1960. Fou donat a l'Ajuntament de Sant Fruitós pels actuals propietaris de la casa del Senyor Espinal l'any 2003.</p> | 41.7507600,1.8737200 | 406360 | 4622717 | 1950-60 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Domènec Espinal | Caldria la realització d'un inventari i classificació que permetés conèixer el contingut d'aquest fons gràfic. | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 79284 | Himne de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-sant-fruitos | <p>L'himne de Sant Fruitós és tal i com segueix: És temps a Sant Fruitós de recordar i de viure, de recordar per viure amb tota plenitud. Devots de Sant Benet, En Sala i Na Ricardis bastiren un cenobi tocant el Llobregat Cantem santfruitosencs, la joia de les festes, la força del treball, la serenor del cor! Cantem, santfruitosencs, que l'ànima exultant del poble que batega perduri eternament! El Puig i el Montpeità, Sant Iscle i Les Brucardes, mots, donen nom als llocs i a la vida els indrets. Les xarxes que com venes recorren aquest Pla. Transmeten un nou ritme a un temps molt llunyà. Cantem santfruitosencs. Volem que allò que fou, volem que allò que fórem i allò que som avui compartir-ho amb tothom. Del nord, de l'occident, de l'orient, del sud, la gent que ve d'arreu hi trobi acolliment. Cantem, santfruitosencs.. Complim els nostres deures tot defensant els drets! Sentim-nos solidaris per construir el futur! Sentim-nos solidaris per construir el futur!</p> | 08213-79 | <p>Lletra de Joan Descals i música de Roger Julià</p> | 41.7508000,1.8735300 | 406345 | 4622722 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||||||
| 79296 | Fàbrica de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-sant-benet | <p>CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). 'La fàbrica de Sant Benet (1 i 2)' a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg. 170-171.</p> | XIX-XXI | La previsió és l'enderroc final d'aquesta fàbrica, salvaguardant només l'edifici de l'antiga casa de l'amo que restarà convertida en el centre 'Alicia' destinat a innovacions gastronòmiques. | <p>Conjunt industrial format per les antigues instal·lacions de la que fou anomenada la fàbrica de Sant Benet, ubicada a tocar del monestir romànic. Arquitectònicament es tracta d'un conjunt industrial format per un seguit de naus de planta baixa orientades en sentit E-O, que acollien la maquinària i els processos de treball del tèxtil. El cos central es trobava format per un seguit de dos naus industrials de planta rectangular, orientades en sentit N-S, al nord de les quals s'adossa una altra nau en sentit perpendicular, que manté una orientació E-O. A migdia d'aquestes dues naus s'aixequen dues més, independents del cos central, separades per un carrer intermig, construïdes perpendicularment a les dues centrals, en sentit E-O. Darrera d'aquestes dues últimes s'ubica la xemeneia de la fàbrica. Completa aquesta part del conjunt industrial un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, amb un cos adossat al nord de l'edifici i un dipòsit d'aigua quadrangular. Formen part també del conjunt dues vivendes destinades al personal de la fàbrica. Una d'elles, ubicada al nord del conjunt era l'antiga casa del director de la fàbrica, i l'altra destinada segurament al personal de manteniment. El conjunt no es trobava en principi envoltat de cap mur de protecció. Les naus centrals de la fàbrica són dos edificis de planta rectangular units, coberts a dues aigües amb teula, als quals s'adossa perpendicularment una altra nau també rectangular, i també coberta a dues aigües. Aquest nucli central és aixecat en mur de mamposteria irregular i arrebossat exteriorment amb ciment pòrtland. Les tres naus són de planta baixa, i per solucionar el problema de la il·luminació interior es van obrir al seu dia claraboies a les teulades que permetien el pas de la llum directa des del sostre. Aquest conjunt comptava amb diverses obertures al llarg de les seves façanes que permeten l'accés a l'interior. Es tracta de portes allindades obertes amb caràcter purament funcional. A migdia del conjunt s'extenia un seguit de tres naus més de planta rectangular de diverses mides, cobertes a dues aigües i amb característiques constructives similars a les naus anteriors. Com a obertures comptaven amb un seguit de portes allindades i de finestrals rectangulars disposats horitzontalment, amb remigs interiors de ciment que subdivideixen l'espai interior en quadrícules cobertes amb vidre. En aquest conjunt de migdia destaca la presència d'una xemeneia circular aixecada en maó que devia permetre la sortida de fums des de la zona de calderes i la màquina de vapor. Com a element destacable cal parlar de l'existència d'un edifici aïllat utilitzat com a vivenda de la direcció de la fàbrica. Es tracta d'un edifici de planta quadrangular cobert a quatre aigües amb teula, de planta baixa, primer i segon pis, aixecat amb mur de mamposteria irregular, arrebossat posteriorment i pintat de color blanc. Aquest edifici compta com a element excepcional amb la presència d'una doble galeria, a nivell de planta baixa i primer pis, adossada a la façana de ponent, protegida per una coberta inclinada, i formada per un seguit de cinc grans arcades -cinc a nivell de planta baixa i cinc a nivell de primer pis - rematades a la part superior per un arc de mig punt molt rebaixat. Les arcades es troben separades per columnes quadrangulars finalitzades amb un modilló sobresortit, sobre el qual recau directament l'arcada. Com a detall decoratiu, el tram d'arcada s'ha pintat en color vermell, destacant extraordinàriament sobre el fons blanc. Sobre la teulada de la galeria s'observa un seguit de tres finestrals rectangulars que s'obren a l'alçada del segon pis. Vora el riu es troba la resclosa de la fàbrica, aixecada segurament a sobre d'un antic molí. Es tracta d'una resclosa de grans dimensions, la boca de la qual ha estat parcialment recoberta per un mur de maó. El canal de la resclosa és també de grans dimensions, i es troba excavat a la roca natural del riu.</p> | 08213-91 | Entorn del riu Llobregat. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>La fàbrica de Sant Benet pertany al terme municipal de Sant Fruitós de Bages, però ha estat sempre molt vinculada amb Navarcles. En els temps esplendorosos de feina, mitja població navarclina esta va ocupada a la indústria tèxtil. Segons explica Llorenç Ferrer i Alòs (Fàbriques de Navarcles V), entre 1853 i 1854 Josep Vidal i Sellarés i l'Isidre Puig i Ferrer, aquest d'Esparreguera, compraren un terreny situat al voltant del monestir, al lloc anomenat els Plans, amb la finalitat d'aixecar-hi una fàbrica tèxtil. També adquiriren els drets per a un salt d'aigua que havia demanat Antoni Blaha, un dels propietaris del lloc. El 26 de juny de 1861 fou concedit el permís per a l'aprofitament hidràulic. L'11 de juliol de 1862 es constituí la societat Isidre Puig i Cia., amb aportacions de diversos socis. Isidre Puig representava la meitat de la propietat de la fàbrica. L'altra part corresponia a la vídua de Josep Vidal, la qual fou cedida a la companyia a canvi d'interessos pels fons aportats. L'any 1890 l'aprofitament energètic fou millorat amb la instal·lació d'una turbina Francis de 170 CV. El 1894 es refundava la societat, amb l'entrada de nous socis, com Elisa Carbó i Ferrer, mare de l'artista Ramon Casas i Carbó, i en Dalmiro Caralt i Sala, enginyer industrial, casat amb una filla de l'Isidre Puig. El fundador de la fàbrica, Isidre Puig, va morir el 5 de gener de 1899. A inicis de la segona dècada d'aquest segle, l'empresa Puig va adquirir la fàbrica anomenada del Riu, a Navarcles. La dècada següent, la xarxa de fàbriques fou ampliada amb una fàbrica de teixits de Sant Feliu Saserra. El complex d'indústries funcionava sota el nom de Sucesores de Isidro Puig i Cia.. L'any 1922 fou construït damunt el riu Llobregat el pont que unia les dues fàbriques de la companyia: la de Sant Benet i la del Riu. Vers els anys trenta l'explotació i dedicació de les fàbriques Puig era: Sant Benet, filats i teixits; el Riu, filats; Sant Feliu Saserra, teixits. Acabada la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la companyia es convertí en societat anònima: Manufacturas Puig SA. L'any 1955 la fàbrica de Sant Benet comptava amb 10.340 pues i 380 telers mecànics de 4, 41/2, 6 i 7 pams, molts amb maquineta per a teixits mostrejats. A la fàbrica del Riu es filava amb 7.966 pues i a Sant Feliu Sasserra hi treballaven 240 telers. El nombre de treballadors en aquesta època arribava als 800. Les successives fragmentacions de l'empresa i l'estat de la maquinària, força obsolet, féu trontollar l'empresa en un dels primers embats de la crisi del tèxtil -anys seixanta-. Per parar la sotregada, es va modernitzar la filatura i el tissatge amb l'introducció d'un centenar de telers automàtics Cerdans, entre els anys 1962-1970. També es varen instal·lar quaranta telers automàtics tipus Ruti, construïts a Sallent, de 4 1/2 pams, i més endavant, moderns telers de pinces de 3.40 m de pua, de Propelles-Cerdans i Picañol. L'onada de crisi iniciada vers els anys seixanta a la fàbrica de Sant Benet fou imparable. Ni els canvis de raó social, ni de titularitat en l'explotació pogueren mantenir el treball. Els acomiadaments es precipitaren. Un cop final es produiria el dia 25 de gener de 1985, en declarar-se un important incendi a la fàbrica de Sant Benet, resultant una nau de telers completament destruïda. L'empresa, que aleshores explotava les fàbriques de Sant Benet i la del Riu, de nom de Texnavarsa, ocupava 118 persones. Des del 1985 la nau va romandre esfondrada. L'any 2000, juntament amb el monestir de Sant Benet, el conjunt industrial fou adquirit per la Fundació Caixa de Manresa, sent incorporada al nou pla director que reconvertia el monestir en un gran centre cultural. El destí de les naus de la fàbrica estava sentenciat, ja que l'objectiu era enderrocar les naus per guanyar espai i aixecar les noves instal·lacions auxiliars del monestir. Només l'edifici de la casa de l'amo romania amb finalitats diferents com la de ser un centre gastronòmic.</p> | 41.7427900,1.9009100 | 408610 | 4621803 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79296-foto-08213-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Al moment de procedir a la realització de l'inventari, aquest conjunt industrial ha estat enderrocat, conservant-se només les dues naus principals a tocar del riu - a migdia del conjunt- que són encara utilitzades com a fàbrica d'electricitat. També s'ha conservat la resclosa, i l'edifici de la vivenda del director. L'espai antigament ocupat per aquesta fàbrica, a tocar del monestir de Sant Benet, serà destinat a la construcció d'un edifici complementari a les instal·lacions del centre cultural del monestir de Sant Benet. La casa del director serà readaptada com a seu d'una fundació destinada a recerques culinàries. | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 79336 | La Vall dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-dels-horts | <p>AA.DD. (1997). Guia d'espais d'interès natural del Bages CEB. Manresa. AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa.</p> | Atravessat per la autopista A-18 | <p>Plans coneguts com 'La vall dels Horts', vinculats històricament a la presència de la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. Malgrat l'abundància de testimonis de la presència humana al llarg del temps, actualment només es troba habitat per tres grans masos: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt, a més d'un seguit d'algunes granges vora la N-141-C. Es tracta, doncs, d'una gran extensió planera de camps de conreu, que s'extén des del turó de Sant Martí a tocar de Sant Fruitós al cantó de ponent, fins a la crta. BV-451 a llevant. Al nord afronta amb la C-16 i l'autopista A-18, i a migdia amb la N-141-c. La importància d'aquest indret ve donada pel seu valor paisatgístic al mig del Pla de Bages, enmig d'una forta pressió urbanística i industrial.</p> | 08213-131 | La Vall dels Horts. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>Vall vinculada històricament a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts. El paratge de Sant Genís es troba format per terres drenades per dos torrents, el que baixa per davant del mas de les Oliveres i el que baixa per Olzinelles. Aquesta zona fou coneguda originàriament com el 'Pozol' o 'Podol', tal i com apareix a la documentació des del 972 i al llarg de tot el segle XI, però l'aparició de l'església de Sant Genís, li canvià el nom, Més tard s'afegirà el d'Horts, fusionant-se a finals del segle XI en Sant Genís de la Vall dels Horts. BENET (1985:204) L'església apareix esmentada el 1046. La funció parroquial apareix el 1063, així com també el 1077 i el 1079. Les primeres dades de propietat dependents de Ripoll comencen a detectar-se a partir del 1023 al lloc del Pozol, però no es pot saber quan li pervingué la propietat, ni si el monestir de Sant Benet també hi tenia béns. Els termes parroquials crearen conflictes amb la veïna parròquia de Sant Fruitós de Bages, i finiren el 1222 quan hom concordà els límits concrets i s'hi plantaren fites. L'església tenia cementiri documentat el 1080 en unes terres al costat de l'església. Al seu voltant es desenvolupà una sagrera i un nucli de població, que segurament desaparegué entorn el segle XII-XIII. L'any 1205 se l'anomenava vila. Es coneix que aquest nucli comptava amb forces cases que s'agrupaven formant un carrer que es troba documentat l'any 1228. La Pesta Negra del 1348 degué ser la causa de la seva desaparició, car el 1365 només tenia dues cases, i el 1378 una. SANCHEZ (1990:40) Malgrat tot, al capbreu del segle XVIII, la divisió de masos encara es realitza per parròquies. Lligats a la parròquia de Sant Genís de la Vall dels Horts, apareixen els masos d'Oliveres, els Casals, Montpeità, Torroella, Salas, Carreras, Torra del Pont, i Graner de la Font. PLANS I MAESTRA (2003:91-105) Actualment només tres masos es lliguen en aquest indret: Els Casals, les Oliveres i Torruella de Dalt. És molt possible que la naturalesa dels conreus hagi variat amb el temps, ja que cal pensar que es passà d'un conreu variat amb l'abundant presència de trossos de bosc, a un monocultiu de vinya als segles XVIII-XIX, per passar a ser planúries de cereal actualment.</p> | 41.7628900,1.8874300 | 407518 | 4624049 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79336-foto-08213-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-01 00:00:00 | Malgrat el pas de l'autopista A-18 pel seu cantó de ponent, l'indret manté en bona part les seves característiques rurals. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 79347 | Barraca de vinya a Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-sant-benet | <p>FERRER I ALÓS, LL. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Col. Monogràfics nº 19. CEB. Manresa. FERRER I ALÓS, LL. (1992). Vinya, fil·loxera, propietat I demografia de la Catalunya Central. CEB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Barraques de vinya al terme de Sant Fruitós . CECB. Manresa. PLANS I MAESTRA, J. (1994). 'Model d'estructura agrària bagenca: Sant Fruitós de Bages al llarg del segle XVIII' . Actes del Congrés: Els paisatges de la vinya. Manresa 24-26 d'octubre de 2003. CEB. Pàg. 91-105. SOLER I BONET, J. (1994). Les barraques de vinya. CECB. Manresa.</p> | XX | Caldria una intervenció en els propers anys per tal d'evitar el seu ensorrament. | <p>Construcció en pedra seca conformant una barraca de vinya. Es tracta d'una barraca de planta rectangular semi-inserida en un marge de vinya, aprofitant el desnivell del terra creat pel desnivell del terreny. La coberta es realitza amb una falsa volta de carreus, que exteriorment es troba recoberta per vegetació i herbes. La construcció es troba orientada a migdia, cap a on s'orienta la porta principal que dóna accés a l'interior de la construcció. Es tracta d'una porta formada per una llinda de pedra monolítica que es recolza sobre uns brancals formats per carreus de pedra quadrangulars i rectangulars de mida una mica més grossa que la resta de la construcció. El parament constructiu de la barraca és a base de carreus de pedra de diferents mides calçats amb pedres de petit tamany. L'alçada general de la barraca és de 2,30 m més la coberta. L'amplada és de 2,30 metres, L'alçada de la porta s'aixeca fins a 140 cm, amb una amplada de 60 cm i un gruix de 60 cm.</p> | 08213-142 | Entorn del riu Llobregat. Camí de Sant Benet (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'origen de les barraques de vinya és incert, si bé al buscar-lo a la tècnica constructiva de la pedra seca, que es remunta a la prehistòria, quan s'optà per substituir els materials simples: fusta i elements vegetals, per pedra. Des de època neolítica, i ibèrica són nombrosos els exemples de tradició constructiva utilitzant aquest tipus de tècnica constructiva. La utilització de la pedra seca en les construccions d'hàbitats rurals no és exclusivament ibèrica, sinó que segurament podríem trobar referències en cada època, no solament de l'antiguitat. Les construccions en pedra seca- aplicades als marges i les barraques de vinya- han originat diverses teories sobre la seva procedència. Així, per una banda hi ha els que opinen que aquest tipus de construcció es remunta a la tradició de monuments megalítics, i d'altres que el remunten a l'edat mitjana, establint un lligament entre les construccions circulars de clons i repobladors de les zones de la Marca Hispànica i les barraques de vinya. Es tractaria doncs d'una continuïtat constructiva dels habitacles medievals. Les barraques de vinya que existeixen actualment al Pla de Bages no tenen una antiguitat inferior al segle XVIII. La majoria es van aixecar al llarg del segle XIX i principis del segle XX coincidint amb l'expansió extraordinària de la vinya. D'aquí la denominació de 'barraques de vinya'. La construcció era feta en moltes ocasions per mans expertes, i per persones anomenades 'barracaires' , que procedents d'altres comarques com la Cerdanya, combinaven la feina de pagès amb la de constructors de marges i barraques. Malgrat tot, la feina sempre era seguida directament pel pagès. En altres ocasions, la barraca era aixecada directament pel pagès. La funció d'aquestes construccions era la d'acollir els estris i les eines necessàries pel conreu de la vinya, ja que aquesta podia trobar-se a vàries hores de distància a peu de la casa del pagès. La possessió d'una barraca permetria al pagès guardar les eines i no haver de carregar amb elles d'una banda a l'altra. També permetria l'aixopluc del pagès en cas de pluja o de massa calor, i inclús passar una nit si s'esqueia. La majoria d'elles foren abandonades vora la dècada del 1930 quan el conreu de la vinya començà a anar a la baixa.</p> | 41.7413700,1.8987400 | 408427 | 4621647 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79347-foto-08213-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Aquesta barraca es troba en un accelerat procés de degradació, que ha començat per l'ensorrament de les parets laterals que sobresurten del marge de la paret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 77905 | Barraca de vinya del Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-rossell | <p>AA.DD (2006) Lacera, Butlletí del Cercle d'Estudis Històrics de Sant Llorenç Savall. núm. 6 (La vinya, març 2006), Sant Llorenç Savall, edició de l'entitat.</p> | XIX | <p>Barraca rodona en terreny isolat, sense aprofitar cap marge ni talús, només la roca mare del sòl. L'accés és molt baix, poc més d'un metre, i es conserva sencer el sostre cobert de terra acabat de forma punxeguda.</p> | 08223-177 | A la carretera que puja a Coll Roig, passada la riera de Mascarell | <p>Segurament aquesta barraca és una de les quatre contemplades al cadastre de 1942 al sector del Rossell.</p> | 41.6679000,2.0730000 | 422830 | 4613320 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-13 00:00:00 | Per trobar-se just a la vora d'un camí de vegades hi ha senyals de fogueres davant la barraca, o restes de deixalles; és d'esperar que aquest ús fortuït no sigui font de vandalisme. | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 87674 | Refugi del torrent de Barquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-torrent-de-barquies | XVIII-XX | <p>En el marge del torrent de Barquies s'hi localitza un petit refugi. Es tracta d'un cau de planta semicircular excavat directament al marge, de poca profunditat i accés frontal. No té materials constructius.</p> | 08232-163 | Torrent de Barquies | 41.4564200,1.6930600 | 390845 | 4590250 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/87674-20191002115309.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 94810 | Cases de la Central de les Illes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-central-de-les-illes | <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. <em>El primer brollador de quilowats a </em>Programa de la Festa Major de 1996. Ajuntament de Sant Quirze de Besora</p> <p>CLUB HISTÒRIA LOCAL. Retalls d'història del segle XIX. Associació Gombau de Besora. Col·lecció Història Local. Núm. 2 </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat</p> <p>AMQ: Matrícula Industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat>rutes>producció>central de les illes</p> | XX | Del conjunt dels dos habitatges que formen part del complex industrial de la central de les Illes només un d'ells està habitat. L'altre presenta esfondraments dels sostres i la coberta i tant sols manté l'estructura. Tot i així el que està habitat també té algunes deficiències en la seva estructura i coberta. Caldria fer algunes actuacions de reparació i manteniment. | <p>Conjunt de dues edificacions aïllades destinades a acollir els treballadors de la central de Can Pericas o de les Illes. Es tracta de dues construccions independents situades al costat de la central i disposades al seu voltant. La primera d'elles té una planta rectangular d'una sola planta amb coberta a quatre vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta que descansa damunt d'una cornisa correguda a manera de ràfec. Té les parets arrebossades en color ocre i les cantonades i bastiments de les obertures en maó ceràmic vist i pintat de color vermell. La composició de les obertures és molt regular i geomètrica a base d'una porta d'entrada i dues finestres a banda i banda a la façana sud, tes finestres a llevant i tres més a ponent. L'interior avui dia molt enrunat es distribueix mitjançant un menjador, cuina i tres habitacions</p> <p>L'altre edificació està encara habitada i també està formada per un edifici de planta rectangular de planta baixa, pis i golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de bigues de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a sud. La distribució de les obertures és molt geomètrica i ordenada organitzant-se a través d'una porta i d'entrada i dues finestres a cada costat coronades per un arc de mig punt de maó ceràmic i amb els bastiments de les obertures emmarcats. Al damunt seu hi han tres finestres que coincideixen amb el primer pis. Val adir que les cantonades i els ràfecs de sota la coberta estan remarcats amb maó ceràmic vist. Les façanes laterals que coincideixen amb els costats curts de l'edifici s'organitzen amb dues obertures a cada planta i dues més a les golfes que resten separades per un fris corregut. La façana nord és completament cega llevat de la porta d'accés als diferents habitatges. La coberta forma un important voladís que està sostingut per bigues de fusta. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color groc amb els elements decoratius (ràfecs, cornises i bastiments) fets en maó ceràmic. No s'ha pogut accedir al seu interior.</p> <p>Entre aquesta construcció i la primera hi havia una zona enjardinada que avui està deixada i coberta de vegetació </p> | 08237-141 | Can Pericas | <p>Sembla que aquestes cases van ser construïdes al mateix moment que la central hidroelèctrica de can Pericas o de les Illes al 1892 quan la companyia Pericas Boixeda i Companyia van rebre la concessió d'un salt al Ter a la zona de les Illes per poder-hi construïr una turbina i una fàbrica tèxtil. Es tractava de lúnica zona del Ter que no tenia força motriu entre la desembocadura del canal de Can Guixà i la central de les Illes. <em>'El aprovechamiento propiedad de esta sociedad fué concebido para utilizarlo como fuerza motriz de una fábrica de hilados y tejidos que se proyectaba construir en el mismo salto , pero después de minuciosos cálculos y tanteos se ve en necesidad de desistir en tal idea, por no ser económicamente ralizable , pués el lugar dónde se debía emplazar la fábrica se halla bastante separado de la carretera y de la estación férrea, sinedo necesario construir un ramal de carretera que vaya a empalmar con la general del Estado de Barcelona a Ribas, por muy buenos terrenos de cultivo a cuya venta oponen gran resistencia sus propietarios y no permitiendomla Ley, la expropiación sería el único medio de adquiririrlos al pagar por ellos las exorbitantes cantidades que exigen sus dueños</em> Aquest projecte però no resultà eficaç ja que després de fer un anàlisi al sector impossibilitaven la instal·lació d'una nova fàbrica degut a la crisi del sector i unicament es va construïr la central el 1912 sota la mà de l'arquitecte Josep Mª Pericas per a produïr electricitat que era transportada a altres factories de Vic. El 1913 aquesta companyia subministrava l'enllumenat públic de Vic. Aquesta central tenia una capacitat de 1000 C.V i era capaç de moure màquines sense embarrats i emb lús de l'energia elèctrica. El 1932 la societat Pericas Boixeda i CIA prèn el nom de Energia elèctrica del Ter. Actualment pertany a Fecsa Endesa.</p> | 42.0928527,2.2304405 | 436359 | 4660372 | 1906 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114645.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94810-img20230331114627.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Societat Pericas Boixeda i cia | Es tracta de construccions destinades a acollir els habitatges dels treballadors de la central i amb unes característiques comuns a altres centrals d'aquesta època destacant la central de Cabdella a la Vall Fosca. Una de les construccions té la coberta i part dels forjats esfondrats, mentre que l'altra encara està sencera i està ocupada per joves | 102 | 46 | 1.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||
| 64722 | El Roser de tot l'any | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-roser-de-tot-lany | <p>FLORÍ, E. (1947). Obsequi de filial gratitud. Barcelona: Balmes.</p> | desapareguda | <p>Antigament, cada primer diumenge de mes, es feia una solemne processó resant el sant Rosari. Un dels propietaris del poble portava la creu processional, obrint la marxa de la comitiva, seguit pels estendards i el rector. Darrera s'hi agrupava tot el poble, primer els homes i després les dones. Aleshores es donava una volta pel Padró i es tornava al temple, on s'entonaven els Goigs del Roser.</p> | 08242-139 | Marganell | 41.6404000,1.7930100 | 399478 | 4610555 | 08242 | Marganell | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2020-09-28 00:00:00 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 65064 | Fons documental de la parròquia de Santa Fe a la Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-santa-fe-a-la-granada | XIX -XX | Tot i que la major part dels volums enquadernats es troben en bon estat, n'hi ha alguns que presenten signes evidents de deteriorament, el propi del pas del temps. No hi ha cap mesura de conservació especial. | <p>El fons documental de la parròquia de Santa Fe es conserva repartit entre la rectoria del poble de Puigdàlber i la de la Granada. El fons de la Granada (ubicat a la rectoria de la parròquia de Sant Cristòfor) consta de 15 volums antics enquadernats i els que s'estan utilitzant a l'actualitat. Es tracta dels llibres de baptismes, llibres de matrimonis i llibres d'òbits o defuncions. Cal destacar el fet que en un mateix document es poden trobar anotacions dels esdeveniments citats tant de tant a Santa Fe com de la Granada, fet que es continua donant a l'actualitat. La cronologia extrema de la documentació va des de l'any 1868 fins l'actualitat. Els documents estan guardats dins d'un armari de fusta.</p> | 08249-77 | Plaça de l'Església, 1. 08792 La Granada del Penedès | 41.3844500,1.7212600 | 393082 | 4582225 | 08249 | Santa Fe del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65064-foto-08249-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08249/65064-foto-08249-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 66681 | Mina Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-consolacio | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XX | Tot i que la boca es conserven, habitualment està tancada i molt coberta de vegetació. Recentment s'ha tret la vegetació que la cobria. | La bocamina de la Consolació queda amagada per la carretera que porta a Sant Corneli, es troba en un revolt tancat que hi ha a l'alçada de la Colònia, al costat del torrent. En un frontal bastit en pedres hi podem veure dues obertures, la del costat més de ponent és la boca de la mina, l'altra és l'accés a maquinària, entre altres, de fet a la part posterior i superior d'aquesta obertura podem veure encara part de maquinària del sistema de ventil·lació. L'interior de la galeria de la mina és coberta al llarg molts metres amb volta de formigó; segons la bibliografia a inici del punt on es localitzaven les vetes de carbó la mina es bifurca en dues galeries. | 08268-191 | Al peu de la carretera que actualment porta a Sant Corneli. | La mina Consolació (o Nova) està situada a 707 m, vora el barranc de Sant Corneli. Fou explotada entre els anys 1924 i 1991. Es va tardar 4 anys per arribar a les primeres capes de carbó. Tenia dos ramals que es van cobrir majoritàriament amb volta de formigó. L'any 1928, un cop aconseguit arribar a les vetes de lignit, es va electrificar el transport per l'interior de la mina. L'any 1929 es van instal·lar compressors i un ventilador. L'any 1964 la mina es va modernitzar amb la instal·lació del raspall Westfàlia per arrencar el carbó. La Consolació va ser la darrera mina en explotació al municipi de Cercs, fins al 31 de desmbre de 1991. Va ser una de les mines que formaven part del conjunt conegut com Mines de Fígols, les quals eren explotades per l'empresa Carbons de Berga, S.A. El dia 3 de novembre de 1975 hi va haver en la mina Consolació el segon accident més important de tot el Berguedà i el més important de les mines de Cercs, amb el resultat de 32 miners morts. | 42.1812300,1.8601700 | 405870 | 4670527 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66681-foto-08268-191-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 67544 | Bassa del molí del Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-del-bellit | IPEC-Montseny (1998) n.2444. | En mal estat de conservació | Més amunt del molí del Bellit, a uns 20 i 50 m, es troben les restes de dues rescloses amb les seves basses. La primera resclosa és de mur de pedra seca i regula l'aigua de la primera bassa, aquesta és de petites dimensions i uns 5 m ample. D'aquesta bassa en surt un rec que conduïa l'aigua al molí. La resclosa i la bassa superior estan en molt mal estat. | 08276-64 | Pla de la Calma. | Aquestes construccions associades a l'estructura del molí i al funcionament d'aquest conjunt, s'haurien construit en el mateix moment cronològic que el molí. La datació d'aquest tampoc és del tot precisa i s'ha associat al moment de màxim esplendor del mas Bellit, cap als segles XVII i XVIII. | 41.7629900,2.3132600 | 442915 | 4623690 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 67583 | Clot de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clot-de-la-mora | La zona del Clot de la Móra que ha estat definida com a Zona de Reserva Natural Qualificada, compren les estribacions de la riera del Pujol i el Torrent de la Figuera. Tota aquesta superfície de massa forestal es caracteritza per la presència de roure i alzina amb un petit percentatge de pineda. Hi dominen els boscos i el matollar on trobem una flora típica de la zona mediterrània, de subtipus humit. Els pendents abruptes de la vessant de la Móra caracteritzen aquest paisatge que ha tingut una evolució diferenciada respecte les altres zones arbòreas de la banda de la riera d'Avencó. | 08276-103 | Estribacions del Pla de la Calma | A causa de la forta explotació forestal i ramadera, i la realització de molts estudis sobre vegetació, es va dissenyar a partir de 1980 el que es va anomenar: les Zones de Reserva Natural Qualificada. Els criteris seguits sorgiren en el desenvolupament de la gestió del Parc Natural del Montseny, i s'escolliren les zones en què la protecció integral responia a la seva significació biològica, anul·lant-se qualsevol possibilitat d'explotació forestal i ramadera. L'evolució d'aquestes zones ha permès el creixement autònom d'aquests medis. Les zones ZRNQ establertes per el Montseny són les següents: Turó de Marmolers; Turó de Moron, Passavents, Agudes, Sant Marçal-el Puig, Riudeteix-Cingles de Bovilar, Matagalls-Coll Pregon, Puig Drau, Pla de l'Estany, Vallforners i Clot de la Móra. | 41.7853800,2.3130700 | 442919 | 4626176 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67583-foto-08276-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||||
| 67619 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-2 | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 52. MORERA, J.(1997) Recuperem l'antic camí de Santa Eugènia a Santa Maria de Tagamanent. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns. n.40 p. 11. | XVII | Aquesta petita caseta de dimensions modestes presenta una estructura de planta i pis, combinant la factura de carreus ben escairats i disposats en filades irregulars amb una factura d'obra i argamassa. La coberta és a doble vessant i a la façana rincipal s'obre un petit reposador. En aquesta façana serà on trobarem les llindes inscrites amb dates d'època moderna i una rajola, de caire modern sobre la porta. Les obertures es distribueixen de forma irregular per la façana, i totes estan emmarcades per llindes de diferents tamanys limitant l'estructura. | 08276-139 | Vall del Congost, Casetes del Congost. | Aquesta casa ha estat totalment reformada amb les peces de les cases del veïnat de les casetees que van ser enderrocades. Una informació d'orígen arquitectònic ens la dóna una llinda inscrita situada aa una finestra de la façana de ponent que ens diu: 'Joan Músic 1682'. Hi ha la mateixa data a la porta de la casa, però aquesta és va colocar als anys 60. Una rajola de la façana porta la imatge i nom de 'Músic'. Segurament es tracta d'una construcció del segle XVII, moment de desdoblament de propietats i de gran auge constructiu ben documentat per la zona de les Casetes del Congost. | 41.7357100,2.2724500 | 439497 | 4620689 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 88179 | Fita de la font de Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-font-de-vilar-0 | <p><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS i GANYET, Q. (1976) <em>La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades</em>. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 183.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VINYETA i LEYES, R. (1956) <em>Les Gorgues: Collsacabra occidental. Guia monogràfica</em>. Barcelona: Publicacions de la Fundació Massot Palmés, p. 100.</span></span></span></p> | XVIII | La inscripció es troba molt erosionada. | <p>La fita de la font del Vilar es troba al peu d'un espadat, a tocar de la font del Vilar, a les proximitats de la masia homònima.<br /> Es tracta de la següent inscripció, realitzada directament sobre la roca natural del terreny: 'TERME DE TAVERTET', una creu i uns números gairebé il·legibles per efecte de l'erosió.</p> | 08280-248 | El Vilar (Sant Bartomeu Sesgorgues) | <p>Les fites serveixen per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera. És probable que derivin dels mil·liaris que els romans col·locaven a les seves vies i que mantenen una tradició medieval de separació de propietats i d'àmbits parroquials. La majoria de les fites del terme de Tavertet foren ubicades en període modern i contemporani (segles XVIII-XX), potser substituint a d'altres més antigues.</p> | 42.0150400,2.3669000 | 447580 | 4651640 | 08280 | Tavertet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88179-248jpg0.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | 2021-05-20 00:00:00 | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 68830 | Capella de Can Sentromà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-can-sentroma | <p>Padrós, Josep Maria (2006). La Tiana desconeguda. Tresors de la vall de Montalegre. Ajuntament de Tiana. Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana.</p> | XI-XX | <p>Al costat de la masia can Sentromà hi ha una capella de petites dimensions, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent. Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, com els fonaments de la base de l'absis i la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una antiga capella romànica anterior. L'interior està decorat amb pintures de l'any 1929, però conserva alguns fragments de pintures murals romàniques que representen al crist majestat i que es trobem al mur nord. Més tard es construí una segona capell d'estil gòtic sobre l'antiga capella romànica que estava abandonada pels volt de 1450. En aquesta capella s'incorporà un retaule pintat per Rafael Vergés, el jove.</p> | 08282-156 | Carrer Riera Montalegre, 2 | <p>La masia can Sentromà es va edificar sobre les restes d'una antiga vila romana i al costat d'una capella dedicada a Sant Romà, de la que va agafar el nom, tan per la casa com pel cognom del llinatge familiar que trobem documentat des del 1205. Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.</p> | 41.4819400,2.2575400 | 438015 | 4592525 | 08282 | Tiana | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68830-foto-08282-156-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-21 00:00:00 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 98036 | Escut de l'antiga casa del Comú o de la Confraria de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lantiga-casa-del-comu-o-de-la-confraria-de-sant-joan | <p><span><span><span>BATLLÉS, R.; COLL I ALENTORN, M. (1984) “Noms, renoms i malnoms de Tona” a Llibre de l’any 1983. Ajuntament de Tona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FLUVIÀ, Armand de (2017) ”L'heràldica cívica: un nou escut per a Tona”. Llibre de Tona. Tona. Pàgines 45-48.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ORTEGA, M. (2002) “Els carrers Nou, Barcelona i Major entre els segles XVI i XIX” a Llibre de Tona, pàgina 58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PADRÓS, Carles. (2019) Tona desapareguda. El Papiol: Editorial Efadós, pàgines. 36 -37.</span></span></span></p> <p>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</p> <p><span><span><span>PLADEVALL I FONT, Anna. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRA, Anna. (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.</span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24370'>Inventari del Patrimonii Arquitectònic de Catalunya. </a></p> <p> </p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut caironat gravat en pedra ubicat al primer pis a la façana principal de l'antiga Casa del Comú </span></span></span></span></span>o de la Confraria de Sant Joan<span><span><span><span lang='CA'><span>, entre dues finestres. Representa l’escut de Barcelona sostingut entre dos lleons.</span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de l’escut </span></span></span>l'escut del Comú de Tona, que el va emprar a partir del 1401, quan el rei Martí l'Humà va atorgar a Tona el privilegi de ser considerat 'carrer de Barcelona'. La presència d'aquest escut indica que el Comú de Tona va pagar les obres de construcció de l'edifici, n'indica el promotor.</p> <p><span><span><span>En aquest cas, la incorporació de l'escut de Barcelona es vincula amb la data de construcció de l’edifici, l'any 1646, que veiem inscrit en l’escut de pedra de la dovella central del portal d’entrada. </span></span></span></p> | 08283-265 | c. Barcelona, 23 | <p><span><span><span>L'escut de Barcelona el trobem en aquest edifici però també en altres elements patrimonials de Tona. La inclusió d'aquest element s'explica a partir de l’obtenció del títol de “carrer de Barcelona” que la vila adquireix a partir del segle XV. <span lang='CA'><span>Això suposava gaudir dels mateixos privilegis que la ciutat de Barcelona i estar alliberats del domini dels senyors feudals.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1646, per un acord entre el comú i la confraria de Sant Joan, es va construir la nova casa del Comú, dita també casa de la confraria, perquè serviria de lloc de reunió tant del comú com dels membres de la confraria de Sant Joan. </span></span>pel que fa a la confraria, aquesta va ser instituïda per una butlla del papa Pau V (1616) a l'església de Santa Maria del Barri.</span></span></span></p> <p>L'actual escut de l'Ajuntament de Tona, oficialitzat el 2016, s'inspira en aquest escut històric però incorpora, a més de la creu i els pals, la imatge d'un castell heràldic com a element diferenciador, en referència a l'històric castell de Tona i a la falda del qual va créixer la vila (DOGC de 20 de setembre de 2016),<span><span><span> (FLUVIÀ: 2017, p.45).</span></span></span></p> | 41.8494200,2.2281200 | 435924 | 4633346 | 1646 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-copia-de-543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/98036-escut-wikipedia-commons.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | 2024-12-13 00:00:00 | L'escut de Barcelona el trobem també incorporat en altres elements patrimonials de Tona. | 96|119|94 | 47 | 1.3 | 1760 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||
| 69725 | Barraca de vinya 025 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-025 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-152 | 41.5173800,1.6513900 | 387470 | 4597072 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69725-foto-08286-152-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2517 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:108 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69726 | Barraca de vinya 027 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-027 | <p>Referència a la fitza 120</p> | 08286-153 | 41.5160600,1.6389400 | 386429 | 4596941 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69726-foto-08286-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2529 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:114 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69727 | Barraca de vinya 028 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-028 | <p>Referència a la fitxa 118</p> | 08286-154 | 41.5165000,1.6374000 | 386301 | 4596992 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69727-foto-08286-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2528 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:115 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69728 | Barraca de vinya 033 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-033 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-155 | 41.5149700,1.6373100 | 386291 | 4596823 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69728-foto-08286-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2537 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:123 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69729 | Barraca de vinya 035 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-035 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-156 | 41.5165100,1.6720300 | 389191 | 4596948 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69729-foto-08286-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69729-foto-08286-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 125 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69730 | Barraca de vinya de cal Cosme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-cosme | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-157 | 41.5324600,1.6509400 | 387459 | 4598746 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69730-foto-08286-157-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 5082 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 127 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69731 | Barraca de vinya 037 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-037 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-158 | 41.5311300,1.6735700 | 389344 | 4598570 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69731-foto-08286-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2558 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 129 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69732 | Barraca de vinya 039 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-039 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-159 | 41.5224500,1.6664300 | 388734 | 4597615 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69732-foto-08286-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69732-foto-08286-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2508 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 131 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69733 | Barraca de vinya 040 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-040 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-160 | 41.5236200,1.6667900 | 388766 | 4597745 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69733-foto-08286-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69733-foto-08286-160-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2500 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 132 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69734 | Barraca de vinya 041 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-041 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-161 | 41.5212300,1.6648000 | 388596 | 4597482 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69734-foto-08286-161-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 134 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69735 | Barraca de vinya 042 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-042 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-162 | 41.5215700,1.6619600 | 388359 | 4597523 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69735-foto-08286-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69735-foto-08286-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2503 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 135 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69736 | Barraca de vinya 043 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-043 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-163 | 41.5222100,1.6769400 | 389610 | 4597575 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69736-foto-08286-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69736-foto-08286-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2485 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 139 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69737 | Barraca de vinya 044 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-044 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-164 | 41.5163300,1.6731100 | 389281 | 4596927 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69737-foto-08286-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69737-foto-08286-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2496 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 140 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69738 | Barraca de vinya 045 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-045 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-165 | 41.5178300,1.6740900 | 389365 | 4597092 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69738-foto-08286-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69738-foto-08286-165-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 7042 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 141 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69739 | Barraca de vinya 046 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-046 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-166 | 41.5216600,1.6757000 | 389506 | 4597515 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69739-foto-08286-166-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 142 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69740 | Barraca de vinya 047 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-047 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-167 | 41.5227500,1.6737500 | 389345 | 4597639 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69740-foto-08286-167-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:143 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69741 | Barraca de vinya 049 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-049 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-168 | 41.5235200,1.6774700 | 389657 | 4597720 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69741-foto-08286-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre: 147 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69742 | Barraca de vinya 106 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-106-0 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-260 | 41.5265500,1.6724000 | 389239 | 4598063 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69742-foto-08286-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69742-foto-08286-260-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||||||||
| 69748 | Forn de calç de la carretera d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carretera-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa.</p> | XX | Durant les ventades de l'any 2009 va caure un arbre a la teulada del cobert, desprenent algun dels elements de dita coberta. L'accés a l'interior en l'actualitat és perillós. No s'ha tornar ha accedir des d'aquell any. | <p>Restes d'un antic forn de calç que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa. L'estructura del forn es troba protegida per un cobert de planta rectangular aixecat en maó, amb un gran portó de fusta a l'extrem de la façana nord, al peu de la carretera. El forn i un magatzem es troben a l'interior. S'observa la boca del forn precedida per un espai de magatzem, formada per un arc reforçat amb maó. La caixa del forn s'aixeca de forma circular al peu de la muntanya. S'aprecia l'arrebossat intern del parament. La part superior del forn roman oberta i sense cúpula. El seu diàmetre és de 1,80m i es troba protegida per una reixa.</p> | 08286-115 | Vilanova d'Espoia (Crta.BV-2135, pk.1,5 -Vilanova d'Espoia- 08789 La Torre de Claramunt) | <p>Almenys des del segle XIV es troben documents que ens informen de l'explotació de la pedra calcària dels voltants de Vilanova d'Espoia als forns de calç. Les darreres produccions han estat estimades en un miler de tones anyals de pedra cuita o calç viva, en terròs, per a ésser apagada mitjançant l'addició d'aigua. El destí acostumava a ser la construcció i les adobaries d'Igualada, que per blanquejar la pell empraven la calç. També era un element imprescindible per a la fabricació de paper, amb l'objectiu de blanquejar i desinfectar la matèria prima. Pels habitants de Vilanova d'Espoia, el treball als forns de calç era complementari al de les feines agrícoles. RIBA GABARRÓ (1988: 315). Fins a la dècada del 1960 estigueren en funcionament diversos forns, entre els quals, destaca el de la carretera d'Espoia, que pertanyia al mas Cal Manou de Poiosa</p> | 41.5161800,1.6644000 | 388554 | 4596922 | 08286 | La Torre de Claramunt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69748-foto-08286-115-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | A darrera del forn s'observen restes de l'antiga pedrera. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 69764 | Barraca de vinya 003 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-003 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-131 | 41.5232100,1.6482700 | 387220 | 4597723 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69764-foto-08286-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:63 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69765 | Barraca de vinya 004 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-004 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-132 | 41.5203500,1.6485300 | 387237 | 4597405 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69765-foto-08286-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69765-foto-08286-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2525 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:64 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69766 | Barraca de vinya 005 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-005 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-133 | 41.5195700,1.6488300 | 387260 | 4597318 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69766-foto-08286-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2519 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:65 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69767 | Barraca de vinya 006 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-006 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-134 | 41.5190200,1.6489800 | 387272 | 4597257 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69767-foto-08286-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69767-foto-08286-134-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2520 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:66 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69768 | Barraca de vinya 007 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-007 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-135 | 41.5192100,1.6473400 | 387135 | 4597280 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69768-foto-08286-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69768-foto-08286-135-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2523 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:67 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69769 | Barraca de vinya 008 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-008 | <p>Referència a la fitxa 119</p> | 08286-136 | 41.5197400,1.6466100 | 387075 | 4597340 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69769-foto-08286-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69769-foto-08286-136-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2524 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:68 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69770 | Barraca de vinya 009 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-009 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-137 | 41.5187000,1.6451100 | 386948 | 4597226 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69770-foto-08286-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69770-foto-08286-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:69 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69771 | Barraca de vinya 010 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-010 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-138 | 41.5188400,1.6405400 | 386567 | 4597248 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69771-foto-08286-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69771-foto-08286-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:70 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||||
| 69772 | Barraca de vinya 011 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-011 | <p>Referència a la fitxa 120</p> | 08286-139 | 41.5176500,1.6396700 | 386493 | 4597117 | 08286 | La Torre de Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69772-foto-08286-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69772-foto-08286-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Codi 2526 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:71 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6807,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml