Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92693 | Biblioteca Enric Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-enric-miralles | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- '<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Entrevista a Benedetta Tagliabue amb motiu de la inauguració de la nova sala infantil de la Biblioteca Enric Miralles'<em><span lang='CA'><span><span><span> </span></span></span></span></em>(2023), a <em>Vilelles nº</em>3. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls, pp. 44-47. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>- GORINI i SANTO, C. (2007). La Biblioteca pública Enric Miralles. Parc de les Esplanes, Palafolls de Miralles-Tagliabue, EMBT. Palafolls. Edicions del Roig.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>- MIRALLES, Anna (2021). 'Un projecte ambiciós: la Biblioteca Enric Miralles', a <em>Vilelles nº</em>2. Recerca i difusió del Patrimoni de Palafolls. Ajuntament de Palafolls. pp. 61-67.</p> | XXI | <p>La proposta de la Biblioteca Enric Miralles cerca l'obertura cap a un petit parc i es divideix «com es talla un pa en rodanxes». Així, les restes de l'espai trencat es projecten a l'exterior a través de línies que endinsen la biblioteca al parc de manera controlada. La gran preocupació és la manera de relacionar-se amb l'exterior. Això es veu en la manera que el mur extern (compost per plecs i embocadures), es representa més com un generador d'espais imprecisos que com una simple davantera.<br /> <br /> El projecte i disseny de la Biblioteca de Palafolls es va modificar molt des del seu concurs. L'objectiu va ser introduir la biblioteca en el terreny i fondre's amb ell; és per això que es troba soterrada un metre. Les línies contínues dels plans verticals, que disposen l'espai exterior, prenen diverses cotes, que s'inicien i finalitzen en zero. Aquesta estratègia també va ser utilitzada en el projecte del Parlament d'Escòcia. El jardí també està separat pels envans. Es crea per moviments oscil·lants de terra.<br /> <br /> Amb la decisió de semi-enterrar l'edifici, sempre s'aconsegueix un jardí davant. Així, les façanes gairebé s'amaguen com a tals, i la coberta en ziga-zaga es converteix en l'autèntica façana urbana, dibuixant un paisatge de dunes metàl·liques. Es mostra aquí una idea integradora d'arquitectura i naturalesa.<br /> <br /> El mobiliari també ordena els diferents espais, llibres, i punts de lectura, amb taules relacionades amb la proporció dels espais. L'espai amb butaques de color clar, està destinat a la lectura de periòdics i revistes; és un espai més íntim i confortable, ja que les butaques observen tots dos espais.<br /> <br /> Les entrades de llum natural pels laterals de la coberta creen un joc de reflexos i transparències que se sobreposen. Ho enriqueix la seqüència de tres mòduls circulars d'il·luminació zenital i les bigues diagonals l'objectiu de les quals és dinamitzar l'espai.</p> <p>Existeix un ordre i equilibri bastant clar quant a l'ús dels materials: els murs de maó articulen l'espai exterior i interior. En els plans perpendiculars als murs de maó s'usen panells amb modulacions en fusta i vidre, creant zones amb una certa permeabilitat visual i grans obertures vidriades.</p> | 08155-28 | Parc de les Esplanes | <p>L'Ajuntament de Palafolls, va convocar a concurs per realitzar una biblioteca en la perifèria del seu nucli urbà.</p> <p>Del concurs, convocat l'any 1997 per l'Ajuntament, en fou guanyador el projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. L'arquitecte va traspassar tres anys després, però les obres van continuar i es van acabar el 2006. La biblioteca està construïda enfonsada, en part sota terra, per assemblar-se al perfil de les muntanyes que hi ha a l'horitzó, de forma que els diversos cossos ondulants, amb coberta de zinc, semblen emergir com unes dunes de pendent suau, en un entorn enjardinat. Ocupa uns 623 m2 distribuïts en una sola planta.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>El febrer de 2023 es va inaugurar la nova sala infantil de la biblioteca, a la qual van assistir Benedetta Tagliabue i Caterina Miralles</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>.</span></span></span></span></span></p> | 41.6705897,2.7527833 | 479421 | 4613233 | 2006 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-biblioteca-miralles-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92693-28.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-01-25 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Enric Miralles i Benedetta Tagliablue | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 92694 | Casa de la Vila o Ajuntament de Palafolls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-o-ajuntament-de-palafolls | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort</em>. <em>Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p> </p> <p> </p> | XVIII | <p>La casa del comú o l'Ajuntament de Palafolls es troba al centre, en el barri de les Ferreries. Té planta baixa i primer pis. La façana presenta pedra vista. S'ha afegit un cos lateral (pedra vista de diferent volum) i un cos interior a les dependències municipals. L'edifici principal té el sostre a dues aigües. </p> <p>A la porta principal de l'Ajuntament trobem una llinda amb la inscripció '1701' (possiblement l'any que es va construir l'edifici) i '1988' (any de remodelació de l'edifici deixant la pedra vista de l'edifici i posant-hi un balcó nou).</p> <p>Al davant hi ha una <span lang='CA'><span><span><span><span>font</span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span> feta amb </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>lloses de pedra de les antigues voreres, </span></span></span></span></span>i la Plaça Major.</p> <p>La casa del comú és molt important per entendre el creixement i desenvolupament del nucli urbà. L'edifici és de principis del segle XVIII, encara que les Ferreries és del segle XVII. La casa del Comú, fins al segle XIX escenificava el govern de la jurisdicció que primer els Montcada i després els Medinacelli abraçaven en la zona.</p> | 08155-29 | Plaça Major, 11 | <p>Segons Salicrú (2016) al llarg del segle XVIII, aquest edifici, apareix amb diferents nominacions com a Casa Capitular i Casa o Hostal de la Universitat del terme de Palafolls. </p> <p>El 1531 és un cos propietat de Salvador Ferrari que paga un sou de cens el dia de Nadal. El 5-3-1640 el Pau Alemany des Prats Ferrari, fill de Catarina Ferrari i net del Salvador, deixa ja el cos amb una casa i botiga al Francesc Alemany des Prats, aquest capbrevarà el 1665. El 23 de setembre de 1697 el Gaspar Alemany des Prats, cirurgià de Pineda, ven la casa a la Universitat de Sant Genís de Palafolls.</p> <p>L'any 1759 els regidors pagaven per Nadal trenta sous anuals per la concessió de la fleca i la taverna i un sou de cens anual per la casa capitular al duc de Medinaceli, Don Pedro Alcántar y Fernández de Córdoba Montcada.</p> <p>Al registre del 1921 consta com a escola i Ajuntament.</p> | 41.6671100,2.7491600 | 479118 | 4612847 | 1701 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92694-ajuntament-lateral.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-09-06 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92695 | Conjunt de cases al Carrer Joaquim Ruhi o Carrer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-joaquim-ruhi-o-carrer-de-dalt | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- Ajuntament de Palafolls (2021). Ruta Patrimoni Arquitectònic. Palafolls.</p> <p>- RIBOT, A.; ROBERT, M. (2018). El carrer de Dalt. Palafolls. Edicions del Roig.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). <em>Cases amb eixida i hort. Aproximació als orígens urbans de Palafolls. S. XVI-XX</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> | XVIII | <p>El conjunt de cases al carrer Joquim Ruhí és de planta baixa (la majoria) amb balcó i primer pis. Una gran quantitat de les cases encara tenen un pati a l'altra banda de la vorera.</p> <p>L'ordenació de les cases del carrer no és recte sinó que forma diverses corbes. En els seus inicis, restava apartat del nucli, al voltant de la masia de Can Calau.</p> <p>Antigament era conegut com a carrer de Dalt. En uns inicis se sap que només hi havia cases amb eixida en un sol cantó del carrer. </p> <p>Entre les cases destaquen: Can Calau, Can Mateu, Ca l'Elies, Cal Barber, Can Martí, Ca l'Esperança. Can Florenci, Can Xacó, Can Garriga, Cal Pinyonaire. Cal Homedes. Can Santané, Can Quim, Ca la Quica Santanera, Ca l'Aparicio, Can Pere d'en Batlle, Can Muts. Ca la Maria Baltassar, Can Muts i Can mas Roig. Can Cabiroles. Can Salvi Carrerets.</p> | 08155-30 | Carrer Joaquim Ruhi | <p>Segons Salircú (2016) el carrer, anomenat històricament de Dalt, va ser format a la segona meitat del segle XVIII. Originàriament, només hi havia cases a una banda de carrer, a l'altra banda hi tenien les eixides, ara moltes també convertides en noves cases. El carrer té una forma sinuosa pel fet que segueix el traçat d'un camí que creuava la finca originària propietat de la família Mateu. Aquesta va començar a establir el 1762 tota una sèrie de cossos donant origen al carrer.</p> <p>Les façanes de les cases es van fer a peu de l'antic camí, quedant els cossos partits en dos, casa a una banda i eixida a l'altra. La peça del Mateu procedia de la venda a parts de la quintana del mas Tossell de les Boïgues, venut a part a finals del segle XVII. La masia també fou venuda i dividida en tres parts, donant a dues cases actuals, ara molt transformades, can Mateu i can Calau. Aquesta última encara conserva l'era de l'antic mas Tossell de les Boïgues, últim vestigi del mas.</p> <p>No trobem fins al padró del 1930 el nom nou, carrer Joaquim Ruhí. El nom del carrer prové de l'homenatge al Joaquim Ruhí Ribas, fill i veí del carrer, secretari de l'Ajuntament de Palafolls. Aquest home destacava per la seva bonhomia i bon fer en els assumptes municipals. Popularment, se'l coneix com a carrer de Dalt.</p> | 41.6694197,2.7465071 | 478898 | 4613104 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92695-carrer-joaquim-ruhi-6.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment. | 119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92696 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-9 | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XXI | <p>El monument a Lluís companys presenta una estructura amb dimensió àuria realitzada en formigó, ceràmica i tubs d'acer inoxidable. Com a textos, inscrits damunt ceràmica, apareixen: 'El 15 d'octubre de 1940 de matinada al fosar de Montjuich morí afusellat el President de Catalunya Lluís Companys i Jover', 'President Lluís Companys i Jover' i 'Per Catalunya'. </p> <p>Mesura 2 m d'alçada, 80 cm de longitud i 80 cm de profunditat. L'obra és de Jaume Marés. </p> | 08155-31 | Plaça Saló Mas Pedrer, 20 | 41.6654164,2.7471044 | 478946 | 4612660 | 2007 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92696-monument-a-lluis-companys-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Jaume Marès | Import de la factura 2.976,00€ | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||
| 92697 | Conjunt Plaça Major: Can Gasiva o Gassiva, Can Sona o Zona i una de les cases dels Leon: Can Benguerel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-placa-major-can-gasiva-o-gassiva-can-sona-o-zona-i-una-de-les-cases-dels-leon-can | <p>- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>El conjunt de la Plaça Major, de les Ferreries, està format per tres edificis: Can Gasiva, Can Sona i una de les cases dels Leon.</p> <p>Són cases entre mitgeres de planta baixa i primer pis construïdes principis del segle XX. Tenen dos eixos d'obertures amb un balcó amb reixa que està desplaçat en la primera planta. Presenten elements decoratius (en forma de motllures vegetals) a la planta baixa, a les cornises i en una d'elles als trencaaigües.</p> <p>Can Gasiva i Can Sona presenten una planta baixa molt transformada. En un cas trobem un negoci de perruqueria i en l'altre una merceria.</p> <p>Totes tres tenen teulada a dues aigües. L'arrebossat està pintat amb colors de tonalitats grogoses i ataronjades.</p> | 08155-32 | Plaça Major | <p>Segons Salicrú (2016) el 1787 el Pere Joanysacreu estableix en un cos de 30 pams d'amplada i 30 canes de llarg al Pau Fàbregues, treballador de les Ferreries, que separa de la peça anomenada Clot de l'Argila i que forma part de la seva quintana. Paga el cos un cens anual de tres lliures, set sous i sis diners per la diada de Tots Sants. El 1861 hi trobem el Gaspar Safont, nascut l'any 1801, com a propietari i resident, el qual havia creat l'any 1857 un censal sobre la casa al Miquel Sensat Lacomba. El 1911 i 1921 el propietari és el Martí Roure Quintana, dedicat al comerç, on va regentar una carnisseria, era casat amb la Teresa Mateu Comas (can Gassiva o Gasiva).</p> <p>El 1787 el Pere Joanysacreu estableix al Pau Valls Rosés en un cos de 30 pams i 30 canes de llarg, que formava part del Clot de l'Argila separat de la quintana dels Joanysacreu. El 1857 hi trobem vivint i com a propietari al Josep Safont Torrelles, alies Branqueta, nascut l'any 1812, casat amb la Teresa Xapellí Turró. Al registre del 1921 el propietari és el Josep Safont Perpiñà, fill de Josep Safont Xapellí i la Teresa Perpiñà Mateu, i casat amb la Carme Ruhí Pons (can Sona o Zona).</p> <p>De Can Berenguel es coneix que l'any 1790 el Joan Juanysacreu estableix en un cos, al Sist Musqueres, carreter del veïnat de les Ferreries. L'any 1861 la propietària era la Maria Arbós, vídua Musqueres, i casada en segones núpcies amb el Pau Sagrera. En els padrons de finals del XIX i principis del XX no hi havia ningú vivient. Al registre del 1921 el propietari és el Lleó Berenguel Roure, resident a Barcelona, que l'utilitzava com a segona residència. </p> | 41.6670700,2.7494600 | 479143 | 4612843 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-conjunt-placa-major.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-gassiva.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-berenguel.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92697-can-leon-can-zona.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 92698 | Cooperativa Agrícola o Sindicat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-agricola-o-sindicat | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XX (mitjans) | <p>La Cooperativa Agrícola o Sindicat és un edifici de planta basilical. Era una antiga cooperativa agrícola. Té la coberta a dos aiguavessos. En la façana trobem dues llànties reconstruïdes.</p> <p>Presenta una gran porta d'accés a la nau central en forma d'arc de mig punt. La llum zenital, en el seu interior, prové de dalt mitjançant el cos central, més elevat i amb finestres que també ajuden a augmentar la ventilació de l'edifici. Els paraments de la façana principal tenen arrebossat de color grogós.</p> <p>Les dues naus laterals tenen un petit cobert a la façana de teules i una obertura semicircular damunt. També presenten dues portes laterals respecte a la porta principal. La façana és simètrica. L'arrebossat és de color groc. Hi ha una rampa d'accés amb barana, a l'edifici, per arribar al nivell de la porta. </p> | 08155-33 | Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) amb el naixement de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís formaran part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.<br /> <br /> Els pagesos de la resta del municipi crearan el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es convertirà amb la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El cultiu de la patata, principalment, va donar molts bons ingressos a la pagesia a la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquella bonança econòmica serà la causa de portar-los a invertir en aquells equipaments.<br /> <br /> 'La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls' inaugurava el 1941 un edifici -ja projectat durant la república-, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per donar diferents serveis. El conegut com a edifici del Sindicat.</p> <p>Un equipament de planta única i grans dimensions, amb una nau de gran alçada pensada per fer una segona planta. És rehabilitat el 1994, conservant l'estructura original. És destinat a agrobotiga de la Conca de la Tordera, la cooperativa hereva de l'antiga germandat. </p> | 41.6672888,2.7504967 | 479230 | 4612867 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-cooperativa-pagesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92698-agrobotiga-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIL | 2023-08-31 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 92699 | Antiga Germandat Agrícola o Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-germandat-agricola-o-hermandad-sindical-de-labradores-y-ganaderos | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- LACUESTA, R.; PANYELLA, V.; PUIGVERT, J. M., i altres (2018-2019). Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes. Girona. Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Girona. </p> | XX (mitjans) | <p>L'Antiga Germandat Agrícola es troba al carrer Francesc Macià. Hi ha dos edificis de planta rectangular que tenen una planta baixa i primer pis, amb un pati al mig. Han estat molt reformats.<br /> <br /> El sindicat és un edifici de planta basilical i tres crugies. La façana principal pauta la distribució interior. El cos central sobresurt molt poc respecte dels laterals i mostra una portalada amb arc de mig punt, de grans dimensions per permetre l'accés de vehicles, i tres finestrals quadrats. Les naus laterals disposen cadascuna d'una porta de petites dimensions que facilita l'entrada a diferents dependències de l'edifici, acompanyades d'una finestra. Dalt hi ha un guardapols i, damunt aquest, un finestral de mig punt. A l'extrem del cos es veu una altra finestra, més ampla que alta.<br /> <br /> La teulada encara és l'original i es destaca pels encavallats de fusta, en un estat de conservació força dolent. El cafè i el teatre estaven units per una pista de ball que tenia un paviment amb decoració geomètrica (actualment, força castigat). Les portes d'accés que s'obren al carrer Francesc Macià tenen llinda i brancals de pedra motllurada i coronades per un frontó trencat, també de pedra motllurada.</p> <p>Les altres obertures són finestres, algunes cegues o falses, de grans dimensions amb volta de mig punt i motllures. Damunt dels arcs, a les cornises trobem uns petits escuts. L'edifici del teatre, a la façana que dona a la pista de ball, presenta una tribuna que acollia projeccions de cinema, així com un portal de grans dimensions, adornat amb cassetons, emmarcat amb un relleu amb pedra artificial i encoixinat. La pista de ball disposa d'un espai porxat amb quatre arcs de mig punt, a ponent, i de quatre obertures de grans dimensions, a llevant, també resoltes amb arcs de mig punt.</p> | 08155-34 | Carrer de Francesc Macià, 1-3 o Carrer Sindicat, 3 | <p>Segons Salicrú (2021) a<span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>mb la formació de les agrupacions agrícoles, anomenades sindicats als anys trenta, els pagesos de Sant Genís s'afegiren al Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pagesos de la resta del municipi crearen el Sindicat Agrícola de Palafolls, que passada la Guerra Civil es va convertir en la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Palafolls”.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El cultiu de la patata, principalment, va donar molts ingressos a la pagesia en la dècada dels anys trenta i quaranta. Aquell creixement econòmic va ser la causa d'invertir en aquells equipaments.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>“La Hermandad de Labradores y Ganaderos de Palafolls” es va inaugurar el 1941. Un edifici, ja projectat durant la república, destinat a la manufactura i comercialització dels seus productes, així com per dotar-los de diferents serveis. El conegut, avui en dia, com edifici del Sindicat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El maig del 1948 es va inaugurar el complex de Teatre, pista exterior i Cafè, l’anomenat Edifici Social. Fou aixecat en un solar del carrer anomenat llavors Calvo Sotelo, ara Francesc Macià, amb un projecte de l’arquitecte Francisco Portillo, les obres anaren a càrrec del constructor local Elies Biel i fou decorat pel pintor Ballés. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>A la primavera del 1998, després de fer un conveni amb l’Ajuntament de cessió i usos de l’espai es va reinaugurar el Teatre, després d’uns anys tancat, amb una rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament. Les obres les va projectar Francesc Cornellà i Llibert Estanyol. Aquests també van reformar el Cafè, incorporant a la planta baixa un mural de gran format d’Antoni Selvaggi versionant l’obra de Millet “les Segadores”, i construint una segona planta per a serveis de l’Ajuntament.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El 22 de desembre del 2018 es va reinaugurar de nou el Teatre, després d'haver passat vint anys de les primeres reformes i de setanta anys de la seva creació. En aquesta ocasió es va reformar interiorment i exteriorment, conservant la imatge original sempre, renovant teulada, il·luminació, tramoies de l’escenari, sonorització i climatització.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6682000,2.7487900 | 479088 | 4612968 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-el-cafe-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92699-antiga-germandat-agricola-1.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2023-09-07 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Abans havia estat una cooperativa.El conjunt de l'antiga Germandat Agrícola és, actualment cafè, teatre i centre de joves en el passeig de Francesc Macià junt al carrer Major. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92700 | Can Riudarenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudarenes | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>Can Riudarenes és un edifici que es troba al carrer Major. És de planta rectangular amb la coberta a un vessant i de dues plantes (primer pis i planta baixa). Els baixos tenen quatre obertures: dues entrades o portes i dues finestres amb reixa.</p> <p>El primer pis també té quatre eixos d'obertura: presenta un balcó que té dues finestres i una finestra més petita a cada cantó. A dalt de tot trobem una balustrada ornamentada amb motius geomètrics i amb quatre cràteres.</p> <p>En la part superior, de la façana, hi ha la representació d'una Immaculada Concepció realitzada en 24 peces de ceràmica. Damunt de la composició hi ha una visera triangular. </p> <p>La planta baixa mostra un petit encoixinat de color terrós. El primer pis està pintat de color rosat i coronat amb una cornisa de pedra.</p> <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha actualment una farmàcia. </span></span></span></span></span></p> | 08155-35 | Carrer Major, 15 | <p>Segons Salicrú (2016) Joan Moner Alsina s'instal·lava a la casa tan punt fou feta, als primers anys del segle XX, possiblement a l'entorn del 1908. Mentre no va ser feta la casa van viure al mas Montràs.</p> <p>Al padró del 1897 encara ens constava vivint amb la seva dona la Maria Mas Ruscada, filla de l'Esparra, i una filla, la Teresa de set anys, al mas Montràs. I ja al 1911 constava amb dos fills més, el Narcís i el Jaume, vivint en aquesta casa.</p> | 41.6678067,2.7488995 | 479097 | 4612925 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92700-can-riudarenes-1.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 92701 | Can Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prats-1 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2016). Cases amb eixida i hort. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX (inicis) | <p>Can Prats és un habitatge que està situat entre mitgeres al carrer Major. La construcció està formada per planta baixa i primer pis. Té la coberta a dos aiguavessos. </p> <p>La porta i la finestra (reixada) de la planta baixa no queden en el mateix eix que les finestres del primer pis. La primera planta presenta dues finestres amb balcó. En destaquen esgrafiats a la paret. La cornisa de la teulada pren forma corba. Es pot considerar d'estil eclèctic.</p> <p>La paret de la planta baixa està encoixinada o motllurada pintada d'un color terrós. Té també un sòcol ampli. El primer pis amb esgrafiat d'elements vegetals combina el color vermellós de fons amb un color grogós per a les diverses formes que hi ha representades. </p> | 08155-36 | Carrer Major, 34 | <p>Segons Salicrú (2016) l'any 1749 capbreva la casa amb eixida i hort l'Antoni Prats i havia estat capbrevada antigament pel Ramon Bigas, i havia format part de la quintana del mas Joanysacreu. L'any 1861 el cap de la casa és el Josep Prats Orench. Al registre del 1921 el propietari és el Pere Prats Grimal. </p> <p> </p> | 41.6688887,2.7492056 | 479123 | 4613045 | 1900 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92701-can-prats.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 102 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92702 | Can Calau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calau-0 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>Els elements declarats com a BCIL són l'era i el garatge. L'era forma part de l'antic mas Tossell de les Boïgues. Es tracta d'un espai poligonal pavimentat que actualment s'utilitza com a plaça.</p> <p>Excepcionalment, l'era de Can Calau, del final del Passeig Francesc Macià, resta protegida integralment i recuperada completament. </p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis amb la façana arrebossada i pintada de color blanc. El terrat del garatge és horitzontal.</p> | 08155-37 | C. Joaquim Ruhi, 1 | <p>Segons Salicrú (2018) a finals del segle XVIII, ens constava que era propietat de dos cosins, el Joan Ribas Casas i el Nicolau Ribas Pera, i aquí l’origen del motiu, Calau és el diminutiu que rebia aquest Nicolau. Però l’era ja hi era abans que arribés en Calau Ribas i es formés el carrer, fou<span> </span>l’era del mas Tossell de les Boïgues. Aquesta era és l’últim vestigi del que queda de l’antic mas, les cases de can Mateu i can Calau són on hi havia<span> </span>l’antic casal.</p> <p>Casal ja documentat el 1502 amb el<span> </span><span> </span>Pere Boïga i el 1585 ja amb l’Anton Tossell, propietaris útils del mas Boïgues, com es coneixia llavors.<span> L</span>’Antònia Tossell, casada amb<span> </span><span> </span>el Salvador Morell,<span> </span><span> </span>van ser els últims de la nissaga que viuran al mas. L’any 1720<span> </span><span> </span>es va dividir en tres parts per venda el casal, una part per l’Antoni Ribas, una altra pel Joan Ribas i l’altra pel Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Les<span> </span>terres del mas foren venudes<span> </span><span>també </span>a diferents propietaris i van donar<span> </span>pas als carrers de Baix,<span> </span>del Mig (Pi i Margall) i de Dalt (Joaquim Ruhí). Alguna<span> </span>casa del carrer<span> </span>de Baix ja es va edificar a la primera meitat del segle XVIII. En la segona meitat el Genís Valls, que havia comprat terres als hereus dels Tossell, va establir a diferents veïns en<span> </span>cossos que crearan el carrer del Mig, el mateix va fer<span> </span>el Sebastià Mateu i el seu fill Bernat, en uns cossos que van donar pas al carrer de Dalt.</p> | 41.6696750,2.7457410 | 478834 | 4613133 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92702-can-calau-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 92703 | Forn de Can Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-borrell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> | XVIII | <p>El forn de Can Borrell té una amplada de 3 m de la base i 2 m a la part superior amb una alçada de 8 m. Es destaquen els dos contraforts a cada banda de la boca. Trobem espai d'entrada i una estructura circular dins. En la part interior també hi ha bancades. </p> | 08155-38 | Bosc de Can Borrell, Disseminat Can Borrell, 1, Veïnat de Sant Genís | <p>Documentat ja el 1714 és un dels forns de calç més ben conservat del Montnegre.</p> <p>Hi ha constància de la seva activitat fins a la primera meitat del segle XX. La seva situació no és gens casual, es troba en una zona rica en pedra calcària, la matèria primera per l'obtenció de la calç, i la llenya, el combustible per convertir aquesta pedra amb calç viva.</p> | 41.6576824,2.7169300 | 476432 | 4611809 | 08155 | Palafolls | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92703-can-borrell-forn-de-calc-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Actualment es troba en desús. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92704 | Monument 'L'altra història' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-laltra-historia | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | <p>El monument escultura plana <em>L'altra història </em>està realitzat en ceràmica i acer inoxidable.</p> <p>Segons comenta Antoni Selvaggi (un dels autors de l'obra), l’escultura neix a partir d’una tela de gran format que va exposar el 1990 a Barcelona, formant part d’una sèrie. En aquesta exposició, cada quadre era una reflexió sobre la percepció que tenim de la realitat.</p> <p>L’escultura ‘<em>L’altra història</em>‘ neix justament del que assumim com a veritable, quan llegim la història.</p> <p>Aquesta obra està molt lligada a Roig i Jalpí, personatge que dona nom al carrer on es troba. És un diàleg amb la manera que aquest frare explica la història als seus llibres. Realitat i ficció.</p> <p>L'obra en forma de plafó recorda el llenguatge mironià. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’obra original en la qual es basa es titula igual, és datada el 1989, la tècnica utilitzada és pigments sobre tela i les mides són 197 x 130 cm.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08155-39 | Carrer Roig i Jalpí, 28 | 41.6754572,2.7501305 | 479202 | 4613774 | 1991 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92704-laltra-historia-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Antoni Selvaggi i Narcís Ribas | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 92708 | Festes majors dels nuclis de Sant Lluís, Mas Reixach, Santa Maria, Sant Genis, Mas Carbó, Ciutat Jardí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-majors-dels-nuclis-de-sant-lluis-mas-reixach-santa-maria-sant-genis-mas-carbo-ciutat | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Actes a destacar:</p> <p>- Juny: Festes del barri de Sant Lluís, pels volts de la diada de Sant Lluís.</p> <p>- Juliol: Festes de la urbanització de Mas Reixach.</p> <p>- Agost: Festes del barri de Santa Maria, Festa Major de Sant Genis de Palafolls (la més antiga), Festes de la urbanització de Mas Carbó i Festes de la urbanització de Ciutat Jardí.</p> <p>A partir del mes de juny i fins a finals d´agost Palafolls celebra les festes dels diferents nuclis de veïns del municipi. </p> | 08155-43 | Ajuntament de Palafolls | 41.6671500,2.7491800 | 479120 | 4612852 | 08155 | Palafolls | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2023-11-08 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Organitzadors: Entitats i veïns dels nuclis | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 92712 | Fanal Torre de Guaita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fanal-torre-de-guaita | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> <p> </p> | XX | <p>Farola Torre de Guaita realitzada en ferro i tela. Simula les torres de guaita amb una estructura de tres peus verticals, amb barres horitzontals que uneixen els diversos peus. </p> <p>També es podria anomenar làmpada de peu. Mesura 1,40 m d'alçada i 50 cm de diàmetre.</p> | 08155-47 | Casal de la Dona. Masia Can Florenci | 41.6675800,2.7510800 | 479278 | 4612899 | 08155 | Palafolls | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/92712-farola-torre-de-guaita.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Manolo Medina | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93620 | Cal General, Can Borra, Can Ramon Masroig o Casa Sabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-can-borra-can-ramon-masroig-o-casa-sabe | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt reformada, no es pot apreciar cap element que denoti la seva antiguitat. Les primeres dades de la casa són del 1855 quan era propietat de l'Esteve Vilajoan Sabé i del Joan Vilajoan Puig, pagesos de Santa Susanna.</p> <p>Actualment, l'espai s'ha dividit en tres edificacions de planta baixa i primer pis amb teulada o coberta a quatre aigües. En les tres predomina l'arrebossat de color blanc. No hi ha cap porta, obertura o finestra de cert interès.</p> | 08155-79 | C. Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) en un document de la Comptadoria d'Hipoteques s'anomenava casa Sabé i tenia cinc quarteres.</p> <p>La propietat es maningúe en mans dels Vilajoan fins a finals del segle XIX. A principis del segle XX la propietària era la Leonor Moré Gener que va fer el 21 de novembre de 1910 un conveni per el qual els seus hereus, el seu marit, Antoni Coll Aulí i el seu germà Pere Moré Gener nomenaren a dos preveres marmessors a la seva mort. </p> <p>Així, segons l'acord de venda fet el 1930 els marmessors de la Leonor Moré, els preveres Miquel Pons i Brugués, rector de Calella i el Josep Rodó i Morral, rector de Sant Genís venien dues finques el 5 de juny de 1931 al Joaquim Rovira Mercader, pagès de Tordera, i casat, el mas Borra en una peça de quatre quarteres de vinya i cultiu i una peça anomenada el mas Sorell de dues quarteres.</p> <p>Pels padrons sabem que hi havien passat diverses famílies de masovers, el 1880 ens consta la família Català Xaubet, el 1911 els Vilaseca Roca i el 1924 Ramon Torrent, provinent del Mas Roig. Quan el Joaquim Rovira comprava la casa no hi havia cap masover, a partir de l'any 1931 ja hi vivien els nous propietaris, els Rovira.</p> | 41.6703500,2.7370000 | 478107 | 4613210 | 1885 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-can-borra-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93620-cal-general.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-10 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93621 | Can Camps o Mas Puiggorri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camps-o-mas-puiggorri | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Camps és una masia amb mur que envolta el seu pati, i que els propietaris en diuen muralla, amb espitlleres.</p> <p>A la porta d'accés al pati clos, encara es conserva la data de l'antiga porta, 1882, el mur podria ser fet llavors, en aquell moment era el cap de la casa en Pau Camps Bonet, quan la propietat viuria el moment més esplendorós. </p> <p>La casa, de grans dimensions, és fruit de moltes ampliacions i reformes al llarg dels segles. En destaca al primer pis una galeria porxada amb arcades vora l'entrada principal i un portal de pedra amb arc rebaixat. De la part exterior de l'edifici en destaquen diverses finestres amb llinda, protegides en reixa, com si fos una fortificació. </p> <p>Hi ha, també, una era de grans dimensions.</p> | 08155-80 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) fou coneguda com a mas Puiggorri, convivint durant un temps dos masos amb el mateix nom: d'una banda el mas Puiggorri de Sant Genís, i d'una altre el de sota el castell. El de Sant Genís s’havia anomenat fins al XVII mas Carreres.</p> <p>La història del mas és una història d'èxit, el que va començar essent un petit i derruït mas, on s'instal·laren els Camps, vinguts d'Hortsavinyà, va ser al segle XIX un dels grans masos de Palafolls.</p> <p>La família conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria. </p> <p>La primera notícia que tenim del mas és un pergamí del 1533 on en Salvi Tomàs comprava a l'encant públic el mas Puiggorri derruït per vint-i-sis lliures a Esteve Desclapers, com a batlle de Vilanova. El mas havia estat d'Eulàlia, vídua d'Antoni Puiggorri. </p> <p>El 21-7-1564 Antoni Tomàs establia, al mas Puiggorri derruït de catorze jornals, l'Esteve Camps, pagès d'Hortsavinyà, per quaranta lliures.</p> <p>En el capbreu del 1665 -que va fer en Pere Camps-, ja s'anomenava mas Camps. </p> <p>El 1722, Joan Camps signava capítols matrimonials amb Magdalena Comes, del mas Comes, ella va aportar un dot de 300 lliures al mas, i les germanes del Joan van ser dotades amb 20 lliures per a quan es casessin. </p> <p>Hi hagué, el 1773, un altre bon casament. Narcís Camps es va casar amb Teresa Bigas Viader, del mas Roig Bitllot. Ella va aportar 300 lliures. Es van casar a la capella de Sant Pere de Vivelles.</p> <p>La casa va continuar rebent bons dots. El 1863, Narcís Camps Moner va rebre de Josep Bonet Perich 400 lliures, a compte de les 800 lliures de dot que varen pactar pel casament amb la seva filla Paula Bonet.</p> | 41.6739360,2.7301560 | 477539 | 4613610 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93621-can-camps-43.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | La masia conserva un extens fons d'ençà del segle XVI fins al segle XX, que ha estat imprescindible per conèixer la seva trajectòria, que es pot consultar a Arxius en línia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93643 | Ca l'Alzina, Mas Alsina, Mas Alsina de la Casanova o Mas Descoll Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina-mas-alsina-mas-alsina-de-la-casanova-o-mas-descoll-llaurador | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El casal del mas Alsina, construït al segle XVII, és una masia de grans dimensions d'estil basilical perfectament restaurada, mantenint tots els elements originaris. En destaca una galeria porxada a la façana de migdia. </p> <p>L'edifici fa una sensació de simetria quasi perfecta. En destaca, com a element constructiu, la pedra vista. El mas té planta baixa, primer pis i golfes. És, doncs, un edifici de grans dimensions, senyorial en podríem dir.</p> | 08155-81 | Camí del Caravaning | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són anteriors a la construcció del gran casal, el 1585. Antoni Alsina es declarava propietari del mas Descoll derruït i deshabitat, de vint jornals. </p> <p>Cent anys més tard, el 1681, Francesc Alsina, descendent d'Antoni, era anomenat com Alsina de la Casanova, qui declarava tenir el mas Descoll derruït, però deia en aquells moments construït de nou per ell. No sabem si el nou casal es va fer allà mateix on hi havia l'altra, el que tenim clar és que a partir del nou casal aquests Alsina, cal dir que ja hi havia un mas anomenat Alsina a Sant Genís, foren anomenats Alsina de la Casanova. Quan es va fer de nou el mas, ja es va concebre com un mas de grans dimensions.</p> <p>Francesc va ser anomenat hereu segons el testament del seu pare, en Pere, fet el 25-12-1646 davant el rector de Sant Genís. </p> <p>El 1732 el Francesc capbrevava tres peces que tenia pel Priorat de Rocarossa, que havien estat del mas Tomàs Rourell, dues de dos jornals cadascuna i una de cinc jornals, totes eren al Llevador prop del seu mas, que declarava tenir com a hereu del seu pare Josep, que ell havia comprat el 16-1-1720 a Salvador Forn.</p> <p>Joan Alsina de la Casanova capbrevava el 1790, pel senyor del terme tenir les mateixes peces que el seu avantpassat capbrevava el 1681 més tres peces. </p> <p>El 17-10-1852 Joan Alsina de Casanova va fer testament al seu fill Josep, anomenant-lo hereu del mas de dotze quarteres de cultiu i quaranta de bosc. </p> <p>De l'amirallament de 1862 les seves propietats al terme de Palafolls eren de dues-centes quarteres. Era una de les grans famílies terratinents del municipi.</p> <p>Com a fet destacable, Josep Alsina Pujol, titular del mas l'any 1936, va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil. </p> | 41.6662850,2.7179260 | 476518 | 4612764 | 1585 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-can-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93643-mas-alzina-1.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93649 | Can Cabreta, Mas Alsina de la Cals o de les Cabres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabreta-mas-alsina-de-la-cals-o-de-les-cabres | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | En estat d'abandonament. Presenta esquerdes, fissures i pèrdues en parets i façana. | <p>En podem distingir dos habitatges, un de més nou construït al 1903, i un de més antic contraposat a l'altre, el que seria l'antic mas Alsina de la Cals o de les Cabres. Aquest, un cop construït el nou, actuarà com a masoveria. </p> <p>L'edifici antic té un sostre a dues aigües. Presenta planta baixa, primer pis i golfes. L'arrebossat té diferents tonalitats de gris. Finestres i porta no tenen cap element destacable.</p> | 08155-82 | Veïnat de Sant Genís | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1430 quan Antoni Alsina i la seva muller Caterina van vendre una feixa a Joan des Clapers, sastre, vora la Vilanova, i el 1433 en venen una altra a Joan Llorenç.</p> <p>Jaume Alsina, propietari útil del mas el 1502, capbrevava el mas de dos-cents jornals.</p> <p>El Benet Alsina capbrevava les mateixes peces el 1585 que el seu avantpassat.</p> <p>El 1664 Maria, vídua de Joan Alsina, capbrevava algunes noves peces més. </p> <p>El 1679 Josep Rovira venia el mas Rovira i totes les peces de terra a Genís Alsina de la Cals, el seu net, Joan Alsina el capbrevava el 1753.</p> <p>Paula Alsina, filla d'Antoni i Maria es va casar el 1726 amb Francesc Vilajoan, aportant un dot de 160 lliures que va pagar el seu germà i hereu Francesc.</p> <p>Francesc Alsina va fer testament el 1745. Anomenava hereu al seu fill Joan i deixava la legítima a la resta de fills no casats, a Susanna 200 lliures, a Josep 150, els casats ja havien rebut la seva part. En Joan no va heretar el mas i ho va fer Josep que es va casar amb la pubilla del mas Rabassa, absorbint tot el patrimoni del mas Rabassa.</p> <p>Joan Alsina el 1756 va establir a diversa gent en peces de bosc i vinya a la Guardia, com Josep Nualart Forn, Joan Colomer Salada i Joan Mateu.</p> <p>El 1786 es va fer inventari de la casa a la mort de Joan Alsina per a la seva vídua.</p> <p>El capbreu que va fer Joan Alsina Rabassa el 1791 potser era el moment més esplendorós del mas, declarava tenir 200 jornals del mas Alsina, 30 del mas Rovira, 100 del mas Rabassa, i 77 jornals en disset peces, és a dir un total de 407 jornals.</p> | 41.6580120,2.7120620 | 476026 | 4611847 | 1430 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93649-can-cabreta.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del sobrenom 'de la Cals' no sabem del cert quin era el motiu, però si que tenim documentat a principis del segle XX dos forns de calç dins la finca. Ara la masia queda dins la urbanització Ciutat Jardí. Als anys 70 els Alsina van vendre tota l'extensa finca a una promotora que va urbanitzar la muntanya.L'origen del sobrenom 'de les Cabres' el desconeixem totalment, motiu que va derivar com a can Cabreta, motiu que va quedar com a nom de la casa però que primer va ser el motiu d'un dels seus propietaris, Josep Alsina Cambrerol. | 119 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||
| 93672 | Can Morell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morell | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>La casa és el cos central del que havia estat el mas Burch (part de l'antic casal Burch). Conserva un portal amb brancals de pedra i llinda de fusta i un finestral d'estil gòtic.</p> <p>Del conjunt de tres cases (actual), Can Morell és el que ha mantingut millor l'aspecte original. El sostre és a una aigua recolzat en la casa del costat, Cal Drapaire. S'ha afegit una porta de ferro forjat en la porta principal. En la zona d'entrada s'ha afegit una petita porxada feta en fusta. </p> | 08155-83 | Veïnat del Castell | <p>Segons Salicrú (2018) el 26-7-1681 Jaume Valls la va comprar a l'encant públic a en Joan Bigas, marmessor de Jaume Tapiola, propietari del mas Burch. El 8-10-1701 la casa es va tornar a vendre a l'encant públic i fou adquirida per Antoni Dalmau.</p> <p>Maria Dalmau, filla d'Antoni i el seu marit en Joan Feixes capbrevaven la casa amb dos jornals de terra el 1751. </p> <p>Maria Dalmau, filla i hereva de l'Antoni, segons el seu testament fet a la notaria de Palafolls el 27-12-1721, deixava la casa i terra a la seva filla Maria Rosés, filla del seu segon matrimoni. El fill d'aquesta última, Ramon Durbau Rosés, va vendre la casa i terra a Francesc Avert, pagès de Sant Genís, el 5-7-1784.</p> <p>Francesc Avert capbrevava la casa amb els dos jornals al 1786, el 1788 tenia també una peça del mas Fonolleda, per la qual pagava també la tasca i el delme.</p> <p>No és fins al 1853 quan tornem a trobar pistes de la casa, a partir del segle XIX el cognom passa d'Avert a Albert, i és també en aquest moment quan trobem la primera menció de cases al lloc anomenat Ciutadella. El titular de la casa era Joaquim Albert Santigosa. </p> <p>La casa a finals del segle XIX fins al 1930 va estar deshabitada. A partir d'aquell moment es va instal·lar Josep Pou Agell i a partir de 1936 hi havia vivint la parella formada per Joan Ribot Fonoll i Anna Llopart Colom amb un nen de tres anys, el Genís.</p> | 41.6737560,2.7413360 | 478469 | 4613588 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morrell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93672-mas-burch-can-morell-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93675 | Can Roure, Can Bonosi o Mas Roig des Prats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roure-can-bonosi-o-mas-roig-des-prats | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XV | <p>La casa es troba ara absorbida per la trama urbana del nucli de Palafolls. Encara manté l'aspecte de masia a quatre vents, conservant el portal adovellat i alguna finestra originària de pedra amb llinda recta. En la seva restauració s'hi ha afegit alguna finestra de nova fàbrica. </p> <p>Presenta parets i façana amb pedra vista. El sostre és a dues aigües. És un edifici de grans dimensions. La porta principal i algunes finestres mantenen les dovelles originals. </p> <p>Hi ha la inscripció: 'Aquesta casa, dita de Can Bonós, està datada d'abans del 1500 i és considerada la primera casa de la Vila de Palafolls.'</p> | 08155-84 | Carrer Passada, 13 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és del 1434 quan Marc de Colomers i la seva dona Caterina van pagar a Guillem Rossell, àlies Roig, de la parròquia de Pineda i propietari útil del mas Roig 51 lliures per la venda del mas Roig des Prat. Per fer front al pagament van vendre a Pere i Bernat Aragall una feixa a la parròquia de Santa Maria, vora el mas Aragall per 22 lliures i 11 sous.</p> <p>El 1502 era propietari útil del mas Antoni Roig des Prats, home propi i soliu del senyor de Palafolls, el vescomte de Cabrera, qui declarava que el mas tenia vint jornals. </p> <p>El 1585 Antoni Roig des Prats fill i hereu de l'Antoni capbrevava el mateix que el seu pare més una nova peça situada a les Pararoles i de cinc jornals.</p> <p>No sabem quines dificultats devia passar la família, però el mas i totes les seves terres foren venudes a l'encant per la Cúria de Palafolls l'11-1-1599, foren comprades per Pere Riera, que va esdevenir propietari útil del mas.</p> <p>Esteve Riera el 1681 era propietari útil del mas.</p> <p>La neta de l'Esteve es va casar amb Bonosi Vives, a partir d'aquell moment la casa va passar a anomenar-se can Bonosi, l'antic nom ja havia desaparegut de la documentació.</p> <p>El 1750 Francesc Vives, fill i hereu del Bonosi Vives, capbrevava el mas. </p> <p>Del 1785 hi ha un inventari de la casa.</p> <p>La descripció de les afrontacions del mas el 1789 ja deixa veure que el mas era absorbit per la trama urbana, a ponent i al nord afrontava segons un document amb casalots, cases de poca consideració. </p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818 el titular de la casa era Jaume Vives Riera, àlies Bonosi, té 2,66 'fanegas' de terra, 1 d'erm i 1,66 de secà.</p> <p>Els Vives emparentaren amb els Roure, i així al registre d'habitatges de 1921 el propietari era Jaume Roure Aluart.</p> | 41.6660400,2.7500200 | 479189 | 4612728 | 1434 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93675-can-bonos.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93730 | Mas Burch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-burch | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>El Mas Burch ja no existeix com a tal, el casal i les seves terres varen ser venudes en diferents parts al segle XVII, les terres partides en diverses peces, i el casal dividit en tres habitatges que acabaran esdevenint les quatre cases que ara coneixem com la Ciutadella.</p> <p>Es conserven integrades en aquests nous habitatges, un parell de sitges, alguna finestra de pedra, un portal i dos pous coberts de volta de pedra.</p> <p>Molt possiblement aquest mas dona nom a la riera de la Burgada, ja que neix a peus de la vall on està el mas.</p> | 08155-85 | Camí de la Ciutadella, s/n | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és el 1399 quan el Joan Sabater, àlies Burch, prometia a Ramon de Reixach que en cinc dies faria residència al mas. El 1433 Berenguer Costurer, àlies Burch, i el seu nebot Miquel Costurer, àlies Burch, propietaris del mas, venien a Francesc Sabater de la Borina una peça al costat del riu i del molí d'en Reig, i el Miquel el 1439 venia una peça a Pere Ribes. També tenim notícies de Berenguer Costurer, àlies Burch, al capbreu del 1435.</p> <p>Al capbreu del 1502 tenim l'Eulàlia Burch, propietària del mas de cinquanta jornals.</p> <p>El 1531 ens consta que fou capbrevat per Mateu Tosell, àlies Burch, com a administrador del seu fill Jaume. El 1599 el propietari era Miquel Tapiola i la seva muller Catarina Burch.</p> <p>L'any 1672 Jaume Tapiola, prevere, beneficiat de l'església parroquial de Sant Maria d'Arenys era senyor útil i propietari del mas, que declarava tenir pel Marquès d'Aitona.</p> <p>El Jaume va heretar el mas dels seus pares, aquest fou venut el 1681 i es va dividir la masia i la gleva, entre Jaume Valls, Pere Roses, Joan Bigas treballadors de Sant Genís i Francesc Planet treballador francès, habitant de Sant Genís. La venda, feta a l'encant públic per 1.400 lliures a repartir entre els quatre compradors no la va fer en Jaume sinó el seu marmessor, Joan Bigas. Estipularen drets de pas i agafar aigua del pou.</p> | 41.6745306,2.7399727 | 478356 | 4613673 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93730-mas-burch-6.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93731 | Can Bigorra o Cal Drapaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bigorra-o-cal-drapaire | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Can Bigorra és part de l'antic casal Burch.</p> <p>La casa conserva una sitja que s'endinsa a la casa del costat, a can Morell. El motiu Bigorra estaria lligat a la família Alsina, una altra masia anomenada també Bigorra o can Palomo hauria estat propietat d'aquesta família.</p> <p>La façana ha estat molt reformada. Ha perdut gran part de l'aspecte original. Trobem una teulada a dues aigües i les parets pintades de blanc. Finestres i porta destaquen per la llinda superior feta en fusta.</p> | 08155-86 | Camí de la Ciutadella s/n | <p>Segons Salicrú (2018) Joan Bigas, marmessor dels Tapiola, va comprar una part de l'antic mas Burch al 27-7-1681, ell va ser qui es va encarregar de la venda del mas Burch.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1750, la casa i el mig jornal és propietat de Jaume Bigas, fill de Joan Bigas.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El 1789, Florentina Bigas, casada amb Francesc Avert i vídua de Genís Alsina, capbrevava la casa</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Perdem el rastre de la família fins als primers padrons, quan sabem que el 1866 era propietat dels Alsina, descendents dels Bigas, i hi continuaven vivint, però fou per poc. Al padró de 1880 vivien a Santa Susanna i la casa restava deshabitada. A partir d'aquí hi passaren diferents masovers; el 1911 la casa tornava a estar habitada amb la família Mates Freixes, el 1924 la família Puigdefàbregues Pagès i el 1930 els Torrentó Parés.</p> <p>El 1926 Salvador Alsina Cases va fer testament al seu fill i aquest la va vendre al cap d'uns anys a la família Guinart.</p> | 41.6737560,2.7413360 | 478469 | 4613588 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93731-mas-burch-sitja-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Té una sitja antiga per guardar el gra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93732 | Can Borra, Ca l'Estanyol o Mas Borra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-borra-ca-lestanyol-o-mas-borra | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | <p>Can Borra és una part de l'antic mas Burch. </p> <p>Actualment, està totalment transformada i s'ha convertit en dos habitatges, el que en queda de l'antic mas és una sitja per al gra l'interior d'una de les cases. El motiu Estanyol prové de l'origen dels actuals propietaris, la família Güell, provinents de la població anomenada igual. </p> <p>La teulada és a dues aigües. L'arrebossat de la paret està pintat de color gris. Finestres i porta són de nova factura.</p> | 08155-87 | Mas Borra, 53 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera notícia de la casa amb dos jornals de terra, separada del mas Burch, fou en la compra a l'encant públic per Francesc Planet, d'origen francès, el 26-7-1681.</p> <p>Al segle XVII, especialment, hi havia una gran arribada de població occitana a Catalunya que marxaven de la seva terra per guerres religioses i per l'alt poblament que patien. En Francesc n'era un clar exemple.</p> <p>El 1750 Pere Planet, fill de Francesc, i Jaume Planet, treballadors, capbrevaven la casa que havia comprat Francesc.</p> <p>La mateixa casa i peça de dos jornals fou capbrevada el 1788 per Pere Vila, treballador de Sant Genís. No sabem com es va produir el canvi dels Planet als Vila, tot fa suposar que per venda.</p> <p>El 1818 va constar com a titular de la casa Francisca Vila, àlies Roig, amb una casa i una 'fanega' de terra de secà.</p> <p>No és fins als primers padrons que retrobem la casa, quan trobem vivint i essent propietaris la família Pagès, desconeixem la relació amb els Vila, però els Pagès també foren coneguts amb l'àlies Roig. I aquests Pagès van vendre la casa i van comprar la masia de can Pinadella, i fou a partir de la seva arribada a la nova casa quan s'anomenà a partir de llavors can Roig.</p> <p>Els Pagès van vendre la casa a Josep Pou Duran a principis del segle XX. Els Pou també van comprar la casa del costat (de la part de migdia) coneguda com a can Morell.</p> | 41.6703460,2.7371940 | 478123 | 4613210 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93732-mas-burch-sitja-can-borra-can-estanyol-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93733 | Can Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roses-2 | <p> - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.</p> <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVII | La casa es troba deshabitada i mig enrunada. Es troba en un total estat d'abandó; les portes i finestres estan tapiades. | <p>Era part de l'antic mas Burch. No s'aprecia cap element destacable, només davant de la casa hi ha un pou cobert amb volta de pedra i una era.</p> <p>El mas presenta un sostre a dues aigües i parets amb pedra vista. Manté portes, finestres i obertures originals. </p> <p>Per algun testimoni recollit també n'havien dit can Julio.</p> | 08155-88 | Camí de la Ciutadella, s/n | <p>Segons Salicrú (2018) part del casal del mas Burch fou comprat el 26-7-1681 per Pere Rosés a l'encant públic. En tenim notícies en un capbreu de 1750, on Jaume Valls Rosés i la seva muller Maria Rosés Valls declaraven la casa dins una peça de dos jornals.</p> <p>El 1789 tornem a tenir notícies de la casa quan fou capbrevada pel Salvador Valls Rosés. </p> <p>En el llibre d''Apeo' del 1818, Salvador Valls, tot i que en aquest document i altres apareix com a Salvador Rosés, tenia una casa i 0,83 'fanegas' de secà. El motiu moltes vegades tenia més importància que el cognom en aquells moments.</p> <p>Trobem a la família Valls fins al padró de 1924. El 1930 no hi visquè ningú i és a partir del padró de 1936 quan hi trobem a la casa el matrimoni Joan Vendrell Oliver i Encarnació Masó Camps, de Vidreres amb quatre fills menors de deu anys així com l'àvia Madrona Oliver Bagué, de Riudarenes.</p> | 41.6735890,2.7421459 | 478537 | 4613568 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93733-can-roses-5.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93749 | Can Santpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santpere-2 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa ha estat molt restaurada i s'ha fet més gran, segons el testimoni dels seus propietaris. L'edifici antic no tenia cap element arquitectònic destacable. La reforma feta pels propietaris li ha donat l'aspecte d'una masia senyorial. Han incorporat un portal adovellat i algun finestral de nova factura. La casa conserva l'estructura antiga de parets de pedra i l'era al seu davant.</p> <p>Presenta un sostre a dues aigües. L'edifici ha estat molt transformat. Està pintada de color taronja. Finestres, portes i obertures són de nova factura.</p> | 08155-95 | Carrer Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de principis del segle XIX, concretament de 1805 quan era propietat d'Esteve Pons, que va fer hereus el seu germà Francesc, i al seu nebot Josep.</p> <p>De 1855 en coneixem l'extensió del mas, cinc quarteres i vuit quartans, i les seves afrontacions, a orient amb Francesc Reixach i Esteve Caimel, a migdia amb Esteve Caimel i Segimon Verdaguer, a ponent amb Segimon Verdaguer i Pau Pujades, i al nord amb Pau Pujades també. El document d'on es treu aquesta informació de la finca és un préstec sota la fórmula de venda de gràcia, és a dir, es fa la venda, però sempre que es tornin els diners al comprador la finca torna al propietari que l'ha venuda.</p> <p>El 1924 el cap de casa i propietari, en Francesc Plana Pons, va anar de masover a can Reixach, una casa amb molta més terra i possibilitats que can Santpere, de la qual en mantindrà la propietat deixant-hi un nebot de la segona dona de masover, el Joan Caimel Mates, casat amb la Ramona Oller Puigvert, tots dos de Tordera.</p> | 41.6839701,2.7173674 | 476478 | 4614727 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93749-can-santpere.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93750 | Can Segimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-segimon-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>A Can Segimon hi ha la masia antiga i al costat, a tocar de la paret, una nova edificació de tres plantes on viuen els propietaris.</p> <p>La casa antiga, deshabitada d'ençà que va morir Josep Soler Soldevila que l'havia comprat als anys quaranta, manté tot el parament que tenia a la mort d'en Josep. Conserva tots els elements originaris, escala d'accés al pis superior amb escalons antics, terres de la primera planta realitzats en fusta, la cuina amb pica de pedra i foc a terra. És una casa senzilla, amb una cuina entrada a baix i a dalt hi ha dues estances, destinades a dormitoris.</p> <p>Cal entendre que l'antic edifici es troba dins el nou. Això es pot veure en una doble porta d'accés. Hi ha la porta nova i dins la porta antiga de l'antic edifici. El conjunt d'edificis presenta teulades en línia diagonal, separades unes de les altres, sense poder parlar ben bé d'un sostre a dues aigües. Les construccions tenen un arrebossat en les diverses façanes pintat de color terrós.</p> | 08155-96 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la casa són de 1801, quan Ramon Valls Pruna va fer inventari dels béns deixats pels seus pares, una casa, tres peces a Vallplana i una peça anomenada la vinya d'en Pruna. </p> <p>El 1818, Segimon Valls tenia una masia amb mitja 'fanega' de secà, que els seus descendents van vendre a Josep Soler al segle XX.</p> <p>El 1917 sabem per una execució d'herència, que la casa de can Segimon tenia dues quarteres de terra i tres finques més, una de mitja quartera anomenada el Campet, una d' una quartera anomenada camp d'en Tresserres i una peça a Tordera a can Puigdelmas, coneguda com el Pirtuell, de tres quarteres, va ser heretada per Gràcia Caimel Agell, que segons el testament del seu pare, el Benet Caimel, fet el 26-10-1916 havia deixat les finques a ella i la seva germana Teresa i que aquesta última va vendre la seva part a la seva germana.</p> | 41.6821192,2.7157151 | 476340 | 4614522 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93750-can-segimon-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93752 | Mas Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-marti-2 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La propietària del Mas Martí ens diu que el mas té varis centenars d'anys, tot i que no hi ha documents que ho acreditin. </p> <p>La casa, de grans dimensions, té un sostre a dues aigües. Es poden veure, amb dificultat, finestres i portes que mantenen l'estructura original. La façana es troba farcida de vegetació verda.</p> | 08155-98 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades que tenim de la finca són el 1818 quan era propietat del Martí Planas, que sembla d'on podria provenir el nom, tot i que no ens hi consta cap edificació, en el document diu que en Martí era de Tordera, el descriu com a foraster, per tant, hem de suposar que no hi vivia. </p> <p>El 1860 Francesc Planas, titular de la casa, creava un cens de 170 reals.</p> <p>Al padró de 1880, quatre fills dels vuit que tenia en Narcís Planas i Maria Urpí, Esteve, Narcís, Joan i Jaume constaven residents a Amèrica. A la segona meitat del segle XIX molta gent va marxar cap a Argentina i Cuba, alguns d'ells van tornar amb fortunes, els coneguts 'indians', aixecant grans residències i activant les economies dels seus pobles, d'altres es van quedar allà i mai més tornaren, es desconeix la sort que varen fer els germans Planas.</p> <p>La casa continuà essent propietat dels Planas fins al 1930, quan consta que la família havia marxat i hi vivia el Pau Vilà Bota i família, provinents de Ramió; la filla d'en Pau es va casar amb Joan Pimàs Pera seguint a la casa.</p> | 41.6812820,2.7181570 | 476543 | 4614428 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93752-can-marti_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93753 | Mas Planas o Can Planas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-planas-o-can-planas | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Planes té un aspecte molt restaurat amb tancaments moderns i parets exteriors arrebossades, no conserva pràcticament cap element original, com ara finestres o portes de pedra. Pel testimoni dels propietaris les pares eren de pedra.</p> <p>Actualment, presenta un sostre a dues aigües i està pintada de blanc. Finestres, obertures i portes són de nova factura. </p> <p>Trobem el nom 'Can Planas' en la façana lateral amb lletres realitzades en ferro forjat.</p> | 08155-99 | Disseminats, 18 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera menció de la casa és de l'any 1807, quan era propietat de Josep Planas Nualart. No en tornem a tenir notícia fins als primers padrons conservats a l'Ajuntament.</p> <p>El 1880 hi vivia Narcís Planas i Francisca Oms. No van tenir fills i els va substituir en la propietat la germana de Narcís, Teresa Planas, casada amb Francesc Oms. El 1920 era propietat de Rosa Marsaneda i hi vivia la parella formada per Josep Mongé Noet i la Maria Serres Nonell.</p> | 41.6828890,2.7199220 | 476690 | 4614607 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93753-can-planes-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93783 | Mas Reixach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-reixach | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>El Mas Reixach conserva diversos elements que ens corroboren l'antiguitat documentada als arxius. Es pot veure un portal de pedra amb llinda recta i diverses finestres de pedra.</p> <p>D'ençà del nou traçat del camí reial al segle XVIII, de Malgrat a Tordera, que va allunyar-se del nucli de les Ferreries per on passava, va estar a peu d'aquest camí reial fins a la segona meitat del segle XX, quan es va redreça la carretera N-II quedant en el que seria un carrer de la futura urbanització.</p> <p>L'edifici té planta baixa i primera planta. La porta principal té un petit porxo. L'edifici està pintat amb color groc. En la façana trobem un rellotge de sol.</p> | 08155-100 | Avinguda Mas Reixach, 24. | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències del mas són al capbreu del 1502 quan Antoni Reixach, propietari útil del mas, descriu clarament la seva pertinença territorial, i així va ser en tots els capbreus, parròquia de Tordera i terme del Castell de Palafolls. </p> <p>El 1583 Esteve Reixach capbrevava el mas, ara però, havia doblat els jornals.</p> <p>El Pere Reixach capbrevava el mas el 1664.</p> <p>El Miquel Reixach va fer testament el 5-3-1708 al seu fill Esteve, el fill d'aquest, el Pere, capbrevava el mas el 1789.</p> <p>Sabem del dot que va cobrar Francesc Reixach, fill d'en Pere, pels capítols acordats amb Maria Parera, filla de Joan Parera de Santa Susanna, que ascendia a 400 lliures.</p> <p>Al llibre d''Apeo' de 1818, Francesc Reixach era propietari a Palafolls d'una casa, 7,25 'fanegas' de secà, 9,33 de bosc, 2,66 de vinya i 2,66 d'erm.</p> <p>El mas tenia masoveria, annexa al mas, una petita casa la qual en tenim notícies ençà els primers padrons, quan el 1866 hi vivia la família formada per Antoni Suris Anglès, d'Arbúcies, i la Maria Massó, de Fogars, amb quatre fills. Al següent padró, el 1880 hi havia una nova família, els Català Barrera, que hi van estar fins al 1940.</p> <p>A finals del segle XIX la família Reixach es va extingir. El mas fou adquirit per Francesc Bofill Garriga, aquest no hi visqué i hi va tenir masovers també al casal principal, la família Plana Pons, les dues cases de la propietat van estar ocupades per masovers. Els Plana Pons havien vingut de can Santpere, de la qual n'eren propietaris, on deixaren uns nebots de masovers. El mas Reixach era un mas amb moltes possibilitats i can Segimon un petit mas amb poca terra. El 1945, els Plana compraren tota la propietat de can Reixach i els Català deixaren la masoveria annexa.</p> <p>El 1866 constava una serventa vivint amb la família Reixach, Maria Freixes de quinze anys, i el 1936 amb la família Plana hi vivia un mosso de Santa Coloma de Farners, Joan Coral Font, de quaranta-sis anys.</p> | 41.6873350,2.7206330 | 476750 | 4615101 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93783-mas-reixach-6.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | El mas ha format sempre part del terme del Castell de Palafolls, pel que respecta a la jurisdicció civil, però eclesiàsticament ha format part de la parròquia de Sant Esteve de Tordera. Des dels orígens del terme del castell el seu territori no coincidia amb el de la parròquia de Sant Genís, el mas Reixach i dos masos al límit nord, tenien un peu a cada banda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93784 | Mas Tos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tos | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Tos manté un aspecte de casa antiga, tot i que a la façana no hi ha cap element antic. Segons el testimoni dels propietaris, només es conserva alguna paret de pedra.</p> <p>Davant la casa, a l'altra banda del camí -que havia estat l'antic traçat de la carretera a França-, hi ha el clàssic pou cobert amb volta de pedra.</p> <p>És un edifici amb teulada a dues aigües. Es troba pintat d'un color groc molt clar. La porta d'entrada presenta una visera en forma de triangle feta en teules.</p> | 08155-101 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació de la finca de mitja 'fanega' és al llibre d''Apeo' del 1818 quan era propietat de Josep Ribes, de Tordera. No ens consta cap edificació en aquells moments.</p> <p>La finca ja amb casa era del 1861 i el 1862 era propietat de Joan Ribes, de Tordera. Sembla que la família Ribes no hi visqué mai i que havien tingut masovers. L'any 1866 consta deshabitada i no és fins al 1880 que hi trobem la família Tos.</p> <p>Entre 1924 i 1930 Joaquim Alsina Caimel, fill de can Segimon, la va comprar a Joan Ribes, la família Tos ja no hi visqué i el Joaquim, un cop casat amb la Maria Canals Montsant, de Fogars, hi anaren a viure.</p> | 41.6809393,2.7210970 | 476787 | 4614390 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93784-can-tos-5.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93785 | Mas Vinyals o Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals-o-mas-valls | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La finca té dos habitatges. Hi ha una gran escala d'accés a la porta principal. Un es tracta d'una modesta casa d'indians construïda a principis del segle XX, i a l'altre, més senzill, seria el mas més antic, anomenat mas Valls.</p> <p>Actualment, la casa està molt ben reformada, les dues cases repicades amb pedra vista. La casa d'indians perd amb aquesta restauració una mica el seu aspecte original, donant-li un aire més rústic. Aquesta presenta planta baixa, primer pis i segon pis. El mas antic té el sostre a dues aigües i les façanes repicades amb pedra vista.</p> <p>A la finca, a prop de la casa, hi ha un forn de coure rajoles i encara les restes d'una bassa per pastar-hi l'argila que es treia d'allà mateix.</p> | 08155-102 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) Jaume Valls, propietari útil del mas, havia creat un cens a l'Hospital de Pobres de Sant Genís per valor de 300 lliures, ni ell ni el seu fill Francesc van poder fer front a l'amortització i el mas va anar venut a l'encant. El 1831 el va adquirir Josep Ribes, de Tordera, per 1.500 lliures, 300 per retornar a l'Hospital de Pobres i la resta va quedar pel senyor directe del mas, Joan Puig Pujades, de Tordera. </p> <p>Pau Ribes, àlies Bolet, fill de Josep i Francesca Puigvert, es va casar amb Teresa Torrent, d'Arenys, el matrimoni va morir sense fills i tots els béns passaren el 1877 a mans del germà de la Teresa, el Joaquim Torrent, qui va construir la nova casa al costat de la vella. </p> <p>En Joaquim era casat amb una Rabell, d'Arenys, el pare de la qual havia fet fortuna a Cuba amb una fàbrica de tabac. A l'interior de la casa encara en queda algun testimoni al mobiliari.</p> <p>El motiu de la casa prové d'antics masovers, la família Vinyals (en algun padró surt com a Viñas), documentats a la segona meitat del segle XIX. Darrere d'aquests vingueren els Plana Martorell.</p> | 41.6780860,2.7139550 | 476192 | 4614075 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93785-can-vinyals-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93786 | Mas Xalandric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-xalandric | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>El Mas Xalandric és una casa, senzilla i sense cap element destacable. És propietat de la família Verdaguer fins als anys 30 del segle XX, quan és adquirida per la família Clos. Actualment, de l'estructura antiga tan sols es mantenen algunes de les parets mestres, la casa està totalment reformada i manté una aparença moderna, queden petites restes de l'antiga era davant la casa.</p> <p>L'edifici nou és de planta baixa i primer pis pintat de blanc. La porta principal té una visera triangular feta en teula. Finestres i porta són de nova factura. Presenta una teulada a quatre aigües. </p> <p>El nom de la casa can Xalandric, és una transformació del cognom dels primers propietaris Teresa Salandrich casada amb Esteve Verdaguer.</p> | 08155-103 | Veïnat de Vallplana | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és quan el seu propietari Esteve Verdaguer, casat amb Teresa Salandrich va fer hereu l'any 1799 el seu fill Francesc i dona la legítima a la seva filla Francisca.</p> <p>La següent referència és el 1818 quan consta la casa amb una 'fanega' de secà. El 1854 sabem que la finca, casa i amb terra tenia una capacitat de sis mesures de blat, quan Esteve Verdaguer Pujol va fer hereu al seu fill Segimon, i deixa la legítima de 25 lliures als seus dos restants fills, el Francesc i la Magdalena. </p> <p>L'any 1862 Esteve Verdaguer tenia la casa i tres peces, una d'una quartera i sis quartans de secà, una quartera i cinc quartans de vinya i una quartera d'erm, una altra d'una quartera i sis quartans de secà, sis quartans de vinya i sis quartans de secà, i la tercera de dos quartans de vinya. </p> | 41.6822700,2.7162440 | 476383 | 4614539 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93786-can-xalandrich-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93787 | Cal Vidu Petit o Pobre, o Mas Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu-petit-o-pobre-o-mas-lledo | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p>L'aparença actual de Cal Vidu Petit prové d'unes reformes de finals del segle XX, quan es construïren portal i finestres de nova fàbrica. Les parets del mas, ara de pedra vista, tenen una aparença força antiga. No en destaca cap element arquitectònic que ens corrobori l'antiguitat que sí que queda reflectida a la documentació.</p> <p>L'edifici presenta coberta a dos aiguavessos, portal i finestres (de nova fàbrica). El portal té dovelles i carreus en forma de brancals, la finestra presenten carreus en forma de brancals. </p> <p>El nom que rep la casa en l'actualitat, cal Vidu Pobre o Petit, està lligat a la família Pujol, i ja el trobaríem a finals del segle XIX, tot i que encara al padró del 1866 s'esmenta al cap de casa amb el nom de Josep Pujol Lledó, tot i que no era el seu cognom. Hem de pensar que eren coneguts encara per l'antic topònim de la casa, és molt habitual en aquests tipus de documents posar com a cognom el motiu de la casa o família. Els Pujol venen la casa a mitjans del segle XX a la família Rodiera, que li donen l'aspecte actual.</p> | 08155-104 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres informacions del mas les hem de buscar al capbreu de 1502 quan Nicolau Ledo, senyor útil del mas Ledo, capbrevava tres peces que tenia sota el domini del Vescomte de Cabrera. </p> <p>El 1623 Elisabet Vives Lledó, vídua de Joan Casalins Vives Lledó pagès i el Joan Vives Lledó, clergue de la col·legiata de Sant Feliu de Girona, fill i hereu del matrimoni, vengué una peça de dues quarteres de forment prop de la capella de Sant Pere de Vivelles a Sebastià Bofill de la Vilanova per catorze lliures.</p> <p>Pere Jovanet era el propietari útil del mas al capbreu del 1681, no tenim documentat el canvi de cognom en la propietat de la finca. En Pere capbrevava les mateixes finques que el seu predecessor el Nicolau Lledó. Tenim constància del fill del Pere, Joan Jovanet, que venia el 1711 un camp de pertinences del mas Burch de quatre jornals a Jaume Pere Martí Bigas, del mas Roig Bitllot, fill i hereu de Joan Bigas.</p> <p>Caterina Jovanet va continuar capbrevant el 1750 les mateixes finques que els seus avantpassats. I el mateix va fer el 1791 pels Ducs de Medinaceli en Francesc Cadars, pagès, i Margarita Pujol i Jovanet, capbrevant les mateixes peces.</p> <p>El 1856 el Josep Pujol era propietari del mas, quan la finca estava registrada amb el número 39, aquí ja no es fa referència al nom del mas, la propietat tenia 1,08 quarteres de cereal i 1,08 quarteres de vinya.</p> <p>Ens constava vivint amb la família Pujol l'any 1857 un mosso, el Rafel Ribot de dotze anys.</p> | 41.6827962,2.7306496 | 477583 | 4614594 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93787-cal-vidu-pobre-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93788 | Can Bonosi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonosi | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'aspecte actual de Can Bonosi està molt canviat del que fou en els seus orígens. Se li ha donat una silueta de masia, afegint-hi portalada i finestres de pedra, tot de nova fàbrica.</p> <p>La casa original, pel testimoni de veïns, era una casa senzilla de pagès sense cap element destacable.</p> <p>El terra, en forma d'era de davant de la casa, és de nova construcció.</p> <p>És un edifici de planta basilical. En destaca el cos central i té el sostre a dues vessants, a dues aigües. La part central té planta baixa i primer pis. Destaca la pedra vista que li dona un aire rústic. L'edifici cerca l'harmonia, la simetria i l'equilibri.</p> | 08155-105 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada de la casa és de 1750 quan Bonosi Carreres tenia una casa en una peça del mas Bosch de quatre jornals on hi havia establert el 21-9-1745 el Jaume Tortós, jove treballador, fill de Sebastià Tortós, en una finca provinent del mas Rupià. </p> <p>En Ramon Carreres, fill del Bonosi, capbrevava la casa el 1788, declarant el mateix que el seu pare l'any 1750.</p> <p>El Josep Carreres no va tenir fills i el mas va passar a mans de Jaume Tosses, de Canet, que no hi visqué i on varen passar diferents masovers. Primer els Pica Fàbregues, seguits dels Puig Grimal, i a partir del 1920 els Romaguera Llopart. El 1921 fou propietat de Josep Mercader Bigues que tampoc hi visqué.</p> | 41.6832800,2.7303300 | 477556 | 4614647 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93788-can-bonosi-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93789 | Can Peipoch, Mas Tortós d'en Mas Roig o Can Patacano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peipoch-mas-tortos-den-mas-roig-o-can-patacano | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>Actualment Can Peipoch té dos habitatges, un al costat de l'altre, amb la façana a la mateixa línia i mirant cap a migdia. El conjunt té una teulada a dues aigües.</p> <p>Dels dos habitatges, el més antic està mig enrunat. Degut a l'acumulació de diferents materials davant la façana i els voltants de l'edifici resulta difícil apropar-se o fins i tot tenir una visual complerta de l'exterior. Es pot observar un arrebossat de color gris.</p> | 08155-106 | Disseminats Can Peipoch | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres referències són del llibre d''Apeo' del 1818 quan Josep Prats tenia una casa en una finca de mitja 'fanega', i no va ser fins als primers padrons que tenim més notícies de la casa, quan eren propietaris el matrimoni format per Jaume Prats i Rosa Rossell. Ja el 1921 fou propietari Manel Alabern, de Calella. </p> <p>L'actual nom Peipoch és el cognom dels actuals propietaris i la denominació de 'Mas Tortós d'en mas Roig' es documentaria al registre d'habitatges de 1921.</p> <p>Estaria lligat a Llorenç Torrent, gendre de la casa, que hauria estat masover del mas Roig un cop ja casat amb la pubilla, on constaven el 1880 de masovers al mas Roig; al padró de 1866 vivien en aquesta casa.</p> <p>A partir d'aquest moment passaren diferents masovers, els Salvat documentats al padró de 1880, els Romaguera i el 1924 els Llopart Pons emparentats amb els Romaguera.</p> | 41.6843930,2.7297660 | 477510 | 4614771 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93789-can-peipoch-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93790 | Can Romà o Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roma-o-can-casas | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>L'edifici actual té planta baixa i primera planta. El sostre és horitzontal. Està pintada de color groc, tot i que ha perdut capa cromàtica. Edifici senzill i de línies molt sòbries. </p> <p>No ha mantingut cap element original. Porta, finestres i obertures són de nova fàbrica. El sostre, fet amb teules, és horitzontal.</p> | 08155-107 | Veïnat de Casanons | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència de la casa és de 1788 quan Pere Casas, treballador de Palafolls, tenia una peça que havia estat el mas Bosch on tenia una casa.</p> <p>Seguint la pista de la casa fins als primers padrons, s'arriba al 1861 quan era propietat de Jacint Mir, casat amb la pubilla de la casa.</p> <p>A principis del segle XX hi passaren diferents famílies per la casa. El 1911 hi trobem a Ramon Torrent Prats amb la seva dona, Carme Turon Vila i dos fills. El 1924 quan era propietat de Ramon Salichs Burgada hi vivia la família formada per Francisco Guixé Duran i Joaquima Brunet Ribes. A partir del 1930 Ramon Salichs Burgada, àlies Romà, visqué a la casa amb la muller i dos fills. El Ramon fou assassinat el 10 de setembre de 1936, durant la repressió al bàndol republicà per milicians descontrolats del Comitè de Palafolls, a Hortsavinyà on s'havia amagat.</p> | 41.6840582,2.7302098 | 477546 | 4614734 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93790-can-casas.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93791 | Can Tap | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tap | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Tap és una casa molt senzilla, sense cap element destacable, ja al primer document que ens parla de la casa, al capbreu del 1789, es defineix com una petita casa d'una habitació, en una finca, separada del mas Bosch, de dos jornals, propietat d'Anton Camps.</p> <p>Té el sostre amb teules a dues aigües, però de diferent nivell (sembla que la part occidental s'hagi pogut realçar, en aquesta veiem una cantonera feta en pedra). Hi ha planta baixa i primer pis. Està pintada de blanc tot i que està quedant un blanc trencat amb el pas del temps. Corona la teulada una xemeneia. La façana principal té finestres i porta d'accés de nova fàbrica (aquesta té una visera realitzada en teules en sentit diagonal).</p> | 08155-108 | Veïnat de Casanons | <p>El 1818, el titular era Josep Camps i tenia 3,25 'fanegas' de terra, dues de secà i una i quart de bosc.</p> <p>Passada la Guerra Civil la casa seguia sent propietat de la família Camps.</p> | 41.6869988,2.7248645 | 477102 | 4615062 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93791-cal-tap-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93793 | Mas Garso o Cal Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-garso-o-cal-pastor | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>La casa actual té planta baixa i primera planta. La façana té el sostre a dues aigües. L'edifici està pintat de color groc. Les finestres i porta són de nova construcció. L'edifici té volums clarament horitzontals. </p> <p>No s'hi pot veure cap element arquitectònic destacat, que aporti detalls de la seva antiguitat.</p> | 08155-110 | Disseminats cal Garso | <p>Segons Salicrú (2018) hi ha poques referències d'aquesta casa. Les primeres dades són al planell del 1856, on ja hi ha una casa ubicada, en aquell moment era propietat de Marià Puigvert, del mas Puigvert.</p> <p>Hi ha documents de diferents masovers. El 1866 hi vivia la família Prats Nadal, el 1880 una altra família, els Batlle Guilana.</p> <p>A principis del segle XX la va comprar la família Burgada i va passar a residir-hi com es pot veure als padrons. Això serà fins als anys trenta quan la família Burgada va marxar a viure a Barcelona. Hi van ornar a viure masovers, el 1930 hi vivia la família Valls Torrent.</p> | 41.6791140,2.7453410 | 478804 | 4614180 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93793-cal-garso-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Del nom de cal Garso no se sap res, i ningú ha pogut donar cap informació. La propietat actual informa que la casa s'havia anomenat, anteriorment, can Rosés. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93795 | Mas Romaguera, Casa d'en Salvi Cases, Can Pere Xerraire o Cal Malcasat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-romaguera-casa-den-salvi-cases-can-pere-xerraire-o-cal-malcasat | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Els Mas Romaguera ha sofert diferents reformes i ampliacions al llarg del temps, però encara es deixen entreveure alguns elements interessants, un portal de pedra amb llinda recta i alguna finestra de pedra.</p> <p>La casa conserva vinyes i elabora el vi tradicionalment, com s'havia fet fins no fa massa anys totes les masies del terme.</p> <p>L'edifici té la teulada a dues aigües. Amb el temps s'hi han anat afegint diferents cossos. El cos més alt té planta baixa, primera planta i golfes. Hi ha parts que trobem amb la façana arrebossada de ciment i parts en les quals es poden veure pedres o maons.</p> | 08155-112 | Casanons, 15 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és del 1788 quan és propietat del Pere Gibert i és coneguda com a Casa d'en Salvi Cases. El document ens diu que és una finca de tres quarteres que havia format part d'una de més gran on hi havia construït el mas Bosch. </p> <p>El 1799 el fill d'en Pere, en Joan Gibert Fors, va fer capítols matrimonials amb la Teresa Soliva, de Tordera, filla d'en Miquel, vidu de Magdalena Lacor.</p> <p>Josep Gibert Fors va cedir la finca a la seva neboda Maria Caimel, muller de Benet Mates.</p> <p>Al primer padró, de 1861, apareix com a propietari del mas en Benet Mates, de Tordera, muller de Maria Caimel Gibert. Els Maters mai visqueren a la casa. Varen tenir diferents masovers fins a la seva venda. Els Romaguera seran uns dels masovers que acabaran comprant la finca.</p> | 41.6831428,2.7324441 | 477732 | 4614631 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93795-can-romaguera-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | Coneguda, també, com a can Romaguera, cognom dels actuals propietaris, i com a cal Malcasat.Segons el propietari, un avi seu que vivia a la casa sol, primer de masover i després com a propietari, es volia casar amb la seva àvia, i com que no ho va poder fer per falta de papers mentre es demanava una dispensa matrimonial, van viure junts sense passar per l'església, i una dona sola que vivia a una casa veïna ara desapareguda, a orient de cal Tap, els va posar el mot. Més antigament al registre d'habitatges de 1921 s'esmenta la casa com a can Pere Xerraire. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 93814 | Plaça Mas Tit, Mas Dalmau o Mas Burguet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-mas-tit-mas-dalmau-o-mas-burguet | <p>- <span lang='CA'><span><span><span><span>BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </span></span></span></span></span></p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XX | L'estat de la plaça és bo tot i que el mas ha desaparegut. | <p>Al lloc on s'aixecava el casal del mas Tit actualment hi ha una plaça anomenada plaça de Mas Tit. La seva quintana, com la majoria de les seves terres entorn del mas, varen nodrir els primers solars per edificar el que ara coneixem com a barri de Santa Maria, a la dècada dels 60 i 70 del segle XX. </p> <p>Havia estat un gran casal, amb portal adovellat i diverses finestres de pedra, una amb arc lobulat, una amb permòdols lobulats i llinda recta, i una tercera amb permòdols i llinda recta.</p> <p>L'aspecte actual -que dista molt de l'original-, és d'una plaça amb bancs, gronxadors, diversos arbres i pista central rodona feta en ciment.</p> <p>Es documenta la plaça amb la possibilitat de qui hi hagi restes arqueològiques de l'antic mas Tit. </p> | 08155-122 | Plaça de Mas Tit | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas Burguet, el primer nom amb què trobem documentat el Mas Tit, és el 1401 quan Asbert Garangou, en nom de la seva dona, Blanca Burguet, en reclamava la propietat al jutge, i recelós de la propietat Asbert demanava pena de 60 sous a tothom qui volgués passar per les possessions del mas Burguet.</p> <p>Ens consta ja en el capbreu de 1435 a Antònia, muller de Nicolau Burguet, àlies Ferran, molt possiblement senyora del mas, però no sabem les propietats que van declarar. Sí que el 1502 ja tenim una clara visió del que era el mas, amb la seva casa, hort, era i quintana.</p> <p>La següent notícia del mas és al capbreu conservat del terme del Castell, el del 1583 on l'Esteve Burguet capbrevava el mas, ara de vint-i-quatre jornals.</p> <p>Pel mas continuava prestant els mateixos censos que el 1502.</p> <p>Beneta Burguet, que va fer testament davant notari de Pineda el 24-3-1620, vengué el mas a Jaume Xirau el 19-12-1606, segons consta en acta feta a la Vilanova de Palafolls, i aquest el 26-7-1630, davant notari del Montpalau, el va vendre a Joan Nadal, i aquest el 2-1-1654 per set-centes setanta-nou lliures el va vendre a Joan Pau Perpinyà, Ciutadà Honrat de Barcelona amb domicili a Girona. La seva vídua, Magdalena i el seu fill Joan Baptista van vendre el mas el 27-1-1662 a Antoni Dalmau, que tenia el dret de lluir i quitar el mas comprat, per 154 lliures i 10 sous a Pere Pau Burguet el 20-4-1647, que tenia per herència de la seva mare Beneta.</p> <p>Antoni Dalmau capbrevava el mas l'any 1665.</p> <p>Al segle XVIII segueix en mans dels descendents dels Dalmau, tot i que al capbreu del 1792 no hi vivien, el seu propietari útil era Antoni Reixach Dalmau Torrelles, resident a Riudarenes.</p> <p>El 1818 les propietats que tenia Joan Dalmau Torreyas eren una casa, el mas Dalmau, i 16,66 'fanegas' de secà i 2,66 de bosc, en total 19,32 'fanegas'.</p> <p>A la segona meitat del segle XIX la família continuava vivint a Riudarenes, i a la casa hi trobem, segons els primers padrons conservats a l'Ajuntament, la família Borrell Marquès de masovers. Sembla que en aquest moment és quan la casa seria coneguda com a Cal Tit, en desconeixem el motiu, però sembla relacionada amb la família Borrell, una branca de la qual arrossegaven el motiu d'una casa que compraren al carrer Major. El 1911 el mas es va dividir en tres habitatges. El 1924 hi continuava la família Lloberes i hi havia també la família Puig Grimal i la família Dalmau Torrent.</p> <p>Maria Dalmau Bassegoda havia heretat les tres quartes parts del mas del seu pare, en Pere Dalmau Masferrer, i el quart restant li donen per cessió a Francesc Ballicrosa Tostet i al Ramon Verdaguer Grau com a hereus de confiança de Teresa Masferrer i Gassiot. Maria Dalmau va vendre el mas i les seves terres el 19-11-1891 a Josep Capdevila Balderich per 47.500 pessetes, del qui feia temps que rebia préstecs, Josep es va casar amb Josepa Moner Alsina, de Palafolls. D'aquest matrimoni no hi hagué fills, i la propietat fou heretada pel nebot de la Josepa, en Narcís Moner i Mas, i els seus fills van vendre a solars les terres del mas, creant-se el barri de Santa Maria.</p> | 41.6783720,2.7295260 | 477488 | 4614102 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93814-mas-tit-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | L'antic mas Tit es troba documentat al segle XV. Les restes arqueològiques són d'època medieval. | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93816 | Can Serrats, Can Monràs o Casa dels Ferrari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serrats-can-monras-o-casa-dels-ferrari | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVI | <p><span><span>Actualment -tot i que ha estat molt reformada-, podem intuir el seu passat de masia. La seva ubicació no està alineada al carrer. Té un pati de grans dimensions en la zona d'entrada. </span></span></p> <p><span><span>És una casa a quatre vents. La façana té un portal adovellat i es pot veure, encara, la part de dalt. Damunt del portal hi ha una visera vertical feta en teules. </span></span></p> <p><span><span>Té la teulada a dues aigües. Hi ha un cos amb planta baixa i primera planta. En la banda occidental de la façana hi ha un cos d'una sola planta de dues plantes amb teulada feta en teules. L'arrebossat està pintat d'un color taronja clar.</span></span></p> | 08155-124 | Veïnat de les Ferreries | <p><span><span>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la casa són incertes, el 1585 fou capbrevada per Leonor Ferrari, vídua d'Antoni Ferrari. Declarava tenir la casa en una peça plantada de vinya de sis jornals que havia format part del mas Boïgues. </span></span></p> <p><span><span>A continuació declarava tenir la ferreria. Aquesta ferreria seria la primera edificació de la plaça i que va donar el punt de partida d'un nou nucli al terme, el que fou el futur nucli de Palafolls. La llicència per instal·lar la ferreria es va concedir, el 1501, a Pere Orench.</span></span></p> <p><span><span>El 1665 la casa era capbrevada per Isidre Tosell, que li pertanyia per compra del 27-2-1650 a Jacint Ferrer, pagès de Llagostera, fill de Montserrat Ferrari.</span></span></p> <p><span><span>El 1750 la vídua d'Isidre Tosell, Francisca Montràs, propietària, conjuntament amb els cònjuges usufructuaris Jaume Dellunder i Anna Maria Tosell i Montràs, capbrevaven la casa i dues peces.</span></span></p> <p><span><span>La casa fou heretada pel fill de Jaume Dellunder i Anna Maria Tosell Montràs, en Josep Tosell Montràs.</span></span></p> <p><span><span>El 1788 Josep Dellunder Montràs començava a fer establiments al que seria el carrer Passada, actualment carrer Major. Aquell any va establir en un cos de setanta pams a Jaume Pedrer.</span></span></p> <p><span><span>El 1792 capbrevaven la casa Miquel Comes Montràs i Anton Comes Montràs, pare i fill, desconeixem el parentiu amb el Josep Tosell Montràs, anterior propietari de la casa. Ara la finca tenia vuit jornals.</span></span></p> <p><span><span>Antoni Comes Montràs continuava establint gent al carrer Passada l'any 1797, establia a Joan Pedrer en un cos de seixanta pams.</span></span></p> <p><span><span>El 1853 Josep Comes Bellvert creava un censal sobre la casa a la comunitat de Germans de Blanes. El Josep Comes no va poder fer front al censal i va adquirir la casa el Jaume Prats, com constava al padró del 1866. La seva vídua va vendre la casa a Joan Moner Alsina per 8.500 pessetes l'any 1884 quan hi vivia de masovers la família Vendrell Perramon. Als padrons del 1911 i 1924 hi vivia la família Riera Llaurador i continuava sent propietat dels Moner, en aquell moment era coneguda com a can Constanci, segons el registre d'habitatges de 1921.</span></span></p> | 41.6670000,2.7479200 | 479015 | 4612835 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93816-can-serrats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93816-can-serrats-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93843 | Can Vinyoles, Masoveria de can Camps, Can Pelegrí o Casa d'en Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyoles-masoveria-de-can-camps-can-pelegri-o-casa-den-borrell | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>Can Vinyoles ha estat molt reformada. Aquestes reformes es van fer després de la venda de la casa pels Camps, entorn dels anys setanta del segle XX. Segons els actuals propietaris, la masia abans de la restauració era una casa senzilla sense cap element destacable.</p> | 08155-125 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són del 1762 quan Josep Borrell, resident a Sant Miquel de la Barceloneta, va fer testament i anomenava hereu al seu fill Josep i li deixava la casa anomenada d'en Borrell de quatre quarteres, i també deixava la legítima a la resta de fills. En Josep tenia com a hereva la seva muller, Teresa Fontrodona, segons el seu testament del 5-9-1762. </p> <p>Aquell mateix any, Josep li tornava a Marianna Pasqual Pons, muller en primeres núpcies del seu germà Isidre Borrell, noranta-quatre lliures del dot que havia aportat la Marianna. Per fer front al retorn del dot va vendre una casa a Tordera que havia estat de l'àvia Paula Borraset.</p> <p>Josep Borrell va vendre la finca a Francesc Borrell Thió Martí, per 427 lliures, 12 sous i 6 diners.</p> <p>El 1818 al llibre d''Apeo' ens consta que l'Antònia, vídua de Francesc Borrell, tenia 1,58 'fanegas' i una casa.</p> <p>Ja el 1851, Narcís Camps comprava la finca a Jacinta Borrell, muller de Francesc Busquets, salvant el domini al marquès d'Aitona. Aquell mateix dia Narcís creava un censal de dues-centes lliures amb pensió anual de sis lliures, a favor del Benefici de Sant Esteve de Tordera, que va redimir el 7-11-1871.</p> <p>Un cop venuda la casa als Camps, fou anomenada la masoveria de can Camps, i on hi ha documentats una família que varen donar nom a la casa, els Vinyoles, hereus dels Pica, instal·lats a la masoveria el 1866.</p> | 41.6750060,2.7316940 | 477666 | 4613729 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93843-can-vinyoles.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93843-can-vinyoles-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93844 | Mas Pol o Can Maspoch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pol-o-can-maspoch | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XVIII | <p>La casa actual es va reformar als anys seixanta del segle passat, només es va aprofitar alguna paret mestra, per tant, de l'edifici anterior no en podem veure cap element. Del record dels propietaris actuals hi havia una sitja i al menjador una capelleta tipus fornícula a la paret amb una imatge de Sant Isidre.</p> <p>L'edifici actual té diversos cossos. Destaca la part residencial amb planta baixa, primera planta i sostre a dues aigües.</p> <p>Hi ha davant de la façana principal l'antiga era. Hi ha força exemples de portes amb arc rebaixat i alguna finestra amb arc de mig punt. Totes de nova fàbrica. </p> <p> </p> | 08155-126 | Carrer Can Pol, 56 | <p>Segons Salicrú (2018) la primera informació que tenim de la casa és de 1789 quan Fèlix Maspoch Matheu, treballador, capbrevava una casa amb hort i tros de terra dos jornals de bou que havia estat del Mas Clapers. </p> <p>Fèlix es va casar amb Teresa Reig Soler, i al mateix dia del 1768, la mare d'en Fèlix, Teresa, es va casar en segones núpcies amb el pare de Teresa Reig Soler, Miquel Reig, també vidu i propietari de can Reig de Sant Genís. Era un cas bastant comú, que pares vidus acordèssin casament seu i el del fill o filla de cada un d'ells.</p> <p>Al llibre d''Apeo' del 1818, el marit de Margarita Maspoch, Francesc Pol actuant en nom d'ella declarava tenir una casa i 1,33 'fanegas' de terra.</p> <p>El 1880 Damià Pol Maspoch heretava de la seva mare, Margarita Maspoch Reig, segons el seu testament fet davant el rector de Sant Genís el 6-12-1854, la casa i una peça de dues quarteres, valorades amb 1.500 pessetes.</p> <p>L'any 1918 Josep Pol Bassedas va fer testament i deixava la legítima als seus dos fills, Dolors i Manel Pol Serra, de 2.500 pessetes.</p> <p>Ramon Pol Ribas, nascut el 1912, va pagar de legítima 10.000 pessetes al seu únic germà que havia quedat, en Casimir. Els altres dos germans Enric i Joaquima havien mort joves; Joaquima va morir d'un infart quan era treballant a la SAFA de Blanes a conseqüència d'un bombardeig durant la Guerra Civil.</p> <p>La dona d'en Ramon, l'Enriqueta, fins que es va casar vivia a can Sèndich; els seus dos germans, solters, van anar de grans a viure a can Pol també.</p> | 41.6683510,2.7440970 | 478697 | 4612986 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93844-can-pol-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93846 | Mas Pedrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pedrer | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>La casa encara conserva alguns elements que ens porten als seus antics orígens, podem veure-hi diverses finestres de pedra i un portal de pedra amb llinda quadrada.</p> <p>L'edifici, pintat de groc, té planta baixa i primera planta. El sostre és a dues aigües, realitzat en teules. </p> | 08155-128 | Veïnat de les Ferreries | <p>Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1388 quan Bernat Albertí, administrador del Joan Gerald Albertí de la casa de Sant Julià, redimia per dos sous i vuit diners a Eulàlia, filla del Guillem Pedrer. </p> <p>El 1585 Francesc Pedrer, propietari útil del mas, capbrevava pel comte d'Aitona diverses peces. </p> <p>Josep Pedrer, el 1681, era propietari útil del mas de deu jornals.</p> <p>L'any 1860, a la mort de la propietària Josepa Pedrer Mateu, anomenava marmessor de la finca de catorze quarteres de conreu, vinya i bosc, al seu marit, Ignasi Mateu Torrent de Malgrat, i al seu cunyat, Andreu Mateu, segons el seu testament fet el 14-4-1855.</p> <p>Els Mateu ja no hi visqueren a la casa. Al padró del 1866 constava la família Dalmau Negre de masovers. Ja el 1921 el propietari era Salvador Esquena Forroll, de Malgrat, i a la casa hi vivien els Torrentó Fontrodona, també documentats ja el 1911.</p> | 41.6649700,2.7437100 | 478664 | 4612611 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93846-mas-pedrer-4_0.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-17 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93847 | Mas Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roca-0 | <p>- BONET GARÍ, Lluís (1983). <em>Les masies del Maresme</em>. Barcelona. Editorial Montblanc. </p> <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIX | <p>L'edifici té la façana principal pintada de blanc i la resta de parets sense pintar.</p> <p>Presenta planta baixa i primer pis. La porta principal està al primer pis i s'hi accedeix per una escala que prové de la planta baixa. La teulada és a dues aigües. Hi ha diversos cossos afegits a l'edifici principal. Hi ha un espai circular que podria ser l'antiga era. </p> <p>La casa ha sofert diverses transformacions, no manté el caràcter original. </p> | 08155-129 | Veïnat de les Ferrereries | <p>Segons Salicrú (2018) la primera referència del mas és de 1854, quan el seu propietari, Salvador Crosas Surell, hipotecava la finca per 750 lliures, deute que va cancel·lar l'1-4-1859.</p> <p>La finca, però, la tenim documentada anteriorment, quan Pau Croses, àlies Tió, i la seva dona Mariana Surell, capbrevava la finca que tenien com hereus de Joan Surell, pare de Marianna, que havia estat establert per Maria Torrent Jovanet vídua d'Antoni Jovanet Torrent, pagès del terme de Palafolls, segons acta notarial feta a la Vilanova el 15-5-1722, i que fou capbrevat davant el notari d'Hostalric per Jaume Torrent al 30-3-1681, que era propietari i senyor útil del mas Pellicer i Vives de la parròquia de Sant Genís.</p> <p>En aquell moment no constava cap edificació o habitatge, igual que el 1788, quan Pere Tió Surell capbrevava la peça de terra de dues quarteres (que havia estat del mas Vives). </p> <p>S'anomenava per primera vegada mas Roca als capítols matrimonials fets a Tordera el 1864 entre Emili Crosas Gibert i Francisca Montaner Torrent. Emili va dividir les propietats entre els seus fills, deixant a l'hereu, Pere Crosas Montaner, el mas Roca, el propietari de la nissaga que hi va anar a viure, anteriorment hi trobem documentades dues famílies de masovers, el 1866 la família Martori Parés i el 1880 els Prats Verdaguer.</p> <p>El nom de la casa té el seu origen en una altra casa que tenien els Croses a la plaça de les Ferreries, que la va heretar l'altre fill, en Salvador Crosas Muntaner.</p> <p>El 1936 la família Croses tenia un mosso vivint amb ells, els Moisès Rovira Pagès, de Sils.</p> | 41.6688150,2.7379700 | 478187 | 4613040 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93847-mas-roca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93847-mas-roca.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 93848 | Mas Tosell de les Boïgues o Mas Boïgues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tosell-de-les-boigues-o-mas-boigues | <p>- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). <em>Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX.</em> Palafolls. Edicions del Roig.</p> | XIV | <p>El Mas Tosell de les Boïgues no ens ha arribat fins avui, però sí que en queda algun vestigi: les cases de can Calau i can Mateu. Són el fruit de la venda de la masia en diferents parts a la primera meitat del segle XVIII. Les terres del mas foren venudes a parts i acabaran nodrint de cossos els futurs carrers Joaquim Ruhí (de Dalt), Pi i Margall (del Mig) i de Baix. Una part de les terres del mas van ser segregades mot abans per formar una nova masia, la casa dels Ferrari que amb el temps serà coneguda com a Montràs i més modernament com a can Serrat, casa situada darrere l'Ajuntament. I de rebot la parcel·lació d'aquest mas Montràs va nodrir de cossos tota la vorera esquerra baixant del carrer Major fins al carrer Francesc Macià.</p> <p>L'edifici actual és de planta baixa i primer pis. Està pintat de color blanc. La teulada és horitzontal. Portes, finestres i obertures són de nova fàbrica. </p> <p>Es pensa que la casa de can Calau i can Mateu varen ser reformades conservant part de l'estructura de l'antiga masia, de la que no en va quedar cap element destacable. Només ens queda un element del mas, l'era, coneguda com l'era de can Calau, que corona el carrer de Dalt.</p> | 08155-130 | C. Joaquim Ruhí | <p>Segons Salicrú (2018) la primera dada del mas és de 1388, quan el Bernat Albertí, procurador de Bernat de Cabrera, va redimir a l'Arnau Boïga per 11 lliures i 11 sous. El mas estava sota domini del senyor del Terme de Palafolls, com podem veure al capbreu que fa del mas i altres peces de terres el 1502 el Pere Boïga, propietari útil. </p> <p>Al següent capbreu, el mas havia canviat de família. Es desconeix el motiu, ara, el 1585 el propietari útil és Antoni Tosell, en aquest moment el mas encara serà conegut com a mas Boïgues, però en documentació posterior es començarà a anomenar mas Tosell, afegint-hi l'apel·latiu de les Boïgues per distingir-lo de l'altre mas Tosell que ja hi havia al mateix veïnat.</p> <p>El següent capbreu què tenim dades és el 1664 quan fou capbrevat per Salvador Morell procurador i marit d'Anna Tosell, propietària útil del mas. </p> <p>El 9-11-1719, Joan Batlle vengué al Sebastià Mateu, mestre de cases, un tros de terra del mas Tosell d'una quartera. El 1727 es va fer efectiu el pagament de la venda.</p> <p>Pel capbreu de 1750, se sap que els compradors de la masia s'havien repartit la casa en dues parts, una part per Antoni Ribas i l'altra part per Jacint Antoni Joan Carreres.</p> <p>Jacint Antoni Joan Carreras, treballador del veïnat capbrevava el 1750 la part d'occident de la masia.</p> <p>El 1788 la vídua de Jacint, Marianna Bruguera, i el seu fill Narcís Bruguera declaraven tenir encara la part de ponent de la masia.</p> <p>Els Batlle l'any 1789, com a successors dels Tosell, prestaven pel mas per Sant Miquel del mes de setembre tres octaus de mill i en temps de verema una portadora de raïms.</p> | 41.6697400,2.7459500 | 478852 | 4613140 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/93848-can-calau.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-12 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 94129 | Passera de ca l'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-ca-lestiu | XX | L'estructura metàl·lica està arrovellada. Hi ha brutícia i petites pèrdues en els maons. | <p>La passera de Ca l'Estiu (de pas estret) serveix per passar per damunt de la riera, situada a la zona de ca l'Estiu. Realitzada en ferro i peus en maó massís i argamassa. Es forma una estructura en forma de 'pont' marcada per una barra de ferro horitzontal i dos peus en línia vertical. </p> <p>És un dels pocs exemples que queden del segle XX, al municipi de Palafolls, d'aquests petits ponts o passeres per salvar les pujades de cabal d'aigua. La família dels Estiu la construeix, per passar d'un cantó a l'altre de la riera, en cas de grans precipitacions, i per facilitar el pas entre les dues bandes de la riera. </p> <p>El lloc està envoltat de canyes i canyissars.</p> | 08155-153 | Riera de Can Jordà | 41.6758008,2.7245765 | 477075 | 4613818 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94129-passera-ca-lestiu.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-01 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 94142 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-28 | XX | <p>El cementiri de Palafolls està situat a l’oest de la població i a una certa distància del nucli urbà.</p> <p>El més notable d’aquest equipament és, sens dubte, el nou recinte que s’ha habilitat al costat mateix de l’antic cementiri. Es tracta d’un espai caracteritzat per la sensació d’amplitud, acuradament enjardinat i amb abundant gespa.</p> <p>Els grups nous de nínxols estan situats a la part nord d’aquest espai, orientats a ponent i protegits per una porxada. Les línies són funcionals, netes i aconsegueixen una notable sensació d’harmonia.</p> <p>El cementiri antic és de planta quadrada amb un pati central on es poden apreciar xiprers. El 2015 s’hi van construir 54 nínxols nous.</p> <p>Destaca el mur exterior de color blanc i una línia de més d'una dotzena de xiprers. També una porta d'entrada, potser la principal, adovellada i d'arc de mig punt. Trobem, també, realitzat en ceràmica un petit text de Miquel Martí i Pol. </p> | 08155-156 | Camí de Sant Genís | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Segons Salicrú (2021) l’últim camí que prenien els palafollencs era cap a Sant Genís. Al llarg dels segles tots han estat enterrats a l’església de Sant Genís i al seu cementiri fins al desembre de 1933, quan l’Ajuntament de Palafolls inaugurarà el Cementiri Municipal, a mig camí entre Sant Genís i les Ferreries. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Amb la revolució liberal del XIX van aparèixer els primers cementiris civils, especialment a les grans ciutats, però a Palafolls no serà fins a l’arribada de la Segona República que es crearà el cementiri de titularitat municipal. Fou ben habitual fins als segles XIX i XX que tots els cementiris parroquials fossin entorn de les esglésies, dins l’espai de les celleres, un fet que ja venia de molt enrere. Amb les assemblees de Pau i Treva, fa mil anys, es va establir un espai de trenta passes entorn de les esglésies on era, sota pena d’excomunió, prohibida la violència a les persones i als seus béns. Aquest fou també el motiu del naixement de molts pobles, com Sant Genís, a redós de les esglésies amb el seu espai sagrat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els enterraments més antics que tenim documentats són a dins l’església, diverses llicències donades pel bisbe de Girona ens ho certifiquen. Autoritzacions donades a persones rellevants de la comunitat que demanaven ser inhumades a l’interior. El gruix de la població era enterrada en sepultures a l’exterior, la no necessitat de demanar llicència i la destrucció de l’arxiu parroquial durant la Guerra Civil n’ha esborrat les proves. Sí que en el llarg llistat d’últimes voluntats de molts palafollencs, conservades en arxius notarials, deixen dit que volen ser enterrats al vas o túmul dels seus avantpassats, sense deixar clar a quin lloc era situat. Evidentment que el gruix de la població no podia ser enterrat en cap altre lloc i estem segurs d’aquesta continuïtat d’enterraments a l’exterior des d‘època medieval fins a les primeres dècades del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6611400,2.7377500 | 478166 | 4612187 | 1933 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94142-cementiri-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-09-28 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 94157 | Bancs dobles model Hyde Park | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bancs-dobles-model-hyde-park | <p>- Ajuntament de Palafolls (2011). <em>Palafolls: Mobles, objectes i altres foteses</em>. Palafolls. Edicions del Roig. </p> | XXI | <p>Els bancs dobles model Hyde Park estan realitzats en fusta policromada. N'hi ha diversos exemplars. </p> <p>És un banc doble on caben quatre persones. El seient, respatller, potes i reposabraços són fets en barra de fusta plana.</p> <p>Mesuren 1 m d'alçada, 2,40 m de longitud i 60 cm de profunditat. Estan pintats de color vermell.</p> | 08155-163 | Plaça Joaquim Ruyra, Carrer Mas Pinell amb carrer Costa Brava | 41.6684400,2.7514300 | 479307 | 4612994 | 08155 | Palafolls | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94157-bancs-hyde-park.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2023-07-11 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 94253 | Sindicat o Antic sindicat de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sindicat-o-antic-sindicat-de-sant-genis | XX (mitjans) | La façana mostra humitats, pintura saltada i ciment esquerdat. | <p>Edifici de planta baixa amb tres portes corredisses i dues finestres protegides amb reixa en espiral. S'hi accedeix per una petita rampa d'accés pel cantó esquerre i per quatre esglaons pel cantó dret. Manté el moll de càrrega.</p> <p>El sostre és a dues aigües i està cobert de teules. </p> <p>La façana està arrebossada i pintada d'un color terrós clar. A l'interior conserva un sostre embigat.</p> | 08155-209 | Carrer de Sant Genís 26 | <p>Segons Salicrú (2021) una part del terme de Palafolls, Sant Genís, vivia amb greuge la capitalitat de les Ferreries. Als anys, vint del segle XX, hi va haver un intent dels santgenissencs d'agregar-se a Malgrat i un altre de formar municipi propi. <br /> <br /> Els pagesos de Sant Genís varen formar part del Sindicat Agrícola el Progrés de Malgrat, fundat el 1915. La resta de pagesos del municipi varen crear el Sindicat Agrícola de Palafolls, que després de la Guerra Civil es va convertir en la 'Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos de Palafolls'.<br /> <br /> El 1950 la 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de Malgrat' de la que formaven part els pagesos santgenisencs va comprar un terreny per edificar un edifici al centre de Sant Genís, al costat de l'escola, amb la intenció d'un futur pròxim, destinar-lo per ser la seu de la nova 'Hermandad de Labradores y Ganaderos de San Ginés'. </p> <p>El 1952, el terreny i un primer edifici eren valorats per 154.340 pessetes. Aquell any, amb la retirada dels capitals individuals que pertocaven a cadascun dels socis santgenisencs, van fundar la seva germandat amb seu a l'edifici de Sant Genís ampliant el petit local primigeni. Es va construir un local ampli amb moll de càrrega, mantenint la part antiga com a oficina i la part nova com a espai de treball per donar serveis als pagesos. Un cop construït el local van arrendar a l'Ajuntament un solar entre el seu local i l'escola de 45 metres quadrats per ampliar la seva seu, llogat per deu anys prorrogables a un preu de 50 ptes. anuals. <br /> <br /> Aquesta germandat de Sant Genís va tenir una vida curta, a finals dels anys seixanta es dissoldrà per la mala gestió dels directius d'aquell moment. L'edifici es vendrà, passant per diferents propietaris, els Alsina o els Pica. Davant el perill de què s'enderroqués, per construir-hi un edifici de pisos, fou adquirit a la dècada dels vuitanta per l'Ajuntament.<br /> <br /> El 1987 el consistori inaugurava el Bar-restaurant i el Centre Social 'Antic Sindicat de Sant Genís' amb una rehabilitació dissenyada per Gabriel Ordeix i Nina Masó, conservant i valorant els elements que configuraven aquella edificació dels anys cinquanta, especialment el sostre embigat. Sempre, però, va servir tant durant l'època de la germandat com durant els anys de propietat privada d'espai lúdic, on es realitzaven els actes de la Festa Major i de Sant Sebastià. En aquests moments, està tancat a l'espera d'unes reformes per poder continuar donant servei als veïns.</p> | 41.6601400,2.7214000 | 476805 | 4612081 | 08155 | Palafolls | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/94253-sindicat-sant-genis.jpg | Física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Àlvar Saez Puig | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml