patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
94652 Rellotge de sol de Can Florenci https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-florenci XX <p>És del tipus vertical. Forma una placa rectangular amb la part superior corbada. No hi ha marques horàries ni restes d'ornamentació. El gnòmon és de barreta. Està despintat. Les coordenades són: N41 40.049 E2 45.063.</p> 08155-212 Casal de la Dona, Carrer Sindicat, 7 41.6676600,2.7510500 479276 4612908 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94654 Rellotge de sol del Mas Carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-carbo XX <p>El rellotge de sol del Mas Carbó és del tipus vertical declinant. Està dins un rectangle sense marc. L'orientació és sud-oest. Té marques horàries a les hores i a les mitges hores, de les 8 hores del matí fins a les 5 hores de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració romana s'ha anat perdent. Es veuen pocs números. El gnòmon és de vareta. Hi ha la representació d'un sol antropomòrfic. És un rellotge d'autor que està força ben conservat. </p> 08155-214 Urbanització Mas Carbó 41.6783080,2.7294675 477483 4614096 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94655 Rellotge de sol del Mas Roquet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-roquet XX <p>El rellotge de sol del Mas Roquet és del tipus vertical a migdia. Està fet en rajoles de ceràmica. El rellotge és rectangular, orientat al sud. Les marques horàries són de les 6 del matí a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és romana destacant el número 12 de major mida. No es veu el gnòmon. En el centre del quadrant hi ha pintat un gall, emmarcat amb motius florals i rajoles de color terra, en la part superior de la inscripció. Les coordenades N41 41.478 E2 43.502.</p> 08155-215 Polígon sector Riera Roquet 41.6912310,2.7250790 477122 4615531 08155 Palafolls Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-07-11 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
94656 Rellotge de sol de Can Comas https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-comas XX <p>El rellotge de sol de Can Comas és del tipus vertical declinant fet en pintura. Té forma quadrada, està orientat a sud-oest, amb les marques horàries de les hores però sense nombres. Té gnòmon de vareta, amb dos cercles concèntrics sota el pol d'aquest. És un rellotge d'autor ben conservat. Hi veiem les coordenades: N41 40.435 E2 45.152.</p> 08155-216 Carrer de Can Comas. Barri Santa Maria de Palafolls, 5 41.6739752,2.7525835 479405 4613609 08155 Palafolls Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Científic/Cultural 2023-10-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
95060 Goigs de Sant Pere de Vivelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-de-vivelles XX <p>Goigs a Lloança de l'Apòstol Sant Pere que es venera a la Capella de Sant Pere de Vivelles de Palafolls. </p> <p>Impremta Montalt. Malgrat de Mar. Edició del 1924. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Puix del Cel sou destinat</p> <p>en l'Iglesia per Pastor</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat...'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Quan el Senyor indignat</p> <p>vol castigá el pecador</p> <p>Siau Nostre Intercessor</p> <p>Sant Pere Apostol Sagrat'.</p> 08155-227 Camí de Vivelles, accés des de la N-II km 686. Capella de Sant Pere de Vivelles. 41.6751877,2.7224206 476895 4613751 1924 (any de l'edició) 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95060-goigs-de-sant-pere-de-vivelles_1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig Els Goigs són composicions de caràcter poètic, de tradició popular, destinades a ser cantades a la Mare de Déu, a Crist o als Sants. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
95061 Goigs de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-sebastia-8 <p>- CODINA PUJOL, Alfons (2004). <em>El Poble de Sant Genís de Palafolls. Apunts històrics. S. XVI-XX</em>. Palafolls: Edicions del Roig, p. 363.</p> XX <p>Goigs a llaor de Sant Sebastià Gloriós que es venera a la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Bisbat de Girona.</p> <p>Lletra de Mn. Josep Rodó, pvre, rector. </p> <p>S'inicia amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós..'</p> <p>Finalitza amb:</p> <p>'Màrtir d'auriolada testa</p> <p>que ens mostreu fleixat el cos,</p> <p>Lleveu guerra, fam i pesta</p> <p>Sant Sebastià Gloriós'.</p> 08155-228 Església Parroquial de Sant Genís de Palafolls. Carrer de Sant Genís. <p>El seu autor, Mn. Josep Rodó, va estar de rector a Sant Genís entre el 1928 i 1936.</p> 41.6601614,2.7224314 476890 4612083 08155 Palafolls Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95061-goigs-de-sant-sebastia.jpeg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2023-11-01 00:00:00 Àlvar Saez Puig Mn Josep Rodó 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
95062 Font dels Enamorats https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-6 XVII Espai ple de vegetació. Es desconeix l'estat en què es troba. <p>Segons Salicrú (2023) la Font dels Enamorats és coneguda també, a Sant Genís, com la Font de can Vidal. No se sap a què es deu aquest nom, bé podria ser per la seva ubicació -que a diferència de les altres es troba més amagada dins el Sot o Canal de can Vidal-, o era lloc on es gestaven amors eterns. Si ja en el seu origen era un espai recollit, actualment té un accés difícil ple de vegetació.</p> <p>Es troba a peu de marge en un petit replà. Hi ha una petita caseta d'obra, en forma de mina enclavada al marge.</p> 08155-229 Vall de Sant Genís. <p>Segons Salicrú (2023) existeix una documentació, descrita per l’Alfons Codina, sobre un expedient d’un plet del segle XVII, on es denuncia la creació d’un vall que canviava el curs de l’aigua d’una font, un litigi entre propietaris veïns de la zona que l’aprofitaven, el Francesc Valldejuli i el Ramon Oliver Palomeres. Aquesta font era al sot d’en Vidal, tot ens fa suposar que si no era la Font dels Enamorats sí que devia ser la mateixa deu d’aigua que la proveeix. </p> 41.6572477,2.7263085 477212 4611758 08155 Palafolls Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08155/95062-font-dels-enamorats-2.jpeg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-10-10 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
87731 Festa Major de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marti-3 <p>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Festa-Major-de-Sant-Marti-Teia</p> <p>https://www.catalunya.com/festa-major-de-sant-marti-1-1-561799?language=ca</p> XX <p><strong>Actes a destacar</strong></p> <p>Pregó de Festa Major (Església); Botifarrada Popular (Casal de Joves); Cercatasques (Parc de Can Godó); Concert; Ball per a la gent gran; Correfoc Infantil (Plç. de les Teixidores); Correfoc; Concert; Correfoc; (2012) XXVI Trobada de Gegants; Concert de Coral (Flor de la Palma); Nit de DJ's; Baixada d'Andròmines; Guerra de Bombardes; Repicada de Campanes (Església); Concert de Festa Major Orquestra; Ball de Festa Major; Ofici Solemne; Ballada de Sardanes; Festa Popular; Castell de Focs Artificis.</p> <p><strong>Elements d'interès</strong></p> <p>Concurs de 'Relleno' (plat típic de Teià) que consisteix en un guisat de pomes farcides de carn.</p> 08281-77 Pere Noguera, 12 <p>Festa dedicada al seu patró Sant Martí. </p> 41.4996264,2.3198100 443229 4594446 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-408684153998932702fa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87731-orig5c693f195ec94730552566.png Legal Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Es celebra l'11 de novembre (En general es realitza durant 2 caps de setmana).Pels volts de l'11 de novembre, Teià celebra la Festa Major, dedicada a Sant Martí. Els actes arrenquen el cap de setmana anterior amb correfocs i tabalades, una trobada de gegants, el cercatasques, concursos i tastets de relleno, exposicions, música i teatre.Pels volts de l'11 de novembre se celebra la Festa Major de Teià, en què s'organitzen nombrosos actes culturals i esportius pels carrers i places.L'autèntic protagonista d'aquest festeig és el farcit, un plat confitat de pomes farcides amb altres condiments que només s'elabora per aquesta festivitat, en què se'n fa un concurs i un tast.L'esdeveniment s'inicia el primer cap de setmana de l'onzè mes de l'any. Es preparen cercavila, sopar i balls populars, així com diverses competicions (petanca, Scalextric, etc.). A les nits es podrà gaudir de correfoc, concert, xocolatada, etc. Altres activitats destacades són la passejada popular, l'autogimcana per a adults, la cursa de cotxes disfressats, botifarrada i un cercatasques (un recorregut per descobrir els bars del poble). 119|98 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87733 Retaule major de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-marti-0 <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/54-histria-de-tei%C3%A0</p> <p>https://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/content/tei%C3%A0-esgl%C3%A9sia-parroquial-de-sant-mart%C3%AD</p> <p>https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-marti-teia-maresme/</p> <p>http://www.teia.cat/el-poble/que-pots-veure</p> <p>Bassegoda i Nonell, Joan (1982), L'art gòtic tardà a Catalunya i als inicis del Renaixement, en relació amb el temple de Sant Martí de Teià. Teià</p> XVII <p>L'església conserva al seu interior un retaule, que presideix l'altar major, amb unes pintures interessants del començament del segle XVII, obra de Lluís Gaudín. Peces pictòriques que fan referència a la vida de Sant Martí. </p> <p>Retaule que presideix l'altar major. </p> <p>Tant la pintura com el daurat i l'estofat fou confiat al pintor Lluís Gaudin, segons s'indica en el contracte modèlic firmat el 30 de novembre de 1617. El terme convingut per a l'execució de les obres contractades fou de quatre anys a comptar des del dia 6 de gener de l'any següent, dia de l'Epifania. </p> <p>La minuciositat dels pactes estipulats al contracte preveuen una multitud de detalls i condicions als quals Lluís Gaudin s'havia de subjectar, tots ells d'interès especial per a l'estudi de la tècnica pictòrica d'aquell temps, amb la particularitat que per l'operació de l'encanyamat del retaule s'aplicaria aiguacuit de garrofa ben clara, i per a l'enguixat aiguacuit feta de retalls d'aludes blanques ben netes, i d'altres prevencions llargament transcrites en el contracte.</p> <p>S'hi condiciona a més que, després d'enguixats i encolats tots dos retaules (el retaule major i el de Sant Pere), els pintaria amb colors finíssims i als taulons les històries que els jurats de la vila li ordenarien. També hauria de daurar d'or finíssim les bancals, columnes, pilastres, etc., conforme estava daurat el retaule de la Mare de Déu de Montserrat. </p> <p>Lluís Gaudin es comprometia a aplicar colors finíssims dels millors que hom pogués trobar a Catalunya, de manera que cadascun en el seu gènere fos millor que el retaule del Roser del mateix temple de Teià.</p> <p>Es comprometia a més que en les operacions d'enguixar, aparellar, brunyir, encarnar i estofar els dits reaules procuraria que hi intervinguessin i assistissin el mestre Joan Forneli, o Tomàs Guasch, Jaume Ferrer de Mataró, o un altre oficial pràctic en les dites coses o de tanta habilitat com els damunt dits.</p> <p>Un altre dels pactes convé la cessió de la casa a Lluís Gaudin perquè pogués habitar-hi i pintar-hi els dits retaules.</p> <p>Com a preu fet per a l'execució d'ambdues obres s'hi assenyalaven 1.900 lliures. S'hi preveu encara el possible cas de pesta i la notable malmesa de les collites dels fruits de la parròquia per raó de pedregades per a la pròrroga d'alguns dels pagaments estipulats.</p> <p>Possiblement la pintura i el daurat del retaule major, el 7 de maig de 1618, foren objecte de novació del contracte anterior, aquesta vegada prescindint del dedicat a Sant Pere. El preu estipulat de 1.900 lliures, amb la condició de posar mans a l'obra passada la diada dels Reis.</p> <p>Deu dies després Lluís Gaudin cobrava 200 lliures a compte de la pintura del retaule major.</p> <p>Posteriorment, el 8 d'octubre de 1619, Lluís Gaudin s'avenia amb el pintor Claudi Marc Antoni per acabar el daurat del retaule. </p> <p>A compte de les 1.900 lliures convingudes de satisfer, Lluís Gaudin, el 28 de juliol de 1621 cobrava 1.249 lliures, 9 sous i 6 diners i el 2 de gener de l'any següent 147 lliures.</p> <p>Complement decoratiu d'aquest retaule major fou la manufactura d'un pedestal i altres treballs, el 18 d'octubre de 1619, objecte de contractació per par del fuster de Granollers Joan Oliu.</p> <p>El nostre pintor, per tal de pagar 41 lliures al batifuller Pere Joan Canet pel subministrament d'or per la pintura del retaule major, el 18 de març de 1623, li feia cessió de la mateixa suma de diners a compte d'una quantitat més elevada, o més ben dit, del preu fet convingut que el Comú de Teià li havia de satisfer per la propera festa de l'Epifania del Senyor, de la qual el dit batifuller, el 19 d'abril de 1625, li signava l'àpoca corresponent.</p> <p>Del retaule de l'altar major, avui documentat, afortunadament se'n conserven quatre taules, dues de les quals recentment restaurades, que representen una petita mostra de l'art siscentista català i l'obra d'un pintor poc menys que desconegut, és a dir, de Lluís Gaudin.</p> <p>Una de les notes inèdites del benemèrit mossèn Josep Mas, datada el 16 de juny de 1618 fa al·lusió al pintor Lluís Gaudin com a pintor del retaule major, com així ho trobem expressat:</p> <p>'Ha entrat a l'administració del Roser 13 lliures, 4 sous per un ciri venut a mestre Lluís Gaudin, pintor del retaule major de Sant Martí de Teyà'. </p> 08281-78 Baixada de les Moreres, 7 <p>Lluís Gaudín: Nascut a Bellver (Savoia) a l'últim quart del segle XVI, la seva obra és rellevant a partir de 1612, mora a Madrid el 1641) en fou l'autor. Amb posterioritat, a la realització del retaule de Sant Martí de Teià, prendrà l’hàbit benedictí al Monestir de Montserrat. </p> <p>Un altre punt del contracte fa referència a la construcció d’un retaule de fusta amb quatre quadres del pintor Lluís Gaudin que facin referència a la vida de Sant Martí. Malauradament, en el transcurs de la Guerra de 1936 el retaule i l’orgue instal.lat posteriorment foren destruïts; tan sols es salvaren els quadres i les figures de pedra que aguantaven el retaule.</p> <p>El temple parroquial fou greument profanat al juliol de 1936, després d’haver estat totalment destruït el seu interior, fou incendiat. Només se salvaren de la crema quatre plafons del retaule de l’altar major.</p> 41.4997469,2.3195096 443204 4594460 1617-1625 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-esglesia-retaule.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-esglesia-interior-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87733-retaule-6.jpg Física Barroc|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós/Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Lluís Gaudín El contractista del marc arquitectònic i obra de talla d'aquest retaule consta que fou el fuster Antoni Mas, el qual, el 26 d'agost de 1600, signava la corresponent escriptura de compromís amb el text de la qual no ha estat possible de trobar.Per una acta notarial feta el 14 d'abril de 1603, sabem que l'argenter Felip Ros i l'imaginaire Pau Forners, amb el consentiment dels jurats i parroquians teianencs, es personaren a la dita vila per tal que, com a experts i estimadors, practiquessin la visura del retaule i la seva primera andana i així també reconeguessin el retaule de Llavaneres.Ambdós perits dictaminaren sobre algun defecte a la part arquitectònica, que reputaven no tan ben feta com el retaule de l'església de Llavaneres. Declararen a més que Antoni Mas havia de fer de nou els serafins, dues testes de fris del tauló, etc.Una nota marginal al contracte certifica com el 26 de juliol de 1603, aqeust restà cancel·lat i anul·lat perquè Antoni Mas ja havia corregit els defectes que li foren assenyalats.Entretant, el fuster Antoni Mas, el 17 de gener de 1604, cobrava 36 lliures a compte del retaule major contractat en poder del notari Masclans.Notem la intervenció de l'imaginaire Andreu Fortunato de Peregrinis en l'obra d'aquest retaule fora del preu fet. Així ho certifica el rebut de 3 lliures per ell signat, el 20 de febrer de 1604, a favor del fuster Antoni Mas, import de jornals invertits per compte d'aquest.Dos dies després, Antoni Mas signava una concòrdia amb els jurats de la parròquia i el terme de Teià la finalitat de la qual no ens és coneguda. Passats tres jorns, Antoni Mas formalitzava uns capítols amb Andreu Fortunato de Peregrinis sense que sapiguem el perquè de la finalitat de tal firma. Amb tot, una àpoca de 77 lliures feta el mateix dia per aquell al dit Mas tampoc no ens ho certifica. Retraiem la cessió de crèdit, atorgada el 3 de desembre de 1605, per Andreu Fortunato de Peregrinis a favor d'Antoni Bertran per tal de pagar-li 143 lliures, com a resultat d'haver passat comptes entre ells fins al dia de la firma de la dita escriptura. La quantitat objecte de cessió és la mateixa anteriorment assenyalada, que Antoni Mas devia per les causes i raons exposades a la concòrdia firmada el 25 de febrer del mateix any.Antoni Mas, el 26 de febrer de 1606, mitjançant rebut acreditava haver cobrat 250 lliures; a més hi declarava que ja li foren satisfetes 600 unitats de la mateixa moneda.El retaule major obrat per Antoni Mas el 15 de setembre de 1606 fou objecte d'una nova revisió, aleshores practicada pel mestre fuster Pau Sayós i el mestre imaginaire Pau Forners per la parròquia i pel mestre Pere Joan Masachs i l'imaginaire Prezes per part de l'artífex contractista. el judici resultà favorable perquè l'obra fou considerada bona i el dictamen fou llegit davant el poble. 96|94 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87735 Jardins de Can Godó https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-godo <p>https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0057244.xml</p> <p>https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2187</p> XX <p>Aquests jardins estan plens d’al·lusions a la tradició italiana dels jardins penjats, desplegats en terrasses.</p> <p>Són obra de l’arquitecte Nicolau Rubió i Tudurí.</p> 08281-79 Carrer Sebastià Dalmau, 2 <p>Can Godó és un dels edificis més impactants de Teià. Es tracta d'una reconstrucció neomedievalista realitzada el 1916 sobre una masia del segle XVII coneguda com can Messeguer. Aquesta casa havia estat propietat del noble i militar austriacista Sebastià Dalmau i Oller. En una llinda de la façana lateral hi ha un escut austríac amb la inscripció 'Gotzen 1704'. Als inicis del segle XX la casa va ser adquirida per Ramon Godó, que va encarregar la transformació de l'edifici a l'arquitecte modernista Josep Majó Ribas, que uns anys abans havia projectat l'edifici de la Vanguardia, a Barcelona. L'edifici té un aire casteller reforçat pel coronament emmerletat i una torre en un dels angles. L'ornamentació de les façanes utilitza elements neogòtics. La casa manté, tanmateix, la planta i l'estructura interior de la masia del segle XVII. Al costat de l'entrada hi ha la capella, també de caire historicista.</p> <p>El jardí va ser projectat per Nicolau Rubió i Tudurí.</p> 41.5014585,2.3203143 443272 4594649 08281 Teià Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87735-can-godo.jpg Legal Neoclàssic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Residencial BCIL 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Nicolau Rubió i Tudurí Nicolau Rubió i Tudurí fou arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.Maó, Menorca, 5 de febrer de 1891 -Barcelona, 4 de maig de 1981Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver. Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí i de Jean Forestier. Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona. Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí (1920). Col·laborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge (plaça de Francesc Macià, de Barcelona). Dissenyà, entre altres, els jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar (1919) i del palau de Pedralbes (1927) i el Turó Park (1933) a Barcelona. Amb Dufy i Llorens i Artigas exposà jardins de saló a Barcelona (1932). Publicà Jardines de Barcelona (1929) i El jardí meridional (1934). Com a arquitecte planejà i inicià (1920) l’església de Montserrat a Pedralbes, inserida de ple en el brunelleschisme i que continuà Duran i Reynals. Introduí a Catalunya un cert racionalisme amb el pavelló de Ràdio Barcelona al Tibidabo (1922). En el seu llibre Diàlegs sobre l’arquitectura (1927) introduí elements del pensament de Le Corbusier. Per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 construí els hotels de la plaça d’Espanya, on alternà el classicisme amb l’ús del maó vist. En la mateixa exposició presentà, en col·laboració amb R. Argilés, el projecte Barcelona futura, on potenciava el creixement natural. El 1931 publicà a París Actar, defensa de l’arquitectura de la màquina i del moviment, i l’any següent participà en el Primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana en la ponència de política urbanística. Per encàrrec de la Generalitat, el 1932 publicà, amb el seu germà Santiago, un Pla de Distribució en Zones del Territori Català (Regional Planning), un dels primers intents de planificació territorial a gran escala fets des del govern. Influït pel racionalisme, construí l’edifici de la Metro Goldwyn Mayer a Barcelona (1934). Col·laborà a D’Ací i d’Allà, Revista de Catalunya, Mirador, La Publicidad i Arquitectura i Urbanisme. Poc abans de la seva mort quedà enllestida la realització del seu últim projecte: un jardí per a la plaça de Gaudí de Barcelona, al davant de la portada del Naixement del temple de la Sagrada Família. Com a creador literari publicà Cacera en el no-res (1954), Un crim abstracte o el jardiner assassí i No ho sap ningú (1961). Dins del camp dels llibres de viatges: Caceres a l’Àfrica tropical (1926), Sahara-Níger (1932) i Viatges i caceres a l’Àfrica negra (1960), d’una gran qualitat literària. Exiliat uns quants anys a París des del 1937, col·laborà a La Tribune des Nations i hi publicà la traducció de la seva obra de caceres i l’influent assaig La Patrie latine (1945). En el camp teatral presentà, entre altres, Un sospir de llibertat (1932) i Ulisses a l’Argòlida (1962). Home polifacètic, la seva figura és una de les més obertes i representatives del Noucentisme. 99 2153 5.1 1761 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87739 Les tres Gràcies forestals https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tres-gracies-forestals <p>Arxiu Municipal d'Història de Teià. Can Llaurador. </p> XX <p>La cançó Les tres Gràcies forestals de Teià és obra de Jacint Barrera i Arenas amb música de M. Ridge.</p> <p>'Teià res té millor que l'alzina d'en Barrera</p> <p>l'om de l'hort de Can Bruguera</p> <p>i el pi gros d'en Roc Lladó.</p> <p>Són tres arbres molt bonics de</p> <p>la Vila bell tresor que els seus amos</p> <p>mai per l'or no se'ls vendran són ja</p> <p>prou rics que els sue amos mai per l'or</p> <p>no se'ls vendran són ja prou rics.'</p> 08281-80 Avinguda J. Roca Suárez, 32-38 <p>A principis del segle XX hi havia a Teià tres arbres monumentals que, malauradament, han desaparegut.</p> <p>Aquesta cançó deixa testimoni de l'alzina d'en Barrera, situada al final del torrent de Sant Berger; l'om de Can Bruguera, situat a la tanca del costat de Can Bruguera i el pi d'en Roc Lladó, que estava al torrent de Can Lladó, en una tanca dels horts de la casa. </p> 41.4937400,2.3232900 443514 4593790 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87739-programa-festa-major-1992.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig 119 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87967 Fons Magem https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-magem <p>https://teia.cat/item/2114-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-en-linia</p> <p>http://www.teia.cat/item/1904-l-ajuntament-cedeix-a-l-arxiu-comarcal-el-fons-historic-documental-i-25-000-fotografies</p> <p>https://laclau.cat/tagradaria-coneixer-i-treballar-el-fons-magem-ara-ho-pots-fer-realitat/</p> <p>https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1183279-els-documents-historics-de-teia-ja-es-poden-consultar-a-traves-d-internet.html</p> XX <p>Per les seves característiques particulars, l’Ajuntament de Teià ha transferit a l’Arxiu Comarcal del Maresme, a Mataró, la col·lecció d’imatges del fotògraf teianenc Joaquim Magem i Olivé (1921-2003), especialitzat en l’escena musical i operística. Actualment s’estan tractant tots els negatius fotogràfics, netejant-los i retirant-hi els elements adhesius per protegir el cel·luloide. Són prop de 20.000 negatius fotogràfics que, a mida que es van netejant, es col·loquen en materials de conservació de PH neutre i es desen en capses de conservació dins d’una càmera frigorífica a temperatura constant.<br /> </p> 08281-81 Arxiu Comarcal del Maresme,Carrer d'en Palau, 32MataróArxiu Municipal Can Llauradó,Carrer José Roca Suárez Llanos, 40Teià <p>En Joaquim Magem i Olivé, va neixer el dia de Sant Martí, 11 de novembre, de 1921 i aquest fet ja feia preveure que la seva vinculació amb Teià havia de ser intensa. Morí el 7 d´abril de 2003. Amant de l´art en general i de l´òpera i la fotografia en particular, va deixar el seu llegat fotogràfic i vital a l´Ajuntament de Teià, en agraïment al suport rebut en els darrers dies de la seva vida.</p> 41.4955800,2.3242500 443596 4593994 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87967-can-palauet-mataro.jpg Física Popular Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Joaquim Magem i Olivé Juntament amb els negatius, el fons Magem es compon de nombrosos vinils de música, llibres, objectes personals, càmeres i material professional. Tots aquests objectes han quedat dipositats al nou arxiu municipal de l’Espai can Llaurador, de la mateixa manera que també restaran íntegrament a Teià les donacions dels fons Batllori i Barrera.El fons del fotògraf teianenc Joaquim Magem, constituït per 25.000 imatges -entre negatius i fotografies a l'albúmina- foren realitzades de 1940 a 1960. Especialitzat en l'escena musical i operística. 119 55 3.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87970 Sagrat Cor https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor <p>Triquell i Salomé, Adrià (2012). <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris)</em>. Editorial Piolet, Barcelona. Pàg. 168</p> <p>https://ca.wikipedia.org/wiki/Sagrat_Cor_de_Tei%C3%A0</p> <p>http://www.cristodelacaridad.es/claudiorius.php</p> XX <p>És una estàtua de marbre de Carrara feta el 1956 per Claudi Rius. La va erigir la propietària de la finca per tancar una picabaralla amb el rector de la parròquia de <a href='https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0'>Teià</a> que la va titllar de mancada de fe. La figura, dalt del turó rocallós del Moliner i amb els braços oberts, mira directament a l'església de Teià i gaudeix d'una bona vista sobre la riera de Teià i el mar.</p> <p>El Sagrat Cor de Teià es troba al Parc de la Serralada Litoral. </p> 08281-84 Al final de l'asfalt del passeig de la riera de Teià surt una pista a la dreta, amb indicadors de ruta i Refugi de la Ferreria del Vedat. La prenem i pugem 990 m, fins a un revolt a l'esquerra on a la dreta hi ha una estaca que senyalitza la ruta del Vedat. D'aquest punt en surten dos corriols: el de la dreta duu al Sagrat Cor, 30 metres més enllà. <p>Claudi Rius Garrich va néixer a Barcelona l'any 1892, en el si d'una família de tradició d'escultors. No en va tant el seu pare, José Rius, com el seu avi, Claudi Garrich, ho van ser.<br /> <br /> Va cursar estudis artístics de dibuix en l'Acadèmia de Belles arts i en el Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona. Va aprendre a modelar en el taller del seu propi pare José Rius i en el taller d'Antonio Parera Saurina. També va ser deixeble de l'escultor José Llimona Bruguera, de gran renom en l'escultura modernista catalana del segle XX, de l'estil del qual rep una gran influència.<br /> <br /> Claudi Rius va participar en diferents certàmens i exposicions a Espanya i a Itàlia, sent distingit amb esments i diplomes honorífics. Posseïa el seu taller al carrer Rosselló 195 de Barcelona, en els baixos de l'edifici. L'habitatge familiar la tenia en el segon pis del mateix edifici, estava casat i tenia dos fills.<br /> <br /> El catàleg de les obres de Claudio Rius és llarg i interessant. La seva activitat la va desenvolupar sobretot a Barcelona, però també a Sevilla i a Santiago de Xile. Va fer imatges i grups escultòrics per a moltes poblacions de Catalunya i de la resta d'Espanya.<br /> <br /> Claudi Rius es va inspirar en els clàssics espanyols dels segles XVI i XVII. D'aquí possiblement es deriva la gran expressivitat i emotivitat religiosa que s'observa en tots els seus passos processionals i també en general en totes les seves obres.<br /> <br /> Aquestes són algunes d'elles:<br /> <br /> Barcelona<br /> Església de Pompeia (Diagonal), pertanyent al convent dels Pares Caputxins, són obres seves la imatge de La nostra Senyora de Pompeia, un Crist Crucificat i també diversos relleus.<br /> Basílica de La nostra Senyora de la Mercè (patrona de Barcelona), són seus pràcticament tots els altars, imatges i decoració.<br /> Parròquia de Montesión (Rambla de Catalunya), són obra de Claudio Rius el gran retaule i moltes de les imatges que hi ha a l'Església.<br /> Catalunya<br /> <br /> Monestir de Montserrat, imatge de Santa Teresa Doctora.<br /> Nombroses imatges de Crist Crucificat en diverses localitats de Catalunya, entre elles la de la Germanor del nostre Pare Jesús de la Passió de Tarragona.<br /> Sevilla<br /> <br /> El Viacrucis i els Misteris del Rosari en marbre i la totalitat de les imatges del Turó dels Sagrats Cors.<br /> En la Catedral de Sevilla, l'altar i gran retaule d'estil gòtic-nòrdic dedicat al Sagrat Cor de Jesús, obra que se li va adjudicar després de guanyar el concurs públic.</p> <p>Santiago de Xile<br /> En 1949 se li confia la realització del projecte de set altars d'estil romànic per a la Catedral d'aquella ciutat sud-americana.</p> <p><br /> PASSOS PROCESSIONALS<br /> <br /> Gran importància dins de l'obra escultòrica de Claudio Rius la tenen els passos processionals que van sortir de les seves mans, dels quals, alguns dels anteriors a 1936 van desaparèixer durant la guerra civil.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Barcelona va realitzar l'Amargor dels Pares Carmelites.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Lleida va realitzar la Pietat i la Dolorosa.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Girona va tallar el Crist de la Passió i el Sant Sepulcre, aquest últim amb la imatge de Crist Jacent i les figures de deu àngels.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa de Ciudad Real, Claudio Rius va realitzar dos passos, Santíssim Crist de la Caritat i Sant Sepulcre.<br /> <br /> Per a la Setmana Santa d'Hellín (Albacete) va fer la imatge del Santíssim Crist Crucificat.<br /> <br /> Tortosa (Tarragona) és la ciutat que posseeix actualment més passos realitzats per Claudio Rius. La Flagel·lació, la Coronació d'Espines i Jesús Natzaré.<br /> <br /> Finalment a Tarragona desfila el pas Vetlleu i Oreu, un dels passos més característics de la processó del Divendres Sant tarragoní i molt particular de moment de la Passió que pretén reflectir, sent únic en tota Espanya.<br /> <br /> La sensibilitat que tenia Claudi Rius per a l'escultura religiosa i que roman reflectida en les seves obres era molt gran. Les composicions plàstiques dels seus grups escultòrics són d'un gust estètic i d'una perfecció tècnica admirables, sempre dins d'un estil sobri, auster i sense concessions de teatralitat mes allà del que requereix una expressiva posada en escena dels diferents moments de la Passió. Però si per alguna cosa destaca Claudio Rius és pels seus coneixements anatòmics, que fan que els seus Cristos, per proporcions i detallisme, siguin pràcticament perfectes.<br /> <br /> Claudio Rius Garrich va morir a Barcelona l'any 1970, a l'edat de 77 anys.</p> 41.5094636,2.3208189 443322 4595537 1956 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87970-rcs7730-sagrat-cor.jpg Inexistent Modernisme Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2023-01-30 00:00:00 Àlvar Saez Puig Claudi Rius Des de la base de la figura (si mirem cap a l'est) s'endevina a uns 200 metres el Refugi de la Ferreria del Vedat. Al nord, el profund tall de la Pedrera del Tercio i al NE, just a la cresta, la tanca del Mirador d'en Pere. 105 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87971 Monument Fèlix Rodríguez de la Fuente https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-felix-rodriguez-de-la-fuente <p>https://estimadaterra.wordpress.com/2018/12/13/petit-monument-al-dr-felix-rodriguez-de-la-fuente-de-teia/</p> <p>https://magician1981.wordpress.com/2009/11/21/felix-rodriguez-de-la-fuente/</p> XX <p>El Petit monument al Dr. Félix Rodríguez de la Fuente, està situat en l’avinguda José Roca Suarez Llanos amb confluència amb el Passeig de Massarosa de Teià; de fet és la carretera BV-5026 de El Masnou a Teià.</p> <p>Félix Rodríguez de la Fuente va ser un gran estudiós de les ciències de la vida i de la natura, antropòleg, viatger i comunicador. Va morir en un accident d’helicòpter.</p> <p>En la inscripció es llegeix: <em>“En recordatori del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente i als seus dos companys. Teià, 1982”.</em></p> <p>Amb el pas dels anys es van anar malmetent i escapçant tres de les ales de les àligues, per bretolades incíviques, també algú va arrencar literalment el bust gravat del personatge amb el llop, peça de relleu que es va tenir de fer de nou, un cop restaurada, es va reubicar l’escultura al jardinet dels Eucaliptus, a la zona verda amb l’àlber que hi ha entre el començament del passeig de la Riera i l’inici de l’avinguda Roca Suárez Llanos, a tocar del parc públic de can Llaurador.</p> 08281-85 Avinguda José Roca Suárez LlanosConfluència amb el Passeig de MassarosaCarretera BV-5026 41.4948672,2.3228814 443481 4593916 1982 08281 Teià Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87971-felix-rodriguez-4.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Cultural BPU 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig El naturalista Félix Rodríguez de la Fuente és conegut per 'El hombre y la Tierra', la seva sèrie documental, emesa entre 1974 i 1981. Però també va destacar per la seva defensa de la natura i d'animals com el llop o el linx, i per ser pioner a parlar del canvi climàtic.El 14 de març de 1980, el mateix dia en què complia 52 anys, va patir un accident d'avioneta a Alaska durant un dels seus reportatges, en el qual van morir ell i el seu equip.Estàtues:Monument en el Páramo de Masa, Poza de la Sal (Burgos)Bust en la Plaça Major de Poza de la Sal (Burgos)Monument en la Pl. del Doctor Sr. Félix Rodríguez de la Fuente a AlmeriaMonument al Parc Genovès de CadisMonument al Parc de Cieza (Conca)Monument Calella, BarcelonaMonòlit al Parque das Ciencias de VigoMonument en la Península de la Magdalena (Santander)Bust de Portugalete (Biscaia)Monument en la Pl. Félix Rodríguez de la Fuente de Santa Pola (Alacant)Monument a Elda (Alacant)Monument en el Zoo de Madrid de la Casa de CampoMonument a Teià (Barcelona)Bust a Alcalá de los Gazules (Cadis)Monument de la localitat d'Albox (Almeria)Monument al Parc Félix R. de la Fuente de MadridMonument al Prado del Rey (TVE) de MadridMonument d'Hellín (Albacete)Monument a MelillaMonument de CeutaBust a la ciutat de BurgosMonument en el Col·legi Públic García Escamez (Santa Cruz de Tenerife)Monument a Santa Cruz de Tenerife“Porta del Nord”, monument memorial a l'entrada de BurgosMonument al parc Félix R. de la Fuente a Petrer (Alacant) 119|98 51 2.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
87972 Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-reial-per-el-retorn-de-la-vila-de-teia-a-la-jurisdiccio-reial-donat-per-ferran-ii <p>http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaUnitat.do?on=&amp;tipusUnitat=0&amp;posUni=0&amp;totalUniT=3&amp;totalUniN=0&amp;pageUni=1&amp;cerca=simple&amp;pos=6&amp;total=74&amp;page=3&amp;tipusUnitatCerca=&amp;selecimatges=2&amp;contingut=Tei%E0&amp;dataInici=&amp;dataFi=&amp;dataConcreta=0&amp;codiDescOno=&amp;codiDescOno2=&amp;relDescOno=&amp;codiDescTema=&amp;codiDescTema2=&amp;relDescTema=&amp;codiDescTopo=&amp;llocPrecis=&amp;codiAutor=&amp;titol=&amp;tipusdoc=&amp;codiUnitat=&amp;tipusfons=&amp;nomfons=&amp;unitatInici=&amp;unitatFi=&amp;sign=&amp;desc=&amp;codigrup=&amp;arxiuFiltre=&amp;codigrupSelect=&amp;codiarxiu=&amp;codifons=&amp;idarxiu=70&amp;idfons=8&amp;unic=&amp;fulla=1&amp;nivell=Privilegis%20del%20municipi&amp;codiProc=9999999999999999&amp;codiClass=01011200000000&amp;unic=&amp;codiProcCerca=&amp;codiClassCerca=&amp;codiSerieCerca=&amp;quadreProc=&amp;quadreClass=7&amp;sortColumn=&amp;sortDirection=&amp;tipusdoc1=&amp;tipusdoc2=&amp;tipusdoc3=&amp;tipusdoc4=&amp;tipusdoc5=&amp;suport=&amp;proces=&amp;cromia=&amp;format=&amp;codiReportatge=&amp;projecte=&amp;tecSuport=&amp;codiEntGeneradora=</p> <p>http://historiamasnou.blogspot.com/2019/07/privilegi-reial-de-teia-de-1505.html</p> <p>http://www.teia.cat/component/k2/item/54-histria-de-tei%C3%A0</p> <p> </p> XVI <p>Privilegi reial per el retorn de la vila de Teià a la jurisdicció reial donat per Ferran II. Aquest document en pergamí està força ratat i presenta força llacunes. El document disposa d'una còpia o traslació feta al segle XVII i una altra al segle XVIII els dos conservats a l'Arxiu Comarcal del Maresme. Al copiador de privilegis de l'Arxiu de la Corona d'Aragó també hi ha còpia d'aquesta gràcia reial (ACA, C, reg. 3555, f. 97r-102r.).</p> 08281-86 Carrer d'en Palau 32-34Mataró <p>Salamanca, 21 de novembre de 1505.</p> <p>El rei Ferran el Catòlic concedeix els capítols presentats pels prohoms i els síndics de Sant Martí de Teià, pels quals la població s'uneix a la Corona i es constitueix en batllia. Els seus habitants podran escollir una terna de candidats, entre els quals el rei, el seu lloctinent o el batlle general de Catalunya en nomenaran un com a batlle durant tres anys. També podran escollir dos jurats, quatre consellers i un síndic o clavari cada any. Podran tenir una escrivania on es guardaran els documents referents a la població i la qual estarà servida per un notari nomenat pels jurats i els consellers. Els veïns del lloc podran imposar contribucions sobre el pa, el vi, la carn, etc., a la localitat sense haver de demanar autorització expressa al rei. Finalment, atorga que els delinqüents locals han de ser jutjats al mateix lloc.</p> 41.4996827,2.3197992 443228 4594452 1505 08281 Teià Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08281/87972-20161102185540.jpg Legal Renaixement Patrimoni documental Fons documental Pública Cultural 2021-07-02 00:00:00 Àlvar Saez Puig Ferran II Unitat documental composta.TRANSCRIPCIÓVille et parrochie Sancti Martini de Teyano, diocesis Barcinone.In Dei nomine, pateat universis quod nos, Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra farum, Hierusalem etc., quia pro parte vestrum fidelium nostrorum sindicorum perrochie Sancti Martini de Tayano, episcopatus Barchinonensis, fuerunt coram maiestate nostra oblata capitula quedam seriey sequentis:Molt alt e molt excellent senyor, los prohòmens e síndichs de Sanct Martí de Teyà, del bisbat de Barcelona, fidelíssims vassalls de vostra alteza, per la gran e innata fidelitat e naturaleza que tostemps han tenguda e tenen a vostra serenitat, desijants de aquella en temps algú no ésser saparats, per lo servey de vostra maiestat e per la administració de la justícia e repòs, llur presenten a vostra alteza los infrascripts capítols, los quals suppliquen per vostra gran excellència ésser-los attorgats. E són los següents.[1] Et primerament, per quant los dits prohòmens e síndichs desijen jamés ésser separats de la Corona Real suppliquen a vostra alteza per vostra gran clemència, augment e conservació del patrimoni real, los vulla atorgar ab los presents, los quals hajen força de privilegi e ley paccionada, que d'equí avant vostra alteza ni vostres successors no puguen vendre ni empenyar, donar, stablir, enfeudar ni en servitut alguna posar ni separar de la Corona Real y del comte de Barcelona la dita parròquia de Sanct Martí de Teyà ne los qui ara o en sdevenidor seran poblats en aquella o en los térmens de aquella ni la jurisdicció civil, criminal, mer o mixt imperi de aquella e térmens de aquella o fer algun altre linatge de separació o transportació per causa alguna voluntària o necessària, vulles que sia per heretament, maridatge, cambre, passatge, guerra, posat encara que fos cas de urgent o extrema necessitat o que consernís utilitat de cosa pública e de tot lo Principat o conservació del stat real o encara per qualsevolcausa o raó, ans aquella man vostra majestat ésser e sia unida e indissolublament inseparable de la Corona Real e que vós, senyor, en vostre fe real per vós e vostres successors promateu ab los presents, havent força de privilegi, e ab jurament que en tostemps tendreu e defendreu la dita parròquia, poblats e habitants en aquella e en los térmens de aquella com a incorporats, agregats e units a la dita Corona e patrimoni real. E açò promet vostra alteza de son propri motiu e de certa sciència, consultament e deliberada, havent de les dites coses plena informació, e si lo contrari era fet, ço que Déu no vulla, per inadvertència, importunitat o seducció de alguna persona o per propri motiu o en altra qualsevol manera o per qualsevol occasió, vol vostra alteza e declara ara per levors e levors per ara ab los presents, los quals vol hagen força de contracte e de ley paccionada, que tals alienacions, infeudacions, concessions, transportacions, mutuacions o empenyoraments ipso iure et facto sien irrites e nulles e no de força alguna e en res no sien obeyts e que algun official de vostra majestat o de vostres successors, per gran que sia, no gos ni presumesca executar provisions o actes alguns que per importunitat o altrament de vostra alteza o de successors vostres en contrari de açò fossen fetes o emanades. Ans lo official qui lo contrari farà, sia ipso facto hagut per privat de son offici o per persona privada e los actes que de açò attemptaria fer sian ipso jure nulles e ultra axò los dits officials incorreguen ipso facto en pena de cinch mília florins d’or de Aragó, de la qual pena no puguen obtenir remissió alguna ans encontinent sia executada. La qual pena sia adquisida la meytat als cóffrens reals e l’altra meytat a dita universitat e que los manaments e provisions de aquells tals officials no sian en res obeyts ne per la inobediència que de fet ferien los dits supplicantso successors llurs, axí en universal com en particular, no incorreguen en pena alguna. E ultra açò vostra alteza les dona facultat e licència que en juy o fora juy e de dret o altrament puixen contradir e resistir a tals havents tals o semblants concessions o qualsevol dels prenominats títols en la forma e manera que és permès e atorgat resistir als hòmens de Mataró, de Cabrera e de altres parròquies circumvehines juxta los privilegis que tenen de vostra alteza e de vostres successors, tenint e havent per exprimit tot lo que de més és en aquells que ací sobre les dites coses. Plau al senyor rey.[2] Ítem, potentíssimo senyor, per quant la dita parròquia de Teyà és luny de la ciutat de Barcelona dues legues o per aquent e quant algun crim enorme o altre se segueix, ans que lo veguer o batle no y és arribat, per no haver-hi official real qui los criminosos puga perseguir ni pendre, los delats se'n són anats e los criminosos resten impunits, lo que redunda en gran dan de la justícia e dels poblats en dita parròquia e terme. Suppliquen per ço los dits prohòmens e síndichs de dita universitat que plàcia a la serenitat vostra atorgar als hòmens poblats e pobladors en la dita parròquia ara de nou, per novell pacte e concòrdia, fer la dita parròquia, e terme de aquella, batlia per si, la qual se stenga tant quant se stén la dita parròquia e terme de aquella e que los jurats e consellers de la dita parròquia e terme puguen elegir tres hòmens naturals ho habitants o heretats en la dita parròquia e térmens, pus no sian cavallers, gentils hòmens, hòmens de peratge ne ciutedans honrats de Barcelona. Los quals hagen e puguen presentar per letra o altrament a vostra alteza o successors vostres o a vostre loctinent general o al batle general de Catalunya o a son loctinent e que la una de les tres persones dessús dites sia proveyda per batle de la dita parròquia e terme, e a aquella hage ésser fet lo privilegi o provisió de la batlia per aquell trienni. E que per la resta del present trienni sia batle en Pere Noguera, major de dies. E per quant lo mas nou e tres o quatre cases junctes ab aquell, qui són del terme de dita parròquia, stan juncts ab la mar he y ha moltes barraques de pescadors, hon de contino confluexen moltes gents e, si lo batle elegit ere de la dita parròquia, la qual diste del mas nou més de mige legua, seguint-se algun cas, lo dit batle ans no y arribàs, s'i porie fer alguna novitat. Suppliquen per ço los dits prohòmens a vostra alteza vulla provehir que, si lo dit batle elegit o alegidor serà de la dita parròquia de Teyà, puixe tenir loctinent al mas nou qui, en absència sua, rexesqua lo dit offici, dels defectes e culpes del qual lo dit batle sia tengut. Et viceversa, si lo batle alegit o alegidor és del Masnou, puixe tenir son loctinent en la parròquia de Teyà a fi que, per defecte de official, los crims o delictes no restassen impunits e la justícia no fos administrada. Lo qual batle hage per son salari cascun any deu liures dels emoluments que traurà de son offici e, si més avant hi haurà, sia de la règia cort; e lo dit batle, absent emperò lo veguer de Barcelona, exercesqua en la dita parròquia e térmens de aquella tota jurisdicció civil e criminal e tota altra manera de jurisdicció, excepto crim del qual se meresqués mort corporal; e puixe crear saig o saigs e guiar, composar e remetre de qualsevol crims excessos e delictes, pus no sia crim de mort ne de trayció, bausia, heregia, sodomia, fabricador de falsa moneda ne crim de lesa majestat, segons lo batle de Premià e altres batles de les perròquies circumvehines a la dita parròquia de Teyà han acostumat exercir e fer e exercexen e fan cascun dia. E si cas serà que en la dita parròquia e terme se feya alguna mort o alguna persona morta s·i trobava, que lo dit batle ab intervenció de scrivà o notari puixe aquell soterrar, feta primer designació segons és acostumat; lo qualbatle hage a tenir cort tots mesos dues voltes almenys, a fi sia feta justícia prompte. E en causa alguna civil que sia major de vint sous no y puixe proceyr sinó de consell de algun juriste que sia assessor seu; e si en causa alguna darà sentència de quantitat major de cinquanta sous, se puixen appellar o reclamar al veguer de Barcelona, e si serà menor de cinquanta sous de la dita causa de appellació o reclamació ne conega lo dit batle de consell de algun altre juriste, que vege e conega si és bé o mal appellat o reclamat. E que lo dit batle sia forçat fer tots los dits actes, axí civils com criminals, ab lo notari qui per los jurats e consellers de dita perròquia e terma hi serà elegit e no ab altri algú. Lo qual batle, en lo introhit de son offici, hage a jurar e prometre en poder del veguer de Barcelona que servarà Constitucions de Cathalunna e altres libertats e privilegis de la terra e que bé e leyalment se haurà en lo exercici de son offici, ministrant justícia a las parts sens excepció de persones; e sia tingut de donar fermances en lo introhit de son offici a coneguda dels jurats e consell de la dita parròquia, e que se oblic en tenir taula en la fi de son trienni, segons altres batles triennals, juxta les Constitucions de Cathalunna, són tenguts e obligats. E que dels emoluments del dit offici sia tengut donar compte e raó al maestre racional de vostra cort, si e segons los altres officials triennals acostumen donar. E que lo dit batle puga forçar los pescadors a vendre peix als habitants en la dita perròquia e terme per llur mester, pagant los lo preu degut e rahonable, segons en Materó e en altres perròquies circumvehines se acostuma de fer. Plau al senyor rey.[3] Ítem, potentíssimo senyor, suppliquen los dits prohòmens e síndichs de la dita universitat que plàcia a la alteza vostra atorgar als dits hòmens poblats e pobladors dins la dita perròquia e terme que cascun any los sia lícit e permès fer en la dita parròquia e terme dos jurats e quatre consellers, los quals sien de edat de vint y cinc anys almenys y presents en Cathalunna, qui aconsellen als dits juratsen fer entre ells ordinacions. Los quals dos jurats e quatre consellers sien elegits per los habitants en la dita parròquia e térmens de aquella a les més veus e aquells regesquen la dita perròquia e terme per temps de hun any e, passat aquell, en la forma demunt dita se hagen elegir dos altres jurats e quatre consellers e axí sia servat de aquí avant perpetualment; e per lo semblant puixen elegir hun síndic o clavari a beneplàcit llur, qui tenga càrrech de exigir e cobrar e, si mester serà, pagar les coses e càrrechs de la dita parròquia e terme. La qual elecció de jurats e consellers e síndic o clavari se fasse lo dia de Sant Steve, ço és, lo endemà de Nadal, e que los elegits en dits officis sien forçats en pendre aquells e jurar lo dit dia en poder del dit batle de la dita parròquia e terme, sots pena de cinch florins d’or, guanyadora la meytat a la dita parròquia e l’altra maytat al official qui farà la execució, qui sia lo dit batle, lo qual no tingue vot en dites eleccions sinó que sols hi fassa asistència. E, si cars se seguia que algun elegit amava més pagar la dita pena que no regir lo dit offici a què serà elegit, en tal cas los dits hòmens ne elegeixquen altre lo mateix dia e açò mateix se faça si se allegava just impediment per algun elegit, romanent la conexensa de aquell impediment, si serà just o no, als jurats e consellers qui finiran aquell any ensemps ab lo dit batle. Plau al senyor rey. [4] Ítem, suppliquen a la majestat vostra los dits síndichs e prohòmens perquè los poblats en la dita parròquia e terme en temps sdevenidor tròpien los contractes e actes qui·s pendran en la dita parròquia e terme e aquells sien ben guardats plàcia a la alteza vostra consentir-los una scrivania o archiu en lo loch hon los jurats desús dits e consellers deputaran. La qual e lo qual sian de la dita universitat e singulars de aquella a fi que tots los habitants en la dita universitat tenguen les scriptures segures e quetots los contractes e actes qui·s feran en la dita parròquia e terme entre los habitants en aquella se hagen a fer en la dita scrivania e no en altra part e lo notari qui regirà dita scrivania elegidor per los dits jurats e consellers no puixe traure les scriptures de la dita scrivania, ans aquelles hage a dexar en poder del notari qui aprés regirà dita scrivania. Plau al senyor rey. [5] Ítem, com lo veguer de Barcelona o regent la dita vegueria hage acostumat, essent present en la dita parròquia, conèxer de les causes civils e criminals e exercitar lo mer e mixt imperi en los hòmens de la dita parròquia e térmens de aquella e altres en aquella delinqüents seu quasi, suppliquen los habitants en dita parròquia e terme plàcia a vostra alteza atorgar al batle de dita parròquia e terme, en virtut del present privilegi in perpetuum durador, que venint lo dit veguer o regent la vegueria de Barcelona a la dita parròquia e terme, stant present en aquella e no en altra manera, puixa conèxer de les causes civils e criminals de la dita batlia. Entès, emperò, que, per ésser present lo dit veguer o regent la vegueria de Barcelona, lo batle de dita parròquia no sia impedit ne cesse del exercici de son offici sinó en aquelles causes de les quals dit veguer o regent la vegueria en scrits e particularment lo inhibirà. Les quals inhibicions no puixa fer lo dit veguer sinó essent present en dita batlia e, encontinent que serà fora de aquella, la conexensa de les dites causes de les quals serà stat inhibit lo dit batle torn sens impediment algú en aquell. E partint-se lo dit veguer o regent de la dita perròquia o batlia sia tengut leixar los processos, actes e penyores que fetes haurà dins la ditaparròquia, ço és, los processos e scriptures al notari de la dita parròquia e batlia e les penyores en poder del dit batle. E que lo dit veguer puixa a sa voluntat aportar los ministres e notari per les causes criminals, attès que en la dita parròquia lo notari qui tendrà càrrech de dita scrivania no tendria aquella habtesa e sufficiència que seria necessari en les dites causes criminals. E que lo dit veguer o regent la vegueria, anant hi venint, no puixa exhigir dietes ni salaris alguns de la dita universitat e perròquia sinó dels delinqüents o dels qui lo hi faran anar. E que lo dit veguer o regent no puga traure nengun delat o criminós de la dita parròquia, ans lo haja dins aquella sentenciar, absolre, condemnar o executar. Plau al senyor rey.[6] Ítem, senyor, sia de vostra mercè consentir a la dita parròquia e terme de aquella, sens altra licència o provisió real, pugen tota hora que a la dita universitat e poblats de aquella o a la major part de aquells serà ben vist e la necessitat ho aportarà, entre ells e los terratinents, metre dret e imposicions en pa, vi, carn e altres vitualles, e fer talls e manlevar censals e violaris al for que millor vist los ferà, ab totes les obligacions acostumades, e que seran concordades ab los qui·ls prestaran. E encara puixen posar e metre en sí delmes, redelmes, vintens e altres impòsits o drets que·ls serà vist fahedor e tostemps que·ls serà vist fer cullir o vendre o arrendar aquells per suportar los càrrechs e necessitats de dita perròquia e terme, lohant e aprovant ara per llavors e levors per ara los dits contractes e censals e posant en aquells vostra auctoritat e decret, de lesquals coses lo qui les cullirà, vendrà o arrendarà ne hage a donar compte a les persones que en açò per los dits jurats e consellers hi seran diputades e no a altra algú. Plau al senyor rey. [7] Ítem, senyor, sia de vostra mercè consentir a la dita perròquia e terme perpetualment que los delats de la dita parròquia e terme e qui en aquella seran presos hagen ésser detenguts, absolts o condemnats dins la dita perròquia e terme, segons dit és, pus no sian processats de processos de regalia e de aquella no puguen ésser trets per official algú ne encara les enquestes, processos o penyores que contra aquells se faran, segons que per vostra alteza és stat atorgat a la perròquia de Premià e altres parròquies circumvehines. Plau al senyor rey. Tenore presentis, ad suplicationem per humilem pro parte vestri, fidelium nostrorum Petri Noguera, maioris dierum, Geraldi Anoles, Bernardi Femadas, Gabrielis Antich, Petri Antich, Martini et Salvatoris Romaguera, alias Nadal, sindicorum et procuratorum dicte parrochie Sancti Martini de Tayano super hiis nobis humiliter factam, capitula preinserta et unumquodque eorum, iuxta responsiones et decretationes per nos in fine cuiuslibet eorum appositas, laudamus, approbamus, concedimus et confirmamus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, in manu et posse protonotarii nostri infrascripti, hec a nobis recipientis, paciscentis ac etiam legittime stipulantis, quod capitula ipsa et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta sui series et tenores ac decretationes predictas vobis, dictis sindicis universitati et singularibus personis perrochie memorate de Tayano et successoribuseorum perpetuo tenebimus, complebimus et inviolabiliter observabimus successoresque nostros tenebunt, complebunt et inviolabiliter observabunt, prout et quemadmodum in responsionibus per nos in fine cuiuslibet dictorum capitulorum factis continetur. Mandantes per hanc eandem locumtenenti generali nostro in Cathalonie principatu et comitatibus Rossilionis et Ceritanie gerenti in super vices nostri generalis gubernatoris et baiulo generali dicti nostri Cathalonie principatus, vicario quoque et baiulo et consiliariis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locumtenentibus, presentibus et futuris, sub pena florenorum auri duorum mille, quod capitula preinserta et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et eorum quolibet contentas, iuxta sui series et thenoris ac responsiones et decretaciones nostras predictas vobis universitati, singularibus et probis hominibus dicte perrochie Sancti Martini de Tayano teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa, quanto gratiam nostram charam habent et preappositam penam cupiunt evitare.Datum in civitate Salamantice, die XXI mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo quinto regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie ultra farum anno tricessimo octavo, Aragonum et aliorum vicessimo septimo, Sicilie autem citra farum et Hyerusalem tercio.Signum Ferdinandi, etc., qui predicta concedimus, laudamus, firmamus et iuramus eisdemque sigillum nostrum comune impendenti iussimus apponendum. Yo el rey.Testes sunt que premissis interfuerunt Petrus Diaqueis et Gutierres Tello, reposterii camere dicti domini regis.Signum mei, Michaelis Velasquez Climent, predicti serenissimi ac potentissimi domini regis protonotarii eiusque auctoritate per universam sue maiestatis ditionem publici notarii, qui predictis una cum prenominatis testibus interfui eaque de sue celsitudinis mandato scribi feci et clausi.Dominus rex mandavit mihi, Machaeli Velasquez Climent. Visa per thesaurarium et conservatorem generalem. TRADUCCIÓ DE LA PART LLATINAVila i parròquia de Sant Martí de Teià, de la diòcesi de Barcelona.En nom de Déu, que sigui a tots conegut que nos, Ferran, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, Sicília deçà i dellà del far, Jerusalem, etc., perquè per part vostra, fidels nostres, síndics de la parròquia de Sant Martí de Teià, bisbat de Barcelona, foren presentats públicament a la nostra majestat els capítols següents:, In Dei nomine, pateat universis quod nos, Ferdinandus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie citra et ultra farum, Hierusalem etc., quia pro parte vestrum fidelium nostrorum sindicorum perrochie Sancti Martini de Tayano, episcopatus Barchinonensis, fuerunt coram maiestate nostra oblata capitula quedam seriey sequentis:El present contigut, per suplicació per humil per part vostra, fidels nostres, Pere Noguera, major d'edat, Gerard Anoles, Bernat Femades, Gabriel Antic, Pere Antic, Martí i Salvador Romaguera, àlies Nadal, síndics i procuradors de la dita parròquia de Sant Martí de Teipa, sobre aquest a nos feta humilment, capítols preinserts i cadascun d'ells, al costat de les respostes i decrets per nos a la fi de cadascuna d'elles afegides, lloem, aprovem, concedim, confirmem i jurem per Déu i els quatre evangelis, tocats amb les nostres mans, en ma i possessió del nostre protonotari infrascrit,Tenore presentis, ad suplicationem per humilem pro parte vestri, fidelium nostrorum Petri Noguera, maioris dierum, Geraldi Anoles, Bernardi Femadas, Gabrielis Antich, Petri Antich, Martini et Salvatoris Romaguera, alias Nadal, sindicorum et procuratorum dicte parrochie Sancti Martini de Tayano super hiis nobis humiliter factam, capitula preinserta et unumquodque eorum, iuxta responsiones et decretationes per nos in fine cuiuslibet eorum appositas, laudamus, approbamus, concedimus et confirmamus ac iuramus per dominum Deum et eius sancta quatuor Evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, in manu et posse protonotarii nostri infrascripti, hec a nobis recipientis, paciscentis ac etiam legittime stipulantis, quod capitula ipsa et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et quolibet eorum contenta iuxta sui series et tenores ac decretationes predictas vobis, dictis sindicis universitati et singularibus personis perrochie memorate de Tayano et successoribuseorum perpetuo tenebimus, complebimus et inviolabiliter observabimus successoresque nostros tenebunt, complebunt et inviolabiliter observabunt, prout et quemadmodum in responsionibus per nos in fine cuiuslibet dictorum capitulorum factis continetur. Mandantes per hanc eandem locumtenenti generali nostro in Cathalonie principatu et comitatibus Rossilionis et Ceritanie gerenti in super vices nostri generalis gubernatoris et baiulo generali dicti nostri Cathalonie principatus, vicario quoque et baiulo et consiliariis Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus et subditis nostris et dictorum officialium locumtenentibus, presentibus et futuris, sub pena florenorum auri duorum mille, quod capitula preinserta et unumquodque eorum et omnia et singula in eis et eorum quolibet contentas, iuxta sui series et thenoris ac responsiones et decretaciones nostras predictas vobis universitati, singularibus et probis hominibus dicte perrochie Sancti Martini de Tayano teneant firmiter et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et contrarium non faciant ratione aliqua sive causa, quanto gratiam nostram charam habent et preappositam penam cupiunt evitare.Fet a la ciutat de Salamanca, el dia 21 de novembre de l'any de la Nativitat del Senyor 1505, i del nostre regnat, és a dir, Sicília dellà del far, any 38, Aragó i altres, 27, i de Sicília decà del far i Jersusalem, 3.Datum in civitate Salamantice, die XXI mensis novembris anno a nativitate Domini millesimo quingentessimo quinto regnorumque nostrorum, videlicet Sicilie ultra farum anno tricessimo octavo, Aragonum et aliorum vicessimo septimo, Sicilie autem citra farum et Hyerusalem tercio.Signe de Ferran, etc, que tot allò predit concedim, lloem, firmem i jurem i el nostre segell comú ordenem posar. Jo el rei.Signum Ferdinandi, etc., qui predicta concedimus, laudamus, firmamus et iuramus eisdemque sigillum nostrum comune impendenti iussimus apponendum. Yo el rey.Els testimonis són els que van interferir amb els enviats: Pere Diaca i Gutierrez Tello, reposters de la cambra del dit senyor rei.Testes sunt que premissis interfuerunt Petrus Diaqueis et Gutierres Tello, reposterii camere dicti domini regis.Signe meu, Miguel Velásquez Climent, protonotari del predit sereníssim i potentíssim senyor rei i amb la seva autoritat per la sSignum mei, Michaelis Velasquez Climent, predicti serenissimi ac potentissimi domini regis protonotarii eiusque auctoritate per universam sue maiestatis ditionem publici notarii, qui predictis una cum prenominatis testibus interfui eaque de sue celsitudinis mandato scribi feci et clausi.El senyor rei va manar a mi, Miguel Velásquez Climent. Vista pel tresorer i el conservador general. 95 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:12
59143 Mas la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-la-sala LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p.44. XIV-XX Masia aïllada d'origen medieval, successivament modificada i ampliada amb reformes destacades des de finals del segle XVIII fins a principis del XX fins a formar un conjunt d'immobles de 1400m2 de superfície. Entre els volums annexos s'hi compten les cases dels antics treballadors de la finca que donen forma a la façana nord. Es tracta de dos habitatges simètrics de planta baixa i pis de finals del segle XIX amb una porta al centre i dues finestres a cada planta. N'hi ha d'altres d'isolats, com és el cas del complex en forma d'U invertida situat a ponent, que res tenen a veure amb la propietat que ens ocupa. El mas originari era el centre de la quadra medieval homònima, sobre la qual exercia la seva jurisdicció. Situat al mig del complex, amb la façana principal orientada a migdia, va perdre la funció d'habitatge principal quan aquesta es va transferir a un nou volum adossat a la façana de llevant. Aquest nou edifici, de planta rectangular i 170m2 de superfície, se situa a l'est del conjunt. La façana actual, totalment arrebossada, correspon a una reforma de finals del segle XVIII i encara més ençà, incorporant alguns elements d'estil modernista com la ventalla de vidre i fusta amb les arestes aixamfranades de la porta principal, els portalàmpades de forja en forma de drac i el mosaic ceràmic de la Lliga contra el mal parlar. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb composició inicialment simètrica de tres crugies. A la planta baixa hi ha el portal de mig punt dovellat, amb la data de 1793 i una creu inscrita a clau. L'accés és flanquejat per sengles finestrals fins al terra protegits per reixats semicirculars de brèndoles de forja verticals acabades en punxa. A la planta pis hi ha un balcó damunt la porta de llosana motllurada i barana de ferro. A cada costat hi ha una finestra balconera sensiblement desplaçada cap al centre, amb barana senzilla de ferro. Recuperant els eixos de simetria, a les golfes apareixen tres finestres amb llinda plana immediatament sota el ràfec. La coberta, a dues vessants, és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana. Davant seu hi ha un pati amb una plantació de lledoners, tot tancat per un baluard guardat per una garita espitllerada amb teulada cònica de maons plans i rematada amb una pinya de ceràmica vidriada. Al seu costat hi ha un accés per als carruatges dels senyors amb porta de forja de dues fulles amb sengles pilars rematats amb volutes en forma de bótes amb el nom de la casa ('CASERIO LA SALA') i l'any de construcció ('1814'). Dins del baluard hi ha el cobert sense interès d'una antiga granja de porcs i un safareig de planta quadrada revestit amb cairons de ceràmica vidriada de color marró que formava part del procés de destil·lació de l'aiguardent d'una antiga fassina. A mitjan segle XIX l'edificació principal va ser ampliada amb l'addicció de dos volums de planta baixa i pis en cadascun dels testers. A l'extrem nord hi ha una porta d'arc carpanell amb maons aixamfranats amb la data '1844' inscrita en una de les dues fulles. Dins seu hi ha un antic celler en forma d'ela (L) amb els cups soterrats i coberta de teula i bigues de formigó a un sol vessant que tanca l'angle nord-oriental de la propietat. A l'extrem sud es va habilitar un pas porticat amb arc carpanell de les mateixes característiques que l'anterior per donar accés l'edifici primigeni. Sobre seu hi ha un pis contigu a la masia amb balconera a la part davantera i un terrat pla amb accés a través de les golfes, amb balustrada d'obra típica d'inicis del segle XX al davant i barana de ferro al darrere. Sobre el mateix pla de façana se succeeixen dos edificis contigus més de planta baixa i façana triangular amb porta central i sengles finestres laterals d'arc carpanell, tot emmarcat amb maons. El més petit, situat en posició intermèdia, fa 62 m2 i albergava l'oficina i el laboratori de l'antic celler. 08164-21 A 600 m al sud del nucli urbà, al sud del torrent de Sabanell, en l'anomenada Plana del a Sala. Nucli matriu de l'antiga quadra del mateix nom, apareix esmentat per primer cop dins el terme del castell de Lavit en un document del Libri antiquitatum de l'any 1148. El 1396 s'esmenta Guillem Sala del lloc del Pla. Al fogatge de 1497 hi apareix Bernat Martí de la Sala. En el recompte de 1515, la Sala constitueix un lloc amb entitat pròpia, amb 9 focs disseminats. El 1695, el mas era tingut per Isidre Gibert a càrrec de de Pere Martí de Sala. Al segle XVIII va passar al llinatge dels Rovira. El 1864 el mas era habitat per Joan Rovira i Magdalena Nadal (LLORAC, 2015:44). Amb posterioritat va ser adquirit pel notari Josep A. Cerdà i Fàbregas. 41.4098700,1.7112400 392286 4585059 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59143-foto-08164-21-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Segons el masover, la casa tenia el seu propi forn per a la fabricació de material d'obra. Estava situat fora del perímetre del baluard, sota la figuera que hi ha a l'angle nord-oriental, i un cop amortitzat va ser utilitzat com a dipòsit de purins. A més d'una granja de porcs, la casa va tenir també fassina i celler, en el qual s'hi va fer vi fins a l'any 1986, tal com figura anotat amb guix sobre una de les bótes.Cont. Descripció:Reconvertit en habitatge per a temporers, té la porta inhabilitada i s'hi accedeix per un lateral a través del pas porticat. El més gran té un ull de bou damunt la porta, en la qual hi ha inscrita la data '1872'. Aquesta nau, de 360m2, tanca el perímetre de la finca pel sector de ponent i es divideix en dos espais: un primer tram amb sis pilars a intervals regulars, terra de sorra i bigam original de fusta destinat a l'emmagatzematge de vi en bótes, i un de posterior, enrajolat i amb el sostre refet amb bigues de formigó, que acull el moll de descàrrega del raïm, els cups i la zona de treball, a més de maquinària i atuells diversos (una premsa de gàbia, una desrapadora i diversos bocois i portadores, entre més). Aquesta estança comunica directament amb un altre edifici de 108m2 de gran alçada que alberga dues tines de ciment. El sostre, fet amb revoltons d'obra sobre bigues de fusta recolzades en travessers de ferro d'ànima buida, suporta una remunta exterior habilitada com a assecador d'ametlles amb coberta de teula a dues vessants i finestra quàdruple emmarcada amb maons al sector de ponent. Aquesta ala del complex engloba el terç occidental de la masia primigènia, que inclou un portal amb arc escarser tapiat i una finestra conopial del segle XVI a l'altura del primer pis. L'edifici original, molt modificat, es troba actualment dins d'un pati voltat de construccions amb una gran morera al mig. La façana, feta de tàpia i teulada a dues vessants amb el carener perpendicular, va ser suplementada amb maons en la seva meitat oriental per donar continuïtat a l'aiguavés posterior de l'edifici principal. La porta principal, substituïda per un arc de mig punt amb maons aixamfranats, dóna accés a la masoveria i comunica, al fons, amb la casa de l'amo a través d'una caixa d'escala amb els graons i la barana de marbre. Concebut com un element exempt, encara que no ho és, aquest distribuïdor permet accedir a les diverses plantes de l'edifici principal sense hipotecar-ne l'espai i s'il·lumina mitjançant una torratxa o llanterna de 12m2 amb finestres bilobulades i merlets d'inspiració aràbiga. 94|98|119|85 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59181 Antic celler cooperatiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-celler-cooperatiu XX <p>Antic celler cooperatiu construït en sentit Nord-Sud sobre el talús originat a sol ixent del nucli urbà per la depressió del torrent del Mas Rovira, a la seva riba dreta. Es tracta d'un complex format per edificacions de cronologia i factura diverses originalment destinades a l'elaboració, emmagatzematge i venda de vins. La seva adaptació topogràfica mitjançant la disposició esglaonada dels cossos entre les cotes 214 i 205 respon a la voluntat d'aprofitar la força de la gravetat per afavorir els processos de descàrrega i premsat del raïm, i tràfec del most. De tot plegat en resulten tres nivells de fonamentació i un total de cinc estatges. El conjunt és fet majoritàriament d'obra i pedra, degudament arrebossades i pintades. La part alta, a la qual s'hi accedeix des del carrer de Sant Pere a través d'un vial de terra amb xiprers als dos costats, concentra l'antic espai d'oficines i d'entrada del raïm. És ocupada per un front edificat de 46 metres de llargària per efecte de la juxtaposició de diverses ampliacions. La construcció original, situada a l'extrem de migdia, és una nau dividida en cinc crugies transversals i dues de longitudinals, amb una planta de 23,5 metres de longitud i 12 metres de fondària. La façana principal està orientada a ponent i resulta visible des del carrer del Xarel·lo. S'hi observen les cinc seccions esmentades, dividides per pilastres adossades, el remat de les quals sobrepassa el frontó a mode de merlet. A cada pany de paret li correspon una finestra amb arc escarser sustentat sobre impostes, que és substituïda per una porta de les mateixes característiques a la secció central. La façana és coronada per un frontó pla, precedit d'una faixa emmotllurada, que impedeix veure'n la teulada. La coberta de les tres primeres seccions, a un sol aiguavés, és de fibrociment amb caiguda cap a migdia, mentre que sobre la meitat posterior de les dues darreres apareix una remunta amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teula àrab a dues vessants, precedida d'una terrassa plana. Es tracta d'una ampliació de l'ús actual de la nau inferior, destinada a habitatge (can Miguelin). La construcció contigua consta de dos volums fets de totxana arrebossada, sense cap interès: un habitatge de dues plantes amb coberta de teula àrab amb un sol aiguavessant a ponent i una nau industrial ocupada per un negoci d'àrids i teulada de fibrociment amb caiguda cap a llevant. A la part inferior del conjunt, ocupant la plana al·luvial, hi ha tres naus d'emmagatzematge amb accés directe des del carrer de Sant Pere. La primera, situada al peu del talús, és la més fonda, amb una longitud de 56 metres i una superfície de 750 metres quadrats. Des de l'exterior únicament són visibles la façana principal, orientada a migdia, i el tram davanter del tancament oriental, la qual cosa deixa a la vista quatre de les onze pilastres o costelles laterals que sostenen la nau. Al mig de cada secció hi ha una finestra apaïsada amb els muntants i remitjos típics de les fàbriques. La façana principal, totalment llisa, descriu una forma corba amb un angle convex al mig per adaptar-se al revolt del carrer. A l'esquerra hi ha un finestral d'inspiració modernista, i una porta amb llinda plana a la dreta. Es compon de quatre seccions verticals tancades amb gelosia ceràmica i mainells de maó amb dos esglaons en el tram superior per sostenir una tarja opaca de maons. El finestral, tot ell emmarcat per maons, dibuixa un arc carpanell a sardinell amb una figura a mode de cartel·la inscrita en el vèrtex. Les altres dues naus se situen immediatament contigües al mur de llevant, sensiblement reculades respecte del pla de façana principal. Tenen una fondària de 35 metres i presenten un front de façana conjunt a migdia de 28 metres amb dues portes de garatge de llinda plana de gàlib desigual i una tercera per a vianants, situada al centre.</p> 08164-59 Carrer de Sant Pere, s/n. PK 1+900 de l'antiga carretera del Pla del Penedès a Torrelavit <p>Construït a l'entorn de l'any 1915 per un seguit de propietaris agrícoles de la població, va estar en ús fins a la dècada de 1930.</p> 41.4194400,1.7136300 392502 4586119 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59181-foto-08164-59-3.jpg Inexistent Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2024-11-19 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Cont. Descripció: Com la nau anterior, presenten tancaments metàl·lics moderns de dues fulles i els edificis estan rematats amb frontó esglaonat i coberta de fibrociment. En l'actualitat, són ocupades per un taller de reparació de vehicles i un magatzem de maquinària agrícola. Entre aquestes naus i la plataforma superior hi ha una terrassa intermèdia que descansa sobre un mur de contenció amb front al carrer, a la qual s'accedeix per un trencant del camí arbrat descrit abans. Sobre seu s'observa, en el parament de migdia, la traça d'una volta de canó que correspon a la base de la secció posterior de l'edifici d'oficines primigeni, donant lloc a un soterrani. Annex al costat Est d'aquell edifici s'alça, sensiblement enretirat respecte del seu tester, un cub de 10,5 x 22 metres amb dues crugies d'amplada i tres de fondària. La construcció té dues plantes d'altura i acull un taller de fusteria d'alumini. La coberta és de fibrociment a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana i caigudes a tramuntana i migdia. A cada crugia li correspon una finestra: les apaïsades d'obra pròpies dels conjunts industrials a migdia, i amb les de maons amb arc carpanell a llevant. A la cantonera dels dos paraments s'observa una cremallera de queixals o esperes de pedra vasta per a lligades de nous panys de paret. El juny de 2017 el conjunt es va repintar íntegrament i el color blanc va ser substituït pel groc mostassa en els paraments i pel gris fosc en totes les pilastres, tancaments, emmarcaments i motllures de finestres. 105|106|98 46 1.2 2484 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59182 Cementiri del Pla del Penedès https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-pla-del-penedes QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 51-55. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 78-79. XIX Recinte dedicat a únicament a la sepultura dels difunts del municipi, ja que no existeix cap espai habilitat com a columbari per a les centres funeràries. El conjunt ocupa una superfície quadrangular de 35 metres de costat amb el perímetre interior voltat per diverses galeries de nínxols d'alçada irregular i 2,5 metres de profunditat, amb cobertes d'un sol aiguavés amb pendent cap a l'exterior, ja sia de teula o maó. L'entrada principal se situa al costat de tramuntana, en posició centrada, al peu de la carretera. La porta, amb reixa metàl·lica de dues fulles, no admet el pas de vehicles. Està presidida per una creu de ferro sobre un travesser i emmarcada per dues pilastres emmotllurades. La situada a l'esquerra llueix un plafó ceràmic amb l'anagrama de Crist i la llegenda següent: 'Vianant, entra si vols. Acompanya un moment, amb el teu silenci o la teva pregària, les despulles dels qui abans que tu han sentit la darrera crida vers el més enllà'. Les rajoles van ser col·locades el 1972 i són obra de Joan Esteve, de can Fontanals. Existeix una porta auxiliar de ferro d'una sola fulla situada a l'angle Nord del costat de llevant per accedir-hi des de l'aparcament, situat en la prolongació de l'avinguda de la Carrerada. Al fons del passadís central hi ha una capella adossada al mur de migdia. El temple, fet d'obra arrebossada, fou construït entre 1910 i 1911 per Josep Fàbregas com a panteó de la seva nissaga, amb la particularitat que també s'hi poguessin enterrar els rectors de la parròquia, que la família en tingués cura de la conservació i que mai no pugui ser alienat. És un edifici rectangular de 10 x 5 metres d'estil neogòtic amb volta apuntada i un ull de bou al sector de l'absis. La coberta té dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i un petit ràfec lateral emmotllurat. La teulada és feta de lloses planes a mode d'escates, amb cavalló de ceràmica vidriada de color verd. El fet que el pendent sigui molt pronunciat ha provocat el despreniment d'algunes peces originals a la part davantera, que han estat substituïdes per maons plans amorterats. El frontó triangular de la façana principal és coronat per una creu cèltica damunt del vèrtex superior, acompanyada per sengles pinacles a les cantoneres. Sota seu hi ha una rosassa quatrilobulada, lleugerament esquerdada. Malgrat ús de l'arc de mig punt, l'eix central és completat per una portalada sobre dos graons certament estilitzada, amb guardapols acabat en dues impostes i una columna amb base, fust i capitell a cada costat. Resseguint l'arcada hi la frase següent, pintada: 'Benaurats els morts que moren en el senyor'. Damunt el portal, entre aquest i el rosetó, hi ha una placa de pedra amb la inscripció següent: 'Costeada por los consortes D. José Fábregas Pons y Da Serafina Cerdá Raspall. Año 1911'. Al seu interior hi ha un altar amb el Sant Crist i quatre nínxols a cada costat. Hi ha bancs, i, a terra, una tomba sacerdotal amb dues argolles i la paraula 'Ieretaphion RIP'. La resta de l'espai interior del cementiri és ocupat per tres cossos aïllats amb coberta plana i nínxols a banda i banda. Els dos primers tenen unes dimensions de 9,5 x 4,6 metres i se situen a cada costat del passadís central, lleugerament desplaçats l'un de l'altre, en posició transversal d'Est a Oest; mentre que el tercer, de 8 x 5,8 metres, bascula sobre la meitat de llevant, en sentit perpendicular de Nord a Sud. 08164-60 Carretera BV-2153, punt quilomètric 0+900 Al plànol que acompanya un inventari de terres de cal Vallès de la segona meitat del segle XIX apareix representant el recinte del cementiri en el seu emplaçament actual, en l'extrem superior d'una peça de terra dita la Rabassa de Sebastià Queraltó. Segons diversos autors (QUERALTÓ, 1994:51 i LLORAC, 2015:78) la substitució del cementiri parroquial es va realitzar a mitjan dècada de 1860 per donar compliment als reiterats requeriments legals per traslladar els fossars de les sagreres als afores dels nuclis urbans. Segons la Reial Ordre de 25 de novembre de 1857, a Espanya encara hi havia aleshores 2.655 pobles amb el cementiri adossat a l'església, 'lo cual es tanto más de extrañar en este país eminentemente católico, en cuanto á que estos venerandos asilos, consagrados por la Religión, son á la vez garantía segura de pública salubridad'. Per això, l'ordre apel·lava a raons higièniques i reiterava l'obligació de construir recintes closos fora dels nuclis habitats, amb sòls adients per a la descomposició dels cadàvers i ben orejats. Dit i fet, els principals contribuents del municipi -Joan Almirall, Nicanor de Franco, Pau Fontanals, Francesc Rovira, Joan Fàbregas, Josep M. de Miquel i Pau Rovira- 'costearon de su pecunio particular el terreno que se destinó al área de cementerio que poseen actualmente', mentre l'Ajuntament, 'lleno de fe y fervoroso entusiasmo', va cedir a la parròquia un tros d'espai públic de 6.800 pams per engrandir el temple, segons es desprèn d'una instància presentada el 17 de gener de 1877 per l'Ajuntament i els principals hisendats al Bisbat de Barcelona sol·licitant que es fes efectiva la cessió de l'antic cementiri i en la qual es recorda que de tot això 'hará como unos veinte años'. Les dates ens remeten a finals de la dècada de 1850 i coincideixen amb els primers enterraments al nou cementiri. La làpida més antiga que s'ha localitzat és la del nínxol 160, corresponent a un individu mort el 1859, seguida de la 165, de l'any 1861. 'Per les diferents numeracions del registre vell es pot deduir [que el primer que es va construir va ser] una primera tanda dels nínxols 1 al 395, dos blocs de nínxols numerats de la A a la J, un bloc mirant a la Capella numerats de l'1 al 40 i un altre mirant a la porta, també numerats de l'1 al 40' (QUERALTÓ, 1994:51). En el marc d'aquesta operació de trasllat es va assolir també un acord de permuta amb la propietat de cal Vallès, que va ser compensada amb la cessió com a jardí d'una part de l'antic cementiri a canvi de la donació d'uns terrenys per construir-hi les noves cases consistorials. Propietat de la parròquia de Santa Magdalena, el cementiri és administrat per un patronat. Malgrat la seva participació en la consecució dels terrenys, només va ser municipal entre 1936 i 1939, coincidint amb la Guerra Civil. 41.4169100,1.7060000 391860 4585848 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59182-foto-08164-60-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Cont. Descripció:Tots els volums, tant els aïllats com els perifèrics, estan voltants d'una voravia de formigó i alberguen quatre fileres horitzontals de nínxols; la majoria dels quals descansen sobre un sòcol que equival a l'alçada de mitja concavitat i que serveix per anivellar la solera, ja que tot el terreny presenta un lleuger desnivell de Nord a Sud. La desigualtat d'alçades en els coronaments obeeix a les diverses fases constructives i dóna lloc a la formalització de mòduls de 2, 5, 6 o 12 filades verticals, d'acord amb les necessitats d'ampliació de la capacitat. En total hi ha prop de 800 fornícules, la majoria de les quals estan identificades amb cartel·les de rajola vidriada amb la numeració de color blanc i el fons de color blau marí, o bé a la inversa. Pertot s'alternen les fornícules quadrades amb les d'arc de mig punt, amb algunes de doble alçada vertical, sense trencar mai l'harmonia, tot pintat de color blanc. Les úniques excepcions corresponen a alguns panteons familiars que ocupen tot un pany de paret amb una sola peça de marbre, com el del número 267, així com als enterraments més antics, situats al sector de migdia. Als dos costats de la capella s'hi conserven sengles mòduls: annex a la dreta, un cos de 18 cel·les distribuïdes en tres fileres horitzontals amb 6 tombes cadascuna i remat amb cornisa contínua, i, en l'angle sud-est, un doble cos cantoner en forma d'ela invertida amb dues fornícules quadrades a l'esquerra i quatre en arc de mig punt a la dreta, sobre un faldó inferior amb argolles, i coronament amb sengles timpans triangulars. El terra és cobert de grava, amb algunes jardineres amb plantes ornamentals i una desena de xiprers. El conjunt es completa amb algunes papereres i bancs. 119|98 46 1.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59189 Font de l'Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesteve DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115 i 246. XIX És la deu d'aigua més coneguda del municipi, fins al punt que el butlletí que edita l'Ajuntament del Pla porta el seu nom. La fama li ve donada d'una història oral que la relaciona amb una estada al poble del compositor Josep Anselm Clavé. Es tracta d'una font de mina excavada en el tall vertical que separa aquest espai de la zona verda immediatament superior, sobre la qual hi ha habilitada una àrea de pícnic i un dipòsit de la xarxa d'abastament aigua. La construcció descriu la forma típica d'una boca de mina: parets bastides amb maons de diferents mides i volta en arc de mig punt amb maons plans reforçada amb dos arcs concèntrics i esglaonats de maons col·locats de cantell i amb les vores lleugerament arrodonides. Tot plegat dóna forma a un habitacle d'1,5 metres d'amplada, 1,2 metres de profunditat i 1,75 metres de gàlib, amb un petit banc corregut adossat a la paret de migdia. El conjunt és rematat amb sengles pilastres d'obra de forma arrodonida, una a cada cantonada, coronades amb una mena de petxines fetes amb maons circulars amb finalitats decoratives. Com la resta d'elements arrebossats, les seves parets són pintades de color ocre. La font se situa a un nivell inferior de la plataforma de lleure que hi té vinculada, i s'hi accedeix per una escala desdoblada de set graons amb l'estesa de lloseta ceràmica i el frontal arrebossat. La porta frontal que donava entrada al coll de la mina ha estat paredada i arrebossada, i als seus peus s'hi ha instal·lat un broc de ferro de 6 centímetres de diàmetre i una aigüera de desguàs. La font s'inscriu en un paratge ombrívol destinat al lleure, degudament equipat amb bancs, papereres i llums soterrats, al qual s'hi accedeix o bé des de la carretera o bé des de la zona verda immediatament superior, ja sia mitjançant un camí d'escales fetes amb travesses de fusta, ja sia per mitjà d'una rampa de formigó. Ambdós accessos estan senyalitzats i protegits amb baranes de fusta tractada. Davant la font hi ha tres plàtans de grans dimensions que generen una capçada conjunta de 20 metres de diàmetre i troncs amb voltes de canó de 3,84; 2,48 i 3,81 metres a una alçada d'1,3. Al seu costat hi ha una prunera (Prunus domestica) amb cinc peus molt robustos. 08164-67 Carretera BV-2153, punt quilomètric 1+500. 'Ara la trobem al costat de la carretera, però quan el vial passava pel mig del poble, aquesta font estava envoltada de vinyes [...]. Segons s'explica, aquesta font va inspirar el compositor Anselm Clavé per compondre la cançó Les flors de maig, i, fins i tot, es diu que el plataner que hi ha al costat esquerre de l'escenari del Palau de la Música està inspirat en un dels arbres que encara avui hi ha a la font' (DIVERSOS AUTORS, 2011:88). 'És tradició al Pla que Clavé va freqüentar el poble i s'hostatjà a la casa d'una família que tenia la sala de ball coneguda per ca l'Esteve, i que hi agafà molta amistat. Es diu que va tenir un afer amorós amb una filla de dita família, la qual el duia al paratge d'una font i el fet el va inspirar per escriure el conegut poema Les flors de maig, això tenia lloc vers l'any 1859 i des d'aleshores fou coneguda per la font de l'Esteve. Es pensa que l'arbre que hi ha gravat en una banda del Palau de la Música Catalana de Barcelona té quelcom a veure amb aquest afer' (LLORAC, 2015:246). 41.4197300,1.7100000 392199 4586156 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59189-foto-08164-67-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59190 Font de can Fontanals https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-fontanals DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 88. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, p. 115. XIX El seu estat de conservació és regular, ja que no raja i està parcialment coberta d'heura i voltada d'alguns troncs i branques abandonades al seu voltant. Font de mina excavada en el talús de la riba dreta del torrent de Brivons. Dins seu té una galeria de captació que es bifurca, feta malbé per les arrels dels arbres del seu entorn (LLORAC, 2015:115). La construcció adopta la forma d'una mitja lluna perfecta mitjançant un mur que sosté les terres i dóna amplitud a una plataforma que fa les funcions de berenador. Els extrems arrenquen de zero amb un angle de 45 graus i donen origen a una paret en forma de ventall amb una longitud de 7,96 metres i una alçada en el centre de 2,4 metres. El parament és fet amb pedres del país sense escairar unides amb morter, amb les juntes guarnides amb encastos de pedres de petit format. El conjunt és rematat amb una filera de maons plans disposada de forma transversal i dos bancs correguts fets d'obra arrebossada situats a banda i banda de l'eix de simetria. En el centre del conjunt hi havia el broc de la font, avui anul·lat, i una cascada de pedra tosca als peus. Tot plegat és presidit per una dovella amb la data '1896' i les inicials 'J.F.' amb caràcters modernistes. L'última intervenció, poc curosa, va ser feta amb morter gris i porta la data de 2014. La font s'inscriu en un paratge ombrívol, sota una bosquet de roures, al qual s'hi accedeix per mitjà d'un corriol que neix al costat dret del pont de can Fontanals, sense senyalitzar. 08164-68 Riba dreta del torrent de Brivons, entre les masies de la Sala i can Fontanals 41.4087900,1.7157400 392661 4584934 1896 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59190-foto-08164-68-3.jpg Inexistent Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 105|119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59191 Cisterna i font de l'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-font-de-laguilera XIX-XX Dipòsit d'aigua de planta rectangular amb base de 2,8 x 4,9 metres construït amb maons de terra cuita i rematat per un cos volat ornamental de merlets i matacans en miniatura, amb les quatre cantoneres sobrealçades a 2,27 metres respecte del nivell actual de terres. Tant l'estil com els motius del guarniment s'inspiren en el recinte fortificat i la torre de l'Aguilera i estan en línia amb els del cosidor situat al final del camí arbrat que mena a la masia. Dins seu hi ha una cisterna amb les parets arrebossades i coberta amb volta de tartana, amb la cara exterior dels maons pintada amb aïllament asfàltica. El sostre està parcialment esfondrat i s'hi veu l'interior, per la qual cosa el seu estat de conservació és regular. Per fer-lo registrable, anteriorment existia una trapa zenital de 50 x 50 cm tancada amb forrellat situada en un dels angles. Al seu costat, a la paret nord, s'observa un sobreeixidor i diverses conduccions d'entrada i sortida d'aigua, actualment en ús. Possiblement la cisterna s'abasteix per bombament de l'aigua procedent d'un pou situat a 100 metres de distància, en el marge de la vinya annexa. Es tracta d'una captació circular de 1,26 metres de diàmetre que sobresurt 1,5 metres de la mota de terra, deixant a la vista quatre fileres senceres de maons verticals de 29 cm cadascun i un contrafort o pilar de reforç al costat Oest. En la part superior hi ha un parell de maons calats de nova factura que fan la funció de respiralls. L'aigua es destina a reg agrícola, si bé en origen tant el pou com el dipòsit devien formar part d'un sistema de captació i aprofitament d'aigua, també de boca, en el qual es trobava segurament inscrita la font de l'Aguilera. Es tracta d'una obra construïda amb maons de terra cuita sobre una llosa quadrada de 90 x 90 cm del mateix material. El cos de la font està emmarcat per dues fileres de 12 peces rectangulars disposades en sentit contrari a l'element central, coronat en forma semicircular fins a una alçada de 1,20 metres. En el seu entorn s'observen escampades algunes restes d'obra de fàbrica semicircular que podrien haver format part del coronament original. Executada amb el mateix material, la pica de la font és lleugerament rectangular, amb un remat de 62 cm amplada, una alçària de 35 i una fondària de 45. El seu estat de conservació és regular, ja que ha perdut la verticalitat i es troba lleugerament vençuda cap al costat de tramuntana. Actualment subministra aigua de procedent de la finca mitjançant una aixeta amb clau de pas. En origen, segurament, s'abastia directament per gravetat de la cisterna propera i formava part d'un sistema de conducció i aprofitament d'aigua que n'evacuava l'escreix fins a un safareig de planta circular i 1,2 metres de perímetre situat 5 metres a ponent, a una cota lleugerament inferior. 08164-69 Masia l'Aguilera, a 60 m al nord-est, en el bosquet situat a llevant de la masia. 41.4279100,1.7178700 392870 4587054 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59191-foto-08164-69-3.jpg Inexistent Historicista|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 116|119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59193 Pou del molí de vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-moli-de-vent XIX-XX L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). Edificació en forma de prisma i planta quadrangular de 2,27 metres de costat i 3,3 metres d'altura en les seves façanes frontal i posterior, orientades a llevant i ponent, respectivament. La teulada és plana, feta de maons a un sol vessant, amb el carener situat a la part davantera precedit d'una petita visera o xamfrà. L'edificació és feta de menudall i pedra irregular en la base i de maons plans en la part superior, tot arrebossat i lliscat amb morter. Presenta una sola obertura a la façana de llevant: una porta d'arc escarser de 95 cm de llum i 2,1 metres d'alçada. Dins seu alberga un pou circular bastit amb maons al qual no hem pogut accedir. Antigament, la construcció acollia un molí de vent de proporcions modestes i estructura metàl·lica com a mecanisme per pouar l'aigua destinada a reg. Posteriorment l'aparell va ser desmuntat i substituït per un equip de bombament elèctric. D'aquell temps resta, en l'angle superior sud-occidental, el tensor o enganxall de ferro en forma d'U invertida amb un dels tres aïllants elèctrics de ceràmica blanca. L'estat de conservació és precari, ja que a la pèrdua del mecanisme original s'afegeixen la manca de manteniment i la formació de dues esquerdes verticals de grans dimensions a les façanes posterior i frontal (entre l'arc de la porta i la coberta). 08164-71 Camí del molí de vent, a 180 al sud de l'Avinguda de la Carrerada. 41.4148700,1.7084100 392058 4585618 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59193-foto-08164-71-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59194 Pou de les Carnasses https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-carnasses XIX-XX Conjunt per a la captació d'aigua subterrània i reg per a ús agrícola format per un pou artesià i un safareig annex. El conjunt es troba a la vora d'un camí rural entre vinyes, dins un recinte de dimensions reduïdes delimitat amb estaques de fusta i tanca cinegètica destinat al conreu d'horta per a l'autoconsum (bledes, enciams, mongetes, carbassons i blat de moro, en el moment de la visita). Per aquesta raó no s'han pogut prendre les mides exactes. El brocal del pou és de planta rectangular, amb tres de les seves cares construïdes amb pedruscall irregular lligat amb morter fins a una alçada aproximada d'1,5 metres, amb diverses ondulacions. El tancament de la cara Nord presenta una antiga obertura, paredada amb maons a una alçada lleugerament inferior i precedida d'un pedrís o marxapeu des del qual hom es pot abocar al pou i manipular els mecanismes d'extracció sense perill de caure-hi. Actualment, el forat és protegit per una reixa de ferro i s'utilitza un sistema de bombament mecànic. També són de maó els dos pilars quadrangulars que arrenquen de les parets Est i Oest del brocal i que sostenen el jou o tisora del pou; en aquest cas, un tronc de roure. A un costat de la paret Est hi ha un orifici a través del qual l'aigua pouada s'abocava, per decantació, al safareig annex. Es tracta d'una bassa de maons arrebossats de dimensions aproximades 2,2 x 2,2 x 1,2 metres i tres contraforts a cada costat: dos als angles i un al centre. El safareig desaigua per la base, a través d'una canonada de reg. 08164-72 Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. 41.4139100,1.7075400 391984 4585513 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59194-foto-08164-72-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59195 Sínia de les Carnasses https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-les-carnasses XX Pou artesià bastit amb maons de secció circular, però amb el brocal rectangular i parcialment sostingut sobre el forat per una volta d'arc escarser per tal d'adaptar-hi el mecanisme d'extracció. Es tracta d'un sistema a base de diversos engranatges de ferro propi d'una sínia de rosari de tracció animal, com la de cal Saumell. Avui dia està fora d'ús, però es conserva pràcticament sencer. La sínia de rosari no utilitza catúfols per pouar l'aigua, sinó que es basa en el principi del transportador mòbil sense fi. En aquest cas, l'elevació es fa mitjançant unes baules o pistons anomenades taps o aglans generalment fetes de goma de cautxú, unides a una cadena de ferro que s'introdueix en un tub de llautó o fibrociment situat al fons del pou. La bomba de rosari funcionava per expiració, de manera que els taps no es podien posar separats a intervals de més de set metres perquè l'expiració té un límit. El sistema s'acciona a través de l'arbre: una barra vertical amb un orifici per on passava una perxa o balancí (avui desapareguda) que s'enganxava a l'animal. L'arbre descansa sobre el rodet: una corona dentada (plana, en quest cas) que s'accionava quan l'animal es movia i que transmetia el moviment a una altra corona (vertical i més petita) anomenada roda. La roda, al seu torn, activava un sistema d'engranatge horitzontal acoblat a una barra situada sobre la boca del pou, anomenada jaent. Al mig d'aquest jaent hi havia la politja que remuntava l'aigua i l'abocava o bé dins d'una pila o pastera, o bé directament sobre un canal de reg. Avui dia no hi ha restes de cap d'aquests elements, i el caminal circular que recorria l'animal ha estat interromput per la construcció, annexa, d'una barraca de vinya feta de totxos, bigues pretensades de formigó i sostre de fibrociment, sense cap interès. La caseta, avui buida i abandonada, devia acollir el motor de benzina que devia substituir l'animal com a força tractora. 08164-73 Al sud-oest del poble del Pla, vinyes de les Carnasses. 41.4135900,1.7048400 391758 4585480 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59195-foto-08164-73-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59196 Molí aiguader de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-la-sala XIX-XX Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual estava instal·lat, amb destí a usos domèstics i agrícoles. Es tracta d'una construcció en forma de prisma rectangular obrada amb una barreja de maons i maçoneria comuna i posteriorment arrebossada. Els parets exteriors eren pintades de color clar i les cantonades, d'un color terrós. La coberta és plana, amb un petit ràfec, feta de maons. Dalt la torratxa hi havia el mecanisme d'un molí de vent d'eix horitzontal, desmuntat i venut a un drapaire anys enrere. S'hi accedia per mitjà d'unes escales de gat, avui arrencades, situades a la façana de ponent. Segons el testimoni oral del masover de can Sala, era un giny de fosa i forja amb sis aspes i una cua plegable per activar i aturar-ne l'extracció. Cada aspa tenia dues pales triangulars de xapa, acoblades entre elles amb un seguit de ganxos amb molles que permetien adaptar la seva posició a la força i direcció del vent de forma automàtica. L'edificació alberga dins seu una galeria vertical que perfora la penya fins a una fondària de 22 metres, 2 per sota del nivell del torrent. Es tracta d'un pou 'de 8 pams' de diàmetre (1,1 metres) totalment bastit amb maons verticals, al qual s'hi accedeix per una porta de fusta situada a la façana de migdia. L'obertura dibuixa un arc de mig punt emmarcat amb maons. El sistema d'extracció constava d'un mecanisme de transmissió biela-cigonyal i un dispositiu de bombament mitjançant una bomba de pistó. Dins el pou encara hi ha les escales de gat fins a baix, així com diverses bancades de subjecció a diferents alçades, tant al pou com a la torre. En els paraments de llevant i ponent hi ha dos tirants verticals de ferro que van del terra al sostre amb diversos ancoratges a la paret i que servien per subjectar les dues bigues travesseres sobre les quals anava ancorat el peu del molí, avui desaparegudes, així com per contrarestar-ne l'empenta sobre els murs. En el lateral dret de la façana occidental hi trobem, a mitja alçada, una fornícula de 70 cm d'altura i 60 d'amplada recolzada sobre un semicercle de ferro. Hi contenia una pica on desaiguava la bomba amb l'objectiu de restar pressió a l'aigua abans d'entrar a la canonada. Encara es conserva el forat de l'aigüera i en un lateral s'hi pot veure inscrita la data 1-2-46, corresponent a les obres d'alguna reforma. En origen, la conducció fins a la masia era feta de peces cilíndriques de ceràmica de gerrer encadellades i posteriorment va ser substituïda per una canonada de 6 cm de planxa recoberta d'una capa exterior de quitrà per evitar les fuites. 08164-74 Camí rural de Puigdàlber a la Sala, a 200 metres al nord-oest de la masia. Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. 41.4111300,1.7094300 392137 4585202 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59196-foto-08164-74-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59197 Molí aiguader de cal Feset https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-aiguader-de-cal-feset XIX-XX Antic molí destinat a reg agrícola, avui desaparegut, del qual resta en peu una torratxa de base quadrangular d'1,35 metres de costat i uns 5,5 metres d'altura, construïda sobre la vertical d'un pou. La torre és feta amb maó prim fins a una alçada de 2,35 metres. En aquest punt es dibuixa un fris o faixa correguda composta de tres maons plans esglaonats, i, sobre seu, es perllonga l'alçat amb filades de maó ordinari per espai de 3 metres més. En el seu moment, tot el conjunt estava arrebossat, si bé el morter només ha perviscut en el parament superior de migdia. La construcció és rematada per un nou fris de tres maons que dóna pas a una coberta plana, sobre la qual descansaria el peu del mecanisme de rotació. El molí devia caure en desús amb l'adopció de l'electricitat com a força tractora, com deixa entreveure la presència d'un pal de llum amb diversos aïllants elèctrics de porcellana al peu mateix de la torre. La barraca annexa, tancada amb pany, devia acollir la bomba elèctrica que va substituir el molí. La construcció presenta dues obertures a la cara de migdia de dimensions aproximades 70 x 60 cm: una sota la primera faixa de maons i l'altra immediatament per sobre. La de dalt és tancada amb una portella metàl·lica i la de baix ha estat tapiada amb totxanes, la qual cosa impedeix veure el forat del pou. Hi ha una tercera obertura paredada a la mateixa alçada, però a la cara de llevant. Sota seu apareix encastat, a 1,1 metre d'altura aproximadament del terra, un caixó rectangular d'obra amb un broc per desaiguar en el seu angle inferior esquerre. Es tracta d'una pica o receptacle per preparar el caldo bordelès i omplir la sulfatadora. Al costat de ponent, el complex es completa amb una caseta d'obra annexa feta amb maons col·locats de cantell, sense cap interès, i un safareig de planta rectangular, al costat de migdia, amb ampit inclinat de 45 cm d'amplada i un receptacle d'1,5 x 0,8 metres. Tot el conjunt és troba recobert d'heura, la qual cosa només deixa a la vista l'angle format pels paraments de llevant i migdia de la torre. 08164-75 Camí rural de cal Feset, just davant del portal d'accés a la masia homònima. 41.4149100,1.7218900 393185 4585606 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59197-foto-08164-75-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59198 Molí de vent de la Penyora o de la granja Gervasi https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-penyora-o-de-la-granja-gervasi XIX-XX Molí de vent que servia per bombar aigua del pou sobre el qual està instal·lat, amb destí a usos agrícoles. Es tracta d'un molí multipala d'eix horitzontal i transmissió mitjançant excèntrica muntat sobre una estructura metàl·lica troncocònica de 10 metres d'altura, aproximadament, que li fa de peu. Antigament la mateixa torre servia d'escala per accedir a la roda, però actualment està coberta d'heura i altres enfiladisses. Al capdamunt es conserva l'esquelet de la roda, de format octagonal, amb els raigs i les subjeccions de les pales corresponents, acabades en creu; tot de ferro. Les pales, presumiblement de xapa, devien tenir forma guerxa i es disposaven de forma concèntrica sobre les barnilles per provocar el gir de l'hèlix. Malauradament s'han perdut les pales i la coa o penell posterior que servia per col·locar l'antenada del molí en posició perpendicular al vent. Dins el pou, el sistema d'extracció constava d'un rotor d'eix horitzontal, un mecanisme de transmissió biela-cigonyal de carrera curta i un dispositiu de bombeig mitjançant una bomba de pistó. El molí s'alça arran d'un pou més antic, molt modificat per efecte de la seva instal·lació. El mecanisme tradicional d'elevació, format per una jàssera sobre pilars, va quedar anul·lat. En el seu lloc, el brocal primigeni, fet de maçoneria comuna i parcialment voltat, va ser suplementat amb un paredat de maons verticals, recolzat sobre els pilars originals. Per emmagatzemar l'aigua extreta pel nou giny es devia construir el dipòsit que hi ha al seu darrere, una cisterna cilíndrica de 4 metres d'alçada i 3 metres de diàmetre, aproximadament. Al costat d'aquests elements hi ha una edificació formada per la juxtaposició de dues barraques de camp -una de maó, més antiga, i una altra de totxo- sense cap interès ni relació amb la resta del conjunt. 08164-76 Camí rural de la Penyora, a ponent del nucli urbà, dins la propietat de la granja Gervasi. Els molins aiguaders funcionen amb un règim eòlic baix i moderat. Segons la seva grandària, podien arribar a una fondària de 15 metres i pouar un volum d'aigua d'entre 1.500 i 4.000 litres. Els molins de vent van proliferar entre la segona meitat del segle XIX i la primera del XX, fins a l'arribada de l'electricitat i els motors de combustió, que permetien l'extracció mecànica de l'aigua del subsòl a demanda. La generalització de les noves fonts d'energia en va provocar l'abandó i la majoria o bé van caure en un procés de deteriorament i oblit, o bé van ser desballestats. 41.3996000,1.7017500 391476 4583931 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59198-foto-08164-76-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59199 Mina de l'Antoninus https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lantoninus XIX Boca de mina per a la captació i transport d'aigua que aflora a la superfície en una costera del marge dret del torrent del Mas Rovira mitjançant un tall vertical practicat en el terreny, que és suportat i precedit per un corredor d'1,1 metres d'amplada en forma de trinxera mitjançant dos murs de contenció paral·lels que actuen alhora com a contraforts. Tenen una longitud aproximada de 8 metres, són fets de pedra i menudall de la zona amb alguns encastos de maons, amb una progressió de 0 a 2 metres d'alçada en els seus extrems. La boca de la mina consta de dos arcs de mig punt successius, tots dos construïts amb maons. El primer té una alçada d'1,4 metres i una amplada d'1,2, i projecta una visera per davant del segon formada per una volta de canó de 3 maons de fondària. L'arc interior, perfectament centrat, dóna pas a una galeria d'1,2 d'alçada i 50 cm d'amplada. Els primers 3 metres del coll de mina estan bancats amb maons, tant les parets com el sostre, per tal d'assegurar-ne l'estructura, ja que coincideix amb el pas del rec per damunt seu. Immediatament després d'aquest tram, la mina, sense bastir, s'ha ensulsiat i no s'hi pot penetrar. La sorra acumulada impedeix de reconèixer com era el rec (d'obra, teula o canonada). En qualsevol cas, s'hi segueix acumulant aigua, la qual cosa propicia la proliferació de mosquits. L'entrada a la galeria se situa a la cota 195; això és, per sobre del nivell de la llera, però per sota d'un rec amb pendent invers que desguassa al torrent i que podria haver servit per accionar una serra hidràulica per tallar troncs, segons els records d'algunes persones. Es tractaria d'una serra de vaivé vertical mitjançant un sistema de lleves que reproduirien el moviment oscil·lant del rodet hidràulic en combinació amb una roda dentada i un ressort de ferro en forma de ballesta a la part inferior. Els responsables del seu funcionament eren els germans Segarra, de ca l'Enterino. 08164-77 Al marge sud del torrent del Mas Rovira, a 150 m al sud-est de l'entrada de l'estació depuradora. Antoninus Segarra, besavi de Pere Queraltó i Segarra, era fuster. 'A casa, amb el besavi, hi treballava un minaire, i aquest senyor es va dedicar a fer pous i mines mentre va estar treballant amb ell'. 'De la mina no sé l'ús que se'n feia. Abans hi havia uns horts i una sínia; potser d'aquesta mina es treia aigua per regar els horts'. 41.4156300,1.7174900 392818 4585691 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59199-foto-08164-77-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59200 Caseta i bassa de ca l'Orpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-ca-lorpi XIX-XX Conjunt format per dos pous d'aigua, un magatzem agrícola i un safareig annex. L'edificació és de planta rectangular (8,5 x 6,6 metres) amb parets de maçoneria comuna arrebossades amb morter i coberta de teula àrab amb coberta a dues vessants. El carener se situa en posició perpendicular a la façana principal, a una altura de 3,5 metres. La construcció presenta dues úniques obertures, emmarcades amb maons: una porta amb arc escarser al costat esquerre de la façana de ponent i una finestra ovalada a mode d'òcul a la façana de llevant. En la part inferior d'aquest parament s'observa un arc de diafragma massissat fet amb maons col·locats de gairell que actua com a arc de descàrrega. Dins del magatzem hi ha un pou i un equip de bombament des del qual s'omple el safareig contigu. Antigament, l'elevació de l'aigua es feia mitjançant una sínia amb tracció de sang, com a l'hort de la Sala. Segons el seu propietari, aquesta captació està unida mitjanant una galeria subterrània amb el pou que hi ha en l'altre extrem de la finca, a 40 metres de distància. Es tracta d'un pou circular bastit amb maons verticals de construcció relativament recent i factura senzilla. Presenta un brocal circular d'1,6 metres d'alçada i un diàmetre d'1,28, amb una jàssera de ferro forjat d'una sola peça per sostenir la corriola, encastat en sengles pilars fets amb un encofrat de formigó. De tots els elements, el safareig n'és el més notori. Associats a ell hi trobem la bassa pròpiament dita, una pila de pedra i un abeurador. El conjunt se situa contigu a la façana de migdia del magatzem, i n'ocupa, en planta, la mateixa llargària (8,5 x 2,77 metres), de manera que recull des aigües pluvials de la meitat de la teulada. La bassa és rectangular (7,12 x 2,77 metres), tota ella construïda amb maons i rematada amb maons a sardinell, llevat del coronament de les dues cantoneres exteriors, que és fet amb blocs de pedra ben escairats amb forma d'ela (L). Entre els dos angles hi ha, en posició centrada, una altra tramada de pedra lleugerament inclinada cap a l'interior a mode de batedora o rentador, amb el corresponent esglaó per posar-hi els peus. L'amplada de la bassa coincideix amb la llargària d'un maó i mig (entre 42 i 40 cm) i presenta les cares interiors impermeabilitzades amb morter. El terra està enrajolat amb maons a trencajunt, amb un lleuger pendent d'1,14 a 1,4 metres d'un extrem a l'altre, i un sobreeixidor mitjançant un tub de 8 cm de diàmetre que abocava l'aigua sobre a l'abeurador contigu. Actualment, tots els dipòsits són buits i no s'utilitzen. 08164-78 A la plana agrícola de ca l'Orpí, a 100 m al sud-est del mas. 41.3976700,1.7157000 392639 4583699 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59200-foto-08164-78-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59201 Caseta i bassa de l'hort de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-bassa-de-lhort-de-la-sala XIX-XX Conjunt arquitectònic format per un safareig, un magatzem agrícola annex i un pou d'aigua que hi ha dins seu. L'edificació és de planta lleugerament rectangular (7,7 x 6,7 metres), amb cantoneres de maons i parets d'encofrat de tàpia i fileres de maons encastats. El sostre és de canya i la coberta, de teula àrab a dues vessants, amb un ràfec d'un sol maó a tot el volt. El carener se situa en posició paral·lela a la façana principal, orientada a llevant, a una altura aproximada de 3,8 metres. La construcció presenta cinc obertures: tres portes i dues finestres, totes diferents. Només dues estan emmarcades amb maons: la porta principal, composta de dues fulles i rematada amb un arc escarser prou ample per passar-hi un carro, i una altra només apta per a persones en el lateral oposat, oculta rere una figuera. Aquesta darrera dóna accés a una cambra d'un 5 metres quadrats ocupada en la seva pràctica totalitat pel brocal del pou amb el qual s'omplia la bassa. Al costat dret, en posició avançada, hi ha una pica annexa per abocar-hi la galleda, tot i que avui dia és troba desproveït de qualsevol maquinària. Segons el masover, aquesta captació té més de 20 metres de profunditat i pels vots del 1950 va ser ampliada amb una mina d'absorció de 9 metres de longitud per millorar-ne el rendiment. Antigament, l'aigua s'elevava mitjançant una sínia de tracció animal. En el centre de l'edificació hi havia un puntal que feia de rodet, i un ruc que giravoltava. Quan aquest sistema va ser abandonat, el pou és va individuar amb la construcció d'un envà de maons en forma d'ela (L) i l'obertura de l'accés independent descrit suara. A la façana de ponent també hi ha una portella de servei, baixa i estreta, avui paredada, i el tester de migdia conserva una finestra lleugerament desplaçada a la dreta, situada a una alçada inaccessible. A la paret nord hi ha una altra finestra a menor alçada, avui tapiada, i diverses traces que assenyalen l'existència d'un cobert annex i d'un possible abeurador o safareig per preparar el sulfat de coure i la calç amarada, avui enderrocats. De tot el conjunt, la bassa és l'element més notori. Forma un quadrat perfecte de 8,6 metres de costat, amb el típic remat de maons a sardinell seguit de peces planes amb caiguda cap a l'interior. Tot l'ampit fa 70 centímetres d'amplada. La fondària del llac és de 1,55 metres i el contorn exterior oscil·la entre els 80 centímetres i el metre, segons el nivell del terreny. Antigament era poblada de peixos de colors i havia servit per regar els horts de la casa i nodrir una font ornamental que hi havia al centre d'un jardí amb diversos caminals i parterres guarnits amb xiprers. Avui, per contra, és totalment seca. 08164-79 Camí de la Granja, a 50 m al sud de la Sala. 41.4090600,1.7109500 392261 4584970 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59201-foto-08164-79-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 47 1.3 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59202 Pont de l'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-laguilera DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 87.  XIX Pont de maçoneria d'un sol ull construït per salvar el torrent de l'Aguilera amb la finalitat de garantir-ne l'accés rodat. En proporció, té una longitud modesta (10 metres) i una alçada notable (7,7 metres). Es tracta d'una obra d'enginyeria destacable tant per les dimensions que assoleix com per la seva complexitat ja que, ultra l'estructura portant, engloba també tres murs oblics: un a la riba esquerra de la cara nord (aigües amunt) i dos més a la cara sud (aigües avall). En tots els casos, la funció és triple: aconduir les avingudes, falcar l'estructura del pont (vet aquí la seva forma triangular, a mode de contrafort) i protegir els talussos del vial de l'embat i l'erosió de les aigües. L'altura total emergida des de la llera fins a la part superior dels ampits de protecció lateral de la calçada és de 7 metres i aprofita l'aflorament rocós del terreny com a base de cimentació. La volta de canó que la sosté fa 4,25 metres d'altura en l'espinada i 2,9 des del llit del torrent fins al punt d'arrencada de l'arc. La longitud total de la galeria és de 6 metres, amb 2,5 metres de llum en l'embocadura i de 2,3 en la sortida. És tota ella feta de maó col·locat de gairell, amb tres arcs concèntrics superposats, segons és de veure des de l'exterior en cadascuna de les cares. La galeria, al seu torn, combina carreus escairats de grans dimensions en els angles amb aparell irregular desbastat per una sola cara i altre menudall, tot lligat amb morter. La volta va ser construïda per meitat en dues fases, tal com palesa la junta que recorre sencer l'intradós, a pesar dels encastos. Altres elements que apunten aquesta asincronia i juxtaposició són l'existència d'un podi o base de fonamentació del parament del tram superior, la presència d'una imposta en l'arrencada de la volta en la meitat sud, i la disposició a mode de cremallera de dos carreus quadrangulars a cada costat per utilitzar-los com a esperes. Existeixen, igualment, diferències en el material i l'execució dels murs oblics: el de tramuntana és més polit i apareix rematat amb una filada de maons a sardinell, mentre que els de migdia són més toscos i n'estan mancats. En general, l'estat de conservació del conjunt és bo, si bé es detecten dues esquerdes que caldria avaluar: una de transversal en el tram inferior de la volta de canó i una altra en el mur oblic de sortida del marge dret produïda per l'empenta de les arrels dels arbres que creixen al talús. N'existeix una tercera, menys alarmant, que recorre l'angle inferior del mur de contenció de la cara nord. El pont és coronat per dos ampits de pedra massissa de 46 cm de gruix rematats amb maons a sardinell que actuarien com a baranes de protecció, si bé el recreixement successiu de la calçada les fa aflorar únicament 34 cm a la cara sud i 50 cm a la cara nord i en qüestiona la funcionalitat. L'ampit de tramuntana abasta una distància de 9,8 metres d'una sola tirada, mentre que el de migdia consta de dues tramades consecutives de 4,5 i 5,1 metres amb un petit punt d'inflexió al mig. 08164-80 Camí del Pla a l'Aguilera, entre la carretera BV-2153 i la masia 41.4256800,1.7156000 392677 4586809 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59202-foto-08164-80-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Associat al pont trobem a la llera del torrent, uns metres més avall, un barratge o resclosa de 8 metres d'amplada i 1,6 d'alçada, per evitar l'excavació del terreny. La construcció aprofita una terrassa natural del terreny i és feta amb pedres sense desbastar, revestides amb morter. A la base s'hi ha fet un toll, ple de fang, que és utilitzat per la fauna com a abeurador (durant la visita s'hi observen petjades de porc senglar). 119|98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59203 Pont de la Bòbila https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bobila DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, p. 86. LLORAC I SANTIS, Salvador. El Pla del Penedès, un municipi al cor de la comarca del Penedès històric. El Pla del Penedès, 2015. p. 168  XX Pont de maçoneria de dos ulls construït durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera gràcies a les gestions efectuades pel diputat regionalista Bonaventura Plaja. Té per objecte salvar la plana al·luvial on conflueixen els torrents Xic i Gran amb la finalitat de garantir l'accés rodat i a peu sec al nucli urbà del Pla del Penedès pel sector de llevant. Es tracta d'una obra d'enginyeria de 26 metres de longitud i 3,5 d'alçada, tota ella ben proporcionada i perfectament simètrica, seguint el següent esquema: murs lleugerament oblics rematats a sardinell en els marges, ancoratges en forma d'esperó d'un quart de circumferència, ulls de 10 metres de llum i pilar central amb tallamar semicircular. Quant als materials, la volta dels ulls és feta amb maons col·locats de gairell. La clau se situa a 2,2 metres del fons de la llera i és ocupada per una pedra rectangular amb quatre arestes que dibuixen una piràmide, emmarcada per quatre arcs concèntrics superposats de maons. Sobre seu apareix una rodapeu de maons que marca el nivell de la calçada. El pont és coronat per dos ampits de pedra massissa de 45 cm d'amplada i 75 cm d'alçada des del ferm del vial. Un cop més, aquestes murades estan rematades per una sanefa de maons a sardinell emmarcades per pilars i lloses tallades de pedra d'una sola peça en l'eix central i els dos extrems. La resta d'elements estan construïts amb peces de pedra poligonals desbastades per una cara, amb predomini de les figures pentagonals i hexagonals. Recentment restaurat, el conjunt s'ha vist alterat amb la instal·lació d'una passera volada d'1,8 metres d'amplada feta amb llistons de fusta com a itinerari segur per als vianants. La nova estructura és sostinguda per bigues de ferro encastades directament sobre el tauler del pont, en la seva cara Nord. 08164-81 Carrer de Sant Pere, als afores del poble, al nord, en direcció a la carretera BV-2153. El pont de la Bòbila és coetani al de can Cerdà i era el que s'havia de creuar obligatòriament si es volia sortir del Pla en direcció a Torrelavit per l'antiga carretera. Construït entorn la dècada de 1920. 41.4197900,1.7143200 392560 4586157 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59203-foto-08164-81-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59204 Pont de Cal Bitxo https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bitxo XIX Pont de maçoneria d'un sol ull construït per salvar el torrent homònim amb la finalitat de garantir la connexió entre el veïnat de les Tarumbes, a ponent, i la plana agrícola situada entre els torrents de can Janes i de Marrugat, a llevant. El vial que el creua se situa a la cota 205 i té una amplada de 4,4 metres. El pont, de 8 metres de longitud, ha perdut els ampits de protecció lateral, per la qual cosa l'altura total des de la llera fins al nivell actual de la calçada amb prou feines arriba als 4,5 metres. La volta de canó fa 1,4 metres de llum i 2,9 metres d'altura en l'espinada: 2,1 fins a la línia d'arrencada i 0,9 de fletxa. És tota ella feta de maó pla, amb cinc arcs concèntrics superposats a l'arquivolta. La pedra del carcanyol i els brancals és de grans dimensions, però irregular. La dels angles, en canvi, apareix ben escairada. Unes i altres estan unides amb morter. Tota l'estructura s'assenta sobre un aflorament rocós que dóna pas a un gorg que n'excava la base, per la qual cosa s'ha volgut estabilitzar el ressalt amb l'addicció d'una estructura de formigó prefabricada. 08164-82 Camí rural entre la carretera BV-2154 i la masia de cal Bitxo, a 125 m a l'oest de la casa. 41.4146200,1.7349200 394273 4585558 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59204-foto-08164-82-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 119|98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59205 Vèrtex geodèsic de l'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-geodesic-de-laguilera Ley 11/1975, de 12 de marzo, sobre Señales Geodésicas y Geofísicas, BOE, núm. 63, de 14 de marzo de 1975. Llei 11/1994, d'11 de juliol, sobre senyals geodèsics. DOGC núm. 1923, de 20 de juny de 1994. XX Vèrtex geodèsic senyalitzat mitjançant un monòlit de formigó de planta quadrangular d'1 metre de costat i 4 metres d'alçada situat en el punt més elevat del serrat de l'Aguilera, sota una torre d'alta tensió. La fita forma part de la xarxa REDNAP de l'Instituto Geográfico Nacional amb codi de referència 278124001 i fitxa número 41976 de la Subdirección General de Geodesia y Cartografía. El cos de la fita és rematat per un cilindre de 120 centímetres d'altura i 30 de diàmetre. L'element va ser construït en data 2 de maig de 1978, per la qual cosa ha perdut el color blanc amb què va ser pintat. A la part inferior del costat de migdia hi ha una placa metàl·lica ovalada on s'identifica com a vèrtex geodèsic i s'adverteix de la prohibició de malmetre'l, d'acord amb la Ley sobre Señales Geodésicas y Geofísicas de 1975. 08164-83 Cim de l'Aguilera, en el quadrant nord-occidental del terme. Un vèrtex geodèsic és un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics. Normalment es troben emplaçats en llocs alts i aclarits per poder veure altres punts. Antigament, la xarxa de vèrtexs geodèsics es dividia en tres nivells -de primer, segon i tercer ordre-, segons quina fos la distància de la triangulació. Posteriorment i gràcies a l'observació geodèsica per GPS, es va crear una nova xarxa de ordre inferior (ROI, en castellà) i una altra de nivell superior (Red Geodésica Nacional por Técnicas Espaciales, REGENTE). 41.4328800,1.7225900 393273 4587600 1978 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59205-foto-08164-83-3.jpg Legal i física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Núm. de registre 41976 dels vèrtex geodèdics de l'Estat español. 119|98 49 1.5 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59208 Torrents de les Vies i de Marrugat https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-de-les-vies-i-de-marrugat Curs hidrogràfic ocasional situat en l'extrem nord-occidental del municipi. En aquest entorn, en què la llera drena la plana abans d'enfondir-se, el reguer és colonitzat pel Ligustrum vulgare o olivereta, arbust mediterrani molt propi dels sòls eutròfics. També és especialment abundant la presència d'enfiladisses com l'heura (Hedera helix) i d'espècies al·lòctones com la canya (Arundo donax). En el seu curs alt, l'eix del torrent fa de partió entre els termes del Pla del Penedès i Torrelavit. Neix al Clot de les Comes a 300 metres d'altitud i desemboca al torrent de Marrugat a la cota 200, després d'un recorregut plàcid de 2,5 quilòmetres sense gaires giragonses. Entre ambdós extrems és creuat únicament en dos punts: un primer per mitjà d'un pontarró en la seva intersecció amb la carretera BV-2153 a la cota 283,3 i un segon a través d'un camí de terra amb pas a nivell a la partida de Matamargó, a la cota 264. A partir d'aquest indret, el torrent davalla enfonsat entre talussos cada cop més pronunciats que acumulen desnivells de fins 40 metres a la riba esquerra i 30 a la dreta. Els seus marges són poblats d'espècies típicament mediterrànies, tant pel que fa al bosc com al sotabosc. Hi predomina de forma abassegadora el pi blanc (Pinea halepensis), que en alguns llocs és substituït per l'alzinar i, en menor mesura, per alguns exemplars esparsos d'àlber (Populus alba), pollancre (Populus nigra) i roure de fulla petita (Quercus faginea). Aquesta és també la coberta vegetal predominant tant al curs alt del torrent de Marrugat pròpiament dit, que té el seu naixement al degotall de Matamargó, com al llarg del quilòmetre i mig que dista entre el seu aiguabarreig amb el torrent de les Vies i la seva confluència amb el torrent de cal Janes. En aquest darrer punt, el seu curs s'endinsa en terres de Subirats per ca l'Avi. Entre els dos extrems, el torrent de Marrugat rep les aigües d'escorrentia d'un seguit de barrancs, anomenats reguerots, especialment generosos a la riba esquerra. El reguerot de les Parellades n'és el principal. Pel que fa a les comunicacions, el torrent de Marrugat és travessat per l'antic camí del Pla a sant Sadurní, a través d'un gual a la cota 200 que comunica els veïnats de Bonavista, a ponent, i cal Rossell, a llevant, a través de la Vinya del Bosc. També el seu afluent de cal Janes és creuat per un camí que mena a cal Bitxo, mitjançant un pont. 08164-86 En el quadrant nord-occidental del municipi, en la partió amb el terme de Torrelavit. 41.4220400,1.7357300 394353 4586380 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59208-foto-08164-86-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59209 Torrent del Mas Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-rovira El torrent del Mas Rovira és el curs hidrogràfic estacional que resulta de la conjunció del torrent Gran o de les Casetes i el torrent Xic o de la Rovira, tots dos procedents de Torrelavit, en el límit nord-oriental del nucli urbà del Pla del Penedès. De fet, el torrent resultant encercla el poble per aquest punt. L'aiguabarreig és precedit per una plana al·luvial de 2 hectàrees de superfície definida per l'orografia i voltada d'infraestructures viàries (BV-2153, ramal d'accés a la població i perímetre exterior de la trama urbana i industrial), amb un sol punt de fuga: els dos ulls del pont de pedra situat a llevant. Aquesta plana inundable, amb vocació de parc fluvial, es caracteritza per presentar un llit temporalment amarat i un sòl de textura llimosa fruit de les fluctuacions de cabal, i una vegetació ripària amb predomini clar de dues espècies: la pollancreda (Populus alba i Populus nigra) en l'estrat arbori, acompanyada d'alguns freixes, salzes i gatells esparsos, i la cua de cavall (Equisetum telmateia), una planta amb propietats diürètiques i medicinals, en l'estrat herbaci. Aquest ecosistema, propici per a la formació de pèlags i la nidificació d'aus, es troba amenaçat per la proliferació de l'esbarzer i la canya en el sector de llevant i per l'abocament d'aigües residuals en alguns punts de la riba dreta. El torrent del Mas Rovira travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 200 i abandona el terme a la cota 178, després de 2,2 quilòmetres de recorregut al llarg del qual rep diversos noms: torrent de la Rovira, de cal Feset i del Mas Rovira. Malgrat els canvis en la toponímia, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. Després dels ponts de la BV-2153 i la Bòbila no hi ha cap més pas per a vehicles fins a la carretera que uneix el Corral del Mestre i Ca l'Avi, ja en terme de Subirats. Existeix, això sí, un pas practicable per a vianants a través d'una palanca de ferro sense baranes de 4 metres de llargària situada en el fondal de la depuradora. En tot moment, el torrent discorre enfonsat entre pendissos, a una fondària que oscil·la entre els 10 i els 20 metres respecte de les planes adjacents. En aquest entorn es desenvolupa la pollancreda més interessant de tot el terme, tant pel nombre d'arbres com per la seva grandària. En els costers hi abunden les pruneres (n'hi ha de bordes i d'empeltades) com a testimoni de les antigues hortes. Tret característic de la xarxa hidrogràfica del municipi, a mida que ens allunyem de la llera, les comunitats de ribera donen pas al bosc mixt mediterrani format per pi blanc i alzina. 08164-87 Sector central del municipi, en direcció Est-Oest 41.4197900,1.7139200 392527 4586157 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59209-foto-08164-87-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59210 Torrent de Brivons o de Sabanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-brivons-o-de-sabanell El torrent de Brivons és el curs hidrogràfic estacional que resulta de l'aiguabarreig dels torrents de Sabanell i Puigdàlber, ja dins el terme municipal del Pla del Penedès. Aigües amunt, la seva capçalera es bifurca en un entorn natural dominat per poblacions d'àlber (Populus alba) i pollancre (Populus nigra) en el ramal procedent de Sabanell i per un bosc mixt de pollancre i acàcia (Robinia pseudoacacia), en el cas del torrent de Puigdàlber. Tots dos presenten trams fortament antropitzats, amb passos soterrats amb caixes de formigó per salvar la infraestructura viària de la C-15, com succeeix a la zona de la Clota. El torrent de Brivons travessa la faixa central del municipi i solca d'Est a Oest la plana que dóna nom al municipi. Neix com a tal a la cota 210 i abandona el terme a la cota 186, després de 2,7 quilòmetres de recorregut. Es tracta d'un desnivell modest que obliga l'aigua a realitzar tortuosos meandres, en especial a la zona de l'Esquerda, i que n'afavoreix l'estancament superficial i la formació de canyars (Arundo donax) i canyissars (Phragmites australis), així com l'aparició del saüc (Sambucus nigra), allà on les condicions d'assolellament ho permeten. En una d'aquestes terrasses al·luvials del marge esquerre s'ha establert una petita zona d'horts. En aquest indret, la llera ha erosionat el sòl sorrenc fins a excavar-ne un congost força sinuós, ja sia en forma de talús o de tall abrupte, gairebé vertical, que deixa a banda i banda sengles plataformes consagrades al conreu de la vinya. A la riba dreta trobem la propietat del mas la Sala, i a l'esquerra, les de can Fontanals i les Berguedanes. A mida que avança el seu curs, els pendissos laterals s'amoroseixen i les comunitats vegetals de ribera són substituïdes progressivament pel bosc mixt mediterrani de pi blanc i alzinar, amb presència esparsa d'alguns exemplars de roure (Quercus pubescens) i gatell (Salix atrocinerea), com passa en el gual de nova construcció que duu al camí de les Vinyes Llargues, sota la Sala. Dins la fondalada hi ha un rec irregular de poc més d'1 metre d'amplada i 80 cm de fondària, amb diversos tolls per efecte de laminació i alguns espais inundables en cas d'avingudes. Dins la seva llera trobem la font de can Fontanals, amb coberta abundant de roures en el talús, així com de pollancres i plàtans dins la llera. Entre les espècies autòctones s'hi observa alguns tanys de freixe (Fraxinus angustifolia) i salze o sarga (Salix elaeagnos), i, entre les al·lòctones, es constat la presència incipient de l'ailant (Ailanthus altíssima). La principal problemàtica del torrent, però, és la mala qualitat de l'aigua que hi circula i que es filtra al subsòl sense depurar procedent de la xarxa de clavegueram de Puigdàlber. Malgrat els canvis de nom que rep al llarg del seu recorregut, el considerem un mateix torrent. Aquesta continuïtat fluvial es pot salvar mitjançant sengles guals de formigó a l'alçada de l'Esquerda i la Sala, o bé per mitjà d'un pont i una palanca (només apta per a vianants, actualment tancada) a l'entorn de can Fontanals, abans de trobar un nou pas a nivell a la Parellada, ja dins el terme de Subirats. 08164-88 Sector central del municipi, en direcció Est-Oest 41.4114600,1.7058200 391836 4585243 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59210-foto-08164-88-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59211 Torrents del Romaní i Santa Fe https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-del-romani-i-santa-fe Curs hidrogràfic estacional situat en l'extrem sud-occidental del municipi que tanca la porció triangular del municipi que s'estén entre Puigdàlber i l'autovia C-15. El torrent neix en les immediacions del nucli urbà de Guardiola de Font-rubí i el seu eix en fa de partió per espai d'1,2 quilòmetres fins arribar al pont de Baldús. Just abans del viaducte es produeix la unió per la dreta del torrent de Baldús, i del seu aiguabarreig en resulta el torrent de Santa Fe, que fa de partió entre els termes del Pla i Santa Fe del Penedès durant 500 metres suplementaris abans d'escolar-se en direcció a Subirats. Malgrat els canvis de nom, el considerem un mateix torrent a efectes de continuïtat fluvial. En tot aquest recorregut, la llera amb prou feines s'enfondeix 10 metres, en passar dels 207 als 196 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Tot plegat afavoreix la presència d'un petit cabal superficial i fins l'aparició de brolladors com la font de Baldús, així com la infiltració d'aigua en la capa freàtica. Això té efectes sobre la vegetació, típicament riberenca. A diferència d'altres torrents del municipi, la llera és ampla i codolosa, a bastament poblada d'àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), que constitueixen la comunitat primària hegemònica. 08164-89 En el quadrant sud-oest del municipi, en la partió amb els terme de Font-rubí i Santa Fe del Penedès 41.3949200,1.7084000 392024 4583403 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59211-foto-08164-89-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59212 Torrent de l'Aguilera i les Tarumbes https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-laguilera-i-les-tarumbes Curs d'aigua intermitent que neix a la depressió situada entre el Mas Rovira i la Serra de l'Aguilera, dins el terme de Torrelavit. El torrent penetra en terres del Pla del Penedès en les immediacions de la masia de l'Aguilera, de la qual en manlleva el nom fins a la seva confluència, aigües avall de la Planta, amb el torrent de can Cerdà de Palou o de Matamargó, que davalla paral·lel a la carretera BV-2153. A partir d'aquest punt, el torrent solca la plana fins arribar a les Tarumbes, veïnat que el bateja de nou. Tot i els canvis en la denominació, el considerem una sola unitat a efectes de conca hidrogràfica. El torrent recorre 3,1 km dins el terme municipal, des de la cota 230 fins a la 180. Discorre en paral·lel, perfectament equidistant, als torrents de can Janes, a llevant, i del Mas Rovira, a ponent, separat per les planes del Maset i de cal Feset, respectivament. Entre els dos extrems és creuat únicament en tres punts: dos en el seu curs alt -ponts de l'Aguilera i de Cerdà, a les cotes 230 i 212- i un en el seu tram inferior- gual de les Tarumbes, a la cota 181. Pel que fa a l'orografia, dibuixa una fondalada d'entre 60 i 90 metres d'amplada amb desnivells laterals inferiors sempre als 20 metres respecte de la plana circumdant. Dins seu s'hi desenvolupa un hàbitat de bosc mixt mediterrani amb algunes espècies vegetals pròpies dels ambients de ribera, segons les condicions d'assolellament, humitat i estagnació d'aigua en superfície. L'estrat arbori és dominat per les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc d'alzina (Quercus ilex) i exemplars més o menys esparsos de roure i pollancre, al costat d'espècies arbustives i herbàcies com l'arç blanc (Crataegus monogyna), l'arítjol (Smilax aspera), les lianes de vidalba o ridorta (Clematis vidalba), l'heura (Hedera helix) i la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) a les obagues, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i l'esparreguera (Asparagus officinalis), al solell, i, en menor mesura, el garric o carrasca (Quercus coccifera) i la ginestera. Entre les espècies al·lòctones destaca la canya (Arundo donax) en alguns marges assolellats i, sobretot, l'acàcia (Robinia pseudoacacia). 08164-90 En el sector central del municipi, en direcció est-oest. 41.4206500,1.7208900 393111 4586244 08164 El Pla del Penedès Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59212-foto-08164-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 2153 5.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59213 Plàtans de can Fontanals https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-fontanals XX Plantació lineal formada per dos grups de 10 i 6 exemplars de plàtans (Platanus hispanica) situats a l'entorn de la casa nova de can Fontanals, en el marge esquerre del camí que mena al Serral. Els arbres devien ser plantats per aquella propietat amb finalitats ornamentals i pràctiques -com ara procurar ombra a l'estiu- i la seva distribució dibuixa la traça original del camí antic, ja que la primera renglera, situada entre la cruïlla del Camí Nou i la casa, comença ben bé arran del voral i acaba amb la meitat dels exemplars dins la tanca metàl·lica de la finca. La segona alineació s'inicia tot just sobrepassada l'edificació i descriu un semi-arc a una distància mitjana de 3 metres del camí. Les dues alineacions presenten la mateixa cadència entre peus, de port mitjà i troncs de 80 a 100 cm de perímetre. En general, mostren apareixen ben formats i mostren un bon estat fitosanitari, sense feridures dignes d'esment ni podes agressives. Com a curiositat, notarem que el quart arbre de la segona alineació té dos peus bessons d'una mateixa soca. Una mica més endavant hi ha dos plàtans aïllats, de les mateixes característiques que els anteriors. Tots ells apareixen a l'ortofoto de 1946, la qual cosa els dóna una edat de més de 80 anys. 08164-91 Casa nova de can Fontanals 41.4094000,1.7179100 392843 4584999 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59213-foto-08164-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59213-foto-08164-91-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59214 Figuera de Matamargó https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-matamargo XX Exemplar de figuera (Ficus carica) de mides monumentals situat en un extrem de la vinya de Matamargó com a producció agrícola complementària i lloc d'ombreig i descans. La soca fa 1,6 metres de perímetre i dóna origen a mitja dotzena ramificacions en totes direccions, així com a diversos repeus. La capçada assoleix una altura propera als 12 metres i els 20 metres de diàmetre. Les seves branques han engolit un parell de cirerers i el cablejat de l'estesa elèctrica de baixa tensió que travessa la vinya en sentit E-W, així com un parell de cirerers. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions modestes, alineada amb dos exemplars més avui desapareguts i ocupant una posició centrada al mig de la plantació, senyal inequívoc de l'avanç de la brolla en detriment de la vinya en aquests darrers temps. 08164-92 Vinya de Matamargó 41.4307200,1.7313300 393999 4587349 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59214-foto-08164-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59214-foto-08164-92-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59215 Figuera del camí de cal Jofrè https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-del-cami-de-cal-jofre XX Exemplar de figuera (Ficus carica) de port monumental situat al peu d'una de les vinyes de la plana agrícola que hi ha entre el torrent de Marrugat i cal Jofré com a producció agrícola complementària. Es tracta d'un arbre compensat i ben aconduït. El tronc fa 2 metres de volta de canó i dóna origen a dues ramificacions simètriques de 1,68 i 1,7 metres de perímetre. La capçada assoleix una altura propera als 8 metres i els 10 metres de diàmetre. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions importants. 08164-93 Camí rural de Vilafranca a Terrassola s/n, a 350 a l'est de cal Jofrè. 41.4216200,1.7320300 394043 4586338 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59215-foto-08164-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59215-foto-08164-93-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59216 Oliveres del camí de cal Feset https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-cami-de-cal-feset Conjunt arbori lineal format per diversos peus d'olivera (Olea europaea), sense que es pugui precisar el número exacte d'exemplars. Es tracta de soques molt velles distribuïdes en quatre motes de terra consecutives en un lapse de 50 metres de distància. A cada monticle hi ha un nombre de soques que oscil·la entre 6 i 2, però amb arrels comunes en la majoria de casos. L'olivera és una arbre de fulla perenne i port baix, amb troncs entortolligats de 2 metres d'altura abans de ramificar-se. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. La proximitat dels peus fa que la major part de branques dibuixin un anell excèntric, la qual cosa dóna lloc a la formació de capçades conjuntes de 9 metres de diàmetre. De Nord a Sud, la primera agrupació aplega sis soques: la més gran fa 1,8 metres de volta de canó; les mitjanes oscil·len entre 1,55 i 1,3 metres, i les petites en fan 0,8. El segon grup presenta cinc soques, les més grans de les quals amiden 2,18 i 1,58 metres. El tercer conjunt és format únicament per dues soques esqueixades, de 3,6 i 2,85 metres de volta de canó. L'últim grup es divideix en tres arbres més de 2,9, 1,88 i 1,2 metres. Els arbres apareixen en l'ortofoto de l'any 1946, però són molt més vells. En molts casos, l'edat de les arrels pot ser superior a la del seu tronc. Ni tan sols a través dels anells de creixement que queden a la vista resulta fàcil determinar-ne l'edat, a causa del seu càmbium asimètric, el procés de maduració i la naturalesa recargolada de la seva fusta. 08164-94 Lateral nord del camí rural de cal Feset, a 240 m al sud-est de la masia. 41.4133400,1.7244600 393397 4585428 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59216-foto-08164-94-3.jpg Inexistent Medieval|Romà Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 85|83 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59217 Figuera de la plana de cal Feset https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-plana-de-cal-feset XX Exemplar de figuera (Ficus carica) de port monumental situat al mig d'una de les vinyes del pla de cal Feset com a producció agrícola complementària i lloc d'ombreig i descans. Es tracta d'un arbre compensat i ben aconduït. El tronc fa 2,5 metres de volta de canó i dóna origen a tres ramificacions d'entre 1,5 i 1,4 metres de perímetre. La capçada assoleix una altura propera als 6 metres i els 8 metres de diàmetre. L'arbre apareix en l'ortofoto de l'any 1983 amb dimensions importants. 08164-95 Vines del pla de cal Feset, a 107 metres al nord del camí de cal Feset. 41.4134900,1.7260400 393529 4585443 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59217-foto-08164-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59217-foto-08164-95-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59218 Cedres de l'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-laguilera XX Grup format per tres cedres (Cedrus) de grans dimensions situat en el vèrtex nord-occidental del bosquet de pi blanc i alzina situat a llevant del complex edificatori de l'Aguilera. La plantació està disposada en línia, amb distàncies massa curtes entre les soques, la qual cosa en pot haver perjudicat el desenvolupament del conjunt. L'exemplar de més envergadura se situa a ponent, amb una volta de canó de 2,76 metres de perímetre i una altura aproximada de 15 metres, amb la capçada típicament tabular dels exemplars madurs distribuïda en tres nivells: els dos inferiors formats per branques semi-horitzontals de 7 a 9 metres de llargària i un de superior compost de branques afilades. Els altres dos exemplars han acusat factors com l'excessiva proximitat entre peus i la competència pels recursos hídrics d'altres arbres, per la qual cosa presenten un desenvolupament inferior i un estat fitosanitari regular. L'exemplar del mig té una volta de canó de 1,9 metres de perímetre i una altura aproximada de 10 metres, amb algunes branques seques al costat de ponent; mentre que el de l'extrem oriental, un tronc d'1,8 metres i una altura intermèdia, es troba en pitjors condicions i presenta branques seques en tot el contorn. Tots tres arbres apareixen en l'ortofoto de 1946 i devien ser plantats amb finalitats ornamentals, com correspon als atributs d'aquestes coníferes de port gran, capçada grossa i fulla perenne sempre verda. 08164-96 Masia de l'Aguilera, en el bosquet situat a 20 m. a llevant. 41.4281100,1.7175200 392841 4587077 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59218-foto-08164-96-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59219 Camí arbrat de l'Aguilera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-arbrat-de-laguilera XX Plantació formada per dues línies paral·leles de 26 xiprers (Cupressus sempervirens) de 8 a 12 metres d'altura situats a banda i banda de la costa pavimentada que mena a la masia de l'Aguilera, entre dues terrasses de vinya. Al costat de tramuntana trobem 14 exemplars, mentre que al costat del migdia en falten dos per completar la sèrie (el primer i el tercer, començant per baix). La distància entre peus és de 10 metres, una cadència que permet la seva alternança amb una plantació d'oliveres en posició intercalada. En l'ortofoto apareixen tots els exemplars d'una i altra espècie, de manera que alguns devien morir i no van ser reemplaçats. Es tracta de dos arbres típicament mediterranis, perfectament adaptats a sòls àrids i temperatures càlides o temperades. Ultra el seu rendiment agrícola, l'olivera ha esdevingut també un arbre ornamental. Tanmateix, l'objecte de la plantació cal cercar-la en el seu simbolisme. A Catalunya, el xiprer és senyal de benvinguda i hospitalitat. Per la seva longevitat, les dues espècies es relacionen amb la immortalitat, una idea reforçada pel fet que es tracta d'arbres de fulla perenne, sempre verds i de fusta incorruptible per les seves resines. A més, la capçada estreta del xiprer i les seves branques erectes i arrapades al tronc l'enfilen directament cap al cel, casa de Déu i lloc de descans etern. Per aquestes raons, el xiprer s'ha plantat en cementiris i en les immediacions de tota mena d'edificis religiosos, com podria ser el cas de la Mare de Déu del Roser. 08164-97 Masia de l'Aguilera, tram nord del camí veïnal que uneix la masia amb la carretera BV-2153. 41.4268300,1.7173000 392821 4586935 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59219-foto-08164-97-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59220 Alzina de la vinya de la Casa Alta https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-vinya-de-la-casa-alta XX Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat en el marge d'un camí que separa dues plantacions de vinya, en les proximitats de la Casa Alta. Per la seva ubicació, dins el rec d'una terrassa intermèdia i sota l'angle d'una plataforma de conreu superior, l'arbre rep les aigües d'escorrentia d'una gran superfície de terreny, la qual cosa n'afavoreix el creixement. El tronc fa 2,4 metres de perímetre i dóna origen a dues ramificacions igualment robustes, d'entre 1,2 i 1,7 metres de perímetre. L'equilibri i formació de la capçada, però, s'han vist sensiblement afectats per la tala de diversos braços i branques, sense observar cap criteri silvícola. Malgrat aquesta desproporció, especialment visible al sector de migdia, la capçada depassa els 15 metres d'alçada i arriba als 13 de diàmetre. La soca, al seu torn, presenta una feridura de grans proporcions amb restes de crema, possiblement causada per un llamp. Tanmateix, l'estat fitosanitari és correcte, sense malures ni decaïment de fulles. 08164-98 A la vinya de ponent de la Casa Alta, al sud-est de la barriada de Bonavista. 41.4180500,1.7249700 393447 4585951 08164 El Pla del Penedès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59220-foto-08164-98-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59221 Alzina de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-sala XX Exemplar aïllat d'alzina vera (Quercus ilex) situat a 60 metres del camí que va de can Fontanals la Sala, en el marge d'una esplanada situada a llevant d'aquest mas. Antigament el nivell de terres era més baix i s'havia fet servir el tronc de l'arbre per sostenir un dels extrems de l'estenedor. En caure en desús, el filferro hi va quedar nuat fins a ser engolit, raó per la qual l'escorça presenta una vira molt discreta a tot el volt. El tronc fa 2,65 metres de perímetre i dóna origen a cinc ramificacions ben repartides i igualment robustes a partir dels 2,5 metres d'alçada. L'arbre ha patit pocs talls i presenta un estat fitosanitari correcte, amb una capçada ampla, densa i ben equilibrada de 20 metres d'alçada i 18 de diàmetre. 08164-99 La Sala, a 10 m al nord del vèrtex més septentrional del conjunt d'edificis. 41.4101900,1.7113100 392293 4585095 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59221-foto-08164-99-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer 98 2151 5.2 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59222 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-17 DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL, pp. 150-151. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa, pp. 233-234. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena, pp. 201-2015.  XVIII-XXI És la festivitat més arrelada al municipi. Se celebra a l'entorn del 30 de juliol, coincidint amb l'onomàstica dels sants Abdó i Senén. L'Ajuntament n'és el principal responsable de l'organització des de 1979, quan va prendre el relleu de la Societat Recreativa. Avui dia, el programa d'actes s'inicia amb el tradicional repic de campanes del divendres i finalitza amb la traca final del dilluns. Entremig hi ha el pregó inaugural i la missa solemne, d'altres activitats sempre canviants, d'acord amb les propostes de la Comissió de Festes: cantades d'havaneres, nit de música jove, matinades, partit de futbol, espectacles per a la mainada, ball de nit, cercavila a càrrec dels gegants, sessió de teatre, etc. Des de 1983, la majoria dels actes es concentren al poliesportiu municipal. En acabar les funcions religioses de diumenge i la cercavila popular, encara hi ha qui conserva el costum de celebrar a casa el tradicional dinar de Festa Major a l'entorn d'un plat de capons rostits, amb familiars i amics. 08164-100 Nucli urbà del Pla del Penedès Antigament, la Festa Major tenia lloc a l'entorn de l'església de Santa Magdalena. Aquesta festa té arrels baix medievals i es va popularitzar el segle XIV en honor a la patrona, per la qual cosa se celebrava el 22 de juliol, tot i que en ocasions s'allargava uns dies més, segons el criteri del rector o vicari de torn. Segons alguns autors (LLORAC, 2015:233), la data i l'advocació es va canviar al segle XVIII en favor dels sants màrtirs Abdó i Senén, àmpliament venerats per la pagesia del Pla i Lavit. El dia abans tenia lloc un mercat de d'aviram i de ramaderia ovina i vacuna que era molt concorregut. Segons un programa de festes de l'any 1863 (QUERALTÓ, 1994:211), el 30 de juliol hi havia ofici solemne amb orquestra i una processó que l'obria el ball de bastons. Per la tarda hi havia ball a la sala del senyor Almirall, sopar típic i focs artificials. L'endemà se celebrava una missa en honor a Sant Sebastià i una nova sessió de ball. La festivitat va coincidir fins a 1880, aproximadament, amb la de Lavit; per la qual cosa els feligresos de totes dues parròquies s'aplegaven en un lloc proper a la creu de Lavit (LLORAC, 2015:233) -o en les proximitats de can Cerdà de Palou (DDAA, 2011:150), segons les fonts- i celebraven un dinar conjunt que era anomenat ‘el dia del pa i la ceba'. Cada comunitat duia en processó la creu de la seva parròquia i pregaven perquè els patrons, també coneguts com Sant Nin i Sant Non, protegissin els conreus de les pedregades d'agost i setembre. Al primer terç del segle XX, les activitats lúdiques eren organitzades per les dues societats recreatives de la població: el Centre i el Casino. Després de la Guerra Civil se'n va fer càrrec el Centro de Educación y Descanso i a partir de 1965 es va començar a celebrar el darrer diumenge de juliol i durava de dissabte a dilluns. 41.4180100,1.7107600 392260 4585964 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59222-foto-08164-100-2.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. 98|94 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
59223 Festa de les Torrades https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-torrades DIVERSOS AUTORS (2011): El Pla del Penedès. Entre un mar de vinyes, Ajuntament del Pla del Penedès-Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. LLORAC I SANTIS, Salvador (2015): El Pla del Penedès. Un municipi al cor de la comarca del Penedès històric, El Cep i la Nansa. QUERALTÓ SEGARRA, Pere (Coord.) (1994): El Pla, històries de l'ahir i de l'avui. Parròquia de Santa Magdalena del Pla del Penedès, Parròquia de Santa Magdalena. XIX-XXI És la festa que dóna més anomenada al poble i ha esdevingut una de les més representatives de la comarca, per la qual cosa hi assisteixen molts forasters. Se celebra el diumenge de carnaval. El ritual comença amb una cercavila amb els grallers del Pla, i a les 10h s'encenen unes fogueres amb vergues de sarga i llenya apilada a la plaça de Catalunya per torrar-hi llesques de pa de pagès i escalivar les arengades. Mana la tradició que els llescats de pa rodó s'empalin a la punta d'una canya i que aquesta s'acosti al caliu de les brases, per la qual cosa cal la col·laboració de la persona que fa el mateix des de l'altre costat de la foguera per informar de quan estan ben torrats. Aleshores, s'enretira, s'amaneix amb oli d'oliva i sal, i s'hi afegeix l'arengada. Tot plegat es menja a peu dret acompanyat d'un bon raig de vi servit en porró. En acabat, al migdia, es fa ball; a la tarda, festa de disfresses infantils, i, a la nit, concurs de disfresses per a adults. 08164-101 Nucli urbà del Pla del Penedès El seu origen es relaciona amb una variant de la festa del pa i la ceba que fins al mitjan segle XIX celebraven els habitants del Pla i de Lavit com a acte de germanor a la Creu de Lavit, de la qual n'hauria servat l'esperit de germanor. D'altres fonts, en canvi, diuen es va començar a celebrar a finals del segle XIX, després de la plaga de la fil·loxera, el dimarts de carnestoltes. 41.4178800,1.7082300 392048 4585953 08164 El Pla del Penedès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59223-foto-08164-101-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Àlex Asensio Ferrer Festa inclosa en Inventari del patrimoni festiu de Catalunya, sense valor de protecció. 98 2116 4.1 3 Patrimoni cultural 2025-10-15 07:02
Estadístiques 2025
patrimonicultural

Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5