Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43345 | Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-queralt | ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A.: Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra, 1979, pàssim. ARMENGOU i FELIU, Josep: El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàssim. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. | La Serra de Queralt forma part del conjunt de serralades prepirinenques del Berguedà. Als seus peus s'obre ja la Depressió Central. És formada per un conjunt arrenglerat de gran singularitat geològica. A nivell florístic cal destacar l'interès micològic dels boscos de coníferes amb una bona representació dels fongs de muntanya. El solell de la muntanya, majoritàriament pedregós, és cobert de vegetació de poca alçada, com garrigars i boixos, mentre que a l'obaga destaquen les grans pinedes de 'pinus silvestris', que li aporten una gran singularitat. | 08022-155 | Al nord-oest del nucli urbà | Recentment ha estat declarada Parc Especial d'Interès Nacional, entre els municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, que ocupa un total de 635 hectàrees. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 52670 | Conveni de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conveni-de-lhospitalet | ÁLVAREZ JÁUREGUI, Clara (2011). El conveni de l'Hospitalet. Guerra i vida quotidiana al segle XVIII. Beca del Museu i de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet (convocatòria edició 2010). https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0033022.xml | XVIII | Acord signat a L'Hospitalet de Llobregat, el 22 de juny de 1713, entre el comte de Königsegg, representant del lloctinent Starhemberg, cap de les forces del rei arxiduc Carles III a Catalunya, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, durant la guerra de Successió. El conveni establia, d'acord amb els termes del tractat d'Utrecht, l'evacuació de les tropes austriacistes del Principat, de Mallorca i d'Eivissa i el lliurament de Barcelona o de Tarragona a les tropes de Felip V com a garantia. A més de constituir un abandonament dels catalans sense llur consentiment, representà per a les forces borbòniques la possessió de Tarragona, fet que comprometia greument les possibilitats de resistència dels catalans. A continuació podeu llegir la transcripció extreta d'Álvarez (2011): 'Acuerdo y combención écha para la execución del tratado de evaquación de la Cataluña y Yslas de Mallorca y Ybiza, acordado en Utrecht el Día Catorze de Marzo de este Año, entre los sres. Conde de Kinigsegg, y Marqués de Ceva Grimaldi, diputados para este efecto, por los sres. Mariscal Conde de Starhemberg y Duque de Populi, comandantes en xeffe de las tropas de una y otra parte; con yntervención de los sres. Thomas Swanton y Antonio Wescombe diputados por el sr. Almirante Jennings. 1º La cessasión de Armas empezará en Día primero de Jullio de este pressente Año, assí por Mar como por tierra. 2º Quince Días despues (és a decir) el quince de Jullio, se entregará a Barcelona, y se retendrá a Tarragona la Potencia que evaqua, con el distrito competente y correspondiente a la subsistencia de las tropas que quedasen: Y en caso de yntervenir alguna dificultad sobre la entrega de Barcelona (aunque no se supone) se entregará a Tarragona, y se retendrá a Barcelona con el distrito competente y correspondiente, ala subsistencia de las tropas que quedasen. 3º Despues de haverse evaquado una de las dichas Plazas, sea Barcelona o Tarragona, se executara lo mismo con las demas segun expressa el tratado. 4º Se evaquará assimismo las Yslas de Mallorca y Ybiza conforme refiere el tratado. 5º Por lo que mira ala Arttillería se executará como lo expressa el tratado, nombrando comissarios de una y otra parte para su execución: pero, no obstante se podrá hacer una compensación de las Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra, que se hallaran en las Plazas y puestos de las montañas, pertenecientes ala Potencia que sale, con otras Piezas, Morteros y ynstrumentos de Guerra que se Hallaran en las Plazas marítimas, o en cercanías del Mar, pertenecientes a la Potencia que entra para facilitar de esta forma el embarco. 6º Será permitido á todas las Familias y Personas refugiadas en Barcelona (lo demas de Cataluña) y Yslas de Mallorca y Ybiza, de qualquiera nación, exercicio, distinción y calidad que sean, el quedarse con toda seguridad en los parages donde al pressente se hallan; y á todas y todos los que quisiesen seguir, la Potencia que hace la evaquación seles habrá de dar Passaportes competentes para la seguridad de su viage (y discurso de éll tanto por Mar como por tierra) siempre y quando hallen comodidad de hacerle para Ittalia. 7º Las tropas que éstan baxo las órdenes del Sr. Duque de Populi podrán ponerse en marcha siempre que lo juzgue á proposito, para ponerse en possesión de una delas Plazas que se Señalare; pero bien entendido que no se han de acercar á Barcelona, ni Tarragona, antes del termino señalado y combenido, para dar una de dichas dos Plazas. 8º Todo lo demas se executará y cumplirá con toda buena feé por una y otra parte, én la conformidad que expressa él tratado. (Continua a Observacions) | 08101-445 | Arxiu General de Simancas (AGS) C. Miravete, 8 -47130- Simancas (Valladolid) | El context històric d'aquest document no és cap altre que la Guerra de Successió. El conflicte, iniciat amb la mort de Carles II el 1701, va desenvolupar-se en una guerra de caràcter internacional fins el 1714. El que havia de ser un assumpte només de la corona espanyola va acabar creant un conflicte dinàstic entre Borbons i Hausburgs que es va estendre a altres països com Anglaterra i Portugal. La guerra en si, però, va acabar més focalitzada a la Península Ibèrica, on es van enfrontar partidaris austriacistes i filipistes. | 41.3607700,2.0973500 | 424501 | 4579200 | 1713 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52670-foto-08101-445-3.jpg | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Malgrat sembli que a primera vista, la única relació entre aquest document i l'Hospitalet sigui el nom perquè es va signar en un lloc indeterminat de la ciutat, afectà d'una manera directa perquè, com diu Clara Álvarez (2011): 'es va demanar molt més del poble, allotjament, menjar, farratge, etc. Es van desmantellar directament cases per utilitzar la seva fusta i ferros en el setge de Barcelona'.Existeix la llegenda d'aires romàntics que el Conveni es va signar al carrer Xipreret, últim vestigi pràcticament d'aquell poble que va ser. Però no n'hi ha proves. També és possible que es signés al campament del exèrcit instal·lat en aquell moment a L'Hospitalet, o a la guarnició que s'havia acomodat al hostal de Collblanc.(Continuació descripció)9º En caso de que los Communes y Brazos de Barcelona y Cataluña, quisiésen diputar una ó mas Personas de sus cuerpos se les dará Passaporte, luego que le pidan, para hir a verse con el sr. Duque de Populi, y ésto mismo se executará con todas las Personas y Familias refugiadas en Cataluña y de las Yslas de Mallorca y Ybiza.10º El embarco de las tropas se executará por los parages que el sr Almirante Jennings, tubiere á proposito, aunque sea ala vista de las Plazas ocupadas.11º Haviendose propuesto al sr. Marques Grimaldi, de que en caso yntervenga alguna dificultad, para la entrega de Barcelona, y que también se hallen dificultades, para quedarse en ella (ó sus cercanias las tropas remanentes despues del primer embarco) puedan ponerse las mismas en Ostalrich y Blanes, con el distrito combeniente asu comodidad y subsistencia, y no haviendo combenido dicho sr Marques; se remite el sr Mariscal, Conde de Starhemberg, alo que decidiere él sr Duque de Populi mismo, pues declara dicho sr Mariscal no tener otro fin en esto, que la mayor seguridad de sus tropas.Hecho en Ospitalet al veinte y dos de Junio de Mill settecientos y treze.Firmen: El Conde de Kinisegg. Wescombe. T. Swanson. Grimaldi.' | 94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56790 | Serra de Can Valls i Barranc de l'Home Mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-can-valls-i-barranc-de-lhome-mort | ÁLVAREZ BURGOS, F. (1982) Prontuario de la moneda romana. Madrid: Vico. BARRASETAS, M.E. (1993) 'Camí de la Serra de can Valls'. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. SUBIRANA,R. (1979) Obra Sabadellenca 1953-1978. Edició d'Homenatge. Sabadell: s.n., p.308-309. VENTURA, Ll. (1985) El Meu Poble. Caldes de Montbui: Cal·lígraf. | XIXaC-IIdC | Són visibles restes però no estructures clares. | El jaciment es troba a la serra de can Valls, a la riba dreta de la riera de Caldes. En el Museu Parroquial hi ha diversos materials arqueològics procedents d'aquest indret, dels que es desconeixen l'autor i anys de les troballes. Foren localitzats als marges del camí, a mig pendent, a la vora dels camps de conreu, a prop d'una gran alzina isolada al cim del turó. Es té notícia de que s'han perdut escultures femenines de marbre, de les que només en queda el dit d'una d'elles. Al museu es troben exposades grans gerres amb nanses de llengüeta i vora decorada, fragments de ceràmica romana (sigil·lada clara), i l'esmentat dit de marbre. Subirana, l'any 1968, hi va poder veure les estructures d'un dipòsit que són les que avui han desaparegut. Segons les seves descripcions era circular i de pedra amb les següents mides: 70 cm d'amplada, 43 cm de fondària i 53 cm d'alçada. També va recollir restes de dolia. Enric Puch i Ruth Ortonoves van fer unes prospeccions i van recollir ceràmica ibèrica no decorada de pasta tipus 'sandvitx', campaniana B, fragments d'àmfora greco-itàlica, parets fines, sigil·lada hispànica, tegulae i pivots d'àmfora. No s'hi trobaren estructures. Possiblement es tracta d'un jaciment d'època republicana (segles II-I aC) fins al segle II dC. L'any 1989, les excavacions dirigides per Eulàlia Barrasetas van permetre documentar diverses estructures i materials procedents d'una vil·la romana, amb una cronologia dels segles I-III dC. Amb motiu del projecte d'urbanització de la serra de can Riera-polígon II, l'any 2005, es va realitzar una intervenció preventiva a la zona afectada. Es van documentar sitges amb farciments de ceràmica comuna i africana i terra sigil·lada, i restes de murs. Al fons d'una de les sitges es va trobar una moneda de bronze de l'emperador Claudi, datada entre l'any 41-42 dC, pel que es pot establir l'amortització de les sitges entre els segles II-III dC. D'acord amb el registre global conegut, la vil·la s'estructuraria en torn a una zona d'hàbitat central amb diverses instal·lacions, amb un camp de sitges situat al sector oest i un altre de dolies emplaçat a la part est. L'estat actual del jaciment no és gaire bo, ja que la terra remoguda dels camps arriba a una cota inferior de la de les troballes a causa de la maquinària agrícola moderna. Tanmateix, és possible que les restes s'estenguin per l'espai circumdant i l'entorn immediat, tenint en compte, a partir dels paral·lels coneguts, l'extensió i la dispersió que presenten aquests jaciments tipus vil·la romana i camps de sitges. | 08156-50 | Serra de Can Valls | Es va recollir material arqueològic d'aquest jaciment a la dècada dels anys 40 del segle passat, però es desconeix l'autor. L'any 1989 en eixamplar un camí, es descobriren restes que motivaren una intervenció d'urgència. El propietari del càmping Palau va comunicar, l'any 1988, a E. Puch i R. Ortonoves que havia vist furtius buscant materials al turó veí. Per evitar-ho va fer tapar el lloc amb terra. Finalment, es va fer una excavaciód'urgència l'any 1989, dirigida per E. Barrasetas. Entre els anys 2005 i 2006 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva, amb motiu del projecte urbanístic del Pla Parcial Serra de can Riera - Polígon II de Palau-solità i Plegamans. | 41.5767700,2.1601700 | 429988 | 4603128 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56790-foto-08156-50-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | El material procedent d'aquest jaciment es troba al Museu Parroquial de Palau-solità i Plegamans.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 79|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 41883 | Can Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilalta-0 | ÀNÒNIM. 'Activitats. Descobriment d'una important vil·la romana.'. A: MUSEU. Mataró, 1948. ARRIBAS, A.. 'La arqueología romana en Cataluña'. A: Actas del II Symposium de Prehistoria Peninsular. Barcelona, 1963. p.194. BONAMUSA, J.. 'Restes d'un sepulcre romà al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.1. CLARIANA, J.F. 'Noves troballes de restes romanes en el Camí del Mig (Mataró)'. Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. p.53. CUYÀS, J.M.. A: Historia de Badalona. Badalona: Autor, 1976. III. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. Inscriptions romaines de Catalogne, IV. Barcino. 1. Paris, 1997. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I.. Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea (epigrafia romana del Maresme). 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. (Caixa d'Estalvis Laietana; 36). FERRER I CLARIANA, LL.. 'La capella prerromànica de Sant Cristòfol de Cabrils'. A: Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme. Mataró: Obra de Sant Francesc, 1963. p.21. GELPI, M.G.. 'Columna mil·liar (romana) a Vilassar de Mar'. La Clau. 4, p.9. GUARDIOLA, LL.. 'Vilassar de Mar'. VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. p.87. GUARDIOLA, LL.. Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, 1955. ILLA, J.. 'Les vies de comunicació del Maresme en l'Antiguitat'. Memòria d'Activitats del S.A.M.M.. p.104. LLEONART, R.. 'Noves descobertes romanes al Camí del Mig (Mataró)'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. 1, p.3. NUIX, J.M.. 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares II. Vilassar de Mar (Barcelona)'. Ampurias. 24, p.310. OLESTI VILA , O.. El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1995. (PREMI ILURO; 52). PREMI ILURO 1994. PALLARÈS, F.. 'La topografia i els orígens de la Barcelona romana'. Quaderns d'Arqueologia i Història de la Ciutat. 26, p.18-20. PREVOSTI, M.. Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 1981. 2. RIBAS, M. 'La Via Augusta en el Maresme'. Montaña. 71, p.265-270. RIBAS, M.. El Maresme en els primers segles del Cristianisme. 1. Barcelona: Rafael Dalmau, 1976. (Caixa d'Estalvis Laietana; 24). RIBAS, M.. El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1952. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12). RIBAS, M.. Els orígens de Mataró. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, 1988. (Caixa d'Estalvis Laietana; 8). SERRA RÀFOLS, J. de C.. 'Vilassar de Mar (Barcelona)'. Noticiario Arqueológico Hispánico. 3 - 4, p.1116. SERRA RÀFOLS, J.C.. 'Un mil·liari a Vilassar de Mar'. El Miliario Extravagante. 5, p.100-101. | I-II dC | Desaparegut per urbanització de l'entorn | Es tracta d'un jaciment d'època romana documentat arrel de diferents troballes efectuades des del 1948, quan fruit dels moviments de terres relacionats amb les tasques agrícoles de la zona, quedaren al descobert un seguit d'estructures que foren documentades per M. Ribas abans de ser destruïdes. Les estructures documentades es basaven en un conjunt d'habitacions amb parets obrades amb pedres i carreus de mida gran als angles. Algunes de les estances presentaven estucs, i dues de les habitacions estaven pavimentades amb opus signinum. En un altre punt del jaciment, en un marge, s'hi localitzà un lacus fragmentat a causa dels rebaixos del terreny. Al costat d'aquestes estructures, s'exhumaren restes d'una quantitat indeterminada d'enterraments en tegulae de secció quadrada. D'entre el material recuperat per M. Ribas hi ha ceràmica terra sigil·lada, doli, àmfores, ceràmica a mà i a torn i tres monedes de bronze d'època imperial. Posteriorment, el 12 de juny de 1954, arrel de noves remocions de terra es localitzà in situ un mil·liari de més de 2 m. d'alçada per 60 cm. de diàmetre, amb un basament de secció quadrada de 90 cm d'alçada. Era obrat amb pedra sorrenca, probablement provinent de Montjuïc, i conservava les tres darreres línies d'inscripció. Arrel d'aquesta troballa s'efectuà una intervenció arqueològica al juliol de 1954 a càrrec de M. Ribas, qui documentà un tram de via romana, identificada com la Via Augusta, la qual transcorreria paral·lela a la línia de costa i molt a prop del Camí del Mig. La via constava d'uns 9 metres d'amplada i presentava un mur a cada costat; a la banda de mar feia 20 m. de longitud i al sector de muntanya uns 65 m. Al costat de la via s'hi localitzà una necròpolis amb divuit enterraments en tegulae, tres en fossa, un en caixa de pedra i dos monuments funeraris; un de base quadrada i pavimentat amb opus signinum i un altre de base rectangular, a banda d'una fossa quadrada excavada al natural interpretada com a una ossera. Aquestes troballes permeten establir la presència en aquest indret, d'un establiment rural d'època romana tipus vil·la, d'una banda, i d'un tram de la Via Augusta, d'altra. La vil·la documentada, situada de manera estratègica a tocar de la Via Augusta, presentava estructures pertanyents tant a la part residencial -habitacions amb estucs i paviments d'opus signinum - com a la part rustica - dipòsits- i amb una àrea de necròpolis vinculada. La cronologia de l'establiment es pot establir dins el període altimperial en relació als materials apareguts. El tram de Via Augusta documentat, amb enterraments al seu voltant, permet constatar la fossilització d'aquest vial en l'actual Camí del Mig. | 08029-145 | C-32, km. 94,5 | 41.5172600,2.3918700 | 449257 | 4596359 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Dolent | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | L'emplaçament del jaciment es troba en un punt on coincideixen els termes de Cabrera, Vilassar de Mar i Cabrils. Degut a la urbanització de l'indret el jaciment està desaparegut en bona part. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 59031 | Font de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-boiga | ÀLVAREZ i JAEN, Josep (1997). Fonts i llocs d'aprovisionament. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac i zones limítrofes. Treball inèdit. | La Font de la Boïga és una surgència natural que s'origina al capdamunt del torrent de la Font d'en Sala, un dels afluents importants de la Riera de Rellinars. El torrent neix per sota de la carena del Camí Ral, a 650 metres d'alçada per sobre del nivell del mar. L'accés es fa des de Casajoana enfilant-se cap el camí costerut que mena al Coll de la Morella. Un cop arribats a l'inici de la pista que en aquest indret s'ha cimentat, entrar pel vessant dret del camí en direcció nord-est per una antiga feixa sense mai deixar-la. La vegetació la va estrenyent, però el corriol continua fent un revolt que travessa una torrentera (que nodreix més avall el torrent de la Font d'en Sala). Encara uns metres més endavant, caminant per sota de la cinglera entremig de boixos fins arribar a una plataforma de pedra on a mà esquerra hi ha un amuntegament de rocs. La més planera porta la inscripció (feta no fa pas massa temps) 'SURGÈNCIA DE LA BOÏGA. Josep Àlvarez' . Al fons, en una raconada de la immensa cinglera de conglomerat pinyolenc, envoltada per boixos que colonitzen aquest paratge, s'observen tres punts arranats a la roca i envoltats de pedra tosca per on brolla l'aigua que es perd per un regueró cingle avall. | 08179-333 | La Boïga | El camí que mena a la font, un cop travessada la plataforma o codina per on vessa l'aigua cap baix del cingle continua en direcció sud-est fins a trobar la Font de les Cases i més enllà, la masia en ruïnes. Segons en Marc Malgosa, coneixedor d'aquests paratges, i que ha estat fonamental per localitzar-la, el camí, més enllà de la font està emboscat. Àlvarez, en el seu treball inèdit descriu la font de la següent manera: 'Es tracta d'un simple punt per on hi brolla aigua, mig amagat per la vegetació abundant que hi ha en aquesta raconada i per sota d'una roca vermellosa que sembla l'inici d'una torrentada. Cal dir que és un raconet molt bonic per la posició on es troba; que malgrat les poques pluges que hi ha enguany (5 de novembre de 1995) i per la relativa alçada on es troba, hi rajava aigua. Un rajolí minso però rajava, cosa que moltes fonts abundoses normalment, ara no ho fan'. Ramon Suades, autor de la Guia Interactiva del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac, la va visitar l'any 2009 en companyia de Cinto Cuyàs, Salvador Trulàs i Josep Abad. | 41.6492800,1.9301200 | 410910 | 4611390 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59031-foto-08179-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59031-foto-08179-333-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | L'accés s'ha de fer amb molta cura i amb precaucions per no caure pel cingle, ja que el terra humit rellisca molt en aquest indret. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 70020 | Vinseum. Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinseum-museu-de-vilafranca | www.vinseum.cat | XII-XXI | El Vinseum, Museu de les Cultures del vi de Catalunya és un museu situat a l'antiga casa-palau dels reis de la Corona d'Aragó a Vilafranca del Penedès, un edifici bastit als segles XII-XIII. Antigament havia estat anomenat Museu de Vilafranca-Museu del Vi. A banda de tota mena d'estris associats a l'evolució de la tecnologia aplicada a la vitivinicultura, és també el museu Comarcal del Penedès i per tant lloc de dipòsit del material arqueològic recuperat en els jaciments de la comarca. Actualment, la majoria d'aquest material no es troba exposat, sino als magatzems del museu. | 08288-145 | Plaça Jaume I, 1-5 de Vilafranca del Penedès | L'any 1936 l'edifici va ser comprat per l'Ajuntament de Vilafranca a la família Álvarez-Cuevas per tal d'ubicar-hi el museu. | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70020-foto-08288-145-2.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70893 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-31 | www.vallcebre.cat Programes Festa Major de Vallcebre. | XX | La Festa Major de Vallcebre es celebra el dia 15 d'agost, dia de la patrona de la població. Aquesta és una de les festes més emblemàtiques i importants que es fan al municipi. Al voltant d'una setmana és el que dura i les activitats que s'hi realitzen són principalment activitats de lleure i esbarjo, entre les que destaquen una caminada popular, els balls de saló, els jocs de taula, teatre o sopar de germanor. Sempre i quan la meteorologia ho permet, es fa a l'aire lliure, i sinó dins el recinte esportiu. La festa major no té una finalitat econòmica ni amb ànim de lucre, simplement busca diversió i espectacle. | 08293-10 | Vallcebre | Les festes majors vénen de molt lluny, de temps pre-cristians, quan s'instituïen celebracions per agrair a les divinitats els fruits de la terra. Algunes d'aquestes festes majors, originàriament paganes, foren cristianitzades. El lligam entre la festa major i el poble era tant, que moltes festes majors, des de l'edat Mitjana, es celebren el dia del sant patró de la població. La festa major sovint és la festa més grossa i esperada del poble i es celebren a l'estiu, generalment a l'agost, quan la sega i la batuda ja eren fetes, d'aquí es pot deduir el seu origen emminentment rural. Antigament la festa es feia per Sant Victo, al juliol, però degut a la feina que hi havia al camp, la Festa Major es passà a l'agost, per Santa Maria. | 42.2032000,1.8176000 | 402388 | 4673014 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70893-foto-08293-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70893-foto-08293-10-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 70942 | Festa de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara-0 | www.vallcebre.cat CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XX | Festa que es va recuperar l'any 2005. | La Festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners, es celebra cada any el dia 4 de desembre. Aquest mateix dia, a les 12 del matí, es fa una missa en honor a Santa Bàrbara. A continuació, es llença una traca i es surt en processó de l'església, amb Santa Bàrbara i la seva bandera, pels carrers del poble. Concretament, el seguici puja la carretera de les Mines fins arribar a la Plaça del Roser, on gira, i torna a baixar fins davant l'església. La festivitat continua amb un aperitiu per a tots els assistents i finalitza a la tarda amb un ball. La festa és gratuïta i són els ex miners del poble els que la paguen. | 08293-59 | Poble de Vallcebre. | Vallcebre era un poble miner i com a tal, organitzava una de les Festes més lluides en honor a Santa Bàrbara, la seva patrona. El dia abans brandaven les campanes per anuinciar la festa. L'endemà al matí, es feia un ofici solemne on cantava el cor de la parròquia i a tots els miners assistents se'ls hi donava un llum. Acabat l'ofici, una processó, amb la imatge de la Santa i la bandera, feia un recorregut pel poble. Aquest dia es nombraven els priors i priores (2 parelles: 1 de solters i una de casats). Aquests eren els encarregats d'assistir i presidir les festes que es feien a Vallcebre durant aquell any. Arran de la tancada de les mines (als anys 80), la Festa de Santa Bàrbara es va deixar de fer, però des del 2005, i gràcies a un grup d'ex miners, la festa s'ha tornat a recuperar, tot i que sense els priors i priores. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70894 | Festa Republicana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-republicana | www.vallcebre.cat | XX | És una festa recent que gaudeix de gran acceptació i participació. | La festa Republicana es celebra el primer dissabte del mes de juny. A les 9 del matí es surt de la plaça de l'església i es va caminant fins al capdamunt del cingle de l'Esdavella. Lloc on s'hissa l'estelada mentre es llegeix un manifest. Després es fa un esmorzar popular per a tots els assistents. La finalitat de la festa és manifestar la simpatia que hi ha per la sobirania del poble català i la simpatia envers la figura del model republicà. | 08293-11 | Nucli urbà i cingle de l'Esdavella. | Des de l'any 2004 es celebra la Festa Republicana. La idea va sorgir a partir de l' iniciativa d'un grup de joves del poble i any rere any s'ha anat consolidant. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70894-foto-08293-11-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70943 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-2 | www.vallcebre.cat | XIX-XX | La Festa de Sant Cristòfol és una celebració popular que combina elements religiosos, d'oci i esportius. El dia 10 de juliol és el dia de Sant Cristòfol, patró els conductors, però la festa es celebra durant el cap de setmana més pròxim a aquesta data. L'acte central i de més rellevància és la benedicció dels vehicles. Després de la celebració d'una missa, tots els conductors que ho desitgen, agafen el seu vehicle i en una filera, passen per davant de l'església, que és on es fa la benedicció. A part d'aquesta benedicció, que té lloc el diumenge al matí, es fa un ball discoteca la nit de dissabte, i un altre el diumenge a la tarda. | 08293-60 | Església Parroquial i principals carrers del poble. | Els origens de la Festa són difícils de concretar, però de ben segur que no és anterior al segle XIX. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70943-foto-08293-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 66426 | Parc de la Font del Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-del-boter | www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | En procés de recuperació natural. | Parc forestal per al lleure de la població de Santa Susanna. És una àrea allargada, al costat del torrent de la font del Boter, adequada amb taules i bancs, una font, etc. Recentment l'ajuntament hi ha efectuat una replantació d'espècies vegetals de ribera (oms, alocs, etc.) amb la finalitat de regenerar la vegetació autòctona. | 08261-86 | Parc de la Font del Boter | 41.6381400,2.6981200 | 474858 | 4609645 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66426-foto-08261-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66426-foto-08261-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 48536 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-1 | www.puntaires.com www.enciclopedia.cat | XX | Anualment té lloc la Trobada de Puntaires organitzada per l'Associació de Jubilats i Pensionistes d'Esparreguera, havent-se celebrat l'any 2008 la 16ª edició al cèntric carrer dels Arbres. La trobada acull un bon nombre de grups provinents de moltes localitats dels voltants: Abrera, Collbató, Martorell, Olesa de Montserrat, Piera, etc. Tradicionalment, a Catalunya s'utilitza la tècnica del coixí, que es treballa amb un patró de paper col·locat sobre un coixí cilíndric; d'aquí ve que a les trobades d'Esparreguera s'hi instal·li una parada de venda de patrons al servei dels participants. | 08076-184 | Carrer dels Arbres | Es tracta d'un tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn. Pot ésser de diferents materials: fil prim o gruixut, cotó, llana, seda i fils d'or i argent. Bé que la punta es fabricà des de l'antiguitat hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al s XV, sembla que primerament a Itàlia, d'on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes. Els principals tipus de puntes són a l'agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics. La punta a l'agulla té el seu origen en el brodat. Es treballa a partir d'un dibuix previ, abans fet amb pergamí i ara amb paper. El seu punt de partença són sempre les variants del punt de fistó. A partir del Renaixement els punts geomètrics foren substituïts pels motius florals. Durant el s XVII fou Venècia el centre de producció principal, que passà, durant el s XVIII, a Alençon i a Bayeux. Les principals puntes a l'agulla són les anomenades de: Venècia, Alençon, França, Brussel·les i Murano. La punta al coixí és treballada en un coixí, generalment cilíndric, damunt el qual hom subjecta un patró de paper on hi ha el dibuix que el puntaire ha de realitzar. Aparegué posteriorment a la punta a l'agulla. Té origen en el treball de teixir. Essent menys costosa que la punta a l'agulla, tingué una difusió molt ràpida. Les principals puntes al coixí són: les de París, Venècia, Arràs, Brussel·les, Flandes i Bruges. Varietats de la punta al coixí són la blonda, el guipur de Flandes i les puntes de Malines. Les puntes derivades de la malla són les puntes al ganxet, i la més apreciada és la d'Irlanda. La punta a la filoja és feta amb un fil fort i brillant, i la variant més apreciada és el frivolité. A la fi del s XVIII hom inicià la fabricació de puntes per procediments mecànics. El 1824 fou utilitzat el sistema jacquard per a llur fabricació, que es perfeccionà a la fi del s XIX. Aquest procediment permeté la difusió i l'abaratiment de les puntes i portà gairebé a la desaparició del treball artesanal i al seu encariment. Als Països Catalans els treballs de puntes eren una indústria important arreu de la Costa Brava. Durant el s XVII els centres puntaires més importants foren: Barcelona, Arenys de Mar, Pineda, Tordera, Malgrat i Mataró, i s'estima que hi havia 50.000 dones dedicades a aquest ofici. Al s. XIX, malgrat la fabricació industrial, aquests centres, de caràcter artesanals tingueren un moment de veritable esplendor. Per tal de conservar aquesta singular tècnica artesanal Francesca Bonnemaison i les germanes Raventós fundaren el 1910 la primera escola de puntaires, més tard (1962) renovada per les germanes Antònia i Montserrat Raventós, que la instal·laren al Palau de la Virreina de Barcelona. | 41.5391600,1.8686700 | 405632 | 4599230 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48536-foto-08076-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48536-foto-08076-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 78710 | Festes de Primavera de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-primavera-de-cal-pons | www.puig-reig.cat | XXI | Es celebren el cap de setmana més proper a la festa de Sant Jordi i tenen un marcat caràcter cultural amb l'objectiu de activar la vitalitat de la que fou una de les grans colònies tèxtils del municipi, Cal Pons. Concerts, presentació de llibres, visites guiades, recital de poesia, etc. Són els actes propis del diumenge, precedits per activitats més lúdiques per a la canalla, la tarda del dissabte (tallers, berenar, etc.). La festa s'organitza conjuntament entre el Parc Fluvial del Llobregat i l'Associació de veïns de cal Pons. | 08175-8 | Cal Pons o Colónia Pons | Les festes de Primavera de Cal Pons aglutinen els actes relacionats amb l'inici de la nova estació i vinculats a la festivitat de Sant Jordi; impulsades per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Puig-reig des del 2000, tenen la voluntat d'esdevenir un estímul cultural a l'entorn de la reivindicació del patrimoni de Cal Pons. | 41.9663200,1.8860100 | 407693 | 4646637 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78710-foto-08175-8-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 69896 | Cafeteria de la plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafeteria-de-la-placa-de-la-vila | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131 | XX | Edifici de planta trapezoïdal amb dues façanes, l'una, la principal, de prop de 5 m de llarg, que dóna a la plaça de la Vila i l'altra, de 9 metres de llarg al pas entre aquesta i la plaça de les Moreres. Disposa de planta baixa, dos pisos i terrat amb balustrada. La façana principal és simètrica, amb les obertures de la planta baixa reformades. Al primer pis hi ha dos balcons individuals amb barana de balustres mentre que al segon pis es troba un gran finestral tripartit que dóna a un balcó balustrat arrodonit. A la part superior de totes les llindes de la façana principal s'observen rajoles ceràmiques ornamentals. Pel que fa a la façana lateral, les poques obertures que s'observen actualment, són de petites dimensions i factura més recent. L'edifici va ser construït l'any 1926 segons que es pot llegir en l'esgrafiat del coronament de la façana principal, envoltat per motius vegetals i amb les inicials A i J a la part superior. | 08288-13 | Plaça de la Vila, 10 | L'única dada històrica que coneixem és la data que consta en la façana. | 41.3881800,1.5687400 | 380336 | 4582838 | 1926 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69896-foto-08288-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Actualment la planta baixa és ocupada per un bar que es traspassa. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 57918 | Cementiri Vell dels Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell-dels-seguers | www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/vell-seguers/ | XI-XXI | Està en desús i li manca manteniment | El denominat Cementiri Vell de Seguers, avui en desús, es troba adossat a la part posterior i a la paret lateral est de l'església de Sant Pere i San Feliu dels Seguers, al nucli de cases homònim. El recinte, de planta hemi-trapezoïdal irregular i d'una superfície d'uns 400 m2, està delimitat per una tàpia feta de carreus, amb un accés des de l'oest mitjançant una reixa molt moderna i un segon accés per l'oest (avui no practicable) tancat per una reixa coronada per una petita creu. El primer dels accessos porta la data 1829 inscrita a la dovella de l'arc rebaixat. Les tombes que es conserven son a terra i una d'elles correspon a Josep Ribalta Morera, primer rector de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu un cop aquesta església va recuperar les seves funcions parroquials a finals del segle XIX. | 08170-61 | Nucli dels Seguers | Durant l'Edat Mitjana i fins ben entrat el segle XIX, els cementiris s'ubicaven al costat de les esglésies, i hom rebia sepultura al costat de l'església on havia estat batejat. A partir del s. XIX, però, amb el creixement dels pobles i ciutats i la implantació de nous hàbits higiènics públics, poc a poc s'anaren traslladant els cementiris a les afores dels nuclis urbans. Així, aquest cementiri va ser clausurat abans de l'any 1932, quan es va inaugurar el cementiri actual ubicat a les afores del poble dels Seguers. En el subsòl del Cementiri Vell hi ha d'haver el cementiri medieval dels segles XI-XIV (que en la documentació de l'època apareix referenciat amb el terme 'sagrera'), quan l'església de Seguers havia estat parròquia per primera vegada. Al seu torn, aquest cementiri medieval substituiria a una necròpolis més primitiva excavada a la roca que es localitza a tan sols 80 m de distància. | 41.7250400,1.5856100 | 382359 | 4620215 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57918-foto-08170-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57918-foto-08170-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57918-foto-08170-61-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 57985 | Cementiri dels Seguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dels-seguers | www.patrimonifunerari.cat/mapa-funerari-de-catalunya/mapa-funerari-de-lanoia/seguers/ | XX | Enmig d'un bosc de les afores del Seguers, s'ubica aquest petit cementiri de planta rectangular delimitat per un mur de pedra arrebossat d'uns 2'5 m d'alçada. Totes les tombes, localitzades al tram final del cementiri, són de nínxol i es caracteritzen per tenir senzilles inscripcions fetes a mà. Un senzill passadís de xiprers recorre el petit recinte longitudinalment. L'accés consisteix una porta de reixa amb un frontó triangular coronat per una creu, fet de blocs de pedra i que conté una inscripció molt deteriorada en llatí referent a la mort, en bona part ja il·legible però on encara es distingeix '...MORTUI RESTITUET...' i la data 'X-V-32' repintada per sobre dels caràcters inscrits. Si 'RESTITUET' fes referència a la data que té al costat, llavors la inscripció estaria commemorant una restauració del cementiri, que per tipologia i situació no pot ser anterior a mitjan segle XIX. | 08170-128 | Nucli dels Seguers | Aquest cementiri isolat va ser inaugurat després de la clausura del Cementiri Vell d'origen medieval ubicat al costat de l'església de Sant Pere i Sant Feliu, dins el nucli de cases dels Seguers. La seva construcció es deuria fer coincidir amb el restabliment de les funcions parroquials de l'església dels Seguers i amb la instauració d'una sèrie de reformes higièniques i sanitàries que entre altres accions preveien la construcció de nous cementiris fora dels nuclis habitats. Actualment el clos funerari dona servei a les poques cases habitades del poble dels Seguers i a alguna masia dels voltants. | 41.7254000,1.5877600 | 382539 | 4620252 | 1932 | 08170 | Els Prats de Rei | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57985-foto-08170-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57985-foto-08170-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57985-foto-08170-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 83062 | Trencalòs (Gypaetus barbatus) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencalos-gypaetus-barbatus | www.parcnaturalcadimouixeró.cat | Animal protegit | Au necròfaga alimentada de restes d'animals. Fa 1'10 a 1'50 metres de llarg i 2'60 a 2'75 m d'ample. Pesa entre 7 i 10 Kg. El dors i la cua són de color gris fosc amb el raquis de les plomes de color blanc. El cap, el coll, el pit i la panxa són de color ataronjat i blanquinós. Té un antifaç i una mena de bigoti que li penja de sota el bec i els ulls estan envoltats d'una membrana vermellosa. S'alimenta d'ossos i restes d'animals morts, sobretot de mides grans. S'empassa els ossos sencers i quan són massa llargs els trenca llençant-los a les roques, d'aquí li prové els eu nom Es localitza al capdamunt dels cingles de la serra del Moixeró on hi nidifica de forma sovint en coves i avencs inaccessibles. La seva femella pon entre 1 i 2 ous durant l'hivern, incuba durant dos mesos i només sobreviu un pollet que viu al niu uns quatre mesos. Durant els 2 0 3 mesos següents les adults l'ensenyaran de com sobreviurà Està en perill de desaparició i És una espècie declarada de protecció espacial a Catalunya | 08093-152 | Els cims del Comabona, Puig Terrers i serres de la Moixa al Cadí | El trencalòs és molt escàs a Catalunya, ja que donat el seu hàbitat i la seva alimentació durant el segle XX va patir una forta davallada en la seva població. Actualment és una espècie protegida i té un Pla de Protecció del trencalòs que pretén recuperar-lo a les comarques dels Pirineus i Pre-pirineus. | 42.2837100,1.7266000 | 395009 | 4682062 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83062-foto-08093-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83062-foto-08093-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Acostuma a volar planejant donant voltes i cercant menjar. Aprofita els corrents d'aire calent per elevar-se. Es mou per àrees molt grans que poden fer entre 400 i 1000 quilòmetres quadrats.Li agrada banyar-se en aigües ferruginoses, les quals li donen el color ataronjat del seu cos. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 78773 | Arxiu Parc Fluvial del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parc-fluvial-del-llobregat | www.parcfluvial.cat | XX-XXI | L'Arxiu Parc Fluvial Colònies del Llobregat es format per diferents fons: la documentació administrativa que genera la institució, la documentació referida als projectes que impulsa (culturals, turístic, mediambientals), la biblioteca i l'arxiu fotogràfic que aplega originals, còpies paper i digitals dels conjunt de les colònies del parc. Amb aquest material fotogràfic, que posa a disposició dels integrants de la institució i a col·lectius culturals, l'ens il·lustra les seves pròpies publicacions en format paper, digitals i audio-visuals, i molt especialment ha generat la museografia de la Torre de l'Amo de Viladomiu Nou i de l'església de cal Pons. | 08175-71 | Torre de l'Amo de Viladomiu Nou, 08680 Gironella | El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L'àmbit d'actuació d s'estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX Es va crear el 2003 i format pel Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d'Avià, Ajuntament d'Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d'Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç-Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d'Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d'actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes 34.000 persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns 2.500 habitants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus: d'alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. | 42.0035400,1.8869900 | 407828 | 4650768 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 56219 | Festa Major d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dolost | www.olost.cat | XVIII-XX | La festa Major d'Olost es celebra durant la setmana del 15 d'agost, essent el mateix dia 15, l'Assumpció de la Mare de Déu, dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional. Durant la setmana s'organitzen diferents activitats de tipus lúdiques de caràcter cultural, esportiu o musical com caminades, natació, motor, cinema, balls, concerts, espectacles infantils, etc. que varien en funció de la programació de cada any. El dia de la vigília del dia de la festa Major es fa el pregó de la festa Major. El dia 15 es celebra l'Ofici Solemne i seguidament hi ha la ballada dels gegants d'Olost acompanyats dels grallers d'Olost. A la tarda acostuma a haver-hi sardanes i a la nit concert i ball de festa Major. Una altra activitat ja tradicional que es programa cada any, tot i que varia el dia de la seva realització, és el correfoc que organitza la colla de diables Cremats d'Olost. | 08149-151 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9859500,2.0959100 | 425109 | 4648612 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56219-foto-08149-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56219-foto-08149-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Fa uns anys el dia de tornaboda al migdia es feia un dinar popular a la font Gran d'Olost.Les imatges s'han extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56221 | Fira d'Olost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-dolost | www.olost.cat | XX | La fira d'Olost es celebra el primer diumenge de novembre de cada any. Es tracta d'un fira artesanal i agrícola on es combina exhibició de bestiar amb exposició i tallers a càrrec dels artesans d'Olost, demostracions d'oficis antics i parades de productes artesanals. Al voltant de la fira s'organitzen diverses activitats com el concurs de pintura ràpida, demostració de talar troncs, concurs de salt hípic, demostració de gos de tura, etc. que varia segons la programació de cada any. | 08149-153 | Carrers de la població. Nucli urbà d'Olost. Olost | 41.9859200,2.0956300 | 425085 | 4648608 | 08149 | Olost | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56221-foto-08149-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56221-foto-08149-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les imatges s'han extret de la pàgina web de l'ajuntament d'Olost: www.olost.cat | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 74396 | Col·lecció al Museu d'Arqueologia de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-al-museu-darqueologia-de-catalunya | www.mac.cat http://lestudioh.com/catlestudioh/10dossieres/pdfs/08lestudiohcat.pdf | Conjunt de troballes prehistòriques recuperades al llarg del segle XX dipositades a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC Barcelona) entre les qual cal destacar una destral i denes de collaret del jaciment de Can Vallès i les troballes aparegudes en el jaciment de davant de l'església parroquial de Santa Maria d'El Bruc, actualment desaparegut. | 08025-266 | MAC Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39-41. Parc de Montjuïc. 08039 Barcelona | El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional en xarxa sorgit arran de la llei de museus de 1990 que té com a objectiu la conservació, investigació i divulgació dels vestigis arqueològics a Catalunya. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | -3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 56573 | Forn de calç de Sagalés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-sagales | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Una part lateral del forn s'ha esfondrat i la vegetació creix a l'interior. | El forn de calç de Sagalés està situat al nord-est de la casa que li dóna nom, en una vessant prop d'un camp on antigament hi havia hagut feixes amb oliveres (la zona es coneix com l'Olivar), però que actualment està ocupada per un bosc de pins. Es tracta d'un forn de calç de planta circular d'uns tres metres i mig de diàmetre excavat a terra i acabat amb algunes parts de mur de maçoneria de pedra. Es conserven poc menys de 5 metres d'altura i presenta un esvoranc a la part est, per on transcorre un petit rec. Les parets del forn denoten la seva utilització ja que part del material es troba fos. A l'interior hi ha crescut vegetació, dificultant l'accés al forn. Al voltant del forn es troben restes de calç. | 08151-181 | Sector sud del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9075600,2.0682900 | 422726 | 4639932 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56573-foto-08151-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56573-foto-08151-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56574 | Forn de calç de Tornamira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-tornamira | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Té un important esvoranc al cantó sud. | El forn de calç de Tornamira està situat al nord-est del castell de Tornamira en un marge d'un camp, prop del meandre de la riera Gavarresa que envolta Puigciutat. Del forn de calç se'n conserva una estructura cilíndrica d'uns 2'5 metres de diàmetre i està format per unes primes parets de terra cuita amb un tipus d'arrebossat interior produït, possiblement, per les coccions que havia fet el forn. L'interior es troba ple de terra i vegetació. La part sud té un tros enrunat de manera que el mur assoleix uns 2 metres d'altura, menys que a la resta de l'estructura. | 08151-182 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9504300,2.0624800 | 422296 | 4644698 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56574-foto-08151-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56574-foto-08151-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56575 | Forn de calç de Terricabras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-terricabras | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Es troba parcialment derruït amb un gran esvoranc a la banda sud. | El forn de calç de Terricabras es troba situat a 800 metres al sud-oest de la masia de Terricabras en el desnivell d'una vessant prop del torrent de Font Canaleta. S'accedeix al forn a través d'un corriol que surt de la masia en direcció sud-oest i la seva localització és difícil. Es tracta d'un forn d'estructura cilíndrica de 2,90 metres de diàmetre interior i una alçada conservada de 3 metres. Presenta un gran esvoranc a la banda sud que li van fer per evitar que caigués algun animal a dins i no en pogués sortir. L'interior i els voltants estan plens de bardisses i vegetació. | 08151-183 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 41.9446800,2.1071700 | 425994 | 4644020 | 08151 | Oristà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56575-foto-08151-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56575-foto-08151-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 58187 | Forn de calç del Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-marcal | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | Només es conserva el forat cilíndric del forn | El forn de calç del Marçal està situat a l'oest de la masia que li dóna nom, en una zona boscosa de forts desnivells i grans roques, força més elevada que la masia. Del forn de calç se'n conserva un forat cilíndric que medeix uns tres metres de diàmetre i està format amb gruixuts murs de maçoneria de pedra, que superen àmpliament el mig metre d'amplada. L'interior presenta un altre tipus d'arrebossat, potser produït per les coccions que havia fet el forn. La part est, abocada cap el desnivell que forma el serrat, té un tros enrunat de manera que el mur no assoleix la mateixa altura que a la resta. L'interior, força net de vegetació, està parcialment cobert de terra, deixant a l'exterior uns dos metres d'alçada de la cavitat del forn. | 08171-163 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0153700,2.0389200 | 420424 | 4651929 | 08171 | Prats de Lluçanès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58187-foto-08171-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58187-foto-08171-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 66014 | Forn de calç del Riambau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-riambau | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | El forn es troba parcialment derruit i cobert de terra. | El forn de calç del Riambau està situat enmig d'una vessant boscosa al sud de la masia que li dóna nom i en un punt enclotat respecte a aquesta. Es tracta d'un forn format per una estructura cilíndrica de 233 centímetres de diàmetre interior i una alçada conservada de 250 centímetres. Presenta un esvoranc a la banda oest i conserva algunes roques calcàries adossades a l'extrem superior de l'estructura. | 08255-258 | Sector central del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn de calç dins les seves terres. La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. | 41.9965600,1.9860700 | 416024 | 4649891 | 08255 | Santa Maria de Merlès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66014-foto-08255-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08255/66014-foto-08255-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 66783 | Forn de calç de Beulovi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-beulovi | www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm | XIX-XX | Únicament es conserven petits trams del mur perimetral | El forn de calç de Beulovi està situat en un punt emboscat de difícil accés dins la vall del torrent del gorg dels Cans, a l'oest de Beulovi, tot i que en el costat oposat del torrent. Es tracta d'un forn de calç parcialment derruït, del que es conserven restes dels murs perimetrals, delimitant un espai circular de grans dimensions, d' aproximadament 4 metres de diàmetre. Les restes de mur conservades són de maçoneria de pedra per la part exterior i per la part interior s'observen les restes de la combustió. El forn queda envoltat per bosc en una zona on domina el pi amb sotabosc de boixos. | 08271-83 | Sector central del terme municipal | La funció dels forns de calç era coure les pedres calcàries sedimentàries, riques en carbonat de calci, per obtenir calç. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, en un forn de forma rodona a dins la terra o a la roca. Es necessitaven temperatures de 800°C perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. La calç obtinguda tenia moltes aplicacions: servia per emblanquinar, desinfectar, per ensulfatar les plantes contra les plagues i per a la construcció. Però per aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. Aquesta llenya s'apilava en feixes anomenades fogots, d'un pes aproximat de 30 quilos. Per fer-nos-en una idea, per a un forn de 800 quintars de pedra (1 quintar = 40 quilos) feien falta uns 2.000 fogots. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra idònia amb pics, malls i parpalines. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del 'curull' les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o 'boca' per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt sellaven la boca del forn i la part superior o 'curull' amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. | 42.0178100,2.1700200 | 431282 | 4652087 | 08271 | Sobremunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08271/66783-foto-08271-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 67989 | Posidònies de les costes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/posidonies-de-les-costes-de-sitges | www.imedea.iub.es/natural | Sense data | La degradació d'aquests organismes ve determinada per la contaminació causada per la gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrients de les aigües d'aquesta zona que dificulta la regeneració dels seus prats. | Àrea de prats de fanerògama endèmica del Mediterrani de la família de les posidònies, que es localitzen davant de les costes de Sitges. Es caracteritzen per un grau de degradació evident, amb presència de feixos vius aïllats de posidònia sobre agrupacions mortes en la quasi totalitat del prat. A partir de determinada profunditat, la presencia d'agrupacions mortes és continua fins arribar al fons detrítics a on s'origina una facies mixta. Una altre evidència de l'aspecte de degradació d'aquesta zona és la gran proliferació d'epifits, sobretot algues filamentoses sobre les fulles dels escassos feixos vius observats fruit d'una gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrient en l'aigua d'aquestes zones. | 08270-131 | Costes de Sitges | 41.2285300,1.8083300 | 400125 | 4564811 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 45226 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Castellbell i el Vilar està format per cinc col·leccions diferents: 1. Col·lecció cartoteca: amb la referencia RM.23889 es conserva un mapa en color de 1880, a escala 1:25.000, amb el títol Camino de la Bauma a Manresa. Amb les referències RM.119693 i RM.119694 es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats pel topògraf José Brugués l'any 1921. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. També s'inclouen en aquest grup, 4 fulls en paper polièster, a escala 1:5.000, sense toponímia de 50 x 70 cm procedents del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, amb data de vol de l'any 1967, amb número de registre, RM.97672 (núm. de full 282-112); RM. 97673 (núm. de full 282-113); RM. 97674 (núm. de full 282-113); RM.97675 (núm. de full 282-114). 2. Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1967, a escala 1:22.000. Els fulls, un total de 14, d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. Els números dereferència són: RM.114806-363-03-14; RM.114807- 363-03-15; RM.114956; RM.114960; RM.114964-391-02-12; RM.115000-392-01-01; RM.115001-392-01-02; RM.115002-392-01-03; RM.115004; RM.115005 - 392-01-06; RM.115006 - 392-01-07; RM.115008 - 392-01-09; RM.115009 - 392-01-10; RM.115010 3. Fons Cuyàs: un total de 13 fotografies realitzades per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) de les quals, una fotografia realitzada d'una talla de Nostra Senyora de Castellet - Castellbell (RF.7072); l'ermita de Nostra Senyora de Castellet, (RF.7073); la torre del Castellet (RF. 7074); l'església de Castellbell (RF. 7075); l'església del vilar (RF.7076); el castell de Castellbell (RF.7077) (RF. 7078) i (RF. 7083); el pont (RF. 7079 i RF. 7084); la serra de Montserrat vista des de la Bauma (RF.7080); la serra de Montserrat (RF.7081); el tren (RF.7082). 4. Ortofotomapes en blanc i negre, realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Van ser realitzades l'any 1984 i editades en paper el juliol de l'any 1987. Es poden localitzar amb els números de registre següents: RM.10696; RM.10698; RM.10706; RM.10714; RM.10716; RM.10718 i RM.14067. 6. 26 ortofotos de l'àrea geogràfica de Castellbell i el Vilar realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Números de registre, RFSACE.411; RFSACE.412; RFSACE.413; RFSACE.414; RFSACE.415; RFSACE.416; RFSACE.417; RFSACE.1808; RFSACE.1809; RFSACE.1810; RFSACE.1811; RFSACE.1812; RFSACE.1813; RFSACE.1814; RFSACE.1815; RFSACE.1816; RFSACE.1817; RFSACE.1818; RFSACE.1819; RFSACE.1820; RFSACE.1821; RFSACE.1822; RFSACE.1823; RFSACE.1825; RFSACE.1828. | 08053-129 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.6292700,1.8607800 | 405106 | 4609243 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 52627 | Fons cartogràfic referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-cartografic-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XVIII-XXI | Conjunt d'una vintena de mapes datats entre 1782 i 2007 referents a la ciutat de l'Hospitalet. Es tracta de mapes topogràfics, planimètrics i resultants del vol de 1967. Es troben digitalitzats i, per tant, de consulta pública. Destaquen els següents: 1.-Mapa manuscrit, (núm. de registre Hospitalet_1642) en color, de 1782 amb la següent descripció: Mapa en que se representa como el Rio Llobregat antiguamente tenia su alveo en la oriental division del teritorio, que en el dia divide el Termino y Parroquia del Hospitalet, de la de Port que es Parroquia de Sans, y como en el decurso del tiempo haviendo dicho Rio (cerca de los anyos de 1080, i 1090) hecho salto, tomó su curso por la parte occidental de dicho territorio del Hospitalet. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 2.-Plànol (núm. de registre: Hospitalet_1643) del projecte de conducció d'aigua potable del Torrent de Mas Cunill d'Esplugues a L'Hospitalet de Llobregat executat l'any 1867 per Eusebio Pa[reras]. Es tracta d'un manuscrit en paper tela, amb signatura de l'autor i aprovació del Governador, a escala 1:2.000 . Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 3.-Plano (núm. de registre Hospitalet_1644) con indicación de la zona inundable por el rio Llobregat en el término de Hospitalet. Està executat el mes d'abril de l'any 1906, i no es coneix l'autor. Es tracta d'un mapa manuscrit realitzat en paper tela a escala 1:30.000. Institució proveïdora: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat: http://www.I-h.cat/ 4.-Mapa planimètric de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121596). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000. Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914 5.-Mapa topogràfic de L'Hospitalet de Llobregat (núm. de registre RM.121606). Còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1 :50 000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzat-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a escala 1 :100 000.Autor: Instituto Geográfico y Estadístico (Espanya). 1914. | 08101-305 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592600,2.0997500 | 424700 | 4579030 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52627-foto-08101-305-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98|94 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 52628 | Fons d'imatges referent a l'Hospitalet de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referent-a-lhospitalet-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de L'Hospitalet de Llobregat està format per quatre fons diferents, amb un total de 198 fotografies. 22 fotografies formen part del fons Família Cuyàs; 1 de la Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A; 166 fotografies obliques SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles) i finalment 5 fotografies aèries (fulls de la Diputación Provincial de Barcelona). Es troben referenciades de la següent manera: Església Parroquail de Santa Eulàlia de Mèrida (RF.8665); Plaça de l'Ajuntament (RF.8666); església romànica de Santa Eulàlia de Provençana (RF. 8667); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge (RF. 8668); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8669); Mare de Déu de Bellvitge (RF. 8670); ermita de Bellvitge: mural de Nadal obra de Juan Commelarán (RF. 8672); monument a la Sardana (RF. 8673); ciutat satèl·lit de Bellvitge (RF. 8674); ermita de Nostra Senyora de Bellvitge: any 1953 (RF. 8675); estació RENFE (RF. 8678; RF. 8679; RF.8680); convoi del Metro, línia V, estació Buixeres (RF. 8681; RF. 8682); ermita de la Mare de Déu de Bellvitge: any 1953 (RF. 8676); els gegants (RF.8683; RF.8671; RF.8684; RF.8685; RF.8686); plafó ceràmic de Sant Jordi al Club de jublitats de la Torrassa (RF.8677). La Compañía Española de Trabajos Fotográmetricos Aéreos C.E.T.F.A. una fotografia aèria de Cornelà i Hospitalet (Resgistre gràfic). Pel SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona va realitzar 60 fotografies aèries obliques, (RFSACE.502; RFSACE.499; RFSACE.501; RFSACE.1348; RFSACE.500; RFSACE.1348; RFSACE. 1349; RFSACE.1317; RFSACE.1318; RFSACE.1319; RFSACE.1320; RFSACE.1321; RFSACE. 1322; RFSACE. 1323; RFSACE.1933; RFSACE.1929; RFSACE.1931; RFSACE.1930; RFSACE.1934; RFSACE.1936; RFSACE.1932; RFSACE.2061; RFSACE.2066; RFSACE.2063; RFSACE.2059; RFSACE.2065; RFSACE.2060; RFSACE.2057; RFSACE.2058; RFSACE.2059; RFSACE.2062; RFSACE.14569; RFSACE.4393; RFSACE.4411; RFSACE.4390; RFSACE.4395; RFSACE.4396; RFSACE.4397; RFSACE.4403). També es localitzen les fotografies aèries de la província de Barcelona a escala 1:5 000 realitzades per Trabajos Fotográficos Aereos, S.A. (Madrid): fulls 420-04-07; 420-04-08; 420-04-11; 420-04-12; 420-04-15; 420-04-16. | 08101-306 | Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Parc de Montjuic - 08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.3592700,2.0997500 | 424700 | 4579032 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52628-foto-08101-306-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 55 | 3.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 58925 | Fons de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Rellinars està format per cinc col·leccions diferents: Col·lecció cartoteca: Amb les referències RM.125121 i RM.125122 es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats pel topògraf José Brugués l'any 1921. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. Amb la referència RM 251/R es conserva un mapa excursionista amb revers de l'any 1984 procedent de la Unió Excursionista de Catalunya - Gràcia amb la planificació manuscrita de la XXXVIII marxa nocturna d'orientació del municipi de Rellinars a escala 1:12.500. Del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona s'han comptabilitzat 24 mapes de Rellinars i municipis veïns delineats en paper polièster, sense toponímia, a escala 1:5.000, i de 50 x 70 cm (RM.97673; RM. 97674; RM.97675; RM.97676; RM.97679; RM. 97680; RM.97801; RM.97802; RM.97803; RM.97804; RM.97877; RM.97878; RM.97879; RM.97880; RM.99017; RM.99018; RM.99039; RM.99040; RM.99041; RM.116656 (còpia ozàlida en blanc i negre amb toponímia de 60x85 cm a escala 1:10.000) ; RM.116673 còpia ozàlida en blanc i negre amb toponímia de 60x85 cm a escala 1:10.000); RM.97677; RM.97678; RM.97805. Finalment, de l'ICC es conserven digitalitzats els fulls digitals generats a partir de la base topogràfica 1:5.000. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 4 x 4 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Cada full inclou 2 finestres (Mapa índex de la sèrie; Mapa guia). - Projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. Equidistància de les corbes de nivell: 5 m. Referències: 282-113; 282-114; 282-115; 283-113; 284-113; 284-114; 283-114; 283-115; 284-115; 282-113; 282-114; 283-114; 283-115; 284-114; 284-115 i 284-113. De la col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1967 a escala 1:5.000 per Trabajos Fotogràficos Aereos, S.A. de Madrid: RM.115001; RM. 115002; RM.115003; RM.115005; RM.115006; RM.115007; RM.115009; RM.115010; RM.115011. Procedent dels SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles), vol efectuat el 2 d'octubre de 1975 per Carlos Rodríguez Escalona, hi ha una fotografia aèria obliqua en blanc i negre, amb la referència RFSACE.13521 (negatiu 13x13cm). De l'ICC hi ha un conjunt d'ortofotomapes a escala 1:5.000 en blanc i negre corresponents a la divisió 12x8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50.000, de mides 80x60 cm. Referències: 392-4-1; 392-4-2; 392-5-1; 392-5-2; Finalment, procedent del fons familiar Cuyàs, hi ha dues fotografies en blanc i negre realitzades l'any 1957 del ball de Cascabell (RM.11406 i RM.11407). | 08179-207 | Rellinars | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.6376500,1.9110300 | 409304 | 4610119 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58925-foto-08179-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58925-foto-08179-207-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 74400 | Rellotge de sol de Ca n'Elíes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-nelies | www.gnomonica.cat | XIX-XX | No s'identifiquen les xifres ni cap tipus de decoració. | És un rellotge del tipus vertical. Dibuixa un cercle sobre un marc quadrat. Malauradament no es conserven ni les marques horàries ni cap tipus de decoració ja que la pintura s'ha deteriorat amb el pas del temps i l'atac de les inclemències meteorològiques. | 08025-270 | Ca n'Elíes a Sant Pau de la Guàrdia | 41.6118500,1.7476700 | 395656 | 4607439 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74400-foto-08025-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74400-foto-08025-270-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 4.165. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 74401 | Rellotge de sol de Cal Jaumot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-jaumot | www.gnomonica.cat | XX | Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) És un rellotge vertical construït amb una peça circular de ceràmica. Indica les línies horàries de les 7 del matí fins la 4 de la tarda amb números romans. La decoració consisteix en el lema 'Jo sense Sol, Tu sense Fe, els dos no valem res' perfilat al centre sota un dibuix del Sol, el qual està flanquejat per una mitja Lluna a l'esquerra i una estrella de sis puntes a la dreta. Damunt i al centre apareix la data de construcció de la casa (1883) que no es correspon a la del rellotge. Per les seves característiques és molt probable que l'autor del rellotge sigui el terrissaire Josep Plaxats de Castellfollit del Boix, el qual encara elabora rajoles, teules, rellotges de Sol i diverses peces ceràmiques de construcció en un antic forn terrisser alimentat per fogots, seguint una tècnica de cuita que podem trobar en antics forns d'època romana. | 08025-271 | Cal Jaumot | 41.6278300,1.7192800 | 393317 | 4609248 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74401-foto-08025-271-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Josep Plaxats | No està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 74402 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10 | www.gnomonica.cat | XX | Segons descriu el mateix autor, Eduard Farré, és tracta d'un rellotge de sol tipus circular i està orientat al sud. Els materials amb els quals està construït són fusta tropical, llautó i alumini. És del tipus Foster-Lambert. Inclinació: vertical. Lat. N 41º 36' 30'. Long E 1º 44' 50'. Senyala les hores de les 5 matí a les 9 vespre, amb xifres romanes; té unes petites marques per senyalar els quarts d'hora. El rellotge està corregit per la longitud local, per l'equació de temps (cada 10 dies) i per l'horari d'estiu i d'hivern (dos cops a l'any); així l'hora de la fotografia és la que marca el rellotge (les 13.20 del dia 25 de juny). Les correccions s'efectuen manualment cada deu dies desplaçant el quadrant per les guies que el subjecten. | 08025-272 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 2005 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74402-foto-08025-272-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Eduard Farré | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 2.206. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 74403 | Rellotge de sol al c/ Sant Pau, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-sant-pau-10-0 | www.gnomonica.cat | XX | Rellotge de sol construït amb rajoles de ceràmica amb una sanefa exterior pintada amb blau i un bordó que actua com a marc exterior amb ceràmica vidriada. És del tipus vertical declinant. Tal i com ens descriu E. Farré, propietari del rellotge, és rectangular i està orientat sud-est, declina 12º. Indica les marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda amb números romans, en cicles de 12 hores, la línia de les 12 es vertical. El gnòmon és de vareta amb un sol al pol. Està decorat amb alguns dels signes zodiacals, d'esquerra a dreta, Sagitari. Escorpí, Balança, Verge. Lleó, Cranc -damunt del XII-, Gèminis, Taure, Àries, Peixos i Aquari. | 08025-273 | C/ Sant Pau, 10 | 41.6064600,1.7441800 | 395357 | 4606845 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74403-foto-08025-273-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-10 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | A. Canela | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 3.663. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 74404 | Rellotge de sol al c/ Lluís Companys, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-al-c-lluis-companys-5 | www.gnomonica.cat | XX | És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 7 a 4 amb números romans. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, M. Dalmau, qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 7 del matí fins les 4 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. La decoració consisteix amb la inscripció 'Nihil sine sole' (Res sense el Sol) a la part superior i els escuts de Catalunya i del Bruc que flanquegen la data de construcció que apareix en números romans, a la part inferior. Al centre o pol del gnòmon o estil apareix una petita representació d'un Sol. | 08025-274 | C/ Lluís Companys, 5 | 41.5842000,1.7819400 | 398468 | 4604328 | 1983 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74404-foto-08025-274-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.734. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 74405 | Rellotge de sol de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-santa-maria | www.gnomonica.cat | XIX-XX | És un rellotge de Sol tipus vertical declinant, que fou incorporat a la paret, sota el vèrtex de la teulada. La seva construcció és molt senzilla i està efectuada a partir d'incisions directes a l'arrebossat. Té una forma circular i està orientat Sud-Est. Marca les línies horàries des de les 7 del matí a les 3 de la tarda amb números aràbics amb senyals per a les mitges hores, | 08025-275 | Església de Santa Maria | 41.5759200,1.7858500 | 398781 | 4603405 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74405-foto-08025-275-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.101. | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 74406 | Rellotges de sol de cal Cordero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-cal-cordero | www.gnomonica.cat | XIX | Un rellotge de sol és un element arquitectònic que a partir de l'ombra que projecta una agulla clavada damunt d'un quadrant senyala les hores. En funció de la seva ubicació respecte al Sol, cada rellotge té un abast horari diferent. Les tipologies més generals són els horitzontals (construïts a terra i orientats al sud) i els verticals (construïts en murs i façanes) A la façana sud es conserven dos rellotges de sol, curiosament a molt poca distància l'un de l'altre. El més significatiu és el que trobem situat prop del carrer, a la dreta de la façana. És un rellotge orientat sud-est. Indica les línies horàries de 6 a 5 amb xifres aràbigues. És un tipus de rellotge que un dels especialistes en gnomònica, E. Farré, el qualifica de vertical declinant. Està construït d'una peça de terracota i ocupa l'espai destinat a dues fileres de rajoles amb les que està folrada la façana. Les hores indicades a l'esquerra del 12 són les corresponents al matí i, a la dreta, les de la tarda. Així aquest rellotge marcava les hores des de les 6 del matí fins les 5 de la tarda; la resta d'hores no hi arribava la llum solar directa. El segon rellotge, a l'esquerra de la façana, està orientat igual que el primer, està construït del mateix material, però no presenta cap tipus ni de decoració ni de referència numèrica. | 08025-276 | Casa Elías o cal Cordero | L'edifici és una obra de l'any 1880 (apareix aquesta data a la façana principal). També es té constància que s'hi efectuaren obres posteriorment, concretament l'any 1883 (la data es conserva a les edificacions amb usos agrícoles). Amb molta probabilitat la data dels rellotges es correspon a la construcció inicial de l'edifici. | 41.5789800,1.7803100 | 398324 | 4603751 | 1880 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74406-foto-08025-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74406-foto-08025-276-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4028) registra ca n'Elies o cal Cordero. El rellotge de sol es troba immers a la façana d'aquest edifici.Està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans realitzat per la Societat Catalana de Gnomònica, amb el núm. 1.099. | 99|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 80986 | Rellotge de sol de Cal Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-marfa | www.gnomonica.cat | XIX | Rellotge de sol de vareta fet en base a pintura negre sobre el mateix arrebossat de la façana principal de l'edifici, és del tipus vertical declinant amb orientació sud-est. Les línies horaries són de 5 a 3, amb línies més curtes per a les mitges hores i encara més curts pels quarts; els nombres són en xifres aràbigues. El dibuix del rellotge pren forma similar a un escut dins un rectangle, a cada angle interior del rectangle hi ha una hexafòlia. A la part superior i sota una petita creu hi ha la data '1892' inscrita. | 08128-52 | Carrer Fèlix Estrada Saladich, 13. | Antigament, la casa de Cal Marfà era coneguda amb el nom de Cal Ferrer degut a que entre els segles XVII i XVIII, la família Puigmartí que hi residia es dedicaven a ferrers. | 41.7594600,2.0121600 | 417882 | 4623541 | 1892 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80986-foto-08128-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80986-foto-08128-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Marfà consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb el número 16776. El número de referència de l'inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Soceitat Catalana de Gnomònica és el 5105. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 77406 | Rellotge de sol del Mas Salvet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-salvet | www.gnomonica.cat | XIX | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant, i superfície rectangular amb orientació sud-est. Es troba ubicat a la façana de migdia del Mas Salvet , entre la finestra esquerra i el finestral obert per sota del ràfec, a la planta pis de la casa. Es tracta d'un rellotge policromat, pintat damunt de la façana, sense cap arrebossat previ, a base de calç. Els colors emprats són el rosa pàl·lid pel fons del quadrant; el rosa o grana envellit per realitzar el disc solar; les línies horàries; les xifres romanes que dibuixen les hores; part de la sanefa lineal de tancament intern i extern i el nom de la casa amb la data d'execució. També s'ha emprat el color marró per pintar la sanefa lineal d'un centímetre aproximadament d'amplada que ressegueix la part superior interna del frontó; les tres línies externes, a excepció de la superior que formen part del marc del quadrant; les dues sanefes vegetals situades a banda i banda del frontó i la que s'emmarca al centre del marc inferior del rellotge que consisteix en una línia ondulada d'uns vint-i-cinc centímetres, entretallada per una petita circumferència pintat a mà alçada. Per sobre del color groc uniforme de la façana, s'ha pintat amb un to rosat molt pàl·lid, la superfície del quadrant, al damunt del qual hi ha dibuixat el rellotge. El gnòmon de vareta és de secció circular, acabat en punxa. Neix just per sobre del centre del llavi superior de la cara somrient d'un sol antropomorfa. Els raigs solars són de superfície triangular. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, quedant delimitades per una sanefa de superfície quadrada amb un frontó superior que emmarca el disc solar. Les xifres representades són romanes. Estan repartides de la següent manera: les dotze del migdia al centre. A l'esquerra, començant per la part superior, marca les cinc del matí i va baixant progressivament fins a les dotze del migdia. A mà dreta, des del meridià va pujant d'hora en hora des de la una de la tarda fins a les cinc. A banda i banda del frontó s'observa una sanefa vegetal semblant a una fulla d'acàcia. Al cap de munt del mateix frontó la data '1829'. Per damunt, al centre de la sanefa rectangular superior de tancament, el nom de la casa en majúscules, 'MAS SALVET'. | 08214-318 | Carrer Josep Piferrer i Depaus, 6 | Va ser restaurat a principis del segle XXI. A l'Inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, hi ha una fotografia realitzada l'any 1991 per E.F. (només consten les inicials) del rellotge originari de la casa pintat l'any 1829. Aquest quadrant estava pintat al fresc, amb pols de marbre, calç i pintura, emprant els colors vermell-grana i un beig-daurat. A la fotografia, s'hi pot observar a la sanefa, de superfície rectangular amb el disc solar, representat per un sol antropomorfa per sota del qual s'hi ha dibuixats uns núvols. Les xifres romanes són del mateix color. S'han dibuixat seguint la diagonal de les línies horàries. Les sanefes vegetals situades a banda i banda del frontó difereixen lleugerament de les actuals. L'hora de d'Àngelus s'observa representada per una franja rectangular que travessa, des de les onze del matí fins a dos quarts d'una de la tarda. El gnòmon és el mateix. Per la part dreta del quadrant es podia observar un cablejat que baixava perpendicularment per la façana. Ala fotografia realitzada per Ignasi Vilà l'any 2004, el nom de la casa estava pintat en color marró i algunes de les sanefes lineals verticals com les del quadrant interior també. | 41.5154900,2.3589400 | 446508 | 4596182 | 1829 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77406-foto-08214-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77406-foto-08214-318-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica amb el número de referència 465. Hi ha una fotografia datada de l'any 1991 amb el rellotge original. En una segona fotografia de l'any 2004 realitzada per Ignasi Vilà es poden veure algunes modificacions cromàtiques respecte a l'actual. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77445 | Rellotge de sol de Can Nielfa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-nielfa | www.gnomonica.cat | XVIII-XIX | No s'han dibuixat les línies horàries ni les xifres. La zona de la façana d'on surt el gnòmon presenta una esquerda que amb el temps pot fer desprendre la vareta. | Rellotge de sol de superfície quadrangular, del tipus vertical declinant, amb orientació sud-est. Es troba ubicat per sota del carener de la masia, damunt la llinda del finestral de la planta pis. És un rellotge molt senzill, realitzat damunt d'una superfície prèviament enguixada amb calç. És policromat sobre fons blanc i emmarcat per dues sanefes molt estretes de color negre, l'interior de les quals s'ha pintat amb un to ataronjat. De la part superior del quadrant neix una circumferència d'un a dos centímetres d'amplada que representa el disc solar. Del centre surt el gnòmon de vareta, de ferro i secció circular. No s'han dibuixat les línies horàries ni les xifres. | 08214-357 | Carrer Pere Calders, 1 | En llarg dels segles XVI i XVII l'art de fer els rellotges de sol esclata a nivell de tècnica constructiva. Durant aquests segles es construiran majestuosos palaus i esglésies on es realitzaran, bé pintats, esgrafiats o utilitzant qualsevol altra tècnica, uns rellotges de sol d'una gran plasticitat. Un cop superada l'etapa en què fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la Il·lustració la tècnica es popularitzarà, i així sorgeix l'ofici de quadranter. Es comencen a fer rellotges de sol de tota mena i emprant tècniques diverses. Dels tallers d'aquests artesans sortiran veritables peces de luxe, rellotges portàtils d'or i argent que més que tenir un ús pràctic acabaran com a objectes d'art. Cap a mitjans del segle XVI sorgeixen els primers rellotges mecànics, gairebé com un divertiment de serraller que, de bon començament ja només avançaven una hora diària. És en llarg del segle XVII quan es comencen a perfeccionar aquests enginys, i mica en mica, van aconseguint un funcionament més acurat. Tanmateix, el rellotge de sol, en plena eufòria, seguia mantenint-se en el seu lloc d'honor per dues raons: la primera era l'alt preu dels nous aparells i en segon lloc perquè els nous competidors no acabaven d'anar gaire bé. Tots aquells que havien comprat un rellotge mecànic, no deixava però de tenir-ne un de sol a la façana. Cap a mitjans del segle XVIII, els rellotges mecànics assoleixen un alt grau de perfecció i el problema era de fer-los casar amb el sol que, no és uniforme al llarg de l'any. La inconstància del sol, l'acceleració del ritme de vida, i la proliferació de l'enllumenat van que de mica en mica el rellotge mecànic anés arraconant els quadrants solars. | 41.5206000,2.3521200 | 445943 | 4596754 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77445-foto-08214-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77445-foto-08214-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77445-foto-08214-357-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. de ref. 3085. Hi ha una fotografia realitzada per A. Martí l'any 2008. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77446 | Rellotge de sol de Can Sabatés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sabates | www.gnomonica.cat | XXI | Rellotge de sol, del tipus vertical declinant, realitzat probablement en pedra picada, esgrafiat, i afegit a la façana orientada a migdia. Està ubicat sota els merlets de la casa. En el quadrant s'hi ha representat un sol, que consisteix en un cercle solar, del qual surten vuit raigs de forma triangular i sense gaire simetria. Del centre neix el gnòmon de vareta, d'alumini. Per sota dels raigs surten les línies horàries. Al centre, la línia del meridià representant les dotze del migdia. A l'esquerra d'aquesta, de les cinc del matí fins a les dotze. A la dreta, les línies marquen fins a les set de la tarda. Les hores no s'han esgrafiat. Segons informació oral facilitada pels masovers, aquest rellotge va ser fet o col·locat pel paleta de la casa, sr. Antonio. | 08214-358 | Carrer del Nord, 2 | En llarg dels segles XVI i XVII l'art de fer els rellotges de sol esclata a nivell de tècnica constructiva. Durant aquests segles es construiran majestuosos palaus i esglésies on es realitzaran, bé pintats, esgrafiats o utilitzant qualsevol altra tècnica, uns rellotges de sol d'una gran plasticitat. Un cop superada l'etapa en què fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la Il·lustració la tècnica es popularitzarà, i així sorgeix l'ofici de quadranter. Es comencen a fer rellotges de sol de tota mena i emprant tècniques diverses. Dels tallers d'aquests artesans sortiran veritables peces de luxe, rellotges portàtils d'or i argent que més que tenir un ús pràctic acabaran com a objectes d'art. Cap a mitjans del segle XVI sorgeixen els primers rellotges mecànics, gairebé com un divertiment de serraller que, de bon començament ja només avançaven una hora diària. És en llarg del segle XVII quan es comencen a perfeccionar aquests enginys, i mica en mica, van aconseguint un funcionament més acurat. Tanmateix, el rellotge de sol, en plena eufòria, seguia mantenint-se en el seu lloc d'honor per dues raons: la primera era l'alt preu dels nous aparells i en segon lloc perquè els nous competidors no acabaven d'anar gaire bé. Tots aquells que havien comprat un rellotge mecànic, no deixava però de tenir-ne un de sol a la façana. Cap a mitjans del segle XVIII, els rellotges mecànics assoleixen un alt grau de perfecció i el problema era de fer-los casar amb el sol que, no és uniforme al llarg de l'any. La inconstància del sol, l'acceleració del ritme de vida, i la proliferació de l'enllumenat van que de mica en mica el rellotge mecànic anés arraconant els quadrants solars. | 41.5195900,2.3536300 | 446068 | 4596641 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77446-foto-08214-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77446-foto-08214-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Consta a l'Inventari de Rellotges de Sol de la Societat Catalana de Gnomònica amb el núm. de ref. 4580. Hi ha una fotografia realitzada per C. Sacristan l'any 2012. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 83076 | Mirador Albert Arilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-albert-arilla | www.gisclareny.cat; | XXI | Espai i àrea d'esbarjo molt ben conservada gràcies a la brigada de manteniment del Parc Natural del Cadí Moixeró i a l'ajuntament de Gisclareny | Mirador construït al vessant sud de la serra de Giscalreny mirant cap a Sant Miquel de Turbians amb vistes a la serra del Cadí, Sant Miquel de Turbians i Pedraforca. Es ttacta d'un notable espai molt ben arranjat amb taules i panells indicadors i de senyalètica del Parc Natural del Cadí Moixeró on s'explqien les característiques del Parc Natural, el seu clima, la fauna i les vistes panoràmiques que s'hi poden veure. | 08093-166 | Davant de Sant Miquel de Turbians al vessant solell de la serra i camí de Turbians | Albert Arilla era un guarda forestal de la reserva de caça del Parc Natural del Cadí Moixeró que va morir l'any 2000 en un accident laboral de muntanya en un lloc molt proper al mirados. Era una col·laborador i organitzador de la cursa de muntanya Pirena on hi va participar en nombroses ocasions atès que el mushing era una de les sevs principals aficions. Ppc després de la seva mort l'ajuntament de Gisclareny i el Parc Natural del Cadí Moixeró van decidir de construïr aquest mirador en homenatge seu. | 42.2500300,1.8035600 | 401302 | 4678230 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83076-foto-08093-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83076-foto-08093-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Es tracta d'un ampli espai d'aturada obligatòria quan hom es dirigeix a la collada de Sant Miquel de Turbians, l'església de Sant Miquel i a les rutes de sender local de l'ajuntament de Gisclareny marcades en verd i blanc. Al costat dret del mirador hi ha un monolitd epdra amb la placa commemorativa a la mort del guarda forestal del Parc Natural; Albert Arilla, mort el 2000 | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 68550 | Zona marina del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-marina-del-garraf | www.fundacionatura.org/ | Sense data | Directiva 97/62/CE, Directiva 92/43/CE, Reglament 1626/1994/CE, BOE núm. 310, de 28 de desembre del 1995, pàg. 37310, DOGC núm. 1479, de 12.08.91 | El fons marí del Garraf es caracteritza per ser una zona amb una certa homogeneïtat, amb domini dels fons sedimentaris i de sorres fines i pocs fons durs. Hi consten fins a 8 comunitats bentòniques en la zona, les quals malauradament es troben en procés de degradació, especialment les praderes de posidònia (Posidonia oceanica ) i de Cymodocea (Cymodocea nodosa ). Les praderes de posidònia són de vital importància pel fons marí per ser la principal font d'oxigenació; a més, la seva presència protegeix el litoral de l'erosió i ajuda a mantenir el seu equilibri sedimentari. Les praderes de posidònia allotgen al seu voltant més de 400 espècies de plantes i constitueixen el principal lloc de refugi i de posta/fressa de més de 100 espècies d'animals. A banda, en el fons marí de la zona, a uns 20 metres de profunditat es troben els fons de Maërl o grapissar, es tracta de comunitats marines formades per algues roges (especialment Lithothamnion corallioides i Phymatolithon calcareum) que donada la seva estructura calcària formen estructures semblants a les dels esculls coral·lins. És per això que sovint se les anomena algues coral·lines i la zona és coneguda amb el nom de 'fons marí del pa rosat'. Aquests sistemes d'algues coral·lines donen estabilitat a l'ambient del fons caracteritzat per ser tou i sorrenc; així permet que s'hi instal·lin nombroses larves i espècies pròpies de fons dur, creant un centre per a la biodiversitat. Finalment, al fons marí del Garraf hi destaquen diferents espècies d'interès pesquer com ara la iserna, el llenguado, la palaia, el moll de roca, el rèmol, el llobarro, el besuc, la mabre, l'orada, el cargol de punxes, el pop, la sípia, el calamar, la tallarina, la rossellona i el llagostí. També hi destaquen espècies de mol·luscs, artròpodes i anèlids poliquets. | 08270-672 | Costa del Garraf | 41.2285700,1.8084000 | 400131 | 4564816 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Les praderes de posidònia, de la mateixa manera que el fons marí del mediterrani en general, es troben afectats per diferents factors com la contaminació marina d'origen terrestre, les obres d'infraestructures del litoral, la pesca il·legal, l'extracció de sorres per a la regeneració de les platges, etc. A banda, cal tenir en compte que el fons marí i, en especial, les praderes de posidònia, tenen poca capacitat de recuperació degut a la seva taxa reproductiva i el lent creixement. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 46250 | Fossa comuna de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-comuna-de-la-guerra-civil | www.fossesirepressio.cat/ca/castellfollit-de-riubregos-cementiri | XX | Possible fossa comuna de la guerra civil espanyola, ubicada a l'exterior del cementiri del poble, a la banda sud d'aquest. | 08060-95 | Cementiri de Castellfollit de Riubregós | Els veïns de la població recorden que es va instal·lar un hospital militar a l'actual edifici de l'Ajuntament i que els morts eren enterrats al cementiri. Tot i que no van saber dir a quin bàndol pertanyia, el més probable és que fos un hospital de campanya republicà, instal·lat durant pocs dies a la població, en els darrers mesos de la guerra a Catalunya. | 41.7800100,1.4350800 | 369950 | 4626535 | 1939 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46250-foto-08060-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46250-foto-08060-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Camats Malet | Es desconeix el nombre d'individus inhumats a la fossa. | 98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 78715 | Festa Major de Fonollet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-fonollet | www.fonollet.net Fitxes d'Etnografia i Folklore del Berguedà. Municipi Puig-reig. Àmbit de Recerques del Berguedà,1985. | XVIII-XXI | La festa major de Fonollet té lloc el setembre, coincidint amb la festa patronal del sant al qual està advocada l'església parroquial des de l'època medieval, les notícies de la qual són de l'any 1167, any que ja consta com a dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc, conegut popularment amb el nom de Sant Serni. Entre els actes més destacats de la Festa Major destaca la caminada popular, missa en honor del sant, i el ball de cloenda. Tots els actes de la Festa Major tenen lloc a l'entorn de l'església i més concretament a l'era que hi ha davant la porta d'accés. | 08175-13 | Fonollet | La històrica de la parròquia de Fonollet evidència el pes de la història i les tradicions d'una petita comunitat que dispersa que, relativament allunyada dels nuclis de Puig-reig i de Casserres, ha format la seva identitat col·lectiva a l'entorn de l'església de Sant Sadurní de Fonollet. L'església, i com a tal entenem l'edifici religiós, la rectoria, el cementiri i el seu perímetre bàsic de la sagrera, i molt especialment l'espai de la plaça que des de temps immemorial ha reunit la gent del terme abans i després d'escoltar missa, pels moments feliços del baptisme i el matrimoni, en els moments tristos de l'enterrament. Quan la Festa Major o quan cal apagar foc. Tots els pobles i ciutats del nostre país, també els nuclis rurals, tenen espais de trobada i identitats: la plaça és un símbol, una realitat mediterrània. La plaça de l'església, i en aquest cas la plaça de l'església de Sant Sadurní de Fonollet, una herència cultural i religiosa de la nostra cultura cristiana. | 41.9911400,1.8353700 | 403534 | 4649448 | 08175 | Puig-reig | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78715-foto-08175-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78715-foto-08175-13-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La festa es manté viva gràcies a una colla de veïns que impulsen els actes i s'encarreguen de la seva organització. | 94|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 68558 | Ruta Portbou-Ulldecona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruta-portbou-ulldecona | www.feec.org | Sense data | El GR-92 segueix tot el litoral i pre-litoral català, des de Portbou a Ulldecona, comarca del Montsià, concretament al Pont de l'Olivar per on travessa el Riu de la Sènia, i passa pel Montnegre i el Corredor, Collserola, Garraf, Olèrdola i el Foix. El GR 92 o les seves variants travessen pel seu bell mig els parcs naturals del Cap de Creus, Aiguamolls de l'Empordà, Montnegre-Corredor, Collserola, Garraf i Olèrdola, i voreja també el Delta de l'Ebre. Cal destacar que el seu itinerari entre Portbou i Ulldecona, passa per gran nombre de punts d'interès relacionats amb la implantació humana, com són pobles, ciutats, ermites, museus, runes històriques, conjunts monumentals, etc. L'etapa que travessa el Garraf anirà resseguint la part costanera del massís i parc natural, si bé entre Garraf i Vallcarca, el GR es dirigeix i travessa la inesperada zona rural interior de Campdàsens. Més endavant, els voltants de l'ermita de la Trinitat compten entre els llocs més frondosos del Parc Natural. Sitges queda molt ben situat per a passar el migdia, quedant per a la tarda el tram de l'interessant camí de ronda fins a Vilanova i la Geltrú. | 08270-680 | Litoral del Garraf | 41.2386700,1.8539200 | 403961 | 4565885 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Com que es tracta d'un sender GR amb la denominació internacional E10, els seus extrems catalans han d'enllaçar amb la seva continuació dins de territori francès i valencià. En aquest moment, l'enllaç sud amb el país valencià està en projecte i no està senyalitzat. La ruta està homologada des de l'any 1986 i rep el seu nom en memòria dels JJOO de Barcelona'92. | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||||
| 73567 | Monument als falcons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-falcons | www.falconsdevilafranca.cat | XX | Monument commemoratiu format bàsicament per dos elements. A la base hi ha una font amb la planta en forma de l'emblema de la colla dels Falcons de Vilafranca. Des d'aquí s'aixeca una estructura d'acer inoxidable que representa la típica figura dels falcons: l'Escala. En concret, es tracta d'una escala de deu. Una banda en forma de 'S' estilitzada s'entrecreua en la part esquerra de l'estructura. | 08305-310 | Plaça del Penedès, s/n | Monument erigit, per homenatjar als Falcons de Vilafranca del Penedès, l'any 1998. L'any 1862, el comerciant de Praga, Jindrich Fügner i el catedràtic de la Universitat de Carles IV, Miroslavg Tyrs, van crear una organització d'educació física, a Txecoslovàquia, anomenada, el 'Sokol' que significa falcó. Va ser una de les congregacions de gimnastes més grans d'arreu del món, i és arrel d'un viatge, per aquestes terres, que va fer el Vilafranquí i fundador de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, Mn. Albert Bonet, que s'introdueixen els Falcons a Catalunya. La colla de Falcons de Vilafranca neix el setembre de l'any 1959 sota el paraigua de l'Acció Catòlica. Fundaren la colla 15 nois amb una mitjana de 16 anys d'edat i l'1 de gener de l'any 60 fan la seva primera actuació amb quatre mesos d'assajos previs. A mida que passen els anys la colla va augmentant de components i les seves figures són més arriscades i de fer 3 o 4 sortides l'any, passen a fer-ne 50 o 60, essent típic veure'ls en festes majors, especialment la de Vilafranca i poblacions de la comarca del Penedès. | 41.3440800,1.6991600 | 391167 | 4577771 | 1998 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73567-foto-08305-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73567-foto-08305-310-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6807,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.