Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 70088 | Barraca 8 de les feixes de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-les-feixes-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta el·líptica d'entre 140 i 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i entre 43 i 70 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-213 | Camí de la Fontfregona a les Torres Altes, a 594 m al nord de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4091700,1.5506800 | 378865 | 4585194 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70088-foto-08288-213-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9276 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). Actualment l'accés és fàcil per trobar-se en la zona desbrossada de la línia elèctrica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70089 | Barraca 1 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat esquerra parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 195 i 290 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-214 | Camí de la Fontfregona, a 170 m de l'inici des de la carretera BP-2122 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958800,1.5556700 | 379258 | 4583711 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70089-foto-08288-214-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des del sector sud de les Planes.Barraca núm. 2356 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70090 | Barraca 2 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 160 i 180 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 180 cm i un gruix de mur d'uns 80 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-215 | Camí de la Fontfregona, a 170 m de l'inici des de la carretera BP-2122 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3957100,1.5557000 | 379260 | 4583693 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70090-foto-08288-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi arriba des del sector sud de les Planes.Barraca núm. 2360 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70091 | Barraca prop de les Dous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-les-dous | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Coberta en gran part enderrocada | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta el·líptica d'entre 150 i 185 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 135 cm d'alçada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 180 cm i un gruix de mur d'uns 55 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-216 | Camí de les Dous, passats140 m de la casa | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3954600,1.5537400 | 379096 | 4583668 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70091-foto-08288-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2421 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70092 | Barraca 1 de la Plana Pinetella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-plana-pinetella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de 240 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 230 cm i un gruix de mur d'uns 80 cm. Conserva lliris a la coberta i disposa d'un mur lateral dret amb una menjadora. | 08288-217 | Camí del Pany a les Dous, a 810 m passat la casa del Pany | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968100,1.5472900 | 378559 | 4583826 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70092-foto-08288-217-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2466 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70093 | Barraca 2 de la Plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-plana-pinatella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de d'entre160 i 180 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada a l'est / sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 170 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Disposa d'una fornícula interior o cocó de 55 x 40 cm entrant a mà esquerra. Presenta un contrafort exterior complet. | 08288-218 | Camí del Pany a les Dous, a l'extrem est de la Plana Pinatella | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3972100,1.5510500 | 378874 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70093-foto-08288-218-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2463 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). S'hi accedeix des del camí empedrat que surt de la primera corba pronunciada despres de passar el mas de les Dous en direcció al Pany. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70094 | Barraca 3 de la plana Pinatella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-plana-pinatella | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. Disposa d'una fornícula interior a la paret del fons. Conserva lliris a la coberta. | 08288-219 | Camí del Pany a les Dous, a l'extrem est de la Plana Pinatella | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3972200,1.5513600 | 378900 | 4583866 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70094-foto-08288-219-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2464 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). S'hi accedeix des del camí empedrat que surt de la primera corba pronunciada despres de passar el mas de les Dous en direcció al Pany. A 24 m a llevant de la barraca de la fitxa 218. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70095 | Barraca prop del Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-pany | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-220 | Carretera BV-2122 a l'altura del km 5,4 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3999100,1.5482600 | 378646 | 4584169 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70095-foto-08288-220-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2422 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70096 | Barraca 7 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 110 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 90 cm. | 08288-221 | Camí dels Abeuradors, a 433 m dsprés de deixar el camí de la Serra Llaga | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3751300,1.5524300 | 378948 | 4581412 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70096-foto-08288-221-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2472 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70097 | Barraca 3 prop de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura i prop de 200 m de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 210 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. | 08288-222 | Trencall del Camí de les Comes cap al serrat | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3768100,1.5540600 | 379088 | 4581597 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70097-foto-08288-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2476 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70098 | Barraca de la Serra de Rastrells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-rastrells | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior dreta. Encoltada d vegetació que n'impedeix l'eccés. | Barraca de pedra seca aïllada de planta el·líptica d'entre 235 i 270 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 80 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-223 | Camí del collde Rastrells, entre la serra i el fondo de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772800,1.5586600 | 379473 | 4581642 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70098-foto-08288-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2448 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70099 | Barraca 8 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la part superior esquerra | Barraca de pedra seca aïllada de planta irregular d'entre 135 i 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 115 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb llinda plana. Té una alçada exterior de 150 cm i un gruix de mur d'uns 70 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-224 | Camí dels Abeuradors, a a 183 m després de deixar el camí de la Roca de Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772500,1.5670000 | 380171 | 4581627 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70099-foto-08288-224-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2433 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70100 | Barraca 7 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta el costat esquerra de la porta refet amb ciment. | Barraca de pedra seca aïllada de planta circular de prop de 190 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 125 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt. Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 60 cm. Presenta un ràfec de lloses a la coberta. | 08288-225 | Oliverar de migdia del primer tram del camí del Gatell | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958200,1.5582200 | 379471 | 4583701 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70100-foto-08288-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2352 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).No s'hi pot accedir per la presencia d'arbustos davant la porta. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70101 | Barraca 8 de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la coberta. | Barraca de pedra seca aïllada de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 145 cm d'alçada i 70 cm d'amplada, acabada amb arc pla.Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 65 cm. Conserva lliris a la coberta. | 08288-226 | Camí del Gatell, passats 465 m a ponent | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3960400,1.5590400 | 379540 | 4583725 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70101-foto-08288-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70101-foto-08288-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70101-foto-08288-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2353 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70102 | Barraca 1 al sud-est de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-al-sud-est-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada de planta rectangular d'entre 150 i 200 m de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb arc pla.Té una alçada exterior de 190 cm i un gruix de mur d'uns 45 cm. Presenta un contrafort al lateral esquerra i conserva lliris a la coberta. | 08288-227 | A 140 m a l'est del camí del Gatell | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3981600,1.5634000 | 379908 | 4583954 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70102-foto-08288-227-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2373 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70103 | Barraca al sud de de Can Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-de-can-coral | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Dençà de l'any 2005, quan va ser registrada per l'Observatori del paisatge, s'ha enfonsat la volta i part del coronament de la porta. Es troba voltada de vegetació. | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta de ferradura d'entre 150 i 220 cm de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb llinda plana.Té una alçada exterior de 215 cm i un gruix de mur d'uns 100 cm. | 08288-228 | Trencall de l'extrem sud del carrer del Nesprer | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4011100,1.5638500 | 379951 | 4584281 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70103-foto-08288-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70103-foto-08288-228-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2391 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i una de les dues fotos (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70104 | Barraca 1 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 350 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 145 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt.Té una alçada exterior de 195 cm i un gruix de mur d'uns 55 cm. Presenta un contrafort complet i la coberta cimentada. | 08288-229 | Camí del Gatell, a 589 m en direcció est | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3983200,1.5611500 | 379720 | 4583975 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70104-foto-08288-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70104-foto-08288-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70104-foto-08288-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2363 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70105 | Barraca 2 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 340 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 185 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt.Té una alçada exterior de 250 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. | 08288-230 | Cammí de llevant de les Planes, a 162 m al nord de l'extrem est del camí del Gatell | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3992500,1.5612000 | 379726 | 4584078 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70105-foto-08288-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70105-foto-08288-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70105-foto-08288-230-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2387 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70106 | Barraca 3 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 225 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud, s'hi accedeix per una porta de prop de 160 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt.Té una alçada exterior de 220 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. És tancada amb una porta metàl·lica. | 08288-231 | Camí del Jutge, passats 653 m de l'inici des del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4003500,1.5613600 | 379742 | 4584200 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70106-foto-08288-231-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2388 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70107 | Barraca 4 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Emmascarada per la vegetació | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 100 cm d'alçada i 90 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana.Té una alçada exterior de 200 cm i un gruix de mur d'uns 40 cm. És tancada amb una porta metàl·lica. | 08288-232 | Camí del Jutge, passats 653 m de l'inici des del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4000900,1.5607800 | 379693 | 4584172 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70107-foto-08288-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70107-foto-08288-232-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2386 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).Per arribar-hi cal agafar el trencall que a llevant comunica el camí del Jutge amb el del Gatell | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70108 | Barraca 5 a llevant de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-a-llevant-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 160 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 90 cm d'alçada i 50 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana.Té una alçada exterior de 175 cm i un gruix de mur d'uns 50 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. | 08288-233 | Oliverar a migdia del camí del Jutge, recorreguts 568 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3997100,1.5596900 | 379601 | 4584131 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70108-foto-08288-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2385 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70109 | Barraca 4 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta una esquera i lleuger enderroc a la part superior dreta de la porta | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta trapezoïdal d'entre 155 i 165 m de costat a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 210 cm i un gruix de mur d'uns 50 cm. Presenta una fornícula o cocó de 40 per 30 a la paret del fons. | 08288-234 | Oliverar a migdia del camí de cal Jutge, passats 534 m des del seu inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4000000,1.5589400 | 379539 | 4584164 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70109-foto-08288-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2384 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70110 | Barraca 3 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Lleuger enderroc de la coberta | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 270 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 140 cm d'alçada i 60 cm d'amplada, acabada amb un arc pla. Té una alçada exterior de 220 cm. Presenta un contrafort perimetral complet. | 08288-235 | Camí de la Fontfregona, passats 733 m del seu inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3998000,1.5551400 | 379221 | 4584147 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70110-foto-08288-235-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2410 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).Per arribar-hi cal agafar el segon trencall a mà dreta després del camí del Jutge, l'anterior a cal Negre. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70111 | Barraca 4 a llevant del camí de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-a-llevant-del-cami-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 200 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud / sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 150 cm d'alçada i 65 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 200 cm. Presenta un contrafort perimetral gairebé complet. | 08288-236 | Camí de la Fontfregona, passats 562 m del seu inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3989600,1.5550800 | 379214 | 4584054 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70111-foto-08288-236-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2381 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).Per arribar-hi cal agafar el primer trencall a mà dreta després del camí del Jutge, l'anterior a cal Negre i dirigir-se a l'oliverar que hi ha just al nord o esquerra. | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70112 | Barraca al nord del camí de can Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-cami-de-can-coral | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 230 cm. Presenta un contrafort perimetral al costat esquerra i una fornícula o cocó de 45 x 60 cm al fons. | 08288-237 | Camí de can Coral, passats280 m del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4059900,1.5574400 | 379424 | 4584831 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70112-foto-08288-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70112-foto-08288-237-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9275 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70113 | Barraca 1 del bosc de ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-bosc-de-ca-lagusti | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 260 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 120 cm d'alçada i 55 cm d'amplada, acabada amb un arc de mig punt. Té una alçada exterior de 175 cm. | 08288-238 | Carretera BP-2121, a l'altura del km14,8 a l'est | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4260600,1.5864700 | 381887 | 4587020 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70113-foto-08288-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70113-foto-08288-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9158 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi ha d'accedir des del camí que mena a ca n'Agustí | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70114 | Barraca 2 del bosc de ca n'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-bosc-de-ca-nagusti | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 220 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-oest, s'hi accedeix per una porta de prop de 165 cm i 85 cm d'amplada a l'altura del marxapeu, acabada amb un arc de primitiu o d'ametlla. Té una alçada exterior de 210 cm. | 08288-239 | Carretera BP-2121, a l'altura del km14,8 a l'est | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4256200,1.5867900 | 381913 | 4586970 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70114-foto-08288-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70114-foto-08288-239-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9159 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi ha d'accedir des del camí que mena a ca n'Agustí | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70115 | Barraca de cal Bòlit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bolit | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca aïllada, de planta circular de prop de 165 cm de diàmetre a l'interior i coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est, s'hi accedeix per una porta de prop de 130 cm i 60 cm d'amplada, acabada amb una llinda plana. Té una alçada exterior de 130 cm. | 08288-240 | Trencall nord que mena a cal Bòlit des del camí de la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. Era precisament la necessitat d'apartar aquelles pedres la que proporcionava el material nececessari per construir-les i així poder disposar tant d'un recer en cas de necessitat com d'un indret on desar les eines. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4089300,1.5534000 | 379092 | 4585163 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70115-foto-08288-240-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2451 de l'Observatori de Paisatge, d'on se n'han extret les mides i la foto (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 68553 | Font de Montseva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-montseva | perso.wanadoo.es/excsitges/caminades/Caminada%202003/Caminada%202003%20descripcio.htm | Sense data | La Font de Montseva és un petit dipòsit subterrani de pedra on s'hi acumula l'aigua de pluja. La seva situació, arrecerada dins d'un fondo, li permet mantenir un clima fresc fins i tot durant l'estiu i preservar perenne una petita quantitat d'aigua en el seu interior. | 08270-675 | Riera de Vallcarca | Fa més de 25 anys, la colla coneguda com 'Amics del Garraf' , encapçalats per Joan Comas, van netejar i pintar amb calç la Font de Montseva. Des d'aquell moment han anat realitzant tasques de manteniment d'aquesta font. S'hi ha posat una rajola amb la llegenda: 'La netedat és un gran senyal de civilització'. | 41.2627500,1.8586500 | 404392 | 4568554 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68553-foto-08270-675-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | La font de Montseva està condemnada a desaparèixer dins la zona d'explotació d'una de les pedreres de Sitges. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 69944 | Aplec de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | L'Aplec de Foix se celebra cada Dilluns de Pasqua al Santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès. Els actes centrals de la celebració consisteixen en la missa al Santuari i les Caramelles, ball de sardanes i finalment un dinar popular protagonitzat per una gran paella i la realització de jocs populars per als més petits. Actualment, s'hi du a terme una caminada popular que surt a les 9 del matí de la Plaça de la Vila. | 08288-69 | Santuari de Foix | La seva celebració es va restablir l'any 1978 sota l'impuls de l'agrupació 'Amics de Foix', després d'uns anys en què s'havia perdut. | 41.4150300,1.5640400 | 379993 | 4585826 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69944-foto-08288-69-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Aquestes activitats són gestionades per l'Associació Cívica del Santuari de la Mare de Déu de Foix.Fotografies de l'Aplec de 2018 cedides per Àngela Llop. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||||
| 69945 | Festa Major de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelles-de-foix | patrimonifestiu.cultura.gencat.cat | XVIII-XXI | Se celebra el cap de setmana més proper al 25 d'agost en honor a Sant Genís, patró de Torrelles de Foix. Els actes centrals de la Festa comencen la tarda anterior amb el tradicional pregó, cercavila i nit de foc. El dia 25 cap al migdia es dóna la trobada, a la plaça Lluís Companys, d'autoritats, pubilles i hereus de l'any en qüestió. Es dóna pas a la missa solemne de Festa Major, coronada per un repic de campanes i tronada des de la portalada de l'església. S'inicia llavors la cercavila, amb els gegants, diables des de l'any 1987, panderetes, ball de gitanes i grallers. Es recorre el carrer del Raval fins arribar a la plaça de la vila, on s'ofereix un vermut popular i on es fa el ball de gegants, el de cintes i el de panderetes. | 08288-70 | Nucli urbà de Torrelles de Foix | Tot i que les festes majors podrien remuntarse ben bé fins a l'edat mitjana no se sol conservar documentació escrita al respecte per la qual cosa només es pot comptar habitualment amb les fonts orals, que no permeten endarrerir massa aquesta celebració. | 41.3882900,1.5687600 | 380338 | 4582851 | 08288 | Torrelles de Foix | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69945-foto-08288-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Organitzadors: Regiduria de Cultura i festes i comissió de festes | 98|94 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69969 | Cementiri del Terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-terme | invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4Mjg4MyU=&codi=15913 | XX | Situat al capdamunt d'un turó davant de l'ermita nova de Foix, i envoltat de vinyes, aquest cementiri és un recinte de planta rectangular, de prop de 19 m de llarg per uns 17 d'ampla, i distribució simètrica. La porta d'accés, centrada en el costat nord-oest és coronada per un frontó semicircular i tancat amb una reixa que permet veure, al fons una capella amb el frontó triangular. A la porta d'accés figura la data de 1929. Els nínxols ocupen els dos murs laterals. Davant del cementiri es troba un petit promontori, a l'extrem d'una vinya, amb una creu metàl·lica on la tradició oral hi situa una antiga capella amb advocació a Sant Tomàs. | 08288-94 | Carretera BP-2121, trencall a llevant passat el km. 12 | 41.4057400,1.5932400 | 382416 | 4584754 | 1929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69969-foto-08288-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69969-foto-08288-94-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 99|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 62386 | Fons documental de l'Archivo Histórico Nacional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larchivo-historico-nacional | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XIX-XX | El Archivo Histórico Nacional disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dividits en dues seccions: La Fiscalía del Tribunal Supremo (2 documents de l'any 1940) i de La Colección de sellos en tinta (1 document de l'any 1877). | 08226-16 | C. Serrano, 115. 28006 Madrid. | L'Arxiu Històric Nacional va ser creat l'any 1866 arran de les reformes administratives que es van produir durant el canvi de l'Antic Règim al Règim Liberal per preservar la documentació provinent de les institucions que es van suprimir (administratives, eclesiàstiques i econòmiques). L'any 1896 l'arxiu es va traslladar al Palacio de Bibliotecas y Museos i l'any 1953 tot el fons documental es va traslladar a l'edifici que ocupa actualment al carrer de Serrano de Madrid. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62388 | Fons documental del Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-0 | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XX | El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. | 08226-18 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 62389 | Archivo de la Real Chancillería de Valladolid | https://patrimonicultural.diba.cat/element/archivo-de-la-real-chancilleria-de-valladolid | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XVI | A Archivo de la Real Chancillería de Valladolid disposa d'un document de l'any 1503 dins la secció de la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid relacionat amb les rentes eclesiàstiques. | 08226-19 | C. Chancillería, 4. 47003 Valladolid. | L'Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid va ser creat l'any 1489 amb la finalitat de conservar la documentació administrativa al servei del tribunal de la Real Cancelleria fins l'any 1834 quan arran del Liberalisme la institució va desaparèixer. L'any 1906 l'arxiu es va lliurar a Cos Facultatiu d'Arxivers convertint-se en un arxiu de caràcter històric amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental. Centre | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 79832 | Fons documental del Centre de documentació de la Memòria Històrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-de-documentacio-de-la-memoria-historica | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XX | El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 2 documents que fan referència al municipi de Vallbona d'Anoia dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. | 08292-125 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca. | 41.5199700,1.7094700 | 392321 | 4597285 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 64825 | Aplec de la Creu de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-la-creu-de-can-cartro | https://www.torrelles.cat/fitxer/9827/Aplec%20de%20la%20Creu%20de%20Can%20Cartr%C3%B3.pdf | XXI | Aplec recuperat l'any 2006 que no és fruit d'una devoció religiosa, sinó una iniciativa excursionista. Els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Torrelles de Llobregat, juntament amb Òmnium Cultural i les respectives colles excursionistes, organitzen anualment (el darrer cap de setmana de setembre o el primer d'octubre)aquesta trobada en la qual els caminaires pugen simultàniament des de les quatre poblacions fins al peu de la creu. Un cop allà, s'hi esmorza i s'hi canten cançons. | 08244-96 | Puig de Can Cartró | El lloc on s'alça la creu assenyala allà on creixia l'anomenat Pi del Cartró. Aquest pi monumental, que destacava dalt del turó, era un punt de referència del paisatge, fins i tot per als navegants. El lloc era molt concorregut per part dels excursionistes, i havia acollit aplecs, dinars i berenades, fins que el 22 de febrer de 1915 un temporal de vent el va aterrar. L'any 1956, 25è aniversari de la Unió Excursionista de Catalunya, la secció de Sant Boi de Llobregat hi va alçar la creu tot recuperant aquest punt de referència. L'aplec com a tal es va recuperar l'any 2006. | 41.3561500,1.9865200 | 415225 | 4578790 | 2006 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64825-foto-08244-96-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64857 | Sender de la Font de l'Artiga i la Roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-2-sender-de-la-font-de-lartiga-i-la-roca-dreta.html | XXI | Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 290 m de desnivell i dificultat mitjana, realitzable en un parell d'hores a peu. Transcorre per la zona més boscosa del municipi, i connecta el nucli antic amb el Montpedrós a la seva vessant oriental. Durant l'itinerari, a banda de flora i fauna pròpia del territori, hi ha diversos punts d'interès més enllà de la Font de l'Artiga i la Roca Dreta. Durant la caminada s'arriba al cim del Montpedrós, amb restes del Castellnou de Cervelló i l'ermita de Sant Antoni, el petròglif del Montpedrós i unes magnífiques vistes sobre la vall baixa del Llobregat i el massís del Garraf-Ordal. | 08244-128 | Inici a la Plaça de les Vinyes | 41.3686900,2.0171800 | 417805 | 4580152 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64857-foto-08244-128-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot l'itinerari està senyalitzat. No apte per BTT. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64858 | Sender del Parc dels cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-del-parc-dels-cirerers | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/rutes/ruta-1-sender-del-parc-dels-cirerers.html | XXI | Recorregut semicircular d'uns 5 km de llargada, 120 m de desnivell i dificultat baixa, realitzable en 1.30 h a peu, també apte per a BTT. Transcorre pel nucli antic i diversos parcs urbans, però també àmbits rurals que donen una idea de la importància del món agrari al municipi, amb els masos i les zones de cultiu. També s'aproxima a la Colònia Güell, patrimoni mundial de la UNESCO. Durant l'itinerari, a banda de la flora i fauna, hi ha diversos punts a banda del Parc dels Cirerers. Durant la caminada també es passa pels parcs de la riera de Can Via, de la Font del Murri, i el metropolità de Can Lluc; les masies de Can Roc, Can Via, Torre Forés i Can Julià de la Muntanya, amb els seus territoris agraris. | 08244-129 | Inici a la Plaça de les Vinyes | 41.3686900,2.0171800 | 417805 | 4580152 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64858-foto-08244-129-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tot l'itinerari està senyalitzat i té dues variants. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64769 | Can Carletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carletes | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/equipaments/330-centre-de-recursos-juvenils-can-carletes.html | XX | Equipament municipal que consta d'un edifici rectangular amb grans finestrals ubicat entre el Pla de les Vinyes i el Parc de Can Carletes i La Pineda. El centre compta amb un equip educatiu que treballa aplicant metodologies participatives, vivencials i dinàmiques amb l'objectiu d'acompanyar les persones joves en el seu procés vital, donant resposta a les seves necessitats i demandes, i a les del seu entorn. El recinte, a banda de l'edifici principal (on hi ha ludoteca, aula multimèdia, sala d'actes i sala polivalent) té a l'exterior una pista de patinatge en línia, skate i bma, un punt de trobada, una carpa de jocs exterior, amfiteatre amb graderies per fomentar la creació i experimentació, un espai ecològic amb un petit hort i un espai per a realitzar tallers a l'aire lliure. | 08244-40 | Carrer Sant Jordi, 25 (Parc de Can Carletes) | El centre de Can Carletes, com espai de Recursos Juvenils, es va inaugurar el maig de 2009. L'espai aprofità unes infraestructures precedents, que des de feia anys havien tingut altres finalitats. L'equipament es va remodelar i dotar de nous serveis. L'any 2018 era un equipament completament consolidat, amb 6.348 usos i 1.349 consultes al Servei d'Informació Juvenil, convertint-se en un referent per a la població jove del poble. | 41.3702800,2.0138700 | 417530 | 4580332 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64769-foto-08244-40-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64764 | Casal de Cesalpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cesalpina | https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/associacio-de-veins-de-cesalpina.html | XX | Edifici rectangular de dues plantes, orientat nord-sud i construït el 2001. Els murs laterals són d'obra vista, és a dir, de maons ceràmics. La part davantera és un gran vidre, i la posterior només té finestres al primer pis. L'edifici és seu de l'associació de veïns de Celapina, la qual pretén fomentar la vinculació entre els residents i potenciar la zona amb activitats tant culturals, esportives com associatives, a banda d'aconseguir millores en les infraestructures. A l'exterior de l'edifici hi ha un parc amb banc, taules de ping pong i cistelles de bàsquet. | 08244-35 | Plaça de Benet Barcelona s/n | En la dècada de 1960, Ricardo Mariana Mariñelarena, va promoure la urbanització 'Cesalpina, ciudad de vacaciones'. El pla parcial Cesalpina va ser redactat el març de 1967 pels arquitectes Juan Antonio Cendoya i Joan Riera Virgili i s'hi proclamava el lema que 'en temas de turismo, España es diferente, Cesalpina es diferente'. Poc després, el 10 de juliol de 1969 va ser declarada Centro de Interés Turístico Nacional pel decret 1641/69 del Consell de ministres, publicat al BOE vint dies després. El seu emplaçament és dispers i s'estén entre l'anomenada Plaça dels Eucaliptus, Font del Murri, fins a arribar a Can Cartró, en els límits amb Torrelles. Actualment, la urbanització és cada vegada més una zona de primera residència. | 41.3591000,2.0048100 | 416758 | 4579100 | 2001 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64764-foto-08244-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 57963 | Missa Occitana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-occitana | https://www.racocatala.cat/forums/fil/192370/principat-larrel-oblidada-immigracio-occitana-catalunya-barroc | XXI | Anualment, durant el més de gener se celebra a l'església parroquial de Santa Maria de Prats de Rei una Missa Occitana organitzada pel Centre d'Agermanament Occitano-Català per tal d'enfortir els lligams culturals entre Occitània i Catalunya. La missa s'oficia íntegrament en llengua occitana, i als assistents se'ls lliura un opuscle amb el cant d'entrada, el salm, les lectures, etc., tot plegat en llengua occitana. Al final de la missa es canta el Virolai. La missa la presideix Mossèn Valentí Miserachs, músic i compositor de música sacra i canonge de la basílica papal de Santa Maria Maggiore de Roma, i es gaudeix de l'acompanyament musical de la Coral Mare de Déu del Portal. L'acte es clou amb un dinar, al final del qual es canta l'himne occità ('Se canta'). Gent d'Occitània i de diferents parts de Catalunya concorren en aquest acte religiós, festiu i cultural. | 08170-106 | Església parroquial de Santa Maria | Des de 2007 se celebra anualment a Prats de Rei una missa occitana que rememora els segles de veïnatge i afinitat cultural entre Catalunya i Occitània, una relació que es va fer molt evident durant l'Edat Mitjana però també en una gran onada migratòria d'occitans a Catalunya entre mitjans del segle XVI i fins inicis del XVIII. | 41.7047200,1.5417700 | 378675 | 4618020 | 2007 | 08170 | Els Prats de Rei | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57963-foto-08170-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57963-foto-08170-106-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Religiós | 2019-11-27 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Centre d'Agermanament Occitano-Català | IMATGES 1 i 2: Missa Occitana l'any 2016 (foto: Ajuntament de Prats de Rei). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 57983 | Arc de cal Refilat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-cal-refilat | https://www.racocatala.cat/forums/fil/192370/principat-larrel-oblidada-immigracio-occitana-catalunya-barroc | XV | L'element està molt malmés per la erosió. | En una antiga casa urbana de planta rectangular avui molt reformada es conserva un element que a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix definit com a 'arc' però que en realitat es tracta d'una llinda monolítica, totalment plana. L'element és de pedra de sauló verdosa típica de la zona, la qual es caracteritza per ser molt sorrenca i patir grans desgastos de manera molt ràpida. Així, aquesta llinda està molt malmesa per la erosió, però encara és possible observar una decoració lobulada esculpida a la part inferior de la peça i la presència d'un escut al centre, molt perdut, que sembla afegit amb posterioritat i que conté la inicial 'M' encara visible. El bloc monolític està suportat per dues mènsules, les quals a la vegada se sustenten en dos muntants fets de blocs de pedra escairada de factura molt recent. Sobre la llinda s'hi ha practicat un arc de descarrega amb peces de pedra. L'element ha estat datat a partir del segle XV, tot i que molt probablement correspongui al XVI. | 08170-126 | Carrer Nou, 38 | La casa que conté aquest element arquitectònic es troba dins la vila medieval de Prats, per la qual cosa és de suposar que el solar on s'emplaça l'edifici avui hauria tingut ja algun tipus de construcció abans de que s'aixequés l'actual i de la que provindria la peça descrita. Durant la Batalla dels Prats de Rei de 1711, dins la Guerra de Successió, aquest edifici, com la resta de la vila, hauria quedat molt afectat pels bombardeigs, tal i com es descriu a les cròniques de l'època. | 41.7057700,1.5424500 | 378733 | 4618135 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57983-foto-08170-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57983-foto-08170-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57983-foto-08170-126-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: L'arc de cal Refilat abans de la seva restauració (foto: patrimoni.gencat). | 93|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 68724 | Can Barrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrau-0 | https://www.naciodigital.cat/bdf/amplia/29456 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici civil, format per una planta baixa, pis i golfes, dividit en tres cossos coberts amb teulades de dos vessants. El cos central amb el carener perpendicular a la façana, i els altres dos a l'inversa. Destaca d'una manera molt especial per l'ús del totxo o maó, que caracteritza tota la construcció i es utilitzat als murs, a les obertures i a qualsevol element decoratiu, -només un petit sòcol a la part baixa utilitza la pedra-. Un altre dels elements sobresortints és el voladís de la teulada, de grans dimensions i cartels o suports de fusta, que donen un aire eclèctic a la construcció. Pou d'aigua, actualment d'ús. La seva estructura presenta una forma totalment cilíndrica d'un diàmetre aproximat d'un metre i mig. Destaca per l'ús que fa del maó, únic element constructiu emprat, en concordança amb l'edificació principal. Degut a la gran quantitat de plantes que cobreixen la superfície és difícil veure les motllures que la decoren i les obertures. Fa 8 m d'alçada, aproximadament. Té una escala de cargol de forma helicoïdal que es desplaça al voltant d'una ànima o eix vertical. Està realitzada amb un interessant treball de ferro colat, tant el baranatge com els graons i l'eix. Les peces verticals que formen els graons presenten motius ornamentals calats, que alhora que decoren, accentuen la sensació de lleugeresa. Té una capella com a edifici religiós d'una sola nau, coberta per una teulada de dos vessants molt inclinats. Destaca especialment per la utilització d'elements de tipus historicista neogòtic. La seva façana, en la qual recau pràcticament tot l'interès, presenta un portal d'arc ogival, rematat en la part superior per un floró i altres motllures típicament gòtiques. Tres finestres decoren la part alta de la façana i il·luminen l'interior, totes elles ogivals, amb una petita traceria, vitralls i un guardapols superior. Corona tot el conjunt una creu de pedra. La porta de fusta també està decorada amb elements de traceria gòtica. | 08282-50 | Riera de Sant Jordi, 1-7 | 41.4716700,2.2663200 | 438738 | 4591379 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68724-foto-08282-50-3.jpg | Legal | Historicista|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Era propietat de la família Barrau. Una empresa la va comprar i durant dos anys llargs va fer la restauració guardant les seves característiques originals i conservant vidres i vitralls. Per dins l'han reformat totalment i convertit en estudis i apartamens d'una, dues i tres habitacions. | 116|102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 52433 | Sardanes de l'Hospitalet del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-lhospitalet-del-llobregat | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de sardanes de diversos mestres compositors, que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Les obres i autors es relacionen a continuació: - 4 peces del mestre Carles Soler Canton: 'A la cobla la Principal de Collblanc'; dedicada a la cobla la Principal de Collblanc, que fou una cobla que va néixer l'any 1969, quan diferents membres de la Banda de música de la Creu Roja van improvisar una primera actuació al Pati dels Tarongers (Generalitat de Catalunya), juntament amb una colla sardanista. Porta el nom de 'La Principal de Collblanc', per ser el barri de l' Hospitalet del Llobregat on vivia un dels fundadors; 'La més maca de l'Hospitalet'; 'La Pepita de l'Hospitalet'; i 'Mil·lenari de l'Hospitalet'. - 2 peces del mestre Francesc Juanola Reixach. Es tracta de les següents obres: 'Escolteu al tamborí', sardana per a cobla dedicada a Lluís Abarca del programa tamborí de Ràdio L'Hospitalet, que fou estrenada l'any 1957. També és seva, 'Joia torrassenca', de 1949. - 2 peces del mestre Emili Juanals Roqué. Es tracta de les següents obres: 'Carrer Xipreret', sardana composta per a tenora, fiscorn i tible i dedicada a l'històric carrer; i 'La Farga' (1989). - 2 peces del mestre Lluis Buscarons Pastells. Es tracta de les següents obres: 'La plaça del bacallà', sardana de 1971, dedicada a Eugeni Estebanell; i 'L'aplec de l'Hospitalet', de 1977. - 2 peces del mestre Martirià Font Coll. Es tracta de les següents obres: 'Ciutat de l'Hospitalet', sardana composta per a tible, de l'any 1960; i 'Sardanes al Casino', dedicada a l'agrupació Sardanista de l'Hospitalet (1960). - 2 peces del mestre Xavier Forcada Carreras. Es tracta de les següents obres: '25 anys a tot Bellvitge', dedicada al grup sardanista de Bellvitge i estrenada el 13 de novembre de 2010; i 'Tot Bellvitge, 25 anys', dedicada als 25 anys d'aplec de Bellvitge. I les obres de: A. Henarejos, 'La Rambla de l'Hospitalet', de 1953. Agustí Borgunyó Garriga,'Fadrinalla torrassenca' (1949). Albert Sanahuja Puig, 'Els pobrets de la Torrassa', de l'any 1952. Àngel Pont Montaner, 'Idil·li torrassenc' (1950). Bartomeu Vallmajó Soler 'Torrassenca', estrenada a l'Hospitalet el 3 de març de 1946. Enric Sans Salellas, 'La pubilla de la Torrassa'. Enric Solsona Guilabert, 'La pubilla enamorada' (1966). Francesc Camps Comellas, 'La plaça del Repartidor' (1990). Francesc Mas Ros, 'Collblanc', sardana composta el 1964 per a tenora i fiscorn. Josep Enric Peris Vidal, 'La plaça del veïns', sardana dedicada a l'Associació de Veïns de Gran Via sud. Estrenada a l'Hospitalet, el 24 de juny de 1997. Jaume Roca Delpech, 'La Torrassa', de 1946. Jaume Tapias Boadas, 'L'encís de la Torrassa' (1946). Joan Jordi Beumala Sampons 'Trenta i cinquanta a Bellvitge', dedicada a Bellvitge i estrenada a l'Hospitalet el 6 d'abril de 2015. Fou triada Sardana de l'Any per votació popular. Joan Moliner Pedrós, 'L'àvia sardanista', dedicada a l'àvia sardanista Isabel Abaijon Yañez (2016). Joan Sardà Vilà, 'L'aplec torrassenc' (1945). Jordi Paulí Safont, '50 anys amb el músic solitari', dedicada als 50 anys del pubillatge de la ciutat a la sardana i al seu monument. S'estrena a l'Hospitalet el 17 d'abril de l'any 2016. Josep Capell Hernández 'Parc de can Buxeres' (1971). Josep Cirilo Exposito, 'Jovent torrassenc'. Josep Maria Albertí Busquets 'Sardanes a l'Hospitalet' (1960). Josep Maria Tarridas Barri, 'La Torrassa sardanista', de 1953. Josep Marimon Figueres, 'Gaia Torrassa' (1950). Josep Pujol Alsina 'Tot Bellvitge' (2003). Josep Saderra Puigferrer, 'Aimada Torrassa', estrenada a l'Hospitalet el 1947. Josep Vicencs, 'Gentils torrassenques' (1946). Max Havart Macou 'Rambla d'Hospitalet', dedicada a la Rambla de l'Hospitalet i estrenada en aquesta ciutat el 29 de juliol de 1990. Salvador Bonet Piñol 'L'Hospitalet gran ciutat' (1975). Sigfrid Galbany Abril, 'L'Hospitalet un bon aplec' (2013). | 08101-390 | L'Hospitalet de Llobregat | Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, Garrotxa, 3 d'agost de 1891 - Manresa, Bages, 3 de desembre de 1968) va ser un fiscornaire i prolífic compositor de sardanes. Era el segon d'una nissaga de músics. Fill de Llorenç Juanola i Gibert, pare d'Antoni Juanola i Escaler i Jaume Juanola i Escaler, i germà de Jaume, Josep, Narcís, Rafael i Salvador, tots ells també compositors. Va ser deixeble de professors com Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys ja va debutar com a fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 va ser membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, que en aquell moment encara no duia aquest nom. La popularitat li va arribar per ser un dels compositors més prolífics de l'àmbit de la cobla, amb una gran producció musical que arriba a les més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela (Tierra sin flores) i múltiples arranjaments musicals de cançons, principalment per cantar a les caramelles. Va obtenir una extraordinària popularitat no solament a Maresa i comarca, sinó àmpliament a tot l'àmbit sardanista pel caràcter del seu catàleg, molt alegre i de clar signe de plaça. El 1962 va rebre el Premi Dia de la Sardana per El pantà d'Oliana. El maig de 1981 es va celebrar a Manresa un acte d'homenatge al compositor, entre els diferents actes de celebració es va fer una ballada de sardanes en què hi participaven les colles i grups de l'època. Sigfrid Galbany i Abril (Cabrils, 23 d'agost de 1936) és un compositor de música diversa, cançons, havaneres i sardanes, algunes instrumentades per a cobla i d'altres per a piano. Als deu anys va començar a estudiar teoria, solfeig i piano amb Elvira Rigau i Oliver, filla del gran compositor i un dels renovadors de la sardana, Pere Rigau (Barretó), fundador de la cobla orquestra Montgrins, amb qui anys més tard mantindria una llarga relació tant professional com d'amistat. Als 15 anys va compondre la seva primera sardana Enyorances per a piano. Va continuar estudiant fins que el van requerir per fer el servei militar a Manresa, allà va estudiar harmonia i composició amb el manresà Àngel Noguera i Alegre, fins que el van destinar a la Pobla de Segur. Quan va tornar, va seguir els seus estudis fins que es va llicenciar. Acabat el servei militar, va conèixer el gran mestre director i fundador de la cobla orquestra Girona, Josep M. Boix, que va donar-li algunes lliçons i al que el va unir una bona amistat que durà fins a la mort del mestre. L'any 1973,la mateixa cobla 'Girona li va estrenar la seva primera sardana Enyorances. Entre les seves composicions es troben més de cent cinquanta sardanes, una trentena d'havaneres, alguna peça religiosa, cançonetes i peces clàssiques. Continua component. L'any 1999 va gravar el seu primer C.D. Sardanes amb el Castell de Burriac com a tema central, i sense cap tipus d'ajut econòmic. L'any 2000,per la festa major d'agost, l'ajuntament li va fer un reconeixement, per la seva contribució a la cultura popular i al seu esforç per portar la sardana i el nom de Cabrils a tot arreu. Va continuant component i gravant CDs, sempre amb la cobla Montgrins, amb qui l'uneix una bona amistat i sempre pagat de la seva pròpia butxaca. Josep Capell i Hernàndez neix a Almacelles (Segrià), el 3 novembre 1914; i mor a Barcelona, el 15 agost 1994. Va portar una intensa activitat musical, principalment, en la música ballable. Fundà diverses formacions, algunes de les quals foren després cobles-orquestra com la Melodians i La Principal d'Urgell que fundà el 1939 quan residia a Mollerussa. Actuà amb la cobla Barcelona, i encara el 1970 fundà a Barcelona la cobla-orquestra Montjuïc de la qual fou el director fins a l'any 1976. Al marge de la sardana, va estar en el conjunt de Mario Visconti com a pianista i arranjador, va col·laborar amb Dodó Escolà i va crear el seu propi conjunt, Capell-Santy. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||||
| 52434 | Sardanes de Jaume Ventura Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-ventura-tort | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 18 sardanes del compositor relacionades amb l'Hospitalet del Llobregat: 'A Bellvitge hi ha ballades'; 'Ballet de Nostra Senyora de Bellvitge'; 'Bandera de Santa Eulàlia'; 'Collblanquina'; 'De l'Hospitalet a Lloret'; 'Els Romeus de l'Hospitalet'; 'Festa Major de Santa Eulàlia'; 'Font terrassenca'; 'L'Andreu de l'Hospitalet'; 'Llobregatana'; 'Noies hospitalenques'; 'Pomells sardanistes Collblanc'; 'Pubilla Casas'; 'Dolça Maica', composta conjuntament amb Joan Solé i Margarit. Així com la lletra de: 'Soc d'Hospitalet', amb lletra pròpia: 'Sóc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer/ qu'és el lloc que m'ha vist créixer/ i es aquí on jo vull morir // Sota el teu cel blau jo veig / de color mes viu les coses / a les nines mes formoses / i mes llaminer el festeig // Aquí tot es casolà / tot fa flaire de bugada / i la gent es gent honrada / i s'estreny ben fort la mà // Quan he estat molt lluny d'aquí/ el meu cor trist s'encongia / i una negra melangia / em feia emmalaltí. // Recordava amb il·lusió / els meus temps d'adolescència / esperant amb impaciència / retornar a ma població //I reveure els meus amics / contemplar d'aprop la ufana / dels bells camps d'aquesta plana / qu'et fan ésser un dels pobles rics //I mirar amb orgull sà / tot el bé de Déu de roses / d'aquest poble català // Soc d'Hospitalet veí / soc d'aquesta terra bella / que al mirar-la meravella / i al cor joia fa sentir // Soc d'Hospitalet veí / qu'és la terra on jo vaig néixer / qu'és el lloc que m'ha vist créixer / i és aquí on jo vull morir.' També en va compondre en col·laboració amb lletristes: 'Els pessebres de Can Lluch', dedicada als pessebres que en Ricard Lluch, feia en el seu taller de Collblanc. La lletra és de J. Mª Cid: 'Els pessebres de Can Lluch / ungits de casalonia / sense riu, molsa ni bruc / ni estels a ple mig dia./ Els pessebres de Can Lluch / llum de l'any per cada dia // Retaules dels fills de Crist / en aquest món curt de mides, / per conhort del qui ha vist / ses esperances marcides. / Retaules dels fills de Crist / i santorals de llurs vides. // Poemes de caritat / en altars de artesania; ex-vots a la veritat / que va néixer a l'establia. / Poemes de caritat / ritmats amb dolça harmonia // Els pessebres de Can Lluch / sense riu, molsa ni bruc / Des del niu d'artesania / feu-nos sempre companyia.' 'Les noies de la Torrassa'; amb lletra d'Albert Zaragoza i Bars: 'Les noies han vingut / ben alegres matineres / a ballar-ne una sardana. / Espigues de blat ros /al vent dansen i segueixen / el compàs de la cançó. / Dins les anelles daurades / ja salten i repunteixen, / parelles enjogassades / com folls joguets del vent. / L'amor que es joguiner / bon amic les acompanya / del dansar tot presoner. / Escolteu-ne la cançó / escolteu-ne el dolç ressò // Que l'amor sigui triomfant. / Que boniques son les noies terrassenques / quan somriuen encisades per l'amor; / de la dansa nostra joia benaurada / la sardana que ens uneix i ens deixondeix / i ens alegra el cor // No planyeu noies, vostres amors impossibles, / que tot dansant la sardana /els gais minyons de vostre amor / seran presoners /Farem una rotllana gran / que sigui en nostre cor / penyora resplendent / i estel de bells colors. / Sardanes i perfum / en jorns de serenor / i rialles ressonants / de curulls afanys. / I sou, els nostres ídols d'or / perquè amb seny gloriós / de la sardana en feu bressol d'amor. / I tot dansant / amb goig i germanor / l'anhel torneu somrís / d'estiu, llaguts i flors!'. Continua a Observacions: | 08101-391 | L'Hospitalet de Llobregat | El mestre Jaume Ventura (l'Hospitalet de Llobregat 1911-1985) va compondre més de 200 sardanes. També és autor de sarsueles com Cançó de l'Empordà (1964) i d'una òpera que estrenà al Liceu l'any 1975, 'Rondalla d'esparvers', basada en l'obra teatral de Josep Maria de Sagarra. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Ventura i Tort | Continuació descripció: 'Ma terra plana'; amb lletra d'A. Francesc Marcé i Sanabra: 'Salta l'onada, brinca el dofí / prop de la terra que el cor enyora / tothora oberta com un camí,/ tímida i dolça i acollidora / com una noia, quan s'enamora / ma terra plana, és així / Entre els turons suau s'esmuny, /l'horitzó al lluny // Canta l'alosa, voleia el tord,/ i el pardal fura la sembradura, / per tu llangueix i bat el meu cor,/ oh terra plana, del meu amor // Demà, vull retornar,/ cap a tu cercant, /un tros perdut / de joventut // Plana del Llobregat / ara que estic sol / sigues consol /pel cor cansat / Montjuïc, Castelldefels,/ Sant Ramon i Collserola / Cornellà, L'Hospitalet, / i Bellvitge sempre sola dins la terra sou mon cel / i us sóc fidel / El meu món és aquí / on jo sóc nat / i on s'ha forjat / el meu destí'. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 52435 | Sardanes de Jaume Reventós Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-jaume-reventos-marti | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Conjunt de 9 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Bellvitgenca'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, i estrenada en el 28 è aplec de Bellvitge, el 12 d'abril de 1993; 'Carme i Pere de Collblanc'; sardana per a cobla dedicada al Pere i a la Carme de Collblanc; 'El tot Hospitalet'; sardana per a cobla composta l'any 1992; 'Els hospitalenc'; 'Endavant l'Hospitalet'; 'La Feixa Llarga'; 'La Marina hospitalenc'; 'L'albina de l'Hospitalet'; i 'Nit d'estiu a l'Hospitalet'. | 08101-392 | L'Hospitalet de Llobregat | Jaume Reventós i Martí (l'Hospitalet de Llobregat, 22 de febrer del 1923 - Castelldefels, 17 de gener del 1993) va ser un impressor, compositor i promotor cultural hospitalenc. Començà a estudiar música amb Montserrat Freixas i Matilde Parera, i continuà la seva formació al conservatori del Liceu amb els mestres Serra (solfeig), Garganta i Vicenta Palanca (piano), Enric Serra (solfeig i harmonia), Enric Roig (musicologia i història de la música), Enric Bagué (història). Obtingué els títols de professor de música i piano el curs 1949-1950. Mentre feia el servei militar, amplià els coneixements d'harmonia i banda amb Julià Palanca. Més endavant estudià composició de sardanes amb el mestre Cohí i Grau. Fou autor de 65 sardanes (que dedicà especialment a l' Hospitalet, a Masquefa i a Sitges) i composicions per a piano i altres instruments. Publicà alguns llibres de tema artístic a la impremta Reven que portaven ell i el seu germà, Pere Reventós. Durant un temps es dedicà també al cinema aficionat i rodà Desig, la primera pel·lícula rodada a l'Hospitalet amb argument, en color i amb fons musical. En un altre pla cultural i musical, Jaume Reventós fou el 1947 un dels fundadors de l'Agrupació d'Amics de la Música, que presidí a partir del 1962 i durant 28 anys en va ser l'ànima, fins a la desaparició de la societat el 1976. L'entitat portà gran nombre de músics d'anomenada a l'Hospitalet, així com formacions musicals de la volada de la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal, l'Orfeó Català. També feu conferències d'intel·lectuals prestigiosos, organitzà cine-fòrums, festivals de dansa, concursos de pintura i escultura. Durant 8 anys l'Associació impulsà el 'premi de pintura Ciutat de l'Hospitalet' (1962-1970). El 1962, i en col·laboració amb l'ajuntament, va crear els Festivals de Primavera, que portaren a la ciutat les òperes El Barber de Sevilla i Madame Butterfly, i les sarsueles Marina i Cançó d'amor i de guerra. Deixà unes memòries manuscrites, que es conserven al Centre d'Estudis de l'Hospitalet de Llobregat . El 1992 donà a la seva ciutat natal la col·lecció artística que ell i el seu germà Pere havien aplegat al llarg dels anys, amb més de 600 obres, i en l'actualitat aquesta forma part dels fons del Museu d'Història de l'Hospitalet. En recordança del malaguanyat compositor, l'Ateneu li dedica anualment una ballada de sardanes, el Memorial Jaume Reventós, per la Festa Major de l'Hospitalet. El 1998 el consistori municipal li atorgà a títol pòstum la medalla de plata de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jaume Reventós Martí | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 52438 | Sardanes d'Antoni Albors Asins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-dantoni-albors-asins | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XXI | Conjunt de 5 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Arrels'; sardana per a cobla dedicada al monument de Rafael Casanova,i estrenada l'any 1997. - 'Cant a Bellvitge'; dedicada a la Mare de Déu de Bellvitge, i estrenada el 31 de març de 1997. - 'L'Hospitalet'; composta l'any 1948 i dedicada a la ciutat. - 'L'Hospitalet ciutat d'argent'; dedicada al 25è aniversari del pubillatge, l'any 1991. - 'L'Hospitalet ciutat pubilla'; sardana per a cobla realitzada amb motiu del pubillatge de la ciutat. Fou estrenada a l'Hospitalet el 17 d'abril de 1966, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. | 08101-395 | L'Hospitalet de Llobregat | Antoni Albors i Asins (L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 27 d'octubre de 1929 - 19 de juny de 2012) va ser un compositor d'estils diversos amb certa tendència al ballet clàssic i la sardana. Des de finals dels 70 fins a finals dels 90, del segle passat, va gaudir de força èxit. Fou sobretot apreciat pel gran nombre de sardanes obligades que va escriure per a tots els instruments de la cobla, i que va dedicar a destacats instrumentistes de l'època, amb títols com: Enlairament, Flors i violes i Aquell trompeta de Tossa (per a trompeta), Conqueridora i A l'amic Moreno (fiscorn), Virtuosa (tenora), Pinsans i caderneres i Tot un flabiol (flabiol), Toc de trombó (trombó), Quelcom de contrabaix i Dolç contrabaix (contrabaix) i Gentil parella (1990), per a tenora i tible. És autor també de la sardana l'Hospitalet ciutat pubilla (1966), escrita per al pubillatge d'aquesta ciutat, moment en què se li atorgaren distincions per la seva tasca musical. Altres sardanes destacades seves són Conqueridora (1975) i Cant a l'amistat (1992), tot i que la seva prolífica obra suma més de 100 sardanes. La majoria de les seves composicions es troben enregistrades en uns CD de producció pròpia amb les cobles La Principal de la Bisbal, Montgrins i Ciutat de Girona. Tenia el costum que la darrera peça enregistrada en cada CD fos una obligada de contrabaix. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 2003 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Albors Asins | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 52669 | Sempre avant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sempre-avant | https://www.musicsperlacobla.cat https://portalsardanista.cat | XX | Galop signat per Joan Martinyà, que era el pseudònim de Sebastià Figuerola i Escusa. | 08101-444 | L'Hospitalet de Llobregat | Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat. | 41.3595300,2.0994600 | 424676 | 4579061 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Figuerola i Escusa | El galop és un ball vuitcentista que consisteix en una sèrie de passes de costat. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 52436 | Sardanes de Sebastià Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-sebastia-figuerola | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges, elements o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: 'Al 25 Aplec de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada als 25 anys d'aplec sardanista de Bellvitge, l'any 1990. 'Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, l'any 1962. 'Els gegants d'Hospitalet'; sardana per a cobla composada en ocasió del bateig de la parella de gegants nous, el 17 de juny de 1962. Toc de sortida de les Festes de Primavera. 'Els nois de la Torrassa'; sardana per a cobla composada pel mestre Figuerola per a ser tocada amb les noies de La Torrassa. 'L'Aliança torrassenca'; sardana per a cobla dedicada a l'Aliança torrassenca. 'L'ermita de Bellvitge'; sardana per a cobla dedicada a l'ermita de Bellvitge. | 08101-393 | L'Hospitalet de Llobregat | Sebastià Figuerola (Barcelona, 14 agost 1919 - 28 febrer 1996) residí una gran part de la seva vida a L'Hospitalet de Llobregat. D'infant fou cantaire de l'Orfeó Català. Estudis musicals al Conservatori del Liceu, que amplià amb el mestre Zamacois (harmonia) i amb el mestre Josep Cirilo, a Figueres (composició). Amb una gran afició per la música, estrenà la primera sardana Enyorant-la, quan residia a Figueres (1944). Després, amb el temps va ser seguida per més de 120, a part de més de 100 revesses, especialitat que dominà àmpliament. Tingué moltes instrumentacions de ballets populars i fou redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència. L'any 1969 fou inclòs en l'homenatge que L'Hospitalet de Llobregat tributà als compositors de la ciutat. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1960 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sebastià Figuerola | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/