Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 52437 | Sardanes de Tomàs Gil Membrado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-tomas-gil-membrado | https://www.musicsperlacobla.cat | XX | Conjunt de 6 sardanes que fan referència a la ciutat de l'Hospitalet del Llobregat, a personatges o esdeveniments. Es tracta de les següents obres: - 'Abraçant Bellvitge'; Sardana per a cobla dedicada a Bellvitge, barri de llarga tradició sardanista. S'estrena a l'Hospitalet el 19 de novembre de l'any 2000. - 'Amics Torrassencs'; dedicada a Jaume Gubert i Mercè Mateu. - 'Aplec d'ermita'; sardana per a cobla composta en ocasió del 36è aplec de l'ermita de Bellvitge, i estrenada el 16 d'abril de l'any 2001. - 'Hospitalenca'; sardana per a cobla dedicada a la ciutat de l'Hospitalet; i amb la que aconsegueix el segon premi l'Hospitalet de l'any 1966. - 'Montserratina'; dedicada a Montserrat Sales i Hernàndez. - 'Dolça companya'. | 08101-394 | L'Hospitalet de Llobregat | Tomàs Gil i Membrado (Horta de Sant Joan, 20 abril 1915 - Barcelona, 4 juny 2014). S'incorporà a la composició per a cobla i a la sardana acomplerts ja els 40 anys. Instrumentista de fiscorn a la desapareguda cobla Barcelona i també director artístic, interpretant la sardana s'adonà de la força de la dansa catalana. Persona inquieta, la seva producció és una recerca constant d'aconseguir que, musicalment, la sardana assimili uns corrents més moderns sense, però, perdre la seva força racial sinó ben al contrari: aconseguir donar-li més vàlua precisament per mitjà de la mutació que ell anhela. La seva producció és desigual, i tant baixa a la sardana de plaça -intranscendent i de poca consistència- com s'encimbella a fites on aconsegueix, moltes vegades, importants premis per a les seves obres. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1946 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tomàs Gil Membrado | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 68797 | Goigs del gloriós Sant Cebrià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-cebria | https://www.misas.org/p/parroquia-de-sant-cebria-tiana http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/els-goigs-del-glorios-sant-cebria.html | XVIII | Un goig és el conjunt d'un versicle i d'una oració litúrgica en llatí que en motiu de la festa del sant o santa que invoquen es reciten o canten col·lectivament a l'església en el decurs d'un ofici, normalment davant l'altar consagrat al sant o santa invocats, del qual habitualment n'hi ha una relíquia, o relatius a una advocació mariana o cristològica, que és representada per una estàtua a la qual s'atorguen potestats miraculoses. Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. | 08282-123 | Plaça de l'Església, 6 | Als segles IX al XI, un cop allunyat definitivament el perill d'invasions i consolidades les institucions monàstiques, especialment les benedictines, van néixer les primeres grans explotacions agrícoles sota les dedicacions religioses d'esglésies o ermites: Sant Martí, a Can Ribes (Montgat) prop de la Via Augusta; Sant Romà, a Can Sentromà; i Sant Cebrià són les primeres de què en tenim coneixement. Sant Cebrià, patró de Tiana, vingué de Cartago, al nord d'Àfrica, a aquestes terres a predicar l'Evangeli, però l'any 258 és perseguit i mort a la mateixa Cartago. Deixà ressenya en altres poblacions properes a Tiana com és la parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, a Sant Fost de Campcentelles, Sant Cebrià de Vallalta, dalt de Sant Pol de Mar i altres pobles de l'Empordà. L'Ermita de l'Alegria, de tipus romànic i consagrada a Sant Cebrià, fou beneïda pel bisbe de Barcelona, Berenguer, abat del monestir de Sant Cugat, el 16 de setembre del 1100, data de la Festa Major de Tiana. Cap a finals del segle XVI, un dels altars laterals accepta l'advocació de la Mare de Déu de l'Alegria, i a partir d'aquesta data, tots els dilluns de Pasqua de Resurrecció es celebra l'Aplec de l'Alegria moment en el qual es canten els Goigs de la Mare de Déu de l'Alegria, escrits en plena Edat Mitjana. Per altra banda, al segle X es construeix la primera ermita dedicada a Santa Maria de Montalegre, a dalt de la Conreria, regentada per una comunitat de germanes. El Convent fou abandonat el 1362, deixant darrera seu topònims com la Font de les Monges i llegendes com la de l'Arbre dels Nassos o la de Sant Bernat Calvó. | 41.4842100,2.2683100 | 438916 | 4592770 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68797-foto-08282-123-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Goig: Tornada:Diguem tots devotamentAl nostre Patró sagratsiau-nos sempre advocatSant Cebrià gloriós.1.A la gran Cartago honràreuAmb el vostre naixement,I amb virtut més que excel·lentses grandeses exalteu,puix gosà tenint a vósun tresor apreciat.2.De pares gentils nasquéreumés vós abraçant la fe,tinguéreu per major béa Jesús en qui creguéreu,deixant vostra llei gustósper servir qui us ha cridat.3.Les riqueses renunciàreuPerquè són bens sens substància,I així per major gananciaAls pobres les entregàreu,Per premi gosau ditxósSer en el Cel coronat.4.Com ereu el sol del mónLa Iglésia Santa il·lustràreu,i els llibres que ens deixàreude tot testimoni són,ensenyeu al virtuósi corregint al errat.5.Veient vostre gran saberCartago per sa venturaus donà la vestidurade Bisbe per mer valer,cultivàreu oficiósdel bon Pastor el remat.6.Al món causà admiracióVostra caritat ardentAcudint tots ferventmentAmb la major aflicció.Trobaven en vós repòsen tota necessitat.7.Amb gran fervor predicàveula virtut i llei divina,amb tals quilats de doctrina,que la santa fe exaltàreu,deixant al món enganyósels que li feien costat.8.Dilataves molt la famaDels molts gentils convertíeu,La gran virtut que teníeu,I de vostre zel la famaUn Procònsol envejósus tragué de la ciutat.9. Un any després del destierroConsumàreu el martiri,Quant dels gentils el deliriProvà en vostre cal el ferro,aixís Déu totpoderósus ho havia revelat.10.Manàreu-vos que ha sus déusoferísseu sacrifici,Més vós a tal maleficiExecràreu i ha ses veus,Per lo que ho venturósTriomfàreu degollat.11.Intimant-vos la sentènciaus ompliu d'alegria,per poder en aquell diaveure la Divina Essència,donant gràcies fervorósa la eterna Majestat.12.Amb devoció sobiranai amb cordial rendiment,us veneren llealmentper Patró els de Tiana,socorreu-los piadósquan per ells sereu cridat. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 87425 | Rellotge de sol de Can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mas | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | Rellotge pintat sobre un lliscat marmori. Te l'orientació sud-est,si bé el gnòmon, de vareta simple, declina sud-oest. Les línies horàries són de 7 a 3, xifres romanes. | 08158-264 | Can Mas | 41.4414400,1.9989800 | 416376 | 4588246 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87425-foto-08158-264-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha tingut accès a l'interior del barri de la masia. Referència: 5723 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 87426 | Rellotge de sol del Molí de l'Argemí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-largemi | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XVIII | Es troba pràcticament desdibuixat i molt alterada la base de la pintura que li dona forma al rellotge. | Rellotge ovalat, envoltat d'ornaments de color vermell casi gairabé desdibuixat. Està ubicat a l'alçada del primer d'un dels cossosde l'edifici del molí construit majoritàriament de maons sólids. Declina a llevant. Ha perdut el gnòmon, i les línies horàries estan molt esborrades. | 08158-265 | Molí de n'Argemí | Per la seva tipologia, sembla haver estat fet a finals del segle XIX. L'edifici on es troba és molt probable que es tracti de l'antic molí que ja surt a la documentació l'any 1328, d'acord a documents conservats a l'arxiu del castell de Papiol: allà es diu taxativament que el molí d'Argemir era el molí antic del senyor del castell. Si és així, es pot assimilar al molí que s'esmenta en un asentència arbitral de l'any 1327, en el qual es detallen els problemes que hi havia entre els pagesos del Papiol per les reparacions que estaven obligats a fer al molí del senyor del castell: Raimon de papiol, fill de Galceran (Orive, 2011: 108). El molí es esmentat al segle XIX, com a molí fariner i el Nomenclàtor de la Província de Barcelona. El descriu com 'molí situat a 1 km de la capital de l'ajuntament, edifici de dues plantes habitat constantment'. Va ser també habitatge dels treballadors del molí paperer, i hi van viure fins a quatre famílies. Aquestes famílies tenien la responsabilitat de regular el pas d'aigua del canal de qualsevol pujada de cabal (Faura Arís, 1996: 218). Dins l'edifici hi ha senyals de diferents riuades, la darrera l'any 1962, que provocà l'abandó definitiu de l'habitatge. | 41.4295800,2.0013600 | 416560 | 4586927 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87426-foto-08158-265-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 4821 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 87427 | Rellotge de sol de Ca l'Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-ladjutori | https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX-XXI | Repintat. Es troba en bon estat, tot i que força tapat per la vegetació que cobreix la façana. | Rellotge pintat a la façana principal de Ca l'Adjutori, que dona al carrer del Carme, 1. Esgrafiat i pintat: en blanc el fons i les línies i dibuixos de color vermell. Presenta forma de vieira, i te una orientació sud-oest. Les línies horàries marquen les hores i les mitges hores, de 8 a 5, assenyalades per xifres aràbigues. | 08158-266 | C./ Carme, 1 | 41.4393100,2.0129500 | 417541 | 4587997 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87427-foto-08158-266-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1358 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 68732 | Can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fatjo | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6419-cat-can_fatjy.htm http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1967 http://lalocal.tianat.cat/passejada-modernista-pel-centre/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX-XX | Façana amb plantes enfiladisses seques i humitats en la part baixa | Edifici civil format per una planta baixa, un pis i un cos central més elevat sobre el qual s'aixeca, al mig, una torre d'esveltes proporcions. Destaca, especialment, per l'ús de les línies corbes que dominen tota la construcció: des del coronament de les façanes, les motllures decoratives, o les obertures, a la coberta de la torre. Línies còncaves i convexes es combinen i en tot moment es defuig la línea recta. Com a elements decoratius també s'utilitzen algunes garlandes de flors. L'element més sobresortint és la torre central, realitzada a manera de llanterna per tal d'il·luminar l'interior. Està ornamentada amb vitralls de colors, amb un voladís ondulat i suportat per esquadres de ferro. Resulta també interessant la gelosia de fusta que tanca l'ampli jardí circumdant -dins del qual hi ha una pèrgola-, així com l'adaptació de l'edifici al fort desnivell del carrer. El cos principal de l'edifici està constituït per una part central més alta i dues de laterals més baixes simètriques entre sí. A la part central destaca la balconada del primer pis de línia ondulant amb barana de ferro. Emmarca la obertura del balcó una garlanda floral sobre la qual s'obren dues finestres el·líptiques, per damunt de les quals, una obertura trilobulada amb decoració escultòrica de tipus floral, per sota del coronament mixtilini de l'edifici, marca les golfes. Als cossos laterals trobem dues obertures de mig punt allargades i una obertura circular amb decoració floral esculpida en pedra que les corona. L'element però, que potser més crida l'atenció és la torre que s'aixeca per sobre de l'edifici, de coronament sinuós de trencadís ceràmic policrom amb grups de tres finestres de vitralls emplomats de colors. La casa salva el desnivell que fa el carrer i a continuació del cos principal del conjunt diferents dependències de planta baixa suporten terrats descoberts que destaquen pel treball de la forja i de la pedra en baranes i balustrades. | 08282-58 | Carrer Sant Josep, 5-7 amb Carrer Doctor Mascaró | Si bé l'origen de Can Fatjó cal cercar-lo a finals del segle XIX , no obstant la seva estètica respon a la reforma portada a cap pel nou propietari, Joan Fatjó, que el 1914 decidí donar-li un nou aspecte en consonància als cànons modernistes amb un clar predomini de les línies corbes per dotar l'edifici d'elegància i esveltesa, fent la seva arquitectura menys pesant. És un dels edificis modernistes més notables de Tiana. Se sap que la casa ja existia el 1893, que n'era propietat Antoni Costa Masana, el qual va edificar-hi al costat una fàbrica tèxtil. Posteriorment va passar a mans de Joan Fatjó Llobet i Rosa Castán Costa, els quals van decidir fer-ne una profunda reforma el 1914. Fruit d'aquesta reforma és el seu actual aspecte, plenament inserit dins l'estètica modernista, amb un especial predomini de la línia corba. L'element més destacat és la torratxa, amb un coronament sinuós de ceràmica en trencadís policrom i uns finestrals triforats amb vitralls de colors. Amb posterioritat va passar a ser propietat de Jordi Sust Fatjó. És un dels edificis modernistes més notables de Tiana. Se sap que la casa ja existia el 1893, i que el seu propietat Antoni Costa Masana, va edificar-hi al costat una fàbrica tèxti, La fabriqueta. Més tard va passar a mans de Joan Fatjó Llobet i Rosa Castán Costa, els quals van decidir fer-ne una profunda reforma el 1914 que van deixar la casa tal com ara la coneixem. És plenament d'estètica modernista, amb un especial predomini de la línia corba. L'element més destacat és la torratxa, amb un coronament sinuós de ceràmica en trencadís policrom i uns finestrals triforats amb vitralls de colors. Està dissenyada a manera de llanterna per tal d'il·luminar l'interior. Com a elements decoratius també s'utilitzen algunes garlandes de flors. És també interessant la gelosia de fusta que tanca l'ampli jardí que envolta tota la casa -dins del qual hi ha una pèrgola-, així com l'adaptació de l'edifici al fort desnivell del carrer. | 41.4829500,2.2675200 | 438849 | 4592630 | 1893 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68732-foto-08282-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68732-foto-08282-58-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Anònim | Patrimoni Gencat atribueix l'autoria de l'edifici al constructor i ex-alcalde de Tiana, Pere Artusa i Cruspinera. Altres estudis posen a Ramon Maria Riudor com a arquitecte d'aquest edifici i a Pere Artusa i Cruspinera com a promotor d'aquest. Pot ser anterior a 1893. També ho trobem escrit com a Can Fatxó. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||
| 68753 | Can Xipell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xipell | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6405-cat-can_xipell.htm Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX | Edifici civil, de planta quadrada que es presenta pràcticament com un volum cúbic. Està format per una planta baixa, pis i mansardes a la part superior. El conjunt destaca pel marcat aire neoclàssic que presenta, i que li ve donat a la major part per l'ús de frontons circulars damunt de totes les finestres, així com les columnes amb capitells clàssics que sostenen els balcons. Les mansardes que ocupen tota la part superior i que queden inserides a un sostre de pissarra que els hi confereix un aspecte completament afrancesat. A l'interior resulta interessant el tipus d'il·luminació: una claraboia central coberta amb vidre, situada al centre de l'edifici, permet la difusió de la llum. A la part inferior d'aquesta claraboia hi ha un sortidor amb columnes. Tot es realitzat amb marbre. L'edifici es troba envoltat per una ampli jardí, al qual també s'hi poden trobar elements neoclàssics, com és la glorieta suportada per columnes situada a un angle del mateix. També es pot destacar l'important treball del reixat del jardí. Can Xipell és una gran mansió residencial de característiques noucentistes amb un cert afrancesament en les formes, pròpies dels palaus de la reialesa. La casa consta de planta baixa, que s'aixeca damunt un basament, el pis principal i les golfes. A la planta baixa, columnes d'ordre jònic, flanquegen el portal i els diferents finestrals. També les trobem a dues tribunes circulars, una a la façana principal al costat esquerra de l'escalinata que accedeix a la porta principal i l'altra en el lateral dret de l'edifici. Al pis noble de l'edifici, a la façana principal trobem un balcó sortint corregut al qual s'hi accedeix per tres obertures diferents, flanquejat per dos amb petites balustrades de pedra que no surten de la façana. Totes les obertures d'aquest nivell es troben coronades per timpans circulars. El coronament de l'edifici, corresponent a la zona on hi ha les golfes o altells, és la que li dona el toc d'afrancesament. Aquests altells combinen finestres quadrades i rodones que se submergeixen dins la pròpia estructura de la teulada, dotant l'edifici de la singularitat que mostra. En un dels extrems de la tanca de ferro que envolta els jardins de la mansió s'aixeca una glorieta circular amb coberta cupuliforme sustentada per columnes d'ordre jònic. | 08282-79 | Passeig de la Vilesa, 11-15 | L'edifici fou construït segons un projecte de 1916 de l'arquitecte Miquel Madorell i Rius, i la mansió resta envoltada de jardí amb una tanca de ferro forjat que val la pena de tenir en compte a l'hora de gaudir de la casa. Solicitaren el permís per construir la torre el 12 de desembre de 1916. És una mostra singular de l'arquitectura de l'eixample Sud de Tiana. | 41.4799200,2.2688100 | 438954 | 4592293 | 1916-17 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68753-foto-08282-79-3.jpg | Legal | Noucentisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Miquel Madorell i Rius | És un edifici classicista, monumentalista i noucentista. | 106|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 68715 | El Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casino-2 | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6402-cat-casino_nou.htm http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1957 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX mitjan | Edifici civil de planta rectangular amb baixos i pis. El seu interès no recau tant en la construcció com en la decoració, que queda pràcticament concentrada a la façana. En primer lloc cal destacar un grup escultòric que corona el frontó de l'edifici, format per dos nois nus asseguts i acompanyats per alguns elements simbòlics típics del classicisme. Els murs són recoberts per alguns plafons esculpits que representen armes, banderes . cuirasses, etc., tot emmarcat amb garlandes i elements vegetals bastant recarregats i pròxims, pel que fa a l'estil, al classicisme francès. Tots els símbols clàssics estan buits de significat i són purament decoratius. L'únic element que conserva el seu sentit heràldic és l'escut d'armes situat damunt la porta d'accés- Altres elements neoclàssics són les hídries que coronen tots els angles de l'edifici, i els guardapols o trencaaigües sostinguts per mènsules de les finestres de la planta baixa. L'interior està adequat com a restaurant i sales pròpies del club de Tennis o Nou Casino. El conjunt està envoltat per un ampli jardí i queda dins el recinte de l'antiga masia de Can Marí. | 08282-41 | Carrer Edith Llaurador, 6 | L'edifici del Casino Nou de Tiana és una construcció de mitjan segle XIX de característiques que s'emmarquen dins del romanticisme neoclàssic propi del moment, estructurada en tres cossos, dels quals el cos central sobresurt respecte dels laterals. conjunt, de clara horitzontalitat, és de planta baixa i pis. Als cossos laterals l'estructura, perfectament simètrica, presenta dues obertures rectangulars a cadascun dels pisos. El cos central a la planta baixa presenta una portalada rectangular, flanquejada per plafons ornamentals als costats. Per sobre de la motllura que separa la planta baixa del pis superior trobem un timpà rodó amb escut heràldic i finestra al damunt, flanquejats per plafons ornamentals de banderes. Remata el conjunt una cornisa per damunt de la qual s'alça un capcer de perfil mixtilini amb un rellotge de sol al centre, coronat per dues escultures d'infants que es donen l'esquena . | 41.4862300,2.2676300 | 438861 | 4592994 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68715-foto-08282-41-1.jpg | Legal | Romàntic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Dins el recinte del Casino Nou trobem també la masia de Can Marí , esmentada ja al tombant de la primera centúria del segle XII en l'acta de consagració de la parròquia. La seva estructura és de planta baixa amb gran portal adovellat, pis i golfes i cobert amb teulada a doble vessant. Al primer pis hi ha pintures de Torres Clavé. | 101 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 68813 | Jardins de Lola Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-lola-anglada | https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6397-cat-casa_i_jardy_de_lola_anglada.htm http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-jardi-romantic-de-la-lola-anglada.html | XIX | Un dels elements destacables de la casa de Lola Anglada és el jardí al qual s'accedeix per una porta obra d'Àlvar Sunyol. En aquest espai, evocat en l'obra de Lola Anglada de 1958 'La meva casa i el meu jardí', hi trobem escultures com la 'Família tornant del camp' o la 'Mare amb nen', obres angladianes de caràcter realista naturalista. També al jardí hi ha una font amb una majòlica ceràmica, il·lustrada per Lola Anglada. | 08282-139 | Plaça de la Vila | 41.4818800,2.2692100 | 438989 | 4592510 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68813-foto-08282-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68813-foto-08282-139-3.jpg | Inexistent | Romàntic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Aquest jardí està ple de símbols, no és un jardí com qualsevol altre, té la seva pròpia identitat.Per començar, el jardí està ubicat en el mateix lloc on la Lola hi passava les hores, aquell jardí del llibre 'La meva casa i el meu jardí'. I des de qualsevol racó es poden veure les dues masies de Cals Frares i Can Gaietà, que la Lola feia sortir sovint en els seus dibuixos.I comencem a descobrir símbols. Només entrar al jardí, a la porta d'entrada, el 'barri', obra de l'Alvar Suñol, ja hi trobem tot un reguitzell de símbols. El barri consta de dues parts: la de l'esquerra, d'un metre d'amplada, conté el rètol del lloc: 'Jardins Lola Anglada'. I la part de la dreta i podem veure un gran marc en forma de mitja ametlla ('l'ametlla mística' romànica) que representa la creació o creativitat. Dins el món de la creació, tres plaques amb números al·lusius a unes dates molt concretes: 1892-1984 que volen recordar els anys de naixement i mort de la Lola Anglada. 1996, en record de l'any en que la Lola va ser proclamada Filla adoptiva de Tiana. I 2002, que representa l'any de la inauguració d'aquest jardí.Tot just entrar a mà dreta hi trobem una majòlica de la Lola Anglada. Ambdues peces no hi són per casualitat. Estan precisament encarades a la sortida del sol, que li dóna així el bon dia amb els seus raigs cada matí.També hi ha tres escultures. Entrant a mà esquerra i en forma de monòlit, hi ha la que representa l'esmentat llibre 'La meva casa i el meu jardí', que ens recorda l'origen d'aquesta espai.En els dos parterres centrals, dues reproduccions d'escultures de la Lola. Entrant, de cara, a mà dreta, trobem el grup escultòric 'Família tornant del camp',Orientat de manera que sembla que vinguin dels camps de Cals Frares (la família pagesa catalana i la Catalunya idíl·lica del seu temps, era el tema clàssic de la Lola). L'altra escultura porta el títol 'Mare amb nen' i representa l'exaltació de la maternitat.De nit, quan el jardí resta tancat al públic, la il·luminació de l'indret ha estat dissenyada i estudiada per tal de que des de la plaça de la Vila es pugui admirar l'espai amb els seus racons i les seves escultures. | 101 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 82079 | Festa de la Maduixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-maduixa | https://www.facebook.com/Diada-màgica-de-la-maduixa-i-del-vi-Sant-Iscle-de-Vallalta-426350484160468/ AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2000). I Diada de la maduixa i mostra gastronòmica. Santiscle, revista d'informació local, núm. 1, p. 9. AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2003). Coneix Sant Iscle de Vallalta. Canet de Mar. Edicions Els 2 Pins, p. 73. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2007). Pla d'acció cultural de la Vallalta. Barcelona: Centre d'Estudis i Recursos Culturals, p. 22 i 51 CONSELL COMARCAL DEL MARESME (2012). Guia gastronòmica del Maresme. Mataró: Consorci Costa de Barcelona-Maresme, p. 10. CONSELL COMARCAL DEL MARESME (2019). Temps de maduixes al Maresme 2019, del 27 d'abril al 2 de juny. Mataró: Consorci Costa de Barcelona-Maresme. | XX-XXI | Fira comercial i popular organitzada per l'Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Maresme i el Consorci de Promoció Turística Costa de Barcelona-Maresme, amb múltiples finalitats: fomentar l'activitat econòmica, promoure els productes de proximitat, atraure visitants al poble i afavorir la cohesió social del municipi. Es tracta de la diada festiva de més anomenada i projecció exterior. Si bé amb anterioritat s'havia celebrat l'anomenada Festa dels maduixers, la Festa de la Maduixa i el Vi pròpiament dita es va iniciar el 1999 amb la intenció de rellançar el sector i de recuperar també la tradició vitivinícola. Més endavant es van afegir a la iniciativa Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar, i es van crear unes Jornades Gastronòmiques complementàries amb el suport del Consell Comarcal i la col·laboració de diversos restauradors de la zona. Després d'un període de reflexió en que no ha deixat mai de celebrar-se, l'esdeveniment s'ha redefinit i rebatejat com la Diada Màgica de la Maduixa i el Vi. D'aquesta manera es dóna entrada a la dimensió fantàstica i mitològica, tan atractiva i alhora tan vinculada a la població, ja sigui per la llegenda de les Dones d'Aigua com pels topònims que s'hi relacionen, com ara el Pla de les Bruixes o el Sot de l'Infern. La prova és que cada cop són més les persones de totes les edats que s'hi disfressen. La diada té lloc un dels primers diumenge de maig i engloba altres activitats paral·leles: un esmorzar popular i una fira artesana amb venda de maduixes i vi al Parc dels Vegetals; una Marxa Màgica circular de 10 quilòmetres per l'entorn natural; un concurs de decoració per diversos racons del poble; una trobada de puntaires i una cercavila gegantera i un espectacle familiar. Durant la jornada, alguns restaurants i establiments d'alimentació ofereixen plats, menges i llepolies que tenen la maduixa com a protagonista. | 08193-60 | Centre urbà de Sant Iscle de Vallalta, a l'entorn del Parc dels Vegetals. | Recentment s'han jubilat els darrers productors de maduixots -o 'fragues'- de Sant Iscle. El seu conreu es remunta als anys 50 del segle XX, quan va ser introduït pels propietaris de Ca l'Aranyó i Can Roig del Castell després de comprar-ne llavors de França a Arenys de Munt. Les primeres collites eren de sequer, com la vinya; però amb el temps s'hi van construir basses i es van instal·lar hivernacles i sistemes de regadiu per millorar-ne la producció. De les més de 600 varietats que es cultivaven al Maresme els anys 80 se n'ha passat a només quatre: la Pájaro, l'Albión, la Gaviota i la Monterrey. Malgrat els esforços, la competència de Huelva i Almeria -en preu i quantitat- copa els mercats i deixa poc marge de benefici als pagesos locals. De fet, la desaparició de les últimes explotacions de Sant Iscle contrasta amb l'impuls al sector a través del món de la gastronomia per part de les administracions públiques i altres agents privats del territori. A la darrera edició de la publicació 'Temps de maduixes al Maresme' hi són presents quinze municipis (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt) i el Consorci d'Enoturisme de la DO Alella. | 41.6226600,2.5687500 | 464075 | 4607972 | 1999 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82079-foto-08193-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82079-foto-08193-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | Les fotografies que il·lustren aquest element han estat obtingudes de les xarxes socials de l'Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. | 98 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 87173 | Ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve-de-la-font | https://www.enciclopedia.cat | XVIII-XIX | Edificació aïllada que, tipològicament, recorda les masies, datades a principis del s.XX. Per referències, se sap que el conjunt conserva una arcada gòtica que devia sostener un sostre d'embigat. Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. Al davant de la porta hi ha una base de premsa de pedra.Tot i que no s'ha tingut accès a l'interior, es coneix l'existència d'una arcada gòtica de mig punt; d'ull molt ample, aquesta arcada devia sostenir un sostre d'embigat. | 08158-12 | Camí de ca n'Esteve, s/n | L'any 1880 s'inaugurà un conducte d'aigües del vessant de ca n'Esteve fins a les cases i fonts del poble, fet que més endavant donà com a resultat la font de ca n'Esteve -substituïda posterioment per la dels Avellaners- i la construcció de safareigs públics i un pou per a l'abastament del poble. | 41.4418500,2.0160300 | 417801 | 4588276 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87173-foto-08158-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha pogut accedir a aquest element.Algunes teules de la coberta del pis superior duen inscripcions dels segles XVIII i XIX. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 68808 | Murals de la piscina municipal d'Àlvar Suñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-piscina-municipal-dalvar-sunol | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/975905-alvar-torna-els-colors-a-tiana.html http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | restaurats el 2016 | Frescos que representen les quatre edats de la vida. Pintures murals. Protegits per uns plafons de vidre. Estan protegides de la humitat i altres elements externs. El llegat de Suñol a Tiana deixa una altra obra excepcional: les pintures, també murals, que cobreixen les parets de la sala de plens de l'Ajuntament del poble. | 08282-134 | Carrer Eduard Fonteré s/n | Àlvar Suñol i Muñoz-Ramos és nascut a Montgat el 1935. Fa mitja vida, el pintor montgatí Àlvar Suñol va acceptar l'encàrrec de donar color a la instal·lació de la piscina municipal de Tiana, que en aquell moment obria portes. A la paret hi va pintar un mural que representava les quatre edats de la vida. El 2016, 38 anys després, l'artista va tornar a enfilar-se a una bastida per participar en les tasques de restauració dels frescos que va fer l'empresa especialitzada Cromia. Amb 81 anys, Suñol va agafar els pinzells per mirar de refer allò que el temps i les inclemències a què havia estat exposada l'obra a l'aire lliure s'havien emportat. La trajectòria de Suñol l'ha portat a convertir-se en un dels artistes catalans més reconeguts a nivell internacional, sobretot als Estats Units, on ha exposat i venut bona part de la seva producció. Allà, alguns professionals de Hollywood es van interessar per la seva obra i van acabar comprant quadres, com ara el director de cinema Jean Negulesco, conegut per haver dirigit la pel·lícula Com casar-se amb un milionari (1953), protagonitzada per les actrius Marilyn Monroe i Lauren Bacall. El mural de la piscina no és, però, l'únic treball d'Àlvar Suñol a Tiana, on també va pintar el mural que presideix la sala de plens de la casa de la vila i fa uns anys va col·laborar amb la Societat Coral Joventut Tianenca amb motiu de seu centenari. També hi ha obra seva a la casa de la vila de Montgat, el municipi on va néixer. El pintor reconeix que quan va pintar el mural de la piscina de Tiana no ho va fer 'amb la pretensió que perdurés com si fos la Capella Sixtina'. Explicava que els pigments que va utilitzar havien resistit força bé el pas del temps, però que la preparació prèvia del mur va ser molt senzilla i aquest fet havia contribuït a la degradació de l'obra pictòrica, com també ho havien fet agents externs com ara el sol i l'aire, ja que es tractava d'una paret exterior. Suñol va estar treballant en el mural des de mitjan mes de maig de 2016. Els treballs van culminar amb la instal·lació de quatre plafons de metacrilat transparent a sobre del mural. Es tractava d'un material que permetia que la pintura respirés i en garantís la preservació durant un període de temps més llarg. Tot i això, l'Ajuntament preveïa anar una pas més enllà per garantir la supervivència del mural. La regidora de Cultura, Núria Blasco, assegurava que la voluntat de l'equip de govern era iniciar la tramitació perquè aquesta obra d'Àlvar Suñol es pugués convertir en bé cultural d'interès local (BCIL). | 41.4911200,2.2611900 | 438328 | 4593542 | 1978 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. Es volen declarar Bé d'Interès Local. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 64957 | Festa del Segar i el Batre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-segar-i-el-batre-0 | https://www.ecomuseudelblat.cat/event/festa-del-segar-i-del-batre-a-santa-eulalia-de-riuprimer/ http://www.santaeulaliariuprimer.cat/index.php?tipus=5&info=2140&PHPSESSID=4hu5ges9etscfe6nav928ubbj5&mida | XX-XXI | El darrer dissabte de juliol o el primer d'agost es celebra la Festa del Segar i el Batre, en la que a les 7 del matí comencen les activitats al camp del Soler. L'inici està marcat pels segadors que fan la sega i al seu voltant artistes que pinten inspirant-se en el moment, paradetes i exposicions de diverses temàtiques (d'eines, maquinaries, etc.). Desprès de dinar, es fa el batre amb maquina i posteriorment es fa el paller. Una conferència i música tradicional posen fi a la jornada. | 08247-97 | Nucli urbà | Com per la gran majoria dels treballs del camp, l'acció del segar i el batre és molt difícil definir el seu origen, però sí es pot parlar del seu final al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, conseqüència de l'arribada de la mecanització del camp, a mitjans dels anys seixanta, moment en el que es veuen les últimes garbes i garberes. A l'agost de 1997 es decideix fer una festa en homenatge a aquesta feina, que van denominar La Festa del Segar i el Batre. Aquesta iniciativa neix amb una primera idea d'aconseguir una màquina antiga de batre, per part de Josep Franquesa, per acompanyar a un tractor antic que havia restaurat. La màquina de batre, de la marca Batlle i model 110, la van trobar a Prats de Lluçanès, i tres anys desprès, i amb diverses reparacions, va estar preparada per batre a la Festa, visitant també altres celebracions del mateix caire commemoratiu. En aquesta primera festa es van fer 10 garberes amb 20/25 garbes cadascuna, però va ser una reunió entre amics, que va anar creixent obrint-se a tothom, amb la col·laboració de l'Ajuntament. També ha tingut diferents ubicacions, fins que es va instal·lar al camp de sota l'Era del Soler, així com diversos formats d'un o dos dies depenent de l'any. Actualment, és fa el darrer dissabte de juliol o el primer d'agost (quan les feines del camp són menys intenses). Amb aquesta festano només les garberes tornen a Santa Eulàlia de Riuprimer, si no que és fa una transmissió de coneixements de grans a joves, que permet mantenir viva aquesta activitat i el record de temps passats. L'any 2016 es va celebrar el 20è aniversari de la festa, amb la creació d'un logotip nou, camises noves pels Amics del Segar i el Batre i la inauguració d'un monument commemoratiu. | 41.9101800,2.1907800 | 432888 | 4640120 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64957-foto-08247-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64839 | Escultura d'homenatge a les dones de Santa Coloma de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-dhomenatge-a-les-dones-de-santa-coloma-de-cervello | https://www.donesenxarxa.cat/locals/web-local-cervello/cervello-planta-cara-a-la/ | XXI | Estatueta de bronze no figurativa, de formes sinuoses de la qual (que creixen i s'eixamplen en la vertical) tracen ones que poden evocar siluetes. La figura està muntada sobre un peu massís de marbre negre, al seu torn sobreelevat per una piràmide truncada de fusta, que en una de les seves cares presenta una placa gravada amb la inscripció “Homenatge a les dones de / Santa Coloma de Cervelló / 25 de novembre de 2011 / Pere Garcia Leyes”. | 08244-110 | Carrer de Pau Casals, 26-34. | L'estàtua fou donada per l'autor a les dones de Santa Coloma de Cervelló, i fou inaugurada divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 41.3687300,2.0163500 | 417736 | 4580158 | 2011 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64839-foto-08244-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64839-foto-08244-110-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Pere Garcia Leyes | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 64840 | Placa i arbre de les dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-arbre-de-les-dones | https://www.donesenxarxa.cat/locals/web-local-cervello/cervello-planta-cara-a-la/ | XXI | En el moment de la visita, l'arbre havia estat retirat. | Espai commemoratiu format originalment per una thuia (actualment inexistent) i una placa metàl·lica fixada a terra amb el text gravat “ARBRE DE LES DONES / 25 de novembre / Dia internacional contra la / Violència Masclista”. | 08244-111 | Plaça de l'Ajuntament | La placa fou descoberta divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 41.3686300,2.0159400 | 417701 | 4580147 | 2011 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64840-foto-08244-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La placa fou descoberta divendres, 25 de novembre de 2011, en motiu del Dia Internacional contra la violència envers les dones. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 69986 | Fons de l'arxiu fotogràfic de l'SPAL | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-fotografic-de-lspal | https://www.diba.cat/web/spal/arxiu-fotografic-spal | XX | A l'Arxiu de l'SPAL es conserva tota la documentació generada en el decurs dels estudis previs, excavació arqueològica i restauració del Santuari de Foix. D'altra banda, també s'hi troba un conjunt de 120 fotografies del Santuari d'entre els anys 1975 i 1979, d'abans dels treballs de restauració, que mostren l'estat en què es trobava en aquell moment i es poden veure les construccions de migdia, enderrocades pocs anys després. Altres vistes de la població són molt escasses: la capella del Roser, la plaça de les Moreres i la font de les Torres | 08288-111 | Carrer del comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge. Planta Baixa. Barcelona | L'Arxiu fotogràfic de l'SPAL és hereu de l'inventari gràfic que es va engegar en iniciar-se, el juny de 1914, la tasca del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, antiga denominació de l'actual Servei, del qual en va ser primer director l'arquitecte Jeroni Martorell i Tarrats. Una part important de la missió inicial del Servei va ser la consecució d'un inventari gràfic per a catalogar els béns artístics, de manera que fos possible per una banda la seva identificació, estudi i revalorització, i per l'altra la possibilitat d'establir línies d'actuació envers la seva permanència. Paral·lelament, l'Arxiu es va anar nodrint de manera continuada , i encara ho fa, del registre de les intervencions i activitats dutes a terme pel Servei. Els fons els constitueixen aproximadament unes 200.000 imatges organitzades en base als municipis, i dintre d'aquests amb referències als equipaments monumentals, a més d'un important volum constituït per les col·leccions temàtiques d'art, tot i que se'n conserven d'altres de temes diversos provinents de fons personals històrics. | 41.3880500,1.5726400 | 380662 | 4582819 | 1975-88 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69986-foto-08288-111-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 64736 | Festa del Modernisme de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-modernisme-de-la-colonia-guell | https://www.coloniamodernista.cat | XX | La Festa del Modernisme de la Colònia Güell va ser creada l'any 2001. Té lloc al mes d'octubre, i està organitzada per l'Associació la Colònia Modernista, una entitat sense ànim de lucre. En la festa s'hi recreen, amb caire festiu, la vida quotidiana de la Colònia de fa 100 anys. Aquesta recreació utilitza el mètode d'Història Viva mitjançant teatralitzacions al carrer, actuacions musicals, exposicions i altres activitats culturals. Les Festes del Modernisme tenen un fil argumental que varia cada any. L'objectiu és no repetir-se i representar algun fet significatiu des del punt de vista de la història local. Amb aquesta base, es pot extrapolar i fer incursions en aspectes culturals i de caràcter més general. | 08244-22 | Colònia Güell | El Modernisme fou un moviment artístic desenvolupat entre 1890 i el 1910, que pretenia modernitzar Catalunya. Va triomfar perquè hi havia una classe social, la burgesia catalana, enriquida per la industrialització, que hi donà suport, adquirí les obres d'art i en promocionà la construcció en molts casos. A Santa Coloma de Cervelló, la figura d'Eusebi Güell va canviar la seva història quan va tancar el Vapor Vell de Sants i va fer construir una nova fàbrica i la colònia al seu entorn. Més tard demanà a Antoni Gaudí que hi fes la nova església, avui internacionalment coneguda com la Cripta Gaudí de la Colònia Güell. La Festa del Modernisme, doncs, se celebra en un marc incomparable, la mateixa Colònia Güell, tot mostrant de la manera més fidel possible la vida social de principis del segle XX així com el patrimoni arquitectònic industrial que té la Colònia. Però sobretot el que es pretén és contribuir a la preservació de la identitat de la colònia, a la conservació del seu patrimoni i a la cohesió del seu veïnat. Aquesta festivitat ha estat inclosa en el cens de festes locals d'interès turístic, i va ser guardonada amb el premi Josep Maria Jujol de preservació del patrimoni, en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat del 2007. | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64736-foto-08244-22-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|119 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 69987 | Font dels Pèlags | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pelags | https://torrellesdefoix.cat/turisme-i-cultura/les-fonts-del-municipi | Els Pèlags de Foix o de les Valls, al riu Foix, són un indret ben conegut pels torrellencs ja que es tracta d'una zona natural de gran bellesa i molt freqüentada als estius per anar-hi a fer un bany. En aquest indret es troba també una font, avui canalitzada amb canella, on sempre raja aigua, que va a parar al llac. A pocs metres a ponent de la font hi ha una cascada procedent del llac que hi ha a sobre. Per sobre, encara hi ha un altre pèlag, a prop de la cruïlla del camí, conegut com a Llac de les Nenes. La tradició diu que el nom ve del fet que era la zona on es banyaven les noies dels voltants i els nois se les miraven des de més amunt al camí. | 08288-112 | Camí de les Valls de Foix, a uns 500 metre de la casa de les Valls | 41.4162200,1.5781800 | 381177 | 4585939 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69987-foto-08288-112-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Per tal d'arribar-hi hem d'anar a El Terme i passar pel carrer de Cal Via, travessar la riera i seguir-ne el curs avall, pel costat, fins on acaba el bosc i comencen els horts. Si es baixa per la riera al costat del bosc es va a parar a parar sobre un llac, on molta gent es banya. La fonts raja de la roca, on es troba una canella.Entre els anys 1992 i 2010 l'associació Torrelles per la Natura va tenir cura d'aquesta i d'altres fonts i les van identificar amb rètols unificats. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 52682 | Fons documental del Centre d'Estudis de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centre-destudis-de-lhospitalet | https://sites.google.com/site/webcelh/home | XX-XXI | El fons documental del centre està format per monografies, revistes, articles, ponències, informes, tesis, treballs d'investigació, vídeos, Cd's, de producció local o extra local que facin referència a la ciutat de l'Hospitalet i al seu context comarcal i metropolità. La majoria de documents bibliogràfics són consultables físicament. A través del servei de documentació Babel'H, s'ofereix la possibilitat de consultar on line el fons bibliogràfic i la Base de Dades, i atenció personalitzada a l'hora de fer la recerca. Destaca en el seu fons l'Arxiu històric de Santa Eulàlia de Provençana. També disposen de la col·lecció sencera del Butlletí d'Informació Municipal, de 1954 a 1976. | 08101-457 | Av. Josep Tarradellas i Joan, 44 (Espai Molí) | El centre d'Estudis de l'Hospitalet és una entitat sense ànim de lucre fundada l'any 1984.amb la finalitat de fer ciutat, associacionisme i d'intervenir a L'Hospitalet. Està oberta a qualsevol ciutadà o ciutadana interessat en el coneixement, la recerca i el debat sobre la ciutat. Forma part de la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana. Els seus objectius són l'anàlisi i el desenvolupament de la identitat de L'Hospitalet en els seus vessants humans i culturals ; potenciar les iniciatives de caire sociocultural vinculades a L'Hospitalet ; esdevenir un fòrum de discussió i debat sobre el passat, el present i el futur de la ciutat ; integrar la diversitat de propostes i opinions en els projectes propis, fent que la imatge del CEL'H es correspongui amb una actitud oberta i plural ; i treballar des del convenciment de la necessitat d'una ciutat més relacional entre tots els sectors implicats: públic, privat, associatiu, i el conjunt de la ciutadania. | 41.3669900,2.1161600 | 426081 | 4579875 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52682-foto-08101-457-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El centre disposa de tres línies de publicació, a banda del butlletí intern: la revista Quaderns d'Estudi i la col·lecció de Recerques i la col·lecció Josefina Gómez Olivares. | 98 | 56 | 3.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 59775 | Sardana de Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-sant-pere-sallavinera | https://portalsardanista.cat/enciclopedia/lletres/1/8014/2253 | XX | La sardana de Sant Pere Sallavinera es va estrenar l'any 1983. La música fou realitzada per Rossend Palmada i Teixidor i la lletra per Armand Lus i Bonet. La lletra diu així: ' Sant Pere Sallavinera; un raval assolellat; quatre pins, una riera; i un silenci benaurat. De tant en tant una alzina; ofereix al seu redol; l'ombra més fresca i més fina; sota la capa del sol. Les masies, escampades; com un pessebre gegant; amb fumeres violades; que s'enfilen ondulant. Els matins són de llum clara; i piuladissa d'ocells; Fins la quietuds amara; de claror i de cants novells. Al migdia és tan forta; la llum que no es pot mirar; i el gos que guarda la porta; té peresa de lladrar. A la tarda tot respira; un aire melangiós; i s'esllangueix una pira; de perfums i de colors. Sant Pere Sallavinera; qui et pogués enamorar; i dur-te ben presonera; com un ocell a la mà! ' | 08189-33 | Nucli de Sant Pere Sallavinera | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 1982 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Rossend Palmada i Armand Lus | Aquesta sardana també es canta per les caramelles. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 45752 | En Pepet i la Roseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/en-pepet-i-la-roseta | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana dedicada als gegants de Castellbell i el Vilar estrenada el 15 d'agost de 1996 i tocada per la cobla Sabadell. El seu compositor és Tomàs Gil Membrado. | 08053-655 | Castellbell i el Vilar | Tomàs Gil Membrado (Horta de Sant Joan 20 d'abril 1915 -4 de juny 2014). Va ser instrumentista, tocava el fiscorn, compositor i director de cobla. Va compondre més de 1.300 sardanes, un dels més prolífics de la història de la música de cobla amb setanta peces guardonades. També va compondre obres simfòniques, música religiosa i coral. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1996 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tomàs Gil Membrado | Porta el número de registre B0869A | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45753 | Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellbell-i-el-vilar | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Jordi Forés i Ribera, nascut a Barcelona el 18 d'agost de 1931. Es desconeix la data de l'estrena. | 08053-656 | Castellbell i el Vilar | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45754 | Les noies de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-noies-de-castellbell | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, 3 agost de 1891 - 3 de desembre de 1968) era conegut amb el pseudònim o motiu de Fillmet. Es va estrenar l'any 1921 | 08053-657 | Castellbell i el Vilar | Francesc Juanola tocava el fiscorn i va ser un prolífic compositor de sardanes. Era membre d'una nissaga de músics i compositors. Va tenir com a professors Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys debutava com fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 ja era membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, amb un nom diferent. La seva obra comprén més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela i nombrosos arranjaments musicals de cançons, sobretot de caramelles. Serà molt popular a Manresa i tota la comarca. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1921 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Francesc Juanola i Reixach | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45755 | La tartamuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tartamuda | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Francesc Juanola i Reixach (Tortellà, 3 agost de 1891 - 3 de desembre de 1968) era conegut amb el pseudònim o motiu de Fillmet. Tocava el fiscorn. Es va estrenar el 17 de novembre de 1946. | 08053-658 | Castellbell i el Vilar | Francesc Juanola tocava el fiscorn i va ser un prolífic compositor de sardanes. Era membre d'una nissaga de músics i compositors. Va tenir com a professors Dimas Delgado (fiscorn) i Manuel Blanch (composició). Als nou anys debutava com fiscornaire a La Principal de Tortellà i el 1921 ja era membre de la formació fundadora de la Principal del Bages, amb un nom diferent. La seva obra comprén més de sis-centes sardanes, un centenar d'harmonitzacions de ballets, una sarsuela i nombrosos arranjaments musicals de cançons, sobretot de caramelles. Serà molt popular a Manresa i tota la comarca. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Francesc Juanola i Reixach | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45756 | L'Enriquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenriquet | https://portalsardanista.cat | XX | Sardana composada per Joan Badosa i Compte (Roses, 2 de març de 1884 - 1968) i estrenada el diumenge 22 de desembre de 1946. | 08053-659 | Castellbell i el Vilar | Badosa va ser un músic i gran intèrpret de tible a més de compositor de sardanes. Als dotze anys ja tocava a la Corporació Musical Rosinca, dirigits per Joan Corredó, el seu mestre de piano. Va tocar al rengle de la formació, l'Antiga Pep (1916), amb la qual va viatjar a Londres i París. És a Londres on grava el primer disc de sardanes de la història. També actuarà amb altres orquestres, com la Principal de Palafrugell, de Peralada, ocasionalment amb la Principal de la Bisbal i la Selvatana i amb l'orquestra Rossinyols fins que es retira. | 41.6292300,1.8606500 | 405095 | 4609238 | 1946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Badosa i Compte | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 84572 | Parc Agrari del Baix Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-agrari-del-baix-llobregat-1 | https://parcs.diba.cat/web/baixllobregat | Parc situat a la vall baixa del riu Llobregat, amb una extensió total de 3.348 hectàrees. Al terme de Sant Joan Despí, comprèn tota la zona d'horta a tocar del riu Llobregat. Es tracta d'una plana al·luvial molt fèrtil amb una climatologia que fan que sigui un espai agrícola destacat. S'hi produeixen tot tipus d'hortalisses, com són carxofes, fesols, enciams i tomàquets, entre molts altres, com també és important la presència d'arbres fruiters. L'espai agrari presenta diverses comunitats vegetals i animals pròpies, que fan que sigui una zona de gran interès ecològic. | 08217-82 | Sector de ponent del terme municipal | El Parc Agrari del Baix Llobregat està gestionat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, creat l'any 1998 i integrat per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Generalitat de Catalunya, la Unió de Pagesos de Catalunya i els 14 Ajuntaments que en formen part. | 41.3588100,2.0545400 | 420918 | 4579021 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 68796 | Parc de la Serralada de Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-de-marina | https://parcs.diba.cat/documents/193969/5242937/3281-26814-2018+Parc+de+la+Serralada+de+Marina+Mem%C3%B2ria+2017+E-LLIBRE.pdf/e3679e47-ce75-46f6-9021-9baf411a0189 | El Consorci del Parc de la Serralada de Marina correspon a una zona de 3.032 hectàrees que inclou part dels termes municipals de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Geogràficament, la zona correspon a l'extrem meridional de la serralada de Marina, en el sector conegut com la serra de la Conreria. Aquesta serra segueix en paral·lel el traçat de la costa mediterrània, de Sud-Oest a Nord-Est. L'altitud màxima de la serra és el turó de Galzeran 485 m, el qual té una destacada importància geogràfica, ecològica, paisatgística i territorial per la seva ubicació entre la plana del Vallès i la línia de costa. El clima és de tipus mediterrani litoral amb temperatures mitjanes al voltant dels 15 graus i precipitacions entre 500 i 600 mil·límetres. Pertany a la regió bioclimàtica boreomediterrània (amb influències medioeuropees i atlàntiques pel vessant vallesà). El relleu és, en general, arrodonit, a causa del modelat propi de l'erosió sobre els materials granítics predominants, només trencat en determinats indrets per afloraments d'altres litologies. Forma part del massís hercià que s'estén per la façana litoral catalana a l'Est del riu Llobregat, de substrat essencialment granític, la descomposició del qual origina saulons. Els torrents i les rieres acostumen a formar lleres aixaragallades a les parts més altes i de major pendent, per donar lloc a cursos més suaus i amples a les valls mitges i baixes. A més dels fenòmens d'erosió hídrica concentrada que dóna lloc a la xarxa hidrogràfica, l'elevada erosionabilitat de bona part dels sòls, formats per sauló, representa una gran fragilitat quan aquests es presenten desprotegits per l'eliminació de la coberta vegetal. Entre els aspectes que donen singularitat i valor al medi destaquen les morfologies que trenquen el suau relleu predominant, com els afloraments de dics i les àrees de modelat granític que donen lloc als característics camps de boles, i que es concentren a les parts centrals, i més altes, de la serralada. Aquesta zona central, del Puig Castellar al turó de Galzeran, recull a més bona part dels miradors que ofereixen una espectacular visió de la meitat Nord de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de les serres que l'envolten. Per contra, a les parts més baixes, com ja s'ha indicat, és on es troben les morfologies pròpies de les rieres i torrents mediterranis, de gran interès natural, paisatgístic i territorial. Pel que fa a la vulnerabilitat del medi físic, i a causa de l'esmentada abundància de sòls saulonencs conjugada amb zones de forts pendents superiors al 30%, l'erosionabilitat edàfica és extrema en gran part de les carenes i en algunes àrees de les obagues vallesanes. | 08282-122 | Carretera. B-500, km 6 | L'espai ocupat pel Parc de la Serralada de Marina és un bon exemple de la història del poblament de Catalunya. Els primers ocupants dels cims i turons, reflex de temps d'intranquil·litat, són els poblats del Puig Castellar, del turó de les Maleses i del turó d'en Boscà, que mostren els rudiments d'una disposició urbanística de cases al llarg de carrers, a voltes units per comunicacions transversals i amb muralles defensives. Per les restes trobades, s'hi poden veure l'existència d'agricultura, ramaderia, indústria tèxtil, ceràmica i monedes. A començaments del s. II aC, el territori va incorporar-se al mon romà, que aconseguí l'eliminació d'aquests llocs d'habitatge encastellats i emmurallats. A les seves runes no s'ha trobat cap resta de la dominació romana. Tanmateix, es fan evidents els senyals d'incendis i d'abandonament, proves d'una violenta destrucció. Cases de camp aïllades, pròpies d'una època de pau i centres de dominis agrícoles, no disposen, doncs, de cap element defensiu. Un cas molt indicatiu és l'actual Can Sant-romà (o Senromà), on les restes romanes ocupen una superfície similar a les construccions posteriors. Documentacions molt antigues d'aquestes masies fan pensar en un enllaç sense solució de continuïtat amb les vil·les romanes: Can Butinyà, Can Mora, Can Pujol i Mas Boscà. La decadència romana començada en el segon terç del s.III i les primeres invasions germàniques van colpejar dramàticament el país. Noves invasions tingueren com a conseqüència l'assentament a terres catalanes dels visigots i més tard dels àrabs (s.VIII). Aquesta darrera invasió, més violenta, va portar a un buidat de la costa i a l'ocupació de llocs a l'interior, amagats de la costa, com la vall de Pomar, on s'aixecà l'ara conegut com Castell de Gotmar. L'art romànic deixà la seva empremta en les esglésies de Sant Pere de Reixac del segle X i Sant Cebrià de Tiana del segle XI (ara església de la Verge de l'Alegria), les quals serviren per aglutinar la població. També cal destacar les construccions de les ordes religioses com la dels jeronis amb Sant Jeroni de la Murtra. Aquests, al seu torn feren construir les ermites de Sant Climent, Sant Onofre i la Miranda, lloc d'estada d'un seguit de reis i, com diu la tradició, el lloc on fou rebut Cristòfol Colom a la seva arribada del primer viatge a Amèrica. Els monjos foren els propietaris de la Torre dels Frares on es retiraven a descansar. L'altra gran nucli religiós és la Cartoixa de Montalegre, model de construcció d'una cartoixa, dels monjos que exerciren el poder feudal a Santa Perpètua, Cabrenys, Sant Fost i Martorelles. Cap a finals de l'edat mitjana, Barcelona es convertí en una pròspera ciutat amb un enriquit comerç. Els comerciants van veure en la zona de la serralada, llavors coberta de boscos i amb gran quantitat d'animals per a la cacera -senglar, ós, cérvol-, un lloc adient on fer-hi estades. Compraren masies o bé en bastiren de noves. Eren finques de grans dimensions amb terres de conreu i boscos. Les edificacions fruit d'aquesta època són cases magnífiques, com la Torre Codina (s.XIV), Can Miravitges (s.XV), Torribera (s.XV) i Can Moià (s.XIV). D'entre les cases feudals o castells, cal esmentar la Torre Pallaresa, amb títol de castell concedit per Carles I, i una de les joies de la zona, casa envoltada de jardins i amb una elegant disposició a la façana i l'interior. Un altre és el Castell de Gotmar, on el pas dels temps es reflecteix en el propi edifici, un bon exemple de palau/residència. Ja al s.XX, el territori fou de nou descobert pels barcelonins, que hi anaren a estiuejar. A la zona de la serralada que correspon a Montcada i Reixac, aprofitant la nova carretera i els primers cotxes de les famílies burgeses de Barcelona, s'aixecaren boniques cases per passar-hi els estius. Foren atrets per uns boscos frescos, bonics paratges, fonts i possibilitats de cacera. | 41.5021700,2.2649400 | 438652 | 4594766 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Superfície protegida: 2.086 haSuperfície gestionada: 3.032 haÒrgan gestor: Consorci del Parc de la Serralada de Marina | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 82113 | GR-5 de Sant Celoni a Canet de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-5-de-sant-celoni-a-canet-de-mar | https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-iscle-de-vallalta/pujada-la-creu-de-canet AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA (2016). Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. Plànol Informatiu I.05 (Estructura de camins i població dispersa). Sant Iscle de Vallalta. Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta. Natura local (2019). Pujada a la Creu de Canet. Consultat 20 maig 2019, des de https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-barcelona/rutes-senderisme-sant-iscle-de-vallalta/pujada-la-creu-de-canet | El GR-5 és el sender de gran recorregut que uneix Sitges i Canet de Mar després de realitzar una corba de 214 quilòmetres que travessa els parcs naturals del Garraf, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el Montseny, i el Montnegre i el Corredor. Si bé està plantejat en sentit horari, el recorregut també es pot realitzar en direcció contrària; és a dir, sortint des de platja i acabant dalt la muntanya. Per aquest tram, se solen plantejar dues etapes possibles: o bé una de 23,7 quilòmetres entre Sant Celoni i Canet o bé una de 17 quilòmetres entre Sant Martí de Montnegre i Canet. Tot i el desnivell acumulat, la dificultat de l'itinerari és considera mitjana i el temps estimat per completar-les és de 8 hores i 15 minuts, i de 4 hores i 45 minuts, respectivament. En tots dos casos, el punt més alt del recorregut és el coll de Basses, a 720 metres d'altitud, que és la porta d'entrada a Sant Iscle. A continuació, el GR-5 passa per Can Vives de la Cortada i davalla fins al Sot de l'Infern per Can Serena i Can Parera. A l'altura de Can Bosc, el camí ressegueix el marge dret del torrent de la Roureda i passa per l'ermita de la Salut i la Roca Caganera abans d'arribar a la Plaça Major. Un cop creuada la riera de Vallalta per gual del pavelló municipal, el GR enfila amunt per Can Preses i Can Rotllo fins a treure a sortir al camí de Safiguera i acomiadar-se de Sant Iscle a la Creu de Canet. L'itinerari està correctament senyalitzat mitjançant retolació normalitzada del Parc del Montnegre i el Corredor i és de bon fer, ja que les pistes són amples i estan ben mantingudes. La ruta és coneguda com 'el sender dels miradors' per les panoràmiques sobre el Montseny i la Vallalta que s'ofereixen des de coll de Basses i per les vistes del litoral que s'observen des de Pedracastell. | 08193-94 | Camí que va del coll de Basses a la Creu de Canet, i viceversa | 41.6473100,2.5591400 | 463288 | 4610713 | 08193 | Sant Iscle de Vallalta | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82113-foto-08193-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08193/82113-foto-08193-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Àlex Asensio | El recorregut del GR-5 transita per alguns camins històrics del municipi. Ho fa parcialment entre l'aiguabarreig del sot de l'Infern i el nucli urbà, i reprodueix fil per randa el camí de Can Vives i la pujada a la Creu de Canet des de Can Preses fins a Pedracastell. Tots tres apareixen representants en el mapa planimètric del municipi a escala 1:25.000 de l'Instituto Geográfico y Estadístico, segons còpia manuscrita feta pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1914. El GR-5 recorre diferents trams dels camins grafiats amb els números 3 (camí a Coll Senís, Cal Paraire i Sant Celoni), 5 (camí de Pedracastell, per Can Roig del Castell), 13 (camí de Can Vives de la Cortada, per Can Parera) i 15 (camí de la Font del Montnegre a Cal Paraire) en el plànol I.05 (Estructura de camins i població dispersa) del text refòs del Pla especial urbanístic i catàleg de masies i cases rurals de Sant Iscle de Vallalta. | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 84609 | Monument a Josep Maluquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-maluquer | https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=196 | XX | Monument commemoratiu adossat a la façana de llevant de l'església parroquial. Es tracta d'una composició presidida per una placa de marbre on hi consta 'JOSE MALUQUER Y SALVADOR FUNDADOR DEL INSTITUTO NACIONAL DE PREVISION 1863-1931'. La placa està emmarcada entre franges verticals motllurades, coronades per un frontó triangular en relleu que es prolonga pels costats, on hi ha una altra placa de marbre amb corones metàl·liques. Sota la placa central hi ha un altar de pedra. | 08217-119 | C. Catalunya | Va ser creat en homenatge al fundador de l'Institut Nacional de la Previsió, Josep Maluquer i Salvador (Granollers, 1863-Madrid, 1931), vinculat a Sant Joan Despí. | 41.3673800,2.0559000 | 421042 | 4579971 | 1961 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84609-foto-08217-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 84606 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-8 | https://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=194 | XX | Monument situat a la plaça de Lluís Companys. Es tracta d'un monument format per deu barres d'obra cilíndriques, disposades en semicercle i ordenades de menor a major alçada. En aquesta última hi ha fixat un bust de bronze on s'hi representa al president Companys. Al costat de la barra de menor alçada hi ha una placa metàl·lica on hi consta:'SANT JOAN DESPÍ/ A/ LLUÍS COMPANYS I JOVER/ PRESIDENT DE LA GENERALITAT/ DE/ CATALUNYA/ (1882-1940)/ OBRA D'E.CABALLÉ/ 20 D'ABRIL DE 1997'. | 08217-116 | Pl. de Lluís Companys | Va ser inaugurat el 20 d'abril de 1997. Cada any s'hi fa una ofrena floral en record del dia de la seva execució. | 41.3705000,2.0557500 | 421033 | 4580317 | 1997 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84606-foto-08217-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84606-foto-08217-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Emili Caballé | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68806 | La Ben Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-ben-plantada | https://lletra.uoc.edu/ca/autora/lola-anglada/detall http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/un-monument-a-la-lola-anglada-la-ben-plantada.html | XX | El 20 de desembre del 1992 va tenir lloc la inauguració d'aquest monument a la Lola Anglada amb motiu de les festes del centenari del naixement de l'artista. El monument és una reproducció en bronze, a tamany natural, de l'escultura, de l'artista 'La Ben Plantada' de poc més d'un pam d'alçada. L'escultura, fosa als tallers Vilà de Valls, té 1,70 metres d'alçada i va a sobre un peu de granit de 40 cm. El cost del monument, amb escultura, peanya i IVA inclòs, va ser de 1.380.000 pessetes, que es va cobrir per subscripció popular conjuntament amb l'Ajuntament, ja que en opinió de la comissió organitzadora del Centenari havia de ser obra de tots els tianencs. Es va obrir un compte corrent 'pro monument Lola Anglada' a la Caixa de Tiana per tal que tothom qui volgués col·laborar, pogués fer la seva aportació. La subscripció popular va tenir molt bona resposta i va costejar gran part del monument. A l'acte d'inauguració, presidit pel secretari general de Cultura de la Generalitat, hi assistiren totes les autoritats locals amb l'alcalde al capdavant, l'alcalde de Montgat, Na Montserrat Carrió vídua de Cardús, representants de la Diputació, de la Caixa, els autors de l'escultura, els dos diputats tianencs i presidents de les entitats locals. La Societat Coral Joventut Tianenca deleità al públic assistent amb un parell de cançons, mentre components del grup de teatre infantil de l'Agrupació Artística del Casal repartien flors i llibrets referents a la Lola entre la concurrència. | 08282-132 | Carrer de Lola Anglada, 10 | Des del seus inicis com a dibuixant, Lola Anglada mostrà sempre la seva preferència pel món del infants. La seva pròpia infantesa era una font inesgotable d'inspiració, només li calia recordar-la, sentir-se novament en la pell d'un infant, per recrear literàriament les aventures i les peripècies d'uns personatges que pertanyien a una realitat viscuda per l'autora. Òbviament, la idealització d'un temps i un espai és present en les històries d'aquests personatges: camperols, senzills, espontanis, amables com la natura que els empara. Però, per sobre de tot, cal destacar les característiques morals de què són portadors, la qual cosa els fa particularment adients a la primacia del projecte educatiu noucentista. Amb els personatges d'en Peret i la Nuri, Lola Anglada assoleix el seu estil més madur, gràcies al qual rebé les crítiques més entusiastes. Els intel·lectuals remarcaren l'allunyament de l'artista de les primerenques influències anglosaxones per centrar-se en unes posicions més pròpies del gust noucentista, classicista i, alhora, arrelat en el substrat més genuí del poble català. Les 'fantasmagòries al·legòriques i mitològiques' s'esvaïren per donar pas a l'exemplar Peret -el noi rinxolat i rialler que fugia d'estudi i parlava amb els animals- i a la càndida Margarida, 'una catalaníssima pubilla nostra'. L'amor a la natura que demostren els personatges és l'eix central de la seva personalitat i una constant en tota l'obra pictòrica i literària de l'artista: la humanització de tots els elements -animals, vegetals, estris inanimats- és producte de la infinita tendresa que traspua la seva obra, més que no pas del dèbil element imaginari o meravellós que condueix el fil argumental. En paraules de Montserrat Castillo: 'Les aventures d'en Peret són el mitjà de la Lola Anglada per inculcar als lectors l'amor a la terra, el respecte als animals i ales plantes, la via per la qual expressa la seva tendresa i el seu interès pels infants de Catalunya, els quals vol sensibilitzar envers la natura i educar en valors cívics i socials.' Els personatges de la Margarida i la Nuri s'alcen com a models d'unes virtuts femenines força conegudes en els ambients literaris noucentistes d'ençà la publicació de La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors. Aquestes noietes, com a petites rèpliques del personatge orsià (tot i essent personatges amb menys càrrega intel·lectual), són 'belles i d'esperit perfecte, destres, aplicades, endreçades, polides i aimants de la seva llar. El seu enteniment és clar com el nostre horitzó i el seu esperit sempre canta'. La dona ideal, descrita amb aquestes paraules per la Lola Anglada en la introducció de les històries de la Nuri, esdevé l'estendard d'una col·lectivitat, els valors i les creences de la qual s'hi sustenten gràcies a la seva missió cohesionadora i transmissora. El futur de la nació depèn, així doncs, per als intel·lectuals i artistes del noucents, de l'èxit o el fracàs d'una ètica basada en el progrés cívic i moral de la població a través d'un conjunt de mesures pedagògiques. Malgrat el fort contingut idealista i demagògic de moltes de les propostes educatives -la visió de la dona n'és un exemple- cal reconèixer al noucentisme la modernització del sistema educatiu català, els avenços aconseguits en la difusió de la llengua i la cultura i, sobretot, la qualitat d'una obra que justifica amb escreix la seva perdurabilitat i reconeixement. | 41.4825200,2.2691300 | 438983 | 4592581 | 1992 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68806-foto-08282-132-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Romàntic | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Lola Anglada | Acabada la inauguració del monument, la comitiva es desplaça a la Casa de la Punxa per inaugurar la XV Mostra d'Art de Tiana, dedicada aquell any a la Lola. En aquesta Mostra es va poder comptar, excepcionalment, amb l'aportació d'obres per part d'artistes que van ser contemporanis i amics de la Lola Anglada, com Joan Miró, Juli González , Apel·les Mestres i l'escultor Josep Clarà. | 106|101 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||
| 52650 | Els 3 Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-3-tombs | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/tag/tres-tombs/ | XX-XXI | El temps dirà si es consolida o no. | Tradició recuperada l'any 2010 però que tenia una llarga tradició a l'Hospitalet ja que se'n feien a diferents barris. Des de l'any 2010 la nova associació treballa per recuperar la festa. Dies abans, l'entitat organitzadora fa un cercavila per lliurar la seva bandera al Banderer. El dia 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abad es fa la tradicional benedicció d'animals i desfilada de carruatges amb animals de tir. | 08101-419 | L'Hospitalet de Llobregat | La festa de Sant Antoni es feia el 17 de gener i constava de tres actes principals, l'ofici religiós, la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs. Aquell dia, pagesos, carreters, traginers, negociants de bestiar, aturaven el seu treball i donaven descans als animals, de fet no fer-lo augurava mala astrugància. També els oferien un pinso extraordinari i es guarnien com els reis de la festa. A Collblanc la celebració es feia a mitges amb Barcelona. A Santa Eulàlia prenia rellevància l'antic barri de Can Pi, la benedicció es feia a una petita capella dedicada a Sant Antoni i els genets anaven cap a la plaça Espanya. Al barri del Centre la cavalcada era molt gran ja que s'unien els pagesos de la Marina i molts de Cornellà. La quasi total desaparició de l'agricultura, la decadència de la cultura del cavall i l'aparició dels vehicles a motor, que van venir acompanyats d'importants canvis socials, van produir que a mitjans dels anys 50 es deixés de celebrar. | 41.3596100,2.0991000 | 424646 | 4579070 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52650-foto-08101-419-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fotografies extretes de l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet. | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 52656 | Goigs a Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roc-0 | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/category/3-tematica/festivitats-i-tradicions/festa-major-del-barri-del-centre/ | XVIII-XX | publicat | Goigs en llahor del gloriós sant Roch advocat contra lo contagi i pestilència compatró de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat que diuen així: ' Tal és vostra santedat, / Sant Roch, príncep d'excel·lència: / que us es dada potestat / de curar de pestilència. Foreu de molt alt llinatge / y senyor de Montpeller,/ dirigint vostre viatge, / servint al Déu verdader: / Y foreu d'ell tan amat, / com ho diu l'experiència: Tals foren les vostres obres, / (segons publica la gent) / que partireu entre pobres / riqueses d'or y d'argent: / Restant vos sols confiat / en la alta Providència: Menyspreant les vanitats, / y vostre gran patrimoni, / desterreu molts pecats, / oposantvos al dimoni: / Perçò vos fou otorgat / un do de tanta excel·lència: En la Italia passareu / en hàbit de pelegrí, / moltes persones curareu / del contagiós verí: / tenintvos per advocat / devant la divina Essència: Grans prodigis heu obrats / ab lo senyal de la creu, / curant molts inficionats / sols ab la virtut y potència: Volgué Déu vos encontràs / aqueix contagi cruel, / y en lo punt sens embaràs / recorreguereu al cel: / Luego foreu deslliurat / per la divina Clemència: Molts en viles i ciutats / d'aquest contagi mortal / per Vos estan deslliurats / y lliures de semblant mal: / Siàunos sempre advocat / en la suprema audiència: L'Hospitaler vos venera / tenintvos per compatró, / y de vostre amor espera / li donàreu protecció, / pregant per eixa ciutat / devant la divina Essència: Puix tenim tal advocat, / fent dels pecats penitència: /serèm per ell deslliurats / dxel contagi y pestilència. | 08101-427 | L'Hospitalet de Llobregat | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.3599100,2.0991000 | 424646 | 4579103 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52656-foto-08101-427-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sant Roc és copatró de la ciutat. Es veu que les primeres celebracions en homenatge a sant Roc se situen al segle XVI, coincidint amb un virulent episodi de pesta. A finals d'aquell segle Jaume Huguet i el seu fill van pintar uns retaules amb la seva imatge que van formar part de l'altar major de l'antic temple de santa Eulàlia de Mèrida durant segles, fins la seva destrucció l'any 1936. | 94 | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 52652 | Aplec de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-martir | https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/08/08/recull-sobre-lermita-de-sant-pere-martir/ | XVIII-XX | Ja no se celebra | El turó de sant Pere Màrtir, porta el nom de l'advocació de l'ermita que hi havia, de la que només en queda el record i els fonaments. Es troba en territori d'Esplugues, però era un punt de referència pels pobles del seu voltant, geogràfic però també meteorològic. Hi ha moltes dites que en fan referència. La seva importància supra municipal es demostra en la realització d'un aplec que es feia el 29 d'abril, data del dies natalis del sant. Aquest aplec ja no es realitza però ens ha quedat el testimoni del Baró de Maldà, al seu Calaix de Sastre, ens descriu els aplecs que es realitzaven entre 1787 i 1815, indicant que els pagesos de L'Hospitalet, juntament amb milers de persones d'altres pobles, pujaven per tal d'anar a beneir els rams de romaní, farigola, espígol, fonoll; i que posteriorment es posaven darrere de les portes per tal de guardar les cases dels mals esperits. Però també pujaven per divertir-se, ja que es feien balls i es menjava. A continuació, la descripció d'un d'aquests aplecs: «La Gran Concurrència Popular, à fer bon dia, es la de Barcelona cap a Sarrià, amunt à la Torre dels Frares de Santa Catharina, y desde allí dalt à la hermita de Sant Pere Màrtir, sobre só montanya; à la part de llevant, y à la part de Ponent, y mitjorn del Poble de Esplugas, que hi puja en lo mati, sa Professo, y cantàr en aquella Capella de Sant Pere Màrtir un ofici, visitada que es la dita Hermita, y en especial Sant Pere Màrtir en tota aquella marina, y dels Pobles de Hospitalet, y Cornellà; de una part, y altre del riu Llobregat; de Santboy; Sant Feliu; Sant Joan de Espí; Molins de rey; Sant Just de Esvern etc, ab divertiment de balladas en la tarde alli dalt à la Montanya de Sant Pere Màrtir, y desde alli vaxant tothom homens. y donas; Jovens, y minyonas; Grans, y xichs, una estona antes de narsen à retiro en la Plasa del Poble de Esplugas ab molta alegria, y satisfacció, despues de haverse tots de alló ben atipat de Custellas, y de vi. y de ballàr alli dalt devant de la Hermita de Sant Pere màrtir, solent haverhi alguna taula de rusquillas, y mustatxonis; marchandisa de paquet de semblants duendes, que no dexan de acudir en semblants aplechs a fora». | 08101-422 | L'Hospitalet de Llobregat | L'ermita es va construir al segle XVII pels pares dominics del convent de Santa Caterina, però la seva situació estratègica va provocar que fos ocupada militarment als anys 1652, 1697, 1706 i 1714; finalment es va abandonar al 1792. La primitiva imatge del sant es va traslladar a Esplugues. Durant la guerra de la Independència (1808-1814) els francesos van convertir la capella en caserna i van vendre la segona imatge del sant. A les guerres civils de 1834 i 1857 era utilitzada com a telègraf òptic de Barcelona a Martorell. Després de tant anar i venir de soldats, l'ermita va quedar pràcticament destruïda. A l'any 1918 existeix un projecte per fer un funicular i a sobre de la cima una torre amb un restaurant. L'any 1926 l'ajuntament d'Esplugues i els pares dominics decideixen reconstruir l'ermita sota projecte de Nicolau Rubió, i amb una romeria es posa la primera pedra al juny d'aquell mateix any. A l'any 1936 es converteix en estació radio telefònica. | 41.3596900,2.1002400 | 424741 | 4579078 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Obert | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 79578 | Gorg de la Goja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-goja | https://josepbaliusplanellas.blogspot.com.es/2014/10/salt-de-gualba-i-gorg-de-goja.html | Es tracta d'un estanyol de muntanya relativament petit. Aquest gorg es troba en el curs fluvial de la riera de Gualba, s'obre al peu d'un gran roc que forma el gorg deixant un petit pas per l'aigua sobrant al seu costat. | 08097-129 | 41.7496600,2.4884600 | 457470 | 4622108 | 08097 | Gualba | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79578-foto-08097-129-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 81031 | Gegants de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-monistrol-de-calders | https://gegantsdecatalunya.wixsite.com/gegantscatalans/untitled-c1flz http://gegantsmc.blogspot.com/2010/09/historia.html http://archiudelsgegantsdecatalunya.blogspot.com/2013/03/colla-gegantera-de-monistrol-de-calders.html | XXI | Els gegants de Monistrol de Calders estan formats per dues figures, una masculina i una femenina, el Llúpol i la Rabassola. Ambdues figures van ser realitzades l'any 2009, el Llúpol té una alçada de 3,60 m i un pes de 44 quilos. La geganta, la Rabassola, mesura 3,50 metres d'alçada i fa un pes de 39 quilos. La Rabassola representa una trementinaire que vivia a la zona de l'obaga del Xei; pel que fa al Llúpul, vol repesentar un monjo del segle XII que feia de mestre cerveser al monestir de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El constructor de les peces és el conegut mestre geganter, Toni Mujal de Cardona. | 08128-97 | es guarden en dependències municipals, al pavelló d'esports. | Els gegants de Monistrol de Calders es van construir el 2009, essent batejats i presentats públicament el 4 juliol del 2009. El Llúpol va ser apadrinat per la Griselda i el Tallaferro de Castellterçol; i la Rabassola, per la Coloma i l'Andreu de Castellcir. Els gegants surten a ballar en motiu de la Festa Major, i sovint altres festes del poble; puntualment també assisteixen en altres festivitats o trobades geganteres d'arreu del territori català. | 41.7595200,2.0174900 | 418325 | 4623543 | 2009 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81031-foto-08128-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Toni Mujal | El Llúpol està inspirat en Pere Fradera, qui fou mossèn de Monistrol de Calders durant molts anys. La imatge de la Rabassola està feta en record de la Cisca de Cal Cuell. | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 68811 | Font del Ronyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ronyo | https://fontsaigua.wordpress.com/tag/tiana/ | XX | restaurada el 2019 | Font popular situada al passeig de la Vilesa. El sr. Pere Salarich va decorar la façana amb diferents plafons fets amb pedretes i rajoles de colors. Font natural amb entrada de mina. Obra de caire popular. Situada davant de la Creu de Terme. | 08282-137 | Passeig de la Vilesa | 41.4752100,2.2691000 | 438974 | 4591770 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68811-foto-08282-137-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 45519 | Font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat | https://fontsaigua.wordpress.com/2017/05/30/visitem-quatre-fonts-de-castellbell-i-el-vilar/ | La font ha estat recuperada pels membres de la Foradada, amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni del municipi, que han obert de nou el camí d'accés i han netejat la font. | Surgència d'aigua, o de clot que neix per filtració. Està situada per sota de la cinglera situada al vessant d'obaga del turó de l'Escletxa. De les tres rases o torrenteres que neixen per sota de la cinglera la font del Prat és la del mig. Totes tres originen el Rasot del Puig. En aquest sector la vegetació és espessa, bàsicament l'arbustiva (marfull, cirerer d'arboç), amb alguna alzina i presència de romaní al sector més de migdia i arítjol. La boca mesura aproximadament, 0,70 metres d'alçada, per 0,70 d'amplada i 0,70 a 0,80 metres de fondària. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que va resseguint el Rasot del Puig fins al capdamunt, sota el penya-segat. La font es troba just a la raconada. Es tracta d'un clot excavat a la roca. Originàriament estava protegida per una volta de pedra. Al davant, a ambdós costats hi ha les restes dels murets de pedra seca (el de la dreta es conserva en bon estat) que servien de pedrís per seure. L'aigua que sobreseeix s'acumula al sòl rocós, davant mateix i serveix per abeurar al bestiar salvatge. L'aigua que es perd, llisca per damunt de la roca i va baixant per la torrentera, alimentant el Rasot del Puig. | 08053-422 | Vessant nord-occidental del Turó de l'Escletxa | 41.6296800,1.8825500 | 406920 | 4609264 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45519-foto-08053-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45519-foto-08053-422-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els habitats de Castellbell i el Vilar empren la paraula 'clot' per designar una font que neix per filtració. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 68805 | Font de Can Comes i safareigs públics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-comes-i-safareigs-publics | https://fontsaigua.wordpress.com/2016/12/06/avui-destaquem-la-font-de-can-comas-de-tiana/ Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/la-font-de-can-comas.html | XIX | Mostra humitats | Fins a l'any 1896 aquesta va ser la font més propera al nucli urbà de manera que era una font molt important per les famílies que no disposaven de pou. El carrer va arribar a conèixer-se com el carrer de la Font i al seu costat es va construir un safareig públic. L'any 1896 amb la construcció del nou ajuntament es va posar aigua corrent a aquest edifici, però l'any 1910 van construir una font al centre de la plaça de la vila per evitar que els veïns entressin a l'ajuntament a omplir les galledes. Amb la construcció d'una altra font davant la Sala Giralt es va impulsar a canviar el nom del carrer de la Font per l'actual carrer Verge del Carme. | 08282-131 | Carrer Nostra Senyora del Carme, 34 | A finals del segle XIX el carrer de la Verge del Carme se'l coneixia pel nom de carrer de la Font. Algunes cases tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i havien d'anar a buscar-la a una font. La font més propera al nucli urbà era la de Can Comas, i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per carrer de la Font. Després de la construcció del nou Ajuntament a la plaça de la Vila l'any 1896, se'l va dotar de subministrament d'aigua procedent de la mina de Pau Regordosa, de manera que els veïns de la plaça de la Vila (aleshores plaça de la Constitució) i dels carrers propers entraven a l'Ajuntament amb les seves galledes per proveïr-se d'aigua. Per tal d'evitar la inconveniència que a totes hores els veïns tinguessin accés a l'Ajuntament, l'any 1910 es va instal·lar una font al centre de la plaça de la Vila per cobrir les necessitats dels veïns de les rodalies. El mateix any 1910 es va inaugurar la font davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l'Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s'anés proveint d'aigua als habitants de Tiana, deixava sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l'actual Verge del Carme. L'avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, també va aprofitar les parets d'aquesta font per posar-hi les seves rajoles, fer-hi una tauleta i posar-hi uns bancs, que encara es conserven avui dia. Al costat de la font de Can Comas s'hi van construir, també, els safareigs públics, on les dones anaven a rentar la roba, mentre feien petar la xerrada i controlaven els fills que jugaven amb l'aigua i el fang d'allà mateix. El conjunt d'aquells safareigs i la font encara es conserva actualment. | 41.4856800,2.2694300 | 439011 | 4592932 | 08282 | Tiana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68805-foto-08282-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68805-foto-08282-131-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Algunes cases de Tiana, tenien aigua de pou o de mina, però eren moltes les que no disposaven de subministrament d'aigua i havien d'anar a buscar-la a una font. La més propera al nucli urbà era la Font de can Comas o can Comes i aquesta era el motiu pel qual el carrer era conegut per carrer de la Font. Durant l'any 1910 es va inaugurar la Font de l'Ajuntament i la Font de davant de la Sala Giral (la que avui dia hi ha davant el restaurant l'Avi Mingo). Aquestes dues noves fonts, i el fet que s'anés proveint d'aigua als habitants de Tiana, deixava sense sentit el nom del carrer de la Font. I aquell mateix any 1910 es canvià el nom del carrer de la Font per l'actual carrer de la Verge del Carme. L'avi Salarich, el de la placeta de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich, també va aprofitar per posar-hi les seves rajoles a La Font de can Comas, que encara es conserven avui dia. Actualment raja un bon doll d'aigua i a prop hi ha una petita taula rodona de pedra.Al costat de la Font de Can Comas s'hi van construir els safareigs públics, | 119 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 58961 | Pla de la bàscula; Feixa del gram | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-bascula-feixa-del-gram | https://excursionsime.wordpress.com | En el camí de Les Boades, un cop passada la Font dels Llaminers i per sobre mateix de la confluència del Torrent de la Font del Conill amb la Riera de Rellinars, hi ha un petit replà, o eixamplament del camí actual on per informació oral facilitada per Marc Malgosa, antigament aquí es pesava el gra de les masies del voltant. Per aquets motiu es coneixia amb el nom de Pla de la bàscula. | 08179-243 | Camí de Les Boades | El nom de Feixa del Gram es troba en el bloc https://excursionsime.wordpress.com | 41.6328800,1.9323700 | 411074 | 4609567 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58961-foto-08179-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58961-foto-08179-243-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 80990 | Restes d'una resclosa i de tres molins als Gorgs Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-resclosa-i-de-tres-molins-als-gorgs-blaus | https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ | l'erosió afecta a les restes conservades. | les restes del que podrien correspondre a un antic trull es localitzen al vessant oest de la roca per la qual discorre la riera la Golarda a la zona dels Gorgs Blaus. Es tracta d'un conjunt d'encaixos entre els quals hi ha diversos forats de planta circular, entorn a una cinquantena, uns recs o canals i uns espais a manera de fornícula, tot excavat a la roca. Les mides dels forats són diverses, entre els 11 i els 20 centímetres. Sembla que part dels forats i els encaixos visibles podrien correspondre a una estructura d'alguna antiga resclosa, altres a una passera. D'altra banda, també es conserva un altre encaix que segons Francesc Roma podria tractar-se d'un trull d'oli mogut per animals. | 08128-56 | a la roca per on discorre la riera de la Golarda, a la zona dels Gorgs Blaus. | Es desconeix l'època en que es van construir aquests elements ni tampoc fins quan van estar en ús. | 41.7735400,2.0255700 | 419014 | 4625092 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 58983 | Avenc dels Plans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-plans | https://espeleoworld.com/c/avenc-dels-plans-2 | L'avenc dels Plans, conegut també com l'avenc de Les Boades, per la seva proximitat amb la masia, està situat al paratge dels Plans. Per arribar-hi es pot seguir seguint el GR-5, que porta a les masies de Les Cases i de Les Boades. Arribats a Les Cases, s'ha de continuar pel corriol que s'enfila cap a la carena del Camí Ral i que remunta per la carena occidental del vessant dret del Torrent de la Font de les Boades. Un cop dalt, en la zona anomenada dels Plans, a uns deu metres a l'esquerra del camí, envoltat de pins i cirerer d'arboç arran de terra protegit amb unes branques per tal de no relliscar-hi dins, hi ha un esvoranc en el terra amb una boca d'entrada que mesura 5,50 metres per 4,50 metres d'amplada aproximada. El seu desnivell és de 15 metres i el seu recorregut de 27 metres respectivament, format en una litologia de conglomerats. Inicialment recorda la forma d'un embut, però després davalla verticalment 8,80 metres, fins que s'arriba a la part superior d'un con d'enderrocs que segueix avall en dues direccions oposades. Cap al nord, la galeria està formada per una rampa molt inclinada, que mesura uns 12 metres de llarg. El punt màxim de fondària és de 15 metres. Des de la base del pou i en direcció sud, la rampa és més curta i va tancant-se mesurant 12,5 metres de fondària total. | 08179-265 | Els Plans | La primera notícia d'una exploració a l'interior de l'avenc data del mes de desembre de 1956, realitzada per membres del GES- CMB que el varen batejar amb el nom d'Avenc dels Plans. No és fins el 23 de maig de 1971 que membres de la SIS del Centre Excursionista de Terrassa el van localitzar de nou i hi varen accedir el 5 de juliol del mateix any. Pensant que es tractava d'una cavitat inèdita, el van batejar com Avenc de Les Boades. Posteriorment van adonar-se de l'error i van restituir el nom original. En aquesta segona expedició, S. Vives i J. Marcet varen aixecar un topogràfic de la totalitat de la cavitat. | 41.6474100,1.9342700 | 411253 | 4611178 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58983-foto-08179-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58983-foto-08179-265-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La secció i la fotografia de l'interior estan extretes del següent web: https://espeleoworld.com/c/avenc-dels-plans-2 | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||||
| 58962 | Avenc de les Roquisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-roquisses | https://espeleoworld.com | L'avenc de les Roquisses és una cavitat de set metres de fondària, situat a la Serra de l'Obac. Per accedir-hi cal agafar el camí de Les Boades en direcció a la Font de Carlets i no deixar-lo fins arribar al Torrent de la Saiola. En aquest punt, es pot resseguir el torrent per sobre el camí que mena a la Calsina (dins del terme de Vacarisses). Abans de que el camí faci un revolt a mà dreta, just en un indret on hi ha dos pins molt alts, a mà esquerra, un amuntegament de pedres ens indica l'accés. Cal travessar el Torrent de La Saiola passant pel damunt d'un enorme bloc de pedra, en direcció nord accedint aquesta vegada a la Torrentera de les Roquisses. Està molt embardissada però s'endevina un corriol molt estret que cal resseguir fins a trobar a l'esquerra (vessant dret de la torrentera), un nou corriol que puja de cop en un recorregut d'uns vint-i-cinc metres on es localitza la boca de l'avenc, sota d'una alzina. Si ens el passem de llarg en el mateix marge veurem les restes d'unes sepultures de lloses i haurem de tornar enrere des d'on serà més fàcil veure l'accés que remunta fins l'avenc. La cavitat és molt estreta, amb una boca d'accés ovalada que s'estreny ràpidament. El terreny és de conglomerats. Té un recorregut de vint metres i un desnivell de set metres de fondària. | 08179-244 | Torrent de les Roquisses | L'avenc es descobreix i s'explora durant el mes de gener de l'any 1965, pels membres del GES -CMB. El 28 de maig del 1982 membres de la SIS - CET van regir un pas estret que encara no s'havia explorat. Del seu interior van extreure un gran bloc de pedra i un tronc i d'aquesta manera varen poder accedir a la galeria sud i al punt de màxima fondària de la cavitat. A. Buil i Xavier Badiella van aixecar el topogràfic. | 41.6350300,1.9378300 | 411532 | 4609800 | 08179 | Rellinars | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58962-foto-08179-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58962-foto-08179-244-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 52624 | Torres Porta Fira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-porta-fira | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/torres-porta-fira/ | XXI | Grup format per dues torres, de 110 metres d'alçada, que reben els visitants de la fira a l'igual que ho feien les torres venecianes de la plaça Espanya de Barcelona, a l'antic recinte firal de Montjuïc. L'obra és de l'arquitecte japonès Toyo Ito i de l'estudi b720 Arquitectos, encapçalat per Fermín Vázquez. El conjunt arquitectònic té com a prioritats donar resposta a l'entorn i convertir-se en el portal d'accés a les ciutats de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona des de l'aeroport internacional del Prat. Una de les torres és l'hotel i l'altra són les oficines. La torre hotel consta de planta baixa i 25 pisos. S'ha dissenyat amb una forma orgànica, de manera que la seva percepció varia a mesura que se l'envolta. Donada la dificultat geomètrica de l'edifici, la façana s'ha dividit en dues pells. La interior és un tancament estanc a base d'una solució lleugera de mur cortina amb panells d'alumini i vidre ideada per garantir els requeriments acústics, tèrmics i d'estanqueïtat. La façana exterior es planteja com una segona pell que atorga textura i geometria variable a la torre. Està composta de tubs independents d'alumini subjectes pels seus extrems mitjançant ròtules per permetre la torsió desitjada. La relació entre ròtules, tubs d'alumini i l'estructura que els subjecta possibilita que el projecte s'adapti de forma contínua i reglada en tota la superfície de la façana expressant rotació, translació i creixement a mesura que va pujant en alçada. L'edifici d'oficines consta de planta baixa i 22 pisos. És de planta ortogonal, col·locat en posició perpendicular a l'eix vertebrador de Plaça Europa es converteix en un final per a la plaça i dialoga amb el límit situat de forma simètrica a l'altra banda de la Gran Via (dues torres ortogonals perpendiculars a aquest eix). Es tracta d'un volum a primera vista pur, proveït d'un mur cortina de vidre lleugerament reculat respecte al forjat, però el nucli vertical vermell, situat al lateral de la planta, també amb forma orgànica, es converteix en reflex de la torre hotel. Entre les dues torres, i connectant-les, s'erigeix un atri comú. | 08101-302 | Plaça Europa, 45 | El disseny és del 2004 i la construcció es va fer entre el 2006 i el 2010. | 41.3549400,2.1253900 | 426840 | 4578529 | 2006 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52624-foto-08101-302-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Toyo Ito, Fermín Vázquez | L'arquitecte japonès Toyo Ito és premi Pritzker d'arquitectura. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 52625 | Hotel Hesperia Tower | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-hesperia-tower | https://es.wikiarquitectura.com/edificio/hotel-hesperia-tower/ | XXI | Edifici modern situat en el barri de Bellvitge, a tocar amb un dels edificis més antics de la ciutat: l'ermita de Bellvitge. Consta de planta baixa i 30 pisos. Destaca el seu esquelet a base de planxes de formigó armat, i la que és la seva gran senya d'identitat, el restaurant circular situat al capdamunt de la torre, al qual els vilatans anomenen ja 'l'OVNI', per la seva particular forma. El mur cortina, amb els perfils pintats en un cridaner taronja tampoc passen desapercebuts per a ningú. El projecte està format per un cos central, pròpiament l'hotel i dos nuclis de serveis i comunicacions verticals situats a la cara nord i sud de l'edifici. Entre la base i el centre de convencions es construeix un atri de vidre de 6 plantes que serveix de nexe entre el cos vertical i l'horitzontal. Just per sobre d'aquest, se situa una planta tècnica, on estan instal·lats tots els serveis i màquines que permeten el funcionament de l'hotel. Coronant l'edifici hi ha un restaurant de luxe que sens dubte és l'element més singular per la seva forma semblant a un OVNI i per semblar que es trobi suspès en l'aire tot just recolzat sobre la resta de l'edifici en un joc d'equilibris impossible. | 08101-303 | Gran Via de l'Hospitalet, 144 | 41.3461600,2.1085600 | 425422 | 4577569 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52625-foto-08101-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Richard Rogers i Alonso Balaguer | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 64937 | Ca L'Escaldat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lescaldat | https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/a-cada-casa-el-seu-nom/ | XVIII | Casa amb una reforma important en les últimes dècades. En ella hi ha una linda amb diversos elements cristians i la data '1761', marcant la data de la construcció original de la casa. L'edifici mostra altres dates i elements de factura moderna que no s'ha inclòs en el recull, però que permeten resseguir l'evolució de la propietat. | 08247-77 | C/ Nou, 18 | El nom prové del fet que durant el transport des de les guixeres del poble, concretament les de la carretera de Muntanyola, el burro, que era l'animal de càrrega de l'època, es va escaldar. La casa de l'amo seria Ca l'Escaldat. | 41.9084400,2.1889600 | 432735 | 4639929 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64937-foto-08247-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64937-foto-08247-77-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 64940 | Can Xemener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xemener | https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/a-cada-casa-el-seu-nom/ | Casa amb la façana principal al carrer Nou, amb coberta en dues aigües en pendent a les façanes llargues. La construcció, popular, és molt senzilla, però manté els trets característics de les construccions pageses urbanes. En el lateral dret i a la part posterior manté construccions annexes. | 08247-80 | C/ Nou, 34 | Típica casa del carrer, masies urbanes establertes a l'accés del poble, carrer Nou. És cal Xemener, ja que l'antic propietari es guanyava la vida venent la mel dels eixams d'abelles, per tant el nom de la casa és en honor a les eixams de les abelles. | 41.9083600,2.1881600 | 432669 | 4639920 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64940-foto-08247-80-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 87063 | Goigs a llaor de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-llucia | https://de.todocoleccion.net/sammeln/goigs-llaor-santa-llucia-sant-adria-besos-tip-casals-1958~x91597720 | XIX-XX | Publicat | Goigs que es canten a llaor de de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Llúcia Venerada a l'Església Parroquial de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Puix dels ulls sou advocada / i mirall de castedat: / preserveu-nos la mirada / de tenebra i de pecat/. Vostra pàtria Siracusa / si no fos per vostre nom, / fóra una ciutat confusa / i oblidada de tothom. / Puix l'haveu clarificada / blanc estel de santedat: / Noble fóreu i molt bella, / més el món no us seduí / i donàveu en ponzella / vostre cor al Rei diví, / tendra rosa, consagrada / a l'Anyell Immaculat: / Amb dolç flaire, desseguida / encisàveu el Bon Déu / un abraç vos ha cenyida / i per sempre esposa us féu. / De Jesús fulgent aimada / espill de fidelitat / Repartint el dot als pobres / refuseu el pretendent, / i la sed de bones obres / vos abrasa enterament. / Flor-de-neu, assoleiada / en ardors de caritat; / Vostra mà veient perduda / l'aimador, enfellonit, / de rebel i descreguda / vos acusa tot seguit. / Joia dels ulls, profanada / pels d'un cínic magistrat /. Amb sublim sabiduría / que us inspira el Bell Amor, / contoneu la boca impia /del despòtic temptador. / Humil verge il·luminada / per l'eterna Veritat: / Amenaça ni promesa / no ha trobt el jutge astut / que enderroqui la fermesa / de la vostra fe i virtut / Fortalesa ben armada, / temple viu, amurallat: / Del foc viu, com d'una testa, / somrient haveu sortit, / mes collforça vostra testa / d'una espasa el cap ardit / Dolça màrtir coronada / de serena claretat / Entre els pobles on s'implora / vostre ajut i valiment / nostra vila vol tothora / conservar-hi un lloc vistent. / ja que ací sou venerada / amb sincera pietat; / Tot Sant Adrià en aquest temple / vos festeja amb esplendor / ben fidel seguint l'exemple / que ha rebut de l'avior. / Protectora benamada / de tothom qui us ha invocat. / Puix per tot és proclamada / vostra esplèndida bondat: / preserveu-nos la mirada / de tenebra i de pecat/. Difusa est grátia in lábius tuis. / Proterra benedixit te deus es aeternum. Oremus/ Exaudi nos, Deus, salutaris noster: ut sicut de beatae Lúciae Virginis et Martyris tuae festivitate gaudeamus ita plae devotionis erudiamur affectu. Per Chjristum Dóminum Nostrum. Amen | 08194-44 | Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10. | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.4339700,2.2143100 | 434357 | 4587232 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Edició a cura d'Antoni Guarda. Any 1958. Tipografia Casals, any 1958. | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 88699 | Goigs de Santa Llúcia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-llucia-3 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Ll%C3%BAcia_de_Rajadell https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/06/goigs-santa-llucia-rajadell-bages.html | XX | Goigs a llaor de Santa Llúcia gloriosa, verge i màrtir venerada en la capella del mas de santa Llúcia de Rajadell, comarca del Bages. El text és el següent: Puig el cel teniu posada, molt amada, o Llúcia de Cristo esposa, ohiunos, Verge gloriosa. En poca edat vostra vida fonch servida de alt Déu la ommnipotència, a mostrà sa excelencia, y sens mida observant en sa obediència; de tantas virtuts dotada, molt amada, etc. A vostra mare alcansàreu y donàreu millora en sa malaltia, puig Aghata intercedia al qui pregàveu, que us alentàs cada dia fins vostra vida acabada molt amada etc. Aborrireu las riquesas y promesas de las cosa temporals, fugint del mon, tots los mals y sas vilesas amant sols las celestials; imb llum de fe il·luminada molt amada, etc. Sentint Pascacio, que amàsseu y adoràsseu a un sol Déu omnipotent manà rigurosament prest lo negàsseu de tot cor y enteniment; mès de ell fóreu ajudada molt amada, etc. Eixint amb palma y victòria !o gran glória! de torpesas vostre cós lo Sant Esperit en Vos, (digna memòria) contra l'dimoni envejós, tinguèreu sempre guardada molt amada, etc. Quan les paraules no bastáren, no faltaren grans assots y grans torments, més de Vos los sants intents may se apartaren de quils preserva contents; persó fóreu degollada, molt amada, etc. Vostra vida tan hermosa y gloriosa acabada en lo món trist, servireu a Jesu-Crist pura y ditxosa, y santa com may se ha vist; en lo cel sóu col·locada, molt amada, etc. En aquesta vida trista, de la vista vos tenim per protectora, a qui favor vos implora dàuli vista, amb llum clara y ben sonora; guiaunos, màrtir sagrada, molt amada, etc. TORNADA Al quius té per advocada molt amada, o Llúcia de Cristo esposa, ohiunos, verge gloriosa. OREMUS (Frases en llatí) Tonada Popular. 1973 | 08178-205 | El Forn de Santa Llúcia. | La capella de Santa Llúcia està adossada a la casa El Forn, anomenada així pel forn de vidre que hi havia al segle XVI. Havia estat un monestir de deodonades del segle XIII. El monestir de Santa Llúcia va tenir una vida relativament curta: des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. Entre 1270 i 1275 el bisbe de Vic atorga la regla de sant Agustí al grup de deodonades que Ja vivien prop d'una església sota l'advocació de Santa Llúcia, en el terme del castell de Rajadell. El 1278 era seu d'una comunitat femenina procedent de Sant Miquel de Cirera. La comunitat va arribar a tenir més de deu o dotze monges. El 1287 la prioressa Cirera es fa enterrar a la mateix església. El 1304 es funda una filial a Cervera, a l'església de Santa Caterina. L'àrea d'influència del monestir s'estengué per Manresa i rodalies, on posseïen cases i terres. Les monges abandonen el monestir el 1460, davant la proximitat de la guerra civil catalana (1462-1472), i fugen a Santa Caterina de Cervera. La guerra provocà la probable destrucció, per part de les tropes de Joan II, del convent. El Senyor de Rajadell aprofita per apoderar-se dels béns del cenobi. La vida del monestir acaba però no la de la capella. Posteriorment, el temple del monestir s'utilitza corn a capella del mas Forn. S'hi fan noves reformes al voltant del 1636. A aquest moment pertany el que queda del retaule i imatge de la santa, que correspon a inicis del segle XVII. Al segle XIX, a conseqüència de la guerra del francès i de les guerres carlines, la capella es trobava en mal estat. El 1886 es fan reparacions i es torna a celebrar missa. El retaule juntament amb la imatge de la santa, de fusta policromada, foren parcialment destruïts el 1936 (fitxa 138). | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1973 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88699-foto-08178-205-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Goig impres localitzat a la xarxa, i posteriorment facilitat per la propietat del Mas Forn. L'any 1973 es van editar uns goigs ben il·lustrats de la capella, amb la lletra i tonada populars de Santa Llúcia (al final de l'impres consta la data 1973). Imatge capturada de la xarxa i també lliurada per l'ajuntament, amb un full annex que explica la història del monestir de Santa Llúcia i que podria ser el revers del goig. El goig es va reeditar el 13 de desembre de 2012 pel Mas Forn. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 43567 | Goigs de la Gloriosa Verge i Màrtir Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-gloriosa-verge-i-martir-santa-quiteria | https://ca.wikipedia.org/wiki/Quit%C3%A8ria | XIX-XX | A l'Associació d'Amics dels Goigs tenen fiversos exemplars d'aquest goig publicat en dates que van de 1852 fins 1956. Alguns d'ells duen també la partitura amb la música. La lletra ha variat poc, amb normalització lingüística, i comença amb: 'Puix virtut miraculosa Déu té en vostre braç posada: Siau la nostra advocada, Santa Quitèria gloriosa' i la part final és: 'Vilanova del Vallès reb la vostra protecció, venerant amb devoció vostre braç que els mals guareix. En Vos té miraculosa medicina assegurada: Siau la nostra...' | 08902-77 | Quitèria, filla d'Aeci, rei visigot de Tolosa, va refusar la mà de Germà, l'executor de les males accions de son pare, i fugí a Aira (Gascunya) disfressada de cavaller per tal d'escapar del seu pretendent. Poc després es convertí al cristianisme i feu vot de castedat. Germà la va trobar i la va decapitar cap al 472 al palau reial d'Aira. | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/