Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 87525 | Pi pinyer de la Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-la-font-del-lleo | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pi_pinyer | XIX | Pi pinyer (Pinus pinea) d'uns 25 metres d'alçada amb una copa circular ben formada que es troba just a sobre de la Font del Lleó. Es tracta d'un exemplar molt gran però no es pot apreciar perquè es troba totalment rodejat d'altres arbres en un bosc prou tancat i humit, a pesar de que es troba molt amut a la muntanya prop ja de la plana on es troba l'ermita de la Salut. | 08158-364 | Corriol sota la Salut | 41.4482100,2.0237000 | 418450 | 4588975 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87525-foto-08158-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | El pi pinyer, pi pinyoner o pi de pinyons rep el nom científic de Pinus pinea. És una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible: el pinyó, ja que si bé els pinyons d'altres espècies europees de pi també es poden menjar, són molt més petits. És originari de la regió mediterrània.És una espècie heliòfila que resisteix molt bé la sequera estival i suporta gelades no gaire extremes.Creix en garrigues, erms i dunes fixades, com al delta del Llobregat. Prefereix terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, generalment prop del litoral.Es troba a tots els Països Catalans fins als 1.000 metres d'altitud. A Catalunya és la novena espècie pel que fa a hectàrees (36.000) i l'onzena pel nombre de peus (19 milions). És abundant a la Selva (8.200 ha), al Maresme (6.600 ha) i al Vallès Oriental (6.000 ha) i és l'espècie dominant a la Serralada Litoral. | 98 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 81000 | Pedrera d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-den-sala | https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedrera_d%27en_Sala | XX | Pedrera d'extracció de pedra del tipus sorreca; el material que s'extreu es talla en blocs de pedra i és per a usos diversos, tals com material constructiu per murs, llindes, ampits i muntants d'obertures, per esculpir elements ornamentals o elements arquitectònics de tipologia molt diversa. | 08128-66 | a l'extrem nord-oest del municipi, al nord de la granja dels Campassos. | Es tracta d'una pedrera en funcionament, el sistema d'extracció dels blocs de pedra és per procediment industrial a partir de diferents tipus d'explosius. L'empresa que explota la pedrera realitza diferents tipus de treballs en l'acabat dels seus materials, des de peces purament més mecanitzades a elements treballats manualment amb acabats de tècniques diverses, des pedra polida, buixardada o punxonada. Es tracta d'una pedrera d'explotació contemporània, des de la segona meitat del segle XX, tot i això, és un exemple de la perduració d'aquesta activitat industrial al municipi que manté en la part d'acabats del material l'evolució de la tradició del treball de la pedra. Aquest tipus d'indústria ha estat molt important i arrelada al municipi. | 41.7716700,2.0056100 | 417353 | 4624903 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom oficial de l'explotació és Pedrera de Monistrol, tot i que el nom que més utilitza la gent del poble és la Pedrera d'en Sala.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||
| 59087 | Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-8 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Paulí | XX | Edifici de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a nord-est està formada per una composició simètrica de les seves obertures. A la planta baixa, quatre finestres i dues portes d'accés, mentre que a la planta pis, quatre obertures; dos finestrals als extrems i dos amb accés a peu a la balconada. Totes les obertures tenen un recreixement al voltant fet amb maó i són d'arc rebaixat. Els paraments són arrebossats, llisos i pintats monocromàtic amb un sòcol de protecció. Al davant hi ha una placeta enrajolada amb un arbre i una font urbana amb polsador de peu que comunica directament amb la Biblioteca. Per sota del carener hi ha un ull de bou de ceràmica que deixa respirar el sota coberta i per sota mateix un plafó de rajols ceràmics realitzats en gres, pel monjo Paulí i datats de l'any 2002 amb el nom de l'edifici: Ajuntament de Rellinars que es repeteix a la façana sud-oest. | 08179-389 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Els plafons ceràmics estan signats amb el sobrenom de Paulí, nom amb que era conegut Lluís Pérez Calvo (Barcelona 20/05/1930 - Manresa 15/10/2016). L'any 1947 va ingressar al Monestir de Montserrat i d'ençà se'l va conèixer amb aquest nom. Va estudiar a l'Escola Massana i l'any 1962 crea el taller de ceràmica blava del monestir. L'any 1966 amb set monjos més es trasllada al conflent i junts tornen a fundar la comunitat benedictina de Sant Miquel de Cuixà. | 41.6375200,1.9109400 | 409296 | 4610105 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59087-foto-08179-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59087-foto-08179-389-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 45304 | Cisterna de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-les-casetes | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oïdi | XVIII-XIX | Al voltant de les restes de la cisterna, hi ha un amuntegament de maó i pedra procedents de l'enderroc. | Cisterna de recollida d'aigües d'escorrentia, d'origen pluvial. És de planta rectangular (1'50 x 1'10), amb una profunditat de 0'70 m. Aprofita el desnivell d'un marge, a mà dreta, gairebé a tocar del camí que mena a les Casetes del Puig, en un antic oliverar. Per sobre mateix hi ha un rocs de conglomerats. Està construït amb maó pla, disposat en fileres i amb l'interior arrebossat. Per sobre, el maó s'havia reforçat amb vàries capes de pedra ben retallada per damunt de la qual naixia la volta de tancament de la cisterna. | 08053-207 | Casetes del Puig | L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. Aquesta plaga aparegué a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica. Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca. | 41.6348000,1.8641500 | 405395 | 4609853 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45304-foto-08053-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45304-foto-08053-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45304-foto-08053-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 59542 | Cisterna de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-vinya | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oïdi | XIX | Dipòsit situat en una zona de pendent lleuger, entre dues barraques de vinya, al capdavall d'una canal natural de recollida d'aigües pluvials. Amb l'aigua recollida es feia la barreja o 'caldo bordelès' (boullie bordelaise), barrejant -la amb calç i sulfat de coure. S'aplicava a la vinya amb la sulfatadora i servia per mantenir els pàmpols del cep sans de la malaltia anomenada cendrosa; també coneguda com l'oïdi o malura blanca. És de planta rectangular i mesura 2,20 per 2 metres. Està excavat a la roca i té l'interior impermeabilitzat. La coberta està realitzada amb volta de lloses per aproximació de filades, deixant una obertura central. | 08182-144 | En una antiga vinya al costat septentrional de la BV-1224, 200 metres abans del PK-6 | L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. Aquesta plaga aparegué a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica. Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca. | 41.7058600,1.8821200 | 406994 | 4617723 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59542-foto-08182-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59542-foto-08182-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59542-foto-08182-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | La cisterna està ubicada entre les barraques 3021 i 3023 de l'Observatori del Paisatge. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59544 | Dipòsit de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-de-vinya-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oïdi | XIX-XX | Dipòsit per la recollida d'aigua, amb la que s'elaborava la barreja o 'caldo bordelès' (boullie bordelaise), que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure. S'aplicava a la vinya amb la sulfatadora i servia per mantenir els pàmpols del cep sans de la malaltia anomenada cendrosa. També coneguda com l'oïdi o malura blanca. Està situat en un corriol del vessant meridional del torrent del Flequer, en una zona obaga. És de planta semi esfèrica, amb el costat sud recte (1'25 metres d'amplada) i el costat septentrional arrodonit (1'4 m) i una profunditat d'1'20 m. Està excavat a la roca i amb l'interior impermeabilitzat. Conserva una primera filera de pedres de la coberta, que seria per aproximació de filades. | 08182-146 | Torrent del Flequer - Ca n'Oristrell | L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. Aquesta plaga aparegué a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica. Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca. | 41.6988900,1.9000200 | 408473 | 4616930 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59544-foto-08182-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59544-foto-08182-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59544-foto-08182-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 44630 | Placa dedicada a Oriol Solé i Sugranyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-oriol-sole-i-sugranyes | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Sol%C3%A9_Sugranyes | XX | Placa quadrada formada per nou rajoles on figura a l'extrem inferior dret el retrat d'Oriol Solé i Sugranyes i el següent text en lletra negra sobre fons blanc: 'A Oriol Soé i Sugranyes veí de Capellades. Lluitador antifeixista assassinat pel règim franquista durant la fuga de la presó de Segovia el 6 d'abril de 1976. QUE EL TEU EXEMPLE I LA TEVA LLUITA NO CAIGUI EN L'OBLIT. 6-4-2005'. | 08044-263 | Carrer Doctor Fleming (Can Bas) | Des de molt jove va tenir una vida compromesa amb moviments antifranquistes i d'esquerra. Va pertànyer al Sindicat Democràtic d'Estudiants i va ser detingut per primer cop el 1966 durant la Caputxinada. L'any següent, 1967, va passar a formar part de les Joventuts Comunistes del PSUC i més tard s'incorporà al PCE(i) la seva evolució ideològica es va orientar cap a posicions lligades a l'autonomia obrera, l'anarquisme i va entrar en contacte amb els grups més radicals del moviment obrer de començaments dels anys setanta a través de les Plataformes de Comissions Obreres, amb les quals col·laborà en les revistes Qué Hacer i Nuestra Clase. L'any 1969 va formar part activa de la vaga de l'empresa Camy i ha d'exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc. A Tolosa de Llenguadoc, aprofitant la seva activitat com a tipògraf de professió, va editar diverses publicacions de lluita obrera, com ara el Diccionario del Militante Obrero o el Movimiento Obrero en Barcelona, així com fulls de propaganda contra les eleccions sindicals de la CNS del 1971.[1] Va col·laborar en la constitució del MIL després d'entrar en contacte amb els joves llibertaris francesos Jean Claude Torres i Jean Marc Rouillan, aquest últim fundador del grup Action Directe. El nom del moviment escrit en xifres (1000), ja havia aparegut per primer cop als fulls de propaganda del 1971.[1] El 25 de març de 1971 va ser detingut per la policia quan intentava entrar a Espanya, juntament amb Rouillan, en un cotxe robat. Portaven una pistola automàtica i propaganda del x1. Fou empresonat a França i no sortí fins a començaments de l'estiu de 1972. El setembre de 1973 va tornar a ser detingut juntament amb Josep Lluís Pons Llovet després d'atracar una sucursal de La Caixa a Bellver de Cerdanya. Fou empresonat i ja no sortiria fins a l'abril de 1976, quan va participar en l'espectacular evasió de la presó de Segòvia amb un grup de presos d'ETA. L'endemà de la fugida, dia 6 d'abril de 1976, fou mort per un tret de la Guàrdia Civil, als afores d'Auritz (Navarra), quan intentava arribar a la frontera francesa.[3] Oriol Solé Sugranyes va ser enterrat al poble de Bor (Cerdanya.) | 41.5317400,1.6851300 | 390310 | 4598623 | 2005 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 63766 | Goigs a la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-mare-de-deu-del-roser | https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser | XX | No es canta | Goigs dedicat a la Mare de Déu del Roser. La lletra comença: Vostres Goigs amb gran plaer Cantarem, Verge Maria Puix la vostra Senyoria És la Verge del Roser. Déu plantà dins Vós, Senyora, El roser molt excel·lent Quan us feu mereixedora De concebre'l purament; Concedint fe al missatger Que del Cel us trametia Déu el Pare qui voliua Fóssiu Mare del Roser | 08236-343 | El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 1954 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63766-foto-08236-343-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | En el goig de l'arxiu dels Amics dels Goigs apareix a la pàgina posterior la artitura i una breu explicació de la història de la Capella del Roser de Sant Quintí de Mediona. Està datat en l'any 1954 | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 43569 | Goigs en llaor de Sant Lley, Bisbe de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-sant-lley-bisbe-de-lleida | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lliceri_de_Coserans | XIX-XX | El goig conservat a l'Associació d'Amics dels Goigs data de 1928. La lletra és la següent: 'Puix trobem en vos remey En tota necessitat: Sigau, oh Bisbe Sant Lley, De Vilanova advocat.' I finalitza: 'Guardeunos de tempestats, De malura y pedregadas, Donaunos bonas anyadas Benehint nostres sembrats: Feune reflorir la lley De Jesús crucificat:' | 08902-79 | 'Segons la llegenda, nasqué al segle V en la Civitas Bigorra, actual Sent Leser, prop de Tarbes. Va estudiar amb el bisbe de Tarbes, i amb Quintí, bisbe de Rodès, que l'ordenà sacerdot. Va ser elegit pels fidels bisbe de Coserans, succeint Valeri, per la santedat de la seva vida. Entre 506 i 541, la diòcesi de Tarbes va restar vacant, i Lliceri se'n féu càrrec: per això, de vegades, es troba citat com a bisbe de Tarbes. Tradicions locals el feien guaridor: guaria els coixos, malfets, esguerrats, ulcerosos i endimoniats.' (wikipèdia) | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 87524 | Lledoner de ca n'Esteve de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-ca-nesteve-de-la-font | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lledoner | XVIII-XIX | Exemplar de lledoner de bones dimensions, superant els 15 metres d'alçada. El lledoner, Celtis australis, és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. El seu us com a arbre ornamental, el principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers; pot viure entre 500 i 600 anys i en tota mena de terreny. | 08158-363 | Camí de ca n'Esteve, s/n | A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs, jous, etc., aprofitant la seva flexibilitat i duració; les seves branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això es troba freqüentment a prop de les masies. Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda. Els seus fruits, els lledons, són dolços i comestibles. Es poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó. | 41.4420900,2.0158600 | 417787 | 4588302 | 08158 | El Papiol | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87524-foto-08158-363-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | Aquest exemplar de lledoner es troba just al darrera de la masia de ca n'Esteve de la Font, donant ombra a la part posterior de la casa.És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a fer 25 m d'altura. La forma de la capçada és esfèrica i pot arribar a fer-se molt gran. Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats a l'anvers, són simples, alternes, pubescents, ovades o lanceolades, presentant una certa asimetria, amb el marge finament dentat, el pecíol llarg i la punta torçada i allargada. Les flors, hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les de les fulles. El fruit és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a la tardor. Es troba habitualment en terra baixa buscant indrets temperats i no forma mai boscos. Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||
| 63762 | Cantada de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantada-de-santa-llucia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcia_de_Siracusa#Can.C3.A7.C3.B3_de_Santa_Ll.C3.Bacia | XX | La particularitat de Sant Quintí és que per Santa Llúcia canten tant les nenes com els nens, a diferència de la majoria dels llocs, en què només canten les nenes per Santa Llúcia, i els nens ho fan per Sant Nicolau. | 08236-339 | El dia de Santa Llúcia és el 13 de desembre, data suposada del martiri de la Santa i que en el calendari julià original coincidia amb el solstici d'hivern. El dia de Santa Llúcia és considerat tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 63761 | Campus Joan Amades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campus-joan-amades | https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats | El Campus Joan Amades es divideix en dos grans eixos. Per una banda, hi ha la formació, en què tallers i ponències sobre diversos temes relacionats amb la cultura popular són els protagonistes. És la part més estrictament relacionada amb els campus de cultura popular. L'altre gran eix que dóna forma al Campus Joan Amades són les demostracions folklòriques a peu de carrer. D'aquesta manera, la part formativa es reserva a un públic més concret i selectiu que ve a ampliar coneixements, el perfil dels usuaris de la qual és algú que participa en actiu en la cultura popular i que la coneix des de dintre. La part de les actuacions folklòriques està més destinada al gran públic en general, perquè tothom pugui veure de primera mà els diferents matisos de la cultura popular en el model del Penedès i el Camp de Tarragona. A part de les representacions dels balls populars, també hi ha moments destinats a la cuina tradicional i també a la música tradicional. | 08236-338 | Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. La seva obra principal és el Costumari català. El curs de l'any (5 vòlums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 88639 | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-iscle-i-santa-victoria-2 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Iscle_(sant_cordov%C3%A8s Villella, Assumpció (2008). Trobades del passat: els Goigs i Rajadell. Full editat pels Amics dels Goigs (revers del Goig Fitxa 206). | XX | Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria Patrons del Poble de Rajadell (Bisbat de Vic i Comarca del Bages). Dedicat a la parella de sants Sant Iscle i Santa Victòria. La lletra és: Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats Sant Iscle i Santa Victòria sigueu nostres advocats. Les vides tot just descloses bell esplet dels primers anys, recollir místiques roses ompliren vostres afanys. Senyera de nostra història, sou del Senyor estimats, Sant Iscle i Santa Victòria... La fe, guia lluminosa fins al jutge us ha portat davant dion vostra veu gosa enaltir el déu increat per gesta tant meritòria a la presó us han portat Sant Iscle i Santa Victòria... Dins la presó esgarrifosa els àngels us fan costat i una força lluminosa fon la nostra soledat. Perquè vostre cos no mòria, vostra fam han saciat. Sant Iscle i Santa Victòria... Més tard, Iscle, us assotaren I sufriu serenament; a vós victòria us cremaren els peus dolorosament. Teniu Déu en la memòria per Ell sou aconhortats Sant Iscle i Santa Victòria... Dels àngels altra vegada la mà tutora sentiu quan amb pedra al coll lligada us enfonsen en el riu. I llavors per vostra glòria sou damunt l'aigua guardats. Sant Iscle i Santa Victòria... Encara un turment mancava: a una roda us han lligat, mentre la roda girava el foc us han turmentat. Fugint els ulls de l'escòria. al cel els teniu alçats. Sant Iscle i Santa Victòria... Us prenien vostra vida: Iscle sant, sent degollat, vós Victòria, flor exquisida vostre cos han enfilat. Els botxins fan gran cridòria mentre al cel sou enlairats Sant Iscle i Santa Victòria... I del cel que us és estada prop del déu omnipotent, vers el món vostra mirada gireu amorosament. Rajadell us fa memòria per patrons us ha exalçat Sant Iscle i Santa Victòria... Puix gaudiu de tanta glòria, màrtirs de Déu ben amats. Sant Iscle i Santa Victòria, sigueu nostres advocats PREGUEM Concediu-nos, Senyor, un augment d'aquella fe que els germans màrtirs Sant Iscle i Santa Victòria conservaren fins a l'efusió de la sang, que va ser la seva glòria, feu que la mateixa fe ens faci justos, per haver-la seguit amb integritat. Per N-S-J. A continuació hi ha la partitura | 08178-146 | Nucli Antic | Sant Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià. | 41.7278100,1.7061100 | 392387 | 4620365 | 1998 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88639-foto-08178-146-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-04-08 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. OPC 2017-21 | Mn. Màrius Masoliver. Ignasi Torras. | S'explica amb detall el martiri dels dos sants. Exemplar de l'arxiu dels Amics dels Goigs d'un goig de l'any 1998. A la part final hi ha la partitura i al revers una breu història de la parròquia. Lletra popular revisada per Mn. Màrius Masoliver. Música: Ignasi Torras. Manresa, 1998.Uns anys més tard (2008) els amics dels goigs van descobrir i editar una versió manuscrita amb un text diferent (Fitxa 206) | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 87274 | Taller de Gerhard Grenzing | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taller-de-gerhard-grenzing | https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerhard_Grenzing | XX | Es tracta del taller i elements propis de l'ofici d'un important constructor d'òrgues en actiu que, establert en la zona industrial del municipi, està identificat amb la població. | 08158-113 | Carrer d'Edison, 7-9 | Gerhard Grenzing (Chernyakhovsk, 1942) és un orguener alemany establert a Catalunya. Va completar la seva formació com a constructor d'òrgans amb Rudolf von Beckerath Orgelbau a Hamburg. Va conèixer la cultura catalana de la mà de l'orguener Gabriel Blancafort i París de Collbató, i es va instal·lar a Mallorca el 1969, des d'on va restaurar òrgans històrics durant tres anys. El 1972 va fundar el seu propi taller a El Papiol (Baix Llobregat). Ha construït òrgans per a França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Portugal, Espanya, Corea, Japó, Suïssa i els EUA. Del 2006 al 2010 va ser president de la Societat Internacional d'Orgueners. És membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Va ser guardonat pel Ministeri de Cultura d'Espanya amb la medalla d'or al mèrit artístic. | 41.4321100,2.0137600 | 417599 | 4587196 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||||||
| 68828 | Sardana de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-de-tiana | https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Mas_i_Ros | L'autor de la Sardana de Tiana és Francesc Mas i Ros (Caldes de Malavella 1901), un compositor especialitzat en sardanes, però també en altres peces ballables. La sardana va ser estrenada el 1970. Les partitures són per contrabaix, dos fiscorns, flabiol, dues tenores, dos tibles, dos trombons i tres trompetes. | 08282-154 | Tiana | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 1970 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Francesc Mas i Ros | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 43570 | Goigs del Gloriós Protomàrtir Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-protomartir-sant-esteve | https://ca.wikipedia.org/wiki/Esteve_m%C3%A0rtir | XIX-XX | Goig dedicat al patró de Vilanova del Vallès. El goig conservat a l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs és de data 1849. La lletra és la següent: 'O protomartyr glòrios De Jesu-Christ molt amát Als queus demanan socós, Siaulos sempre Advocat.' I acaba: 'De mal de pedra cuaru Al devot que en vos confía, Y molt mes patrocinau Als de vostra Confraria, Devant Deu ques poderós Per guardarnos del pécat, Als queus deman socós, Siaulos sempre Advocat' | 08902-80 | Esteve va ser un dels set homes escollits pels apòstols amb la funció de diaca per gestionar els béns comuns i repartir almoines entre les vídues dins l'economia de l'església primitiva. També va predicar l'evangeli a la comunitat dels hebreus procedents de colònies hel·lenitzades a la sinagoga de Jerusalem. El sanedrí el va acusar de blasfem i una multitud indignada el va acabar lapidant. | 41.5540100,2.2888900 | 440698 | 4600505 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Goig de l'arxiu de l'Associació d'Amics dels Goigs | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 51266 | Pont d'en Pixota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-den-pixota | https://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_Malgrat_de_Mar | XIX | S'hi han fet pintades vandàliques. | Pont que permet salvar el torrent del Gorg del Rei i el camí que mena al Pla de Grau. Està format per un tauler de formigó on hi transcorre el carril ferroviari, que descansa sobre els estreps i cinc set piles ceràmiques amb extrems semicirculars de pedra. | 08110-107 | Extrem de llevant del terme municipal | La construcció de la primera línia ferroviària de la península ibèrica data de mitjans del segle XIX. El principal artífex de l'obra fou l'indià mataroní Miquel Biada i Bunyol, que havent vist les comoditats del ferrocarril a la colònia de Cuba volgué introduir-lo per desplaçar-se a Barcelona. Però va haver d'anar a Londres per obtenir suport per al projecte. Juntament amb els seus amics Josep Maria Roca Cabanes i Jaume Badia Pardines van fundar la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró. L'any 1847 van començar les obres, sota la supervisió tècnica de l'enginyer anglès Joseph Locke, també inversor de l'empresa. El traçat transcorria paral·lel al Camí Ral, excepte en arribar a Mataró, on seguia la línia de costa. Finalment, el dia 28 d'octubre de 1848 va ser inaugurada la línia ferroviària entre Barcelona i Mataró. L'estació de Malgrat dins el següent tram de línia fins a Tordera fou inaugurada l'any 1859. Antigament, el pont també salvava la carretera de Malgrat a Palafolls, fins que aquesta fou desviada. | 41.6625600,2.7601700 | 480033 | 4612340 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51266-foto-08110-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51266-foto-08110-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 63767 | Goigs de Sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-elm | https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasme_d%27Antioquia SERRA BOLDÚ, V, Calendari Folklòric d'Urgell, Abadia de Montserrat, 1981 | Goigs dedicat a Sant Elm, patró dels navegants. Una part de la lletra és la següent: Per advocat i patró vos tenen los navegants, los doneu consolació si us criden amb juntes mans, de nit en la obscuritat os mostreu molt lluminós | 08236-344 | Sant Erasme, també anomenat Sant Elm o Sant Erm, va ser bisbe, potser d'Antiòquia i, segons la tradició, de Formia i màrtir en temps de Dioclecià i Maximí el Traci (303) i soterrat en aquesta ciutat. Poca cosa més se'n sap; la Passió, compilada al segle VI, és totalment llegendària. Venerat a Campània i al Laci, és esmentat als martirologis antics sense més notícies. No s'ha de confondre amb el beat Pere González, frare dominic castellà del segle XIII, conegut com a Sant Telm i també, en les costes atlàntiques, patró de mariners. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 63759 | Correfoc de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc-de-sant-quinti | https://ca.wikipedia.org/wiki/Correfoc | XX | El correfoc és un acte celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle XII, però no va ser fins al XX que va prendre la seva forma actual. A Sant Quintí es celebra durant la Festa Major. | 08236-336 | El correfoc es fa a Sant Quintí des del 1989, i es fa a càrrec del Ball de diables de Sant Quintí. | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 1989 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 52568 | Ciutat de la justícia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciutat-de-la-justicia | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_de_la_Just%C3%ADcia_de_Barcelona_i_l%27Hospitalet_de_Llobregat https://es.wikiarquitectura.com/edificio/ciudad-de-la-justicia-de-barcelona/ | XXI | Conjunt d'edificis que conformen tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona. Està ubicada a cavall dels límits dels termes municipals de l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona al costat de la Plaça d'Ildefons Cerdà, entre la Gran Via de les Corts Catalanes, el carrer de Juan Gris, l'avinguda del Carrilet i el carrer de l'Aprestadora. Concretament, els jutjats de Barcelona es troben a la Gran Via número 111 mentre que els de l'Hospitalet es troben a l'Avinguda del Carrilet número 2. Es tracta de vuit blocs prismàtics en aparent desordre que comparteixen una plaça pública central, establint un equilibri entre els colors, les dimensions i la disposició; defugint la rigidesa aparent dels àmbits on s'imparteix justícia. Les façanes dels edificis estan marcades per la simetria i les múltiples obertures. L'esquema reticular i el diàleg entre plens i buits de els façanes ´s una de les principals característiques de l'obra, conjuntament amb el formigó tenyit. | 08101-236 | Av de la Gran via de l'Hospitalet | Des del mes de febrer de 2008 els òrgans judicials de l'Hospitalet de Llobregat funcionen a l'edifici H de la Ciutat de la Justícia i la seu central de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya funciona des de finals de desembre de 2008 a l'edifici G. Es va inaugurar oficialment el 2 de maig de 2009.[1] L'obra va ser executada per l'empresa Teyco. | 41.3634800,2.1327200 | 427462 | 4579471 | 2002 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52568-foto-08101-236-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | David Chipperfield i Fermín Vázquez. | És la major obra civil del Pla d'infraestructures judicials del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquest projecte ha estat dissenyat pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez. Es concentren en un mateix equipament els jutjats del partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i els jutjats de primera instància, mercantils, d'instrucció, penals, de vigilància penitenciària, de violència sobre la dona i de menors de Barcelona, el Deganat i la Fiscalia Provincial de Barcelona, i l'Institut de Medicina Legal de Catalunya. Així mateix, s'hi troben altres serveis relacionats amb aquests òrgans com l'Oficina d'Atenció a la Víctima, els serveis de mediació i assessorament tècnic, d'assessorament tècnic en l'àmbit de la família, d'assessorament tècnic penal d'adults i de mediació familiar. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||
| 87369 | Rellotge de sol de Can Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-domenec | https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Dom%C3%A8nec_(el_Papiol). https://www.gnomonica.cat/index.php/galeria-resultat | XIX | S'està esborrant la pintura, especialment dins el camp del camp interior blanc. | Rellotge pintat de blanc i blau i esgrafiat. Està situat a la façana principal de l'edifici central, a la banda dreta de la porta principal d'accés, i a prop del balcó. Conserva el gnòmon. Presenta un marc rectangular en el que s'inscriu la data al registre inferior (1868) i els números. El fons està pintat de blanc (casi gairebé perduda la pintura). En la llegenda, les lletres són de color blau. En els altres tres costats hi ha una sentència: 'Les hores fugen - de pressa fugen - i no tornen més'. | 08158-208 | Can Domènec | La inscripció del rellotge de sol (1868) assenyala la data en què varen tenir lloc les reformes de l'edifici, quedant tal com el veiem ara. L'estucat i l'ornamentació de la façana són d'aquesta època. Al segle XIX van ser moltes les reformes i ampliacions que es van fer a l'edifici, relacionades probablement amb el floreig de l'aprofitament de la vinya i la seva transformació en vi, activitat econòmica molt important en aquesta època. Prova d'allò és la grandària del celler que es troba a la planta baixa de l'edifici central de la masia. L'edificació original va ser construïda a finals del s. XV o principis del s. XVI i l'interior conserva restes de l'època. El 1909 es va envoltar el recinte amb una gran tanca, però fins al moment passava el camí per davant de la casa. | 41.4581500,2.0195400 | 418115 | 4590082 | 1868 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87369-foto-08158-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Referència: 1058 de l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||
| 87393 | Dipòsit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Brou_bordel%C3%A8s | XX | El dipòsit d'aigua es conserva en molt bo estat de conservació, no així la pica que està pràcticament desapareguda, quedant només rastres de la solera. | Dipòsit pel brou bordolés, de forma rectangular fet de morter, ciment i maons d'una amplada aproximada de 80x60 cm, i una profunditat d'1,20 m aproximadament. Al costat, en uns maons es veuen rastres del tenyit de la preparació del caldo bordolés. Està protegit per unes teules de fibrociment i una rajola hidràulica trencada. | 08158-232 | Costat esquerre del Torrent de Batzacs | El brou bordelès calia preparar-lo a peu de vinya i així poder-lo aplicar tot seguit, perquè no convenia guardar-lo d'un dia per a l'altre. Era necessari disposar d'aigua a prop i d'uns dipòsits per preparar les dissolucions de sulfat de coure i d'hidròxid de cal per separat. A mesura que s'anava generalitzant l'ús del brou bordelès en les vinyes, es van anar construint petits dipòsits acompanyats de petits aljubs d'aigua. Normalment n'hi havia dos, un per a la solució del sulfat de coure i l'altre per apagar la calç viva. De vegades era una portadora on es feia la mescla de les dues solucions (sulfat de coure i hidròxid de calci). S'identifiquen per les restes blavoses del sulfat de coure i les blanquinoses de la calç apagada, a la superfície de l'obra de fàbrica la qual ha conformat aquestes construccions. | 41.4521100,2.0162800 | 417835 | 4589414 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87393-foto-08158-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El brou bordelès o brou de Bordeus (en francès bouillie bordelaise) és un plaguicida (algicida i fungicida) fabricat mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure (II) per la calç apagada. Conté un 20% de coure (expressat com coure metall). Per garantir un millor efecte mullant s'hi afegeix un surfactant (de sabó negre natural en general). Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau. | 98|119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 63754 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-8 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_gitanes | El ball de gitanes és una dansa tradicional que té lloc a molts municipis catalans i valencians. Ens trobem hi ha diferència entre el que es balla per les festes de Carnaval a la zona del Vallès i per l'altra el que es balla per Corpus i Festa Major a diferents poblacions del País Valencià i a la Catalunya Nova, principalment a Tarragona i al Penedès. A Sant Quintí el ballen un grup que està compost de gitanes, galerons, l'estaquirot i el gitano gros, amb l'acompanyament de dos grallers i un timbaler que els fan ballar. El ball de gitanes de Sant Quintí de Mediona segueix el model de balls del Penedès i Camp de Tarragona i hi incorpora cintes i parlaments, que solen ser satírics i burlescs. | 08236-331 | El primer cop que tenim coneixement del Ball de Gitanes és l'any 1853, després desaparegué durant molts anys fins que fou recuperat l'any 2011 per un grup de joves | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 63753 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga-0 | https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_d%27en_Serrallonga https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sala_i_Ferrer | XX | El Ball d'en Serrallonga és un ball folklòric popular de Catalunya. Aquest ball recrea la quadrilla del bandoler Joan Sala i Ferrer, 'Serrallonga' o 'Joan de Serrallonga'. El ball està format per Joan de Serrallonga, Joana de Torrelles, la seva darrera amant, i en Joanet, el seu fill; a més de 10 o 15 bandolers de la seva quadrilla, els noms d'alguns dels quals són: Xafarroques, Astut, Petit Gornès, Pere Blau, Peret Xinxola, Petit Comí, Tallaferro, Marxant, Xocopanarra, Fadrí de Sau, Vermell, Rocamora, Tendret, Xicopaneda... Aquest ball es realitzat per una colla de ball del poble, on cadascú representa un personatge (real o inventant). Participen a la cercavila acompanyats de gralles i realitzen un parlament o sainet en què escenifiquen etapes de la vida del bandoler i els seus companys. | 08236-330 | Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga, (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que s'ha convertit en un personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer. Va néixer a Viladrau en el si d'una família benestant, però les dificultats econòmiques el van convertir en bandoler. El sobrenom de Serrallonga té el seu origen en que la seva dona era pubilla del mas de Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l'activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va ser l'inici d'una fugida que va acabar amb la seva mort. Finalment,va ser capturat el 31 d'octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a Barcelona. Aquest ball va ser recuperat a Sant Quintí l'any 2007 per un grup de joves del municipi, però antigament es ballava en algunes poblacions de Catalunya fins que durant la dictadura de Primo de Rivera van ser prohibides, de fet, la primera referència d'aquest ball a Sant Quintí de Mediona data de 1907 | 41.4619900,1.6629800 | 388342 | 4590907 | 1907 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 79635 | L'arboç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larboc | https://ca.wikipedia.org/wiki/Arbocer | Es tracta d'un arbre mort conservat com a monument | Arbre que pot arribar a mesurar fins a 10 metres d'alçada amb les branques joves enrogides i peludes, formant una capçada ovalada. L'exemplar només té poc més de metre i mig. L'exemplar està mort i es conserva a la zona de l'Illeta. L'arboç té fulles d'entre 4 i 10 cm són lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat. Les flors, d'uns 7 mm, són blanques o verdoses, en forma de campaneta, dirigides cap avall amb l'extrem caragolat cap enfora. Es presenten reunides en grups. Floreix entre els mesos d'octubre i gener. El fruit s'anomena arboç(a), cirereta d'arboç, cirereta de pastor o llipota/llipoti/llipot. És una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura. | 08097-193 | L'Illeta | 41.7349000,2.5008600 | 458491 | 4620464 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79635-foto-08097-193-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 44645 | Placa dedicada a Anselm Ferre i Bargalló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-anselm-ferre-i-bargallo | https://ca.wikipedia.org/wiki/Anselm_Ferrer_i_Bargall | XIX | Placa que es localitza a la façana del número 5 de la plaça Sant Miquel. La placa es de forma rectangular i figura el següent text: 'NASQUÉ ACI 16-IV-1862 DON ANSELM FERRER I BARGALLÓ MESTRE DE MÚSICA I DIRECTOR DE L'ESCOLANIA DE L'ABADIA MONTSERRATINA 26-IV.1969. HOMENATGEDE CAPELLADES 9-XI-1969' | 08044-278 | Plaça Sant Miquel, 5 | Va estar al càrrec de l'escolania des del 1911 fins al 1933. En aquest temps renovà els estudis teòrics i els d'instrument, va formar una orquestra per a ampliar la cultura musical dels escolans, amplia el fons de la biblioteca, i donà una gran importància a l'educació de la veu i la seva emissió. Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català. Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions. També es va ocupar en refer la gran biblioteca del Monestir. L'any 1939, un cop acabada la guerra civil, aplegà a Barcelona el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat. Tingué un excel·lent criteri en l'aplicació de les normes que imposava el Motu proprio de Pius X sobre la música sacra, perquè si bé contribuí en desterrar de l'església qualsevol resta de cant operístic, tampoc arribà al fanatisme exclusivista del cant gregorià, fent alternar el cant gregorià amb formes polifòniques que s'ajustaven a l'esperit litúrgic. Va promoure el Primer Congrés Litúrgic de Montserrat i per al Segon Congrés Litúrgic de Montserrat de 1915 va compondre els cants de la missa en català. També va escriure articles a la revista 'Vida Cristiana'.[4] A banda de la personalitat musical, el P. Ferrer tenia vocació per la pintura i el dibuix. | 41.5301400,1.6870500 | 390467 | 4598443 | 1969 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44645-foto-08044-278-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actialment es troba ubicat en aquest número de la Plaça el 'Petit Café' | 119 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 87064 | Goig a llaor a Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-a-llaor-a-sant-joan-baptista | https://bibliogoigs.blogspot.com/search?q=sant+Joan+Baptista | XIX-XX | Publicat | Goigs que es canten a llaor de Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Sant Joan, segura guia / per heure els béns del Senyor: / Sigueu sempre el Protector / d'aquesta feligresia./ D'Isabel i Zacaries / vàreu ser fill prodigiós, / i precursor preciós / del vostre cosí el Messies, / complint-se la profecia / amb tot exacte rigor. / Sigueu, etc./ Tal com el cel ho volia, / Joan fóreu nomenat, / i vostre pare lliurat / de mudesa que sofria; / si doncs així convenia / per honrar a Nostre Senyor: Sigueu, etc. / Gran Profeta, ple de glòria, / de virtuts, gràcies i zel, / conduïu-nos cap al cel / pels vostres fruits de victòria. / Si amb saviesa en tot dia / servireu al Redemptor; / Sigueu, etc. / Per obtenir la clemència / de Déu que fou tan ofès, / al desert féreu que anés, / la gent a fer penitència; / tornant als bons l'alegria / pels precs humils i el fervor. / Sigueu, etc. / Per consell d'iniqua mare / i pel preu d'impúdic ball, /Salomé obtingué el trist fall / de qui suplantà son pare; / degollant-vos amb follia / perquè fóreu triomfador. / Sigueu, etc. / Oferint-vos per corona / les llars d'entorn de l'altar, / us venim a festejar / de Sant Adrià i Badalona. / No deixeu mancar cap dia / la fe del poble i l'amor, / Sigueu, etc. / Defenseu-nos de riuades / que el Besós pugui portar, / i vulgueu-nos sustentar / amb generoses anyades. / Favors que el veïnat confia / mantindreu amb esplendor. / Sigueu, etc. / TORNADA. Puix pel seu bé, amb energia, / cridàreu al pecador: / Sigueu sempre el Protector / d'aquesta feligresia. V. ORA PRO NOBIS, SANCTE JOÁNNES. / R. UT DIGNI EFFICIAMUR PROMISSIÓNIBUS CHIRSTI. OREMUS. Praesta, quaésumus, omnipotens Deus: ut família tua per viam salútis incédat, et, beati Joannis Praecursoris hortaménta sectando, ad eum quem praedixit, secúra perveniat, Dóminum Nostrum Jesum Chistum Filium tuum; Qui vixis et regnes in saécula saeaulorum. R. Amen. | 08194-45 | Sant Joan Baptista - Carrer de Sant Pere, 1 | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.4278100,2.2233600 | 435107 | 4586541 | 08194 | Sant Adrià de Besòs | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2021-07-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Bta. Nieto i Carreras i Esperança Rodríguez i Vilaregut | Edición Ferias y Fiestas San Juan Bautista - 1960. Impremta: M. ComajuncosaLletra de Joan Bta. Nieto i Carreras.Dibuix de Josep Vilar i GarciaMúsica de na Esperança Rodríguez i Vilaregut | 62 | 4.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 64760 | Roca dreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-dreta | https://amicsmuntanya.blogspot.com/2011/12/la-via-ferrada-de-la-roca-dreta.html | XX | Gran bloc de roca d'esquist de 15 metres d'alçada desprès de la muntanya i caigut verticalment. Actualment correspon a una via ferrada d'iniciació. L'equipament és correcte, disposa de línies de vida amb fraccionaments i s'ha reforçat la capçalera amb parabolts; el descens és en ràpel. Els últims anys s'ha obert una nova via per la cara nord. Per accedir-hi, hi ha senyalitzacions per tota la zona i des del GR-92 que travessa el Montpedrós per la banda est (Etapa 20 de la ruta segons FEEC, Federació d'entitats excursionistes de Catalunya). Es pot accedir a la roca dreta des d'un trencall en direcció oest en aquest camí o des del dipòsit d'aigua situat a la part alta del turó anomenat Pla de la Bassota. | 08244-31 | Falda del Montpedrós | 41.3693600,2.0057900 | 416853 | 4580238 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64760-foto-08244-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 81080 | Goigs de Sant Bonifaci i Sant Amanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bonifaci-i-sant-amanc | https://algunsgoigs.blogspot.com/search?q=Bonifaci+i+aman%C3%A7 http://bibliogoigs.blogspot.com/2018/07/goigs-dels-sants-bonifaci-i-amanc.html SOCIAS BATET, Immaculada (2007): Els Abadal, un llinatge de gravadors. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XVIII-XX | actualment no es té constància que es mantingui la tradició de cantar aquests goigs. | Goigs en honor als màrtirs Sant Bonifaci i Sant Amanç, dels quals es conserven dos exemplars un del segle XVIII i l'altre del XIX; el text dels goigs és el mateix, tot i que en la versió més moderna està actualitzada, i l'estructura decorativa dels documents és similar (amb diferents gravats dels sants, de les garlandes i demés elements ornamentals). Segons consta al subtítol de la capçalera dels documents dels goigs, la parròquia de Monistrol de Calders venerava les relíquies d'aquests sants. En el document més antic diu així: 'Las quals relíquies se veneran en la parroquia de Monistrol de Caldés. Any 1753'. El text diu: Puix que ja en lo etern descans / de Deu lograu tants favors; / Siau nostres protectors / Bonifaci, y Sant Amans. / Vostres noms vos acreditan / per benefactors amats, / quedant tots aconsolats los pobres, que vos visitan; /Puix á tots ab llargas máns / los repartiu los tresors. / ( ...) Vostras Reliquias venera / tot Monistrol de Caldés, / per Protectors vos ha pres, / y en celebrarvos se esmera; / Procurem tots ser amants / de tant insignes tresors. / Lo Poble de Monistrol / vos ha pres per Advocats, / de Llamps, Pedra, y Tempestas / guardatnos ab tot consol, / Al Vi, Blat, y demes grans / cullim per vostres favors, / Gran alivio experimentam / ab vostras Reliquias Santas, / fructificant mes las plantas / des de que ellas gosam, / Estas Montanyas, y Plans / dónant grans, fruyts, ab tals flors. / Siau nostres. / Tornada / Puix feu prodigis tan grans, / y cantám vostres llahors / Siau nostres protectors / Bonifaci, y Sant Amáns. L'exemplar del document dels goigs a Sant Bonifaci i Sant Amanç del segle XVIII és imprès a tinta negra en un document de mida foli aproximadament. Compta amb una decoració a manera de garlanda que emmarca el document; a la part central el text del goig també compta amb unes altres franges decoratives disposades en vertica. A la part superior, ocupant l'espai central, hi ha un gravat representant les imatges dels sants, amb el títol dels goigs a banda i banda; el dibuix A la part inferior del goig hi ha l'oremus i la referencia de l'impressor i any, concretament Manresa, per Andreu Abadal l'any 1753. El dibuix dels sants podria ser un gravat del segle XVII obra de Pere Abadal. Pel que fa als goigs del segle XIX, mostra una estructura similar a l'anterior, tot i que actualitzada al moment. Tal i com indica el mateix document, van ser impresos a Manresa, a la Impremta de Roca, al carrer de Sant Miquel, 45, l'any 1870. | 08128-146 | Església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders | Tal i com diu la lletra, els cants dels goigs a Sant Bonifaci i Sant Amanç devien ser cantats com a protector en contra les tempestes (boira, pedra i llamps) i protector dels conreus i els seus fruits (vi, blat i altres grans); de tal manera si refereix el text del 1753: '(...)Perço Deu vos ha apropists / contra neula, pedra y llamps; / y per preservar los camps / de pedra, y tempestats. / Per lo que tots los Christians / vos dónan culto, y hornors, (...)'. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81080-foto-08128-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons consta als goigs, a l'església parroquial de Monistrol de Calders es guardaven i veneraven unes relíquies dels sants. La festivitat de Sant Bonifici i Sant Amanç és el dia 2 de juliol. | 98|94 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||
| 64953 | Goig de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-santa-eulalia | https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/07/goigs-santa-eulalia-patrona-de-santa.html | XX | El goig a Santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Riuprimer, manté la tipologia seguida per els goigs, amb una composició tipogràfica amb una orla que emmarca el document escrit, el text es presenta en dos columnes i per una sola cara. La imatge de l'advocació es presenta centrada a la part superior, correspon a Santa Eulàlia de Mérida, patrona del municipi i just per sota la partitura. En la meitat inferior hi ha la lletra del goig acompanyada del paràgraf amb informació tècnica: Lletra del mestre/Josep Taxés./Música de mossèn Joan Bajon./Dedicats al Poble de Santa Eulàlia de Riuprimer. Impresa per l'Impremta Ausetana de Vic. El goig original es conserva a la Biblioteca de Catalunya. | 08247-93 | Biblioteca de Catalunya | L'existència dels goigs es remunta com a mínim al segle XII, on la literatura medieval ja mostrava peces que enaltien els goigs de la Mare de Déu, acompanyades d'una petició d'un favor o de protecció. Són cançons per ser cantades de manera col·lectiva, i malgrat inicialment es dedicaven a ocasions especials, més tard es van generalitzar. Les impressions d'aquests versos, comparteixen la designació de goig i originalment no presentaven partitura, ja que no tenien una musica associada, i tothom la coneixia. Més endavant, els goigs presenten partitura | 41.9111500,2.1877700 | 432639 | 4640230 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | Lletra del mestre/Josep Taxés./Música de mossèn Joan Bajon | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 81079 | Goigs de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-feliu | https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/06/goigs-al-martir-sant-feliu-patro-de.html | XIX-XX | Els goigs de Sant Feliu Africà mantenen el mateix text que s'utilitzen en altres parròquies. El text rememora el martiri que patí el sant a les terres gironines i la intervenció divina que el salvà a la zona de l'actual Sant Feliu de Guíxols. Es conserven tres documents dels goigs molt similars corresponents a la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders. El document més antic és imprès amb tinta negra, a Manresa a la Impremta de Pau Roca l'any 1858. A la part central superior, entre mig del títol dels goigs hi ha un gravat del sant que inclou els atribuïts habituals, la palma de martiri i amb la roda de molí penjada al coll, a costat i costat del dibuix central és ornamentat amb elements florals i garlandes emmarcant el text i a la part central vertical del text. En els altres dos exemplars, el text dels goigs i els dibuixos dels gravats són els mateixos, el document que sembla més antic no inclou data i va se imprès per J. Sallent a Sabadell. Pel que fa al document més recent va ser imprès per La Noogràfica l'any 1977, és a dues tintes, tot negre excepte la garlanda i dibuixos disposats a costat i costat del sant, en els que es representen elements de l'església parroquial, en color rogenc. El document del 1977 compta amb el text del preguem lleugerament diferent, bàsicament amb un llenguatge més actualitzat. Una altra diferència d'aquest document és que a la part inferior s'hi inclou la partitura de la tornada i les estrofes. | 08128-145 | Església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders | El cant dels goigs es realitza a l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders en la celebració de la missa en motiu de la Festa Major. | 41.7598100,2.0140400 | 418038 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81079-foto-08128-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81079-foto-08128-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sant Feliu l'Africà va ser un màrtir gironí, del qual es celebra la seva festivitat el dia 1 d'agost, data de la Festa Major de Monistrol de Calders. | 98 | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||
| 63765 | Goigs en alabansa de Nostra Senyora de les Neus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-alabansa-de-nostra-senyora-de-les-neus | https://algunsgoigs.blogspot.com.es | 1954 | No es canta | Goig dedicat a Nostra Senyora de les Neus amb la següent lletra: Cantem tots ab armonia ¡ó Maria! ateneu á nostres veus Mare de Deu de las Neus. Roma veu molt admirada la nevada que en lo temps mes calorós cubrí com de blancas flors la Collada: ahont voliau estar Vos, per guardarla nit y dia. A causa de pedregadas á vegadas Sant Quintí molt trastornát ploraba desconsolát ven trinxadas las vinyas y sos sembrats; á qui acudir no sabia. Desde qu'est Terme os venera y se esmera invocantvos per Patrona mes y mes ell s'aficiona puig prospera; de alabansas vos corona, y respira ab alegria. | 08236-342 | El culte i devoció al Roser o a la Mare de Déu del Roser fins a la fi del s. XVI és limitat als convents dominics i a llur àmbit d'acció. Al llarg dels s.XIV i XV hi ha indicis d'aquesta devoció en les mencions de saltiris (nom popular del rosari) i paternòsters (rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres). L'avançada devocional del Roser i de l'erecció de les confraries i l'existència d'un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la Batalla de Lepant (1571) la festa del 7 d'octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu. | 41.4620400,1.6630100 | 388345 | 4590913 | XX | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||
| 64762 | Societat Recreativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa | http://xecat.gencat.cat/equipaments/societat-recreativa-de-santa-coloma-de-cervello | XX | Edifici construït a la segona meitat del segle XX per allotjar la Societat Recreativa, una entitat que té com a finalitat fomentar la cultura i les activitats de caire lúdic i recreatiu. S'hi fan activitats durant tot l'any, i participa en les activitats culturals i lúdiques del municipi: Festa Major, Carnaval, Festa de la Cirera, etc. A més s'hi fan activitats pròpies, tallers, projecció de pel·lícules, etc. L'edifici disposa de diferents sales, així com d'un teatre i un bar a la planta baixa. Constructivament correspon a un edifici modern amb una cornisa ondulant i un rellotge a la façana. A l'interior hi destaca una àmplia escala de caragol. La societat disposa del seu propi grup de teatre, nascut a principis del segle passat. Als anys quaranta aquesta activitat es consolida i es crea un grup de teatre estable que no tan sols actua al municipi, sinó que fa també representacions pels pobles veïns. La inauguració de la Societat Recreativa representà un pas definitiu per l'entitat, perquè el grup disposà d'un local permanent i en condicions per fer teatre. Ambdós, tant la societat com el grup de teatre disposen d'un grup de Facebook on es va informant de les activitats. Pertany a la FAC Federació d'Ateneus de Catalunya | 08244-33 | Plaça del Pi Tallat, 1 | A inicis del segle XIX, la colònia Güell es trobava en plena efervescència, fins i tot el 1912 la Companyia General de Ferrocarrils Catalans havia inaugurat el seu baixador a la Colònia. Tanmateix el nucli antic de Santa Coloma, havia tingut una evolució diferent i a mitjans del segle XX, tot i l'ús més generalitzat de l'automòbil, la manca de transport públic encara feia que es trobés relativament aïllat i fora de l'abast de grans inversions. Tot i això, a finals de la dècada dels 1960 s'hi havia realitzat algunes construccions importants, com la Societat Recreativa, el 1967, per part del veïnat. En aquell moment, disposava de sala de teatre-cinema, locals de reunió i pista de bàsquet. Substituint en part les funcions que feia el local social del carrer Padró, actualment desparegut, amb sala de teatre-cinema i bar. Actualment, la Societat Recreativa s'ha adaptat a les noves necessitats de la societat, i continua fent la mateixa funció. L'any 2017 va celebrar el seu 50è aniversari. | 41.3682000,2.0174000 | 417823 | 4580098 | 1967 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64762-foto-08244-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64762-foto-08244-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64762-foto-08244-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 70019 | Arxiu municipal de Torrelles de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix | XXI | L'Arxiu Municipal de Torrelles de Foix conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. És també un servei destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Torrelles de Foix. L´Arxiu Municipal de Torrelles de Foix forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. (extret de http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-torrelles-de-foix) | 08288-144 | Ajuntament de Torrelles de Foix | 41.3880100,1.5727100 | 380668 | 4582814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70019-foto-08288-144-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | S'hi troba dipositada principalment documentació des de mitjan segle XIX fins a l'actualitat, tot i que també s'hi conserva algun document del segle XVII, com ara la concòrdia entre el Baró de Rocafort, Ramon Morgades i els regidors d la Universitat de la Vila, de 1754. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 58931 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-2 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-rellinars | XIX-XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Rellinars és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Rellinars. L´Arxiu Municipal de Rellinars forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. | 08179-213 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | L'arxiu municipal de Rellinars conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Rellinars: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Rellinars. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Rellinars (1876-2010), 3.10 m. 3. Fons privats: Germandat sindical de llauradors de Rellinars (1940-50), 0,2 m; Delegació Local de FET y de las JONS (1945-2012), 0,1 m.; Col·lecció Rellinars (escriptures particulars, 1878 - 1928), 0,1m. | 41.6375300,1.9109300 | 409295 | 4610106 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58931-foto-08179-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58931-foto-08179-213-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta: dimecres de 9 a 11 h. Dijous i divendres de 9 a 13 h.Consultes i informació 938 345 000 i e-mail: rellinars@diba.cat | 98 | 56 | 3.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 59714 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-7 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-pont-de-vilomara-rocafort http://www.elpont.cat/pl45/el-municipi/id1765/arxiu-municipal.htm | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Pont de Vilomara i Roquefort és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Pont de Vilomara i Roquefort. L´Arxiu Municipal de Pont de Vilomara i Roquefort forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2005. | 08182-316 | Pl. Ajuntament, 1 | L'arxiu municipal de Pont de Vilomara i Roquefort conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions de l'Arxiu Municipal de Pont de Vilomara i Roquefort: Fons de l'Administració Local 101 Ajuntament de Pont de Vilomara i Roquefort Fons públics no municipals 201 Jutjat de Pau de Pont de Vilomara i Roquefort (1850-2012), 10 m. Fons privats 304 Cooperativa Popular Vilumarense (1934-1978), 0.5 m. | 41.7012000,1.8746000 | 406362 | 4617213 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59714-foto-08182-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59714-foto-08182-316-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 938 318 811 i e-mail: pont@elpont.cat | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | ||||||||
| 79649 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-46 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-gualba | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Gualba conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Gualba. Fons de l'Administració Local 101 Ajuntament de Gualba Fons públics no municipals 201 Jutjat de Pau de Gualba, (1841-2007), (5.75 m.) 202 Escoles, (1953-2000), (0.6 m.) Fons privats 301 Cambra agraria/ Hermandad de Agricultores y ganaderos (1936-1945), (0,11 m.) 303 Delegación Local de FET y de las JONS (1940-1972), (0,11 m.) 304 Cooperativa Popular, (1938), (0,22m.) 305 Club de Futbol, (1994-2002), (0,46 m.) Col·leccions 901 C ol·lecció de Gualba, (1909-1995), (0,22 m.) | 08097-207 | Passeig del Montseny, 13 | El Servei d'Arxiu Municipal de Gualba és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal, garanteix els drets dels ciutadans, preserva els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Gualba. L´Arxiu Municipal de Gualba forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2007 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Restringit | Bo | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45238 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-0 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-castellbell-vilar?x | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Castellbell i el Vilar. L´Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. El fons històric es troba dipositat als soterranis del Centre Cultural Joan Masats (C. Burés, 8). | 08053-141 | C. de Joaquim Borràs, 40 | L'arxiu municipal de Castellbell i el Vilar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Castellbell i el Vilar. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Castellbell i el Vilar (1940-2013), 2.29 m. 3. Fons privats: Delegació Local de FET y de las JONS (1939-1953), 0,1 m.; Fons Futbol Club Balcells (1954-1960), 0,05 m.; Fons Casino Bauma (1916-1969), 0,45 m. | 41.6292100,1.8606700 | 405097 | 4609236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 93 8282122 i e-mail: castellnou@diba.cat | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 41799 | Arxiu municipal de Cabrera de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-cabrera-de-mar | XVIII-XX | L'arxiu municipal de Cabrera de Mar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. | 08029-57 | Plaça de l'Ajuntament | La documentació més antiga data del segle XVIII, però la major part de la documentació és del segle XX. L'arxiu forma part de la Xarxa d'Arxius Locals des de l'any 2009. | 41.5260800,2.3933000 | 449383 | 4597337 | 08029 | Cabrera de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41799-foto-08029-57-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Informació extreta de la Xarxa d'Arxius Locals de la Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 81243 | Fons de Monistrol de Calders a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-monistrol-de-calders-a-larxiu-comarcal-del-bages | http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/bages/ | XIX-XX | En el fons de l'Arxiu Comarcal del Bages es localitza documentació i notícies documentals del municipi de Monistrol de Calders, però no com a fons específic sinó formant part d'altres fons. És el cas dels Llibres de Comptadories d'Hipoteques de Manresa que en diferents llibres s'hi localitzen un bon nombre de referències a escriptures de terres, cases, horts, finques, etc. que formen part del municipi de Monistrol de Calders i datades bàsicament del segle XVIII. Tanmateix, a l'Arxiu hi ha el fons del Districte Notarial de Manresa, amb documentació entre el 1251 i el 2010, i el fons de Notaries foranes, amb documents datats entre el 1343 i el 1833; fons en els quals es pot localitzar documentació referida a Monistrol de Calders. A més a més, en els fons d'institucions es custodia documentació referent a la Cambra Agrària Local de Monistrol de Calders, del 1947-1994; inclou els estatuts aprovats a l'octubre de 1979. | 08128-309 | Arxiu Comarcal del Bages. Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||||||
| 74350 | Camí dels Francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-francesos | http://www20.gencat.cat/docs/patronatmontserrat/temes/El_parc/Itineraris/Arxius/Ruta%207/Ruta_7_5_monografies.pdf (30 de juliol de 2012) | Antic camí d'El Bruc al monestir de Montserrat que passa per Can Jorba, se li uneix el camí dels Francesos que parteix de Collbató, arriba fins el coll de l'Albarda, conegut també com a coll de les Pinasses, i voreja l'Albarda Castellana i la roca Ajaguda per arribar al Pla dels Ocells i el monestir de lMontserrat. | 08025-220 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Aquest antic camí va ser rebatejat com a Camí dels Francesos pel fet que va ser utilitzat per una de les columnes de les tropes napoleòniques que van ocupar el monestir el dia 25 de juliol de 1811. El fet històric puntual ha romàs doncs en la toponimia local puix hom en recorda la desgràcia que va significar pel país i Montserrat el saqueig, incendi i posterior voladura del monestir la nit del 10 a l'11 d'octubre de 1811. | 41.5807100,1.7798100 | 398285 | 4603944 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74350-foto-08025-220-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 119 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 49534 | Forn de guix de Vilagaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-vilagaia | http://www.xtec.cat/~jgirabal/materialsgeolo/fornsguix.pdf (Camp d'Aprenentatge del Bages. Aprofitament dels materials geològics. 4.2 Els forns de guix tradicionals) | XIX-XX | Possible forn de guix, emplaçat uns 300 m al nord-oest de la masia de Vilagaià. Es troba en un terreny amb pendent, a la falda d'un coster, i tan sols és visible a l'exterior pel petit forat o boca del forn. Al seu interior es conserva la fogaina del forn, que consisteix en una cavitat excavada al terra de planta circular i que es va estrenyent a la part superior, acabada en una mena de cúpula. Les parets interiors són revestides amb pedra. La cavitat té una fondària d'uns 70 cm i un diàmetre màxim d'uns 2 metres. La boca del forn és un forat simple en un lateral a la part superior. Al seu damunt el terreny fa una mena de túmul, no sabem si natural o artificial. En aquesta part és on hi hauria d'haver l'espai anomenat càrrega, on s'hi abocaven les pedres de guix que se sotmetien al procés de cocció per tal d'extreure'n el guix depurat. Habitualment l'espai de la fogaina es cobria amb una volta de pedra que suportava aquesta càrrega. En aquest cas no sabem exactament com acabava el forn a la part superior, ja que l'estat actual deu ser fruit de la colmatació o de l'erosió natural a conseqüència del seu abandonament. Segons la tradició oral aquest era un forn de guix. Els forns de guix són semblants als forns de calç però molt menys freqüents i d'una tipologia més diversa. Al Bages els més ben estudiats són els de la zona de les Guixeres, a Súria, que van estar en actiu entre els segles XVIII i XX. | 08090-242 | Sector sud-oest del terme de Gaià | 41.9056000,1.9045800 | 409145 | 4639875 | 08090 | Gaià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49534-foto-08090-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49534-foto-08090-242-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon M. Vila Casals | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 79842 | Pollancre de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-castellet | http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/pollancre.htm | XX | El Pollancre es troba situat a la banda oest de la riera de Castellet. Es tracta d'un pollancre (Populus nigra) amb un perímetre de 5 m. El pollancre és un arbre de la família de les Salicàries de fulles de forma triangular o romboïdal d'entre 5-10 cm de longitud i amplada amb el marge dentat. La seva escorça és de color gris clar i rugosa. | 08292-135 | Riera de Castellet. Al sud del nucli urbà | 41.5130600,1.7103800 | 392385 | 4596517 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79842-foto-08292-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79842-foto-08292-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2021-05-26 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||
| 46552 | Llegenda de la Torre dels Moros ILlegenda de la Torre dels Moros I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-dels-moros-i-llegenda-de-la-torre-dels-moros-i | http://www.xtec.cat/satis/ac/llegenda/textos/lleg1tex.htm | Les persones del municipi a qui s'ha preguntat sobre aquesta llegenda la desconeixen, pel que probablement la seva transmissió oral s'ha perdut. | Explica la llegenda que a la torre dels moros hi ha enterrat un tresor que, segons les versions, expliquen que es tracta d'un vedell d'or pur. D'altra banda, també s'explica que la Torre dels Moros comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual. | 08062-140 | Castellnou de Bages | 41.8509800,1.8300100 | 402878 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 73493 | Diada castellera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-del-roser | http://www.xicotsdevilafranca.com | XX | És la festa de la colla castellera dels Xicots de Vilafranca que es celebra per la diada del Roser (octubre). Enguany, la diada del seu 25è. Aniversari, l'actuació castellera dels Xicots ha estat la més reeixida de la seva història: torre de vuit amb folre, tres de vuit, quatre de vuit i, com a cirereta, pilar de sis carregat. Un espadat de sis que, si bé no és el primer de la colla, sí que té un regust de castell nou ja que feia 19 anys que els Xicots no coronaven a plaça aquest castell. Per la festa, es conviden altres colles castelleres de fora. També s'acostuma a fer una arrossada popular. | 08305-268 | Plaça de la Vila | Els Xicots de Vilafranca són la segona colla de la ciutat, porten la camisa vermella, i va ser creada l'any 1982. Els primers assaigs començaren la tardor de 1981, però la presentació de la colla fou l'11 de setembre de 1982 en el marc de la Diada Nacional de Catalunya. Amb camisa vermell-rosat, recordant la indumentària de la primera colla castellera vilafranquina. Es va escollir el nom de Xicots com a sinònim i semblança del que havien pres altres colles (nens, minyons). El seu local social és a 'Cal Noi-Noi', a la plaça Milà i Fontanals, número 3. L'any 2000 un grup de persones crea l'entitat 'Amics dels Xicots de Vilafranca', per donar suport a la colla castellera. L'any 2007 han celebrat el seu 25è aniversari. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73493-foto-08305-268-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73476 | Col·lecció arqueològica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | El Museu de Vilafranca ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza fins a 514 jaciments, entre jaciment importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca penedesenca (Alt i Baix Penedès), pel Garraf, l'Anoia, l'Alt Camp i, fins i tot, Empúries. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: Mas d'en Boixos 1 (Pacs del Penedès), del neolític antic i ibèric; Font del Molinot (Pontons), del neolític i baix imperi; Turó de la Font de la Canya; El Cassalot d'Espuny; el Pla de la Girada; la Vinya d'en Pau o el Pujolet de Moja. | 08305-259 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73476-foto-08305-259-3.jpg | Física | Modern|Ibèric|Contemporani|Prehistòric|Paleolític|Medieval|Romà|Neolític|Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, el Museu es troba en un període de remodelació total que suposa una reforma arquitectònica i museogràfica global. | 94|81|98|76|77|85|83|78|80 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73480 | Col·lecció etnogràfica del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-etnografica-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XVI-XX | Fons format per una àmplia varietat d'objectes relacionats amb la vida de la Catalunya rural, els oficis, la vida domèstica, la devoció, la indumentària, etc. Destaquen tots els elements relacionats amb la criança i elaboració del vi: eines del camp, maquinària agrícola, premses, eines de boter. Destaca una peça que tant pot incloure's en la col·lecció etnogràfica com en la d'arqueologia, ja que es tracta d'una premsa ibèrica del segle I aC. procedent del jaciment dels Monjos. També destaca la col·lecció de ceràmica de l'Incavi (mesures, atuells) i una col·lecció d'armes del segle XIX i XX. Dins aquest apartat, podem incloure una sèrie de maquetes didàctiques sobre el discurs enològic de l'exposició. | 08305-261 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73480-foto-08305-261-3.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73568 | Col·lecció de Ciències Naturals del Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-ciencies-naturals-del-museu-de-vilafranca | http://www.vinseum.cat/catala/11quisom/historia.asp | XX | Dins aquesta col·lecció s'han de comptabilitzar un important fons d'ornitologia format per ous d'aus i ocells dissecats, presentats en diorames contextualitzats, mostrant l'hàbitat de cada espècie. També hi ha una col·lecció de minerals i una molt important col·lecció paleontològica amb olotips (fòssils originals que serveixen de referència mundial). Destaquen els fòssils d'un sireni i unes dents de tauró, a més de conquilles, restes d'èquids i dent d'elefant. Una altra peça interessant és una maqueta de guix d'1'88 x 2'34 metres de 450 kg de pes, on es veu la zona geològica. | 08305-311 | Plaça de Jaume I, 1 | La I Exposició d'Art del Penedès, celebrada a Vilafranca l'any 1926, fou una fita molt important pel futur cultural de la població i el seu museu. El pare Martí Grivé i la seva arribada al Col·legi de Sant Ramon de Penyafort, foren l'empenta definitiva. Va formar una col·lecció de fòssils i minerals de la comarca i s'interessà per l'arqueologia. Creà dins el col·legi el Museu Olerdolà, arrel del descobriment d'una sitja. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta entre l'Ajuntament i el museu i es va obtenir un local cèntric, al costat de l'antic convent de Trinitaris. Mossèn Trens fou l'encarregat de muntar el primer museu. Aquella iniciativa havia de dur a la constitució, el 14 d'agost de 1935, del primer patronat del Museu de Vilafranca, presidit per l'alcalde de la vila. Finalment, el 26 de gener de 1936 fou comprat l'edifici ocupat per la taverna de Cal Noi Noi, antic palau reial del segle XII, que esdevindria la primera seu pròpia del Museu. Per mediació de Mn. Trens, el comitè executiu de la I Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino costejà una exposició arqueològica del vi, inaugurada al Museu en ocasió del certamen celebrat a Vilafranca l'estiu de 1943. En ella s'hi mostraren materials des de l'època dels ibers i fins el segle XIX. La mostra es completava amb l'exposició 'El vino en las artes plásticas' i amb els diorames sobre la història del vi, obra dels pessebristes Campllonch i Albornà, segons un disseny de Lluís Maria Güell i amb la coordinació del pintor local Pau Boada. Poc després, la junta directiva decidí convertir l'exposició en una secció permanent d'arqueologia del vi, que més tard esdevindria el Museu del Vi, amb afegits posteriors. L'any 1944 s'inaugurava el primer museu del vi de l'Estat espanyol. A partir de la dècada dels seixanta, l'ingrés de grans donacions van generar un fort impuls al Museu, que va veure ampliades les seves dependències amb l'objectiu d'adequar el patrimoni adquirit en noves sales d'exposició. Als anys setanta, el Museu inauguraria successivament les sales d'exposició de les noves col·leccions que marcarien els darrers trenta anys de la seva història: la col·lecció ornitològica del Penedès, del Sr. Pere Mestre Raventós; la col·lecció d'art i mobiliari del Sr. Antoni Pladellorens; la col·lecció d'art de Mossèn Trens; la col·lecció de ceràmica de Mossèn Bonet i l'ampliació de les col·leccions arqueològiques amb la tasca de Pere Giró. L'any 2000, es crea l'entitat Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès. Amb això, el Museu enceta una nova etapa que l'ha de conduir a la renovació dels seus espais per tal d'equiparar-lo als Museus del segle XXI. | 41.3466900,1.6967500 | 390970 | 4578063 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73568-foto-08305-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73568-foto-08305-311-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73643 | Fira del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-gall | http://www.vilafranca.org/firagall/ | XX | Antic mercat d'aviram que se celebra el cap de setmana abans de Nadal i que ofereix la possibilitat de poder admirar i comprar els exemplars més vistosos d'animal de ploma criats de la manera tradicional. Hi ha un servei gratuït d'escorxador i plomatge pels que compren l'animal viu. També hi ha una Mostra Gastronòmica i tast de vins negres de la DO Penedès. A més a més s'hi pot trobar venda de productes naturals del Penedès, una fira d'artesania, una mostra de Bestiari Festiu, una fira de dibuix i pintura. | 08305-386 | Rambla de Sant Francesc | La Fira del Gall de Vilafranca és de tradició molt antiga. Abans hi havia dues fires d'aviram, la de Sant Tomàs, el 21 de desembre, que es segueix celebrant i una altra el mes d'agost, quan s'havien acabat les feines de la sega i batuda dels cereals i com a pòrtic de les festes de la celebració de la collita. Sense tenir en compte que la pagesia de la comarca participava en altres fires d'aviram, com la de Barcelona, amb les seves aus autòctones i els ous rossos vilafranquins. A partir de la dècada dels anys 60 del segle XX, es produeix un moment de decadència que s'allarga fins els anys 80, on cada cop tenen menys importància les aus en qüestió i la seva qualitat gastronòmica. Les races autòctones, el Gall del Penedès i l'Ànec Mut del Penedès, gairebé queden extingides. El punt d'inflexió d'aquesta situació és quan el Patronat Municipal de Comerç i Turisme agafa la responsabilitat de revitalitzar la Fira. La resposta és gairebé immediata i constant. Any rera any, la Fira del Gall no para de créixer en parades, activitats i visitants. Les places de Santa Maria i de Jaume I, on es feien les fires queden petites i es desplaça a la Rambla de Sant Francesc, on actualment pateix del mateix mal. | 41.3451400,1.6981700 | 391086 | 4577889 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||||||
| 73489 | Diada del Graller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-del-graller | http://www.vilafranca.es | XX | Des de l'any 1994, la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el Dia del Graller. El Dia del Grallers és punt de trobada i punt de referència obligat de les principals agrupacions de grallers de Catalunya. Té lloc durant un cap de setmana del mes d'abril. Durant aquest cap de setmana Vilafranca es converteix en la capital de la gralla. S'hi organitzen diferents activitats: tallers, conferències, exposicions, mostres de folklore tradicional, homenatges a antics grallers, cercaviles, concerts, balls, etc. En motiu de la celebració del 15è dia del graller, aquest any 2008 la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el I Concurs de Composició per a gralla i orgue. | 08305-266 | Vilafranca del Penedès | La primera trobada de grallers es va fer l'any 1994. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 1994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73489-foto-08305-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.