Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 53164 | El Virolai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-virolai | www.escolania.cat | XIX | Himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat la primera estrofa del qual comença amb els versos 'Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel', i que fan que sigui conegut també amb el nom del 'Rosa d'abril'. La lletra del Virolai fou composta per Mn. Jacint Verdaguer i fou publicada en el programa del certamen artístic i musical celebrat amb motiu de les festes del Mil·lenari de Montserrat, el 1880. En el mateix programa s'oferia el premi d'un flabiol d'or amb esmalts a la millor melodia popular que s'adaptés al text de Verdaguer. El 25 d'abril del mateix any fou declarada guanyadora -enmig d'una setantena de composicions- la melodia de Josep Rodoreda. El text de la composició és el següent: Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. Amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau. Reina del Cel que els Serafins baixaren, deu-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somnià David, a vostres peus la lluna s'és posada, el sol sos raigs vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient, sigueu pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors el port de salvament. Doneu consol a qui la pàtria enyora sens veure mai els cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, torneu a Déu els cors que l'han deixat. Mística Font de l'aigua de la vida, rageu del Cel al cor de mon país; dons i virtuts deixeu-li per florida; feu-ne, si us plau, el vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen! ditxós el cor que s'obri a vostra llum! Roser del Cel, que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum. Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, el fruit sagrat que vostre amor ens dóna és Jesucrist, el Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat el nostre Sinaí: sien per tots l'escala de la glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat estel: il·lumineu la catalana terra, guieu-nos cap al Cel. | 08127-140 | Monestir de Montserrat | 41.5932600,1.8371200 | 403081 | 4605271 | 1880 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De la lletra: Mn. Jacint Verdaguer. De la música: Josep Rodoreda | 105 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 53165 | Escolania de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escolania-de-montserrat | www.escolania.cat | XIII | L'Escolania és un cor de nens, que canta a veus blanques. Quan el repertori ho requereix, es complementa amb la Capella de Música de Montserrat, formada per alguns antics escolans i per la Capella de monjos del Monestir. Canta cada dia a la Basílica, sovint amb una gran afluència de pelegrins i visitants d'arreu. Amb el seu cant, transmet un missatge evangelitzador que traspassa els límits lingüístics, culturals i fins i tot religiosos. La Salve del migdia s'ha convertit en l'acte diari més concorregut del Santuari; des de finals dels anys seixanta dóna concerts per pobles de Catalunya i arreu del món. Actualment està formada per una cinquantena de nois, de nou a catorze anys, procedents de tot Catalunya i la resta dels Països Catalans, que a Montserrat estudien els darrers cursos de primària i els primers de secundària. L'estudi de la música s'endú la major part del seu temps i les seves activitats: cada escolà estudia dos instruments, el piano i un segon instrument a escollir, a més de Llenguatge Musical, Conjunt Instrumental i el Cant Coral, que constitueix l'especialitat de l'Escolania. La seva finalitat és la participació diària en la pregària del santuari, juntament amb la gran afluència de pelegrins de tot el món. És també funció de l'Escolania la difusió de la música Sacra, així com la música coral, tant d'autors propis (Escola Montserratina), com de compositors internacionals. | 08127-141 | Monestir de Montserrat | Des dels seus començaments, a partir del segle XIII, l'Escolania de Montserrat ha estat al servei del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat amb el seu cant, sota la direcció dels monjos benedictins de l'Abadia. Això la fa una de les escoles de música més antigues d'Europa que encara funcioni. Al s. XIV trobem detalls específics d'allò que canten: la Missa Matinal, la Salve a la Mare de Déu i els 'Goigs a la Mare de Déu'. Entre aquests 'Goigs' hi podem incloure aquells del 'Llibre Vermell de Montserrat' que eren cantats acompanyats per instruments. Al s. XVI els escolans són uns vint i són coneguts com a bons cantors. Van ser convidats a cantar durant la benvinguda del rei Ferran el Catòlic a Barcelona, l'any 1479. Durant el s. XVI la nova escola musical de Montserrat està preparada pel seu desenvolupament tot al llarg dels segles XVII i XVIII. L'Abat i reformador de Montserrat, P. Garcia de Cisneros, a començaments del s. XVI, confirma la missió especial dels Escolans a la seva 'Regula Puerorum', i els redueix a 12, tot encomanant la direcció de l'Escolania a un sacerdot del santuari i no a un monjo. Amb tot, al monestir, a finals de segle hi havien 18 monjos que eren antics escolans, i el grup d'Escolans es veu augmentat amb un nombre d'antics escolans monjos, per tal de poder cantar a veus mixtes (infants i homes) amb acompanyament d'instruments i d'orgue. La construcció i consagració de la nova Església l'any 1592 (la Basílica actual) fou decisiva pel floriment que tingué lloc al llarg dels segles XVII i XVIII. Al llarg d'aquests segles l'Escolania arriba a una certa perfecció i solidesa que no s'havia assolit fins llavors amb la seva producció i interpretació musicals. El treball de l'Escolania queda aturat a començaments del s. XIX quan les tropes de Napoleó cremen el monestir i l'Escolania l'any 1811. Tant l'Escolania com el Monestir foren restaurats definitivament l'any 1851 després de diversos intents de reconstrucció. La reforma pròpiament dita de l'Escolania començà l'any 1889 quan el mestre P. Manuel Guzmán (1846-1909) la començà a dirigir. Entre els seus deixebles destaquen aquells que més endavant el succeirien en la direcció de la mateixa Escolania. Així Àngel Rodamilans (1874-1936), bon pedagog i compositor original i progressista, que col·laborà amb el P. Anselm Ferrer (1882-1969) en la direcció de la coral. El P. Ferrer renovà el repertori i els estudis musicals de l'Escolania. David Pujol (1894-1979) era un bon intèrpret de polifonia amb un estil nou i propi. Va escriure un mètode senzill de cant gregorià i va promoure els estudis musicals dels monjos. El seu successor, el P. Ireneu Segarra (1917), va dirigir l'Escolania del 1953 al 1997, tot donant-li la seva reputació internacional i la seva reconeguda qualitat musical. Els quatre Mestres que acaben d'esmentar prepararen l'Escolania per tal que esdevingués el que és avui dia. El Germà Jordi-Agustí Piqué (1963), va continuar aquesta labor des de l'agost del 1997, i el Sr. Joaquim Piqué des de l'any 2000. L'Escolania ha col·laborat amb diverses orquestres de reconegut prestigi. Com a fets recents més remarcables, destaca la gira de cinc concerts al Japó (maig de 2000) i, el mateix any, la participació en el 'Festival d'Art Sacré de la Ville de París'. Darrerament l'Escolania ha participat en al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en l'òpera 'Pikovaia Dama' de Piotr Txaikovski, dirigits per Kiril Petrenko, i ha realitzat una gira a d'Holanda i Bèlgica i una altra a Puerto Rico. Recentment, tant amb altres orquestres, com amb l'acompanyament d'orgue o piano, l'Escolania ha enregistrat diversos CD's entre els quals destaca 'O Vos Omnes'. | 41.5938100,1.8388000 | 403222 | 4605330 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53165-foto-08127-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53165-foto-08127-141-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 94|98|85 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | |||||||||
| 56232 | Pintura mural de Santa Creu de Jutglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-santa-creu-de-jutglar | www.enciclopèdia.cat | XX | La pintura mural, formada amb pigments emulsionats, es troba situada al presbiteri de l'església parroquial de Santa Creu de Jutglar; té una alçada de 850 centímetres i una amplada de 640 centímetres. La part central hi ha una representació del calvari amb una creu amb pal de fusta que conté la inscripció d'un fragment del prefaci de la creu: ' A vós que heu posat (...) per Crist Senyor nostre '. El braç transversal de la creu és de ferro. Als dos costats de la Creu hi ha les figures de la Verge i Sant Joan. Al voltant de la part central, seguint la forma arquejada del mur hi ha diversos plafons on hi trobem representats: a la part superior, les dotze llengües de foc de la pentecosta. Al lateral esquerre: la lluna i el sol i a sota, el ciri pasqual amb les lletres 'Llum del Crist'. Al lateral dret: els motius eucarístics dels pans i els peixos. En el lateral inferior esquerre de la part central hi apareix la firma de l'autor i la data d'execució: Joan Rifà, 1967. | 08149-164 | Església de Santa Creu de Jutglar. Nucli urbà de Santa Creu de Jutglar. Olost | Joan Rifà i Benet és pintor. Estudià a Barcelona, a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1949-55) i fou deixeble de Francesc Labarta. Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic (1956). S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic (1958). Anys més tard l'aplicà, també, fora de l'àmbit religiós. En aquest camp es mostra molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l'any 1974. Aquestes són obres d'elaboració minuciosa, amb temàtiques d'aparença simbolista protagonitzada per la figura humana. Ha conreat també el gravat. És membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París. | 42.0052300,2.0596400 | 422128 | 4650785 | 1967 | 08149 | Olost | Restringit | Bo | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Rifà | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 70036 | Antiga casa dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-dels-peguera | www.elcastell.com.es | XIV-XXI | Des de l'any 2002 és una casa de turisme rural en constant manteniment | L'antiga casa dels Peguera, avui una casa de turisme rural, es troba en una parcel·la de prop de 2.200 m2 que molt probablement hauria conformat un nucli fortificat d'origen baix medieval. El casal en sí, una construcció de planta rectangular allargassada orientada de nord-oest a sud-est i prop de 17 x 7 m, es troba al sud-oest del conjunt. Tota la parcel·la, però, es tancada per una muralla (fitxa 6) les característiques de la qual ens remeten a situar-la en època baix medieval. El casal actual, respon a una casa senyorial fortificada datada d'entorn al 1600, tot i que a la seva planta baixa conserva indicis arquitectònics suficients com per afirmar que va ser construït sobre estructures anteriors. S'observa un arc diafragmàtic i paraments que ens remetrien a aquell període, associat a la muralla exterior. La casa actual respon per tant a una tercera reforma, com és fàcilment visible en les seves façanes. A banda dels elements arquitectònics esmentats, la casa revesteix també interès per trobar-s'hi una galeria de llargada i profunditat considerables, construïts segons els propietaris a principis de segle a la cerca de tresors, però que avui presenten un exemple de construcció en rajol de gran interès. Sembla que aquests túnels van ser utilitzats també durant la Guerra Civil. | 08288-161 | Plaça de les Moreres, 10 | El casal senyorial va ser propietat de Guerau de Peguera, polític, militar i des de 1684 capità de la coronela de Barcelona. Es va mostrar contrari a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-1702 i va passar al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. L'any 1711 li va ser concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III i va participar en la resistència de Barcelona contra Felip C (1713-14), fet que li va comportar la confiscació de béns i la crema de la casa. Entre els anys 1906 i 2001 la casa va ser propietat d'Angelina Bruna i Josep Gànser, que hi estiuejaven i que l'any 1941 hi van dur a terme diverses reformes fruit de les quals és l'aspecte actual de la planta baixa de l'edifici principal, amb paviments hidràulics i arrimadors ceràmics. Després la casa va passar a mans de Felix Pastor que, entre 2002 i 2005 va restaurar la façana i va construir la piscina i la pèrgola que hi ha a migdia del conjunt. | 41.3878800,1.5683700 | 380305 | 4582806 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70036-foto-08288-161-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 48525 | Riera d'Alfàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-dalfabrega | www.crarc-comam.net www.esparreguera.org www.tortugues.cat/html2/tortrierol.html | La riera d'Alfàbrega centra el seu interès natural en ser el torrent escollit l'any 2006 per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Esparreguera, amb la col·laboració del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per portar a terme l'esperència pionera a Catalunya de reintroduir la tortua de rierol ('Mauremys leprosa'). La reintroducció es va dur a terme el 27 de setembre de 2006 a la Riera d'Alfàbrega, on es van dur 22 exemplars, entre famelles (12), mascles (8) i individus juvenils (2). D'aquesta població de tortugues de rierol se'n va fent el seguiment constatant la seva reproducció. La Riera d'Alfàbrega està connectada amb el riu Llobregat, constituint un refugi per a la fauna, ja que al voltant tot són conreus o sòl urnbanitzat. La tortuga de rierol ha estat en regressió perquè la seva supervivència està molt lligada a la qualitat de l'aigua. A la zona nord del Baix Llobregat hi ha altres experiències de treball amb tortugues però es centren sobretot en la retirada dels espais fluvials de les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que competeix amb les tortugues autòctones tant per l'espai com per l'aliment. Al torrent esparreguerí escollit per reintroduir-hi la tortuga de rierol també es van haver de retirar al seu dia dos exemplars de tortuga de Florida. | 08076-173 | Riera d'Alfàbrega. | A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable. És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular.és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres. És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: 'Mauremys leprosa'.Tot i que la tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida('Trachemys Scripta'). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius. | 41.5378700,1.8572800 | 404680 | 4599099 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48525-foto-08076-173-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 78776 | Col·lecció Pintura Ajuntament de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-ajuntament-de-puig-reig | www.cquie.org | XX-XXI | La col·lecció de Pintura que conserva l'Ajuntament de Puig-reig procedeix del concurs de Pintura que organitza, des de fa anys, el Centre de Quitxalla Excursionista de Puig-reig (CQUIE) els dies de la Festa Major de Puig-reig. Les obres corresponen a diferents pintors: Joan Pons, Francesc Alquèzar, Vila Arimany, Aleix Genescà, Joan Sallent Tatjer, Josep Font Bartomeus, Albert Carnicé, Pujadas Roig, J. Nacenta, Lluís Puiggrós, Maria Valenzeula, entelles, etc. Format per una trentena d'olis, acrílics i aquarel·les de diferents autors, s'exposen en diferents dependències de les oficines de l'Ajuntament de Puig-reig. L'ajuntament de Puig-reig disposa d'un inventari que recull el nom de l'autor, el títol de l'obra, la tècnica, mides i el valor d'adquisició. | 08175-74 | C/ Pau Casals, 1, 08692-Puig-reig08692 Puig-reig | El concurs de Pintura ràpida, organitzat pel Cquie, va neixier fa uns trenta anys i des d'aleshores l'Ajuntament de Puig-reig aporta el valor econòmic d'un dels primers premis. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78776-foto-08175-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78776-foto-08175-74-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||||
| 64237 | Can Salvador Miret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvador-miret | www.coac.net | XX | Casa situada al carrer Nou de Ribes. És un edifici aïllat de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants. A l'angle orientat a llevant en sobresurt una torre quadrangular, de quatre nivells i coberta a quatre vessants. A la façana principal hi ha adossat un porxo sostingut amb columnes, habilitat a la part superior com a terrassa transitable. L'entrada de la casa, d'arc pla arrebossat, queda coberta pel porxo, el sostre del qual presenta bigues de fusta, entre les que hi ha pintats motius vitícoles. Al primer pis hi ha dues finestres i al segon n'hi ha tres d'arc pla arrebossat, que queden separades per una cornisa. A la torre es reprodueix la distribució de les obertures, amb una finestra als tres primers nivells i tres finestres al superior. La resta d'obertures de la casa també són d'arc pla arrebossat i estan distribuïdes de forma aleatòria. El ràfec està acabat amb cabirons, entre els que hi ha pintats motius vegetals. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color cru, amb un sòcol de pedra a la base de la construcció. En una reforma moderna, s'ha adossat un cos a la façana de ponent que comunica la casa amb un edifici modern. Davant de la façana de llevant hi ha un petit cobert del mateix estil de la casa, obert amb un arc mixtilini arrebossat. La casa està envoltada per un jardí que queda tancat amb un mur de pedra i obra vista, que té una portalada de ferro forjat custodiada amb pilars ceràmics. | 08231-469 | C. Nou, 40-42 | La casa de Can Salvador Miret va ser construïda l'any 1924 segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Martino Arroyo (1891-1957). Va ser propietat de la família Miret Cuadras fins que l'any 1990 la va adquirir l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Un any més tard, al segon pis s'hi va traslladar l'Arxiu Municipal, provinent de la casa de Can Riba, edifici annex a la Casa de la Vila. L'any 2006 es va incorporar personal tècnic a l'arxiu i es van millorar les dependències de la Casa de la Vila, pel que l'Arxiu Municipal va ser-hi portat de forma definitiva. | 41.2610100,1.7699100 | 396956 | 4568462 | 1924 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64237-foto-08231-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64237-foto-08231-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64237-foto-08231-469-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep Maria Martino Arroyo | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 73574 | Fet casteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fet-casteller | www.castellersdevilafranca.cat www.xicotsdevilafranca.org www.vilafranca.net/castells | XX | Vilafranca del Penedès és una de les places fortes del fet casteller a Catalunya. Disposa de dues colles, els Castellers de Vilafranca amb camisa verda, creada l'any 1948, i els Xicots de Vilafranca, de camisa vermella, creada l'any 1982. A més, celebra diverses diades castelleres: la del Roser, la de Sant Miquel, la de tots Sants, a més de la Festa Major, diada de Sant Fèlix. Els Castellers de Vilafranca són 400 membres i tenen 500 socis protectors. A part de castells realitzen altres activitats com un certamen poètic o l'escola de castells. La Generalitat els concedí la Creu de Sant Jordi. A més, també hi ha la colla dels Falcons, creada l'any 1959 a redós de l'Acció Catòlica i que es dediquen a fer figures humanes i castells de petit format. | 08305-317 | Vilafranca del Penedès | Cal situar els antecedents dels castells en els segles XVII i XVIII en els balls de Valencians i les Moixigangues, balls representats que al final aixecaven petites piràmides humanes. L'any 1805, es documenten les dues primeres colles castelleres, a Valls, la dels pagesos i la dels menestrals. Durant la segona meitat del segle XIX hi ha l'època d'or dels castells: s'assoleixen els tres i quatre de nou amb folre, el pilar de set amb folre i el cinc de vuit, i apareixen noves colles en altres poblacions. Hi ha dues fites importants en aquest període: la diada de Santa Tecla de l'any 1881 i la diada de Santa Úrsula de 1883. En la primera es descarregaren el tres i el quatre de nou sense folre, i en la segona, un cinc de nou. A partir de la darrera dècada del segle XIX desapareixen totes les colles no vallenques i la paulatina davallada de l'alçada dels castells. Aquesta decadència s'acaba els anys vint del segle XX. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73574-foto-08305-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 73496 | Diada castellera de tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-castellera-de-tots-sants | www.castellersdevilafranca.cat | XX | La diada castellera de Tots Sants, que com el seu nom indica es celebra l'1 de novembre de cada any, és una festa castellera promoguda per la colla dels Castellers de Vilafranca. El punt neuràlgic és la Plaça de la Vila, on hi conviden a dues colles més. Es tracta de l'acte de cloenda de la temporada a les places. | 08305-270 | Plaça de la Vila | La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d'Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. Durant aquests anys, els caps de colla van ser l'Oriol Rosell (1948-1952) i el Ramon Sala (1953-1955) i el color de la camisa va ser el rosat, primer, i el vermell, posteriorment. El 1956 la colla va restar gairebé inactiva a causa de desavinences internes. El 1957 es va reorganitzar i va adoptar el color verd de la camisa. Del 1957 al 1968 són anys de castells de set i la consecució més destacada va ser el cinc de set. A partir del 1969 i fins al 1974, la colla va fer un salt qualitatiu molt important i va aconseguir els primers castells de vuit: la torre de set, el quatre de vuit, el tres de vuit, el pilar de sis i la torre de vuit amb folre. El 1972 va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona. Durant aquest anys els caps de colla van ser el Josep Pedrol (1957-1959), el Carles Domènech (1960-1961), el Joan Bolet (1962-1963), el Gabi Martínez(1964-1969), el Lluís Giménez (1970-1973) i el Gabi Martínez, una altra vegada (1974). El 1975 la colla va fer un canvi important en la seva estructura interna: va passar d'una direcció quasi exclusiva del cap de colla a regir-se per un equip tècnic col·legiat. El 1981 va tornar a ser un any de canvis interns ja que es va decidir que els castellers no cobrarien individualment. Això va provocar una escissió de la colla. Entre els anys 1975 i 1982, la colla va mantenir els castells de vuit, tot i que amb feines i treballs. Els anys 1983 i 1984 van ser uns anys de recuperació i consolidació dels castells de vuit bàsics, però el tomb definitiu es va produir el 1985 quan es va descarregar el primer cinc de vuit. Així es va obrir el camí cap als castells de nou folrats: el 1987 la colla va carregar els primers tres i quatre de nou amb folre, i el 1989 va descarregar el tres per primera vegada i el 1990, el quatre. Del 1975 al 1994 el cap de colla va ser el Carles Domènech. Entre els anys 1995 i 2004 la colla entra en una espiral d'èxits. Durant aquests anys s'aconsegueixen les màximes fites: descarregar la torre de nou amb folre i manilles, el pilar de set amb folre, el pilar de vuit amb folre i manilles (el primer del segle XX), el quatre de vuit amb l'agulla (el primer del segle XX), el quatre de nou amb folre i l'agulla (el primer de la història dels castells), el cinc de nou amb folre i el tres i quatre de nou amb folre simultanis (per primer cop i únic en tota la història castellera), i carregar la torre de vuit (primera del segle XX), el quatre de nou i el tres de deu amb folre i manilles (el primer de la història dels castells). Cal afegir que, en aquests anys, la colla va guanyar el Concurs de Castells de Tarragona del 1996, 1998, 2002 i 2004. | 41.3463600,1.6981600 | 391087 | 4578025 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73496-foto-08305-270-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||||
| 48430 | Diada de la colla castellera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-la-colla-castellera | www.castellersdesparreguera.cat | XX | La data de celebració varia cada any i el programa consisteix en començar el dia amb les tradicionals matines, que surten de la Plaça de l'Església. L'actuació es fa a la Plaça de l'Ajuntament, junt amb la colla convidada. Segons la colla esparreguerina aquesta diada és una de les tres dates més importants dels Castellers d'Esparreguera al llarg de l'any. | 08076-78 | Plaça de l'Ajuntament. | L'associació de Castellers d'Esparreguera fou fundada l'any 1994 i des d'aleshores ha assolit gairebé tota la gamma de castells de set pisos, essent el seu màxim registre el 2 de set carregat. El nombre de components s'ha estabilitzat en uns 150. Realitza unes vint-i-cinc actuacions l'any a més de diverses activitats culturals i lúdiques. El seu objectiu immediat és arrelar la tradició castellera al municipi i aconseguir que Esparreguera sigui considerada plaça castellera. | 41.5389700,1.8704900 | 405784 | 4599207 | 08076 | Esparreguera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48430-foto-08076-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45033 | Fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-castellar-del-riu | www.castellardelriu.cat www.diba.cat | XX-XXI | L'arxiu municipal de Castellar del Riu està custodiat en una sala del Centre Cívic d'Espinalbet (tot i que l'Ajuntament pròpiament consta com la Rectoria de Llinars, és aquest edifici d'Espinalbet el qual a la pràctica fa funcions d'atenció al públic per part del Consistori, degut especialment a la seva centralitat dins el municipi i al fet d'estar ubicat en una zona del terme amb major densitat de població). Amb data de finals de l'any 2010 consta que la documetació de l'arxiu ocupava quasi 30 metres lineals de prestatges, que en total suposen 242 caixes (en total 676 registres) normalitzades que inclouen documentació des del 1862 fins el 2010. L'arxiu es va ordenar, classificar i inventariar entre setembre de 1995 i novembre de 1996, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, tasca desenvolupada per l'arxiver Albert Rumbo. Així, actualment està classificat en arxivadors tipus caixa, guardats en armaris tancats. El sistema d'organització emprat és el desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. L'arxiu inclou dos fons, d'una banda el propi fons municipal i de l'altre cinc fons no municipal. Aquests fons no municipals són: Jutjat de Pau (del 1943 en endavant), Falange (del 1942 al 1972), Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos (del 1942 al 1960), La Cambra Agrària (1994 al 1997), i documentació d'altres municipis, en concret de Berga, Casseres i Oristà (hi havia hagut documentació d'altres indrets però ja va ser retornada). El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu pertany al fons municipal, que és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, les seccions de classificació són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis Socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i Medi Ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX. Els documents més destacats del fons són un Llibre d'amillarament de 1862 i les Actes dels plens des de 1910, però bastant fragmentades. També conserva algunes fotos del municipi, tot i que en suposa un petit recull. | 08050-92 | A la zona d'Espinalbet. | Durant molts anys la documentació que generava l'Ajuntament va ser guardada en diferents cases particulars, generalment a casa dels alcaldes i/o secretaris, i més tard en les diferents seus de l'Ajuntament, i finalment en la seva ubicació actual al Centre Cívic d'Espinalbet. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu es va dur a terme entre els mesos de setembre de 1995 i novembre de 1996. Per tal de poder realitzar les tasques d'organització, classificació i inventari es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga, per un cop finalitzats els treballs tornar a ser dipositida en el dipòsit actual. Aquesta actuació es va realitzar de la mà de l'arxiver Albert Rumbo a petició de l'Ajuntament a la Diputació. Des de l'octubre de 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona, en concret al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 78719 | Espectacle Puig-reig l'herencia de Guillem de Berguedà als Templers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espectacle-puig-reig-lherencia-de-guillem-de-bergueda-als-templers | www.ateneus.cat/ca/recursos/premis.html M.MOLINA (2010): 'Puig-reig inicia la festa major amb un espectacle d´història, música i foc', Regio7, 25 Maig 2010 S. REDO (2010): 'Puig-reig escenifica la seva historia', Regió 7, 24 Maig 2010 www.diablesclotdelinfern.com www.puig-reig.cat | XXI | Aquesta representació, oberta al públic i dissenyada com una gran obra de teatre a l'aire lliure, pretenia retrocedir en la història fins al segle XII, i recordar el moment en què el trobador Guillem de Berguedà va deixar les seves pertinences als Templers, entre les quals hi havia el municipi de Puig-reig, Fonollet i el castell. | 08175-17 | Plaça Nova de Puig-reig | Es un espectacle que neix l'any 2005, coordinat i dirigit per Marc Suñé i Núria Pons, es fruit de la il·lusió i l'esforç dels Diables del Clot de l'Infern. És fruit de la voluntat d'explicar la història de Puig-reig amb foc, música i dansa a través d'una recreació històrica. . En total, més d'un centenar de persones entre artistes, músics, tècnics de llum i so, i encarregats d'attrezzo. Tots ells participant a l'obra teatral de manera altruista; els textos i diàlegs són obra historiadora Rosa Serra, la música és a càrrec de Ramon Noguera, director de la Polifònica de Puig-reig que s'encarrega de la selecció i d'incorporar obres, i l'assessorament artístic es de Jordi Pesarrodona, de la companyia Gog i Magog. El pes de l'espectacle corre a càrrec del Diables del Clot de l'Infern, una entitat local i juvenil que neix el 2005 amb la voluntat d'organitzar el correfoc en totes les festes que protagonitza el municipi. | 41.9737500,1.8789700 | 407120 | 4647469 | 2005 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78719-foto-08175-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78719-foto-08175-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | L'espectacle ha rebut el Premi Ateneus 2010 en la categoria de Creativitat en arts escèniques. Els Premis Ateneus són els guardons que la Federació d'Ateneus de Catalunya convocada cada any amb l'objectiu de reconèixer la creativitat, originalitat, qualitat i esforç que fan les diferents associacions culturals, les persones, les empreses i els mitjans de comunicació per promoure la cultura i l'associacionisme cultural. La cerimònia de lliurament de premis va tenir lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:52 | |||||||
| 57692 | Fons documental d'Òdena a l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-dodena-a-larxiu-episcopal-de-vic | www.abev.net | XV-XX | Els fons documentals que fan referència a Òdena dipositats a l'Arxiu Episcopal de Vic corresponen són els arxius parroquials de Santa Magdalena de l'Espelt i Sant Pere d'Òdena. Els continguts de cadascun dels arxius el conformen els següents llibres: PARRÒQUIA DE SANTA MAGDALENA DE L'ESPELT Baptismes (1878-1898) Partides de baptisme i certificats (1918-1935) Baptismes (1932) Baptisme de Marina, Àngela, Anna Pelfort Freixes (1933) Libro 1º de bautismos de la parròquia de Santa Magdalena del Espelt. Años 1878-1890 inclusives (1939) Libro 2º de bautismos de Espelt. Años 1891-1900 (1939) Certificat del llibre de confirmacions (1918) Matrimonis (1878-1921) Matrimonis (1918-1935) Matrimoni d'Agustí Sala Calsina i de Maria Subirana (1932) Matrimoni entre Eliseu Figueres Junyent i Francesca Torrescana Miret (1933) Defuncions (1878-1915) Defuncions (1932) Defuncions (1933) Document episcopal de consagració de l'altar major de l'església de la parròquia de Santa Magdalena de l'Espelt (1970) PARRÒQUIA DE SANT PERE D'ÒDENA Baptismes (1428-1888) Confirmacions (1600-1888) Matrimonis (1566-2000)Defuncions (1600-1956) Visites pastorals (1601-1700) Vària notarial (1701-2000) | 08143-619 | Arxiu Episcopal de Vic. Santa Maria, 1 (Vic) | 41.6065100,1.6420000 | 386842 | 4606980 | 08143 | Òdena | Restringit | Bo | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | També és pot consultar els fons parroquial digitalitzat dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. | 98|85 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:47 | ||||||||||
| 69949 | Barraca de cal Gameta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-gameta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | No ha estat restaurada ni reutilitzada. | Barraca de vinya construïda en pedra seca i exempta que es troba en el marge sud-est de la vinya existent a tramuntana del mas de can Julià, molt a prop de la carretera. És de planta circular de prop de 2,8 m de diàmetre exterior i una alçada d'1,95 m, amb coberta de falsa cúpula. Orientada al sud-est amb una porta de 90 cm de llum per una alçada d'1,4, acabada amb arc d'ametlla. | 08288-74 | A 42 m al nord del mas de can Julià | Les barraques de pedra seca es troben modulant el paisatge d'arreu del Penedès, sobretot en els segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Tanmateix també es troben associades al conreu de l'olivera i de l'ametller. Servien com a aixopluc pel fred, la calor o la pluja. El mes de novembre de 2018 L'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco ja que 'els murs de pedra seca desenvolupen un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus'. | 41.4143900,1.5513500 | 378931 | 4585773 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69949-foto-08288-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca amb registre 2408 de l'Observatori del Paisatge (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69964 | Barraca de l'oliverar de cal Cabreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliverar-de-cal-cabreta | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'un indret freqüentat pels seus propietaris, que la van arranjant de forma continuada. | Barraca de planta rectangular interior i exterior amb l'entrada, acabada amb arc de mig punt, al sud-est, de prop de 60 cm d'amplada i una alçada de 140 cm. A l'interior l'espai fa 200 x 225 m amb un armariet encastat (cocó) al fons, de prop de 40 x 50 cm. L'alçada de la barraca és de 220 cm, amb coberta de falsa cúpula. A l'exterior, a mà dreta, presenta un paravent amb banc de 2,5 m de llarg de 53 cm. A l'esquerra s'hi troba el marge al qual s'adossa en el qual es va construir, també en pedra seca, una barbacoa. | 08288-89 | Camí de cal Jutge de les Planes. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i el de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3996900,1.5602700 | 379649 | 4584128 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69964-foto-08288-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca 2361 de la wikipedra, d'on s'ha extret les mides de la barraca (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69970 | Barraca del camí de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX. | Voltada de bardisses i amb part de la volta parcialment ensulsiada | Barraca aèria adossada al marge del camí pel costat dret. És de planta circular de prop d'1,75 m de diàmetre i una alçada de 165 cm i coberta de falsa cúpula. La porta és a l'est, acabada amb un arc de mig punt. | 08288-95 | Zona de les planes, sortint a mà dreta de la BV-2122 al km 4,3 | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3955900,1.5642000 | 379970 | 4583667 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69970-foto-08288-95-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2367 de la wikipedra, d'on s'han extret les mides. D'ençà que es va fitxar en aquell moment, l'any 2005, fins a l'actualitat ha patit l'esfondrament de part de l'exterior de la volta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69971 | Recer del marge de les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recer-del-marge-de-les-costes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Terrera margenera o recer en marge, de planta quadrada i una obertura d'alçat rectangular i 50 cm d'amplada amb llinda plana. Fa 1,6 m de profunditat 1 1,2 m de costat al fons de l'espai. El marge on es troba té una alçada de 125 cm. | 08288-96 | A tocar del camí de les Costes | Els marges estan associats amb l'augment de la semanda de terres conreables. Llavors, s'artigava i despedregava el terreny, s'hi obrien rases allagades anivellades horitzontalment i s'hi col·locaven pedres grans a manera de fonaments. Per sobre seu s'aixecaven les parets de pedra seca. Sembla que les primeres barraquesde pedra seca són d'origen medieval. Tanmateix, la majoria de barraques que resten actualment enterres pendesenques s'acostumen a situar entorn als segles XVIII i XIX. Es tracta d'un període de màxima extensió del conreu de la vinya degut al creixement demogràfic, que va afavorir les rompudes de terres i la substitució del blat i de l'olivera per la vinya. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3958200,1.5650600 | 380043 | 4583692 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69971-foto-08288-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Estructura núm. 2368 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides. (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69972 | Barraca de l'oliverar est de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliverar-est-de-les-planes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud, sud-est, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc primitiu o d'ametlla de 75 cm d'amplada i 160 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 320 cm. | 08288-97 | Darrer tros de marges a l'extrem de llevant de les planes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968100,1.5659300 | 380117 | 4583800 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69972-foto-08288-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2370 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi pot arribar pel camí de les Costes que, un cop a l'extrem de llevant de les Planes, presenta diversos senders cap al nord. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69974 | Barraca 2 prop del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèrea aïllada orientada al sud-sud-est, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt de 90 cm d'amplada i 170 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 260 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta un armari encastat o fornícula a mà dreta de 60 x 50 cm. | 08288-99 | Camí del Gatell de les Planes, a mà esquerra passats uns 220 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3971800,1.5572500 | 379392 | 4583854 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69974-foto-08288-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69974-foto-08288-99-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2358 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69976 | Barraca 1 prop del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Laterals parcialment enderrocats, però encara manté la cúpula | Es tracta d'una construcció aèria adossada a un marge i orientada oest / sud-oest, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt de 150 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 260 cm i coberta de falsa cúpula. Coberta de falsa cúpula. | 08288-101 | Camí del Gatell de les Planes, a mà esquerra passats uns 170 m | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968100,1.5562500 | 379308 | 4583814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69976-foto-08288-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69976-foto-08288-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2359 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69977 | Barraca 3 prop del Camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'una construcció aèria aïllada i orientada al sud-oest, de planta circular. Presenta una porta de 65 cm d'amplada acabada amb arc de mig punt, de 150 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 210 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta un curt paravent a l'esquerra. | 08288-102 | Camí del Gatell de les Planes, a mà dreta, deixant el camí a la primer corba, 55 m al sud | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3960900,1.5568800 | 379359 | 4583733 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69977-foto-08288-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2351 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69978 | Barraca 7 del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Paravent parcialment enderrocat | Es tracta d'una construcció adossada al marge i orientada al sud-oest, de planta circular. Presenta una porta de 60 cm d'amplada acabada amb llinda plana i 115 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 160 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta un curt paravent a l'esquerra. | 08288-103 | Camí del Gatell, a 520 m de l'inici del camí i 10 m al sud | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3973700,1.5609800 | 379704 | 4583869 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69978-foto-08288-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69978-foto-08288-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2362 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69979 | Barraca 6 prop del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud-est, de planta circular. Presenta una porta acabada amb arc de mig punt i 140 cm d'alçada. Té un diàmetre interior de 215 cm i coberta de falsa cúpula. Presenta sengles paravents a banda i banda de la porta. | 08288-104 | Camí del Gatell cap a les Costes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968500,1.5596200 | 379590 | 4583814 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69979-foto-08288-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2357 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69980 | Barraca 5 prop del camí del Gatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-prop-del-cami-del-gatell | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Els brancals de la porta ha estat rejuntat amb ciment | Es tracta d'una construcció aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta el·líptica. Té una llargada màxima interior de 320 cm i una amplada màxima de 285 cm. Presenta una porta de 95 cm d'amplada, acabada amb arc de mig punt de 175 cm d'alçada. La coberta és de falsa cúpula. Presenta un folre o contrafort al lateral esquerra. | 08288-105 | Camí del Gatell, a 340 m i després a 37 m al sud del camí | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3968700,1.5588100 | 379522 | 4583817 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69980-foto-08288-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2355 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69996 | Barraca del camp de cal Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-de-cal-curt | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Voltada d'esbarzers que fan impracticable l'accés. | Barraca de pedra seca situada en el marge oest d'un camp de vinya, exempta, orientada a l'est. És de planta circular de 240 cm de diàmetre i 190 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc de mig punt amb una alçada de 140 cm i una amplada màxima de 100 cm. El mur fa uns 70 cm de gruix. | 08288-121 | Camí de ca l'Esquerra cap a Dagues, a 3302 m del camí que mena a can Soler de Secabecs | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4398500,1.5484900 | 378739 | 4588603 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69996-foto-08288-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 1885 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del camí que de la carretera BP-2121 porta a cal Soler de Secabecs. Un cop recorreguts uns 500 m, abans d'arribar a can Soler i a l'altura de cal Ton Joanot cal girar a mà dreta cap a cal Esquerrà, recórrer 345 m i, a mà esquerra es podrà veure la construcció | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 69997 | Barraca 2 de Cal Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-cal-soler | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada al mig d'una vinya, orientada al sud. És de planta circular d'entre 210 i 220 cm de diàmetre i 215 d'alçada, coberta amb falsa cúpula. Porta acabada amb arc de mig punt amb una alçada de 135 cm i una amplada màxima de 75 cm. El mur fa uns 80 cm de gruix. | 08288-122 | Camí de ca l'Isidre a ca l'Escofet, a uns 340 m, en una vinya a llevant del bosc de ca l'Escofet | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4451000,1.5514900 | 379000 | 4589182 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69997-foto-08288-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9355 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des del camí que de la carretera BP-2121 porta a cal Soler de Secabecs. Un cop recorreguts uns 500 m, abans d'arribar a can Soler i a l'altura de cal Ton Joanot cal girar a mà dreta cap a cal Esquerrà, recórrer 345 m i, a mà esquerra es podrà veure la construcció. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 69998 | Barraca 1 del coll de cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-coll-de-cal-general | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat sud parcialment enderrocat | Barraca de pedra seca situada al mig d'una vinya, orientada a l'est-sud-est. És de planta circular de 235 cm de diàmetre i 230 d'alçada, coberta amb falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu o d'ametlla, amb una alçada de 130 cm i una amplada màxima de 65 cm. El mur fa 65 cm de gruix. S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba la construcció. | 08288-123 | Camí de la BP-2121 als camps de cal Geneneral, passat cal Soler, a l'altura del coll homònim | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4338000,1.5501800 | 378869 | 4587929 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69998-foto-08288-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9313 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba pel camí que des de la carretera BP-2121 travessa la plana de les Llambardes de nord-est a sud-est i fins el coll de cal General. Arribats a aquest punt, a mà esquerra es troba una vinya, al mig de la qual es troba la construcció | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70000 | Barraca 1 de la Plana de les Llambardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-plana-de-les-llambardes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en un marge central del camp que hi ha tot just girar cap al coll de la barraca des de la carretera de les Llambardes a les Cases Noves, a mà dreta. Adossada al marge i orientada a sud, és de planta circular de 200 cm de diàmetre i 195 d'alçada. Porta acabada amb arc primitiu, de 130 cm d'alçada i una amplada de 65 cm. El gruix del mur és de 65 cm. | 08288-125 | Camí del Coll de la Barraca, a 185 m, al camp oest | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4460200,1.5693500 | 380493 | 4589259 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70000-foto-08288-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70000-foto-08288-125-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9230 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Passats uns 100 cal deixar el cotxe i vorejar el marge que es troba en l'única camp que es trovba a mà dreta. La barraca es troba al costat sud del marge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70001 | Barraca 2 de la Plana de les Llambardes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-plana-de-les-llambardes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | D'ençà de l'any 2014 en què fou documentada per l'Observatori de Paisatge, s'ha ensulsiat part del mur pel costat sud. | Barraca de pedra seca situada al marge sud del camp que hi ha tot just girar cap al coll de la barraca des de la carretera de les Llambardes a les Cases Noves, a mà dreta. De tipus exempt i orientada al sud-oest, és de planta circular d'entre 280 i 295 cm de diàmetre, amb una alçada de 230 cm i coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu, de 145 cm d'alçada i una amplada de 60 cm. El gruix del mur és de 60 cm. Presenta folre exterior. | 08288-126 | Camí de cal Camorra, a 167 m de l'inici | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4452200,1.5695300 | 380507 | 4589170 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70001-foto-08288-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70001-foto-08288-126-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9229 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Passats uns 100 cal deixar el cotxe i vorejar el marge que es troba en l'única camp que es troba a mà dreta. La barraca es troba al costat sud del marge. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70002 | Barraca de l'obaga de cal Camorra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lobaga-de-cal-camorra | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a l'obaga de cal Camorra a l'altura del coll de la Barraca. De tipus exempt i orientada al nord / nord-est, és de planta circular de 200 cm de diàmetre i 180 d'alçada, amb coberta de falsa cúpula. Porta acabada amb arc primitiu, de 135 cm d'alçada i una amplada de 70 cm. El gruix del mur és de 70 cm. Té un cocó o armariet a l'interior de 55 x 60 cm. | 08288-127 | Camí de cal Camorra, a 320 m des de llevant, a mà esquerra | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4429700,1.5700400 | 380545 | 4588920 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70002-foto-08288-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70002-foto-08288-127-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9235 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 1000 m cal girar a mà dreta al primer encreuament, cap al coll de la Barraca. Un cop arribats, cal camina a mà dreta i endinsar-se al bosc, on es poden anar observant diversos marges de pedra seca que indiquen que en altre temps aquesta zona també havia estat cultivada.A la mateixa zona i a pocs metres de distància hi ha dues barraques més (9234 i 9236 de l'Observatori del Paisatge, pitjor conservades). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70005 | Barraca del Camp del General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-del-general | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada en el marge esquerra del camí i bastida sobre una roca sobre elevada que presideix un camp de conreu. De tipus exempt i planta rectangular amb angles arrodonits (290 x 160 cm) té una alçada de 205 cm i coberta amb falsa cúpula. Està orientada al sud-oest, amb porta acabada amb arc primitiu de 180 cm d'alçada i 110 cm d'amplada. El gruix del mur és de 80 cm. | 08288-130 | A 195 m de l'inici del Camí de cal General des del coll de cal General | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4342900,1.5465400 | 378566 | 4587989 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70005-foto-08288-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 7944 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).S'hi arriba des de la BP-2121, agafant a mà dreta, al km 21,5, el camí de les Llambardes cap a les Cases Noves. Recorreguts uns 750 m cal girar a mà esquerra cap a la Llambarda nova. Un cop davant la casa, es pot deixar el cotxe, caminar uns 90 m del mateix camí, cap al nord-oest i vorejar el marge del camp que hi ha a ponent. La barraca es troba a uns 70 m a ponent o mà esquerra del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70006 | Barraca de Cal Déu Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-deu-negre | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Voltada de bardisses | Barraca de pedra seca situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 70 m al nord de cal Déu Negre i a 45 del camí. De tipus exempt i planta rectangular amb de 3,5 x 3,8 aproximadament. Té una alçada interior de 275 cm i coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb porta acabada amb arc de mig punt, de 150 cm d'alçada i 75 cm d'amplada. A l'interior i ha 4 cocos o armariets encastats. | 08288-131 | Camí de la Fontfregona, a l'altura de cal Déu Negre, a 75 m al nord-est | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4022500,1.5535300 | 379091 | 4584422 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70006-foto-08288-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70006-foto-08288-131-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2409 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70007 | Barraca 1 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria adossada a un marge pel costat de ponent. És de planta circular de 140 cm de diàmetre i 165 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb porta acabada amb arc de mig punt, de 120 cm d'alçada i 60 cm d'amplada. Presenta folre exterior. | 08288-132 | Camí de cal Jutge, a 95 m cap a l'est i 50 cap al nord | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3978600,1.5557400 | 379267 | 4583931 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70007-foto-08288-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70007-foto-08288-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70007-foto-08288-132-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2380 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).Situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 425 m del seu inici per la BV-2122. En aquest punt cal prendre el camí de cal Jutge, a mà dreta i deixar el cotxe passats uns 95 m. La barraca es troba a uns 50 m al nord. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70008 | Barraca 2 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada de planta circular de 270 cm de diàmetre i 290 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud / sud-est, amb porta acabada amb arc de mig punt, de 165 cm d'alçada i 75 cm d'amplada. | 08288-133 | Camí de cal Jutge, a 125 m cap a l'est i 50 cap al nord | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3980200,1.5560400 | 379293 | 4583949 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70008-foto-08288-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70008-foto-08288-133-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2379 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).Situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 425 m del seu inici per la BV-2122. En aquest punt cal prendre el camí de cal Jutge, a mà dreta i deixar el cotxe passats uns 125. La barraca es troba a uns 70 m al nord. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70009 | Barraca al nord del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada de planta circular de 340 cm de diàmetre exterior, orientada a sud. La porta, de 155 cm d'alçada i 75 d'amplada, és acabada amb un arc de mig punt. | 08288-134 | Camí de la Fontfregona, passats 546, a llevant. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3987700,1.5561700 | 379305 | 4584032 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70009-foto-08288-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70009-foto-08288-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70009-foto-08288-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2382 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).Situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 546 m del seu inici per la BV-2122. En aquest punt cal prendre un trencall a mà dreta, que és el segon que es troba. Recórrer el camí 130 m i es troba la barraca a mà esquerra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70010 | Barraca 3 del camí de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada de planta circular de 235 cm de diàmetre i 270 d'alçada interior, amb coberta de falsa cúpula. Està orientada al sud-est, amb porta acabada amb arc d'angle, de 165 cm d'alçada i 75 cm d'amplada. El gruix del mur és de 80 cm. Presenta folre o contrafort exterior i una fornícula a l'interior de 40 x 50 cm. | 08288-135 | Camí de cal Jutge | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4012000,1.5571800 | 379394 | 4584300 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70010-foto-08288-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70010-foto-08288-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70010-foto-08288-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2383 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges).Situada a llevant del camí de la Fontfregona a uns 425 m del seu inici per la BV-2122. En aquest punt cal prendre el camí de cal Jutge, a mà dreta i recórrer 385 m fins a trobar-la, a mà esquerra i al peu del camí. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70011 | Barraca 2 del camí de can Coral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-can-coral | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Es troba restaurada amb excés de ciment. | Barraca de pedra seca aïllada, orientada al sud-est, situada al nord del camí de can Coral, visible des d'aquest. És de planta circular d'aproximadament 355 cm de diàmetre exterior i una alçada de 125 cm, també exterior. La porta, de prop de 177 cm d'alçada, és acabada amb llinda plana. Es troba gairebé completament arrebossada amb ciment fins al punt que es fa difícil discernir-ne la fàbrica. | 08288-136 | A l'extrem nrd-oest de la urbanització can Coral, a 100 del camí que mena a la Fontfregona | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4048700,1.5585300 | 379513 | 4584706 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70011-foto-08288-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70011-foto-08288-136-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9274 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70013 | Barraca dels dipòsits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-diposits | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Construcció aèria aïllada de planta circular i prop de 250 cm de diàmetre interior, amb una alçada de 240 cm, amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud- sud-est, fa 135 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Presenta un contrafort lateral esquerra i un marge de 80 cm d'alçada al costat, en el qual recentment s'hi ha ubicat, a tocar d e la barraca dos dipòsits d'aigua. | 08288-138 | A 250 m al sudoest de l'extrem nord de la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4037800,1.5564200 | 379335 | 4584587 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70013-foto-08288-138-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 9396 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges)Al nord dels marges de les Planes, cal recórrer uns 250 m del camí de cal Coral ds de la urbanització, deixar el vehicle i caminar cap a migdia uns 40. | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70014 | Barraca 1 a ponent de cal Jutge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-a-ponent-de-cal-jutge | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord dels marges de les Planes. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta tendent a circular d'entre 270 i 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 295 cm i coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 170 cm d'alçada, uns 100 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Presenta una fornícula interior. | 08288-139 | A 222 m al nord-oest de cal Jutge. I a 150 a migdia del camí de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4033100,1.5556600 | 379271 | 4584536 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70014-foto-08288-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2399 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70015 | Barraca a migdia de la Fontfregona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-migdia-de-la-fontfregona | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un enderroc important, sobretot pel costat esquerre. | Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord dels marges de les Planes. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular de 190 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 240 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud / sud-est fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc de Mig punt. | 08288-140 | A 91 m al sud del trencall que de la Fontfregona mena a la urbanització de can Coral | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.4038300,1.5542700 | 379155 | 4584596 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70015-foto-08288-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2407 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70016 | Barraca 1 dels Plans de Bessons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-dels-plans-de-bessons | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca a tocar del terme de Sant Marí Sarroca. Es tracta d'una construcció aèria aïllada de planta circular de 340 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 300 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-est fa 175 cm d'alçada, uns 105 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té lliris a la coberta. | 08288-141 | Camí de la Roca de Vidal, passats 803 m del molí de Bessons | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3772300,1.5693700 | 380369 | 4581622 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70016-foto-08288-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2432 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70017 | Barraca 1 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular d'entre 220 i 235 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 245 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 130 cm d'alçada, uns 60 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. | 08288-142 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a migdia. | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3791200,1.5683600 | 380288 | 4581833 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70017-foto-08288-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2442 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70018 | Barraca 2 de Comagrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-comagrassa | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca adossada a un marge, de planta circular de prop de 170 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 180 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 120 cm d'alçada, uns 70 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Té un contrafort exterior al lateral dret i un cocó de prop de 110 cm de profunditat a l'interior. Té una fornícula entrant a mà esquerra, de prop de 70 x 55 cm. | 08288-143 | Primer trencall a mà dreta del camí de la Roca de Vidal, a uns 409 m, a tramuntana | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3803500,1.5681900 | 380276 | 4581970 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70018-foto-08288-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2441 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges). | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70022 | Barraca 1 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Costat de llevant enderrocat | Barraca de pedra seca, exempta, amb planta de ferradura de 170 cm d'amplada per 200 de profunditat a l'interior de la construcció. Té una alçada de 160 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 130 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb una llinda plana. | 08288-147 | Al camí de la Serra llarga, a 111 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3687800,1.5591700 | 379500 | 4580698 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70022-foto-08288-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2452 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70023 | Barraca 2 del camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Part nord parcialment enderrocada | Barraca de pedra seca amb planta circular d'entre 190 i 205 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 215 cm amb coberta de falsa cúpula i coronament amb lliris. La porta, orientada a l'oest fa 140 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. Té un paravent a tramuntana i una fornícula interior o cocó. | 08288-148 | Al camí de la Serra llarga, a 260 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3701500,1.5585000 | 379447 | 4580851 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70023-foto-08288-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2453 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70024 | Barraca 3 del Camí de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-cami-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un petit enderroc a llevant i es troba completament envoltada de bardisses. | Barraca de pedra seca amb planta circular de 230 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 210 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud fa 140 cm d'alçada, uns 55 d'amplada i és acabada amb un arc primitiu o d'ametlla. Presenta tres fornícules inferiors o cocós entrant a mà esquerra de prop de 30 x 50 cm. | 08288-149 | Al camí de la Serra llarga, a 470 m de la intersecció amb el camí de Roca Vidal | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3713000,1.5569000 | 379315 | 4580981 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70024-foto-08288-149-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2456 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia de la porta (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70025 | Barraca 1 del camí dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-cami-dels-abeuradors | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular de 220 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 220 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada a l'est fa 145 cm d'alçada, uns 45 d'amplada i és acabada amb un arc de mig punt. | 08288-150 | Camí dels abeuradors, a mig camí entre el de la Serra Llarga i el de les Comes | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3753500,1.5553500 | 379193 | 4581433 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70025-foto-08288-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70025-foto-08288-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2470 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70026 | Barraca 1 de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Presenta un petit enderroc al costat dret de la porta | Barraca de pedra seca de planta circular de 280 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 150 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 85 cm d'alçada, uns 50 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-151 | A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3713600,1.5592300 | 379510 | 4580984 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70026-foto-08288-151-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2454 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | |||||||
| 70027 | Barraca 2 de la Serra Llarga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-serra-llarga | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta circular de 200 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 200 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud, fa 120 cm d'alçada, uns 65 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-152 | A la Serra Llarga, entre els camins de la Serra Llarga i dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3716200,1.5582700 | 379430 | 4581014 | 08288 | Torrelles de Foix | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70027-foto-08288-152-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2455 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides i la fotografia (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 | ||||||||
| 70028 | Barraca del camí de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-comes | wikipedra.catpaisatge.net | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca de planta el·líptica, d'entre 250 cm de profunditat i 130 cm d'amplada. Té una alçada de 250 cm amb coberta de falsa cúpula. La porta, orientada al sud-oest, fa 105 cm d'alçada, uns 55 d'amplada i és acabada amb llinda plana. | 08288-153 | Camí de les Comes, a uns 480 des de l'encreuament amb el dels Abeuradors | Les característiques pròpies del territori penedesenc han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari al Penedès, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller, sobretot en aquelles zones on el sòl és de pitjor qualitat, per la gran quantitat de pedres que dificulten la productivitat i el conreu. El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus. | 41.3755200,1.5562100 | 379265 | 4581450 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/70028-foto-08288-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Barraca núm. 2420 de l'Observatori de Paisatge, d'on s'han extret les mides (Autor: Drac Verd de Sitges) | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 03:02 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/