Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41079 | Les 100 donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-100-donzelles | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | Una pastoreta anava amb el seu ramat d'ovelles però es va fer fosc i es va perdre, no podia trobar el camí de tornada. Seguí endavant fins arribar al Gorg de les donzelles, on en temps dels moros el senyor del castell de Montbui havia imposat un tribut de 100 donzelles. | 08023-22 | Bigues | Barreja de diverses tradicions | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41080 | La lloba de La Madella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lloba-de-la-madella | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Martí Boada. | A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella. | 08023-23 | La Madella | 41.7053200,2.1906400 | 432662 | 4617376 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41080-foto-08023-23-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41081 | La somera de La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-somera-de-la-torre | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui. | 08023-24 | La Torre; Bigues | 41.6752400,2.2046000 | 433793 | 4614025 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41082 | El salt de la núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-nuvia | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 103-109. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.278. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia. | 08023-25 | Salt de la Núvia a Bigues | 41.6802700,2.2241000 | 435421 | 4614569 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41082-foto-08023-25-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41083 | El sot de sant Celoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-sant-celoni | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 149-158. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | En el rieral de Bigues hi ha un conjunt de quatre cases que formen un carrer. A prop hi havia la torre dels barons de Rocafort. L'hereu Arnold havia quedat orfe. Tenia fama de bon caçador i vividor. A casa seva sempre hi havia gent per fer festa. Un dia de cacera, baixaven per l'alzinar que voreja el torrent quan van veure una cerva blanca. La van perseguir durant molta estona i la van ferir amb les fletxes. Acorralada va començar a baixar pel torrent, on s'aixecava una gran roca. Per una esquerda sortia un doll d'aigua. Una noia, filla d'un matrimoni que vivia a l'última de les quatre cases del Sot de Sant Celoni, estava aquell dia herbejant prop de la roca, quan aparegué la cerva blanca, perseguida pel cavaller Arnold. D'un bot, la cerva anà a parar damunt la roca i d'allà saltà al torrent. Arnold va fer el mateix, davant l'ensurt de la noia pel perill que suposava el salt. El cavall quedà aixafat però Arnold, en veure la noia, no pensà més ni en la cerva ni en el cavall. Ella es torbà i envermellí per la mirada rebuda i va fer com per beure aigua; però en fer-ho va fer un crit i sortí corrents fins a casa seva. Li va dir a la seva mare que s'havia cremat el llavi i el cor a la font. Després de molt de temps de no viure a la Torre, Arnold preparava una altra jornada de cacera. El dia va començar amb una tempesta tan airada que van decidir deixar la cacera per un altre dia i dedicar-se a fer gresca. El majordom d'Arnold estava tan espantat amb la tempesta que en culpava el propi infern. Va començar a explicar una història d'una noia que se li va aparèixer el dimoni i va explicar que qui ho contava millor era un joglar que s'havia aixoplugat a la Torre. El van fer entrar perquè cantés la balada que es titulava 'La font de l'infern', que identificava la trobada entre la noia de la casa del Sot de sant Celoni amb el dimoni. En sentir això, Arnold, decideix segrestar-la. Però quan la puja al cavall, aquest s'encabrita i comença a córrer desesperat, el cavaller no podia dominar el corser, amb una mà aguantava la noia i amb l'altra les rendes. Tota la nit es passà el cavall encabritat, quan Arnold no pot més i deixar caure la noia el cavall es dirigeix a la roca d'on brollava l'aigua i es tira pel barranc amb l'Arnold damunt seu desapareixent per sempre més. La noia es va salvar perquè segons diuen es va fer la senyal de la creu al front. Va estar malalta durant un temps. | 08023-26 | Sot de Sant Celoni a Bigues | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41086 | Lo mont del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-mont-del-fai | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot. | 08023-29 | Sant Miquel del Fai | 41.7157000,2.1893800 | 432568 | 4618529 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41089 | Temptació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temptacio | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més. | 08023-32 | El Margarit, Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41090 | L'orat de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorat-de-riells | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 125-130. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | La família d'un molí del Tenes, del que la narració prefereix ometre el nom, es guanyava força bé la vida per la permanent abundància d'aigua que sempre hi havia, malgrat els temps de sequera. L'alegria de la família es va incrementar al néixer un hereu, després de quatre filles. Aquest noi, l'Isidro, era llest i el van enviar a estudiar a Barcelona. Un dia va rebre una nota que s'afanyés a tornar a casa perquè la seva mare estava molt malalta. La mare va morir i ell no va voler tornar a Barcelona. Es va quedar al molí, però va anar descobrint que en realitat la seva mare s'ho havia passat força malament pel caràcter del marit, el seu pare. Aquest es va anar tiranitzant i el molí cada cop funcionava pitjor, els camps estaven descuidats, els animals desatesos, fins i tot l'aigua mancava. No hi anaven mossos perquè no els pagava el jornal. Les filles s'havien anat casant. L'única alegria del jove era l'Assumpta, però fins i tot ella se'n va allunyar. Un dia va fugir de casa i el van trobar errant pels boscos. El van voler tornar a casa seva, però ell fugia per qualsevol forat. Només vivia del bosc i de l'aigua de les torrenteres, embogit per les desgràcies viscudes. Sovint se'l veia en el cementiri, davant la tomba de la seva mare, i quan es trobava algú, com fou el cas de la Maria de Bell-lloc, el seguia necessitat d'amor i tendresa com estava. | 08023-33 | Riells | Aquesta història l'explica Maria de Bell-lloc en una carta que envia al director de La Renaixença. A la missiva conta com la dida familiar li narra directament els fets després de trobar-se amb el 'pobre Isidro' en el cementiri de Riells. El relat comença amb aquesta trobada narrada amb un deix de misteri, talment com si l'aparició de l'Isidro a l'autora, en el cementiri de Riells i a trenc d'alba, es tractés d'una aparició fantasmagòrica. Sensació que augmenta amb la següent persecució muda que pateix la pobra Pilar Maspons (nom real de Maria de Bell-lloc). | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41091 | La creu de caps de mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-caps-de-mort | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai. | 08023-34 | Bigues | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41096 | Larari de Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larari-de-can-margarit | Larari situat a la cuina del mas, just dins l'àmbit de la llar, a la seva dreta. Es tracta d'un petit forat a la paret, en forma de capelleta. Hi ha una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. | 08023-39 | Can Margarit | El senyor Antonio Garcia, masover, en unes reformes va tapiar el forat. Quan el senyor Nicolau Farriols, l'amo del mas, ho va veure, li va dir que el destapés i el deixés com estava que a les cases antigues i en el món clàssic hi posaven les divinitats protectores de la llar (els deus lars). Llavors li van posar una imatge, un bust, de la Mare de Déu amb l'infant Jesús. | 41.6882700,2.2038400 | 433743 | 4615472 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41096-foto-08023-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41096-foto-08023-39-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41097 | Fons bibliogràfic de l'hemeroteca Josep Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-lhemeroteca-josep-mora | XIX-XX | Fons bibliogràfic i documental d'obres referents a Bigues i Riells de qualsevol temàtica. Hi ha monografies, articles, revistes i notícies de diaris. Destaquen les publicacions de Francesc Maspons i Labrós i Pilar Maspons, que escrivia amb el pseudònim de Maria de Bell-lloc. | 08023-40 | Pl. de la Porxada, 6 (Granollers) | Creada l'any 1962 amb les publicacions, impresos i monografies que en vida havia aplegat el senyor Josep Móra i Sibina (Granollers 1858-1937). Des de bon inici la importància del fons s'incrementa i es converteix en el centre de documentació de referència per als estudiosos de la comarca del Vallès Oriental. Actualment el seu catàleg està format per premsa, monografies, impresos, programes, cartells, fotografies sobre Granollers i la comarca del Vallès Oriental; partitures musicals de compositors locals i d'altres; també obres d'assaig i literàries d'autors de la comarca; i biblioteca de consulta. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable és el senyor Lluís Tintó.Horari: de dilluns a divendres de 9 a 13 i de 18 a 20 hores.Telèfon 93 842 66 85. | 57 | 3.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41098 | Festa Major de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-riells | Vigent | Festa patronal de Riells que es celebra per Sant Gaietà i durant la primera setmana d'agost. El ball és l'autèntic protagonista de la festa. Abans es feia la Missa cantada amb orquestra i s'anava a buscar el rector. Un any van organitzar un concurs de solcs per plantar patates. Va guanyar el que va fer el solc més recte i més ràpid. | 08023-41 | Riells | Les festes majors han canviat molt. Pere Brossa i Enric Bachs comentaven que abans de l'any 1956, la festa la pagaven particulars que recuperaven part de la inversió fent socis de la festa, sobretot entre els propis conciutadans, i fent pagar entrada al ball o organitzant tómboles. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41099 | Festa Major de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bigues | Vigent | Festa patronal de Bigues que es celebra per Sant Pere, el 29 de juny. | 08023-42 | Bigues | Curiosament es deia la Festa Major petita, perquè els pagesos per Sant Pere tenien molta feina al camp i van traslladar la festa a Santa Maria, el 15 d'agost. A finals dels anys 60, la festa d'agost es va deixar de fer i va restar la festa patronal, per Sant Pere. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41100 | Festa Major d'hivern de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-riells | Vigent | Es celebra per Sant Vicenç, el 22 de gener. | 08023-43 | Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 41101 | Festa Major d'hivern de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-bigues | Vigent | Es celebra per Sant Sebastià, el 20 de gener. Es fa el vot de poble, tothom anava a missa. A la tarda es feia teatre separats els nois de les noies. | 08023-44 | Bigues | A finals dels anys 60 es va deixar de fer, i ara ha agafat un altre caire, més restringit. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41102 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-1 | Vigent | Concentració a les 9'00 del matí, a la plaça del Mercat, on es fa un esmorzar per a tothom, els cavallers i participants de la rua estan convidats, la resta ha de pagar el tiquet. A migdia, les 12 o les 13 hores, segons la missa, comença la rua que circula per la via principal del municipi (la carretera i c. Anna Molas). Es fa la benedicció d'animals i carruatges. Després es fa un dinar multitudinari, seguint els mateixos criteris de l'esmorzar. Darrerament es concentra una setantena de participants del municipi i els voltants de la comarca, amb el que es coneix com a participants de torna. És a dir, d'intercanvi de participacions entre pobles. Paral·lelament es fa una fira agrícola. També es fan concursos de pintura, cercaviles, rifes i activitats culturals vàries. | 08023-45 | Bigues | Aquesta festa era freqüent després de la guerra civil, però la majoria van acabar desapareixent als anys 60. Els Amics de la Unió van reprendre la festa dels Tres Tombs als anys 80, però en un sentit molt diferent dels precedents. Més portats per una moda que es va instal·lar al voltant de les hípiques i del món del cavall com element lúdic i, potser, un xic elitista. Això va durar uns anys, però com totes les modes, també es va perdre. En una nova etapa, els Amics dels Tres tombs, entitat formalitzada oficialment l'any 2005, però activa i viva des de principis del nou mileni, van recuperar la festa en un sentit més rural, més agrícola. Organitzada per l'Associació d'Amics dels Tres Tombs. Represa als anys 80 | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41102-foto-08023-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41102-foto-08023-45-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41104 | Turó de les Onze Hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-onze-hores | Interpretació toponímica popular de la que es desconeix l'origen del Turó de les Onze Hores que afirma que aquest nom es deu perquè és il·luminat pel sol a les onze del matí, hora solar. | 08023-47 | Turó de les Onze Hores | 41.7046500,2.2135400 | 434567 | 4617283 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41105 | Joc del Borinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-del-borinot | La Veu, núm. 31-32, maig-juny de 1980. Portada. | Només el coneixen els més grans del lloc i ja no es practica. | Joc explicat pel senyor Dídac Martínez Gallardo. Poden jugar varis individus. Un d'ells para amb la mà dreta tapant-se la cara, els ulls, i la mà esquerra la posa plana per sota el colze dret. Els altres jugadors han de picar la mà sense que el que para sàpiga qui ho ha fet. Si l'endevina para l'altre. Els jugadors han de despistar i fan sorolls voltant a l'entorn del que para com si fossin borinots. D'aquí bé el nom. El que para només hi veu pel costat esquerre i quan li piquen el palmell de la mà es pot girar per enxampar qui ho ha fet. Hi ha una altra versió del joc que consisteix en treure-li la boina o gorra al jugador que para en comptes de picar-li el palmell de la mà. Es posen tres jugadors amb les cames obertes i el peu dret del de l'esquerra en contacte amb el peu esquerres del del mig i el peu dret d'aquest en contacte amb el peu esquerre del jugador de la dreta. El jugador del mig és el borinot i porta la gorra, i ha de picar la mà d'un dels altres jugadors, que la tenen enganxada a la galta, sense que aquest a qui pica aconsegueixi fer-li caure la gorra i sense moure els peus. | 08023-48 | Bigues | Aquest joc el practicava l'informant a la seva època, ara té 77 anys. Enguany a la Festa Major es vol dedicar una diada a recuperar jocs com el borinot o jocs d'equips que s'han deixat de practicar, però que formen part d'un passat comú. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41105-foto-08023-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 41106 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-0 | XX | Ja no es ballen. | Conjunt de balls que s'anomenaven ball de gitanes però que abastava diversos balls i figures: jotes, contradances, i parts de tres. Es ballava per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Els nois portaven les castanyoles. Es feia una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades i es col·locaven en paral·lel i donaven pas als altres balls: jotes, contradances,... Quan s'acabaven es tornava a sentir la música d'entrada i les parelles anaven sortint saludant, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans. | 08023-49 | Bigues | Hi ha notícies que abans de la guerra ja s'havien fet Balls de Gitanes, però el senyor Andreu Camp, que va néixer l'any 1929, no recorda haver-ho vist. Ell i una colla, després de la guerra, l'any 1946, van voler reprendre'n la tradició i van comptar amb l'ajut del senyor Josep Calés i dos germans, que eren de Parets. Aquests van ensenyar a ballar Gitanes a la gent de Bigues. L'any següent no van anar-hi i va agafar la direcció del ball el senyor Andreu Camp i va durar una vintena d'anys, de manera discontinua. Fins a finals dels anys vuitanta. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41107 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles | XX | Vigent | Es feien el dissabte de Glòria. S'anomenaven dos administradors des de l'església. Sortien dues colles, una de casats i una de solters, que es repartien el poble. Del que es recollia es feia un dinar entre les dues colles i el que sobrava es donava a la parròquia. Part del menjar sobrant es subhastava, i els diners també anaven a la parròquia. | 08023-50 | Parròquia de Riells | La descripció correspon a les caramelles que es feien a la parròquia de Sant Pere de Bigues, que ara ja no es fan; es van començar a fer després de la guerra i va durar deu o dotze anys. Després d'això el senyor Ramon Romeu va agafar una colla de nens i nenes (catorze anys com a màxim) i per Pasqua cantaven anant per les cases. Aquesta activitat va durar uns 20 anys, fins els anys 70. A Riells encara es fan, organitzades per la Coral Sant Vicenç de Riells, també per Pasqua. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41110 | Mausoleu de la família Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-de-la-familia-maspons | Entorn molt malmès | Panteó familiar de la Família Maspons que es troba en el cementiri antic, adjunt a l'església de Sant Pere i Sant Pau de Bigues. Al mig del cementiri hi ha aquest panteó. Es tracta d'una gran llosa de pedra granítica situada horitzontalment sobre un lleu basament i amb una lleugera inclinació. Al capçal la pedra forma com un montícul imitant el Gólgota damunt el qual s'alça una gran creu, també de pedra amb els braços de secció circular. Tot envoltat per un magnífic carenat de ferro forjat. | 08023-53 | Cementiri antic | La família Maspons és una de les més antigues de Bigues que dona nom al mas Maspons. | 41.6776800,2.2217500 | 435223 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41113 | Barra d'or del Mas Viaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-dor-del-mas-viaplana | Segons ens han informat oralment, es deia que al Mas Viaplana hi ha enterrada una barra d'or. L'hereu del Mas Viaplana és el protagonista de la llegenda de la dona d'aigua, i les pintes o objectes d'or que són entregats a protagonistes de llegendes són molt freqüents i volen explicar la bona fortuna d'una heretat. | 08023-56 | Mas Viaplana | 41.6997600,2.1982300 | 433288 | 4616752 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 41121 | La Polvoreria (tradició) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvoreria-tradicio | Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. | 08023-64 | La Polvoreria | 41.6768500,2.2073500 | 434023 | 4614202 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41121-foto-08023-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41123 | Aplec de Sant Bartomeu de Mont-ras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-de-mont-ras | Conegut popularment com Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, que es celebra el segon cap de setmana d'agost. S'hi fa un sopar popular i ball, el dissabte a la nit. El diumenge es fa una excursió, Missa i sopar de fi de festa. El diumenge també es fan jocs per la mainada, xocolatada i concurs de dibuix infantil. Una constant durant aquests anys ha estat obtenir finançament per l'execució del projecte de restauració i recuperació, per això cada anys s'hi ha fet una venda de rajols, teules, o el que toqués aquell any. | 08023-66 | Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras | Festa recuperada durant els anys vuitanta (1987), arrel de trobar-se l'ermita en molt mal estat per l'abandonament i el vandalisme. Un grup d'amics van decidir endegar un projecte de recuperació de l'ermita. L'encarregat de realitzar el projecte fou l'arquitecte Pere Mariages. Actualment es troba en la tercera fase. Hi ha previstos cinc anys més de treball, que inclou una recerca històrica. Ho porten els membres de l'Associació Amics de Sant Bartomeu. | 41.6952800,2.2348700 | 436332 | 4616227 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41123-foto-08023-66-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta ermita durant uns anys es va celebrar un aplec paral·lel on es concentraven usuaris de motos Vespa, en clara referència al fet que el juliol de l'any 1936 un eixam de vespes havia impedit que el lloc fos saquejat. Aquest esdeveniment va ser promogut pel poeta Carles Sindreu cap als anys 50. Per aquest motiu l'ermita també es coneix amb el nom de Sant Bartomeu de les Vespes. Aquest fet l'hem incorporat en el llistat d'elements no inventariats. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41125 | Plaça de les Bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-bruixes | La plaça de les bruixes és un sortint arrodonit dels cingles, molt proper al Turó de les 11 hores i de l'escenari de la llegenda de la Dona d'aigua, on diuen que es reuneixen les bruixes. Pere Brossa m'explicava que la seva àvia havia vist ballar-hi les bruixes al so del flabiol i que si s'adonaven que algú les observava sortien volant. | 08023-68 | Al NE del nucli de Riells; a la Vall Blanca. | 41.7069700,2.2069800 | 434023 | 4617546 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació oral | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41126 | Aplec del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell-de-montbui | DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | No vigent | Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'. | 08023-69 | Castell de Montbui | Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues. | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 41127 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel | XX | No vigent | Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó. | 08023-70 | Sant Miquel del Fai | L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit. | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41128 | Plàtan de la Font de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-la-pineda | Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. | Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. | 08023-71 | Font de la Pineda | 41.7033500,2.1904400 | 432643 | 4617157 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41129 | Lledoner de Can Badell - les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-badell-les-escoles | La part baixa del tronc de l'arbre està corcada i té forats. | Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat dins del jardí de can Badell (davant de les escoles). A causa de la seva edat, té l'escorça fisurada i el tronc buit per dintre. | 08023-72 | Can Badell, camí de can Badell | 41.6759100,2.2142800 | 434599 | 4614092 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41129-foto-08023-72-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41130 | Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein | <p>CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.</p> | Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai) | <p>Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92/43/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.</p> | 08023-73 | Cingles de Bertí | <p>El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.</p> | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92/43/UE) i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 41131 | Bosc de la Baga de l'Arbocer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-baga-de-larbocer | Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. | Zona situada a la vessant nord del turó de l'Arbocer, al lloc conegut com la Baga de l'Arbocer. L'estrat arbori està format principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex), tot i que també hi apareixen roures (Quercus humilis i Quercus x cerrioides) i carrasques (Quercus ilex ssp ballota). A l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide hi ha lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arítjol (Smilax aspera), estepa negra (Cistus mospeliensis), heura (Hedera helix), bruc bol (Erica arborea), etc., de tal manera que conforma una de les arbredes més diverses del terme de Bigues i Riells. | 08023-74 | Obaga del turó de l'Arbocer | 41.6923200,2.2354100 | 436374 | 4615898 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41132 | Olivera de can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-bori | IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. | Malgrat tot, aquesta olivera té molts anys i presenta problemes d'esquerdament i fissures al tronc. | Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimensions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra. | 08023-75 | Camí de Can Bori, a l'alçada de can Tàpies | 41.6881000,2.2233900 | 435370 | 4615439 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41133 | Centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centaurea-intibacia-centaurea-intybacea | BOLOS, O i VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, Volum III. Ed. Barcino. CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. | La centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) és una espècie vegetal de la família de les compostes que té una distribució raríssima als PPCC i ha estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai. | 08023-76 | Roquissars de Sant Miquel del Fai | 41.7125200,2.1920800 | 432789 | 4618174 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquesta centàurea és una mata laxa que fa entre 40 i 90 cm i te les tiges rígides i poc folioses; les fulles tenen entre 5 i 10 cm, les inferiors són lanceolades i dentades, mentre que les caulinars mitjanes són pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments lanceolats o linears, i les caulinars superiors són lanceolato-linears. L'involucre és ovoide, de 12-20 x 10-15 mm, molt contret a la part superior; les bràctees tenen nervis paral·lels; l'apèndix és pàl·lid i fa entre 1-3 mm; les flors són purpúries. El fruit, l'aqueni, fa entre 4 i 5 mm, el papus és de longitud semblant a la de l'aqueni. Floreix entre l'abril i l'octubre. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41134 | Teix del torrent del Salt de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-del-torrent-del-salt-de-la-nuvia | BOLOS, O i VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans, Volum I. Ed. Barcino. Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya | Teix (Taxus baccata) que creix al torrent del Salt de la Núvia, a l'alçada de ca n'Adzet, entre uns pollancres. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu masculí, per tant no fa fruits, ja que només els fan els peus femenins. Aquests fruits, anomenats arils, es poden veure a l'estiu, són rogencs i són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica. Dimensions: Perímetre: 0,97 m , DBH: 0,31 m. | 08023-77 | Torrent del Salt de la Núvia, ca n'Adzet o el veïnat | 41.6792300,2.2202100 | 435096 | 4614456 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41134-foto-08023-77-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41135 | Cova del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-moro | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca. | Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova. | 08023-89 | Vallderrós, torrent de Vallderrós | 41.7071200,2.2141300 | 434618 | 4617557 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 41136 | Costes del Traver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costes-del-traver | Les costes del Traver formen part dels Cingles de Bertí, però per acollir diferents elements d'interès natural s'han diferenciat d'aquest. Els element més interessants són els següents: El grau del Traver és un pas localitzat a les costes del Traver. Té un desnivell d'uns 130 m amb una longitud d'uns 600m, però només els primers 100m tenen un desnivell d'uns 50m. El camí fa ziga-zaga per salvar aquest fort desnivell, està en bones condicions i en els trams de més pendent hi ha escaletes fetes amb pedra i troncs per facilitar el recorregut. La Balma del Traver és una balma de grans dimensions situada a la part superior de les costes del Traver, a l'alçada del grau del Traver. Té unes dimensions aproximades de 100 m de llargada per 10 de fondària, tot i que aquesta fondària és molt variable. Tot i estar en bon estat de conservació, cal assenyalar que hi ha problemes d'esllavissament o despreniments de roques de les parts superiors o del sostre de la Balma. La cova de la Guilla és una cova càrstica situada a les costes del Traver, prop del grau del Traver i de la balma del Traver. Tot i que l'entrada és de dimensions força reduïdes (uns 1,7 x 0,8 m), té una longitud de més de 200m. Per accedir a l'entrada d'aquesta cova s'ha d'anar pel grau del Traver, i just per sota de la balma del Traver hi ha un sender que es separa del grau i surt cap a l'oest no baixant de cota. Al cap d'uns pocs metres s'ha de baixar de cota i finalment es torna a seguir un tram horitzontal desplomat que porta a l'entrada de la cova. Des del punt que comencem a perdre cota, hi ha una corda que ajuda a baixar i a no caure al tram desplomat. | 08023-90 | Baumes/Costes del Traver | 41.7084100,2.2065900 | 433992 | 4617706 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 41137 | Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-natural-de-sant-miquel-del-fai | Tot i estar en bon estat de conservació, algunes de les coves pateixen sobrefreqüentació i algun acte vandàlic. | <p>L'espai de Sant Miquel del Fai es troba dins la unitat geològica dels cingles de Bertí. Això fa que gaudeixi d'espectaculars formacions hidrogeològiques que són explotades comercialment per una empresa privada. Els elements més singulars són els següents:</p> <p>- Cascada o salt de Sant Miquel: espectacular salt d'aigua del riu Tenes</p> <p>- Cascada o salt del Rossinyol: salt d'aigua del riu Rossinyol que passa pel costat de l'església i va a parar a l'estany artificial per posteriorment davallar cap a buscar el Tenes.</p> <p>- Cova de Sant Miquel: descoberta l'any 1847, aquestes cova es troben entre el salt de Sant Miquel i el del Rossinyol. Per accedir-hi s'han de baixar unes escales que surten a nivell del l'església i porten a una cova que te uns 65 m de profunditat (actualment tancat al públic).</p> <p>- Cova de la Cascada: aquesta cova, d'uns 25m, permet anar pel darrera de la cascada del Tenes.</p> <p>- Cova de les Tosques o de Sant Martí: situada a sota l'església de Sant Martí, té una longitud d'uns 20m de galeries, permet tenir unes bones vistes de la vall del Tenes i a l'interior es veuen diferents formacions de travertí o tosca (actualment tancada al públic).</p> <p>- Cova del Tenes: situada per sota de l'anterior, a tocar del riu Tenes, té un recorregut d'uns 10 m.</p> | 08023-91 | Sant Miquel del Fai | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 41138 | Lledoner de Can Ribafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-ribafort | Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al davant de la masia de can Ribafort, just al talús que hi ha entre el pati del davant de la masia i els camps. Té un tronc molt gruixut del qual, a uns 2 m del terra, en surten nombroses branques molt altes que formen una gran capçada. El fet d'estar a un talús, fa que la part del tronc que està a la part inferior s'hi vegin arrels i petits rebrots. El tronc de l'arbre per dins està força buit i això fa que presenti alguna esquerda. Dimensions: Perímetre: 4,72 m, DBH: 1,51 m. | 08023-92 | Can Ribafort | 41.6674700,2.2309600 | 435979 | 4613143 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 41139 | Pollancre de la font del Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-del-bou | L'escorça està força envellida, el tronc principal presenta zones mortes i l'arbre te poques branques. | Pollancre (Populus nigra) situat a la font del Bou. Té un gran tronc, amb l'escorça força envellida i fisurada, i colonitzada per heura. D'aquest tronc en surten bàsicament dues grans branques que formen una capçada irregular ja que només ocupa una quart de tota la possible capçada. Al llarg del torrent que baixa de la font del Bou, hi ha diferents pollancres també de grans dimensions, tot i que el de la font del Bou és el més gran. Dimensions: Perímetre: 3,68 m, DBH: 1,18 m. | 08023-93 | Font del Bou | 41.6600300,2.2104800 | 434267 | 4612332 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41139-foto-08023-93-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41140 | Pins de Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-viver | Tot i estar en bona vitalitat, la zona on es troben hi ha abocaments de restes vegetals i deixalles. El que es troba més proper a can Vives està relativament inclinat i la base una mica descalçada. | Parella de pins pinyers (Pinus pinea) situats al marge inferior del carrer de can Carreras, a l'alçada de can Viver. Tenen un gran tronc principal que forma una gran capçada esfèrica a un 10 m d'alçada. Dimensions: Perímetre: 3,03 i 2,80m, DBH: 0,97 i 0,90 m. | 08023-94 | Prop de Can Viver | 41.6674700,2.1920500 | 432740 | 4613172 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41140-foto-08023-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41141 | Pi de Ca n'Ainé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-ca-naine | Pi pinyer (Pinus pinea) situat entre ca n'Ainé i l'avinguda Prat de la Riba. Tot i no tenir unes dimensions excepcionals, està situat en un lloc molt concorregut i te unes dimensions relativament notables que fa que sigui conegut per molta gent. Com tots els pins pinyers, té un tronc força alt que no es ramifica fins al capdamunt de tot on forma una gran capçada esfèrica. Dimensions: Perímetre: 2,65 m, DBH: 0,85 m. | 08023-95 | Ca n'Ainé | 41.6735500,2.2140700 | 434579 | 4613830 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La zona on està situat el pi de ca n'Ainé s'aprofita com a aparcament de cotxes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 41142 | Espais d'Interès Geològic: St Miquel del Fai, Encavalcaments de la vall del Tenes i Cingles de Bertí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espais-dinteres-geologic-st-miquel-del-fai-encavalcaments-de-la-vall-del-tenes-i-cingles-de | Dept. de Medi Ambient (2001). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. | Malgrat tot, l'increment de la superfície urbanitzada afecta alguna de les panoràmiques d'aquests elements singulars. | Les zones de Sant Miquel del Fai, els encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bertí són Espais d'Interès Geològic i formen part de l'inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la història de la Terra i els processos que l'han modelada. La selecció d'espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de forma consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i en base a la següent estratègia: 1. Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el que ara conforma aquest territori. 2. Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica. 3. Diversitat: que el conjunt e les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya. | 08023-96 | Sant Miquel del Fai, vall del Tenes i Cingles de Bertí | 41.7108800,2.1914000 | 432731 | 4617992 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Pel que fa als Cingles de Bertí, 325. Cingles de Bertí, la catalogació d'aquesta zona és justificada pel seu elevat interès didàctic. Hi afloren roques metamòrfiques i ígnies hipabissals i, sobretot, roques sedimentàries. Els materials sedimentaris estan poc o gens deformats, amb cabussaments molt suaus, | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 41143 | Lledoner de Can Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-torruella | Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al darrera de la masia de can Torruella. Té un gran tronc buit per l'interior i amb forats a l'escorça. La capçada està molt ramificada amb branques fines i part de l'arbre està colonitzat per heura. Dimensions: Perímetre: 4,70 m, DBH: 1,50 m. | 08023-97 | Can Torruella | 41.6921700,2.2200800 | 435098 | 4615893 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41143-foto-08023-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 41144 | Gorgs del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-del-tenes | Tot i estar ben conservats, cal mencionar els nombrosos abocaments de deixalles que hi ha a les vores de molts gorgs i de l'erosió que tenen alguns marges a causa de la freqüentació. | La part alta del riu Tenes, al terme municipal de Bigues i Riells, entre la masia de la Pineda i Sant Miquel del Fai, el riu forma un seguit de gorgs de diferents dimensions de gran bellesa. Molts d'ells són refugi de fauna i flora d'interès i són usats recreativament. El relatiu aïllament d'aquest tram, allunyat d'urbanitzacions i carreters, fa que sigui un entorn poc alterat i on és fàcil veure espècies lligades d'ocells (bernat pescaire, esplugabous, ...), amfibis (salamandra, reineta, ...) o de flora (Zannichellia palustris, Chara vulgaris,...). Alguns d'ells tenen nom propi i són molt visitats, com el gorg d'en Geroni, que és un gorg de grans dimensions situat a l'alçada de la Madella, on el riu Tenes salva un desnivell d'uns 2 metres mitjançant un petit salt d'aigua i al marge esquerre del riu hi ha una gran balma. | 08023-98 | Riu Tenes entre Sant Miquel del Fai i la Pineda | 41.7076700,2.1898800 | 432601 | 4617637 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41144-foto-08023-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41144-foto-08023-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 41145 | Col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/col-vera-brassica-oleracea-ssp-robertiana | BOLOS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. FONT, X. (12-02-2005). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html. | La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) és una espècie força rara als Països Catalans, on sòl fer-se a llocs rocosos de les contrades marítimes. Les cites actuals d'aquesta espècie comprenen la costa litoral septentrional catalana i dos localitats d'interior (el Pasteral i al Ripollès). Aportem una cita d'una nova localitat de col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) situada a les cingleres de Vallderós (Cingles de Bertí), al terme municipal de Bigues i Riells. Aquesta cita, a banda de ser una nova localitat no descrita, té l'interès de ser la més meridional i interior dels Països Catalans. | 08023-99 | Vallderrós | 41.7059900,2.2134700 | 434562 | 4617432 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41145-foto-08023-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41145-foto-08023-99-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) pertany a la família de les crucíferes, és una planta glabra, amb la tija llenyosa i coberta de cicatrius foliars, les fulles inferiors solen fer una roseta més o menys densa a la part superior de la tija i les fulles són lirato-pinnatipartides amb el segment terminal sovint pinnatífid. Els sèpals fan entre 6 i 11 mm, la silíqua (fruit) 4,5-12,5 x 0,2-0,3 cm i té un bec d'entre 5-22 mm.Aquesta espècie genèticament és el parent més proper de les cols, bròquils, col-i-flors, cols de Brussel·les, etc., de tal manera que l'home antigament va seleccionar aquesta espècie per obtenir-ne aquestes varietats. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41146 | Alzinar del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-villar | Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. | <p>Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.</p> | 08023-100 | Obaga del Villar | 41.6810100,2.1711600 | 431015 | 4614692 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41146-foto-08023-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-28 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41147 | Roques de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-pineda | Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter. | 08023-101 | Cingles de la Pineda | 41.6962700,2.1886000 | 432483 | 4616372 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||||
| 41148 | Vegetació de ribera del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-del-tenes | Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc. | Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea). | 08023-102 | Riu Tenes | 41.7045700,2.1900400 | 432611 | 4617293 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41183 | Jaciment de Can Regasol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-regasol | No visible. | Josep Garolera, propietari de Can Rector, afirma haver trobat cap a l'any 1972-73, una tomba construïda amb lloses, d'uns 80 cm de llargada, a l'interior de la qual s'hi trobaven molt ossos. La troballa es produí llaurant el camp. També afirma que els afeccionats de Sant Feliu de Codines hi anaren i trobaren un meteorit. | 08023-137 | Camps de conreu a l'oest de Can Regasol | 41.6940600,2.1937100 | 432906 | 4616123 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41183-foto-08023-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41183-foto-08023-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | S'observa poc material en superfície, i el Museu de Sant Feliu de Codines no en saben res. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 41188 | Can Talica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-talica | Cobert per la vegetació. | Mas abandonat de petites dimensions de planta rectangular. Es tracta d'una construcció molt simple. Hi ha pocs elements que permetin datar les restes. Els materials emprats per a fer els murs de paredat són de la zona, tant les pedres com el morter. Les parets estan construïdes amb sòcol de pedra i la resta amb tapiat de fang. L'erosió ha destruït gran part de la tàpia de les parets. | 08023-142 | Can Riera (Bigues) | 41.6877400,2.2347700 | 436316 | 4615390 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | Forma part d'un conjunt de tres masos adossats. Can Talica es situa a la dreta d'aquests. La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6805,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/