Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37514 | Barraca dels Caçadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-cacadors | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | Barraca utilitzada pels caçadors d'Alella, en forma de caseta, de planta quadrada (4'55 x 4'30 m.), amb la coberta de rajola plana a una vessant (ascendent de nord a sud). Bigues de fusta amb alguna biga de ferro i una biga de formigó. Murs fets de maons i arrebossats, sense pintar. Façana de migdia amb obertura d'entrada (1'6 x 2 m.) en el lateral esquerre. No hi ha porta, sempre està oberta. Finestra a la façana oest. Interior arreglat per fer-hi costellades: llar de foc en una cantonada, taules i bancs, una pica amb aigua que es recull en un dipòsit preparat per rebre aigües pluvials de la coberta. | 08003-375 | Bosc de Can Poch - Nucli Alella Parc | L'any 2007, l'Ajuntament va encarregar un inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella on es va incloure aquest element. | 41.5096400,2.2841900 | 440265 | 4595582 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37514-foto-08003-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37514-foto-08003-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37524 | Llegenda sobre Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-sobre-sant-feliu | ANNIA (1974). De la història d'Alella. Tot es salvat el que Déu vol; dins Teyà. Boletín parroquial, núm. 131. Teià, a 4 d'agost de 1974. Sense paginar. COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos-tau. Vilassar de Mar, pàg. 108 i 109. | XX | Llegenda local publicada en un butlletí parroquial l'any 1974 i reproduïda més tard per COLL, R. i MODOLELL, J.M (1999: 108 i 109), referent al sant patró de la parròquia, Sant Feliu, i que diu així: 'En els primers temps del cristianisme, en les cases que segles després serien el municipi d'Alella, hi va anar a viure el jove Feliu, que s'havia fet cristià i havia renegat de la religió pagana. Això va fer mal d'ull als seus veïns, sobretot quan el minyó va començar a predicar la nova religió, que ells tenien per maligna i mereixedora de càstig. Un dia, ja farts, agafaren el jove Feliu i li lligaren una corda al coll, a l'altre extrem de la qual hi havia subjectada una mola de les més feixugues. Tot seguit el llençaren a la riera, que aquell dia baixava molt cabalosa a causa de la forta pluja caiguda. Tots quedaren meravellats quan, malgrat trobar-se lligat i amb el pes de la mola, el jove es mantenia dret damunt la corrent i encara caminava riera amunt, com si no tingués nosa de cap mena. Els pagans, doncs, havien perdut el temps. Davant del miracle, tothom corregué a tirar-se-li als peus tot demanant-li perdó, doncs havien endevinat que el minyó era un sant. Després de la seva mort, l'Església confirmà el judici de la gent d'Alella i l'elevà als altars'. | 08003-385 | Alella | 41.4936800,2.2948700 | 441142 | 4593803 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 37531 | Dibuixos del MNAC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dibuixos-del-mnac | BORONAT i TRILL, Maria Josep (1999). La política d'adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923. Monografies de la Junta de Museus de Catalunya, vol. 1. Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Junta de Museus. Barcelona, pàg. 518. | XIX | Dos dibuixos acolorits obra de Joan F. Chia del poble d'Alella. El primer es titula 'Plaça d'Alella' (182 x 122 mm), i és una imatge del carreró, avui desaparegut per la construcció de la capella del santíssim annexa a l'església, que hi havia entre la paret de migdia de l'església i la rectoria. En aquesta imatge es pot veure el pas enlairat que connectava la rectoria amb l'església i, al fons, la plaça de l'Ajuntament. És el número d'inventari MNAC/GDG5147-D. El segon dibuix s'anomena 'Alella - Casa Calonge'(180 x 120 mm), i és una imatge de la torre de defensa i l'angle sud-est de la casa, coneguda actualment amb el nom de Cal Baró. És el número d'inventari MNAC/GDG 5148-D. | 08003-393 | Palau Nacional, Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | Formen part d'una donació feta a la Junta de Museus l'any 1916 per Josep Chia i Alba, d'un conjunt d'esbossos i estudis de decoració escenogràfica del seu germà Joan-Francesc Chia. Els dibuixos d'Alella en qüestió provenien d'una segona remesa feta el novembre del mateix any. | 41.4936200,2.2944400 | 441106 | 4593796 | 1873 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Francesc Chia | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37543 | Zona de nidificació d'orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-dorenetes | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | Colònia formada per un centenar i mig de nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), els nius de les quals estan construïts en el ràfec de l'edifici de la Vinícola d'Alella. Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i rials on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes de manera a eliminar qualsevol esperitat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra utilitzada es barrejada amb palla, etc. que enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen quantitats importants de plomes. Els observem per sota d'una teulada, en balconades amb mènsula, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. La proximitat de terrenys agrícoles per trobar el fang necessari per a la construcció dels seus nius, la proximitat de basses i safareigs per trobar aliment, afegit a la bona convivència entre homes i orenetes fa que aquestes continuïn generació darrera generació a tornar al mateix edifici per nidificar. | 08003-405 | Rambla Àngel Guimerà, 70 | A diferència de la seva cosina, l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), no es troba al continent americà. Durant l' època de cria la podem trobar repartida per tot Europa, l'Àfrica Nord-oest, l'Àsia Central, la meitat Nord d'Àsia amb l'excepció del Nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març inicien el seu retorn a finals d'agost tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pulgons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.4947300,2.2959700 | 441235 | 4593918 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37543-foto-08003-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37543-foto-08003-405-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37544 | Vall de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-rials | La Vall de Rials és una de les zones agrícoles més ben conservades del municipi d'Alella que encara es manté en actiu. La part baixa de la vall concentra l'àrea de regadiu, amb terres d'al·luvió, formades pels sediments transportats per les aigües corrents fruit de les pluges. Els conreus més característics d'aquesta horta són els tomàquets, els enciams, les maduixes, els pèsols, els espinacs, les faves, les mongetes i els alls tendres. Però el conreu predominant de la vall de Rials és la vinya. No només en l'actualitat, sinó que es remunta a època romana. Durant els segles XVII, XVIII i XIX el conreu de la vinya fou extensiu a Alella i a tota la zona, en diversos graus i mesura segons l'època i les necessitats. En els darrers anys s'ha intensificat l'esforç per impulsar noves plantacions. La Vall de Rials concentra un terç de totes les vinyes de la Denominació d'origen Alella. Es poden trobar vinyes plantades a l'estil tradicional o plantacions noves, amb rengleres de ceps orientades en totes direccions. Conviuen varietats autòctones, com la pansa blanca o la garnatxa, amb d'altres foranies, com el merlot o el chardonnay. Tota aquesta tradició tan arrelada del conreu de la vinya, ha deixat a la Vall de Rials empremtes culturals que encara es poden observar, algunes força evidents i d'altres més amagades. L'element més característic són les barraques, sobretot aquelles amb volta de tartana. També es poden observar al costat dels camps i dels masos les basses d'aigua pel rec, alimentades per mines, amb els seus pous i registres. Més amunt a la zona de Les Costes, es troben coves excavades en el sauló i sots d'aigua, destinats a acumular aigua de pluja i aprofitar-la per fer la barreja o 'caldo bordolés' (boullie bordelaise), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. | 08003-406 | A l'Est del terme municipals | 41.4953200,2.3048200 | 441974 | 4593978 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37544-foto-08003-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Altres fitxes relacionades: 337, 349, 350, 373,374,404 i 412. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 37545 | Peres farcides del Bon Cristià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peres-farcides-del-bon-cristia | Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1/2 presa de xocolata sense llet, 1/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent. | 08003-407 | Alella | 41.4926500,2.2949700 | 441149 | 4593688 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites. | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 37546 | Pla Especial d'Interès Natural la Conreria - Sant Mateu - Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-especial-dinteres-natural-la-conreria-sant-mateu-cellecs | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Inèdit.</p> | <p>La superfície del Parc La Conreria - Sant Mateu - Céllecs dins el terme municipal d'Alella és de 210,73 Ha, però la proposta del nou POUM municipal és ampliar-ho a 229,8 Ha. Els límits del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) dins el terme municipal d'Alella són els següents. En el primer tram, el límit segueix un camí que fa de límit de la zona qualificada com a espai lliure del sòl urbà de Can Magarola, excloent-ne però, aquest i la parcel·la qualificada igualment situada al sud d'aquest camí. Des d'aquí continua pels límits inferiors de les zones qualificades com a 22 (forestal) en el planejament fins arribar al camí que uneix les àrees de carena a Teià i l' indret Font de Cera (s'exclouen les zones 20 i 21) d'aquesta àrea. El límit segueix el camí a l'oest pel seu marge esquerre (incloent-lo) per reprendre després els límits de la zona forestal (22), travessa la carretera i arriba a la urbanització Alella Parc. Envolta aquesta urbanització en direcció oest. A la pedrera (extrem oest de la urbanització), el límit coincideix de nou amb l' establert per a les zones 22 (forestal) i s'exclou la zona 20 (rural). Arriba a la urbanització Mas Coll, envolta els seus límits incloent, però, l'àrea qualificada com a Sistema general d'espais lliures (4) excepte la parcel·la de l'extrem inferior, on s'ubica el dipòsit d'aigua. A ca l'Arrau, el límit inclou l'àrea qualificada com a 22b i exclou la zona qualificada com a 22a situada entre el mas Coll i la urbanització la Coma Fosca. Ascendeix a l'est envoltant la urbanització. Abans d'arribar al terme de Tiana, continua al sud, incloent l'àrea de sistema local d'espais lliures públics (6). En arribar al terme de Tiana, el límit continua al sud-est pel termenal municipal. L'abandona quan aquest se separa dels límits de la urbanització de la Coma Fosca. Descendeix pel límit meridional fins a la cota 150. Continua al sud per aquesta cota. A continuació envolta l'àrea conreada situada a l'oest de la urbanització Nova Alella i, ajustant-se al límit de la zona 22 (forestal), arriba de nou al terme amb Tiana.</p> | 08003-408 | Carretera de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar, el Maresme). És la seu institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'espais d'interès natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques, d'aqüicultura, de pesca, i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5133400,2.2959700 | 441252 | 4595984 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37546-foto-08003-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37546-foto-08003-408-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins als nostres dies. El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental a la vessant del Vallès. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37550 | Alocar del Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 | Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. | 08003-412 | Fondo de Rials | L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. | 41.4948800,2.3064400 | 442109 | 4593928 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37585 | Roure del Graell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-graell | PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997. | El roure només conserva una part de la brancada | El roure del Graell està situat a un marge de la pista forestal, també GR-1 i camí ramader, que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, uns 300 metres al sud de la masia del Graell. Es tracta d'un exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) de grans dimensions amb uns 12 metres d'alçada i un tronc amb un perímetre de 428 centímetres a 1 metre d'alçada. De la brancada, de dimensions imponents, només se'n conserva una part ja que fa unes dècades en va caure l'altra per l'acció d'un llamp. La part que es conserva és la que dóna a la pista, des d'on la vista del roure és més impressionant. Per l'altra part, el tronc és foradat fins a l'altura on comencen les branques, algunes de les quals hi manquen. | 08004-26 | Sector sud del teme municipal | Antigament, els arbres monumentals es deixaven créixer estratègicament de manera que servissin per a marcar els camins i els punts de parada d'aquests, a mode de fita. En el cas del roure del Graell, aquest es troba a peu del camí ramader, pel que es pot suposar que el seu creixement no és accidental, sinó que es va deixar créixer precisament per indicar que per aquest punt hi passa el camí ramader i hi ha una parada, la pleta del Graell. | 42.1095300,2.0875400 | 424562 | 4662340 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37585-foto-08004-26-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2151 | 5.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37628 | Gegants d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-dalpens | Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | Es conserven muntats i embolcallats amb plàstic per protegir-los de la pols. | Els gegants d'Alpens representen una parella de la dansa alpensina, i per tant porten els vestits de gala adients. Els seus noms fan honor als patrons d'Alpens Sant Cosme i Sant Damià. Els gegants són el Dami i la Cosmeta. El gegant Dami pesa 45 quilos i fa 4 metres d'alçada. Vesteix amb barret de copa, camisa blanca, armilla, corbatí i faixa vermella, i llueix una llarga capa negra amb revers de color blau. Amb el braç dret en angle recte porta un ram de flors a la mà. La Cosmeta pesa 44 quilos i fa 3,90 metres d'alçada. Vesteix una mantellina blanca, una brusa cenyida negra amb puntes blanques, un davantal i una faldilla de color blau. Amb la mà dreta subjecta un ram de flors. | 08004-69 | Nucli urbà. Carretera de Berga, 14. Alpens | El 1991 va ser un any que la Comissió de Festes d'Alpens tenia ganes de donar a la Festa Major un nou dinamisme. Després de fer una consulta popular es van crear uns gegants, construïts per membres de la Comissió de Festes i amb el suport econòmic del poble. A la festa major de 1992 varen estrenar peus i braços, la qual cosa va fer que agafessin l'alçada de gegants, si bé quedaven els caps per solucionar ja que els que tenien eren de sèrie i se n'havien de fer uns de més personals. Fou a la Festa Major de 1993, quant els gegants van adquirir la seva pròpia personalitat de la mà d'en Gabí Boixader i de la Judith Camps. Els gegants participaven cada any en el ball de la Festa Major d'Alpens i en la de poblacions veïnes, acompanyats de la colla dels Grallers d'Alpens. Actualment, però, per falta de colla els gegants ja no surten a ballar. | 42.1201300,2.1023600 | 425799 | 4663504 | 1993 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Gabí Boixader i Judith Camps | Per falta de colla avui en dia els gegants d'Alpens no surten en cercavila.La fotografia 1 ha estat extreta del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 52 | 2.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 37635 | Rocadepena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocadepena | ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979. | L'augment de la massa boscosa en la part inferior de la roca provoca que disminueixi lleument la seva espectacularitat. | Rocadepena és una formació rocosa situada uns centenars de metres al nord del nucli urbà, en una vall de direcció nord-sud per la que transcorre el rec de Matamosses i just al costat d'una pista forestal. Es tracta d'una formació rocosa amb aspecte de mur format per carreus de grans dimensions, orientat d'est a oest. La llargada del mur arriba a uns 30 metres, tot i que la part més espectacular només n'ocupa la meitat. En els 15 metres més visibles, la paret de roca assoleix altures properes als deu metres, amb una amplària de roca que varia entre un i dos metres. L'origen d'aquesta formació cal buscar-lo en l'erosió, fruit de la descomposició natural de la roca. Es troben murs de roca natural semblants a Rocadepena, però de menors dimensions, en tot el sector central i occidental del terme municipal, com és el cas de la Llena. En el cas de Rocadepena sembla que hi havia un d'aquests murs que creuava la vall del rec de Matamosses, ja que es pot observar una continuació més petita del mur a l'altre cantó del rec. La força de les aigües del rec haurien excavat al llarg dels anys el terreny fins a separar el mur, obrir la vall per on passa el rec i deixar l'actual Rocadepena en una vessant de la vall. | 08004-76 | Sector nord del terme municipal | El topònim de Rocadepena va estretament lligat a Alpens, ja que probablement el nom d'Alpens, conegut també en el passat com Pinnos, Pintos o els Pens prové de penna o penya, que es referiria al tipus de roca similiar a la Rocadepena. | 42.1280100,2.0995100 | 425573 | 4664382 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37635-foto-08004-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37635-foto-08004-76-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En fotografies antigues es pot observar una imatge més espectacular de Rocadepena, ja que la part inferior del mur no tenia pràcticament vegetació, a diferència del que passa actualment. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37636 | Puigdon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdon | CORTÈS J, SERRA R, La comarca del Lluçanès. Estudi d'un espai, Rafael Dalmau Editor, 1996. | L'únic aspecte que caldria controlar es la gran quantitat de romegueres que omplen el sotabosc dels plans propers al Puigdon. | El Puigdon està situat al límit nord del terme municipal, en la carena de Puig Cornador, Santa Margarida de Vinyoles i Sant Pere de Serrallonga, anomenada serra de Sovelles. Amb els seus 1207 metres, constitueix el punt més elevat de la regió del Lluçanès ja que, junt amb els Munts, és l'única serra que supera els 1000 metres en tota la regió. El Puigdon té també la peculiaritat de ser el punt més septentrional del Lluçanès, és a dir, el seu límit nord. Aquest fet és observable des de gran part del Lluçanès, ja que al mirar cap al nord, la primera carena important que hi apareix és la serra de Sovelles en la que es troba el Puigdon. Geològicament, la formació de la serra de Sovelles és diferent al de la resta del Lluçanès ja que es pot considerar que si bé en temps remots la major part del Lluçanès formava part d'un mar interior; la part septentrional, en la que es troba Alpens, formava part del Prepirineu. Un altre fet geològic interessant són els afloraments rocosos que es troben en tota l'àrea propera al Puigdon. Es tracta de formacions tipus 'Rocadepena', encara que no tan espectaculars, que es troben repartides en tota la serra. Tenen la peculiaritat d'estar totes orientades d'est a oest, la mateixa orientació que segueix la carena. Des del cim del Puigdon no es gaudeix de vistes especialment destacables, ja que no compta amb cap promontori o punt elevat per sobre del bosc i no es troba exactament a la carena que es veu des del sud, si no que està una mica més al nord. Per tant, per gaudir de vistes excel·lents s'ha de seguir la carena més enllà del Puigdon, en el punt on aquesta passa just per sobre la masia de Soler. Des de diversos punts d'aquesta part de la carena, propera a Puig Cornador, es pot divisar grans extensions de terres al sud ja que per lluny que es miri en direcció sud no es troben cadenes muntanyoses de superior altura. Pel que fa a la vegetació, el Puigdon i el seu entorn compten amb un clima més proper al prepirinenc que al de la depressió central. Això permet que en una part de la carena del Puigdon trobem diversos camps de pastura en un paisatge muntanyenc. La major part de la zona, però, està formada per un bosc de pi roig amb sotabosc de boix, tot i que en bona part del bosc, el boix s'ha substituït per grans acumulacions de romagueres, fet que denota una mala gestió del pasturatge a la zona. | 08004-77 | Sector nord del terme municipal | La carena on es troba el Puigdon és també la carena on es trobava l'antic castell de la Guàrdia, en un emplaçament proper a Santa Margarida de Vinyoles. El castell de la Guàrdia tenia, en època medieval, un territori que s'estenia a banda i banda de la carena, ocupant els termes municipals actuals d'Alpens i de les Llosses, ja al Ripollès. | 42.1432800,2.0923800 | 425002 | 4666083 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37636-foto-08004-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37636-foto-08004-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37637 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té molt menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. La riera Lluçanès neix al sector nord-oest del terme municipal, en la vessant sud de la serra on es troba el Puigdon i l'església de Sant Pere de Serrallonga. Es podria considerar la font de la Llena, indubtablement la més abundosa del municipi, com el punt on neix la riera Lluçanès a 892 metres d'altitud, tot i que és innegable que aquesta recull les aigües de la vessant sud del Puigdon que arriba fins als 1206 metres, d'on neix entre altres el rec de Serrallonga. Així doncs, la riera Lluçanès neix entre la font de la Llena i tots els recs i torrents que provenen de la part més septentrional d'Alpens i que recullen les aigües de la zona de Comià, de Serrallonga de Dalt i de Soler. En el seu recorregut de nord a sud-oest la riera va rebent les aigües de diversos recs, com és el cas del rec de la Llena, just abans d'arribar a l'altura de Petge, o el rec de Paüssa, en el que es troba la balma Paüssa, i que va a parar a la riera just després del molí del Graell, única construcció a peu de riera Lluçanès en terme municipal d'Alpens. Un cop passat el molí del Graell, la riera segueix una direcció sud fins abandonar el terme municipal, a l'est dels Plans i a uns 750 metres d'altitud. | 08004-78 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'. | 42.1209800,2.0814200 | 424069 | 4663617 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37637-foto-08004-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37637-foto-08004-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37638 | Riera Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992. BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001. | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Gavarresa com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Gavarresa, afluent mitjà del Llobregat per l'esquerra, és la riera que té un recorregut més llarg dins del Lluçanès i la més important en cabal després de la riera de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és de trajecte llarg i desnivells suaus. Té un recorregut nord-sud i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Els seus afuents principals són les rieres Lluçanès i de Relat per la dreta i la d'Oló per l'esquerra. La riera Gavarresa neix a uns 876 metres d'altitud, prop del nucli urbà d'Alpens, concretament a l'oest d'aquest, en la font de ca l'Andri i en la desapareguda font anomenada les Fontetes. La zona a on neix la Gavarresa és, doncs, una zona amb molta densitat de fonts i pous, ja que a les dos fonts anomenades s'hi poden sumar la font Riussa i la font Bona, al sud del nucli urbà, i els incomptables pous que es troben en el nucli urbà, alguns dels quals ubicats dins de les cases. Des del nucli urbà, la riera segueix una direcció sud-est fins endinsar-se en les profundes valls que hi ha sota la masia anomenada la Vall. En aquest punt hi aflueixen diversos recs que recullen les aigües de la zona de la Vall i del Vilar, ja que més al nord una carena separa les aigües que van a la riera Gavarresa de les que aflueixen a la riera de Matamosses, límit nord del terme municipal. També en aquesta zona, la riera travessa el pont de la Vall, un pont format per una base de maçoneria de pedra i coronat per una volta de canó de maó. El pont té la data inscrita de 28-4-50, tot i que probablement els seus orígens són anteriors ja que comunica les antigues masies de la Vall, a la banda d'Alpens, amb les de Cerdanyons i Casanova de la Vall, al cantó de Lluçà. Més enllà del pont de la Vall, la riera segueix la direcció sud-est marcant el límit municipal fins arribar al molí de Cerdanyons, prop del Colomer. Des d'aquest molí, ubicat en terme municipal de Lluçà, la riera agafa una direcció sud i abandona definitivament el terme municipal d'Alpens, a uns 735 metres d'altitud. | 08004-79 | Sector sud-est del terme municipal | El topònim de riera Gavarresa es troba documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a 'Rio Gavaressa'. | 42.1118700,2.1033700 | 425873 | 4662586 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37638-foto-08004-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37638-foto-08004-79-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Al llarg dels anys, s'han produït diverses inundacions greus de la riera conegudes com 'gavarresades'. Aquests augments sobtats del nivell de l'aigua no afecten Alpens ja que es troba a la capçalera de la riera, però si als municipis que hi ha més al sud, com és el cas d'Oristà. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37639 | Balma de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-vall | Tant el corriol d'accés com la balma es troben en bon estat, tot i que hi accedeixen les vaques i el seu accés no està senyalitzat. | La balma de la Vall està ubicada al sector meridional del terme municipal, al nord-est de la masia de la Vall i uns metres més amunt de la font de la Vall, ja que ambdós es troben en la llera del mateix torrent. S'accedeix a la balma a través d'un corriol que s'inicia a la masia de la Vall i descendeix entre frondosos boixos fins arribar a una raconada a on es troba la balma. Es tracta d'una balma de mitjanes dimensions ubicada en una zona enclotada per on passa un torrent de curs abrupte. Forma un semicercle que amida de punta a punta uns 30 metres, amb una profunditat que arriba en algun punt als 5 metres i alçades que oscil·len entre el metre i els dos metres i mig. Al centre de la balma hi ha una roca recoberta totalment de molsa, que correspon al punt a on cau l'aigua quan baixa aigua pel torrent. A la seva dreta hi ha un mur de maçoneria de pedra irregular amb filades regulars d'uns 50 centímetres, d'uns 3 metres de llarg, que servia per anivellar el terra de la balma i fer-lo més habitable. El torrent que passa per la balma i uns metres més avall també per la font de la Vall, forma una vall petita, abrupte i molt humida. Aquestes condicions conformen un paisatge salvatge, amb una espessa massa boscosa formada principalment per freixes i boixos, que no deixen passar excessius rajos de sol a la zona de la balma, especialment fresca i ombrívola. | 08004-80 | Sector sud del terme municipal | Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma de la Vall hi queden vestigis d'un mur de pedra, que delimitava una estança on, segons fonts orals, hi havien viscut gitanos durant la primera meitat de segle XX. També va ser lloc de refugi dels pobres i captaires que arribaven a Alpens el dia abans del dinar de Carnestoltes. | 42.1143200,2.1038900 | 425919 | 4662858 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37639-foto-08004-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37639-foto-08004-80-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37640 | Balma Paüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-paussa | Tot i que l'estat de la balma és bo, convindria arranjar l'entorn i el corriol que hi baixa i senyalitzar l'accés. | La balma Paüssa està ubicada al sector occidental del terme municipal, a l'oest de la masia Petge i al nord-oest del molí del Graell, en el curs del rec de Paüssa, uns dels afluents de la riera Lluçanès en el terme municipal d'Alpens. S'accedeix a la balma a través de la pista forestal que passa pel molí del Graell i continua cap als Plans. Abans d'arribar a aquesta última masia, s'arriba a una intersecció múltiple d'on surten diverses pistes forestals. Després d'agafar la que ascendeix en direcció nord uns 400 metres s'arriba a la part superior de la balma, que queda a mà esquerra. Per a arribar-hi s'ha d'agafar un corriol que s'endinsa descendint entre els boixos fins a la balma. Es tracta d'una balma imponent, de dimensions realment grans. Forma un semicercle orientat al sud-est en una zona enclotada al mig de la qual passa el rec de Paüssa. Amida de punta a punta uns 50 metres, arriba als 10 metres de profunditat en alguns punts de l'interior i té alçades que en algun punt arriba als 8 metres. La cavitat interior és, doncs, especialment gran tot i que no especialment lluminosa ja que la vegetació que cobreix l'entrada a la cavitat no deixa passar excessius rajos de sol. A l'extrem oest de la balma hi transcorre el rec de Paüssa que forma un salt al superar la balma i en molts punts de la cavitat interior es filtra aigua formant petits nuclis de vegetació. És, per tant, una zona humida on la vegetació creix abundant donant un aspecte salvatge a la petita vall a on es troba la balma. | 08004-81 | Sector oest del terme municipal | Les balmes han estat, històricament, al Lluçanès espais a on viure-hi i a on refugiar-s'hi. Són incomptables els casos de balmes que van servir com a residència, especialment si ens remuntem a principis del segle passat i segles anteriors, quan una part a vegades marginal de la població hi vivia. L'altre ús, el de refugi, s'ha donat en dos tipus de casos: la del pastor que s'hi refugia amb el seu ramat i la dels que fugien de la guerra i s'amagaven a les balmes, un cas més comú del que es podria pensar. En el cas de la balma Paüssa no hi ha constància de quin ús va tenir però les parets ennegrides denoten que s'hi ha fet foc. | 42.1197200,2.0723300 | 423316 | 4663485 | 08004 | Alpens | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37640-foto-08004-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37640-foto-08004-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37641 | Font Riüssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-riussa | La font està neta de vegetació. | La font Riüssa està situada al sector sud del nucli urbà, entre el carrer dels Rosers i el carrer de Baix, en una zona d'horts delimitats per murs de pedra. S'accedeix a la font a través d'unes escales de pedra que es troben a mà esquerra en el tram de carrer que hi ha entre el carrer de Baix i el carrer Graell. Un cop descendides les escales, s'ha de seguir paral·lel al mur de pedra que delimita el carrer fins trobar la font, ubicada en una raconada del mur a mà dreta. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de pedra que aprofita la roca natural formant una cavitat pràcticament cúbica amb una entrada emmarcada amb llinda de pedra. Dins la cavitat hi ha l'aigua embassada que hi neix. L'espai que envolta la font està ocupat totalment per horts delimitats per murs de pedra que en alguns casos podrien haver constituït vestigis de les primeres cases del nucli. | 08004-82 | Nucli urbà | 42.1183300,2.0990000 | 425519 | 4663307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37641-foto-08004-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | La font és utilitzada per al rec dels horts que l'envolten. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37642 | Font Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-bona | La font està coberta de vegetació, l'aigua que omple el safareig està bruta i l'accés és dificultós. Convindrisa netejar i condicionar l'entorn. | La font Bona està situada a l'extrem sud del nucli urbà, uns metres més avall de l'última casa del carrer de Baix. S'accedeix a la font a través del carrer de Baix, que en abandonar l'última casa, passa a ser una pista forestal. A pocs metres de la darrera casa, en un revolt de la pista, trobem la font a mà esquerra, envoltada totalment de vegetació. La font està formada per un caminet empedrat que condueix a unes escales, també de pedra, que descendeixen fins a la font, aixoplugada sota una arcada de mig punt adovellada. La paret del fons de l'arcada està formada per carreus regulars i té a la part esquerra, el brollador, el costat del qual hi ha un abeurador que recollia l'aigua de la font per omplir el safareig que hi ha just davant. El safareig, de forma triangular, està construït amb murs de maçoneria de pedra, exceptuant la part més propera a la font, amb batedors de rajols. En un dels vèrtexs del safareig s'hi troba una pedra treballada de grans dimensions amb forma de desaigua. | 08004-83 | Sector central del terme municipal | Aquesta font era utilitzada pels veïns del poble per proveir-se d'aigua i per a rentar la roba, tot i que la font propera al nucli amb més anomenada eren les Fontetes, actualment perduda. | 42.1179600,2.0972100 | 425371 | 4663268 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37642-foto-08004-83-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava i en el safareig hi havia aigua, encara que molt bruta. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37643 | Font de ca l'Andri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-landri | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | L'ús que es fa de la font com a punt d'abeuratge de les vaques provoca que l'entorn proper a la font sigui un fanguissar dificultant-ne l'accés normal. Convindria netejar i condicionar l'entorn. | La font de ca l'Andri està situada prop de la carretera BP-4654, en el punt a on aquesta convergeix amb la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol. S'accedeix a la font descendint unes margeneres des de la pista forestal, ja que la font es troba just sota la cantonada on convergeixen la pista forestal, la carretera BP-4654 i l'aparcament que hi ha davant de ca l'Andri, a l'extrem d'un camp. La font consisteix en una petita balma de roca natural, arrebossada a la part inferior, d'on sobresurt una aixeta al centre i un brollador a l'esquerra. Tant la balma com l'entorn proper està recobert de vegetació que ha crescut arreu deixant només un petit corriol per a accedir a la font. | 08004-84 | Sector central del terme municipal | Es considera que aquesta font és el punt d'inici de la riera Gavarresa junt amb les Fontetes, una font que també es trobava prop del nucli però que es va perdre per l'esfondrament d'una balma. | 42.1221000,2.0979300 | 425435 | 4663727 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37643-foto-08004-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37643-foto-08004-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de ca l'Andri presentava un índex de nitrats de 35.8 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable tot i que es trobava prop del límit de 50 mg/l imposat per l'Organització Mundial de la Salut, a partir del qual es considera que l'aigua no és potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font pràcticament no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la roca. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37644 | Font del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cabrinetty | La font està ben condicionada, tot i que l'estructura de pedra no es troba en òptimes condicions a causa de la humitat. | La font del Cabrinetty està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, al sud de Sant Pau del Colomer i al sud-est de la masia del Colomer. S'accedeix a la font a través d'una camí que surt de la masia del Colomer i s'allunya en direcció sud-est entre camps. Al cap d'uns 300 metres s'arriba a un punt on el camí descendeix ràpidament deixant a la banda esquerra tres petits plans. En el tercer d'aquests petits plans i, a l'altre cantó d'un rec, es troba la font Cabrinetty. Es tracta d'una font formada per una volta de pedra, amb un arc de mig punt adovellat amb pedres irregulars a l'entrada. A l'interior de la volta s'hi troba un banc de pedra a cada banda i del centre en sobresurt el brollador, envoltat de molsa. A l'esquerra de la volta hi ha una estructura de maó amb porta metàl·lica, dins la qual hi ha ubicat la maquinària que permet el subministrament d'aigua des de la masia del Colomer. Envoltant la font trobem un espai especialment fresc i ombrívol, en el que hi ha heura, falguera i cua de cavall, principalment. | 08004-85 | Sector sud-est del terme municipal | 42.1037500,2.1180900 | 427081 | 4661672 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37644-foto-08004-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 37645 | Font Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-coloma | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. | El fet que la font no ragi ha provocat que aquesta s'hagi anat degradant. Tot i així, l'accés a la font no és gens dificultós. | La font Coloma està situada a l'extrem sud-est del terme municipal, a tocar de la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 i avança fins trobar una bassa d'aigua moderna. Des d'aquí, s'ha de seguir uns trenta metres més enllà de la bassa, fins trobar la font, ubicada sota un pi. Es tracta d'una font que no raja i per tant no s'utilitza actualment, fet que ha provocat que la vegetació guanyi terreny respecte la font. Encara es conserva, però, una estructura o dipòsit de pedra i maó amb un forat quadrat al centre. De la part inferior dreta de l'estructura en sobresurt el brollador i a la part superior es pot observar la inscripció: 'COLOMA 197 -'. La font es troba en un pla format per un bosc de pins amb el sotabosc dominat pel tortellatge, el lloreret i les maduixeres. A uns 20 metres de la font hi passa un rec, a l'altre cantó del qual es troba la font dels Veïns en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 08004-86 | Sector sud-est del terme municipal | Tal com s'explica al llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', antigament aquesta era una font molt utilitzada pels habitants d'Alpens. A les últimes dècades del segle XX, la font va deixar de rajar i els germans Miqueló, habitants d'Alpens, van crear la font dels Veïns, situada a escassos 20 metres de la font, però ja en terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès. | 42.1005200,2.1259400 | 427726 | 4661307 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37645-foto-08004-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37645-foto-08004-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37646 | Font del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pi | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | La font està neta de vegetació i s'hi accedeix sense dificultat. | La font del Pi està situada uns centenars de metres a l'est del nucli urbà, pocs metres a l'oest del molí de Clarà, en terme municipal de les Lloses i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que condueix al molí de Clarà i que descendeix des de la carretera BP-4654. Un cop s'arriba a la riera, s'ha d'agafar una pista a mà esquerra, seguir-la uns 50 metres fins trobar un corriol a mà esquerra que s'endinsa en un bosc de pins. Després de seguir el corriol uns 75 metres s'arriba a la font, que queda a l'esquerra. També es pot accedir a la font a través d'un corriol que baixa entre el bosc des del collet de la Batallola. La font està formada per un petit mur de pedra del que en surt un brollador metàl·lic, totalment oxidat. Just davant, l'aigua cau sobre una petita bassa delimitada per lloses, abans de seguir per un rec que travessa el corriol i s'escola pel vessant de la muntanya. L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per un bosc de pins, boixos i arços, amb heura i lloreret a l'entorn immediat de la font. | 08004-87 | Sector est del terme municipal | Tal com es recull en el llibre 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès', editat pel Grup de Defensa del Ter, aquesta font sol rajar gairebé sempre. | 42.1181000,2.1127600 | 426657 | 4663270 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37646-foto-08004-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37646-foto-08004-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant els hiverns dels anys 2002, 2004, 2005 i 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats de 0.6, 0.7, 0.4 i 0.8 mg/l respectivament sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37647 | Font de la Pixarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pixarella | AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005. Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006. | Tot i que l'accés no és l'idoni per una font (s'han de creuar diversos filats elèctrics i el rec de Matamosses), l'espai proper a la font es troba ben condicionat. | La font de la Pixarella està ubicada a tocar de la riera de Matamosses, al nord-est del nucli urbà. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt del collet de la Batallola i descendeix pel bac de la Pixarella fins arribar a la riera de Matamosses. Des d'aquest punt s'ha de seguir el curs del riu per una pista que segueix paral·lela a la riera pel cantó nord i al trobar un prat s'ha de creuar la riera després de travessar un filat elèctric amb porta. La font està situada en un racó fresc i humit a tocar de la riera i a recer d'una paret de roca per la que es filtra l'aigua en diversos punts. En dos d'aquests punts, força separats, hi ha col·locats dos brolladors, envoltats de molsa. A l'entorn de la font hi ha diverses pedres de grans dimensions col·locades com taules i un cartell metàl·lic amb el nom de la font. Envolten la font boixos, avellaners i pollancres. | 08004-88 | Sector central del terme municipal | 'Aquesta font va ser la principal font d'Alpens durant molts anys. A la banda del rec que dóna al poble hi ha la font. Abans era molt ben cuidada: amb uns fogons per cuinar adossats a la roca, i amb dues taules de pedra (una llarga, i l'altra més o menys rodona) i amb seients també de pedra. També hi havia un safareig que aprofitava l'aigua que baixava de la font. Molts anys abans, la gent del poble hi anava a rentar roba. Del meu temps, em sembla que aquest safareig ja no servia per a res. Aquesta part del rec pertany a la província de Barcelona, i l'altra part, on hi ha un pla força bonic, a la província de Girona' (Text de Josepa PLANS i SAYÓS) (GDT:2005) | 42.1202900,2.1073500 | 426212 | 4663518 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37647-foto-08004-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37647-foto-08004-88-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons es recull en el llibre editat pel Grup de Defensa del Ter 'Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès' actualment la font deixa de rajar fàcilment quan hi ha secada, a diferència del que era habitual antigament. En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava.Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de l'any 2006 la font del Pi presentava un índex de nitrats d'1.9 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37648 | Font de la Palmerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-palmerola | La font està ben condicionada, tot i que l'espai a on es troba no permet un ús lúdic de la font. | La font de la Palmerola està situada al nord-est del nucli urbà, a l'altre costat de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que surt de la carretera BP-4654 en el punt conegut com el collet de la Batallola. Des d'aquí, s'ha de seguir la pista que descendeix en direcció nord-oest fins a trobar la font, just a l'esquerra de la pista forestal. Es tracta d'una font petita que no té un espai al voltant on poder seure ja que es troba a tocar, literalment, de la pista forestal. La font consisteix en un petit dipòsit, situat sota una petita balma, del que en surt el brollador. Envoltant la font trobem boixos, algun avellaner i cua de cavall, principalment. | 08004-89 | Sector central del terme municipal | 42.1226000,2.1044000 | 425971 | 4663777 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37648-foto-08004-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | En el moment de la visita a la font (maig del 2006), aquesta no rajava. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37649 | Font del Sidro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sidro | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal. | La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font. | 08004-90 | Sector central del terme municipal | 42.1229700,2.1017700 | 425754 | 4663820 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37650 | Font de Serrallonga de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-serrallonga-de-baix | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està neta de vegetació però convindria habilitar l'espai proper ja que actualment l'accés al brollador no és fàcil. | La font de Serrallonga de Baix està situada uns 150 metres a l'est de la masia que li dóna nom, a recer de la carena que formen el Puigdon i el Puig Cornador, on es troba també l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 en direcció a Sant Pere de Serrallonga. Després de seguir la pista ascendent uns 1000 metres, s'arriba a un trencant, a mà esquerra, que condueix a l'església de Sant Pere de Serrallonga passant per la masia de Serrallonga de Baix. Pocs metres després d'agafar el camí es troba, a mà esquerra, la font. La font està formada per una pedra recoberta de molsa semblant a la d'un desguàs antic, de la que en brolla l'aigua. L'espai del davant, està ocupat per una zona molt humida plena de pedres que permeten passar-hi. Una mica més avall, l'aigua de la font va parar a un rec que forma un gorg just uns metres sota de la font. | 08004-91 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Serrallonga de Baix, ubicada a uns 150 metres. | 42.1378500,2.0789100 | 423882 | 4665492 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37650-foto-08004-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37650-foto-08004-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Serrallonga de baix presentava un índex de nitrats de 0.2 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37652 | Font del Vedellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vedellar | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es conserva en bon estat tot i que, segons el cabal que porta el rec que hi passa just davant, la font resulta inaccessible. | La font del Vedellar està situada uns centenars de metres al nord-oest del nucli urbà, al punt on convergeixen la solana de la Llena i la baga del serrat del 'Sargento'. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia a la carretera BP-4654 a l'altura del trencant que condueix a la masia del Soler però al costat contrari. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a uns prats on antigament hi havia ubicat l'àrea d'esports d'aventura Venivol. A la part baixa d'aquests prats, per on passa un rec, és a on es troba la font, amagada sota una balma. La font està formada per una petita bassa de forma rectangular excavada a la roca, de la que en surt aigua. Es troba a la banda sud del rec, tot i que a tocar d'aquest. La font queda protegida per una balma formada per una roca de dimensions imponents, molt inclinada en alguns punts. La font, quan el cabal del rec és important, queda literalment dins del rec, dificultant-ne, o impossibilitant-ne, l'ús normal. L'entorn de la font, delimitat al darrera per la paret de roca natural, està dominat per vegetació de ribera. | 08004-93 | Sector oest del terme municipal | 42.1237100,2.0896200 | 424750 | 4663913 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37652-foto-08004-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Vedellar presentava un índex de nitrats d'1.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37654 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra | La font es troba neta de bardisses. | La font Negra està situada prop de la carretera BP-4654, a menys de 50 metres d'aquesta, just abans d'arribar a la 'Casilla' dels peons. S'accedeix a la font a través d'un corriol d'escassos 50 metres que descendeix ràpidament entre boixos des d'un revolt de la carretera BP-4654. La font està formada per un dipòsit recobert amb ciment i tapat parcialment amb molsa, del que en surten a la part davantera, dos brolladors de plàstic blau. Al voltant hi ha un seguit de lloses formant uns graons d'accés, un pedrís i un petit canal a través del qual s'escola l'aigua sobrant de la font. L'entorn de la font, dominat totalment per boixos, és especialment ombrívol ja que l'espessor de boixos que hi ha deixa passar comptats rajos de sol entre les seves branques i fulles. | 08004-95 | Sector oest del terme municipal | 42.1314000,2.0767300 | 423694 | 4664778 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37654-foto-08004-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37655 | Font de Comià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comia | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font està neta de vegetació i ben conservada, tot i així l'accés no és l'ideal i la senyalització és inexistent. | La font de Comià està situada a l'extrem nord-oest del terme municipal, al nord de la masia que li dóna nom i a la vessant nord de la serra a on es troba la masia de Comià i l'església de Sant Pere de Serrallonga. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que s'inicia en un pla que hi ha al costat de la masia de Comià. Després de seguir la pista uns centenars de metres s'arriba a un punt, a l'esquerra de la pista, a on s'ha de travessar un filat elèctric i seguir un corriol estret que descendeix uns 35 metres per la zona obaga fins arribar a la font. La font està formada per un dipòsit excavat a la roca, amb una obertura de volta de maó, i una petita bassa uns dos metres a l'esquerra. En aquesta bassa, de forma quadrangular i delimitada als quatre costats per murs que no superen els 40 centímetres, s'hi troba el brollador, totalment recobert de molsa. Les dos parts de la font: el dipòsit i el brollador, estan connectats per un tub de PVC mig soterrat. L'entorn de la font, delimitat al darrera per una paret de roca natural, és molt humit ja que es troba en una baga especialment humida i està dominat per boixos, amb maduixers i lloreret als sotabosc. | 08004-96 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, Comià, ubicada a uns centenars de metres. | 42.1383900,2.0694400 | 423100 | 4665561 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37655-foto-08004-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37655-foto-08004-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de Comià presentava un índex de nitrats d'1.2 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37656 | Font de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba recoberta de molsa i envoltada per un filat elèctric. | La font de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 125 metres a l'est de la masia que li dóna nom i pocs metres sota la balma de la Vall. S'accedeix a la font a través d'un corriol que surt del costat est de la masia de la Vall i descendeix ràpidament entre boixos en una petita vall amb força pendent. La font està ubicada a recer d'una balma per sobre de la qual passa un torrent. Sota la balma, de forma semicircular, hi ha un gorg al costat del qual hi ha la font. La font està formada per una brollador i una aixeta que sobresurten d'una paret de roca totalment recoberta de molsa, a la part esquerra de la balma. L'entorn de la font, dominat per l'abrupte curs del torrent que hi passa i que uns metres més avall passa també per la balma de la Vall, és especialment ombrívol ja que els boixos i especialment els freixes que hi ha deixen passar entre les seves branques i fulles, comptats rajos de sol. | 08004-97 | Sector sud del terme municipal | Aquesta font proveïa antigament la masia que li dóna nom, la Vall, ubicada a uns 125 metres i també als habitants de la balma de la Vall, situada a pocs metres de la font, i que al llarg del temps va tenir diversos habitants entre les seves parets. | 42.1138400,2.1039100 | 425920 | 4662804 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37656-foto-08004-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37656-foto-08004-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats de 0.7 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable.En el moment de la visita (juny de 2006) la font no rajava, tot i que la humitat es filtrava a través de la molsa. | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37657 | Font de l'horta de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-de-la-vall | Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. | La font es troba totalment recoberta de bardisses fins al punt que no es possible accedir al brollador. Tot i així, l'estat de conservació del safareig de pedra és relativament bo. Convindria netejar i condicionar l'entorn. | La font de l'horta de la Vall està situada uns centenars de metres al sud del nucli urbà, a uns 250 metres a l'oest de la masia que li dóna nom. S'accedeix a la font a través d'una pista forestal que descendeix des del nucli urbà passant per la font Bona o bé per un corriol que surt de la masia de la Vall. En qualsevol dels dos casos s'ha d'agafar un corriol que descendeix uns metres per sota la pista forestal fins arribar a la font. La font està formada per un gran safareig de pedra construït amb carreus treballats, amb amples batedors als costats. Actualment el safareig està mig colgat per la vegetació de manera que no s'arriba a veure el brollador. Tot i així es sent el raig constant que surt del brollador, amagat entre la bardissa. L'entorn de la font, ubicada en una vessant amb força pendent d'una petita vall, al fons de la qual passa la riera Gavarresa, és molt humit i amb una vegetació molt espessa. | 08004-98 | Sector sud del terme municipal | Antigament, aquesta era una font utilitzada tant pels habitants de la propera masia de la Vall, com pels habitants del nucli d'Alpens, que venien a beure aigua o a rentar la roba especialment en època de secada, quan les fonts més properes al nucli no rajaven. | 42.1137100,2.1005400 | 425641 | 4662793 | 08004 | Alpens | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37657-foto-08004-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font de l'horta de la Vall presentava un índex de nitrats d'16.9 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable, tot i que a partir de 50 mg/l es considera una font no potable, segons l'Organització Mundial de la Salut.Segons fonts orals, és una font que a més de proveir una aigua especialment bona, sol rajar sempre, fins i tot en èpoques de secada. | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37660 | Camí ramader I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-i | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. TORRES J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | Es denoten trams força concorreguts per motoristes provocant l'erosió, el desgast i malmetent els entorns naturals pels quals passa el camí ramader. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta I, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug. El camí que prové del Penedès passa per Manresa, Sant Fruitós de Bages, Avinyó i entra al Lluçanès per Sant Feliu Sasserra, la Torre d'Oristà, Santa Creu de Joglars, Beulaigua, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Alpens (AADD; 2000). El camí ramader travessa el terme de sud a nord passant pel sector central. Entra a Alpens pel collet de Perotet procedent del terme municipal de Lluçà, i segueix la pista forestal que ve de Santa Eulàlia de Puig-oriol en direcció Alpens. Aquesta pista coincideix en traçat amb el camí ral de França i el camí ral de Manresa a Ripoll que enllacen a Santa Creu de Joglars i van paral·lels amb el camí ramader fins Alpens. El camí continua seguint la pista prop del roure gros del Graell, i s'avança passant per la gran masia del Graell, la qual constituïa una casa de parada i acolliment dels pastors i els ramats transhumants. Al Graell, quan ja hi havia un ramat que ocupava el corral es podia fer nit en un planell d'herba i una bassa on es podien abeurar les ovelles. Era una returada, on els pastors i ramats hi podien passar fins a tres nits si ho creien convenient. El camí avança per la carena paral·lel a la pista forestal i continua passant pel collet del Vedellar fins al Casó. En aquest punt s'enllaça amb la carretera BP-4654 i es continua en direcció nord-oest fins a trobar el trencant a mà dreta de la masia de Torrats, zona on s'enllaça amb la ruta III que també discorre pel terme municipal d'Alpens. El mas Torrats també era un important recer de sojorn dels ramats i dels pastors que es desplaçaven pels camins de transhumància. Des del mas Torrats hi ha una pista que continua cap a la dreta, vers l'espectacular Rocadepena, i també comunica amb Puig-empí, Enfruns, i coll Tallat. El camí ramader, però, agafa un vell viarany que s'enfila cap a l'esquerra de Torrats. El camí puja enmig del bosc a través d'un corriol amb un desnivell força accentuat que desemboca en un sender. A patir d'aquí el camí comença a planejar, i es transita per alguns sectors on el camí encara conserva el seu antic empedrat. Es continua en direcció nord vorejant per ponent el collet de l'Oració i el serrat de l'Àliga fins arribar el mas Soler. S'avança continuant cap al nord passant pel coll i la roca de la Bruixa, des d'on es divisa a la dreta el Puig Cornedor i els emprius de coll de Soler, lloc on el camí ramader deixa el terme municipal d'Alpens. A partir d'Alpens el camí ramader travessa la vall de les Lloses, la serra de Tubau i segueix cap a Palomera, el coll de Merola fins a Castellar de n'Hug, en el camí cap al Pla d'Anyella. | 08004-101 | Sector sud, central i nord del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37660-foto-08004-101-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Hi ha una altra versió del camí ramader feta per Jaume Sala i Sivilla que descriu el camí d'Alpens a les Llosses. Aquest camí ramader passaria per la masia de Torrats i seguiria la pista cap a Rocadepena, font de Matamosses i Joncarons, pujant sempre dret fins a la carena a l'altura de Coll de Soler. En aquest punt enllaçaria amb el camí ral de França que des de la masia de Torrats pujaria per la banda solella cap al Collet de l'Oració i el Coll de la Bruixa. Aquest tram de camí ral de França és el que s'ha identificat des del Grup de Treball de Transhumància del Solc i des del Centre Excursionista de Castellar com a camí ramader. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37661 | Camí ramader III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-iii | AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000. AADD, Travessa Castellar - Pla d'Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003. Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d'edició). | L'estat de conservació és heterogeni amb trams ben conservats i d'altres amb poc ús habitual. | El camí ramader que passa pel terme municipal d'Alpens forma part de la Ruta III, rutes identificades pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC que passen pel Lluçanès. Aquesta ruta que prové del Vallès va en direcció a Alpens enllaçant amb la Ruta I cap a Castellar de n'Hug i és la única que registra, encara, algun moviment transhumant. Travessa el Moianès, passant prop de Moià en direcció al Puig Rodó i Fontfreda, punt on entra al Lluçanès. El camí segueix en direcció a Alboquers, el Puig Permanyer (d'on surt la ruta IV cap a Olost), Sant Bartomeu del Grau (on s'hi incorpora la ruta IV procedent de la Plana de Vic), els Hostalets de Sobremunt, Sant Agustí de Lluçanès i Alpens. El camí ramader que prové de l'Alou (municipi de Sant Agustí de Lluçanès) entra al terme municipal d'Alpens a la zona de Pedres Negres on s'hi troba una bassa d'abeuratge dels ramats transhumants. Es travessa la carretera BP-4654 i es passa per la desapareguda masia de Pedres Negres, antic hostal situat al peu del camí ramader. Es continua contornejant un camp a través d'una camí força més dilatat que segueix paral·lel a la carretera. S'avancen uns quatre-cents metres i es creua la pista que condueix a la masia del Colomer i a l'ermita romànica de Sant Pau del Colomer; s'avança superant un tram força pedregós seguint paral·lelament la carretera que condueix a Alpens. El camí continua seguint el serrat de la Solana, superant els diferents turonets, fins arribar a la roca de la Lluna, punt en el qual es travessa la carretera i es segueix pel camí ramader que es desplega a la dreta uns metres més endevant. Avancem pujant la Serra, des del qual es pot divisar el nucli d'Alpens que queda a l'esquerra, i prosseguim fins al pedró de Sant Antoni. A uns dos-cents metres trobem la masia de Montjuïc que voregem per la dreta; continuem travessant tres collets rocosos fins arribar a la masia de Torrats, antiga casa de parada dels pastors i ramats transhumants, punt on s'enllaça amb la Ruta I. | 08004-102 | Sector est i central del terme municipal | Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats de des del mar cap a muntanya per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor). Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. És el cas d'Alpens que celebrava el dia de la fira ramadera el dia 25 de març. Un altre conseqüència va ser l'emplaçament d'hostals al llarg del camí, a d'Alpens hi havia l'hostal de Pedres Negres, situat a l'extrem sud-est del terme municipal, al peu de la carretera BP- 4654 i que actualment ja no existeix. | 42.1256800,2.0977800 | 425427 | 4664124 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37661-foto-08004-102-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 2 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37663 | El sastre d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. | Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. | El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) | 08004-104 | Sector est del terme municipal | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 37664 | Toquem a bon temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toquem-a-bon-temps | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002. | El tocar les campanes a bon temps, és recordat per bona part de la gent gran del poble, ja que es va realitzar fins a mitjans del segle XX. | 'Toquem a bon temps' és una rondalla que narra com es tocaven les campanes a Alpens per a protegir-se del mal temps. N'hi ha una versió editada al llibre 'El Lluçanès màgic', que és la que transcriurem a continuació però n'existeixen diverses versions, una de les quals, força diferent, editada dins del llibre 'Bruixes a la Catalunya interior' amb el títol: La bruixa d'Alpens i la sabata de mossèn Josep. 'Generalment la cultura rural, que posa en relleu les relacions entre la gent i la natura, s'atribueix una gran importància als actes de protecció davant d'una hostilitat ambiental que cal conjurar. En aquest sentit, les creences populars són tan fortes i els comportaments estan tan arrelats que han exercit de bell antuvi una poderosa i constant influència en el clergat local. La memòria alpensina evoca amb la dita toquem a bon temps, el moment en què els temporals de pedra amenaçaven el terme venint de la banda nord-llevantina. Per exorcitzar el perill que venia, atribuït a la intervenció malèfica de les bruixes, el poble tenia l'instrument necessari: la campana gran, coneguda com la Maria o la Mariassa, que era també la més vella de les que hi havia a Alpens. Es creia que els tocs de la Mariassa eren efectius - és a dir, s'allunyaven les pedregades - sempre que aquestes no haguessin traspassat la carena de Santa Margarida de Vinyoles, el Puigcornador o el Puigdon, que marcaven les fronteres del terme. Calia, per tant, fer els tocs molt abans que el temporal entrés al terme. Davant de situacions com aquestes, en què el pobles eren conscients de la seva dependència respecte a la natura, a la qual estaven sotmesos econòmicament, Alpens tenia la fama de ser un poble exigent i primmirat, raó per la qual els seus habitants no toleraven ni el més petit descuit al seu capellà o campaner, sospitosos de portar-los la desgràcia si els esmentats tocs no es feien a temps. Amb els tocs de la Mariassa s'intentava delimitar la zona del propi terme, molt protegida i sacralitzada en gaudir de la intercessió divina, per tal d'aïllar-la dels estralls climàtics originats per les forces malignes. No és estrany, doncs, que la memòria popular recordi el diàleg entre les bruixes, aplegades dalt del Puigdon, i els núvols carregats de tempesta. Aquí, al cim, les bruixes els instaven a avançar sobre Alpens: 'Camineu, camineu!', cridaven amb insistència. Davant dels tocs de la Mariassa, però, els núvols quedaven frenats: 'No podem, no podem!'. També s'han cregut sentir els crits paorosos de les bruixes, davant de la ineficàcia dels seus esforços malignes: 'Marxem, marxem, que la Mariassa d'Alpens ja toca!' | 08004-105 | Nucli urbà. Plaça de l'església, 4. Alpens | La idea d'allunyar les pedregades amb el toc d'una campana no és única d'Alpens. Popularment s'ha cregut que amb sorolls estridents (com el toc d'una campana o el dispar d'una escopeta) s'esbargien les bromes que portaven la tempesta. Per aquesta raó a Alpens es tocava a bon temps, és a dir, abans que arribés la pedregada. | 42.1192300,2.1007100 | 425662 | 4663406 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37664-foto-08004-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Tal com es recull en el llibre 'El Lluçanès màgic', es creu popularment que l'última vegada que es va tocar a bon temps a Alpens, el dia de Sant Pere de 1948, va caure un llamp al campanar de l'església. | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37665 | La roca dels encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-dels-encantats | AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984. | La llegenda és coneguda per tots els alpensins. El ball dels Carlins també fa referència, en un moment, als encantats de Rocadepena, demostrant així la vigència i difusió de la llegenda a tots els vilatans d'Alpens. | La llegenda de la Roca dels Encantats prové del seu monument singular, la Rocadepena situat uns centenars de metres al nord del nucli urbà. Era costum el dia de Corpus engalanar amb rams de boix els carrers del poble per on passava la processó. S'explica que una nit un pare cridà el seu fill, que jeia al llit. 'Lleva't, Josep que demà és Sant Joan i demà passat Corpus, i anirem a buscar boix!'. El pare i el fill sortiren de casa seva ben aviat, abans de fer-se clar, i s'encaminaren al bosc per anar a tallar boix. Passaren de nit davant de la Rocadepena i sentiren uns grans plors. Esporuguit, el fill preguntà què era tot allò, però el seu pare, mostrant-se ben indiferent als gemecs, l'animà a tirar amunt. Quan ja eren situats a l'altra banda d'aquest mur petri sentiren aleshores rialles. El pare i el fill feren els feixos de branques de boix i se'n tornaren al poble. En passar per davant de la Rocadepena no van sentir res perquè ja era clar (AADD:1998) | 08004-106 | Sector nord del terme municipal | La vigília de sant Joan és el dia de l'any més intens de costums i creences. La majoria de pobles de la civilitzacions antigues celebraven aquest dia el solstici d'estiu, el moment de l'any que el Sol es troba al punt més alt i quan és visible per més espai de temps. És, per tant, el dia més llarg i la nit més curta de l'any. Era general creure en la virtut de les herbes que aquesta nit cobraven gràcies i valors excepcionals i extraordinaris (AMADES, J:1984) | 42.1280100,2.0995100 | 425573 | 4664382 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37665-foto-08004-106-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Pere Mestre, Daniel Planes i Josep Albert Planes van extreure aquesta llegenda, tal com aquí està explicada, de Palmira Casademunt i Heras i Lluís Montferrer i Badia, d'Alpens.Les fotografies 1 i 2 han estat extretes de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37666 | Cançó dels carlins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-dels-carlins | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó dels Carlins té l'origen en el càntic de les tropes carlistes en l'anomenada Batalla d'Alpens que enfrontà les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Suara reposàvem al veïnat de l'Alou: seguim amb la marxa ja hem reposat prou. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... I el que recula, valent no serà si bé la columna haurà de rutllar. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Anem cap Alpens allargant el pas que avui no se'n torna ni un soldat ras. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Arribant al poble ja dos van tirant. l'Huguet ens anima: minyons endavant! TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... Que en serà la glòria, que en Savalls ha dit: que avui és el dia de matar el cabrit. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... El poble és a prop, minyons no fem crits enmig del blat de moro hi ha soldats ajupits. TRUMLARALARA TRUM trumlaralara lala... | 08004-107 | Sector est del terme municipal | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonejar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1046100,2.1263500 | 427765 | 4661760 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37667 | Cançó del Cabrinetty | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-cabrinetty | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó del Cabrinetty té l'origen en el recorregut que van fer les tropes governamentals perseguint el bàndol carlista fins Alpens, lloc on es produí l'anomenada Batalla d'Alpens en la qual s'enfrontaren les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i les tropes carlistes comandades per Francesc Savalls, en el marc de la Tercera Guerra Carlina. La cançó diu així: Vosaltres de Súria gran ditxta teniu que del Cabrinetty ja os en despediu. La jornada és llarga fins a Sant Feliu formats a la plaça Cabrinetty diu: Vosaltres soldats bé em sereu constants per matar la Blanca i també en Savalls. Feren un poc d'alto al passar per Prats I a Alpens arribaren molt fatigats. No s'ho esperaven, quina mala sort! perquè el Cabrinetty van ferir de mort. | 08004-108 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra.La imatge s'ha extret del llibre: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37668 | D'Alpens n'és filla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla | XIX-XX | La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. | La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! | 08004-109 | Nucli urbà | Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37669 | Festa de les Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-caramelles | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. http://www.festes.org | Les Caramelles són unes cançons populars i de caire religiós i festiu que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Un grup de cantaires es situa al peu del balcó de les cases de la gent del poble i canta les cançons. Una cistella, lligada al capdamunt d'una llarga vara i tota adornada amb cintes, arriba fins al balcó de l'homenatjat el qual, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. A Alpens encara es celebra la festa de les Caramelles, també conegudes com a Camilleres. Antigament la gent del poble anava a cantar les cançons per les masies del municipi portant un cistell per recollir els donatius que acostumaven a ser productes de la terra o diners. Actualment ja no es passa per les masies i les caramelles són cantades al nucli urbà d'Alpens per dos grups de cantaires: el grup d'adults, alguns dels quals pertanyen al grup de Cantaires d'Alpens, i el grup de joves, vestits amb faldilles de flors i camisa blanca les noies, i pantalons negres de vellut, camisa blanca, faixa i barretina vermelles els nois. Quinze dies o un més després amb fruit dels donatius aconseguits s'acostuma a organitzar un dinar popular, conegut com el dinar de Caramelles, que es fa a l'esplanada on s'ubicava la desapareguda masia de Pedres Negres. És un dinar a base de carn a la brasa i amanides. | 08004-110 | Nucli urbà | La festa de les Caramelles és una festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Catalunya Nova, en què una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. En el seu origen els caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Amb el que es recapta es fa una gran berenada. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc.). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. Tradicionalment les colles sortien Dissabte de Glòria després de la Vetlla Pasqual, a la nit, però en l'actualitat també surten Diumenge i Dilluns de Pasqua. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37669-foto-08004-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Antigament els caramellaires només podien ser homes. És mitjans del segle XX que s'hi incorporaren les noies.Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. | 62 | 4.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37670 | Focs de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/focs-de-sant-isidre | AMADES, J, Costumari Català. El curs de l'any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A, 1983. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998. | Avui en dia a Alpens no es celebra la revetlla dels Focs de Sant Isidre. | Els focs de Sant Isidre s'encenien a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos. Els pagesos veneraven el seu patró, el dia 15 de maig, per tal de beneir els camps i les eines de treball. Les fogueres, però, s'encenien al vespre del dia 14 de maig quan el sol es ponia després d'haver recollit durant tot el dia fustes, troncs, mobiliari vell i altres objectes que poguessin cremar. Antigament cada masia encenia la seva foguera, d'aquesta manera, multitud de punts de llum il·luminaven les zones rurals quan es feia fosc. | 08004-111 | Nucli urbà | Segons Joan Amades, Sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de Sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a Sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com Sant Galderic (pagès occità), Sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com Sant Nin i Sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya. Amades esmenta que pel Lluçanès i pel Ripollès, les pagesies i masies aïllades, cap al tard encenien quatre grans fogueres, encarades als quatre vents. Una d'elles, la més grossa, l'encenien davant de la porta. Molts dies abans la mainada voltava pels camps per recollir les herbes dolentes i plantes parasitàries i arreplegava troncs, branques i fustes per encendre la foguera. Es creia que aquestes fogueres esquivaven els mals esperits que podien desbaratar les collites, i guardaven la gent, el bestiar i les cases de mal donat i d'embruixament. L'encesa es feia per ordre d'antiguitat. La primera era la masia més gran o més antiga, i al seu darrera seguien les altres. A les contrades on hi havia una ermita, la primera foguera l'encenia l'ermità davant de la capella. Pel Lluçanès era corrent que la mainada saltés les fogueres mentre es cantava una cançó, com es fa amb les fogueres de Sant Joan. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La festa de l'encesa de les fogueres feia al·lusió a la tradició segons la qual, Sant Isidre va encendre una gran foguera per tal del convèncer els infidels i gent descreguda, despertant en ells la flama de la fe. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37671 | Aplec de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Es continua celebrant l'aplec a l'església de Sant Pere de Serrallonga. | L'aplec de Sant Pere es celebra el diumenge més proper al dia de Sant Pere Apòstol, que és el 29 de juny, a la petita església de Sant Pere de Serrallonga, en honor al seu patró. Antigament advocaven a Sant Pere Màrtir, 29 d'abril, dia en què se solia fer una benedicció del terme per tal d'allunyar les pedregades. Aquest sant també era el patró dels pubills d'Alpens els qual a mitjans dels anys 50 del segle XX organitzaven sopars per 'honorar al patró i lamentar les seves penes'. Des de fa uns 8 o 10 anys l'Ajuntament d'Alpens organitza l'aplec, on s'hi reuneixen els fidels i veïns d'Alpens, i que s'inicia amb una caminada que té punt de partida a la Fonda del nucli urbà. Un cop a l'església de Sant Pere de Serrallonga es procedeix a celebrar la missa, es canten els goigs en honor al Sant i clou l'aplec amb un esmorzar popular. | 08004-112 | Sector nord-oest del terme municipal. Església de Sant Pere de Serrallonga. Alpens | 42.1375800,2.0754500 | 423596 | 4665465 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 37672 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major | Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | Hi ha molta participació tant dels vilatans com espectadors d'altres pobles. | Els alpensins celebren la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre. Tot i que no hi ha un programa d'activitats que es repeteixi any rere any, hi ha una sèrie d'activitats que es mantenen, són actes de caràcter tradicional i també de més innovadors, fruit de la renovació de cada any, que no trenquen però amb la tradició del poble. Els principals actes es realitzen el dissabte i el diumenge, que són els dies en els que es concentren els actes que tenen un caràcter marcadament tradicional, històric i popular. El dissabte és el dia dels diables de Rocadepena que protagonitzen el ball de Carlins, recreant el fet històric de la batalla que succeí a Alpens a finals del segle XIX, entre les tropes governamentals comandades pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls; el ball de nans i els versots. Els segueix un gran correfoc que enllaça amb la tradició màgica i ancestral del poble d'Alpens envoltant als presents amb una atmosfera de foc i color. El diumenge, el propi dia de la festa Major, es celebra la missa solemne en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià, a l'església de Santa Maria d'Alpens. És també el dia que vilatans, convidats i espectadors esperen amb gran afició el ball de la dansa alpensina, dansa d'origen senyorial, que es balla a la plaça Major. La dansa alpensina és un dels actes que dona més personalitat a la festa Major d'Alpens, on hi participen tant els balladors del poble com la gent que prové de fora. Al llarg de la festa Major també es realitzen diverses activitats de caràcter lúdic, esportiu i cultural en diferents punts del nucli urbà, que varien en funció de la programació de cada any. | 08004-113 | Nucli urbà | En els primers anys del segle XX, la festa Major d'Alpens va guanyar fama a tota la comarca gràcies a l'obertura al 1928 del cafè teatre Casino, fet construir per Miquel Casals conegut com 'en Patllari'. Durant els anys 30 s'hi van representar, per la festa Major, les millors obres i amb els actors de més prestigi, òperes i 'sarsueles' sobretot, ja que el mecenes exigia que les representacions fossin fetes sense rebaixar ni una mica la qualitat que es donava a Barcelona. Després esclatà la Guerra Civil, i en les festes d'aquella època es va representar 'Terra Baixa' d'Àngel Guimerà. Llargs anys de la dictadura van lliscar grisos i apagats, tot i que cada any, però, van continuar fent-se bona part dels actes de la festa Major. La represa més important va ser a partir dels anys 70 quan un grup de joves de la vila es va fer càrrec d'organitzar la festa Major i li va donar una bona embranzida. A part de les activitats religioses, oficis solemnes i cantats que es celebraven en honor als sants patrons, també hi introduïren activitats esportives com els partits de futbol. Van ser anys de grans gentades que li van donar de nou renom a la festa Major i per extensió al poble d'Alpens. També s'organitzaren, més actualment, competicions i jocs variats, així com altres activitats: baixada d'andròmines, gimcana de cotxes, caminades, curses, excursions. El casino es continuà utilitzant per a representacions i activitats culturals en el marc de la festa Major, amb la participació del grup de teatre local 'L'Escambell', fent-hi sardanes i balls (de tarda i nit), concursos de botifarra (cartes), i acompanyaren la festa Major, durant uns anys, els gegants sortint en cercavila per tot el poble. | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37672-foto-08004-113-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Originalment Alpens celebrava la festa Major en honor a la seva patrona Santa Maria. Després es canvià i es passà a celebrar la festa Major en honor als copatrons Sant Cosme i Sant Damià. | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 37677 | Dinar de Carnestoltes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dinar-de-carnestoltes | BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball. | 08004-118 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 37678 | Fira del Jovent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-jovent | <p>- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.</p> <p>- PLANES, J.A, Alpens. <em>Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins</em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> | XVIII-XXI | La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble. | <p>La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.</p> <p>Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el <em>Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797</em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.</p> <p>Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.</p> | 08004-119 | Nucli urbà | <p>La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat <em>Camí ramader de Marina</em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. </p> <p>Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.</p> <p>Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.</p> | 42.1193900,2.1005900 | 425652 | 4663423 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-20 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org | 2116 | 4.1 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 37680 | Arxiu Vilarmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau | XX | L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. | 08004-121 | Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). | 42.1193500,2.1010600 | 425691 | 4663419 | 08004 | Alpens | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. | 56 | 3.2 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 37684 | Pont del molí del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-colomer | Diverses pedres s'han desprès de la volta. El pas superior també presenta zones del terra escorxades per l'aigua. | El pont del molí del Colomer està situat al límit amb el terme municipal de les Llosses salvant el pas de la riera de Matamosses. És un pont robust construït amb maçoneria de pedra que alterna grans i mitjanes pedres irregulars sense treballar. Les mesures del pont són: uns 13 metres de llargada de pas, 4'20 metres de d'amplada i uns 4 metres d'alçada. És un pont d'un sol ull de 3'20 metres de diàmetre, amb base i volta d'arc rebaixat de pedra, en la que s'hi observen reforços moderns en formigó. | 08004-125 | Sector sud-est del terme municipal | El pont del molí del Colomer era el pas sobre la riera de Matamosses que comunicava el molí del Colomer (actualment inexistent) i el molí de Baix (en terme municipal de les Llosses) amb diverses masies del terme municipal d'Alpens i les Llosses. | 42.1126900,2.1260000 | 427745 | 4662658 | 08004 | Alpens | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37684-foto-08004-125-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El pont del molí de Colomer es troba en el punt on conflueixen els termes municipals de les Llosses, Alpens i Sora. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 39870 | Albereda de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-la-mina | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XX | Els pocs peus d'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d'altres han estat tallats per la seva forta inclinació. | Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 20 a 25 m d'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m. | 08005-1 | Antic abocador de la Mina | 41.6707800,2.2589700 | 438314 | 4613490 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 39871 | Roure de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-boadella | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | S'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l'espècie. | Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys. | 08005-2 | Proximitats de la Bassa de la Boadella | 41.6624000,2.2488300 | 437462 | 4612567 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39871-foto-08005-2-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 39872 | Alzina de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-boadella | PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla | XIX | S'observa una gran proliferació de plantes enfiladisses al seu tronc, principalment heures. A la llarga, això podria ser un factor de pèrdua de salut ja que aquestes espècies podrien arribar a estrangular l'arbre | Alzina d'uns 135 anys d'edat, de 20-25 m d'alçada, amb Volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 75-80 cm, diàmetre de 78 cm i un perímetre de capçada de 56,5 m | 08005-3 | Proximitats de la Bassa de la Boadella | 41.6624000,2.2488300 | 437462 | 4612567 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39872-foto-08005-3-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6808,42 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/