Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 74089 | Gorg de la font d'en Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-font-den-pinos | <p>El gorg de la font d'en Pinós és un clot situat al riu Congost, davant de la font d'en Pinós. Es tracta d'un espai precedit per formacions rocoses, amb la part central erosionada per l'aigua, que cau fins al gorg. Aquest té una amplada considerable i és de forma pràcticament circular. A l'entorn pràcticament no hi ha vegetació, llevat d'algun exemplar de plàtan.</p> | 08014-149 | Riu Congost | 41.7716400,2.2462600 | 437354 | 4624697 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 74095 | L'Avencó d'Aiguafreda i l'Avencó de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenco-daiguafreda-i-lavenco-de-bigues | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau. CARDONA, F.; DE ARRIBA, A.; CUENCA, J. (2012). 'De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani', Exploracions. Núm. 20. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia.</p> | XIX | <p>Segons tradició popular, l'aigua de la riera d'Avencó és engolida prop del seu aiguabarreig amb el riu Congost per brollar de nou al terme de Bigues i Riells, en un indret també conegut com l'Avencó, prop de la casa Noguera. Malgrat el primer conflueix al Congost i el segon al Tenes i que entre tots dos fenòmens hi ha més de 10 quilòmetres i els cingles de Bertí, es creu que les aigües comuniquen de forma subterrània. El nom d'Avencó està documentat per primer cop en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898, i es creu que és la saviesa popular que en relacionar tots dos fenòmens, van denominar la sorgència de Bigues amb el mateix nom. Segons expliquen, quan la riera d'Aiguafreda baixa plena, l'aigua brolla amb més força a Bigues, encara que a la vall del Tenes no hi hagi plogut gens.</p> | 08014-155 | L'Avencó | <p>Aquest fenòmen ja va ser explicat per Pascual Madoz l'any 1845 en el seu 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus possesiones de Ultramar'. També va ser publicat per Maria de Bell-lloc l'any 1882 i uns anys més tard pel geòleg Norbert Font i Sagué, considerat pare de l'espeleologia catalana. Aquest últim va visitar el lloc acompanyat de Francesc Maspons, i va concloure que tanmateix les aigües estaven connectades de forma subterrània. Tot i així, també trobem articles contraris a la relació d'Avencó d'Aiguafreda i de Bigues, com trobem en les diverses edicions del mapa de l'Editorial Alpina. El darrer estudi realitzat per Ferran Cardona, Àngel de Arriba i Josep Cuenca, apunta que a nivell geològic és factible que la creença popular sigui certa. Sigui com sigui, el fenòmen no ha estat comprovat científicament ni s'ha fet una coloració que ho confirmi.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 74098 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla-0 | <p>El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera de Martinet. Es tracta d'un espai envoltat per grans blocs de roca, entre els quals hi ha el salt d'aigua que s'estanca en un petit gorg. És de forma circular i de petites dimensions, motiu pel qual rep el nom d''olla'. Una mica més avall es forma un altre desnivell, amb un altre gorg de forma irregular.</p> | 08014-158 | Riera de Martinet | 41.7885400,2.2542900 | 438038 | 4626567 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'associació Riera de Martinet ha senyalitzat el gorg i han construït un pont de fusta una mica més avall per creuar la riera. Des de fa pocs anys, se'l coneix com el gorg de la Sort. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 74104 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes-0 | <p>Les Fontetes és un naixement d'aigua situat a la raconada d'un torrent. L'aigua brolla del subsòl i s'estanca formant un petit toll d'aigües cristalines. Sobre la sorgència hi ha un cartell indicatiu. Del toll en surt una petita canalització que condueix a una bassa de majors dimensions, on s'emmagatzema l'aigua que sobreeixeix, juntament amb la que pugui portar el torrent de les Fontetes.</p> | 08014-164 | Torrent de les Fontetes | 41.7849000,2.2636700 | 438814 | 4626156 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74104-foto-08014-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74104-foto-08014-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 74105 | Gorg de la Platgeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-platgeta | Presenta poca fondària per l'acumulació de sediments. | <p>El gorg de la Platgeta és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, amb formacions rocoses a banda i banda que delimiten l'espai. Té poca fondària pels sediments de la riera que s'han anat acumulant al llarg dels anys. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera.</p> | 08014-165 | Riera d'Avencó | 41.7689400,2.2673700 | 439106 | 4624382 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Aigües avall hi ha un altre gorg petit, conegut com el gorg dels Ganivets, al qual no s'hi pot accedir. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 74106 | Gorg de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-picamena | <p>El gorg de Picamena és un clot situat a la riera d'Avencó, després del pont de Picamena. Es tracta d'un gorg allargat, d'una amplada considerable. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera que fa que sigui un indret molt ombrívol.</p> | 08014-166 | Riera d'Avencó | 41.7889700,2.2892700 | 440945 | 4626590 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74106-foto-08014-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 74107 | Gorg de les Senyores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-senyores-0 | <p>El gorg de les Senyores és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, delimitat amb grans formacions rocoses que s'hi precipiten verticalment. Per sobre s'hi va construir un petit conducte amb pilars de maó, que el jovent havia fet servir de trampolí.</p> | 08014-167 | Riera d'Avencó | <p>Era conegut amb aquest nom perquè la seva situació amagada va fer que fos el preferit per al bany de les dones.</p> | 41.7671100,2.2652400 | 438927 | 4624180 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74107-foto-08014-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 74108 | Gorg de la Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-resclosa | <p>El gorg de la Resclosa és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un bell racó situat en un dels desnivells de la riera on, passades les restes d'una antiga resclosa, hi ha un salt d'aigua. Aquesta cau en un gran gorg de forma ovalada on hi afloren alguns blocs de pedra.</p> | 08014-168 | Riera de Martinet | 41.7875000,2.2522000 | 437863 | 4626453 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74108-foto-08014-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74108-foto-08014-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 74110 | Balma de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-can-serra | <p>Balma situada sobre el camí de Can Serra de l'Arca, poc abans d'arribar a la masia. Està formada per un gran bloc de pedra sorrenca vermella , que sobresurt per sobre el camí i que forma una petita cavitat a sota.</p> | 08014-170 | Camí de Can Serra de l'Arca | 41.7749000,2.2683500 | 439193 | 4625043 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||||
| 74111 | Balma de Gasuac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gasuac | <p>Balma situada a la zona del Sot Fosc, prop del torrent del Pollancre. Està formada per grans blocs de pedra sorrenca, sota els quals hi ha un caminet i una cavitat de poca alçada. L'erosió causada per l'aigua fa que els blocs presentin formes sinuoses. A l'interior és habitual trobar-hi rat-penats.</p> | 08014-171 | Sot Fosc | 41.7970000,2.2665100 | 439061 | 4627498 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 78904 | El bandoler Matagossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-matagossos | XX | <p>Segons tradició popular, en Matagossos era un bandoler que delinquia per aquests verals. Era fill de Can Serra de l'Arca i vivia amagat al bosc de la casa. Entre les malifetes que li atribueixen, hi ha la col·locació d'una bomba en un local del poble i l'assassinat del masover de la masia de la Figuera. Un caçador va trobar el seu amagatall de manera fortuïta; aquest va revelar el lloc on s'amagava i fou mort allà mateix.</p> | 08014-191 | Aiguafreda | <p>En el registre fet pel Museu de Granollers dels morts de la Guerra Civil, trobem el maqui Pere Serradelarca Pou, àlias Matagossos. Consta que va ser mort per la Guàrdia Civil el 30 d'octubre de 1947.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 78934 | Festa de Tot Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tot-sants | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Tot Sants es celebra cada any el diumenge anterior a la festivitat de Tot Sants. La celebració consisteix en una castanyada popular a la plaça Major acompanyada per una cobla que toca sardanes.</p> | 08014-232 | Aiguafreda | <p>Durant la primera meitat del segle XX, a Aiguafreda ja es celebrava la festa de Tot Sants amb una castanyada popular i vi ranci.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 78936 | Ball del Patatuf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf | <p>AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | Ja no es balla. | <p>El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.</p> | 08014-234 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 78938 | Processó de les lledànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-les-lledanies | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.</p> | XIX-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-236 | Sant Salvador d'Avencó | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 78941 | Ballades al cim de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballades-al-cim-de-tagamanent | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | Es tracta d'una costum desapareguda. | <p>El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.</p> | 08014-239 | Tagamanent | <p>Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 78949 | El Sapinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sapinar | <p>Sapinar o savinar situat a l'indret de les Pinedes, prop de Vilargent. Es tracta d'un bosc de savines que, malgrat l'altitud en què es troba (720 m.), és pràcticament pla. Està força esclarissat, per la distància que tenen les savines i per l'alçada considerable que assoleixen.</p> | 08014-247 | Les Pinedes | 41.7863500,2.2703800 | 439373 | 4626313 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78949-foto-08014-247-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 78970 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-2 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Reis es celebra cada any la nit de Reis a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles amb la tradicional cavalcada, que surt de l'estació de tren. Els infants d'ambdues poblacions reben la comitiva reial amb fanalets encesos. El recorregut acaba a l'Ajuntament, on cada rei fa un parlament i obsequien amb regals a tota la mainada.</p> | 08014-268 | Aiguafreda | <p>La festa es celebra sense gaires variacions des de la primera meitat del segle XX, quan els nens rebien els reis amb atxes, que havien fet tot cantant 'Reis d'Orient, porteu coses, porteu coses, Reis d'Orient, porteu coses a la gent'.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 78971 | Festa de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>La festa de Pasqua és celebrada a Aiguafreda amb les cantades de caramelles el diumenge i dilluns de Pasqua. Els caramellaires fan un recorregut pels principals carrers del poble, tot fent parades per cantar i ballar. En acabat, la mainada passa a recollir la voluntat per les cases.</p> | 08014-269 | Aiguafreda | <p>L'antecedent de la festa el trobem en el cant dels goigs que feia la Confraria del Roser el Dissabte Sant i la nit de Pasqua. Durant la primera meitat del segle XX, els nens i nenes del poble anaven a cantar caramelles per les cases i se'ls donaven ous allà on anaven.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 78972 | Processó de cada diumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cada-diumenge | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.</p> | 08014-270 | Aiguafreda | <p>Era organitzada per la Confraria del Roser.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 78973 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-1 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.</p> | 08014-271 | Aiguafreda | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40526 | Creu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-roser | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu està situada sobre una columna de secció octogonal de 85 cm de diàmetre i 2 m d'alçada, que està suportada per una base que forma tres esglaons decreixents i circulars. El que suporta la columna és una base de pedra. La part inferior de la columna té una anella de ferro. La creu actual és de ferro forjat (90 x 40 cm) confeccionada amb tub de ferro de secció quadrada de poc gruix i fent filigranes al voltant de la creu.</p> | 08016-15 | Nucli vila | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Aquesta creu va ser bastida pels volts del 1760 al peu de l'antic camí Ral i a prop del torrent i el pont del Roser. Els anys cinquanta una antiga creu va ser substituïda pel l'actual. Aquesta és una de les creus més antigues que es conserven a la vila.</p> | 42.2498600,1.8667100 | 406511 | 4678140 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Llorenç Pedrals, va ser la seva primera obra. | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 40527 | Creu del camí de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-paller | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba una mica abans d'arribar a la cruïlla d'on surt el camí que porta a Paller de Dalt, al peu de la carretera al Santuari de Paller o Paller de Baix. Està situada sobre una columna de secció circular que era un antic corró de batre, situada sobre una base formada per dos graons de pedra, amb una alçada total de 2 m. La creu és de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços. La creu va ser forjada per Pere Pedrals i el seu fill Llorenç de Bagà.</p> | 08016-16 | Paller | <p>Aquesta és la tercera creu que s'ha posat en aquest indret. Les dues anteriors es trobaven a la banda oposada de la carretera i eren de ferro forjat posades a sobre d'una columna jònica amb una base de pedra. La primera de les creus data del 1784. L'any 1921, tal i com notificà el rector de Bagà (CABALLÉ, 1999), un home fent punteria a cops de pedra va batre la creu. Aquesta es va substituir per una altra. La primera era metàl·lica, de tija prima. L'any 1962 es va eixamplar el camí i la columna amb la resta de la creu de ferro ja molt malmesa, va quedar colgada pel desmunt. Acabades les obres i per iniciativa de la Unió Excursionista de Bagà, es construí la creu de ferro actual, fent-la igual a la del serrat de l'Om.</p> | 42.2646000,1.8753000 | 407241 | 4679767 | 1962 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Segons la tradició, les noies que pujaven a Paller llançaven pedretes a la creu, tantes com quedessin aturades dalt el repetjó, tants serien els anys que trigarien a casar-se. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 40528 | Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lom | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba a un petit serrat al costat de la masia de la Creu de l'Om, al peu de la carretera de Coll de Pal. La creu es troba sobre una columna de secció hexagonal amb capitell, suportada per una base de pedra quadrada en la que està encastada una creu teutònica de ferro feta d'una sola peça i de forja. Aquesta creu mesura 42 cm x 30 cm, i la columna 1,30 m d'alçada. La creu superior és també de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços.</p> | 08016-17 | Riugréixer. Masia Creu de l'Om. | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Segons la documentació sabem que a mitjans del segle XIV hi havia una capella en aquest indret, de la que l'any 1762 tan sols restava la creu. Durant la postguerra, les voladures que feien els soldats per obrir la carretera van fer caure la primera creu que era de ferro de forma teutònica (que actualment està adossada al bloc de pedra que fa de basament). Els mateixos soldats van refer la creu fent una nova amb pedra. A meitat dels anys setanta va tornar a caure i per iniciativa dels membres de la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà es va reconstruir en ferro forjat i posada damunt la columna amb capitell.</p> | 42.2597800,1.8538300 | 405463 | 4679256 | 1975 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Tot i que la creu superior és dels anys setanta del segle XX, la encastada a la base possiblement dati del segle XIV, moment en que es té documentació de la capella. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 40529 | Creu de la Cogulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cogulla | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>Es troba dalt del turó de La Cogulla, lloc des del que es divisa tot el nucli de Bagà. És una creu senzilla, feta amb tub de ferro de secció circular (12 cm de diàmetre). Té 3 m d'alçada, i els braços fan 1,5 m. Es troba clavada directament al terra. Abans de ser arrencada tenia una aurèola en el punt d'unió dels braços que es va malmetre i es va suprimir en fer la restauració.</p> | 08016-18 | Nucli vila | <p>Va ser construïda l'any 1928 durant les missions. Durant la Guerra Civil va ser arrencada dels seu lloc i llançada al torrent de Paller, on va estar molt de temps, fins que amb l'entrada de les tropes 'nacionals' es va recuperar, restaurar i retornar al seu lloc original. El ferrer Pere Pedrals va ser l'encarregat de portar a terme la restauració. Aquesta és una creu erigida amb motiu de les missions i, per tant, és una mostra de la devoció popular. No es tracta d'una creu de terme, ja que no marca el termenat del municipi, però des de dalt el turó es beneïa el terme ja que la visibilitat és molt bona. Va ser refeta per Pere Pedrals Pernau després del 1939.</p> | 42.2533500,1.8641900 | 406308 | 4678530 | 1939 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Pedrals Pernau | A l'entorn d'aquest turó s'ha trobat alguna destral neolítica de pedra polimentada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 40530 | Pont del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-roser | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | <p>El pont es troba sobre el curs del torrent del Roser o de la Creu, a l'entrada de Bagà, al camí de Bagà a Brocà. És una construcció senzilla, d'un sol arc de mig punt, que salva el desnivell del torrent respecte al camí. La seva factura és senzilla i per tal d'anivellar-lo amb el camí es va construir a cada banda uns murs de pedra amb la finalitat d'aterrassar el camí a cada banda del torrent. Els murs són de pedra mal desbastada unida amb morter de calç. L'arcada està feta amb dovelles mal escairades unides amb morter de calç i terra. La part superior del pont sembla haver estat sobrealçada diverses vegades ja que en les parets es pot observar, en una cota inferior, un nivell de lloses planes que serien d'un paviment més antic i que formarien una coberta en lleugera curvatura amb aspecte d'esquena d'ase. Les mides del pont són: 4,80 m de llum de l'arc, 3,5 m d'ample, 6 m de longitud total, 4 m d'alçada des del nivell de l'aigua.</p> | 08016-19 | Nucli vila | <p>Aquest pont era un dels accessos principals a la vila, fet que ha afavorit la seva conservació al llarg del temps, fet que ha modificat contínuament la seva estructura general. A inicis del segle XX, en fer un nou accés pel trànsit rodat a la vila, aquest camí va quedar semi-abandonat i el seu estat de conservació cada vegada ha estat pitjor. El pont ja es troba documentat l'any 1338 (VILARÓ, 1989: vol II, p. 144-147), anomenat pont de Vilella i que Serra Vilaró suposa que és el pont del Roser perquè és el que es troba més a prop del portal de la Vilella. També era anomenta pont de Brocà ja que es troba al camí de Bagà a Brocà.</p> | 42.2500700,1.8659300 | 406447 | 4678164 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'estat actual de conservació del pont és regular, no ja la del mateix pont, sinó la del seu entorn ja que s'acumulen deixalles i verdisses que dificulten la visibilitat i no permeten gaudir d'aquest camí. El 24-1-1996 es va fer una modificació puntual de les NNSS de Bagà per la zona de la Font del Roser, promoguda per l'Ajuntament de Bagà i acordada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. En aquesta modificació s'especifica ajustar la configuració de la zona verda prevista amb posició centrada al torrent del Roser, preservar les restes del vell pont, de la via romana, de la font i de la creu de terme. L'any 2003 es va fer una proposta-sol·licitud al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per realitzar una intervenció arqueològica a la zona, que va ser desestimada. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40539 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-baga | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Bagà conserva poca documentació tenint en compte lo important que era l'arxiu abans de l'incendi de 1753. Per aquest motiu quasi la major part de llibres i documents són posteriors a aquesta data. Tot i així s'ha de tenir en compte que a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha alguns llibres sacramentals des del segle XVI. La documentació està formada per: Llibres de matrimoni de Bagà (1797-1851, 1852-1930, 1930-1968, 1969-1976). Llibres de baptisme de Bagà (1533-1539, 1723-1742, 1798-1811, 1849-1878, 1867-1936, 1906-1919, 1931-1953, 1953-1963, 1920-1927, 1964-1976, 1879-1905, 1977-1990). Llibres d' òbits de Bagà (1800-1831, 1832-1868, 1878-1916, 1851-1878, 1917-1930, 1931-1976). Confirmacions de Bagà (1941-1972). Hi ha també llibres de Gréixer: baptismes (1897-1930), defuncions (1897-1929), matrimonis (1900-1927). Llibres de Gisclareny: baptismes (1852-1897, 1897-1930, 1931-1965). A partir del 1966 els llibres de Gisclareny s'incorporen als de Bagà, i a inicis del segle XX s'incorporen els de Gréixer, ja que depenen de Bagà. També es conserva documentació de Paller, de Sant Andreu de Gréixer, i de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny. Hi ha també documentació del mas de Riugréixer des del segle XIV; documentació parroquial general i un recull de goigs de la zona.</p> | 08016-28 | Nucli vila. Rectoria de Bagà | <p>L'any 1753 un incendi destruí l'interior de l'església de Sant Esteve de Bagà que va afectar a l'arxiu parroquial, però no al fons documental del municipi que es trobava en una sala diferent i es va salvar. Es salvaren també els manuals de notaria que els guardaven els rectors de la parròquia. Alguns llibres del fons parroquial es van salvar ja que es trobaven fóra de l'església i perquè algunes persones de Bagà els van tirar per la finestra quan s'acostaven els republicans amb intenció de saquejar l'església durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 42.2524600,1.8615000 | 406085 | 4678435 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diferents rectors de la parròquia | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40548 | Sepultures del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-quer | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>Es tracta de tres tombes o foses juntes orientades de ponent a llevant, situades a poc més de tres-cents metres al nord de la casa el Quer. Són tan sols unes foses que mostren un esfondrament del terreny marcant el perímetre intern de les tombes. No has estat mai excavades i es desconeix la seva datació.</p> | 08016-37 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. A l'entorn de l'església no hi ha constància de cap cementiri, però en canvi es troben aquestes foses a prop de la casa. S'ha apuntat la possibilitat de que es tracti d'enterrament fruït de les ràtzies de la guerra del francès o de les carlinades.</p> | 42.2468700,1.8453400 | 404744 | 4677832 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troben bastant cobertes per matolls i boixos. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 40562 | Pergamí dels privilegis de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-dels-privilegis-de-baga | <p>FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I, p. 94; vol. II, p. 64. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVI | <p>Còpia de la carta de franqueses de Bagà realitzada al segle XVI, en català i força estractada de l'original en llatí. És feta sobre pergamí i escrit amb tinta amb lletra d'estil gòtic. El document ocupa una de les dues cares del pergamí, té el títol a la part superior amb lletres més grosses (Sumari dels privilegis.....vila de Bagà. La població. De peso...), i el text es troba en dues columnes: la de l'esquerra és la transcripció del text dels privilegis, i la de la dreta és una clàusula sobre les mesures extretes d'un altre document datat al 1289. La carta estableix que es concedeix franquesa de qüesties, toltes, forces, intèsties, exòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts, i d'acaptes; que els habitants han de col·laborar en l'obra de les muralles i del castell; que el senyor es retén el molí, el forn i altres drets; s'estableixen els límits de la vila; donen i concedeixen als homes de la vila empriu de boscs, pedres, llenya, riberes, muntanyes i plans. El document és clos pel prevere i notari de la vila de Bagà Pere Colomer.</p> | 08016-51 | Nucli vila. Arxiu Municipal de Bagà | <p>Hi ha una còpia en llatí de l'original feta el 1378 (ACA) a requeriment dels prohoms de la vila; i una altra traducció al català del segle XVI feta sobre pergamí (AMB), que és la que s'inventaria amb aquesta fitxa. La baronia de Pinós va expandir el seu domini per l'Alt Berguedà, establint capital a Bagà, a la que concedirem carta de franqueses per repoblar la zona el 17 de març de 1234, pel baró Glaceràn III de Pinós i la seva muller Esclarmonda. La finalitat era construir i poblar la nova vila.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'estat de conservació del document és regular, ja que manca la cantonada dreta superior i es troba guardat sense gaire cura tenint en compte la importància d'aquesta còpia. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40568 | Kyrie de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/kyrie-de-baga | <p>BALLESTER, J. (2000). El Kyrie de Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 81-89). GARRIGOSA, J. (1994). Catálogo de manuscritos e impresos musicales del Archivo Histórico Nacional y del Archivo de la Corona de Aragón. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. Madrid. P. 245. PONS, J. (1983). El kirie de Bagà. L'Erol, nº 5. P. 57-61.</p> | XIV | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un pergamí de 315x230 mm, amb text i notació musical manuscrita a les dues cares i que per les característiques paleogràfiques data de la segona meitat del segle XIV (GARRIGOSA, 1994) i que procedeix de l'església de Sant Esteve de Bagà. El document està classificat a l'Arxiu amb la denominació Cod. Frag. 144. Es tracta de la composició del Kyrie, en un text que intercala text i música. En aquest document el text és per ser cantat a tres veus (triplum, duplum i tenor). Presenta un pentagrama de cinc línies vermelles, amb la notació a sobre i el text entre mig en llatí. El pergamí no es troba en bon estat i la seva transcripció no es va poder fer de forma completa.</p> | 08016-57 | Barcelona. Arxiu de la Corona d'Aragó | <p>Aquest kyrie forma part del repertori musical medieval creat i difós des d'Avinyó, en l'estil musical anomenat 'Ars Nova', nascut al segle XIV i desenvolupat a París. Aquest estil suposa un canvi estètic, tècnic i formal respecte a la polifonia dels segles anteriors, i porta la música medieval al seu màxim esplendor, estenent-se per tot Europa Occidental, entre ells la Corona d'Aragó, que es feia copiar les melodies més de moda, convertint-se Avinyó el principal centre productor i difusor. Entre els textos de l'Ars nova destaquen els textos de l'Ordinari de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus i Ite missa est. Es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i va ser trobat entre documentació procedent de l'església de Sant Esteve l'any 1969.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 40570 | Pou de gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ, F.(1990). El pou de glaç de Bagà. L'Erol nº 31.</p> | XVII-XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Pou de gel o de glaç format per una estructura circular que inicialment anava coberta amb cúpula avui perduda. Els murs estan construïts en diferents fileres de pedra en sec, d'aproximadament 1'70 m d'alçada cada una, separades pels forats on s'aguantaven les cintres. La primera filera, la més baixa, està feta amb còdols arrodonits posats en filades; la següent és de pedra irregular; la tercera torna a ser de còdols i pedra barrejada. Té un diàmetre de 5,30 m i una alçada de 5,50 m. La petita porta d'accés és reconstruïda, però inicialment era allindada. El gruix dels murs és de 60 cm. Es troba situat a un lloc ombrívol al marge dret del riu Bastareny, a 4 m dels curs d'aigua del torrent de Nou Comes. Actualment es troba dins els terrenys de la piscifactoria de la Generalitat de Catalunya.</p> | 08016-59 | Nucli vila. Riu Bastareny, als Cells | <p>Les notícies documentals del pou de glaç es remunten a l'any 1614, quan era propietat d'Antoni Lluch (llibre de Rodaria 1754, citat per Caballé, 1990); i ja diu que estava situat en un terreny prop del torrent de Nou Comes. El pou continuà essent explotat durant tot el segle XVIII i sembla que abastia la vila de Bagà. És l'únic pou de glaç o de gel que es conserva de Bagà, tot i que a la documentació es fa referència al menys a tres pous més (ja citat). Es situaven a prop de torrents d'aigua i en llocs ombrívols per facilitar el refredament de l'aigua. Aquest pou de gel va ser netejat i mig reconstruït l'any 1990.</p> | 42.2520100,1.8583800 | 405827 | 4678388 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Plano de Caballé (CABALLÉ, 1990). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 40572 | Parc Natural Cadí-Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-cadi-moixero | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L'Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals.</p> | <p>El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d'espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l'estatge bassal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunístic de notable diversitat i la presència d'espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d'ala blanca, esparver d'estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.</p> | 08016-61 | Pirineus | <p>Amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982. La protecció d'aquest territori es va iniciar l'any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l'Alt Berguedà l'any 1963. L'any 1966 es crea per la Llei 13/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l'objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE hàbitats), que ha permès que s'inclogui en la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.</p> | 42.3080700,1.8796800 | 407666 | 4684589 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l'any 1994. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 40573 | Pont de Patola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-patola | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Es troba entre Sant Joan de l'Avellanet i la Torre de Santa Magdalena (la Faia), sobre el riu Bastareny. És un pont d'una sola arcada de pedra de mig punt, construït amb carreus de pedra no gaire ben escairats i insinuant una mica d'esquena d'ase a la part superior. Té una petita barana de pedra a cada banda. Medeix 2,10 m d'amplada i 6 m d'alçada des del nivell de l'aigua, i 4,5 m de llum interior de l'arc.</p> | 08016-62 | Roca Tiraval | <p>Ben segur aquest pont correspon al documentat com a pont de l'Avellanet l'any 1393 (SERRA VILARÓ, 1930: 147, vol II). El lloc era pas obligat pels habitants de Gisclareny per enllaçar amb el camí Ral de coll de Pendís cap a la Cerdanya. L'any 1996 es va fer una important restauració.</p> | 42.2647680,1.8275292 | 403302 | 4679839 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 40574 | Els Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-empedrats | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya.</p> | <p>Per arribar als Empedrats cal agafar el camí de Bagà direcció Gisclareny, a 2 km, abans de creuar el Bastareny, cal agafar una pista a la dreta que ens portarà fins a cal Cerdanyola i la font Nostra. D'allà surt el camí cap al refugi Sant Jordi en direcció NE, senyalitzat com a sender de petit recorregut PR-C 125, marcat amb rectangles blancs i grocs. El camí transcorre en una zona boscosa humida que segueix el torrent. Després de passar el Bullidor de la Llet passarem uns trams en que s'ha de travessar vàries vegades el torrent seguint camins marcats amb pedres per sobre de l'aigua. Aquest és el tram que rep el nom dels Empedrats, en el que el torrent passa per un engorjat que va pujant i que obliga a passar pel mig del riu sortejant pedres i aigua.</p> | 08016-63 | Empedrats. Al torrent de la Font del Faig | 42.2805300,1.8187900 | 402605 | 4681599 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40574-foto-08016-63-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els Empedrats es troben dins el terme del Parc Natural Cadí-Moixeró. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 40575 | Escultura de Galceran de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-galceran-de-pinos | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Escultura de ferro que representa a Galceràn de Pinós, baró de Bagà. És una imatge d'un personatge dempeus, habillat amb armilla curta, capa i espasa, amb el cap cobert amb una malla que simula ser metàl·lica. Es troba situada sobre una peanya de pedra amb l'escut de la vila tallat i que la eleva 50 cm del terra. La imatge es troba al costat de tramuntana de la plaça, sobre una elevació a la que s'accedeix amb escales i que ajuda a igualar els desnivell que fa el carrer. Porta la inscripció: Galceran de Pinos. Bagà 1966.</p> | 08016-64 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós | <p>Josep M. Companyó, que signa amb el nom Comcaber, va néixer a Puig Reig l'any 1928, tot i que als dos anys va anar a viure a Bagà. Va aprendre les tècniques de l'escultura i la pintura als tallers Matarile de Sant Cugat del Vallès. Destaca principalment per la seva obra escultòrica en metall, fetes amb soldadura autògena, tot i que també s'ha dedicat a la pintura. La seva obra artística és present en molts racons de la vila, en portes, reixes i escultures. També té obres a Manresa, Bellaterra (el cavall Berguedà) i altres llocs de la comarca, així com a col·leccions privades de Nova York i Copenhaguen. Aquesta escultura es va posar en aquest indret l'any 1966.</p> | 42.2528600,1.8601700 | 405976 | 4678481 | 1966 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep M. Companyó | Per desgràcia, l'estiu passat es va repintar l'escultura i això ha malmès la seva imatge general. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 40578 | Fons de Bagà al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-comarcal-de-berga | <p>VIOLANT SIMORRA, R. (1976). L'art popular a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.</p> | XIX | <p>Al Museu Comarcal de Berga hi ha exposat el taller del baster de Bagà, Ramon Cuberas. El baster feia tots aquells elements relacionats amb els animals de tir, de sella i de bast. Un important ofici en una zona en que el transport en animals era molt important. Feien morralles, cabeçades, brides, pitrals, regnes i guarniments de carro. Feien des del dibuix, fins al retallat del cuir, el clavetejat i el repujat. El taller està format per una mola d'aigua, un banc de treball amb tamboret, un calaix de paret per eines, un guarda-eines de paret amb les eines de baster, una base de fusta vertical que servia per clavetejar, morrions, mordassa de peu. Aquest taller va ser donat al Museu de Berga pels hereus de Ramon Cuberes a finals dels anys 1980.</p> | 08016-67 | Museu Comarcal de Berga. C/ dels Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de la Patum. Actualment està pendent d'una nova ubicació i organització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 17-10-1995/DOGC 3-11-1995). | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40579 | Monument Rescat de les Cent Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rescat-de-les-cent-donzelles | XX | <p>Es tracta d'un plafó en fundició de bronze que es troba sobre una base de pedra de forma rectangular i disposada sobre un jardí. El plafó representa una escena del rescat, el moment en que les donzelles van trobar a Galceràn a la platja de Salou. Hi ha dos grups de persones a cada banda i que es troben al centre on hi ha la figura de Galceràn i Santcerní agenollats al terra. Al grup de donzelles de l'esquerra hi ha també un bou, i al de la dreta un cavall.</p> | 08016-68 | Nucli històric. Plaça rescat de les Cent Donzelles | <p>Aquest monument es va instal·lar a Bagà l'any 1996 per recordar l'agermanament de Bagà amb Vilaseca, poble que participa en la llegenda dels rescat ja que és on la comitiva de donzelles va trobar a Galceràn segons explica la llegenda. El monument es troba ubicat en l'escenari de la representació teatral del Rescat que es celebra cada estiu. És una còpia d'un altre relleu que es troba a l'Ajuntament de Vilaseca.</p> | 42.2529600,1.8602500 | 405983 | 4678492 | 1996 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | J. Salvadó Voltes Morera. Fundició R. Viladecavalls. | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 40580 | Passadís de Palau al riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passadis-de-palau-al-riu | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>A l'hort de Palau, a sota de la plaça d'armes, hi ha la boca d'un passadís. Té aproximadament 150 cm d'alçada i forma una volta en part excavada en la roca i en part feta amb pedra. És un passadís que en la seva entrada medeix aproximadament 90 cm d'amplada i que gira el seu recorregut cap a la dreta de manera que sembla endinsar-se en la vila cap a la plaça i que comença a fer una pendent cap a baix. No hem seguit el passadís, i ens han dit diferents veïns que sembla finalitzar a la casa que conté la torre de la Portella, a la plaça Porxada, però que la sortida en aquell indret va ser tapiada. Igualment sembla que les diferents obres que s'han fet al llarg de la història al nucli poden haver fet malbé parts d'aquest passadís subterrani.</p> | 08016-69 | Nucli històric. Palau | <p>Segons expliquen les cròniques, els 'moros' van assetjar Bagà i volien guanyar fent-los passar gana. Però els de la vila es reien d'ells perquè cada dia pescaven truites al Bastareny, ja que accedien des de l'interior de la vila a través d'un túnel que els portava fins al riu. Hem conegut l'existència d'aquest passadís per la informació de diferents persones de la vila. La gent fins i tot diu que es podia passar amb cavall.</p> | 42.2533800,1.8606600 | 406017 | 4678538 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40580-foto-08016-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40581 | Col·lecció pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament | XX | <p>Es conserven 22 quadres repartits per diferents sales de l'edifici de l'Ajuntament de Bagà. Entre els que destaquen pintures de Ernest Descals i Joan Vila Arimany. La temàtica general del quadres és el municipi de Bagà, destacant els paisatges urbans del casc antic i medieval de la vila. Són pintures realitzades a l'oli o amb acrílics en format mitjà.</p> | 08016-70 | Nucli vila. Ajuntament | <p>L'any 1984 es va començar a celebrar un concurs de pintura ràpida local al municipi de Bagà. Era organitzat pel mateix Ajuntament dins els actes de la festa major d'agost. Es van celebrar 17 edicions del concurs de pintura, des del 1984 a 2001.</p> | 42.2526600,1.8618000 | 406110 | 4678457 | 1987 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40583 | Mina de manganès de la Tosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-manganes-de-la-tosa | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>La Mina de Manganès de La Tosa o de Niu d'Àliga es troba a l'esquerra de la font de la Mena i per sota del Niu d'Àliga, al vessant sud de La Tosa. Té quatre bocamines en direcció nord. Tres d'elles es troben molt malmeses per diferents ensorrades, però una es conserva molt bé. En aquesta encara hi ha una vagoneta de plataforma de fusta per extreure el material i la via; a l'entrada hi ha la data 1965 gravada al formigó; era la més important del conjunt amb uns cent cinquanta metres de profunditat del túnel; va deixar de ser explotada el 1966 a causa d'un ensorrament. Hi ha també cinc bocamines en direcció oest. No són de gaire profunditat i alguna es troba molt ensorrada, però altres conserven la forma de la galeria cap a l'interior de la roca. S'extreien minerals de manganès i ferro (pirolusita, hematites). Són les mineralitzacions d'aquest tipus més importants del Pirineu Català.</p> | 08016-72 | Coll de Pal. | <p>L'explotació d'aquest conjunt de mines tan sols es podia fer de maig a finals d'octubre degut a les inclemències meteorològiques de la zona. El mineral que sortia de la mina, manganès, era abocat a través d'un tub a unes vagonetes que eren transportades per un telefèric fins a una tremuja que es troba per damunt de les mines. El telefèric, bicable, era mogut per un motor de gas-oil. De la tremuja es passava a un camionet amb el que es transportava el material a l'altre cantó de la Cerdanya. Allà ho guardaven en una altra tremuja fins que tenien més quantitat i es carregava en un camió més gran que el transportava al seu destí. Hi treballaven entre 25 i 30 homes que feien estada en una barraca de pedra que actualment encara existeix, tot i que en mal estat.</p> | 42.3139500,1.8948000 | 408921 | 4685226 | 1948 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Propietat del Sr. Torres de Barcelona, va ser explotada els anys 1948, 1967 i 1968. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 40585 | Àrea d'interès botànic el Claper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.</p> | 08016-74 | Bagà | 42.3061900,1.8694000 | 406816 | 4684392 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 40586 | Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fia-faia | <p>CABANA, R. (1999). La Fia-faia un ritual ancestral del foc fecundant. Bagadanum vol. II, p. 41-47. PLANES, J. (1993) Notes i hipòtesis per una interpretació de la Fia-faia. L'Erol nº 42. P. 32-35. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII ? | <p>Celebració característica de Bagà que es realitza el dia 24 de desembre a la nit. És un ritual festiu que es fa coincidint amb el solstici d'hivern, un ritual de foc com a garantia de nova llum i de fertilitat de vida. Consisteix en la crema d'unes falles o torxes fetes d'una herba que rep el nom de faia a Bagà, la Cephalaria leucantha. Aquesta herba es cull i es fa assecar; amb ella es fan unes torxes entrellaçant l'herba amb ella mateixa, tan altes com sigui possible i proporcionalment gruixudes. Algunes arriben als sis metres d'alçada. Actualment la festa es concentra a la plaça Catalunya de la vila i encenen les faies a les 19 hores, fins que ja no es poden aguantar amb les mans i les tiren a terra, moment en que la gent aprofita per saltar per sobre. Antigament s'acompanyava amb la cantarella: 'Fia-faia, que nostro senyor ha nascut a la paia' i el toc de les campanes de l'església. Després es reparteixen torrades amb allioli de codony. Abans d'iniciar-se la crema es fa una foguera a algun lloc de la muntanya, al lloc on es pon el sol, i des d'allà el foc és transportat per un grup de fallaires fent una davallada nocturna molt vistosa. En arribar a la població el foc es reparteix a la resta de faies.</p> | 08016-75 | Bagà | <p>L'origen de la Fia-faia és antic. El 1087 s'anomena com a topònim, que segons Serra Vilaró pot significar fageda. La festa podria tenir arrels paleocristianes d'un ritu de culte al sol que correspondria a la celebració dels solstici d'hivern, essent la Fia-faia una plegaria ritual per aturar l'escurçament dels dies. La memòria popular explica que la tradició ve dels nobles de Faia. Els nobles de Faia edificaren el seu castell proper a Bagà, la torre de la Faia. Aquests nobles estan documentats el 1254 i tenien el costum de baixar a Missa del Gall a Bagà (a 3 quilòmetres), fent els baganesos un cerimonial de rebuda, ritual que es va mantenir durant molt temps. Però de fet sembla que la faia és una tradició que té arrels pre-cristianes més antigues, derivada d'un culte generalitzat als Pirineus relacionat amb el solstici d'hivern i amb el d'estiu. Aquesta tradició es celebra també a Sant Julià de Cerdanyola i hi ha altres variants a altres indrets, com les falles d'Isil al Pallars Sobirà.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40586-foto-08016-75-2.jpg | Legal | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 2010 la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la UNESCO junt a les falles d'estiu del Pirineu. L'any 2010 va ser declarada la festa de la Fia-faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola com a festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya DOGC 24/11/2010 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 40587 | El rescat de les cent donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rescat-de-les-cent-donzelles | <p>AA.VV. (2000). El rescat de les cent donzelles. Associació Medieval de Bagà. FORT, E. (Francesc Miquel) (1972). La llegenda de Galzeran de Pinós. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la història. FORT, E. (Francesc Miquel) (1973). La llegenda dels rescat de Sant Esteve. Monografies Vilaseca-Salou. RIQUER, M. de (1944). La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. TOMIC, P. (Reproducció facsímil de la seva obra de 1448). Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona. Centre d'Estudis Baganesos, 1990.</p> | <p>Es representa a la plaça Galceran de Pinós el segon dissabte de juliol. És un espectacle de teatre, música, cant coral i dansa, que representen els mateixos habitants de Bagà. S'emmarca dins la Setmana Medieval que reviu aquest període històric de la vila i en la que també es celebra el Mercat Medieval, constituint aquests dos actes els més importants de la setmana. La representació es fa a la plaça Porxada, plaça de Galceràn de Pinós, amb més de cent actors, música en directe i la participació de la Polifònica de Puig Reig. L'Associació Medieval de Bagà és l'entitat que s'encarrega de l'organització de la representació i del Mercat Medieval dins de la Setmana Medieval. La representació es celebra des de l'any 1989. Els primers 10 anys es va fer amb un guió escrit per Mn. Serra Jané i Jaume Batiste. Des del 1002 es segueix un nou guió de Nicari Camps Pinós.</p> | 08016-76 | Bagà | <p>La llegenda explica que l'any 1147, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, senyor de Bagà, fou anomenat almirall de la flota catalana. La incursió contra els sarraïns va ser un èxit; però Galceran i el seu company el cavaller Sancerní de Sull, caigueren en poder d'aquests i van ser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i difícil de reunir: cent mil dobles d'or, cent cavalls, cent vaques, cent peces de brocat de Tuïr i cent donzelles verges. En poc temps els senyors de Pinós aplegaren tot el rescat excepte les cent donzelles, per la qual cosa acordaren que les famílies en donessin filles segons el nombre d'elles que tinguessin. Després de reunit tot, la comitiva marxà cap a Salou, on s'havia d'embarcar. Les súpliques de Galceran i Santcerní als seus patrons, Sant Esteve i Sant Genís, foren escoltades i van ser alliberats miraculosament de la seva presó, trobant-se a la platja de Salou on es trobaren amb tot el seguici. Celebraren l'esdeveniment i tornaren a Bagà, regalant a totes les donzelles vestits verd i vermell, colors de la baronia, i van lliurar a les seves famílies del tribut de remença. La llegenda va ser difosa gràcies a l'obra de l'historiador Pere Tomic, que va difondre un primer escrit anònim de l'any 1431 (Històries e conquestes dels Reis d'Aragó e Comtes de Barcelona, editada a Barcelona el 1485). Va ser el gremi de freners de Barcelona que encarregà a Pere Tomic la seva redacció en estar interessats en conèixer els miracles del seu patró, Sant Esteve.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-05-18 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 40588 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Aquesta festa d'hivern es celebra el segon diumenge de febrer, tot i que abans es feia el diumenge de carnaval. Consisteix en la realització d'un arròs que es reparteix a tots els assistents. Abans de menjar l'arròs es balla el ball Cerdà a la plaça Porxada; mentre l'arròs es prepara en una paella de 2,80 m de diàmetre i amb 220 quilos d'arròs. Actualment la festa és molt concorreguda i es podria dir que és com la festa major d'hivern i s'arriben a repartir unes dues mil racions. El cuiner és Pere Paz i l'Ajuntament és el que paga la despesa de materials.</p> | 08016-77 | Bagà. | <p>Denominada també àpat dels pobres. Trobem documentació d'aquesta celebració ja des dels orígens de la vila, quan els cònsols passaven per les cases recaptant donatius, en diners o en espècies, per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i de fora. Aquest costum era molt estès pels pobles de la Catalunya Vella.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 40589 | Ball Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | <p>El Ball Cerdà és un ball tradicional de les zones de muntanya que va ser recuperat a mitjans del segle XX i és el més conegut que balla l'esbart Cadí de Bagà. En aquest ball la parella que l'obria era la formada pels primers més joves que tenien previst casar-se. La futura núvia confeccionava un vestit en secret que es posava per primera vegada pel ball causant l'admiració dels assistents. L'Esbart Cadí balla altres coreografies típiques, com La Bolangera, el Ball de Rentadores, el Ball del Eugassers, el Contrapàs.</p> | 08016-78 | Bagà | <p>L'any 1935 el Sr. Joan Pardinilla i la seva esposa Maria Guiu, mestres a Bagà, van recollir dades relatives a les danses i balls de Bagà a partir d'informació que els va proporcionar oralment gent gran de la vila. Van recuperar diferents balls de la zona, entre ells el ball Cerdà que sembla que es va deixar de ballar perquè en el galop final, un sector del jovent eixelebrat, desvirtuava l'acabament amb una frenètica sortida de la plaça de les voltes cap als carrers, ocasionant incidents i alguna caiguda de la gent gran que també hi prenia part del ball. Es ballava per la Festa Major. Actualment es balla el dia de la festa de l'arròs, el segon diumenge de febrer.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2024-03-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'Esbart Cadí fa ser format l'any 1949 per Joan Pardinilla i Maria Guiu. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 40591 | Cançoner de Calic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-calic | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>Serra Vilaró, Joan (1913) El cançoner de Calic. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | <p>En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d'altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d'un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d'història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà. El renom 'calic' prové de l'època de la Guerra del Francès, quan un grup d'homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner.</p> | 08016-80 | Bagà | <p>Mn. Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d'algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d'en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l'any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà. Entre les cançons trobem la 'Cançó del Tutà', 'Les Baldriques', 'La noia del Cambrot', 'Les fabricantes', fent referència a fets baganesos.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-06-19 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Joan Prat i Molins, Calic | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 40594 | Cadenes d'en Galceràn de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadenes-den-galceran-de-pinos | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | XII | <p>Les cadenes es troben penjades a la paret de la primera capella lateral de l'església, al costat de la vitrina que guarda diferents objectes de culte. Tenen un metre aproximadament de llargària, formades per 12 anelles de ferro molt deteriorades, una d'elles oberta (CABALLÉ, 1998).</p> | 08016-83 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>Segons la tradició aquestes cadenes foren les que va portar Galceran de Pinós en ser fet presoners pels àrabs. Dels grillons que agafaven els canells de Galceràn en queden aquestes cadenes, que li foren tretes per uns pastors de Vilaseca després que es van trobar amb la comitiva de Bagà. Les cadenes estan documentades des del 1626 en un manuscrit que explica que les guardava el prohom Jaume Aldrofeu a casa seva a Bagà i que li foren donades pel mateix Galceràn en arribar a Bagà. El 1788 la família les va donar a l'església de Sant Esteve on van ser exposades a la vista dels fidels. Sembla que durant la Guerra Civil van desaparèixer i després de diferents vicissituds formaven part del fons del museu local. L'any 1995, membres del patronat del Rescat i el rector d'aleshores, Mn. Viladés, van facilitar el retorn a l'església . Actualment formen part del fons eclesiàstic.</p> | 42.2523500,1.8621400 | 406138 | 4678422 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40598 | Forjador Llorenç Pedrals Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forjador-llorenc-pedrals-pujol | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Taller de ferrer i forjador que es troba a l'interior del taller mecànic situat al carrer Raval. El taller conserva quasi totes les eines que ja eren del taller del pare: 1/ el fornal, fogaina amb campana i xemeneia on s'escalfa el ferro, provist d'un ventilador que actualment és elèctric per donar bona combustió al carbó i aprofitar bé les calories. 2/ l'enclusa, peça de ferro massís que s'utilitza per moldejar el ferro a cops de martell. 3/ mola esmeril. 4/ banc de treball. 5/ màquina de foradar. 6/ autògena i soldadura elèctrica. 7/ estenalles, diferents martells i altres eines. Utilitza la tècnica de forja, modelant el ferro calent amb martell; i és un dels pocs forjadors que queden i practiquen aquesta tècnica.</p> | 08016-87 | Nucli vila. | <p>Llorenç Pedrals Pujol, nascut a Bagà l'any 1934 a Bagà. Fill de Pere Pedrals Pernau i nebot de Josep Pernau, personatge polifacètic que a més de ser ferrer i forjador tenia les carbòniques Cadí, membre d'una família de tradició en l'ofici de ferrers a Bagà, es dedicava a la fotografia. El taller del pare era a cal Boira fins que l'any 1945 es va fer la casa nova al carrer Raval i la ferreria es va traslladar. El pare es dedicava fonamentalment a la realització d'eines: arades, volants i altres tipus d'eines del camp; mentre que el fill s'ha dedicat més a la realització de reixes i d'altres ornaments que poden veure repartits per tota la vila, ja que principalment s'ha dedicat al taller mecànic que es va muntar posteriorment. El desaparegut ferrer Pernau, que feia romanes i hostiaris, era tiet d'aquest ferrer. Entre les seves obres destaquen les teieres de la plaça Galceràn de Pinós i diferents reixes. L'any 1998 va restaurar l'antic rellotge de l'església de Bagà, en el que treballa actualment.</p> | 42.2528700,1.8624200 | 406162 | 4678479 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 40599 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Històric de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-historic-de-lleida | <p>CASES, Ll. (1983). Catàleg dels protocols Notarials de Lleida. Fundació Noguera. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII-XIX | <p>A aquest arxiu es conserva documentació de Bagà que es desconeix com va anar a parar aquí, possiblement amb el trasllat de documents a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Conserven cinc llibres de protocols notarials i un llibre del cadastre. Protocols notarials del notari Bonaventura Minoves Fiter, volums dels anys 1797-1799, 1800-1802, 1804-1806, 1807-1811, 1815-1818. Repartiment individual del cadastre de 1747.</p> | 08016-88 | Lleida | <p>L'Arxiu Històric de Lleida es va crear amb el decret de 1947 de 24 de juliol, sobre Ordenació d'Arxius i Bibliotèques i del Tresor Documental. L'any 1950 es van fer obres per rehabilitar la primera planta de l'edifici del Roser, antic convent de dominics, per ubicar l'arxiu. L'any 1981 la gestió de l'arxiu es traspassa a la Generalitat de Catalunya pel decret 1.010/1981, firmant un conveni el 16 d'abril de 1982 entre la Generalitat i l'estat, amb el que l'arxiu s'integra a la xarxa d'Arxius de la Generalitat. Els fons notarials, els més importants de l'arxiu, van ingressar el febrer de 1951, procedent del dipòsit que es trobava a l'Arxiu Episcopal des del començament de la Guerra Civil. La documentació del cadastre va ingressar durant la dècada dels seixanta procedent de la Delegació d'Hisenda. Conté dades del cadastre fet per Patiño el 1716 i altres anys, de moltes localitats del Principat, entre elles Bagà.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6807,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml