patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
93891 Escut de l'Ajuntament https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lajuntament XVIII <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Escut fet en pedra i situat damunt l'entrada de l'actual edifici de l'Ajuntament, per damunt la finestra del primer pis. És ovalat i al centre del camper hi ha representat un aranyoner. En punta ones del mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquestes dues figures, l'aranyoner i el mar, simbolitzen més que la terra i el mar de l'arenyenc, com el mateix arbust espinós de l'aranyoner que floreix abans d'aparèrixer les seves fulles, decora i no escatima un perfum agradable al seu entorn, el seu fruit rendible. A més a més és l'escut d'Arenys, que condensa mitjançant el llenguatge de signes heràldics adoptat d'antic, tota una història de diferents activitats típiques, comercials i culturals, tant de mar enfora com de terra endins, de manera clara i simple <em>(Text extret del llibre Escuts i cases pairals de Catalunya: http://arenys.org/demar/escut.htm)</em></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08006-318 Riera del Bisbe Pol, núm. 8 41.5794801,2.5515610 462618 4603185 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93891-p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93891-p1530772.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic BCIN 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El topònim Arenys, segons uns, ve d'aranyoner (Prunus espinosa, de Linneo), arbust abans molt abundant a la zona. Diu una llegenda que lo náufrech Arenyensoní, Duch italià, socorregut en la parroquia de Sant Martí, feu abundososos donatius á la mateixa, que per recort y gratuit se titolá Sant Martí d'Arenyensoní, després Arenys de Munt. Pero la veritable etimología, segons l'il.lustre filóleg Dr. Josep Balari, es la següent: «De arena se formó aren-i-um -en catalá areny- esto es, «rambla ó terreno que las corrientes de las aguas dejan cubierto de arena después de las avenidas. La villa de Arenys, en la costa, tomó su nombre de esta palabra y se halla nombrada ya en 998, en estos términos: «Pertingit usque at ipsa serra qui est super ecclesiam sancti martini sita super arennos». La palabra areny ó arenys, en plural, se usó como nombre de lugar».Diu una vella crónica guardada en l'arxiu municipal: «La sufrágena de Arenys de Munt se llamó Arenys de Mar, ab arenis maris, pués aumentándose la población se construyó una gran parte sobre las playas del mar...» 94 47 1.3 1760 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
87885 Cases del carrer Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-nou XIX <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El carrer Nou és un carrer del nucli antic de Canyelles, format per cases construïdes al segle XIX. Es tracta de cases entre mitgeres disposades a un costat del carrer. Són de poca alçada, majoritàriament de planta baixa i pis i de dues a tres crugies, i les cobertes a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes d'elles conserven els portals d'arc escarser arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08043-169 Nucli antic de Canyelles 41.2854300,1.7230900 393073 4571230 08043 Canyelles Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87885-20200917111929.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87885-20200917111756.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87885-20200917111810.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-01 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 2484 17 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
97359 Llegenda de la Llopa de Calella https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-llopa-de-calella <p><span><span><span>CAMPENY, L. (1978). <em>Calella típica: anècdotes, fets i personatges de la Calella antiga</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAROL, R. (1978<em>): Frases fetes dels Països Catalans'. </em>Manuscrit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PARÉS, A. (1999). <em>Tots els refranys catalans</em>. Barcelona: Edicions 62.</span></span></span></p> <p><span><span><span>RANGIL, D. (2008). <em>Històries i llegendes de l’any vuit: recull de cultura oral del Montnegre (I). </em>Consell Comarcal del Maresme.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una llegenda verídica que va passar l’any 1920. Uns quants ciutadans de Calella estaven atemorits per un llop que feia dies que era vist pels volts de Calella, i es van unir per matar-lo. Ja mort, van veure que no es tractava d’un llop mascle, sinó de la gossa del mas Morer de Sant Pol de Mar que s’havia escapat.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08035-132 Calella <p><span><span><span><span><span><span><span><span>El record de la por al llop és encara viu en molts indrets de Catalunya. Aquest malaurat succés ho testimonia. En aquell moment, la raça de pastor alemany era força desconeguda i explica el fet que fos confós per un llop. Va ser recollida per primer cop com a llegenda al llibre <em>Calella típica</em> de Josep Andreu i Gay, l’any 1978.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2024-07-16 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
93997 Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hostatja un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar. Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència. Alguns, estan editats pel propi Institut, com per exemple, el </span></span></span></span></span>Mapa topogràfic de Catalunya editat per l’ICG a escala 1:10 000 de data de vol juny de 2009 (núm. de full 149-059. De projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus, 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. D’altres han passat a formar part de la cartoteca, des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, com per exemple, els mapes topogràfics de la Província de Barcelona, (85 x 60 cm) en paper polièster, escala 1:2.000, de diversos anys (1966, 1980 i anys 1990), fulls 394-166 i d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mapes, destaquen les còpies manuscrites del Mapa planimètric i el topogràfic a escala 1:25.000 del municipi de l’any 1914, <span><span><span><span><span>corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 (Registres, RM.118487 i RM.118488)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre mapa molt interessant és el que porta per títol, “Partit judicial d’Arenys de Mar”. La data estimada de publicació de la Geografia general és entre els anys 1908 i el 1918, registre, RL.23361_099. Pertany a la Geografia general de Catalunya, volum II, que correspon a la província de Barcelona, editat per Martín Albert, obra de Francesc Carreras i Candi. Del mateix autor, amb la referència <span><span><span><span><span>RL.23361_107: Vila d’Arenys de Mar (Barcelona).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>També es pot consultar la <em>“Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny; ab totes sas derivacions, inclús las Guillerias: ó sia del Ter fins al Congost, Mogent y Tordera, dividida en 144 itineraris”</em>, d’Artur Osona, editat pel Centre Excursionista de Catalunya; Estampa de F. Altés y Alabart, l’any 1893. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzada pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE), l’any 1960 i 1985, per Carlos Rodríguez Escalona (RFSACE.42) en blanc i negre i d’altres en color, realitzades pel mateix autor, el 13 de maig de 1979 i en vols posteriors. Aquestes imatges testimonien del creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons Pau Vila (1920-1970), es preserva una fotografia en carta postal titulada “Banys a la platja”, de 9 x 14cm. Està realitzada per C. Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons família Cuyàs (1905-1980) es conserven vàries fotografies panoràmiques amb les referències (RF.4037; RF.4045; RF.4053; RF.4038; RF.4046; RF.4054; RF.4039; RF.4048; RF.4055; RF.4056; RF.4043; RF.4044; RF.4042; RF.4047; )</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-385 Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món. Fou creada l’any 1985 i està integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Posa a disposició dels investigadors mapes, llibres, fotografies i fons documentals relacionats amb el territori. Des de l’any 2007 és consultable al catàleg digital que permet la visualització en línia i la descàrrega en alta resolució de la documentació cartogràfica a mida que es va digitalitzant. La cartografia i les imatges es complementen amb col·leccions que es denominen singulars com ara la d’instruments antics relacionats amb la confecció de mapes, o un seguit de fons documentals de persones i institucions tots ells relacionats amb la cartografia, geografia o gestió del territori. Cada imatge té un camp de drets on s’especifica el seu tipus de copyright. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5795219,2.5515613 462618 4603190 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-02partit-judicial-darenys-de-mar-rm23361099icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-03la-danca-darenys-rf4046fons-familia-cuyas-1957-icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-04astilleros-gallartrfsace2119icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-05banys-a-la-platja-fons-plau-vila-csola-rf47450icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-06port-darenys-de-mar-scfdiputacio-de-barcelona-1966-full-394-205-icgc.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94227 Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). <em>Atles dels ocells nidificants del Maresme. </em>Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves.</em> Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), que conviuen amb l'espècie humana, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. La silueta és molt elegant, amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua, poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, amb un pes aproximat de 17 grams. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-434 Arenys de Mar 41.5871839,2.5463042 462184 4604042 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94227-stella-maris02.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, cal saber que hi ha algunes mesures preventives, com la instal·lació de planxes de fusta o metàl·liques i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden col·locar i/o netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i es pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94182 Cedres de l’edifici Xifré https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-427 Carrer d'Auterive, s/n 41.5831253,2.5458616 462145 4603593 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
93781 Vila Betània https://patrimonicultural.diba.cat/element/vila-betania <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Actual residència situada al </span></span></span></span><span><span><span><span>carrer Sant Rafael</span></span></span></span></span></span></span>. Es tracta d'un gran edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>La façana s'estructura, pel que fa a la composició, a partir de diversos eixos de verticalitat definits per la repetició de les obertures. Totes són de llinda recta i tenen un recreixement emmarcant-les que pintades d'un color més clar, contrasta amb el fons del parament. En planta baixa són totes reixades i als pisos superiors tenen una petita barana de ferro. A la segona planta, destaca un balcó corregut amb barana de ferro i tres accessos.</p> <p>El parament és llis, amb un sòcol en planta baixa i la façana està coronada amb una petita cornisa motllurada. A sota s'obren els respiralls de la cambra d'aire.</p> <p>La cantonada septentrional pren la forma arrodonida.</p> 08006-259 Carrer de Sant Rafael, núm. 33 <p>Durant la Guerra Civil va mantenir la congregació religiosa, que va quedar sota protecció del consolat francès, on tenia hissada una bandera francesa i un cartell en castellà a la porta advertint d'aquesta especial condició. A finals de l'any 1938, la capella principal de Vil·la Betània es va tornar a obrir, i va passar a ser l'església parroquial, ja que el temple de Santa Maria feia la funció de garatge i, per tant, no reunia les condicions.</p> <p> </p> 41.5807800,2.5467300 462216 4603332 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93781-02dsc9886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93781-03dsc9887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93781-04dsc9888.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social Inexistent 2024-09-19 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94073 Conjunt de sardanes referides a Arenys de Mar https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-referides-a-arenys-de-mar <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar compta, des del primer quart del segle XX, amb 27 sardanes i un ballet composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades principalment a la seva gent, al poble, a la celebració d’aplecs i altres festes, als gegants, al port i a les puntes de boixet.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Xavier Maimí i Miró</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Arenyenca” (any 1922), i l’any 1956 ho fa amb “A la festa del Remei”. Aquesta darrera peça ha estat represa en nombroses ocasions per la cobla Jovenívola de Sabadell, Montgris i Foment. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Fra Manuel de Lipà</span></span></span></span></strong><span><span><span><span> (1901-1984): composa al menys tres obres referenciades dedicades al municipi d’Arenys de Mar: “Ametlles d’Arenys”, “Ametlles i randes” (instrumentada per Marcel Artiaga i estrenada <em>post mortem</em>, el 2 d’abril de 2006) i “La gent d’Arenys”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Max Havart i Macou</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Aplec d’Arenys de Mar' (estrenada el 4 d’abril de 2004).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Josep Maria Soler i Montaner</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà una sardana anomenada també “Arenyenca”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Francesc Mas i Ros</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà, “Arenys de Mar” (estrenada el 23 de maig de 1982). L’any 1960 s’estrenava a Caldes de Malavella “La puntaire d’Arenys”. L’any 1984 s’estrenava del mateix autor, la sardana dedicada a Jordi Miquel “Sardanista i amic”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Jaume Ventura i Tort</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Arenys de Mar”, estrenada l’any 1950.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Juli Torra i Pòrtulas</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>:“Arenys, blanc de puntes”. I l’any 1992, “Arenys, blau de Mar”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Ricard Viladesau i Caner</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: l’any 1960 estrenava “Bell port d’Arenys”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Joaquim Soms i Janer</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Blanc de puntes, blau de Mar” (estrenada el diumenge 1 d’abril de 2007) i “Buscant la llum”. L’any següent “Som gent d’Arenys” (estrena el 6 d’abril de 2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Marcel Artiaga i Valls</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà l’any 1995 una sardana inspirada en el poema de Joan Miró dedicat al parc de Lourdes, “Com si el cel hagués florit”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Joaquim Serra i Corominas</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Dansa d’Arenys de Mar”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Romàs Gil i Membrado</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: dedicada a les puntaires “Repuntejant puntes” (estrenada 1994); l’any 2002, composa una sardana dedicada als gegants d’Arenys “En Roc i la Maria” (estrenada el 7 d’abril de 2002).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Martirià Font i Coll</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: sardana dedicada a la Laura, Josep, Carme i Lluís. Porta per títol “Fruint de l’amistat” (estrenada l’any 1987). “L’encís dels boixets” (1985). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Enric Gratacós i Massanella</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “L’Aplec d’Arenys”, dedicada a Bonet Coll (estrenada el dilluns 1 de maig de 1961).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Jordi Molina i Membrives</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Per un mateix camí”, dedicada als organitzadors de l’aplec d’Arenys de Mar (estrenada el 2 d’abril de 1989). L’any 1994, Josete Aspinàs Belluch afegí la lletra que s’adjunta en l’apartat d’observacions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Carles Rovira i Reixach</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Platges d’Arenys” (estrena el 3 d’abril de 2005).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Ferran Carballido i Enrich:</span></span></span></span></strong><span><span><span><span> “Synera” (estrena el 5 d’abril de 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Emilí Saló i Ramell</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, “Synera cara al mar” (1983).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>David Estañol i Martells</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, “Vot de Vila” (estrenada el 5 d’abril de 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-408 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, diversos estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “<em>Método per aprender á ballar sardanas llargas</em>”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, es convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5795400,2.5516069 462622 4603192 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-02blanc-de-puntes-blau-de-mar-sardana-2007-joaquim-soms-i-janer.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-03mas-i-ros-francesc-arenys-de-mar-contrabaix.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-04mas-i-ros-francesc-sardanista-i-amic-contrabaix.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart S’adjunta la lletra de la sardana “Per un mateix camí” (1994), de Jordi Molina i Membrives. Autor de la lletra, Josete Aspinàs Belluch:Curts:Pròleg musical, festa d’un diade gran alegria...Cant d’amor vibrant, acariciantuns cors jolius, ardents,sensibles, fervents.Tímid xiu-xiu,ocells gentils deixaren el niu.Proa al vent, impuls jovenívol,les campanes tritllegen,“llegen, llegen”...clars ning-nangsensús dels blancs núvolsLlargs:Naixença d’un dia,bella alba florida.Enllaç de dos cors prenent el vol.El cel és tan blau, agradívoldolça poesia!...Anant pel mateix camí,juntes les mans per una vida,units al mateix destí,saltant els rius d’una embranzida.Passant per munts i muntanyes,travessant espais estranys,partirem amb la bandadafent la primera volada.Tot al llarg del passeig en flors,joventut i volença al cor,el vent per capdanser,anirem juganers...Seguint el sender florit,teixim el fil de nostra vida.D’un caminar eixeritvencem el món amb alegria.Els ocells ens fan sardanes,sota un cel calm i seré,fem les primeres tiradespuntejant d’un peu lleuger. 98 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94071 La nit de naps i cols https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-naps-i-cols <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AMADES, Joan (1987) Costumari català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat editors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>COLL, Ramon; MODOLELL, Josep Maria (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, S.L. Vilassar de Mar, pàg. 154.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Costum arrelat a Arenys de Mar i Arenys de Munt</span></span></span></span></span></span></span> que es duu a terme després de la desfilada de la cavalcada de Reis, durant la nit i matinada. Es tracta de la nit de naps i cols. En origen només era la nit de naps, protagonitzada només pels nois; però com en tantes altres coses, l'evolució social ha incorporat les dones a la festa, també com a protagonistes i no només com a mers agents passius.</p> <p>El nois els naps i les noies les cols, els pengen estratègicament al balcó, a la finestra o a la porta del noi o noia que els agrada, adjuntant-hi una nota picant on fan saber que és el festejat.</p> <p>La Nit de Naps i Cols comença a partir de les 9 del vespre, amb un sopar a l'Espai Jove del Calisay. Les colles de nois i noies que organitzen la festa venen tiquets per assistir al sopar. El menú consisteix en amanides, pollastre amb patates, vi i aigua.</p> <p>Passada la mitjanit, els joves surten en colles a penjar els naps als balcons de les noies. Per la seva banda, les noies penjaran cols als balcons dels nois. Com és tradició, les cols i els naps s'acompanyaran de versos amb cert contingut eròtic. La festa acaba amb una xocolatada a la matinada al portal de la plaça del Mercat.</p> <p>En el Costumari de Joan Amades (1987, vol. I,; pp. 437) s'hi fa esment amb unes breus paraules: 'A Arenys de Mar la fadrinalla s'enfilava pels balcons de les noies que s'havien distingit d'una manera o altra, presumint, festejant massa o com fos, i també als dels veïns que així mateix s'havien fet veure, fos en el sentit que fos, i els penjaven una pastanaga tan grossa i bigarrada de forma com la podien heure'.</p> 08006-406 Arenys de Mar <p>Com es diu en el programa Fes ta festa: 'Els orígens de la festa tenen a ulls nostres molta crueltat, ja que en un principi els nois penjaven un nap al balcó d’algunes dones amb l’objectiu de fer-ne mofa i escarni. Però la cosa va anar evolucionant i a mida que més anava més interessant es convertia. Aquella ritualització d’orígens tèrbols i poc recomanables va convertir-se amb el temps en una manifestació de galanteig. I el que són les coses, aquells primers naps vexatoris van convertir-se en verdures amoroses. Els naps penjats a les portes o balcons van començar a anar acompanyats de versos dedicats. Aquestes composicions literàries solen ser pujadetes de to, que ajuden a passar el fred de la nit.</p> <p>I com qui dies passa anys empeny i les coses tiren endavant i les tradicions es reinventen i es redefineixen per tal que tinguin sentit i sincronia amb els temps que corren. És per això que ja fa alguns anys que les noies s’han afegit a la festa. Això sí, elles no pengen naps, pengen cols. Encara que les penjacols van començar a exercir la nit del 4 al 5 de gener actualment s’ha unificat i tant els napaires o penjanaps, com les penjacols surten la nit de reis cap a l’una de la matinada després d’haver fet un bon sopar.</p> <p>La celebració d’aquesta tradició va més enllà de la pura transgressió pròpia de festes hivernals i també incorpora alguns elements de crítica local. Antigament es feien bretolades com pujar barques de baix a mar a muntanya, etc.'.</p> 41.5793133,2.5512797 462594 4603166 08006 Arenys de Mar Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Social 2025-03-06 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Alguns anys hi ha hagut incidents de vandalisme que no tenen res a veure amb l'esperit de la festa. Fins a tal punt que se n'ha fet ressò la premsa local i comarcal. Per aquest motiu, des de l'Ajuntament, es fan crides al civisme, demanant que es visqui la tradició de la nit de naps i cols respectant al màxim tant les persones com els béns públics i privats. 63 4.5 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94225 Xiprer de l’antiga Fàbrica Calisay https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lantiga-fabrica-calisay <p>BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid.</p> <p>BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres.</p> <p>GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). <em>Guia dels arbres dels Països Catalans</em>. 3a edició. Barcelona. Pòrtic Natura.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a <a href='http://www.francescroma.net/'>http://www.francescroma.net</a></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El Xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de l’antiga Fàbrica Calisay està situat a mà dreta, entrant per la portalada principal des de la riera. La seva alçada és considerable, depassa els 15 metres, tot i que si té espai per créixer pot arribar als trenta-cinc metres d’alçada. De la família de les <em>Cupressàcies</em>, és originària de l’orient del Mediterrani i és una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La capçada és compacta i allargada. El tronc és dret, i l’escorça estriada de color bru grisenca. Les fulles de color verd fosc són diminutes, persistents i reduïdes a petites esquames que oscil·len entre 0,5 a 1 mm de llarg. El fruit s’assembla a una pinya esfèrica i alhora irregular d’entre 25 a 40 mm de diàmetre. Està fornada per de 8 a 14 esquames poligonals, que se separen a la maturitat. Primer són de color verd, tancades que a mida que envelleixen es lignifiquen i s’obren. La floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L’emissió de pol·len es produeix entre els mesos de febrer i març, tot i que actualment pot començar un xic abans.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-432 Riera del Pare Fita, núm. 67 <p><span><span><span><span><span>El Xiprer és originari de l’illa de Xipre. El seu nom científic <em>Cupressus sempervirens</em> fa referència en primer lloc, a l’indret on procedeix originàriament l’espècie i en segon lloc, fa referència a la seva longevitat, ja que pot arribar a ser mil·lenari. Per aquest motiu es troba plantat en els cementiris com a símbol funerari del descans etern i el camí cap el cel. En tot cas, en la mitologia grega, Ciparís, matà per error un cérvol i la seva tristor el portà a demanar al déu Apol·lo que li permetés plorar-ho per l’eternitat. Així que Apol·lo el convertí en un xiprer, convertint-se així en una figura de dol cap als éssers estimats.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El filòsof grec Teofrast, escriu que el xiprer estava consagrat a Hades, déu de la mort, perquè aquest arbre no tornava a rebrotar un cop tallat. Horaci deia que els antics enterraven els morts amb una branca de xiprer i que envoltaven el seu cos amb les fulles. Mentre que Plini el Vell deia que una branca de xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pels romans, l’arbre era un símbol d’hospitalitat. Quan un viatger veia un arbre plantat a l’entrada d’una casa, sabia que hi podria beure aigua. Si en veia dos, indicaven que a més, podria menjar-hi. I si en veia tres, podria tenir un llit per a dormir. </span></span></span></span></span></p> <p>La bibliografia sobre la relació dels xiprers amb les masies és força extensa, en podeu trobar un resum a Roma (2000). Segons Víctor Balaguer (1893) l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordres religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers tenen dret a un petit àpat; si n'hi havia dos, tenien dret a un àpat complet i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit.</p> 41.5828540,2.5478072 462307 4603561 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-02p1580197.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-03p1580198.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94225-04p1580199.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94185 Parc de Lourdes https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lourdes <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós </em>- Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc de Lourdes està situat a la zona urbana d’Arenys de Mar, entre el carrer de Santa Clara i el carrer de l’Arxipreste Josep Rigau. Correspon a les terres més immediates de l’antic mas Taxonera de les Doedes, reconvertit en un restaurant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està dividit en diversos espais, aprofitant les antigues feixes. Al davant de la masia, es conserva encara l’era de pedra i unes escales que donen accés a un espai superior on hi ha una reproducció o rèplica de la cova on fou trobada la Mare de Déu de Lourdes, amb bancs de pedra per al recolliment espiritual i unes escales que menen a un púlpit de pedra. La cova, amb l’altar al seu interior, i les imatges religioses, està protegida per una tanca de ferro amb un barri que permet obrir i tancar. L’espai està envoltat per una tanca de xiprers i uns plàtans per donar ombra a l’època de més calor. La part central i zona de bancs té un enllosat irregular de pedra d’esmolar. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al davant de la casa, hi ha un parc amb jocs infantils ombrejats per grans pins eucaliptus i plàtans com a arbres destacables i taules amb bancs de fusta per a dinar o berenar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En un altre indret, per sobre de la casa, a mà dreta, destaca una font a la qual s’hi accedeix per unes escalinates. En el seu capçal s’hi llegeix l’any de construcció “1933”. Té dos brolladors anul·lats des de ja fa anys. Al dessota, hi ha una pica feta d’obra. El sobreeixidor està situat al bell mig del segon graó i protegit per una reixeta de ferro. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A ambdós costats de la font, hi ha una banqueta de pedra per seure-hi. A mà esquerra, al peu de les escales, una caseta d’obra amb portella de fusta que podria correspondre a un pou i una segona font, molt més petita, feta tota ella de pedra. La vegetació que l’envolta és l’alzinar i destaca una figuera a mà dreta, a tocar d’una escala que volta per darrera la font i una morera relativament jove. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També s’observa, sobretot al voltant de la casa, diverses mimoses, llorer i algun tamariu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els fanals moderns que hi ha en diversos indrets del parc, destaquen per la seva bellesa, les de forja modernistes, a proximitat de la casa i al peu de les escales.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-430 Barri Sobirans, s/n <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1922 dos arenyencs de Munt van fer el pelegrinatge a Lourdes (França). En tornar al seu poble varen voler difondre la devoció recollint diners per sufragar una rèplica del santuari francès, que fou ofrenada a la parròquia de Sant Martí el 15 de juliol del mateix any. La senyora Lluïsa Colomer promou la devoció en el poble. Una veïna del poble, Francesca Sabater, vídua Font, feu donació de sis-cents metres quadrats de terreny, entre ells el Sot de Sobirans i el bosc de can Amar, per tal que es pogués construir una rèplica de la cova on s’aparegué la Mare de Déu de Lourdes o de Lorda. Les obres anaren a càrrec del germans Brecha i l’altar és obra de Francesc Cusachs. Un cop les obres enllestides s’inaugurà el 21 d’abril de 1924.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5851396,2.5437534 461970 4603817 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-02dsc0069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-03p1560393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-04dsc0074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-05p1560394.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cada any s'hi celebra l'aplec sardanista. 98 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94226 Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-433 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a: </span><a href='http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm'><span><span>http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm</span></span></a><span> </span></span></span></span></p> 41.5794176,2.5578511 463142 4603176 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-02p1540771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-03p1540775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-04carrer-davall2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-05carrer-davall2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94224 Sabatetes de la Mare de Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/sabatetes-de-la-mare-de-deu <p><span><span><span><span><span><span><span>No consta (2004). <em>Arenys de Mar, terra d’Insignes</em>, dins Associació Catalana d’Amics de les Orquídies. Butlletí núm. 3. Desembre 2004.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les Sabatetes o Esclopets de la Mare de Déu és el nom popular d'una orquídia amb nom científic<em> Paphiopedilum insigne</em>, coneguda també com l’orquídia d’Arenys. </span></span></span></span></span></span></span>El mot <em>Paphiopedilum </em>ve del grec i significa «sandàlia de Venus». El seu origen es troba en una petita àrea del sud de la Xina i el nord de l’Índia on està protegida per la llei. Fa un segle i mig, un frare caputxí tornà de l’Índia al seu convent d’Arenys de Mar. Duia amb ell un petit esqueix de la planta que curosament plantà en una torratxa del pati. La planta va arrelar i al cap d’uns anys va florir. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Originàriament els exemplars d’Arenys de Mar provenen de la divisió vegetativa d’un mínim de tres individus molt semblants que a mida que s’anaven reproduint, se separaven per repartir entre els veïns del poble. A partir d’un esqueix, sortí del convent per anar de mica en mica expandint-se als patis i eixides de les cases antigues del poble, el lloc idoni per a la seva preservació. No se’n fa negoci sinó que s’ofereix perquè l’espècie perduri en el temps. I una de les dates escollides és el Nadal, quan a moltes cases se la pot veure florida. Amb el temps</span></span></span></span></span></span></span>, ha esdevingut una icona del poble i n’ha pres el nom pel qual és popularment coneguda: orquídia d’Arenys.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2007 se celebrava la primera edició de la mostra Orquídies i espais florits promogut per la Regidoria de Cultura, amb la col·laboració de nou famílies arenyenques, floristeries de la vila i l’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies. Els indrets on es podien visitar (amb l’edició d’un díptic) alguns espècimens era llavors, CC Calisay, Can Capdevila, el Pati del Museu de la Mineralogia, Can Kiensler, Ca la Margarita, Can Joan, Can Milans, Can Saurí, el Convent dels Caputxins i CA l’Espriu/Malagelada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Associació Catalana d’Amics de les Orquídies (ACAO) va promoure’n un cens fent una crida. Així, l’any 2004 Carme Vilarrasa i Jaume Romeu, dos dels seus socis, iniciaren un treball de recerca entre les diferents cases d’Arenys de Mar. La recerca va quedar aturada i l’any 2007 es tornava a promoure.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2019, des de la Regidora de Cultura és va promoure el primer concurs de la Sabateta d’Arenys on hi podien participar totes les persones que tinguessin en propietat com a mínim un test amb l’orquídia.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-431 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span><span><span>Hauria estat introduïda a Europa durant la primera meitat del segle XIX. Probablement aprofitant les expedicions de Wallich i altres botànics finançats per la Companyia de les Índies Orientals. Si bé buscaven noves espècies, és cert que el seu principal objectiu era el de detectar noves plantes de te, i informar dels llocs més idonis per a les noves plantacions. Un cop fet això, aquell indret era totalment arrasat per a convertir-lo en plantacions de te.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5793745,2.5515331 462615 4603173 08006 Arenys de Mar Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94224-sabatetes-ajuntament-darenys-de-mar-1.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Lúdic Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Montlló Bolart El seu hàbitat natural es redueix a la cara sud de les muntanyes de Khasi i Jaintia Hills, a Meghalaya (nord-est de la Índia), per sobre dels 1.000 metres d’alçada. És una orquídia de mida no massa gran. Té entre cinc i sis fulles en forma de cinta, de color clar, bilobulades. Floreix durant la tardor i l’hivern, a partir d’un inflorescència terminal, erecta, de fins a 30 cm de llarg. La intensitat del color varia en funció de la lluminositat i la temperatura en el moment de la floració. Tradicionalment sempre s’ha cregut que hi havia dos genotipus, uns de fulla curta i d’altres més llarga.Si bé semblen totes del mateix color, ja en el seu moment, Helen H. Adams, va distingir fins a quatre tipus de coloració bàsica per a la flor a més d’algunes fulles tacades de verd i color crema. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94181 Alzina surera del Calisay https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-del-calisay <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Alzina que ornamenta la façana de llevant del Centre Cultural Calisay, és un exemplar singular d’alzina (<em>Quercus Ilex</em>) amb una capçada alta i més o menys arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, robust. L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, es ramifica en tres branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, no massa desenvolupada.</span></span></span><span><span><span><span> Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-426 Riera del Pare Fidel Fita, núm. 67 41.5826558,2.5478491 462310 4603540 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-02p1580189.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-04p1580191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94181-05p1580201.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
93975 Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Comarcal del Maresme https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-comarcal-del-maresme <p><span><span><span><span><span><span><span>COLOMINES, J. i JOANIQUET, A. (2002). <em>50 años, Club Nàutic d'Arenys de Mar</em>. Barcelona: Sinergia Editorial i Editorial Noray. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme preserva el fons judicial del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 d’Arenys de Mar, des de l’any 1916 fins l’any 1996 (FONS ACM70-16). Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També preserva el fons judicial de Primera Instància i Instrucció 3 d’Arenys de Mar (FONS ACM70-17) des de l’any 1936 fins l’any 1983. Aquests documents textuals, es subdivideixen alhora en processos civils (conciliacions, desconeixements i verbals) i en processos penals i de jurisdicció voluntària (judicis de faltes, diligències prèvies i diligències indeterminades).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En tercer lloc, custòdia el fons del Club Nàutic d’Arenys de Mar entre els anys, 1951 i 2020 (FONS ACM70-366). Aquest consta de 1.326 unitats documentals contínues en 267 capses, 131 documents de gran format; i 3.128 fotografies, entre positius i negatius, contínues en 12 capses de les instal·lacions del port d’Arenys i esdeveniments organitzats per l’associació i competicions on hi participà. Els fons fou traslladat des de les instal·lacions del Club Nàutic fins a uns tinglats del port d'Arenys separat d'aquestes. Inclou 127 cartes nàutiques i un catàleg. El 16 de abril de 2021 es produeix l'acord de comodat pel qual el Club Nàutic lliura la documentació a la Generalitat de Catalunya per la seva conservació a l'Arxiu Comarcal del Maresme. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En quart lloc, destaca la Col·lecció patrimonial i familiar de la famílies Cortils i Draper d’Arenys de Mar (FONS ACM70-148). Consta d’un lligall d’escriptures (64 unitats documentals) patrimonials des de l’any 1690 fins l’any 1930. Els documents a què fa referència aquest lligall es remunten al segle XVII on trobem els avantpassats de la família al terme municipal de Tossa de Mar, d’on prové la documentació escrita. La Generalitat de Catalunya adquirí al mercat de vell el lligall i el va dipositar a l’Arxiu Comarcal del Maresme. Els documents són bàsicament certificats de matrimoni i de baptisme i documents de tipus notarial com còpies de testaments, sentències judicials, escriptures, cessions i actes d’emancipació. També s’hi localitza la refuta de pagament, comptes de curatela, diplomes i oficis. La documentació abraça des del segle XVII fins a inicis del segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També disposa d’un important fons i col·leccions fotogràfiques i audiovisuals, on poden aparèixer fotografies de diferents èpoques del municipi com són les incorporades recentment de tipologia turística del Maresme de Xavier Nubiola i Castellarnau, entre 1950 i 2010 o la col·lecció d’impresos com els programes de Festa Major dels pobles del Maresme (segles XX-XXI), Col·lecció de retalls de premsa del Maresme (1981-2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-381 Arenys de Mar <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Està gestionat pel Consell Comarcal del Maresme i està situat a l’edifici de Can Palauet, propietat de l’Ajuntament de Mataró.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>El 31 de gener de l’any 1984 se signà un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Mataró amb motiu de la seva creació. El 2 de maig de 1996 començava a funcionar com arxiu i s’inaugurà el 20 de desembre de 1997.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Custodia més de 3.510’83 metres lineals de documentació entre la qual destaquen varis pergamins, des del segle XII i altres fins a l’actualitat, produïda per diferents ens públics (notaries, judicial, administració local i autonòmica) així com de fons privats, la Comptadoria d’Hipoteques del Districte de Mataró (1768-1862) i les cambres agràries o l’Arxiu del Districte Notarial de Mataró (1715-1987) i l’Arxiu Municipal de Mataró (1410-2010).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span><span>Proporciona informació general i d’assessorament especialitzat sobre els fons documentals, bibliogràfics i hemerogràfics així com informació de referència sobre altres centres d’arxiu i fons documental.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5793735,2.5515425 462616 4603173 08006 Arenys de Mar Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-02acm-club-nautic-darenys-de-mar-llibre-actes-0700366200001540005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-03acm-colleccio-pergamins-esparcos-0700190200000040001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-04acm-tasques-de-manteniments-i-primers-tractaments-de-la-documentacio.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93975-05acm-jutjats-de-1r-instancia-i-instruccio-num-1-darenys-de-mar.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic/Cultural Inexistent 2024-01-11 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Destaca la col·lecció d’hemeroteca de premsa clandestina, premsa comarcal, i les publicacions periòdiques d’institucions i entitats, que està digitalitzada.A més dels fons, també cal tenir present la Biblioteca Auxiliar, que comprèn diverses monografies dels pobles del Maresme i també sobre la comarca del Maresme.Destaca el Fons de complement de l’Arxiu Comarcal del Maresme amb documentació sobre l’Ateneu Arenyenc (1884-2022). Amb el codi de referència ACM71-33-T2-2 es preserva el Segon Certamen Literari de l’Ateneu Arenyenc celebrat el 10 de juliol de 1886 a Arenys de Mar, de 318 pàgines. Amb el codi de referència ACM71-33-T2-1 es localitza el Primer Certamen Literari de l’Arenyenc del 10 de juliol de 1885, de 144 pàgines. 98 56 3.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94120 Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya preserva una gran quantitat de pergamins de Sant Martí d’Arenys, però concretament d’Arenys de Mar, destaquen dos documents gràfics. El primer document és una aquarel·la d’Emile Boisselier, pintor i oficial francès de finals del segle XIX. Es tracta de l’Hospital Xifré, casa de beneficència per a pobres malalts d’Arenys de Mar, datada del 18 d’octubre de 1890 (codi ANC1-1092-N-62).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Forma part de l’àlbum <em>Souvenirs d’Espagne (Catalogne)</em> 1864, que consta de 106 làmines pintades anys més tard, a partir de notes preses durant el viatge que Boisselier féu a Catalunya en la dècada del 1860.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La imatge representa una vista de la façana principal amb quatre monges, dues a l’interior del jardí, i dues a la riera, que rep en nom de Rambla del Pare Fidel Fita. Aquest edifici fou construït per iniciativa de l’indià, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 1856). Segons una nota manuscrita a la mateixa làmina, estava regit per una comunitat de monges de la congregació francesa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i la superiora de la congregació, Sor Maria Cuson, era cosina de l’artista.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici s’atribueix als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila. L’edifici és d’estil neoclàssic, de planta rectangular (53 x 14m) amb dos cossos que sobresurten als extrems per la part posterior. Totes les obertures estan decorades amb pilastres adossades, planes i estriades. S’hi observen uns grups escultòrics i un fris de terracota, desapareguts en l’actualitat que coronaven l’edifici.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El segon document gràfic és una fotografia en blanc i negre (Fons ANC1-1-N5616/ Generalitat de Catalunya – Segona República) de la vista de la façana principal de l’edifici del Preventori-Escola d’Arenys, depenent del Segell Pro Infància del departament de Governació i Assistència Social (1937-1939). I un document de la Comissió liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Manaments de pagament: Exercici: 1924-1925. Lliurament 3605. Beneficència. Establiments. Hospital Xifré del 13 d’agost de 1925 (ANC1-449-T-1374)</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-409 Carrer de Jaume I, núm. 33 – 08195 Sant Cugat del Vallès <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric. Està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultura i integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a arxiu històric, recupera tota la informació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una rellevància per al coneixement de la història nacional. Mentre que, com a arxiu general de l’administració ingressa, recupera i gestiona aquella documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’antecedent més antic d’aquesta institució és de l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acorden la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació del General. L’any 1936 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya crea l’Arxiu General de Catalunya, però amb l’esclat de la Guerra Civil al 1936 aquest arxiu és l’encarregat d’aplegar als seus dipòsits tota la documentació per tal de protegir-la dels efectes nefasts de la guerra. L’entrada de les tropes franquistes i la dictadura, suposa la supressió de l’arxiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la restitució de la Generalitat, el 28 de novembre de 1980, el govern català crea l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la missió de protegir el patrimoni documental català, garantint l’accés per part de tota la ciutadania. Des de l’any 1995 la seu és a Sant Cugat del Vallès i disposa d’una superfície de 12.625 metres quadrats i fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.</span></span></span></span></span></p> 41.5833059,2.5460654 462162 4603613 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94120-02fons-anc1-1-n5616-generalitat-de-catalunya-segona-republica.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic/Cultural Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 55 3.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94183 Olivera de la placeta del Tossol https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la placeta del Tossol és un arbre plantat com a ornamental que sobrepassa els 100 anys. Mesura uns nou metres d’alçada per més d’un metre i mig de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és arrodonida i força atapeïda conformada per una munió de branques. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-428 Placeta del Tossol <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5803721,2.5482240 462340 4603285 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-02dsc9847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-03p1560255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-04p1560253.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94184 Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-429 Plaça de l'església, s/n <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5805166,2.5496951 462463 4603301 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
97467 Refugi antiaeri de la Granja https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-la-granja XX <p><span><span><span><span><span><span><span>Refugi situat en un marge al costat del carrer Doctor Vivas. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>S'obre amb dues boques o entrades actualment tancades, des d'on comença una galeria subterrània excavada en el terreny natural. Les galeries conflueixen en una cambra circular. </span></span></span></span></span></span></span></p> 08035-185 C. del Doctor Vivas <p>El Comitè Municipal, el 2 de novembre de 1936, va decidir la creació d’uns refugis per a protegir la població civil dels bombardejos aeris. Es van construir tres refugis a la ciutat: el primer a la muntanya del Roser, el segon al parc dels Pins o Parc Dalmau i el tercer anomenat de la Granja. Tots tres tenien una cabuda total de 3.600 persones, just la meitat de la població de Calella en aquell moment. La població es distribuïa entre els tres refugis en funció dels carrers on vivia; cadascun dels refugis tenia tres portes d’accés per facilitar-ne l’accés i evitar aglomeracions.</p> <p>Calella va patir dos bombardejos aeris importants. El primer s'esdevingué el dia 4 d'abril de 1937. Un avió va bombardejar la fàbrica Llobet-Guri S.A., aleshores empresa col·lectivitzada amb el nom “El Faro de Calella”. Tot i causar nombrosos danys materials no va produir víctimes entre la població. Més greu fou el bombardeig de la matinada del dia 24 de novembre de 1938. Quatre bombes varen ser llençades des d’un avió provinent de les bases aèries franquistes de Mallorca, impactant a les cases dels carrers de Colom i Riera, causant tres morts i diversos ferits, així com importants danys en prop de 40 habitatges.</p> 41.6193800,2.6630400 471928 4607573 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97467-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. També és conegut com el refugi de 'las Cuevas' perquè durant uns anys s'hi organitzaven esdeveniments a l'interior. 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
90144 Forn d'obra teuleria de dalt de Cortics https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-teuleria-de-dalt-de-cortics <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII L'estructura està totalment coberta i afectada per la vegetació. <p><span><span><span><span><span><span>A l'extrem d'un marge trobem una depressió que ens indica la ubicació de la coneguda com '</span>teuleria de dalt de Cortics'<span>. Per la banda nord, on hi ha el pendent del terreny, trobem l'única part construïda amb mur, és fet amb pedres sorrenques sense treballar i de mida gran, i en el que trobem les restes de la boca de la cambra de foc (a l'interior encara podem veure-hi teules). La resta de l'estructura és excavada en el terreny natural. Segurament l'accés a la cambra de cuita es faria directament des del nivell superior. Una mica cap al sud de la teuleria, en el mateix pla, trobem indicis de murs que podrien correspondre a les restes d'una barraca. Els murs estant molt arrasats i tant sols es pot identificar alguna cantonada i parts discontinues dels murs. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08045-28 Des de la teuleria de baix, cal seguir un corriol molt poc definit que s’enlaira a l’esquerra fins un replà a la carena. 42.0847800,1.7726900 398491 4659918 08045 Capolat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90144-forn-dobra-dalt.png Inexistent Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà 119 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
94329 Pous del rial de La Planeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-rial-de-la-planeta <p>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</p> <p>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</p> <p>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</p> <p>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</p> <p>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</p> <p>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</p> <p>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</p> <p>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial.</p> <p>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</p> XIX-XX Deteriorament per manca d'ús. <p><span><span><span><span><span><span>A la capçalera del rial de la Planeta, per sobre de l’autopista, gairebé a tocar del límit de terme amb Arenys de Munt, es localitzen dos pous d’obra, un a la dreta i l’altra a l’esquerra del llit rodat, distants l’un de l’altra tot just d’una cinquantena de metres. Pujant de mar a muntanya, el primer d’ells se situa a mà dreta, encaixat en un marge de canyes. Es tracta d’un registre cilíndric amb pou vertical excavat al terra. Està construït de pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. La part superior és de planta lleugerament rectangular amb coberta de tartana. Està feta de maó pla amb restes d’arrebossat de diverses èpoques. El seu diàmetre interior aproximat és d’1’30 m. No té ampit com els d’ús domèstic. La portella, de ferro o de fusta, ja no es conserva i sembla haver estat arrencada, la qual cosa fa que la boca del pou no tingui cap mena de protecció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Uns metres més amunt, a mà esquerra, trobem una segona construcció parcialment descalçada i envoltada de canyissar. Com pel primer cas, consisteix en un registre cilíndric fet de maó amb pou vertical excavat al terra fet de maó. La superfície està protegida per una estructura murària molt senzilla feta de maó amb cobert a un únic vessant i arrebossat. En el frontal es pot llegir la data de 1914, i a mà dreta, esgrafiat damunt les restes d’alguna reparació de morter ràpid el nom probablement de qui ho va fer o reparar “José Cu(...)a (...). Voltant aquesta estructura hi ha una finestreta d’uns quaranta centímetres de costat amb una reixa de ferro en forma de creu i un filat tot rebregat. Adossada al pou hi ha una barraca amb cobert a doble vessant, sustentada per una biga de fusta. Tant a la paret de llevant com la de ponent, i a ambdós costats d’aquesta biga hi ha dos orificis més, totalment simètrics, que haurien servit per col·locar-hi dues bigues més. El carener de la coberta estava protegit per una filera de teules.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edificació està feta amb maó col·locat dret sense arrebossar. La boca del pou, està mig tapada per una estructura de morter amb maó i barnilles d’acer, probablement fruit de reparacions posteriors. Actualment el fons del pou visible, d’uns dos metres i mig a tres metres de fondària està ple de brutícia i tot i que no hi ha aigua, almenys en superfície, no hi ha cap protecció.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-462 Rial de La Planeta <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, format a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del trem, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar a la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> 41.5926700,2.5563000 463020 4604648 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-02p1580087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-03p1580090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-04p1580091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-05p1580092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-06p1580093.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95110 Garroferar del carener del turó de les Orenetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/garroferar-del-carener-del-turo-de-les-orenetes <p>Auditoria Ambiental Municipal d'Arenys de Mar (2003)</p> <p><span><span><span><span><span><span>Antic camp de garrofers, des de fa anys abandonat, que encara podem trobar al carener del turó de les Orenetes, per sobre de la urbanització del Canyadell. És un dels darrers grans conjunts de garrofers que resten a Arenys de Mar, mostra d'un conreu molt típic als careneres del Maresme, a prop del litoral. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-466 41.5746500,2.5311500 460913 4602658 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91164 Forats de Ca l'Alen https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-ca-lalen <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> Desconegut <p><span><span><span><span><span><span>B</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>alma orientada al sud-oest amb una longitud de 16 m en el que es van intercalant fornícules de diferents mides, la situada a l'extrem oriental és la de majors dimensions (2,40 m de longitud per 2,10 m de profunditat) i mostra un mur de pedra seca al davant que delimita un petit refugi. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de tota l'extensió és planera i mostra molt de sediment. En la part superior de la roca que forma el balmat s'hi localitzen un seguit de forats de diferents mides, formes i orientacions que podrien ser d'origen geològic. A la banda occidental i superficialment es va localitzar una pedra de granit trencada amb una cara totalment plana que podria ser part d'un molí de mà.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-68 S'hi pot accedir a peu des de la carretera del Pla. Aquests refugis es troben al tombant meridional del cingle anomenat el Morral del Pla, al sud de la masia d’aquest nom. 42.0751100,1.7954000 400355 4658818 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91164-planta-forats-alen.png Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà No es pot precisar una cronologia sense excavació arqueològica. 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91870 Pleta del Portet https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-del-portet <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> Possiblement del segle XIX <p><span><span><span><span><span><span>Balma orientada al sud-est, localitzada en una cinglera de pedra calcària amb una visera gradual a gran alçada i amb unes dimensions aproximades d'uns 35 m d’amplada i 3 m de profunditat. Al davant de la balma i a uns nou metres de distància es troba una petita cinglera discontínua que en un moment determinat es va realçar amb la construcció d'un mur de pedra seca d'uns dos metres i mig d'alçada que actualment es conserva parcialment. Aquest mur devia permetre regularitzar el terreny per obtenir un major espai útil. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La superfície de la balma és relativament regular, tot i que presenta un pendent amb inclinació cap el sud-est, mostra gran quantitat de sediment. Aquest espai delimitat, només era accessible per l'extrem nord-est de la balma amb un camí de bast.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-182 Des de la carretera de Sant Llorenç cal seguir la pista del Portet, situats per sobre de les balmes del Portet, en el revolt agut de la pista en el sector de ponent, surt un camí que cal seguir fins a la base de les cingleres que es veuen properes. 42.1032100,1.7916000 400084 4661942 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91870-planta-pleta-portet.png Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà És probable que es fes servir com a pleta per tancar el bestiar. 98 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91852 Barraca margera del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-margera-del-grau <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII L'estructura es veu afectada per la vegetació. <p><span><span><span><span><span><span>Barraca margera localitzada en un marge de pedra seca. L'entrada està orientada vers l'est, mostra forma trapezoïdal amb una gran llinda de pedra sorrenca suportada sobre brancals de lloses. A l'interior la coberta està formada per lloses disposades planes. La boca mostra una amplada màxima de 100 cm a la base i una alçada de 116 cm , la profunditat de la barraca és de 170 cm. Actualment part de l'interior es troba sitjat. A tocar del muntant nord de la boca i en el mateix marge de pedra hi podem veure dos graons i la traça d’altres dos que conformen una escala per accedir a la feixa de dalt.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08045-165 Des del Grau cal dirigir-se cap el sud-oest vorejant les antigues feixes de conreu sense perdre alçada, sota la casanova de Rossinyol hi ha unes margeres de pedra seca de grans dimensions. La barraca està situada en el seu extrem meridional. 42.0860100,1.7953800 400370 4660028 08045 Capolat Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91852-img20220218141833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91852-img20220218141928.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà 119|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
90540 Premsa de Cortics https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cortics <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIV? Només es conserva un fragment de la lliura de la premsa. <p><span><span><span><span><span><span>Bloc de pedra de volum ortoèdric amb els angles arrodonits que presenta dues cares més o menys paral·leles. A la cara superior hi ha un encaix de planta circular amb apèndixs laterals diametralment oposats, la seva secció és trapezial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Per les seves dimensions creiem que es tracta d’un fragment de la </span>lliura o quintà <span>(element que formava part d’una premsa, de vi o d’oli). En el forat central hi anava encaixat un dau de fusta que actuava com a coixinet i suport del cargol, permetent-ne el seu gir i impedint-ne la seva sortida. La lliura o quintà estava situada al terra, a l’extrem mòbil de la biga de premsa, en la que s’hi encaixava el caragol.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-35 Des del vessant de llevant de la collada de Cortics cal agafar la pista forestal en mal estat que puja cap al nord-oest, entra a la vall del torrent que baixa de ca la Bruta, passats uns 125 metres el creua i puja per l’altre vessant. Quan la pista fa una llaçada molt pronunciada, cal deixar-la en el mateix revolt i seguir de pla, cap a l’est, seguint una feixa de conreu en el centre de la qual es troba la pedra de premsa. 42.0894100,1.7706900 398333 4660435 08045 Capolat Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90540-premsa-cortics.png Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Aquest tipus de forat és conegut popularment a la zona com a 'peu de Déu'. 119 47 1.3 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
96680 Casa de Can Macaya https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-can-macaya <p><span><span><span><em>Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.</em> Modificació Catàleg Béns Protegits. Març 2023.</span></span></span></p> XIX <p><span><span><span><span><span><span>Casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX. Casa formada per dos cossos; l'edificació principal de planta baixa, primer, segon pis i terrat, i una edificació annexa amb planta baixa i pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L’edificació principal és un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. El frontis es composa segons dos eixos simètrics d'obertures emmarcades amb una motllura, entre les que destaquen les del pis, que la motllura imita pilastres estriades que sostenen una cornisa dentada. Tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja sostingut amb mènsules. També són destacables les mènsules dels ampits de les finestres del segon pis, esculpides amb màscares femenines.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El coronament de l'edifici està definit per una cornisa amb voladís sostinguda per mènsules petites, d'on arrenca un capcer amb baranes de balustrada intercalades. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb franges horitzontals que imiten carreus. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici comunica amb el pati i pavelló conegut com “La Torre Macaya”, essent tot el conjunt de la mateixa propietat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08035-81 C. Sant Josep, 2 <p>Bona part de les cases senyorials del carrer Jovara de Calella tenien un pavelló de mar a l'extrem oposat de la finca, encarat a mar (carrer d'Anselm Clavé). En aquest cas la casa principal és situada al carrer de Sant Josep.</p> <p>Lluís Macaya, prohom barceloní, va demanar construir l’edificació que és coneguda com a Torre Macaya.</p> 41.6132900,2.6615600 471802 4606897 1898 08035 Calella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96680-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96680-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/96680-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2025-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 102|98 45 1.1 1762 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91869 El Portet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-portet <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XVIII-XX <p><span><span><span><span><span><span>Caseta de planta</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>rectangular, consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució feta amb envans; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada al sud.</span></span></span></span></span></span></p> <p>En destaquem diferents elements de la seva estructura:</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs tenen un gruix de 70 cm i estan formats amb pedres sense treballar de tipus calcari de diverses formes i mides.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>estan formades per blocs de pedra calcària de mida superior als que formen els murs, una petita part són picades, la majoria només estan desbastades a les cares vistes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>han estat modificades en les reformes del segle XX, la de la banda oest en el primer pis té llinda i muntants de pedra i està tapiada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els sostres de fusta han estat substituïts en les reformes del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab a dos vessants, els suports de la teulada han estat substituïts en les reformes de final dels segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-181 Des de la carretera de Sant Llorenç i passats els trencants de Coforb i de l’Ajuntament de Capolat, cal seguir la propera pista forestal que surt a la dreta i s’enfila pels drets vessants de la Tossa en direcció al coll del Portet. Aquesta pista és tancada amb una cadena. <p>A finals del segle XVIII documentem la presència d'aquest mas. El 14 d'octubre de 1870, Josep Casafont i Casals, pagès masover, natural de Coforb, inscriu en el Registre de la Propietat els bens del seu pare, Josep Casafont i Puig, mort intestat. Entre aquests bens hi ha el mas Portet de Coforb.</p> <p>L'<span><span><span><span><span><span>anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa està definida per una estructura de planta rectangular adossada a un marge, té un pilar central que es desenvolupa fins el sostre de la planta pis, sense arribar al carener; en base a aquest pilar es creen amb envans les divisions internes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa es destina al bestiar, l'escala d’accés a la planta pis es localitza a la banda sud-est. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta pis es divideix en dos cossos amb un envà, el cos de llevant conté la sala amb el foc a terra i el forn de pa en el mur nord. El cos oest es divideix en dues parts amb un envà obtenint dues habitacions. A l'est de la casa i adossat a aquesta s'hi localitza el paller, té dos nivells, la planta baixa es dedica el bestiar, a sobre l’assecador pròpiament dit. La façana sud està oberta, únicament hi ha un pilar central que actua com a suport dels forjats. La coberta és de teula àrab, d’un sol vessant, prolongació de la part de llevant de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a finals d’aquest segle es reforma completament la casa. Es separa la casa del marge, això suposa la reconstrucció de part del mur nord, s’elimina també el contrafort del mur sud. Aquestes accions no han modificat el registre de les obertures de la façana principal però sí el seu format. Es suprimeix el pilar central i es canvien les bigues i l‘empostissat de fusta per una estructura amb bigues de ciment. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>S’adequa la primera planta de la pallissa com a habitatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 42.1054700,1.7937700 400267 4662191 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-img20220328112416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-planta-portet.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91869-blegador-bastons.png Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà A pocs metres de ponent de la casa, trobem un queixal excavat a la roca, de fons pla i vores arrodonides, a l'interior del qual hi ha dos forats circulars (un de 10,5 cm de diàmetre x 10,5 cm de profunditat i l’altra de 11 cm de diàmetre x 12 cm de profunditat) situats a 5 cm de la vora superior. Per sota d’aquests forats, són visibles tres ranures paral·leles a les vores exteriors del queixal, que tenen una profunditat que oscil·la entre 3 i 4,5 cm. Els forats servien per encaixar i mantenir blegats els bastons de corner per a tal d’elaborar eines o útils d’aquest material. 98|119|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95125 Conjunt d'alzines del rial de Sa Clavella https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dalzines-del-rial-de-sa-clavella <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'alzines, plantades de forma lineal, resseguint el marge dret de la capçalera del rial de Sa Clavella. Té uns 80-90 metres de longitud. I és la darrera mostra d'una gran alineació d'alzines que resseguien aquest marge del rial de Sa Clavella dècades enrere, abans de la construcció de l'autopista i de la gran esplanada del peatge, que va trinxar aquest rial. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-481 Rial de Sa Clavella 41.5866362,2.5407770 461723 4603985 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95135 Hortes del rial de Valldemaria https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-valldemaria <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-491 Rial de Valldemaria 41.5893089,2.5692481 464098 4604269 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria4.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95133 Hortes del rial de la Planeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-planeta <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de la Planeta, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-489 Rial de La Planeta 41.5895375,2.5595158 463287 4604299 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95134 Hortes del rial del Pollroig https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-del-pollroig <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial del Pollroig, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-490 41.5911036,2.5671135 463920 4604469 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95134-hortes-poll-roig2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95134-hortes-poll-roig3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95136 Hortes del rial Llarg https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-llarg <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram inicial del rial Llarg, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-492 Rial Llarg 41.5787209,2.5314158 460938 4603110 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95136-hortes-rial-llarg.png Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95132 Hortes del rial de la Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram superior del rial de la Serp, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-488 Rial de La Serp 41.5880236,2.5601429 463338 4604130 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95132-rial-serp.png Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95124 Horta Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-480 Carrer Doedes amb carrer Barcelona 41.5884370,2.5411937 461759 4604184 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123133134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0051.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95121 Palmeres de l'escola Presentació https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-lescola-presentacio <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans palmeres canàries, el darrer que resta a Arenys de Mar després de la greu afectació de la plaga del morrut de les palmeres. És una alineació situada al davant de la façana principal de l'escola, i és molt visible des de bona part del nucli urbà.</span></span></span></span></span></span></p> 08006-477 Carrer de pompeu Fabra, núm. 2 41.5853551,2.5482002 462341 4603839 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95121-palmeres-presentacio-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95114 Pins pinyers monumentals del parc de Can Quintana https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyers-monumentals-del-parc-de-can-quintana <p><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de sis grans pins pinyoners (Pinus pinea) de port monumental, situats al parc de Can Quintana. Els trobem entre l'extrem nord del parc i les cases del carrer Hort del Bisbe. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli, les seves fulles, en forma d’agulla poden fer fins a 20 cm. de llarg, i es troben agrupades de dues en dues. La seva floració es produeix de març fins al mes de maig. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que pot mesurar fins a 15x10 centímetres. La llavor que s’hi troba a l'interior és el pinyó, molt apreciat en la cuina i les postres dels Països Catalans així com en altres indrets de la cuina mediterrània. La pinya madura a la tardor del tercer any, mentre que les pinyes dels altres pins ho fan en dos anys.</span></span></span></span></span></p> 08006-470 41.5797956,2.5456466 462125 4603223 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95114-pins-can-quintana7.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Aquesta conífera naturalitzada en el nostre país, és de procedència mediterrània. Es pot trobar des de nivell de mar fins als 1.000 metres d’altitud. Allí on creix i es desenvolupa més bé és en els terrenys silícics, sobretot sorrencs o de sauló, i generalment prop del litoral.La seva fusta no és gaire apreciada. És un combustible molt ràpid i en cas d’incendi, la resina i la pinya, permeten la propagació del foc a gran velocitat. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
42949 Meandre del riu Calders https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-riu-calders <p><span><span><span><span><span><span>Des del mirador que es va construir per contemplar aquest indret podem veure davant nostre un turó amb les restes del castell al cim, talment una illa al centre d’una vall; la base està envoltada per camps de conreu, excepte el vessant Sud, per on passa el riu. En el passat el riu feia aquí una corba molt pronunciada, un meandre que envoltava la muntanya passant per on ara hi ha els conreus, però fa milers d’anys, el riu va fer drecera tirant pel dret. Fa entre 5 i 10 milions d’anys el riu Calders formava aquí un ampli meandre que tendia a fer-se més i més pronunciat perquè els rius tendeixen a erosionar la riba externa dels revolts, de manera que l’entrada i la sortida del meandre s’aproximaven lentament. Fa cosa d’un milió d’anys la muntanya del centre de la corba estava gairebé envoltada pel riu, era com una petita península unida a la veïna serra de les Abrines per un estret istme. Fa entre 100.000 i 300.000 anys els revolts d’entrada i de sortida s’havien aproximat tant que el riu va trencar la separació entre els extrems del meandre i va obrir una drecera. Com que es van unir dos trams de riu que estaven a cotes diferents –el riu fa baixada– es va formar el saltant del molí del Castell, que encara existeix. Al llit abandonat pel riu devien restar durant un temps alguns petits estanys i aiguamolls que es van acabar omplint de sediments aportats pels torrents que baixen dels vessants, és la zona que ara es cultiva. </span></span></span>(Informació de El Pou de la Gallina).</span></span></span></p> 08034-135 <p><span><span>El castell de Calders -del qual en queda poc més que un tros de la torre- està situat al capdamunt d’un turó delimitat per un meandre abandonat del riu Calders.<br /> A la plana en primer terme no hi ha cap riu; el riu Calders hi havia passat fa milers d’anys en un meandre que, posteriorment, va abandonar al tallar i fer drecera pel terreny que queda darrera del castell.<br /> El castell està fonamentat a les calcàries esculloses de la Tossa, tan característiques de Calders. Va caldre un corrent considerable d’aigua durant milions d’anys per erosionar aquesta calcària tan dura i aïllar el turó. A la dreta de la imatge, el molí del Castell sí que queda proper al curs actual del riu.</span></span></p> <p><span><span>A partir del meandre abandonat del Castell, el riu Calders circula profundament encaixat en una vall sinuosa, una successió de meandres molt pronunciats -aquests encara ben vius- fins a la seva confluència al riu Llobregat a Navarcles.</span></span></p> 41.7911000,1.9926500 416301 4627073 08034 Calders Obert Regular Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-01-30 00:00:00 OPC (María del Agua Cortés) 2153 5.1 42 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
95120 Alzines del Rial de La Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> 08006-476 Rial de La Serp 41.5832934,2.5635736 463621 4603603 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-3.png Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
97434 Ball de les Almorratxes https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-almorratxes <p><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya.</em> Generalitat de Catalunya.</span></span></p> Ja no es balla. <p><span><span><span><span><span><span>El Ball de les Almorratxes era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest ball hi havia quatre parelles de balladors i incorporava l'ús d'un gerret de vidre o almorratxa ple d'aigua perfumada que els balladors oferien a la respectiva balladora. Segons explica Amades, quan es ballava hi solia haver una gran trencadissa, i era una de les gràcies del ball. </span></span></span></span></span></span></p> 08035-161 Calella <p><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir el Ball de les Almorratxes de Calella al <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Inexistent 2024-10-03 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
97432 Ball del Patatuf https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf-0 <p><span><span>AMADES, J.; PUJOL, f. (1936). <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. </em>Vol I. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera.</span></span></p> <p><span><span><em>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya</em>. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> XX Ja no es balla. <p><span><span><span><span><span><span>El Ball del Patatuf era una dansa tradicional de la ciutat de Calella. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En aquest ball, durant els primers compassos els balladors piquen de mans tres vegades i a continuació marquen un punteig. Va ser un ball molt popularitzat a la Catalunya nova.</span></span></span></span></span></span></p> 08035-159 Calella <p><span><span>El folklorista Joan Amades va recollir el Ball del Patatuf de Calella al <em>Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors.</em></span></span></p> 41.6132600,2.6569100 471415 4606895 08035 Calella Sense accés Dolent Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús Inexistent 2024-06-25 00:00:00 Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. 119 62 4.4 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
93965 Celler i casa de can Balaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-i-casa-de-can-balaguer <p><span><span><span><span><span><span>MUSSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX La teulada està en mal estat <p><span><span><span><span><span><span>El celler de can Balaguer forma part d’un conjunt constituït per un antic habitatge i l’edifici de l’antic celler. L’edifici de l’habitatge es troba a l’extrem sud-est del conjunt, de planta baixa i un pis sota teulada, no presenta gaires elements remarcables, que són els que eren característics de la construcció en la seva època: sostres de bigues i cairats que suporten el paviment superior de toves i rajols, escales de maó amb mamperlà de fusta, una divisió d’alcova molt senzilla rectangular que és una simple obertura al mur, i unes portes d’armari encastat de fusta. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici del celler és de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s’obre a la carretera, al sud. Té planta baixa i una planta pis. A la façana, la porta principal que es troba a un costat, és d’arc carpanell de maó a plec de llibre recolzat sobre muntants de maó. Al costat hi ha dues finestres d’arc que segueixen la mateixa tipologia. Al primer pis hi ha dos balcons. La façana de darrera únicament té una porta que permet l’accés directe a la planta baixa i una obertura que dona a la terrassa i que permet accedir al pis. Al costat hi ha un espai que havia albergat un antic cup de vi que va ser transformat en lavabo i es va refer la paret de pedra exterior a mitjans del segle XX aproximadament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Davant d’aquesta façana hi ha un pati exterior que encara conserva el pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’interior de la planta pis del celler no presenta elements remarcables. La teulada de teula àrab es sustenta sobre quatre pilars verticals de maons sobre els que recolzen les bigues que suporten l’estructura de la teulada que està formada per bigues i llates sobre les que descansen les teules situades a llata per canal. Aquest espai conserva alguna divisió vertical, ja que devia tenir un segon pis, però actualment l’espai està buit i presenta força alçada. Sembla que aquest espai es va fer després de la Guerra Civil, ja que es va esfondrar el sostre i es van malmetre les antigues encavallades, substituint el conjunt pels pilars de maó. Les divisions interiors feien funcions de camerino. En aquest espai es va fer teatre fins a la dècada del 1950, i hem tingut la informació de què quan es va inaugurar el monument al Timbaler del Bruc l’any 1963, es va utilitzar per allotjar tropes militars.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’interior de la planta baixa és un espai obert gràcies al forjat de la coberta que és de volta catalana rebaixada entre arcs de mig punt rebaixats de maó, situades en dos cossos paral·lels separats a la vegada per arcs de mig punt rebaixats; els diferents arcs de cada volta convergeixen en un pilar central, mentre que els extrems exteriors recolzen als murs laterals. Totes les voltes van ser reforçades afegint un nou arc de maó pla al centre de cada volta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la planta baixa es conserva un cup de vi petit folrat amb cairons ceràmics i el cargol d’una antiga premsa de vi.</span></span></span></span></p> 08025-285 Carrer Bruc de Baix, 1 <p><span><span><span><span><span><span>Històricament, el nucli antic del Bruc es va desenvolupar a costat del castell del Bruc i de l’església de Santa Maria a partir del segle X. Hi passava el camí Ral, que va propiciar aquest nucli de població. A partir del segle XVII va augmentar considerablement la població amb el conseqüent increment de masies. A partir del segle XVIII es van fer habitatges originant els nuclis Bruc de Dalt i Bruc de Baix, que es van configurar al llarg del camí Ral, la principal via de comunicació entre Martorell i Igualada, destacant la seva posició estratègica. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XVIII la població es va incrementar un 41%, amb un inici d’expansió urbana i la creació de nous nuclis al peu de la principal via de comunicació. Així, el nucli Bruc del Mig es va configurar a inicis del segle XIX, quan es va començar a consolidar aquesta via el 1805, que es transformarà en la carretera N-II a inicis del segle XX. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Cal destacar que tradicionalment la indústria més característica del Bruc va ser la fabricació de peces de ceràmica i terra cuita (maons, teules), fonamentalment a partir de l’exposició internacional de Barcelona del 1929. Però tradicionalment el sistema econòmic havia sigut l’agricultura. A inicis del XIX va haver un expansió agrícola que va portar al desenvolupament de masos, basada en el cereal, oliveres i alguns ceps de vinya. La viticultura va aprofitar els terrenys que no eren bons per altres cultius, amb contractes de rabassa morta. Al segle XX es va convertir en un lloc d’estiueig i es van construir alguns edificis modernistes seguint la moda de l’època. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El desenvolupament urbà al llarg del camí Ral ens presenta un conjunt de cases amb gran diversitat d’estils i d’èpoques, amb edificis d’època modernista i contemporanis, així com algunes cases rurals i masies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edifici de la casa i el Celler de can Balaguer no segueixen l’estructura d’altres habitatges de Bruc de Baix o de Bruc del Mig, com cal Mestre Xic (1934), cal Sant Joan (1867), cal Cordero (1880), cal Díaz o Villa Antoniette (1913), Panamà Canal (segle XX), can Casas Petit (1913<a href='#_ftn1'><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></a>). En canvi si té alguna semblança amb el celler de la masia can Serrat, que es troba a l’extrem de Bruc de Baix, formant part d’una antiga masia. Aquest celler de can Serrat, tal i com s’explica a la fitxa corresponent del Mapa de Patrimoni Cultural del Bruc (fitxa núm. 12), conserva una porta d’arc de mig punt de maó que va ser completament reformada a finals del segle XX, i un arc escarser de maó a l’interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La casa de can Balaguer era un habitatge senzill, segurament construït en aquest moment d’auge econòmic entre finals del XVIII i principis del XIX; mentre que la construcció del celler és més moderna, possiblement de finals del segle XIX, seguint característiques similars en la construcció al celler de can Serrat. S</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>embla que l’edifici ja existia el 1703, segons consta en un document de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (Musset, 2009: 22), per tant el primer edifici corresponent a l’habitatge es construiria al segle XVIII, en l’època d’expansió degut al creixement de població. A l’Arxiu Històric Municipal del Bruc es conserva un padró de 1848 on surt esmentada la casa de “Balagué”, on estaven empadronats “Llorenç Paloma de 41 anys, casat; Joseph Paloma, 20 anys, solter; Teresa Paloma, 76 anys, vídua; Maria Paloma, 33 anys, casada; Maria Paloma, 14 anys, soltera; Josepha Paloma, 3 anys, soltera”. És a dir, el matrimoni amb 3 fills i la mare del marit, que agafen el seu cognom, Paloma.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.5760300,1.7838400 398614 4603419 08025 El Bruc Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315161806.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-20230315162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/93965-img20230315161218.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-04-03 00:00:00 OPC 98 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91854 Barraca del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-26 <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). <span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> Indeterminat Les runes estan voltades actualment per bosc, antigament aquest indret estava conreat, encara es poden localitzar els pedreguers i les feixes. <p><span><span><span><span><span><span>En el lloc indicat s'hi han trobat dues estructures. D'una banda, hi ha una construcció de planta trapezoïdal (amb unes dimensions màximes de 255 cm per 223 cm) en la què s'identifica parcialment un perímetre format per lloses clavades al terra que es mostren revestides per parts de mur de pedra seca, el seu interior mostra enderroc de lloses.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>D'altra banda, a uns vuit metres i mig cap al nord-oest de la primera construcció es localitza una estructura de planta rectangular ( de 3 metres de llargada per 1 metre d'amplada i orientada d’est a oest) en la que també s'hi poden veure lloses clavades delimitant el perímetre de la banda oest i la meitat sud formant angle recte, la resta mostra un conjunt de pedres apilades que podria correspondre a una acumulació fruit d'espedregar les feixes del voltant.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08045-167 Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb i seguir-lo en direcció a la Serreta, passada la Casanova de Rossinyol i davant de la casa enrunada de cal Tico surt un pista forestal en direcció nord que cal seguir fins el final de la plana. 42.0854800,1.7968500 400491 4659967 08045 Capolat Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà La cronologia de l'indret no es pot determinar. Una excavació arqueològica ens permetria afinar la cronologia, així com conèixer el conjunt que avui dia resta enmig de la vegetació i del bosc. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
90124 Cortics https://patrimonicultural.diba.cat/element/cortics <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018) La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. Farell editors.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVI-XX <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de tres cossos paral·lels; té coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord a sud perpendicular a la façana principal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossats a la façana sud i seguint una orientació forçada per les estructures geològiques del turó es troben les corts i el femer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’era, la gran pallissa i les trumferes estan separades de l’edifici pocs metres al nord.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs de Cortics estan <span><span><span><span><span><span>fets amb pedres irregulars (sorrenca i conglomerat) de diferents mides, amb presència de carreus desbastats a la zona antiga de la casa; el gruix d'aquests varia segons el moment constructiu, entre 70 i 78 cm a l’estructura del XVI, uns 60 cm a l’ampliació del XVII i uns 70 cm a l’ampliació del XVIII. Possiblement en el segle XX es van construir uns contraforts en el mur nord de l’edifici del XVI i en l’angle sud-oest de l’ampliació del XVIII.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les cantoneres presenten una certa variabilitat; pedres desbastades a l'edifici antic, punxonades en el segle XVIII i la de l'angle nord-est refeta amb maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures son molt variades. En el mur sud es conserva la porta original d’entrada feta amb dovelles de pedra tosca; la porta del mur est, que dóna accés als espais destinats al bestiar, i la d'accés al pastador des de l'exterior són fetes amb llinda de fusta; en el mur nord hi podem veure la traça d'una altra porta tapiada. Les finestres de la planta baixa són de mida petita; a la planta pis trobem diferents tipus de finestra: de muntants i llinda de pedra, de llinda de fusta sobre muntants de pedra i també sobre maó massís, algunes tenen festejador.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els sostres han estat objecte de diverses reformes. A la planta baixa de l’edifici del segle XVI estan fets amb bigues de fusta de pi carejades i encastades, amb una jàssera de reforç davant l’escala, i s’observen restes de posts en el cos de llevant i a la resta rajoles. L’ampliació del segle XVII presenta bigues de pi carejades i encastades amb revoltó encofrat de guix i restes de materials de rebuig. A l’ampliació del XVIII es veuen bigues carejades i encastades amb posts de fusta de pi, excepte a la zona de contacte amb el mur oest, on es troba un reforç que podria indicar l’existència d’una llar de foc. En el primer pis es troben, en general, bigues carejades i encastades, amb una combinació de reformes on s’observa revoltó encofrat de guix i rajoles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coberta, reformada en el segle XX, és de teula àrab amb llata per canal. L’estructura de suport de la coberta està coronada per la biga carenera emplaçada de nord a sud sobre curts pilars recolzats en la paret mitgera de l’edifici del XVI, creant així dos vessants desiguals. El vessant occidental és més curt, està format per dos cavalls sobre els pilars de la mitgera i encastats al mur de ponent, en el vessant oriental, més llarg, els cavalls es recolzen també en uns pilars sobre el mur oriental de l’edifici del XVI. Sobre aquesta estructura, hi ha les corretges, paral·leles a la carenera, i les llates, perpendiculars, amb una separació dictada per l’amplada de les canals. La teulada té un perímetre de pedres per evitar l’acció del vent. No té ràfec. El voladís sobresurt molt poc i es presenta sense ornament.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-24 Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, passat el trencant de la Serreta, cal agafar a l’esquerra una pista en bon estat, senyalitzada, que porta a Solanelles i Cortics. <p><span><span><span><span><span><span>Si bé aquesta casa surt esmentada en la documentació dels anys 1472, 1499, 1553 i 1791, les restes de ceràmica grisa que es troben en els horts indiquen una ocupació de l’indret ja a l’Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Però, l’anàlisi de l’edifici senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVI: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa sembla estar definida per una estructura de dos cossos rectangulars asimètrics separats per un mur mitger perpendicular a la façana principal. El cos oest està dividit en dos espais, dels quals no en podem precisar el seu ús original, posteriorment es van convertir en estables. El cos est no presenta cap compartimentació, hi ha menjadores adossades al mur est de les quals no es pot concretar la cronologia. La situació de l’escala sembla molt forçada, possiblement sigui fruit d’una remodelació posterior. A la planta pis es troba la sala en el cos oriental, té una pica en el mur nord, fogons en el mur est i la llar de foc a l’angle sud-est. Les habitacions estarien situades en el cos de ponent.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a l'estructura originària s'hi va afegir un cos a la banda de llevant, que a planta baixa estaria destinat al bestiar i en el segon nivell a una mena de pallissa o assecador a recer de la prolongació del ràfec de la teulada en aquest costat. Poc temps més tard, s’adapta aquest nivell i es fan habitacions quedant, per raons òbvies, a un nivell inferior respecte la sala.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> possiblement d’aquesta època</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>data el cos afegit a la banda sud, amb la construcció del pastador i el forn de pa a planta baixa; en el primer pis, la meitat oriental inicialment era oberta a mode d'eixida.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>A finals del segle XIX o principis del XX</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> es va tancar la gran obertura que hi havia a la banda est de l'ampliació meridional, aquesta acció en va suposar l'adhesió com a superfície habitable, a la vegada que es va construir la terrassa sobre el femer amb accés des d'aquest cos. Probablement d’aquesta època data la remodelació de la teulada que permet elevar la part oriental de la casa creant un gran espai on s’adapta una habitació i els graners.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0877158,1.7722657 398461 4660245 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-240.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img202203261147330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-forn.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-img20220326114440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90124-sin-titulo0.png Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà A la planta baixa, situada a la façana sud, trobem la porta original de l'edifici, possiblement del segle XVI. És adovellada amb arc de mig punt, construït amb 12 dovelles de pedra tosca de llargada irregular (entre 44 i 55 cm); brancals asimètrics formats per quatre muntants per banda, tres de tosca i un de pedra sorrenca; es conserva un marxapeu de pedra sorrenca. La Doella és esbiaixada i obra cap l’interior. L’intradós és pla, de fusta.Al primer pis trobem les portes d'habitació, formades per una llinda, dos muntants i un marxapeu de fusta que emmarquen l’obertura. Els muntants són lleugerament convergents en la seva part superior, tot formant un perfil lleugerament trapezoïdal. També a la planta baixa, a la façana sud de l'ampliació meridional, trobem un forn constituït per una boca en forma d'arc de mig punt, feta amb un bloc monolític, un muntant per banda i un ampit que dóna accés al forn de planta circular cobert amb cúpula. La base i la primera filada de la cúpula són fetes amb lloses de pedra sorrenca, la resta de la cúpula és obrada amb maó massís disposat en vertical. El seu estat de conservació és bo i data del segle XVIII.A pocs metres del nord de Cortics trobem una pallissa, de planta rectangular i adossada a un marge. Consta de dues plantes; la planta baixa era destinada al bestiar i té una porta d'accés situada en el mur de ponent. El segon nivell era utilitzat pròpiament com a pallissa, presenta una gran obertura orientada cap al sud, davant l’era. No presenta cap distribució interior, únicament un gran pilar central que actua de suport dels sostres.Una mica més al nord de la Pallisa, trobem una trumfera, possiblement del segle XIX. Es tracta d'un forat arrodonit excavat en un marge, el talús obtingut s'ha paredat amb rocs de pedra sorrenca seca i no queda rastre de la coberta ni de la porta. A la banda de ponent d’aquest element s’observa un clot que probablement es corresponia a una altra trumfera.A uns 120 metres de Cortics es trobava una premsa que avui en dia no se'n coneix la seva ubicació. 98|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91860 Cal Caubet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caubet <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> XVII-XX <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de les ampliacions. Consta de planta baixa i planta pis sota teulada, mostra una distribució de tres cossos paral·lels. Té diferents nivells de coberta, amb coincidència amb les diferents ampliacions, tots ells a dos vessants i amb la mateixa direcció del carener que va de nord-oest a sud-est. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la façana sud-est i amb la mateixa amplada de la casa es troben les corts a planta baixa i una eixida en el primer pis. Adossat al mur nord-est de la casa hi ha el femer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Separat de la casa uns 60 metres al nord-est es troba un edifici adossat a un marge, amb pilar de càrrega central, que podria correspondre a la pallissa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En quant a l'estructura, en podem destacar diferents elements:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El conjunt dels murs, a excepció del cos septentrional que és de totxana, estan fets amb blocs de pedra sorrenca de mida i forma irregulars lligades amb fang. Tenen un gruix de 60 cm en l’edifici original, 50 cm en l’ampliació del XIX, i 40 cm en l’eixida i femer. Gran part dels murs estan arrebossats.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres de </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>l'interior del conjunt no presenta elements de càrrega, ja que per les dimensions d'amplada de les diferents ampliacions permet carregar els forjats en els murs principals. Així, els cairats s’encasten en els murs est i oest en totes les ampliacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta, </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>de teula àrab i</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> reformada en l’actualitat, és de dos vessants amb el carener centrat amb direcció de nord-oest a sud-est, presenta nivells diferenciats lligats a les diferents ampliacions.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-173 Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, en el mateix trencant surt a l’esquerra una pista, normalment tancada amb cadena, que porta a cal Caubet. <p>El 11 de març de 1687, Francesc Calvet, pagès de Coforb, capbreva aquest mas a favor de la família Senespleda, senyora jurisdiccional del terme. Observem com es produeixen diferents arrendaments del mas, com per exemple el 17 de juliol de 1799, Francesc Muntanyà Creu i Rossinyol, pagès hereu de la casa, mas i heretat Rossinyol de Coforb, per terme de 2 anys, i pel preu de 200 lliures, a raó de 100 lliures per any, arrenda a Martí Creu, pagès de Berga, la casa, mas i heretat Calvet, del terme de Coforb.</p> <p>A tot això, l'anàlisi d<span><span><span><span><span><span>e l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVIII:</span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> en origen, únicament hi havia una petita caseta de dos nivells que probablement tenia a la planta baixa una sala amb foc, fogons i pica, a la planta pis les habitacions sota teulada. No se sap la posició de la porta d’entrada a aquest edifici a causa de que actualment les parets estan arrebossades i pintades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en el decurs del segle XIX es varen realitzar diferents reformes. D'una banda es va ampliar l'espai destinat a habitatge amb l'afegit d'un cos a la banda nord-oest diferenciant així la sala de l’espai de la cuina.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Continuen les habitacions sota teulada en la planta pis. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Aquesta construcció va provocar que la porta d’accés a la casa passés a ser l’actual, en el mur sud-oest. D'altra banda, es va construir una eixida a nivell de la planta pis amb corts a la planta baixa, adossada al mur sud-est. Paral·lelament es va fer un femer situat a l'est d'aquest darrer cos afegit. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>També dins aquest període es va bastir el paller.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en el decurs d’aquest segle es construeix l'annex que s'adossa a la banda nord-oest de la casa i es tapia la porta original del femer. A finals de segle es converteix en habitatge el paller.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0933300,1.8085400 401470 4660825 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91860-img20220519114351.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Avui en dia (2021) cal Caubet és una masia orientada al turisme rural. 98|119|94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91858 Balart https://patrimonicultural.diba.cat/element/balart <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVI o anterior <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta irregular a causa de les diferents ampliacions i l’adaptació al terreny. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i unes golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels. Té la coberta a dos vessants amb el carener orientat de nord-oest a sud-est. La casa es va ampliar cap el sud amb la construcció d’un cos perpendicular de galeries. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda de ponent s’hi va adossar un gran femer. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La gran pallissa està separada uns metres cap el nord-est i entre aquesta i la masia es troba el baluart on es tancaven les ovelles. L’era quedava sobre el marge on estava situada la pallissa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En destaquem diferents elements de la seva estructura:</span></span></span></span></span></span></p> <p>En quant als murs,<span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>tot i que gran part de la superfície exterior dels murs es mostra arrebossat, podem veure que està construïda en base a pedres desbastades de tipus calcari, sorrenc i alguna tosca unida amb fang, amb un gruix d'uns 70 cm a la zona més antiga, 50 cm en el mur mitger i 40 cm a la zona reconstruïda. La galeria, que no es troba arrebossada, mostra les arcades fetes amb maó massís i la resta de la paret amb paredat cohesionat amb morter argilós. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les cantoneres, </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>en l’edifici original, tot i que no s’aprecien bé a causa de l’arrebossat, sembla que no es diferencien clarament de l’estructura del mur. En l’ampliació de finals del XIX, les cantoneres són de maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Trobem diferents obertures; la porta d’entrada a la casa està formada per un arc rebaixat i muntants de pedra tosca, les finestres tenen una gran variabilitat, entre les més antigues n’hi ha amb llinda de fusta sobre muntants de pedra tosca i de llinda de conglomerat sobre muntants de tosca, aquesta està situada a la sala i té festejador; les més modernes presenten l’obertura arrebossada i sense ornament. El cos de galeries de finals del XIX o principis del XX presenta les finestres fetes amb llinda d’arc rebaixat feta amb tres filades de maó de pla sobre muntans i ampit del mateix material; les arcades estan fetes amb arcs de mig punt de dues filades de maó de pla sobre pilars amb imposta del mateix material.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres de la</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> planta baixa estan fets amb cairats de fusta de tot tipus amb revoltó encofrat de guix, a sobre rajoles. A la planta pis, els sostres estaven fets amb cairats de tot tipus amb revoltó encofrat de guix, només hi havia rajoles a sobre en l’àmbit dels graners. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A l’ampliació en galeria es troba una estructura original, curtes bigues jàsseres estan situades entre els pilars i el mur de la casa en direcció nord sud, a sobre, bigues motllurades d’est a oest amb rajoles</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>ha estat reconstruïda en l’últim quart del segle XX, actualment és de teula àrab sustentada amb bigues de formigó. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La coberta original tenia la carenera sobre el mur mitger, dos cavalls de fusta per banda sustentaven les corretges paral·leles al carener, a sobre, l’entramat de llates per canal.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-171 Des de la carretera de Sant Llorenç i passats els trencants de Coforb, l’ajuntament i Viladomat baixa a l’esquerra la pista que porta a Balart. <p>Balart ha tingut diferents noms al llarg de la Història. Durant el segle XV, documentem el mas com a Alsinelles i diferents habitants que porten el cognom de 'Olzinella'. Al segle XVI, documentem a Gaspar del Graner, burgès de Berga i habitant a Tarragona, com a senyor del terme de Coforb, establint a Francesc Barart i al seu fill Joan Barart al mas de l'Olzinella de Coforb per un preu d'entrada de 12 ducats.</p> <p>Al segle XVIII el nom del mas Alsinelles o Barart, canvià a Farràs. A la documentació del segle XIX, el nom Farràs desapareix i es mantenen simultàniament els noms de Alsinelles o Barart/Balart, tal com ens ha arribat a dia d'avui, amb el nom de Balart.</p> <p>Arquitectònicament ens hi podem aproximar a través de diferents fases:</p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> creiem que inicialment hi hauria l'estructura d'un mas de dos cossos, del qual tant sols en resta la nau de ponent. Aquella edificació originària va patir algun tipus d'enderroc que comportà la desaparició del cos de llevant. Del segle XVIII data la reconstrucció de la casa, quedant així definida l’estructura de dos cossos paral·lels actuals. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa, el cos de ponent no presenta cap compartimentació i estava destinat a estable, també contenia una fogaina. El cos de llevant conté la porta d’entrada en el mur de llevant, en l’angle sud-est es trobava l’escala, de pedra, que amb dos trams accedia al següent nivell, aquest cos estava dividit amb envans (un d’ells ha desaparegut) obtenint tres espais diferenciats, el meridional era el distribuïdor, el central era l’estable de l’euga i el nord també era un estable.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis, la gran sala ocupa la totalitat del cos de ponent, aquesta tenia un ús diferenciat amb un envà central que avui ha desaparegut, a la banda nord es trobava la llar de foc, la cuina i pastador amb la boca del forn i els fogons en el mur de ponent (el cos del forn, que deuria estar anclat sobre l’era, ha desaparegut); a la banda sud es trobava l’única finestra amb festejadors de la casa i la pica en el mur de ponent, l’escala d’accés a les golfes (de fusta) estava adossada al mur meridional. El cos de llevant estava compartimentat en tres habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A les golfes i davant l’escala d’accés hi havien els graners adossats al mur meridional. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En aquesta època es degué construir la part més antiga de la pallissa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIX-XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a cavall entre els dos</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>segles s’amplia la casa cap el sud amb la construcció d’un cos de galeries amb tres arcades que engloba els tres nivells de planta. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Probablement en aquesta època s’amplia la pallissa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>es construeix el femer adossat al mur de ponent de la masia aprofitant el propi desnivell del terreny, tenia un abocador en el mur nord que donava al baluart, per aquí s’hi abocava el fems del corral. Les corts, avui reconvertides en part de l’habitatge, estaven situades sobre el femer i s’hi accedia des de l’eixida de la casa i, possiblement, també des del baluart, en el mur sud hi havia la gran porta d’accés al femer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XX es reforma l’interior de la casa amb la construcció de la nova escala, la nova distribució de la primera planta i la reconstrucció de la teulada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La pallissa es reconverteix en habitatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 42.0938500,1.7948700 400340 4660899 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-1bar0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-img202205291648090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-porta-balart.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-forn-balart.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91858-planta-balart.png Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà De Balart, en destaquem dos elements arquitectònics:-Porta d'arc rebaixat (segle XVIII). Constituïda per muntants fets amb carreus de pedra sorrenca disposats en cadena, l’arc està format per 7 dovelles curtes de pedra tosca. La doella és esbiaixada i obra cap a l’interior, l’intradós de l’arc és pla i de fusta.-Forn (1735). Està constituït per una boca en forma d'arc de mig punt, feta amb un bloc monolític de pedra sorrenca i un ampit de llosa. A la llinda hi consta la data '1735'. La boca del forn està tapiada i el cos ha desaparegut.També fem esment de la Pallissa de Balart, datable del segle XVIII. És una pallissa de planta rectangular adossada a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividida. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que no tenen la mateixa mida, el carener està orientat d’est a oest. Els murs són de pedra sorrenca unida amb fang, els pilars cal diferenciar-los, els antics estan fets amb carreus de pedra a planta baixa més maó massís en el segon nivell units amb morter de calç, els més moderns són de maó massís cohesionats amb morter de calç.Avui dia, aquesta pallissa ha estat completament modificada i convertida en una vivenda. 94 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91160 El Pla de Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-rossinyol <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022) Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)<span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger orientat d’est a oest; té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest en paral·lel a la façana principal. La construcció està arrambada a un marge, fet que permet tenir accés a peu pla tant a la planta baixa com a la planta pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'exterior, concretament al nord i a pocs metres de la casa actual, trobem les restes d'una construcció enrunada de la qual únicament es conserva part dels murs nord i est. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda oriental d'aquesta edificació trobem uns coberts identificables amb antigues corts. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A ponent de la casa s'hi localitza el paller, actualment habilitat com habitatge, i a un centenar de metres en la mateixa direcció es troba un pou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els murs de l'edifici primitiu estan fets amb blocs tallats de conglomerat i pedra sorrenca units amb fang i algun fragment de teula entremig. En la casa actual, aquests són fets amb blocs de pedra sorrenca i conglomerat de mesures molt diverses. Les obertures de l'edifici són fetes amb maó de pla. En quant als sostres, de l'edifici original queden restes de l'enllosat de pedra, mentre que en la casa actual, els sostres de cairats de fusta, guix i rajola han estat substituïts arran d'una reforma a finals del segle XX.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-64 Des de la carretera de Sant Llorenç cal agafar el trencant de Coforb, es passa al costat de ca l’Alen i la Casanova, més endavant, la casa del Pla de Rossinyol es troba enlairada a la dreta i cal arribar-hi seguint una pista de terra en bon estat. <p>Sembla que la primera menció documental ens permet retrocedir fins al segle XVI, quan Francesc Moixí i Coma, pagès de Sant Andreu de Farners, pel preu de 3 lliures 12 sous i sots la prestació d’un cens de 1 sou anual al senyor de Coforb, ven a carta de gràcia a Francesc Bassachs el tros de terra anomenat Pla de Ferrés.</p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens assenyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al <strong>segle XIX</strong> la casa original es correspon amb les restes d'una construcció que s'identifiquen al nord i a tocar de la casa actual. Estava adossada a un marge, les seves dimensions aproximades són de 11 m x 6 m, només es conserven part dels murs nord i est, fragments de l’enllosat del terra i una pica de pedra sorrenca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al <strong>segle XX</strong>, el sector de la casa actual, que conforma l'angle nord-est de l'edificació, correspon a una construcció inicial de principis de segle. En el mur nord no es pot identificar la traça d'aquesta construcció perquè fou reconstruït totalment a finals del segle XX (és visible a les fotografies anteriors a la reforma). És molt possible que inicialment fos un espai destinat al bestiar (probablement femer a baix i corts a dalt) i que hauria estat funcionant amb l'estructura de la casa antiga.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En una segona fase, la casa s’amplia cap a ponent i el sud. A la planta baixa trobem la distribució en dues ales allargades segons el carener que es troben separades per un mur mitger, la meitat est del qual es correspon amb el mur de la construcció primitiva, així com el mur que compartimenta la nau nord en dues estances. La planta pis està compartimentada en base a pilars i els murs de l'estructura anterior.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0784900,1.7953900 400359 4659193 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-img20220326121927.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-planta-el-pla.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-finestra1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91160-finestra2.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-08-02 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà En destaquem dues finestres a la façana sud, del segon quart del segle XX i fetes amb maó massís.La finestra de la planta baixa, és de forma rectangular amb la llinda feta amb aproximació de filades, aquesta llinda està coronada per un arc de descàrrega triangular del mateix material. L'altre es correspon amb la finestra del primer pis, i es tracta d'una finestra amb llinda d’arc rebaixat de quatre filades de maó de pla, que es recolza sobre uns brancals del mateix material. Sobre la llinda s'hi disposa un petit rosetó romboïdal. Ambdues tenen un bon estat de conservació. 119|98 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91862 Viladomat https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladomat-0 <p><span><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>CORTÉS, Maria del Agua (2018). La Masia a la Catalunya Central. Evolució, tipologies i espais. FARELL</p> <p>CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CUNILL, Jaume (2020). Els primers cognoms del Berguedà. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p> </p> <p> </p> XIV-XX <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal fruit de diferents ampliacions. L’edifici principal consta de planta baixa, planta pis i golfes amb una distribució interna irregular guiada per les estructures preexistents i per la configuració geològica de l’indret. La coberta és de dos vessants amb el carener de nord a sud, en la meitat nord de l’edifici, i d’un sol vessant inclinat cap el sud en l’ampliació meridional.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pocs metres al nord-oest de la casa es troba un clos on s’engloba el corral de les ovelles i la pallissa tradicional, més a ponent es troba l’era. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Al sud-est hi ha una pallissa de nova construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De l'estructura de l'edifici, en destaquem:</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs de tenen un gruix de<span><span><span><span><span><span> 80 cm i el seu parament està format per pedres desbastades, irregulars, i disposades seguint certa voluntat de filada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del XVII-XVIII té murs de 60 cm de gruix formats amb pedres irregulars en forma i mida. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XX té uns murs formats per pedra sorrenca de diferent forma i mida amb un gruix de 45 cm, actualment està arrebossat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’edifici original es troben cantoneres tallades a cops de maceta en peces rectangulars de mida semblant als carreus del mur. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XVII-XVIII té les cantoneres força irregulars de mida més gran que en l'anterior fase. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L’ampliació del segle XX està construïda amb cantoneres de maó massís.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En l’edifici primitiu, les úniques obertures originals que es conserven són les espitlleres de la planta baixa. En l’ampliació del segle XVII-XVIII han estat molt modificades. La porta d’entrada està situada en el mur de ponent, té la llinda plana , de fusta, amb arc de descàrrega, la doella lleugerament esbiaixada obrint cap l’interior, l’intradós és pla de fusta; les finestres de la primera planta també han estat modificades, tenien llinda de pedra i s’han substituït per llindes de fusta; una sola finestra de les golfes té llinda i muntants monolítics de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els sostres de planta baixa han estat molt modificats, en molts indrets es veuen cairats de fusta amb encadellats; originalment estaven fets amb cairats quadrejats amb revoltó de guix encofrat i rajoles al damunt. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A la planta pis també hi ha modificacions, es troben cairats quadrejats i troncs pelats amb revoltó de guix amb rajola al damunt; l’excepció està sobre l’habitació de l’hereu, on queda l’enguixat al descobert.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de teula àrab a dos vessants en l’edifici que engloba l’original i l’ampliació del XVII-XVIII. La carenera de nord a sud segueix l’orientació del mur de ponent de la primitiva construcció, dos cavalls d’est a oest, seguint l’orientació del mur meridional de l’edifici antic, actuen de suport de les corretges paral·leles a la carenera, l’entramat de llates per canal culminen l’estructura de suport de les teules. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>En l’ampliació del segle XX, la teulada és d’un sol vessant amb inclinació cap el sud.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-175 Des de la carretera de Sant Llorenç i un cop passat el trencant que porta a l’Ajuntament de Capolat, cal agafar la propera pista a l’esquerra. La casa es troba sota mateix de la carretera. <p><span><span><span><span><span><span>En la baixa Edat Mitjana era coneguda com a mas </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Salau<span> i com a tal surt esmentada l’any 1372; el 1342 es documenta ja un tal 'Pere de Salau' com a testimoni en un sotsestabliment d'un tros de terra anomenada el Regatell. El 11 de març de 1502, Macià Salau que era fill i hereu de Jaume de Salau, habitants de Cardona i que eren els amos del mas de Salau de Coforb, venen el seu mas a Pere Viladomat de Vilada pel preu de 40 lliures. Seran aquests Viladomat els que acabaran donant el nom al mas Salau per Viladomat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’anàlisi de l’edifici ens senyala els següents moments constructius:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XIV: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La casa sembla estar definida per una estructura d’un sol cos de planta trapezoïdal que constaria de planta baixa, primera planta i golfes. Dona la impressió que el mur meridional ha estat remodelat a causa d’un possible esfondrament. No és possible determinar l’ús de la planta baixa i la planta pis a causa de les reformes posteriors; les golfes sembla que originalment o bé per una reforma molt antiga tenien una estructura de pallissa amb la façana sud oberta. Aquest espai ha estat conegut fins l’actualitat com “la presó”. Probablement fou una torre o casa fortificada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XVII-XVIII: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia la casa per la banda sud i oest amb una construcció en forma de L que envolta parcialment l’edifici preexistent. Així, la casa queda definida per dos cossos orientats de nord a sud. S’integra la primera estructura aprofitant els murs que queden en l'interior com a parets mitgeres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Ara, la planta baixa queda dividida en quatre estances: el distribuïdor amb l’escala adossada al mur mitger, inicialment, és també el pastador. Sota l’escala hi trobem un forn de pa que té una boca amb llinda plana; en aquest nivell d’anàlisi no és possible determinar els usos de les restants estances, possiblement, avançat el segle XVIII es converteixen en estables. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A nivell de planta pis trobem l'àmbit destinat a sala, està situat a l’angle sud-est, té els fogons, el forn i el foc adossats al mur meridional; l’habitació de l’hereu ocupa l’àmbit de l’antiga construcció; la resta es divideix en habitacions, la del nord-oest té una petita capella que l’anomenen de la verge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Segle XX: </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>s’amplia</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>la casa cap el sud amb una construcció adossada conservant la mateixa amplada de l’edifici. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A planta baixa s’aprofita el desnivell d’un marge en aquest indret, es divideix l’espai amb un mur mitger. L’àmbit sud-est es divideix al mateix temps en dos nivells, a planta baixa es troben les corts, a la planta superior uns estables amb accés des la planta baixa de la casa. L’àmbit sud-oest té un sol volum, mitjançant un pilar central i envans es crea una compartimentació dedicada a estables de cavalleries.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta pis es divideix l’espai en tres cossos mitjançant envans: en el central es troba la sala; en l’oriental es troba l’habitació de l’amo i les comunes, una d’elles amb accés només des de l’habitació de l’amo; en el cos de ponent dues habitacions. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>L'agregació del cos sud suposà una modificació dels espais interiors de l’edifici preexistent, així la sala principal passava a situar-se en l'estança central d'aquest afegit; també comportà la desaparició del forn del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A finals del segle XIX principis del XX es degué construir el paller a la banda nord-oest de la casa, amb un baluart que delimitava el corral de les ovelles al davant. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>A finals de segle es construeix la nova pallissa a l’est de la casa.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 42.0956500,1.7975900 400568 4661096 08045 Capolat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-img20220326125009.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-planta-viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn1-viladoma.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-forn2viladomat.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-fogons.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-teiera.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91862-rajola.png Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà De Viladomat en destaquem nombrosos elements arquitectònics:-Forn (segle XVIII) constituït per una boca quadrada, protegida per una portella de ferro actual i un ampli ampit de pedra. A sobre de la boca s'hi disposa una mena de llinda de descàrrega, de 130 cm de llarg, feta amb blocs de pedra a plec de llibre. La caixa interior és de planta circular coberta amb cúpula de pedra i teulís a la part central.-Fogons (segles XVII-XVIII) constituïts per un bloc de pedra massissa, d'una peça i forma trapezoïdal, té dos focs equidistants de diferent mida: el de l'esquerra presenta una obertura circular de 16 cm de diàmetre i el de la dreta, de 20 cm.-Boca de forn (1765) amb forma d’arc de mig punt picada en un bloc monolític de pedra sorrenca, en el muntant oest té gravada la data de construcció: 1765. El cos del forn ha desaparegut.-Teiera (segle XIV?). Es tracta d'unes obertures de format rectangular, fetes amb lloses distribuïdes de la següent manera: ampit: dues lloses planes de 30 cm d'ample; muntants: tres lloses equidistants, disposades longitudinalment i en vertical, recolzades sobre la cara llarga; llinda: una llosa rectangular disposada horitzontalment. Sembla que originalment aquestes obertures estaven tapiades per la part exterior, constituint unes fornícules dedicades a teieres, fet abonat per la sutja observable a l’interior.-Rajola (segle XVIII) del terra de les golfes, presenta en el seu centre un ornament format per incisions radials que omplen un arc de circumferència de 19 cm de llarg en l’arc i 11,2 cm de radi. Tot plegat recorda les estries d’un mol·lusc marí. 94|98|119|85 45 1.1 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
90904 Molí de Cortics https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cortics <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVI-XVII Actualment es troba enrunat i ple de vegetació. <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'un edifici</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span> </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>de planta rectangular que actualment es troba en estat ruïnós. Probablement constava de cacau, planta baixa de dos cossos i la planta pis. Atès el seu estat de conservació, no es pot precisar l’orientació de la coberta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Adossades a la mateixa roca per la banda de ponent, sota un petit balmat es troben unes parets que limiten un espai on deuria haver-hi les corts o galliners. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La bassa queda en part adossada a l’edifici i rep l’aigua dels dos torrents per mitjà de curts canals. Les rescloses modernes són de pedra i estan relativament properes; de les antigues, de fusta, només s’ha trobat la del rec de Coll de Jou, mig colgada de sediment.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Els murs del molí mostren una amplada de 45-50 cm i son fets amb blocs de conglome<span><span><span><span><span><span>rat sense treballar, pedra tosca i algun carreu unit amb fang. Una part de l'edifici s'adossa a un aflorament rocós i la cantonera sud-oest mostra un gran bloc de conglomerat carejat i debastat. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés al molí estava situada a l'oest. No queden restes de finestres degut al mal estat de conservació. Tampoc podem conèixer les característiques dels sostres; només es pot determinar que el sostre del cacau estava format per una volta rebaixada de pedra formada per lloses de pedra sorrenca i conglomerat unides amb morter de calç. La coberta és de teula àrab; el seu mal estat de conservació no permet determinar les característiques dels vessants ni la seva orientació.</span></span></span></span></span></span></p> 08045-43 Des de la carretera de Berga a Sant Llorenç, cal agafar el trencant de la Serreta. A l’alçada de la Coma cal seguir a la dreta, una pista forestal que porta a la Closa. Creuat el torrent de Solanelles cal continuar a peu seguint un camí que baixa a l’esquerra. <p><span><span><span><span><span><span>És molt probable que ens trobem davant d'un molí del segle XVI-XVII, tot i que no tenim fins al moment dades per poder-ho precisar. Les restes visibles d’aquest edifici mostren un sol moment constructiu. A planta baixa, el seu interior està compartimentat en dos espais, el de la banda est seria el destinat a obrador, el terra s’ha esfondrat, es localitza la mola solera o inferior dins del cacau. El de la banda oest seria el magatzem. En el primer pis es trobaria l’habitatge del moliner, no es poden precisar les seves característiques.</span></span></span></span></span></span></p> 42.0852700,1.7752900 398707 4659969 08045 Capolat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-moli.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-planta.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-cacau.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-resclosa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-bassa.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-canal.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/90904-mola-moli-cortics-a-rossinyol.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-12-12 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Pel que fa als elements arquitectònics, trobem dues moles i un cacau. La primera mola és de pedra picada i té un diàmetre de 135 cm amb un gruix de 38 cm. Es tracta d'una mola sotana, monolítica i conserva l’estriat radial. El fet d’estar enterrada no permet donar més detalls. L'altre mola, es troba al jardí de la Casanova de Rossinyol (Coforb), té un diàmetre de 136 cm i un gruix de 28 cm. Es tracta d'una mola volandera, tallada en un bloc monolític de pedra i està en bon estat de conservació.Sota el cos oriental del molí trobem el cacau construït amb pedra sorrenca i morter de calç. El cacau està format per una volta de pedra amb arc lleugerament apuntat, unit amb morter de calç. La zona de la canal i el pany està esfondrada, es conserven els forats verticals de l’alçador i l’arbre. El terra està elevat a causa de la sedimentació. El seu estat de conservació és dolent.A l'esquena del Molí de Cortics, i situada entre les rieres de Solanelles i coll de Jou, trobem la bassa del molí. Fa uns 12'5 m d'ample per 21 m de llarg. El mur de la bassa està format per carreus de pedra sorrenca i conglomerat de grans dimensions units amb morter de calç. A 30 m de la cua de la bassa trobem la resclosa en molt mal estat de conservació, trobant-se mig colgada de sediments. Al marge de la riera de Solanelles i sota la pista d'accés a la Closa, s'observen uns forats oberts a la roca, que correspondrien a una part de l’ancoratge d’una estructura de fusta del canal de transport de l’aigua de la riera de Solanelles. 98|119|94 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
91873 Balma de la rasa de Balart https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-la-rasa-de-balart <p><span><span><span><span><span><span>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d'una balma de petites dimensions, orientada al sud, és molt oberta formada per una visera gradual de roca calcària. La seva profunditat màxima és d'un metre i mig i per la part exterior presenta un mur lineal de pedra seca de diferents gruixos d'uns tres metres de longitud. La seva superfície és regular, a la part interior hi ha un seguit de blocs caiguts. Presenta la paret coberta de sutge.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 08045-185 Cal seguir la pista del Portet, quan es creua el Pas de l’Ós cal agafar l’antic camí cap a la Mesquita que ens deixa en un estrep de roca, llavors, cal seguir un camí que baixa fins a la base de les cingleres isolades del centre de la vall. <p>Una excavació arqueològica ens permetria identificar diferents aspectes que ens permetin aproximar-nos a la història de l'indret.</p> 42.1007000,1.7904300 399984 4661665 08045 Capolat Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91873-planta-balma-rasa-barart.png Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2022-08-24 00:00:00 Pol Navarro Costa - Societat d’Arqueologia del Berguedà Aquesta petita balma possiblement ha estat usada com a refugi de pastors i carboners o bé per refugiats en temps de guerra. 1754 1.4 2484 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
Estadístiques 2025
patrimonicultural

Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml