Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97136 | Alzines del Torrent del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-torrent-del-raig | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XIX-XX | Un dels braços presenta ferides. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Alzines situades al marge del curs baix del torrent del Raig. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzina (<em>Quercus ilex</em>), </span></span></span></span></span></span></span></span>que amiden poc més de 17 metres d'alçada i tenen un perímetre del tronc de 330 i 215 centímetres. Es troben molt juntes entre sí i una d'elles ha estat afectada per unes obres.</p> | 08035-99 | Torrent del Raig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Són arbres perennes amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6147500,2.6515500 | 470969 | 4607062 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97136-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97176 | Arbre de l'amor del Parc Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbre-de-lamor-del-parc-dalmau | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | Només en queda un exemplar. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arbre de l’amor situats en un racó del Parc Dalmau, darrera del pavelló. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És un exemplar d’arbre de l’amor (<em>Cercis siliquastrum)</em>, </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 8 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 155 </span></span></span></span></span></span>centímetres<span><span><span lang='CA'><span><span><span>. Estava alineat amb d'altres exemplars, dels quals només en queda aquest.</span></span></span></span></span></span></p> | 08035-108 | Parc Dalmau, s/n. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie originària de l’Europa oriental. És un arbre caducifoli de tronc retorçat i d’escorça bruna. La seva capçada és arrodonida i a la primavera floreix amb la característica flor rosa viu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6164300,2.6586000 | 471557 | 4607247 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97176-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Dels arbres catalogats només en queda un. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93155 | Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-65 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 97762 | Torrent del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-raig | El curs baix pateix la pressió urbana. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El torrent del Raig és un curs petit d'aigua que neix sota el Puig de Popa i desemboca a la riera de Capaspre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En aquest darrer tram en què transcorre per un entorn urbà, ha estat canalitzada. Es tracta d'un curs fluvial amb pendents poc pronunciats i un cabal d'aigua discontinu, generalment més abundant a la primavera i la tardor. El llit de la riera es manté de sauló, i hi creixen comunitats vegetals de riera com el canyissar. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’entorn del torrent es manté eminentment com una zona agrícola.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08035-285 | Des de sota del Puig de Popa fins a la riera de Capaspre. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En motiu de la proposta d’una nova connexió viària que amenaçaria aquest espai, s’ha constituït una plataforma denominada <em>Salvem el Torrent del Raig</em> que busca la seva protecció.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6190400,2.6390200 | 469927 | 4607543 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97762-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 97686 | Font del passeig Manuel Puigvert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-passeig-manuel-puigvert | XX | No hi brolla aigua. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Font urbana situada al passeig de Manuel Puigvert, davant del monument a la sardana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una estructura en forma de “T” que a la part frontal està definida per dos pilars d’obra vista i un mur de pedra al centre. Al mig hi havia fixat un brollador o aixeta, amb una pica semicircular i de perfil motllurat a sota. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08035-261 | Passeig de Manuel Puigvert, s/n. | 41.6131300,2.6625800 | 471887 | 4606879 | 08035 | Calella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97686-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97686-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 93168 | Cova del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-noguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cova del Noguera es una bauma d'aproximadament 42 m de longitud per 3 m de fondària situada </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>prop del torrent del Llambeig, a la zona boscosa del sud de Torrelletes.</span></span></span></span></span></p> | 08058-78 | Boscos del torrent del Llampeig. Sud de Torrelletes | 41.2730800,1.6511000 | 387024 | 4569950 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 97175 | Margalló de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-vila | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Margalló situat davant de l’Ajuntament Vell. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un exemplar de margalló (<em>Arecaceae</em>), </span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 4,5 metres d'alçada i té 8 peus de soca, d'on hi ha diversos rebrots que fan un conjunt de grans dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> | 08035-107 | Pl. de l'Ajuntament, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie original de l’àrea mediterrània. És un arbust de creixement lent amb un tronc poc fibrós i les fulles grans en forma de ventall. Viu en zones litorals i és una espècie protegida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6133900,2.6573600 | 471452 | 4606909 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97175-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-15 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 97743 | Mina del camí de Capaspre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-cami-de-capaspre | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Mina d’aigua situada en el marge del camí de la riera de Capaspre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La mina transcorre perpendicular a la riera i té la boca feta de ceràmica. Està tancada amb una porta metàl·lica que no permet veure’n l’interior. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08035-271 | Riera de Capaspre. | <p><span><span><span>Les mines d’aigua de Calella han estat poc documentades fins a l’actualitat, en què la calellenca Montserrat Millàs n’ha promogut l’estudi. Explica que ja al segle XVI es troba documentada l’existència d’una mina d’aigua que proveeix d’aigua el nucli. Hi havia tres circuits de conducció d’aigua, que seguien el torrent del Raig, la riera de Capaspre i el Torrent de la Coma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La del torrent del Raig és la més antiga i té una extensió de 1.820 m, seguida de la de la riera de Capaspre, amb 2.300 m de llargada, i finalment la del Torrent de la Coma amb 950 m. Actualment es conserven les dues primeres, havent-se perdut la del torrent de la Coma. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot això quedà recollit en un estudi de l’estat de les mines de l’any 1944. Al llarg del recorregut de les mines del Torrent del Raig i de la Riera de Capaspre, hi ha diverses boques o entrades que deriven d’aquestes mines principals. </span></span></span></p> | 41.6303200,2.6364300 | 469716 | 4608796 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97743-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97743-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97743-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-03 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Desconeguda | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 97745 | Monument a Jaume Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-jaume-dalmau | <p><span><span><span>BADALLÓ, A. (1998). <em>Personatges calellencs. </em>Calella: Grup Pa, Vi i Moltó.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a Jaume Dalmau i que es troba situat al Parc Dalmau. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està format per un pilar de secció quadrada sobre el qual hi ha un bust de bronze que representa a Jaume Dalmau. A la part frontal del monòlit hi consta: “JAUME / DALMAU / LLIBRE / ALCALDE / DE / CALELLA / 1925-1929”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08035-273 | Parc Dalmau, s/n. | <p>Jaume Dalmau (1883-1946) va ser alcalde de Calella l’any 1923, de 1925 a 1929, l’any 1930 i finalment l’any 1939, dins d’una comissió gestora.</p> <p>Durant el seu mandat es va construir l’edifici dels mestres del Grup Escolar, l’escorxador i el mercat municipal, la biblioteca Costa i Fornaguera, es va portar a terme la pavimentació de diversos carrers, es va finalitzar la totalitat de la xarxa de clavegueram iniciada per governs anteriors, es va construir la balustrada del passeig de Mar i es va comprar la finca de Can Pelayo per destinar-la a parc municipal.</p> <p>El monument va ser col·locat pel “Grup Pa, Vi i Moltó”, l’any 1975.</p> | 41.6160100,2.6592200 | 471608 | 4607200 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97745-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97745-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Albert Rosa | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97746 | Monument a Joaquim Vivas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joaquim-vivas | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat a Joaquim Vives i que es troba situat al davant de l’hospital de Calella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Està format per un pilar de secció quadrada i revestit amb marbre, sobre el qual hi ha un bust de bronze que representa a Joaquim Vivies. A la part frontal hi ha inscrit “CALELLA / AL /METGE / DR.JOAQUIM / VIVAS / MADRENYS/ 1894-1960”.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08035-274 | Jardins de l'Hospital Comarcal de Calella, s/n. | <p>Va néixer l’any 1894 a Barcelona de mare d’origen calellenc. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar el 1918.</p> <p>El novembre de 1937, va rebre l’autorització per l’exercici lliure a Calella per part de la Direcció General de Sanitat i també treballa a l’Hospital de Sant Jaume de Calella els darrers mesos de 1938. Posteriorment, a la mort del Dr. Serrat l’any 1941, va ser nomenat director de l’hospital fins al gener de 1960, quan va morir.</p> <p>El monument va ser col·locat pel “Grup Pa, Vi i Moltó” als jardins de l’Hospital de Calella, l’any 1981. L’autor és Albert Rosa.</p> | 41.6146300,2.6567700 | 471404 | 4607047 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97746-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 97747 | Monument a la gent del tèxtil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-gent-del-textil | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Monument commemoratiu dedicat als treballadors del sector del tèxtil, que es troba situat al carrer Bruguera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una escultura de bronze que representa un home a mida natural, que està fent un mitjó. Al terra hi ha fixat una plafó explicatiu.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08035-275 | C. de la Bruguera | <p><span><span><span>El monument va ser inaugurat el dia 1 de maig de 2018, Dia Internacional del Treball, en reconeixement als treballadors d’una de les indústries més importants de la ciutat i que donava feina a moltes famílies calellenques. </span></span></span></p> | 41.6161800,2.6642400 | 472027 | 4607217 | 2018 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97747-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97747-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-06-26 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Ramon Oms | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97193 | Ombú de la Gavina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ombu-de-la-gavina | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | Ha perdut molta fulla. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Ombú situat a la platja Gran, davant dels Banys la Gavina. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un exemplar d’ombú (<em>Phytolacca dioica</em>), </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 13 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 360 centímetres. Té una base ampla, a l'entorn de la qual en sobresurten les arrels en superfície. Té una capçada densa i arrodonida, amb algunes branques que arriben fins al terra. </span></span></span></span></p> | 08035-113 | Platja Gran | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie originària de sud Amèrica. És una planta herbàcia que per les seves dimensions es sol considerar un arbre. El seu tronc és ample a la base, amb arrels visibles exteriorment, i fulles ovalades. La capçada és densa i arrodonida.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6136500,2.6648100 | 472073 | 4606936 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97193-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 97192 | Palmera dels Banys Suñé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-dels-banys-sune | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Palmera situada a la platja Gran.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un exemplar de palmera de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida gairebé 8 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 225 centímetres, essent baixa i robusta i ben proporcionada. Es troba aïllada enmig de la platja.</span></span></span></span></p> | 08035-112 | Platja Gran | <p>En aquest indret, hi havia hagut els Banys Suñé, unes casetes de fusta desmuntables on els estiuejants prenien banys d'aigua de mar calenta. Les construccions es van anar adaptant a la demanda dels turistes, fins que van ser enderrocats a la dècada de 1990. És una e<span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>spècie de palmera originària de les Illes Canàries. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i alt que està coronat amb moltes fulles en forma de ventall, que fan que la capçada sigui arrodonida. Poden assolir una alçada de 20 m.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6127300,2.6623500 | 471868 | 4606835 | 1964 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97192-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | A sota hi ha un plafó on diu que va ser plantada aquí l'any 1964. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 97191 | Palmera de Canàries del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-canaries-del-far | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Palmera situada davant del Far. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d’un exemplar de palmera de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>), </span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>que amida poc més de 8 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 192 centímetres. La seva capçada presenta un bon desenvolupament malgrat trobar-se propera al far.</span></span></span></span></p> | 08035-111 | El Far | 41.6081100,2.6465100 | 470546 | 4606327 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | És una espècie de palmera originària de les Illes Canàries. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i alt que està coronat amb moltes fulles en forma de ventall, que fan que la capçada sigui arrodonida. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 97161 | Suro de Can Gi Nu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/suro-de-can-gi-nu | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Suro situat al marge de la riera de Capaspre. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'alzina (<em>Quercus suber</em>), </span></span></span></span></span></span></span></span>que amida poc més de 15 metres d'alçada i té un perímetre del tronc de 280 centímetres. Des de la base té dos peus, un dels quals es bifurca de manera que sembla que l'arbre tingui tres branques principals. </p> | 08035-101 | Riera de Capaspre. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i rugosa, la qual tradicionalment es pelava per obtenir suro. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. Al costat en creix un altre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6307900,2.6328000 | 469414 | 4608850 | 08035 | Calella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97161-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93159 | Túnel - pont de Can Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-pont-de-can-paleta | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Túnel – pont situat sota la línia de Ferrocarrils Barcelona-Sant Vicenç de Calders de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un túnel de 42 m de longitud per 2,60 m d'amplada construït mitjançant uns murs de pedra i ciment sobre el qual descansa una volta de canó de maons realitzada amb tres arcs de maons massissos a sardinell. Degut a una ampliació posterior, per la banda sud, un tram de 9 m de longitud està construït amb blocs de formigó</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-69 | Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders | 41.2975100,1.6300200 | 385301 | 4572689 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 94425 | Forn de calç de Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-xoriguera | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç excavat en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 3,30 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-341 | Xoriguera. Est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2550300,1.6571500 | 387499 | 4567938 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94425-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94425-341-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94419 | Forn prop de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-prop-de-la-casa-alta | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la Plana de la Casa Alta. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-335 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2722100,1.6803300 | 389470 | 4569815 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Antonio Jiménez de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94423 | Forn de calç del Fondo de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-carcosa | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de sota el Puig de l’Àliga. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 1,50 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-339 | Puig de l’Àliga. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2640900,1.6704600 | 388630 | 4568927 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94423-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94423-339-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94424 | Forn de calç del Fondo de la Carçosa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-carcosa-2 | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de sota el Puig de l’Àliga. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 2,70 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-340 | Puig de l’Àliga. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2622000,1.6708100 | 388656 | 4568716 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94424-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94424-340-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94426 | Forn de calç de Xoriguera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-xoriguera-2 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular amb una alçada visible de 3,70 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-342 | Plana Riquera. Est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2552500,1.6610600 | 387827 | 4567957 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94426-342.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94427 | Forn de calç del fondo de Carçosa 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-carcosa-3 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-343 | Fondo de Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2537100,1.6659500 | 388234 | 4567780 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94427-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94427-343-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95682 | Mas Bassons - Can Bassons del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bassons-can-bassons-del-moli | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | El paisatge es va veure greument afectat pel viaducte de la B-24 (N-340), que passa fregant la façana sud de la casa pairal a una altura coincident amb la primera planta de l'edificació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa que forma un conjunt edificat desenvolupat volumètricament en sis cossos, essent el més gran i rellevant la casa pairal que data dels segles XIV-XV. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està precedida d’un barri amb porta de llinda nova, entaulada, que dona accés a un pati interior. El mur que conforma aquest barri té contraforts de reforç i també presenta afegits tant a l’interior com a l’exterior, com poden ser diversos cossos de pedra rogenca, més ben conservats a l’interior del pati.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està composta per dos nivells (planta baixa i primera), excepte una zona de la façana sud on apareix un nivell intermedi (planta entresol) sorgit de l'aprofitament de l'altura considerable de la planta baixa. La façana principal, pintada de blanc, té obertures verticals i balcons, aquests darrers amb baranes de brèndoles simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part més antiga visible a l’edifici, és la corresponent a les parets de càrrega verticals formades per carreus i paredats de factura antiga. Aquesta tipologia de parets perdura a totes les plantes de la casa pairal i les cavallerisses, excepte en algunes zones exteriors de la planta baixa on es poden observar parets atalussades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Als murs exteriors es poden apreciar llindes de pedra i fusta que també demostren l'antiguitat de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'estructura horitzontal és majoritàriament unidireccional, formada per biguetes de fusta (algunes reforçades amb perfils metàl·lics), arcades de maons i mènsules. En altres zones, els entresols estan formats per biguetes de formigó, tot evidenciant treballs de consolidació i preservació contemporanis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les cobertes d'aquests dos volums són inclinades, de teules àrabs, amb un sol vessant o dos aiguavessos. Algunes d'elles també mostren signes de treballs de consolidació i preservació. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els sistemes constructius interiors varien significativament entre els pisos d'aquestes edificacions. A la planta baixa predominen els més antics, com ara paviments de terracota i lloses de pedra (algunes amb marques) revestiments verticals de calç, etc. En canvi, a la planta primera, les divisions interiors estan fetes de ceràmica, enguixats, paviments ceràmics, etc. Malgrat l'antiguitat dels elements constructius, es troben en bon estat de conservació. Adossat a la zona sud-est de la casa pairal hi ha el volum d'un sol nivell que antigament allotjava les cavallerisses.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Actualment, l'edificació<span><span><span><span lang='CA'><span><span> està configurada per a quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses. La planta entresol està destinada a traster. La resta de la planta baixa allotja l'antic celler, actualment en desús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exterior, al davant de la porta i al lateral hi ha d'altres construccions de pedra vista ensorrades i restes de pedres rodones, probablement corresponents a l’antic molí.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-64 | C/ Joaquim Mensa, 89 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>És una de les cases més antigues del municipi de Cervelló.</span></span></span></span></span></p> | 41.3924846,1.9492791 | 412158 | 4582860 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-95682-06403v2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | També conegut com a can Bassons del Molí, precisament pel molí que durant molts segles havia tingut a prop de la casa, avui desaparegut pel nou traçat de la carretera.L'ús principal de la casa pairal és residencial, amb un total de quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses i a la planta entresol, destinada a traster. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95792 | Creu de Terme de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MOSSÈN (1991) “Creu de terme de Santa Maria de Cervelló”. El Castell, març de 1991. pág 3.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu de pedra que descansa a sobre d’un pedestal circular de pedra vermella, disposat en graons. Sobre aquesta base rodona, s’eleva un fust de planta octogonal, coronat per una magolla amb fris iconogràfic, la qual la sosté. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els braços de la creu es configuren amb una forma vegetal lobulada.</p> <p>El repertori iconogràfic és com segueix: a l'anvers, s'aprecia la figura de Crist crucificat i, al revers, la imatge de la Verge. A la part inferior del braç vertical, dues imatges es situen dempeus, flanquejant la creu, mentre quatre personatges vestits amb túniques romanen asseguts als peus, damunt la magolla. Aquesta última presenta una estructura octogonal amb motllura tant a la part superior com a la inferior. Les cares que formen el seu fris central mostren representacions de figures religioses en un estat de conservació precari.</p> | 08068-74 | A l’accés a la urbanització de Can Castany | <p>La creu actual és una còpia de l’original, d'època gòtica, ja que va quedar molt malmesa durant la darrera guerra Civil.</p> <p>Per tal de perpetuar el seu simbolisme, es va tornar a ubicar al seu lloc, però l’any 1967 va ser enderrocada. Recollides les restes varen ser portades al Taller de restauració de Sant Cugat, a fi que fos restaurada.</p> <p>A conseqüència de la visita a aquest taller del Nunci Apostòlic en el moment de la realització de les còpies (aleshores se'n van fer dues) una d’aquestes reproduccions va ser enviada a Madrid i situada en els jardins de la Nunciatura Apostòlica del passeig de la Castellana. (Mossèn,1991: 3) </p> <p>La segona còpia, el 25 de setembre de 1968, a ser col·locada i beneïda, després de l’ofici de santa Maria. Hi varen assistir les autoritats, mossèn Jaume Armengol, aleshores rector de la Parròquia i gent de Cervelló.</p> <p>Àngel Ejarque i els seus fills van fer les obres necessàries per recol·locar-la al seu lloc actual. (Mossèn,1991: 3).</p> | 41.3886119,1.9620701 | 413223 | 4582418 | 1963 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07404.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Se suposa que aquesta creu va inspirar al dramaturg Frederic Soler Humbert 'Pitarra' (1839-1895) en la seva obra 'La Creu de la Masia', essent la masia de 'Can Victòria' o, també anomenada, 'La Casa de les Ànimes', la més propera a la creu. | 98|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96618 | Trull d'oli de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> | XVIII | Es troba ben conservat tot i alguns signes de desgast de la pedra així com algunes petites taques de pintura. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre el final del carrer d'Anoia, just abans que comenci el passeig de la Circumval·lació, al costat del carrer de la font trobem la plaça triangular de Gelida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El trull de la plaça circular és una estructura de grans dimensions situada a la part sud-oest de la plaça. Es tracta només d'algunes parts del trull, més concretament aquelles fetes de pedra com la mola o la solera, si bé són suficients per evocar al trull sencer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Així doncs, tenim una gran mola, que en aquest cas no és troncocònica, col·locada sobre la solera. Manca la restes de la maquinària que li proferia el moviment circular, que possiblement hauria estat activada per tracció animal. La solera, també de pedra amb la vora elevada, està fet amb grans carreus de pedra, i disposat sobre una primera filada de carreus, també amb base circular. L'estructura s'acompanya d'un dipòsit allargat on entenem que s'hauria dipositat la pasta a l'espera de ser premsada amb els cofins fets amb un sol bloc de pedra repicat. En aquest cas, és una peça molt interessant, perquè l'interior està recoberta de rajoles de ceràmica que tenien una decoració combinada en plafons de quatre. El tercer element que acompanya el trull és un pes de la premsa que entenem que formaven part del mateix molí. El pes és un gran bloc circular que hauria servit de pes de premsa vertical per esprémer la pasta de les olives als cofins i extreure'n l'oli.</span></span></span></span></span></span></p> | 08091-57 | Carrer d’Anoia, 57. | <p>La placa commemorativa indica que es tracta d'un trull d'oli del segle XVIII, donat a l'Ajuntament de Gelida per Josep Parellada el 1987.</p> <p>La masia de can Sàbat de la Pujada, que dona nom al barri de can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli.</p> <p>Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i Tobella, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX. Abans de la seva desaparició, alguns elements es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc i el mateix trull. Enric Carafí comenta al programa de Festa Major de l'any 2004 el salvament d'aquestes peces fins al seu trasllat a la plaça Triangular a mitjans dels anys 1990.</p> | 41.4405000,1.8614700 | 404887 | 4588284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044779.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La plaça, tal com indica el mateix nom, té una distribució de l'espai triangular. Està decorada amb un mural al terra que també està fet amb formes triangulars. A la plaça hi ha alguns bancs i que s'acompanyen amb alguns arbres al voltant. El desnivell del carrer s'aguanta amb un mur de contenció per la part alta de la plaça, que està pintat amb un mural que mostra missatges reivindicatius sobre aspectes a millorar socialment. Altres elements que hi podem trobar són, una cartellera d'informació municipal. I la font, a la cantonada est de la plaça, feta amb una gran pedra tallada triangular i una aixeta al centre. | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 91817 | Monòlit de la Ruta de la Llengua Catalana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-de-la-ruta-de-la-llengua-catalana | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Escultura formada per un basament cilíndric de 140 centímetres de diàmetre, bastit amb formigó i recobert amb planxa de ferro. Està gravat amb la següent inscripció: “Ruta de la llengua catalana: Organyà / Folgueroles / Montserrat / Encamp”. Damunt d’aquest basament s’assenta la representació d’un llibre mig obert de 105 centímetres de longitud, bastit amb ferro. Està format per quatre pàgines, que simbolitzen les quatre barres de la senyera. Entre aquestes pàgines sobresurt un punt de llibre d’acer gravat amb la següent inscripció: “Folgueroles / Cristal·lització de la Renaixença / Verdaguer, fundador de la literatura catalana moderna'.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-188 | Centre Cultural de Folgueroles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El monòlit és obra de l’artista manresà Ramon Maria Jounou i Llanas. Fou inaugurat el 18 de gener de l’any 2022 i</span></span></span><span lang='CA'> f<span><span>orma part de la Ruta de les Homilíes d'Organyà, un trajecte pels Països Catalans format per nou punts d’interès per a la història de la llengua catalana. Folgueroles forma part d’aquesta ruta pel fet de ser el poble de naixement i bressol d'infantesa i joventut de Jacint Verdaguer, poeta clau de la Renaixença catalana, considerat el creador del català literari modern.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.9390500,2.3209900 | 443712 | 4643232 | 2022 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91817-img3074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91817-img3068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91817-img1941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91817-img1945.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ramon Maria Jounou i Llanas | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 87590 | Fons documental de Castellfollit del Boix a l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-comarcal-del-bages | s. XVI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu Comarcal del Bages conserva documentació diversa del municipi de Castellfollit del Boix, Maians i Grevalosa. Disposa de diverses entrades en diferents volums de la Comptaduria d’hipotèques del segle XIX, precedent al registre de la propietat; Inventari del fons del reial cadastre d’entre el segle XVIII i XIX, on s’hi anomenen alguns dels masos del municipi i els béns que posseïa. També acull una part de l’arxiu municipal de Castellfollit del Boix de finals del segle XIX i del segle XX. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-170 | Via de Sant Ignasi, 40. 08241, Manresa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Comarcal del Bages es va crear a partir de l’any 1995 amb la documentació i el fons que custodiava l’anterior Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa, de titularitat municipal. L’any 1999 es va inaugurar i les seves instal·lacions es troben a l’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, on també s’hi troben les instal·lacions del Museu Comarcal de Manresa i l’Oficina de Turisme. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’arxiu alberga tant documentació pública com privada i també compta amb una hemeroteca de publicacions periòdiques de la comarca i una biblioteca auxiliar de temàtica històrica. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi fou construït al segle XVIII al voltant d’un claustre neoclàssic. L’espai on es troba l’arxiu fou construït a la segona meitat del segle XIX.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87590-img20201006103812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/87590-img20201006104652.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2021-06-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 87587 | Fons documental de Castellfollit del Boix a l’Arxiu de la Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellfollit-del-boix-a-larxiu-de-la-corona-darago | s. XIV-XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 12 documents que fan referència al municipi de Castellfollit del Boix dividit en 5 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1723); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1670 i 1802); Fondos notariales de Igualada y distrito (1 document entre els anys 1570-1583); Hacienda – Delegación provincial de hacienda de Barcelona (4 documents d’entre els anys 1853 i 1981) i un document de Órdenes religioses y militares del s. XIV a la subsecció de Pergaminos del monasterio de Sant Benet del Bages. </span></span></span></span></span></span></p> | 08059-167 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.6667400,1.6832300 | 390380 | 4613613 | 08059 | Castellfollit del Boix | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 93154 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-corona-darago | XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 24 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dividit en 4 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1384 i 4 documents del segle XVII i XVIII); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1665 i 1801); Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959) i un document de la Generalitat de l’any 1591.</span></span></span></span></span></span></p> | 08058-64 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93154-arxiu-corona-arago.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 91748 | La grana de Falguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grana-de-falguera | <p><span lang='CA'><span><span>ALCOVER, Antoni M.; MOLL, Francesc de B. (1975-1979). <em>Diccionari català-valencià-balear</em>. Palma de Mallorca, vol. 5, p. 946-947.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>MORATÓ, David; PONCE, Santi; ROVIRÓ, Xavier; TORRENTS, Jacint; TORRENTS, Carme; VILAMALA, Joan; VILAMALA, Jordi; XUTGLÀ, Montserrat (2000). <em>Folgueroles. Societat i vida d’un poble</em>. Vic: Eumo Editorial, p. 17, 309.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (1993). “La planta de la falguera”. <em>Festa Major de Folgueroles 1993</em>. Folgueroles: Ajuntament de Folgueroles.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2000). <em>100 Llegendes de la Plana de Vic</em>. Col·lecció Popular Llegendes, 4. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 51, 113.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Llegenda sobre la grana de falguera, relacionada amb el nom de Folgueroles (variant de <em><span>falgueroles </span></em>i diminitiu de <em><span>falgueres</span></em>,segons el diccionari Alcover-Moll). Segons la tradició oral popular, la grana de falguera era màgica i comportava poder, tresors i riqueses. Es creu que la falguera grana a les dotze de la nit de Sant Joan convertint-se en or. El ritual per aconseguir una llavor de falguera és força complicat: doblegar en nou plecs un llençol o un drap blanc de fil o seda i posar-lo a sota la planta de falguera escollida. Amb la darrera campanada, la grana cau, travessant els vuit primers plecs i quedant atrapada en el novè. Plegar el llençol curosament un cop la grana ha caigut i guardar-la en un lloc adient. Segons s'explica és una grana negra, amb ulls i boca, que representa el rostre del dimoni. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Existeixen diverses variants d’aquesta llegenda arreu dels Països Catalans. Destaquem la següent: un cop la grana ha estat recollida s’esdevenen un forts crits i sorolls. Si la persona que l’ha recol·lectat es gira a mirar d’on provenen, aquesta persona serà infeliç i la grana perdrà el seu valor. Si, per contra, no fa cas de l’estrall, la grana li proporcionarà fortuna i felicitat per a tota la vida. També s’explica que la flor de la falguera, abans de granar, deixa anar un aroma que provoca una intensa son a la persona que intenta collir la grana, dificultant d’aquesta manera que es pugui portar a terme tot el ritual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La falguera és coneguda com la planta de la bona sort. Tant et pot proporcionar un munt de grans d'or com un grup de follets treballadors, coneguts com a menairons, familiars o berruguets.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08083-171 | 41.9386000,2.3184900 | 443505 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 91054 | Rellotge de sol de ca la Bona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-bona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Petit rellotge de sol quadrat situat a l’extrem de ponent de la façana principal de l’edifici. És de pedra i té la particularitat d’estar lleugerament inclinat cap a l’est (respecte el pla de la façana) per poder captar millor els rajos del sol i obtenir l’orientació nord-sud necessaria per al seu funcionament. És del tipus vertical orientat al sud, amb el gnómon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, i amb la línia de les 12 en vertical.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-73 | Carrer de la Font, 39-41 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons una de les antigues estandants de la casa, aquest rellotge fou instal·lat l’any 1600, essent d’aquesta manera el més antic de Folgueroles. Durant la primera meitat del segle XX, els homes que treballaven als camps de la zona miraven el rellotge per saber si era l’hora d’anar a dinar.</span></span></span></span></span></p> | 41.9374400,2.3130500 | 443053 | 4643058 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91054-img3846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91054-1010148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91054-1010149.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91056 | Rellotge de sol de la família Molina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-familia-molina | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Petit rellotge de sol seriat situat a la façana principal de l’edifici. És de pedra artificial i té forma d’escut. És del tipus vertical, orientat al sud-est i amb el gnómon de vareta amb un ram de glans al pol. La numeració és romana i les marques horàries indiquen les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, i amb la línia de les 12 en vertical. La seva funció és merament decorativa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-75 | Carrer del Bisbe Torras i Bages, 1 | 41.9404800,2.3153700 | 443248 | 4643394 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91056-img3540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91056-img3541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91056-1017762.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 90965 | Rellotge de sol del Raurell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-raurell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol ovalat bastit amb pedra i situat a la cantonada de migdia de la façana principal de la masia. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest, el gnómon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior del rellotge hi ha l’any de construcció, 1871.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-38 | Mas el Raurell | 41.9374800,2.2892300 | 441078 | 4643079 | 1871 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90965-img6337.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90965-1010606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90965-1010607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90965-1010610.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91052 | Rellotge de sol de can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-jordi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Força degradat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol quadrat i força degradat, situat a la façana principal de l’edifici. Està format per una placa de revestiment lliscat amb les cantonades esbiaixades, coronada amb un petit timpà central i delimitada amb un emmarcament pintat de color vermellós. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-est i el gnòmon de vareta. Es conserven les marques horàries pintades amb un to vermellós, tot i que es troben força malmeses, i ha perdut la numeració.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08083-71 | Carrer de la Font, 23 | 41.9377900,2.3143500 | 443161 | 4643096 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91052-1010032.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91052-1010033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91052-1010035.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 90949 | Rellotge de sol del Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-gelabert | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular bastit amb pedra rossa de Folgueroles i situat a la façana principal de la masia. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest, el gnómon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries, emmarcades amb una motllura rectilínia, indiquen les hores i les mitges hores de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. A la part superior del rellotge hi ha gravat el monograma de Jesucrist “IHS”, l’anagrama de Maria “MA” i el nom del propietari “IAUME GILABERT”. Tant aquestes inscripcions com la numeració estan emmarcats amb una altra motllura rectilínia. Al pol del gnómon hi ha gravat l’any de construcció, 1663.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-22 | Mas el Gelabert | 41.9481400,2.3039600 | 442309 | 4644253 | 1663 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90949-img4569.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90949-1010233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/90949-1010236.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 47 | 1.3 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91061 | Rellotge de sol de can Pere Vador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pere-vador | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular i esculpit en pedra, situat a la façana de migdia de l’edifici, que està orientada al jardí. És del tipus vertical declinant i està decorat amb un doble coronament semicircular disposat a mode de timpà. Presenta una orientació sud-est, amb el gnómon de vareta i la numeració aràbiga emmarcada. Les marques horàries indiquen tant les hores com les mitges hores, de les 7 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-80 | Carrer de la Rambla, 3 | 41.9386100,2.3199400 | 443625 | 4643184 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91061-img2085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91061-rellotge-de-sol-001.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 91060 | Rellotge de sol de la Torre del Bomber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-torre-del-bomber | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular situat a la façana de migdia de l’edifici. Està format per una placa de marbre negre (conegut com a pedra de Sant Vicenç), amb unes mides de 120 x 80 cm. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-est, el gnòmon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 5 de la tarda, i amb la línia de les 12 en vertical. Transversalment hi ha les corbes de declinació solar. Està decorat amb un sol al pol del gnómon, emmarcat amb un gall i una mitja lluna. A la part inferior hi ha el següent lema: “SÓC IMPASSIBLE FINS I TOT AMB L’IMPOSSIBLE”. El rellotge funciona a la perfecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-79 | Ronda de la Damunt, 18 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El rellotge fou instal·lat el 24 de juliol de l’any 2001.</span></span></span></span></span></p> | 41.9418900,2.3255900 | 444096 | 4643544 | 2001 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91060-img4167.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91060-img4169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91060-1010081.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Josep M. Val Soriano (càlculs gnomònics) i l’Albert de cal Nano (lema, ornamentacions i línies horàries i zodiacals) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91064 | Rellotge de sol de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-roca | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular situat a la façana posterior de la masia, en un dels extrems de la galeria situada a la primera planta. Està format per una placa de pedra pintada amb diverses tonalitats. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-oest i el gnómon de vareta. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores, de dos quarts de 8 del matí a dos quarts de 6 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical. Aquestes franges estan pintades de color negre, mentre que la numeració és romana i està pintada de color groc. Està decorat amb dos marcs rectangulars concentrics, pintats de color marró fosc. El rellotge funciona a la perfecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-82 | Mas la Roca. Ronda de la Damunt, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la bibliografia consultada, el rellotge fou repintat l’any 1963. Pel que sembla, el rellotge va una hora retardat, degut segurament a la diferència entre la nostra hora i l’hora solar del moment en que es va mesurar.</span></span></span></span></span></p> | 41.9409600,2.3245700 | 444011 | 4643442 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91064-1017610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91064-ruta-rellotges-de-sol-de-folgueroles-29-052011-85.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91064-0rellotge-masia-la-roca.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91062 | Rellotge de sol de can Torrents del Pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torrents-del-pa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular situat a la façana principal de l’edifici. Està esculpit en pedra i decorat amb pintura blanca i vermella. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-est i el gnòmon de vareta amb una esfera a l’extrem. Les marques horàries indiquen les hores, de les 7 del matí a les 5 de la tarda, i la numeració és aràbiga. S’observa una important rectificació en aquestes marques, donat que les originals (gravades a la pedra i pintades de color blanc) eren errònies. Les marques noves estan pintades de color vermell damunt la pedra i aprofiten bona part de la numeració original. Amb aquesta rectificació, la línia horaria de les 12 queda disposada en vertical.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-81 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 12 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons les informacions consultades, aquest rellotge fou bastit mitjançant la tècnica de l’estuc pintat, que consisteix en revestir una superfície amb una pasta feta amb calç o guix i pols de marbre. Un cop seca es van pintar els números i les franges horàries de color blanc i vermell.</span></span></span></span></span></p> | 41.9388400,2.3188800 | 443537 | 4643210 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91062-img2590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91062-1017662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91062-1017664.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91049 | Rellotge de sol de can Cintet Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cintet-torrents | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. </span><em><span>La Falguera</span></em><span> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular situat a la façana principal de l’edifici. Està format per una placa de revestiment lliscat de color groguenc, amb les incisions i decoracions esgrafiades de color grana. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-est, el gnómon de vareta i la numeració aràbiga. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 5 de la tarda, i amb la línia de les 12 en vertical. Està decorat amb un gran sol al pol envoltat d’astres, en representació del dia i la nit. A la part inferior i ha el el següent lema: “ÉS L’HORA DE SER FELIÇ”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-68 | Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer, 16 | <p>El rellotge fou construït quan es va rehabilitar la façana principal de l'edifici.</p> | 41.9388900,2.3190700 | 443553 | 4643215 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91049-img2601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91049-1017668.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91049-1017670.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 91053 | Rellotge de sol del Xalet del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-xalet-del-sol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX | Només conserva el gnómon. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol rectangular situat al capdamunt de la façana principal de l’edifici. Està format per una placa de revestiment arrebossat, decorada amb un coronament ondulant que imita el propi tester de l’edifici. És del tipus vertical declinant, orientat al sud i amb el gnòmon de vareta rematat amb una esfera. No es conserven ni les marques horàries ni tampoc la numeració.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-72 | Carrer de la Font, 37 | <p><span><span><span>És força probable que aquest rellotge fos instal·lat entre els anys 1903 i 1904, coincidint amb la reforma de l’edifici com a casa d’estiueig.</span></span></span></p> | 41.9374600,2.3131500 | 443061 | 4643061 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91053-img3870.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91053-0000004.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91058 | Rellotge de sol de can Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pou | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Només es conserva el gnómon. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol reformat situat a l’extrem de llevant de la façana principal de l’edifici. Està format per una placa rectangular de revestiment arrebossat encastada al parament. És del tipus vertical, està orientat al sud i només conserva el gnòmon de vareta. En l’actualitat hi ha una placa collada al bell mig de l’element amb la següent inscripció: “Si l’hora em demaneu. És la mateixa que marca el veí. Però vull afegir lo que no diu el veí. Un dia tots igual marcarem; L’hora exacta que morirem; No sabem on ni quant serà; Però us puc assegurà que de totes; Les que hem viscut serà la Millor, si hem servit i estimat al Senyor i el pròxim, hem respetat i ajudat i la seva santa Llei hem practicat: NO Robaràs, NO Fornicaràs, NO mentiràs, ni mataràs, ni adulteris cometeràs; Aquesta llei natural i divina gravada en nostre interior; donada per Déu. Estimen a Jesús i Maria, invocant-els cada dia”.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-77 | Passatge de la Font de la Ricardera, 3 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Amb la rehabilitació de l’edifici entre finals del segle XX i principis del segle XXI, l’antic rellotge de sol va desaparèixer, conservant només el gnónom que s’aprecia actualment. La gent més gran del poble recorden haver vist el rellotge original des de sempre.</span></span></span></span></span></p> | 41.9403200,2.3131900 | 443067 | 4643378 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91058-img2662.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91058-1017695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91058-1017696.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91704 | Rellotge de sol de la ronda de la Damunt, 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-ronda-de-la-damunt-39 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol seriat situat a la façana principal de l’edifici. Està format per un plafó rectangular bastit amb rajoles de ceràmica vidrada acolorida profusament decorat. És del tipus vertical, amb una orientació sud i el gnòmon de vareta. Les marques horàries indiquen les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, i la numeració és romana. Està decorat amb un gran sol central i dues sanefes ornamentades amb motius florals i volutes. A la cantonada inferior dreta hi ha la firma del seu autor, E. Pascual. La seva funció és merament decorativa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-161 | Ronda de la Damunt, 39 | 41.9432600,2.3250900 | 444056 | 4643697 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91704-img4172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91704-1010090.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 91055 | Rellotge de sol de can Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-mas-0 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de l’edifici, a la paret de migdia del volum auxiliar, orientat a la terrassa davantera. Les peces són d’acer inoxidable, disposades de forma rectangular i encastades al mur. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-est i el gnòmon de vareta perforat amb l’any 2007. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 5 de la tarda, i amb la numeració aràbiga cada tres hores (6, 9, 12, 3 i 5). La línia de les 12 està disposada en vertical i marca els solsticis d’hivern i d’estiu i els equinocis de primavera i tardor. El rellotge funciona a la perfecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-74 | Carrer del Camí Vell de Vic, 6 | 41.9375200,2.3112100 | 442900 | 4643069 | 2007 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91055-1010043.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91055-1010044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91055-1010046.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Badosa (disseny) i Josep Maria Val Soriano (càlculs gnomònics) | Segons les informacions consultades, el rellotge s’havia de completar amb el següent lema: “Quan el sol em toca el nas, dono l’hora a can Mas.” | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91059 | Rellotge de sol de can Senyora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-senyora | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de l’edifici, a l’alçada de la primera planta. Està esculpit en una placa quadrada de pedra i presenta una forma d’escut quadrilong hispànic. És del tipus vertical declinant, amb una orientació sud-est i el gnómon de vareta. Les marques horàries indiquen les hores i les mitges hores pintades de color vermell, de dos quarts de 9 del matí a dos quarts de 4 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical i la numeració aràbiga. A la part superior hi ha gravada la inscripció “ANY 1992”, emmarcada amb dues floretes als extrems. Al quadrant central hi ha un gran sol esculpit i, sota seu, el Pedró de mossèn Cinto Verdaguer, que físicament està situat davant de l’església parroquial de Santa Maria de Folgueroles. El rellotge funciona a la perfecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-78 | Passatge del Noguer, 1 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest rellotge fou esculpit pel sr. Ramon Parés, propietari de la casa i picapedrer de professió.</span></span></span></span></span></p> | 41.9419500,2.3134500 | 443090 | 4643559 | 1992 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91059-img2906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91059-1017789.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91059-1017792.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Ramon Parés | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 91057 | Rellotge de sol de can Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-llobet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de l’edifici, a l’alçada de la segona planta. Està format per set peces rodones de pedra i sis varetes de ferro, totes elles encastades al parament. És del tipus vertical declinant i presenta una orientació sud-est. Les marques horàries indiquen les hores en cicles de 12 hores, de les 6 del matí a les 4 de la tarda, amb la numeració aràbiga a les 6, 9, 12, 2 i 4. La línia de les 12 està disposada en vertical i el gnómon és de vareta. La peça central presenta l’any 2007, la latitud i la declinació de la paret i el següent lema: “JA HI POTS PUJAR DE PEUS, ARA ÉS L’HORA QUE VEUS”. El rellotge funciona a la perfecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08083-76 | Passatge de la Font de la Ricardera, 1 | 41.9403200,2.3133100 | 443077 | 4643378 | 2007 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91057-1017688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91057-1017691.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Lluís Badosa, Josep Maria Val i Pep Llobet (propietari) | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 91705 | Rellotge de sol de can Sellabona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sellabona | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació A.07.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VAL SORIANO, Josep M. (2008). “Jugant amb el sol – Segona part”. <em>La Falguera</em> nº 29, p. 19-21.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Rellotge de sol situat al jardí de la finca, en un talús inclinat situat sota la terrassa posterior. Presenta una </span></span></span><span lang='CA'><span>forma semicircular i està bastit amb còdols o pedretes de riu de diverses mides i tonalitats. De fet, tot el talús està decorat amb el mateix tipus de pedra. El rellotge està orientat al sud-est, amb <span>el gnómon de vareta. Les marques horàries indiquen les hores mitjançant franges pintades de color blanc, de les 6 del matí a les 5 de la tarda, amb la línia de les 12 en vertical i la numeració romana formada amb petites pedretes pintades de color blanc també. </span>El rellotge està emmarcat amb una sanefa bastida amb còdols disposats en forma d’espiga. La part superior té una tonalitat vermellosa i inclou un sol decoratiu al pol del gnómon. Té una funció merament decorativa.</span></span></span></span></span></p> | 08083-162 | Carrer del Doctor Josep Maria Madrenas, 14 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest rellotge fou construït pel propietari de la casa entre els anys 1993 i 1994.</span></span></span></span></span></p> | 41.9374300,2.3176900 | 443437 | 4643054 | 1993-1994 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91705-img3488.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91705-img3476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91705-img3472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91705-img3474.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2022-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94356 | Habitatge proper a la caseta d’en Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-proper-a-la-caseta-den-segura | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | IX-XII | Sitja reomplerta de brossa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 300 m de la Caseta d’en Segura direcció a Vilanova i la Geltrú s’hi localitzen diversos retalls de planta circulars d’entre 10 i 13 cm de diàmetre, algun rebaix vertical i una sitja, tots ells excavats a la roca natural. Segons J. Bolòs es tractaria de les restes d’una construcció de planta quadrada delimitat pels diversos forats de pal i, més a llevant una segona construcció formada per una zona aplanada amb tres forats de planta quadrada. No obstant, l’element més destacat és la sitja situada en una petita balma. Conserva una boca de 55 cm per 85 cm amb indicis de l’encaix destinat a col·locar-hi la tapa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-276 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2629800,1.6400200 | 386078 | 4568843 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94356-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94356-276-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94363 | Les Botes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-botes | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1200 / -650 | Desconegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 40-50 m del dipòsit d’aigua es van localitzar varis fragments de ceràmica a mà i alguna ascle de sílex. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments de ceràmica feta a mà entre els quals destaca un fragment amb cordó digital i una possible vora.</span></span></span></span></span></p> | 08058-283 | Penyes de Mas Carlús. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2590400,1.6470000 | 386656 | 4568396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94363-283-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94358 | La Porxadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porxadeta | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -2500/ -650 | Desaparegut després de la intervenció | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 50 m a ponent de la Porxada es va recollir diversos fragments de ceràmica a mà dipositats en una cavitat excavada al sediment. La tipologia del material ceràmic el situa cronològicament al neolític final o edat del bronze. En destaca un fragment de vora amb cordó llis. Actualment no s’observa cap element ni fragment ceràmic a l’indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-278 | Porxada Nova. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2959400,1.6064700 | 383326 | 4572547 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94358-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94358-278-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.