Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37674 Ball de Carlins https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-carlins PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. XX Es denota una bona participació. El ball de Carlins forma part dels actes més rellevants que s'han integrat plenament en la festa Major d'Alpens, celebrada el 27 de setembre de cada any. Ballat a la plaça Major d'Alpens abans del Correfoc del dissabte de festa Major, i protagonitzat pels Diables de Rocadepena, es representa la batalla històrica que enfrontà a la mateixa vila d'Alpens les tropes governamentals dirigides pel brigadier Cabrinetty i el bàndol carlista comandat per Francesc Savalls, en el marc de la tercera guerra Carlina. Es situen a cada punta de la plaça Major sis diables, uns representant les tropes de Cabrinetty i els altres sis representant el bàndol de Savalls. Avancen cap al centre de la plaça formant dues rotllanes, cadascuna amb el seu dirigent al centre, i es balla la dansa de l'hostal de la Corda (l'hostal de la Corda fou el lloc on Francesc Savalls pactà amb les forces governamentals després de la batalla d'Alpens). Tot d'una se sent un fort tret i Cabrinetty cau ferit de mort. En aquest moment entren els encantats de Rocadepena, que fan al·lusió a la llegenda d'aquest lloc, els quals s'enduen el cos de Cabrinetty. Clou el ball quan una bruixa dóna l'estendard de la colla al capità Savalls. Un cop han marxat de la plaça s'inicia el Correfoc. 08004-115 Nucli urbà. Plaça Major. Alpens La batalla d'Alpens és un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. Alpens fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que han assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. 42.1193300,2.1012200 425704 4663416 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37674-foto-08004-115-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Les imatges han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. 98 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37675 Versots https://patrimonicultural.diba.cat/element/versots XX És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens. Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans. 08004-116 Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels. 42.1191200,2.1022600 425790 4663392 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37676 Dansa alpensina https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-alpensina BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114. CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999. XVIII Molts alpensins coneixen i ballen la dansa. Alpens és un dels pobles de la comarca del Lluçanès que encara conserva vives llegendes i tradicions. I la dansa alpensina en forma part com a punt central de la festa Major. La dansa i ball cerdà, interpretada per joves de la vila sense que siguin de cap esbart dansaire professional s'interpreta des de finals del segle XVIII i només en època de fortes crisis no s'ha pogut celebrar. La plaça Major d'Alpens és el lloc on tradicionalment es fan els actes principals de la festa Major, i és precisament la dansa alpensina un dels actes més esperats pels alpensins i visitants, que es balla el diumenge de la festa Major. Tradicionalment, abans de formar per dansar, les parelles es dirigien a l'Ajuntament, i avui en dia al Casino, des d'on surten, juntament amb les autoritats al capdavant, en comitiva presidides per l'orquestra fins a la plaça Major per disposar-se a iniciar el ball. La dansa i ball cerdà d'Alpens consta de tres parts i hi participen deu parelles encapçalades per les pabordesses i els pabordes duent aquests últims un ram de flors a les mans. A la primera dues parelles de pabordes comencen a dansar. Aquests van vestits de gala, els nois amb barret de copa, camisa blanca, corbatí i faixa vermella, mitgetes blanques, armilla i una llarga capa, un amb revers blau i l'altre amb revers vermell, i porten a les mans un ram de flors per ofrenar. Les noies van amb mantellina blanca, brusa negra, davantal i faldilla ampla una de color blau i l'altre de color vermell. Quan aquesta part s'acaba les dues parelles de pabordes van aparellant els fadrins i les fadrines al mig, elles treient els fadrins i ells les fadrines, invitant-los a dansar. A continuació, hi ha el ball cerdà, que sembla d'incorporació més tardana, va ser introduït per Miquel Casals en la passada Guerra Civil. Els dansaires ballen fent dues rotllanes al voltant de la plaça, una més àmplia amb els fadrins i les fadrines i una altra al seu interior amb les dues parelles de pabordes. Les dues rotllanes es van estrenyent fins que al final s'alcen enlaire les balladores. Els dansaires porten la indumentària d'ús català, els fadrins amb barretina, camisa blanca, vestit de vellut i faixa vermella, i les fadrines amb caputxa blanca i ampla faldilla florejada. A continuació es multipliquen les invitacions van entrant a la dansa tota la gent del poble. Els dos pabordes agafen gent del públic aparellant-los i les noves parelles es posen unes darrera les altres fent un cercle al voltant de la plaça, seguint les dues pabordesses, amb la melodia i els passos de la dansa. La tercera part, i per cloure la dansa, es fa un vals-jota on hi participen els dansaires i molta gent del públic. 08004-117 Nucli urbà. Plaça Major. Alpens L'inici d'aquesta dansa està datat fa aproximadament uns dos-cents anys. És una dansa cerimonial que té els seus orígens en una època de prosperitat econòmica de la vila, amb una societat dominant de tipus senyorial, en una època de gran esplendor dels gremis de teixidors i filadors, i dels paraires del municipi. Després de la desfeta de 1714, els gremis foren abolits i varen passar a mans de Confraries depenents de l'església, passant a ballar la Dansa els pabordes de la Confraria (BORRALLERAS:2004). Amb l'arribada de la Guerra Civil la dansa alpensina es va deixar de ballar. Va ser el 1942 quan Miquel Casals i Carles juntament amb el Petja la van recuperar per a la festa Major. Actualment s'estan fent estudis per trobar-ne l'origen i la història, encara que segurament deuria començar en una època de veritable prosperitat econòmica. 42.1193300,2.1012200 425704 4663416 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37676-foto-08004-117-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37677 Dinar de Carnestoltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/dinar-de-carnestoltes BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d'Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148. Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. El dinar de Carnestoltes s'emmarca dins els dinars col·lectius que se celebraven tradicionalment el dimarts de Carnestoltes dins el context de la caritat cristiana envers els pobres. Antigament el dia abans de Carnestoltes es visitava les masies d'Alpens per captar fons pel dinar, i el mateix dia del dinar es passava per les cases del poble. Després a la plaça s'instal·laven unes llargues taules i la cuina amb tres o quatre olles penjades dels clemàstecs i un bon foc, i hi prenien part tant la gent del poble com els pagesos de la rodalia. Es feia un brou de peus de porc, ossos d'esquena, caretes.... després es coïa l'escudella i es menjava amb la carn d'olla. Cadascú s'havia de portar plat i forquilla i es feia una crida per la vila avisant que el dinar estava preparat. Llavors tothom agafava lloc a la taula que era beneïda pel rector abans de menjar. El dinar també s'oferia als indigents o forasters que aquell dia es deixaven caure per la plaça. Segons explica Josep Barniol, els pobres i captaires solien arribar el dia abans i s'anaven repartint per les balmes del voltant del poble per passar-hi la nit, essent la de la Vall la que tenia més cabuda i on se n'hi podien trobar més colla. Al matí es reunien tots a la plaça a dinar i al vespre tornaven proveïts a la balma, l'endemà marxaven. A partir dels anys 50 del segle XX es deixà de fer escudella i es començà a coure arròs. Més endavant els pobres es van acabar i la festa s'anava perdent fins que es començà a rebre gent que arribava al poble, i la festa es va revitalitzar. Ara el dinar, que es fa al Casino, consta de 4 o 5 paelles d'arròs amb conill que cadascú s'ha de finançar. La tarda sempre s'amenitza amb un bon ball. 08004-118 Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens El dia de Carnestoltes havia estat una de les festes més típiques i populars d'Alpens, comparable en importància a la Gala o la pròpia Festa Major. Fins i tot durant el franquisme mantingué la seva vigència, tot i que la gent no es disfressava. L'organització d'aquesta festa era en mans d'una comissió de joves, que un o dos dies abans, anaven a les pagesies a buscar viandes (ous, cansalada, peus de porc, etc.) que després es venien a les cases del poble. El dia de la festa es feia un gran dinar a la plaça Major, on se sumaven els captaires que per casualitat s'hi deixaven caure. El marc de la festa participativa es troba en el context de la caritat cristiana envers als pobres, mitjançant la qual tot el poble oferia un menjar col·lectiu als indigents (PLANES:1999). Joan Amades recull el dinar col·lectiu a Alpens amb el nom d'escudella. 42.1191200,2.1022600 425790 4663392 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37677-foto-08004-118-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La fotografia 1 ha estat cedida per l'Ajuntament d'Alpens, i les fotografies 2 i 3 han estat extretes de la pàgina electrènica de l'Ajuntament d'Alpens: : www.alpens.org 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37678 Fira del Jovent https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-del-jovent <p>- Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996.</p> <p>- PLANES, J.A, Alpens. <em>Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins</em>, Ajuntament d'Alpens, 1999.</p> XVIII-XXI La fira ha evolucionat i s'ha adaptat a les circumstàncies socials del poble. <p>La Fira del Jovent, també coneguda com la Gala, tenia lloc a Alpens el penúltim diumenge de maig. Es tractava d'una fira principalment de caràcter ramader per acordar el dia del tondre de les ovelles a cada casa, contractar tonedors o llogar pastures i pastors. També era una festa on el jovent aprofitava per buscar promès i anunciar el seu prometatge.</p> <p>Ja és esmentada, encara que sense aquests noms, en el <em>Calendario para el Principado de Cataluña del año de 1797</em> que la situa al quart diumenge de maig. També Pasqual Madoz la recull el 1846 en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico (T. III, p. 483), com una de les fires notables del país, i la situa ja al penúltim diumenge de maig que és la data que ha perdurat. Les dues fonts recullen també l’altra fira que també es celebrava a Alpens el 25 de març, festivitat de l’Anunciació.</p> <p>Des de fa 5 o 6 anys la fira del Jovent es convertí en fira de la forja artística, potenciant i difonent a través de diferents activitats i exposicions els elements artístics de forja del poble i de les contrades. S'amenitza la festa amb diferents parades de productes artesanals, alimentació, etc. i un ball organitzat per SOLC a la revetlla del dia anterior.</p> 08004-119 Nucli urbà <p>La fira del Jovent, o la Gala, era antigament l'esdeveniment més important de l'any juntament amb la Festa Major. Els seus atractius eren, principalment, els negocis entorn a la ramaderia (contractar pastors, tonedors, pastures, etc.) i els balls on els joves anunciaven el seu prometatge. Cal tenir en compte que Alpens era en la ruta de pas de ramats transhumants entre les planes interiors i les pastures estiuenques del Pirineu, en el que també s’ha anomenat <em>Camí ramader de Marina</em> i en aquestes fires de primavera s’hi trobaven propietaris de ramats i de pastures, pastors, carnissers i tractants de bestiar. </p> <p>Després d'un temps, Alpens recuperà al 1981 la fira Jovent però no fou fins el 1991 quan assumí la seva importància amb cercaviles de cap-grossos, gegants, grallers, un concurs de ròssec de cavalls on hi participaven uns 20 animals i on els cavalls i amos demostraven la seva habilitat, concurs de tallada de troncs, parades de tota mena i ball.</p> <p>Era una fira que s'havia recuperat amb objectius turístics i de comerç i que va decaure, pocs anys després, en popularitat i seguiment. Amb ànims de renovar la fira, i perquè no caigués en l'oblit, es va orientar a vitalitzar un altre aspecte de la vila, la forja artística.</p> 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37678-foto-08004-119-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-03-20 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Les fotografies 1 i 2 han estat cedides per l'Ajuntament d'Alpens. La fotografia 3 ha estat extreta de la pàgina electrònica de l'Ajuntament d'Alpens: www.alpens.org 2116 4.1 2484 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37679 Correfoc https://patrimonicultural.diba.cat/element/correfoc Fulletó d'Alpens, editat l'any 1996. XX Es denota molta implicació per part de la Colla de Diables i la gent del poble. El Correfoc d'Alpens, sorgit l'any 1983, forma part dels actes més rellevants integrats plenament en la festa Major d'Alpens, que se celebra cada any el 27 de setembre, protagonitzat pels Diables de Rocadepena. El Correfoc es realitza la nit de dissabte de festa Major, després del ball de Carlins, i té un recorregut similar any rere any: surten de la plaça Major i es dirigeixen cap al carrer de Baix, es torna pel carrer Vilamala i finalitza a la Placeta, o al revés, s'inicia a la Placeta i es finalitza a la plaça Major. La colla de diables capitanejats pel cap de colla, que es pot reconèixer pel gran ceptrot que porta a les mans, van acompanyats de timbalers i dracs o bestiari. Aquests són: la Daminana, un drac gran fet de cartró pedra realitzat als anys 80 (que actualment no surt gaire), l'Agustí, un drac petit fet als anys 90, té el cap similar als dragons realitzats pel popular ferrer d'Alpens (Joan Prat), i la Prosia, un rat penat fet amb fibra de vidre a l'any 2.000 aproximadament. Tots ells corren pels carrers, perseguint, ballant, escopint foc i invitant a la gent a participar de la festa de foc. Clou el Correfoc amb la realització de diverses figures, entre les quals la més coneguda és la de la torre amb el cap de diables i el ceptrot al centre que finalitza amb un gran petard. 08004-120 Nucli urbà El Correfoc d'Alpens té l'origen l'any 1983 quan la Comissió de Festes s'esforçà per buscar noves idees i dinamitzar la festa Major. La intenció del primer Correfoc era vestir-lo de manera que pogués participar-hi tothom, es tractava de fer-lo amb un grup de sis o set diables, sis bruixes, els timbalers i un drac. Quan el 1983 es va formar la primera colla de diables no van dubtar en posar-li el nom, serien els diables de Rocadepena, lloc geològic emblemàtic del municipi. La colla ha evolucionat i ha augmentat en diables, timbalers, grallers i dracs. Actuen a diversos pobles de Catalunya i sobretot el dia de la festa Major d'Alpens, on hi ha afegit el ball de carlins i el ball de nans. És el dia en què el Correfoc enllaça amb la tradició màgica i ancestral d'Alpens, que any rere any amb la seva cercavila envolta els presents en una atmosfera de foc i color. 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37679-foto-08004-120-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs 98 2116 4.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37680 Arxiu Vilarmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau XX L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. 08004-121 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). 42.1193500,2.1010600 425691 4663419 08004 Alpens Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. 56 3.2 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37682 La batalla d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. XIX La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. 08004-123 Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. 42.1189300,2.1002000 425619 4663373 08004 Alpens Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. 98 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
37685 Jardins de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-la-torre XX Els jardins de la Torre estan situats al voltant de la Torre i delimitats per una reixa metàl·lica. Queden limitats per la carretera BP-4654 al sud, el Garatge de la Torre a l'oest i el pavelló de beneficiència a l'est. Es tracta d'uns jardins d'estil senyorial de dimensions no excessivament grans on destaquen diversos arbres de grans dimensions. Estan formats per tres parts diferenciades. La part oest és la que es troba entre la Torre i l'edifici del garatge i està formada per una esplanada travessada per un camí amb grava que porta fins a la porta metàl·lica que s'utilitza actualment com accés principal. En aquesta esplanada s'hi troben tres moles amb una base de formigó acompanyades de bancs també de formigó, i està decorada amb diversos arbres de grans dimensions, entre els que es compta alguns avets i castanyers. La part sud és la que es troba entre la carretera BP-4654 i l'edifici de la Torre, i correspon a l'antiga porta principal, tot i que actualment està en desús. Aquesta porta, formada per dos pilars de pedra que sostenen els batents metàl·lics, dóna accés a dos trams d'escala de pedra a partir dels quals el camí es bifurca formant un quadrat de camí de pedra, amb vegetació a l'interior. Tota aquesta part queda delimitada per coníferes de grans dimensions, que superen àmpliament l'alçada de l'edifici de la Torre. Finalment, la part est és la que es troba davant del pavelló de beneficiència. Està formada per dos espais quadrats separats per unes escales de pedra i delimitats per tanques de boix, als laterals dels quals hi creixen diversos castanyers. En un racó d'un d'aquests espais quadrats, i just davant del pavelló de benficiència, hi ha una estructura de pedra marina dins la qual reposa la imatge d'una verge, envoltada de flors. 08004-126 Nucli urbà. Crta. de Berga, 10. Alpens La Torre, amb els seus jardins, va ser construïda uns anys després del Casino, a la dècada dels anys trenta, pel mateix promotor, l'empresari del món ferroviari Miquel Casals i Carles. L'antiga propietària (de Roca Sanitario, S.A) va fer donació als actuals propietaris amb la condició que continués tenint la funció de casa de beneficiència, funció que es concentra en un pavelló de recent construcció ubicat al costat de la Torre. 42.1191600,2.1027800 425833 4663396 08004 Alpens Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37685-foto-08004-126-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte 98 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39870 Albereda de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-la-mina PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Els pocs peus d'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d'altres han estat tallats per la seva forta inclinació. Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 20 a 25 m d'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m. 08005-1 Antic abocador de la Mina 41.6707800,2.2589700 438314 4613490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39871 Roure de la Boadella https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-boadella PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l'espècie. Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys. 08005-2 Proximitats de la Bassa de la Boadella 41.6624000,2.2488300 437462 4612567 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39871-foto-08005-2-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39872 Alzina de la Boadella https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-boadella PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'observa una gran proliferació de plantes enfiladisses al seu tronc, principalment heures. A la llarga, això podria ser un factor de pèrdua de salut ja que aquestes espècies podrien arribar a estrangular l'arbre Alzina d'uns 135 anys d'edat, de 20-25 m d'alçada, amb Volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 75-80 cm, diàmetre de 78 cm i un perímetre de capçada de 56,5 m 08005-3 Proximitats de la Bassa de la Boadella 41.6624000,2.2488300 437462 4612567 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39872-foto-08005-3-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39876 Alzina de la Font de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-font-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit els seu desenvolupament. Alzina (Quercus ilex) d'uns 30 a35 m d'alçada, volta de Canó de 2,4 m, classe diametral de 75 a 80 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. 08005-7 Can Draper 41.6622900,2.2639100 438717 4612543 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39876-foto-08005-7-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39877 Pi de la Font de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Presenta signes de perforacions per part de paràsits a l'escorça S'observen algunes branques trencades i una capçada esclarissada Pi (Pinus pinea) de 30 a 40 m d'alçada, volta de Canó de 3,3 m, 105-110 cm de classe diametral, diàmetre de 106 cm, un perímetre de capçada de 75,6 m, i d'una edat aproximada de 130 anys. 08005-8 Can Draper 41.6621400,2.2633000 438666 4612527 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39878 Albereda de Can Reixac https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-can-reixac PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Alguns exemplars presenten heures però en una proporció molt reduïda, cosa que no fa perillar el seu estat de salut Conjunt format per 13 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 30 a 35m d'alçada, una volta de Canó de 2,5 m, classe diametral 105-110 cm, diàmetre de 80 cm i perímetre de capçada de 47,1 m. 08005-9 Camí de Can Draper a Can Reixac 41.6551000,2.2632600 438656 4611746 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39878-foto-08005-9-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39879 Castanyers Pla del Verder https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-pla-del-verder PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'aprecien malalties a l'escorça ni al fullatge dels individus. Conjunt format per 5 castanyers (Castanea sativa) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 1,3 m, classe diametral de 40-45 cm, diàmetre de 40 cm, i un perímetre de capçada de 31,4 m. 08005-10 Pla del Verder 41.6844300,2.2423600 436945 4615017 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39879-foto-08005-10-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39880 Pi del Pla del Verder https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-pla-del-verder PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'aprecien perforacions a l'escorça del tronc, tot i que només són a la part baixa. La capçada, tot i ser esclarissada, presenta un aspecte saludable Pi (Pinus pinea) d'una alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 90 cm, perímetre de capçada de 47,4 m, i una edat aproximada de 115 anys. 08005-11 Pla del Verder 41.6831100,2.2431000 437005 4614870 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39880-foto-08005-11-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39881 Pi de la Costa de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-costa-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'aprecien perforacions a l'escorça del tronc, tot i que només són la part baix. Presenta diverses branques trencades a la capçada per una tallada de bosc dels arbres propers. En general, la capçada està ben poblada Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d'alçada, volta de Canó de 3 m, classe diametral de 90-95 cm, diàmetre de 94 cm, perímetre de capçada de 62,8 m i una edat aproximada de 115 anys. 08005-12 Can Draper 41.6549600,2.2631200 438645 4611730 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39881-foto-08005-12-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39882 Xiprer de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'observen anomalies facin perillar la seva salut. Xiprer (Cupressus Sempervivens) amb un alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,9 m, classe diametral de 90-95 cm, un diàmetre de 91 cm, i un perímetre de capçada de 50,3 m. Presenta un port majestuós i una potent ramificació. Es pot apreciar una asimetria en la capçada fruit del seu contacte amb la paret de la casa de Can Plantada. 08005-13 Can Plantada 41.6519000,2.2496100 437517 4611400 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39882-foto-08005-13-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39884 Complex mina-bassa rodona de Can Forns Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-rodona-de-can-forns-nou PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XX Bassa rodona de grans dimensions, uns 30m de diàmetre i 3 m de fondària, situada a ponent del camí d'entrada a Can Forns Nou. La bassa s'omple actualment de l'aigua provinent d'una mina i, quan no hi ha sequera, de la resclosa del Bosc Negre. 08005-15 Can Forns Nou. Polígon 5, parcel·la 18 Segons informacions recollides per Jordi Puig Roca, als anys cinquanta el Sr.Millet va fer excavar una mina, canalitzà l'aigua amb un tub de formigó i hi construí la gran bassa rodona uns metres més avall de l'antiga bassa (avui desapareguda). Aquesta obra va permetre regar una bona part d'un camp situat al pla de la carretera. 41.6640700,2.2516200 437696 4612750 1950 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39884-foto-08005-15-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-21 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39885 Olivera Antic Camí de Caldes https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-antic-cami-de-caldes PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Té una tanca de maó i ferro clavada a la seva base Olivera (Olea Europaea) de 5 a 10 m d'alçada, volta de Canó de 3,8 m, classe diametral de 120-125 cm, diàmetre de 120 cm i un perímetre de capçada de 22 m. 08005-16 Al jardí d'una casa privada a l'Antic Camí de Caldes 41.6678300,2.2626400 438617 4613159 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39885-foto-08005-16-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39887 Plataners Plaça Ajuntament i Passeig https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-placa-ajuntament-i-passeig PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'identifica cap paràsit que pugui afectar en un futur el seu creixement. Conjunt de 129 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: de 5 a 10 m d'alçada, volta de canó de 1,1 m, classe diametral de 30-40 cm, perímetre de capçada de 20,4 m i una edat aproximada de 100 anys 08005-18 Plaça de l'Ajuntament i Passeig 41.6692300,2.2615300 438526 4613316 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39887-foto-08005-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39887-foto-08005-18-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39889 Figuera Can Saniqueda https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-can-saniqueda PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX L'actual arbre és un seguit de rebrots del tronc central. L'estat de salut dels rebrots no presenta problemes ja que no tenen molts anys. L'interior de l'arbre vell està podrit. Figuera d'una alçada de 5 a 10 m, Volta de Canó de 3,5 m, classe diametral de 110-115 cm, diàmetre de 110 cm i un perímetre de capçada de 15,7. Es tracta d'un peu d'extraordinària bellesa i antiguitat i un estat de conservació gairebé excel·lent. El seu curt però robust tronc es bifurca ràpidament en dues unitats de considerable amplada. A més, sobre aquesta alçada han sorgit altres branques joves que es retorcen sobre el tronc principal conferint una estampa impressionant 08005-20 Can Saniqueda 41.6587100,2.2465400 437268 4612158 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39889-foto-08005-20-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39891 Alzina de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Alzina (Quercus ilex) de 20 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 80 cm, perímetre de capçada de 42,7 m i una edat aproximada de 150 anys. La seva capçada és majestuosa, ben estructurada i sense branques seques. 08005-22 Can Forns 41.6655000,2.2481800 437411 4612911 08005 L'Ametlla del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39891-foto-08005-22-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39892 Roure de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Roure (Quercus humilis), de 25 a 30 m d'alçada, volta de Canó de 3,5 m, classe diametral de 105-110 cm, diàmetre de 110 cm, perímetre de capçada de 75,4 m i una edat aproximada de 185 anys. Exemplar amb un estat de salut excel·lent, amb un tronc robust sense perforacions, encara que inclinat cap a l'esquerra. El seu fullam està molt repartit per tot l'arbre, curiosament sense anar molt més enllà dels eixos que marquen les branques secundàries. D'aquesta manera l'arbre creix més cap amunt que pels seus costats. 08005-23 Can Forns 41.6643400,2.2474400 437348 4612783 08005 L'Ametlla del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39892-foto-08005-23-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39893 Plataners Font de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-font-de-la-mina PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Conjunt format per 2 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 68,3 cm i un perímetre de capçada de 48,2 m. 08005-24 Font de la Mina 41.6705100,2.2591900 438332 4613459 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39893-foto-08005-24-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39894 Servers de Sant Nicolau https://patrimonicultural.diba.cat/element/servers-de-sant-nicolau PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Alguns exemplars presenten perforacions evidents. Alguns d'ells presenten problemes a la capçada ja que durant les obres de restauració de la capella van rebre diversos impactes i trencament de branques. Alguns dels peus van ser tallats. Conjunt format per 3 servers (Sorbus domestica) de característiques similars: alçada de 5 a 10 m, volta de Canó de 0,5 m, classe diametral de 15-20 cm, diàmetre de 17,3 cm i perímetre de capçada de 9,4 m. 08005-25 Ermita de Sant Nicolau 41.6777100,2.2605000 438448 4614258 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39894-foto-08005-25-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39895 Alzines de Ca l'Arenys https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-ca-larenys PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX L'elevada densitat fa que en algunes zones de les capçades es presentin algunes branques trencades. Conjunt format per 4 alzines (Quercus ilex) monumentals i un petit bosquet. L'alçada de les alzines és de 10 a 15 m, volta de canó de 2,6 m, classe diametral de 80-85 cm, perímetre de capçada de 44 m i una edat aproximada de 130 anys. 08005-26 Piscines de Ca l'Arenys 41.6696200,2.2668700 438971 4613355 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39895-foto-08005-26-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39896 Teix de Can Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-de-can-viver PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'aprecien malalties fúngiques o d'altres lesions greus. L'arbre ha estat coronat i podat a la part baixa i no presenta la morfologia típica coniforme d'aquesta espècie. Teix (Taxus bacatta) de 10 a 15 m d'alçada, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 65,6 cm i un perímetre de capçada de 25,1 m. 08005-27 Can Viver 41.6734700,2.2589500 438315 4613788 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39896-foto-08005-27-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39897 Xiprers de Can Pagès Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-pages-vell PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'observen problemes importants de salut, tot i que alguns exemplars tenen les parts baixes de les capçades malmeses. Conjunt de xiprers (Cupressus sempervivens) format per més de 60 exemplars de 10 a 15 m d'alçada, Volta de Canó de 0,7 m, classe diametral de 20-25 cm, diàmetre de 22,3 cm i perímetre de capçada de 12,6 m. 08005-28 Can Pagès Vell 41.6390400,2.2730200 439454 4609956 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39897-foto-08005-28-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39899 Cedre de Can Parés https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-can-pares PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Cedre (Cedrus atlantica) de 15 a 20 m d'alçada, 3,6 m de volta de Canó, 115-120cm de classe diametral, 116,2 cm de diàmetre i 56,5 m de perímetre de capçada. Presenta una capcada i una ramificació sense cap malaltia aparent. Té una gran vigorositat en la producció de pinyes i, a part d'un cec a 5m d'alçada en el tronc, té una escorça en perfecte estat. És l'arbre de major port del centre del poble. La seva capçada gairebé cobreix la casa que rep el nom de l'arbre i una de propera. Presenta un elevat valor ja que és el cau d'un parella de mussols i d'altres ocells. 08005-30 Can Parés 41.6666900,2.2596600 438368 4613035 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39899-foto-08005-30-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 438462, 4613239 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39900 Alzina Forn de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-forn-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX No presenta alteracions de cap tipus a la seva escorça, tronc i ramatge. L'ambient humit i ombrívol n'ha afavorit el seu desenvolupament. Alzina (Quercus ilex) de 30 a 35 m, volta de canó de 2,4 m, diàmetre de 75 cm, perímetre de capçada de 50,3 m i una edat aproximada de 135 anys. 08005-31 Can Draper 41.6622900,2.2639100 438717 4612543 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39900-foto-08005-31-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39902 Olivera Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Presenta una capçada bastant esclarissada però és positiu per a l'estat de salut de l'individu així com per la producció d'oli. Olivera (Olea europea) de 4 m d'alçada, volta de canó de 3,8 m, classe diametral de 120-125 cm, diàmetre de 120 cm, perímetre de capçada de 12,6 m i una edat aproximada de 200 anys. 08005-33 Can Forns 41.6645800,2.2478400 437382 4612809 08005 L'Ametlla del Vallès Restringit Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39903 Lledorners Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledorners-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX No presenta malalties ni perforacions del tronc aparents.No ha estat coronat per realitzar eines de camp i, per tant, no ha rebut tantes podes agressives que acaben mermant la salut de l'exemplar. Lledoner (Celtis australis), de 20 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 80 cm, perímetre de capçada de 47,8 m i una edat aproximada de 150 anys. 08005-34 Can Forns 41.6656400,2.2483000 437421 4612927 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39903-foto-08005-34-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39904 Alzina pati de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-pati-de-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'observa un clap a un metre i mig del sòl sobre el seu tronc on l'escorça ha caigut. Alzina (Quercus ilex) de 25 a 30 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 81 cm, perímetre de capçada de 49 m i una edat aproximada de 140 anys. 08005-35 Can Forns 41.6643400,2.2474600 437350 4612783 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39904-foto-08005-35-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39905 Xiprers de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No presenten problemes sanitaris. Les capçades estan ben conformades i el rec que reben els ha facilitat el desenvolupament. 10 exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens) de 25 m d'alçada, 1,9-3,8 m de volta de Canó, 110-115 cm de classe diametral, 60-110 cm de diàmetre, 31, 4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys. 08005-36 Can Forns 41.6654600,2.2478200 437381 4612907 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39906 Teix Can Pagès Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-can-pages-nou PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX El fet d'estar resguardat per la casa i unes freixes i til·lers per la cara sud l'ha permès créixer sense impediment ja que és un arbre que necessita molta humitat. Teix (Taxus bacatta) de 15 m d'alçada, 1,6 m de volta de Canó, 50-55 cm de classe diametral, 50 cm de diàmetre, 35,2 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys. 08005-37 Can Pagès Nou 41.6392500,2.2773600 439816 4609976 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39906-foto-08005-37-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39907 Lledoner Can Pagès Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-can-pages-nou PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX S'observa alguna perforació a l'escorça que a la llarga pot produir cavitats en el tronc Lledoner (Celtis australis) de 12 m d'alçada, 4,7 m de volta de Canó, 150-155 cm de classe diametral, 150 cm de diàmetre, 50,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys. Presenta una morfologia original ja que no ha estat coronada per a la realització d'eines de camp. 08005-38 Can Pagès Nou 41.6392900,2.2775700 439833 4609980 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39907-foto-08005-38-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39908 Pi de la Boadella https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-boadella PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX S'observen una gran quantitat de perforacions a l'escorça del tronc. Això ens indica la presència de paràsits que, a la llarga, poden acabar amb l'individu. Pi (Pinus pinea) de 20 a 25 m d'alçada, 2,6 m de volta de canó, 80-85 cm de classe diametral, 83 cm de diàmetre, 48,7 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 90-110 anys. 08005-39 la Boadella 41.6632900,2.2485900 437443 4612665 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39908-foto-08005-39-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39909 Pi pinyer de Can Suari https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyer-de-can-suari PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX La part baixa del tronc ha quedat oprimida per una tanca de filat que, a la llarga, pot produir problemes a l'arbre. Pi pinyer (Pinus pinea) de 13 m d'alçada, 2,8 m de volta de Canó, 80-85 cm de classe diametral, 82 cm de diàmetre, 31,4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 100 anys. Presenta una forta poda al costat de les cases que li confereix un aspecte de capçada força desequilibrat. 08005-40 Can Suari 41.6674700,2.2623000 438588 4613120 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39909-foto-08005-40-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39911 Pins Bassa de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-bassa-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Una part de la capçada ha estat retallada per facilitar el pas d'una línia elèctrica. Successives tallades podrien alterar l'equilibri de l'arbre i malmetre'l 3 exemplars de pi (Pinus pinea) de 12 a 15 m d'alçada, 2-2,5 m de volta de Canó, 65-70 i 80-85 cm de classe diametral, 65 a 80 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys. 08005-42 Can Plantada 41.6537100,2.2508500 437622 4611600 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39911-foto-08005-42-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39912 Cedres de les Tires https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-les-tires PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No presenten cap anomalia important de salut i, tant la capçada com la resta d'elements tenen una morfologia normal. 2 exemplars de cedre (Cedrus atlantica) de 20 a 25 m d'alçada, 2,7 i 2,8 m de volta de Canó, 85-90 i 90-95 cm de classe diametral, 87 i 90 cm de diàmetre, 30 i 44 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 100 anys 08005-43 Carrer St. Genís, entre el carrer Alzina i el carrer Montseny 41.6675000,2.2506900 437622 4613131 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39912-foto-08005-43-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39913 Roure de Can Guineu https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-guineu PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Roure (Quercus puvescens) de 7 m d'alçada, 2 m de volta de Canó, 70-75 cm de classe diametral, 70 cm de diàmetre, 31,4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 50 a 70 anys. 08005-44 Can Guineu 41.6592700,2.2497400 437535 4612218 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39913-foto-08005-44-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39914 Palmera de Can Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmera-de-can-marti PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX L'abandonament al llarg dels anys fa que presenti una gran quantitat de fulles mortes a la part baixa del tronc. Palmera (Phoenix dactylifera.L) de 15 m d'alçada, 2,1 m de volta de Canó, 70-75 cm de classe diametral, 28,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 a 110 anys. 08005-45 Can Martí 41.6673000,2.2624900 438604 4613101 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39914-foto-08005-45-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39915 Roures del torrent de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-torrent-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX La proximitat al curs d'aigua ha propiciat aquesta situació Es tracta de 8 exemplars de roure (Quercus puvescens) de 10 a 15 m d'alçada, 1,7 a 2,7 m de volta de Canó, 55-60 a 85-90 cm de classe diametral, 55 a 85 cm de diàmetre, 38 a 50 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 70 a 150 anys. 08005-46 torrent de Can Plantada 41.6530600,2.2468300 437286 4611531 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39915-foto-08005-46-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39917 Glicina Can Sarral https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-can-sarral PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX En algunes parts del tronc i l'escorça s'observen petites zones amb podridures que caldria sanejar Glicina (Wisteria sinensis) de 3 m d'alçada, 1,1 m de volta de Canó, 35 cm de classe diametral, 35-40 cm de diàmetre, 5 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 anys. 08005-48 Can Sarral 41.6671900,2.2597200 438373 4613090 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39917-foto-08005-48-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39918 Oliveres Can Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-muntanyola PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Estat de salut excel·lent degut als tractaments que reben ja que formen part de l'arbrat de la via publica. 5 exemplars d'olivera (Olea europea) de 3,5 m d'alçada, 2,5 m de volta de Canó, 80-85 i 90-95 cm de classe diametral, 80-90 cm de diàmetre, 17,6 m de perímetre de capçada i més de 120 anys d'edat. 08005-49 jardins de Can Muntanyola 41.6695100,2.2623700 438596 4613346 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39919 Roure del camí antic de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-antic-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'aprecien problemes greus de salut Roure (Quercus puvescens) de 10 a 12 m d'alçada, 2,2 m de volta de Canó, 60-65 i 79-75 cm de classe diametral, 60 i 70 cm de diàmetre, 31 a 38 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 90 anys. Té triple ramificació. Presenta una capçada molt ben conformada així com un galzerà de grans dimensions a la base del seu peu i un petit cerber 08005-50 camí antic de Can Plantada 41.6553800,2.2549300 437963 4611783 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39919-foto-08005-50-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39920 Lledoners de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Han estat coronats sistemàticament per obtenir troncs moldejables per a la confecció d'eines de camp. Aquest fet genera que alguns dels troncs antics tinguin certs problemes de podridures ja que la fusta d'aquest arbre és molt dèbil. 51 exemplars de lledoner (Celtis australis) de 10 a 17 m d'alçada, 6,6 a 1,3 m de volta de Canó, 30-35 a 210-215 cm de classe diametral, 30 a 210 cm de diàmetre, 25 a 44 m de perímetre de capçada i més de 150 anys d'edat. Molts dels troncs presenten unes formes realment espectaculars i el seu port i composició del brancatge són realment espectaculars. Entre els lledoners hi ha algunes alzines que també són destacables. 08005-51 Can Draper 41.6618200,2.2657400 438869 4612490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca Tenen una component històrica molt important ja que estan situats envoltant el que era l'antic hort de can Draper fet que els conferia una doble funció, tant de protecció dels cultius enfront del vent com per a obtenir recursos. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
39921 Cedres de Can Voltes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-can-voltes PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Les seves branques es mantenen fermes tot i no ser el nostre clima l'adient pel seu creixement. Cedre (Cedrus atlantica) de 15 m d'alçada, 2,4 m de volta de Canó, 75-80 cm de classe diametral, 77 cm de diàmetre, 50,3 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 100 anys. 08005-52 Can Voltes Postals de l'any 1918 ja mostraven aquest arbre amb un port no gens menyspreable 41.6707400,2.2613800 438515 4613483 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39921-foto-08005-52-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
Estadístiques 2025
patrimonicultural

Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml