Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 77631 | Cal Valls vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valls-vell | BOSCH CASADEVALL, Josep (2008). La formació urbana d'Hortons; dins el Programa de Festa Major del 2008, ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons, pàgs. 30 i 31. | XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb ràfec frontal i lateral i el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer del Roser. Actualment s'utilitza de magatzem i garatge, però encara s'observa des del carrer la zona posterior dels cups i el carregador. La façana principal està arrebossada però la lateral que dona ala plaça Valls és vista. | 08222-125 | Carrer del Roser, 18 | És la casa més antiga del nucli urbà. Segons la memòria oral un dels treballadors de Ca l'Esteve de la Riera va rebre com a paga unes terres on s'hi va construir una casa: l'antiga casa de Can Valls. La família Valls, en un moment del segle XVIII promou pel seu compte el cens de noves cases entre mitgeres, que fou l'origen de l'actual barri del Roser. Aquests cens era com un lloguer a perpetuïtat que podia consistir en un pagament en diner o en espècies. | 41.4673700,1.8242100 | 401815 | 4591309 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77631-foto-08222-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 69056 | Capelleta de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-sebastia-0 | SOLAGRAN, S. (2010). Els carrers de Taradell. Prats de Lluçanès: Editorial Cal Siller. | XX | El revestiment es troba deteriorat. | Capelleta situada entre dues cases. Està formada per una fornícula d'arc escarser arrebossat, feta amb maó revestit imitant pedra. Està tancada amb una porteta amb vidre. A l'interior hi ha una imatge ceràmica de Sant Sebastià representat en el seu martiri. La fornícula està coberta per un petit teuladet de teula ceràmica. | 08278-26 | C. Sant Sebastià, 84-86 | És la capella més antiga de les tres que hi ha al carrer Sant Sebastià. | 41.8718900,2.2880800 | 440922 | 4635797 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69056-foto-08278-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69056-foto-08278-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 41804 | Barraca de pagès del poblat ibèric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pages-del-poblat-iberic | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Malgrat l'estructura està conservada integralment, l'estat d'abnadonament i el bandalisme han malmès especialment la porta d'accés i l'interior. | Cabana de pagès de dimensions modestes i planta rectangular. Està construïda al vessant del turó, aprofitant l'aixopluc del pendent. Presenta una porta rectangular a la façana i una petita finestra al frontó arrodonit. Destaca pel fet de tenir una coberta de volta catalana obrada amb rajols. És interessant ressenyar que la cabana presenta un sistema de recollida d'aigua de pluja. Aquesta aigua es recollia de la volta del sostre on als laterals s'hi trobaven sengles embornals que mitjançant dues conduccions portaven l'aigua pluvial a l'interior d'una cisterna. La cisterna es troba emplaçada a una de les parets laterals i té forma rectangular. | 08029-62 | Bosc darrera de Can Borràs | És l'única barraca de pagès conservada al terme. Aquests construccions d'aixopluc i magatzem no eren comuns al Maresme (Rovira 2006). | 41.5345200,2.3858600 | 448769 | 4598279 | 08029 | Cabrera de Mar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41804-foto-08029-62-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Molt similar a la Barraca del Camí de la Mina o la Barraca del Carrer Melis, ambdues de Cabrils. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 72455 | Horta de Casa Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-casa-sant-pere | XVIII-XX | Actualment està en desús. | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur. El costat nord és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està situada davant el mas en una de les feixes del terreny seguint l'orientació d'est, on trobem la porta d'entrada, a oest. Al costat de la porta d'accés hi trobem el pou. El pou, utilitzat per regar la parcel·la, té una profunditat màxima d'uns 10 metres. De base circular, disposa d'un brocal i folre interior de pedra. El brocal té una obertura protegida amb una finestra de fusta. No conserva la politja interior, però manté una lleixa de pedra. La coberta, contemporània, és a vessant simple i molt alterada, ja que està feta de fusta i teula, però amb una planxa metàl·lica ubicada sota llates i teules. | 08299-79 | Sector Gardilans. Al costat de Casa Sant Pere | És l'horta de la casa. Possiblement d'època moderna és difícil precisar un període concret. Per característiques i proximitat l'horta està directament lligada a la vida del mas. | 42.1393300,1.9560500 | 413731 | 4665773 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72455-foto-08299-79-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 72460 | Horta de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-pradell | XIX-XX | es tracta d'una horta rectangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada de grans lloses planes que ocupen tota l'amplada del mur, a excepció del costat nord, on és un mur de pedra de contenció de la feixa superior. La peça de terra està a 50 metres al nord de la casa de Pradell. L'horta està disposada en dues grans feixes llargues de nord a sud. L'accés principal és al costat nord, on hi trobem una petita caseta de pedra seca que serveix per guardar i emmagatzemar les eines i d'aixopluc. La coberta de la barraca és a vessant simple feta amb lloses, llates de fusta i coberta de teula àrab. Disposa d'una petita finestra espitllerada a la façana sud. La barraca és de planta quadrada. A la feixa immediatament superior i exterior al perímetre de l'horta hi ha un viver d'aigua que recull el sobreeixidor de la casa i la pluvial i que òbviament es fa servir per regar. | 08299-84 | Sector de Gardilans. Casa de Pradell | És l'horta de la casa de Pradell. Possiblement ja est tractava d'un emplaçament anterior, la situació i murs actuals són de la primera meitat del segle XX. Tradicionalment els propietaris de la casa havien menat la feixa superior, i els masovers la feixa inferior. | 42.1374900,1.9609200 | 414131 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72460-foto-08299-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Actualment no es cultiva la capacitat total de l'horta. | 98|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 38463 | Alzina del Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas-pujol | Decret 214 / 1987 de declaració d'arbres monumentals. Decret 47/1988 de declaració d'arbres Interès Comarcal i Local. Http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm | Alzina (Quercus ilex subsp. ilex). El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament fins a una alçada superior als 15 metres. El seu perímetre és de 3,90 metres i el seu diàmetre normal (DBH o Diameter Breast Height), a l'alçada del pit (1'5 metres d'alçada) és d'1,10 metres. Està envoltada amb bancs de pedra formant un cercle. | 08010-114 | Plans del Pujol | És l'espai escollit per fer una trobada anual de caràcter literari, organitzada pel 'Raïm de poesia', cada 11 de setembre. S'hi reciten poemes i es fan concerts. | 41.8064500,1.9341600 | 411462 | 4628836 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya.Hi ha una placa de ceràmica sostinguda amb quatre claus sobre el tronc, on hi posa: '11 juliol 1992 / arribà l'aigua en / aquesta ratlla', que està a 155 cm. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 77121 | Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tosca-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | ha patit reformes modernes | Masia situada al vessant esquerre del torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Lloberas del Bosc. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. Es tracta d'una construcció molt antiga però que ha patit transformacions poc adequades a l'arquitectura tradicional. En origen és de planta poligonal, més que no pas rectangular, amb uns contraforts a la paret nord-occidental. A la façana principal, orientada a migdia, se li va afegir modernament un cos perpendicular i des de 1997 s'ha construït un gran balcó de costat a costat que s'adossa a la façana i al cos perpendicular. Només es manté la porta d'accés, d'arc escarser. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. Té un rellotge de sol fet amb rajols ceràmics de sèrie. | 08214-33 | Entre Can Miqueló vell i Can Lloberas del Bosc | És l'antiga casa de la família Ballester, originària de Vallromanes, en el segle XVIII. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 229. Els actuals propietaris van comprar la finca l'any 2002. | 41.5345500,2.3269700 | 443857 | 4598319 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 41744 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-3 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de poble adossada, estructurada en base a una planta baixa i dues alçades més de planta-pis. A la planta baixa actualment hi ha un local, amb la façana a aquesta alçada folrada de marbre que n'amaga les característiques originals. On si que trobem l'aspecte original de l'edifici és a les dues plantes superiors, on es conserva un magnífic esgrafiat de l'any 1923, a base d'ornamentacions vegetals i florals. Les cantoneres són de finals del segle XX. També destaquen els portals d'aquestes dues plantes, en grups de 2 per planta, tots amb balcons, decorats a la base amb sanefa ceràmica geomètrica. | 08029-36 | Carrer Anselm Clavé, núm. 3 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281800,2.3932400 | 449380 | 4597570 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41744-foto-08029-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41788 | Carrer Anselm Clavé, núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-1 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Aquesta casa es troba emplaçada en el xamfrà que conformen els carrers Anselm Clavé i l'avinguda Pare Jaume Català, fet que conforma una característica façana contínua, sense trencaments angulosos a la cantonada. La seva distribució contempla la planta baixa a la que cal sumar-li dues plantes-pis. En destaca la distribució de les finestres, i un característic frontó arrodonit o acroteri, a la part superior de la façana, amaganat la configuració del sostre amb teulat a dues vessants. | 08029-35 | Carrer Anselm Clavé, núm. 1 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici no hi consta (Rovira 2006). No obstant, 15 anys més tard, ja la trobem referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5281900,2.3933700 | 449391 | 4597571 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41788-foto-08029-35-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41745 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-23 | ROVIRA, J.M. (2006): Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i històric de Cabrera de Mar. | XIX-XX | Casa de cos entre dues altres construccions. Aquest edifici ha estat reformat en els darrers temps, modificant l'alçada original. L'edifici primigeni s'estructurava en planta baixa i pis, amb terrat amb una balaustrada de maons. La reforma i restauració ha aixecat un nou pis, esborrant la presència del terrat. El que sí ha recuperat la restauració ha estat la sanefa de tipus modernista que emmarca finestres, porta i balcons, respectant també el cromatisme de la primera casa. | 08029-37 | Carrer Anselm Clavé, núm. 23 | És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol 'Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera' aquest edifici ja surt esmentat (Rovira 2006). També, 15 anys més tard, la tornem a trobar referenciada al 'Padrón de los edificios y solares' de 1894-95, ubicant-la 'Bajo la Plaza', on s'hi troba un conjunt de 8 cases. | 41.5279600,2.3928700 | 449349 | 4597546 | 08029 | Cabrera de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08029/41745-foto-08029-37-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 63499 | Vinya Alta de la Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-alta-de-la-noguera | ARGEMÍ, Xavier; SADURNÍ, M. Teresa; SERRA, Joan: Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona, 1999, p. 172. | -II/V | Molt deteriorat | Vestigis d'un assentament romà. El jaciment és situat al vessant sud-est del turó de la Noguera. En aquest sector s'hi ha localitzat fragments de 'dolia' i ceràmica indeterminada (tal vegada comuna ibèrica). No s'han pogut identificar estructures visibles. Aquest jaciment es troba a uns 150 metres d'una vil·la romana més coneguda (La Masia, al terme de Sant Pere de Riudebitlles). Cal suposar que els dos jaciments tenien una relació: potser aquest formaria part del sector rústic d'una vil·la romana situada més al sud, o bé es tractava tant sols d'una àrea d'emmagatzematge. | 08236-67 | És interessant advertir que aquesta vil·la romana es troba situada al costat del camí que tradicionalment anava a Sant Pere de Riudebitlles. Aquest camí devia seguir un itinerari semblant al d'un antic camí romà que sortia de la Granada i passava pels actuals pobles de Puigdàlber, el Pla, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Sant Pere Sacarrera, on enllaçava amb un altre camí que anava de Martorell a Lleida. D'altra banda, cal dir que el rec de la Noguera (que finalitza prop d'aquesta zona) és un dels més antics, molt probablement d'època islàmica. En aquest sentit fóra molt interessant conèixer l'evolució de la vil·la, des de l'època tardo-romana fins a establir un possible lligam amb la construcció del rec, probablement en època baix-imperial o islàmica. Pere Subirana va localitzar aquest jaciment a principis de 1990, amb motiu d'unes remocions agrícoles. | 41.4610700,1.6876900 | 390404 | 4590773 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Piñero | 83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 38357 | Parc municipal de Can Cruselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-de-can-cruselles | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 261. | XX | Antiga finca de Can Cruselles formada per la casa, la portalada d'accés i els jardins que l'envoltaven. La casa ha estat molt reformada, perdent gran part del seu valor arquitectònic, tot i mantenir el seu valor històric i simbòlic pel municipi. Habitatge exempt construït a finals del segle XIX i reformat a finals del segle XX. Pensat com a segona residència a prop del nucli industrial, ara fa les funcions de centre cívic. Consta d'un planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. Els únics elements originals conservats són dues portes d'accés i part de la tanca al recinte. La porta d'accés de carruatges és de ferro; i la seva planta és rectangular i disposa d'un pis al damunt al que s'hi accedeix per unes escales laterals. A dalt hi ha una balconada amb barana de fusta i una finestra amb arc apuntat. La coberta és a una única vessant, força pronunciada. Uns metres a la seva esquerra hi ha una petita entrada amb porta de fusta i arc apuntat amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel al carrer. Al bell mig del parc hi ha l'edifici nou, i tot el conjunt està envoltat de jardins. En un racó hi ha una zona infantil i a la resta vegetació variada: alzines, pins blancs, pins negres, plataners, til·lers, moreres, nogueres, llorers i xiprers. | 08010-8 | Can Cruselles, a la carretera de Calders | És fruit del creixement industrial del municipi arrel de la instal·lació de les primeres fàbriques de filats i de teixits que enriquiren la llarga tradició tèxtil d'Artés originada en el segle XVII. Josep Berenguer i Caba, propietari de la fàbrica de Can Berenguer, era el propietari dels terrenys on fou edificada la casa de Can Cruselles. Segons J. Gibert (FERRER, 1990:261), els Cruselles van fer fortuna a Cuba. Joan Cruselles Vidal, vidu comerciant de 43 anys, es va casar amb Maria Cruselles Faura, de 20 anys i filla de Francesc i Maria, el 9 de gener de 1878. L'abril de 1907, la Maria demanava permís per reformar la finca. Rosa Crusellas i Crusellas, filla d'en Joan i la Maria, n'era la propietària l'any 1931. Després passà a Josep Clapers Cruselles, Maria Algué Sanllehí i l'empresa Jaume Sitges S.A. Els darrers propietaris, l'any 1976, volien parcel·lar la finca i construir pisos. Mitjançant un acord entre l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, que comprà el local i el revengué a l'ajuntament amb un crèdit a 11 anys, passà a ser propietat municipal. | 41.7976500,1.9550600 | 413186 | 4627838 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42466 | Cal Doctor - Cal Botons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-cal-botons | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre aigües, construïda amb teula àrab. Les obertures de la façana estan disposades en franges de composició i ordre vertical. En la façana principal s'hi poden observar tres bandes verticals, en les quals es disposen les finestres, sense cap alineació. Aquestes tenen diferents mides i proporcions encara que totes elles tenen un clar component vertical. Les finestres del tercer pis de la façana principal tenen una balconera amb un petit voladís i barana de ferro forjat.. En el segon pis hi ha una balconera central, amb un voladís de rajoles ceràmiques i barana de ferro; A banda i banda s'observen dues petites finestretes gairebé simètriques que presenten una llinda de pedra cadascuna. A la planta baixa, destaca el portal amb la llinda, brancals i marxapeus de pedra molt ben treballada. La finestra situada a la dreta ha estat modificada per l'existència d'una activitat comercial. Pel que fa a la façana que dona a les escales del Parc de l'Onze de Setembre, cal destacar la utilització del maó en la construcció dels brancals les finestres del tercer pis, que es combina amb una llinda de fusta. En el segon pis també se'n observen dues de mateixes dimensions utilitzant el maó, però en canvi la llinda és de pedra. La façana està arrebossada i pintada, quedant tota ella rematada per un voladís de formigó de 40 cm d'amplada i un canaló que recull les aigües pluvials de la teulada. Un cop travessat el cancell, s'observa al sostre, una petita part restaurada del que fou una volta de pedra de grans dimensions. | 08033-25 | Carrer del Forn, núm. 1 | És força probable que aquesta casa tingui els seus orígens durant els segles XV - XVI. El nom pel qual es coneix la casa s'explica perquè sembla ser que l'antiga propietària hauria portat un vestit amb molts botons. Actualment es troba situada a l'inici del carrer del Forn, en la unió d'aquest amb el carrer de Joan Samsó; però antigament durant els anys 1610 – 1630, es trobava situat en la intersecció dels carrers anomenats de Les Fonts, de l'Oliar i del camí del safareig públic de La Piqueta, justament al costat del Torrent Salzer, és a dir, en la Placeta o Plaça de la Font del Lleó (1540), on es trobava la Font Freda. En el segle XV, el municipi tenia dues fonts d'aigua freda, una ubicada a la Plaça de la Font, amb l'aigua provinent del Torrent Salzer i la font del Portal de Barcelona. Tant el carrer del Forn com el carrer de Joan Samsó són d'origen i traçat medieval. | 41.6342200,2.1624400 | 430239 | 4609504 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42466-foto-08033-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42466-foto-08033-25-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 57994 | Cal Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garriga-1 | -Aim3 grup SL (2015): Pla Especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en SNU. Document per aprovació inicial, Ajuntament dels Prats de Rei, fitxa M.03. | XIX | Presenta problemes estructurals. | Entre la masia del Llobet i Ca l'Espanyol, a menys d'un kilòmetre al sudest de la torre de la Manresana, en un entorn de camps de conreu de cereals i petits boscos, s'emplaça la masia de cal Garriga. L'habitatge principal consta d'un rectangle orientat longitudinalment sudoest-nordest, de 94 m2 de superfície, amb planta baixa, primer pis i golfes. Té coberta amb vessant a dues aigües amb caiguda a les façanes laterals. La construcció d'aquest cos és de pedra però no es pot apreciar la tècnica atès que les façanes estan arrebossades. Les obertures són quadrangulars menys la porta principal, que està coronada per un arc rebaixat adovellat, i a la dovella central hi ha inscrit l'any 1881. Dos petits cossos de menys alçada s'annexen a les bandes est i oest de l'edifici, respectivament, i amplien l'habitatge principal. Uns metres allunyats de la casa es localitzen dos edificis auxiliars fets amb filades de carreus de pedra ben tallats de mida mitjana i coberta metàl·lica. Un d'aquests edificis aprofita una pendent del terreny i la part més alta està acabada amb blocs de ciment, tot i que la part dels fonaments de l'estructura sembla molt antiga, amb blocs de pedra ben escairats i molt erosionats. El conjunt sembla respondre a una tipologia constructiva del segles XVII-XVIII, amb importants modificacions al segle XIX i els afegits propis del pas del temps. | 08170-137 | Camí entre la Masia del Llobet i Ca l'Espanyol | És força habitual a les terres de parla catalana, des de l'Edat Mitjana, l'aparició del topònim Garriga per a indrets i cases de pagès situades en punts on aquest matoll és abundant. Tot i això, amb la documentació disponible actualment, la masia de cal Garriga dels Prats de Rei no pot remuntar els seus orígens més enllà del segle XIX, però les tècniques constructives de determinats fragments de parament permeten recular part de les edificacions d'aquesta casa als segles XVII-XVIII. | 41.6908900,1.5593300 | 380110 | 4616460 | 08170 | Els Prats de Rei | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57994-foto-08170-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57994-foto-08170-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08170/57994-foto-08170-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 74826 | Barraca de cau del Bros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cau-del-bros | XIX-XX | Cal netejar l'accés periòdicament. | La barraca de cau del Bros és un aixopluc de mides reduïdes que fou excavat al tapàs d'una cinglera, que fa de llinda. Té uns muntants laterals fets amb pedra unida amb calç. | 08069-232 | A la cinglera del Closos, al torrent de la Galatxa | És en una feixa que antigament havia estat conreada. | 41.5628400,1.8342700 | 402798 | 4601897 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74826-foto-08069-232-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 58939 | Estendard de Rellinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-rellinars | BALAGUER FARRÉ, Cristina (2016). Informe conservació - restauració estendard de Rellinars. Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Terrassa. Inèdit. El cant coral; L'espai. Revista de recerca i divulgació; Núm. 9; Molins de Rei; abril del 2006; Editat per Espai de Recerca. | XIX | Restaurat l'any 2016 pel Museu Tèxtil i de la Indumentària de Terrassa i conservat seguint les indicacions tècniques del centre. | Penó o estendard en forma de bandera quadrilonga (71 x 57 cm) d'una sola cara fet de domàs de color granat amb decoracions vegetals en disposició a 'cabdelieri'. Porta una inscripció brodada a la zona central on s'hi pot llegir: 'Rellinas año 1880'. Pel brodat s'ha utilitzat fil de xenilla de color beix i blau, segons la lletra o el número de la inscripció, i van resseguits amb lluentons i fil entorxat. Està ornat amb fil metàl·lic situat en posició horitzontal, a dos centímetres del perímetre inferior. Un altre ornament és un serrell de passamaneria, igualment de fil metàl·lic, situat a la zona perimetral, als laterals i a la part inferior. El domàs és una única peça. A uns 5'4 cm del costat superior hi ha una costura feta a màquina que manté unit el domàs amb el folre. Acompanyat de la peça hi ha dues borles de passamaneria situades cadascuna a un extrem d'un cordó, també de passamaneria. | 08179-221 | Rellinars | És el testimoni més antic de les caramelles de Rellinars. Se sap que l'any 1880 la colla del ball de cascavells de Rellinars va actuar a Vilalleons (Osona) per la festa major, amb motiu del trasllat del rector de Rellinars a aquesta població osonenca. Hi anà tota la comitiva, amb animals i tot, i tingueren un gran èxit. | 41.6375500,1.9109200 | 409294 | 4610108 | 1888 | 08179 | Rellinars | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58939-foto-08179-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/58939-foto-08179-221-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló | Els estendards i senyeres tenen l'origen en la creu i en conseqüència, els elements de suport prenen la denominació d'aquest instrument de martiri. Així, l'asta o pal vertical es coneix com estípit, mentre que l'horitzontal rep el nom de patíbul.Els estendards i senyeres tenen l'origen en la creu i en conseqüència, els elements de suport prenen la denominació d'aquest instrument de martiri. Així, l'asta o pal vertical es coneix com estípit, mentre que l'horitzontal rep el nom de patíbul.En la primera senyera projectada per l'arquitecte Antoni Maria Gallissà, en el suport, el patíbul, enlloc de quedar centrat com en els estendards, queda desplaçat en una proporció del 80% de la seva longitud total cap a la dreta. Aquest desplaçament és un dels trets característics de les senyeres de gairebé tots els orfeons de Catalunya. | 98 | 52 | 2.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||
| 59665 | Ca l'Arbocet antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larbocet-antic | XV-XVI | antic mas desmuntat del que només se'n conserva un munt de pedres amuntegades i el record. | Restes d'un antic mas situades en unes feixes de conreu de cereals, on s'hi han plantat oliveres. Al capdavall de dos turons que conflueixen: la Costa del Penjat i la Bassa dels Tres Colls. S'hi accedeix fàcilment a través d'un estret corriol que surt de darrera l'era de Ca n'Arbocet, en terreny de Can Serra, s'amunteguen les runes de l'antic mas de Ca l'Arbocet. No s'hi distingeix cap mur originari de l'antiga masia, només alguns marges de pedra seca que potser aprofitarien construccions anteriors. A més, posteriorment s'hi ha obert pas per la maquinària agrícola i s'ha aterrassat el terreny. | 08182-267 | Costa del Penjat | És el punt originari de la masia de Ca l'Arbocet que es va abandonar per manca d'aigua segons ens ha in format la mateixa família. Molta de la pedra va servir per a la construcció de l'actual. | 41.7111100,1.9295300 | 410946 | 4618255 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59665-foto-08182-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59665-foto-08182-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59665-foto-08182-267-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 42561 | Bòbila Negrell - Camí de Can Pujades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-negrell-cami-de-can-pujades | DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy (Barcelona). VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. Pàgs. 11-13. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. TEN, R.; GARCIA, J. i GRAUGÉS, A. (1982). Camí de Can Pujades, a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Col·lecció Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 1, pp. 78-79. | 3500-2500a | Lloc d'enterrament inhumació col·lectiu del neolític. Es localitzaren dues lloses i restes d'ossos en el marge del camí. Segons varis autors, la bòbila Negrell i el Camí de Can Pujades formarien part d'un mateix jaciment, ja que estan separats un de l'altra d'uns 25 metres aproximadament. La necròpolis es troba situada en les argiles de la plana. En aquest lloc és on es van localitzar tres sepulcres de fossa. Ell primer d'ells, es trobà cobert amb un mur de pedres. L'aixovar estava composat de contes de cal·laïta de diverses tipologies un nucli de sílex i destraletes. La segona sepultura, també es trobà protegida per blocs de pedra i presentava un aixovar a base de petits fragments de ceràmica llisa. La tercera i última sepultura que aparegué al camí de Can Pujades, es trobà coberta amb lloses i el seu aixovar estava composat per diversos fragments de ceràmica llisa i un punxó - espàtula. | 08033-120 | Bòbila al sud-est del nucli urbà. | És el primer lloc de Caldes de Montbui on es van localitzar evidències neolítiques en una data que no depassaria el llindar entre els segles XIX i XX. Les troballes foren lliurades per Francesc Cortada al propietari dels terrenys, que era el Sr. Marià de Sans, el qual, més tard, va entregar-les al municipi de Caldes. Es tractava de diversos materials arqueològics entre els quals destacava un collaret sencer amb més de cinquanta denes de variscita, que segurament provenia de les mines de Can Tintorer a Gavà, un dels centres d'extracció d'aquest tipus de mineral més importants d' Europa en aquesta època. A principis dels anys seixanta, concretament l'any 1961, es van dur a terme noves excavacions, en les quals es documentà un nou sepulcre, aquesta vegada sense coberta i que presentava la mateixa tipologia que el descobert al final del segle XIX, però en aquest cas, amb molt poc aixovar. L'any 1981, mentre es cremava un marge del camí de Can Pujades, van aparèixer dues lloses i restes d'ossos que van permetre identificar un nou sepulcre. Seguidament Ramon Ten, Joan Garcia i Antoni Grauges van excavar i van publicar els resultats inicials. Segons que esmenten els autors, la tomba es va trobar a uns vint-i-cinc metres de la carretera, just davant d'on s'havia localitzat la fossa de la bòbila del Negrell. Hi ha autors que pensen que es tracta d'un mateix jaciment. Les restes trobades entre aquesta zona la bòbila del Negrell i les restes arqueològiques que Llogari Sala va trobar a la bòbila d'en Cortada, permetrien corroborar la hipòtesi d'una gran àrea de necròpolis al vessant sud-oriental de l'actual nucli urbà de Caldes. Dins de la tomba juntament amb un esquelet incomplet i desordenat es va trobar formant part de l'aixovar, un punxó -espàtula en dos trossos i un parell de fragments de ceràmica, un d'ells de vora, que provisionalment van permetre datar la tomba dins de la cultura dels sepulcres de fossa. El propietari de la bòbila, que ja ha aturat la seva activitat, el traçat actual de la carretera C-59 passa per damunt d'una bona part del jaciment. | 41.6233900,2.1723700 | 431055 | 4608294 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42561-foto-08033-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42561-foto-08033-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42561-foto-08033-120-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 76|78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 52375 | Mercat del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-del-centre | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SUAREZ, Alicia; VIDAL, Mercè (1993). Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona: Textos i Estudis de Cultura Catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. | XX | Edifici destinat a mercat municipal des del projecte inicial, de planta rectangular amb entrada als quatre costats de forma centrada. Està format per tres cossos rectangulars, disposats l'un al costat de l'altre, i una sèrie de botigues adossades als laterals. El cos central és més elevat que els laterals i tots tres tenen coberta de dos vessants, de fibrociment, en el cos central (originàriament era de teules) i de teules en els laterals. Els dos vessants de la teulada del cos central, acabats en un ràfec de fusta, formen un frontó triangular, també de fusta, mentre que els coronaments del cossos laterals es resolen amb frontons esglaonats. La teulada del cos central està sostinguda per una encavallada de fusta. Les dues portes del cos central estan flanquejades per dues pilastres. | 08101-82 | Carrer de Rossend Arús, 6B | És el mercat públic més antic de l'Hospitalet. Durant molts anys fou la plaça del mercat i ordenava l'eixample vuitcentista. El 17 de maig de 1883 Jacint Piguillem i Boafols, Modesto Bou i Madorell i José Oliveras i Pedrosa, propietaris d'una part dels terrenys del camp del rector, decidiren urbanitzar la zona per construir-hi el mercat, una escola i la casa consistorial. El mateix any, un mes després, s'hi afegí Agustín Colomer i Valies, propietari d'un tros de terreny d'aquesta zona. Un cop arribat a l'acord econòmic es procedí a la urbanització, que comprenia l'espai entre els carrers de Perutxo (actualment Roselles), Sant Roc, Riereta i Major. El resultat fou l'alineació dels carrers que quedarien al seu interior, com Bellavista, Indústria, Porvenir, Príncep de Bergara, Progrés i Provença. El 1897 es decidí construir la plaça-mercat. El projecte concebia el mercat com un espai lliure amb arbres i una font central. [...] La construcció va ser realitzada pel contractista Alfonso Piera i Pena i el mestre d'obres Mariano Tomàs. El material utilitzat fou el totxo, el ferro i la maçoneria. El projecte del mercat correspon amb una època de gran activitat pública de Ramon Puig i Gairalt com a arquitecte municipal de L'Hospitalet: el maig de 1925 projecta el Mercat del Centre; el 1926 el Mercat de Collblanc, l'edifici de correus i el projecte d'eixample i sanejament interior de la població. La construcció del mercat obeí a la necessitat d'un abastiment més còmode i higiènic que havia de respondre a les demandes d'una població creixent (primera gran onada immigratòria del segle XX). La seva situació al mig del primer eixample de la vila vella va servir també per activar el procés d'urbanització de la seva àrea més immediata, sobretot el carrer Príncep de Bergara que va patir força construccions en els anys immediats a les obres del mercat. | 41.3586200,2.0993700 | 424667 | 4578960 | 1925 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52375-foto-08101-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52375-foto-08101-82-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | A nivell constructiu, el mercat es va plantejar amb una senzillesa de línies remarcable i es pot considerar com el primer edifici de Ramon Puig i Gairalt on es deixa sentir la influència 'art decó' que experimentaria en anys posteriors amb notable èxit. Constituí un assaig del futur disseny del Mercat de Collblanc, amb una estructura de contenidor més reeixida. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 56206 | Camí ramader B | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-b | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2007). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu - La Torre d'Oristà - Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | Tot i que bona part del camí transcorre per una pista forestal fàcilment transitable hi ha alguns punts on és difícil de seguir. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Olost prové del Penedès i entra al Lluçanès per la zona de Sant Feliu Sasserra va en direcció a Alpens i Castellar de n'Hug, passant per Santa Creu de Jutglar on es creua amb el camí ramader transversal. El camí ramader entra al terme municipal d'Olost per l'extrem sud-oest, a l'altura de la masia del Coll de l'Arç procedent de l'anomenada pleta de Pla Moixó, coneguda com la Ramada Encantada. El camí puja en direcció nord passant per masia de la Sala del Coll de l'Arç que constituïa una casa de parada de pastors i ramats que passaven pel camí ramader. Passada la masia el camí segueix descendint en direcció nord fins arribar en un punt enclotat on es salva la riera Lluçanès a través de l'anomenat pas dels traginers. A partir d'aquí el camí continua ascendint amb un fort desnivell cap al nucli de Santa Creu de Jutglar on es troba la casa Gran, casa de parada del camí ramader, una bassa d'abeuratge i la pleta de Santa Creu. Aquest punt era una zona important d'encreuament de camins ramaders ja que també hi passa el camí ramader transversal que prové de Sant Bartomeu i Vic, i es dirigeix a Prats i Olvan. El camí continua passant pel carrer Nou de Santa Creu de Jutglar i enfila en direcció nord cap al nucli de Beulaigua, endinsant-se en terme municipal de Sant Martí d'Albars. | 08149-138 | Sector oest i nord-oest del terme municipal | És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug (AADD; 2000). Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins, algunes d'elles conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9995800,2.0559800 | 421818 | 4650161 | 08149 | Olost | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56206-foto-08149-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08149/56206-foto-08149-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | El Grup de Treball de Transhumància del SOLC ha identificat aquest camí amb el nom de ruta I.El traçat d'aquest camí coincideix amb el camí ral o camí de França que connectava Catalunya amb el país franc. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 56648 | Camí ramader A | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-0 | AADD (2000). Els Camins ramaders del Lluçanès. Solc. COROMINES, Josep; SALVANS, Josep i TORRES, Jordi (2006). Mapa dels camins ramaders del Lluçanès (vies principals). Solc Grup de Treball de la Transhumància (inèdit). TORRES, Jordi (2003). Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància. Solc. TORRES, Jordi i COROMINAS, Josep (2004). Ruta de transhumància. Santa Creu -La Torre d'Oristà -Santa Creu. Solc, àmbit de recerca i documentació del Lluçanès. | L'estat de conservació del camí és heterogeni, amb trams de pista forestal, trams de camí de bosc difícils de seguir i trams paral·lels a carreteres asfaltades. | Aquest camí ramader que passa pel terme municipal d'Oristà forma part de la Ruta I identificada pel Grup de Treball de Transhumància del SOLC. El camí ramader entra al terme municipal d'Oristà pel sector oest a l'altura de Sant Feliu Sasserra. El camí procedeix de la masia del Pilar de Sant Feliu Sasserra i entra al terme d'Oristà per la casa de Pla Moixons, davant la qual hi havia un important empriu anomenat empriu de Pla Moixons, que també servia d'era d'aquesta casa. Aquest era un lloc força gran on hi paraven els ramats transhumants i els traginers tant per fer-hi nit com per aprofitar per anar a comprar al poble, situat a menys d'un quilòmetre. Des d'aquí el camí (empedrat en uns quaranta metres a banda i banda per tal de que el bestiar no es mengés els conreus) continua en l'anomenat pla de cal Martí fins a can Poll. En aquest punt el camí travessa la carretera de Sant Feliu Sasserra a Oristà i agafa el carrer del Gafarró. Segueix en direcció nord vorejant el nucli de Sant Feliu Sasserra per la banda de llevant passant prop de la font del Barber fins a l'extrem nord-est del serrat de Gurrians. Aquí el camí gira a la dreta i baixa cap a la casa de la Farigola que tot i no ser una casa de parada sovint hi paraven els ramats. El camí segueix travessant el riu Bassí on aprofitaven per abeurar el bestià i es troba amb una zona de gran esplanada, suficientment gran per fer-hi estada, anomenada la pleta del passant de la Farigola, on aprofitaven per descansar pastors i ramat. El camí continua en direcció nord cap a Salelles on hi havia la pleta de Salelles, una parada en un pla d'alzines on hi havia una zona rocosa en la qual aprofitaven per donar sal al ramat. Aquesta casa havia estat una casa de parada dels pastors. N'hi havia que tancaven el ramat al corral i en cas d'estar ocupat passaven la nit sota la copa de les alzines. El camí segueix amunt cap al collet de la Cirera i la remolta de les Gatoses, passa per la creu Moixó (on s'ajunta un ramal de camí ramader procedent de la Torre d'Oristà) i va a parar a la pleta de pla Moixó, coneguda com la Ramada Encantada arran d'una llegenda que té associada. Es reemprèn el camí en direcció a la casa de parada de la Sala del coll de l'arç, zona en la qual es surt del terme municipal d'Oristà per endinsar-se al terme municipal d'Olost (TORRES;2003). A partir d'aquí el camí continua cap al nucli de Santa Creu de Joglars, puja cap a Beulaigua, Santa Eulàlia de Puigoriol i Alpens. | 08151-256 | Sector oest, central i nord del terme municipal | És el camí ramader principal del Lluçanès i constitueix l'eix històric vertebrador, paral·lelament al camí ral o Camí de França que connectava Catalunya amb el país franc des de la Baixa Edat Mitjana. Aquesta ruta que prové del Penedès va en direcció a Alpens on s'incorpora amb la Ruta III en direcció a Castellar de n'Hug (AADD; 2000). Els camins ramaders neixen a l'edat Mitjana, en la necessitat de traslladar els ramats des del mar cap a muntanya, per garantir bones pastures a l'estiu i retornar-los a l'hivern quan els prats es cobreixen de neu. Al llarg de l'edat Moderna els camins ramaders es van anar consolidant i fou al voltant dels segles XVIII i XIX que la transhumància arriba al punt àlgid. Al Lluçanès, que proveïa importants pastures intermèdies, es vivia en funció a aquests camins, els quals generaven una potent activitat econòmica i consolidaven els principals nuclis de població. Emergia el sector tèxtil llaner i les grans fires de bestiar - que coincidien amb la pujada dels ramats cap a la muntanya (primavera) o en el retorn del bestiar de la muntanya (tardor)-. Les grans fires i mercats tenien lloc al peu del camí ramader i algunes d'elles es conservaven fins no fa massa temps. L'activitat vinculada als camins constituïa una font de beneficis, com ho demostra l'emplaçament d'hostals al llarg del seu recorregut. Les cases pairals ubicades prop dels camins i conegudes com a cases de parada o acolliment també aprofitaven els beneficis dels ramats i n'atenien les seves necessitats. Així els pastors tenien lloc per dormir i menjar i les cases aprofitaven, d'altra banda, els excrements dels ramats, molt profitosos per abonar les terres. | 41.9627600,2.0411800 | 420546 | 4646086 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56648-foto-08151-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56648-foto-08151-256-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | S'ha constatat l'apropiació d'una part del terreny de l'empriu de Pla Moixons, prop del nucli urbà de Sant Feliu Sasserra, per part de la casa anomenada Pla Moixons. Els emprius estan protegits per llei (3/1995 de 23 de març, de vies pecuàries), tenen les mateixes funcions que les revoltes, i gaudeixen dels mateixos drets. | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 46657 | Avinguda de la Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-la-unio | CASTELLAR-GASSOL, J. (1989) Castellolí, Mil anys d'història. Castellolí: Amics de Castellolí, Ajuntament, P. 83-84. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí, p.64 i 93-95. | XVIII-XIX | L'avinguda de la Unió travessa longitudinalment d'extrem a extrem el nucli urbà de Castellolí. Les cases que formen el carrer corresponen a l'expansió que va experimentar el poble al segle XVIII, en variar l'antiga ruta del camí ral, deixant el congost de Capellades, per a passar pel coll del Bruc. Es tracta majoritàriament d'edificis de dues plantes. Hi destaquen les llindes de pedra treballada dels seus portals i finestres. Algunes presenten a la façana el seu antic renom. | 08063-29 | Av. de la Unió, 08719, Castellolí. | És durant el segle XVIII quan es va formar el nucli urbà de Castellolí, en variar la ruta del camí ral, deixant el congost de Capellades per passar pel coll el Bruc. El poble es va anar agrupant a redós del camí, formant l'allargassat nucli actual. Es van habilitar dos hostals: el de can Parera de l'Hostal, que era a la banda de ponent i el de can Llucià de les Parres, a l'altre extrem, que es beneficiaven del privilegi no escrit segons el qual els vassalls de Castellolí podien regentar hostals i vendre tota mena de queviures, beguda, blat i civada, sense cap mena de restricció ni taxa especial . Els primers edificis documentats del nucli urbà es remunten al darrer terç del segle XVIII, construïts en una peça de terra del mas Francolí de la Pujada. Entre el anys 1778 i 1779, Vicenç Francolí va llogar set solars situats entre la carretera i el torrent per a que s'hi construïssin habitatges adossats; l'any 1790 va fer dos nous establiments a la mateixa peça de terra, a favor de Jaume Atzet i de Valentí Oller. Dos anys més tard, el seu fill Maurici en va concordar un altre amb Josep Llorenç. Les parcel·les oscil·laven entre 5 i 12 m i eren propietat del mas Pujada, que cedia el dret d'ús als emfiteutes perquè hi construïssin els seus habitatges. A canvi, aquests havien de pagar l'entrada, el lloguer anual, un cens perpetu de 6 diners per la llicència de construcció al duc de Medinaceli, que era el senyor directe, i el valor corresponent a l'impost del Reial Cadastre. Entre els anys 1805 i 1807 Bonaventura de Viala, Llopis i Aguilera, propietari dels masos Aguilera de Piera i Perenoller de Castellolí, va establir tretze parcel·les, per a construir-hi cases adossades, en una peça de terra erma del mas Parera del Perelloner, situades entre la carretera i el torrent . | 41.5988500,1.7024700 | 391868 | 4606052 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46657-foto-08063-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46657-foto-08063-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46657-foto-08063-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 42919 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-vicenc-de-calders | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 115-121 -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages). Barcelona, 1984, pp. 134-135. | XVII-XIX | Campanya de restauració el 1991-92 | Església de planta basilical. La façana principal és austera, amb portal adovellat de mig punt i coronada amb un simple campanar d'espadanya. L'interior té tres naus cobertes amb volta de creuer i absis poligonal. Les claus de volta tenen gravats de sants, petxines i elements vegetals. Les naus estan separades amb pilastres i arcs de mig punt. Les dues pilastres del primer tram conserven relleus gòtics. Les parets interiors són arrebossades. A la part posterior hi ha adossada la capella del Santíssim o capella fonda. | 08034-105 | És documentada des de l'any 980, ja com a parròquia. L'edifici medieval era d'una sola nau. Possiblement al segle XV va ser renovada. L'ampliació important es començà el 1602 i s'acabà el 1660. L'edifici s'allargà i es construïren les dues naus laterals. Al segle XIX es construí la capella del Santíssim. Es té constància que el 1611 es construí un retaule dedicat al Roser. També n'hi havia d'altres dedicats al Sant Crist, sant Francesc, Nostra Senyora de la Concepció, sant Jaume i l'altar major, dels quals no en queden restes. Al final del segle XIX van ser allargades les naus laterals, que van quedar igualades a la central. El 1963 s'eliminà un petit atri exterior. Entre 1980-82 es construí la nova rectoria i entre 1982-84 els locals parroquials. Entre 1991-92 es portà a terme una restauració de l'església, especialment de les voltes, que estaven molt deteriorades. | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42919-foto-08034-105-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | Té dues tombes de llosa amb inscripcions:- 'QUI IACET R(EVEREND) EMANUEL (RECTOR) BERNADA DE TERR(...) QUI OBIT 19 FEB (...) ANY'-'Fossa (...) Obit 12 març 18(51?)'-Les peces de més valor que tenia la parròquia va ser dipositades al Museu Comarcal de Manresa: canelobres, creu processional, encenser... | 94|98|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 29007 | Barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-pujant-al-puig-pedros | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Parcialment ensorrada a la banda est | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escupidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, i té una petita obertura a la banda posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva banda nord es troba ensorrada. | 08002-75 | A tocar del camí de les Fosses que puja al Puig Pedrós.. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7487700,1.6187100 | 385155 | 4622805 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29007-foto-08002-75-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5951 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 29008 | Barraca de pedra seca de la Boïga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-boiga | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'est de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0.90 m d'amplada a l'oest, amb llinda única i muntants verticals, una finestra a la banda posterior i un nínxol interior. La seva coberta, falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Situada al mig de camps de colza, just davant un gran pi i relativament a prop d'un de la barraca de pedra seca pujant al Puig Pedrós. | 08002-76 | A l'oest del Mas Riera | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7505300,1.6185900 | 385148 | 4623001 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29008-foto-08002-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5952 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 29015 | Barraca de pedra seca al sud del camí de Cal Pallarés Nou 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-al-sud-del-cami-de-cal-pallares-nou-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Rejuntat amb ciment | Construcció original de pedra seca, que actualment presenta les pedres rejuntades amb morter. Està orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i muntants verticals i un petit nínxol a l'interior. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu. | 08002-83 | Al sud del tros del Canonge i del camí de cal Pallares Nou. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7662500,1.6214200 | 385411 | 4624742 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29015-foto-08002-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5954 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 29018 | Barraca de pedra seca del Pedregar 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedregar-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca, orientada a l'est i té planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec (escopidora) de pedres planes volades acabant la coberta. Fa uns 2 m de diàmetre i uns 2 m d'alçada, la porta d'uns 0,90 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals. La seva coberta, de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic d'aquesta construcció que servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca del Pedregar 2, | 08002-86 | Entre el Pedregar i el Clot del pou | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7679600,1.6152000 | 384897 | 4624940 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29018-foto-08002-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10589 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 29019 | Barraca de pedra seca del Pedegar 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pedegar-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció original de pedra seca orientada a l'est i adossada a un marge pel cantó nord-oest. Té planta quadrangular d'uns 2,75 x 3 m amb parets d'uns 0,60 m de gruix i coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. La porta d'uns 0,80 m d'amplada, és de llinda única amb muntants verticals, i a la façana principal també té una petita finestra d'uns 0,30 x 0,25 m. A l'interior hi ha una petita obertura o nínxol. Servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Es manté en força bon estat de conservació. Situada al mig de camps de cultiu relativament a prop de la barraca El Pedregar 1. | 08002-87 | Al límit nord del terme, al sud del camí travesser | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.7686200,1.6150500 | 384886 | 4625014 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29019-foto-08002-87-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 10587 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 84993 | Barraca 1 de la Baga del Xei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-del-xei | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Ensulsida. | Construcció de pedra seca orientada a nord oest, de planta circular. Cal pensar que tenia una coberta amb falsa cúpula, però la construcció es troba totalment ensorrada. Segurament, igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp | 08055-135 | A Marfà, al sud de la Quintana del Xei | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX,, | 41.7769000,2.0513200 | 421158 | 4625441 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la fitxa 7906 de la wikipedra | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 29014 | Barraca i tina de pedra seca de La Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-i-tina-de-pedra-seca-de-la-perera | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bibliotecqa de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Reformada al 2005 | Conjunt format per barraca de vinya i tina, orientades a l'est i construïdes a diferent nivell. La barraca, situada a la part baixa, té planta quadrangular feta amb pedra seca, de llinda única i muntants verticals. La pedra de la llinda, és força gran i té forma de mitja circumferència. La coberta és de falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall i amb un petit ràfec de pedres planes volades acabant la coberta. Es conserva la sortida de fums, definida per una pedra clavada verticalment i coberta per una llosa inclinada. El mur de façana principal, on es troba la porta, està construït de manera atalussada. Per davant seu, a uns metres hi ha un marge/escullera de pedra seca amb grans blocs de pedra rectangulars, que actua com a límit i mur de contenció del conjunt. La barraca es construí per preservar la boixa de la tina, guardar les eines i servir d'aixopluc. La tina està aixecada sobre un petit monticle, el que garantia que s'hi pogués accedir a peu pla, i al mateix temps, que es pogués recollir el most des de la barraca. Té una planta circular i també està feta amb la tècnica de la pedra seca. La part superior, tenia una obertura, per on s'abocava el raïm, definida per una única llinda acabada amb aboxardat i muntants rectangulars. La coberta també és de falsa cúpula, rematada amb pedruscall i un ràfec (escopidora) de pedres planes volades que sobresurten de la línia de paret. En l'obertura de la cúpula, encara es conserva una biga de fusta. La part soterrada, on s'emmagatzemava el most, estava feta amb morter de calç i pedra i folrada per cairons quadrants de rajola vidrada de color marró, que feia impermeable l'estructura. Per sobre d'aquests cairons se situaria el brescat de fusta on es trepitjava el raïm, que no es conserva. El conjunt està en força bon estat de conservació, tot i això, la part superior d'aquesta tina, apareix relligada amb una espècie de brides fetes de filferro. Sembla que al voltant del 2005 s'hi va fer una restauració integral, que va modificar la fisonomia de l'estructura, sobretot de la porta d'entrada i del mur de la façana principal. | 08002-82 | Entre el Torrent bo i la riera del casalot, a l'est del bosc de les fosses. | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX amb la proliferació de la vinya. | 41.7549300,1.6138300 | 384760 | 4623495 | 2005 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29014-foto-08002-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Correspon a l'element 5953 de la Viquipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 84973 | Pou del mas Vilardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-vilardell | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Restaurada segurament al segle XX | Estructura aèria, de planta circular i feta amb pedres de mida diversa sense devastar col·locades formant filades més o ments regular amb coberta en falsa cúpula feta per aproximació de filades. Té una obertura a l'oest, delimitada per grans blocs de pedra i rematada per un arc rebaixat fet amb pedres disposades verticalment. L'obertura, de planta quadrangular, està tancada amb una reixa de ferro, pel que l'interior de l'estructura no és visible. Per sota la reixa hi ha un gran bloc de pedra, i a banda i banda, i sobresortint lleugerament de la vertical de la paret, trobem dues repises, també fetes amb grans blocs de pedra, elements que estarien destinats a facilitar l'extracció d'aigua. Estat de conservació bo. Està parcialment restaurada i rejuntada amb morter. | 08055-115 | Al sud del nucli urbà, al mas Vilardell, | És difícil determinar la cronologia exacte de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7419600,2.1534800 | 429610 | 4621473 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84973-foto-08055-115-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | Fitxa 83 de la wikipedra, dins construccions per emmagatzemar aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 63525 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-162 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions mitjanes i és de planta circular, en aquest cas amb la cara davantera plana (on hi ha la porta). El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-102 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4671300,1.6810000 | 389856 | 4591455 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63525-foto-08236-102-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63526 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-163 | XIX-XX | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp d'ametllers. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular amb dos murs a la part davantera que formen una mena d'avantcambra. Té unes dimensions força grans i unes parets extremadament gruixudes (més d'un metre), que a la part posterior estan reforçades amb un atalussament. El sostre és de falsa cúpula, recobert amb terra. | 08236-103 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4666500,1.6836700 | 390078 | 4591398 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63526-foto-08236-103-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63527 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-164 | XIX-XX | Manca de manteniment | Barraca de pedra seca situada enmig d'un camp. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven al terme de Sant Quintí de Mediona, concretament del tipus de planta circular, amb les parets inclinades que enllacen amb la coberta de manera que pràcticament formen un túmul cobert de terra. Té restes de murs a la part davantera que formaven una mena d'avantcambra. Les dimensions de la barraca són molt grans i les parets extremadament gruixudes. | 08236-104 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesis més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.4672600,1.6791100 | 389698 | 4591471 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63527-foto-08236-104-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-02-01 00:00:00 | Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 42929 | Barraca de vinya a la B-431 km 40,1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-a-la-b-431-km-401 | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 59. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta quadrada. Mesura 3,20 x 4,20. És una de les més grans de la zona. Els murs estan fets amb pedres de mides diferents falcades amb pedres més petites. En els punts més importants de l'estructura els blocs s'han treballat per obtenir formes més regulars. La coberta és amb volta de pedra i terra, amb un voladís per expulsar l'aigua de la pluja. Al costat esquerra de la porta hi ha un bloc de pedra tallada amb una inscripció: 'Joan 1806'. La disposició de les pedres | 08034-115 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7944700,1.9821600 | 415434 | 4627458 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. / OPC (María del Agua Cortés) | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 42930 | Barraca de vinya al camí de Trullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-cami-de-trullars | -SOLER i BONET, Josep: Les barraques de vinya, les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1994, p. 49. | XIX | Barraca de vinya. És un exemple representatiu de les moltes barraques que encara es conserven a Calders, concretament del tipus de planta circular. Té unes dimensions bastant reduïdes (1,90 m de diàmetre interior). El mur està format per pedres sense treballar, les quals es falquen amb pedres més petites i amb terra. La porta està formada per una llinda grossa que a la part interior forma una postada. La coberta és amb volta de pedra i terra. | 08034-116 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions en pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la meitat del segle XIX. | 41.7787500,1.9702000 | 414419 | 4625724 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. Modificació OPC | S'ha escollit aquesta barraca com a exemple representatiu de les moltes que existeixen per la seva qualitat i bona conservació. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 64859 | Barraca de vinya de Can Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-can-cartro | http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | Construcció de pedra seca orientada a l'oest de planta circular amb coberta amb falsa cúpula, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada definida per un arc primitiu (o d'ametlla). La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. Actualment bona part de la seva estructura es troba coberta de vegetació, el que en dificulta la visibilitat, però possiblement ha contribuït a la seva conservació. | 08244-130 | Entorn de Can Cartró | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX. | 41.3578100,1.9984200 | 416222 | 4578962 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64859-foto-08244-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64859-foto-08244-130-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a l'element19739 de la Viquipedra. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||||
| 84938 | Barraca 6 de la Soleia de Serramitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-soleia-de-serramitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Cobeta ensulsida | Construcció de pedra seca orientada a sud de planta quadrada amb la part posterior adossada al terreny. Té una coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada a la zona central. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m d'amplada, amb llinda única i una petita finestra just per sobre, també té un altre petita obertura al centre est. L'aflorament rocós sobre la que està construïda, va servir com a lleixa a l'interior. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-80 | Al limit nord del nulci de Marfà, Polígon 7, Parcel·la 15 | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7858800,2.0459100 | 420720 | 4626443 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84938-foto-08055-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Correspon a la barraca nº 8576 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 84939 | Barraca 7 de la Soleia de Serra Mitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-soleia-de-serra-mitja | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Coberta parcialment ensorrada | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, parcialment ensorrada, tanmateix encara són visibles les restes d'un petit ràfec (escopidor) de pedres planes volades acabant la coberta. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda única composta d'una pedra plana, i té dues petites obertures a nord i sud. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-81 | A Marfà. als cingles de Serramitja. Al sud de Santa Magdalena. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7875400,2.0500200 | 421063 | 4626624 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84939-foto-08055-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturlals) | Al cadastre surt com terme municipal de Moia, però al ICGC pertany a Marfà, terme de Castellcir.Correspon a la barraca nº 8584 de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 84940 | Barraca de la Datzira 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-1 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Construcció de pedra seca orientada a oest de planta semi circular amb la façana lleugerament més recta. Coberta amb falsa cúpula, perfectament conservada, rematada amb argila i pedruscall. L'estructura presenta una porta d'uns 0,90 m amb llinda plana. Presenta una petita obertura vers a l'oest i té una espècie d'armariet just per sota, ambdós elements separats per una pedra plana. Inicialment aquest armariet segurament corresponia a una finestra que posteriorment es va tapiar. L'estructura està parcialment construïda aprofitant un aflorament rocós al qual s'adossa per la part posterior. La seva coberta de falsa cúpula o cúpula per aproximació de filades, és l'element característic. Consisteix a sobreposar filades de pedres planes, de forma concèntrica, on cada filada s'anirà estretint progressivament per sobre l'anterior. Quan les filades arriben gairebé a concloure la cúpula, aquesta es tanca amb lloses de pedra plana. Totes les filades es disposen amb la deguda inclinació per no deixar entrar l'aigua de la pluja i després el conjunt es cobreix. Cal pensar que igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-82 | A Marfà, al nord est de la Datzira i la riera de la Golarda | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7863500,2.0598800 | 421881 | 4626482 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84940-foto-08055-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 84941 | Barraca de la Datzira 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-datzira-2 | PLANS MAESTRA, J (2009) Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 20). Barcelona-Rubí | XIX | Construcció de pedra seca de planta quadrangular orientada a oest. Coberta amb falsa cúpula, força ben conservada, rematada amb argila i pedruscall. En el seu extrem sud es troba directament adossada al terreny. L'estructura presenta una porta sense llinda que arranca directament de la volta. Com a tret singular aquesta barraca té l'existència d'una espècie d'avançada, feta a partir d'un mur en pedra seca que arranca des de l'extrem NW i voreja tota la porta oferint un pas indirecte. Igual que totes les estructures d'aquesta tipologia servia com aixopluc o per guardar eines del camp. | 08055-83 | A Marfà, a l'est del camí entre la Datzira i els Camps de Marfà. | És difícil determinar la cronologia exacta de les construccions de pedra seca, ja que no se'n coneixen documents. La hipòtesi més raonable situaria la gran expansió d'aquestes construccions a la primera meitat del segle XIX | 41.7835400,2.0635200 | 422180 | 4626167 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84941-foto-08055-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 77795 | Forn d'obra de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-roca | FERRANDO i ROIG, Antoni (1997) Itineraris pel massís de Sant Llorenç del Munt; I - La Vall del riu Ripoll. La Vall d'Horta, la Vall de Mur, les Arenes i Cadafalc. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 13. | El forn va estar en activitat fins fa pocs anys. | El forn de la Roca es conserva força complert, amb el pis superior en condicions i la teulada sencera, a més d'un petit cobert annex. Té dues boques de foc i conserva tot l'engraellat sencer. S'accedeix a la part de dalt per un passatge obert al mur. | 08223-67 | El forn es troba a la part de darrera de la casa. | És difícil datar una construcció d'aquest tipus, ni saber quines parts foren refetes o adaptades al pas dels segles, però deu trobar-se al mateix lloc des que la casa necessita maons, teules i altres peces ceràmiques. Als anys 70 del segle XX el forn fou reparat i recuperat per un rajoler de Sant Llorenç que hi feia peces d'obra amb tècniques tradicionals fins fa ben pocs anys. | 41.6707300,2.0426300 | 420305 | 4613661 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77795-foto-08223-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77795-foto-08223-67-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 70944 | Foc de Nuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/foc-de-nuet | RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | La nit de Nadal, i sortint de la Missa del Gall, davant mateix de l'església, s'encén una foguera que es manté oberta tota la nit, fins el dia de Sant Esteve. Des de fa uns 20 anys, concretament des del 1982, l'Ajuntament i la Comissió de Festes reparteixen, gratuïtament, blat de moro, carn d'olla, botifarra, allioli, vi, etc. a tots els vallcebrencs o assistents i s'ho mengen al voltant del foc. | 08293-61 | Plaça de Nuet, s/n, 08699 Vallcebre. | És difícil datar els seus origens així com el seu significat. Pel que fa als origens, la tradició oral parla de més de 500 anys, i pel que fa al significat, sembla que té relació amb la nuesa de Jesús, d'aquí el nom de 'nuet'. En molts llocs de Catalunya era tradició deixar un foc encés la nit de Nadal perquè si passava Jesús s'hi pogués escalfar. És per això que el foc es mantenia encés tota la nit, tant si plovia com si nevava. Una altra versió, de la festa, és que per Nadal a Vallcebre, i com a molts altres llocs, arribaven molts familiars que vivien fora del poble. Aquests es reunien tots a la plaça, hi feien un bon foc i allà sopaven amb el que cadascú aportava, i d'aquí una altre versió. Abans de la Guerra Civil, el jovent era l'encarregat de recollir la llenya del foc, però, molts cops, en comptes d'anar a buscar la llenya al bosc, l'agafaven d'amagat de les cases i se n'emportaven qualsevol cosa que pogués cremar. | 42.2039700,1.8186000 | 402472 | 4673099 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70944-foto-08293-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70944-foto-08293-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 50717 | Creu de la Melera / fita de terme 4 entre Sant Salvador de Guardiola i Rajadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-melera-fita-de-terme-4-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-rajadell | Anònim (2014). Festivitat de Sant Marc i repartiment del Panellet. Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 2. Cercle Cultural la Guíxola. BENET CLARÀ, Albert (1985) Història de Manresa, dels orígens al segle XI, Manresa, p. 68. CAPDEVILA, Jaume (2001). 'La Festa del Panellet'. Ressò, núm. 16. Juny 2001. CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 15-16, 21-22. | Roca amb una creu gravada i altres perforacions que es troba situada en un punt elevat del turó de la Melera, a un extrem de la serra de Gallcanta. El cim d'aquest turó forma una cresta estreta i allargada que té el punt més alt a la part central (530 m) mentre que els dos extrems són lleugerament més baixos (527 m respectivament). La Melera és el segon cim més alt del municipi, després de la Pòpia del Montgròs (668 m). L'indret es troba en un emplaçament molt especial: sobre una plataforma rocosa que conforma una petita cinglera a l'extrem est de la cresta. A la part més alta hi trobem una roca que sobresurt, amb unes característiques que recorden la forma d'un altar. A la superfície superior, més o menys plana, presenta diferents perforacions. Concretament, una creu llatina de traç molt gruixut, els braços de la qual mesuren 40 x 25 cms. Al punt on es creuen els dos braços té una cavitat lleugerament més fonda. Una mica més avall, més o menys a la part central de la roca, hi ha una cavitat de forma ovalada que mesura 28 cms en la part més llarga i té una profunditat de 15 cms. Finalment, una mica més avall hi ha una cavitat més petita, d'uns 9 cms de diàmetre. Des d'aquest indret s'obté una espectacular vista panoràmica en la qual destaca, al sud, una visió frontal i perfectament perfilada de Montserrat; a l'est veiem el Montcau i la serra de Sant Llorenç del Munt; més al nord, el pla de Bages, la muntanya del Cogulló, el Collbaix i, al fons, les muntanyes del Prepirineu. Les característiques especials d'aquest indret ens indueixen a pensar que podria ser un lloc sagrat des d'èpoques ancestrals, probablement amb un origen precristià. Les dues cavitats suggereixen que la roca podia haver estat utilitzada per fer-hi algun ritual relacionat amb libacions, ofrenes o sacrificis. La cavitat al punt central de la creu reforça aquesta hipòtesi, ja que podria tractar-se d'un forat similar als altres dos posteriorment convertit en una creu. Això explicaria el seu traç notòriament gruixut. La carena de la serra de Gallcanta i el turó de la Melera fan de termenal que separa els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Rajadell. El document on es fixen els dos termes municipals reconeix oficialment aquesta pedra com una de les fites separadores dels termes (fita 4). D'altra banda, el terme antic de la ciutat de Manresa, documentat als segles X i XI, passava pel lloc on comença la Melera, al coll de Gallcanta (BENET: 68), i també la divisòria entre les parròquies de Salelles i Sant Salvador de Guardiola passava per aquest sector. | 08098-258 | Turó de la Melera | És difícil aventurar la datació d'un indret com aquest per la manca d'elements de context que ens ajudin a precisar. Per les seves característiques especials, considerem que és una hipòtesi plausible que es tracti d'un lloc sagrat ancestral, originat en època antiga o fins i tot prehistòrica. En tot cas, el que és altament probable és que tingui relació amb el ritual de beneir el terme, que a Sant Salvador de Guardiola tenia molt arrelament. Coincidia amb la Festa del Panellet, que es celebrava el 25 d'abril, per Sant Marc, i era la festa més popular del poble. El punt central on tenia lloc aquest ritual era una roca de característiques similars anomenada el Pedró, que està situada al costat de l'església parroquial. Des d'aquest d'aquí es beneïa el territori en les quatre direccions i, en els dies següents, el capellà es desplaçava a les diferents masies del terme per beneir-les. En molts indrets durant aquest ritual es beneïen també les creus i algunes de les fites situades als límits del terme, especialment els cims situats a les cotes més altes. Molt probablement, la creu de Melera era un d'aquests llocs on s'hi feia una benedicció ja que, com hem dit, era un indret per on passaven les particions de diferents termes. La benedicció del terme és un ritual de reminiscències paganes en el qual els feligresos rendien culte al territori del seu entorn i el beneïen per protegir-lo de qualsevol contratemps. Els orígens tant de la benedicció del terme com de la Festa del Panellet cal cercar-los en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El 2008, en el projecte de replantejament del termenal entre Rajadell i Sant Salvador de Guardiola es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2474/2015. | 41.7031800,1.7518200 | 396149 | 4617574 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50717-foto-08098-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50717-foto-08098-258-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 52545 | Casa carrer doctor Martí Julià, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-doctor-marti-julia-7 | XX | Casa unifamiliar entre mitgeres que consta de planta baixa i pis. Actualment la planta baixa s'ha adequat com a comerç independent de l'habitatge, que s'hi accedeix per una porta lateral amb arc escarser. A la planta pis hi destaca un balcó corregut curvilini amb dos accessos, també d'arc escarser. La façana està coronada per frontó motllurat curvilini amb l'any de 1933 esgrafiat en el timpà, conjuntament amb les inicials 'G. B', del que segurament en fou el promotor. La part de la planta baixa del parament és arrebossada amb imitació de carreus abuixardats. A la planta pis és de maó vist, a excepció dels laterals que continua una faixa vertical fins la cornisa amb la imitació de carreus abuixardats. Sota cornisa, a la franja on hi ha els respiralls de ventilació hi ha una sanefa floral esgrafiada. A banda i banda del frontó del capcer hi ha baranes de balustres. | 08101-213 | Carrer doctor Martí Julià, 7 | És de les poques cases que envolten el mercat de Collblanc que són de la mateixa època i que preserva el seu caràcter. | 41.3753100,2.1208200 | 426480 | 4580794 | 1933 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52545-foto-08101-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52545-foto-08101-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 74283 | Font del Coll de Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-porc | AMICS DE MONTSERRAT (1967). Ermites i fonts montserratines. Ed. Montblanc. Granollers. ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. | XX | Font que brolla de sota una gran roca, al vessant nord de Coll de Porc. Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'aveurador. | 08025-153 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud. Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construïr un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals. | 41.6087300,1.7937900 | 399494 | 4607038 | 08025 | El Bruc | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74283-foto-08025-153-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | També anomenada 'Font de Coll de Port'. És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a aveurador d'animals.Conté la senyalització 'Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port'. | 119 | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 57647 | Poliesportiu 'Mestre Vila Vell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poliesportiu-mestre-vila-vell | XXI | L'equipament és del tipus PAV-2 i permet que s'hi disputin partits de basquetbol, voleibol o futbol-sala. L'equipament té una capacitat per a 450 espectadors i es distribueix en dues plantes. Hi ha una pista poliesportiva doble (de 1.061 m2), una sala esportiva (96 m2), dos vestidors col·lectius (86 m2), dos vestidors de grups (86 m2) i dos vestidors de tècnics-àrbitres (49 m2). A més disposa d'altres espais com infermeria, magatzems, administració, serveis de públic i bar. | 08143-574 | Plaça Mestre Vila Vell | És de l'any 2011, obra de Susana Rodríguez Salgado i Anna Ballbè i Ambròs. La denominació oficial és 'Poliesportiu cal Mestre Vila Vell' tot i que està proper al mas conegut com cal Mestre Vila. El cost d'aquest recinte va ser poc més de dos milions d'euros i estava inclòs dins del Pla de Concertació 2008-2011 en concepte de suport tècnic pel 'Pla d'Equipaments Esportius' i 'Projecte gestió de les zones esportives municipals'. | 41.6072800,1.6422600 | 386865 | 4607065 | 2011 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57647-foto-08143-574-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Susana Rodríguez Salgado i Anna Ballbè i Ambròs | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 68743 | Can Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noguera-0 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX finals | Edifici civil format per una planta baixa i un cos lateral de planta baixa i un pis. El cos principal destaca pel porxo amb arcades que dóna al jardí frontal; està cobert per un terrat transitable. El cos lateral presenta finestres geminades separades per columnetes i antefixes que coronen la part superior. L'edifici està construït en l'espai existent entre la Riera de Tiana i un carrer oblic, de manera que tot el recinte que l'envolta presenta una forma triangular. | 08282-69 | Carrer de la Riera de Tiana, 116 | És de finals del segle XIX. Projectada per l'arquitecte Isidre Reventós Amiguet. | 41.4859800,2.2659200 | 438718 | 4592968 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68743-foto-08282-69-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Isidre Reventós Amiguet | Actualment és un habitatge. També ho trobem com a Can Raventós. | 102|99 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 84157 | Font de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-antoni-5 | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 33. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 50. | XX | La font queda ensotada a l'interior d'una estructura, construïda amb murs de pedra lligada amb morter de calç. S'hi baixa per unes escales de pedra. L'aigua surt per un broc vessador, i cau a una pica també de pedra amb desaigua. Just a sobre, hi ha la imatge de Sant Antoni de Pàdua, feta de rajols ceràmics. La pedra situada sota la imatge del sant presenta la següent inscripció: 'BENEDICTIU FONTES DOMINO. 1691. BENEDICTE ELU-MINA DOMINO'. L'aigua sobrant va a para a una bassa propera. | 08064-205 | L'Horta | És conserva una fotografia de la font de principis del segle XX, feta per J. Gallés. Antigament, la seva aigua era apreciada i era habitual venir a buscar-ne amb càntirs, però a la dècada dels anys setanta del segle passat es va haver de tancar perquè es va contaminar. | 41.7462200,2.1283300 | 427524 | 4621967 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84157-foto-08064-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-11 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font de Sant Antoni es troba a prop del nucli urbà, emplaçada en un indret de gran bellesa, a tocar d'uns grans arbres, entre camps de conreu. Cal seguir el camí, en direcció a migdia, que surt a final del carrer de Sant Roc. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 84989 | Turó de Villacís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-villacis | Bolòs, J; Anglada, M; Pladevall, A. Vilacís. Catalunya romànica. Enciclopedia.cat | XII-XIII | Parcialment ensulsit, cobert de vegetació. | Vestigis d'una construcció situada dalt del turó al que dóna nom. Es conserven les restes d'un edifici, de certa entitat, tot i que actualment es troba força emmascarat per l'abundant vegetació de la zona. En base a les característiques del murs conservats i els nivells d'enderroc visibles, sembla que va tenir força alçada. Està format per un cos al nord, dividit en dos espais, i un altre cos al sud. La cambra nord est té una amplada de 3,4 m i uns 8 m de llarg, però en manca el mur est. Hi té adossada un altre un altre construcció, que pel seu parament sembla més moderna. Per la seva banda, la cambra nord oest fa 4,25 m d'ample per 5,5 m de llarg. Finalment, la cambra sud, adossada al conjunt anterior, fa 8,1 m de llarg per uns 4,55 m d'ample. Destaca, que a la banda exterior de la paret nord comença un vall bastant profund que sembla fet artificialment. Els murs més antics, estan fets amb carreus petits ben escairats i de mides regulars, són força gruixuts, amb amplades superiors a 1 m. També hi ha murs més prims amb amplades entorn els 0.60 m, que semblen de fases posteriors. Per les característiques constructives les restes més antigues podrien situar-se vers els segles XII o XIII, però només una intervenció arqueològica en podrà aclarir totes les incògnites. | 08055-131 | A l'est del nucli urbà de Castellcir i al nord de l'església de Sant Andre | És coneix molt poc sobre les restes conservades al turó. Es sap que entre 1131 i el segle XVII hi havia el mas Vilacís, però les restes conservades, no semblen correspondre a un mas, a excepció que es tractes tal vegada, d'un mas fortificat. També hi ha una noticia de 1229, quan rebé a través del testament de Guillema de Castellcir unes donacions. Les incògnites sobre les restes conservades plantegen doncs diverses hipòtesis, segons alguns autors, Vilacís és el que queda del castell conegut com a Castell del Tenes, esmentat des del 898. Part de les restes, també han estat identificades com la capella de Sant Miquel d'Argelaguer, de situació desconeguda i documentada des de 1217. Fins el 1432 hi ha vuit notícies més sobre l'església, però només deixen constància de la seva existència. La tercera possibilitat seria que es tractés d'una construcció totalment desconeguda. Hi ha fins i tot una tradició local, que diu que en aquest cim hi havia l'antiga parròquia de Castellcir. Un crim fet pel senyor del castell, provocà que es trasllades al lloc actual. | 41.7673500,2.1622100 | 430364 | 4624285 | 08055 | Castellcir | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84989-foto-08055-131-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6807,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/