Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37218 | Carrer d'en Comas; Carrer de la carnisseria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-den-comas-carrer-de-la-carnisseria | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | El carrer Comas està situat entre el nucli antic i la riera Coma Fosca, i té continuïtat cap al camí de Tiana. Té una amplada variable entre els 2,30 m als 5,30 m, degut al traçat irregular de la façana inferior. En aquesta hi trobem la nau de la Companyia de Vins, darrera de la masia de Can Bragulat, i un pati. És la façana superior la que dóna realment caràcter i unitat al conjunt. Aquesta està formada per cases de cos de crugies entre els 4,50 m i els 9 m, amb dues masies de major façana situades als extrems del carrer. Predomina l'alçada de planta baixa i pis, amb alguna excepció de tres alçades. Les característiques comunes de les façanes són: planor, eixos verticals de composició, obertures petites de proporcions verticals, balcons de ferro a la planta pis i acabades amb arrebossats pintats. El paviment del carrer és de llambordins, amb recollida d'aigües contínua al costat sud del tram oest -de menor amplada - i en posició central al tram est -de major amplada- tot separant la zona de circulació de la zona d'aparcament, que es combina amb arbrat i algun element de mobiliari urbà. La il·luminació es realitza mitjançant lluminàries clàssiques a un sol costat, adossades a les façanes del costat nord del carrer. Primer creixement del nucli urbà el s. XIX, entre la Riera Coma Fosca i la plaça de l'església, a l'oest del nucli antic d'Alella. | 08003-77 | Carrer Comas, núm. 2, i núms. del 10 al 26 (o final) | És conegut també com el 'carrer de la Carnisseria'. Fruit de l'eixamplament de la Sagrera cap al sector de la riera Coma Fosca. La part dreta d'aquest carrer, fins arribar a la riera esmentada, formava part de la gleva o hort de la Casa Feudal d'Alella, coneguda ara com les Quatre Torres. Sembla que fou cap al segle XVII quan es parcel·là el carrer, de forma gairebé simultània a les rieres. | 41.4933900,2.2934800 | 441026 | 4593771 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37218-foto-08003-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37218-foto-08003-77-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 56286 | Cal Calaf de Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-calaf-de-feixes | XVIII-XIX | L'estat de ruïna de tot el conjunt, cal afegir-hi la densa vegetació que el cobreix. | Està situada a la zona de la Serra d'Orpinell, en un dels indrets més elevats del municipi, i on s'albira amb claredat la serralada de Montserrat. La trobem a peu del camí. Com la majoria de cases que trobem a la zona de Feixes, es troba en un estat de conservació deficient. Constava de l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal era de planta quadrangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta, que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest). Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana d'ingrés s'orientava al sud, i presenta un arc adovellat escarser, on a la dovella central s'hi pot observar emmarcat 'MC 1879'. En aquesta mateixa façana encara són visibles dues finestres a la part superior. La resta de façanes no es poden observar els elements a causa de la poca alçada dels murs existents, i a la gran vegetació que els cobreix. A tocar de la façana nord ( a peu del camí), hi trobem una edificació annexa que conserva dempeus els murs, però sense cap element d'interès. | 08152-27 | Cal Calaf. 08787. Orpí | És complicat detallar la data exacta en què es va construir Cal Calaf. Principalment per què la casa important de la zona ( la Casa Alta), també era habitada pels Calaf, que eren parents de la casa de Cal Calaf, i la informació documental sempre cita a la Casa Alta ( manso Calaf, Calaff del Mansi de Feixes, Cal Calaf de Feixes, etc..). Tot i això, és possible que Cal Calaf fos de finals del segle XVIII o primera meitat del segle XIX. La inscripció que trobem a la dovella central de l'entrada 'MC 1879', però podria desmentir-nos la primera hipòtesi, i que fos construïda en aquesta època, moment en el qual l'activitat agrícola era important i es registra un augment demogràfic al municipi, i per extensió a la família Calaf, que necessitaria doncs una altra edificació propera per a la família. Les inicials que trobem a la dovella central, correspondrien possiblement a Manel Calaf i Valls. | 41.5142900,1.5882500 | 382196 | 4596813 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56286-foto-08152-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 87491 | Habitatge del Carrer Baix Castell, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-baix-castell-5 | XX | Habitatge aïllat, de tipologia ciutat jardí. Consta de planta baixa i golfes. La coberta és a dues vessants, de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana que dona a un pati tancat per un barri. Les façanes estan revestides d'arrebossat pintat de color blanc. Els buits són verticals, tancats amb persianes enrotllables i amb reixes de forja en reganyol. Totes les obertures presenten guardapols blanc, molt simple, que les emmarquen en ressalt, a manera de trencaaigües. Hi ha una línia d'imposta de color vermell que dona bicromia a la façana, la qual queda rematada per una cornisa definida per un ràfec perimetral recolzat en bigues volades. Hi ha un barri que separa la casa del carrer,amb un enreixat. | 08158-330 | Carrer Baix Castell, 5 | És aquest ún dels exemples de la incorporació de les edificacions del tipus ciutat jardí a la meitat del segle XX, i que van anar proliferant al Papiol, ocupant tot aquest vessant sud del puig dominat pel castell. | 41.4381400,2.0080800 | 417132 | 4587871 | 1950-59 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87491-foto-08158-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 51868 | Noguera dels jardins del mil·lenari (Juglans regial) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-dels-jardins-del-millenari-juglans-regial | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | Arbre caducifoli,monoic, plantat en aïllat, de port corpulent. Mesura entre 13 i 14 metres d'alçada, per 1,35 cm de volt de canó i 1,50 centímetres de volt de soca. L'escorça es troba molt clivellada, de color esblanqueïda, llisa. Les branques joves tenen gran quantitat de nusos. La noguera perd les seves fulles a l'hivern i durant la primavera tornen a sortir juntament amb les flors, que poen ser masculines i femenines. Aquestes tenen un pecíol llarg, amb una fullola a la punta i dues a tres parelles de costats. Quan surten tenen un color vermellós, que en madurar canvia a verd. El fruit és una drupa, en grups de 1 a 4 de color verd, que s'ennegreix i s'esquerda quan la nou que es troba al seu interior arriba a la maduresa. Aquesta coberta dura s'obra en dues parts, a l'interior de la qual hi ha una llavor rica en olis. | 08118-194 | Carrer Santiago Rusiñol, s/n | És apreciada per les seves propietats curatives tant a nivell d'ús intern (diarrea, hipotiroïdisme, tenia o l'excés de suor) com extern (propietats astringents, antifúngiques i antisèptiques). La noguerina, és utilitzada també en tints per al cabell i en la indústria de la cosmètica. Per altra banda, la fusta de la noguera és potser la més apreciada i preuada de les fustes del continent europeu. Molt utilitzada en ebenisteria, se'n fan objectes com culates per escopetes i pianos. La llenya i el carbó també són molt apreciats. El seu fruit, la nou és una font de vitamina E i calci. | 41.4765200,2.3055400 | 442017 | 4591890 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51868-foto-08118-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 40003 | Can Feliu o Can Sitjas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-o-can-sitjas | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1780 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia és probablement anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i un tercer pis repujat amb una terrassa. La casa té una porta principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Al lateral dret de la casa hi ha una reforma del XX juntament amb el torreó de la cantonera que corresponen a l'ampliació que va realitzar en Xammar quan va anar a viure a la casa. Elements que barregen l'estil colonial amb nombrosos elements modernistes. Elements exteriors: Rec que va a la Bassa de Can Patrallus; la seva torre, el pou. Superfícies edificada (m2): 251 m2 cos principal + 48 m2 annex. Edificacions annexes: Antigues corts ara reformades amb un ús decoratiu (48 m2). | 08005-134 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 21 | Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6668400,2.2447400 | 437126 | 4613062 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40003-foto-08005-134-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- El pou, situat al costat nord-est de la casa, arran del Camí Antic de Bigues cap a Can Forns. L'estructura del pou, feta de paredat comú, fa 1m de diàmetre, sobresurt aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, i se li adossa una barraca de maquinària.- El rec (vegeu fitxa 352). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 39951 | Can Pagès Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIX | Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de 'lis', símbol de la reialesa borbònica. D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2. | 08005-82 | Can Pagès | Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6386700,2.2719400 | 439364 | 4609915 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39951-foto-08005-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 39979 | Can Ganduxé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ganduxe | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Masia de tipologia 1 segons Danès. La casa segons expliquen no té més de 100 anys. Possiblement era del 1915. Té 2 pisos i coberts annexos a banda i banda. La façana és arrebossada però antigament les 3 finestres i la porta eren amb brancals de totxo i biga superior de fusta. Destaca el rellotge de sòl de façana i unes pedres de molí a tall de detall. Interiors reformats amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Ocupació en planta (m2): masia 65 m2 + edificis bandes masia 178 m2 + 302 m2 granja annexa. Edificacions annexes: A la part de darrera, queda una granja lineal de grans dimensions que actualment també està en desús, de 302 m2. | 08005-110 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 109 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6543100,2.2553900 | 438000 | 4611664 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39979-foto-08005-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 39982 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | La masia original pertanyia a la casa de Can Plandolit. Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVII-XVIII. Actualment resta dividida en 5 unitats (cèdules) amb una estructura de 2 plantes. El revestiment de la façana és arrebossat, mentre que els materials dels seus murs són de tàpia i pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de totxo i travesser de fusta, i un portal amb brancals de totxo i també travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb tàpia i els sostres amb materials moderns. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): habitatges principals 313,31 m2. Edificacions annexes: Actualment, el cos central ha perdut bona part de la seva identitat ja que s'han adossat granges per la part lateral i posterior de l'edificació. Aquest fet ha generat la divisió de l'habitatge fins a 5 unitats d'habitatge. No es consideren annexos. | 08005-113 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 57 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6520900,2.2531400 | 437811 | 4611419 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39982-foto-08005-113-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 39984 | Can Panedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panedes | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Problemes estructurals especialment a la pallissa i alguns sostres del cos central. | Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta d'una vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència de l'antiguitat però queda constància d'una llar de foc amb campana del segle XVII. Actualment, són magatzems de 2 plantes. Façana arrebossada. Orientació al sud. La paret de la façana és feta amb pedra de riera rejuntada amb calç i cantoneres de pedra tallada. Actualment, arrebossada. 8 finestres i 4 portes amb brancals de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres amb bigues, cairons i rajols. Destaca un imponent rellotge de sol a la façana així com una era de grans dimensions feta als any 20. Pallissa adossada a la part esquerra de la casa que va rebre reformes. A la part dreta del cos central es troba una casa de construcció moderna. Ocupació en planta (m2): masia cos antic 95 m2 + masia cos modern 130 m2 + 78 m2 pallissa. Edificacions annexes: Pallissa adossada a la part esquerra de la masia que està en males condicions, especialment els sostres, de 78 m2. | 08005-115 | Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 42 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6583500,2.2479500 | 437385 | 4612118 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39984-foto-08005-115-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infarestructures agràries:- La bassa situada davant la casa nova. Construïda l'any 1930, és de planta circular i fa aproximadament 3 m de diàmetre i 1,40 m de fondària. Hi ha un rentador, fet de cairons, adossat a la paret de la bassa.- L'era (vegeu fitxa 354).- Les basses (vegeu fitxa 378). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 39985 | Can Saniqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saniqueda | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Unitat formada per la casa vella de Can Saniqueda i la nova. La casa nova no presenta cap interès arquitectònic. La masia és de tipus 2 segons Danès i per la tipologia constructiva es pot entreveure que va rebre una reforma al segle XX. Cal destacar que la masia és més antiga, probablement del segle XIII o XIV. La façana és de pedra encalada amb sanefes fetes amb totxo. Els murs interiors també són del mateix material tot i que es combina amb alguna zona amb fang. Té 4 finestres i una porta, totes les obertures són amb brancal de totxo i a diferència de moltes masies la part de dalt dels brancals es també de totxo. Els sostres són de fusta, cairons i rajols. El sostre de bigues, canyes i teules, amb un ràfec decorat amb teula catalana. Per l'estructura de la façana es pot apreciar com l'antiga masia era a una sola vessant, segurament anterior al segle XVII o XVIII. Posteriorment, i per la tipologia constructiva, es pot apreciar com a principis de segle XX es va fer una reforma que va donar a la masia tocs d'estil modernista, totxo i pedra vista, però amb la màxima austeritat. Posteriorment, als anys 60 es va construir la casa moderna annexa. Ocupació en planta (m2): masia antiga 49 m2+casa nova 65 m2+annexos i granges 115 m2. Edificacions annexes: Galliner annex enderrocat de 50 m2 i granges antigues (65 m2). | 08005-116 | Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 45 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6587800,2.2491700 | 437487 | 4612164 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39985-foto-08005-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 39980 | Quadres de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadres-de-can-forns | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Els coberts de la part oest, presenten greus problemes de teulada, especialment les zones cantoneres i amenacen de caure. | Estructura en forma d'U construïda amb totxo entre els anys 1946 i 1950. Presenta un habitatge de dues plantes a la part est i uns coberts que s'extenen a partir d'aquest habitatge. D'altra banda, hi ha una pahissa al costat de l'habitatge. L'habitatge no té un interès arquitectònic destacat, únicament pel sostre d'embigat de fusta radial. El veritable interès rau en els coberts que són estructurats amb voltes de totxo on s'hi apunten els embigats de fusta. La configuració dels coberts és modulable i a partir d'aquests arcs de totxo es permetien fer estances de diverses mides. D'altra banda, hi ha un passadís aporticat. L'interior actualment, té un ús mixt entre residencial i estances agrícoles en desús. Antics trulls d'oli, espais del vi i coberts dels animals. | 08005-111 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 18 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6652200,2.2467700 | 437293 | 4612881 | 1946 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39980-foto-08005-111-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | arquitecte Lluís Bonet Garí | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 39990 | Can Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment de la façana és de pedra vista amb materials dels murs també de pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de pedra i travessers de fusta. Portal amb brancals de totxo i travesser de fusta. No s'ha pogut accedir a l'interior però la reforma del 2000 ha introduït els materials moderns a sostres i teulada. Es conserven alguns elements antics singulars. Ocupació en planta (m2): masia i annexos reformats com habitatge 97 m2. | 08005-121 | Can Fàbregas. Polígon 5, parcel·la 72 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6675300,2.2343600 | 436262 | 4613147 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39990-foto-08005-121-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 39992 | Can Sagimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagimon | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb teulada perpendicular a façana. No es troba referència a l'edificació de l'antiguitat però a ben segur és anterior al segle XVII. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment i mur de la façana és amb pedra vista rejuntada amb ciment i carreus a les cantonades. Destaca un rellotge de sòl a façana, 5 finestres amb empits, brancals i travessers de totxo i un portal amb brancals i volta de totxo. L'interior és reformat amb terres moderns i sostres amb embigat de fusta i totxo amb volta. La teulada és reformada i feta amb materials moderns. Destaca una era imponent de totxo amb un cobert agrícola reformat de totxo segurament construït als anys 20 ó 30. Ocupació en planta( m2): masia 196 m2 + annex 56 m2. | 08005-123 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6657700,2.2332600 | 436169 | 4612952 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaca el paller (vegeu fitxa 332). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 39996 | Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moret | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a una llinda a la finestra que data del 1694 que es va descobrir en un esglaó de la porta d'entrada. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 4 finestres amb brancals i part de dalt de totxo. El portal també era amb brancal de pedra i travesser de biga de fusta. Les parets interiors són de pedra arrebossades. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols, però han estat tapats amb plaques de guix i els rajols amb materials moderns. La teulada conserva l'embigat de fusta, els cairons, els rajols i la teula. Destaca la seva imponent era i les referències d'una antiga pèrgola a davant de façana. | 08005-127 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 45 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6639400,2.2394200 | 436680 | 4612744 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La font (vegeu fitxa 217).- La bassa (vegeu fitxa 336).- La bassa del torrent (vegeu fitxa 356). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 39988 | Can Careta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-careta | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVI-XVII. El revestiment de la façana és arremolinat i els materials d'aquesta són bàsicament pedra de riera de la zona. Es troben 5 finestres a la façana acabades amb l'arrebossat de la façana. Destaca una galeria lateral de 2 arcs amb una porta d'accés. Existeix un portal dobellat modern. L'interior de l'edificació, els sostres i la teulada són reformats amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 125 m2. | 08005-119 | Pinar i Portús. Polígon 5, parcel·la 74 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6685600,2.2340900 | 436241 | 4613261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39988-foto-08005-119-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 39994 | Can Rodoreda Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rodoreda-vell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Problemes estructurals importants a la teulada | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia. Actualment, és segona residència. De 2 plantes. Façana arrebossada i encalada. Mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 2 amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès excepte un rellotge de sol. Els sostres interiors són amb embigat, cairons i rajols, el terra de la planta baixa és amb tova. El sostre és amb embigat, cairons, canya i teula. Destaca una part nova realitzada adossada a la façana. Ocupació en planta (m2): cos principal 133 m2 + 45 m2 annexos Edificacions annexes: Una edificació annexa de 45 m2 que funcionava com a cort d'animals. | 08005-125 | Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13 | Àrea agroforestal amb predominància dels boscos en front als cultius. Durant el segle XIX, la configuració de l'espai es veu alterada per la plantació d'una gran quantitat de vinyes que modelen l'espai. Posteriorment, l'avellaner és el cultiu que substitueix la vinya. Apareix una concentració d'origen humil de població presumptament dominada per un Mas actualment desaparegut. L'activitat principal era clarament agrícola, aprofitant la plana fèrtil. La influència del municipi sobre aquest espai és important ja que es troba propera a l'antic camí Ral de l'Ametlla a Granollers. | 41.6514000,2.2647400 | 438776 | 4611334 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39994-foto-08005-125-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 40006 | Can Casanoves (Mas Fabrera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves-mas-fabrera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1740 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia probablement és anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 3 cosos: un de central i dues ales laterals fetes amb volta catalana. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la reforma actual és de fa uns 15 anys i va canviar la fessomia de la masia. Destaca una era de grans dimensions a la part davantera de la casa i un pou amb una pica al lateral. Elements interiors: desquen les restes d'una premsa d'oli i vi. Elements exteriors: el pou i la bassa que hi ha davant la casa. Ocupació en planta (m2): 237 m2 masia + 69,6 m2 de cobert. | 08005-137 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 48 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació tranversal. | 41.6429600,2.2578700 | 438196 | 4610402 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- Pou adossat a la façana lateral de la masia. L'estructura exterior, de planta semicircular i coberta còncava, està feta de pedres i morter de calç, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Una recent restauració ha arrebossat amb ciment tot l'exterior. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La bassa, situada al davant de la casa. És de forma rectangular, feta d'obra, i fa aproximadament 3 m d'amplada i 7 m de llargada. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 39973 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret-0 | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap als segles XIII-XIV. Actualment primera residència. L'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i les ampliacions i repujats de la teulada amb totxo. La façana principal compta amb 7 finestres i 1 porta amb empits i brancal que ha estat arrebossats però que segurament eren de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra, les de la masia antiga, i totxo la resta. Sostres de materials moderns tipus biga de formigó i totxo. La teulada també és reformada. Ocupació en planta (m2): 153 m2 de la masia i un cobert annex de 176 m2. Edificacions annexes: antigues granges una de 2 pisos i l'altre d'un. No presenta una volar arquitectònic destacat ja que les successives reformes n'han modificat l'aspecte inicial. Actualment, destaca per la seva integració dins d'un paisatge de secà enfeixat i de gran singularitat, ja que és part de la plana vallesana però amb pendents relativament elevats. | 08005-104 | Cal Fusteret.Polígon 3, parcel·la 59 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6390700,2.2555400 | 437998 | 4609971 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 39978 | Mas Fabrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fabrera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Segurament té problemes estructurals importants tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. | Masia de tipus 2 segons Danès. L'any de construcció es pot entendre que és el mateix de l'original vers els segles XIII-XIV. Presenta la teulada a una vessant fruit de formar part d'una divisió d'una masia de tipus 2. Actualment, la façana està arrebossada i pintada de blanc. Els materials de la façana són de pedra de riera. La façana té 2 finestres, totalment reformades i una porta d'accés fruit de la reforma que es va fer als anys 70. L'interior està totalment reformat amb materials moderns. Cal destacar que la façana resta tapada per un cobert de materials metàl·lics que desllueix completament la façana. Per la configuració actual, de cinc habitatges independents (Can Bernat, Can Borni, Can Manel, Can Mariet i Can Sagal), s'entén que la masia va patir un procés primerenc de desmembrament de la propietat. | 08005-109 | Mas Fabrera. | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6432600,2.2582600 | 438229 | 4610435 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39978-foto-08005-109-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 39970 | Can Piquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-piquer | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Problemes estructurals evidents a la teulada i sostres | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants paral·leles a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència en desús, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i el mur interior és amb pedra de la zona i morter de calç. La façana principal compta amb 5 finestres, una balconera i 1 porta amb empits i brancal de totxo tot i que estan tapats per l'arrebossat. Les parets interiors principals són fetes amb pedra. Tot i que les distribucions són reformades dels anys 50 i fetes amb maons. Els sostres són amb bigues de porland i totxo en forma de volta. Els sostres són amb bigues, cairons i teula tot i que a la part de sota hi ha un cel ras amb canyes i palla per aïllar. Ocupació en planta (m2): casa principal 129 m2 +196 m2 annex. Edificacions annexes: Presenta un annex de dues plantes que actualment funciona com habitatge o masoveria de 196 m2. | 08005-101 | Can Pagès.Polígon 2, parcel·la 120 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6368700,2.2736700 | 439506 | 4609714 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39970-foto-08005-101-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 39972 | Can Rosari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosari | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets interiors són fetes amb pedra. Interior reformat i teulada amb teula antiga. Cal destacar les edificacions annexes que hi ha a les parts laterals i posteriors que són residencials. Possiblement durant els segles XVII-XVIII va patir una reforma important i durant els darrers 30 anys n'ha patit una altra. Ocupació en planta(m2): 82 m2 de masia + 63 m2 d'annexos. Edificacions annexes: Disposa de diversos coberts, uns dels quals han estat condicionats recentment per a ús de caire residencial de 63 m2. | 08005-103 | Mas Fabrera.Polígon 3, parcel·la 41 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6423100,2.2645100 | 438748 | 4610325 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 39974 | Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau-adjutori | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Es detecten certes deficiències estructurals en els annexos | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment primera residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i l'interior és de tapial. La façana principal compta amb 4 finestres i 1 porta amb empits i brancals de totxo que han estat arrebossats. Els sostres són d'embigat, cairons i rajols. La teulada és amb bigues de fusta, cairons rajols i teules. Destaca una era de gran bellesa i uns coberts annexos d'interès ja que hi havia l'antic trull d'oli i de vi i el celler. Ocupació en planta (m2): 240 m2 de masia +179,2 m2 annexes. Edificacions annexes: Porxo, pallissa i celler. | 08005-105 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6389700,2.2539100 | 437862 | 4609962 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39974-foto-08005-105-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- El pou, situat al davant de la casa. L'estructura és feta amb parets de totxo, de més de 30 m de profunditat i que conserva una petita bomba manual seu interior, per tal de bombejar l'aigua. La coberta és a dos nivells, l'inferior fet de paredat comú i el superior de totxo, amb una obertura a cada un per tal d'accedir al pou des del pati de baix o des del davant de la casa.Adossat a la coberta hi ha una petita pica i un safareig, de forma rectangular i fet de totxo, que actualment és buit.- La sínia (vegeu fitxa 207).- El cobert del celler (vegeu fitxa 398).- Les basses (vegeu fitxa 403). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 39975 | Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valls | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Probablement problemes estructurals importants, tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada data de principis de segle XX, tot i que la masia és anterior i de ben segur situada en el segle XVII. Actualment, primera residència, compta amb 2 plantes i uns revestiments de la façana arrebossat, tot i que els murs són de pedra. Trobem 4 finestres amb empits i brancals de totxo i una altra balconera. El portal és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Interior amb terres de toba, sostres amb embigat de fusta, cairons i rajols, sostres amb embigat de fusta cairons, rajols i teules. Destaca una llar de foc amb campana a l'interior. Cal destacar que adossat a la casa hi ha construccions modernes dels anys 70. Una per la part posterior i una per la part esquerra de la façana que corresponen a habitatges. Ocupació en planta (m2): masia antiga 50 m2 + 190 m2 nous habitatges + 77 m2 cobert. Edificacions annexes: 1 cobert antic (77 m2) al davant de la façana de la masia que està en estat ruïnós i que presenta problemes greus de conservació. | 08005-106 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 88 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6444800,2.2552000 | 437975 | 4610572 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 39976 | Can Genís-Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-toni | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1772 anys (llinda d'una pedra de finestra), tot i que, de ben segur, la masia és anterior, del segle XVII. Actualment segona residència. Compta amb 2 plantes i façana arremolinada, tot i que els murs són de pedra rejuntada amb calç. Destaquen uns contraforts laterals de pedra vermella, possiblement del Serrat de l'Ocata. Trobem 4 finestres amb brancals moderns. El portal segurament és amb brancal de totxo però està tapat per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. A ben segur no presenta problemes estructurals ja que està reformada. Cal destacar que adossades a la casa hi ha construccions posteriors, a la part esquerra de façana un cobert de totxo i la part posterior un garatge construït al fer la reforma. Ocupació en planta (m2): masia 104 m2 i 12 m2 annex. Edificacions annexes: Un petit annex lateral de totxo de 12 m2. | 08005-107 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 43 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6424100,2.2593400 | 438318 | 4610340 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 85174 | Àncora de d'Avinguda Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-de-davinguda-catalunya | XX | Àncora de ferro de grans proporcions. Es tracta d'una àncora de tipus Almirallat que es caracteritza per tenir una peça llarga (anomenada cep) que, fixada a l'extrem de l'àncora perpendicularment al pla determinat pels dos braços (part inferior de l'àncora) i la canya (part perpendicular), fa adoptar a l'àncora la posició més adient perquè una de les ungles es clavi en el fons marí. També hi ha una part de la cadena que servia per ancorar al vaixell, s'ajunta en un peça rodona anomenada cigala, mitjançant un grillet d'unió. | 08074-127 | Rotonda av. Catalunya | Àncora cedida per la central tèrmica Foix mitjançant conveni de cessió signat el 13 de setembre de 2017 i ratificat per acord de la junta de govern local de 28 de març de 2018. Es tracta d'una cessió que va fer fa Endesa Generación, SA. Central térmica del Foix 1975-2015. | 41.2092300,1.6803200 | 389363 | 4562823 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85174-foto-08074-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 68808 | Murals de la piscina municipal d'Àlvar Suñol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murals-de-la-piscina-municipal-dalvar-sunol | https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/975905-alvar-torna-els-colors-a-tiana.html http://www.tiana.cat/coneix-tiana/historia/20-tianencs-del-segle-xx/alvar-sunol-i-munoz-ramos.html | XX | restaurats el 2016 | Frescos que representen les quatre edats de la vida. Pintures murals. Protegits per uns plafons de vidre. Estan protegides de la humitat i altres elements externs. El llegat de Suñol a Tiana deixa una altra obra excepcional: les pintures, també murals, que cobreixen les parets de la sala de plens de l'Ajuntament del poble. | 08282-134 | Carrer Eduard Fonteré s/n | Àlvar Suñol i Muñoz-Ramos és nascut a Montgat el 1935. Fa mitja vida, el pintor montgatí Àlvar Suñol va acceptar l'encàrrec de donar color a la instal·lació de la piscina municipal de Tiana, que en aquell moment obria portes. A la paret hi va pintar un mural que representava les quatre edats de la vida. El 2016, 38 anys després, l'artista va tornar a enfilar-se a una bastida per participar en les tasques de restauració dels frescos que va fer l'empresa especialitzada Cromia. Amb 81 anys, Suñol va agafar els pinzells per mirar de refer allò que el temps i les inclemències a què havia estat exposada l'obra a l'aire lliure s'havien emportat. La trajectòria de Suñol l'ha portat a convertir-se en un dels artistes catalans més reconeguts a nivell internacional, sobretot als Estats Units, on ha exposat i venut bona part de la seva producció. Allà, alguns professionals de Hollywood es van interessar per la seva obra i van acabar comprant quadres, com ara el director de cinema Jean Negulesco, conegut per haver dirigit la pel·lícula Com casar-se amb un milionari (1953), protagonitzada per les actrius Marilyn Monroe i Lauren Bacall. El mural de la piscina no és, però, l'únic treball d'Àlvar Suñol a Tiana, on també va pintar el mural que presideix la sala de plens de la casa de la vila i fa uns anys va col·laborar amb la Societat Coral Joventut Tianenca amb motiu de seu centenari. També hi ha obra seva a la casa de la vila de Montgat, el municipi on va néixer. El pintor reconeix que quan va pintar el mural de la piscina de Tiana no ho va fer 'amb la pretensió que perdurés com si fos la Capella Sixtina'. Explicava que els pigments que va utilitzar havien resistit força bé el pas del temps, però que la preparació prèvia del mur va ser molt senzilla i aquest fet havia contribuït a la degradació de l'obra pictòrica, com també ho havien fet agents externs com ara el sol i l'aire, ja que es tractava d'una paret exterior. Suñol va estar treballant en el mural des de mitjan mes de maig de 2016. Els treballs van culminar amb la instal·lació de quatre plafons de metacrilat transparent a sobre del mural. Es tractava d'un material que permetia que la pintura respirés i en garantís la preservació durant un període de temps més llarg. Tot i això, l'Ajuntament preveïa anar una pas més enllà per garantir la supervivència del mural. La regidora de Cultura, Núria Blasco, assegurava que la voluntat de l'equip de govern era iniciar la tramitació perquè aquesta obra d'Àlvar Suñol es pugués convertir en bé cultural d'interès local (BCIL). | 41.4911200,2.2611900 | 438328 | 4593542 | 1978 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68808-foto-08282-134-3.jpg | Física | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | La tècnica i la mentalitat artística d'Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d'estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L'equilibri i la unitat són valors constants d'una obra de producció escassa, però d'una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis. Bona part del seu temps l'ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l'escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Tot plegat una contribució important per crear la vila d'art i cultura que tant somia. Es volen declarar Bé d'Interès Local. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 66436 | Can Cassussa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cassussa | XVIII-XX | Masia de planta rectangular amb la teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Està orientada al nord i té alguns cossos afegits a la part posterior. La construcció està molt modificada com a segona residència, mantenint la volumetria però no els materials ni els criteris tipològics d'aquest tipus d'edifici. | 08261-106 | Camí de Sant Pere de Riu | si bé els origens de la masia es remunten al segle XVIII, l'actual construcció és bàsicament del segle XX. | 41.6526500,2.6840000 | 473688 | 4611260 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66436-foto-08261-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66436-foto-08261-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66436-foto-08261-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | No conserva elements arquitectònics originals. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 79112 | L'Alzina dels Enamorats de Cal Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-dels-enamorats-de-cal-pons | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 R.SERRA i R.VILADES: la colònia Pons de Puig-reig (1875-1987), Berga, Ambit de Recerques del Berguedà 1987. R.VILADES i R.SERRA : La colònia Pons (Puig-reig), a L'Erol, Any: 2005 Núm.: 86-87 150 anys de colònies industrials | L'Alzina, de la família de les fagàcies, destaca per la seva capçada ampla i densa de color verd fosc, i per que presenta múltiples rames de mides importants i que surten del tronc principal a poca altura del nivell de la terra. Aquestes enormes branques s'obren en direccions contraries i augmenten les mides de la capçada. | 08175-338 | Passeig dels Plataners de Cal Pons, Colònia Pons, 08692-Puig-reig | osep Pons, l'any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial. L'any següent obtingué el permís d'aprofitament industrial de l'aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s'inaugurà l'any 1880. Al costat de l'espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons. Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d'Orient, el més emblemàtic de la colònia. Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia. | 41.9655900,1.8843100 | 407551 | 4646558 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79112-foto-08175-338-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | La Generalitat de Catalunya, sensible a la importancia simbòlica i natural dels arbres monumentals, ha estat pionera a regular legalment diferents figures de protecció per a aquesta mena d'arbres: arbres monumentals,(Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals) arbres d'interès comarcal i arbres d'interès local (Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local). Aquest esforç va més enllà de la protecció d'una sèrie d'exemplars admirables, pretén que l'interès i l'estimació que ens inspiren serveixi per conscienciar-nos del respecte que devem al nostre medi natural. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||||
| 52043 | Monument de la plaça de la República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-placa-de-la-republica | XXI | Monument commemoratiu en memòria de la Segona República espanyola que consisteix en quatre barres de secció quadrada, d'uns 5/6 metres d'alçada de ferro tipus corten amb lleugeres ondulacions no homogènies, situades damunt una peanya de formigó. Entre les barres hi ha tres cercles, cadascun amb un dels colors de la bandera de la República amb el marc metàl·lic. A la pena de formigó hi ha tres plaques. En una es pot llegir: 'a tots els homes i dones del Masnou que es van comprometre en la defensa de la segona república'; a l'altra: 'Llibertat, igualtat i fraternitat' i en la tercera: ' A la vil·la del Masnou / 14 d'abril de 2007'. | 08118-297 | Plaça de la República | monument inaugurat el 14 d'abril de 2007. | 41.4808600,2.3104100 | 442428 | 4592369 | 2007 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52043-foto-08118-297-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Oriol Rius i Camps | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 62242 | Can Deixafer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deixafer | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVI-XX | Restaurada amb materials moderns | Mas format per un cos rectangular orientat oest-est situat sobre la roca natural sobre una torrentera. L'estructura presenta diversos cossos constructius dels que en destaca l'edifici principal i un conjunt d'annexes ramaders adossats a la façana sud agrupats. El cos central es troba format per dos pisos, dels que es conserven els encaixos de les bigues i les parets exteriors havent perdut la part de la teulada. El sistema constructiu utilitzat és la pedra, de petites dimensions i poc treballada, cohesionada amb argamassa i els interiors del primer pis acabats amb arrebossat. Algunes obertures presenten signes clars d'espoliació; i les dues portes conservades, apareixen emmarcades amb filades de totxana. Dues de les façanes presenten un arrebossat blanc exterior i algunes obertures de petites dimensions. | 08224-76 | Racó de la Font | mas molt reformat al llarg del segle XX. La nova construcció en obra ha dificultat l'estudi arquitectònic del conjunt. Amb tot i per paral·lels amb les altres construccions documentades al Racó de la Font es pot recular la seva construcció al segle XVI. En el mas no es conserva documentació moderna i les evidències arquitectòniques només permeten documentar un afegiment segurament atribuïble al segle XVIII. Les úniques afirmacions que es poden realitzar és que la majoria de documentació conservada és del segle XIX, concretament al 1843 apareix la casa en el cadastre juntament amb les cases veïnes del Racó de la Font i el topònim tampoc ens aporta cap més informació. | 41.7486100,2.1954000 | 433103 | 4622178 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62242-foto-08224-76-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 59724 | Dites relacionades amb els llops de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-relacionades-amb-els-llops-de-rocafort | ESTRUCH i SUBIRANA, Maria (2004). Avui dia ja no es veu l'orella del llop. (Memòria històrica del llop a la comarca del Bages). Dins Revista Dovella, primavera - estiu, pàgs. 37 a 43 | XVIII-XX | Recull bibliogràfic | Els de Rocafort i els de Navarcles comparteixen una dita amb lleugeres variants. Els primers diuen: ' Talamanca el llop s'hi tanca, a Mura el llop hi pastura, a Rocafort el llop s'hi ha mort i al Pont l'hi fan el clot'; mentre que els segons responen: 'A Mura el llop hi pastura; a Granera, el llop hi té la pastera; a Talamanca el llop s'hi tanca i a Rocafort el llop s'hi mor'. | 08182-326 | El Pont de Vilomara i Rocafort | lsidre Casasaies, pagés del Pont de Vilomara nascut el 1865, explicava que un dia tornant de Sant Vicenç per la pujada del Marcet, li van sortir dos llops. Es va deslligar la faixa i l'anava arrossegant per terra, bo i movent-la com si fos una serp fins arribar a casa. | 41.7154600,1.9350000 | 411407 | 4618733 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El Pla del Llop és un topònim que cal situar dins La Roviralta. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 85087 | Antic hostal del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-castell | CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38. | XVII | Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior. | 08074-40 | c. Major 7 | la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal. | 41.2080600,1.6725400 | 388709 | 4562704 | 1675 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de la Cocepció | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 62281 | Bassa de la Rovira dels Cerdans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-rovira-dels-cerdans | XIV-XVIII | Bassa excavada a la roca natural i parcialment construïda que actualment abasteix d'aigua al mas la Rovira dels Cerdans. La seva particularitat la conforma el fet d'estar situada sota una ampliació de l'actual mas. En la part construïda de la bassa s'utilitzen els carreus de petites dimensions de pedra local, bastament treballada i lligada amb morter de calç. L'edifici es sustenta sobre la bassa mitjançant una fonamentació a la roca salvada per un arc construït en pedra i que segueix la mateixa tècnica constructiva que la resta de l'estructura. Aquest arc permet la sortida de l'aigua en cas de sobreeixir i aquesta té una obertura parcial a l'exterior per a la seva gestió. | 08224-115 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | la bassa de la Rovira s'ha d'associar al funcionament del gran mas de la Rovira dels Cerdans. En un primer moment aquesta bassa, situada molt a prop del primitiu edifici del mas, tenia com a funció principal abastir d'aigua el mas de la Rovira, però amb l'ampliació en època moderna del mas la bassa va quedar integrada dins l'estructura i actualment es troba sota el garatge de la casa. El mas la Rovira forma un conjunt arquitectònic datable al segle XIV. En la documentació escrita apareix en diversos textos de la baixa edat mitjana el topònim de la Rovira però no s'acaba de concretar l'entitat d'aquest mas ni les seves possessions. En època moderna, concretament en el fogatge de 1553 s'esmenta a Salvador Rovira, segurament el propietari de la Rovira dels Cerdans. El topònim Cerdans també apareix en diversos documents eclesiàstics del s. XIII i XIV, tots pertanyents a l'arxiu parroquial. Es parla del Cerdans sobirà o roquer, el Cerdans llobet i el Cerdans mitjans o mitjans superior i mitjans inferior. Segons Pladevall es tractaria d'altres masos, un dels quals seria el de la mateixa Rovira i ja desapareguts en la pesta de 1348. Aquest mas presenta una clara relació de proximitat amb el castell de Sant Esteve i posterior castell dels Centelles. | 41.7736200,2.2014600 | 433633 | 4624950 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62281-foto-08224-115-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | L'accés a la bassa es realitza per la banda exterior est del mas. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 79050 | Cal Seginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seginer | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa 4.10 SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 | XIX-XX | Casa de pagès de tamany modest. És de planta quadrada i, tot i que molt reformada, ha conservat la volumetria i la distribució en tres cossos. Els murs són de pedra, actualment arrebossats i pintats, la coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La casa, situada en un desnivell del terreny, conta de planta baixa més un pis. Disposa d'obertures regulars a les façanes, però no s'hi aprecien elements constructius tradicionals. A la façana lateral té un petit cos afegit i una terrassa que surt de la planta pis. Davant de la casa té un cobert de pedra. | 08175-276 | Cal Marçal | l'atual edifici es una construcció de finals del s. XVIII propia d'una etapa de properitat agrícola que permet construir masies i roturar camps per a la producció de cereals i vinya en una terreny abrupte, amb fortes pendents, un xic enlairat de la riera de la Garsa. | 41.9537600,1.8804200 | 407211 | 4645248 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79050-foto-08175-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79050-foto-08175-276-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 43416 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-0 | AAVV (2008) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 26 (juny 2008): 10. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 78-79. AAVV (2011) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 4. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Creu de terme feta de pedra. Consta de la base, el fust i la creu. La base la conformen tres graons hexagonals configurats per blocs de pedra, concèntrics i definint una gradació de major a menor diàmetre de baix a dalt. Aquesta base s'eleva 60 cm des de terra i el diàmetre màxim és de 260 cm. A continuació, a la part central s'erigeix un pedestal de base hexagonal i forma de piràmide truncada, de 75 cm d'alçada. Sobre ell una peça concèntrica hexagonal de només alguns centímetres d'on neix el fust acanalat, que respecta la planta hexagonal. A manera de capitell, es disposa una peça hexagonal de diàmetre superior al fust. Coronant el fust, la creu pròpiament dita és de tipus flordelisada, on destaca esculpit la Crucifixió de Crist. Al costat frontal del pedestal apareix la inscripció sota una petita creu llatina. “STA. MISSIÓ MCMLII”. A la part de darrera la inscripció és “GVSTAVO · GISPERT AC MARIAL JORDA TILII RELIGIOSE OB · BENEBICIA OMNE · CENVS IN · SE · CON LATA GRATI · OBSEOVENTES · OUE ANIMI · TESTIMONIVM”. | 08905-53 | Cruïlla de l'Avinguda de Catalunya amb el camí de les Roquetes | l'any 2008 es va arranjar el terra de la Creu de Terme, que estava totalment aixecat, amb pedra vermella de sauló, autòctona de la Palma. També es va posar la barana metàl·lica de precaució. l'any 2009, a conseqüència de les greus ventades que va patir el municipi, la Creu del Terme va ser abatuda per diversos pins que van caure sobre seu. Aleshores es va executar un projecte de restitució de la Creu a través d'un procés detallat de revisió fotogràfica per personal especialitzat i sota la supervisió de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es va tenir una especial cura en el treball de la pedra del monument i s'ha reforçat el sistema d'ancoratges entre les diverses peces de la Creu. També es va completar l'actuació amb la restitució de part del paviment del voltant i de la barana metàl·lica perimetral i les escales . Es va fer il·luminació nova. | 41.4101500,1.9727400 | 414143 | 4584798 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 43399 | Església parroquial de Santa Maria de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-la-palma | CANTOS, José A. (2004) 'Memòria de l'actuació a l'església parroquial de la Palma'. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 4804. CAPMANY, M.; PASCUAL, M. (2008) La Palma, 10 anys. Història d'una independència. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 12-15. | Parcialment destruït. | Jaciment arqueològic documentat en fer-se unes obres l'any 2004 (vegeu l'apartat 'història'). Actualment plaça urbana pavimentada. | 08905-36 | Pl. de l'Església | l'any 2004, quan es van fer obres d'ampliació de la carretera BV-2421, després de l'enderroc parcial de la rectoria de la parròquia es va deixar al descobert molts ossos humans. Posteriorment, en el marc d'una intervenció arqueològica, es van documentar tota una sèrie d'estructures i materials d'època medieval i moderna, els més antics dels quals eren dels segles X-XI. A partir de les restes trobades es pot dividir l'espai en dos sectors: el medieval, situat a la zona que ocupava la plaça i el d'època moderna, que es situava a l'espai ocupat per l'antiga rectoria. En el sector medieval s'hi va documentar 4 tombes antropomorfes (tres tombes infantils i l'altra d'un adult), del segle IX i sobretot dels segles X-XI, que confirmen l'existència de l'església en època romànica i fins i tot preromànica. També hi havia 2 sitges i 2 cubetes utilitzades durant els segles XI-XIII, compartint l'espai amb les tombes, fet que indica que era l'espai d'una sagrera. A més es van documentar una sèrie de fonamentacions i diferents objectes situats entorn els segles XIV-XV. Per tant, el sector medieval primerament tindria un ús com a cementiri i en un moment posterior, i en part al mateix temps, l'ús compartit com espai d'emmagatzematge durant el període de vigència de les sagreres. També es va documentar un conjunt format per les restes de 7 fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligats amb fang, que podrien ser dels segles XIV-XV. Estaven mal conservades i situades per sota dels nivells de circulació. En el sector modern s'hi va localitzar ossos humans sense connexió anatòmica i 3 inhumacions d'un individu adult i dos infants. Posteriorment hauria estat convertit en un hort pertanyent a la masia de Can Iglesia. En aquesta etapa segurament es va passar a enterrar als àmbits A i B, fins que a mitjans del segle XVIII, es va construir el vas comú a la capella de Sant Crist. Aquests àmbits van ser construïts entre el 1703 i 1762 i consistia en una petita edificació per donar seguretat al temple davant els robatoris. Poc després, el 1762, es va ampliar l'església i possiblement també és quan es construí la rectoria. Es van documentar restes de cinc fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligades amb una gran quantitat de morter de calç. També es va localitzar una llosa gravada en una de les cares que hauria servit com a joc de tauler, dues monedes de Jaume I, ceràmica i diversos objectes religiosos provinents del cementiri modern. | 41.4118000,1.9703900 | 413949 | 4584984 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 43396 | Sant Joan del Pla o de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-pla-o-de-lerm | AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 12, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 10. AAVV (2011): 'Donació de l'ermita de Sant Joan del Pla', La Veu, núm. 31, p. 21. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. BORDONS i SERRA, Joaquim (1999): 'Sant Joan del Pla, l'ermita romànica de la Palma, és notícia', Revista Muntanya, núm. 822, abril 1999. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 80-82. BURÓN, Vicenç (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. ESTEVES, Albert (1995): Cervelló i la Palma. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'estudis i Divulgació del Patrimoni. p. 16. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de la Palma de Cervelló', Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat. p. 394-405. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de La Palma de Cervelló', Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vol. XX, El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. p.349-350. PIERA, L. (1993): 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries, núm. 48-50, II. Barcelona. VILA, Josep M. (2000): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'església de Sant Joan del Pla. La Palma, Baix Llobregat. Març–juny 1997, desembre 1998. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 2629. VILA, J.M. (2003): 'Excavació arqueològica a l'església de Sant Joan del Pla (La Palma, Baix Llobregat)'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Sant Cugat del Vallès: ACRAM, 2003. Vol. II. p.591-597. | Bona part del terra de la nau va ser aixecat durant la intervenció arqueològica i no hi ha hagut actuacions posteriors per adecentar l'espai. | Jaciment situat en el subsòl de la capella romànica de Sant Joan del Pla i terrenys adjacents, excavat durant els anys 1997-1998. Actualment encara són visibles les estructures que la intervenció arqueològica va deixar al descobert, bàsicament sitges i dipòsits excavats al subsòl natural ja que no s'ha fet un paviment nou després de l'excavació arqueològica. La intervenció arqueològica proporcionà l'establiment d'una seqüència de l'evolució històrica del jaciment: FASE 0: Època romana Amb materials constructiu (tègula, ímbrex) o d'emmagatzematge (dòlia), així com alguns fragments de ceràmica comuna i àmfora que ens fan evident l'existència d'algun tipus d'ocupació. d'altra banda, a l'interior de l'església es documentaren d'una sèrie de fons de sitja força arrasats que van ser atribuïts aquesta fase primitiva. El més probable és que es tracti d'algun tipus de nucli d'explotació agrícola que aprofitaria per a la seva activitat les bones condicions que ofereix la plana que posteriorment donarà renom a l'església. FASE I (Segle XI): Construcció de l'església Per la tipologia de l'edificació i, sobretot, per la documentació, sabem que la construcció de la capella ha de ser datada al segle XI. Correspon a aquest moment constructiu, a part de l'edifici en si, el gran forat quadrangular situat al centre de l'absis, interpretat com un dipòsit per l'aigua que es requeria per a la fabricació de calç i altre necessitats de l'obra. El paviment de la nau es trobava uns 50 cm per sota del marxapeu interior de l'església, desnivell que es salvava mitjançant dos graons. El terra estava format pel mateix substrat natural retallat i anivellat a les parts més baixes mitjançant la pròpia roca disgregada que, un cop compactada per l'ús, va generar un paviment de terra trepitjada que apareix en les parts més baixes i que actuava, juntament amb la roca rebaixada (aquesta en les parts altes), com a sòl d'utilització de la nau de l'església en aquesta primera fase romànica. l'organització del pla de la nau es completava amb un banc de pedra adossat als murs perimetrals a tota la zona (aquesta bancada, més baixa i dividida en dos, servia d'escala d'accés a la nau a l'alçada de la porta). A l'inici del terç oriental de la nau es documentava un graó en part retallat a la roca i en part construït amb pedra. A uns 60 cm a l'est l'excavació va detectar la presència molt arrasada del que podrien haver estat altres dos graons que servirien per aixecar el nivell del presbiteri fins assolir la cota final de la plataforma. FASE II (Segles XI-XVII): Utilització Als primers temps es van obrir una sèrie de sitges en l'interior de la nau per tal d'emmagatzemar-hi bé el delme i altres censos que l'església devia rebre. Aquestes sitges acostumen a estar en funcionament sobretot entre els segles XI i XIII, iniciant-se un procés gradual d'abandonament i colmatació progressiva que dura fins al segle XVI. Les sitges presenten planta circular i secció globular o piriforme, amb profunditats que oscil·len entre els 1,4 m de les més petites i els 2,2 de la més grans. Algunes d'elles encara conserven part de l'estructura que servia per tancar-les i que consistia en un marc de lloses de llicorella que deixava un espai quadrat central en el que encaixava una gran llosa de llicorella que feia les funcions de tapadora. l'amortització final d'aquestes sitges, realitzada a mitjan segle XVI es produí per la construcció d'un nou paviment a l'església. Pel que fa a l'entorn de la capella devia anar creixent a la banda oriental i septentrional una necròpolis que s'estenia fins a uns 5 m de l'edifici. FASE III (Finals s. XVII – principis XVIII): Reforma barroca En aquest moment cronològic, aproximadament, es produeix la gran transformació de la capella de Sant Joan. l'únic element que dóna cronologia és un ardit de Felip IV encunyat a Barcelona el 1654 i que va aparèixer en un dels estrats de rebliment de la nau previs a la col·locació d'un paviment de rajoles. | 08905-33 | Pla de Sant Joan | l'any 1993 Ll. Piera publicà la troballa de ceràmica ibèrica i romana a la rodalia de la capella de Sant Joan de la Palma o del Pla. L'any 1988, els propietaris de l'església van promoure un projecte de restauració i consolidació, per bé que va restat aturat posteriorment. Entre els anys 1997-1998 es va dur a terme una intervenció arqueològica en la què es va excavar en extensió l'interior de l'edifici, així com també va estudiar de l'evolució arquitectònica del mateix, incloent la lectura dels paraments i de la coberta, tot plegat a l'espera de l'execució d'un projecte de restauració que va ser encarregat pel senyor Llopart a l'arquitecte Enric Solsona. Com acostuma a passar amb aquestes petites capelles rurals, l'església de Sant Joan del Pla degué anar perdent durant el segle XIX bona part del culte que es devia abandonar definitivament en algun moment imprecís de finals d'aquell segle o començament del XX. Segurament en el segle XIX es degué produir l'anivellament i aterrassament de tota la part situada al nord i est de l'edifici per tal de transformar-la en zona de conreu, juntament amb tot l'entorn immediat del temple. l'església, tot i que abandonada, plena de bardissa i sense el cor elevat, es va mantenir relativament intacta fins a la dècada de 1980 del segle XX, moment en que es va iniciar el procés definitiu de degradació accelerat a partir d'inicis la dècada de 1990 per l'enderrocament de la part superior de la porta romànica i la progressiva caiguda de la paret superior i de la volta. Aquest procés es va aturar a partir de 1997 amb l'inici dels treballs de consolidació. | 41.4061100,1.9787500 | 414640 | 4584344 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | Inexistent | Romà|Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | (Cont. Història): d'altra banda, l'aspecte que sembla que va tenir l'església un cop finalitzades les reformes és molt similar al de moltes de les esglésies rurals catalanes en les que es documenten transformacions barroques que habitualment es realitzen entre finals del segle XVII i el primer terç del segle XVIII. La combinació d'aquests dos elements cronològics coincidents ha portat a defensar la teoria que l'església de Sant Joan del Pla, que devia haver mantingut sense canvis l'aspecte original del segle XI, va patir en època barroca una sèrie de transformacions per tal d'adequar el seu aspecte als gustos i necessitats de l'època. La transformació més important que va patir l'església en aquest moment està relacionada amb el canvi d'accés a l'interior del temple i també, per tant, en la paret de la façana. Així, es va clausurar la porta romànica de la façana meridional i es va obrir un accés nou al centre de la paret oest. La transformació d'aquest mur en façana va provocar la construcció del coronament que perfilava un acabament arrodonit per aquesta paret, molt en consonància amb els gustos de l'època.l'interior de l'església també va patir importants reformes. La més important va ser sens dubte la desaparició del desnivell existent entre el presbiteri i la nau. Per tal d'aconseguir aquest propòsit es van dur a terme dues accions paral·leles. Per una banda es va arrasar la totalitat d'estructures antigues del presbiteri fins a nivell del primer graó. Pel que fa a la nau, en primer lloc es van escapçar les bancades laterals fins assolir la mateixa cota deixada a l'antic presbiteri. Al centre de la nau es van abocar terres i runa sobre les restes dels paviments anteriors fins assolir la mateixa cota. Un cop anivellada la totalitat de l'església es va col·locar el nou altar de pedra adossat al mur de l'absis i es va pavimentar la nau mitjançant l'enrajolat anteriorment esmentat. Al mateix temps es va tapiar la part exterior de la finestra de l'absis i es va reduir la part interior mitjançant un muret per tal de transformar-la en una fornícula on col·locar la imatge del sant. l'altre element nou incorporat en aquesta fase és el cor elevat que es va construir sobre el terç occidental de la nau. Aquesta estructura, recolzada sobre bigues de fusta i amb una barana exterior disposava de bancs de fusta adossats a la paret en la part occidental i septentrional. s'hi accedia per una porta rectangular oberta al mur meridional, una mica per sobre i a l'oest de l'antiga porta romànica en aquell moment tapiada. l'accés a la porta es realitzava mitjançant una escala de pedra adossada al mur meridional i al tapiat de la porta romànica. d'aquesta escala només se'n conserva part del basament.FASE IV (Finals s. XVII – principis XVIII – s. XIX): Utilitzaciól'aspecte de la capella no degué canviar gaire en els segles posteriors a la seva transformació barroca i de fet no s'han detectat arqueològicament elements atribuïbles de manera clara a aquesta fase més enllà d'alguns retalls a les parets oberts a l'arrebossat i que evidencien utilitzacions de funcionalitat indeterminada i sempre molt poc importants. També corresponen a aquest moment constructiu petites modificacions en l'organització de l'àrea immediata a l'altar. FASE V (Segle XX): Abandonament i destrucció | 83|85|92|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 74983 | Carbonera de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonera-de-passavets | Només es conserven els vestigis del rotlle i d'un petit mur | Plaça carbonera situada a Passavets, a la zona de bosc mixt d'avets i faigs, molt pròxima a l'avetosa, a pocs metres de l'Abraçada, i a l'esquerra del camí. La plaça ocupa un petit espai al descobert, el rotlle de sitja, que fa aproximadament uns 10 m de llargada i uns 5 m d'amplada, en un petit planell superior al camí. El rotlle de sitja era on es plantava la pila de carboner, on s'apilava la llenya i es tapava amb terra. En aquest espai s'han dipositat els diversos nivells de carbons procedents de la combustió de les piles. Hi ha un petit mur, fet de pedra local d'esquist sense relligar, d'aproximadament 1 m d'alçada i 7 m de llargada. | 08081-107 | Passavets | l'activitat de transformar la fusta en carbó mitjançant una lenta combustió és documenta des de temps remots. Era un ofici de caire temporal, que servia com a complement de les tasques agrícoles o altres activitats estacionals. | 41.7787100,2.4477300 | 454104 | 4625354 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74983-foto-08081-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 81732 | Nadala de la Fia-faia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nadala-de-la-fia-faia | XXI | El 2016 es va estrenar la Nadal de la Fia-faia, obra de Màrius Puig (Terrassa) que ha escrit la lletra de la cançó i que forma part del duet de guitarres Entrecordes junt a Joan Argemí. Aquest Nadala parla de la flor blanca, una herba que neix als marges més esquerps i que acaba trenada per a confeccionar les faies; la tornada afegeix el càntic tradicional: Fia-faia avui un infant ha nascut a la palla. Està inspirada en la festa tradicional i es va tocar a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola, i constitueix un element més de la festa. | 08903-218 | Sant Julià de Cerdanyola | http://tvbergueda.alacarta.cat/informatiu/capitol/baga-estrena-la-nadala-de-la-fia-faia | 42.2236900,1.8928300 | 408628 | 4675206 | 2016 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Imatge de l'estrena a l'església parroquial de Sant Julià de Cerdanyola. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 54765 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu | FERRER, Llorenç (1988-1990). 'Carrer de la Creu'. Col·leccionable d'història a A més a més: revista de Navarcles. | XIX-XX | Aquest carrer fou originat en el moment de la construcció de la carretera de Talamanca, al final del segle XIX, i el seu traçat s'adapta al pas de la carretera. Per l'orografia del terreny, el rengle de cases a la banda de ponent ha quedat a un nivell més alt. Hi predomina un tipus de casa de tipologia popular característica del final del segle XIX i principi del XX. La majoria són cases unifamiliars, per exemples les número 6, 4, 8, 10 i 24. Algunes són edificacions més grans: números 14, 16, 20 i 22. Altres presenten un estil més decoratiu: números 26 i 5. | 08140-76 | Nucli urbà | el 24 d'agost de 1890 es van fer diverses sol·licituds a l'Ajuntament per construir edificis en el camí veïnal que anava cap a Mura. El nom del carrer ve per l'existència d'una creu que popularment s'anomenava la Creueta. L'any 1905 va adoptar oficialment el nom del carrer de la Creu, canviat durant el període republicà per Avinguda 14 d'abril (data de la proclamació de la República) i recuperat després de la Guerra. | 41.7510800,1.9044900 | 408919 | 4622719 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54765-foto-08140-76-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 69890 | Can Llantet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llantet | AADD (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. AADD (1998). 'Americanos' 'indianos'. Arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià). Segles XVIII-XX. Biblioteca Museu Balaguer. Vilanova i la Geltrú. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8128 | XX | Ben conservada | Casa de planta quadrangular de prop de 18,5 m de llarg per 10,5 m d'ampla situada aproximadament al centre d'una parcel·la enjardinada de prop de 2300 m2 que dóna a tres carrers (Raval, Bessons i Travessera de Bessons). L'edifici consta d'una sola planta, amb teulada a quatre aigües. L'accés es fa pel nord-est, a través d'un atri davant de la porta principal amb quatre columnes toscanes -molt semblants a les de l'església de Sant Genís- , balustrada davantera i escala d'accés de quatre graons. Les dues façanes laterals tenen tres finestres i un balconet cadascuna, amb llinda, motllures, trencaaigües i jardineres de ceràmica vidriada quadriculada blanca i blava. Ràfec de fusta amb mènsules i rajoles vidriades amb sanefes ornamentals de fulles d'acant, envoltant la casa. A la part posterior hi ha una porta i escala de sortida i l'afegit més recent a un lateral amb terrat, galeria de primer pis i uns baixos utilitzats com garatge. | 08288-7 | Carrer del Raval núm. 82 | americano' era fill de cal 'Llanto', nom pel qual es coneixerien els propietaris del castell dels Peguera (vegeu fitxa 6), que llavors eren de cognom Bruna. D'aquí que la casa es conegués com a vil·la Bruna o cal Llantet (diminutiu que definiria la casa del fill de cal Llanto). Després de la guerra Civil la casa es va estar llogant com a casa d'estiueig, ja que Torrelles era força apreciada per a estades de salut amb motiu de les seves aigües. Van ser els propietaris actuals, que ho són des de l'any 1969, que la van rebatejar amb el nom de 'vil·la Verge Bruna', i durant uns anys es va fer constar així a la façana principal. | 41.3862300,1.5742300 | 380792 | 4582614 | 1923 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69890-foto-08288-7-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Desconegut | També coneguda com vil·la Verge Bruna. La informació històrica sobre la casa ha estat proporcionada pel senyor Joan Solé Bordes, fill dels propietaris. | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||
| 78787 | Tapa de sarcòfag medieval cavaller de Puig-reig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapa-de-sarcofag-medieval-cavaller-de-puig-reig | R. SERRA. 'Aproximació a la historia de Puig-reig', Manresa 1982 XAVIER SITJES I MOLINS: Sarcofags gotics amb la imatge del difunt, a L'Erol VIGUÉ, J. (1985). Catalunya Romànica. XII.El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIV | Es conserva a l'Espai d'Interpretació del Museu Comarcal de Berga | Tapa d'ossera amb la imatge del mort, un cavaller, és la que es conserva a l'Espai d'Interpretació del Museu de Berga, i que procedeix de l'església romànica de Sant Martí de Puig-reig, on estigué encastada en posició vertical durant molts anys al parament fora del mur de migdia de I'església. Originàriament degué ser I'arcosoli gòtic, fa anys desaparegut, que hi hagué arrambat a la façana de ponent del temple romànic, arcada que es pot veure en una fotografia de principis de segle, publicada per C.A.Torras l'any 1905. Aquesta tapa d'urna amb la imatge en relleu d'un cavaller ajagut, presenta una lIeu inclinació cap al costat esquerre d'aquest, a fi de poder ser més ben vista per qui la volgués contemplar, la qual cosa indica que I'ossera anava arrambada a la paret. El cavaller jau amb les mans sobre el pit, ajuntades, en actitud orant; e l cap li descansa sobre un coixí guarnit amb borles i els peus, en un gos amb collar de picarols i que mossega la punta de I'espasa del seu amo. Aquest duu una sobrevesta de manegues curtes i amb faldó obert per davant, per no fer nosa en cavalcar. I a sota, una cota de malles curta fins als genolls; a les mans, guantelets. I a les cames, gamberes decorades amb un rengle de losanges a I'aresta . El cap el té descobert i duu una cabellera no gaire llarga. Penjant de la cintura, a esquerra hi té l'espasa, de pom rodó i creu recta, i a la dreta , el punyal. | 08175-85 | Espai d'Intererpretació de Berga, Plaza de Doctor Saló, 6, 08600-Berga 08600 Berga | a imatge no es pot identificar amb el famós Guillem de Bergueda, el trobador que en el seu testament va afavorir els templers, lIegant-los el castell de Puig-reig, entre altres béns, per què entre la mort de GuilIem i la construcció del sarcòfeg hi ha massa anys de diferencia. També cal descartar que el cavaller fos un templer o un hospitaler, ja que no duu cap creu al pitó Xavier Sitjes veu en I'escudet que hi ha al pom de I'espasa, un senyal d'una o dues faixes, ara bastant esborrades per I'erosió de la pedra, pero que en fotografies antigues s'aprecien millor, seria I'escut deis Sescomes, important família ben arrelada en el terme i un membre de la qual, Pere Sescomes, que es titulava senyor de Puig-reig I'any 1324, era persona prou adinerada per haver encarregat als seus hereus la construcció del monument, o que aquests se I'haguessin empres per prescripció del difunt o sense. Arran de les obres de restauració de l'església romànica de Sant Martí, la tapa del sarcòfeg fou desmuntada i traslladada al Museu de Berga. | 41.9740300,1.8789700 | 407121 | 4647501 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78787-foto-08175-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78787-foto-08175-85-2.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 82937 | Resclosa i captació d'aigues de la central Manresana a la font del Violí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-captacio-daigues-de-la-central-manresana-a-la-font-del-violi | ARROYO HUGUET , MERCEDES( 2009). 'Estratègies empresarials pioneres. L'electricitat al Berguedà 1901-1964' a Erol. Revista cultural del Berguedà. P. 28-35. ARROYO, HUGUET M (2012).'De las fábricas de luz' a la creación del sistema. La oragnixación regional de fuerzas hidreolectricas del Segre, 1020-1952. Simposio internacional. Globalización, iinnovación y construcción de redes técnicas urbanas de américa y Europa. 1890-1930. Universitat de Barcelona .FREIXES PERICH, A (2013). Les fonts del Bastereny i l'origen del riu Llobregat, la seva capçalera i l'embassament de la Baells. Verssió PDF. | XX | Encara s'utilitza com a tal | Captació de l'aigua potable de la vila de Bagà la qual és aprofitada també per a captar les aigues . Correspon amb una surgència d'aigues natural propiciada per l'orografia càrstica del terreny d'un eqüifer natural i subterrani que aflora en superfície a les Fonts de l'Adou com a punt més elevat, el bullidor de Sant Esteve com a punt mitjà i la font del violí com a darrer lloc. La captació de la canal és en forma de resclosa de ciment pòrtland que estanca l'aigua del Bastereny i la deriva per mitjà d'una tuberia a la vila de Bagà i també a través del canal que alimenta la central hidroelèctrica del 'Pendís' denominada 'la Manresana' i situada a pocs Km de la vila de Bagà. Resulta ser una ampliació del canal inicial de la central de Bagà amb resclosa a Sant Joan per recollir les aigues del torrent del forat 'del Pendís' i de l'eqüífer subterràni. El tram inicial des de la captació fins a Cal Cerdanyola transcore de forma subterrània dins d'un túnel i mitjançant un aqüeducte volat a la vall del torrent del Forat. El canal té una longitud d'uns 10 Km fina arribar a la central homònima. Té una amplada de 2 metres i una profunditat de 3. Encara està en ús.La resclosa té una alçada de 10,5 metres i una notable amplada. | 08093-27 | A la font del violí .(Ajuntament de la vila de Bagà. Plaça de Catalunya, 7 bis) | a captació de l'aigua potable va ser construïda els anys setanta per abastir la població de la vila de Bagà que fins aleshores s'havia nodrit de l'aigua procedent del riu Greixa a la zona coneguda com a 'rigoreixer'. La font del violí forma part del mateix carst que té com a sortida més alta, la denominada Font Tordera a uns 2465 m al costat del cim del Comabona (TM. De Gisclareny) i com a surgència més baixa el bullidor de Sant Esteve amb un cabal de 5 m 3 i considernat-se com un sistema càrstic que aporta grans reserves d'aigua (uns 11 hm 3 de reserva dinàmica dek 50 hm 3 del total) degut a que es troba situat a les capes més profundes del mantell del Cadí. Aquesta abundància de cabal va propiciar que abans de la guerra civil de 1936 es construïs una central hidoelèctrica denominada 'del Pendís' la qual no es va poder posar en funcionament fins als anys' 50. L'empresa que la va posar en funcionament va ser la CAME (Companyia Anonima Manresana de Electricidad) fundada el 1910 per tres socis (Magí Gallifa i Gomis, Angel Ferré i Grané i Lluís Vila i Miralles) i dels que el 1950 només n'hi havia dos. La central de Bagà, projectada el 1913 i construïda el 1915 aprofitant un salt del Bastereny situat a prop de Sant Joan comptava inicialment amb una potència de 465 KV i es preveia construïr aigües avall de la presa que tenia una alçada de 13m. La maquinària emprada era la dels germans Chalaux que també es va utilitzar en moltes altres centrals. Cap el 1920 la Societat Manresana va créixer degurt al capital dels gernans Joaquim i Enric Gomis Cornet els quals es van convertir en el principals inversors ja que la seva família havia iniciat els experiments en fabricar llum a la colònia Gomis. La seva tècnica es basava en la compra de salts d'aigüa poc rendibles a preus molt baixos i donar-los rendiment a partir de noves inversions. Si el salt no rendia es deixava tal i com estava, però si succeïa el contrari, aleshores es feia un nombre elevat d'inversions per a poder-ne treure el màxim de rendiment possible i es creava una empresa específica que la pogués gestionar. Així si el negoci no rutllava no afectava a la resta de patrimoni i de negocis que la família posseïa. Aquest mecanisme de producció va provocar que moltes centrals de la Catalunya central, especialment el Bages, el Berguedà i també al Segre. En el cas de Bagà quant els germans Gomis la van adquirir, ja estava en funcionament i en van projectar algunes millores com la de donar més alçada a la presa del Bastereny. Aquesta actuació va ser concedida per l'enginyer Ramon Alsina Rodergas i signats per Narcís Amigó. El fet que no recaigués la concessió a cap dels Gomis, propietaris de la CAME era degut a que per gaudir d'una concessió d'aigua s'havia de tenir el títol d'enginyer, cosa que no va poder ser fins el 1946 quany un dels fills ; Enric Gomis i Parera, adquirí el títol d'enginyer. Cap els anys '50 a l'empresa s'hi afegí un tercer enginyer; Luís Maria Cascante i Portabella que es va convertir en el principal motor de la 'Productora y distribuidora de Electricidad' a les comarques del Bages i del Berguedà. Per tal d'augmentar la producció de llum calia tenir un major cabal al riu, fet que a vegades el Bastereny podia baixar més sec. En conseqüència es van projectar pantans i embassaments i el 1946, l'enginyer de camins va fer derivar les aigues del riu de Greixa a la mateixa central. Tot i així entre els 1951 al 53 la producció de KW/hora va minvar progressivament i això va fer plantejar incorporar nous cursos d'aigua com seria el torrent del Pendís per a millorar i incrementar el cabal. El 1958 la central de Bagà disposava d'una turbina tipus francis de 700 CV. Un alternador per a corrent alterna trifàssica AEG de 640 kV a 6000 V i un transformador de 640 kVA de potència. Cascante i Portabella va aconseguir millorar les negociacions per a la compra d'uns terrenys a la zona del Puig per a construïr la presa de la nova central 'del pendís' situada al costat mateix de la central de Bagà amb una reclosa més alta i amb un salt de més de 95 metres. Així doncs mentre que la central de Bagà tenia un salt de 13 metres i un cabal de 2800 l per segon, la nova central del Pendís incorporava 1500 l per segon amb un sal brut de 101,5 metres i una potència de 1140 CV. A més aques nou salt es considerava de 'absoluta necesidad nacional'. Cascante que va portar a terme totes les negociacions per construïr aquest nou dalt justificxava la conveniència de 'derribar o expropiar' el molino del Puig situat a 80m, cosa que no va poder ser possible i en el seu lloc es va construïr un mur que evités que l'aigua anés al molí. L'expropiació amb els terrenys per on havia de passar la sèquia va ser dificil i llarga però al final es va poder portar a terme. El 1957 s'inaugurava la nova central del Pendís al costat de la central de Bagà i en reforçava la producció d'electricitat. Tenia una turbina de 1925 CV que el 1980 va ser ampliada amb una de més potent. L'empresa dels Gomis a la dècada dels '50 va decidir invertir en altres salts més cabalosos al vessant del Segre degut a que el cabal de la central del Pendís no era regular i cap el 1988 les estructures elècrtiques dels Gomis van passar a FECSA llevat de la de Bagà que va continuar com a autònoma i petita empresa sota el nom de 'Hidrodata' i la qual encara avui funciona com a tal. | 42.2680900,1.8127500 | 402088 | 4680225 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82937-foto-08093-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82937-foto-08093-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Atès que correspon amb la surgència més baixa del mateix eqüífer que surt per les fonts del Bastareny i del 'Bullidor de Sant Esteve' fa que no s'assequi mai i la vila de Bagà l'aprofiti com a captació per a nodrir-se de la seva aigua potable. Va ser construït a mitjans del anys setanta quant va substituir l'antiga conducció o 'aigua vella' que procedia del torrent de Rigoreixer. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 78799 | Màquina de vapor de Cal Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-cal-vidal | BAYO, Conxa (1995): La màquina de vapor de Cal Vidal: del Vallès al Berguedà, a L'EROL, n. 47 Dossier 'Arqueologia industrial: El tèxtil', berga p. 38-39. | XIX-XX | La maquina de vapor del sistema CorIys, i fabricada a França per l'empresa WEYLER & RICHEMON I'any 1894, va fu cionar fins I'any 1884 fins el 1956 a l'empresa terrasenca 'Hilados y Tintes Soler'. L'empresa WEYLER & RICHEMON tenia I'autorització de Corlys per poder fabri ca r aquest tipus de maquines per tot l' Estat frances. La màquina, amb una potencia de 400 CV, un cilindre horitzontal, un diametre de pistó de 350 mm i un recorregut de 750 mm, té un dàmetre de volant: 2,5 m amb un pes de 8.000 kg i 50-60 reolucions per minut. La pressió del vapor es de 8 kg/cm2 i porta acoblat el condensador de vapor, situat sota mateix del pistó. El ci lindre treballa horitzontalment. La distribució del vapor consta de quatre claus, dues d 'admissió i dues d'escapament, característiques de les maquines amb sistema Corlys. | 08175-97 | Espai de la Fàbrica, Colònia Vidal, 08692-Puig-reig | a Colònia Vidal es una de les colònies tèxtils que es van instal·lar al peu del riu Llobregat durant l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX per a utilitzar la seva aigua com a font d'energia. Va ocupar el darrer espai que quedava lliure entre Navàs i Berga, la zona on es va crear la principal concentració de colònies d'Europa. A partir del moment del tancament de la fàbrica, les noves idees apunten cap una revalorització del patrimoni trobant nous usos a les instal·lacions i així neix un museu que permet explicar com era la vida a la colònies. | 41.9444800,1.8809400 | 407241 | 4644217 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78799-foto-08175-97-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Museu de la Ciencia i de la Tecnica de Catalunya coneixia l'existencia d 'aquesta maquina i y la va adquirir el 1993 a l'empresa 'Hilados y Tintes Soler'; i la va instal·lar en una nau de la colònia Vidal, nau que forma part de l'itinerari de visita del Museu de la Colònia Vidal. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 47413 | Bassa Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-picanyol | Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació. | 08070-155 | Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac | Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber. | 41.8259000,2.1684500 | 430945 | 4630781 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47413-foto-08070-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 68312 | Casa Avel·lí Montenegro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avelli-montenegro | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial preveu el manteniment del volum construït, de la façana i del jardí | Edifici aïllat, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, del qual destaca una estructura que disposa d'una tercera planta, formant una torre, situada a l'angle més septentrional del conjunt. Totes les cobertes estan fetes de teules formant vessants compostes. La parcel·la on s'insereix l'edifici té la forma d'un rectangle, el costat més estret del qual se situa com a frontis del carrer, on es troba la porta d'accés a l'interior, de reixa de ferro i emmarcada per dos pilars d'obra; al més septentrional hi ha una placa de marbre amb la inscripció 'MONTENEGRO' . El joc de volums és una de les característiques de l'edifici. Així, en el frontis del carrer, es disposa d'un volum rectangular, paral·lel al carrer, amb la torre situada a l'angle més septentrional. Darrera d'aquest volum se situa un segon volum, on les façanes laterals disposen d'una balconada a nivell del primer pis, i el ràfec de la teulada té la forma de frontó. L'accés principal a l'interior de l'edifici es realitza mitjançant una escala (adossada a la façana principal) que mena a una petita terrassa escassament elevada del nivell del terreny, de planta semicircular. La barana de l'escala i de la terrassa circular està feta de balustres, els quals suporten un passamà, força ample, de secció rectangular. La porta d'entrada està coberta per una marquesina semicircular, amb força volada, feta amb una estructura de ferro de forja i vidre. La porta i les dues finestres que la flanquegen tenen les llindes en forma d'arc de mig punt que descansen en simples impostes i pilastres. Les tres obertures estan emmarcades per columnes d'estil toscà. Una estructura similar s'observa als paraments de façanes laterals (a nivell dels baixos). Les obertures situades a nivell de la planta pis també disposen d'una llinda en forma d'arc de mig punt que descansa en uns capitells d'ordre jònic suportats per columnes. La planta que sobresurt de la torre de l'angle, disposa d'una triple finestra geminada a cada frontis, amb llinda també en forma d'arc de mig punt, capitells jònics i columnes. La volada de les cobertes és força pronunciada i està decorada amb tot un seguit de mènsules de les mateixes característiques. El revestiment de les façanes està fet a base d'un arrebossat senzill, amb fines incisions verticals i horitzontals que imiten un aparell de carreus de pedra regulars col·locats al trencajunt. | 08270-434 | c/ Roma, 13 | Xavier Turull forma part de l'ampli grup d'arquitectes noucentistes que van treballar a Sitges el primer terç del segle XX, especialment a la urbanització de la zona de Terramar. | 41.2305200,1.7936200 | 398895 | 4565049 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68312-foto-08270-434-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Xavier Turull | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte arquitectònic original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||
| 38098 | Dona Vegetal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dona-vegetal | XX | Escultura feta de bronze de 4 metres d'alçada. És una figura femenina molt esquematitzada. | 08009-83 | Nucli urbà. C. Gran /Ctra.1415 | Xavier Cuenca turat va néixer a Vilanova i la Geltrú l'any 1958. | 41.5608600,2.3990000 | 449886 | 4601195 | 1999 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38098-foto-08009-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38098-foto-08009-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Xavier Cuenca Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 82159 | El Xaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xaro | -RIBA GABARRÓ, Josep (1999): Feudalisme i toponímia a la Pobla de Claramunt, ed. Ajuntament de la Pobla de Claramunt, p. 84. | XX | Al sud del terme municipal de la Pobla de Claramunt, a la part mes septentrional del paratge d'uns 350 metres d'altitud conegut com Pla de la Torre, es localitza el nucli disseminat del Xaró, de molt recent formació, amb una urbanització de cases unifamiliars que ha anat creixent des de fa només uns pocs decennis aglomerada entre els elements patrimonials del Corral de la Farga i la torre del Tio Nelo. La urbanització també ha crescut cap al terme municipal de la Torre de Claramunt, amb el qual limita. La major part dels carrers agafa el seu nom d'espècies botàniques. | 08165-38 | El Xaró | Xaró és un topònim que estaria fent referència a un adjectiu que es refereix a ‘brutícia'. Els seus inicis urbanístics del Xaró cal cercar-los al Corral de la Farga i amb una mica més de posterioritat a la torre del Tio Nelo. Actualment, consta a l'IDESCAT sota la categoria d'urbanització. | 41.5458400,1.6730700 | 389328 | 4600203 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82159-foto-08165-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82159-foto-08165-38-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 74796 | Grafits a les coves del Salnitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-a-les-coves-del-salnitre | SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 4. Les coves del Salnitre, muntanya, Centre Excursionista de Gràcia, 864, p. 24-31. | XVI-XX | Alguns han estat esborrats | A les parets de les coves del Salnitre hi ha diversos grafits incisos i d'altres escrits amb tinta, llapis o carbó. Els més antics es remunten als segles XVI (1511) i XVII (1670); mentre que d'altres són del XIX (1867, 1870) i del XX (1907). Els autors solien anotar el seu nom (García, BellPuig, José Marcó Culilla, etc.) i la data. N'hi ha que són illegibles. | 08069-202 | Coves del Salnitre (muntanya de Montserrat) | Víctor Balaguer, que va venir el 1852, assegurà que n'havia vist un que deia 'Montaño 3 copias, 1789'. Ell l'atribuí a Pere Pau Muntanya que, juntament amb Francesc Remart, va encapçalar un equip de topògrafs que l'any 1790 va mesurar la cavitat i va dibuixar-ne un plànol. També n'hi ha del pintor Claudi Lorenzale, que era parent dels Rogent. Hom creu que quan es van obrir les coves al públic es va fer una neteja de les parets i molts grafits van desaprèixer. | 41.5735800,1.8349100 | 402868 | 4603088 | 08069 | Collbató | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74796-foto-08069-202-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Diversos | Fotografies i arxiu: Lídia Ill | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 52828 | Font de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-sala-0 | FARNIS, Àlex; ROS, Ignasi (2010). Els camins ramaders: la seva dimensió històrica i etnològica, i la seva protecció i valoració. Ponència Jornades Nacionals de Patrimoni Etnològic. 22-23 Nov. Caixa Forum. Obra social de la Caixa. IPEC. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon. (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc Martín. Barcelona. RODRÍGUEZ i LARA , J.L (1999). 'Les fonts de l'Estany', a Programa de Festa Major, Ed. Ajuntament de l'Estany. | XIX | A la boca de la font hi ha unes inscripccions actualment no llegibles. | Font de dos brolls que queden coronats per una pedra carrejada que presenta una llegenda inscrita, de tipografia cal·ligràfica, que emmarca el dibuix d'una patada creu central. El conjunt es localitza a l'esquerra de la Riera de l'Estany. On antigament transcorria el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès a través del Moianès. | 08079-29 | Nord - est del municipi | Vora la font de la Sala hi drenen les aigües de la riera de l'Estany. Quan encara no s'havia fet arribar l'aigua a les cases de dalt al poble de l'Estany, que va ser pels volts de l'any trenta del segle XX, s'anava a rentar a mà a la riba de la riera. El principal lloc per rentar era el safareig públic del Molí del Grau. Quan aquest safareig es trobava ple se seguia aigües avall de la riera, fins a l'indret de la font de la Sala, lloc on també, justament a la font, s'omplien càntirs i gerres per aigua de boca. S'explica que des de bon matí noies i dones del poble de l'Estany sortien de casa, carregades de roba bruta, per més tard tornar-la neta i a punt per estendre a casa. | 41.8790600,2.1150900 | 426575 | 4636727 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52828-foto-08079-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52828-foto-08079-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A la vora de la font de la Sala, es troba la font dels Bous, que havia servit d'abeurador per al bestiar. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6807,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/