Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85164 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. Conté trenta-sis espècimens d'ornitofauna dissecada; dos fòssils de gasteròpodes; i materials arqueològics procedents de la cova del Tradé, Mas d'en Pedro i 'sobre el cementiri de Cubelles', sobre el cementiri. Entre aquest darrer conjunt destaca el coll d'àmfora amb 'titulus pictus' visible a l'exposició permanent | 08074-117 | Vinseum (pl. Jaume I, 5, Vilafranca del Penedès) | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi de Cubelles. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pel període íber o de romanització. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 77|78|79|80|81|83|85|122 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 55905 | Col·lecció d'objectes d'Olivella al Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dolivella-al-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum alberga peces de diferents categories procedents del municipi d'Olivella. Conté setanta-set elements de paleontologia, principalment conquilles, orbitolines, terres i roques amb microfòssils, esquelets fossilitzats d'esponja, coralls, fragments d'ammonits o esquelets d'equínids. Dos elements són de mineralogia, fragments de quars, i noranta-vuit peces d'ornitologia d'una àmplia representació de l'avifauna local. El fons arqueològic conté deu ítems procedents de troballes realitzades per particulars. Destaquen els següents elements: - Fragment d'estri de pedra polida sense datar, de forma circular amb una cara plana i l'altra convexa, fet amb pedra volcànica negra. El seu diàmetre deuria ser de 45 mm. - Dues destrals de pedra polida localitzades en dos sectors propers a Can Montaner identificades com a Can Montaner 1 i 2. La primera fou trobada en una vinya a la dreta del camí que surt de la carretera d'Olivella i va cap a can Montaner, a 100 m de la carretera. Aquesta destral és triangular amb tall lleugerament corb sobre pedra volcànica. La segona destral està fragmentada i es localitzà al camí de can Montaner a santa Susanna, al davant de la balma de can Montaner. Es tracta d'un fragment distal de destral sobre volcànica. - Al cim del Puig Molí, en l'entorn del Castell Vell d'Olivella i l'església es recolliren nombrosos fragments de ceràmica medieval però alguna sembla ser ibèrica grisa. - Materials recollits a la riba dreta de la riera de Begues, gairebé a sobre de la cova de Can Montaner. És de difícil localització. Cova de 15 m dividida en 2 sales. Enrealitzar un sondeig es trobà un sediment polsós entre el que hi havia restes humanes de diversos individus, ceràmica a mà llisa i raspallada, sílex i un botó de petxina piramidal i un fragment molt petit de bronze o coure. - Ossos humans i de fauna i una ascla de sílex. Localitzat en un revolt de la riera de Jafre, aigües amunt dels Masets. Tocant a la riera, a la riba dreta, és visible l'entrada de la cova que es troba a 10 m per sobre de la riera de Jafre. Té una sola galeria amb sediment argilós on són visibles clots de clandestins. | 08148-161 | Plaça Jaume I, 5. 08720 Vilafranca del Penedès | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi d'Olivella. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pels períodes iber i de romanització. | 41.3103900,1.8122200 | 400575 | 4573895 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-02-01 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 78|79|85 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 79163 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-7 | Festa vinculada al vot de poble realitzat a Sant Roc i per tant es celebra al voltant del 16 d'agost. Durant la Festa Major es realitzen activitats diverses pensades per a tots els públics: les sardanes, els concerts, les activitats lúdiques i esportives, el teatre, el castell de focs,etc. | 08097-19 | Al centre del poble | Vinculat al vot de poble i per tant amb relació a alguna epidèmia que va sofrir la població a finals de l'època moderna. | 41.7319400,2.5019100 | 458577 | 4620134 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 79133 | Font Lluny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-lluny | http://www.parcfluvial.com (Camí de les Fonts de Cal Marçal). | XX | La Font Lluny, situada prop de Cal Marçal i del riu Llobregat, destaca per que raja sota una gran paret de pedra, recollin les escurrialles de l'aigua del punt ombrívol on es troba. | 08175-359 | Cal Marçal | Vinculada a les persones que viuen a cal Marçal | 41.9534300,1.8808200 | 407244 | 4645211 | 08175 | Puig-reig | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Forma part de la Ruta les les Fonts, senyalitzada pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat amb la col·laboració de l'Associaicó de Veïns de Cal Marçal. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||||
| 52326 | Can Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vilumara-0 | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XX | L'adequació de la fàbrica com a centre docent (1986-87) ha significat una rehabilitació de les instal·lacions que ha respectat la seva fesomia, adequant només els espais interiors de les naus. | Conjunt fabril rehabilitat actualment com a Institut d'Educació Secundària format per les naus industrials, l'edifici d'oficines, la casa del director i una xemeneia. L'element més destacable és la casa del director, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Es tracta d'una obra amb treball ornamental d'obra vista i on destaquen els respiralls ceràmics amb forma de les papallones de la seda, la imatge de Nostra senyora dels Àngels i el treball de ferro forjat. A banda de la casa, són també força interessants les primitives naus dels telers, amb coberta de dent de serra ('shed') que tenen dues cronologies diferents: 1907 i 1928. A la part última del recinte, al costat de la Farga, està la xemeneia, de base hexagonal i 60 metres d'alçada. També es troba l'altra entrada de la fàbrica, per on passaven les mercaderies i on hi havia una porteria i una bàscula. | 08101-33 | Av. De Josep Tarradellas, 147-169 | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3628400,2.1040800 | 425066 | 4579424 | 1906 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52326-foto-08101-33-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A. Audet Puig | El museu conserva un respirall ceràmic amb forma de papallona de la seda, un tel·ler, fusos i altres materials. El catàleg no protegeix tots els edificis. | 98 | 46 | 1.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 52527 | Teler Vilumara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teler-vilumara | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BOFILL I COROMINAS, Montserrat (1992). Can Vilumara, breu història d'una antiga fàbrica de seda de l'Hospitalet; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 82 (feb. 1992), pp. 14 a 15. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DOMINGUEZ, Manuel; LOPEZ, Concepción; MARTINEZ, Esther; DE PLANELL, Marta (1990). Rutes Urbanes. Descoberta del patrimoni industrial de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet de Llobregat. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. SALA, Joan; AMOROS, Rafael; VILUMARA, Josep M. (1991). La fàbrica de teixits de seda Vilumara a l'Hospitalet del Llobregat; dins: I Jornades d'Arqueologia Industrial (L'Hospitalet de Llobregat), pp. 139 a 147. | XIX | Teler de grans dimensions (170 x 220,5 x 155 cm), procedent de la fàbrica Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. Encara hi són presents els fils de diferents colors i uns fulls on apareixen els torns dels diferents treballadors. Hi ha una tela simulant el procés d'elaboració d'aquesta. Consta de trenta-sis troques. Porta les següents inscripcions: REPRESENTANTE EXCLUSIVE EN ESPANYA: ERNESTO LEONHARDT BARCELONA (costat esquerre, part superior); 5 w 96 (numeració a la part inferior de la màquina); 50 (a la part dreta, a l'altre extrem de la primera inscripció). | 08101-313 | Museu de l'Hospitalet (Carrer de Joan Pallarès, 38 - 08901 - L'Hospitalet de Llobregat) | Vilumara va ser fundada l'any 1676 per Domingo Vilumara, comerciant de sedes de Manresa. Va aprendre a teixir i es va establir a Barcelona. En el claustre de la Catedral podem veure la seva llosa amb una llançadora gravada i un ocell. Seguint el corrent del moment, l'any 1862 es va fundar una caixa financera adjunta a la fàbrica. Aquestes caixes, en créixer, es van convertir en bancs. La Caixa Vilumara va fer la seu en un edifici que ella mateixa construí: és l'actual Museu de Cera de Barcelona'. Les implantacions de grans conjunts fabrils tèxtils a l'Hospitalet tenen una cronologia relativament tardana, situant-se majoritàriament a la primera dècada de 1900. Això ha fet que aquestes grans fàbriques s'inscriguin estilísticament en el corrent arquitectònic modernista, seguit pels propietaris de les indústries per tal de significar i monumentalitzar els seus centres productius. D'aquesta manera els edificis de la fàbrica eren més que el lloc de treball i esdevenien l'ensenya de l'empresa. En el cas de l'antiga fàbrica de teixits de seda Vilumara, la significació venia donada, principalment, per la casa del director situada a l'accés del recinte. | 41.3609700,2.0972800 | 424495 | 4579222 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52527-foto-08101-313-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Data d'ingrés al Museu: 1972 (número de registre: H-2424). | 98 | 52 | 2.2 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 75247 | Vilaseïna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaseina | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. dins revista Ausa, vol X. 1982. | XVIII-XIX | Una part de la teulada es troba aterrada i els murs de tàpia presenten esquerdes. | Vilaseïna es troba situada al sud-est del mas Sant Pau i a l'est dels Felius i la carretera C-17, als peus del petit serrat de Sant Pau. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat a l'oest i diverses estructures adossades al voltant, la major part de les quals en runes. Està bastida amb murs de tàpia, amb parts de maçoneria de pedra a la base i les cantonades. En algunes parts queden restes d'arrebossat. La teulada, parcialment aterrada, és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals. La façana principal, orientada al sud, forma un queixal a causa del volum adossat a l'oest. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta i una finestra, i al primer pis dues finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Les tres façanes restants contenen diverses estructures adossades, la majoria aterrades i algunes finestres emmarcades amb obra vista. Les cantonades de l'edifici a l'extrem nord són d'obra vista. | 08100-142 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | Vilaseïna es troba documentada l'any 992, quan Sunifred, Guindeberga i Bonfil van vendre a Recosind un alou format per cases i terres a l'apèndix del castell de Gurb, a la vil·la de Sesnan. L'any 1324 conta com a mas depenent de la jurisdicció eclesiàstica del monestir de Sant Pere de Caserres. Es torna a trobar documentat en els llistats de cases que pagaven talla a la parròquia de Sant Andreu de Gurb dels anys 1656, 1661, 1719 i 1738. | 41.9805200,2.2446000 | 437420 | 4647889 | 08100 | Gurb | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75247-foto-08100-142-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 56412 | Vilasendra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilasendra | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Restaurada i reformada recentment, i totalment reestructurada interiorment. | Vilasendra, una de les masies més antigues del terme municipal, es troba al sud-est del nucli urbà d'Oristà, en una plataforma elevada a l'est del Puig Cornador, prop de la carretera C-670. Es tracta d'una masia de grans dimensions, de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior i amb murs de càrrega de maçoneria de pedra reajuntats recentment i cantonades diferenciades. La façana principal, orientada al sud, presenta un portal d'arc rebaixat emmarcat amb curtes dovelles a la planta baixa. Al seu costat s'hi obren tres finestres de nova construcció emmarcades amb pedra. Antigament solament hi havia una finestra tapiada. La llinda de la finestra central de la planta baixa té inscrit l'anagrama de Jesucrist IHS amb una creu. Aquesta llinda, segons fonts orals, es trobava a l'interior de la casa, a l'entrada de la cuina. Al primer pis s'hi obren quatre finestres balconeres emmarcades amb pedra. Destaca la finestra situada sobre la portalada, emmarcada amb pedra motllurada i amb un escut de baix relleu molt desgastat a la llinda. La llinda de la finestra de la dreta té una data parcialment llegible: 16?9. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra. Sols una d'elles conserva l'ampit original. Davant la façana s'hi allarguen, perpendicularment, les antigues quadres reconvertides en una gran sala. La façana oest s'hi observen dues finestres emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra, una al primer pis i una al segon. A la planta baixa s'hi està reconstruint un antic cobert adossat, reformat completament. La façana nord hi ha un pou de planta quadrada cobert amb barbacana de doble vessant. A la planta baixa hi ha una espitllera i tres finestres emmarcades amb pedra. Al primer pis hi ha una finestra balconera central, emmarcada amb pedra bisellada i amb la data de 1788 inscrita a la llinda. La finestra que es troba a la seva esquerra està emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat, i les dues de la seva dreta estan emmarcades amb pedra treballada, una de les quals amb motllures. A les golfes s'hi obren dues finestres de menors dimensions emmarcades amb ampit, brancals i llinda de pedra treballada. A la façana est s'hi annexen dos cossos; un correspon a l'antiga tina de vi amb una petita terrassa a la part superior coberta amb teulada d'una vessant; l'altre cos té teulada de doble vessant i s'hi obren sis finestres, cinc de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una amb ampit motllurat. | 08151-20 | Sector sud del terme municipal | Vilasendra apareix documentada com alou de Sendred o Vilasendre al 943 i com alou dels fills de Sendred al 1034. Torna a aparèixer amb el fogatge de 1553, fet precisament per un tal Pere Espinal o Spinalp que s'estava al mas Vilasendra. L'edificació actual, però, data probablement del segle XVII, amb reformes i ampliacions posteriors. | 41.9220600,2.0812800 | 423821 | 4641531 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56412-foto-08151-20-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La masia conserva elements originals d'un forn de pa, celler, premsa de vi, etc. Tot i que han estat desvinculats de l'emplaçament original a causa de la reestructuració de l'interior.La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 56433 | Vilarubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilarubi | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | Vilarubí és una masia situada en un punt elevat entre el pas del riu Bassí i el del torrent Merdinyol, al nord de Pahonellas i a l'oest de la Cirera, al sector nord-oest del terme municipal. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions, formada per un volum central fruit de diverses ampliacions i diverses estructures adossades a l'est. El volum principal, de planta baixa, primer pis i en la part central golfes, està construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb morter, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur de càrrega, i emmarcant les obertures. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, presenta un contrafort que la reforça a la part esquerra. A la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt emmarcat amb grans dovelles treballades i dues finestres a la dreta alineades verticalment, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra, de forma apaïsada, emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. Al primer pis s'hi observa una finestra emmarcada amb maó a l'extrem esquerre i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada i molt decorades al primer pis. La finestra que es troba sobre el portal adovellat és la que té una decoració més rica, amb un guardapols profusament motllurat, als extrems del qual hi ha esculpits en relleu dos rostres humans, el de la dreta masculí i el de l'esquerra femení. En la part central del guardapols encara hi ha una altra figura esculpida, es tracta d'un angelet representat a través d'una petita cara envoltada d'ales. L'altra finestra, a la dreta, té una decoració geomètrica a la llinda actualment molt erosionada, formada per un element geomètric circular a la part central del que en sobresurten decoracions lobulades, formant un dibuix que podria recordar a una flor. La façana est té una estructura amb teulada de doble vessant adossada. A la part visible de la façana hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada a mode d'espitllera a la planta baixa, quatre finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada, una altra amb maó, una amb pedra treballada i la última amb monòlits de pedra treballada, i una finestra emmarcada amb pedra treballada a les golfes. La façana nord presenta, a nivell de planta baixa, quatre obertures molt petites, pràcticament forats entre carreus, i dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta. Adossat a aquesta façana hi ha les restes del que podria haver estat la tina de vi de la masia. Es tracta d'una estructura de planta quadrada, de la que es conserven uns 50 centímetres d'alçada, amb un gran forat circular a l'interior, delimitat amb carreus treballats. A la façana oest hi destaca una gran balconada reformada sustentada amb dos pilars de pedra i dos contraforts adossats al mur de càrrega. A la planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra reformada i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a mode d'espitllera. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada, una emmarcada amb pedra bisellada i un portal emmarcat amb pedra motllurada que dóna accés al balcó. La masia queda envoltada actualment per un mur de pedra modern, que conserva un tram original al sud de la casa, coronat amb lloses treballades acabades triangularment. Resulta destacable també l'estructura que hi ha a la cantonada sud-oest d'aquest pati tancat. Es tracta d'una estructura bastida amb murs de maçoneria de pedra amb dos accessos, un de lateral emmarcat amb pedra bisellada i el frontal, d'arc rebaixat, emmarcat amb pedra treballada. | 08151-41 | Sector nord-oest del terme municipal | Vilarubí apareix documentada en el fogatge de 1553 fet per Pere Espinal, del mas Vilasendre, on es reflectien els principals caps de cases, entre els quals es hi ha en Vilarovís. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens molt anteriors. | 41.9723300,2.0344300 | 419999 | 4647155 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56433-foto-08151-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 56469 | Vilargonter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilargonter | MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès. Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006. | XVII | Actualment s'està restaurant la teulada. | Vilargonter es troba situada en una esplanada orientada a l'est sobre el curs de la riera Lluçanès a l'extrem nord del terme municipal. Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum principal i diversos cossos adossats fruit de les ampliacions al llarg del temps. És un edifici de planta rectangular formada per planta baixa, un pis i golfes amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. Els murs estan construïts amb maçoneria de pedra irregular i cantonades diferenciades amb carreus de majors dimensions. La façana principal, orientada a l'est, està arrebossada i presenta algunes parts escrostonades. Domina un portal d'arc de mig punt adovellat a la planta baixa i dues finestres emmarcades amb ampit motllurat i brancals i llinda de pedra bisellada al primer pis. A les golfes s'obren dues finestres de menors dimensions, una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada i l'altra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A la resta de la façana s'hi obren diverses finestres reformades o de moderna obertura. A la dreta s'hi adossa un cos construït amb maçoneria de pedra on hi ha un portal emmarcat amb brancals i llinda de pedra treballada. La façana nord està dominada per un cobert adossat. Hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra a la planta baixa i una finestra emmarcada amb brancals i llinda bisellada i ampit motllurat. La façana oest presenta una eixida que sobresurt perpendicularment al centre, sustentada amb pilars de pedra, coberta amb teulada d'una sola vessant i amb un accés emmarcat amb pedra bisellada. A l'esquerra de l'eixida s'hi adossa un pou o cisterna. La planta baixa presenta dues obertures, al primer pis dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de l'esquerra amb ampit motllurat. A les golfes s'hi obren quatre finestres de menors dimensions, tres de les quals emmarcades amb monòlits de pedra treballada i una emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. La façana sud està dominada per un cos d'obra adossat que forma un porxo amb teulada d'una sola vessant i amb un portal d'accés emmarcat amb pedra bisellada. Uns metres davant la façana principal hi ha la pallissa formada per planta rectangular, teulada de doble vessant amb aigües laterals i amb bigues i llates de fusta velles. Està construïda amb maçoneria de pedra i tapia arrebossats i parcialment escrostonats i presenta les cantonades diferenciades amb pedres de majors dimensions. La pallissa consta de dos nivells. Al nivell inferior hi ha una gran arcada emmarcada amb pedra i a l'esquerra pugen unes escales cap al nivell superior on hi ha una porta d'accés i una obertura estreta i allargada a l'esquerra. | 08151-77 | Sector nord del terme municipal | Vilargonter es troba documentada des de l'any 1346, tot i que pel seu topònim podria tenir uns orígens anteriors. L'edificació actual data probablement del segle XVII. | 41.9836600,2.0603400 | 422159 | 4648389 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56469-foto-08151-77-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La tercera imatge s'ha extret del fons fotogràfic municipal d'Oristà. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 65599 | Vilaporta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilaporta | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol). | XIX | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, primer pis i golfes. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia. Les obertures són de disposició regular, majoritàriament de pedra treballada. Presenta un cos annex adossat de planta baixa i pis. Conté una estada i una capella particular. Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats. | 08254-170 | l'Esquirol | Vilaporta era una gran hisenda que s'estenia per l'est des de Vallbona i Vilaporta fins a Santa Margarida. | 42.0489500,2.3452800 | 445819 | 4655418 | 08254 | L'Esquirol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65599-foto-08254-170-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M59.Fotografia procedent del Catàleg de masies i cases rurals del POUM de l'Esquirol, perquè durant la visita a la zona, el camí d'accés a la masia era tancat. | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 75151 | Vilanera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilanera | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Dins revista Ausa, vol X. 1982. | XVII-XIX | Vilanera es troba situada en un punt elevat al sud-est del serrat de la Guàrdia, a l'est de la Coromina i al sud-oest de la caseta de la Codina. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis fruit de diverses ampliacions amb diversos cossos i estructures adossats al voltant. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb molt morter, amb cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La masia es troba assentada sobre un important desnivell quedant la part més baixa a l'extrem est. La façana principal, orientada al sud, conté a nivell de planta baixa un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada amb la data de 1831 inscrita a la clau, i al primer pis, tres finestres. La part dreta de la façana queda dominada per un cos adossat modernament que forma una terrassa a nivell de primer pis. A l'esquerra hi ha un cobert adossat. La façana est es troba parcialment coberta per la vegetació i només s'observa una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis. La façana nord conté l'antic femer adossat, tot i que es troba enrunat. Per sobre, al nivell de primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra treballada. La façana oest es troba dominada per un cobert adossat bastit amb pilars d'obra vista. Al fons del cobert s'observen dues finestres emmarcades amb pedra treballada. Uns metres a l'oest de la masia hi ha una estructura de dos nivells bastida amb murs de maçoneria de pedra que correspon a la pallissa i diversos coberts i corts. | 08100-46 | Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella | Vilanera es troba documentada des de l'any 957, quan Jacinta i els seus fills van donar a Sant Andreu de Gurb una peça de terra d'aquell indret. També apareix esmentada com a Vil·la Negra i es torna a trobar documentada en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9796700,2.2138700 | 434874 | 4647818 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75151-foto-08100-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 62163 | Fita de terme dels Assensaments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-dels-assensaments | XIX-XX | Com totes les fites, en peril de furt | Al paratge anomenat 'els Assensaments' es conserva una fita de terme, de pedra, de forma paral·lelepípede, que assenyalava la partió entre els termes municipals de Santa Eugènia, Sant Julià de Vilatorta (de fet, Vilalleons) i Taradell. S'hi observa una data inscrita, l'any 1843 | 08220-325 | Els Assensaments. Partió entre els termes de Santa Eugènia de Berga, S Julià de Vilatorta i Taradell | Vilalleons es va segregar de Santa Eugènia en un moment determinat de la primera meitat del segle XIX, probablement a l'any 1840 (tot i que en alguns documents consta que va ser al 1820). Aquesta fita marca els límits de l'antic terme de Vilalleons i demostra que al 1843 la segregació de Vilalleons respecte Santa Eugènia era un fet. | 41.8980600,2.3019000 | 442093 | 4638694 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez. Ampliació OPC 2015 | Agraïm la informació i la fotografia facilitada per Marc Bigas | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 75182 | Vilafreser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafreser | AADD (2002). Gurb. Un poble arrelat a la terra. Edicions Àlber. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ORDEIG MATA, Ramon (1982). 'Villae, viae i stratae d'osona, testimonis de l'antiguitat a l'època medieval'. Dins revista Ausa, vol X. 1982. | XVII-XVIII | Vilafreser es troba situada als peus del turó de la Creu de Gurb, al sud del Romeu i del turó, en una zona lleugerament elevada on neix el rec del Romeu. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures adossades a l'est i al sud. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats i cantonades delimitades amb carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior. La façana principal, orientada al sud, té al davant un pati tancat delimitat per estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista i per un mur. En aquest mur hi ha l'accés principal, flanquejat per dos pilars d'obra vista coronats amb blocs de pedra motllurada. Uns metres a l'oest del mateix mur, donant sortida a diverses estructures hi ha un accés d'igual tipologia però de menors dimensions. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada i una finestra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals de majors dimensions i amb decoració d'arc de cortina a la llinda dins la qual hi ha un motiu geomètric en relleu. A les golfes hi ha dues finestres més, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La part dreta de la façana queda dominada per un cos adossat que forma una eixida a nivell de primer pis, al fons de la qual hi ha una porta emmarcada amb pedra bisellada. La façana oest conté únicament una finestra a nivell de golfes ja que es troba dominada per diverses estructures adossades. A uns metres sobresurt un volum de majors dimensions, amb els nivells de planta baixa i primer pis i diverses eixides en el nivell superior. La façana nord compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i forma un queixal a causa d'una ampliació. Compta amb diverses obertures, totes sense elements originals. La façana est conté una petita estructura adossada a la part esquerra. A nivell de planta baixa hi ha dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha quatre finestres, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada i una d'aquestes amb decoració d'arc conopial a la llinda, i a les golfes una finestra. Uns metres al nord-oest de la masia hi ha una pallissa bastida amb murs de maçoneria de pedra, teulada de doble vessant i amb la façana principal, orientada al sud, completament oberta. | 08100-77 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | Vilafreser es troba documentada l'any 993, quan a Villa Fredario, els almoiners del testament del difunt Miró van donar a la catedral de Vic una propietat formada de cases, horts, terres de conreu, vinyes i bosc que s'estenia des del castell de Gurb fins al riu Mèder i Vic. També es troba documentada en un capbreu del senyor del castell de Gurb de l'any 1232 on apareix el nom de Pere de Vilafreser entre els hereus dels masos propis del senyor i dels que rebia dret d'homicidi. També apareix en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9458000,2.2127300 | 434745 | 4644058 | 08100 | Gurb | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75182-foto-08100-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75182-foto-08100-77-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 49711 | Xemeneia Viladomiu Nou-La Seda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-viladomiu-nou-la-seda | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -CASALS, R. Pvre. (2002): La Colònia Viladomiu Vell (1868-1935). Barcelona: Centre d'Estudis i Difusió del Patrimoni Industrial. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2005): Viladomiu Nou. Berga. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -TEIXIDOR, E. (2010): Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya. Barcelona: Angle Editorial. -VALL CASAS, P. (1999): De colònies tèxtils a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració. Barcelona: Marcombo. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | La xemeneia de la fàbrica de la Seda de la colònia Viladomiu Nou disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa de diversos anells, a manera de motllura, també fets de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 20 metres. | 08092-70 | Situada a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de la nau de la Seda. | Viladomiu Nou disposa de dues xemeneies en el seu recinte industrial, aquesta és la més moderna, del moment de construcció de les naus de La Seda. Aquestes es van començar a bastir el 1947 per tal de produir raió, en aquest període l'empresa que gestionava Viladomiu Nou era la societat Efasa, vinculada a la mateixa família Viladomiu. L'any 1948 la nau ja estava construïda i es va començar a bastir 'la carbonera i el generador de vapor per a la màquina de parar i la calefacció d'aquesta nova fàbrica' (SOLER: 2005, 238). La producció d'aquest material va tenir pocs anys de durada, sembla que a mitjans del anys 50, la nau de la Seda també es va destinar al cotó. | 42.0041500,1.8875500 | 407875 | 4650836 | 08092 | Gironella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49711-foto-08092-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2005,47) informa que la xemeneia està 'situada a tocar de les rampes d'entrada de carbó, la carbonera i el canal industrial.' la xemeneia disposa d'una escala interior.Viladomiu Nou està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46573 | Cal Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-0 | VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Es troba en estat ruïnós, i en perillen els murs que queden dempeus. | Masia en estat ruïnós de la qual només queda en peu l'estructura exterior fins a l'alçada de la planta baixa, excepte un petit tram on queda part del mur del primer pis. Actualment no se'n distingeixen les obertures, la coberta ni els pisos, però les fonts fotogràfiques consultades presenten indicis que era a de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta, orientada a migdia, té encara la part inferior dels brancals del portal principal, que sembla que era emmarcat amb pedra carejada i llinda plana. A la façana de sol ixent, on els murs tenen la màxima alçada del conjunt, hi ha els que devien ser edificis annexos o ampliacions de la masia. Davant de la façana de migdia hi ha la pallissa, de dos nivells, que també es troba en estat ruïnós. A l'interior de la casa, es poden veure, entre la vegetació que ha crescut, tres tines circulars encaironades i envernissades. | 08062-161 | Nord-oest Castellnou de Bages | Vila Rovira apunta al segle XVIII com al període en què probablement fou construïda. No hi ha prou indicis per confirmar-ho. | 41.8505800,1.7913900 | 399671 | 4633893 | 08062 | Castellnou de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46573-foto-08062-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Segons fotografies fetes a la casa al 1982, encara tenia els murs exteriors fins a l'alçada del primer pis, i seria probable que la coberta fos a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Cal afegir que té unes bones vistes de la zona. | 119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 53491 | Placa d'homenatge a Vicenç Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dhomenatge-a-vicenc-ros | XX | Actualment està coberta de líquens. | La placa es troba fixada al mur de l'escala del Museu, que es troba situat a l'Avinguda Vicenç Ros i Batllevell, 1. La placa és de pedra de Sant Vicenç . A la part superior esquerra té un escut en baix relleu. La inscripció diu: 'AL ILMO. SR. D. VICENTE ROS i BATLLEVELL. FUNDADOR Y MECENAS DEL MUSEO MUNICIPAL VICENTE ROS CON MOTIVO DEL XXV ANIVERSARIO DE SU INAUGURACIÓN Y EN PRUEBA DE AFECTUOSO RECUERDO Y PERENNE AGRADECIMIENTO'. | 08114-49 | Avinguda Vicenç Ros, 1 | Vicenç Ros i Batllevell (Martorell 1883, Martorell 1970) va ser un industrial, polític i promotor cultural. Va ser batlle de Martorell dues vegades. Va cedir la seva col·lecció de ceràmica i rajoles, per tal de poder fundar el Museu Municipal el 1945. | 41.4729500,1.9311700 | 410755 | 4591812 | 1970 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53491-foto-08114-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53491-foto-08114-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 53611 | Fábrica de Harinas Vicente Ros SA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-harinas-vicente-ros-sa | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Presenta cert estat de deteriorament. | L'edifici és un conjunt de construccions on hi destaca la sitja de planta rectangular de set plantes d'alçada que hi ha a la part posterior de la construcció principal que és un edifici de dues naus planta rectangular i cobertes de dues vessants de teula ceràmica. L'edifici s'assenta a nivell de les vies del ferrocarril que està molt per sota del nivell del carrer. Per sobre d'aquest sobresurten dues plantes i mitja. Les dues naus tenen façanes simètriques d'obertures estretes i verticals. Els dos cossos estan coronats per una línia curvilínia. Una d'elles té la inscripció amb la data i el nom de l'empresa. | 08114-169 | Carretera de Piera, 2 | Vicenç Ros i Batllevell (1883-1970) va ser un industrial, polític i col·leccionista. Al 1910 va instal·lar un molí fariner a la cruïlla de la carretera de Piera i la N-II (actual carrer Montserrat) i una farinera més moderna l'any 1926. Va ser Alcalde de Martorell en dues ocasions (1924 -1930 i 1940 - 1951). El Museu Municipal va prendre el nom de Vicenç Ros l'any 1956 per decisió de l'Ajuntament, ja que ell en fou el creador i donant de les col·leccions de ceràmica. | 41.4790000,1.9246300 | 410217 | 4592491 | 1926 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53611-foto-08114-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53611-foto-08114-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53611-foto-08114-169-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 58 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||
| 52005 | Panteó de Vicenç Pedret i família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-vicenc-pedret-i-familia | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XX | Panteó capella de planta, gairebé, quadrada. L'interior s'estructura amb nínxols a banda i banda, i al mur frontal, un altar de granit en forma de trapezi invertit. L'edifici és concebut a partir del perllongament d'un arc parabòlic, amb una porta centrada a la façana de ponent, practicada amb el mateix tipus d'arc que l'edifici. La porta és llisa i recoberta amb alumini. Al centre hi ha una finestra lobulada en forma de creu. La resta de la façana és revestida amb gresit de color gris fosc, i el perímetre és resseguit amb granit. La façana de llevant és més cromàtica ja que està decorada amb estuc blanc i nombrosos ulls de bou de vidre de diferents colors que permeten la il·luminació interior. Està partida per la meitat per un eix vertical del mateix tipus de pedra culminat amb una gran creu que sobresurt de la coberta. | 08118-259 | Panteó 10, illa 2ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Vicenç Pedret i Torrents fou el promotor d'aquest panteó i va encarregar el projecte a l'arquitecte Pere Ricart i Biot. | 41.4854400,2.3102400 | 442418 | 4592877 | 1957 | 08118 | El Masnou | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52005-foto-08118-259-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Ricart i Biot | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 53477 | Placa al Noi i Xic de la Barraqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-al-noi-i-xic-de-la-barraqueta | XX | Aquesta placa de granit es troba fixada a la casa situada al número 45 del carrer d'Anselm Clavé. Conté una inscripció: 'EN AQUESTA CASA HI VAN VIURE EL NOI I EL XIC DE LA BARRAQUETA. VICENÇ MARTÍ I TORRES (1830-1866) I JOAN MARTÍ I TORRES (1834-1909) LLUITADORS PER LA LLIBERTAT. HOMENATGE A LA VILA DE MARTORELL. 11 DE SETEMBRE DE 1995'. | 08114-35 | C. Anselm Clavé, 45 | Vicenç Martí i Torras va ser un heroi republicà, que va intervenir en la guerra dels Matiners, i fou condemnat a mort. Fugí a França i tornà abans de la revolució de 1954, un cop indultat. El 1856 es va fer fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop d'estat del General O'Donnell. Va ser mort pels mossos d'esquadra el 1866. Joan Martí i Torras fou republicà i germà de Vicenç. Va assolir renom intentant ajudar al seu germà. Durant la Primera República va lluitar contra els carlins. El 1893 va ser incorporat a la Unió Republicana i fou diputat per Sant Feliu de Llobregat. | 41.4746700,1.9329200 | 410903 | 4592002 | 1995 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53477-foto-08114-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 82853 | Fons documental de Vicenç Esmarats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-vicenc-esmarats | Font: col·lecció local de la biblioteca Marquès de Remisa. | XX | Fons documental generat pel sacerdot Vicenç Esmarats Espaulella i situat a la biblioteca Marquès de Remisa de Sant Hipòlit de Voltregà. Consta de la documentació recopilada pel religiós al llarg de la seva vida, en suport paper i emmagatzemada en carpetes i arxius. Es tracta d'un fons heterogeni, centrat en la vila de Sant Hipòlit i tota l'àrea del Voltreganès, amb una bona part dedicada a la música i, en concret, a la sardana. S'hi comptabilitzen un gran nombre de partitures de diversos autors voltreganesos com Joan Camps i Valentí, Manuel Comadevall i Roca, Josep Espadaler o mossèn Joan Balmes, entre d'altres. Alhora també s'hi inclouen diverses partitures de la cobla Els Angelets i altres de la seva conversió en orquestra. Un altre dels punts forts d'aquest fons és la religió: llistats de religiosos de Sant Hipòlit, traduccions efectuades per Vicenç Esmarats sobre documents religiosos, inventaris i visites pastorals de la parròquia de Sant Hipòlit... Per últim, un altre dels grans apartats d'aquest fons està relacionat amb el patrimoni cultural del municipi: articles, dossiers i informació general de l'església parroquial, del Morral, del barri del Pilar, de la Catòlica i d'altres temes relacionats amb la vila i amb la regió (Sant Martí Xic, el castell de Voltregà, la Gleva...). En darrer terme, cal fer menció de la recopilació d'informació biogràfica d'historiadors, polítics, professors relacionats amb Sant Hipòlit (Lluís Badia, el Marquès de Remisa, Pere Puig i Subinyà, entre d'altres). Tot i que el fons resta pendent d'inventari, sí que compta amb una classificació prèvia que estructura la informació en grans apartats. | 08215-172 | Carrer de la Vinya, 2 | Vicenç Esmarats i Espaulella, nascut a Sant Hipòlit de Voltregà l'any 1923, fou un sacerdot, professor de llengua i traductor format al Seminari de Vic, on desenvolupà bona part de la seva vida professional com a professor. També va ser secretari general de la cúria del Bisbat de Vic. Va traduïr del grec i del llatí alguns textos de caire religiós significatius del cristianisme per a diverses editorials catalanes. | 42.0156300,2.2361400 | 436754 | 4651794 | 08215 | Sant Hipòlit de Voltregà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82853-foto-08215-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08215/82853-foto-08215-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 42036 | Llegenda de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-labella | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Recull bibliogràfic | En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal. | 08030-109 | Creu de l'Abella | Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 42912 | Fàbrica de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-calders | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 137-138. -CAMPRUBÍ, Josep: 'Fàbriques de Calders i de Bellveí', Col·lecció La dinàmica d'un poble, Regió 7, Manresa, 24-03-87. | XX | Estructuralment l'edifici es conserva bé | Conjunt format per diverses naus paral·leles i una de transversal que les uneix, més la casa del director. La nau més antiga és la de ponent. És la típica nau fabril de tradició vuitcentista, amb grans finestrals que ocupen quasi tota la façana, d'una sola planta. Els altres dos cossos són més moderns, de dues plantes, fets amb pedra i maó. L'interior conserva les columnes de ferro i enbigat originals. L'entrada al recinte forma una petit jardí, actualment descuidat. | 08034-98 | Vers l'any 1920 la família Jorba va adquirir uns terrenys propietat del mas Puig, al peu de la carretera de Vic, on es construí una nau de pedra i una casa per a la direcció. La fàbrica va començar a treballar l'any 1925. El 1935 s'hi va aixecar una nova nau, on s'instal·laren els telers de color que funcionaven a la fàbrica de Bellveí. Posteriorment s'amplià fins a quatre naus. En l'època de màxim rendiment la fàbrica comptava amb una plantilla de 131 treballadors i 175 telers. L'any 1970 s'acollia a un pla de reestructuració i va tancar. El complex passà a mans de l'empresa 'Cardona i Cia', de Monistrol de Calders, fins al seu tancament definitiu l'any 1990. | 41.7892100,1.9918000 | 416228 | 4626864 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42912-foto-08034-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42912-foto-08034-98-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 80404 | Rajoles de l'Àngel de la Guarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajoles-de-langel-de-la-guarda | Conjunt de sis rajoles quadrades, disposades en tres fileres de dues rajoles cadascuna, on es representa un àngel brandint una espasa, situat damunt d'una petita peanya que té dibuixats dos caps d'àngel que surten d'enmig d'un núvol. Aquest núvol tapa els peus de l'àngel. L'àngel porta dues ales i una corona a la seva mà esquerra. A sota, una inscripció diu 'El Sto ANGEL de la Guarda'. | 08138-507 | Cruïlla entre el carrer de la Coma i la Baixada del Merstre | Varen ser-hi col·locades modernament pel propietari de la casa, que és antiquari. Són de procedència desconeguda. La casa correspon a la del notari Joaquim Otzet i Coromines, hereu del mas Coromines, mort el 1906, | 41.8123500,2.0968600 | 424984 | 4629336 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 84529 | Cases del carrer Baltasar d'Espanya, 2-20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-baltasar-despanya-2-20 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La casa número 12 està afectada d'humitats. | Cases construïdes entre finals del segle XIX i principis del XX sota la influència dels moviments estilístics del moment, que van des de l'eclecticisme al noucentisme. Són cases entre mitgeres i de planta rectangular, de dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els frontis es composen formant eixos d'obertures, emmarcades amb motllures. Els coronaments estan definits per cornises motllurades, en algunes sostingudes amb mènsules, i capcers rectangulars. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat. | 08217-39 | C. Baltasar d'Espanya, 2-20 | Van ser projectades pels mestres d'obres Ramon Ribera, Pau Vergés i J. Raventós, entre d'altres. | 41.3659000,2.0563400 | 421077 | 4579806 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84529-foto-08217-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84529-foto-08217-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84529-foto-08217-39-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 102|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63751 | Plàtans de l'Avinguda de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-montserrat | Es tracta de 12 plàtans que vorejen el carrer. En general fan més de 10 metres d'alçada i el seu tronc té prop de metre de diàmetre. | 08236-328 | Avinguda de Montserrat | Van ser plantats a la darrera dècada del segle XIX. | 41.4630400,1.6663700 | 388627 | 4591019 | 08236 | Sant Quintí de Mediona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08236/63751-foto-08236-328-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-02-01 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 77622 | Gegants de Sant Llorenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-llorenc | TERRAZEL (2010). Terrazel, un projecte, una festa: vintè aniversari; dins Programa de Festa major de Sant Llorenç d'Hortons de 2010; pàgs. 13 a 18. | XX | Els gegants de Sant Llorenç d'Hortons són els protagonistes de l'espectacle Terrazel que es representa per la Festa Major. Són el Sol i la Mare Terra. EL Sol és un gegant antropomòrfic de caràcter tradicional que simbolitza el sol. Llueix una cuirassa amb simbologia solar i porta una corona amb el carro d'Hèlios i una torxa a la mà dreta. Pesa 47 kg. i fa 4 metres d'alçada. La geganta representa el nostre planeta i, per aquest motiu, porta un vestit blau en el que es poden veure representacions dels planetes i constel·lacions que l'envolten. A la mà porta l'esfera terrestre i del seu ventre neix un corn de l'abundància, símbol de fertilitat i prosperitat. Durant l'espectacle la Mare Terra volta i dansa per l'espai i, de resultes de la història d'amor amb el Sol, donarà fruit abundosos en forma de diferents personatges. | 08222-116 | Carrer Major, 45 | Van ser dissenyats i construïts per Amadeu Ferré, a Vilafranca del Penedès, la geganta l'any 1994 i el gegant l'any 1995. D'aquest segon se'n va fer una rèplica l'any 2010. | 41.4672000,1.8249900 | 401880 | 4591289 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77622-foto-08222-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Amadeu Ferré | La parella de gegants tenen com a balls propis el Vals de Gegants, una peça per a acordió diatònic (Paton Soler, 1994) i El Galanteig (Taller de músics de El Terrazel, 1995), tema per a gralles i timbal. | 98 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 68969 | Gegants de Torrelavit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-torrelavit | LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): 'Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès'. Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 321. | XX | Els gegants, figures del cicle festiu de Torrelavit, s'anomenen Marçal i Maria, fent referència als noms de les dues església del poble: Sant Marçal de Terrassola i Santa Maria de Lavit. Estan construïts íntegrament amb fibra de vidre sobre una carcassa de fusta. Representen una parella burgesa catalana del segle XIX: l'hereu i la pubilla. En Marçal amida 3,45 m d'alçada i 1,00 m d'amplada d'espatlles. Vesteix armilla florejada amb botons, camisa blanca i corbatí envellutat vermell. Les faldilles són marronoses, a joc amb la resta de tonalitats del vestit, fent referència al treball del camp i el conreu de la vinya, simbolitzada pel raïm i les espigues de blat que porta a la mà dreta. Una capa negra envellutada li cobreix les espatlles fins els peus, conferint-li l'elegància del qui té el poder, potser sobre les terres i els conreus. La Maria amida 3,40 m d'alçada i 95 cm d'amplada d'espatlles. Vesteix una brusa blanca, amb un cosset (corpinyo) negre acordonat. La seva faldilla és florejada de colors torrats, i la cobreix un petit davantal marró amb l'escut del poble brodat. Cobrint-li les espatlles, una mantellina negra amb flors brodades acaba de completar el vestuari. A la mà dreta porta un mocador i a l'esquerra un ram de flors. Ella porta cabell recollit en un monyo i arracades. Ell cabell curt i bigoti. | 08287-139 | Carrer Rosa Mestre, núm. 16 | Van ser construïts per la Mercè Gost i en Jaume Esteve, i van ser batejats el 15 d'agost de 1992 coincidint amb la Festa Major del poble, apadrinats pels gegants de Sant Sadurní d'Anoia i de Masquefa. Surten sempre a ballar per la Festa Major. | 41.4442600,1.7347600 | 394308 | 4588849 | 1992 | 08287 | Torrelavit | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68969-foto-08287-139-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Rodríguez | Avui en dia els gegants només surten per la Festa Major. | 119 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||
| 74690 | Forns de calç de cal Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-de-cal-rogent | MASRIERA, Alícia (2006), 'El museu de Martorell, 125 anys de ciències naturals (1878-2003)', Monografies del Museu de Ciències Naturals, núm. 3, p.155. DIAGO, Juan de i altres (2005) 'Els forns de calç', Camps d'Aprenentatge d'Orient, Bunyola, Ajuntament de Bunyola. | XX | Hi ha esquerdes i esllevissades. | Els forns de calç de cal Rogent formen un edifici de dos nivells amb tres grans cubelles excavades a la roca, que fan 30 m de diàmetre i 10 m d'alçària. Els murs exteriors són de pedra unida amb morter de calç. S'hi accedeix a través de sengles passadissos d'arc de mig punt construïts amb pedra i maons. A la planta baixa hi ha l'accés a les olles i a la de dalt les boques superiors, que foren coronades amb filades de pedra seca. S'hi arribava per una escala d'obra. Al voltant hi ha la resta d'instal·lacions: cisterna, edificis de pedra seca del polvorí i la sala de màquines; escala de gat; i pedreres. Al davant hi hagué un porxo i un tros més amunt la pedrera d'on s'extreia la matèria primera. | 08069-125 | Al km 1 de la B-112 (serra del Rogent) | Van ser construïts en un indret molt adequat, tant per la proximitat de la carretera com per l'accessibilitat de matèria primera (roques calcàries) i de combustible (llenya) per l'hisendat local Joan Rogent per a l'obtenció de calç viva a gran escala, que era un producte molt utilitzat a l'agricultura, la ramaderia, la medicina i la construcció. Per fer-la s'utilitzava pedra calcària que era extreta dels tossals propers, en aquest cas de les pedreres de la serra del Rogent i del Castell, amb parpals i altres eines, i transportada fins als forns per ser cuita. Els fogainers agafaven els feixos de llenya, que havien estat tallats als boscos de la serra de cal Rogent, i els ficaven a l'interior del forn per la boca inferior, mentre que la pedra calcària esmicolada era col·locada per les boques superiors, damunt d'una volta molt artesana que s'havia de construir cada vegada. La combustió durava de tres a cinc jornades. Després s'havia de deixar refredar i ja es podia fer la descàrrega del producte. Finalment, la calç era transportada amb carros fins al seus punts de venda o consum. Aquests forns van estar en actiu fins als anys de 1950-1960, quan la calç va ser desplaçada pel ciment, les pintures i els productes químics. | 41.5684200,1.8317900 | 402600 | 4602519 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74690-foto-08069-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Esquema del forns de calç del Rogent, 2000 (Autor: Josep Matalonga). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 73664 | Escoles velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles-0 | 'Escoles velles', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XX | Edifici fet de maó i pedra, de planta rectangular molt allargada, construït en desnivell. Els murs han estat arrebossats i pintats de color beige recentment. L'edifici està cobert amb teulada a dues aigües de teula àrab i consta de planta baixa i pis. S'estructura simètricament en tres cossos, el central més alt i sobresortint de la línia de façana. Destaca la presència de moltes obertures, les quals tenen una motllura en la seva part superior, de diferent tipologia. Sota la cornisa hi ha l'escut de la vila. | 08001-12 | Carrer Salvador Espriu, 1- 08630 Abrera. | Van ser construïdes l'any 1924, esdevenint durant molts anys l'única escola del poble, amb només dues aules, una pels nens i l'altra per les nenes. Van ser sufragades per subscripció popular. Des de 1998, un cop restaurat, l'edifici ha estat destinat a hotel d'entitats. | 41.5161800,1.9025900 | 408429 | 4596642 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73664-foto-08001-12-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 44115 | Gegants de Campins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-campins | XXI | Els gegants de Campins el formen la parella Rosalina i Miquelot. Estan representats com dos personatges contemporanis. Sovint els acompanyen els capgrossos Pauet i Montserratina. | 08039-143 | Campins | Van ser batejats el dia 21 de maig de 2005. | 41.7242000,2.4631200 | 455345 | 4619294 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44115-foto-08039-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44115-foto-08039-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 74691 | Trinxeres de la guerra civil Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola | XX | Les trinxeres de la guerra civil són construccions molt rudimentàries i febles, de caire militar, fetes amb pedres col·locades unes damunt de les altres, sense gaire consistència, encarades cap als Hostalets de Pierola i el torrent de la Salut. | 08069-126 | Carena dels Gatells-les Obagues | Van ser bastides durant la guerra civil Española per impedir el pas de les tropes franquistes. Un tros més avall, al terme d 'Esparreguera, n'hi ha més. | 41.5661000,1.8371900 | 403047 | 4602255 | 1936-39 | 08069 | Collbató | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74691-foto-08069-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 73508 | Ball de Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-capgrossos-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. www.vilafranca.com | XIX-XX | Els capgrossos tenen 2 tipus de ball, els de cercavila i els parats. Els de cercavila són: 'La Repescada', 'l'Agló' i un ball nou estrenat per la Festa Major d'enguany anomenat 'el festeig'. Els balls parats són:'Berga', 'Polca', 'El Ball del Ram' i 'l'Eixerida'. Cada ball està acompanyat per la seva pròpia melodia amb gralla. Actualment el ball està compost per 10 nois, els quals porten els quatre caps. El vestuari de cadascun d'ells depèn del cap que portin. Cadascun dels capgrossos té un vestuari propi, el qual l'identifica i diferencia respecte els altres. El 1968, l'Humbert i la Roseta van ser dissenyats i construïts per Manuel Baró i Sebastià Pérez, per encàrrec de l'Acadèmia de Tastavins de San Humbert. La Roseta simbolitza la fertilitat de la terra, i l'Humbert simbolitza el treball vitivinícola de les nostres comarques. | 08305-276 | Vilafranca del Penedès | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3465100,1.6979300 | 391068 | 4578042 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73508-foto-08305-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 73522 | Ball de Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-nans-0 | BAYER, Xavier i altres (1997). Abecedari de la Festa Major de Vilafranca del Penedès. Edita Vilatana, C.B. Vilafranca del Penedès. | XIX-XX | Hi ha poques diferències des del vessant folklòric entre nans i capgrossos. Els Nans serien els més tradicionals i els Capgrossos els que s'incorporen més modernament. La introducció del Ball de Nans al seguici vilafranquí data de l'any 1859. Des de 1989 s'hi han anat afegint gradualment al conjunt, nous elements que recreen la imatge d'un seguit de personatges locals: el Quique, el Tiburon, la Cutxi-cutxi, el Cabra, el Peti, el Jànio, el Mariano, el Mènec, el Batlle, el Graller, la Pipera i el Sol. | 08305-283 | Casc Antic | Van néixer com a oposició als gegants, és a dir, com a oposició al poder. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a causa de la fragilitat dels materials de construcció dels caps, han anat variant molt. Als anys vint, hi havia sis parelles de nans, amb un cap que simulava un astròleg. Aquests caps foren substituïts, i als anys quaranta ja eren uns altres vuit caps que llavors no ballaven aparellats. Cada cap simulava un personatge amb noms com: Gepetto, el Moro, la Negreta, el Pallasso, el Xinès, el Casteller, el Grouxo, l'Indi, el Turc, el Vell i el que fa l'ullet. El 1968 l'Acadèmia de Tastavins Sant Humbert va fer entrega a la vila, dels dos 'nanus' que foren batejats el 30 d'agost, en un acte públic. Primerament, els noms foren Roseta i Oriol, per la pubilla i el pagès, respectivament, després es van canviar per Roseta i Humbert. Van ser batejats a les 11 del matí, després de processó i davant del Palau Baltà. Els Capgrossos de Tarragona van ser els padrins de la Roseta i l'Humbert el dia del bateig. Un any més tard s'hi van afegir la parella coneguda com a Gitanos, que no foren batejats fins el 1993 com a Zingarel·la i Canyamàs, noms escollits pels escolars vilafranquins. Els padrins en aquest bateig foren els Capgrossos de Vic. El 1982, els capgrossos, van esdevenir una colla pròpia, separant-se dels nans, i van adquirir una coreografia pròpia; llavors van esdevenir els Capgrossos 'grossos'. Actualment s'anomenen Capgrossos de Vilafranca. Durant la Festa Major del 2002 es celebrà el 20è aniversari de la separació dels Capgrossos 'grossos' dels nans. | 41.3463700,1.6981100 | 391083 | 4578026 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73522-foto-08305-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 84580 | Goigs de la Mare de Déu del Bon Viatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-bon-viatge | MADUELL, A. (1987). Sant Joan Despí: un recorregut per la Història. Sant Joan Despí: Ajuntament de Sant Joan Despí. https://algunsgoigs.blogspot.com/ | XVIII-XIX | Es tracta dels goigs en honor a la Maria Santíssima del Bon Viatge, venerada a l'ermita del Bon Viatge. L'edició és de l'any 1852 i està impresa per Estampa dels Hereus de la Vídua Pla, al carrer dels Cotoners de Barcelona. Comença així: 'Puig que sóu, ó Verge pia, Del bon viatge Senyora: Ara y en qualsevol hora Siau nostre amparo y guia. Los nostres antepassats Os invocavan á Vos, Verge de cor bondados, En totas necessitats; Devant vostre altar postrats Cridavan ells á profia: Ara y en qualsevol hora Siau nostre amparo y guia (…)'. | 08217-90 | Ermita del Bon Viatge | Van cantar-se per primera vegada l'any 1735. | 41.3668700,2.0561500 | 421062 | 4579914 | 1853 | 08217 | Sant Joan Despí | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84580-foto-08217-90-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 75108 | València | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valencia | GINEBRA MOLINS, Rafel (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360' dins Ausa, vol XXII. 2005. IGLÉSIES, Josep (1992). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Dalmau. IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. | XVII | Algunes de les estructures adossades es troben parcialment enrunades. | València està situada a l'extrem sud de l'altiplà on es troba l'església de Sant Julià Sassorba, a l'est de la Salada i al nord de l'Eix Transversal, quedant separat d'aquest per un fort desnivell. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa i primer pis, un volum adossat al sud-est i diverses estructures ubicades al voltant tancant un pati o lliça davant la façana principal de la masia. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, en algunes parts amb filades regulars de carreus treballats, i amb cantonades de carreus treballats. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals i conserva l'original filada de lloses. Actualment totes les obertures es troben tapiades amb obra vista. La façana principal, orientada al sud, està bastida a nivell de planta baixa amb diverses filades regulars de carreus treballats entre els quals hi ha diverses obertures. També a la planta baixa hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat amb un element en relleu a la llinda que consisteix en una forma ovalada emmarcada amb elements geomètrics a mode d'escut i dins la qual hi ha la data de 1613, la inicial V i un motiu floral. Al primer pis hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i dues finestres emmarcades amb pedra motllurada, la de la dreta de les quals, ubicada sobre el portal, té una decoració d'arc conopial a la llinda sobre el qual hi ha la data de 1613 inscrita, amb un motiu floral, una creu i la inicial V intercalats. A les golfes hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, una obertura tipus eixida emmarcada amb obra i una finestra tapiada que originalment formava una doble obertura d'arc de mig punt. A la part dreta de la façana sobresurt un volum adossat, una part del qual es troba bastit amb obra vista. A la part sud conté dues finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals amb la data de 1730 inscrita a la llinda amb una creu intercalada. Davant la façana hi ha la lliça delimitada pel volum adossat i diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra i reformades i ampliades amb obra vista. L'accés principal a la lliça és un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedres treballades a plec de llibre a l'extrem sud. La façana oest conté una porta i una finestra emmarcades amb obra vista a la planta baixa, dues finestres al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta a les golfes. La façana nord conté un cobert d'obra vista adossat modernament a la part esquerra i sis finestres, entre les que destaquen una emmarcada amb pedra treballada i llinda de fusta i una altra, al primer pis, emmarcada amb pedra bisellada i decoració d'arc conopial a la llinda, sobre la qual hi ha la data de 1623 inscrita amb una creu intercalada. La façana est conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta que dóna a un pas cobert que comunica amb la lliça, i dues obertures, una de les quals és una espitllera emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres, una de les quals emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra emmarcada amb monòlits de pedra bisellada. A l'esquerra de la façana hi ha el volum adossat al sud amb una volta de forn parcialment enrunada que sobresurt a l'extrem sud. | 08100-27 | Parròquia de Sant Julià Sassorba | València es troba documentada en el·llibre de comptes de la recaptació de la talla, en els focs d'església de les parròquies d'Osona, del segon pagament del primer any del fogatge ordenat per les corts de Cervera de l'any 1360, i també en els fogatges de 1497 i 1553. | 41.9409100,2.1776800 | 431834 | 4643543 | 08100 | Gurb | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75108-foto-08100-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75108-foto-08100-27-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 75439 | Plaça Major, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-3-0 | XVIII | Casa tradicional de planta rectangular, primer pis, golfes i sostre a doble vessant amb cobertura de teules. Actualment es lloguen els apartaments a tres grups familiars. Té la façana de pedra vista, evidenciant treballs de restauració evidents. Les arcades en aquesta part de la plaça són ogivals, fetes amb pedra escairada i recolzen sobre pilastres. A la clau d'arcada més propera a la propietat 2, s'observa gravada la data 1706 | 08104-50 | Plaça Major/sector de ponent | Valls i Prat, Marcel·lí. 1984. Cronologia històrica de la Llacuna; Llenas i Costa, Ramon. 1980. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú; Diputació de Barcelona Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: l'Anoia. Generalitat de Catalunya. Servei .del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. 1985/ revisat al 1991 | 41.4725300,1.5334800 | 377547 | 4592253 | 1706 | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75439-foto-08104-50-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 75533 | Font del Pla Novell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-novell | XX | Té un broc senzill i l'espai adjacent està delimitat per un muret. | 08104-152 | Prop Masia Casals | Valls i Prat, Marcel·lí. 1984. Cronologia històrica de la Llacuna; Llenas i Costa, Ramon. 1980. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú | 41.4902000,1.5494600 | 378914 | 4594192 | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | No s'ha visitat però segons comunicació personal es troba en bon estat. | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||
| 72125 | Trobada de Col·leccionistes de Rajola Catalana i Ceràmica Antiga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-colleccionistes-de-rajola-catalana-i-ceramica-antiga | Fira de col·leccionistes de ceràmica antiga i rajoles catalanes que es fa anualment des de l'any 1981, organitzada per l'Associació Catalana de Ceràmica Decorada i Terrissa. | 08296-123 | Nucli urbà. Plaça de l'Església | Vallromanes acollia fins fa poc temps una rajolateca. Era una col·lecció privada de rajola catalana i ceràmica antiga. Aquest fet provocà aquesta fira que es continua fent tot i haver-se traslladat la col·lecció a una altra població. | 41.5336400,2.2993400 | 441551 | 4598236 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72125-foto-08296-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72125-foto-08296-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | J.Montlló/M.Bosch (ACTIUM SCP) | Es fa a la plaça de l'Església. El 2002 es va celebrar la XXII edició. La XXXVI Trobada (2016) es va fer a Esplugues | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 56430 | Vallgatina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgatina | IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau. ROCAFIGUERA, Francesc de (1987). 'El capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany de temps del cambrer Antoni Bet'. Ausa, volum 12, núm. 118-119. 1987. | XVII | Vallgatina es troba situada a l'extrem nord-oest del terme municipal d'Oristà. Es tracta d'una masia de planta rectangular formada per planta baixa i dos pisos, amb un volum central i dos cossos ampliats, un al sud reformat als anys 20 dels segle XX, i un cos al nord construït al 1958. La teulada és de doble vessant amb aigües a l'antiga façana principal i els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats. L'antiga façana principal, orientada a l'oest, presenta un portal d'accés emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada amb la data força erosionada on sembla posar-hi 1737 (els 7 semblen V tancades per dalt) emmarcada dins un segell, i una creu a sobre. Al primer pis hi ha quatre finestres. Dues de les finestres estan emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, una de les quals s'ha reconvertit en un petit balcó. El segon pis correspon a una ampliació en alçada, feta als anys 50 del segle XX, d'unes antigues golfes i s'hi obren tres finestres. Davant la façana hi ha un pati amb el corral de les ovelles tancat per dues portes de lliça, una de les quals (la de l'accés sud) emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada i amb barbacana original de lloses de pedra té la data inscrita de 1637. Tanquen la lliça diverses estructures agropecuàries entre les que destaca la quadra amb pallissa. La façana sud presenta un cos adossat, ampliat i reformat d'un antic cobert on tancaven el carro. Presenta un accés d'arc de mig punt amb un terrat a sobre i conserva una finestra emmarcada amb pedra, reformada com a porta d'accés al terrat. A l'esquerra hi ha una petita galeria amb teulada de quatre vents. Al segon pis de la façana s'hi obren dues finestres. Davant la façana hi ha l'antiga era enrajolada i una antiga pallissa construïda amb murs de pedra i obra, rehabilitada com a masoveria on hi consta la data de 1866, inscrita en una biga de fusta. La façana est presenta un cos adossat que sobresurt perpendicularment que corresponia a l'antiga comuna. A la planta baixa hi ha un accés de nova construcció i una finestra quadrangular emmarcada amb brancals i llinda de pedra bisellada a la dreta. Al primer pis conserven dues finestres emmarcades amb pedra bisellada: la de la dreta tenia la data inscrita de 1636 a la llinda però avui en dia no s'hi observa ja que progressivament s'ha anat escrostonant. La finestra de l'esquerra ha estat reformada com a finestra balconera. Al segon pis s'hi obren tres finestres de construcció moderna. La façana nord correspon a un cos ampliat al 1958. Antigament hi havia una cisterna d'aigua que ha quedat integrada a l'interior i una tina que es va treure quan es va fer l'ampliació. Actualment hi ha l'accés principal de la masia a nivell de primer pis al qual s'hi accedeix a través d'unes escales. A la façana s'obren set finestrals que combinen les formes quadrangulars o rectangulars amb les d'arc de mig punt. | 08151-38 | Sector nord-oest del terme municipal | Vallgatina es troba documentada al segle XIV en documents conservats a la masia. Torna a aparèixer entre finals del segle XIV i principis del XV en el capbreu de la cambreria de Santa Maria de l'Estany en el que hi ha Vallgatina formant part de la batllia del mas Serra de Sant Feliu, així com en el fogatge de 1553. L'edificació actual és probablement una construcció del segle XVII ampliada i reformada posteriorment. | 41.9696100,2.0012200 | 417244 | 4646884 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/56430-foto-08151-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-11-29 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 88542 | Mas Valldòria superior | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-valldoria-superior | RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) | XIII-XVI | En estat ruïnós. L'enderroc de pedres roman a l'interior de les habitacions. L'indret esta cobert parcialment per vegetació. | Antic mas en ruïna construït dalt d'un promontori de la que queden restes de parets (d'un parament força regular) i un gran munt de pedra. Es tracta de carreus de tamany petit i més o menys escairats. En l'estat actual sembla deduir-se que les parts formaven una habitació rectangular orientada d'est a oest, amb d'altres estructures menors (adossades a la primera) cap al sector nord. En total la construcció ocupava gairebé tot el promontori. Per la banda de ponent hi ha una certa elevació i restes d'un muralleta que tancaria el recinte. | 08178-49 | Valldòria. SO del terme. | Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi. En aquesta època hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. Francesc Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas (fitxa 46), que es troba a uns 500 metres mentre del que aquí ens ocupa, que identifiquem com les ruïnes de Valldòria superior. L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns dos-cents anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. També hi ha una capella dedicada a Sant Salvador, al menys des del segle XIII (fitxa 9) La primera noticia documental de Valòria Inferior data 1282. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb altra gent del terme, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos lligats amb la seva família al mas on viuen, com a servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers) En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior), i de Margarida Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor. Pero molt possiblement el mas superior devia quedar abandonat, tal com succeí amb d'altres masos rònecs al segle XVI. Miquel Junyent va ser batlle del terme molts anys, i home de confiança del senyor. Un segle després el Mas Valldòria inferior ha passat dels Junyent als Tatgé (1645). A partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies que habitaven Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. | 41.7200500,1.6688500 | 389274 | 4619551 | 08178 | Rajadell | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88542-foto-08178-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88542-foto-08178-49-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-21 | El mas s'ubicava en un promontori que sobresurt del pla inclinat que fa el serrat., entre el camí i el pendis del serrat, que baixa fins al torrent de Valldòria. La vegetació és pobra: arbust i matolls. L'assentament forma una petita illa que sembla escollida amb finalitats de defensa: a la banda de llevant i de migdia el desnivell fort del pendís impedeix l'accés; per la banda de tramontana hi passa un torrent que també forneix una defensa natural; per la banda de ponent hi ha una certa elevació i restes d'un muralleta que tancaria el recinte.Durant la realització del mapa, no s'ha localitzat el bé. Les coordenades son inexactes. La descripció i les fotografies corresponen a Piñero PEP 1993 | 94|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 88539 | Valldòria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valldoria | RAFAT, Francesc (1982). Demografia de Rajadell al segle XVI. A Miscel·lània d'Estudis bagencs, num. 2. Manresa. pp 123-134 RAFAT, Francesc (1979). Valldòria. Full de la festa de sant Sebastià. Rajadell (gener 1979) Rafat i Selga, Francesc (1993). Masos, safrà, occitans i pesta negra. Estudis d'història de la Catalunya Central. Monogràfics, 11. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, 1993. RAFAT (1984) RAFAT (1987) MOLINS, Ernest (2020). Cases i Masos de Rajadell (I). Ajuntament de Rajadell. Pp 260-69 Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC https://www.gnomonica.cat/bd_detall.php?numero=3182&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1251&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE= | XVII-XIX | Casa dels masovers (la casa antiga), restaurada. La casa dels cuidants, també. La casa dels propietaris (la casa nova) presenta un aspecte descuidat. | Conjunt format per diferents construccions separades: la casa dels masovers i la casa dels propietaris (que configuren tres cossos adossats), la casa del cuidant, aïllada (actualment denominada Cal Til·ler), i la capella de sant Salvador, també aïllada (que te fitxa apart, num. 9), reconstruida el 1992. La casa dels masovers és l'edifici més antic (segons les llindes, del segle XVII). Es situa a migdia del conjunt. Té una planta força homogènia (tot i que interiorment s'hi poden detectar diferents fases): planta rectangular, coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana, i superposició de planta baixa més un pis i golfes. L'aparell de les parets és regular, amb carreus de mida mitjana (actualment a pedra vista) i grans blocs a les cantoneres. La façana principal està encarada al SO. Consta d'un gran portal adovellat, centrat, i a sobre un finestral amb l'ampit decorat. A dos metres d'aquesta façana hi ha la capella. La resta de façanes tenen finestres més petites, emmarcades amb carreus escairats. La façana lateral NO presenta tres obertures petites a ran de terra i quatre finestres petites, dues a la planta primera i dues a les golfes. La casa dels propietaris està adossada a la del masover, pel seu costat NE. Es tracta d'una edificació posterior a la primera que hem descrit, que es va reformar a finals del segle XVIII i al segle XIX. Pel que sembla, es reconstruí la façana principal . Es tracta d'un cos de planta rectangular amb coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana (d'un color blanc cru) té dos portals (decorats amb relleus en pedra), finestres, balcons i una petita galeria a la cantonera, amb baranes de ferro forjat. En total son quatre balcons, dos a la façana principal, un a la cantonera (la galeria) i un a la façana lateral, combinats amb finestres grans i petites. A la part posterior, al NO del conjunt, hi ha un tercer cos amb dependències de treball. Hi ha catorze tines (5 quadrades i la resta cilíndriques) i una premsa. Estan totalment integrades dins l'edifici; s'hi accedeix per un corredor que té entrada per la façana del costat de tramuntana. La tina més remarcable és una tina de cairons, de forma gairebé cúbica, que mesura 4x4,5 m de costat i 3,40 m d'alçada, amb una capacitat màxima de 61,2 m3, és a dir, 61.200 litres, unes 500 càrregues de vi. És una tina de les més grans del país. S'accedia a la part superior de la tina per una rampa sostinguda amb una arcada molt ampla. Les llates del brescat es recolzaven en dues bigues travesseres. En un cert moment la tina va ser anul·lada i convertida en un espai habitable. S'hi van practicar dues portes, es van arrencar els cairons i fins i tot es va habilitar una comuna en un petit cubicle. La casa del cuidant, anomenada cal Til·ler, aïllada, és més petita i més austera que les dues anteriors. Presenta planta quadrada i coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa més dos pisos. Les façanes presenten un arrebossat de color beix, que deixa veure les cantoneres de pedra. La porta, amb arc escarser, te brancals de pedra. També emmarcades en pedra són les dos finestres de la planta pis i les dues més petites de la segona planta, sota teulada. L'aparell de pedra es visible a la resta de façanes L'interior conserva alguns elements tradicionals com ara voltes i arcades. | 08178-46 | Valldòria. SO del terme. | Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar 'vall de llorers' o bé referir-se a un nom propi (del propietari). Llavors hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. F. Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas, mentre que Valldòria superior correspondria a una construcció en ruïna que es troba a uns 500 metres (Fitxa 49). L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia i les fonts. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns 200 anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa. La primera noticia documental data d'agost de 1282: Margarida de Rajadell, tia de Guillem, senyor de Rajadell, i que es feia monja, ven a Raimon Eimerich de Manresa una part del mas Valòria inferior, per 5 anys i 500 sous (100 a l'any). El novembre del mateix any, Guillem de Rajadell i el seu fill Berenguer venen el Mas Valòria inferior a A. de Grevalosa com a alou franc. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb d'altres, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers). En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior) i de Margarida. Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. A partir del segle XVI, Molins (2020: 260-68) ens informa amb gran detall de tots els habitants del mas fins el segle XXI. El primer estadant del que es te notícia es deia Joan Vallòria, que ocupava la casa ja al 1519, però no es probable que es digués Vallòria ni que fos descendent dels antics propietaris, sinó que devia ser un nou vingut que adoptà el nom del lloc com a cognom o renom. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que mor el 1556, i que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel Junyent, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor (segons Rafat. 1993; segons Molins 2020:260, l'hereu es Antoni Junyent). L'Antoni es casa amb Joana Casanova i se'n van a viure a Manresa. El seu fill Baltasar Junyent es el que es casa amb la Publilla de Cases Ferreres, que per aquest motiu es passa a denominar El Junyent. Llavors apareix com a propietari Miquel Junyent, d'origen dubtós segons Molins (Rafat mantenia que era fill de Bartomeu per un document de l'ACA). Estava casat des de 1552 amb Montserrada Anglanill. Es un personatge del qual tenim 16 cites documentals entre 1554 i 1578 sobre els seus negocis. Segons Rafat (1993), Miquel Junyent, home de confiança del senyor, va ser batlle del terme molts anys. També sabem que va ser víctima d'un robatori de cinc quarteres i mitja de blat el 1567, per part de Joan Xoriguera, del Mas del Coll del Gem (l'actual La Masia). Miquel Junyent, morta Montserrada, va quedar vidu i es casa de nou amb Francina. En Miquel, com que l'hereu, Francesc, no havia tingut fills, fa hereva la pubilla Joana, casada amb Valentí Morera. Miquel Junyent i el seu gendre Valentí Morera signen una concòrdia el 1568 en el que es comprometen a sembrar blat amb determinades condicions, entre altres coses. Si en un any, Valentí Morera no treballa 'com un bon fill de casa', els pactes es trencaran. Seguint novament a Molins, la següent hereva es la filla única de Joana i Valentí, Caterina. El pubill Valentí va morir el 1575 quan la nena era menor. Els tutors i l'avi Miquel Junyent, per tal d'assegurar el futur de l'heretat, objectiu màxim dels pagesos, el 1577 van comprometre la pubilleta Caterina, de nou anys, amb Valentí Pla de Sant Mateu. Finalment es casà amb Galzeran Fontanet, també de sant Mateu. El 1595 el Galzeran és el cap de casa i va acordar amb el senyor de Rajadell la compra d'unes terres pertanyents a dos masos rònecs annexos al seu. Un era l'antic Valldoriola. Sembla que viu a Sant Mateu -on hi devia tenir interessos- i deixa el Mas Valldòria a cura de masovers. El 1612 el masover de Valldòria era el seu pare Valentí Fontanet i el 1614 n'era Arnau Daurell. El 1612 Galzeran Fontanet va pledejar per la possessió del mas, que li disputava una parenta de no sabem quina branca. En Galzeran va guanyar el plet. Caterina, en el capbreu de 1624, consta com a propietària del Mas Vallòria (afocat, és a dir, habitat) i de dos masos rònecs, Costoit i Valloriola. Caterina mor el 1651. El mas passa al fill hereu de Caterina i Galzeran, Miquel, que s'havia casat amb Caterina. El 1650 fa testament, amb una deixa per reconstruir l'ermita annexa al mas. El matrimoni té tres filles, i el mas passa a la pubilla, Elisabet, la qual es casa amb Maurici Tatger de Salelles. Ja som al 1645. En aquest temps Vallòria inferior s'ha reformat i ampliat i s'ha refet la capella. En Maurici, el 1682 va construir adossada a la casa una capella dedicada a sant Salvador i el 1678 va crear un censal de 14 lliures per pagar el capellà que hi digués la missa. El següent hereu, Josep Tatger, àlies Vallòria, fill del Maurici i l'Elisabet, es casa el 1673 amb Maria Torra de Sant Pere Sallavinera. El fill gran del matrimoni i hereu, Jaume, va morir abans que el Josep, així que hereta el mas Josep, net de Josep i fill del Jaume. Josep es casa amb Maria Anna Vall el 1727. Com que no te fills, fa hereu el seu oncle Joan. Mentrestant, l'heretat de Valldòria es trobava molt endeutada i el 1746 Josep Tatger va hipotecar una part de la finca. A la mort de Josep el 1759, Jaume Tatger, fill de Joan, reclama i obté la propietat. Aquest es el Jaume Tatger que consta en una de les llindes, amb l'any 1783, que ens palesa que va empendre obres de reforma a la casa. Estava casat des de 1752 amb Antònia Grau i després, ja vidu, el 1787, amb Ramona Puig. S'havien casat, és clar, a la capella de Sant Salvador del mas. Jaume mor el 1788. L'hereu es Joan Tatger Grau, amo del mas Tatger o Vallòria, casat el 1790 amb Francesca Llussà. Havia començat la febre del vi i els propietaris cedien terres als parcers per que convertissin el bosc en vinya. El 1800 la Francesca era vídua del Joan i el batlle li va manar que marxés de la casa, no sabem per quin motiu. El 1816 la vídua Francesca, Josep Canyellas de Castellfollit i la seva dona Maria Tatger, filla del Joan i la Francesca, van passar comptes amb Ignasi Llussà, que havia estat tutor i administrador dels béns de la pubilla. El 1815 els amos Maria Tatger i Josep Canyellas recuperen el mas de Valentí Viladés per recuperar el mas, que havia estat empenyorat el 1813. El 1826 la vella mestressa Francesca encara patia les conseqüències de diversos plets per deutes. El 1845 la mestressa Antònia, vídua de Ramon Canyellas, va empenyorar la propietat a Francesc Font. El 1870 consten Antònia Jaumeandreu Sagristà, com a usufructuària, i el seu fill Agustí Canyellas Jaumendreu de Castellfollit, com a propietari. Estableixen diverses parcel·les a parcers i construeixen la casa nova (testimoniada per la llinda amb la data gravada 1872 que diu 'lo hizo Agustín Cañellas Jaumandreu'). És l'época daurada de la vinya, abans de la fil·loxera. La propietat va passar als seus fills. D'altra banda, segons Rafat (1993), a partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies de Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià. Per exemple, el citat Antoni Fontanet (1647). Mes tard apareixen membres de la família Tatger com a administradors (Jaume, 1679; Miquel, 1692; Isidre, 1701) i altres famílies de Valldòria (fins 1887). El 1926 Francesc Vacarisas Font compra la casa. Declara una casa amb dos pisos i una altra casa d'un pis. Era un empresari de Terrassa que passa la guerra refugiat al mas. A la casa pairal hi havia una part per als amos i una altra per als masovers, a més d'altres cambres i dependències. Durant la guerra, s'hi van acollir diverses persones, com uns cosins de l'amo, el conegut pintor Santiago Padrós (Terrassa 1918) i la família Armengol de Terrassa. El dia abans d'entrar els Nacionals van passar per Valldòria uns soldats republicans afamats i la masovera els va fer una olla de cigrons. Un dels soldats estava ferit, i van poder-li extreure la bala i embenar-lo. Jaume Armengol va pujar al darrer tren abans de la voladura dels ponts, però no va arribar mai a Rajadell i s'ignora on va morir. Després de la guerra, hi figuren empadronats al mas (1947) la família formada pel Francesc Vacarisas, la seva dona Dolors Brugueras Fontanals i cinc persones més. El 1948 va morir a Valldòria l'amo Francesc Vacarisas. El seu fill gran Pere Vacarisas va heretar la propietat, que posteriorment va passar a mans d'Àngel Vilanova. Aquesta la revèn el 1966 a Francesc Aura. El gran incendi de 1980 va afectar especialment els boscos de Valldòria. El 1985 la propietat rehabilita el conjunt: s'enderroquen els coberts que s'adossaven a la casa a llevant i es restaura la capella. El 1989 es construeix un embassament al barranc de Valldòria, que permet regar els camps. L'actual casa dels masovers es la més antiga (amb llindes de 1646, 1661 i 1697) però en algun moment (segle XVIII) els amos s'hi feren la nova casa adossada a l'antiga (actualment la dels propietaris), passant l'antiga a masoveria. Segons les inscripcions ja esmentades, a la nova casa han fet reformes Jaume Tatgé el 1793 (porta de la façana SE) i Agustín Cañameras y Jaumandreu el 1872. A inicis del segle XX hi vivien a tots els edificis set famílies, inclosos els masovers i pastors (Molins, 2020: 267-69 relaciona els masovers del mas). També hi vivien a la anomenada Caseta de Valldòria (que no he sabut ubicar). Més recentment, la masoveria (es a dir, la casa antiga, restaurada a fons) ha estat llogada, durant temporades més o menys llargues, a diverses persones de confiança dels propietaris. | 41.7198100,1.6758800 | 389859 | 4619515 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88539-foto-08178-46-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-2020 | Antigament Vallòria. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 75-77) amb els noms 75 Valldòria (casa dels cuidants o del cuidant), 76 Valldòria (casa dels masovers) i 77 Valldòria (casa dels propietaris). En el catàleg de bens protegits 2014 està fitxada com a Àrea d'Expectativa Arqueològica (num. 50 Cases de Valldòria). Mas Valldòria, per Molins (2020:260).Fins el 1992 existia una altra edificació residencial que es va enderrocar. Era una edificació considerable que tenia cabuda per a dues famílies. Estava situada davant la façana de llevant de la casa del masover formant amb aquesta un carreró i tenia una gran arcada de la qual se'n conservaven, el 1993, les pedres desmuntades.Es tracta d'un conjunt d'un gran interès històric i arquitectònic, especialment la casa del masover (edifici de molt bona factura) i les façanes de la casa dels propietaris. Valldòria sempre ha estat un mas important del terme. En els últims segles es va reforçar la seva prosperitat com ho demostra el volum dels edificis.La casa nova té les característiques d'una casa urbana del seu temps, amb habitacions i alcoves àmplies i ben il·luminades. Ja al segle XX els propietaris que hi venien a estiuejarvan modernitzar-la i van dotar-la d'una cuina moderna, quarto de bany, calefacció d'aigua calenta i parets pintades amb motius florals. L'element extern que crida més l'atenció de la casa dels amos és un balconet situat en una aresta, amb una barana de ferro forjat de forma corba. A la casa vella hi han els espais habituals de les cases de pagès: quadra, celler, llar de foc, forn de pa, i altres dependències d'us residencial i agrícola. S'aprecia en els paramentsexteriors com la casa va ser ampliada en més d'una ocasió.El mas s'ubica en una petita esplanada a la falda d'un serrat, antigament conreuat de vinya i ara caracteritzat per una vegetació d'arbusts i matolls.S'observen les següents inscripcions gravades a la Casa del Masover. - Finestra del primer pis de la façana NO: 1646. - Finestra del primer pis de la façana SO: 1697 (amb l'ampit decorat)- Finestra del segon pis de la façana SE: 1661.- Finestra del segon pis de la façana SE: IHS, amb una creu al mig.Al costat dret de la façana NO hi ha una banqueta adossada amb una creu gravada.A la casa del propietari hi ha les inscripcions següents:- Porta de la façana SE: IAUMA TATGE 1783. Hi ha la inscripció IHS entre 17 i 83.- Porta de la façana SE: Lo hizo Agustín Cañellas y Jaumandreu en 1872. El text es troba flanquejat, a banda i banda, per una destral, una rella i una fanga de tres pues.Segons Rafat (1979 i 1993:208) hi ha una altra data gravada en una llinda de finestra, 1545. El masover Lluís Hervas conserva gravacions en vídeo de Valldòria d'abans que s'ensorrés un dels blocs residencials (PEP 1993).A la cantonera de les façanes SO i SE de la casa del masover hi ha l'imprompta d'un rellotge de sol inventariat a l'Inventari de Rellotges de Sol dels PPCC que manté la Societat Catalana de Gnomònica (num.31828). Es quadrat, i no s'aprecien marques horàries ni inscripcions. Avui en dia es un simple quadrat blanc, amb el gnòmon de vareta deteriorat.L'interior de la casa dels masovers conserva l'estructura tradicional i l'embigat de fusta i diversos elements tradicionals: restes d'un forn, menjadora, etc.Als anys 90 les cases del masover i del amo estaven en mal estat, deshabitades i abandonades. Les parets i les cobertes patien, tot i tenir poques esquerdes, i les finestres estaven tapiades Actualment la casa del cuidant (Cal Til·ler) és l'única actualment habitada i es troba en bon estat, i des d'aquesta casa, es fan treballs de manteniment de la resta. La casa del masover esta rehabilitada. La casa del propietari està força deteriorada. | 94|98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 71123 | Forn de Guix de Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-de-cal-xic | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XX | Forn de guix petit, propietat de Cal Xic Divinal. Construcció de pedra seca ja mig ensorrada, amb plaçeta al davant per picar el guix un cop cuit, i munt de guix sense coure al costat. Aflorament de guix al costat d'un torrent. El guix es troba en les margues del Garumnià, roques formades de sediments lacustres i fluvials de l'època de transit entre l'era secundària i la terciària (Cretaci a Paleogen). Les capes de guix formen part de les lutites roges superiors del Paleocé. Accés fàcil a peu des del pont de Can Rodó, El Divinal, per un corriol al costat del torrent. | 08293-241 | El Divinal | Vallcebre te una quantitat d'afloraments de guix. La gent cremava guix en forns artesanals prop de l'aflorament o prop de la casa. Hi havia un altre forn de guix al costat de Cal Xic Divinal. Al fer una pista entre Cal Pau i Cal Xic, aquest forn fou destruïda. | 42.1983900,1.8241200 | 402919 | 4672473 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71123-foto-08293-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71123-foto-08293-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 70942 | Festa de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-santa-barbara-0 | www.vallcebre.cat CERDAN, Rufí i altres (1994). El Berguedà, vol 4. Edicions Intercomarcals SA. RODRÍGUEZ, Gemma (1997). 'Aspectes culturals'. L'Erol, núm 56, hivern 1997. | XX | Festa que es va recuperar l'any 2005. | La Festa de Santa Bàrbara, patrona dels miners, es celebra cada any el dia 4 de desembre. Aquest mateix dia, a les 12 del matí, es fa una missa en honor a Santa Bàrbara. A continuació, es llença una traca i es surt en processó de l'església, amb Santa Bàrbara i la seva bandera, pels carrers del poble. Concretament, el seguici puja la carretera de les Mines fins arribar a la Plaça del Roser, on gira, i torna a baixar fins davant l'església. La festivitat continua amb un aperitiu per a tots els assistents i finalitza a la tarda amb un ball. La festa és gratuïta i són els ex miners del poble els que la paguen. | 08293-59 | Poble de Vallcebre. | Vallcebre era un poble miner i com a tal, organitzava una de les Festes més lluides en honor a Santa Bàrbara, la seva patrona. El dia abans brandaven les campanes per anuinciar la festa. L'endemà al matí, es feia un ofici solemne on cantava el cor de la parròquia i a tots els miners assistents se'ls hi donava un llum. Acabat l'ofici, una processó, amb la imatge de la Santa i la bandera, feia un recorregut pel poble. Aquest dia es nombraven els priors i priores (2 parelles: 1 de solters i una de casats). Aquests eren els encarregats d'assistir i presidir les festes que es feien a Vallcebre durant aquell any. Arran de la tancada de les mines (als anys 80), la Festa de Santa Bàrbara es va deixar de fer, però des del 2005, i gràcies a un grup d'ex miners, la festa s'ha tornat a recuperar, tot i que sense els priors i priores. | 42.2042100,1.8184200 | 402457 | 4673126 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70942-foto-08293-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 59730 | Elaboració de vi de tina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-de-vi-de-tina | XXI | El celler Abadal, propietat de la família Roqueta, ha recuperat la tècnica d'elaboració del vi de tina, tan característic d'aquesta zona. Ho ha fet en una tina de pedra seca ubicada a les vinyes del mas Arbocet, que dona nom al vi que en surt. Es tracta d'un projecte experimental pioner, centrat en l'elaboració de vi a partir de varietats autòctones com el sumoll, la pansera, el punxó fort, el garnatxot, o el mandó, picapoll, cua de moltó, malvasia de Manresa entre d' altres. La vinya és amb ceps de més de 70 anys, seguint mètodes tradicionals. Per elaborar el vi de tina, el cupatge es fa a la vinya, collint les varietats blanques i negres al mateix moment i fermentant tot el raïm junt. Es verema en caixes i el cupatge majoritari de negre amb un percentatge de raïm blanc (pansera) es realitza a la mateixa vinya. Encubat i fermentat en tina de pedra seca. Encubat del raïm mixt entre la manera tradicional, aixafant el raïm sobre el brescat amb els peus i deixant caure el most, pells i rapa a la tina, i l'encubat actual, desrapant el raïm per tal de separar la totalitat de la rapa, eliminant un 70% de la rapa. La fermentació s'inicia sense cap additiu, essent els llevats propis del raïm els responsables de la mateixa. Fermentació sense control de temperatura. La temperatura del raïm a l'entrada no va superar els 16ºC i la fermentació no va sobrepassar els 25ºC. Es fa un control diari de densitats, temperatura i tast per valorar la seva evolució. Es realitzen dos descubats després de 17 i 26 dies de maceració. Tast: color vermell cirera amb reflexos blavosos brillants. El nas destaquen les notes fresques de fruita vermella licorosa (gerds, maduixeta de bosc) amb tocs de garrofa i anís i fons especiat. Sensació aromàtica marcada de notes balsàmiques (pi, romaní, fullaraca) que recorda el paisatge que l'envolta. En boca té una entrada golosa i una acidesa viva que manté en un perfil estructurat recte i que anirà perfilant-se amb el pas del temps. Marcada tipicitat. | 08182-332 | Ca l'Arbocet | Valentí Roqueta funda Abadal l'any 1983, en honor a les arrels i a la tradició vitivinícola de la família al Bages, que es remunta al segle XII, en concret a l'any 1199. El celler està ubicat a Santa Maria d'Horta d' Avinyó, al voltant de la masia familiar on s'han elaborat vins durant més de nou segles. En la seva aposta pel territori com a camí de diferenciació i identitat, Abadal treballa per afermar la tradició vitícola de la zona amb innovació i modernitat. Seguint una línia d'investigació clara, tant en el treball de recuperació de varietats autòctones del Bages - com per exemple picapoll i mandó -, com en la investigació de tècniques de vinificació ancestrals, amb l'objectiu de posar en valor referents històrics del Bages. El Bages és una zona tradicionalment vinícola que va arribar a tenir més de 30.000 ha. de vinya, però entre finals de segle XIX i el primer quart del segle XX la va perdre gairebé tota, degut a la fil·loxera i a l'arribada de la revolució industrial. L'any 2009 Abadal impulsa la línia de treball Paisatges 1883 -anomenat d'aquesta forma per ser l'any de màxim esplendor de la viticultura del Bages -, que s'inspira en el coneixement vitícola i l'herència varietal de la família Roqueta. I un dels projectes en que es concreta Paisatges 1883 és el Vi de Tina Mas Arbocet. El projecte del Vi de Tina neix l'any 2012, de la voluntat d'Abadal de recuperar una forma de vinificació antiga, per tal d'experimentar i veure com donar més identitat als vins actuals, aplicant-hi els coneixements obtinguts. Amb la recuperació del patrimoni de pedra seca del Bages, a l'hora aconseguint que els vins siguin més autèntics i més identificats amb el territori. Aquestes tines, joies de la viticultura i l'arquitectura ancestral, estan construïdes a partir de pedra seca i, úniques a Europa i al món, actualment al Bages hi ha més de 100 conjunts i es troben únicament en aquesta zona. A l'interior de la tina hi ha rajoles de ceràmica cuita, que entren en contacte directe amb el raïm al fermentar. Abadal recupera aquestes vinificacions per experimentar quines sensacions aporta al vi un material menys inert que el que es fa servir en l'actualitat. El raïm s'aboca a la tina i s'aixafa de forma suau amb els peus, fermentant-se dins la tina a la temperatura natural d'aquesta. | 41.7116200,1.9242500 | 410507 | 4618318 | 2012 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59730-foto-08182-332-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59730-foto-08182-332-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Miquel Palau és l'enòleg d'Abadal que té cura d'aquesta elaboració. L'any 2017 rep el Premi Honorífic al Futur, atorgat per la Guía de Vins de Catalunya 2018, que premia la trajectòria i la innovació. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 54761 | Cal Pericona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pericona | XVIII-XX | L'edifici construït els anys 60 té les vigues amb al·luminosi. | L'edifici actual es va construir els anys seixanta en un sector on hi havia una casa antiga (núm. 27, que encara es conserva) i per fer-la es va modidicar el traçat del carrer Àngel Guimerà. La part de nova construcció és un edifici funcional, d'escàs interès arquitectònic.Té planta baixa més dos pisos i és fet de maó. La part davantera té una fesomia singular, representativa dels anys seixanta. L'antiga casa (núm. 27) conserva la tipologia tradicional a la façana (finestres emmarcades amb pedra, etc) i està parcialment integrada a l'edifici més modern. A l'interior hi ha els següents espais d'interès: botiga de vins, licors i begudes; un celler on es conserven unes 6 tines de cairons que desemboquen en un soterrani amb unes instal·lacions que devien reformar-se l'any 1942; la zona on fabricava el gel, que no ha conservat les instal·lacions (dipòsits, càmera, etc); la zona on es fabricaven els sifons (actualment magatzem); la zona on es continuen fabricant gasoses (la maquinària actual és moderna). | 08140-72 | Carrer Nou, 25 i 27 | Valentí Gusart i Anita Sensada, pares dels actuals propietaris, van fundar 'Casa Pericona' l'any 1923. Des de bon principi es van dedicar a fabricar sifons i gasoses. Valentí Gusart llavors tenia 14 anys i va anar a Barcelona a comprar les màquines. També es dedicaven a envasar i distribuir vins. En aquesta època la família vivia a la casa del davant (carrer Nou, 53), on tenien el celler i una botiga. Com que les instal·lacions van quedar petites la dècada de 1960 Valentí Gusart va comprar la casa del davant. Aleshores el carrer Àngel Guimerà passava per entremig de l'actual edifici mitjançant un passatge porxat. Per construir el nou el traçat del carrer es va desplaçar uns metres cap a llevant. Es van unificar les propietats per poder fer un edifici amb més capacitat. Casa Pericona es dedicava a l'elaboració de sifons i gasoses, a la fabricació de gel i a la distribució de vins, caves, licors i cerveses per tot el poble i part de la comarca. Actualment continuen fabricant gasoses, però tenen previst un trasllat a una nau més moderna al carrer Monestir. | 41.7519900,1.9026500 | 408767 | 4622822 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54761-foto-08140-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En els magatzems es conserven objectes d'interès relacionats amb la fabricació de sifons i gasoses.Els propietaris tenen previst deixar l'edifici del carrer Nou (que té al·luminosi) i instal·lar-se en una nau al carrer Monestir. Probablement hauran de desprendre's de les màquines més grosses per manca d'espai. Estan ben disposats a cedir-les a algun museu. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 64794 | Boletíada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boletiada | http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Boletiada-Santa-Coloma-de-Cervello https://www.facebook.com/roca.dreta https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/grup-micologic-la-roca-dreta.html | XX | Trobada dedicada a la micologia que se celebra el primer cap de setmana del mes d'octubre. El dissabte es fa una sortida en grup (fora del municipi) a cercar bolets. L'endemà, diumenge, es fa una mostra dels bolets trobats i classificats a la Societat recreativa, acompanyada d'altres activitats com una degustació de bolets a la Plaça del Pi Tallat. | 08244-65 | Va tenir la seva primera edició l'any 1996, organitzada per l'Agrupament Amics de la Muntanya. Des de l'any 2005, es va constituir el Grup Micològic La Roca Dreta, que des de llavors se'n cuida. | 41.3676900,2.0176600 | 417844 | 4580041 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 41534 | Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladrover | ORRIOLS i PUIG, Gil [et al.] (1984). «Sant Jaume de Viladrover» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. | XI-XX | Va ser restaurada al 1926. | Església amb una nau i arcs torals, amb absis a la capçalera i un campanar de planta quadrada a ponent. La porta original era al sector meridional. El més destacable és el campanar de tres pisos d'alçada que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Al mur de ponent es pot veure una porta oberta al segle XVII i una finestra en forma de creu. L'absis, reconstruït al segle XX, presenta dents de serra i arcuacions llombardes perfectament imitades. L'aparell constructiu és de mida mitjana, ben alineat i molt regular. Les cobertes de la nau, l'absis i el campanar són de teula. | 08026-4 | Sant Jaume de Viladrover | Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma. | 41.8274400,2.2528100 | 437952 | 4630887 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 41657 | Rectoria de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-jaume-de-viladrover | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Actualment s'hi duen a terme algunes reformes. | Casa de planta rectangular feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, amb teulada de doble vessant feta de teula que desguassa als laterals. Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada al SE i té un acabat arrebossat. Les obertures estan fetes amb maons i formen arcs carpanells. A la façana principal hi ha la porta i dues finestres reixades a la planta baixa, i dues finestres i un balcó al primer pis. Al lateral esquerre hi ha dos cossos afegits: un de la mateixa alçada que la casa i un altre d'un sol pis amb una porta de garatge. Aquest últim té el sostre que fa de terrat. | 08026-127 | Sant Jaume de Viladrover | Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma. | 41.8276200,2.2531400 | 437980 | 4630907 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41657-foto-08026-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41657-foto-08026-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un espai envoltat per un mur de pedra enllaça la rectoria amb l'església. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 74709 | Monument a Pau Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-casals-0 | MOLAS I RIFÀ, Jordi (1998), Guia oficial de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. SOLIAS, Josep M., Juana María HUÉLAMO i Susana LAUDO (s/d), Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 51. | XX | Imatge molt realista del gran músic català. Està representat assegut i tocant el violoncel. L'escultura descansa sobre un bloc de pedra, on s'hi poden llegir les inscripcions següents: PAU CASALS CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT 1876-1976 QUAN S'ACABARÀ TAN LLARG CAMINAR PER TERRES ESTRANYES EL PESSEBRE PAU CASALS / JOAN ALAVEDRA OFRENA DE LA DOTACIÓ D'ART CASTELLBLANCH | 08069-144 | Camí de Sant Miquel (muntanya de Montserrat) | Va ser una ofrena de la de la Dotació d'Art Castellblanch, per commorar el centenari del naixement del músic. L'escultura va ser fosa als tallers Fundicions-Ginfer, de Reus. | 41.5919300,1.8370200 | 403071 | 4605123 | 1976 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74709-foto-08069-144-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Joan Rebull | 103|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6807,89 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc