Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47284 | Cova dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos | Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | El jaciment està exhaurit. | La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna). | 08070-26 | Roc dels Esparvers | Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC). | 41.8207400,2.1897800 | 432711 | 4630191 | -1500 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 63828 | Forats de Sant Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-sant-bori | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIX/ -VII | En una cova natural situada sobre la riera de Jafre, prop de la Cova Negra, s'hi va localitzar un fragment de pissarra amb una perforació bicònica, deu dents humanes i fragments petits d'ossos, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La cavitat té dues boques circulars separades per un pilar i té una profunditat de 7 metres. En l'actualitat no té sediments, ja que van ser retirats durant l'excavació arqueològica. | 08231-60 | Coster dels Arcs | Va ser excavada l'any 1958 per membres del Museu Víctor Balaguer, sota la direcció de Joan Bellmunt. | 41.2809500,1.8122300 | 400531 | 4570626 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63828-foto-08231-60-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També conegut com els Forats d'en Bori. | 79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63825 | La Cova Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-negra | GONZÁLEZ-ALCALDE, J. Cuevas-Santuario ibéricas en Cataluña. Quad. Preh. Arq. Cast., 25 (2006). Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XXIII/ -I | En una cova natural situada en una formació rocosa sobre la riera de Jafre s'hi va localitzar material arqueològic, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La cavitat està formada per dues galeries, que fan un recorregut total de 33 metres. S'hi va recollir una destral de basalt, una placa de pissarra verdosa, un fragment de molí, 4 denes de collaret de variscita i terracuita, sílexs, fragments d'una falç de sílex, un ullal d'os, ceràmica ibèrica i un fragment de cràtera de campaniana de la forma Lamb. 40 del segle III a.C. A més també es van localitzar restes d'individus, sobretot dents. | 08231-57 | Riera de Jafre | Va ser excavada entre els anys 1956 i 1957 per membres del Museu Víctor Balaguer, sota la direcció de Joan Bellmunt. En fer-se la topografia de la cova l'any 1957 s'hi va trobar una falç de sílex. L'any 1966 M. Gasca hi va recollir material. | 41.2779000,1.8140700 | 400681 | 4570285 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63825-foto-08231-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63825-foto-08231-57-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|80|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 83120 | Valset de la festa de Gisclareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/valset-de-la-festa-de-gisclareny | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; | XX | Recollit al llibre de les tres-centes cases de Gisclareny | Valset escrit per Francesc Caballè en honor a la festa Major. Diu el següent '... A Gisclareny venim-per celebrar la festa-A Gisclareny hi som-volem fer molta gresca.La verge del Roser-com sempre està tan sola-per ella cantarem-perque ens enamora.I el seu fillet també-li direm que ens acompanyi-sentint les nostres veus-somrient cantarà la mare-Plegats com a germans-voltats pels grans Picalls-la diada passare,- A Gisclareny amb joia. | 08093-210 | A la plaça del poble situada al Roser (Ajuntament de Gisclareny. Av Roser S/N 08695) | Va ser escrita i composada per Francesc Caballè arran d'una festa major de 1978 on en acabar-se un grup de joves de Bagà amb guitarres, flabiols i altres instruments van cantar aquest valset vom una aportació a la Festa Major de Gisclareny on es presentaven els gegants i es feia una millora a l'enllumenat elèctric.Francesc Caballè nascut a Badalona resideix des de 1969 a la vila de Bagà.H exercit com a articulista, fotògraf, dinamitzador cultural en entitats de la vila com l'Associació Medieval. Ha escrit altres llibres relacionats amb la vila de Bagà com 'A l'hombra de Paller'. 'Si tu t'en fas la lluna' (recull de cançons populars del Gil Casas), 'les tres-centes cases de Gisclareny' i a 'l'hombra del camí ral de Berga a Bagà'. | 42.2500200,1.7866400 | 399906 | 4678249 | 1978 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83120-foto-08093-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83120-foto-08093-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 69554 | Goigs a la Creu del Pedró de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-creu-del-pedro-de-can-figueres | Revista Taradell de maig de 1981. | XX | Els goigs en honor a la Creu del Pedró de Can Figueres van ser editats com homenatge del seu propietari. Comença així: 'Vós que sou llum beneïda i el tresor de més gran preu: Enriquiu de fe la vida gloriosa Santa Creu. Sou del poble, Creu sagrada, el més valuós joiell, per ço us dóna una abraçada tot bon fill de Taradell, i amb la joia més sentida vostre nom pregona arreu (…).' | 08278-524 | Taradell | Va ser escrit l'any 1979 per Mn. Joan Vilacís per encàrrec de l'aleshores propietari de Can Figueres, el Sr. Bernat Serdà i Bertran. | 41.8692700,2.2892000 | 441013 | 4635506 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | Mn. Vilacís (lletra) i Pere Serra (música) | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 53152 | Monument a Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-maragall | Laudo, Susana. 'Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Molas i Rifà, Jordi (1998). 'Guia oficial de Montserrat'. Barcelona: Publiacions de l'Abadia de Montserrat | XX | En el camí dels Artistes, el primer tram del camí dels Degotalls, hi ha el monument dedicat al poeta Joan Maragall. És format per un mur de pedra amb la part central lleugerament més elevada que les dues laterals, amb un medalló, també de pedra, amb l'efígie de l'autor. | 08127-128 | Parc natural de Montserrat: Camí dels Degotalls | Va ser erigit per l'agrupació Amics de Joan Maragall | 41.5955700,1.8389500 | 403237 | 4605525 | 1958 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53152-foto-08127-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 79638 | Monument del mil·lenari de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-del-millenari-de-lesglesia | XX | Es tracta d'un monolit de pedra irregular de metre i mig d'alçada sobre un peu d'obra en forma de decàgon, d'uns 40 cm. Sobre una cara hi ha inscrit: '900/ aniversari de/ la consagració/ de l'església/ 1099-1999/ Deu ha plantat/ entre nosaltres/ la seva tenda/ M OBM el senyor' A una altra cara hi ha una petita placa amb l'extracte del document de consagració | 08097-196 | Passeig del Montseny, davant de l'Església | Va ser erigit l'any 1999. | 41.7317700,2.5024100 | 458618 | 4620115 | 1999 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08097/79638-foto-08097-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 52666 | Mural Gabarrón | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-gabarron | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Restaurat any 2010 per l'autor. En dipòsit al taller de l'artista en bones condicions | Mural format per uns 150 personatges que representen l'evolució de l'esport, realitzades mitjançant incisions, textures i colors vius pintat directament. Fa 100 metres de llarg per cinc d'alçada (500 m2). Representa un seguit de modalitats esportives incloses en la Carta Olímpica. Està fet a partir de més de mil plafons irregulars de ceràmica. Es caracteritza per un gran dinamisme i moviment a partir de traços simples però contundents, remarcats pel negre en contraposició a tota una gama de colors vius. | 08101-437 | Valladolid | Va ser encarregat per l'Ajuntament amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992 quan l' Hospitalet va ser subseu olímpica de beisbol. Es va inaugurar el 21 de maig de l'any 1991 al Parc esportiu de la Feixa Llarga. Però degut al seu estat de conservació, l'any 2010, l'Ajuntament va encarregar a l'autor la seva restauració, per la qual cosa aquest procedí a arrancar el mural i traslladar-lo al seu taller de Valladolid on el va restaurar. Actualment hi roman en espera d'un lloc adequat per a la seva reinstal·lació. | 41.3493300,2.1043600 | 425074 | 4577924 | 1991 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52666-foto-08101-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52666-foto-08101-437-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cristobal Gabarrón | Actualment es troba en el taller de l'autorFotografies extretes del web: http://www.sktb3000.net/fcp/html/gabarron/obras/olimpismo.htm | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||
| 68741 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-1 | Mascaró Ballester, Fernando, 'Deu generacions mèdiques d'una família catalana', Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, vol. 69, a Actes del XXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana, Vic, 2018 Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edifici civil amb planta baixa, pis i golfes. Exteriorment només presenta dues de les seves quatre façanes, i ocupen tota una cantonada. Es tracta de la reforma d'una antiga casa coberta amb una teulada de dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana, i que destaca especialment pels esgrafiats que decoren la part superior de les obertures, amb alguns motius vegetals. D'altra banda, cal fer notar el coronament de la façana que amaga la teulada al darrera, format per línies trencades i ondulades. La casa s'adapta al desnivell del carrer, i presenta l'angle de la cantonada arrodonit. El degradat estat de conservació de l'edifici ve donat a la façana pel despreniment de l'arrebossat i esgrafiat, i especialment par la gran quantitat d'instal·lacions elèctriques que coincideixen a l'angle de la mateixa. | 08282-67 | Carrer Sant Josep, 32 | Va ser el 1880 quan el primer representant de la nissaga Mascaró es va instal·lar a Tiana. Els Mascaró, família benestant de Barcelona, decideix instal·lar-se al poble buscant el que, a final del segle XIX, hi buscaven moltes famílies de la burgesia barcelonina: salut i descans. Possiblement la reforma fou realitzada vers l'any 1920. | 41.4827500,2.2666100 | 438773 | 4592609 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68741-foto-08282-67-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Ramon Maria Riudor Capella | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 68768 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-2 | Bonet i Garí, Lluís, Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1983. Mascaró Ballester, Fernando, 'Deu generacions mèdiques d'una família catalana', Gimbernat: revista catalana d'història de la medicina i de la ciència, vol. 69, a Actes del XXè Congrés d'Història de la Medicina Catalana, Vic, 2018 | XIX mitjan | Edifici civil. Masia completament transformada i molt ampliada respecte les seves proporcions inicials. De planta pràcticament quadrada, està formada per tres pisos i unes golfes. El conjunt està cobert per una teulada de dues vessants sobre la que destaca una torre de planta rectangular Cal remarcar la gran quantitat de finestres realitzades amb maó vist col·locat de cantell. Els murs són arrebossats. L'edifici es troba envoltat d'un jardí que llinda amb la Riera. | 08282-94 | Carrer de la Riera de Tiana, 84 | Va ser el 1880 quan el primer representant de la nissaga Mascaró es va instal·lar a Tiana. Els Mascaró, família benestant de Barcelona, decideix instal·lar-se al poble buscant el que, a final del segle XIX, hi buscaven moltes famílies de la burgesia barcelonina: salut i descans. | 41.4826100,2.2665500 | 438768 | 4592593 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68768-foto-08282-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68768-foto-08282-94-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Obra popular. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||
| 42377 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-0 | AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. | XX | Estructura, coberta, façana i conjunt en bon estat, excepte el mur, que estaria regular. | Xalet aïllat de planta baixa i dues plantes envoltat d'un magnífic jardí de plantacions geomètriques. Presenta varis accessos, alguns d'ells en no gaire bon estat. El mur de pedra al voltant de la finca tampoc no està en gaires bones condicions i caldria consolidar-lo o directament fer-ne un de nou. La façana principal està orientada en sentit nord, cara a muntanya. La planta baixa és amb porxo i té varis accessos, la primera planta té una terrassa àmplia amb una barana d'estil neoclàssic de columnes baixes lobulades. La coberta és una teulada a quatre aigües amb ràfec. La façana posterior presenta les mateixes característiques que la principal, amb el porxo i el mirador. La façana lateral orientada en sentit est és de dos cossos, un amb aspecte de torre de guaita àmplia i visible des de gairebé qualsevol punt del municipi. La torre presenta vàries finestres senzilles, i al capdamunt un mirador porxat, mentre que el cos pròpiament, parlant de l'estructura de la casa, està format per un porxo a la planta baixa i dos pisos superiors amb galeries d'arc de mig punt que fan funció de mirador. Les vistes són excel·lents, tant per un costat com per l'altre ja que, si bé per una banda es gaudeix de la vista del Turó de Caldes, per l'altra es veu tota la façana marítima. La coberta és de teulada amb ràfec. Cal destacar també la xemeneia que corona la torre, que és de pedra i de grans dimensions. El jardí presenta una gran varietat de plantes i arbres, a més d'una edificació més petita que havia estat la casa dels masovers. El xalet està en procés de rehabilitació. | 08032-59 | Carretera de Sant Vicenç, 13 (08393 Caldes d'Estrac) | Va ser edificat a la dècada dels anys vint del segle XX. Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), va ser la seu de l'ambaixada de la Gran Bretanya, que com la majoria de les delegacions internacionals havien marxat de Barcelona fugint dels bombardejos. | 41.5689000,2.5247100 | 460373 | 4602023 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42377-foto-08032-59-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Sòl urbà. Zona de cases unifamiliars en filera, no alineades. Inventariada amb el núm. 53 per l'article 55 de la Normativa del Pla General. Una part del xalet ha estat cedit a l'Ajuntament amb la voluntat de convertir la finca en una mena d'hotel d'equipaments per a fer-hi congressos. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 41538 | El Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinar | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | El seu estat de conservació és bo degut a la seva recent edificació. | Casa de planta quadrada amb un cos (original) a la cara sud, on es troba la façana principal. Els materials emprats per a la seva construcció han estat la pedra, el formigó i la fusta, així com la teula. Les seves façanes de pedra intenten imitar l'aspecte de les masies dels voltants, tot i que la seva estructura és molt diferent. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i golfes i compta amb una petita capella a l'est de la casa. L'entrada principal és precedida per una porxada-balcó de tres columnes que sostenen un terrat al primer pis. La coberta és a quatre vessants. | 08026-8 | Brull, el | Va ser edificada als anys 20 del segle XX pel veí de Seva Josep Crivillé i Ciurana i feia les funcions d'hotel per als familiars que venien a visitar els seus parents malalts que estaven en el Sanatori de Casademunt. Així va néixer el Brull-Hotel (o l'Hotel), però després va deixar de fer aquesta funció per ser reconvertit en el Sanatori del Brull. | 41.8216700,2.2964700 | 441573 | 4630216 | 1920-30 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41538-foto-08026-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Abans era conegut com l'Hotel, degut a les seves funcions hoteleres. Més tard fou la residència de gent gran de Santa Maria de la Pineda o del Pinar. Tot i que el seu valor arquitectònic potser no és notable, el Pinar és una construcció substancialment diferent de la resta de cases del terme. Actualment compleix les funcions de casa d'acolliment per a joves. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 79992 | Pla-Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-romani | Ubals i Picanyol, D ( 2001); ' Les Masies de Moià '. Pàg. 126. Moià. | XV-XVI | Hi ha molt afegits de ciment i nova construcció. | Masia de petites dimensions de la que queda poc de l'estructura antiga. De planta rectangular, un pis amb teulada, sense ràfec, de fibrociment a dues vessants. Actualment sembla haver estat dividida en dos habitacles. El situat a llevant està elevat i l'accés es fa per unes escales de set esglaons d'obra nova. Aquesta part de l'edifici té un pis semisoterrat amb porta d'accés. La part central de la paret del frontispici és de maçoneria i sembla ser de les poques parts originals del mas. Annexat a la façana de llevant hi ha un cobert de planta rectangular i un pis amb teulada a dues vessants de fibrociment que conserva alguna part original de maçoneria i llindes de fusta tot i que està molt retocat i té molts afegits de ciment i maons moderns com la totalitat de l'edifici. | 08138-105 | A 2,5 Km a l'est de la vila. | Va ser edificada a principis del segle XVI o finals del XV per la família Pla, paraires i mercaders residents a la vida, que havien anat comprant terres. Deu el seu nom al casament entre Clareta Pla i Vicenç Romaní. La masia és coneguda perquè va desaparèixer el 28 de gener de 1939 en fer esclatar un polvorí les tropes republicanes en retirada. Una part va quedar dempeus i es va restaurar fa una mica més de tres dècades. | 41.8095600,2.1192300 | 426839 | 4629007 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79992-foto-08138-105-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 44624 | Piles amb maces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piles-amb-maces | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XVIII | Pila en forma de bloc cúbic, de pedra. Les dimensions de la peça son: 175 X 187 X 117 cm i segons la seva funcionalitat pot classificar-se com a eina i equip per a paper. | 08044-257 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Va ser donat per l'Ajuntament de Capellades | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es localitza a la placeta d'accés al Museu Molí Paperer i es la peça número 466 segons el registre. | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 77962 | Jaciment de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-cristofol | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / V | Podria haver quedat malmès en les intervencions que s'han fet en aquest indret. | A la zona compresa entre l'ermita de Sant Cristòfol i els camps de Can Rof s'hi va localitzar material en superfície datable entre els períodes ibèric i romà. El material, trobat de forma molt dispersa davant de la capella, consistia en fragments de tègula, àmfora i terrissa comuna romana, sense estructures associades. | 08248-56 | Ermita de Sant Cristòfol | Va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6370700,2.2440800 | 437042 | 4609758 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77962-foto-08248-56-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77956 | Jaciment de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-dabril | BARBERÀ, J.; PASCUAL, R. (1963). 'Resultados de una prospección en la estación prerromana de la Font de Bril, en Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona)'. Ampurias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). “La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)”, Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. GIMENO, T.; IZQUIERDO, P. (1990). La societat ibèrica del Vallès. Terrassa: Editorial Ègara. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | L'estratigrafia natural del terreny ha estat molt alterada per l'erosió de l'aigua i les diverses prospeccions arqueològiques que s'hi han fet. | A l'extrem d'una plataforma elevada sobre dos torrents de la Font d'Abril s'hi van localitzar indicis materials d'un poblat preromà que s'hi va establir entorn el segle II a.C. Tenim notícies que a uns 150 metres de la font, hi havia una lleugera ondulació del terreny generada per les restes d'una edificació enterrada, on afloraven blocs de pedra i el material ceràmic en superfície. A la confluència dels torrents s'hi va trobar una sitja que contenia ceràmica pintada tipus Fontscaldes, àmfora romana, tègula, dolium i ceràmica campaniana. D'altra banda, en el tall del torrent sobre el torrent sud s'observà,, a poca fondària del nivell del terreny, un estrat de cendra de forma circular, amb una potència de 30 a 20 cm. i un diàmetre de 2 m. A l'interior s'hi van trobar ceràmica Campaniana A, àmfores i ceràmica grollera. Seguidament, a la zona de la plana, es va localitzar material en superfície, així com una nova sitja. Aquesta contenia ceràmica campaniana A i B, àmfora romana, tègula, dolia, ceràmica preromana, utensilis d'os, un pondus prismàtic, vasos bitroncocònics, àmfora greco-púnica, etc. L'efecte de l'erosió de l'aigua i l'arranjament de l'espai fan que l'estratigrafia natural es trobi molt alterada i no s'apreciïn les restes documentades. | 08248-50 | Torrent de la Font d'Abril | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1951. | 41.6427700,2.2071400 | 433971 | 4610418 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77956-foto-08248-50-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77959 | Pla de Masmitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-masmitjans | BARBANY, C. [et al.] (2003). De la Balma a la Masia:l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Granollers: Museu de Granollers. ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | En el pla de Masmitjans, sobre una petita carena sobre el torrent de la Font d'Abril, s'hi van localitzar indicis d'un poblat ibèric que va ser romanitzat. Concretament, es van localitzar diverses sitges i restes de parets, a les quals s'associava abundant material: ceràmica ibèrica a torn i a mà amb cordons i incisions, ceràmica ibèrica pintada, campaniana A i B, pesos de teler, fusaioles, ossos de fauna i eines agrícoles de ferro. Aquest indret va ser parcel·lat i urbanitzat, sense que hi hagués un seguiment arqueològic, pel que probablement les restes han estat destruïdes i no puguin ser objecte d'estudi. | 08248-53 | Barri de la Font de Sant Joan | Va ser documentat per Josep Estrada l'any 1949. L'aficionat local J. Dantí va recollir-hi material abans de l'urbanització, entre el que hi ha pesos de teler i una moneda, actualment desapareguda. | 41.6419000,2.2108800 | 434282 | 4610319 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77959-foto-08248-53-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77960 | El Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rieral | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-1800 | És molt probable que hagi quedat totalment destruït pel rebaix que es va fer del terreny. | Als camps que hi ha a migdia de la masia de Cal Falgar, després de ser rebaixats, s'hi va localitzar material arqueològic datable del període neolític. En concret, es van trobar diverses destrals de pedra polida, ostres, una punta de fletxa i terrissa de pasta negrosa que s'ha equiparat a la del grup de Veraza. També es documenten les possibles restes d'una llar, per una bossa de terra negrosa que va observar-se en retallar els marges del camp. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni cap estructura construïda. | 08248-54 | Al sud de Can Falgar | Va ser documentat per Josep Estrada i prospectat per Joan Iglesias i Jordi Pardo. | 41.6329600,2.2319700 | 436029 | 4609310 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77960-foto-08248-54-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com Can Falgar. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77940 | Jaciment de Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | I-II | Podria estar destruït a causa del treball agrícola que s'hi practica. | En el marge d'un camp a migdia de la masia de Can Cabot de la Vall s'hi va localitzar material en superfície que apunta a l'existència d'una vil·la romana en aquest indret. La troballa va consistir en un paviment d'opus testaceum seccionat, a més de material en superfície: terra sigillata clara, àmfora, tègula, ceràmica reduïda romana i dolium. Durant la revisió de la Carta Arqueològica, s'hi va trobar abundant material en superfície, especialment de ceràmica comuna, pivots, nanses d'àmfora, etc. | 08248-34 | Al sud de la masia de Can Cabot de la Vall | Va ser documentat l'any 1954 per Josep Estrada. | 41.6372100,2.2090300 | 434123 | 4609799 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77940-foto-08248-34-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | En aquest indret s'hi va fer una cata sense permís. En motiu de la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, els masovers van informar que uns buscadors furtius de metall van trobar-hi una quantitat important de monedes, de les quals se'n desconeix la ubicació. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 73973 | Necròpolis de Collderamona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collderamona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | IX-XII | En una zona propera al camí antic del Brull a Aiguafreda s'hi va localitzar una necròpolis constituïda per sis tombes. No s'hi va trobar material associat que permetés determinar-ne una cronologia, tot i que a la Carta Arqueològica consta com a medieval. | 08014-34 | Serra de l'Arca | Va ser descoberta per un pagès de Seva i documentada per Joan López. | 41.7865700,2.2755400 | 439802 | 4626333 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73973-foto-08014-34-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat s'ha denominat erròniament Collderomanes. | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 63850 | El Xoriguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-xoriguer | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | L'autopista C-32 afecta la part nord-est del jaciment. | En un camp de garrofers i horts al nord est de la casa del Xoriguer s'hi va localitzar material arqueològic en superfície. A la Carta Arqueològica consta que es va trobar ceràmica comuna romana, àmfora ibèrica, romana i itàlica i algun fragment de tegula. | 08231-82 | Xoriguera | Va ser descobert per Xavier Virella, qui va notificar la troballa a Magí Miret, arqueòleg territorial del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | 41.2441400,1.7555500 | 395726 | 4566606 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63850-foto-08231-82-1.jpg | Inexistent | Romà|Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 83|79|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63837 | El Padruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-padruell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | En estat ruïnós. | Al vessant nord del Padruell, prop de la masia de la Mata, es va trobar material arqueològic a la terra extreta per obrir un camí. A la Carta Arqueològica hi consta el següent material: ceràmica ibèrica, àmfores púniques i ceràmica campaniana. Durant la revisió de la Carta Arqueològica també es va trobar material en superfície a tocar d'un camí abandonat, entre el que hi havia ceràmica comuna ibèrica, àmfora púnica, itàlica i massaliota. | 08231-69 | La Mata | Va ser descobert per Xavier Virella en motiu de la construcció d'un camí. | 41.2408900,1.7720800 | 397106 | 4566226 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63837-foto-08231-69-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63816 | Jaciment de Can Giralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-giralt | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, J.; MAYORAL, F. (1983). Memòria dels treballs duts a terme a la Vinya d'en Galona- Sector dels Costerets. Direcció General de Patrimoni. Generalitat de Catalunya. | -III / II | La zona ha estat urbanitzada. | Als vessants de l'elevació on es troba situat el nucli del Palou es van recollir fragments de ceràmica sigil·lata itàlica, àmfora, ceràmica ibèrica comuna i ceràmica comuna romana, tal i com consta a la Carta Arqueològica. D'altra banda, en una rasa oberta prop de la masia de Can Giralt s'hi va trobar un coll d'àmfora romana. En motiu de l'urbanització de la zona de la Vinya d'en Galona - Sector dels Costarets, propera a Palou, només es van documentar material superficial rodat, possiblement provinent de Can Giralt. | 08231-48 | El Palou | Va ser descobert per Pere Giró. | 41.2632300,1.7806200 | 397856 | 4568696 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63816-foto-08231-48-1.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També conegut com Els Costarets. | 83 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 73978 | Jaciment de la Serra de l'Arca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-larca-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Ha estat reconstruït. | El dolmen de la Serra de l'Arca II és una cista rectangular que va ser reconstruïda sense criteri historiogràfic. Originalment media 2,90 metres de llargada, 1,2 d'amplada i 1,90 d'alçada. Durant la primera meitat del segle XX només conservava dretes dues lloses, així com el túmul. S'hi van localitzar fragments d'ossos i dents, així com ceràmica amb desgreixant de quars. | 08014-39 | Camí d'Aiguafreda al Brull | Va ser descobert per Josep Maria Gudiol i el Centre Excursionista de Vic, poc després del megàlit de la Serra de l'Arca I. Fortià Solà apunta que va ser utilitzat com a refugi de carboners perquè no s'hi va trobar res. L'any 1963 Batista va excavar-lo de nou i no va trobar fragments d'ossos. El propietari de Can Brull va reconstruir-lo poc després. | 41.7859200,2.2720200 | 439509 | 4626264 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73978-foto-08014-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73978-foto-08014-39-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També s'anomena Dolmen de la Costa de Can Brull. | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 77936 | Jaciment de Ca l'Enricó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-ca-lenrico | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | La urbanització de l'indret pot haver malmès o destruït les restes. | A les parcel·les de la part alta del carrer Balmes del barri de Puigdomènech s'hi va trobar material en superfície datable del període ibèric. Es tractava de terrissa rodada ibèrica a torn i a mà. No es van trobar restes de cap estructura associada. | 08248-30 | Barri de Puigdomènech | Va ser descobert per Josep Estrada. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va poder constatar la presència de material en superfície per trobar-se la zona totalment urbanitzada. | 41.6585100,2.2216100 | 435192 | 4612155 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77936-foto-08248-30-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | Segons la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya, no es coneix la situació exacta del jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 80429 | Cista de Puig Espelta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-puig-espelta | Cista d'1,30 m de llarg i 0,70 m d'amplada, orientada d'est a oest, formada actualment per tres lloses de 15 cm de gruix que sobresurten molt poc del terreny. | 08138-543 | Serrat de l'Espelta | Va ser descobert per J. Surroca a principis dels anys 60. Ell mateix el va excavar, i hi aparegué ceràmica, fragments de pasta negra amb bast desgreixant i superfície llisa; valva de pecten perforada per a ser utilitzada com a penjoll i un esquelet sencer ajagut sobre el costat dret, amb les cames doblegades i el crani orientat a l'oest. | 41.8386200,2.1358000 | 428248 | 4632220 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||||||
| 51186 | Jaciment de la Pilona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-pilona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Ha estat parcialment espoliat. | Jaciment de tipus subaquàtic corresponent a un fondejador. | 08110-29 | Fons marí | Va ser descobert per J,M. Rovira, Millàs i Delunde. | 41.6350200,2.7385000 | 478220 | 4609287 | 08110 | Malgrat de Mar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51186-foto-08110-29-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El material està dipositat de l'Ajuntament de Calella. | 98 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 74808 | Pous de les Garrigoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-de-les-garrigoses | Els pous de les Garrigoses neixen en una esquerda que presentau dues boques. Una té 10 m de llargada i 1,5 m d'amplada i dóna pas a una petita cavitat de 6 m de recorregut; i l'altra té 9 m de llarg i 3 m d'ample i dóna accés a una sala d'entre 3 i 5 m d'alçada. | 08069-214 | Serrat de les Garrigoses (muntanya de Montserrat) | Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. Va ser topografiada per X. Badiella, E. Quirós, M. Quirós i M. A. Quirós. | 41.5752600,1.8388300 | 403197 | 4603271 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 74804 | Pou de la Carbonera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-carbonera | El pou de la Carbonera té la boca allargassada (4 x 0,4 m) i una rampa de 8 m que porta a un ressalt d'uns 3 m. A partir d'aquí la cavitat devalla per una altra rampa de 8 m, que continua per una esquerda curulla de pedres, que n'impedeixen el pas. | 08069-210 | Torrent Fondo (muntanya de Montserrat) | Va ser descobert pels membres del SIS del Centre Excursionista de Terrassa el setembre de 1989, durant una campanya de recerca dels avencs del torrent Fondo. | 41.5759700,1.8360600 | 402967 | 4603353 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 63847 | Tombes de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-de-solers | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | V / XV | No s'ha trobat material ni ossos, pel que sembla que podria haver estat espoliat. | En un rocallís a l'est de la carretera BV-2112, a la zona de Solers, s'hi van trobar una vintena de suposades tombes excavades a la roca, segons consta a la Carta Arqueològica. Són de forma rectangular i estan orientades d'est a oest. No s'hi ha trobat cap material ni ossos. | 08231-79 | Solers | Va ser descobert pels membres de l'Associació Excursionista Talaia l'any 1984. | 41.2408800,1.7420100 | 394586 | 4566261 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63847-foto-08231-79-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77941 | Jaciment de Can Cabot II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-cabot-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | Pot haver quedat parcialment destruït. | En el marge d'un camp entre les masies de Can Cabot i Can Puig s'hi va localitzar un forn romà, una sitja i nombrós material ceràmic en superfície. Al costat del forn i de la sitja s'hi van trobar fragments de terra sigilata hispànica, terra sigilata clara, ceràmica comuna i dòlium. En el camp de davant s'hi va detectar la presència d'un gran nombre de fragments d'àmfora. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992, es va localitzar el forn tallat en un marge, però no es trobà la sitja. Al voltant hi ha abundant material en superfície, tot i que no permet afinar la cronologia del jaciment. | 08248-35 | Al sud est de la masia de Can Cabot | Va ser descobert pels fills de Can Cabot i de Can Maspons l'any 1964, que van excavar el forn. El mateix any va ser documentat per Josep Estrada. | 41.6364700,2.2110800 | 434293 | 4609716 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77941-foto-08248-35-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 58411 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia-1 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | V-XV | Es tracta d'un jaciment no excavat situat al sud del nucli de La Guàrdia Pilosa. S'hi van localitzar tres martells de basalt i dues destrals sense material ceràmic que permetés obtenir una datació aproximada de les restes. També es van identificar fragments de ceràmica grisa d'època medieval, possiblement procedents del poblat de La Guàrdia Pilosa, atès que sembla tenir els orígens vers el segle XI. | 08176-21 | Coma de Sant Jaume | Va ser descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7051900,1.4700500 | 372708 | 4618175 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58411-foto-08176-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58411-foto-08176-21-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 58412 | Soler Lladrús - Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-lladrus-ca-loliva-0 | Catàleg de Patrimoni del POUM. Ajuntament de Pujalt, 2007. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIX/V | Es tracta d'un jaciment no excavat situat a uns camps de conreu prop de la masia de Ca l'Oliver, situada al terme de Calaf. Es tracta de fragments de ceràmica en superfície, d'època del bronze; ibèrica i romana, sense estructures identificades. També es va localitzar alguna destral, una dena i fragments d'ascles de sílex. | 08176-22 | La Guàrdia Pilosa | Va ser descobert pel Sr. Ramon Manau. | 41.7074000,1.4833600 | 373820 | 4618401 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58412-foto-08176-22-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 79|80|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||||
| 65541 | Grau dels Casalets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grau-dels-casalets | FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de béns d'interès arquitectònic, natural i cultural a protegir. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (L'Esquirol). | X-XVIII | Les llaçades del camí estan molt malmeses. | Es tracta dels vestigis d'un antic camí que es troba a la carena dels Casalets. Entronca amb el camí ramader de la serra del Feu. És un camí amb ferm de terra i pedres petites, ample en alguns dels seus trams i en d'altres es converteix en un estret i petit corriol. Les llaçades superiors s'identifiquen bé però estan molt malmeses i les inferiors es troben, en bona part, cobertes per la vegetació. No s'ha documentat material ceràmic associat al camí que permeti establir la seva datació, i només una intervenció arqueològica permetria la obtenció de dades més precises. | 08254-112 | Sant Julià de Cabrera | Va ser descobert l'any 2002 per Jaume Font Garolera, geògraf i professor de la Universitat de Barcelona, que va informar de la seva existència al Servei d'Arqueologia. Segons Jaume Font, per coherència territorial, s'ha de lligar amb el camí carener que arrenca del pont de Can Corema (molt a prop dels vestigis de l'església de Sant Genís). | 42.0614900,2.3781600 | 448550 | 4656790 | 08254 | L'Esquirol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08254/65541-foto-08254-112-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Jaume Font Garolera. | 94|119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 84563 | Urbanització Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-torreblanca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -I/II | Es conserva parcialment. | En motiu d'uns rebaixos en el terreny, es van posar al descobert restes arqueològiques que s'han identificat com la pars rústica d'una vil·la romana dels segles I i II d.C. En concret, s'hi van localitzar un dipòsit amb paviment d'opus signinum i una fossa amb jaciment de cendres. Més endavant s'hi van trobar dues sitges, així com les restes d'un forn. | 08217-73 | Entre la ctra N-II i el parc metropolità de Torreblanca | Va ser descobert l'any 1986 pel senyor A. Romagosa de l'Agrupació Recerca i Estudis de Sant Feliu de Llobregat. S'hi han fet excavacions d'urgència els anys 1986, 1988, 2006 i 2007. | 41.3789600,2.0608200 | 421467 | 4581252 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84563-foto-08217-73-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 84566 | Jaciment de les Begudes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-les-begudes | GUASCH, D. ; MENÉNDEZ, X.F.; SOLIAS, J.M. (1996). 'Aproximació a l'estudi del poblament d'època romana a la Vall del Verç (entorn de Sant Just Desvern, Baix Llobregat)', Miscel·lània d'estudis santjustencs VII. Sant Just Desvern. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III/III | L'indret ha estat urbanitzat. | A l'entorn del camí de les Begudes, en un camp a l'oest de la via del tren, s'hi va localitzar material en superfície que apuntava a l'existència en aquest indret d'un assentament romà. En concret, s'hi va localitzar ceràmica romana, la majoria datada del segle III. En aquest primer moment, no s'hi van localitzar estructures, però sí una pedra de secció circular i forma cilíndrica, de la qual se'n desconeix la cronologia i funcionalitat, però que podria estar relacionada amb el jaciment. Quan la zona va ser urbanitzada per construir la Ciutat Esportiva Joan Gamper (del FC Barcelona), es van fer sondejos, que a causa de la gran extensió del terreny, es va dividir en sis zones. A la zona 1 es van localitzar quatre sitges, un mur, un forn de calç i un abocament circular, datable dels segles I-II d. C. A la zona 2 s'hi va localitzar un fons de sitja amb material ceràmic ibèric i una gran vora de dolium, datat entre els segles II i I a.C. A la zona 3 s'hi van localitzar dues sitges, dos trams de mur i restes d'un paviment aïllats, així com un mur de morter, tres estances amb murs de pedra i fang, tres sitges i un petit forn metal·lúrgic. També s'hi van trobar restes de paviments i dipòstits, bases de dolium, llars, etc; i un fons d'una sitga de l'Edat del Bronze. A la zona 4 i 5, a l'entorn del Canal de la Infanta i de les cases de Can Roldan i Can Trabal, no s'hi van localitzar restes arqueològiques. Finalment, a la zona 6 s'hi va localitzar una sitja ibèrica dels segles II a I a.C. i fragments de tègula romana. Les restes localitzades permeten identificar el jaciment com la pars rústica i urbana d'una vil·la romana. | 08217-76 | Ciutat Esportiva Joan Gamper. Les Begudes | Va ser descobert l'any 1985 per Llibert Piera. | 41.3759000,2.0520500 | 420730 | 4580920 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84566-foto-08217-76-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2024-08-06 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | S'hi han fet diverses intervencions arqueològiques en motiu de la construcció de la Ciutat Esportiva del Futbol Club Barcelona, entre els anys 2001 i 2002, sota la direcció de Goretti Vila Fàbregas la primera i Daniel Gutiérrez Espartero la segona i tercera. Posteriorment, entre els anys 2017 i 2018 s'hi han fet diverses intervencions motivades per les obres que s'hi fan, sota la direcció de Jordi Roig, Òscar Varas Ranz i Iñaki Moreno, respectivament. | 79|80|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 63832 | La Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIX/ -VII | Destruït. | En el bosc proper a la masia de Can Bruguera hi ha un avenc prop del qual es va localitzar material arqueològic en superfície. Segons consta a la Carta Arqueològica, es tracta de ceràmica rodada molt fragmentada, de pasta de tons grisos amb les superfícies externes de color vermellós i desgreixant calcari, una de les quals és una nansa d'anella. Segons Josep Miret, un dels arqueòlegs que va fer el descobriment, el material podria estar relacionat amb l'avenc o bé amb la propera Cova de Santa Bàrbara. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va recuperar un fragment ceràmic de les mateixes característiques que els anteriors. A més, es va observar que l'avenc està parcialment buidat i s'han apilat sediments prop de l'entrada. | 08231-64 | Bosc de Can Bruguera | Va ser descobert l'any 1984 per Xavier Mestres i Josep Miret. | 41.2439200,1.7899900 | 398611 | 4566541 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||
| 63820 | Jaciment de Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-ramon | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIX /-VII | No s'observa material en superfície. | En un bosc de pins al sud de Can Ramon es va recollir ceràmica a mà, àmfora i un esclat de sílex, tal i com consta a la Carta Arqueològica. L'escassetat de materials en dificulta una datació precisa. Actualment no s'observen materials en superfície. | 08231-52 | Can Ramon | Va ser descobert l'any 1983 per Xavier Virella. | 41.2616500,1.7493200 | 395232 | 4568558 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63820-foto-08231-52-1.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63840 | Portal d'en Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-den-rafeques | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | No s'ha observat material en superfície. | En una zones amb presència de vinyes i una petita pineda, sobre l'autopista C-32, s'hi va localitzar material arqueològic en superfície, sense indicis d'estructures construïdes. A la Carta Arqueològica hi consta que es va recollir ceràmica ibèrica comuna, àmfores i ceràmica campaniana. Durant la revisió de la mateixa, es va trobar a la zona de pineda ceràmica ibèrica comuna i tipus sandwich, una nansa d'àmfora ibèrica, un coll d'àmfora i àmfora comuna romana. | 08231-72 | El Portal d'en Rafeques | Va ser descobert l'any 1982 per Xavier Virella. | 41.2502900,1.7498200 | 395256 | 4567296 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63840-foto-08231-72-1.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63822 | Jaciment de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-carretera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / II | A l'emplaçament del jaciment s'hi ha construït una nau. | Davant la façana posterior del mas de la Carretera es van localitzar dues sitges excavades a la roca i tapades amb pedra, de cronologia indefinida. A la Carta Arqueològica consta que també es va trobar material en superfície al voltant de la masia, consistent en fragments de ceràmica a mà, d'àmfores romanes i ibèriques, ceràmica ibèrica, un fragment d'un possible molí i ceràmica sigil·lata, a més de fragments d'opus signinum que apunten a la destrucció d'una estructura construïda. | 08231-54 | Masia de la Carretera | Va ser descobert l'any 1979 per Magí Miret. Durant la revisió de la Carta Arqueològica no es van localitzar les cisternes ni es va trobar material en superfície. L'espai ha estat habilitat com a explotació pecuària. | 41.2581900,1.7931500 | 398898 | 4568121 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63822-foto-08231-54-1.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63834 | Jaciment de la Masieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-masieta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -V / -I | En una petita pineda prop del trencall del camí de Can Ramonet s'hi va trobar material arqueològic en superfície. A la Carta Arqueològica hi consta el següent material: ceràmica de vernís negre, ceràmica àtica, ceràmica a mà, àmfora, ceràmica ibèrica comuna, fragments de tegulae i d'opus signinum. Durant la revisió de la Carta Arqueològica també s'hi va trobar ceràmica ibèrica comuna, tipus sandwich i una vora d'àmfora ibèrica. | 08231-66 | La Masieta | Va ser descobert l'any 1979 per Magí Miret. | 41.2627000,1.7522700 | 395481 | 4568671 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63834-foto-08231-66-1.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 81|79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 63836 | La Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-muntanyeta-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -V / II | Destruït. | En un camp de garrofers de la zona coneguda com la Muntanyeta s'hi va trobar material arqueològic en superfície. A la Carta Arqueològica hi consta el següent material: ceràmica àtica, campaniana A i B, àmfores púniques i romanes, ceràmica ibèrica, ceràmica a mà, ceràmica ibèrica pintada, ceràmica sigil·lata i un fragment de molí. En un indret proper, a l'altra banda del camí s'hi va localitzar una sitja plena de pedres que podria estar relacionada amb el jaciment. Durant la revisió de la Carta Arqueològica únicament es va trobar el que semblava ser una sitja parcialment seccionada i buidada. | 08231-68 | Comantorres | Va ser descobert l'any 1979 per Magí Miret. | 41.2635200,1.7864600 | 398346 | 4568721 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63836-foto-08231-68-1.jpg | Legal | Romà|Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 83|81|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63844 | Jaciment de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -V / -I | El jaciment ha pogut quedar afectat per la construcció d'un celler. | En una camp de garrofers entre la masia de la Serra i Can Parici es van recollir en superfície diversos fragments de ceràmica ibèrica: kylix, ceràmica de vernís negre, àmfores, ceràmica ibèrica pintada i ceràmica ibèrica comuna. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar material ceràmic en superfície a l'est de la masia de la Serra. El material consisteix en una nansa d'àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica i àmfora itàlica. També es documenta un rocallís utilitzat com a bassa, que presenta dos retalls rectangulars units per un reguerot. | 08231-76 | La Serra | Va ser descobert l'any 1979 per Magí Miret. | 41.2554300,1.7539600 | 395611 | 4567861 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63844-foto-08231-76-1.jpg | Legal | Antic|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80|79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63842 | Roca Rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-rubi | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | En un camp de garrofers de la riba dreta de la riera de Begues, prop de la masia de Can Lloses, s'hi va trobar un taller de sílex amb una trentena de peces lítiques, tal i com consta a la Carta Arqueològica. S'han distingit dues sèries de sílex diferenciades; la primera sembla de l'època mosteriana amb fragments com una rascadora latero-transversal amb forta pàtina blanca; la segona sèrie no té pàtina i sembla més tardana, potser epipaleolítica. | 08231-74 | Roca Rubí | Va ser descobert l'any 1976 per Jaume Gabaldà. | 41.2732000,1.7858000 | 398306 | 4569796 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||||||
| 77961 | La Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sagrera-1 | ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)', Ampúrias. Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / V | La urbanització successiva de l'espai a l'entorn de la sagrera poden haver malmès o destruït les restes. | En motiu de les obres que es van realitzar a la rectoria, van aparèixer diversos fragments de tègula romana, sense que es trobés cap estructura. L''entorn immediat de l'església ha quedat ocupat per diverses cases construïdes en època moderna, pel que no s'hi poden observar restes arqueològiques superficials. | 08248-55 | Entorn de l'església de Santa Eulàlia | Va ser descobert l'any 1974 per Josep Estrada i Joan Iglesias. | 41.6559200,2.2238300 | 435374 | 4611866 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77961-foto-08248-55-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 77933 | Avellaners de Can Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avellaners-de-can-maset | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -VII / -I | Ha quedat malmès pels treballs agrícoles que s'hi havien practicat. | En un camp d'avellaners abandonat que es troba sobre el barri de Font de Sant Joan s'hi va localitzar abundant material en superfície, consistent en ceràmica ibèrica, fragments de dòlia i pesos de teler. En general, la ceràmica trobada està força rodada i presenta formes com vores d'olla. | 08248-27 | Barri de Font de Sant Joan | Va ser descobert l'any 1968 per E. Estrada, de l'àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers. | 41.6476000,2.2107300 | 434275 | 4610952 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77933-foto-08248-27-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63810 | Avenc del Mas de Mossèn Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-mas-de-mossen-alba | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -XIII / II | En un avenc proper al Mas d'en Mossèn Alba s'hi va localitzar material arqueològic, consistent en sílex, fragments de gerretes amb decoració de cordons aplicats i acanalats, una llàntia romana de ceràmica sigil·lata i una fusaiola, tal i com consta a la Carta Arqueològica. La boca de l'avenc està formada per quatre obertures, que podrien formar part d'una única gran obertura obstruïda. A més de dos metres de profunditat hi ha una primera sala, que enllaça amb una segona cavitat campaniforme. | 08231-42 | Mas Alba | Va ser descobert l'any 1961 per membres del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2593100,1.8185900 | 401031 | 4568217 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63810-foto-08231-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63810-foto-08231-42-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També és conegut com l'Avenc del Maset d'en Quadres. | 79|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 63845 | Jaciment de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-solers | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, M. 'El jaciment de Solers (Sant Pere de Ribes) i algunes notes sobre el poblament ibèric i romà a la comarca del Garraf (Barcelona' Pyrenae. Vol. 15-16 (1979). | -V / -I | No s'ha observat material en superfície. | Al bosc de la masia de Solers s'hi va localitzar material arqueològic en superfície, segons consta a la Carta Arqueològica. Entre el material recollir, hi havia fragments de ceràmica de vernís negre, àmfores púniques i massaliotes i un fragment de molí barquiforme. Durant la revisió de la Carta Arqueològica també es va localitzar al sud-est de la masia ceràmica comuna ibèrica, àmfora púnica i àmfora massaliota. | 08231-77 | Bosc de Solers | Va ser descobert l'any 1923 per Amador Romaní. | 41.2452600,1.7471800 | 395026 | 4566741 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63845-foto-08231-77-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 73977 | Jaciment de la Serra de l'Arca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-larca-i | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Ha estat destruït. | Es tracta d'un dolmen actualment destruït, del qual només se'n reconeix una llosa tombada envoltada de les pedres que l'haurien constituït. Segons explica qui el va descobrir, Mn. Fortià Solà, 'era constituït per grosses lloses de pedra, que formaven una cambra rectangular, coberta per altres lloses semblants, d'uns 3 metres de llargada per 1'70 d'amplada i 1'80 ms. d'elevació. Un petit i baix corredor deixava penetrar a l'interior, i un túmulus d'uns 10 m. de diàmetre, fet de terra i rengleres de pedres dretes en degradació, protegia tota la construcció'. | 08014-38 | Serrat dels Moros | Va ser descobert l'any 1914 per Mn. Fortià Solà, atret pel nom 'arca' de la serra, que semblava designar la presència d'un monument primitiu. L'any següent, el Centre Excursionista de Vic l'explorà detingudament i hi va localitzar abundant material ceràmic, sílex i ossos humans. És d'especial rellevància un ganivet de sílex de grans dimensions que s'hi va trobar que, com la resta de material, va ser dipositat al Museu Episcopal de Vic. Posteriorment, l'antic propietari del terreny, el senyor Frederic Vilademunt hi va fer una intervenció. Durant la segona meitat del segle XX va ser destruït i algunes fonts (VILA, 1994: 5) apunten que les lloses van ser portades a la casa de Can Brull. | 41.7818400,2.2720600 | 439508 | 4625811 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73977-foto-08014-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73977-foto-08014-38-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com el Dolmen del Serrat dels Moros. | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 73974 | Dolmen de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cruilles | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | Es troba destruït. | El dolmen de Cruïlles és una cista rectangular que estava formada per tres grans lloses i un túmul. Actualment se'n conserven les dues lloses laterals i les restes del túmul. S'hi van localitzar les restes òssies humanes infantils i adultes. Entre el material que s'hi ha recollit hi ha sílex, ceràmica a mà i objectes d'os. | 08014-35 | Les Pinedes | Va ser descobert i excavat pel Centre Excursionista de Vic l'any 1916, on s'hi va dipositar el material localitzat. Posteriorment, s'hi han fet actuacions per part d'afeccionats i clandestins. La darrera intervenció la va promoure l'Ajuntament d'Aiguafreda l'any 2005, tot i que se'n desconeixen els resultats. | 41.7804700,2.2608000 | 438571 | 4625667 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73974-foto-08014-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73974-foto-08014-35-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com a Dolmen de Cal Cabrer. | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml