Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73734 | Festa de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-abat-5 | AMADES, Joan (1950): Costumari Català. El curs de l'any, Vol. I., Salvat Editores, Barcelona, pp. 467-476 i 492. BADA, Joan (1970): 'Antoni, dit el Gran' GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Vol. 2, pp. 254-255. SOLER, Jordi (2001): Folklore Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XIX-XX | Ja no es celebra. | Cada 17 de gener, dia de la festivitat de Sant Antoni Abat, es celebrava la festa en honor als animals, tant domèstics com aquells que ajudaven a fer la feina del camp. El dia començava amb una cercavila amenitzada per una orquestra que es dirigia a casa de l'abanderat, qui encapçalarà els Tres Tombs portant la bandera. Aquest era nomenat juntament amb els cordonistes per la comissió organitzadora. Seguidament s'anava a l'Església de Sant Pere d'Abrera per celebrar missa. Després de la benedicció dels animals per part del rector es donaven els Tres Tombs passant per la Plaça de la Creu, l'església i pel Barri del Rebato. Les postres típiques de la diada eren els tortells de Sant Antoni. Joan Amades explica que aquest dia 'A Abrera feien un ball anomenat del 'tortell beneït', pastís que, en tal dia com avui, era de rigor menjar per llevant de taula en totes les llars que tenien bestiar de ferradura, puix que era considerat com una mena de complement de la festa religiosa.' | 08001-82 | Plaça de la Creu - 08630 Abrera. | Sant Antoni o Antoni d'Egipte, anomenat també l'Abat, l' Ermità o el Gran (Heraclea, Egipte, 251-Colzim, Egipte, 356) fou un monjo cristià o anacoreta que es retirà al desert de Nítria vers el 270. La seva fama d'home de pregària, lluitador contra els dimonis i de guaridor de malalts atragué al seu voltant un gran nombre de deixebles, establint-se així els primers grups d'eremites. La seva biografia, plena de tradicions meravelloses, fou escrita per Atanasi vers l'any 360, contribuint a l'expansió del monacat. Tant a Orient com a Occident és molt venerat com a sant, i la seva festa se celebra el 17 de gener amb el nom de Sant Antoni Abat. En alguns indrets és el patró dels pagesos; amb aquest motiu hom fa la benedicció del bestiar el dia de la seva festa. Els gremis de tragines i carreters el tingueren com a patró des de l'Edat Mitjana i en celebraven la festa amb els Tres Tombs; aquest doble patronatge ha fet que el poble el designi amb les qualificacions de 'San Antoni del porquet' i 'Sant Antoni dels Ases'. Joan Amades fa constar al 'Costumari Català' una vella tradició, ratificada per diversos hagiògrafs i biògrafs, segons la qual el sant va realitzar dos miracles mitjançant els quals va curar un porquet i un ase. El més conegut és l'episodi que explica com, una vegada arribat el sant a Barcelona, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era camatort. La mare va deixar el porquet als peus del sant, qui el va beneir guarint-lo. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai més, seguint a Sant Antoni pertot arreu. Com que el sant va morir abans que la bèstia, la llegenda diu que la truja el va enterrar. Des de llavors a la iconografia que caracteritza al sant sempre hi figura al seu costat un porquet. Sant Antoni és tingut, per tant, com a patró dels animals, especialment dels domèstics. Era un costum arrelat de no fer treballar el bestiar en aquesta festivitat, donar-los un pinso extraordinari i fer-los objecte d'un tractament respectuós. Al segle XV celebraven la festivitat de Sant Antoni els gremis de llogaters de mules i bastaixos de ribera. | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73734-foto-08001-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 29063 | Goigs de Sant Andreu Apòstol (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vich)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats, pvre.'. No hi ha cap gravat encapçalant el document, que s'articula en dues cares (anvers i revers). A l'anvers, l'orla (amb motius geomètrics ) no tanca tot el text, sinó que arrenca de sota el títol per tancar a partir d'aquest punt 3 costats d'un rectangle. El text, a 2 columnes (sense corondells) mostra a l'anvers l'entrada, i les 10 primeres estrofes. Al revers, l'orla torna a envoltar només parcialment el text. Hi ha, també a 2 columnes, les 4 estrofes finals del total de 14, la tornada i una oració en llatí. També en llatí s'esmenta el lloc i dia d'impressió (Vic, 20/07/1947) i el promotor de la impressió: Joan, bisbe de Vic (Joan Perelló i Pou, 1927-1955). Finalment, al peu (i fora de l'orla), s'hi inclou la partitura. | 08002-131 | Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. Cal dir que aquesta impressió, però, es va fer en una etapa d'impàs, ja que l'església del castell havia quedat inutilitzada l'any 1936 i la nova no va estar a punt fins el 1949. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 1936 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29063-foto-08002-131-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra i música de Mn. Antoni Malats, prevere | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 29062 | Goigs de Sant Andreu Apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-andreu-apostol | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XXI | La seva publicació en garanteix la conservació, i encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs a llaor de Sant Andreu Apòstol, patró de la Parròquia d'Aguilar de Segarra (Bisbat de Vic)', sota de la qual s'acredita l'autoria: 'Lletra i música de Mn. Antoni Malats' El gravat representa una imatge del sant sense ornaments. L'orla és amb motius geomètrics. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 14 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració, sota la qual s'inclou la partitura. Finalment, al peu (i fora de l'orla), se n'especifica la data d'edició: maig de 2009. No es fa referència, en canvi, a la impremta. | 08002-130 | Sant Andreu és el patró de la parròquia d'Aguilar en les dues seus que ha tingut: l'església del Castell d'Aguilar i el nou edifici de mitjan segle XX. | 41.7424800,1.6208300 | 385320 | 4622104 | 2009 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Lletra i música de Mn. Antoni Malats | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. Malgrat que l'edició consultada sigui datada de 2009, tenen origen als anys 30 del segle XX (fitxa 131). | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43255 | Església i convent de les Germanes Sagramentàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | Es tracta d'una moderna església d'una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d'obra vista i per gaudir d'unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l'interior. La porta principal d'accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S'hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s'alça un modern campanar. A l'interior del temple no es troben elements d'interès remarcable. Al darrera i al costat de l'església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos. | 08022-63 | Nucli urbà | Sabem que l'església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | c. 1980 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45172 | El Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pinsa | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/05/cal-pinsa.html | XVII-XX | Masia situada al vessant esquerra del torrent dels Abadals, enclotada en l'encreuament de camins que ens poden conduir fins a Sant Cristòfol, el Burés, la riera de Marganell i el Morrolius. Es tracta d'una masia composta per diferents cossos que s'hi han anat afegint, conservant la tipologia constructiva amb els paraments de pedra vista que confereix unitat al conjunt. És de planta rectangular, formada per quatre cossos de diferents alçades. En general, consten de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teules a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Hi ha dos cossos més petits amb els aiguavessos perpendiculars. | 08053-75 | Turó del Pinsà | Sabem que l'amo de cal Pinsà ho era, l'any 1873, Ramon Piñot, mentre que l'any 1925 constava com a possessor Isidre Selga Massana. | 41.6412300,1.8357000 | 403035 | 4610598 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45172-foto-08053-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45172-foto-08053-75-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un pinsà és un ocell de la família de les fringíl·lides, del gènere Fringilla, d'uns 16 cm. de llarg, bon cantador (del llatí pincione). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44861 | Bauma de la Rasa de cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-de-la-rasa-de-cal-ros | RIBA, Oriol (1997) Diccionari de Geologia. Ed. Enciclopèdia Catalana. | XX | Bauma formada per la roca natural que en la coberta de roca mare no està vegetada i que fou aprofitada com refugi durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), segons informació oral facilitada per Pau Llorens. Fa uns 20 metres de llargada per uns tres d'alçada. A nivell constructiu no hi havia restes visibles. Entorn de pollancres plantats després dels incendis de l'any 1994, amb abundància d'aigua, que prové de la zona de Cal Roc i que a l'estiu s'acostuma a assecar. | 08049-214 | Solella de Cal Ros, a l'oest del terme municipal | S'utilitzà de refugi durant la Guerra Civil, possiblement per tractar-se d'un lloc força amagat, menys conegut que altres baumes i amb aigua a l'abast. | 42.0236100,1.8184300 | 402181 | 4653073 | 08049 | Casserres | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44861-foto-08049-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les balmes o baumes són cavitats allargades i no gaire profundes retallades per l'erosió de l'aigua en un cingle o vessant rocós on penetra la claror que faciliten, en absència de cavitats o coves, la protecció per l'home.La seva formació és el resultat d'un llarg procés erosiu que va iniciar-se fa cinc cents milions d'anys a la Depressió Central que llavors ocupava els contraforts de la Serralada Herciana d'on formava part l'antic Massís de l'Ebre. Durant milions d'anys els rius van anar erosionant aquesta vella serralada aportant cap el mar una gran quantitat de material, fins que aquesta va desaparèixer. Les terres que formen l'Alt i el Baix Berguedà van quedar submergides pel mar i en el fons s'hi van anar dipositant capes de sediments que es van consolidar fins a convertir-se en roca.Fa setanta milions d'anys aproximadament com a resultat del moviment de la tectònica de plaques el fons rocós d'aquest mar va rebre una pressió molt forta fins a fer-los emergir que és el que coneixem com l'Alt Berguedà i per tant el mar es va anar enretirant deixant només coberta per les aigües la comarca del Baix Berguedà. El procés erosiu de les roques de l'Alt Berguedà va iniciar-se novament i igual que amb el Massís de l'Ebre, els rius van arrencar, transportar i dipositar els sediments en el mar del Baix Berguedà, fins que fa cinc milions d'anys aquest mar residual va començar a retrocedir fins a desaparèixer. Els agents erosius durant aquests últims milions d'anys han configurat el paisatge actual. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43216 | Parc del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo | CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. | XX | Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes. | Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat. | 08022-24 | Nucli urbà | S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa. | 42.1033700,1.8409600 | 404166 | 4661903 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43258 | Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-primera-instancia-i-instruccio-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier: 'Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca', L'Erol, 69, estiu 2001, pàg. 33. | XX | Es tracta d'un edifici de tendència historicista, envoltat en el seu conjunt per una tanca perimetral d'uns 2 m d'alçada, feta de pedra i ferro forjat. La planta baixa és dedicada a les dependències i oficines judicials i del registre civil. La primera planta, en canvi, es destinada a vivenda. A banda i banda de l'edifici central s'alcen dos cossos més en forma de torre, amb uns finestrals acabats en arcs de mig punt. És interessant la porta principal, flanquejada per dues columnes que sostenen una balconada amb balustrada, i els finestrals de la planta baixa, també acabats en arc de mig punt a la façana de migdia. L'interior és decorat en algunes parts amb fusta i ceràmica vidriada. | 08022-66 | Nucli urbà | S'inaugurà el 19 d'abril de 1928. Fou construït a proposta del jutje Àngel León, amb un pressupost de 75.000 pts. El projecte és obra de l'arquitecte Emili Porta. L'industrial Andreu Bartrina i Edificios y Construcciones, que van portar a terme l'obra, van cedir-ne els terrenys. Olano, Palà, Piquer, Fuster i Rosal en van pagar els equipaments i els mobles. | 42.0994000,1.8433400 | 404357 | 4661460 | 1928 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-2.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41405 | Capella Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mare-de-deu-de-lourdes | XIX | S'ha perdut la imatge. | Capelleta de planta circular i coberta cònica construïda amb pedres granítiques irregulars i sense treballar; unides amb morter. Obertura sense llinda que abasta tot l'alçat. A l'interior hi havia una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. | 08023-359 | Can Maspons | S'hi celebrava una missa a l'any. | 41.6690800,2.2100700 | 434242 | 4613337 | 1899 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41405-foto-08023-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41405-foto-08023-359-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Informació oral d'Abel Camp. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42041 | Crist del Mujal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-del-mujal | XVIII | Capelleta dedicada al Sant Crist ubicada en el camí del mig en el límit dels termes municipals de Vilassar de Mar, Cabrera i Cabrils. Planta quadrada amb la coberta a quatre vessants; amb els tremujals de rajoles de color blau i blanc fent ziga-zagues. Coronament amb una creu de ferro. Porta de reixa de ferro i vidre. Paret d'obra arrebossada i pintada de blanc. L'entorn s'ha condicionat amb el sòl de pissarra, un fanal i un banc de pedra al costat. | 08030-114 | Camí del Mig / Camí de la Mina | S'han trobat documents de l'any 1777 que parlen d'una creu en aquest mateix lloc. L'oratori estava mig abandonat i davant els plans d'urbanització de l'entorn, una sèrie de veïns de Vilassar de Mar van endegar una campanya per a la rehabilitació d'aquesta capella i la fer extensiva als ajuntaments de Cabrils i Cabrera. Es tracta d'una cruïlla de camins que afecta per igual les tres poblacions. S'hi vol institucionalitzar un aplec anual el següent dissabte després del 3 de maig; però de moment no ha arrelat prou. Finalment, el 8 de maig de 2005 es va inaugurar la remodelació del Crist del Mujal amb una festa en la que van participar les autoritats civils i eclesiàstiques dels tres pobles; amb una xocolatada la participació dels bastoners de St. Quintí de Mediona. Com a informació complementària dir que Mujal ve de mujada. És a dir, parcel·la de terra que poden llaurar un parell de bous en una jornada. | 41.5163800,2.3918500 | 449255 | 4596261 | 1788 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42041-foto-08030-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42041-foto-08030-114-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La llinda de la porta antiga portava la data de 1788. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44188 | Castanyer Gros d'en Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-gros-den-cuch | BOADA, M. i BOADA, A. (2011): Arbres remarcables de Catalunya, 100 ombres colossals. Ed. Brau, Figueres. BRONCANO, M.J., BOADA, M., RAMÍREZ. S. i BOSCH, D. (2006): Arbres i arbredes singulars del Montseny. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. DROGUET, LL. (1990): 'El castanyer, arbre no autòcton de Catalunya. El castanyer de can Cuc', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 21-23. VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Els propietaris estan pensant en fer pagar l'accés a l'arbre per no malmetre l'entorn i el mateix castanyer (novembre 2013) | El Castanyer Gros d'en Cuch és l'arbre més gruixut de Catalunya, amb un perímetre del tronc proper als 12 metres. Malgrat aquest gruix no hem d'esperar trobar una capçada que tingui una correspondència a aquesta mida. Les branques més antigues són mortes, i la projecció del tronc està escapçada, i han estat substituïdes per rebrots joves que li confereixen un aspecte esclarissat. La capçada té un diàmetre de 18 metres, mida igual que la de l'alçada de l'arbre. L'arbre, de l'espècie Castanea sativa, és un dels elements més visitats del municipi de Cànoves i Samalús. | 08042-73 | A la Baga d'en Cuch | S'han fet diferents estimacions sobre la seva edat, que giren entorn dels 600 anys, tot i que hi ha exemplar de castanyer amb perímetres similars, que daten de fa 1.100 anys. Als anys 30 del segle XX se li va calar foc a partir d'un forat que hi havia a l'escorça. Va estar cremant 3 dies i 3 nits. A resultat d'aquest incendi la soca quedà buida, i un carboner s'hi instal·là als ans seixanta, amb espai suficient per tenir-hi llit, taula i llar. Sembla que el tronc i algunes branques van ser tallades per un antic propietari per tal de revitalitzar el castanyer. Hi ha un poema de Francesc Bardera, dedicat a aquest arbre, titulat 'El Castanyer Gros'. | 41.7361800,2.3500400 | 445950 | 4620689 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les xifres oficials que esmenta la fitxa del Castanyer (AM 41.042.01), corresponents a l'any 1987, són:Alçada: 15 metres; volt de canó (a 1,3 metres del terra): 13 metres; capçada mitjana: 17,5 metres. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43119 | Bassa del Cal Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-cal-cristofol | XIX/XX | La bassa no presenta problemes de conservació, però si l'entorn que es troba ple de vegetació. | A un 50 metres de l'est de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem aquesta bassa que servia per regar els horts de la zona, i l'aigua sobrant continuava torrent avall fins arribar al Torrent de l'Arç. De fet és tracta d'una bassa que aprofita el pas d'aquest torrent natural, per aquest motiu es va realitzar una cavitat més profunda per tal que l'aigua s'estanqués i sobresortint només l'aigua sobrant que tornava al torrent. L'aigua entra a la bassa a través d'un mur de roca. | 08036-143 | Sant Pere de l'Arç | S'ha utilitzat sempre per regar els horts d'aquesta masia. | 41.7580900,1.5278500 | 377618 | 4623965 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a l'entorn de Cal Cristòfol | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41546 | Alzina de Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. | 08026-16 | La Castanya | S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. | 41.8017500,2.3528000 | 446234 | 4627968 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 73898 | Molí de Baix de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-clariana | XVIII-XIX | Es conserva la paret de la bassa | Situat al sud-est del nucli de Clariana, en una zona boscosa pròxima a la riera de Clariana. S'observa solament l'estructura de la bassa, i una paret dempeus. | 08008-144 | Clariana | S'explica que aquest molí havia estat reconstruït diverses vegades ja què la riera després d'algun aiguat l'havia destrossat. | 41.5901400,1.4997900 | 374960 | 4605358 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73898-foto-08008-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37890 | Avinguda de plàtans de can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-de-platans-de-can-jalpi | XX | Arbreda de plàtans (Platanus x hispànica) situada als camins d'accés al castell Jalpí. Es tracta d'una plantació ornamental a banda i banda dels marges dels dos camins d'entrada a la finca de can Jalpí, amb 156 peus al camí d'entrada pel sud i de 78 peus a l'entrada nord. Aquestes avingudes són observables des de la carretera d'entrada al poble i amb el temps ha esdevingut una icona del municipi. | 08007-205 | Parc de Can Jalpí | S'estima que majoritàriament van ser plantats al voltant del 1900. El plàtan (Platanus x hispànica) és un híbrid entre Platanus orientalis i Platanus occidentalis i s'ha usat com a ornamental i en explotacions fusteres. | 41.5968300,2.5408400 | 461734 | 4605116 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37890-foto-08007-205-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37856 | Capella de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-miquel | XIII | Enrunada | Antiga capella dedicada a Sant Miquel, actualment en estat ruïnós i coberta per la vegetació. Impossible descriure'n les restes per manca de visibilitat. | 08007-171 | Riera de Sobirans | S'esmenta l'any 1230 en el testament del cavaller Ponç de Montpalau. Damunt l'entrada s'hi llegia: 'És ditxós aquest veïnat de Subirans de tenir per patró Sant Miquel, que vosguardarà la collita si el teniu en devoció, entrant amb tota atenció'. | 41.6165200,2.5215300 | 460137 | 4607311 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37856-foto-08007-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37856-foto-08007-171-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També anomenada 'des Tabustols'. | 85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44872 | Masoveria del Soler de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-del-soler-de-sant-pau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. | XVI-XVIII | Masoveria annexa a la casa del Soler de Sant Pau. És de planta rectangular i està construïda en dues èpoques diferents, una primera en la que es va aixecar la planta baixa amb estructura arquitectònica tradicional de masia catalana, i una segona que va ampliar la planta pis amb maó. La coberta és de teules àrabs a dues aigües vers al sud i nord i es conserva l'estructura de bigues de fusta. Les obertures tradicionals estan totalment reformades. | 08049-225 | Sant Pau de Casserres, a 5'5 Km de la ctra. BV-4132z de Gironella a Casserres | S'esmenta en els fogatges de 1553 amb el terme 'l'Aspluga'. Les llindes de la casa datada l'any 1794 indiquen una reforma i ampliació que donaria l'aspecte present de la masia. | 42.0355500,1.8390900 | 403909 | 4654375 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44872-foto-08049-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44872-foto-08049-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44872-foto-08049-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44793 | Soler de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-de-sant-pau | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). CARABASSA, LL.; GALLO, C.; SERRA, R.; SIERRA, A.; TOSAS, T. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà. Vol. 5. Ed. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Pàgs. 53 a 57. PLANES i BALL, Josep Albert (2005). Història de Casserres de Berguedà. Ajuntament de la Vila de Casserres. SERRA, R.; BERNADICH, A.; ROTA, M. (1991). Guia d'Art del Berguedà. El patrimoni arquitectònic i artístic a la comarca. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. Pàgs.75 a 79. | XVI-XVIII | Masia de grans dimensions fonamentada directament damunt la roca natural i adaptada al desnivell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments estan restaurats i són de maçoneria, pedra vista rejuntada amb morter de calç i amb grans carreus escairats a les cantoneres. La façana principal és fruit d'una reforma de l'any 1794, segons el gravat d'una llinda de la primera planta, i té una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat que es disposen a la planta baia amb tres grans arcades de mig punt, actualment les laterals han estat cegades en un 66% i han deixat una part de finestra amb fusteria. L'arcada central és l'entrada d'accés a la planta baixa. Actualment per entrar a l'habitatge es fa per la façana de llevant, oberta recentment. A la planta primera, les obertures es disposen amb una galeria central amb barana de ferro, fusteria i persianes de corda i dues finestres laterals, en una de els quals hi ha la llinda gravada i al seu damunt dos carreus posats en forma de frontó. La segona planta segueix la mateixa disposició, però les finestres són més petites. Totes les obertures tenen la llinda i els brancals de pedra treballada i l'ampit motllurat. El barri està tancat per una closa de pedra vista d'alçada discontinua amb una portalada amb porta de fusta de dues fulles i un teuladet a dues aigües amb carener paral·lel. A l'angle sud-oest hi ha la fogaina amb coberta de teules i estructura de fusta. Al davant, durant el procés de restauració, van aparèixer una sèrie de forats buidats a la roca que s'han interpretat com el lloc on es trencava el cànem. A la façana de llevant que està en contacte amb la roca i pateix més les humitats del sòl, hi ha una mina excavada a la roca per separar precisament la façana de la roca i evitar les humitats. Té el principi a l'angle sud-est de la casa i l'altre al nord-est. A la façana septentrional, on hi havia el forn de pa, es va construir, l'any 1939, una capella. | 08049-146 | Sant Pau de Casserres | S'esmenta en els fogatges de 1553 amb el terme 'l'Aspluga'. La llinda datada l'any 1794 indicaria una reforma i ampliació que donaria l'aspecte present de la masia. Durant aquestes reformes s'amplia per la façana de migdia, tapant l'antiga façana de la que es conserva l'entrada amb el portal adovellat, i creant un nou cos que en planta baixa és de volta de pedra escarsera. | 42.0356600,1.8392400 | 403922 | 4654387 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44793-foto-08049-146-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior es conserven estris diversos relacionats amb les tasques agrícoles i restes d'elements arquitectònics. Alguns elements són de la pròpia casa i d'altres no. Destaca una premsa de vi, una agramadora, terrissa, mobiliari, una premsa per fer espelmes i una col·lecció de piques, moles, llindes i una pica per fer oli de ginebre.També conserva un reduït arxiu familiar, procedent de la masia de Periques, a Puig-reig, amb una cronologia del segle XVIII, bàsicament.També es coneix amb els noms del Soler o el Soler de l'Espluga. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 38367 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-0 | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). El Colomer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Masia de planta gairebé quadrada que s'enlaira com una torre de caràcter baix medieval, tot i que s'atribueix la seva construcció al segle XVI, i ampliada al segle XVIII. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La planta superior presenta a la façana de llevant una galeria de quatre arcs de mig punt que formen una balconada. A la resta de pisos s'obren obertures irregulars i modernes que trenquen l'aspecte fortificat de la primigènia construcció. La casa antiga hauria estat originàriament de planta baixa. La resta s'hauria construït l'any 1940 . Només es conserven les dovelles superiors del portal principal d'entrada. Les parets estan arrebossades i pintades. | 08010-18 | Pla de Salavés | S'esmenta en el fogatge de 1553 'Sebastià Colomer' figura com a cap d'una de les 54 cases que surten inscrites en aquesta data en el terme parroquial d'Artés. Però en el capbreu de 1693 ja ha canviat de família; el declaren Joan Plans de Sant Joan d'Oló i Josep Coromines de Moià com a tutors de Jaume Tàpies, pagès de Viladecavalls i possessor del mas Tàpies. En el cadastre de 1774, el mas consta a nom de Joan Berenguer, família acomodada d'Artés que combina els oficis de pagès i paraire. L'any 1872, el mas Colomer és propietat de Francesc i Sebastià Vintró i Gili. L'any 1954 era propietat de Joan Gual Riba de Manresa. L'actual propietari, Pere Canet, és la quarta generació, i va comprar la casa l'any 1972; abans n'havien estat els masovers. No recorda tenir documentació antiga de la casa o la família. Però la família Canet està documentada com a masovers del mas des de 1889. | 41.7822800,1.9110900 | 409512 | 4626176 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Passat al km. 4 per la s, al Pla de Salavés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37541 | Empedrat del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/empedrat-del-marxant | RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. | XVIII | Edifici ubicat en una de les cantonades de la Plaça de l'Ajuntament (nord-est), de planta trapezoïdal, amb l'angle nord-est arrodonit. La façana de llevant s'obra a la Rambla Àngel Guimerà, la façana nord al carrer Rector Desplà i la façana de ponent a la plaça de l'Ajuntament.. Consta de planta baixa i dos pisos i una coberta de terrat pla català amb barana cega. Les façanes de llevant i ponent tenen una composició simètrica a partir de dos eixos de verticalitat cadascuna. A la planta baixa s'obren accessos als comerços establerts i les plantes primera i segona es caracteritzen per la presència de balcons amb la barana de ferro i amb obertures adintellades. La façana septentrional manté uns eixos de verticalitat en la seva composició, però perd la simetria en la conjugació ple / buit de les obertures. Destaca l'absència total d'obertures en l'escaire arrodonit de l'angle nord-est que dóna directament al Torrent Vallbona i la Rambla Àngel Guimerà. El parament és llis decorat amb faixes horitzontals en la separació dels pisos i una cornisa amb modillons. | 08003-403 | Plaça de l'Ajuntament, | S'anomena així perquè en aquesta cantonada s'instal·laven els venedors ambulants que visitaven el poble i les venedores locals de fruita i hortalisses | 41.4938700,2.2952200 | 441171 | 4593823 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37541-foto-08003-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37541-foto-08003-403-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42038 | La pastora de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-cabrils | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 67-69. MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona. | Recull bibliogràfic | Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada / del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós. Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així: De cor sé una rondalla; la sé des de petit. La mare la contava Quan me duia a dormir I acaba d'aquesta manera: Temps hà que no refila, ni mica, en Galderich; no baixa a la clotada ni es a câl Abril. Ab un vellet fa vida Y pastura bovins... Perdé'l jay la fillola, Però, li nasqué u fill! Aqueixa es la rondalla Que sé des de petit. La mare la contava Quan me duya a dormir. | 08030-111 | Cabrils | Rondalla presentada en forma de poema per Francesc Mas-Abril, nascut a Vilassar de Dalt. Es caracteritzà per donar tractament etnogràfic als seus escrits. Literàriament és un poeta menor, però els seus textos són molt interessants pels estudiosos de l'etnografia del Maresme. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42094 | Carrer Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-salvador | VILARDELL, Alex (1988). Carrer Sant Salvador. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVIII | Carrer situat en ple centre de la Sagrera; és molt estret i ressegueix els murs que tanquen l'era o el pati de davant de casa. La major part de les cases són de planta i pis, aïllades o formant un grup de dues o tres arrenglerades amb un pati comú. | 08030-167 | Carrer Sant Salvador (Barri La Sagrera) | Reurbanitzat fa pocs anys. En algun punt es va eixamplar. | 41.5263600,2.3683900 | 447305 | 4597383 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42094-foto-08030-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42094-foto-08030-167-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37415 | Can Llinàs; Cal Mallorquí; Can Bofill; Caves Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llinas-cal-mallorqui-can-bofill-caves-roura | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1970). 'Alella i el mar: una troballa singular', Alella, 100, maig de 1970. p.36-37. GURT, J.M.(1977). 'Un tesorillo del siglo III en Masnou (Barcelona)'. Gaceta Numismática, 44. Barcelona, p. 81-89. MATEU, F. (1971). 'Hallazgos monetarios (XXI)', Revista Numisma, 108-113. Madrid, p.197. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.246-257. Làm. XIII-XV. SANAHUJA, S.E. (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, p.84, fig. 22, 6. | II aC-VIdC | Es desconeix l'estat de les estructures excavades. Part van ser destruïdes amb la construcció de Caves Roura. | Des de mitjan segle XX, en els camps situats a l'entorn de les finques de Cal Mallorquí i Caves Roura s'hi havien localitzat superficialment nombrosos fragments de ceràmica romana, que presumien la possible existència d'una vil·la romana. El 19 de gener de 1969 el Sr. Galera, amb la col·laboració de T. Llinàs, J. Ramírez i altres, va iniciar l'excavació del que suposaven una sitja ibèrica. S'excavà fins a 6 m de fondària una fossa de funció indeterminada, on s'hi localitzaren ceràmiques. Posteriorment, en una nova cala en el mateix camp s'assolí el sauló natural a 50 cm de la superfície. Durant l'excavació s'exhumaren nombrosos fragments de ceràmica, 'sobretot sigil·lada', claus de ferro, una agulla d'os, una llàntia i dos fragments de ceràmica vidrada romana (PREVOSTI 1981, p. 246). Una tercera cala va permetre localitzar un dipòsit quadrangular, de parets lleugerament inclinades i fons convergent cap al centre. En les fotografies conservades s'observa que les parets mantenien uns 70 cm d'alçada i que el sòl de dipòsit era d''opus signinum', amb una mitja canya de junta amb la paret. En el rebliment s'hi localitzà tot tipus de ceràmica, dues lluernes, un botó d'os, una peça de bronze i altres restes. Destaca l'aparició d'un tresoret de 17 monedes de bronze, col·locat en un amagatall format per dues pedres verticals sostenint una d'horitzontal, situat en un dels angles del dipòsit. Les monedes es situen entre els emperadors Domicià (segle I dC) i Filip I (segle III dC). Al sud d'on es van realitzar les cales, segons la Dra. Prevosti en un camp situat al sud del camí que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI 1981, p.247), s'hi va excavar una sitja amb materials d'entre el segle II i inicis de l'I aC. L'estructura va aparèixer quan es treien terres per a la construcció de l'autopista. Al camp de sobre de Cal Mallorquí s'hi localitzà un forn, de planta circular, que no fou excavat completament. Marta Prevosti hi fa constar que 'no hi van aparèixer ceràmiques significatives' (PREVOSTI op. cit, p.246). També es té constància de l'excavació de tres sitges més, d'ubicació indeterminada, una al costat d'una olivera, de la troballa d'un fragment escultòric de bronze que representa un cap de Silè i d'una petita piqueta de ferro, de 13,5 cm de llargada (PREVOSTI op. cit., p.246-247). Segons la descripció de la Dra. Prevosti, a 'mig camí de la carretera que hi mena', en un camp, s'hi va localitzar 'un bon nombre' d'enterraments amb 'tegula'. Es desconeix la ubicació concreta del lloc i si l'esmentat camí correspon al que duu a Cal Mallorquí o al que es dirigeix a Caves Roura (PREVOSTI op. cit., p.246). Les ceràmiques que es van localitzar en les esmentades excavacions permeten considerar una ocupació de l' indret entre els segles IIaC i VI dC, si bé la major part de produccions es situen entre mitjans del segle I dC i el segle III. Per ara, el conjunt de restes que s'hi ha localitzat permet considerar el jaciment com un notable centre productor, possiblement vinícola, si bé podria tractar-se d'una vil·la. Segons s'observa en les fotografies conservades, la zona on es localitzà el dipòsit correspon a l' indret on posteriorment es construí l'habitatge de Caves Roura. En el camps a l'entorn d'aquesta finca són molt abundants els fragments de 'tegula' i de ceràmiques. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) s'hi va localitzar fragments d'àmfora africana, un opercle i una vora de 'dolium'. En un marge de la vinya situada al sud de Caves Roura s'hi observà una estructura de pedres i fragments de 'tegula', en una àrea amb abundants restes. No es pot confirmar que l'estructura sigui romana, podent tractar-se d'una margenada amb materials reutilitzats. | 08003-275 | Vall de Rials entre Cal Mallorquí i Caves Roura | Restes localitzades pels Srs. Lluís Galera, Bartomeu Llinàs i J. Ramírez i d'altres i excavades parcialment l'any 1969 per ells mateixos. | 41.4962100,2.3037800 | 441888 | 4594077 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37415-foto-08003-275-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sovint s'esmenta l'aparició d'un fragment de ceràmica ibèrica que disposa el dibuix d'un vaixell mitjançant el gravat. L'adscripció d'aquesta peça a Cal Mallorquí és dubtosa, ja que les fonts l'esmenten sempre malament amb la construcció de l'autopista.El jaciment reuneix una àmplia extensió de restes disperses. És probable la vinculació amb els jaciments de l'Hort d'en Font, Torrent de Rials, Can Petxiu i Can Serra.A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diverses caixes de materials del jaciment. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37420 | Carrer Canonge / Pont de l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-canonge-pont-de-lautopista | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, p.17-B i 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, p.232-233. | II aC-VdC | No es coneix | Hi ha diverses notícies de l'aparició de restes en l' indret, d'ubicació poc concreta. Galera i Artés hi situen una vil·la romana (GALERA; ARTÉS 1975, p.17 i 21-A). Marta Prevosti separa les restes en dos jaciments, 'Pont de l'Autopista' i 'Carrer Canonge', segons les informacions facilitades per Ll. Galera i Josep Ramírez, vers 1980 (PREVOSTI 1981, p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez informà de l'existència de restes de ceràmica ibèrica de tot tipus per la zona. Al carrer del Canonge, o en els entorns, es localitzà una possible sitja amb materials romans, entre els quals un as de Tiberi (anvers IMP.CAES.AVG.TR.POT.PON.MAX.P.P.; revers TI.CAESAR C.V.T.), uns amforiscs i una petita gerra de ceràmica grisa ibèrica. Segons M. Prevosti, en la sitja també va aparèixer un fragment de braç de marbre blanc d'una escultura (PREVOSTI op. cit., p.232). Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, es parlà amb el Sr. Joan Aragó i Ros, que efectuà la troballa i confirmà que el fragment d'escultura va aparèixer al Torrent del Sistres. Galera i Artés situen correctament la troballa al Torrent del Sistres. Durant la construcció de l'autopista, a l'alçada del pont que la creua, entre Creu de Pedra i Mar i Muntanya, s'hi va excavar una inhumació, de la qual se'n conservava el crani, 'de criatura' i esclafat, sense la part facial i amb càries a les dents, i part de les altres restes òssies, trossejades. La sepultura es constituïa d'una fossa, 'de forma antropomorfa', excavada en el subsòl argilós i orientada en sentit est - oest. L'individu era cobert amb 'tegulae', una de les quals disposant d'un orifici de 1,5 cm de diàmetre (PREVOSTI 1981, p.232). Pot tractar-se d'un enterrament tardor romà o alt - medieval. En la visita a l' indret per dur a terme la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no es va observar cap indici de restes arqueològiques en el sector del Canonge, molt urbanitzat. Per contra, en el solar erm situat al sud del punt de l'autopista, entre el lateral est de l'Avinguda d'Alella i el marge nord del Carrer Lleida, es van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica, ceràmica comuna romana i fragments de 'tegula'. Destaca un fragment de T.S. Sud gàl·lica que correspon a la meitat d'una base i on s'hi conserva part d'un segell de fàbrica, de tipus cartel·la, on s'hi llegeix 'A', com a darrera lletra. | 08003-280 | Entre els barris del Canonge i Mar i Muntanya. | Restes descobertes pels Srs. Lluis Galera i Josep Ramírez, a finals de la dècada de 1960. No es té constància de cap actuació posterior. | 41.4853300,2.2973000 | 441337 | 4592874 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37420-foto-08003-280-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és molt proper als de l'Hort de Cal Magre i la Plana. És molt possible la vinculació entre ells.Es desconeix la ubicació dels materials. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37704 | Font pública | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-publica | MISSÉ, Joan (2002). Restauració de la font pública. Amunt Arenys, núm. 24, octubre de 2002, pàg.6 VIADER i CROUS, Montse (1986). Font pública (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Font originària de 1926, restaurada l'any 2002, reemplaçant les peces de ceràmica malmeses i s'hi ha afegit uns bancs de forma circular imitant l'estil gaudinià al voltant. S'han traslladat elements urbans com la cabina telefònica i la bústia postal per alliberar l'espai del voltant. També s'han canviat les canonades i l'enllumenat públic. | 08007-19 | Cruïlla de la Rambla de l'Eixample amb el carrer Panagall | Restaurada per l'Ajuntament l'any 2002. | 41.6122100,2.5387800 | 461572 | 4606825 | 1926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37704-foto-08007-19-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que la font té un afegit modern imitant l'estil de bancs de gaudí, el disseny original és clarament noucentista. Un moviment que neix per contraposició als ideals estètics del modernisme. | 106|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37716 | Can Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Miró (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV | Masia de planta rectangular, de tres cossos; consta de planta baixa, pis i golfes, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat, al damunt del qual hi ha una finestra gòtica de coronel·la de tres arcs. Aquesta finestra no és original de la casa, fou comprada a Roda de Barà i és del segle XV. Destaca, a la dreta de la finestra, un rellotge de sol pintat on s'hi pot llegir: 'Jo sense sol i tu sense fe no som re'. A l'altre costat de la finestra hi ha un plafó ceràmic de rajola valenciana ( 7 x 6 rajoles) amb la imatge d'una Mare de Déu. | 08007-31 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | Restaurada a principis de segle XX per la família Dorca, originaris d'Olot. El nom de Can Miró és molt antic, era un llinatge molt arrelat al Torrentbó. | 41.5967400,2.5212200 | 460099 | 4605115 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una bassa amb un panell de ferro forjat a dins, també hi ha un pou de planta circular, de pedra granítica sobre un podi de dos graons, tapa de fusta i arc de ferro forjat per recolzar la corda de treure l'aigua. També es coneix com a Can Miró o Can Dorca. | 93|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37425 | La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232. | I- V dC | És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes. | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista. | 08003-285 | al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor | Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4800000,2.2959300 | 441218 | 4592283 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37432 | Vinya del Rei; Bosc de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-rei-bosc-de-cal-baro | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 244. | I-V dC | No es coneix | Josep Ramírez informà la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de la troballa superficial de ceràmiques romanes, sense especificar-ne el tipus, sota un petit bosc de pins (PREVOSTI 1981, p.244). L'any 1987, en realitzar-se la Carta Arqueològica d'Alella, no s'hi van apreciar restes arqueològiques. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'observà cap indici de restes arqueològiques al bosc de pins existent en ambdós costats de la part sud del carrer Tèlia. | 08003-292 | barri de Nova Alella, al sud-oest del centre urbà. | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4912000,2.2913400 | 440845 | 4593530 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37432-foto-08003-292-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La denominada Vinya del Rei estava situava sobre la part alta de l'àrea delimitada, entre el Carrer Vinya del Rei i el bosc del cementiri. El bosc on es situa el jaciment formava part de la finca de Cal Baró. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37430 | Torrent de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 47. | I-V dC | Indeterminat | Josep Ramírez informà Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'aparició de ceràmiques romanes en superfície, en uns camps propers al Torrent de Rials (PREVOSTI 1981, p.47). Es tracta d'una notícia confusa. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) es considera que pot tractar-se del mateix jaciment que l'Hort d'en Font, si bé la descripció de la situació realitzada per la Dra. Prevosti sembla indicar que l' indret s'ubica al marge est del torrent. En el plànol de situació dels jaciments inclosos en la seva publicació, Prevosti l'ubica, efectivament, en aquesta àrea, si bé al sud de l'autopista. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, els membres de la Masia - Museu Can Magarola no van aportar més dades sobre el jaciment. És possible que el jaciment estigui situat al marge est del Torrent de Rials, segons la descripció original publicada per Prevosti. La relació amb el jaciments de l'Hort d'en Font i Can Patxiu és molt probable. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va observar cap tipus d'indici de restes arqueològiques. Els camps es disposen en diverses terrasses i molt d'ells són coberts per hivernacles, dificultant l'observació de sòl. | 08003-290 | Marge est del Torrent de Rials | Referències orals proporcionades per Josep Ramírez a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. | 41.4901000,2.3061200 | 442078 | 4593397 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37430-foto-08003-290-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es té notícia de la conservació de materials. Cal relacionar el jaciment amb els propers de l'Hort d'en Font i Can Patxiu. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37413 | Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-mig | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | Possible conservació parcial d'estructuresnegatives. | A l'entorn de l'any 1970, el Sr. J. Ramírez, tornant de les excavacions d'urgència que es realitzaven en la construcció de l'Autopista C-32 (antiga A-19), trobà casualment dues destrals de basalt polides en el marge del camí d'entrada a la finca. En el camp de sobre es van localitzar diversos fragments de ceràmica llisa brunyida, de color negrós. En la Carta Arqueològica d'Alella (1987) hi consta que en aquest mateix indret, enmig del camí, un membre de Ca n'Estela (explotació agrícola propera) hi trobà una altra destral similar. Actualment l' indret de les troballes forma part de l'accés i part davantera de la finca 'El Estribo', dedicada a la cria de cavalls. Durant la construcció i adequació de la finca es van modificar els antics accessos, realitzant una rampa pavimentada i construint murs de contenció en el talús que limitava els terrenys amb el Camí del Mig. Les estructures que abans indicaven l' indret, que segons la Carta Arqueològica d'Alella eren la part d'una arcada que marcava l'entrada de la finca i una 'estranya' construcció de morter, van ser probablement eliminades durant les esmentades reformes. En el cas que les destrals provinguin d'alguna estructura tipus sitja o fons de cabana, és possible la conservació parcial de les restes. | 08003-273 | entre els torrents del Sistres i de Vallcirera | Referències orals proporcionades pels Srs. J. Ramírez i T. Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, segons els quals el Sr. Ramírez localitzà les restes entorn l'any 1970. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4827300,2.2919800 | 440891 | 4592589 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37413-foto-08003-273-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la ubicació dels materials.El jaciment està situat enfront del jaciment romà de la Plana, al marge sud del mateix Camí del Mig. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37416 | Can Patxiu; Can Pitxiu; Can Petxiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patxiu-can-pitxiu-can-petxiu | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | I-V dC | Indeterminat | El Sr. Bartomeu Llinàs informà l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987) de la localització d'un o dos forns, probablement romans, en un camp de la finca. Les estructures no es van excavar. Es visità l' indret amb el Sr. Llinàs i es parlà amb el propietari de la finca, que recordava només un forn i mostrà el lloc exacte on pot conservar-se'n una part, tapat per una margenada de formigó. El propietari també recordava haver vist pels voltants fragments de 'tegulae'. Per a la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es tornà a visitar la finca i es parlà de nou amb el propietari. El Sr. Patxiu recordava l'aparició d'un forn, que definí com 'una taca circular grisosa d'un metre i mig de diàmetre'. Informà també que l'estructura es va localitzar en aplanar un camp antigament estructurat en tres feixes i que en aparèixer les restes ho comunicà al Sr. Llinàs. No s'excavà i no s'hi observaven materials a l'interior. El Sr. Patxiu, contràriament a l'any 1987, no recordava l'aparició de fragments de teules, si bé comentà que el forn podria haver estat destinat a coure aquest material constructiu. L' indret on va aparèixer l'estructura és al camp situat entre el Torrent de Rials, a l'est, i el camí d'accés a la finca, al sud. Probablement la margenada de formigó que s'esmenta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) és la feixa divisòria entre l'esmentat camp i els hivernacles situats a l'oest. | 08003-276 | Marge est del Torrent de Rials, | Referències orals proporcionades pel Sr. Bartomeu Llinàs a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). No s'hi ha realitzat cap actuació. | 41.4924400,2.3068800 | 442143 | 4593657 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37416-foto-08003-276-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment sempre s'ha denominat erròniament com a Can Pitxiu, quanel nom correcte del mas i de la família de propietaris és Can Patxiu. El jaciment pot relacionar-se amb el propers de Cal Mallorquí, Hort d'en Font, Torrent de Rials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37417 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. FREIXA, Albert (1993). 'Can Serra, Alella'. Època romana. Antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989. Anuari d'Intervencions Arqueològiques a Catalunya, 1. Servei d'Arqueologia, Barcelona, p. 168. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 46. | II aC-VdC | No es coneix | Els Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez informaren Marta Prevosti de la troballa d'abundants fragments de 'tegulae', 'dolia', ceràmiques fines romanes i d'altres tipus (PREVOSTI 1981, p.46). A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu de l'aparició de nombroses ceràmiques quan es va llaurar el camp. La intervenció, dirigida per Albert Freixa, va permetre delimitar estructures d'època romana arranades, restes d''opus signinum' i un abocador. Finalitzats els treballs, s'acordà el rebliment de les restes, aixecant una mica el nivell original per tal de preservar-les de la plantació de ceps. A la Masia - Museu Can Magarola d'Alella hi ha diversos materials del jaciment; la majoria de ceràmiques són de producció ibèrica, circumstància que permet pensar que el jaciment no fou ocupat únicament en època romana. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici ni en el camp ni en l'entorn immediat. L'any 2009, durant l'elaboració del Catàleg per la revisió del POUM d'Alella, es van localitzar en superfície abundants fragments de material arqueològic d'època ibèrica i romana: material constructiu, ceràmica comuna, vaixella de taula (sigil·lades), àmfores, etc. La zona amb més densitat de material documentat es troba entre el bosc i el camp erm que hi ha més al nord. Dins el bosc s'observa una sitja excavada furtivament. | 08003-277 | Al nord-oest del centre urbà | Referències orals del Srs. Bartomeu Llinàs i Josep Ramírez a la Dra. Marta Prevosti, entorn l'any 1980, de l'existència de nombrosos fragments de ceràmiques romanes. A finals de 1989 i inicis de 1990 s'hi va realitzar una prospecció en motiu d'uns treballs agrícoles. La intervenció fou dirigida per Albert Freixa. | 41.4970400,2.2994500 | 441527 | 4594172 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37417-foto-08003-277-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No ha estat possible accedir a l'informe o memòria de la prospecció de 1989, potser extraviada.El jaciment pot tenir vinculació amb el proper de Cal Mallorquí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37421 | Carrer Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-catalunya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. | IIaC - VdC | No es coneix | Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll van localitzar les restes el novembre de 1986 i n'informaren a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Segons ells, en el marge oest del darrer solar del carrer Catalunya, al sud, s'hi va localitzar ceràmiques comunes ibèriques, àmfora ibèrica, un fragment de ceràmica grisa ibèrica de factura tardana, fragments de 'tegula' i un rebuig de cocció de ceràmica. No s'hi van observar estructures. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi observà cap indici de restes arqueològiques. El solar és enjardinat. | 08003-281 | Carrer Catalunya | Referències orals de Jordi i Xavier Bagà, Josep Ramírez i Ramon Coll a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica d'Alella (1987). Les restes foren localitzades per ells el novembre de 1986. Ramon Coll en confirmà la noticia durant la revisió del Catàleg d'Alella. | 41.4789100,2.3014400 | 441677 | 4592158 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37421-foto-08003-281-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment és limítrof amb el de Can Teixidor. Pot tractar-se del mateix establiment. És proper als jaciments de Ca l'Aragó i La Serreta, d'Alella, i el Bell Resguard, del Masnou. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37282 | Barraca doble dels ramats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-doble-dels-ramats | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Cova excavada en el sauló al costat del corriol que puja, amb una doble entrada o obertures. Té una amplada d'uns cinc metres, dos metres i mig de profunditat i una alçada mitja d'un metre trenta centímetres. Les obertures tenen una amplada d'entre 60 i 70 cm. A la part central té un banc retallat en el sauló d'un metre de llargada. Està al costat mateix de la Cova triple dels ramats. S'hi accedeix des del final del c. Berguedà, agafar el camí de la Font dels Eucaliptus a la Cornisa, deixant la Font del safareig a l'esquerra, continuem pujant pel mateix camí i a pocs metres ja trobem la cova. | 08003-142 | Bosc de les Quatre Torres - a l'oest del Nucli Mas Coll | Referències orals de Cristina Armengol explicant que el seu besavi hi aixoplugava el ramat d'ovelles quan plovia. | 41.5069800,2.2722000 | 439262 | 4595295 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37282-foto-08003-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37282-foto-08003-142-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37283 | Barraca triple dels ramats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-triple-dels-ramats | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Cova excavada en el sauló al costat del corriol que puja, amb una triple entrada o obertures. Té una amplada d'uns vuit metres, dos metres i mig de profunditat i una alçada mitja d'un metre trenta centímetres. La obertura més occidental fa 1 x 0'8 x 1'5 m, l'obertura del mig 0'6 x 0'7 x 1'1 m. i l'obertura més oriental 0'7 x 0'7 x 1'2 m. Està al costat mateix de la Cova doble dels ramats. S'hi accedeix des del final del c. Berguedà, agafar el camí de la Font dels Eucaliptus a la Cornisa, deixant la Font del safareig a l'esquerra, continuem pujant pel mateix camí i a pocs metres ja trobem la cova. | 08003-143 | Bosc de les Quatre Torres - a l'oest del Nucli Mas Coll | Referències orals de Cristina Armengol explicant que el seu besavi hi aixoplugava el ramat d'ovelles quan plovia. | 41.5069800,2.2721500 | 439258 | 4595295 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37283-foto-08003-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37283-foto-08003-143-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37738 | Número 1 del carrer de les Flors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/numero-1-del-carrer-de-les-flors | VIADER i CROUS, Montse (1986). Finestra (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVIII | Finestra de pedra granítica amb llinda recta, motllurada amb sanefa de mitja canya. A la lleixa hi ha decoració de tres medallons. | 08007-53 | Carrer de les Flors, 1 | Recuperada pel pare de la Sra. Margarita Valls de l'enderroc d'una casa antiga del carrer Nou o del carrer Vell. | 41.6097900,2.5394100 | 461623 | 4606556 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37738-foto-08007-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37738-foto-08007-53-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No està en el seu lloc originari. | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 74228 | Remei contra els cucs a la panxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-contra-els-cucs-a-la-panxa | GOMIS, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Ed. Montblanc-Martín. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cotum poc conegut entre els veïns. | Al Bruc es creu que per curar els cucs [a la panxa] cal menjar fulles de blat tendre barrejades amb sucre. | 08025-98 | Recollit pel folklorista Cels Gomis i Mestre (1841-1915) al final del segle XIX. Gomis és un folklorista coetani de Pau Bertran i Bros i, com ell, es distingeix pel seu rigor metodològic. No hi ha documentats treballs de camp seus al Bruc, però se sap que tenia una xarxa d'informants arreu del territori. També cal descartar que la seva font fossin els reculls de Pau Bertran, com sí que passa en altres casos. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Avui dia, el costum es recorda molt vagament. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74317 | Oració en despertar-se | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oracio-en-despertar-se | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | 'Santa Maria, jo em casaria, pregueu a Déu, amb un hereu, per nosaltres pecadors, que fos ben ros, sia santificat, que sia ben aviat, el vostre sant nom, que agradi a tothom. Amén.' | 08025-187 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5759300,1.7858400 | 398780 | 4603406 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la deien cada matí en despertar-se, abans de llevar-se, les fadrines.Deformació humorística del popular parenostre. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74318 | Recuperació del part | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recuperacio-del-part | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | La creença és poc recordada avui dia. | Perquè la partera es recuperi del part, es posa la placenta o una espardenya d'ella, com més vella millor, sota el llit, sense que ho sàpiga. | 08025-188 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Els costumaris de l'època esmenten l'ús freqüent de la placenta en rituals per protegir tant la mare com el nen. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74319 | Enterrar ungles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/enterrar-ungles | AMADES, J. (1969) Folklore de Catalunya III. Costums i creences. SERRA, J. (203) Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | Actualment, pocs veïns recorden la creença. | Les ungles dels nens petits s'enterren al peu d'un arbre de bosc, com una alzina o un roure, perquè siguin ben cepats i forts, i les de les nenes s'enterren a la soca d'un fruiter o d'un roser perquè els doni bellesa. | 08025-189 | Recollida pel folklorista Joan Amades, probablement copiada d'un recull anterior del folklorista Pau Bertran fet la segona meitat del segle XIX. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A la zona del Montserrat, també es considera que els retalls de les ungles dels nens no es poden deixar perdre perquè poden ser recollits per una bruixa i ser usats en maleficis. Tradicionalment es llencen al foc.Cels Gomis (1987) apunta que a la zona del Maresme s'enterra la placenta amb la mateixa finalitat. | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 37424 | La Plana; Alella - Autopista ; Cal Petxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-alella-autopista-cal-petxo | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BARRAL, Xavier (1978). 'Les mosaïques romaines et médievales de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Universitat de Barcelona. Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FABRE, G. et alii (1984). 'Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino)'. Paris, núm.81, làm. XXVIII. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21-A. MIRÓ, J. (1983). 'La producció d'àmfores al Maresme. Una síntesi'. Laietània, 2-3. Mataró, 1982-83, p. 229. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàgs. 220-232. Làm. X-XI. SANAHUJA, S.E (1971). 'Instrumental de hierro agrícola e industrial de la época ibero-romana en Cataluña'. Pyrenae, 7. Barcelona, pàg. 84, fig.18,1. | I aC-IV dC | Les restes localitzades durant la construcció de l'autopista foren destruïdes. En els camps restants és molt possible la conservació de diverses estructures, especialment als sectors més elevats dels camps i en la fondalada vers el Torrent del Sistres. | En el sector denominat popularment 'la Plana', indret d'excel·lent situació geogràfica, s'hi ha localitzat, com a mínim des de mitjan segle passat, nombroses restes arqueològiques. Lluís Galera i Salvador Artés hi situen una luxosa vil·la romana, de tipus rural, sobre la base de la localització, possiblement dispersa, de fragments de 'dolium' i d'àmfores, diverses 'pipes' de terra cuita, un fragment de mosaic amb tessel·les de marbre, un fragment d'una làpida funerària, també de marbre, i una terracota d'un déu lar. També esmenten diverses inhumacions amb 'tegula' i amb monedes de Constantí i Galiè localitzades al marge dret del 'torrent de l'Anguera' (GALERA; ARTÉS 1975, p 21-22). Durant les obres de construcció de l'autopista C-32 (antiga A-19), entre els anys 1967 i 1968, Galera i diversos aficionats van realitzar diverses excavacions d'urgència de les restes que anaven apareixent. L'àrea on es localitzaren estructures comprenia un tram d'uns 550 m, entre els torrents del Sistres i de Vallcirera. Les restes apareixien a uns 50 cm de la superfície. La ubicació de les restes és força imprecisa, essent les descripcions i els croquis que se n'ha publicat (PREVOSTI 1981, p.220) de poca precisió. S'hi va localitzar una habitació de planta rectangular, de 3,10 per 2,40 m, on hi restava una possible llar, un forn, del qual se'n va excavar la cambra i 'el corredor de vent' i, a prop d'aquest, un enterrament de 'tegulae', que, segons s'esmenta, estava buit. El croquis de les restes, publicat per M. Prevosti, assenyala dos enterraments. També s'hi excavà una cisterna, conservava entre 30 i 40 cm de parets estucades i convergents vers el fons, i un dipòsit de planta quadrangular, amb un rebliment d'abundants restes de ceràmica. D'altra banda s'esmenta l'aparició d'un mínim de dues sitges, una d'elles reblerta amb nombrosos fragments d'àmfora (Pascual 1) amb deformacions de cocció. En el croquis publicat per M. Prevosti i en la Carta Arqueològica d'Alella (1987) situen, tocant al Torrent del Sistres, dos forns romans, un d'ells de planta rectangular, que l'any 1987 encara eren visibles i 'en un estat deplorable de conservació'. Barral hi situa, a més, un fragment de mosaic d'opus signinum', decorat amb cinc cubs de marbre blanc, de 10 per 6 cm (BARRAL, 1978). Prevosti també hi cita una pedra, de Montjuïc, de forma cúbica, d'uns 50 cm, amb fulles d'acant esculpides en un angle (PREVOSTI op.cit, p.220). El conjunt de ceràmiques recollides, nombrós i de tot tipus de produccions romanes, indica una ocupació del jaciment entre el segle I aC i el segle IV dC. També s'hi va localitzar tres monedes del segle IV i alguns estris de ferro. Les restes semblen correspondre a una vil·la o com a mínim a un establiment productiu de notable riquesa. En les publicacions s'ha interpretat que a la zona dels camps de Cal Petxo s'hi situaria la 'pars urbana', mentre que les restes localitzades durant la construcció de l'autopista constituirien elements de la 'pars rustica'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) es van observar fragments d'àmfora local (Pascual 1), de ceràmica de cuina africana i de ceràmica comuna en el camp situat al marge oest del Torrent del Sistres. A l'entrada del camp central de la Plana, en el marge est, on es subjecta la reixa de ferro i on es conserva un petit promontori més elevat que la resta del terreny, hi ha una estructura de pedres que conté abundants fragments de 'tegula'. En el mateix camp també s'hi ha localitzat fragments de T.S. Sudgàl·lica. | 08003-284 | Entre els torrent de Sistres i de Vallcirera, a l'oest de terme d'Alella. | Recollida de material superficial durant les dècades de 1950 i 1960. El Sr. Lluís Galera i els seus col·laboradors (T.Llinàs i J. Ramírez) entre 1967-68, durant les obres de construcció de la C-32, excavaren durant diversos caps de setmana o quan les màquines paraven, sense permís dels constructors. | 41.4829600,2.2939200 | 441053 | 4592613 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37424-foto-08003-284-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'hi ha d'incloure una sitja localitzada a l'est del Torrent del Sistres amb ceràmiques 'de tradició ibèrica', fragments d'àmfora i un cos sencer d'àmfora possiblement Pascual 1, plena de calç, entre d'altres, que M. Prevosti cita en el jaciment 'Torrent del Sistres'. El forn que s'hi esmenta és possiblement un dels dos que toquen al torrent i que s'han esmentat en la descripció. Un braç de marbre pertanyent a una estàtua, localitzat en el mateix Torrent del Sistres, també podria incloure's en el mateix jaciment.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74224 | Buquica, lo gran lladre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/buquica-lo-gran-lladre | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat per Pau Bertran y Bros. Llibreria d'A. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies recollides al peu de Montserrat entre els anys 1870 i 1874. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XIX | Cançó estructurada en 8 estrofes de 4 versos que narra, en un format similar al romanç, la vida i els fets de Josep Pujol, 'Buquica'. La tornada de la cançó fa: 'Buquica, la pagaràs / del mal que has fet a Espanya; / mal usar no pot durar / la justícia mai se cansa.' | 08025-94 | Recollida al Bruc per Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874, i publicada per ell mateix el 1885. Josep Pujol i Pujol (1778-1815), originari de Besalú, va ser un milicià que va participar a la Guerra del Francès (1808-1812) integrat al bàndol francès, on va arribar a ser capità al capdavant d'un grup de 'parrots'. Va participar a la batalla de Castellfollit i se li atribueix la mort de Narcís Massanes. Va ser penjat a la forca a Figueres el 23 d'agost de 1815. El personatge va ser molt popular a tot Catalunya durant tot el segle XIX, fins al punt que es va fer habitual l'expressió 'té més fama que Buquica'. La gent li atribuïa la condició de lladre i traïdor. El 1841 es va editar a Barcelona una novel·la sobre la seva vida, escrita pel francès Aragó i traduïda 'libremente' al castellà per J.A. de A. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74224-foto-08025-94-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Hi ha documentada una versió posterior, publicada el 1894 al diari La Vanguardia, de Barcelona. | 119 | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43345 | Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-queralt | ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A.: Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra, 1979, pàssim. ARMENGOU i FELIU, Josep: El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàssim. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. | La Serra de Queralt forma part del conjunt de serralades prepirinenques del Berguedà. Als seus peus s'obre ja la Depressió Central. És formada per un conjunt arrenglerat de gran singularitat geològica. A nivell florístic cal destacar l'interès micològic dels boscos de coníferes amb una bona representació dels fongs de muntanya. El solell de la muntanya, majoritàriament pedregós, és cobert de vegetació de poca alçada, com garrigars i boixos, mentre que a l'obaga destaquen les grans pinedes de 'pinus silvestris', que li aporten una gran singularitat. | 08022-155 | Al nord-oest del nucli urbà | Recentment ha estat declarada Parc Especial d'Interès Nacional, entre els municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, que ocupa un total de 635 hectàrees. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38520 | Repertori de cançó tradicional recollit a Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repertori-de-canco-tradicional-recollit-a-artes | VILAR i HERMS, Ramon (1991). 'Mostra d'un repertori de cançó tradicional recollit a Artés'; dins Dovella, núm. 40. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 43-50. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31. | XIX-XX | Fons format per 115 documents sonors fruit d'un treball de recerca etnomusicològic que fan referència a: comunicació (crits de carrer); ritual de la vida de l'home (infantesa, joventut, adults); rituals del curs de l'any (cicle de Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua); Institucions religioses (Goigs, himnes, cançons) o institucions cívico-polítiques(cançons relacionades amb fets de guerra) i Lleure (cançons llargues o balades, cançons curtes destinades al lleure, parèmies, etc. Ramon Vilar, en el seu treball (1991) analitza una mostra escollida entre les 115 melodies: una cançó de bressol, una cançó de joc infantil, una tonada vinculada al joc de cartes, un romanç conegut per 'La nit de Sant Joan', Goigs a Sant Isidre i algun altre romanç o balada. Un treball a part (1997) es mereixia el Ball de bastons (fitxa 117). | 08010-171 | Artés | Ramon Vilar i Herms ha fet una recerca etnomusicològica que ha permès recopilar 296 melodies i informacions musicals a la població d'Artés. El treball de recerca va començar l'any 1982 i tingué continuïtat fins el 1995, amb la col·laboració de Josep Crivillé i Bargalló. La metodologia emprada es basa en dos vessants: l'enquesta de camp i el treball de laboratori. El nombre d'informants entrevistats va ser de 21, i es tracta d'informacions musicals directes. | 41.7981100,1.9551400 | 413194 | 4627889 | 08010 | Artés | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44716 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-0 | VALLHONESTA i JUANOLA, J. (1995). Artistes i artesans a Casserres; Berguedà, núm. 33-34, desembre de 1995. Agrupació del berguedà, pàgs. 283-288 | XX | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o gravats. Els primers quadres foren donats per artistes locals com Joan Queralt, Marc Camps o Antoni i Ramon Trulls. L'altra font principal d'entrades a la col·lecció és el concurs de pintura ràpida que es fa per la Festa Major. Es tracta dels quadres premiats o els que no s'han recollit. | 08049-69 | Plaça de l'Ajuntament, s/n | Ramon Trulls va néixer a Manresa l'any 1921. Al març del 1937, amb 15 anys, la família es trasllada a viure a Casserres. És el seu primer contacte amb el paisatge de camps de blat, roselles, muntanyes blaves, cels nets... L'any 1940 torna a viure a Barcelona; té divuit anys, ara com alumne de l'Acadèmia de Sainz de la Maza, segueix visitant exposicions d'art i un dia surt a pintar el camp i un altra la marina. Al febrer de 1942, presentat pel crític d'art Lluís Monreal i Tejada fa la primera exposició a les 'Galerías Españolas' de Barcelona. L'any 1956 rep el 1r premi del concurs Josep Masriera. L'any 1963 torna a Casserres a pintar els cadmis i els verds xamosos, que intercala amb els suburbis i la gent que havia vist anys enrere al Poble Nou. En Joan Queralt va néixer l'any 1947 a Sarrià (Barcelona), és fill del pintor Joan Queralt i Oliva i nebot de Jaume Bofill i Mates. Format al taller del seu pare, ha exposat des del 1967. La seva obra forma part de diverses col·leccions com la de la Diputació de Barcelona, la del diari Avui o la de Lluís de Caralt. Ha il·lustrat poemes de Kavafis, García Lorca, Fulquet i Bru de Sala. Des de fa anys té instal·lat el seu taller a Casserres. | 42.0144500,1.8412500 | 404056 | 4652030 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44716-foto-08049-69-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44810 | Creu dels Sunyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dels-sunyers | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt un pilar de formigó, de secció quadrada, sustentat per un basament de dos esglaons de secció quadrada, també de formigó. | 08049-163 | Camí de Cardona, davant de Can Rota | Ramon Camps ja parla d'aquesta creu i diu 'si el vianant entrava pel Camí de Cardona passava prop la Creu de Sunyer; era de pedra, però de poca altura l'arbre, amb son pedrís. El dia de processó de Lledànies de la setmana d'ascensió s'hi pujava des de baix a Santa Maria. Com que des d'allí es veu clara la silueta de Montserrat, s'entonava l'antífona, vers i oremus corresponents en honor de la Patrona de Catalunya' (p.10) | 42.0063000,1.8342600 | 403465 | 4651133 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44810-foto-08049-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 1936 es van destruir totes les creus del terme de Casserres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44805 | La Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-roja | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | Creu de ferro situada damunt una columna feta a base de fragments tubulars de ceràmica, d'un metre setanta d'alçada. Aquesta columna està damunt un doble basament de pedra de secció cònica. A la part inferior de la columna s'hi pot llegir: '1997 / Mn. Tomàs Calvo: Pvre. / Josep Ribera: muntatge / Josepa Piqué: ceràmica / J. Vallhonesta: disseny'. | 08049-158 | Carretera BV-4132 PK 1+400 | Ramon Camps (p. 6) recull la tradició segons la qual en el planell del 'Tarrabast' s'hi lliurà un combat entre moros i cristians, i que en record per la victòria dels segons, s'hi alça una creu, per nom la 'Creu-Roja'. | 42.0230300,1.8413700 | 404079 | 4652983 | 1997 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44805-foto-08049-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44805-foto-08049-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josepa Piqué, J. Vallhonesta i Josep Ribera | L'antiga creu fou destruïda a l'eixamplar-se la carretera pels mateixos treballadors i només se'n conservà la base. Als anys 90 fou restaurada.Tenia l'antiga creu un sòcol de dos graons, de pedres ajuntades, l'arbre d'uns dos metres d'altura era llis fins el peu de la creu, de ferro. En el repeu hi havia algun gravat o inscripció que amb el pas del temps es va erosionar i per tant impossible de desxifrar. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 42026 | Barri del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-sant-crist | VILARDELL, Alex (1988). Barri del Sant Crist. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | X-XVIII | Antic barri constituït per l'ermita de Sant Cristòfol i les cases de Can Carbonell, Can Vives i Cal Amat. Una mica més separada hi ha Can Vehils. Aquesta darrera i Can Amat tenien sengles torres de defensa. | 08030-99 | Barri del Sant Crist, al sud de la població | Quant l'any 1821 es constitueix el nou municipi de Cabrils es formarà a partir dels nuclis de la Santa Creu i de Sant Cristòfol. D'aquest darrer punt se'n tenen referències ben antigues amb les troballes descobertes arrel de la construcció de l'autopista. Tot l'indret de la capella i els seus voltants té una llarga tradició d'establiments des d'època romana: vil·la, Via Augusta, enterraments, etc. A l'Edat Mitja pertanyia inicialment al terme del Castell de Sant Vicenç o de Burriac ai la parròquia de Sant Genis de Vilassar. El document més antic que cita Sant Cristòfol és del 3 d'agost de 1037. Ramon i la seva dona Cusca van revendre un alou amb casa i terres, situat a prop de l'església de Sant Feliu de Cabrera que termejava amb Sant Cristòfol: '... Qui est intus villa copraria et in aliis terminis subtus sancti felicis et prope sancti christofori et in orriolis ...'. Es tracta d'un pergamí de la col·lecció Diversorum de la Seu de Barcelona. No es tornen a tenir notícies documentals fins els segles XIV i XV; a partir de 1332 on consten deixes per a ornaments, per a celebracions de misses o per al culte. Consta que a l'any 1395 hi havia un servent o donant anomenat Pelegrí Catà. En una visita pastoral de l'any 1508 es fa referència a l'estat d'abandonament i ruïna. L'any 1511 ja s'havia restaurat i en aquest moment ja figuren els masos de Can Vives i Ca n'Amat. El 9 de juliol de 'any 1665, vigília de Sant Cristòfol, s'hi fundà la celebració d'unes completes. L'any 1712, el papa Climent XI, concedí una indulgència plenària per als que la visitessin el dia del patró. Quan es creà la nova parròquia de la Santa Creu de Cabrils (1778) li fou adscrita aquesta capella. L'edifici havia patit diverses transformacions; però arrel d'un estudi de Marià Ribas (1932) que el valoritzava, es va crear a l'any 1949 una Junta de Restauració que, amb el suport de l'Ajuntament de Mataró i la Diputació provincial de Barcelona, va iniciar una restauració global per recuperar l'estil originari de la capella. En aquesta restauració es va incloure unes excavacions arqueològiques dirigides per Marià Ribas (veure fitxa núm.15 ) en les que es van detectar materials ceràmics romans que Ribas relaciona amb el portal antic de l'església i amb la columneta de marbre de la finestra geminada de la façana. Durant les obres, es van documentar les primeres reformes de l'edifici en el segle XIII, quan es va tapiar-la finestra de l'arc ultrapassat del final del presbiteri, i va passar a ser una fornícula per a una imatge de fusta de la qual van trobar algunes restes. D'aquesta època també data el portal de punt rodó i els dos contraforts laterals. En el s. XIII es va tapiar la finestra del mur lateral de l'absis i de la primitiva porta, i també el reompliment de terra de l'hipogeu. Una segona reforma la trobem en el segle XVI, amb un nou arrebossat a les parets i a les voltes, es va tapiar la fornícula de l'absis i es construeix un retaule de fusta amb plafons pintats fet per Antoni Coll de Mataró entre els anys 1552 i 1558. Una tercera reforma fou la del segle XVIII: nou arrebossat i obertura de les finestres de la façana principal. El 10 de juliol de 1953 s'inaugurà la finalització de la restauració i fou beneïda. | 41.5161200,2.3842700 | 448622 | 4596237 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42026-foto-08030-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42026-foto-08030-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42026-foto-08030-99-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Coordenades centrals (veure mapa). | 94|85 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37304 | Sot d'aigua de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-daigua-de-montserrat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pàg.135. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Ple de vegetació. | Dipòsit de planta circular d'1'5 m de diàmetre, excavat en el sauló i impermeabilitzat amb morter. Per damunt del nivell del sòl s'aixeca per suportar el marge amb paret de paredat antic; pedres petites i irregulars unides amb morter. Hi ha una canalització de la terrassa del marge que condueix l'aigua pluvial fins dins el dipòsit. Hi havia un sot de decantació per evitar que s'omplís de terra, anomenat clavera. Està enmig del bosc. S'hi arriba des del Camí dels Traginers, pujant el Torrent de Rials fins les Costes o per darrera, pujant l'Avinguda Sant Mateu i passat el restaurant Can Magarola, per un camí, encimentat i amb forta pendent, a mà dreta i baixar per l'altre vessant de la muntanya. | 08003-164 | Les Costes - Rials | Quan es van deixar d'utilitzar, els pastors de la zona els van tapar amb branques per evitar que els bens o les cabres del ramat hi caiguessin. | 41.5042000,2.3039000 | 441905 | 4594964 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37304-foto-08003-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37304-foto-08003-164-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc