Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 66375 | Església parroquial de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-susanna | GAVÍN, J.M. (1991), Inventari d'Esglésies del Maresme. Arxiu Gavín. Ed. Pòrtic: Barcelona. MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. www.stasusanna.org www.stasusanna-online.com | XX | Església d'una sola nau de planta de creu llatina. És una construcció molt sòbria. S'accedeix per un porticat amb una gran arcada central i una de més petita lateral. La façana està presidida per una rosassa al capdamunt. L'edifici està reforçat per dos contraforts a cada lateral, alternant-se amb tres finestrals amb vidres emplomats representat diversos sants. A la banda esquerra de la façana hi ha una torre-campanar. L'interior també presenta una decoració sòbria, amb parets emblanquinades, excepte el presbiteri que està decorat amb pintures sobre tela d'Aureli Croiset. Al damunt de la porta d'entrada hi ha un petit cor que comunica amb la nau mitjançant tres arcs. Darrera de l'altar presideix l'església una escultura de Santa Susanna. La coberta és de teules a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana, i sostingut per bigues de fusta i tres arcs de mig punt. La teulada acaba amb un ràfec de quatre filades mixtes. L'església està unida amb la rectoria per la seva part posterior. És una construcció coetània però té els accessos exteriors diferents, tot i que es comuniquen a través de la sagristia. És un edifici de planta baixa i pis, amb la façana orientada a sud que s'inspira amb algunes cases d'estiueig. De la meitat de la façana en sobresurt una exedra, que domina visualment el pati. | 08261-35 | Pl. Catalunya, 4 | És una construcció posterior a la Guerra Civil, amb l'impuls i la participació dels habitants de Santa Susanna. La població, des de la seva sagregació del municipi de Pineda de Mar, cap a l'any 1836, no disposava de cap temple parroquial propi. El Sr. Lluís Corretger, que va ser nomenat secretari de l'ajuntament després de la Guerra Civil i havia estat professor de l'Escola d'Arquitectura, va dissenyar la construcció. Les actuals campanes, batejades com a Susanna i Maria Gràcia, es van instal·lar l'any 1998, en substitució d'unes altres que eren massa petites. | 41.6353900,2.7078000 | 475663 | 4609337 | 1945 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66375-foto-08261-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretger | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 42295 | Capella Caminera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. Quasi no es pot llegir la data gravada. | Esta situada a peus de l'antic camí a Prats de Rei, a tocar de la depuradora de Calaf. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al capdamunt, s'obra la fornícula que està tancada per una reixa de forja que protegia la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. S'hi pot llegir la inscripció de 1783. | 08031-121 | Cami vell e Prats de Rei | És una construcció característica de l'Alta Segarra. Les motivacions constructives d'aquests elements eren d'índole religiosa i cultural, ja que s'erigien per tal de presidir la vida dels cristians i convidar-los a l'oració (al peu d'un camí, en una cruïlla de camins...), com a acció de gràcies, com a motiu profilàctic 'l'escultura d'un sant o una marededéu en una font pot obeir al desig de què no s'acabi mai l'aigua'; com a protecció per a les collites (ubicació al camp), com a fita (pedrons situats al cap del terme o als límits dels camps), protecció del poble contra pestes i altres malvestats (creu-pedró o capelleta en el portal d'entrada) o, finalment, com a protecció dels habitatges (imatges o capelletes situades en la façana d'una casa o al seu interior, autèntics oratoris en una estança a part o capelletes de paret a la sala, al menjador o als dormitoris). Les representacions hagiogràfiques més freqüents en aquests petits monuments són les de sants profilàctics i taumaturgs, com Sant Antoni Abat, Sant Roc o Santa Bàrbara (protectora de les collites contra les tempestes). Però també trobem pilarets dedicats a les advocacions més específiques, relacionades directament amb un territori concret. | 41.7246100,1.5209600 | 376981 | 4620258 | 1783 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42295-foto-08031-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 64901 | Mas El Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-el-vilar | ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic. Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 23990 | XIII-XX | A part del mas Vilar hi ha dos edificis més. En primer lloc una petita casa de cronologia recent al costat de migdia del mas principal, edifici de cronologia indeterminada. En segon lloc la Torre del Vilar. És un edifici dels anys 50 del segle XX. Pel que fa al mas, és de planta rectangular coberta a dues vessants, amb la façana orientada a migdia. Presenta un portal dovellat de pedra rogenca. A nivell del primer pis hi ha un balcó que correspon segurament a l'antiga obertura d'una finestra, el qual presenta decoracions conopials, i la data 1742, igual que la finestra dreta del mateix pis, en aquest cas sense data. A la part posterior de la casa es repeteix el mateix patró que a la façana principal. La masia es troba envoltada per dependències agrícoles construïdes amb pedra, igual que la casa. El mas vas ser reformat i ampliat, com la majoria de masies de la contrada durant el segle XVIII. Al segle XIX s'hi va fer una altra reforma. | 08247-41 | Extrem oest del Pla de la Rovira | És una casa que troba el seu origen a l'entorn del segle XIII. En el segon fogatge, conservat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de l'any 1497, publicat també per J. Iglésies, com el de 1553, el terme de Riuprimer te només 19 focs o famílies, entre elles la de Galzeran Vilar. L'any 1515, sota el títol «Terme de Sancta Eulalia de Riuprimer», hi ha 19 noms o focs on hi ha 'Lo mas Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, A-4, A-401, fol. 130). Aquest era el mateix cens que tenia pràcticament Santa Eulàlia l'any 1553, que el va enviar a la cúria del rei el batlle del terme, que es deia Damià Vivet, en el que consta 'Loys Vilar' (A.C.A. Reial Patrimoni, vol. 2598, fol. 139). | 41.9154400,2.1649700 | 430753 | 4640725 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64901-foto-08247-41-3.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-05-04 00:00:00 | Pilar Camañes | També anomenat El Vilà. | 92 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 74645 | Ca l'Erpada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lerpada | XIX-XX | Va ser rehabilitada fa uns anys, tot i que alguns elements, com les finestres de fusta, van ser substituïts per altres materials més moderns. | Ca l'Erpada és una casa de planta, pis i golfes, que s'estén al costat oriental i per sobre de la volta homònima que surt al cantó del torrent de la Salut. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. A la part del darrera hi ha un contrafort angulat de pedra. El passadís té una volta de rajola catalana disposada en forma d'espiga i dos arcs lleugerament rebaixats fets amb totxos posats de cantell. | 08069-80 | Salut, 19 | És una casa moderna, construïda a finals del segle XIX. El passadís es va fer per respectar el pas dels camins de Monistrol i la font Closa. | 41.5703900,1.8294300 | 402406 | 4602740 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74645-foto-08069-80-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 66404 | Casa del carrer de Sant Ramon, núm. 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-ramon-num-10 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | La façana presenta nombroses patologies causades per els humitats i falta de manteniment. | Casa entre mitgeres d'un sol cos, amb una composició característica d'aquest tipus d'habitatges del Maresme. La finca va del carrer de Sant Ramon, on té la façana principal, fins el carrer de Montagut. L'edifici consta de planta baixa més pis sota coberta. Un gran portal quadrat amb dovelles de pedra i una sòlida porta de fusta comunica amb un petit vestíbul on hi ha l'entrada, amb una porta de fusta i vidre; a la dreta un finestral amb reixat de ferro; i al primer pis, un balcó i la finestra d'un dormitori. La façana està pintada de color blau/verd però originàriament era de color marró, amb unes línies que imitaven els maons. La teulada és a una vessant cap a la façana, on sobresurt un petit ràfec per recollir els aigües. | 08261-64 | Carrer de Sant Ramon, núm. 10 | És una casa d'un dels carrers més antics del nucli urbà de Santa Susanna. Els carrers de Sant Ramon i de Jaume I es començaren a urbanitzar al segle XIX, prop del Camí Ral, i hi anaren a viure algunes famíles que abans vivien a les masies. | 41.6356700,2.7071700 | 475611 | 4609368 | 1865 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66404-foto-08261-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66404-foto-08261-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66404-foto-08261-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | A la façana, entre el balcó i la finestra del primer pis, hi ha dues inscripcions: '1865' i 'Renovado 1884', fent referència a l'any de construcció i a una de les reformes que ha sofert l'immoble. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||
| 66405 | Casa del carrer de Sant Ramon, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-ramon-num-8 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | L'establiment comercial del baix ha transformat totalment la composició i l'estil cromàtic de la façana. | Casa entre mitgeres d'un sol cos, amb la planta baixa força modificada. La finca té façana només al carrer de Sant Ramon, a diferència dels immobles laterals que també comuniquen amb el carrer de Montagut. L'edifici consta de planta baixa més pis sota coberta. L'establiment comercial de la planta baixa ha aixamplat considerablement l'antiga portalada de la casa, però a l'esquerra s'ha mantingut una porta de menors dimensions per accedir a l'habitatge del pis. Al primer pis hi ha un balcó que ocupa tota la façana amb dues portes simètriques emmarcades amb un esgrafiat. La façana acaba amb una sanefa de rajoles amb motius florals, intercalades per unes reixetes de ceràmica que permeten la ventilació de l'espai sota teulada. Al capdamunt hi ha una barana d'obra per la terrassa de la casa. L'acabat de la façana original era un encalat blanc, conservat només al primer pis. | 08261-65 | Carrer de Sant Ramon, núm. 8 | És una casa d'un dels carrers més antics del nucli urbà de Santa Susanna. Els carrers de Sant Ramon i de Jaume I es començaren a urbanitzar al segle XIX, prop del Camí Ral, i hi anaren a viure algunes famíles que abans vivien a les masies. | 41.6356400,2.7072100 | 475614 | 4609364 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66405-foto-08261-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66405-foto-08261-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66405-foto-08261-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | També coneguda com a can Geroni. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 66412 | Casa del carrer de Sant Ramon, núm. 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-ramon-num-6 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX | La casa ha estat restaurada seguint l'estil tipològic i cromàtic original. | Casa entre mitgeres d'un sol cos, amb una composició característica d'aquest tipus d'habitatges del Maresme. La finca va del carrer de Sant Ramon, on té la façana principal, fins el carrer de Montagut. L'edifici consta de planta baixa més pis sota coberta. Un gran portal quadrat amb dovelles de pedra i una sòlida porta de fusta comunica amb un petit vestíbul on hi ha l'entrada, amb una porta de fusta i vidre; a l'esquerra un finestral amb reixat de ferro; i al primer pis, un balcó i la finestra d'un dormitori. La façana està pintada de color blanc. La teulada és a una vessant cap a la façana, on sobressurt un petit ràfec per recollir els aigües. | 08261-72 | Carrer de Sant Ramon, núm. 6 | És una casa d'un dels carrers més antics del nucli urbà de Santa Susanna. Els carrers de Sant Ramon i de Jaume I es començaren a urbanitzar al segle XIX, prop del Camí Ral, i hi anaren a viure algunes famíles que abans vivien a les masies. | 41.6355800,2.7072200 | 475615 | 4609358 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66412-foto-08261-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66412-foto-08261-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66412-foto-08261-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 61350 | Capella del Pilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pilar | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. PLADEVALL, A, El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, vol. 8, núm. 82-83, 1976 | XVII | Diverses parts de la capella s'han restaurat recentment mantenint un bon estat de conservació exterior. | La capella del Pilar es troba situada a tocar de la masia del Pilar, a uns metres de la seva façana nord-est. És una capella de planta rectangular amb un absis semicircular coberta per teulada de doble vessant coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls, el qual conserva una campana a l'ull dret. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista les cantonades diferenciades de pedra treballada. Dos contraforts a la façana sud-est i quatre a la façana nord-oest reforcen l'estructura exterior als laterals. La façana principal orientada al sud-oest presenta una porta d'accés emmarcada amb pedra treballada, amb els brancals i la llinda amb una fina motllura. A la llinda hi ha inscrita la data de 1673. Sobre la porta principal s'hi obra una petita finestra emmarcada amb pedra. A la façana sud-est s'hi troben dos contraforts que presenten una petita cobertura d'una vessant amb teula àrab. A l'extrem esquerre s'hi troba una petita obertura emmarcada amb pedra d'un sol bloc per costat. La façana nord-est està dominada per l'absis semicircular, arrebossat i de teulada piramidal, en el qual s'hi obra una finestra emmarcada amb pedra. A la façana nord-oest hi ha quatre contraforts disposats simètricament al llarg de la façana, i un petit cobert amb pilars de maó. | 08212-47 | Sector est del terme municipal | És una capella del segle XVII edificada al costat de la masia, tipologia molt freqüent en les cases senyorials d'aquesta època. Apareix documentada en una visita pastoral del 13 de desembre de 1686. La capella havia estat erigida sota advocació de Santa Julita i Santa Bàrbara. A l'interior hi havia un retaule barroc que fou cremat durant la guerra civil (els propietaris del mas en conserven una fotografia). La capella fou reformada al segle XIX. | 41.9317500,2.0157800 | 418402 | 4642667 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61350-foto-08212-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 70993 | Bassa Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-fonda | La Bassa Fonda és una petita bassa a la zona del Comellar. Hi ha unes condicions molt favorables que fan que hi vagin a criar moltes espècies d'aus i rèptils. | 08293-110 | El Comellar, entre Cal Monjo i Cal Simon | És una bassa natural. | 42.2109900,1.8307600 | 403486 | 4673864 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70993-foto-08293-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70993-foto-08293-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||||
| 77493 | Barraca de Domènech 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-domenech-2 | XIX - XX | Caldria conservar aquesta tipologia de barraques per la seva raresa. | Barraca de picapedrer ubicada a redós d'una antiga pedrera d'extracció de granit al capdamunt de Can Maioles, en el tros anomenat de Domènech. Es tracta d'una construcció de planta rectangular (2,5 x 1,80 x 1,50 m). Les parets estan fetes amb pedra, força irregular, aprofitant la matèria primera de proximitat (el granit). La coberta és de volta de tartana i recoberta de pedra La construcció és enganyosa ja que la part construïda és d' aproximadament un metre, però el que la fa especial són els gairebé dos metres de fondària excavats a la roca. Els brancals i llinda estan parcialment fets amb maó pla de cinc centímetres de gruix. Una part de la coberta es va enfonsar i actualment hi ha una fusta amb un plàstic que la protegeix de les inclemències del temps. No té banc exterior, ni cap dipòsit d'aigua al voltant. | 08214-405 | Entre Can Maioles i el camí de Sant Sebastià a Can Boquet, prop de la paret seca. | És una barraca molt interessant degut al seu origen, que està relacionat amb l'ofici de picapedrer. Sembla que aquest vessant Domènech ofereix una tipologia molt particular d'aquest tipus de construccions, desconegudes fins al moment. | 41.5261100,2.3539100 | 446097 | 4597364 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77493-foto-08214-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77493-foto-08214-405-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment està habitada. Tot l'interior està completament ennegrit degut a que s'hi fa foc. No hi ha xemeneia ni mata guspires. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66406 | Can Peró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pero-0 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XVII | Masia restaurada a l'any 1996. | Masia de planta quadrada amb teulada a doble vessant i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis i és annexe a la capella de Santa Susanna (al nord). La façana té una composició molt sòbria: una porta d'accés rectangular, a l'esquerra, i una petita finestra a la dreta; el primer pis consta de dues finestres també quadrada, de diferents dimensions. A la banda est actualment hi ha alguns pavellons moderns, de fusta i vidre, que amplien les estances de la casa. A la banda oest hi ha un pou d'aigua adossat a la mateixa masia. La masia i la capella es troben en una finca tancada envoltats de jardins privats. | 08261-66 | Finca de can Peró | És una antiga masia vinculada al mas de Can Ratés. En testimonia la relació l'escut situat a la façana de l'església de Santa Susanna | 41.6380600,2.7092200 | 475782 | 4609633 | 08261 | Santa Susanna | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66406-foto-08261-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66406-foto-08261-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66406-foto-08261-66-3.jpg | Física | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 74603 | L'Hostal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lhostal-vell | MUSET I PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i el seu entorn a principis del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, C. 546. | XIX-XX | L'Hostal Vell és un edifici de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. A la paret del davant destaquen el portal principal, amb un arc de pedra, i els tres balcons de la planta noble. Al costat de la casa hi ha corrals i estables. | 08069-29 | Carrer Nou, 4 | És una antiga hostatgeria construïda que Jaume Vacarisses al segle XVII, al lloc anomenat les Llongànies, lluny del poble i al costat del camí de Barcelona. Va ser l'origen del carrer Nou, que a finals del XVIII era conegut com el carrer de les Cases Noves de l'Hostal. Tenia espais per albergar els hostes i les cavalleries, era, bassa, hort i diverses peces de terra. El 1843 era regentat per Pau Raventós. Fa pocs anys van obrir un carrer al darrere que fou batejat amb el nom d'Hostal Vell. | 41.5660900,1.8298200 | 402432 | 4602263 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74603-foto-08069-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 66478 | Barraca d'en Pep Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-pep-bufi | XIX | Conserva la volumetria però els materials es veuen molt desgastats. | Petita barraca feta de maons i els acabats arrebossats, de planta rectangular, orientada al sud. La coberta és de maons, suportats en bigues de fusta, a una vessant cap a l'esquerre. Al lateral esquerre hi ha una petita obertura de ventilació. A pocs metres al davant, a tocar de l'antic camí, hi ha un banc fet d'obra de pedra. | 08261-148 | Serra de Mas Vivó Vell | És una antiga barraca de vinya que ha quedat en desús a causa de l'abandonament dels treballs agrícoles i l'explotació forestal. | 41.6534300,2.6815400 | 473483 | 4611347 | 08261 | Santa Susanna | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66478-foto-08261-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66478-foto-08261-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66478-foto-08261-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 68821 | Ball de Punts de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-punts-de-tiana | Toffoli Carbonell, Josep (2015) 'El Ball de Punts de Tiana'. A Balls i Danses del Maresme. Guia de Recursos. Biblioteques municipals del Maresme. P. 49-49. | XIX-XX | El Ball de Punts és una dansa que s'havia ballat a alguns pobles del Maresme, entre ells Tiana. La característica principal de la dansa és el trenat o creuat de peus. El ballador que ho feia millor era nomenat capdanser, el que dirigia i iniciava el ball. Per aprendre a realitzar aquest pas els balladors s'aguantaven d'una corda penjada al sostre per poder exercitar el moviment dels peus. El ball el feien vuit parelles, unes darrere les altres, al compàs de la música a un temps viu de marxa. Per fer el ball les parelles es disposen en dues rengleres, una de dones i altre de dones. | 08282-147 | Tiana | És un tipus de ball de gitanes que va ser molt popular pels volts del 1870; després es va deixar de fer i es va recuperar el 1914 a Tiana per Baldomer Gila, com a reclam per al seu cafè i sala de ball. El 1870 els homes duien un vestit de vellut amb calça llarga, faixa de seda vermella i calçats amb sabatilles de ballarí professional. Les dones anaven vestides a l'estil de la pagesia catalana. Amb la recuperació del 1914 el vestuari era a l'estil de les pintures de Goya: homes amb calça i jaqueta curtes i de seda, mitja bñanca, armilla florejada i xarxa al cap. Les dones amb faldilles de seda de colors llisos i amb sabates de taló del mateix color que la faldilla. | 41.4817100,2.2689500 | 438967 | 4592492 | 1870 | 08282 | Tiana | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-02-21 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | Es va tornar a recuperar a la Festa Major de 2018. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | ||||||||||
| 79000 | La Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-madrona | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1982 GALERA, S., OLLER, J., RIERA, M.A. , SERRA, R. (1986). Els Hospitalers al Berguedà a l'època moderna, L'EROL núm, 15. AADD (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg de masies i cases rurals. Fitxa 1.15 | : XII-XX | Masia de petites dimensions que ha estat força modificada i pràcticament no conserva les característiques tradicionals. Consta d'un cos principlal, de planta rectangular, amb un cos adossat de manera oblíqua a l'angle sud-est i un porxo a la façana nord. Actualment consta de planta baixa més un pis, però antigament la casa era més alta i tenia un altre pis sotacoberta, amb una galeria de quatre arcades. Els murs de les façanes són de pedra semiarrebossats, a excepció d'algun tram rehabilitat que està arrebossat sense pintar. La coberta és recent i feta de teula àrab a dues vessants. Les obertures són emmarcades amb maó. A la façana nord hi ha afegit un porxo fet amb murs de pedra i coberta a base d'un embigat de fusta i teules. Davant de la façana est hi ha un cobert amb murs de pedra a la base i completat amb parets de maó. Al nord de la masia hi ha altres coberts de nova construcció. | 08175-226 | La Madrona | És un mas d'origen medieval, documentat ja els segles XII i XIII. No sembla haver crescut excessivament als segles XVIII i XIX. Recentment ha sofert modificacions importants. | 41.9927600,1.8446100 | 404302 | 4649618 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79000-foto-08175-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79000-foto-08175-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79000-foto-08175-226-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | El Catàleg de masies i cases rurals proposa la declaració de Bé d'Interès Local (BCIL) d'aquest element | 94|119|98|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 87237 | Les Argiles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-argiles | Cercador del patrimoni arqueològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ García, D. et al. (1988) Apunts per a la realització de la Carta Arquelògica de Molins de Rei / Lèspai. Dossier: Via i territori, futur, present i passat / Molins de Rei. Solias, J.M. (1990, inèdit) El poblament del curs inferior del Llobregat en època ibèrica i romana. Tesis doctoral. Universitat de Barcelona. | VIIaC-IaC | Jaciment arqueològic corresponent a un lloc probablement d'habitació i conreus, considerat majoritàriament d'èpòca ibèrica, amb troballes ceràmiques en superfície. Està situat a la zona coneguda com Les Argiles entre els termes municipals de Molins de Rei i el Papiol, en terrenys en part conreats i en part erms s'han recollit en prospeccions superficials trossos de ceràmica ibèrica. Aquests són bàsicament, ceràmica comuna a torn oxidada i reduïda, ceràmica feta a mà i àmfora. Segons l'arqueòleg territorial Magí Miret a la vessant oest del pujol hi ha escampats alguns fragments ceràmics de tipologia ibèrica, força escadussers i sense forma. De moment, no es pot concretar més la cronologia ni les característiques del jaciment, però cal apuntar que la vessant del turó, en aquest punt, està força erosionada. Al sud s'aixeca la part més alta del turó, coberta de bosc, on no s'observen materials arqueològics ni restes constructives. A l'extrem sud hi ha uns murs de pedra que semblen correspondre a una funcionalitat agrícola (terrasses de conreu). | 08158-76 | Paratge de les Argiles | És un lloc poblat que s'ha situat cronològicament entre l' Edat del Ferro i l l'Època ibèrica ( -650 / -50 ) | 41.4295000,2.0137600 | 417596 | 4586907 | -650/-50 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87237-foto-08158-76-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | Per accedir al jaciment cal situar-se al polígon industrial de la Riera del Molí de Molins de Rei i agafar el carrer de les Aiguaderes, en direcció nord. Un cop s'acaba l'asfaltat del carrer i seguint el camí, a 350 m, hi ha un petit pujol a mà dreta. Al final d'aquest cim, tocant a l'explotació d'àrids, és on se situa el jaciment. Es tracta d'un jaciment que es troba a cavall entre els termes municipals del Papiol i Molins de Rei. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 74774 | Camí de la Costa o de les Bateries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-costa-o-de-les-bateries | DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina. MIR, Jordi i Carles ALBESA (1999), Montserrat excursions des del Santuari, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (segle XI-1850) [Treball inèdit]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya], p. 119. RIBERA I MARINÉ, Ramon (1975), Camins i canals de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p.100-102. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2006), Montserrat. Les 32 millors excursions i vies ferrades, Valls, Cossetània edicions [Col·lecció Azimut, 85], p. 100. SOLIAS, JOSEP M., JUANA MARÍA HUÉLAMO I SUSANA LAUDO (S/D), , Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Barcelona, Generalitat de Catalunya, p. 179. | X-XXI | El Patronat de la Muntanya de Montserrat en té cura. | El camí de les Bateries, conegut també com el camí Vell de Collbató, surt del Casalot i té un recorregut d'unes dues hores, un desnivell de 315 m i una longitud de 6,3 km. Hom pot escurçar-lo utilitzant les dreceres dels Graus i de fra Garí. Té trams costeruts i d'altres en ziga-zaga, transcorre per la cara sud-est del massís i es dirigeix cap al nord-est, en direcció al monestir. L'itinerari passa pel serrat de la Guàrdia, la taca blanca (ara pintada amb una senyera), les Voltes, el torrent de Santa Caterina, el serrat de les Garrigoses, el torrent Fondo, la serra Llarga i la capella de Sant Miquel. Hi ha senyals de barrinades, marges de pedra seca, trams empedrats, restes de les creus de terme, solcs oberts a la roca per evitar relliscades, plaques col·locades pels excursionistes i romeus i, al final del recorregut, làpides, monòlits i escultures commemoratives col·locades per diverses associacions. D'aquest camí surten els senders que van a Sant Joan, a les Ermites i a Collbató passant per les Feixades. | 08069-180 | Vessant sud-est de la muntanya de Montserrat | És un itinerari molt antic i, fins al segle XIX, també va ser el principal i més famós camí d'accés al Santuari. Apareix representat en gravats, mapes i quadres dels segles XV al XVIII i citat en els relats de molts pelegrins. L'existència d'una via que pujava fins al monestir és esmentada l'any 945, tot i que no sabem si es tractava d'aquest camí o d'alguna drecera. El seu control va provocar enfrontaments entre els senyors locals i el cenobi, que es van acabar l'any 1377, quan el terme de Collbató fou adquirit per la comunitat benedictina. Al segle XIV s'hi van col·locar set creus de pedra, que foren aterrades durant la guerra del Francès. Fou conegut com el camí de la Costa i, d'ençà de la guerra del Francès (1808-1814), com el camí de les Bateries, en record de l'artilleria que s'hi va col·locar. Hom també l'anomena el camí Vell de Collbató.Per aquí passaren reis, ambaixadors, clergues, viatgers il·lustrats, científics, romeries populars i pelegrins d'arreu del Vell Continent. A Collbató hi havia un servei de guies i de cavalleries per transportar els romeus. Va estar en actiu fins al segle XX. La construcció de la carretera nova de Monistrol i la proliferació de l'automòbil van fer decaure el camí de les Bateries, que actualment torna a ser fressat per excursionistes i romeus. | 41.5766500,1.8278800 | 402286 | 4603437 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74774-foto-08069-180-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Coordenades UTM: a les Voltes. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 74444 | Les Esplugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esplugues-1 | IGLÉSIES FORT, Josep (1981): El Fogatge de 1553: estudi i transcripció, Ed. Dalmau i Fundació Vives Casajuana, Barcelona. RIBA GABARRÓ, Josep (1988): 'Carme', Història de l'Anoia, vol. I, Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 321-335. RIBA GABARRÓ, Josep (2002): 'Els avantpassats de Carme', Les Fonts de Carme, 10, Associació El Forat dels Graus, p. 177. | XIII-XX | Nucli o barri de cases ubicat a uns 2 km al est del nucli de Carme, en direcció a La Pobla de Claramunt, damunt d'una plataforma travertínica que domina la riera de Carme, i en la qual s'hi obren varies balmes o coves, algunes d'elles amb restes d'ocupació des d'època prehistòrica. El conjunt de Les Esplugues, actualment, el conformen dos grans masos de notable antiguitat (Cal Guineu i Cal Pere de Carme) i un tercer habitatge, molt més modest i de construcció modera, conegut amb el nom de Cal Soques. | 08048-30 | Les Esplugues | És un fenomen propi de l'Alta Edat Mitjana l'ocupació temporal de balmes que, amb el temps, acaben conformant nuclis d'habitatges als seus entorns. Tot i que no és té constància de l'ocupació medieval de les balmes de Les Esplugues, sí que apareixen un total de cinc cases en el fogatge de 1553 (Pere Sabater, En Jaume (...), Joan Poch, Joan Sabater, i Pere Mercader, IGLÉSIES, 1981; RIBA, 2002: 177), el que donaria a entendre que en el lloc, molt probablement, ja hi havia ocupació en època medieval, potser originada en les balmes esmentades. De fet, l'any 1214 Pere de Claramunt intervingué en l'establiment d'un molí a favor d'Arnau de Saltells situat a les Esplugues de Carme. Aquest molí, però, no s'ha conservat. Des de mitjans del segle XVII, a l'indret de Les Esplugues es documenten dos molins drapers propietat de l'argenter igualadí Ramon Castellví, dels quals tampoc s'han conservat restes. | 41.5319300,1.6386000 | 386428 | 4598704 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74444-foto-08048-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74444-foto-08048-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74444-foto-08048-30-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42904 | Cal Torra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torra | XIX | Casa de planta rectangular. Té soterrani més dos pisos i golfes, amb una paret entremitgera. Es tracta d'un edifici de notables dimensions, adossat a l'Ajuntament, que sobresurt de la resta de cases del poble. El portal d'entrada és a la plaça. En les tres façanes que donen al carrer té balcons (amb una interessant decoració a les baranes de ferro). Conserva restes de l'arrebossat, amb pintura que imita un parament amb carreus. A la part posterior té dos pisos de galeries amb arcades i una era enrajolada. | 08034-90 | És un exemple interessant d'arquitectura del segle XIX, que sobresurt del conjunt del poble. Segons es diu, el propietari que va construir l'edifici era el mateix alcalde. Per això sobresurt de manera irregular respecte a la línia d'edificacions de la plaça. Als anys 40 i 50 d'aquest segle hi havia el cafè del poble, on també s'hi feia ball. | 41.7911800,1.9924800 | 416287 | 4627082 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42904-foto-08034-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42904-foto-08034-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 47087 | Font de la Cira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-cira | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XVII | Hi ha pintades de grafiters que han malmès la font. Per altra banda el lloc resta abandonat. | Font feta de totalment de pedra. La font està encaixada en una paret., en aquesta, hi ha un escut dels comtes de Centelles i una inscripció que data de 1610. A la part de baix podem observar una petita pica. A un costat s'ha fet una ampliació a mitjans del segle XX creant així una petita habitació que està tancada gràcies a una porta de ferro. | 08067-104 | Carrer d'Anselm Clave s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7985100,2.2187900 | 435098 | 4627700 | 1610 | 08067 | Centelles | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47087-foto-08067-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Actualment el seu emplaçament resta tancat al públic i la clau per poder accedir-hi les té l'Ajuntament. | 119|94 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 47088 | Font de la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-nova | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Font feta de pedra. Sobre un pilar hi ha una figura femenina damunt de la font amb un braç sobre el cor i l'altre a mitja alçada. La base s'estructura amb quatre parts que s'alternen, hi ha dos brolladors alternats amb dos bancs. | 08067-105 | Plaça Nova | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7974200,2.2190300 | 435117 | 4627579 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47088-foto-08067-105-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47089 | Font del carrer Buenos Aires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-buenos-aires | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta en un arc de mig punt aguantat sobre dues columnes de ciment. Els elements constructius són el totxo per a la pica i fragments de ceràmica que serveixen com a ornamentació per a tota la resta de l'estructura. | 08067-106 | Carrer Buenos Aires, 16 | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7948000,2.2226400 | 435414 | 4627286 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47089-foto-08067-106-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 105|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47091 | Font de la Plaça de l'Estació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lestacio | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire molt modern, de forma rectangular (més alta que ampla), amb una pica a sota de forma quadrada i a un lateral a mode decoratiu un sortint també quadrat d'uns 40x40 cm. | 08067-108 | Plaça de l'Estació | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7992400,2.2227400 | 435427 | 4627778 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47091-foto-08067-108-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47092 | Font de l'Avinguda Bellesguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavinguda-bellesguard | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De caire modern és de forma rectangular (més alta que ampla) amb uns petits sortints laterals a modes decoratiu i acabament arrodonit. La pica és quadrada i està muntada damunt d'un suport. | 08067-109 | Avinguda Bellesguard | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.8032900,2.2209900 | 435286 | 4628229 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47092-foto-08067-109-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47093 | Font del carrer Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-jesus | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XIX | Font feta de pedra, de forma rectangular (més llarga que ampla) amb una petita pica a sota. La font està encaixada en una paret. | 08067-110 | Carrer Jesús, s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7984000,2.2182100 | 435050 | 4627689 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47093-foto-08067-110-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ha estat remodelada a finals del segle XX. | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47094 | Font del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-serrat | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Font feta de pedra. De forma rectangular (més llarga que ampla) i de acabada de forma arrodonida amb una pica a sota. Ubicada al inici de les escales tocant amb el carrer Socós. | 08067-111 | Carrer del Serrat s/n | És un element amb una gran càrrega de significat que actua com a monument i té valor històric, tipològic, artístic i testimonial. | 41.7959100,2.2189200 | 435106 | 4627412 | 1976 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47094-foto-08067-111-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 37175 | Vil·la Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-enriqueta | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge d'estil neoclàssic amb una alçada de planta baixa i golfes, i una planta inferior a la part de davant de l'edifici que correspon a l'habitatge dels masovers. Està situat al costat de llevant de la riera i s'hi accedeix a través d'un camí en pendent des d'aquesta. La coberta és complexa: amb una claraboia central, terrat pla al davant i al darrera, i dues petites teulades a dues vessants als costats. És una construcció de planta rectangular totalment simètrica, amb tres crugies paral·leles a la façana principal. De l'interior, de disseny acurat, en destaca l'espai central octogonal coronat per la claraboia, nucli articulador de la distribució interior. La façana principal, orientada a sud-oest, és simètrica i està composada segons tres eixos verticals. En posició central hi ha el portal d'entrada, flanquejat per finestres d'arc rebaixat. A sobre, a les golfes, i separades per una cornisa, hi ha petites finestres també d'arc rebaixat. La façana posterior és similar però amb menor alçada. Una nova cornisa i una barana massissa contínua -amb petites ondulacions decoratives als eixos centrals de les façanes principals corona l'edifici. Les façanes laterals són més pobres i amb les obertures desordenades. Un volum de serveis, de planta baixa i coberta amb cúpula, s'adossa a cadascuna d'aquestes. Per accedir a l'habitatge trobem una escalinata amb balustrada que ens condueix a la terrassa de planta el·líptica que hi ha davant la casa, i que en reforça la simetria. De l'entorn, a més d'aquests elements, cal destacar el petit estany centrat respecte l'eix de simetria i els murs de maçoneria que delimiten l'espai. | 08003-34 | Av. De Sant Josep de Calassanç, 14-16 | És un edifici que es va construir el segle XIX com a habitatge annex de la finca de Can Rovira i que posteriorment se segregà, tot i que existeixen lligams familiars entre els propietaris d'ambdues finques. | 41.4986900,2.2964700 | 441280 | 4594358 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37175-foto-08003-34-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 58181 | Escoles Velles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-velles | XX | Els interiors es troben en mal estat de conservació, bruts i amb problemes d'humitat. | Les Escoles Velles estan situades a la cantonada del carrer de les Escoles, enfront de la part posterior de la rectoria. Es tracta d'un edifici construït a principis del segle XX, format per planta baixa i un pis, amb teulada de doble vessant i coronament esglaonat a la part nord i a la sud. A la façana nord hi ha una part de l'edifici que conserva l'arrebossat original, ja força erosionat. Presenta quatre obertures a la planta baixa, una de les quals és una estreta porta coronada amb arc de mig punt decorat amb una reixa de ferro amb la data de 1919. Al primer pis hi ha dues finestres balconeres que presenten una decoració de guardapols feta amb maó i arrebossat. A la part esquerra d'aquesta façana hi ha l'oficina de correus, que presenta un arrebossat modern, una porta estreta d'accés coronada amb arc de mig punt amb una reixa de ferro i la data de 1919, i un estret finestral amb una decoració de guardapols d'arc de mig punt de color rosat. La façana est, juntament amb la cantonada, presenta arrebossat modern i cinc finestrals de doble finestra formats per una repisa de maó i un coronament de guardapols d'arc rebaixat de color rosat. Antigament eren finestrals de doble finestra emmarcats amb maó i coronats amb arc rebaixat, també de maó. La façana sud, també arrebossada modernament, presenta tres obertures a la planta baixa: una porta central a la qual s'accedeix a través d'unes escales, i dos finestrals, un a cada banda. Totes elles estan decorades amb un guardapols en forma d'arc de mig punt de color rosat. A la part superior, sobre la porta, hi ha una doble obertura amb repisa de maó i coronament triangular. | 08171-157 | c/de les Escoles, 1. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | És un edifici construït a principis del segle XX. Eren les antigues escoles públiques que hi havia a la població, anomenades Escoles Nacionals, que van ser inaugurades el 1920 i costejades per Pau Cirera Artigas. | 42.0096200,2.0293400 | 419624 | 4651300 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/58181-foto-08171-157-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | A una part de l'edifici hi ha l'oficina de Correus.La tercera imatge ha estat extreta de l'arxiu fotogràfic municipal. | 102|98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||
| 78197 | Casa Colonial núm. 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-1 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Rehabilitació de 1994 | La Casa colonial n. 1 es troba situada a la barriada de la Florida, al carrer Tres, 16. És un edifici aïllat amb planta baixa, planta pis i golfes, d'estil colonial. Desenvolupat en planta quadrada de 10m x 10m. Hi destaquen reculades del seu volum i el porxo d'accés de la planta baixa que és converteix a la planta pis en terrassa amb balustrada. Les parets de càrrega són de totxo massís amb suport de bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana a dues aigües, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta i decorat amb cassetons de guix. La composició de les cobertes no és significativa, destaquen en canvi els volums, les teulades i la balustrada de la terrassa. Les llindes de les finestres adopten diferents formes: ondulada, triangular, recta... Les parets són de totxo, arrebossades i pintades. Les persianes són de llibrets de fusta. Com a element arquitectònic destaca el ràfec de la teulada. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives.1930-1940 | 08260-30 | C/Tres, núm. 16. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial i espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té millor connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) que amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda, en quedar aïllada per una gran zona deshabitada. No obstant això, actualment, la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5222100,2.1915300 | 432546 | 4597045 | 1930 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78197-foto-08260-30-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 78198 | Casa Colonial núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-2 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. RICART, J., DÍEZ, M., VILÀS, E., AYMERICH, L., MORRAL, J. (1999). El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. 2 Volums. | XX | La casa colonial n. 2 és un edifici situat a la barriada de la Florida, en el carrer Nou, davant per davant de l'avinguda Dotze, i a prop de l'Estació. És un edifici aïllat de planta rectangular de 10 x 14m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaca el volum de la tribuna de la planta pis que es converteix en un porxo d'accés a la planta baixa, suportat per dues columnes de pedra. Les balustrades dels balcons i la teulada són els elements ornamentals més significatius. Les parets de càrrega són de totxo massís i bigues de fusta com a estructura de suport. La coberta és de teula ceràmica a quatre aigües, capçada amb uns acabaments ornamentals ceràmics en forma de pinya. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana, sostingut per biguetes de fusta. La composició de les obertures de les façanes no és significativa, destaquen l' espai volumètric, la teulada i les balustrades dels balcons. Les finestres de planta baixa tenen les llindes en arc i a la planta pis rectes. La tribuna de la façana, amb les columnes del porxo de planta baixa i el triple finestral subdividit també amb columnes de la planta pis donen un aire senyorial a l'edifici. Les parets són de totxo, arrebossades i amb un acabat que limita l'especejament d'obra de carreus. Destaquen com a elements arquitectònics les teulades i l'acabat de les façanes. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-31 | C/Nou, 14. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5219400,2.1950100 | 432836 | 4597013 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78198-foto-08260-31-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78199 | Casa Colonial núm. 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-3 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 3 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació n.18, fent cantonada amb la carretera N-152z. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 8 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis. Destaquen les reculades del seu volum i el joc de teulades a diferents nivells. L'accés s'efectua per un cos sortint a la planta baixa, amb la seva pròpia coberta. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. Cada volum té la seva coberta a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen en canvi els volums i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades, amb presència d'esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals. Com a elements arquitectònics destaquen els esgrafiats i les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona, que no ha sofert transformacions significatives a principi del segle XX. | 08260-32 | Avinguda de l'Estació, 18. Barri la Florida. (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5198900,2.1960600 | 432921 | 4596784 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78199-foto-08260-32-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78200 | Casa Colonial núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-4 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 4 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda de l'estació, n.19. Es tracta d'un edifici aïllat de planta quadrada de 10 x 10m, desenvolupada en planta baixa, amb una torre quadrada de 2,5 x 2,5m i dues plantes d'alçada, que fa les funcions d'estudi i mirador, situada en una de les cantonades. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de la façana i és sostingut per bigues de fusta. El volum de la torre té la seva pròpia coberta, que com la resta de l'edifici és a quatre aigües. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen les tres finestres i el volum de la torre i les teulades a diferents nivells. El tractament de les façanes és de parets de totxo massís, arrebossades i pintades. Com a elements arquitectònics destaquen les teulades. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX. No ha sofert transformacions significatives. | 08260-33 | Avinguda de l'Estació, 19. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5203500,2.1959900 | 432916 | 4596835 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78200-foto-08260-33-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78201 | Casa Colonial núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-colonial-num-5 | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | La casa colonial n. 5 és un edifici situat a la barriada de la Florida, a l'avinguda Sis, n. 25. Es tracta d'un edifici aïllat de planta rectangular de 8 x 10m, desenvolupat en planta baixa i planta golfes. Damunt la gran pendent de la teulada destaquem els volums sobresortits de les finestres de la planta de les golfes. Això dóna a l'edifici un cert aire de xalet d'alta muntanya. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta és de teula ceràmica plana capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de bola. El ràfec de la coberta sobresurt del pla de les façanes i és sostingut per escaires de fusta. La coberta principal és a dues aigües, dues de curtes i dues de llargues. La coberta de les finestres de les golfes és dues aigües perpendiculars a coberta principal. No és significativa la composició de les obertures de les façanes, destaquen l'espai volumètric i la teulada. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades de color groc-ataronjat amb sanefes llises de color grana fosc. Com a elements arquitectònics destaquem la teulada. La tanca original perimetral va ser substituïda per un mur de blocs de formigó vist. Correspon a un dels exemples de caseta d'estiueig típica de les primeres ciutats jardí de Catalunya en els municipis propers a Barcelona a principi del segle XX, que no ha sofert transformacions significatives. | 08260-34 | Avinguda Sis, 25 (La Florida) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5190500,2.1912400 | 432518 | 4596695 | 1930-40 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78201-foto-08260-34-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 102|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 78202 | Casa Mudèjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-mudejar | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | XX | Actualment s'està rehabilitant | La casa Mudèjar ocupa un solar situat entre el carrer Cinc, el carrer Sis i l'Avinguda Tres, davant de la Plaça dels Cinc Carrers, en el barri de la Florida. Es tracta d'un edifici aïllat, de planta rectangular de 20 x 8m, desenvolupat en planta baixa i planta pis, amb una torre descentrada de tres plantes. L'edifici està compost per quatre volums adossats que reculen tant en alçada com en façana. Hi ha un cos al costat dret de la torre, i dos a l'esquerra. L'ornamentació de les façanes és d'estil àrab. A la façana posterior hi ha una tribuna en planta baixa que es converteix en terrassa a la planta pis. L'estructura de suport està constituïda per parets de càrrega de totxo massís i bigues de fusta. La coberta, a quatre aigües, de la torre és de teula ceràmica plana, capçada amb un acabament ornamental ceràmic en forma de pinya. Els altres cossos tenen terrat pla accessible i estan coronats per un merlet esglaonat. A la part posterior de la parcel·la, hi ha una sèrie de coberts de totxana vista, autoconstruïts. La situació de les obertures està en funció de les dependències a les quals serveixen. Hi ha un cert desordre compositiu i una barreja de diferents ornamentacions d'estil oriental. Destaquen la torre-mirador, i la tribuna amb cinc finestres de la façana posterior. Les parets són de totxo massís, arrebossades i pintades. Les finestres amb arc de ferradura són peces prefabricades de pedra artificial. Les llindes esglaonades de les finestres de la façana posterior són fetes amb totxo. Com a elements arquitectònics destaquem els diferents tipus de finestres: les d'estil àrab de la façana principal i les de llinda triangular esglaonada de la façana posterior. Aquest és un exemple únic i atípic dins la tipologia de caseta colonial de barri. La dimensió, tant de la parcel·la com de l'edifici, és molt més gran de l'habitual. El jardí pren un protagonisme que tampoc es dóna en la majoria d'edificacions de la zona. | 08260-35 | C/Cinc, 2 - C/Sis, 5 - Avinguda Tres. Barri La Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | És un dels primers exemples de ciutat-jardí de l'Estat, que cap al final de la dècada dels anys 20, començava a donar senyals de vida, creixent bé i conservant el tipus de relació residencial amb espai verd, projectat pel seu fundador el Sr. Escolapi Càncer. A l'any 1934, la inauguració del Baixador del Ferrocarril la connecta amb Barcelona, dinamitzant el seu creixement i consolidant-la. Aquesta zona té una bona connexió amb la Llagosta i Barcelona (en tren) i amb el nucli urbà de Santa Perpètua de Mogoda s'ha superat l'antic aïllament. Actualment la localització de gran part d'equipaments i espais verds de la ciutat en aquesta àrea, ha enfortit la relació entre ambdues. | 41.5241800,2.1923500 | 432616 | 4597264 | 1920-30 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78202-foto-08260-35-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | 116|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 81717 | Ball dels Goigs de les Esposes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-dels-goigs-de-les-esposes | Amades, Joan. (1982) Costumari Català. VOL I, 152. Salvat i Edicions 62, edició facsímil. DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola. | XIX-XX | S'ha perdut el costum | Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu de les Esposes es cantaven el 15 de setembre durant la celebració la festa de la Mare de Déu de les Esposes. Eren uns goigs que es ballaven, i dels pocs que han arribat d'aquest tipus. Els romeus cantaven els goigs fent un ball agrupant-se de tres en tres i per sexes, s'agafaven del coll i seguint el ritme de la cançó, de forma pausada, entraven a l'ermita, uns darrera els altres. En arribar davant l'altar feien un acatament amb reverència i retornaven un grup cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta i retornaven pel lateral deixant lloc al següent grup. En arribar a l'entrada de l'església tornaven a fer el mateix moviment per tornar a acatar la imatge quan els toqués el torn. Aquesta dansa durava tot el temps que durava el cant dels goigs. | 08903-203 | Santuari de la Mare de Déu de les Esposes | És un dels pocs goigs ballats que va arribar al segle XX, ja que la majoria s'han perdut. Existeixen diverses versions dels goigs de Ntra. Sra. de les Esposes o Espases. Es conserva un imprès a Vic el 1861, a la impremta Anglada; un imprès per Bayer i germans que no té data; altre de la impremta Vda. Casals de Berga; i uns que posa Goigs Nous. Tots presenten similitud, amb el títol Goigs a la Mare de Déu (Ntra. Sra) de les Esposes (o Espases) que es venera a la parròquia (o en el terme) de Sant Julià de Cerdanyola del Bisbat de Solsona, alguns tenen una imatge de la Mare de Déu al centre de la part superior, a sota hi ha els versos que es reciten i a baix una oració, tot voltat d'una orla decorativa. Aquests goigs no porten partitura i desconeixem com seria la melodia d'aquesta dansa. | 42.2266400,1.8852400 | 408006 | 4675542 | 08903 | Sant Julià de Cerdanyola | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||||
| 41681 | Creu de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-parroquia | Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls. | XVIII-XX | Ha estat reparada ,s'observa la marca del trencament. | Està feta amb pedra rogenca. Fa aproximadament uns 60 cm d'alçada, uns 30 cm d'ample i uns 12 cm de gruix. Està feta d'una sola peça i clavada directament a terra, tot i que a pocs centímetres de la seva base es veu que ha estat reparada. A la seva cara nord hi ha gravada una B i a la cara sud una A, corresponents a les parròquies del Brull i Aiguafreda. | 08026-151 | Brull, el | És un dels pocs exemples que encara s'han mantingut avui dia per assenyalar les parròquies. Aquesta creu és important no tan sols administrativament sinó també religiosa. | 41.7917300,2.2816600 | 440315 | 4626902 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41681-foto-08026-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Creu que delimita els termes eclesiàstics del Brull i Aiguafreda. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 77460 | Rellotge de sol de Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-torradeta | BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XIX | S'hauria de restaurar la part afectada per la col·locació del gnòmon que sembla haver estat reparada posteriorment. | Rellotge de sol del tipus vertical, orientat al sud-oest. És de superfície rectangular i policromat. D'estil modernista, està realitzat amb rajols de ceràmica vidrada, de 10 cm x 10 cm (6 per 5). Està emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals de color blau groc i carbassa. Està composta per un conjunt rajols de 10 cm x 5 cm (6 x 5) i un de 5 cm x 5 cm col·locat a cada escaire amb decoració blava i groga (4 unitats). La decoració vegetal de la sanefa consisteix en una rosa central amb els perfils ben delimitats, de color negre, alternant amb una flor que té la corol·la de color blau amb 6 pètals ben arrodonits. Els perfils tenen una línia exterior i interior de 5 mm de color lila. El marc exterior del rellotge està realitzat amb unes rajoles vidrades de color verd amb el perfil estret (d'uns 2,5 cm d'amplada x 10 cm de llargada formant unes ones. Als quatre escaires, s'hi ha col·locat un rajol de color ocre en forma de flor de quatre pètals amb l'estam que recorda una pinya. L'ornamentació de l'interior del quadrant és molt estilitzada; alterna els motius vegetals i geomètrics amb tonalitats blaves, liles i groguenques. El disc solar, representat per un sol antropomorfa, i les línies horàries (hores i mitges hores) es troben delimitats per un frontó de color carbassa. Les hores, representades amb xifres àrabs, estan pintades de color negre. Van des de les sis del matí (esquerra) fins a les cinc de la tarda (dreta), en cicles de dotze hores. Cada xifra està emmarcada per un cercle de color blanc delimitat per un seguit de puntets de color blau. El fons s'ha representat amb una enramada de color verd. La línia de les dotze del migdia és perpendicular, i s'hi ha pintat la campana de l' Àngelus (color carbassa). El gnòmon o estilet està fet de ferro i s'aguanta amb dues barretes del mateix material soldades i collades a la rajola, fet que ha provocat que en aquesta zona hagi saltat la part vidrada. | 08214-372 | Al sud del terme municipal a tocar del Camí del Mig | És un dels pocs exemples locals de cases de nova planta construïdes a les 'hortes', durant l'auge de l'horticultura, entre mitjans de segle XIX i la Guerra civil espanyola. Disposava de molt de regadiu, fruiters i vaqueria. N'havien estat masovers en Joan Ricós i Reixach, àlies Torredeta, i el seu fill Esteve Ricós i Serra. Després ho va ser en Lluís Bruguera, als anys 20 del segle passat. A mitjans del segle XX compren la finca la família Feliu Torres i, posteriorment l'Oleguer Soldevila. | 41.5098800,2.3665600 | 447139 | 4595555 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77460-foto-08214-372-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge no consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans. | 105|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 77202 | Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torradeta-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. DOMÍNGUEZ, Josep i OLIVA, Benet (1994). Vilassar de Dalt. Història gràfica. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (II); dins Ipsa Arca, núm. 4, desembre de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 52 a 55. | XIX | Casa senyorial situada a la dreta de la Riera de Vilassar, a tocar del Camí del Mig. És de tipus basilical, i consta de planta baixa, pis i golfes, en els cossos laterals, mentre que té planta baixa, dos pisos i golfes en el cos central. Les cobertes originals han estat modificades. En el moment de la construcció el cos central, un pis més alt, tenia una coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal; mentre que els laterals la tenien a una aigua. Totes tenien voladís o ràfec. Actualment, el cos central té una coberta corba sense carener. A més, modernament, s'hi ha afegit un cos al lateral esquerre de planta baixa i terrat pla, destinat a cobert i que malmet l'equilibri arquitectònic de l'edifici. La façana es disposa simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, un eix per cada cos, que el delimiten les corresponents obertures de cada planta. Destaca el balcó del primer pis i el rellotge de sol d'estil modernista, en el cos central. Els emmarcaments de les obertures (ampits, brancals i llindes), les cantonades i les divisòries verticals entre cada cos, estan fets amb maó vist. El parament està revestit de pedra. | 08214-114 | Al sud del terme municipal a tocar del Camí del Mig | És un dels pocs exemples locals de cases de nova planta construïdes a les 'hortes', durant l'auge de l'horticultura, entre mitjans de segle XIX i la Guerra Civil espanyola. Disposava de molt de regadiu, fruiters i vaqueria. N'havien estat masovers en Joan Ricós i Reixach, àlies Torredeta, i el seu fill Esteve Ricós i Serra. Després ho va ser en Lluís Bruguera, als anys 20 del segle passat. A mitjans del segle XX compren la finca la família Feliu Torres i, posteriorment l'Oleguer Soldevila. | 41.5099500,2.3665300 | 447137 | 4595563 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77202-foto-08214-114-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vicenç Bofill i Casas | Vicenç Bofill i Casas també és l'autor de la casa de la maternitat de Barcelona i manté el mateix estil. | 105|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | |||||||
| 53984 | Pèsol negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pesol-negre | MASSANÉS, Toni (1997).La Cuina del Berguedà. Evolució i receptari. Fundació Alicia. | El pèsol negre és un llegum autòcton del Berguedà i de cultiu exclusiu al territori. La seva producció és reduïda i el fet que encara no hagi estat una varietat millorada genèticament li confereix unes característiques concretes i moltes vegades de difícil estandardització en processos culinaris. En fresc és un llegum amb tonalitats verdoses, marrons i violetes, que es ven sec. Botànicament parlant, el pèsol pertany a la família de les lleguminoses. Des del punt de vista nutricional té una composició semblant a la resta de llegums. L recepta tradicional de cuinar els pèsols negres és bullits, barrejats escorreguts amb la cansalada passada per la paella amb els seu suc. En alguns casos es posa per sobre l'all i julivert picats cru per sobre. | 08130-71 | Montclar | És un dels plats més freqüents i característics de la Fonda de Montclar. La mateixa família que regenta la fonda els va baixar de Montenisell, prop de Coll de Nargó, fa 35 anys i els cultiven a un camp proper al nucli urbà. El pèsol és un producte que es cultiva ja a molts indrets de la comarca, tot i que és molt freqüent a Gósol i La Pobla de Lillet. | 42.0177500,1.7646000 | 397715 | 4652485 | 08130 | Montclar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/53984-foto-08130-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2020-06-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||||
| 66382 | Paret de Can Carquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-can-carquetes | XIX | Està ben conservat, malgrat que no es conserva en la seva totalitat. | Mur que encercla els horts del davant de can Carquetes. És una construcció de pedra i calç i també reaprofita fragments de materials ceràmics. Es conserva un tram d'uns 220 m de llargada en forma de L, amb una portalada d'accés al nord. És una estructura d'uns 40 cm d'amplada i uns 2,2 m d'alçada. El coronament del mur és lleugerament apuntat. | 08261-42 | Can Carquetas | És un dels murs que delimitaven l'extensa finca de l'Horta Santa Eulàlia del segle XIX. | 41.6314600,2.7076700 | 475651 | 4608900 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66382-foto-08261-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-29 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 48396 | Can Golart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-golart | ' Can Golart'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. PAULO, J. (1989): Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, pp.72. VALLS, O. (1961): La vila i el terme d'Esparreguera, pp.378. | XVI | En estat d'abandó. | Masia composta per més d'un cos, cadascun d'una alçada diferent. Es troben teulades a una i dues vessants, totes amb teula àrab. Degut a que es troba abandonada té moltes obertures tapiades. | 08076-44 | Camí de Can Golart. | És un dels masos més antics d'Esparreguera i es té constància d'ell des de l'any 1512, quan era el propietari Valentí Golart. L'any 1759 consta com a propietari en Josep Carreras de Pierola i al segle XX, la familia Llor. | 41.5353100,1.8550000 | 404486 | 4598817 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48396-foto-08076-44-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 54746 | Mas Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-serra-0 | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 140. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XVII-XX | L'edifici acusa un desgavell arquitectònic important | Antic mas d'origen medieval (que s'ha conservat bàsicament als baixos, mentre que la part alta s'ha compartimentat i convertit en habitatges de construcció més recent). L'edifici fa cantonada amb la Baixada de cal Manganell i consta d'una planta semisoterrània més planta baixa (on s'hi ha instal·lat una botiga) i, a la part superior, dos pisos corresponents a habitatges que tenen poc interès des del punt de vista arquitectònic. A la planta inferior, semisoterrània, es conserva bastant integrament l'estructura de l'antic mas, amb un celler i diferents estances cobertes amb volta de pedra. Entre els elements a destacar hi ha tres tines quadrades i una sala amb un arc apuntat. A la part posterior té un pati força ampli amb un pou. Exteriorment, l'edifici acusa un desgavell arquitectònic considerable, fruit de successives modificacions. | 08140-57 | Carrer Ample, 8 | És un dels masos històrics, d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, a l'antiga Sagrera. Concretament davant de l'Església, de manera que l'era del mas va esdevenir la plaça de l'Església. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar i s'annexionà els masos Puigonofre, la meitat del mas Curta, el mas Rocafort i part dels masos Cura i Graner (aquests dos últims desapareguts al segle XVII). El carrer Ample separava les propietats del mas Bertran i del mas Serra. Les terres del mas Serra al nucli de Navarcles estaven situades al nord del carrer Ample. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquest carrer, i el mas va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. En èpoques posteriors (segles XIX i XX) s'han completat les construccions de la part superior. | 41.7522300,1.9052900 | 408987 | 4622846 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54746-foto-08140-57-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El propietari conserva alguns documents de la casa, però no estan ordenats. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||
| 54747 | Mas Solervicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solervicens | FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. P. 34. VILA, M (1951). Resum històric de la família Solervicens, 1170-1951. Edició familiar. | XVI-XX | Masia formada per la casa de l'amo, amb una masoveria adossada més altres coberts. La casa dels amos és un cos de planta irregular rectangular. Té planta baixa més un pis i sotacoberta. La part més antiga és al sector de tramuntana, corresponent al celler, i s'ha eixamplat pels dos costats i per davant, especialment als segles XVII i XIX. A la banda de migdia té una àmplia galeria sostinguda amb pilastres. La façana principal, amb un portal adovellat, ha quedat encaixonada dins un pas estret. L'interior conserva molt integrament la tipologia tradicional: a la planta baixa, un celler cobert amb volta de pedra, i al pis, una gran sala que distribueix les habitacions. La casa dels masovers és un edifici de planta baixa més un pis i golfes, però més baix que la casa principal, i té adossades diverses dependències. L'entorn de la masia és ajardinat, amb una zona d'horts així com naus i altres instal·lacions disseminades de la granja actual. | 08140-58 | Al sector de llevant del terme | És un dels masos històrics, d'origen medieval i probablement anterior, ja que s'hi ha identificat restes romanes. Segons Fortià Solà el mas Solervicens ja es troba documentat amb l'any 1170, junt amb altres masos, dels quals és l'únic que va persistir als afores del nucli urbà de Navarcles. Almenys des de 1253 ha mantingut el nom de Solervicens, tot i que en el capbreu de 1505 consta que Valentí Soler residia al mas Soler (possiblement Solervicens). El mas era un alou del monestir de Sant Benet de Bages. La part més antiga sembla que és l'actual celler. Als segles XVI i XVII s'eixamplà de forma considerable. Al segle XVIII s'hi feren les tines, habitacions al primer pis, estables als baixos i la galeria de migdia. La masoveria és probablement del segle XIX, reformada el 1931. L'any 1924 s'hi construí un oratori dedicat al Sagrat Cor. | 41.7499700,1.9176700 | 410013 | 4622582 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54747-foto-08140-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la dovella central del portal: 1682. Pilastra de la galeria: 1784. Llinda d'un balcó: 1866. Llinda en una paret d'un cobert: 1691.A la masia es conserva un conjunt molt interessant d'eines del camp i objectes del món rural. Durant la Guerra Civil es va pedre molta documentació de la casa. La família dels propietaris resideixen a la masia. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | ||||||||
| 54742 | Mas Bertran (o cal Vintró) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bertran-o-cal-vintro | FERRER, Llorenç (1983). 'El creixement urbà de Navarcles en el S. XVIII'. Dovella, núm. 11. Manresa. FERRER, Llorenç (1988). 'Navarcles'. Història del Bages, vol. 2. Ed. Parcir. Manresa. P. 136. FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ (1998), Joan A. Navarcles. Història en imatges. 1900-1979. Angle Editorial, Manresa. P.11. SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Manresa. | XIX | Antic mas d'origen medieval que ha quedat integrat dins el nucli urbà. Actualment l'aspecte i la tipologia arquitectònica són més d'un casal del segle XIX que no pas d'una masia. L'edifici fa cantonada entre els carrers Ample i Catalunya. Té planta baixa més dos pisos, per bé que amb dos cossos amb alçades diferents. De l'antic mas medieval se'n conserva algun element a la planta baixa: un arc apuntat, un pou... També es conserva una escala exterior que donava accés a una tina. Els pisos superiors són una construcció del segle XIX. Com a elements més destacats d'aquesta fase hi ha els balcons de la façana i els interiors, que conserven força bé la tipologia originària. D'especial interès són les pintures murals de la sala. A la planta baixa de l'edifici s'hi ha instal·lat dues botigues, amb uns espais interiors moderns. A la part posterior la casa té un petit pati. | 08140-53 | Carrer Catalunya, 31 | És un dels masos històrics d'origen medieval, per bé que en aquesta època tenia un altre nom. Situat com altres al costat del camí que més tard es convertirà en el carrer Ample, molt a prop de l'antiga Sagrera. Després de la crisi baix-medieval, el mas es va recuperar. En el capbreu de 1505 hi consta com a resident Rafael Bertran. Al segle XVII s'annexionà part dels masos Graner i Cura, que van desaparèixer per causes desconegudes. El carrer de Sant Benet separava les terres del mas Aguilar i del mas Bertran. Les terres del mas al nucli de Navarcles estaven situades entre els carrers Ample, de Sant Benet i carrer Nou. Als segles XVII i XVIII els propietaris van anar establint o venent patis per la construcció de cases en aquests carrers, i el mas Bertran va quedar integrat entre les cases del carrer Ample. Al segle XIX el mas va ser objecte de reformes importants que el van deixar més o menys amb la fesomia actual. A començament del segle XX el propietari era Valentí Vintró, per això en aquesta època es coneix popularment com cal Vintró. Els Vintró es comptaven entre els més grans propietaris de Navarcles. Valentí Vintró va viure en aquesta casa i després marxà a Igualada i, a l'entorn de 1957, la va vendre als actuals propietaris. | 41.7525600,1.9043300 | 408908 | 4622884 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54742-foto-08140-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 | |||||||||
| 77773 | El Genescà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-genesca-0 | XVII-XX | Tot i que la casa està habitada i en bon estat no té un bon manteniment, i està deixada, bruta i plena de deixalles pertot. | L'edifici principal és de planta i dos pisos, rectangular i amb teulada a dues aigües. Té cossos afegits a la façana, lligats tots ells per una gran terrassa assolellada. Cap de les llindes és datada. Als voltants hi ha diverses dependències agrícoles. | 08223-45 | Accés des de la urbanització Comabella, i també (restringit) des de la carretera de Monistrol. | És un dels masos documentats des de més antic al municipi: les primeres referències són de 1126, tot i que el topònim Genestar, si és que hi té a veure, apareix ja l'any 966. Els noms s'alternen en Genescar, Genescà, Ginascar o Ginascà. L'aspecte actual dels edificis correspon a l'època moderna. | 41.6915200,2.0417800 | 420260 | 4615970 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77773-foto-08223-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | 2022-01-26 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 98|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||||
| 87320 | Habitatge a l'Avinguda Generalitat, 43 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-generalitat-43 | XX | Habitatge aïllat, amb coberta a dues vessants, de teula corba. Presenta el carener perpendicular a la façana principal, la qual dona al pati davanter, on es produeix l'accès des del carrer. És d'una sola planta, i les obertures, que són verticals, estan disposades amb recercat de color blanc, i les llindes són d'arc de migpunt. Els buits es tanquen mitjançant persianes de llibret. Al davant hi ha un petit jardí i un barri fet de maçoneria i reixa de forja pintada de blanc, amb bréndoles decorades en reganyol i finalitzades, per la part superior, amb tirabuixons i roleus. La porta està constituïda per sengles pilars de secció quadrada, amb reixa també de forja. Que es troben un a continuació de l'altre, i que responen a la tipologia de ciutat jardí. Presenten tots coberta a dues vessants, de teula àrab, i una sola planta. Les obertures són de proporcions verticals i estan precedits de sengles barris, formats per reixes de forja pintades de blanc, amb els barrots decorats per reganyols i amb tirabuixons en les puntes. Les reixes es troben entre pilars de maçoneria de secció quadrada, i sorgeixen d'un muret amb trencaaigües a la part de dalt: les números 43 a 46, són de color vermell, i la 47, de rajoles verdes, blaves i grogues. Un cos precedeix el conjunt, presentant una porta d'accés d'arc de mig punt amb ràfec de teula àrab. | 08158-159 | Avinguda de la Generalitat,43 | És un dels exemples de ciutat jardí que jalonen els carrers del Papiol, i un dels pocs edificis d'aquest tipus que resten al carrer de l'Avinguda Generalitat. | 41.4363400,2.0083300 | 417151 | 4587671 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87320-foto-08158-159-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón | 85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:02 | ||||||||||
| 72828 | Les Fagedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fagedes | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV-XVIII | Masia situada al sud del nucli de Vilanova de Sau. Aquesta casa es troba voltada per uns torrents que formen el Torrent de les Fagedes, els qual pren el nom de la masia. En aquest context es troba aquesta construcció de planta rectangular de 22,60 x 13 metres. La seva superfície total es de 879m2 i la superfície coberta de 293m2. L'edifici disposa d'una planta baixa, un primer pis i les golfes. La coberta està formada per teula aràbiga a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Per la banda esquerra de l'edifici s'observa com la teulada és més allargada. A la part posterior trobem un conjunt d'edificis auxiliars adossats a posteriorment a la construcció originaria. L'accés a l'interior sobre a la façana principal i està format per un portal coronat amb un arc escarser i descentrat en relació al carener, a banda i banda s'obren dues finestres emmarcades en pedra. Just sobre la porta s'hi llegeix la data 1766, que segurament correspon a una de les moltes reformes que ha sofert l'edifici. Aquesta entrada dóna accés a un ampli vestíbul. A la façana principia-li, l'alçada del primer pis, hi troben n conjunt de quatre finestres, també emmarcades en pedra. La que es situa just sobre la porta és la que té majors dimensions. A la part de les golfes, just sota la barbacana, hi trobem quatre finestres més, de mides reduïdes. S'observa, també, com la façana ha estat objecte d'una reforma que ha permès arrebossar-la de nou i pintar-la amb un color de to salmonat. Sobre l'arc escarser s'hi ha pintat una corona a mode d'ornamentació i que es desconeix si existia anteriorment. | 08303-70 | Les Fagedes s/n | És un dels edificis que es troba documentat de més antic, ja que la data més antiga documentada és de 1430. Posteriorment la trobem documentada als fogatges de 1553 on apareix el nom del propietari, 'Joan Fatgedes'. Sobre la porta es llegeix la inscripció amb la data 1766, que segurament assenyala alguna gran reforma o bé la construcció de gran part de l'edifici actual ja que per la seva tipologia sembla més un mas d'entre els segles XVII i XVIII que no pas anterior. Al Nomenclàtor de 1860 la descriu com un Caseriu situat a 1 km de la capital de l'ajuntament. Un conjunt de dos edificis habitats constantment, un de dos pisos i l'altre de tres. | 41.9414200,2.3882400 | 449289 | 4643453 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72828-foto-08303-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72828-foto-08303-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72828-foto-08303-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:12 | |||||||||
| 66463 | Carrer de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-ramon-0 | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX-XX | Carrer situat al centre del poble de Santa Susanna que comunica la carretera N-II, amb la plaça Catalunya i segueix en direcció muntanya. Encara es conserven algunes cases característiques del segle XIX i principis del XX, a la banda est del tram comprès entre la plaça Catalunya i el carrer Mare de Déu de Montserrat. Tradicionalment les cases eren d'un cos amb un portal a una banda i un finestral a l'altra i una finestra al primer pis. Generalment, a l'altre costat del carrer hi havia l'eixida o pati, amb un petit hort, un pou i un safareig. Actualment, a l'altra banda del carrer ja està edificat i també hi ha un aparcament públic. | 08261-133 | Carrer de Sant Ramon | És un dels carrers més antics de la població i va ser el primer eix viari urbanitzat que comunicava la carrertera amb l'interior de la vall de Santa Susanna. Es va començar a construir al segle XIX. | 41.6356300,2.7071100 | 475606 | 4609363 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66463-foto-08261-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66463-foto-08261-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66463-foto-08261-133-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Foto de primers del segle XX del fons fotogràfic de l'Ajuntament de Santa Susanna. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | ||||||||
| 66413 | Carrer de Jaume I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-jaume-i | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XIX-XX | La transformació d'algunes cases s'ha fet sense seguir els criteris tipològics originals del carrer. | Carrer situat al centre del poble de Santa Susanna que comunica el carrer del Bou amb la plaça de Catalunya. Encara es conserven algunes cases característiques del segle XIX, a la banda nord, que constaven d'un cos amb un portal a una banda i un finestral a l'altra i una finestra al primer pis. Generalment, a l'altre costat del carrer hi havia l'eixida o pati, amb un petit hort, un pou i un safareig. Actualment, els dos costats del carrer es troben pràcticament edificats. | 08261-73 | Carrer de Jaume I | És un dels carrers més antics de la població i era l'accés quan hom arribava de Barcelona. Es va començar a construir a principis del segle XIX. | 41.6352700,2.7064800 | 475553 | 4609324 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66413-foto-08261-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66413-foto-08261-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66413-foto-08261-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Foto de primers del segle XX, del fons fotogràfic de l'Ajuntament de Santa Susanna. | 119|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 07:07 | |||||||
| 80005 | Carrer Rafel Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-rafel-casanova | Tarter i Fonts, R (2005); ' 1000 anys de Història de Moià '. Curs de Formació de monitors. Patronat de Museus de Moià. Moià. | XVII | Carrer que comença quan acaba el carrer de Sant Antoni, davant de l'església parroquial. Hi ha diverses cases d'interès artístic i històric: núm. 8 (Museu Municipal-Casa Natal d'en Rafael Casanova), núm., 10 (llinda i inscripció), núm. 18, núm. 20, núm. 24, núm. 26, núm. 28 i la núm.30 enganxada a la volta. | 08138-118 | Casc Urbà - Al lateral sud de l'església de Santa Maria | És un dels carrers antics de la vila. Fins al s. XV no van aparèixer els primers ravals. L'aparició dels segons al s. XVII fa que apareguin alguns carrers com ara el de Palau (de Dalt i de Baix). Era anomenat el carrer Palau de Dalt al s. XVII. | 41.8115800,2.0980700 | 425084 | 4629250 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:57 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml