Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43256 | Pont a la Riera de Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-a-la-riera-de-metge | XIV-XVI | Resta mig enrunat. | Es conserven els dos pilars dels extrems, amb unes alçades que oscil·len entre els 8 i els 14 metres aproximadament. El de la banda esquerra -seguint el curs de la riera- es conserva força bé, però amb molta vegetació al capdamunt. El de la dreta es presenta molt més deteriorat; de la part superior se'n han arrencat grans carreus per tal de construir un mur de contenció proper a l'indret. L'aparell és de grans pedres treballades a les cantoneres, però una mica més irregulars a la part central. | 08022-64 | Al nord del nucli urbà | Possiblement correspon a l'antic pont que enllaçava la part nord de la vila i castell de Berga amb els cami-rals que menaven a Bagà i a Ripoll. La factura no sembla de tall romànic, sinó més aviat d'època baixmedieval o moderna. | 42.1075200,1.8490900 | 404844 | 4662355 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43256-foto-08022-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43256-foto-08022-64-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Caldria una neteja de la vegetació als voltants de tal manera que deixés visible la seva estructura. Per altra banda també seria necessari aturar l'arrencada indiscriminada de carreus. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43191 | Rajola de terme de Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-terme-de-ca-lagustina | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Al costat de La façana d'ingrés de la Ca l'Agustina troba aquesta placa o rajola clavada al mur a una alçada d'uns dos metres amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. Té forma rectangular amb els costats irregulars. | 08036-215 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Possiblement aquesta rajola de terme sigui de finals del segle XIX. Cal recordar que a mitjans del segle XIX els límits municipals canvien amb la unió de molts municipis de menys de 30 habitants, i aquesta rajola recordi aquest canvi. | 41.7503400,1.4828800 | 373864 | 4623170 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42525 | Casa al carrer de Vic, 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-vic-12 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XVII-XVIII | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos amb la coberta inclinada, a dues vessants construïda amb teula àrab. Només s'observa una obertura per planta; a la planta baixa trobem el portal d'entrada, amb un llindar de fusta de roure de grans dimensions recolzat sobre brancals de pedra; al primer pis, una petita finestreta seguint la verticalitat de la façana, i finalment, al segon pis, o golfes, una petita obertura, quadrada, típica en aquests tipus de construcció, per facilitar la ventilació de les golfes. Els acabats de la façana han estat arrebossats, deixant-ho de color ciment. Presenta un sòcol de pedra que protegeix els baixos de la planta baixa. La porta, de dues fulles ha estat canviada amb la reforma. Cal destacar la data gravada a la pedra a la mènsula dreta del brancal, força erosionada que no permet donar una datació exacta. És molt probable que aquesta casa, juntament amb la del núm. 14 del mateix carrer, formessin una sola casa. | 08033-84 | Carrer de Vic, núm. 12 | Possiblement aquesta casa es podria datar de finals del segle XVI, o inicis del segle XVII. Hi ha una inscripció en una de les pedres que emmarquen el portaló que faria referència a l'any, però és il·legible. | 41.6330100,2.1622400 | 430221 | 4609370 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42525-foto-08033-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42525-foto-08033-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42525-foto-08033-84-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43167 | Casa Fort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-fort | XV/XXI | Es troba situada al nord del nucli de Dusfort, en la part més alta. Conserva una estructura de casal fortificat que ens indica que possiblement l'estructura que es conserva actualment sigui l'evolució arquitectònica de l'antic castell que hi havia en aquest indret. Presenta una planta rectangular de forma irregular. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a una vessant ( sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta un portal adovellat de mig punt. A la resta de façanes cal remarcar algunes finestres amb ampit de rajol pronunciat. A la façana sud, l'estructura del parament amb diferents continuïtats, ens podria indicar que l'edifci es podria haver construït sobre una estructura més antiga, ja fos l'antic castell o part de la muralla medieval. En les edificacions annexes que hi trobem davant de la façana d'accés, cal destacar-hi el cup de vi a l'interior. En un nivell inferior al cos del cup, s'hi observen dues obertures circulars al paviment que podrien estar vinculades al cup. Segurament estaven a l'interior d'una edificació que no es conserva actualment. Davant de l'entrada s'hi observa també un pou quadrat. | 08036-191 | Casa Fort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Possiblement aquest edifici hagués format part de l'antic castell de Dusfort. Conserva elements que ens indicarien aquesta possibilitat, com algun trams del parament sud sembla aprofitar part d'una antiga muralla o edificació primitiva. Un altre factor, és la seva situació situada a la part més alta del nucli de Dusfort. | 41.7404700,1.4932600 | 374708 | 4622058 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74311 | Hostal del Bruc de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-del-bruc-de-dalt | BMR,ms,2519,f.52 ESTRADA I PLANELL, G; (1991). El Bruc, el medi, la història, l'art. Ajuntament del Bruc i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. p.78 i 84 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.26. | XVIII-XX | La façana d'aquest gran edifici ocupa l'espai de tres casals; fa xamfrà i és el lloc on queden al descobert els carreus de pedra. La façana està arrebossada i ha sofert diverses modificacions al llarg del temps: s'hi han obert grans finestres i el ràfec de la major part del recorregut de la façana ha perdut la tortugada. Al cos central destaca una gran arcada de dovelles de pedra de l'antiga porta d'entrada dels carruatges, però ha quedat desfigurada en part en fer-hi un tancament amb llinda. Al xamfrà hi ha la pica de pedra d'una font avui sense ús. Al darrere de la casa hi ha un gran pati on giraven els carruatges. | 08025-181 | C/ Bruc de Dalt, 29 | Possiblement aquest edifici era un dels hostals que van donar nom, al segle XVIII, al nucli avui conegut com el Bruc de Dalt. Es va formar al llarg del camí ral que anava de Barcelona a Manresa, a partir de la segona meitat del segle XVIII. Al Qüestionari de Francisco de Zamora del 1789 es descriu com 'las casas que son mas arriva en el mismo camino real llamadas comunmente los Hostaleros'. En un dels hostals, potser en aquest edifici, el dia 8 de maig de 1883, un nodrit grup d'escriptors, entre els quals hi havia Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, van celebrar, tot baixant de Montserrat per Can Maçana, un dinar. Segons la informació oral, a principis del segle XX, en aquest edifici, aleshores propietat de la família Puiggròs, s'hi aturaven els pastors que baixaven dels Pirineus amb els ramats d'ovelles. També es coneix que hi havia una ferreria. | 41.5885500,1.7742500 | 397834 | 4604821 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74311-foto-08025-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44369 | Camí del Pont del Bisbe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pont-del-bisbe | ALMAGRO BOSCH, M; SERRA RAFOLS, J de C; COLOMINAS ROCA, J. 1945. Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATALUNYA. Capellades (Anoia). 2009. Secció d'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Generalitat de Catalunya. ROMANÍ, Amadeu. 1921. 'Paletnologia de l'Alt Penedès'. Bibliografia /Penedès. Revista Comarcal Il·lustrada. Vilafranca del Pendès, Any III, núm.7. ROMANÍ, Amadeu. 1917/271. 'Paletnologia de l'Alt Penedès. Antigues construccions'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya/Vol. XXVII (agost). | III aC VdC | A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic figura com a destruit | Es localitza al camí que porta del Pont del Bisbe a les fàbriques de Paper, prop d'una antiga teuleria, associat als marges laterals de les feixes de Can Bruguer. Es documentà la presencia de teules romanes associades a una paret feta de toves. Amadeu Romaní esmenta un enterrament fet amb teules fet que li va fer catalogar l'indret com a estació romana. Visita de la Carta Arqueològica (1984) només s'apreciaren materials romans, però no les restes de l'esmentada tomba. Durant la revisió de la Carta Arqueològica (1991) no es referencia cap resta material. | 08044-2 | Cingle del Capelló | Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret.A l'IPAC 2009 es catalogat com a Lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. Durant l'any 2003 es van efectuar quatre excavacions preventives fruit de la construcció d'un col·lector d'aigues residuals: febrer-març; juny-juliol ; setembre i finals d'octubre i novembre. En tots els casos van ser dirigides per l'arqueòleg Manuel Vaquero Rodríguez (Font: Egypci. Departament de Cultura de la Generalitat) | 41.5272800,1.6920000 | 390875 | 4598119 | 08044 | Capellades | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08044/44369-foto-08044-2-1.jpg | Inexistent | Grec|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | També conoegut com: Costa de Cal Manel. Possible jaciment referenciat per Amadeu Romaní en una publicació de 1917 que va desaparèixer fruit dels treballs agrícoles en aquest indret. A l'IPAC 2009 es catalogat com a lloc d'enterrament, inhumació aïllat, amb una cronologia ampla dins de l'horitzó romà, entre 218 aC i 476 dC. A l'IPAC figura com a jaciment destruit | 82|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37984 | Barraca de Can Nissos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-nissos | XX | Barraca de pagès, de vinya o pastor de planta rectangular feta de maons i amb les parets arrebossades. Coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. La coberta no disposa de teules, que només es troben en el carener. Porta d'entrada de fusta i de llinda recta. | 08007-299 | Fondal del Torrent d'en Terra | Porta l'any 1912 esgrafiat damunt la porta, que podria tractar-se de la data de construcció de la barraca. | 41.6233700,2.5308500 | 460918 | 4608067 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37984-foto-08007-299-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37619 | Porta del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-colomer | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XX | A la part central de la porta hi han crescut líquens | La porta de ferro forjat del Colomer està ubicada davant la façana principal de la masia del Colomer, entre aquesta i la masoveria del Colomer. Es tracta d'una porta de ferro forjat creada per Joan Prat, el ferrer d'Alpens i formada per dos batents que es mouen a partir de dos pilars de pedra. Els batents estan composats per una part central quadriculada que té en el seu centre motius lobulats i estrellats i que està envoltada per volutes entrellaçades que formen una sanefa en tot el perímetre dels batents. La part central de la porta, a on es troba el pany, està decorada amb motius geomètrics que consisteixen en un zig-zag entre petites esferes que sobresurten. L'extrem dels batents, a tocar dels pilars de pedra, està format per peces llises de ferro, coronades per una esfera amb acabament cònic a la part superior, sustentada per quatre petites volutes. Els pilars de pedra dels laterals, acabats en forma piramidal, tenen a sobre un drac alat que es sosté a través de quatre peus amb forma de voluta que es recolzen sobre els quatre costats de l'acabament piramidal dels pilars. Els dos dracs, pràcticament idèntics, tenen la boca oberta i les ales esteses, i sostenen amb les dues mans un porta-teies que té el mànec en espiral. | 08004-60 | Sector sud-est del terme municipal | Porta feta pel popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) que va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals tant del nucli urbà com d'algunes masies d'Alpens. | 42.1062600,2.1156600 | 426883 | 4661953 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37619-foto-08004-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37619-foto-08004-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | Joan Prat i Roca | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43098 | Fita d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | Solament es conserva part del sòcol. | Antiga fita de terme ubicada en un encreuament de camins que portaven a Cal Frare des d'Aleny. Poc queda del que havia estat aquest element, solament part de la base de pedra on hi ha encaixat el monòlit de pedra. No s'hi observa cap inscripció. La seva ubicació podria semblar incerta ja que no es troba en cap límit de terme municipal. Segurament delimitaria l'antic terme de la Llobosa, avui en dia desparegut. | 08036-122 | Aleny | Podria tractar-se d'una fita de terme medieval. La seva ubicació resulta estranya ja que els límits de terme actual es troben força allunyats. Podria haver marcat el límit amb l'antic terme de Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, proper als termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. Resta un sòcol de pedra d'una antiga creu en una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa | 41.7543200,1.5195800 | 376923 | 4623558 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42871 | La Casa Vella de Torre Cabota (o la Caseta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-torre-cabota-o-la-caseta | XVIII-XIX | En ruïnes | Antiga casa de pagès en ruïnes. Era una casa de tamany mitjà-petit. Se'n conserven les parets del nord, amb 2 finestres força grans. La resta d'estructures (bona part fetes de tàpia) són cobertes per la vegetació. Tenia planta baixa i probablement dos pisos. Era situada al costat mateix del camí ral de Vic. | 08034-57 | Podria tractar-se d'una casa nova, construïda al final del segle XVIII o principis del XIX en terrenys de la 'casa mare': Torre Cabota. En plena època d'expansió del conreu de la vinya. Si aquest fos el cas seria l'únic exemple conegut a Calders d'un sistema molt estès en terres més occidentals del Bages. Fa molt temps que la casa és abandonada. S'aprofità material per fer construccions a Torre Cabota. | 41.7883900,1.9688300 | 414318 | 4626796 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41357 | Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perera | XX | Casa d'un sol cos paral·lel a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Té un cos més baix adossat a la façana dreta, que servia de cobert i aparcament. Destaca la composició simètrica de les obertures de façana, emmarcades en obra vista, així com les verdugades que lliguen les cantonades de la planta baixa. | 08023-311 | Camí de Can Prat de la Riba, a prop de la carretera BP-1432 | Podria ser que es construís sobre un edifici anterior. | 41.6840300,2.2084600 | 434123 | 4614998 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41357-foto-08023-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41357-foto-08023-311-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73708 | Maset de Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-can-torres | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII-XIX | Petita masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta és en forma d'arc de mig punt adovellat. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. | 08001-56 | Camí del Suro - 08630 Abrera. | Podria haver estat una masoveria depenent de Can Torres, la qual ja es menciona als capbreus del segle XVII. | 41.5104900,1.9348600 | 411114 | 4595976 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73708-foto-08001-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73708-foto-08001-56-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42104 | Monument commemoratiu del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-del-millenari | Monument commemoratiu dels mil anys del nom de Cabrils i els 175 anys del municipi autònom. Plafó de 35 rajoles de 20 cm (7 x 5 ) on es pot llegir: 'Els cabrilencs que hem viscut la commemoració dels mils anys del nom de Cabrils i els cent setanta-cinc de creació del municipi, en deixem constància pel futur' / Cabrils / 1000 anys de nom / 175 de municipi/ maig del 1996 maig del 1997/ | 08030-177 | Plaça de l'Església s/n (a la paret del pati de la Rectoria) | Plafó col·locat per commemorar el Mil·lenari del nom Cabrils i perquè en quedés constància. | 41.5256400,2.3683700 | 447303 | 4597303 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42104-foto-08030-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42104-foto-08030-177-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 44625 | Mola Trituradora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mola-trituradora | Informació facilitada per tècnics del Museu Molí Paperer de Capellades | XIX | Base bloc de pedra en forma circular, amb dos blocs de pedra i circulars, perpendiculars a la base, units per un eix de ferro amb ganivetes. Les mides son: 194 X 180 X 200 cm. Classificada per la seva funcionalitat com a: eina i equip per a paper. | 08044-258 | Carrer Immaculada Concepció, Avinguda Maties Guasch, Carreu Pau | Peça fabricada a la Pobla de Claramunt i donada al Museu pel Sr. Albert Sanllehí Punt | 41.4389500,1.6860300 | 390228 | 4588320 | 08044 | Capellades | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Es la peça número 467 segons el registre del Museu Paperer de Capellades | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74365 | Jaciment de l'antiga ermita de Sant Jeroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-lantiga-ermita-de-sant-jeroni | LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. | XV-XVI | Situada en un terreny erm prop del cim de Sant Jeroni estava emplaçada on després hi hagué el restaurant de Sant Jeroni. | 08025-235 | Muntanya de Montserrat. Est del terme. | Petit i sòlid edifici religiós reedificat l'any 1590. Tenia dues cisternes. Fou aterrada durant la guerra del Francès entre 1811 i 1812. Actualment encara s'hi pot veure les restes de la planta, destacant l'absis. L'actual capella va ser construïda l'any 1891 en substitució de l'anterior un xic més avall. | 41.6035200,1.8122000 | 401020 | 4606438 | 1590 | 08025 | El Bruc | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74365-foto-08025-235-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | Cal no confondre aquesta capella amb l'altra que existí dalt el mirador de Sant Jeroni titulada 'Santa Maria la més alta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41320 | Torres d'estiueig Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-destiueig-abat | XX | Malgrat el tractament individual de les dues peces del conjunt, no s'han modificat ni volumetries ni obertures. | Petites cases aparellades de planta rectangular, d'una sola alçada i coberta única a quatre aigües de teula àrab. Tot i ser d'una gran senzillesa de materials, destaca el treball amb obra de maó del ràfec de la coberta, amb petites mènsules d'obra i els remats del carener, amb elements ceràmics. Les dues cases tenen una composició simètrica de les obertures, i la de la banda esquerra conserva part de la fusteria original. | 08023-274 | C. Camí de Puiggraciós, 16a-b, davant la Torre de l'aigua | Pertanyien a les dues germanes solteres de la família Abat, i encara són propietat de la mateixa família. | 41.6769300,2.2233200 | 435353 | 4614199 | 1920 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41320-foto-08023-274-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Formen part de les primeres casetes d'estiueig de Bigues, juntament amb les cases del C. Anna Mogas, 62 i 39 | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 73785 | Pou de Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-laribau | XIX | Al fons del pou, hi ha brossa que la gent ha anat llençant al llarg del temps. | Estructura de planta circular alçada en mur de parament irregular a base de pedres. Presenta la boca orientada al sud, aquesta obertura té llinda de pedra on hi trobem la data de 1883. Un petit mur que s'alça a l'entrada per evitar que entrin animals. La part superior del pou presenta una falsa cúpula. A l'interior del pou, hi ha una petita pica rectangular de pedra. Com la majoria de pous, s'excavava una cavitat en forma circular en el sòl fins a trobar la veta d'aigua, posteriorment les parets de la cavitat es folraven amb pedra, per evitar que caigués terra a l'interior. Destacar a la cara nord, hi ha una entrada tapiada, i que donava accés a la pica abans esmentada. | 08008-31 | Clariana | Pertanyia a les possessions de Ca l'Aribau fins que fou traspassat amb totes les terres adjacents als propietaris de Cal Biosca de la Nou. | 41.5837200,1.5074600 | 375587 | 4604634 | 1883 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73785-foto-08008-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Situat a l'entorn d'uns camps de cultiu. El camí d'accés s'ha colgat de terra llaurada, que fa impossible l'accés a tot vehicle que no sigui un tot terreny. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 37878 | Xemeneia Destil·leries Sorel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-destilleries-sorel | XIX | Xemeneia industrial de secció quadrada feta de maó pla, sense arrebossar. A la part més alta hi ha una doble cornisa fetes amb el mateix maó. Pertanyia a una destileria però actualment no s'utilitza. No es troba aïllada sinó que la base està dins una nau industrial tancada a la que no hi hem tingut accés. | 08007-193 | Rial del Bellsolell, s/n | Pertanyia a les antigues destil·leries Licors Sorel, Destil·leries del Maresme, S.A. | 41.6103600,2.5419200 | 461832 | 4606618 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37878-foto-08007-193-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 37806 | Naus Grober | https://patrimonicultural.diba.cat/element/naus-grober | XX | Conjunt de deu naus industrials, de planta rectangular, amb la coberta semblant a dents de serra però arrodonides. Grans obertures per deixar passar la llum zenital. La coberta és de fibrociment. | 08007-121 | Carrer Sant Antoni Maria Claret, 57 | Pertanyen a la fàbrica Grober. | 41.6157600,2.5411900 | 461775 | 4607218 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37806-foto-08007-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37806-foto-08007-121-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 29039 | Rellotge de sol de Còdol Rodon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-codol-rodon | http://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 | XIX-XX | Quasi desaparegut | Rellotge de sol vertical ubicat a la façana sud d'un paller. De planta quadrangular, està molt malmès, només es conserva la meitat est del seu lliscat de base, que sembla fet amb morter. També s'intueix que podria tenir un regruix exterior, una espècie de marc, possiblement pintat de blanc. No hi ha restes de pintura ni de números, es conserva però el gnòmon de vareta. | 08002-107 | Cal Còdol Rodon | Pertany al Mas de Can Codol-Rodón, edifici datat des del segles XVII-XVIII | 41.7323300,1.6592400 | 388496 | 4620926 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29039-foto-08002-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Referència 5568 del Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42554 | Safareig i bassa d'en Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-den-pascol | XVII | Conjunt format per un safareig i una bassa de planta rectangular que s'omplia a partir de l'aigua de mina. Al seu costat, adossat, el safareig, també de planta rectangular; la rentadora consta de tres lloses grans de pedra d'esmolet disposades per poder-hi fer bugada. El mur que separa una bassa de l'altra té un forat just per sota el maó de tancament, per on sobreeixia l'aigua d'un costat a l'altra. No es pot precisar la fondària, ja que ambdós estan plens de terra i herba, mostra del seu abandonament. Al costat de la bassa hi ha una figuera. Tant la bassa com el safareig estan recoberts per lloses quadrades fetes amb pedra vermella del país. Tant un com l'altre tenen un bunó que permetia buidar l'aigua per regar l'hort o les feixes mitjançant un sistema de rec. | 08033-113 | Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de Codonys | Pertany al Mas Pascol, situat a la capçalera de la riera de Codonys. Originàriament, la bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m3. En els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plàstic i tenen com a funció emmagatzemar aigua per a regar. Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduïen cap a l'entrada de la bassa. Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats i són molt comunes en els paisatges mediterranis ja que aprofiten la gran quantitat d'aigua aportada per les tempestes. Des del punt de vista mediambiental són importants per a tot tipus d'animals particularment pels amfibis (granotes tritons etc). Si no se'n fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua. De dimensions més petites que una bassa, també es poden trobar associats o construits al costat, els safareigs, de dimensions més petites. Aquests acostumen a tenir un o dos costats. El safareig presenta dues característiques que el diferencien de la bassa; en primer lloc és de dimensions sovint molt més petites; en segon lloc, presenta un espai anomenat rentadora. Aquesta està formada per lloses pedra o rajols ceràmics amb el pendent cap a l'interior, per poder fer-hi bugada. | 41.6414100,2.1403600 | 428408 | 4610321 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44865 | Pou de Muntana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-muntana | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Està mig tapat per la vegetació i en desús. | Pou d'aigua fet de pedra irregular ajuntada amb morter de calç i alguns fragments de material constructiu. És de secció circular d'uns 2 metres de diàmetre. Coberta de falsa volta que es va tancant per aproximació de fileres i l'obertura està orientada al nord. | 08049-218 | Sant Pau de Casserres, al Pla de Sant Pau | Pertany a la masia de Can Muntana, el paller de la qual té una llinda datada l'any 1559. | 42.0219400,1.8360500 | 403637 | 4652867 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44865-foto-08049-218-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42658 | Comunitat de degotall calcari amb presència de capil·lera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunitat-de-degotall-calcari-amb-presencia-de-capillera | AUSIÓ, J.; MONTOLIU, C.; BURGADA, R. (1975). Exemplars de fauna i flora de la vila de Caldes de Montbui. Patronat de museus de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui. | Comunitat de degotalls de roca calcària (Eucladio.Adiantetum capilli-veneris), poc freqüent i d'escassa significació paisatgística però de gran interès per la seva raresa. Les plantes que hi són més característiques són la molsa (Eucladium verticillatu) i la falzia vera (Adiantum capillus-veneris). Aquestes han estat detectades a varis indrets de la riera de Caldes, al gorg d'en Pèlags i a la font de les Escales. | 08033-217 | Riera de Caldes-pedreres del Foment-Gorg d'en Pèlags-Font de les Escales | Perquè es pugui formar una comunitat de degotalls, cal que l'aigua sigui relativament abundant i l'acumulació de carbonats arribi a formar un veritable 'tuff'. Això passa a les esquerdes entre els estrats calcaris dels sallents dels torrents i les rieres, on apareixen molses i falgueres. | 41.6534100,2.1523700 | 429421 | 4611643 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42658-foto-08033-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42658-foto-08033-217-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42951 | Cantarella del Perot Rocaguinarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantarella-del-perot-rocaguinarda | Hi ha una cantarella que diu 'Perot Rocaguinarda, capità de bandolers, va perdre l'anomenada a la Grossa de Calders'. Tot i que no s'ha trobat el significat exacte, sembla ser que la cantarella rememora una ensopegada que tingué el lladre a la masia La Grossa de Calders. | 08034-137 | Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà, al mas Rocaguinarda. Com que no era l'hereu de la família se'n va anar a Vic a cercar ofici, on ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (al servei del qual hi treballava una seva germana, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels Cadells, i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Entre 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611. El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, i això obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a amagar-se a les muntanyes; actuà pel Lluçanès i Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà. No se sap quan va morir exactament, ja que va marxar a Nàpols amb 29 anys. | 41.7911000,1.9926500 | 416301 | 4627073 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | OPC (María del Agua Cortés) | 98 | 61 | 4.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 37718 | Can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-dalt | BELLSOLELL DE LA TORRE, Francesc (1981). La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt. Impremta Juliana, Argentona. BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya i editorial Montblanch. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 52. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Sala de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVII | Darrera restauració de l'any 1998, per Maria Font Bofill-Gasset. | Masia de planta rectangular de grans dimensions pertanyent al grup VI de Bonet Garí. Coberta de teules a quatre vessants. En un dels angles de la casa hi ha una torre mirador coberta, també a quatre aigües. Consta de planta baixa i dos pisos. Façana amb portal rodó adovellat i finestres a cada costat amb reixes de ferro forjat. En el primer pis les finestres estan emmarcades amb les pedres dels ampits, els muntants i les llindes. A la llinda de la finestra principal hi ha la data inscrita de l'any 1629. Té rellotge de sol. Es venera la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, a la capella que hi ha al costat de la casa. És d'una única nau amb el campanar d'espadanya. El terra és l'original amb rajola policromada fent dibuixos geomètrics. S'hi conserven tres ex vots mariners, un d'antic. Abans de la guerra civil estava plena d'exvots. Al costat de la capella hi ha un magnífic celler d'una sola nau amb encavallada de coberta de cinc nusos, reforçada per unes bigues de ferro. S'hi conserven botes i diferents estris relacionats amb el vi i el camp. Un passadís connectava el celler amb la casa, però en l'actualitat està inutilitzat. Tota la casa està envoltada d'un mur amb dues entrades, la principal i una lateral. A les dovelles del portal d'entrada principal hi consta la data de 1638. Fora del recinte hi ha un trull de moldre olives i una magnífica era. | 08007-33 | Camí de Can Sala | Pere Blai era arquitecte i treballà a la Seu de Tarragona (1584). És considerat com el constructor de la famosa 'Creu Coberta' a l'entrada de Barcelona. Però la seva obra més important és la façana principal del Palau de la Generalitat. La primera notícia dels Sala daten de l'any 1155 i els hereus van conservar el cognom fins ben entrat el segle XVIII, que es va extingir al quedar una pubilla. | 41.6026000,2.5482800 | 462358 | 4605753 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37718-foto-08007-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37718-foto-08007-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pere Blai | Hi ha documents a la Biblioteca de Catalunya referents a la casa, pertanyen a l'Arxiu del Marquès de Saolin. | 94 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74274 | Pou de glaç de ca n'Ollé de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-ca-nolle-de-la-guardia | CAMPS ARBOIX J; CATALÀ ROCA F; (1977) Les cases pairals catalanes. Destino p.144 ESTRADA, Gemma; VILADIU, Mercè. El pou de glaç de Sant Pau de la Guàrdia al terme del Bruc. A Saguàrdia. Nº 0. Butlletí del Centre d'Estudis Pau Bertran. p 1-2 PERARNAU I LLORENS, Jaume (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Quaderns , 5. Centre d'Estudis del Bages. | XIX | Sense coberta i amb l'arcada de la volta molt desprotegida. Envoltada de vegetació que fins i tot dificulta la seva localització. | Pou construït amb pedra seca format per una base circular amb un costat recte que mesura 3'20 metres. El diàmetre de la base mesura 5'85 metres i l'alçada fa 6'5 metres, des de la base, avui plena de runa fins a l'arcada que sostenia la volta, avui esfondrada. L'arcada està formada per unes lloses de pedra de 45 centímetres d'amplada. No es pot observar la sortida de desguàs degut al replè de materials de la volta esfondrada dipositats a la base del pou. A l'arrencada de la volta hi ha un passadís de 3 metres de llargada, per 1 metre d'alçada i 80 centímetres d'amplada, que menava a l'interior del pou. | 08025-136 | Torrent dels Pèlags | Per obtenir el gel es desviava l'aigua del torrent cap a una bassa. Un cop l'aigua s'havia glaçat adoptant un gruix d'uns 20 centímetres, es tallava, es transportava amb cavalleries i s'empouava. Els blocs de gel es posaven en successives capes separades per branques de pi o bruc i gel picat. Un cop ple es tancaven totes les obertures amb lloses i es recobria amb branques. A l'estiu es treia el gel i es netejava el pou i la bassa. El pou de Ca n'Ollé de la Guàrdia, estava en funcionament al 1828 quan el comerciant barceloní Pau Giralt, es queixava el dia 21 de juliol, de disminució de 4 arroves per carga en el pes d'una remesa de gel. | 41.6383400,1.7241500 | 393740 | 4610409 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74274-foto-08025-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39319 | Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | X-XVII | L'edifici està força deixat pel poc ús que se'n fa i perillen els carreus inferiors de la porta de la façana ja que estan fets amb pedra arenisca que s'està desfent. | Església d'una sola nau, sense absis, mancada totalment d'ornamentació i amb la façana a ponent, façana on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de mig punt monolític. El campanar és a ponent de l'edifici i és de planta quadrada i format per dos pisos amb obertures d'arcs de mig punt. Destaca un escut on apareix una creu a la dovella de la porta de la façana. | 08012-91 | Sta. Eugènia de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39319-foto-08012-91-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Gòtic|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|85|93|99 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39321 | Pica baptismal de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Està força bruta degut al poc ús que se'n fa. | Pica baptismal composta de dos elements: la pica i el suport. El suport està fet de pedra i té una base quadrada de 40 cm x 40 cm. La columna que hi ha sobre del suport és circular i és d'uns 20 cm de diàmetre. La pica és igualment de pedra, amb un diàmetre de 60 cm, i una alçada de 30 cm. L'exterior de la pica té relleus amb motius florals. | 08012-93 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39321-foto-08012-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39321-foto-08012-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|99 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39323 | Cementiri de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-marcal-de-relat | - BOLÓS, Jordi - HURTADO, Víctor (2004). Atles del comtat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editors, Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - GAVÍN, Josep M (1979). Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), Artestudi Ediccions, Barcelona, pàg. 31. - GINESTA BATLLORI, Salvador (1987). La Comarca del Bages, col·lecció Cavall Bernat, núm. 14, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàg. 54-55. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed., pàg. 134. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | La gran vegetació que l'envolta fa que s'hi hagin instal·lat líquens. La pluja també ha anat gastant la pedra. | Cementiri situat a migjorn de l'església de Sant Marçal, on destaquen quatre tombes: Tomba primera que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba s'hi pot observar una inscripció: 'sepultura de joan pont vinyés (...) de 1701' situada a la part superior de la llosa. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles, aquesta tomba és la situada més a la dreta. Tomba segona que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba s'hi pot observar una inscripció a la part superior de la llosa il·legible degut a la gran quantitat de vegetació que hi ha. La llosa està partida. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles. Aquesta tomba és la situada al centre. Tomba tercera que consta d'una llosa de grans proporcions de 2,20 m de llarg x 70 cm d'ample. A la tomba no s'hi llegeix cap tipus d'inscripció encara que se'n pot deduir alguna lletra. La tomba està mirant d'oest a est, i està juntament amb altres dos lloses més, creant un conjunt de tres lloses paral·leles. Aquesta tomba és la situada més a l'esquerra. Tomba quarta que consta d'una llosa de grans proporcions de 2 m de llarg x 60 cm d'ample. A la tomba s'hi llegeix la inscripció 'IHS ROCA' a la part superior de la llosa. Al revés que la resta de tombes de la mateixa necròpolis, aquesta està mirant d'est a oest, i està separada del conjunt de les tres tombes anteriors. | 08012-95 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9135100,1.9942600 | 416594 | 4640662 | 1701 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39323-foto-08012-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39323-foto-08012-95-2.jpg | Inexistent | Modern|Neoclàssic|Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|99|85|93 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 39324 | Necròpolis de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. | XII | Ja no existeix | Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. | 08012-96 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9138600,1.9972000 | 416838 | 4640698 | 08012 | Avinyó | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73826 | Mas Perdigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-perdigo | XVIII-XIX | En general l'estat de conservació dels edificis és bo. | Conjunt arquitectònic format per un seguit d'edificis que conformen el Mas Perdigó. El gran nombre d'edificacions ha suposat la seva divisió actual en dos propietats: Mas Perdigó i Can Jepet del Magre. La primera és la situada més a l'oest del conjunt, i la segona la més situada a l'oest. És poden diferenciar també ja què Mas Perdigó les façanes estan arrebossades i Can Jepet del Magre són a pedra vista. Mas Perdigó consta d'un edifici primitiu i diverses ampliacions posteriors que el configuren actualment, resultant a la vista la unió de diversos cossos diferents. S'accedeix a l'interior a través d'un passadís cobert al nord que dona a un petit espai tancat on hi ha l'entrada. La resta de façanes d'aquest sector del conjunt arquitectònic que forma actualment Mas Perdigó, no presenta cap elements destacable. En un dels cossos d'aquests sector, hi trobem adossat un petita construcció on hi havia el cup de vi. La part del conjunt que actualment està format pel que es coneix com Cal Jepet del Magre, presenta un aspecte més primitiu amb les façanes a pedra vista, i les obertures pràcticament sense modificar. Té l'accés orientat a l'oest amb una entrada amb arc adovellat escarser. En aquesta mateixa façana oest, hi trobem un contrafort. Altres elements a destacar, és una finestra amb ampit i llinda de pedra, en un edificació annexa que dona davant de l'entrada abans esmentada. Els edificis situats més a l'est, tenien originalment funció agrícola i ramadera. | 08008-72 | Argençola | Per les dimensions del conjunt arquitectònic, el Mas Perdigó original hauria de ser una de les cases importants de l'indret. | 41.5895500,1.4467600 | 370539 | 4605371 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73826-foto-08008-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 74237 | Can 'Señor Antonio' o cal Bascaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-senor-antonio-o-cal-bascaret | XVIII-XX | Conjunt format per dues cases i un jardí. El solar te un desnivell que s'aboca cap al torrent de l'lla. La casa que es troba a la part més baixa és la construcció més antiga. Els murs són, a la part alta, de tapia i a la part baixa, de maçoneria (pedres i ceràmiques) per conservar la tapia. Els angles a la part baixa, tocant al camí que voreja la timba del torrent, s'atalussen amb pedra desbastada. A la paret nord i est s'hi van obrir espitlleres. La casa que es troba a peu del carrer, te la tipologia de masia. Amb la façana orientada al sud, te porta d'arc de mig punt amb maons, brancals de pedra i finestres a les façanes. A la planta baixa hi havia un gran celler convertit en una sala d'estar. A la façana nord s'hi va construir un garatge que presenta espitlleres fetes amb maó amb una funció més decorativa que defensiva. | 08025-107 | C/ Bruc del Dalt, 36 | Per les característiques arquitectòniques del conjunt, és possible que la casa més antiga tingués a la part alta del solar, tocant al carrer, l'era i que al ser la darrera casa del carrer, a peu del camí, fos necessària la protecció amb espitlleres. Posteriorment es deuria bastir una nova casa de més dimensions en l'espai de l'antiga era. La família Mas va comprar les dues cases a principis del segle XX. Es va aixecar una tanca de ferro damunt del mur que delimitava el recinte al carrer, es va tancar l'entrada al davant de la masia amb una porta de ferro i es va construir el garatge | 41.5888700,1.7741700 | 397828 | 4604856 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74237-foto-08025-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | També es coneix com Cal Bascaret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42181 | Casa del Carrer Sant Jaume nº 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-sant-jaume-no-6 | XVII-XVIII | L'estat de conservació és òptim. Cal esmentar que s'haurien de dur tasques de manteniment en la façana per tal de conservar-ho de cara al futur. | Edifici entre mitgeres de planta baixa, i dues plantes de pis. Es troba perfectament integrat en la trama urbana, i en simetria amb els edificis adjacents. Els murs són de carreus de pedra ben treballada en disposició horitzontal. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. Presenta dues entrades a la planta baixa amb brancals i llindes de pedra que es troben en un estat de conservació millorable. L'entrada de l'esquerra és l'accés habitual a l'habitatge, i la de la dreta donava pas a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem un balcó amb barana senzilla de forja i part inferior amb rajola decorada. S'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra ben treballada. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques i amb ampit de pedra. A la darrera planta de pis, cal destacar-hi dues finestres idèntiques a la de la planta inferior. Culmina la façana un senzill ràfec de tres filades. | 08031-7 | Carrer Sant Jaume nº 6. 08280 Calaf | Per la seva tipologia constructiva, correspondria a uns dels edificis més antics del carrer de Sant Jaume. | 41.7337000,1.5113300 | 376198 | 4621281 | 08031 | Calaf | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42181-foto-08031-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42181-foto-08031-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44900 | Cal Genic Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-genic-vell | AJUNTAMENT DE CASSERRES (2011). Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Casserres (Berguedà). | XVIII | Antiga masoveria construïda directament damunt la roca natural. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La part més antiga és el cos central, que originàriament només era de planta baixa. A posteriori se li va afegir una planta pis. Les bigues són de fusta i el terra és la mateixa roca. Més tard se li van afegir les altres parts. Les parets del cos central són de tàpia. Totes arrebossades excepte la façana occidental, amb grans carreus cantoners de pedra. | 08049-253 | Camí de Cardona | Per la documentació trobada de la família, en són propietaris des de principis del segle XIX. En aquesta documentació es parla d'un tal Joan Codina o Joanic, d'on podria venir el nom de Cal Genic. La masia consta en el mapa encarregat pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1923, amb el nom de 'Cal Chenidi'. | 42.0025500,1.8259700 | 402773 | 4650726 | 08049 | Casserres | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44900-foto-08049-253-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les aigües pluvials de la teulada es recollien per una canal excavada a la roca, davant la façana de migdia que anava a parar a una tina, també excavada a la roca, que en un origen molt remot s'hauria utilitzat per fermentar el raïm. Aquesta tina, es va destruir l'any 1965.També hi ha un pou que serveix per regar els camps i que es troba en un marge al costat una terrassa de ceps de vinya. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43049 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Es tracta d'una edificació isolada en una zona boscosa. Té diferents cossos annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal té funció d'habitatge, és de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats ( exceptuant parts de la façana nord on s'ha perdut). La coberta és a dues vessants(nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb una llinda de pedra amb la inscripció de 1686, una creu i un símbol amb tres claus que representen els claus en que van clavar Jesús a la creu, a la seva dreta hi trobem una petita finestra. A la planta de pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra. A la part de les golfes una senzilla finestra al centre. A la façana est, s'hi observen diverses finestres repartides per la façana, i un cos annexat a la planta baixa, utilitzats anteriorment per als animals. La façana nord, presenta unes finestres senzilles a la planta de pis i golfes. A la planta baixa hi trobem un cos semicircular adjuntat que es podria tractar del forn. A la façana oest, hi trobem un cos adjunt, amb grans finestrals i carreus visibles a les cantoneres. A l'est de tot el conjunt, i annexat al cos de la façana est, hi trobem una edificació destinada anteriorment a l'agricultura i la ramaderia, que ha estat restaurada recentment. Es va substituir la gran entrada amb arc, per una de més senzilla. | 08036-73 | La Casanova. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Per la data de la llinda ( 1686), és tracta d'una casa bastant antiga, i possiblement tingui uns precedents més antics. Durant segles fou propietat de la familia Argullol de Manresa, però fou comprada a mitjans del segle XIX per la familia Pallerols de les Quadres, que en aquells moments eren una de les cases més importants de la zona. | 41.7593300,1.5064800 | 375844 | 4624133 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42713 | Mina II del Molí d'en Selles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-ii-del-moli-den-selles | XVII-XVIII | l'aigua és excel·lent. | Galeria excavada directament al sauló. Aquesta mesura 15 metres de llargària per 1,10m d'alçada x 50 a 60cm d'amplada màxima, sense disposar de cap pou per airejar. Per accedir al seu interior, cal obrir una porteta situada al fons del celler. Un cop dins, hi ha una fresquera, amb un banc circular excavat directament al sauló. A l'esquerra de la fresquera, ja s'observa l'interior de la mina on l'aigua brolla directament de la roca del fons. Per recollir l'aigua, hi ha una filera de totxanes que la retenen de manera que aquesta mitjançant una petita canalització va a parar a la font que es troba a l'era del molí. La temperatura es manté constant tot l'any. | 08033-272 | Entre la riera de Caldes i el torrent del Remei. Dins del celler. | Per excavar les mines de sauló s'utilitzaven principalment dues eines: l'escoda i la mitja escoda, una mena de pic corbat. La terra s'anava posant en cabassos i era extreta del seu interior per una mena de rails amb un petit carretó amb rodetes, o bé pels pous d'aeració que es feien cada 20 o trenta metres (de vegades 50 metres); a l'exterior de les boques d'aeració hi havia un company que treia el cabàs ple de sauló lligat amb una corda. Aquests pous acostumaven a ser molt estrets, d'uns cinquanta centímetres a seixanta de diàmetre. Les galeries de les mines de sauló acostumaven a tenir un metre d'alçada, de vegades una mica més, i de vegades, en funció de si al davant tenien una roca, l'accés era molt petit fins a poder tornar a trobar el sauló. En aquests pous s'havia d'accedir-hi amb una espelma per detectar que no tinguessin la guilla i posar en perill la vida dels homes que les construïen o les arreglaven. | 41.6406300,2.1591600 | 429973 | 4610218 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42713-foto-08033-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42713-foto-08033-272-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 37204 | Can Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sans | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella. REIG i VILARDELL, Joseph(1890). Monografies de Catalunya. Barcelona. | XX | Edificació de grans dimensions molt representativa per la seva ubicació propera al nucli urbà d'Alella, a la confluència entre la riera Coma Fosca i el carrer del torrent de Can Comulada; i la seva relació amb l'entorn, una vinya que havia estat l'hort de la casa i que s'estén cap al sud en forma de falca. L'edificació principal, situada al nord de la finca i en una posició lleugerament elevada, és una construcció, de planta baixa, dues plantes pis i golfes, formada per diferents volums orientats cap a migdia. El volum principal té un cos de planta baixa porticat de planta rectangular sobre el qual s'aixeca un prisma amb planta en forma de L i coberta de teula. Les façanes s'ordenen verticalment segons eixos de composició clarament definits. Una fina cornisa separa les plantes pis de les golfes. La planta primera combina finestres més petites amb balconeres obertes a la terrassa sobre el porxo de planta baixa. En sobresurt a la façana principal el braç curt del prisma amb un balcó a la planta primera, acompanyat d'un rellotge de sol, i tres finestres combinades d'arc rebaixat a la planta segona, on la resta de finestres són rectangulars. Sobre aquestes, i clarament alineades segons els eixos verticals, s'obren petites finestres d'arc rebaixat a les golfes que donen unitat a tot el volum, juntament amb el vol del ràfec del conjunt de la coberta. Destaca per la seva magnitud el cos adossat a l'esquerra: una galeria de grans arcs de mig punt i coberta a dues aigües que també treu el nas a la façana principal. Existeixen d'altres cossos de menor entitat al voltant que no tenen l'interès de l'edificació principal descrita. Cal destacar, però, el pati del davant que s'obre com una terrassa al sud, amb una pèrgola al costat de ponent. Centrada a l'edificació principal, una rampa flanquejada per tanques de bardissa trenca el mur de contenció de pedra i baixa cap a la vinya, un interessant espai agrari que penetra cap al mateix nucli urbà, símbol del paisatge més característic d'Alella. | 08003-63 | Riera Coma Fosca, 1 | Per construir la casa actual, el 1935 va enderrocar-se la vella masia gòtica, documentada des de 1460. Només se'n conserva, sobre la porta, una llinda de pedra amb la data '1789'. Durant l'enderroc també es va perdre la capella dedicada a Sant Joaquim i Santa Anna. El nom de Can sans té l'origen el 1760, quan l'adquirí Bonaventura Sans i Baturell. Abans havia estat propietat dels comtes de Robles i també dels de Montagut. | 41.4961900,2.2901600 | 440751 | 4594084 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37204-foto-08003-63-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En una visita pastoral, feta l'any 1846 a la capella de la casa dedicada a Santa Anna, el visitador apostòlic observà que Santa Anna portava a la seva filla (la Mare de Déu) agafada en braços i despullada, i obligà a qui correspongués a retirat l'estàtua o a vestir-la. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41598 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | El fet que avui dia aquesta casa segueixi sent un important centre agrari i ramader ha contribuït notablement a que el seu estat de conservació sigui molt bo. | Casa de grans dimensions de planta rectangular, d'uns 27 per 17 metres, feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Té planta baixa, un pis i golfes, i la teulada és de quatre vessants. La façana principal mira a llevant i s'hi accedeix a través d'un portal que delimita una ampla era per ponent. La porta està feta amb grans carreus de pedra que formen una volta de canó i a la clau de volta observem un escut gravat a la pedra. Les finestres són fetes també amb grans carreus de pedra tallats de forma regular, i les de la planta baixa són reixades. | 08026-68 | Sant Jaume de Viladrover | Per bé que al portal principal es pugui llegir: '1568 Bernat G.' la construcció que es pot contemplar avui data bàsicament del segle XVIII, moment en el que s'hauria duplicat gairebé el volum del casal, concretament el 1793, ampliant-lo cap al sud. La senzillesa de les seves línies austeres li donen un aire senyorial, fet al que també hi contribueix tant el volum com la planta rectangular no alterada. | 41.8279600,2.2549300 | 438129 | 4630943 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41598-foto-08026-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'interior respon a l'estructura de les cases de pagès, combinant els espais residencials, al pis, i els de magatzems. A l'escut de la clau de volta hi ha esculpides la data '1568' i les sigles 'Bernat G' i 'IHS' (Jesus Homninum Salvator). | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43179 | Marge de pedra seca de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-mirambell | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | Es troba situat en un camp a tocar de la carretera N-141, abans d'arribar a Mirambell, al costat d'una cabana de teula. Marge de pedra seca de grans dimensions, ja que en alçada té una mitjana de 3 metres i de llarg uns 80 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. La part més situada al nord, arrenca amb els desnivell del camí fins que arriba a l'alçada màxima del marge. S'observa una petita obertura a la part superior com a mesura de desguàs. Salva en desnivell i organitza els camps en una zona on el terreny presenta un desnivell elevat. | 08036-203 | Mirambell | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques. Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. | 41.7308400,1.4963400 | 374945 | 4620985 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73822 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-1 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XVIII-XIX | Es conserva en bon estat. | Marge de pedra seca de dimensions considerables, ja que en alçada té una mitjana de 2'5 metres i de llarg uns 70 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Salva el desnivell entre les terres pròximes de Cal Ferran a la part superior, i les de Cal Joan a la inferior. | 08008-68 | Plans de Ferran | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques, com podria ser el cas d'aquest, per separar la finca de Cal Joan i de Cal Ferran. | 41.5745500,1.4568700 | 371352 | 4603691 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73822-foto-08008-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU. S.C.P. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37930 | Concurs de Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes | XX | Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. | 08007-245 | Plaça de l'Església | Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. | 41.6090000,2.5403500 | 461701 | 4606467 | 1940 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 74298 | Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-isidre-0 | GAVÍN, Josep M; (1984). Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Arxiu Gavín. p.98 Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-24) p, 88 | XVIII | Capella de planta quadrada i d'una sola nau. La paret nord està adossada a un dels coberts del pati. La porta està orientada al sud. A la façana hi ha un rellotge de sol i es corona amb un campanar d'espadanya d'un sol ull, en el que no hi ha la campana. Les parets estan arrebossades i als angles tenen carreus. | 08025-168 | Can Solà de la Roca. | Per Sant Isidre (15 de maig) s'hi feia un aplec. | 41.6003700,1.7468900 | 395573 | 4606166 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74298-foto-08025-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada Planell i Josep-Vicenç Mestre i Casanova | El número d'inventari de la Generalitat (IPA, núm. 4066) registra can Solà de la Roca. L'ermita està dins del clos d'aquesta masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 39640 | Les Tines de la Posa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tines-de-la-posa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici construït amb carreus de pedra lligats amb morter, i amb una superfície aproximada de 90 m2. El sostre és de doble vessant i fa de desguàs. Consta de dos pisos, corresponents a les dues alçades del terreny. Al pis de dalt es on es troba la premsa i les tines. Les tines estan construïdes de tal manera que l'accés és al primer pis. Hi ha un total de quatre tines cilíndriques, tapades amb tapes de fusta. | 08012-401 | Avinyó | Pel tipus d'estructura, aquest edifici satèl·lit de l'antic mas de La Posa seria molt posteriora aquella i respondria a un increment de la producció del vi, lligada amb l'increment de la plantació de vinya, lligada als segles XVII-XVIII. | 41.8722600,2.0008000 | 417083 | 4636076 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39640-foto-08012-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39640-foto-08012-401-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42102 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-0 | TOLRÀ i FERRER, Jaume (1983). Cabrils: el poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | XX | Durant la primera meitat del segle XX es va explotar una pedrera en aquest lloc. Fruit d'aquesta explotació n'han quedat algunes restes arquitectòniques de la mateixa pedra de la pedrera i fetes pels propis picapedrers per a ús propi: una caseta utilitzada per lavabo, 10 pilars de secció quadrada i una paret transversal i una construcció de planta retangular. Tot fet amb la pedra granítica de la pedrera molt be escairada i treballada. Actualment els pilars estan coberts per un sostre de fusta. | 08030-175 | A l'Oest del Torrent de Cal Pelat | Pedrera explotada antigament propietat de Can Tolrà. D'aquí en sortí la pedra per a la façana de l'Estació de França de Barcelona. | 41.5306300,2.3493000 | 445716 | 4597869 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42102-foto-08030-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42102-foto-08030-175-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 74467 | Fons fotogràfic de Carme a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-carme-a-larxiu-comarcal-de-lanoia | AHCA (1990): Procopi Llucià: 30 anys de fotografia. Igualada (1930-1960), Arxiu Històric Comarcal d'Igualada. | XX | Es tracta d'un fons fotogràfic digitalitzat, amb un total de 52 fotografies de Carme que van de l'any 1925 a 1975. Els temes principals que tracta el fons són: colònies escolars, paisatges, arquitectura i edificacions, festes i folklore, visites de personalitats al poble (Governador civil, President de la Diputació de Barcelona, etc.), obres públiques, i barraques de vinya. La major part de les còpies són en blanc i negre, tot i que se'n recull alguna amb color. | 08048-53 | Plaça de la Creu, n. 18, Igualada | Part del fons és una donació del fotògraf igualadí Procopi Llucià, que va fer extensos reportatges dels pobles de la Comarca entre entre els anys 1934 i 1936 amb preferència per les ermites, castells, masies i vistes de pobles. Una altra part del fons és una donació del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada en el marc d'una donació general que va realitzar de tot el seu Centre de Documentació a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. En aquesta donació hi ha fotografies, entre altres, de: Antoni Borràs, Josep Tous, Josep Graells i S. Masachs. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1925-75 | 08048 | Carme | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | Procopi Llucià i altres fotògrafs | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74465 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-14 | XVIII-XXI | Una part del fons de l'arxiu resta per netejar i endreçar. | L'Arxiu Municipal de Carme es troba dividit en dues ubicacions diferents: en una petita habitació dels baixos de les dependències municipals i a les golfes del mateix consistori. La documentació de la planta baixa es presenta ordenada amb caixes col·locades en prestatgeries metàl·liques. La documentació de les golfes resta per endreçar. El document més antic que conté és del 1734, tot i que el gran gruix de documentació es genera a partir del segle XIX. Els blocs temàtics en que es divideix el fons són els següents: -Administració general: Privilegis, franquícies, títols del municipi, terme municipal/ Òrgans Col·lectius de Govern/ Alcaldia/ Secretaria/ Serveis jurídics/ Personal/ Correspondència/ Mitjans de Comunicació municipals. -Hisenda: Patrimoni/ Intervenció/ Tresoreria/ Fiscalitat/ Comissions d'Hisenda/ Fàbrica de Moneda. -Proveïments: Duana, proveïment de productes per a consum de la població/ Aigües, fonts públiques, safareigs/ Escorxador/ Delegació Local de Proveïments/ Juntes i Comissions Municipals. -Beneficència i Assistència Social: Centres Assistencials i de Beneficència/ Beneficis dels pobres, causes pies, almoines, llegats/ Atenció a refugiats i orfes de Guerra/ Subsidi al combatent/ Assistència Social/ Juntes, Comissions, Patronats, Junta Local de Reformes Socials. -Sanitat: Cementiri, Serveis Fúnebres, epidèmies i contagis/ Inspecció sanitària, Laboratori Municipal/ Personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari municipal/ Farmàcia/ Inspecció veterinària/ Juntes i Comissions Municipals. -Obres i Urbanisme: Obres d'infraestructura/ Immobles municipals: construcció i manteniment/ Obres de particulars/ Activitats classificades i obertura d'establiments/ Juntes i Comissions municipals. -Seguretat Pública: Cossos de seguretat/ Guardes Jurats/ Juntes i Comissions Municipals -Serveis Militars: Allotjaments militars, subministraments a la tropa/ Quintes, allistaments, lleves forçoses. -Població: Estadístiques generals de població, censos/ Emigració, immigració/ Registre Civil Municipal/ Junta Local del Cens de Població. -Eleccions: Eleccions municipals/ Eleccions de Jutge de Pau/ Eleccions de Diputats provincials/ Eleccions al Parlament de Catalunya/ Eleccions Generals: Corts, Senat, congrés, i Presidència de la República/ Eleccions al Parlament Europeu/ Referèndums i Plebiscits/ Cens electoral; Junta Local del cens Electoral. -Instrucció Pública: Parvularis. Guarderia Infantil/ Escola d'Adults; campanyes contra l'analfabetisme/ Juntes i Comissions Municipals. -Cultura: Festa Major, Festes Populars/ Activitats i iniciatives culturals i recreatives/ Relacions amb entitats culturals i recreatives. Patronat Municipal de Cultura/ Esports. Patronat Municipal d'Esports. -Serveis Agropequaris: Censos agraris, estadístiques agrícoles i ramaderes, interrogatoris de collites/ Foment Forestal/ Aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge/ Juntes i comissions municipals. -Col·leccions factícies: Cartografia. | 08048-51 | Avinguda de Catalunya, 2 | Part de l'Arxiu Municipal de Carme va ser objecte de classificació entre els anys 1994 i 1995 per part de personal de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Tot i així, queda encara un volum important de material per endreçar, inventariar i classificar. Durant l'el·laboració d'aquest Mapa del Patrimoni s'estava duent a terme, mitjançant un pla d'ocupació, una ordenació de part dels documents que encara queden per classificar. | 41.5309600,1.6230100 | 385126 | 4598617 | 1734 | 08048 | Carme | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74465-foto-08048-51-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 37555 | Panteó de la Família Borrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-borrell | XIX | Panteó ubicat al centre del primer recinte del cementiri. És de planta rectangular d'estil historicista amb destacats elements gòtics. La cambra mortuòria està sota el nivell de pas del recinte i s'hi accedeix a través d'una doble escalinata amb barana central calada que condueix a la porta d'entrada al panteó, de bronze, amb arc flamíger, esculpit amb motius florals. En l'angle que es produeix a cada costat de les escales, hi ha sengles àngels. A la part superior del panteó un monument format per una creu, un sarcòfag de pedra i una dona presideix el conjunt. | 08003-417 | Camí Baix de Tiana, 1 (cementiri) | Panteó de la Família Borrell que després va passar a la fundació de l'Escola Pia de Catalunya | 41.4890000,2.2910000 | 440815 | 4593286 | 08003 | Alella | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37555-foto-08003-417-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 40250 | Repartidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/repartidor | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Barraca del Repartidor situada a l'encreuament del camí de Puiggraciós amb el camí del Verder. És una construcció de planta rectangular, amb parets de totxo i teulada a dues vessants. Al seu interior hi ha un sistema de 8 compartiments que repartien l'aigua per mitjà de plomes, cadascuna de les quals equivalia a uns 200 l d'aigua per hora. Des d'aquest punt es distribuïa l'aigua del torrent del Verder al poble. Actualment la barraca i el repartidor ja no es fan servir, però formen part d'un dels punts d'un itinerari històrico-monumental del municipi. | 08005-381 | Can Millet. Polígon 1, parcel·la 60 | PUIG, J: (2007:81). El repartidor es va construir entre l'any 1924 i 1925 per distribuir al poble, per mitjà de plomes, l'aigua del Verder. Fou construït sota el protectorat de mossèn Lluís Paradell. | 41.6753000,2.2587600 | 438301 | 4613992 | 1924 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40250-foto-08005-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40223 | Era de Can Panedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-panedes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Alguns cairons estan fragmentats. | Era de grans dimensions, situada entre l'entrada de la casa antiga i els coberts agrícoles. És pavimentada amb tova, de planta irregular que s'adossa a la façana de la casa, resseguint la seva forma. Tot i que en general està en bon estat de conservació, alguns dels cairons s'han anat fragmentant. | 08005-354 | Can Panedes. Polígon 4, parcel·la 42 | PUIG, J. (2007:146) Construïda durant les nits i a les estones lliures que tenien durant la postguerra. Les toves necessàries per a la seva confecció les portaven els de Can Castany -germans González- i sortiren de la bòbila de Can Ferrer-Sidró. El tracte consistí en canviar toves per mongetes. | 41.6582600,2.2477700 | 437370 | 4612108 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40223-foto-08005-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40223-foto-08005-354-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 40198 | Trull de Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-can-coromines | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Restes del trull situat a uns metres al sud-oest de la masia. Només conserva part dels murs del cobert, de la bassa que servia per a netejar les olives i decantar les impureses de l'oli, i d'una pica excavada a terra per guardar-hi l'oli procedent de la premsa. El trull rebia aigua del rec Draper. | 08005-329 | Can Coromines. Polígon 1 , parcel·la 50 | PUIG, J. (2007: 63). Durant els anys trenta albergà Ramon Marxant, un home amb dificultats econòmiques que es dedicava a la recol·lecció i a la venda de pinyons, especialment els dies de missa. | 41.6722600,2.2569100 | 438144 | 4613655 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40198-foto-08005-329-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.