patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38232 Casa al carrer Sant Domènech, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 XX <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> 08009-239 Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 41.5540800,2.3983000 449822.06 4600442.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38233 Tram del C. Santa Sofia https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-santa-sofia XX <p>Cases de cos, prototipus de les cases tradicionals. De planta baixa i pis, amb el ritme regular de les façanes i tractament similar del remats superiors.</p> 08009-240 Nucli urbà. C. Santa Sofia, 3-13 41.5543300,2.3988800 449871.06 4600470.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38234 Tram del C. Sant Domènec https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-domenec XX <p>Cases de cos, originalment de planta baixa, construïdes en sèrie. Algunes d'elles han aixecat una planta més, però es manté la línia de ràfec original. La casa de la cantonada pertany a la finca del C. Santa Sofia, 4, amb la mateixa decoració de rajoles vidriades i elements de ferro forjat a les reixes.</p> 08009-241 Nucli urbà. C. Sant Domènec, 3-9 41.5541800,2.3982000 449814.06 4600454.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38246 Tram del C. Baró de Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-baro-de-viver XX <p>Cases de cós de gran sobrietat. Són de cos ample, de planta baixa i pis, però per la seva configuració de façana, amb les obertures classiques de portal i reixa en planta baixa i balcó i finestra en planta pis, sense cap concessió a la decoració o detalls ornamentals, contrasta fortament amb els xalets d'estiueig de la resta del carrer.</p> 08009-253 Pg. Baronia de Viver, 40-42 41.5502300,2.3973400 449739.05 4600015.53 1900-20 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38247 Masoveria de Can Gaillard https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-gaillard XX Es troba en estat de semiabandó, començant-se a deteriorar els elements més febles, com ara les teulades, i les peces de fusta de la façana. També s'hi poden observar grans desperfectes causats per humitats, degudes al mal estat de les canals i canonades de teulades i terrats. La major part de les obertures de planta baixa accessibles des del carrer han estat tapiades. Cal avisar sobre el seu estat cada cop més precari, i l'existència d'esquerdes considerables en alguna de les façanes. <p>Es tracta d'una construcció de planta més o menys regular, de planta baixa i pis, amb una petita torreta mirador central. Teulada particular, combinant parts de teulada inclinada amb parts de terrat a la catalana. Els careners superiors, així com elements decoratius de les façanes, són fets amb peces de ceràmica vidriada de colors verd i blau. Hi ha bon treball d'obra ceràmica vista, en arcs i remats. En general, té molts punts de similitud amb Can Gaillard.</p> 08009-254 Nucli urbà. Av. Espanya, 1 <p>Inicialment formava part de la finca de Can Gaillard.</p> 41.5533700,2.4048500 450368.06 4600360.53 1917 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM En no haver estat mai reformada ni resturada, conserva els elements d'origen, essent un bon exemple de l'arquitectura senyorial del principis de segle XX. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38251 Can Massot https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot XX <p>Casa aïllada situada a la línia de carrer, de planta baixa i pis. Decoració sòbria en la façana, caracteritzada pel balcó central i per la línia de balustres que remata la façana.</p> 08009-258 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 26 41.5509900,2.3978200 449780.05 4600100.53 1910 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Coneguda per aquest nom perquè hi va fer estances periòdiques el pintor Massot Zanefa. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38254 Can Zacarini https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-zacarini XX S'han efectuat uns recents treballs de manteniment. <p>Edifici de planta baixa i pis que respon a la tipologia de xalet d'estiueig de tipus aïllat. Incorporació de tribuna en una façana simètrica, emmarcant l'entrada. Disposa d'un pati d'accés elevat, a qual s'arriba amb una escalinata des del carrer. La tanca és a base de balaustrades, d'un estil bastant sobri que contrasta amb els vitralls acolorits de la fusteria de la tribuna.</p> 08009-261 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 36 41.5504100,2.3973000 449736.05 4600036.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38257 Can Caballé (Mas Novell) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-mas-novell XX És un edifici que s'ha anat mantenint amb el temps, pel seu propi ús diari. Alguns cossos, que han quedat obsolets, s'han deixat abandonats. <p>Masia situada en un terreny amb força pendent, en una terrassa, i està formada per la unió de diferents cossos. L'edifici principal és una casa de tres cossos, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Hi podem trobar la utilització mixta de pedra i maó massís, tant a les cantonades com a les vores de les obertures.</p> 08009-264 Nucli Urbà. Primer Eixample. Av. Nostra Senyora de la Salut, 12 41.5495800,2.3949200 449537.05 4599945.54 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM És una mostra de les cases pairals de finals del segle XIX o principis del XX. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38259 Llar d'avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-davis XX Recentment ha estat reformada per adaptar-la com a llar d'avis, i s'han realitzat tasques de manteniment en façanes i teulades. Així com una reestructuració del jardí. <p>Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rbaixa i pis, amb una torre mirador en cantonada. Teulada a quatre aigües, amb faldons i teules careneres i remats de ceràmica vidriada de color verd. Conserva part de les obertures i accessos originals, adapats al seu nou ús. Envoltada d'un jardí important.</p> 08009-266 Nucli urbà. Avda. Burriach, 7; cantonada amb Ptge. Gallifa-Ballot 41.5476800,2.3954400 449579.05 4599734.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Lluís Gallifa Grezner, arquitecte 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38263 Can Roqueta (Can Quatrecases) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roqueta-can-quatrecases XVII <p>Conjunt eclèctic que incorpora elements antics, amb una composició volumètrica interessant</p> 08009-270 Nucli urbà. C. Mestre de Falla 41.5469800,2.3980100 449792.05 4599654.53 08009 Argentona Restringit Bo Física Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38264 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix-can-jover-mas-ribas-de-llado <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> XX Recentment ha estat objecte d'una restauració, s'han mantingut aspecte i volumetria originals. <p>Conjunt de finca d'estiueig, format per casa i ermita. L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, té una torre mirador en una de les cantonades. La coberta combina teulada a quatre aigües i terrasses amb balaustrada. En les façanes destaquen els motius neogòtics de decoració de les obertures i remats.</p> 08009-271 Nucli urbà. Ptge. Jover 41.5488500,2.3975000 449751.05 4599862.53 08009 Argentona Restringit Bo Física Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Jardí d'estil colonial, amb espècies arbòries tropicals i autòctones, a la manera dels jardins exòtics de l'època. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38265 Can Gallifa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallifa XX En general en bon estat, però a les façanes laterals es comencen a detecar humitats que afecten l'arrebossat de fons. <p>Casa de cos de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants. Té un petit pati d'accés, separat del carrer per una tanca d'obra i ferro forjat. Destaquen els esgrafiats amb motius d'art decó i les motllures escultòriques que emmarquen les obertures de la façana principal.</p> 08009-272 Nucli urbà. Plaça Ballot, 2 41.5498800,2.3977500 449773.05 4599976.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38268 La Fabriqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta XVIII En aquest moment s'està reformant i restaurant pels nous propietaris <p>Casa pairal, catalogable coma tipus II, de tres cossos i un afegit, amb planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Conserva el rellotge de sol. El nom li ve d'una petita edificació propera, d'una planta, amb teulada a dues aigües, que a principis de segle XX s'utilitzava com a generador d'electricitat, així com el cos afegit, que va ser utilitzat com a fàbrica.</p> 08009-275 Veïnat del Cros. Camí de Can Riera 41.5469800,2.4098600 450781.05 4599648.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38269 Can Llei (Mas Janer) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei-mas-janer XVI <p>Casa pairal senzilla, de tres cossos perpendiculars a façana i teulada a dues aigües, assimilant-se formalment a les masies del tipus II, de Bonet i Garí. Ha estat recentment restaurada, però conserva els principals trets originals.</p> 08009-276 Veïnat de Cirés. 41.5431800,2.4103700 450820.05 4599225.52 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38279 Altar de la Mare de Déu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-montserrat XX <p>Altar que ocupa la totalitat del fons de la capella, realitzat en tècnica de mosaic, amb peces ceràmiques vidriades a trencadís. Al·legoria de la Mare de Déu de Montserrat.</p> 08009-286 Altar esquerre de l'Església Parroquial 41.5525400,2.4011100 450055.06 4600270.53 1980 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Família Tur 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38284 Can Martí de la Pujada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-la-pujada <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> XVII <p>Masia del tipus I, de planta baixa i dos pisos, amb una ampliació posterior feta al segle XX i diversos cossos auxiliars. Amb vestigis antics, però molt desdibuixada per les continues modificacions fetes en diverses èpoques. Recentment ha estat restaurada amb un lleuger criteri de conservació.</p> 08009-291 Veïnat de la Pujada. Al capdamunt de la Riera de Can Castells 41.5721600,2.4105100 450854.07 4602443.53 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Es coneix que, durant les obres d'excavació de fonaments de la vivenda posterior, es van trobar restes d'enterraments; també sembla que l'edifici original es va construïr sobre els fonaments d'una edificació anterior. Caldria realitzar algunes prospeccions a la zona, ja que documents antics senyalaven la presència d'una ermita romànica. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38299 Font i elements del jardí de Can Cusani https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-elements-del-jardi-de-can-cusani <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> XIX-XX Es troba en estat de total abandó, parcialment en runes o sota els efectes de bretolades. <p>La Font és realment d'un safareig, que rebia l'aigua d'una mina. El que es detaca és l'entorn proper de la font, on trobem una mena de glorieta, un dipòsit elevador d'obra de maó massís adossat al seu recinte de maquinàries, i l'ajardinament amb exemplars d'eucaliptus, plataners, palmeres, destacant un magnífic xiprer. Prop del safareig també hi podem trobar les cavallerisses de la propietat; uns estables amb coberta a dues aigües i decoració a la façana, on s'hi pot veure un cap de cavall fet de ceràmica.</p> 08009-306 Veïnat del Cros. Camí del Cros, al costat de Can Bartrina 41.5365900,2.4115600 450915.04 4598493.52 08009 Argentona Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Actualment sembla que la conducció de l'aigua està trencada, ja que no raja pel broc del safareig. 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38303 Can Manyana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manyana <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> La teulada és nova, i actualment té les façanes arrebossades amb morter de ciment Portland. <p>Es tracta d'una masia senzilla, de tres cossos i planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada a sud. Es troba reformada com a vivenda, però conserva la volumetria i part de les obertures originals, amb les petites finestres de brancals i ampits adovellats amb peces de granit.</p> 08009-310 Veïnat de Clarà. Final del Camí de Can Manyana 41.5490300,2.3702300 447477.05 4599898.55 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM És probable que es tracti d'un edifici d'entre els segles XVI-XVII, com molts del veïnat, però en tractar-se d'una construcció més humil, té pocs elements característics que ajudin a la seva datació. A dins de la finca hi trobem la font del Roure. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38308 Cases de cos del C. Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-c-gran XIX-XX En general en bon estat. Recentment restaurades. <p>Conjunt de tres edificis de cos, incloent-hi Ca la Marí. De diferents alçades, el núm. 39 amb una remunta posterior, destaquen pels esgrafiats i elements decoratius en façana, de forja i pedra artificial.</p> 08009-315 Nucli urbà. C. Gran, 35-39 41.5547100,2.4010000 450048.06 4600511.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM L'edifici en el núm. 39 presenta en la seva façana lateral la inscripció amb la data 1931. 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38312 Casal noucentista https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-noucentista XX Es comença a observar deteriorament de l'arrebossat de façana, per humitats, i dels elements de fusta exteriors. Es requerirà en poc temps un repàs i manteniment de l'edifici. <p>Edifici resultat d'una remunta d'un pis i una reforma de dos cases de cos, originalment de planta baixa i pis. Es tracta d'una construcció amb un estil particular, d'inspiració europea, amb un cos sortint en l'extrem superior de la façana principal, amb teulada tipus badalot, i estructura de façana mixta, a base de corretges de fusta i obra, reflectida en l'acabat final.</p> 08009-319 Nucli urbà. C. Gran, 90 41.5564900,2.4006800 450022.06 4600709.53 1956 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM L'interès d'aquesta construcció rau en la particularitat de la solució, atribuïble a l'eclecticisme de principis de segle XX, i assimilable a la originalitat d'altres exemples de cases de cos d'Argentona. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38313 Torre residencial https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-residencial XX <p>Torre residencial, de construcció inspirada en un estil modern, adoptat entre els anys 50 i 70 del segle XX. Planta elevada sobre pilars, façana de maó vist, coberta plana. Utilització de materials vistos; formigó, acer i ceràmica. Decoració minimalista, combinant pocs materials relacionats amb els utilitzats en la construcció de l'edifici.</p> 08009-320 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 57-59 41.5496700,2.3971600 449724.05 4599953.53 1966 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Juan A. Cendoya Martínez 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38314 Villa Teresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-teresa XX El barri antic, de ferro forjat, es troba en un estat precari, així com la petita caseta situada al costat. La resta de la finca, s'ha mantingut raonablement bé. <p>Es tracta d'un casal residencial, d'estiueig de principis de segle XX. És un edifici de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes. Es troba al final d'un llarg passeig arbrat d'entrada, al capdamunt d'una escalinata. Façanes amb esgrafiats i utilització de la pedra artificial. Composició austera.</p> 08009-321 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 50-52 41.5500800,2.3965900 449676.05 4599999.53 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Finca amb accés per dos punts. La porta que duu el nom de la finca està situada en el camí d'accés a Can Caballé. Cal destacar els magnífics exemplars d'arbres que es troben en el jardí. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38315 Casa situada al C. Sant Ramon, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-sant-ramon-1 XX <p>Edifici unifamiliar en testera, de planta baixa llliure, sobre pilars, i dues plantes pis. L'accés es fa a nivell de carrer directament al primer pis. És un bon exemple de l'arquitectura residencial dels anys 70 del segle XX. Façanes d'obra vista, amb elements decoratius del mateix material, elements estructurals vistos.</p> 08009-322 Nucli urbà. C. Sant Ramon, 1 41.5510300,2.3972700 449734.05 4600104.53 1972 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM José Luís San Martín San Martín 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38329 Caseta d'aigües https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daigues XX Sembla que hagi estat recentment restaurada <p>Petita construcció de planta rectangular, d'una sola alçada, amb dues obertures frontals amb marc d'obra, que és l'única decoració visible en l'arrebossat de la façana.</p> 08009-336 Veïnat de Pins. Camí de Can Riudemeia 41.5734500,2.3741200 447821.07 4602607.55 1909 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38335 Nou Can Comalada https://patrimonicultural.diba.cat/element/nou-can-comalada XIX-XX Tot i mantenir-se en un relatiu bon estat, manca un manteniment de l'acabat de les façanes i de la teulada. <p>Casa de pagès, construïda com a xalet d'estiueig modernista. En realitat són dues construccions adossades. L'edifici principal, de planta baixa, pis i golfes, de molta alçada, és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i un ritme d'obertures regulars en la façana, emmarcades en l'arrebossat de la façana. Connectat a aquest edifici, hi trobem una torre mirador, d'estructura quadrada i d'una planta més d'alçada, amb coberta a quatre aigües de teules de ceràmica vidriada de colors. L'altra construcció és una petita caseta auxiliar, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües, però amb un tractament molt més senzill pel que fa a acabats i tamany de les obertures. Segurament es devia tractar de la casa del servei.</p> 08009-342 Veïnat de la Pujada. 41.5638200,2.4004300 450007.06 4601522.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38343 Can Santiago Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santiago-marfa XIX <p>Can Marfà de Baix és un edifici més senzill que la construcció que trobem més amunt, de planta baixa pis i golfes, amb una torre mirador situada en un dels costats, i un porxo i terrassa amb pèrgola d'obra vista a la façana sud-est.</p> 08009-350 Veïnat de la Pujada. Camí de Can Marfà 41.5566100,2.4106300 450852.06 4600716.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38347 Can Baletes https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baletes XIX En relatiu bon estat, però les recent obres de l'autopista han malmès l'estructura de parets portants, esquerdant les cantonades properes al talús de la via. <p>Petita casa de pagès, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Tres cossos perpendiculars a façana. Tractament senzill de les obertures, destacant el rellotge de sol policromat de la façana. Es podria assimilar al tipus constructiu de Ca l'Elies o de la casa del costat de La Fabriqueta.</p> 08009-354 Veïnat del Cros, al final del camí de Can Baletes, darrera la Font de la Plaça de l'Arròs 41.5384800,2.4148600 451191.05 4598701.52 08009 Argentona Difícil Regular Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM El seu origen va ser com a masoveria de Can Bartrina. Per voluntat dels actuals propietaris, no s'han realitzat fotografies. 119 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38391 Fons de l'arxiu del bisbat de Vic https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-del-bisbat-de-vic <p>http://www.abev.net</p> XIV-XVIII <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic es compon de: 1 Fons Episcopals (Arxiu Episcopal de Vic; Mensa Episcopal) 2. Fons parroquials (172 arxius parroquials) 3. Fons de capelles, monestirs, convents i santuaris (30 arxius) 4. Fons del Capítol de Vic 5. Fons de Comunitats de Beneficiats 5.1. Arxiu del Capbreu de la Catedral de Vic 5.2. Arxiu de la Comunitat de Beneficiats de la Pietat 6. Fons patrimonials (49 arxius) 7. Fons personals (25 arxius) 8. Fons Institucionals (14 arxius) 9. Fons Notarials 9.1. Arxiu de la Cúria Fumada 9.2. Arxiu Notarial de Vic 10. Fons d'administració civil ( Arxiu de la Vegueria de Vic). 11. Fons judicials. El fons dedicat a la parròquia de Santa Maria d'Artés és el 2.7. És un fons molt escadusser, es conserva poca documentació i, potser, no és la més representativa del funcionament d'una parròquia. Hi ha documents des de 1345 fins l'any 1700; classificats en Visites pastorals, manuals notarials, capítols matrimonials, Pergamins (1345-1379) i Capítols matrimonials de Joan Vilarmau i Elisabet Sararols]. Es tracta de sis unitats documentals en paper i pergamí; en format de volums i lligalls; foli i quart. També hi ha una sèrie de la Mensa Episcopal amb referències als termes i castells d'Artés, Sallent, Castellnou de Bages, i vila de Santpedor.</p> 08010-42 Carrer Santa Maria, 1 (08500 Vic) <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII.</p> 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Restringit Bo Física Modern Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari: Dilluns a divendres, de 16 a 20 h. Dissabtes, de 10 a 13 i de 16 a 20 h 94 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38397 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-0 XIX-XX En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa. 08010-48 Artés Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7981500,1.9534900 413057 4627895 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38424 Llegenda del Porc senglar https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-porc-senglar QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se. 08010-75 Mas Coma 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38425 La campana Victòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-campana-victoria LEÓN, Óscar; GENESCÀ, Pere i SELLARÉS, Eduard (1996). 'La campana Victòria', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat Es tracta d'un succés ocorregut que ha passat a formar part de l'anecdotari popular artesenc. En Joan Fluriach i Blancafort era el campaner del poble d'Artés. El dia 4 d'octubre de 1904, mentre el campaner feia la seva feina, una campana li va caure al damunt i el va matar. Es tractava de la campana Victòria, una campana molt famosa entre la població perquè havia anunciat esdeveniments importants. En memòria del campaner i de la campana, l'Ajuntament li va dedicar una placa que diu: 'El 4 d'octubre de l'any 1904, les campanes tristes tocaven a mort. Una va caure i un home va abatre que es deia Joan Fluriach i Blancafort'. A partir d'aquell dia els fills i els néts recorden el pare i avi utilitzant el nom de la campana en alguns dels descendents femenins. 08010-76 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 1904 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En el cas de la Campana Victòria prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Victòria Fluriach, néta de Joan Fluriach. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38426 La Petra i la Maria Salvaterra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-petra-i-la-maria-salvaterra TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana. 08010-77 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38427 La serp del Pujol Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-del-pujol-vell GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita. 08010-78 El Pujol Vell 41.8041000,1.9384600 411816 4628571 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38428 La cabra d'or https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-dor APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'. 08010-79 Serrat de la Cabra d'Or 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38429 La gruta de la presó d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruta-de-la-preso-dartes VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones. 08010-80 El Castell 41.7993600,1.9503300 412796 4628032 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38431 La llegenda del vi https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-del-vi VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi. 08010-82 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38432 La nena del bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-del-bosc VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell. 08010-83 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38433 Llegenda de la banda de lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-banda-de-lladres VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat. 08010-84 Mas Fussimanya 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38434 La nena que va caure del terrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-que-va-caure-del-terrat VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena que va caure del terrat', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Un dia hi havia una nena de tres anys, molt enjogassada i divertida que, jugant jugant, va caure del terrat de casa seva. No sabien si moriria o si viuria, però van prometre a la verge de Fussimanya que si es salvava portarien el retrat de la nena del terrat a la Mare de Déu. La nena es va salvar, i ara ja és gran, casada i amb fills. 08010-85 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38435 Camí ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445. No es pot precisar amb detall Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres. 08010-86 Nord del municipi Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc. 41.8070100,1.9456500 412417 4628886 08010 Artés Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38452 Fons d'Artés de l'Arxiu Comarcal del Bages https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dartes-de-larxiu-comarcal-del-bages X-XXI A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, s'hi conserven fons comarcals de diferents característiques amb un abast cronològic des del segle X fins l'actualitat, amb 2.338 metres lineals. La seva classificació correspon a la tipologia dels arxius comarcals. Pel que fa a Artés, hi destaquen els fons judicials procedents del Jutjat Comarcal d'Artés, entre els anys1946 i 1987. 08010-103 Via de Sant Ignasi, 40 (08240 Manresa) 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Fàcil Bo Física Modern|Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Horari hivern: dilluns a divendres, 9-14 h. dilluns a dijous, 15,30-18 h. Horari estiu:1 juny a 15 setembre, dilluns a divendres, 8-15 h. 94|98 56 3.2 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38456 Sardana 'L'Aplec d'Artés' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-dartes XX Vigent Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de 08010-107 Artés Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 1981 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart F. Mas Ros 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38519 Conjunt de sardanes dedicades a Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-dedicades-a-artes XX Vigent L'activitat sardanista a Artés, tot i no tenir cobla, ha estat prou important com per generar una sèrie de sardanes dedicades al municipi. La majoria són sardanes sense lletres, exceptuant 'L'Aplec d'Artés', que s'ha individualitzat en el present inventari en la fitxa 176. Trobem sardanes dedicades a llocs concrets relacionats amb algun aplec sardanista , com 'El bosquet de l'aplec' (1986) obra de Joan Lázaro i Costa. També hi ha sardanes dedicades als aplecs (Aplec i Sarau) d'Artés: 'El Sarau artesenc' (1986) de Martirià Font i Coll; 'Sarauenca' (1993) de M. S. Puigferrer o 'La màgia del sarau' (2004) de Josep Farràs i Casòliba. La resta són peces dedicades a Artés: 'Artés sardanista' (1993) d'Eduard Xandric i Crosas, 'A la vila d'Artés' (1982) de Josep Viader, 'Artesenca' de F. Mas Ros, 'Em recordo d'Artés' (1980) de Lluís Buscarons, 'Per Artés' (1984) de M. S. Puigferrer, 'Ressò d'Artés' (1989) de Sebastià Figuerola i Escusa, '25 anys a Artés' de Joan Lázaro i Costa i 'La vall d'Artés' de Ricard Viladesau. 08010-170 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38520 Repertori de cançó tradicional recollit a Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/repertori-de-canco-tradicional-recollit-a-artes VILAR i HERMS, Ramon (1991). 'Mostra d'un repertori de cançó tradicional recollit a Artés'; dins Dovella, núm. 40. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 43-50. VILAR i HERMS, Ramon (1997). 'El ball de bastons d'Artés'; dins Dovella, núm. 57. Centre d'Estudis del Bages. Manresa, pp. 21-31. XIX-XX Fons format per 115 documents sonors fruit d'un treball de recerca etnomusicològic que fan referència a: comunicació (crits de carrer); ritual de la vida de l'home (infantesa, joventut, adults); rituals del curs de l'any (cicle de Nadal, Quaresma, Setmana Santa, Pasqua); Institucions religioses (Goigs, himnes, cançons) o institucions cívico-polítiques(cançons relacionades amb fets de guerra) i Lleure (cançons llargues o balades, cançons curtes destinades al lleure, parèmies, etc. Ramon Vilar, en el seu treball (1991) analitza una mostra escollida entre les 115 melodies: una cançó de bressol, una cançó de joc infantil, una tonada vinculada al joc de cartes, un romanç conegut per 'La nit de Sant Joan', Goigs a Sant Isidre i algun altre romanç o balada. Un treball a part (1997) es mereixia el Ball de bastons (fitxa 117). 08010-171 Artés Ramon Vilar i Herms ha fet una recerca etnomusicològica que ha permès recopilar 296 melodies i informacions musicals a la població d'Artés. El treball de recerca va començar l'any 1982 i tingué continuïtat fins el 1995, amb la col·laboració de Josep Crivillé i Bargalló. La metodologia emprada es basa en dos vessants: l'enquesta de camp i el treball de laboratori. El nombre d'informants entrevistats va ser de 21, i es tracta d'informacions musicals directes. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38532 Acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-de-lesglesia-de-sant-marti-davia <p>VILLANUEVA, Jaime (1763-1824). 'Viaje literario a las iglesias de España' , Vol X, p. 85. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> XIII <p>Es tracta d'un document del que es conserven tres còpies a diferents arxius i que correspon a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Avià feta pel Bisbe Nantigís d'Urgell l'any 907. Al document consta que el comte Miró, veient que l'església que va edificar el seu pare el comte Guifré a Avià, no havia estat consagrada, demana al bisbe Nantigís d'Urgell la consagri i la constitueixi com a parròquia per tal de que els fidels puguin acomplir amb els seus deures cristians. Li dóna a l'església de Sant Martí la vil·la d' Avià i la de Clarà amb els seus corresponents vil·lars i termes. El comte, d'altres senyors i els mateixos habitants d'Avià donen un seguit de terres com a dot a l'església. A l'acta consten els límits de la parròquia: des de la parròquia de Sant Salvador als termes de Berga i als de Castellar, el terme de Corbera i el de Sant Vicenç. (BARAUT, 1978).</p> 08011-8 Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell. Pl. Deganat, s/n. 257000 LA SEU D'URGELL <p>No es conserva l'original de l'acta ja que es va perdre, però es conserven tres còpies: un còpia resumida del segle XIII que es conserva a l'Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell; dues còpies senceres del segle XVIII fetes d'una altra còpia del segle XI que s'havia conservat al Monestir de Serrateix i que també va desaparèixer. Una d'aquestes últimes còpies va ser feta pel pare Jaume Pascual i Corominas (1736-1804) que fou abat del Monestir de Bellpuig de les Avellanes i autor de la 'Sacra Cathaloniae Antiquitatis Monumenta' que es conserva a la biblioteca de Catalunya ( L'acta de St. Martí és al volum IV, pp. 55-56, manuscrit 729). La segona còpia del segle XVIII la va realitzar el pare Jaume Caresmar (1717-1791) que també va ser abat de Bellpuig de les Avellanes i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. La còpia que va fer el pare Caresmar forma part d'una carta adreçada a Francesc de Fossà (1726-1789), catedràtic de dret e historiador, que el 1759 va ser nomenat rector de la Universitat de Perpinyà i també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Fossà en féu una còpia de la carta que es conserva actualment a la Biblioteca Nacional de París (Col·lecció Moreau, 3. Folis 224-225). (BARAUT, 1978). Cal citar també el resum fet pel dominicà Jaime Villanueva i Astengo (1763-1824) a 'Viaje literario a las iglesias de España' (Vol X, p. 85.) que parla de la còpia perduda de Serrateix. Hi ha la transcripció i la traducció de l'acta al llibre de C. Baraut (BARAUT, 1978, pàgina 75) i també al volum del Berguedà de l'obra Catalunya Romànica (pàg. 100).</p> 42.0753908,1.8252155 402822 4658814 907 08011 Avià Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2025-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Signat, entre d'altres, pel Bisbe Nantigís i el comte Miró. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38543 Arxiu municipal d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-davia <p>PEDRALS, Xavier (1997). Inventari de la Documentació de l'Arxiu Municipal d'Avià. Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural.</p> XVIII-XX <p>El fons arxivístic municipal d'Avià esta repartit en dos fons documentals diferenciats: per una banda aquell que forma l'Arxiu Municipal, i per altra un fons composat per elements diversos i que es troba disseminat a l'Ajuntament nou. El conjunt documental de l'Arxiu Municipal d'Avià és format principalment per documentació generada per l'Ajuntament i està classificada en cinc seccions: fons municipal (1759-1996), entitats supramunicipals (1963-1996), Falange (1942-1976), Jutjat de Pau (1868-1996) i entitats privades (1872-1996). Es conserva documentació a partir de la segona meitat del segle XIX, així com alguns documents esparsos anteriors: 2 volums del segle XVIII molt interessants al tractar-se de cadastres i comptes municipals, i algun document solt del XVII (1683). En total la documentació ocupa un volum de 82 m lineals repartits en dos dipòsits situats a l'Ajuntament Vell. El segon fons es troba repartit en diferents dipòsits a l'edifici actual de l'Ajuntament i esta format per: un arxiu de les revistes municipals 'Butlletí Informatiu', 'Ressò' i 'Ressò de ressò' des de 1979 fins a l'actualitat, programes de les diferents festes (Major, Segar i Batre, aplecs,...), un arxiu de premsa format per articles de diferents diaris que han publicat temes sobre el municipi (principalment Regió 7), la col·lecció de llibres publicats sobre el municipi a càrrec de l'Associació Cultural El Vilatà, així com documentació de diferents activitats en les que ha col·laborat o ha organitzat l'Ajuntament. Cal assenyalar que la documentació generada per l'Ajuntament es barreja amb aquella generada per l'Ateneu d'Avià.</p> 08011-19 Ajuntament d'Avià: Plaça Ateneu. 08610-AVIÀ <p>L'actual inventari de la documentació que forma part de l'Arxiu Municipal va ser realitzat per Xavier Pedrals i Costa, arxiver de Berga, per encàrrec de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, de març de 1996 a setembre de 1997. Anteriorment la documentació es trobava repartida entre els edificis de l'actual Ajuntament a la plaça de l'Ateneu i a l'antic edifici ubicat al carrer Abat Oliba; tot i que la documentació més antiga es trobava ordenada, no existia cap inventari. En fer l'inventari l'any 1997 es va unificar la seva ubicació a l'Ajuntament Vell, tot i que la documentació més moderna generada per l'Ajuntament es troba en les actuals dependències municipals. El segon fons ha estat fruit de la recopilació de material divers generat per les activitats realitzades i es va incorporant contínuament documentació.</p> 42.0772543,1.8228292 402627 4659024 08011 Avià Restringit Bo Legal Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2025-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els documents més antics i interessants de l'Arxiu Municipal són: - Comptes municipals, de 2 maig 1759 a 27 març 1864, amb anotacions de 1683 a les dues darreres pàgines. (Lligall). - 'Catastro de casas y tierras del lugar de Abia, corregimiento de Manresa y subdelegación de Berga', año 1767. (Llibre). - 'Distrito municipal de Avià. 1862. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de los productos, gastos y utilidades de cada uno de los propietarios, colonos y ganaderos existentes en el término jurisdiccional del mismo, con expresión de la calidad y la cantidad de cada objeto de imposición'. (Llibre). La col·lecció de llibres publicada per l'Associació Cultural El Vilatà i escrits per Josep Rafart consta dels següents títols: Avià i el teatre (1993), Avià i el futbol (1994), Avià i els pessebres (1995), Avià i les Caramelles (1995), La Coral Santa Maria d'Avià (1996), Avià i les associacions de pares (1997), Avià i les sardanes (1998), L'Ateneu d'Avià (1999), Els Isards i el centre d'esplai d'Avià (2000). La revista Ressó està formada per 14 números (1983-1988); la revista Ressó de Ressó està formada per 40 números (1989-2001). El Butlletí d'Informació Municipal (1979-1983) està format per 17 números. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38544 Fons de l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-diocesa-de-solsona <p>PLANES I ALBETS, Ramon (1985) Catàleg dels Protocols Notarials dels Arxius de Solsona. Generalitat de Catalunya. Servei d'Arxius.</p> XVII-XX <p>A l'Arxiu Diocesà de Solsona es conserven tres fons en els que hi ha documentació referent a Avià: un important fons de l' Abadia de Serrateix, una carpeta amb documentació d'assumptes de la parròquia de Sant Martí d'Avià i llibres de Protocolos Notarials de diferents notaris de Berga (1631-1772) que inclouen actes referents a Avià. El fons de l'Abadia de Serrateix comprèn un important nombre de pergamins solts; un llibre amb el capbreu d'Avià de 1701 a 1704; un llibre amb dos capbreus d'Avià (1729 a 1732, i 1763 a 1772); un capbreu de la camareria de Serrateix (1741 a 1746); una còpia d'un document de 1529 d' establiment dels masos Pallarols, Sant Andreu i Oller d'Avià; i un document de confessió de caseta i vinya a Avià de 1667. La carpeta d'assumptes parroquials conté documentació vària des del 1822 al 1959 entre la que figuren inventaris dels objectes de l'església (1895 i 1947) i cartes sobre diferents temes al Bisbat de Solsona. En el fons de Protocols hi ha documentació dels notaris de Berga Pere Jausons (1631-1633), Pere Verdera (1665), Salvador Rosal (1688-1721), Pere Bonells (1697-1701), Salvador Subirats (1701-1704), Miquel Cortada (1729-1732), Francesc Claris (1741-1746), Joaquim Altarriba (1750-1759) i Joan Cortada (1763-1772), que també van redactar documents de persones d'Avià.</p> 08011-20 Arxiu Diocesà de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA <p>El Bisbat de Solsona es va crear l'any 1593, quan el Papa Climent II divideix el bisbat d'Urgell que era massa extens i crea la diòcesi de Solsona de la que passen a dependre els deganats de Berga i la Vall de Lord. A partir d'aquest moment tota la documentació generada pel Bisbat es guarda al Palau Episcopal de Solsona, entre ells els capbreus del monestir de Serrateix. Els capbreus referents a Avià són la relació dels béns que estan sota alou i domini del Monestir de Serrateix al terme de la parròquia de Sant Martí d'Avià. L'any 1003 el comte Oliba donà al monestir de Santa Maria de Serrateix la parròquia de Sant Martí d'Avià amb la seva sufragània de Sant Sadurní de Clarà (JUNYENT, 1992) i des d'aquest moment alguns masos depenen del monestir : Santandreu, Sobrestrada, Cancardona, Molinot, Gelabert, Vilamarí, Lluch, Serra, així com terres i diverses cases a la sagrera d'Avià.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Obert Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic BCIL 2025-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Varis autors 98 56 3.2 1761 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38546 Arxiu parroquial d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-davia XX <p>El fons parroquial de Sant Martí d'Avià és un fons modern, ja que es va iniciar després de la Guerra Civil. Tenim constància de l'existència d'arxiu a la parròquia de Sant Martí d'Avià al menys des del segle XIV, però tots els llibres sacramentals van ser cremats durant la Guerra Civil igual que d'altres objectes de les esglésies. Es va fer posteriorment un llibre en el que es van recollir, a partir d'informació oral, les dates de partides de naixement, matrimoni i òbits d'abans de la Guerra que la gent recordava. Actualment hi ha llibres de baptismes, matrimonis, confirmacions i defuncions des de finals de la Guerra fins a l'actualitat.</p> 08011-22 Nucli antic. Església de Sant Martí d'Avià: c/ Padró, 11. 08610 AVIÀ <p>La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Martí és curta, ja que tan sols es compta amb llibres sacramentals des de 1939 a l'actualitat degut a la desaparició de tots els documents anteriors a l'inici de la Guerra. La desaparició va motivar que es fes un llibre, l'any 1939, que recollia la informació que van donar els feligresos sobre actes realitzats a l'església com bateigs, casaments i enterraments que recordaven, per tal de facilitar les tasques eclesiàstiques. La parròquia de Sant Martí d'Avià i les seves sufragànies Santa Maria i Sant Serni de Clarà, pertanyien des dels seus orígens al Bisbat d'Urgell fins al 1593 en què, amb la creació del Bisbat de Solsona, Avià passà a dependre d'aquest. Les conseqüències de la Guerra Civil també es van patir a aquests bisbats i queda molt poca documentació d'Avià a l'Arxiu Diocesà de Solsona, i cap document a l'Arxiu Diocesà d'Urgell.</p> 42.0753700,1.8253900 402836 4658812 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Altres 2025-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Els preveres de la parròquia en cada època. Sabem per d'altres documents aïllats que es van realitzar bateigs, esposoris, òbits i testaments. Així entre els documents que es conserven a la casa Vilamarí hi ha un llibre on apuntaven els bateigs, casaments i defuncions de la família on s'especifica que es celebraven a Sant Martí d'Avià (de 1663 a 1846). 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38550 Fons fotogràfic de l'Ateneu d'Avià https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-lateneu-davia <p>RAFART, J. (1999). L'Ateneu d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 21. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> XX <p>El fons està format per les fotografies resultants del concurs de fotografia que s'organitza per la festa major amb un total de XII concursos amb periodicitat anual que es porta a terme la darrera setmana d'agost i de les que es conserven un total de 180 fotografies premiades. Tal i com es demana a les bases del concurs, les fotografies han de ser en blanc i negre o color, segons la temàtica. Els temes son: Lliure, Avià, i especial Segar i Batre. Els premis atorgats oscil·len entre les 6.000 i les 20.000 ptes al darrer concurs de l'any 2001. Es presenten fotògrafs de tota la comarca i també de fóra.</p> 08011-26 Nucli. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 4. 08610 AVIÀ <p>La necessitat de disposar d'un local social al poble va portar a la construcció entre 1982 i 1983 de l'edifici que alberga l'Ateneu d'Avià, l'Ajuntament, locals per les entitats, una sala d'actes i un bar. El dia 13 de juny de 1985 l'Ajuntament d'Avià va aprovar els estatuts de l'entitat, essent el primer president Vicenç Casafont. És aquesta una entitat d'entitats, ja que engloba totes les que han anat sorgint a Avià, tot i que cadascuna conserva la seva autonomia: la coral Santa Maria d'Avià, societat de caçadors, la unió esportiva Avià, l'associació de pares i mares de l'Escola Santa Maria d'Avià i de la Llar d'Infants, el grup d'esplai, el grup de joves, el casal de la gent gran, l'agrupació teatral, el club de botxes, la parròquia, la penya Blau-Grana, el centre d'estudis i els amics del motor. A més organitza la caminada popular, la festa del Segar i el Batre, els Pastorets, el concurs de fotografia de la festa major, el concurs de pintura ràpida, l'aplec de Sant Serni de Clarà, el grup de geganters i grallers, les caramelles, el concurs de pessebres miniatura, a més d'altres activitats puntuals. El concurs de fotografia es va iniciar l'any 1990 per iniciativa del grup de fotografia de l'Ateneu, i cada any s'organitza una exposició amb totes les fotografies participants durant la setmana de la festa major.</p> 42.0772300,1.8227700 402622 4659021 08011 Avià Restringit Bo Inexistent Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2025-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía Diversos 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
38553 Jaciment polígon industrial de la Valldan https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-poligon-industrial-de-la-valldan <p>OLIVARES, D. (2000). L'arqueologia a la Catalunya central els darrers anys. Dovella nº 67, pàg. 12.</p> <p>Carta Arqueològica del Berguedà, Avià nº 7, fitxat per Goretti Vila el XII de 2000 a partir de l'informe de l'excavació d'urgència.</p> <p>MARTÍN, Albert i MARTÍN, Antoni (2001) Jaciment arqueològic Polígon Industrial de la Valldan (Avià, Berguedà). Jornades d'Arqueologia 2001. La Garriga. P. 192-193.</p> I aC II dC Actualment hi passa per sobre la variant de La Valldàn en el PK 0'850. <p>Amb motiu de la construcció de la variant de La Valldàn (C-149) entre Berga i la carretera de Solsona, es realitzà una prospecció que donà com a resultat la localització de dos punts d'interès arqueològic d'època romana situats al sud-oest de l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn: una vil·la i un assentament de producció metal·lúrgica. El jaciment anomenat Polígon Industrial de La Valldàn es trobava al mateix nivell per on ara passa la variant, entre el túnel i la rotonda del polígon. Únicament es van excavar les zones afectades que s'estenien per tota l'amplada del traçat de la carretera, quedant actualment la part excavada totalment oculta. L'excavació va permetre documentar el pas d'un camí empedrat acompanyat d'estructures de transformació metal·lúrgiques que tindrien relació directa amb la vil·la romana de Sant Bartomeu de La Valldàn (fitxa nº 147). El camí travessa el jaciment perpendicularment en sentit nord-est i sud-oest, es prolonga per un costat en direcció a l'església de Sant Bartomeu de La Valldàn enfilant-se vers el Camí Ral i per l'altre en direcció al Molí del Castell. El camí està format per un anivellament del terreny amb pavimentació de graves i forta presència de material arqueològic. El conjunt de transformació metal·lúrgica es situa majoritàriament al costat est del camí i presentava un lloc on es realitzaven les activitats de farga i forja de metalls en època ibero-romana i en el que s'han comptabilitzat 12 estructures, destacant una d'elles per les seves grans dimensions. Es tracta d'una fossa de combustió; mentre que la resta del conjunt ho formen tres forns de forja de metall que van estar en funcionament entre la segona meitat del segle I aC i finals del segle II dC. Els materials recuperats consisteixen en grans quantitats d'escòries de producció de ferro i bronze, a més de rebutjos de material constructiu romà. També és abundant la presència de ceràmica comuna oxidada, terra sigil·lata hispànica i africana de cuina.</p> 08011-29 Variant de Berga al Polígon Industrial. Sant Bartomeu de La Valldàn. 08610 AVIÀ <p>Durant la intervenció arqueològica en el jaciment de Sant Bartomeu de La Valldàn es va procedir paral·lelament al seguiment de les màquines, apareixent en els rebaixos realitzats davant del polígon unes restes que van provocar la intervenció arqueològica d'urgència ja que era afectat plenament pel traçat de la variant. Actualment la variant de La Valldan passa per sobre, havent-se perdut les estructures que estaven afectades pel traçat, tot i que el jaciment es prolonga a cada costat de la carretera, avui encara camps de conreu. Aquest jaciment està vinculat a la Vil·la romana de Sant Bartomeu. La excavació va ser practicada d'urgència i dirigida pels arqueòlegs: Antonio Martín Oliveras (5 al 20 octubre de 1999), Albert Martín Menéndez (3 al 30 novembre de 1999) i Antonio Martín Oliveras (24 al 31 desembre de 1999). Aquest jaciment i el proper de Sant Bartomeu són els dos primers d'època romana excavats al Berguedà i suposen un punt de partida per entendre el procés i desenvolupament de la romanització a la Bergistània.</p> 42.0894092,1.8310905 403329 4660364 08011 Avià Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Estructural 2025-04-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía El jaciment ha estat catalogat pel Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat amb la denominació: Variant de Valldàn, sector Polígon Industrial de La Valldàn, i s'han catalogat els dos jaciments (la vila i l'assentament metal·lúrgic) en una única fitxa. El sector que ha quedat afectat pel pas de la carretera va ser expropiat. 1754 1.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
Estadístiques 2025
patrimonicultural

Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5