Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38561 | Dietari de guerra de Mn. Rodergas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dietari-de-guerra-de-mn-rodergas | <p>RODERGAS, Mn. Francesc (1936). Dietari de Guerra. Berga1936-1939. Transcripció i notes a cura de Joan Tuneu i Benigne Rafart. Edició de l'Ateneu d'Avià, 1990.</p> | <p>Es tracta de unes notes manuscrites en català escrites en els marges de pàgines i en fulls afegits a l'edició de 1919 del llibre 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga. En elles explica entre d'altres fets, la crema d'esglésies a Berga i d'altres ocorreguts durant l'inici de la Guerra Civil Espanyola.</p> | 08011-37 | Rectoria de l'església de Sant Martí d'Avià. 08610 AVIÀ | <p>A la rectoria d'Avià es conserven tres armaris de llibres que quedaren dels dos rectors morts de la guerra ençà: Mn. Ramon Canal i Mn. Ramon Soler. També hi havia els llibres del beneficiat de Berga, Mn. Francesc Rodergas i Plans què, tot i no haver estat a la parròquia d'Avià, els llibres es trobaven en ella. L'any 1990 el llavors rector d'Avià Mn. Ramon Alsina i Santandreu, furgant entre aquests llibres va trobar un exemplar de les 'Efemérides Bergadanas' de D. Jacinto Vilardaga editat al 1919, dintre del qual als marges de moltes planes i en fulls enganxats hi havia escrites a mà unes notes en forma de dietari des del 18 de juliol de 1936 al gener de 1939. Les notes expliquen els fets ocorreguts a Berga durant aquest període de la Guerra Civil i constitueix un llegat històric de gran importància. L'any 1990 l'Ateneu d'Avià va fer una publicació amb les notes manuscrites (RODERGAS, 1936).</p> | 42.0753700,1.8253900 | 402836 | 4658812 | 1936 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mn. Francesc Rodergas i Plans | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38572 | Ca la Verònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-veronica | XX | <p>Ca la Verònica és una casa construïda d'un sol cop, formada per planta baixa i tres pisos, teulada a dues vessants, façana principal orientada a migdia. La simetria de la façana només es trenca pel desplaçament de la porta d'entrada a un costat; es caracteritza per la galeria amb dos arcs carpanels oberts que es repeteix als tres pisos. A les altres façanes té finestres més petites o rectangulars amb llindes de maó. Una porta pel costat nord dóna accés al primer pis, aprofitant el desnivell. Els murs eren fets de pedra barrejada i després arrebossats.</p> | 08011-48 | Ca la Verònica 08610 AVIÀ. Zona sud del municipi | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1910 amb una distribució de façana que recorda altres cases de la mateixa època, com la Roureda. La casa resta abandonada des de fa uns deu anys, quan van marxar els masovers i darrerament, per perill de que la teulada caigués degut al mal estat, s'ha fet nova i s'han reforçat els interiors.</p> | 42.0709000,1.8243900 | 402746 | 4658317 | 1910 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38576 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles | <p>Amillarament de 1862. Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p>CAPBREU DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL 1758-1759, ACA (Arxiu Corona d'Aragó),notarials, Berga/vària, vol.19.</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Masia que segueix l'estructura de les masoveries construïdes a la zona durant el segle XVIII, de planta rectangular, amb la façana orientada a migdia, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i tres pisos: planta baixa, pis i golfes. Segueix l'estructura de tres crugies perpendiculars a la façana i és construïda sobre roca que s'aprofita a l'interior com a paviment de la planta baixa on es trobaven les corts dels animals i encara resten les menjadores. La porta principal és allindada amb bigues de roure, a l'exterior la llinda tenia una data (17--) que es va tapar en construir un balcó en una de les darreres reformes. S'accedeix al pis a través d'una escala de pedra situada a la crugia central. Al pis únicament es conserva la campana del foc a terra de forma semi-circular seguint la tradició de la zona. Les golfes es caracteritzen per mantenir la crugia central oberta com una petita eixida amb un balcó amb barana de fusta característica del Berguedà. Les parets són de pedra amb les cantoneres ben escairades, amb finestres amb llindes de pedra i petits ampitadors que sobresurten de la façana, i amb les façanes de nord i ponent arrebossades amb ciment. Les finestres obertes en època més moderna tenen els muntants de maó. Al costat de la casa hi ha una bassa i a prop una tina excavada a la roca.</p> | 08011-52 | Casa Terradelles. Obiols. 08610 AVIÀ. | <p>La casa Terradelles es va construir a inicis del segle XVIII, en un moment en que l'agricultura inicià una època d'esplendor a la comarca i es van construir nombroses masoveries. La primera documentació la trobem al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), en que el mas Terradelles era de Joan Ballús i Salvans pagès de Sant Vicenç d'Obiols, que pagava delmes al monestir per la casa Terradelles. Al 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. S'han mantingut aquestes propietats quasi invariables i depenen de la casa Ballús fins a l'actualitat, després de que el pare de l'actual propietari (Canudas) comprés la finca l'any 1922 amb les cases Ballús, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús.</p> | 42.0443800,1.8541300 | 405167 | 4655339 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Abans d'arribar a la casa des del Collet, hi ha una tina circular excavada a la roca. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38587 | Carrer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-vell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XIX | <p>Edifici de pisos de planta rectangular i cobert amb teulada a dues vessants. És un edifici construït de pedra i maó barrejat que després anava arrebossat, encara que s'ha anat perdent. Els pisos estan compartimentats en blocs verticals. La planta baixa actua com a entrada als pisos a través d'escales independents per a cada bloc. Al primer i al segon pis hi havia les vivendes i a les golfes, que comptaven amb un assecador obert amb doble teulada, es guardaria el gra i la collita. Actualment els pisos els han comprat particulars i es comencen a rehabilitar, ja que fins ara els seu aspecte exterior era molt lamentable ja que no es ciudaven. A la façana de l'est hi ha adossada una estructura de pedra amb tres arcs que eren els femers on es guardaven per indicació del fundador de la colònia.</p> | 08011-63 | C/ Vell, Graugés 08610 AVIÀ | <p>Bloc de cases dels treballadors de la colònia Agrícola de Graugés, de dos pisos i per 10 famílies. Cada una d'aquestes famílies tenien una vivenda gratuïta i disposava d'una horta d'un octau d'hectàrea i de la collita; cada família contava també amb una extensió de 2'5 a 3 hectàrees que havia de conrear obligatòriament, partint-se a mitges la collita amb l'amo. El parcer tenia l'obligació d'engreixar un porc per cada hectàrea de terreny que conreava, apilar i recollir els fems produïts que es concentraven en el femer de tres compartiments, de 7.000 metres cúbics de capacitat. Tots els edificis es comunicaven amb una via fèrria i els treballadors disposaven de diferents serveis a la colònia que podien utilitzar. Es va iniciar la construcció l'any 1887, i al 1893 ja estaven construïts els tres blocs anomenats 'Cases noves de Graugés' i ara conegudes com: Carrer Vell, Carrer del Mig i Carrer Nou de Graugés.</p> | 42.0692900,1.8497400 | 404841 | 4658110 | 1887 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aguatín Rosal i Sala | Es van construir tres edificis de pisos, el Carrer Vell (per 10 famílies), el Carrer de Mig (per 12 famílies) i el Carrer Nou (per 12 famílies). Tots tres segueixen la mateixa estructura constructiva. No es fa fitxa dels altres dos ja que són de característiques molt similars i no hi ha elements remarcables. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 38588 | Carbonells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carbonells | <p>Amillarament d'Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Masia que segueix l'estructura clàssica de tres crugies, amb tres pisos que donen sensació d'alçada i solidesa. La simetria és total, tant en la façana com en la paret del darrera, amb dues finestres remarcant els tres cossos de la casa. El carener és perpendicular a la façana que s'obre a ponent. Els murs són fets de pedra i reble amb cantoneres de pedra escairada; finestres i porta envoltades de maons. Al costat de la casa hi ha dos coberts: un enganxat al costat esquerre i l'altre independent. El conjunt s'alça en un pla elevat amb molt bona vista i una era al davant que aprofita el sòl de pedra.</p> | 08011-64 | Carbonells, Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa constitueix un altre exemple de les noves masies i masoveries que es van construir a la zona durant el segle XIX. Desconeixem qui la va construir, però sabem que l'any 1862 era propietat de Ramon Planas de Sagàs, i al 1879 pertanyia al propietari del Lladó, Juan Montorsí. Va canviar la propietat a mitjans del segle XX i posteriorment a finals dels anys 90, mantenint-se en l'actualitat amb usos agrícoles.</p> | 42.0717000,1.8563000 | 405387 | 4658370 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38589 | Cal Ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ceba | <p>'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' , 1856, Arxiu Comarcal de Berga.</p> | XVIII | <p>Masia que ha sofert diferents transformacions al llarg del temps i en la que encara es veuen parts de la primera construcció feta amb tàpia. La façana és orientada a ponent, coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana. En els murs es barregen zones de pedra amb maó i tàpia, deixant veure clarament les etapes cronològiques de l'obra, amb cantoneres de maó, igual que les finestres i galeries més noves orientades al sud. Una sèrie de coberts envolten la casa que es dedica a l'agricultura.</p> | 08011-65 | Cal Ceba, Graugés, 08610 AVIÀ | <p>Els actuals propietaris de la casa fa cinc generacions que hi viuen i conserven documentació en paper privada des de mitjans del segle XIX, entre els que destaquen capítols matrimonials (1871, 1876, 1904, 1934, 1952) i cartes de pagaments a l'Ajuntament d'Avià. Aquesta casa coincideix temporalment amb la construcció d'altres dels entorns, com Carbonells, dedicades a l'explotació agrícola. La primera documentació que trobem és de l'any 1856, al 'Registro de las casas de campo y aforados de guerra' (Arxiu de Berga), on consta Ramon Rafart.</p> | 42.0725600,1.8534200 | 405150 | 4658469 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-05 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La família conserva poca documentació privada des de mitjans del segle XIX. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38601 | Rectoria de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-dobiols | <p>Amillarament d'Avià de 1862. (AMA). Llibre de baptismes de la parròquia d'Obiols (1852 a 1906) (APG).</p> | XIX | <p>La Rectoria d'Obiols respon a una estructura clàssica de tres crugies, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta oberta a llevant, a la plaça de l'església. Està adossada per darrera al mas Obiols ocupant una tercera part de l'amplada del mur d'aquest, i de forma esglaonada. La porta central amb un balcó al centre del pis i una finestra a cada costat accentuen la simetria de la façana. Totes les finestres tenen els muntants, llindes i ampitadors de pedra. Al costat de la porta d'entrada hi ha dos pedrissos. A la llinda de la porta hi ha la data 1843.</p> | 08011-77 | Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La única referència escrita que tenim de la rectoria és la nota que surt a l'Amillarament de 1862 indicant que la casa rectoral d'Obiols no pagava contribució, igual que la resta d'esglésies, rectories i capelles del terme. Al llibre de baptismes de la Parròquia (APG) hi ha una nota que explica que del 3 de maig de 1873 al 4 de juny de 1874 l'església es va quedar sense capellà ja que aquest va fugir perquè temia per la seva vida degut als aconteixements que passaven (tercera guerra carlina). La parròquia va estar sota jurisdicció del Bisbat de Ripoll fins al 1874 en que passa a ser del bisbat de Solsona.</p> | 42.0610885,1.8663843 | 406205 | 4657181 | 1843 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38603 | Creu de pedró d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-dobiols | <p>CASELLAS, I.., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | <p>Creu situada sobre una base de pedra formada per dos cubs superposats, el superior més petit de tamany que l'inferior, i amb els cantos bisellats. A sobre hi ha encastada una creu de ferro amb el braç inferior més llarg i amb els extrems apuntats i decoracions ondulades entre ells.</p> | 08011-79 | Església de Sant Vicenç d'Obiols 08610 AVIÀ | <p>Les creus de pedró es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. Aquesta creu d'Obiols es troba entre l'església i el cementiri, indicant un lloc religiós.</p> | 42.0614900,1.8666800 | 406231 | 4657225 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38615 | La Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-colonia-rosal | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> <p>NOGUERA I CANAL, Josep (1989). Berga en el temps del Canal Industrial (1885-1900). Llibres de l'Àmbit nº 3.</p> <p>VALL I CASAS, Pere (1999). De colònies tèxtils a Parc Fluvial. Boixareu ed.</p> | XIX | <p>La Colònia Rosal respon al tipus de colònies que es van formar al costat de les fàbriques de riu al llarg del Llobregat. Aquesta és la primera que trobem baixant el Llobregat, en el moment en que el riu deixa la zona muntanyosa i s'endinsa en el pla. Segueix el mòdul estructural utilitzat en altres colònies del Llobregat: fàbrica, blocs d'habitatges, església, escola, fonda amb cafè i teatre. Els edificis fabrils i els habitatges son estructures lineals modulars realitzats amb maó i ferro principalment. Quasi tots aquests edificis es van construir a la vessant est del riu, mentre que a l'altre costat ja existien algunes cases, així com el molí de Minoves i la fàbrica de cal Seguí. Aquestes cases van augmentar en construir-se la fàbrica i s'han anat refent al llarg dels anys, i són les que formen part del terme d'Avià. No presenten una estructura arquitectònica característica ni remarcable.</p> | 08011-91 | Colònia Rosal, C-1411, 08610 AVIÀ | <p>La fàbrica del Riu va ser fundada l'any 1858 pels tres germans Rosal i Cortina, procedents de Mataró, i oncles i pare d'Antoni i Agustí Rosal i Sala (aquest darrer fundador de la colònia agrícola de Graugés). Tenia secció de filatura, teixits i tint, i arribà a tenir prop de dos mil treballadors. La fàbrica i la desapareguda estació de tren d'Olvan van ser l'origen d'aquest nucli urbà que es troba repartit entre tres municipis: Avià, Berga i Olvan. Fou durant molts anys una de les colònies més grans i emblemàtiques de Catalunya què no parà de créixer fins els anys seixanta del segle XX,</p> | 42.0734100,1.8671500 | 406287 | 4658548 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Agustí Rosal i Sala | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38617 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera | <p>'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga). Amillaraments de 1879, 1886, 1896 i 1930. (Arxiu Municipal d'Avià)</p> | XIX | <p>La Noguera està formada per dues cases juntes que van ser construïdes per a masovers. És d'obra molt senzilla, sense finestres laterals i amb les llindes de les finestres de fusta. Els murs són fets amb barreja de diferents materials, principalment tàpia i maó. El carener de la teulada és perpendicular a la façana de les cases que és orientada a migdia. Fa pocs anys es van afegir alguns coberts als costats de les cases i que li donen un aire heterodox. Les cases son habitades per dues famílies.</p> | 08011-93 | La Noguera 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | <p>La Noguera era una de les masoveries de Cal Castanyer. Va ser construïda a mitjans del segle XIX. La primera vegada que surt documentada és al 'Registro de las Casas de Campo' de 1856 com a propietat de José Canal i Gamisans de Berga, que també era propietari de cal Castanyer, l'Horta i el Pou. Al 1879 la propietat era de Ramona Canal i Grau. Al 1886 es ven la propietat a Josep Puiggros amb quatre colons, i al 1896 de Cristina Florejachs i Roca junt amb 10 cases més entre les que hi ha la 'casa del colono', l'Horta, la Noguera, les granges, la fusteria. Al 1930 cal Castanyer junt amb la Noguera, l'Horta, la Serra, la granja i un molí vell derruït (que podria ser una estructura que trobem a sota del Molí del Castell) eren propietat de Josep Barniol Molas.</p> | 42.0818400,1.8338700 | 403547 | 4659521 | 1850 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38619 | Cal Ovelleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ovelleta | <p>'Registro de casas de campo' de 1856 (Arxiu Comarcal de Berga).</p> | XIX | <p>Cal Ovelleta s'aixeca al peu de l'antic camí Ral de Berga a Cardona i envoltada de camps de conreu. És una petita masia d'aire molt modest, de tres pisos amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. L'estructura forma dues crugies marcades per dos murs a l'interior i que desplacen la porta principal al costat dret. Això també ha marcat una simetria a la façana, trencada al engrandir una finestra a cada pis. Els murs són de pedra i les cantoneres i finestres de maó. Fa pocs anys s'afegí un cos al costat est fet de maó.</p> | 08011-95 | Cal Ovelleta 08610 AVIÀ. Zona Molí del Castell. | <p>La documentació més antiga és la que proporciona el 'Registro de casas de campo' de 1856, en que la casa era propietat de Domingo Torrabadella de Casserres.</p> | 42.0882200,1.8301300 | 403247 | 4660233 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa ha estat rehabilitada i resta poc de l'antiga casa ja que s'ha modificat considerablement l'aspecte exterior. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38630 | Can Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cardona | <p>Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona). Cadastre d'Avia de 1767. Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVII | <p>Casa que ha sofert moltes modificacions, principalment durant el segle XIX i principis del XX. Presenta l'estructura clàssica de tres crugies, coberta amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Es manté una distribució simètrica remarcada per les eixides davanteres que es repeteixen a la planta i als dos pisos, realitzades amb quatre pilars de maons més gruixuts als pisos baixos. Aquesta ampliació i una altra feta a la façana posterior van ser realitzades a inicis del segle XX. Els elements fruit d'aquestes ampliacions utilitzaven més el reble i el maó.</p> | 08011-106 | Can Cardona. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>El 10 de març de 1650 es fa l'acta d'establiment i carta precària del mas Cardona atorgada per l'Abat del Monestir de Santa Maria de Serrateix a Francesc Altarriba de Berga. Es manté com a propietat dels Altarriba, entre els quals hi va haver un notari de Berga al 1767, fins al 1856 en que ja és propietat de Juan M. Vilardaga de Berga, mantenint-se la propietat actual en mans de la mateixa família. La casa té dues masoveries: cal Tabella i Regatell de Baix, totes dues construïdes a meitat del segle XIX pels Vilardaga.</p> | 42.0839551,1.8170571 | 402160 | 4659775 | 1650 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El propietari de la casa conserva contractes d'arrendament de la casa des de 1680. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38632 | Lluert de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lluert-de-clara | <p>Amillarament d'Avià de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Masia de planta rectangular, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. La casa ha sofert diferents ampliacions, amb afegits a la part posterior i amb coberts al voltant. Els murs son de pedra barrejada amb les cantoneres de pedra ben escairades i amb les finestres envoltades de maó. A la façana principal s'observa l'estructura en tres crugies i tres pisos, en què la porta principal es troba al lateral esquerre i és coberta amb un arc escarser adovellat sobre muntants de carreus. Les finestres també tenen la llinda en forma d'arc rebaixat de maó. Destaca l'assecador a les golfes amb una porta d'arc de mig punt de maó per permetre l'entrada de la palla, i que deixa veure l'enllatat de fusta de la teulada. L'interior de la casa ha estat totalment reformat.</p> | 08011-108 | Lluert de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>A un document de la casa Vilamarí que recull els censals que pagaven les cases i a qui, s'especifica que Lluert era Hostal (mitjans segle XVIII) i que pagava censals als preveres de la comunitat de Berga. Per tant aquest seria un hostal que es trobava al pas del camí Ral de Cardona i abans d'arribar a Avià, venint de Cardona. Al Cadastre de 1767 era de Francisco Camp de Berga que tenia un masover a la casa. El 1856 era de Luis Blanxart de Berga que també era propietari de la Riereta i del Molí. Actualment la casa es dedica a agroturisme.</p> | 42.0672700,1.8043300 | 401081 | 4657937 | 1750 ? | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment la casa es dedicada a allotjament de turisme rural. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38636 | Casanova de Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-serrapinyana | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XVIII | <p>Masia construïda seguint l'estructura de tres cossos i ampliada amb un seguit d'afegits. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia amb una era al davant. Davant hi ha un porxo suportat amb un pilar de pedra i tres de maó. A un dels pilars del porxo hi ha la data 1767 gravada a la pedra. Les parets són de pedra barrejada les finestres amb llindes i muntants de pedra. La porta principal és allindada, amb llinda de fusta que té la data 1729 quasi esborrada. El terra del primer pis és de lloses de pedra suportades per un embigat de roure i llates. A la cuina hi ha una porta que té gravada al muntant la data 1789. A la cuina es conserva la campana del foc a terra característica de la zona, així com un forn de pa. Al costat de la casa i també obert a l'era hi ha un cobert amb pilars de pedra que subjecten un tancament de fusta i que és de la mateixa època que la casa.</p> | 08011-112 | Clarà. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa seria construïda com masoveria de Serrapinyana, per això porta el sobrenom de Nova, a inicis del segle XVIII. Al Cadastre de 1767 Josep Serrapiñana consta com a propietari del manso Santana (Casanova de Serrapinyana), que també tenia Serrapinyana. Al 1879 els dos masos eren de Josefa Vila. El fet de trobar bases de premses de biga a la zona confirma l'antiga utilització del lloc per al cultiu de la vinya a l'edat mitjana.</p> | 42.0731849,1.8052393 | 401166 | 4658592 | 1729 | 08011 | Avià | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Als entorns hi ha tres contrapesos de premsa de biga de pedra dels que s'ha fet fitxa. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38637 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou | <p>Cadastre d'Avià de 1767. Amillarament de 1862 i de 1879. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2019). De bona casa, bona brasa. La casa i l'espai domèstic rural al Berguedà. Temes d'Etnologia de Catalunya, 30. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p>Masia de tipologia clàssica estructurada en tres cossos i que ha sofert ampliacions evidents. L'interior conserva la que seria l'estructura inicial de la casa, més petita, i que presenta els murs de carreus de pedra gruixuts i amples, així com finestres espitllerades que ara queden amagades, i la primera porta amb llinda de fusta. La construcció que veiem actualment és de 1879, data que es troba a la llinda de la porta principal i fruit de les ampliacions que es van fer a la façana i que van augmentar l'alçada total. Aquestes va donar com a resultat una casa de grans dimensions, de planta baixa i tres pisos, coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana s'obre a migdia a una era en la que hi ha altres coberts que segueixen l'estructura constructiva d'aquesta darrera ampliació. La característica més remarcable de la casa és el doble cos de galeries formades per grups de cinc arcs de mig punt a cada un dels dos pisos, i un arc central a les golfes flanquejat per dos ulls de bou ovalats que accentuen la simetria de la façana. A l'interior, la planta baixa s'utilitza com a corts pel bestiar, i els dos pisos son habilitats com a dues vivendes estructurades al voltant de la sala central presidida per la eixida d'arcs.</p> | 08011-113 | El Pou. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>La primera notícia històrica de la casa la trobem l'any 1537 (AM) com a terme, tot i que desconeixem el nom dels propietaris. L'any 1767 és de Cristobal Sastre de Berga i el 1856 de José Canal i Gamisans, propietat que es manté fins al 1876 en que la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que va ser alcalde de Berga Ramon Pujol i Thomàs. Per la data que trobem a la porta d'entrada esbrinem que l'ampliació dels cossos de galeries van ser obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs es va casar tres vegades: primer amb Mª Queralt Blanxart i Grau que va morir de part i sense fills; en segones núpcies amb Mª Isabel Sarraís i Serra (el seu fill Ramon Pujol i Sarraís era l'hereu), i finalment amb Juana Pons i Pau a la que va regalar la casa El Pou com a dot en casar-se amb ell. Ramon Pujol i Thomàs va morir el 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats. Actualment la casa és propietat d'una neboda de l'hereu.</p> | 42.0735671,1.8091715 | 401491 | 4658631 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38643 | Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coloma | <p>CAPSADA, J. I VALL-LAMORA, R. (1990). Masies d'Avià. L'Erol, núm. 31, pàgs. 14-16. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>Ressò nº 5, juny 1984. 'Els nous veïns'. Pàg. 9. Ressò nº 12, febrer 1987. 'Coloma: un taller especial al servei dels disminuïts psíquics de la comarca'. Pàg 5.</p> <p>A.C.A. Batllia General, classe AB, vol. 2, Feudorum Bergae.</p> | XX | <p>La actual construcció de Coloma és una casa nova que es va construir l'any 1984 i que va substituir l'antiga construcció de la que tan sols queden restes d'alguns murs de 40 cm d'alçada i que serveixen com a marges dels camps de conreu dels entorns. L'antiga construcció va ser producte de diferents etapes constructives, era de pedra i tenia un assecador obert a les golfes. La casa actual no té cap element remarcable ja que no es conserva res de l'antiga construcció.</p> | 08011-119 | Cal Coloma, Veral de Cal Guixé, La Rovira. 08610 AVIÀ | <p>L'antiga casa de Coloma era un edifici que ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que amb moltes reformes posteriors. L'any 1984 degut al mal estat en que es trobava la casa per abandonament, es va enderrocar i es va construir l'edificació nova per albergar una granja i un centre de rentat de roba per donar feina a disminuïts psíquics de la comarca. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1983 s'indica que es documenta la casa perquè estava previst enderrocar-la en breu. Trobem documentat l'any 1338 a Guillem de Coloma d'Avià en una compra que va fer de terra del mas Grau de Coforb (Arxiu Cal Mas). Posteriorment, al 1353, trobem un document d'establiment enfitèutic d'una casa al lloc de Sallagossa a Berga, fet per Elicsena muller de Ramon de Coloma d'Avià (ACA). Al 1406 es fa referència a una vinya i una terra de Pere de Coloma alias Julio (APM). L'any 1447 es fa referència de Joan de Coloma d'Avià que va morir intestat, motiu pel qual els seus fills venen l'any 1496 el mas de Coloma, en alou del monestir de Ripoll, a Joan Mas en carta de gràcia per redimir en 20 anys (AM); essent aquesta la referència directa del mas que trobem més antiga. Al fogatge de 1553 Pere Campelans és al mas Coloma (IGLÉSIES, 1979). Durant el segle XVI a diferents fonts es fa referència del mas com a terme. Al cadastre de 1767 surt el mas Julió de Ramon Bertràn i Julió, la situació d'aquest mas correspon a Coloma. Posteriorment, a l'Amillarament de 1856 el mas era propietat de José Casals de Casserres.</p> | 42.0710400,1.8164800 | 402092 | 4658341 | 1984 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'Associació de Pares de la Llar Sta. Maria de Queralt va portar a terme el projecte de Coloma per tal de proporcionar feina als nens disminuïts psíquics de la comarca un cop acabada l'etapa d'instrucció a Berga. Hi ha instal·lada una bugaderia que realitza tot el procés de rentat de roba, així com una nau per cria i engreix de conills i gallines. La protecció és per l'entorn de la zona. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38645 | Molí de Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-salvans | <p>Arbitri sobre aprofitaments hidràulics (1933-1953). (Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Registre de Matrícula Industrial 1899-1917. (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>L'edifici de l'antiga farinera va ser reconstruït durant la dècada dels anys cinquanta. Es tracta d'una nau industrial de planta rectangular situada a la riba esquerra de la riera d'Avià, davant de la casa de les Boixes. No queda cap vestigi de l'antic molí excepte alguns blocs de pedra escairats que es troben al costat de la riera i la base de la casa de les Boixes que es va fer a sobre de les restes del molí. En fer-se el dipòsit d'agua, van sortir algunes moles i canalitzacions de ferro.</p> | 08011-121 | Molí del Salvans, Carretera de Berga a Solsona C- 149. Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Segons consta al registre de Matrícula Industrial de l'Arxiu Municipal d'Avià, el molí de Salvans va estar en funcionament de l'any 1903 al 1926. Era un molí de dues moles per civada, ordi i blat de moro; que utilitzava un salt de la riera de les Boixes i Regatell amb una alçada de 30 m, 0,040 m3 de cabal i una producció mitjana anual de 15.888 quilovats. De l'any 1933 al 1953, al registre d'arbitris sobre salts d'aigua de la Diputació de Barcelona, consta que el salt d'aigua era propietat de Angel Salvans Serra i Carmen Serra Llucià (c/ Padró, 6 d'Avià) i que utilitzava el molí Manuel Comellas Pallarés. S'especifica que l'aprofitament era irregular i que en temps de secada no baixava aigua, utilitzant-se menys de tres mesos l'any. L'any 1940 el molí estava destruït, però es va continuar cotitzant pel salt d'aigua fins el 1952. A partir del 1924 també hi havia una dinamo que feia 69,44 Kv/h que s'utilitzava per moure 4 cilindres d'una nova farinera que va instal·lar Manuel Comellas i Pallarés i que es va utilitzar fins ben entrats els anys 60.</p> | 42.0816061,1.8132913 | 401844 | 4659519 | 1903 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment el lloc que ocupava el molí és ocupat per la casa de Cal Grané. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38646 | Roca de la guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-de-la-guineu | <p>Informació oral del Sr. Martí Vilarrasa. Fitxa nº 2 de la Carta Arqueològica del Berguedà-Avià (1991).</p> | <p>Es tracta d'un jaciment arqueològic que es troba a peu del camí que porta a l'església de Sant Vicenç d'Obiols des de La Plana. Una gran roca de pedra sorrenca que forma cap al costat sud una balma o cornisa allargassada i de dimensions considerables que es troba mig tapada per verdissa i que va proporcionar diferents materials en troballes en superfície.</p> | 08011-122 | Camí de La Plana a Obiols. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>El jaciment va ser identificat pel Sr. Martí Vilarrasa de Puig Reig pels volts de l'any 1985 a partir de diferents troballes en superfície formades per fragments de sílex i ceràmica, entre els que destaca un fragment de ceràmica cardial. Els materials trobats per Martí Vilarrasa es troben dipositats al seu domicili: c/ Pau Casals, 25 Puig Reig. Aquest jaciment es troba al costat d'un altre jaciment que s'ha inventariat a la Carta Arqueològica amb el nº 11740, nº 6 d'Avià i anomenat Jaciment Epipalelític d'Obiols.</p> | 42.0572600,1.8693800 | 406448 | 4656752 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Referència topogràfica de la Carta Arqueològica: 31TDG065574. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38651 | Antiga estructura a Graugès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-estructura-a-grauges | <p>Fitxa de la Carta Arqueològica del Berguedà nº 5 d'Avià. 1998.</p> | Desaparegut | <p>Restes d'una estructura que en un principi es pensava que podria correspondre a un antic forn ceràmic de probable època romana, que es troben soterrades en el terreny i cobertes de vegetació, de les quals és visible la part superior.</p> | 08011-127 | A prop del Carrer Vell. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquest element va ser identificat per Jaume Bernades, director del Museu Diocesà de Solsona, i inventariat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia de la Generalitat l'any 1998 amb el nº 11739 general i el nº 5 d'Avià. Després de la intervenció d'urgència realitzada l'ant 2010 com a conseqüència de la construcció de la depuradora, els resultats van ser negatius, és a dir, que no es tracta de cap forn d'època romana. </p> | 42.0599700,1.8436800 | 404326 | 4657081 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | A la carta Arqueològica de la Generalitat s'havia documentat com un forn, però les prospeccions realitzades l'any 2010 per la Generalitat degut a la construcció de la depuradora, van donar resultat negatiu. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38657 | Aplec de Sant Serni de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-serni-de-clara | <p>ROSSINYOL, J.M. (1990). Sant Serni de Clarà. Una història a mig escriure. Ateneu d'Avià. 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 (Arxiu Municipal d'Avià).</p> | XX | <p>Cada any es celebra l'aplec el diumenge després del 18 d'octubre, que és Sant Lluc. Comença amb una caminada popular des de Avià fins a l'església de Sant Serni acompanyada dels gegants. En arribar a l'església, pels volts de les 11'30 hores, es celebra missa, a la sortida es donen els panets als assistents i després es fa una ballada de gegants. La festa acaba amb un concert de música en el que participa la Coral Santa Maria d'Avià i que es fa a la tarda a l'Ateneu. L'aplec és organitzat per l'Ateneu d'Avià.</p> | 08011-133 | Església de Sant Serni de Clarà. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>Tot i que el patró de l'església és Sant Serni, la festa es celebrava per Sant Lluc, el 18 d'octubre, o el diumenge posterior a aquesta data. Amb motiu de la festa al matí es celebrava missa i per la tarda es resava el rosari, acabant el dia amb un ball rodó. Era tradició donar un panet als assistents, motiu pel qual el prior passava per les cases a recollir blat per tal de fer-los. El pa que sobrava de l'aplec era subhastat i els diners que es recollien eren per la capella. Al 'Libro de Actas del Ayuntamiento' de 1909 a 1913 ja consta la celebració de l'aplec a finals d'octubre dient que la festa era molt concorreguda i que es demanava la presència de la Guàrdia Civil per tal de garantir l'ordre. Quan es va destruir l'església l'any 1936 es va deixar de dir missa, però sembla que la festa es va continuar fent, tot i que no sempre. L'any 1990, amb motiu de celebrar la recent restauració de l'església es va tornar a recuperar la festa.</p> | 42.0648939,1.8013395 | 400830 | 4657676 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38658 | Aplec de l'ermita del Remei de Cal Castanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lermita-del-remei-de-cal-castanyer | <p>RAFART, B. , FORNER, C. (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> | <p>Aplec que es celebra anualment el segon diumenge d'octubre, data en que es celebra la festivitat de la Mare de Déu del Remei. L'aplec s'inicia amb una missa a les 11,30 hores i en la que es canten els Goigs a aquesta Mare de Déu. A les 17 hores del mateix dia es resa el rosari a la capella. L'aplec és organitzat pels mateixos propietaris de la casa i es convida a tot el poble d'Avià.</p> | 08011-134 | Cal Castanyer. Zona Molí del Castell. 08610 AVIÀ | <p>El culte a la Mare de Déu del Remei te el seu origen en les pestes i altres calamitats que assetjaven a les poblacions. Aquesta ermita es va construir al segle XIX al costat del mas Castanyer. L'any 1954 van pujar la imatge a l'Ermita fent una celebració, ja que havia estat amagada des de la Guerra Civil a una casa particular de la zona, des d'aquell moment es celebra l'aplec, tot i que anteriorment ja s'havia celebrat ofici religiós al menys un cop a l'any. Els Goigs de la Mare de Déu del Remei es canten des de finals del segle XIX i existeix una primera versió que va fer Josep Blanxart i Camps i una segona versió de 1954 feta pel prevere Josep M. Massana Bach.</p> | 42.0851893,1.8393731 | 404007 | 4659887 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Cada any es celebra un aplec a l'Ermita del Remei de Cal Castanyer el diumenge més proper a l'onze d'octubre, en que els amos de la casa conviden a participar a tot el poble. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38661 | Contrapès de premsa de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-ventaiola | <p>COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14.</p> <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</span></span></span></p> <p>RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | X-XII | L'encaix és deteriorat. | <p>Als entorns immediats de la masia Casanova de Serrapinyana s'han localitzat tres contrapesos de premsa de biga realitzats en blocs de pedra, a les que em refereixo en fitxes independents. La que tractem en aquesta fitxa es troba al costat de la bassa de la casa, utilitzada con part del mur i amorterada en aquest verticalment. És un bloc de pedra, de tamany petit si el comparem amb altres que coneixem de la zona, de 60x65x30 cm, amb un pes aproximat de 400 kg, i amb un forat allargassat al centre bastant deteriorat.</p> | 08011-137 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.</p> | 42.0734400,1.8052400 | 401166 | 4658621 | 08011 | Avià | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38662 | Contrapès de premsa de Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-ventaiola-0 | <p>COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14.</p> <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</span></span></span></p> <p>RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | X-XII | Es troba en bon estat de conservació. | <p>Contrapès de premsa traslladable que es troba a un pla a prop de les runes del mas Ventaiola, al peu de la Baga de Sant Salvador. És feta en un gran bloc de pedra d'aglomerat de formes arrodonides i de 104x102x40 cm de dimensions i amb pes aproximat de 680 kg. Té l'encaix al centre de forma allargada i circular al centre i molt ben delimitat. Actualment es troba ple de terra i molsa.</p> | 08011-138 | Ventaiola, baga de Sant Salvador, Clarà. 08610 AVIÀ | <p>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables. És un altre exemple del cultiu de la vinya en aquesta zona, ja evidenciat per altres restes trobades i documentades.</p> | 42.0709700,1.7893600 | 399848 | 4658365 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Aquest contrapès ha estat identificat en fer aquest inventari. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38664 | Espai natural dels Tres Hereus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-dels-tres-hereus | <p>Memòria descriptiva dels Espais d'Interès Natural del Berguedà. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Març de 2000.</p> | <p>Espai representatiu dels sistemes naturals i del paisatge del Baix Berguedà, situat a l'extrem més occidental de la Depressió Central de llevant (sector ausònic), i per això de caràcter més sec i continental. Els Tres Hereus és format per petits turons de baixa altitud (680 m), situats al marge esquerre de la riera de Clarà, que tanca l'espai per l'oest. És constituït per relleus en plataformes estructurals, amb gresos i conglomerats de materials grollers, resultat dels arrossegalls dels massissos pre-pirinencs veïns. És un paisatge caracteritzat per replans careners interfluvials i una sèrie de relleus tabulars fins els fons del riu. L'espai conserva una bona mostra de la vegetació natural del territori, on els boscos alternen amb camps de conreu, principalment de cereals. Els Tres Hereus té l'interès de mostrar la transició entre la vegetació submediterrània del país de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae) i la mediterrània del país del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el paisatge actual prenen un paper important les pinedes secundàries de pinassa i en menor grau de pi roig i pi blanc, junt amb brolles, prats i pastures. Inclou també una part del curs d'aigua de la riera de Clarà. L'espai comprèn territoris dels municipis d'Avià i Casserres. La superfície total de l'espai és de 343,46 ha, de les quals 35,96 ha es troben dins del terme municipal d'Avià.</p> | 08011-140 | Serrat dels Tres Hereus, entre Avià i Casserres | <p>El Serrat dels Tres Hereus va ser declarat Espai d'Interès Natural d'acord amb el mandat de la Llei 12/1985, per resolució del Conseller de Medi Ambient de 29 de maig de 2000. Declaració de PEIN publicada al DOGC nº 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000. Durant els focs del mes de juliol de 1994 una part important del Serrat dels Tres Hereus es va cremar. Des de l'estiu de 1995 es realitzen campanyes d'excavació arqueològiques al poblat ibero-romà que es troba al cim del Serrat. El Serrat dels Tres Hereus era propietat de tres famílies: Bernades, Canudes i Ballús. És per això que rep aquest topònim. A principis del segle XX la família Canudas va comprar les propietats de Ballús i el Serrat va passar a ser propietat de dos hereus. Actualment i des de fa uns deu anys la propietat dels Canudas s'ha dividit entre dos germans i per tant ara el Serrat torna a ser de treu hereus: Bernades, Canudas i Canudas. Miquel Bernades Postils, casa Bernades 08693. Joan Canudas Rovira, casa Casanova del Prat, 08610 AVIÀ, i Miquel Canudas Rovira, casa Canudas 08693 CASSERRES. En alguns mapes surt anomenat Serrat dels Lladres.</p> | 42.0453091,1.8474203 | 404613 | 4655450 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El PEIN conté la descripció següent en relació amb els límits de l'espai (vol. III, pàg. 248, apt. A.2): ' Prenent com a punt inicial la riera de Clarà a Xuriguera, el límit remunta la riera fins a prop del límit del terme municipal d'Avià fins als Tres Hereus, d'on el límit descendeix fins a la carretera de Casserres a Gironella, al paratge de Barbats, per a continuació envoltar la masia a de Canudes i descendir fins al barratge de la riera de Clarà per reprendre ver el nord al punt inicial'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38667 | Riera de la Font Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-font-caldes | <p>Riera de la conca dreta del Llobregat. És una riera de cabal molt irregular i amb elevada contaminació orgànica principalment per les granges de porcs, com passa amb les altres rieres que passen pel terme d'Avià. La riera de Font Caldes neix a la serra de Queralt, a 1000m d'alçada just per sobre del polígon industrial de La Valldàn. També es nodreix de l'aigua de la Font Caldes que es troba al costat de la casa Cal Miquel al polígon i dins el terme d'Avià. Actualment s'agafa aigua de la riera per abastir al municipi d'Avià a la mateixa font, uns 130 m3 diaris. Des de la font la riera travessa la carretera de Solsona i segueix fins al Molí del Castell on arriba amb molt poca aigua. Antigament era desviada mitjançant un aqüeducte per proporcionar energia hidràulica a l'antiga fàbrica de pinsos i posteriorment al Molí del Castell. Després d'aquest, dos embassaments consecutius emmagatzemaven l'aigua que els germans Rosal utilitzaven a finals del segle XIX per abastir la colònia agropecuària de Graugés. En aquesta zona entre el Molí del Castell i La Noguera resten antigues canalitzacions d'obra per on es desviava la riera. Actualment les basses són completament seques ja que han perdut aquesta utilitat i la riera segueix el seu recorregut fins a desguassar a la colònia Rosal al riu Llobregat, al peu de l'antic molí de Minoves actualment desaparegut. En general la riera conté poca aigua i es troba en mal estat de conservació ja que la mancança d'aigua agreuja la contaminació.</p> | 08011-143 | Avià | <p>L'aigua de la riera va ser utilitzada per proporcionar energia a molins ja des de l'Edat Mitjana i trobem al seu curs les restes del molí del Castell, del que desconeixem la cronologia més antiga, i del molí de Minoves que va ser construït al segle XVII (1637), tot i que aquest utilitzava l'aigua de la riera Font Caldes quan s'acabava d'unir a la riera de Metge al terme de Cal Rosal, i abans de desguassar al Llobregat. Els dos molins van estar en funcionament fins els anys 30 del segle XX. Durant el segle XIX la riera va viure l'època de major aprofitament, ja que l'aigua va ser utilitzada per la farinera construïda pels germans Rosal que funcionava amb energia hidràulica i vapor. A tal fi van construir un aqüeducte i la canalització que portava l'aigua de la riera fins a la farinera del Molí del Castell. L'aigua que sortia d'aquest ús era emmagatzemada en dues basses i conduïda fins al Serrat Roig on hi havia un saltant que proporcionava energia elèctrica per a la colònia agropecuària de Graugés. També a finals del segle XIX EL Sr. José Piquer Rosal, que va construir la casa La Torre del Piquer al barri de La Creu, tenia dues concessions d'aprofitament d'aigua en aquesta finca: una de la Riera Font Caldes que era desviada amb un mur fins Torre del Piquer (abans Cal Coix), que era utilitzada per regar horta i cultius; i altra del Torrent de la Font. Actualment la riera o torrent Font Caldes, degut a la manca d'aigua i a abocaments incontrolats i filtració de purins, es troba en molt mal estat de conservació i amb un alt índex de contaminació.</p> | 42.0828722,1.8326761 | 403450 | 4659636 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 38670 | La Font d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-davia | <p>ZARAGOZA, E. (1998). La contaminació de les fonts. Ressò de ressò, nº 31, tardor 1998. Pàg. 6.</p> | <p>La Font d'Avià és una de les font històriques del terme que es troba a prop del nucli antic d'Avià, al peu de la carretera de Cal Rosal a Avià. L'aigua prové d'afloraments d'aigua subterrània i el seu entorn immediat s'ha arreglat i adaptat per tal de facilitar la recollida d'aigua. Així la sortida de l'aigua s'ha emmarcat amb un recinte tancat per tres murs de pedra amb unes escales d'accés. La sortida de l'aigua es realitza mitjançant dos brocs per on brolla l'aigua ininterrompudament.</p> | 08011-146 | Avià. Peu del Barri de La Creu. | <p>Els problemes ambientals, principalment per la presència de purins que es filtren dels camps de conreu, han provocat la presència de contaminants en la majoria de les fonts del terme d'Avià i també a la fonts d'Avià. L'any 1998 es va procedir a fer una neteja de l'entorn de la font, canalitzant les aigües brutes, es va revestir de pedra novament i es van fer les escales. Hi ha un projecte de reconversió de la zona en parc públic, fet per l'arquitecte Ramon Subirana i promogut per l'Ajuntament, que es troba en fase d'espera per disponibilitat pressupostària. Aquesta és una de les fonts que històricament va ser més utilitzada pels habitants del nucli antic d'Avià. En ser una de les fonts històriques del nucli, s'esmenta a la Sardana d'Avià.</p> | 42.0809200,1.8254500 | 402849 | 4659428 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38672 | Cal Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona.</p> | XIX | <p>Casa molt senzilla que inicialment tenia sis metres d'amplada i que posteriorment s'ha eixamplat de forma molt matussera. Coberta amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana que és orientada a migjorn. La porta i les finestres són de maó amb llinda de fusta. Les cantoneres són fetes amb carreus ben escairats, però la casa és arrebossada i tapant ela materials que formen els murs. A la façana s'obria un assecador que fou tancat. Del carener de la teulada surt un ràfec amb llates de fusta sobre bigues.</p> | 08011-148 | Cal Miquel. Polígon de La Valldàn. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XX.</p> | 42.0903806,1.8228829 | 402651 | 4660481 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'accés és possible en cotxe però una mica difícil ja que s'ha d'entrar des del polígon. Una mica abans d'arribar a la casa hi ha la Font Caldes, on s'origina la riera Font Caldes o Font Calda que travessa tot el terme d'Avià. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38673 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca | <p>AD (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grup 2 C. Barcelona.</p> | XIX | <p>Construcció que respon a la tipologia clàssica de masia, estructurada simètricament, amb el carener perpendicular a la façana. Aquest edifici està fet en dues èpoques diferents, ja que el primer va ser destruït parcialment i es va reconstruir la part superior, fet que queda palès pel canvi de material dels murs. Les cantoneres que comencen de pedra, passen a ser d'obra vista, i una línia de maons entre els dos pisos i que envolta tot el perímetre de la casa, marca aquest canvi entre les dues tongades constructives. La porta i les finestres són emmarcades amb obra. La casa és assentada sobre una superfície rocosa.</p> | 08011-149 | La Roca. Graugés. 08610 AVIÀ | <p>Aquesta casa va ser construïda al 1913, però una ventada va fer caure la meitat superior, que fou reedificada novament als voltants del 1935. Durant molt temps va ser utilitzada com a galliner i pallissa pels propietaris que són del mas proper de Viladrau, que també és de la mateixa època que aquest edifici.</p> | 42.0658600,1.8522200 | 405041 | 4657726 | 1913 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Era una pallissa que fa pocs anys ha estat rehabilitada com a vivenda. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38674 | Cal Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-coix | <p>AA.VV. (1976). La masía. Historia y tipología de la casa rural catalana. Revista de arquitectura, Grupo 2 C. Barcelona. Amillarament d'Avià de 1862. (AMA).</p> | XIX | <p>Cal Coix és una casa que s'anà construint en diverses etapes. La construcció més antiga es troba ficada a dintre de l'actual. És coberta amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que és orientada a migdia. Les cantoneres són de pedra, però els materials dels murs resten tapats per l'arrebossat. Únicament hi ha una data gravada a l'interior de la casa: 1816. Fa pocs anys es va fer una important rehabilitació dividint la casa en diferents habitatges en lloguer.</p> | 08011-150 | Cal Coix. Barri de La Creu. 08610 AVIÀ | <p>Es tracta d'una casa construïda a inicis del segle XIX. La primera notícia la trobem a l'Amillarament de 1862 era propietat de Mariano Gironella de Berga.</p> | 42.0817300,1.8281800 | 403076 | 4659515 | 1816 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38675 | Caseta de Salvans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-salvans | <p>Registro de casas de campo de Avià de 1856. (AMA)</p> | XVIII | <p>Edifici d'estructura molt senzilla a la que s'hi afegiren un nou cos a cada cantó seguint la mateixa estructura de planta i pis cobert amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana oberta a migdia.. A l'esquerra s'afegí una nova casa i a la dreta la pallissa tapada amb fusta, que reposa sobre brancals fets de grossos carreus ben escairats. Els murs són de blocs de pedra grossos encaixats amb petites pedres a les juntures i amb carreus ben escairats a les cantoneres. La porta principal i les finestres de la casa central tenen les llindes de fusta, mentre que la més nova les té d'obra vista. La pallissa té els pilars d'obra. La casa es troba en un lloc elevat, a prop de la riera d'Avià.</p> | 08011-151 | Caseta de Salvans. Zona de Sobrestrada. 08610 AVIÀ | <p>Al 1856 la caseta era de José Salvans, mantenint-se la propietat en mans de la mateixa família Salvans. Va ser construïda a la mateixa època que Regatell, casa que es troba una mica més amunt, a finals del segle XVIII, i seguint la tipologia de les masoveries que es va fer freqüents en aquesta època.</p> | 42.0842657,1.8095845 | 401542 | 4659818 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-05-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38678 | El Coix d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-coix-davia | <p>ORTEGA I ESPINÓS, J. (1859). Historia de las Escuadras de Cataluña. Madrid. Pàgs. 789 i 844-856.</p> <p>SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades. L'Erol, núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Efemèride nº 288, pàg. 197).</p> | XIX | <p>El Coix d'Avià era un antic bandoler procedent del poble que, junt amb la seva quadrilla, va actuar per la zona del Berguedà a mitjans del segle XIX.</p> | 08011-154 | <p>En el llibre sobre la història dels Mossos d'Esquadra a Catalunya sovint es parla del 'Coix d'Avià'. Aquest era un bandoler, Ramón Pujol, i la seva quadrilla de lladres formada per Manuel Pistoles de La Pobla de Lillet, els germans Cardona alies 'Guiatges' i Francesc Parés, entre d'altres. Actuaven per tota la comarca des de mitjans del segle XIX. L'any 1854 els Mossos d'Esquadra mataren el 'Coix d'Avià' i tota la seva banda. Durant els segles XVI i XVII es va generalitzar el bandolerisme per tota la Mediterrània, i trobà als territoris muntanyosos de Catalunya un amagatall òptim. Aquests lladres sovintejaren fins al segle XX i especialment durant el XIX, època en que tenim com a exemple al Coix d'Avià. També d'aquesta època era el 'Moreno d'Avià', lladre que va ser executat el 20 d'abril de 1819 pel botxí de Barcelona, que va portar el seu cap dins d'una gàbia acompanyat per un Algutzil de l'Audiència i varis Mossos d'Esquadra. Van arribar al barri de La Creu d'Avià i dalt d'un pal van posar la gàbia amb el cap per tal de que servís d'escarment (VILARDAGA, 1919).</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2025-05-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es conserva una litografia (Còpia a L'Àmbit de recerques del Berguedà) que representa al bandoler atracant al rector de Montmajor dins la parròquia. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38681 | Festa Major d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-davia | XX | <p>Es celebra el cap de setmana després del 27 d'agost, Sant Lleïr, motiu pel qual a vegades s'escau a finals d'agost i altres a inicis de setembre. La festa s'inicia el divendres i dura fins els dilluns, dia de festa municipal de lliure elecció. Es fan diferents activitats en les que participen quasi totes les entitats del poble i l'Ajuntament, i es procura que hi hagi per a tots els grups d'edats. Hi ha actes religiosos (la missa de diumenge de festa major, la missa de difunts), per la canalla (concurs de dibuix i activitats de lleure), concurs de tir al plat, autoterra o prova de resistència de vehicles, concurs de botxes, concurs de pintura ràpida, partits de futbol, exposicions, entre d'altres. Però les activitats més importants són els focs artificials, la cantada d'havaneres i el ball per al jovent que es fan divendres al vespre, el ball de festa major que es fa diumenge al vespre i l'obra de teatre que fa el grup de teatre d'Avià que es fa a l'Ateneu dilluns al vespre, essent una de les activitats amb més públic. Fins a l'edició de l'any 2001, es celebrava el dissabte a la tarda la Baixada d'Andròmines, activitat que generava molta expectació. Era un concurs d'andròmines en que es feia una baixada pel carrer principal de poble constituint un espectacle, tant per les característiques constructives i decoratives de les andròmines, com per les sorpreses que els participants es podien trobar pel camí (dutxes d'aigua i d'espuma, ...).</p> | 08011-157 | <p>Desconeixem el moment en què es va començar a celebrar la festa major d'Avià, però si sabem que a inicis del segle XX ja es celebraven alguns actes, principalment litúrgics, en relació a la festa de Sant Martí patró del poble, durant el mes de novembre. A l'arxiu fotogràfic de cal Mas es conserven fotografies d'actes puntuals, com una processó amb les confraries, obres de teatre i passades amb cavalls pel casc antic. Durant l'època de la postguerra es celebraven dues festes majors independents, una de cada bàndol, i organitzades pels dos casals existents: el Sindicat Agrícola i L'Ateneu Obrer. Més endavant, cap els anys cinquanta la festa es va unificar i es celebrava a l'estiu, fet que es manté en l'actualitat. A mida que van passant els anys, i principalment des de la democratització dels ajuntaments, es van anar afegint més actes i amb més variació, així alguns anys predominaven les activitats esportives, com l'any 1986 en que es van fer campionats de tennis, futbol, bicicros, natació, auto-terra i concurs de tractoristes; mentre que d'altres predominaven els de caire cultural: concurs de pintura ràpida, de fotografia, mostres de ballets tradicionals,... Actualment es celebren actes de tots tipus.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2025-05-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 38682 | Festa Major de Graugés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-grauges | XX | <p>La Festa Major de Graugés es celebra el diumenge següent del 15 de maig, Sant Isidre, i les celebracions duren tot el cap de setmana des del divendres fins al diumenge. Es celebra per Sant Isidre perquè aquest és el patró dels pagesos i Garugés és essencialment agrícola, per aquest motiu l'església de Graugés és dedicada a aquest sant. Es fan diferents activitats festives entre les que destaca el ball del diumenge a la tarda que es celebra a un local de l'antiga colònia agropecuària i la missa del diumenge al matí. Encara es conserva la tradició dels priors i priores que consisteix en dues parelles, una jove i una més gran, que es cuiden de guarnir l'església i passar per les cases a demanar diners per la festa. En aquesta passada van acompanyats per la banda de música i acaben el recorregut a l'església on es celebra la missa de festa major a les 12 del migdia. Cada any les parelles es renoven. La resta d'activitats varia cada any, així alguna vegada s'ha realitzat un concurs de pintura ràpida, i durant un temps es va fer un concurs d'andròmines que es feien surar al llac de Sant Ramon amb els seus ocupants que feien una andròmina inspirada en algun tema i els seus ocupants anaven disfressats a conjunt.</p> | 08011-158 | Graugés | <p>Els orígens de la festa major de Graugés els hem de buscar en l'època d'auge de la colònia agrícola, moment en que la població pateix un increment important i es realitzen actes religiosos i balls populars, principalment. En un principi els actes religiosos es celebraven a l'antiga església de Graugés que es trobava als baixos de la Torre de Graugés i, a partir del 1996 a l'església nova. La tradició de celebrar la festa major es va perdre durant la Guerra Civil però es va recuperar poc després realitzant actes religiosos. Actualment la festa és arrelada al nucli de Graugés i, degut a l'increment de població els darrers anys, cada vegada és més participativa, sobre tot el ball.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2025-05-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38683 | Caramelles d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-davia | <p>AYMERICH, R. (1999). Les caramelles. Resò de Ressò nº 33. RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà. iu (1998). Les Caramelles. Història i tradició. Ressò de Ressò nº 31.</p> | XX | <p>Les Caramelles és una de les tradicions més arrelades del poble d'Avià i en la que participen o han participat molts dels seus habitants ja que són obertes a tothom. És una festa d'origen religiós, tot i que les motivacions han anat evolucionant cap a motius més profans. És un grup de persones que recorren els carreres i les cases de pagès durant els dies de Pasqua a canvi d'una recompensa que en principi era en forma d'ous o llonganissa i que actualment és en diners. Les caramelles es canten el diumenge i el dilluns de Pasqua, de les 8 del matí fins a les 2 o les 3 de la tarda, quan s'acaba el recorregut. El diumenge es fa el recorregut pels carrers del poble, participant a la missa de les 12 i continuant després fins acabar a l'era de cal Mas on es fa l'última cantada del dia i els Mas conviden a un aperitiu a tot el grup. El dilluns es fa el recorregut per les cases de pagès i cada any es varia per tal d'arribar al màxim nombre de cases. Per tal de facilitar els trasllats dels caramellaires es compta amb el suport de vàries furgonetes que porten els mateixos caramellaires. Alguns fan el recorregut caminant, altres en bicicleta i fa dos anys que algunes persones ho fan a cavall. S'organitza un grup de nens i nenes que realitzen ballades a diferents llocs establerts per acompanyar els cants. El diumenge següent de Pasqua es fa la festa de la xocolatada, convidant a tot el poble, amb els diners recaptats durant les cantades.</p> | 08011-159 | <p>Les cantades de caramelles van iniciar-se a Catalunya al segle XVI. Segons Joan Amades al Berguedà era costum acompanyar les caramelles amb un terrabastall de petards o trets d'escopetes, i tant sols cantaven els homes. Gràcies a les fotografies de Ramon Mas Vilella sabem que ja es cantaven caramelles a Avià a inicis del segle XX, tot i que ben segur que ja es feia anteriorment. En aquestes fotografies veiem que els caramellaires eren nois, acompanyats per músics i per un ruc que arrossegava un carro molt engalanat per carregar el que els donaven les cases. L'any 1924 van començar a cantar caramelles un grup de nenes de deu o dotze anys dirigides per Justina Pellicer, però algunes persones s'ho van prendre malament ja que era costum d'homes i no les van deixar cantar a algunes cases. Fins els anys trenta no es van tornar a cantar les caramelles, un grup dirigit pel mestre Francisco López, 'senyor Francisco', que va organitzar un cor de nens. Des d'aquest moment ja mai es va interrompre el costum de cantar caramelles. L'any 1943, quan va marxar el senyor Francisco, va dirigir el grup el Tinet de la Farga de Cal Rosal. Als anys cinquanta va ser el mestre Farguell l'encarregat d'ensenyar les cançons als nens i es van anar fent càrrec els successius vicaris del poble: mossèn Josep Costa, mossèn Santamaria. De 1958 al 1963 va ser el mestre del poble Joan Algué el director i organitzador, aconseguint un grup de caramellaires força nombrós. Des d'aquella època els distintius dels caramellaires d'Avià són la camisa blanca, faixa i barretina vermelles, espardenyes de vetes i un mocador de colors al coll que ara s'ha substituït per una cinta de Senyera. L'any 1965 mossèn Viladés, nou rector del poble, va prendre la batuta i va donar impuls al grup integrant a les noies. El seu successor, Mn. Josep Codina va seguir al front dels caramellaires fins al 1976, any en que es va reorganitzar la colla de caramellaires de la mà de Vicenç Casafont i dirigides per Josep Esquerra, que poc després va esdevenir director de la Coral Santa Maria d'Avià. La direcció de Josep Esquerra es va mantenir fins al 1999 en que la va prendre l'actual director Xavier Llobet.</p> | 42.0771946,1.8226308 | 402610 | 4659017 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38685 | La Sardana d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana-davia | <p>RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>La 'Sardana d'Avià' descriu de manera senzilla i poètica els trets més característics del poble d'Avià. La sardana parla de la situació geogràfica d'Avià (entre el pla i la muntanya), de les persones que hi viuen (pagesos, minaires, teixidors,...), de les joies històriques del poble (l'església romànica de Santa Maria i la parròquia de Sant Martí), d'alguns paratges dels voltants (el Pla de la Parera, l'ermita del Remei, la font d'Avià, la de les Boixes,...) Surten també algunes entitats i activitats culturals i religioses que es duen a terme al poble: el teatre, el concurs de pessebres, la romeria anual de la parròquia al santuari de Queralt...</p> | 08011-161 | <p>Aquesta sardana va ser un encàrrec del grup de caramellaires d'Avià al músic Josep Vila i a la poetessa Neus Ballarà, aquesta havia estat mestra del poble durant els anys quaranta i va saber expressar bellament els trets característics del poble. Els arranjaments musicals els va fer Josep Serra, que més tard va composar el vals d'Avià. La Sardana d'Avià va ser estrenada per Pasqua de l'any 1978, després de la iniciativa del Grup de Caramelles per realitzar-la, aquest grup des del 1976 i sota la direcció de Josep Esquerra recorria els carrers i cases de pagès del poble el diumenge i el dilluns de Pasqua, activitat que actualment encara es manté. Principalment impulsats per la iniciativa d'Anselm Pellicer i Ramon Pagerols, els caramellaires avianesos van decidir encarregar una sardana que fos símbol del poble per poder-la cantar per Pasqua. Es tracta d'una de les dues peces musicals avianeses, i aquesta defineix molt bé l'essència del poble. La Sardana va tenir tant ressò que fins i tot un carrer del poble porta el nom de Flor de la Muntanya per votació popular.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1978 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Josep Vila i Neus Ballarà | Flor de la muntanya, poble alegre d'Avià,amb tu l'ull s'enganya i et pren per joiell del pla.Vora teu Santa Maria i, prop d'ella, Sant Martí:amorosa companyia que il·lumina el bon camí.Pla de la Parera, ets com un coixí d'herbei.I ets sempre encisera dolça ermita del Remei.Braços que guien la rella, braços de minaire i teixidor,ben units, formem l'anella a la plaça del Padró.Si per Nadal ens visiteu amb afany noble,un món petit trobareu en moltes llars,un món petit fet amb bocins de cor d'un poble,gelós custodi dels seus records més cars.Si aneu cercant, guiats per la llum de l'altura, l'humil pessebre,no cal tirar endavant; mireu-lo ací, mireu-lo ací en miniatura,malgrat l'Infant que hi veieu sigui un Déu gran.Si és a l'estiu que ens visiteu, us convidem a anar a la font,si ens visiteu, a anar a la font us convidem.Cap a la font! Font d'Avià,font de les Boixes, totes són ben fresques, tra, la, laCap a la font! Font d'Avià, font de les Boixes, totes són de bon trobar.Devotament pugem cada any en romeria a venerar la Mare Verge de Queralt.Estimem l'art i a tot devot que té Talia acull de grat la porta oberta del Casal.El nostre poble cantarà aquesta sardana fent-se ressò del seu aire i dels seus mots,l'escamparem com benefactora tramuntana fins que s'hi trobin les veus de tots.Si és a l'estiu.....'(es repeteix). | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38686 | El Vals d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vals-davia | <p>RAFART, J. (1995). Avià i les caramelles. Col. L'Escambell, núm. 14. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>RAFART, J. (1996). La Coral Santa Maria d'Avià. Col. L'Escambell, núm. 16. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> <p>RAFART, J. (1998). Avià i les sardanes. Col. L'Escambell, núm. 20. Ed. Associació Cultural El Vilatà.</p> | XX | <p>Cançó amb tonada de vals que parla de la festa Major d'Avià, del municipi i dels habitants.</p> | 08011-162 | <p>El vals 'La Festa Major d'Avià' va ser compost per Antoni Serra especialment per a la Coral Santa Maria d'Avià i es va estrenar el dia de la presentació oficial de la Coral, el 27 d'agost de 1982 en una vetllada que es va celebrar durant la Festa Major al Local Avianès. En aquesta època el director de la coral era Josep Esquerra. Es tracta d'una de les dues peces musicals d'essència avianesa.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 1982 | 08011 | Avià | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Antoni Serra i Oribe | 'Ben abrigat per Queralt i en mig del Berguedà, s'alce, joiós i flairant, el bell poble d'Avià. De tot arreu hi va gent; el jovent, ni pot dormir tot pensant, que arriba la festa, festa que es fa sentir. Tots els carrers amb garlandes, gallardets i banderetes; quina il·lusió per a xics i grans, es que és la Feta Major i a missa hi van tots, tot seien als bancs que el mossèn vol fer llarg el sermó. S'acabat l'acte de la litúrgia. A la plaça del Padró hi ha sardanes!!. Fem rotllanes, donem-nos les mans!!, donem-nos les mans!!. Els xicots porten calces de pana perquè així semblen més escaients, els vells porten barretina i les noies s'han fet la permanent; no falta ningú a la gresca, ni l'alcalde ni el vell caporal, el mossèn també va a la festa i aquell prim xar-xot, què no té mai un ral. De les festes d'agost que molt valen, no hi ha d'altre que sigui millor, d'Avià a les contrades s'en parla, fins i tot arreu del Roselló. Visca, visca sempre Avià el nostre poble, i visca la Festa Major!.' | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 38689 | Contrapès de premsa de Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-serrapinyana | <p>COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14.</p> <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</span></span></span></p> <p>RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | X-XII | <p>Aquest contrapès de premsa traslladable va ser aprofitada com a element per fer la paret d'un safareig que es troba a uns 200 m de la Casanova de Serrapinyana costa amunt. Es troba en bon estat de conservació i semi-soterrada. Té l'encaix allargat i eixamplat al centre seguint les característiques d'aquests contrapesos. Les mides aproximades són: 65x60x30 cm i un pes aproximat de 400 kg.</p> | 08011-165 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p><span><span><span>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari.</span></span></span></p> | 42.0753600,1.8047000 | 401124 | 4658835 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Al costat del safareig que es troba a 200 m de la casa, i que era regat per la font de Serrapinyana, hi ha una roca que forma una petita balma elevada amb la boca ovalada i que té un regatell excavat a la roca per la part superior per tal de desviar l'aigua i que no entrés a la balma. Medeix aproximadament 1'80 m d'alçada i 1'50 m de fons, de manera que hi cap una persona. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38690 | Contrapès de premsa de Serrapinyana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/contrapes-de-premsa-de-serrapinyana-0 | <p>COROMINAS, R. (1995). Estudi de diferents peces de pedra de probable època medieval i utilitat desconeguda. L'Erol nº 48, pàgs. 10-14.</p> <p>COROMINAS, R. I COROMINAS, J. (1998). Premses de biga bastides en codines i en pedres traslladables. L'Erol nº 57.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</span></span></span></p> <p>RIU, M. (1989), L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | X-XII | Es troba en mal estat, ja que està molt desgastada. | <p>Aquesta base de premsa de biga es troba al bosc, a prop de la font. És feta en un bloc de pedra d'aglomerat i es troba semi-soterrada al terreny de manera que tan sols es veu una part de la cara superior. En aquesta cara visible hi ha l'encaix de forma ovalada amb el centre més ample.</p> | 08011-166 | Casanova de Serrapinyana. Costa del Pou. 08610 AVIÀ | <p><span><span><span>El conreu de la vinya al comtat de Berga és documentat des dels primers segles medievals. Les premses de biga traslladables s'utilitzaven durant l'edat mitjana a peu dels conreus en els camps de vinyes dels entorns, fet que facilitava la feina de premsat. Aquest era un contrapès utilitzat per aquestes premses traslladables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La premsa va ser identificada per primera vegada en realitzar el present inventari.</span></span></span></p> | 42.0755300,1.8052600 | 401171 | 4658853 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38700 | Arxiu parroquial de Sant Vicenç d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-vicenc-dobiols | XIX | <p>Els llibres parroquials de l'església de Sant Vicenç d'Obiols es conserven a la parròquia de Gironella, ja que el capellà actual és el de Viladomiu Vell que depèn de Gironella. Tan sols es conserven llibres de la segona meitat del segle XIX, ja que els més antics van desaparèixer durant les guerres carlines i perquè actualment els actes que es fan s'inscriuen a Gironella. Es conserven: un llibre d'obits de 1852 a 1931, un llibre de matrimonis de 1852 a 1913 i un llibre de baptismes de 1852 a 1906.</p> | 08011-176 | Església de Santa Eulàlia de Gironella, Plaça Església, 08680 GIRONELLA | <p>Tot i que es té constància de l'existència d'arxiu a Sant Vicenç d'Obiols, tots els llibres sacramentals van desaparèixer abans d'iniciar-se el segle XX. La data d'inici dels llibres que es conserven a la parròquia de Gironella coincideix amb el concordat entre la Santa Seu i Espanya pel qual es fan els llibres nous a totes les parròquies d'Espanya i es posa com a condició que siguin escrits en castellà, encara que a moltes parròquies no canvien l'idioma. La parròquia d'Obiols que pertanyia des dels seus inicis al monestir de Ripoll (Bisbat de Vic), passa l'any 1874 a dependre del Bisbat de Solsona. Hi ha una nota als llibres feta pel capellà d'Obiols, Ginés Molist, explicant aquest canvi i signada el 4 de juny de 1874. Hi ha una altra nota amb la mateixa data explicant que 'des del 3 de maig de 1873 fins al 4 de juny de 1874 la parròquia va estar sense capellà perquè el que hi havia va fugir per lliurar-se de la mort i que els feligresos havien d'acudir als veïns en les necessitats, on es van trobar els documents que falten'. Aquests documents als que feia esment no s'han trobat i no es té constància de que existeixin. A l'arxiu de Ripoll, degut a la crema de l'edifici durant les guerres carlines primer, i durant la Guerra Civil desprès, no es conserven documents referents a Obiols.</p> | 42.0772300,1.8227700 | 402622 | 4659021 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els preveres de la parròquia en cada època. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38702 | Jaciment Carrer Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-carrer-vell | <p>Darrera del bloc de pisos anomenat Carrer Vell que es troba a Graugés, hi ha una elevació del terreny formant un turó. En aquest turó i als seus voltants s'han fet troballes en superfície de material d'època ibèrica, principalment restes de ceràmica.</p> | 08011-178 | Graugés. Carrer Vell | <p>La manca d'excavació o de prospecció en aquest jaciment no ens permeten saber la seva magnitud ni l'època exacta d'ocupació. Tot i així es documenta per garantir la seva protecció futura. Constitueix un altre vestigi d'època ibèrica a la zona, junt amb el jaciment dels Serrat dels Tres Hereus i els jaciments de la Serra de Noet.</p> | 42.0692000,1.8486700 | 404752 | 4658101 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La informació d'aquest jaciment ha estat facilitada per l'arqueòleg Jaume Bernades Postils de Casserres, Director del Museu Diocesà de Solsona i membre de l'Associació d'Arqueòlegs del Berguedà, que va fer les troballes en superfície. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 38706 | Aqüeducte del Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-del-castell | <p>AA.DD. (1988). La vida als estanys de Graugés (Avià). Llibres de l'Àmbit núm. 2. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> <p>MOUREU-REY, X. (1967). Una dinastia industrial. Els Rosal de Berga. A Homenatge a J. Vicens Vives, II. Barcelona. Pàgs. 447-457.</p> | XX | <p>A prop de la farinera i sobre la riera de Font Caldes hi ha un aqüeducte de tres arcs que portava l'aigua de la riera fins a la fàbrica a través d'un canal d'obra i pedra. Està format per tres arcs de mig punt, el central més ample i sobre la riera Font Caldes, i un a cada costat més estrets també de mig punt. Per la part superior passava un canal que actualment es troba mig colgat de vegetació. La seva funció era portar aigua cap a la Farinera salvant el desnivell del terreny que forma la riera. Actualment no s'utilitza i es troba parcialment cobert de vegetació.</p> | 08011-182 | Carretera d'Avià al Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>Al Molí del Castell els germans Rosal tenien la farinera amb dues màquines de cilindres (de 60 cm de longitud) i un triturador moguts per acció de vapor destinats a obtenir farina de primera qualitat. També tenien un molí amb dues moles de La Ferté (França) mogudes també per vapor i que treballaven menys de tres mesos a l'any: una mola per cereals i l'altra per civada, ordi i blat de moro. Es feia servir l'aigua de la Riera de Font Caldes, des de l'any 1905, agafant-la mitjançant un aqüeducte d'obra de mamposteria abans d'arribar al Molí del Castell, d'aquí es conduïa a una bassa i amb un tub es proporcionava el salt fins a la turbina produint la força per la molta de gra. L'aigua que sortia de la farinera s'emmagatzemava en dues basses per després conduir-la a través d'un canal a cel obert fins al dipòsit del Serrat Roig des del qual s'alimentava el dipòsit de La Creu, i des d'aquest els de Graugés Vell i la Teulería. L'aqüeducte seria construït pels Rosal després d'adquirir part de la heretat Castell i els molins a Jaime Satorras i Macià cap a finals del segle XIX, aquest darrer ho havia comprat el 1893 a Teresa de Gironella. La farinera es va posar en marxa l'any 1903 i va funcionar fins al 1926. L'any 1930 els hereus d'Agustí Rosal van posar una fàbrica de filatures anomenada Filatures Avià S.A que es va mantenir fins al 1931. El salt d'aigua de 8 CV va seguir produint electricitat fins l'any 1943. Posteriorment altres empresaris van instal·lar fàbriques de filats i teixits de cotó des del 1964 al 1981. Actualment la planta baixa s'ha habilitat com a botiga de roba i els pisos són habitatges de particulars.</p> | 42.0845400,1.8303500 | 403260 | 4659825 | 1905 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 38710 | Aqüeducte del Molí de Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX | <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> | 08011-186 | Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> | 42.0502800,1.8532300 | 405101 | 4655995 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 38723 | Antiga necròpolis de Santa Maria d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-necropolis-de-santa-maria-davia | <p>AAVV. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 9. Ed. Enciclopèdia Catalana, 1994. Pàg.236-238. BARAUT, C. (1978). Les actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell (segles IX-XII). Urgellia, núm. 1. BENET ICLARÀ, Albert (1993). 'Relació de parròquies visitades pel vicari arquebisbal de Tarragona a la Diòcesi d'Urgell els anys 1312-1313', a 'Les parròquies del Bisbat de Solsona abans de la seva creació', , Erol nº 41, pag. 18. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona. RAFART, B. (1984). Notes sobre la data de consagració de l'església de Santa Maria. Ressò, núm. 3. Ajuntament d'Avià. Pàg. 7.</p> | XII | <p>A l'era de la casa Santamaria i no visibles ja que estan tapats per una pila de llenya, hi ha algunes sepultures antropomòrfiques excavades a la roca i què, segons expliquen fonts orals, una d'elles va ser excavada fa uns quaranta anys per Manuel Riu. Aquest fet fa pensar que l'església primigènia es trobaria més a prop de la necròpolis i possiblement al lloc ocupat actualment pels coberts. Probablement són molt similars a les d'Obiols.</p> | 08011-199 | Mas Santamaría | <p>El primer document en que es nomena l'església de Santa Maria és a l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el 21 de novembre del 983, en que el comte Oliba iba de Cerdanya-Besalú i la seva muller rmegarda feren algunes donacions entre les que es trobava l'església de Sta. Maria amb cinc masos, terres, delmes i primícies, i un mas a Clarà: 'Et in Avizano ecclesiam sanctae Marie et masos V et terras et vineas, cum suas decimas et primitias L'església per tant es trobava dins els límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell, depenent del monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà. El 1003 el Comte Oliba Cabreta la cedí al monestir de Santa Maria de Serrateix (que depenia de Sant Llorenç prop Bagà). Al segle X al bisbat d'Urgell les comunitats religioses es convertiran a la regla de Sant Benet, tenint cura aquests monestirs benedictins de les parròquies dependents, és per això que alguns historiadors opinen que la casa Santamaria, al costat de l'església, podia haver estat la seu d'un monestir femení que tenia cura del culte a la Mare de Déu. L'any 1312 mantenia la categoria de parròquia segons confirma la visita al deganat de Berga. Actualment depèn de la parròquia de St. Martí amb caràcter de sufragania. Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va abandonar el culte i va ser convertida en magatzem fins que el 1970 el Servei de Patrimoni de la Diputació de Barcelona va realitzar importants treballs de restauració, retornant el culte el 14 de maig de 1973. De l'interior de l'església procedeix el frontal d'altar de Santa Maria atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i del que s'exposa una còpia a l'interior de l'església. A la Gran Geografia Comarcal de Catalunya es fa esment de l'existència d'aquestes tombes antropomòrfiques a l'era de la casa basant-se en l'estudi que va fer Manel Riu.</p> | 42.0720800,1.8345100 | 403585 | 4658436 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 38726 | Escultura Aborigen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aborigen | XXI | <p>Escultura situada en una rotonda a l'entrada d'Avià. La peça és un cèrcol de ferro disposat vertical i dividit en dues meitats, un costat està omplert amb seccions circulars de troncs d'arbre, i l'altre amb maons d'argila disposats formant un mur. La part de fusta vol recordar els boscos de pi de la comarca, mentre que la part de rajols vol recordar el color de la terra, relacionant-la amb l'entorn natural d'Avià. El cercle de ferro que lliga la peça simbolitza l'energia, la simbiosi entre les dues parts, la persona i la terra, la persona que la cuida amb estima i respecte cap a la naturalesa. La intenció de l'artista és fer homenatge a tota la gent que ha dedicat la seva vida a treballar amb les mans. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Persona que ha sabut veure que es viu girant al revés'.</p> | 08011-202 | Avinguda Francesc Macià / carrer del Roure | <p>El seu creador és l'artista basc resident al Berguedà Javier Olaizola, natural d'Errenteria (1961), picapedrer de professió, en l'àmbit de l'escultura. Aborigen és una escultura que vincula l'entorn i la terra, inspirada en els colors de l'entorn. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0784100,1.8178800 | 402219 | 4659158 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 39249 | Tomba de Josefina Vilaseca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tomba-de-josefina-vilaseca | - DE BERNARDO, Alberto M (1955). Josefina Vilaseca. Su vida y martirio, Vizcaya, Ediciones Paulinas. - PADRÓS, Ginés (rvd.) (1953). Josefina Vilaseva. Su vida y sacrificio (Biografía básica que ha servido de punto de partida a todas las demás), Madrid, Consejo Superior de las Jovenes de Acción Católica. | XX | La tomba és de caràcter auster i a la làpida del terra no s'hi llegeix cap escrit ni símbol. La funció de làpida informativa l'exerceix una làpida situada a la paret de l'església i feta de marbre on es pot apreciar el nom de la difunta: Josefina Vilaseca Alsina; al igual que la data de naixement i la de la mort: 9/3/1940 i 25/12/1952 respectivament. A dalt de la làpida hi ha el símbol de Déu. La importància de Josefina Vilaseca és no sols d'abast local sinó a nivell comarcal, català i espanyol ja que als anys 50 va ser utilitzada la seva història pel règim de Franco per elevar la puresa de les nenes. Així, va esdevenir 'la màrtir de la puresa'. Actualment la figura de Josefina Vilaseca està en un procés de canonització dut a terme pel Vaticà. | 08012-11 | Horta d'Avinyó | Josefina Vilaseca Alsina era una nena de 12 anys d'Horta d'Avinyó que va morir el dia de Nadal de 1952, després d'estar 21 dies hospitalitzada a la Clínica Sant Josep de Manresa, a causa de les ferides que va rebre de Josep Maria Garriga Junyet quan va intentar violar-la a la masia de Salabernada, mentre ella feia de minyona de la casa. Al cap d'un mes, l'Església ja l'aclamava màrtir de la puresa i la nova Goretti; de seguida es va iniciar el procés de beatificació. | 41.8255100,1.9683800 | 414330 | 4630917 | 1952 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 39253 | Noms de les Cases d'Avinyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noms-de-les-cases-davinyo | - BONET FARRÀS, Ramon (1982). 'Toponímia d'Avinyó' a Aplec de Treballs. Amics de la Història i l'Arqueologia, Manresa, Institut Lluís de Peguera. | XIX-XX | Hi ha diversos noms populars donats a les cases, aquí només els enumerem tot i que l'article de Ramon Bonet és més complet. Les cases són: La Casilla, Cal Vinyés, Cal Tonico, Cal Not (o Ca la Sensia), Cal Matalasser, Cal Sucarrats, Cal Puça, Cal Sociats, Ca la Maria Tartranera, Cal Músic, Cal Llobet, Cal Nanjó (o Cal Leonci), Cal Sagalet, Cal Posa, Cal Punsicó, Cal Marc (o Cal Fideuet), Cal Mateu (o Cal Paradell), La Verdegueria, Ca les Monges, Cal Verdaguer, El Molí, Cal Peret Roca, Cal Pinsos, Cal Ferrer, Cal Ferrer Llogari, Cal Mujal, Ca la Papeta, Cal Coix, Cal Pastoret, Cal Torisec, Cal Mones, Cal Viladric, Cal Sagal, Cal Pintor (o Cal Cubano), Cal Vilaseca, Ca La Rosita, Ca La Julita, Cal Queixac (o Cal Trencat), La Fusteria Iglesias, Ca l'Indaleci, Ca la Maria Cristina, Ca la Llúcia, Cal Rei, Cal Colomet, Cal Relat, Cal Bussé, Cal Pau Relat, Ca la Marcel·lina, Cal Roqueta, Cal Roig, Cal Cinto, Cal Planes, Can Feliu, Cal L'Argemí, Cal Nanjó, Cal Muntada, Cal Ció, Cal Jaume de la Vall, Cal Pere Siller, Cal Sabater Coix, Cal Giralt, Cal Peixater, Cal Mitja, Cal Taupa, Cal Casimiro, Cal Puès, Cal Peret Jordi, Cal Miró... I fins a uns cent-cinquanta noms de cases. | 08012-15 | Avinyó | La majoria de noms encara es mantenen avui dia tot i que alguns d'ells ja s'han anat perdent. | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 39254 | Llegenda dels Set Turons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-set-turons | font: Josep Vilarasau (agutzil) | Aquesta llegenda està relacionada amb el serrat de Puigdases. Es diu que en el Combat d'Avinyó entre les diverses faccions carlines i isabelines, uns soldats hagueren de fugir. Els soldats tenien amb ells tot de monedes i altres objectes de valor a mode de tresor. Com que la càrrega era molt feixuga per poder-se escapar, van trobar la solució en una pell de burro (hi ha versions que diuen que la pell era de vaca). Agafaren la pell de l'animal i hi dipositaren el tresor a dins. Per trobar-lo més tard, decidiren enterrar la pell en l'únic lloc del serrat de Puigdases des d'on es poden veure set campanars. Hem de pensar que avui dia molts d'aquells campanars ja no existeixen i el tresor no ha estat mai trobat. | 08012-16 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 39255 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-1 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment continental datat en el Terciari, Eocè, Priabonià Superior. Està dins de la formació d'Artés, i format per margues i limolitas predominantment marró groguenques i gresos, eventualment microconglomerats. Aflora en els dipòsits propers a ambdues riberes del riu Llobregat.</p> | 08012-17 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 39256 | Jaciment paleontològic d'Avinyó 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-davinyo-2 | <p>- CHECA SOLER, L.; CASANOVAS CLADELLAS, M. L. (1989). 'El Eoceno español: los yacimientos y sus faunas'. A Paleontologia i Evolució, núm. 23. Sabadell. Pp. 17-39. Diputació de Barcelona. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona.</p> | <p>Jaciment d'origen marí, del Terciari superior (Bartonià). És resultat de la sedimentació en un ambient marí somer. No aflora en cap punt conegut del municipi, sinó que es troba sota els materials terciaris. Està format per margues blaves amb alt contingut en fòssils de equinoïdeus, bivalves, gasteròpodes i crustacis.</p> | 08012-18 | Avinyó | <p>Aquests objectes fòssils d'invertebrats són producte d'una prospecció de camp i en cap cas va motivar una intervenció o excavació sistemàtica. Cal assenyalar que el material és de dubtosa procedència i no es pot assegurar que procedeixi d'aquesta zona.</p> | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Sense accés | Bo | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquests materials es troben dipositats en l'Institut Català de Paleontologia, a Sabadell. | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 39324 | Necròpolis de Sant Marçal de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-marcal-de-relat | - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - BADAL, Joan. (1983). L'arqueologia al Bages (II), a Quaderns de recerca i divulgació, núm. 6, Manresa. - DAURA, Antoni - GALOBART, Joan - PIÑERO, Jordi (1995), L'arqueologia al Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages, pàg. 209-210. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - VV. AA. (1984) Catalunya Romànica, vol. IX (El Bages), Barcelona, pàg. 113-115. | XII | Ja no existeix | Necròpolis medieval situada al nord-est de l'església de Sant Marçal de relat i amb importants troballes ceràmiques dipositades al Museu Comarcal de Manresa. L'any 1935 el Centre Excursionista Montserrat i el Centre Excursionista de Catalunya iniciaren una campanya d'excavacions que donaren com a resultat la descoberta d'un gran nombre de tombes alineades, cadascuna amb una olla de terrissa a sobre com a ofrena. Es tractaria de tombes datables del segle XII. | 08012-96 | Sant Marçal de Relat | Per les restes de ceràmica trobades a l'entorn de l'església així com les tombes de fossa són, juntament amb les notícies documentals, testimonis per a afirmar que la primera església de Sant Marçal era romànica. Des del 951 és documentada com a parròquia i passà a dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà. Al segle XVII l'església deixa de ser parròquia i esdevé sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre. | 41.9138600,1.9972000 | 416838 | 4640698 | 08012 | Avinyó | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc