Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 29067 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Senyora del Grauet'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant i unes flors, als peus de la qual hi ha una representació d'una església amb campanar d'espadanya. A ambdós costats del gravat s'hi llegeix 'SUFRAGANIA DE MASSANA COMARCA D'IGUALADA', i hi ha ornaments geomètrics. L'orla és amb motius vegetals (cal remarcar que tant els ornaments com l'orla són a tinta blava). El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, encara dins l'orla, s'acrediten les autories: 'Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau'. No hi consta l'any d'impressió. | 08002-135 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Dibuix: Domènec Farrés. Text revisat per Antoni Dalmau | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 29068 | Goigs de Nostra Senyora del Grauet (2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-grauet-2 | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | La seva publicació en garanteix la conservació, però desconeixem si encara es canten. | Goigs amb la capçalera 'Goigs de Nostra Sra. del Grauhet sufragània de Massana'. Partint aquest text en dos hi ha el gravat, que representa una imatge de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius geomètrics que es troben als quatre angles formant sengles creus. El text, a 2 columnes (amb corondell) consta d'entrada, 9 estrofes i tornada. Al peu, conclou amb una oració en llatí. Finalment, fora de l'orla, s'esmenta la Impremta Vives, de Manresa, sense cap esment a l'autor ni a l'any. | 08002-136 | La capella amb l'advocació de Santa Maria del Grau (o del Grauet) de Maçana està documentada l'any 1058, i l'any 1360 tenia ja funcions de parròquia. | 41.7092600,1.6180900 | 385033 | 4618419 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | L'Associació Amics dels Goigs en conserva una còpia. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 29069 | Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vendrell | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVII | Restaurat l'any 1960. | Conjunt d'edificis juxtaposats que, al llarg d'una llarga existència, han conformat un gran mas (Cal Vendrell) acompanyar d'una masoveria (Ca l'Estadant) i altres construccions auxiliars. La façana principal de l'edifici originari de Cal Vendrell està orientada a sud-oest, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa tan sols hi ha una obertura, una porta adintellada a la llinda de la qual hi ha gravat '1+6 [disc solar] 78'. Apart de la feina notable del relleu amb motius solars, la data és tan sols un any posterior a l'entrada de la família Comallonga al mas. Al primer pis s'hi observa dues finestres quadrangulars (asimètriques) i dos balcons centrals, a la llinda d'un dels quals hi ha gravada la data de 1961 (per tant, totes aquestes obertures són una modificació molt recent de les originàries). Finalment, al nivell del segon pis-golfes, hi ha dues finestres quadrangulars que, pel treball de la pedra, concorden més amb la cronologia moderna de l'immoble. L'aparell utilitzat és de carreus desbastats lligats amb morter (que probablement anaven arrebossats), amb pedra més ben tallada a les cantonades i obertures. Abunden les inscripcions de dates als diferents cossos del conjunt, de manera que se n'intueixen les principals etapes reformadores: - Segle XVII: església (1646), edifici principal (1678) i cobert situat al nord (1686) cobert. - Segle XIX: ampliació de la galeria i façana amb falsos arcs carpanells i motius ornamentals (1817), porta nova (1834) i finestres (1877) al lateral oest. - Segle XX: arranjament de la façana sud (1961). | 08002-137 | Al vessant entre la Serra de Còdol-rodon i la Riera de Rajadell | L'any 1078 ja existeix l'església de Santa Maria de Mallancosa, que abans de 1154 ja actuava com a parròquia. A partir d'aquí, l'existència de la sagrera anà configurant un assentament al voltant que, amb el pas dels segles, esdevindria el mas de Mallancosa. Després de la família Mallancosa, la propietat passà successivament pels Roca i pels Vendrell (segle XVI). L'any 1677 la família Comallonga s'instal·là al mas, coneixent-se des de llavors també com a Mas de Comallonga. | 41.7332700,1.6291900 | 385999 | 4621070 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29069-foto-08002-137-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 29070 | Font de Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-trullas | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La vegetació cobreix pràcticament del tot la font. La porta està molt deteriorada. | Font situada dins la llera d'un dels torrents que tributa al Torrent Bo. La construcció, molt ocultada per la vegetació, està feta amb pedra seca, amb un frontal (orientat a sud-est) quadrangular i un remat posterior semicircular. La coberta, molt semblant a les de les barraques agrícoles de pedra seca, està feta amb falsa cúpula per acostament de filades. L'única obertura, a la part frontal, és quadrangular i està tapada amb un porticó de fusta. A l'interior, un pou (del qual no se'n pot aproximar la fondària) és l'encarregat de captar l'aigua dels nivells freàtics. | 08002-138 | A l'extrem nord del terme municipal d'Aguilar de Segarra. | 41.7591300,1.6196100 | 385248 | 4623954 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29070-foto-08002-138-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | A Duocastella, 2000, s'esmenta que la qualitat de l'aigua d'aquesta font no és gaire bona. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 29071 | Font dels Pouets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pouets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Possiblement destruïda pel condicionament d'una bassa. | A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font de clot amb un broc de ferro que raja dins d'una pica de pedra que, al seu torn, alimenta una bassa. En el moment de la visita, però, no es va localitzar aquesta estructura. En canvi, hi ha una gran bassa rectangular (impermeabilitzada amb materials plàstics i alimentada per un tub de goma), la construcció i posteriors arranjaments de la qual poden haver destruït o ocultat la font original. | 08002-139 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29071-foto-08002-139-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | A la publicació referida, apareix com a Font dels Peuets. La tradició oral parla de les qualitats sanadores de l'aigua d'aquesta font. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 29072 | Font del Baumer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Cobert de malesa. | A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. | 08002-140 | A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell | 41.7361500,1.6265500 | 385784 | 4621393 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 29073 | Font de Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-fuster | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot adossada al marge de pedra seca d'un bancal. Un petit mur paral·lel a aquest fa possible que entre ambdós s'hi travin blocs de pedra llargs i ben escairats, formant unes escales que davallen fins l'aigua i un sostre en rampa. Exteriorment, la font té planta rectangular, amb la part més elevada (on hi ha l'entrada) orientada a l'oest i la resta en pendent cap a l'est. La llinda que tanca l'entrada té una inscripció difícilment llegible per la proliferació d'algues i líquens. Un encaix quadrat al petit muret de l'estructura revela que havia tingut una porta o una reixa. | 08002-141 | A mig camí entre Cal Fuster i la Figuera. | 41.7622900,1.6175000 | 385078 | 4624308 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29073-foto-08002-141-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 29074 | Font de Rossimort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rossimort | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font canalitzada en la qual, actualment, l'aigua raja per un broc metàl·lic inserit en un altre de PVC. L'aigua cau sobre una petita pica de pedra picada, al voltant de la qual hi ha un petit enllosat de pedra. Segons Duocastella, 2000, la font original era a uns 4 m de l'actual, però una esllavissada la va destruir i es va fer l'actual. | 08002-142 | A l'Obaga del Molí del Ribalta. | 41.7426100,1.5893000 | 382698 | 4622161 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29074-foto-08002-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29074-foto-08002-142-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 29075 | Font de Cal Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ribera | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot excavada sota el mur de pedra seca d'un bancal, que es nodreix de l'aigua procedent d'un bassal que es forma dins la mateixa peça de terra. L'obertura, orientada a migdia, és irregular, i queda en bona part emmascarada per la vegetació. | 08002-143 | Entre Cal Ribera i Cal Pepa | 41.7117600,1.5936100 | 383001 | 4618730 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29075-foto-08002-143-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 29076 | Font de Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-comanroca | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot perfilada i parcialment coberta per una estructura de pedra seca. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no s'hi va poder accedir degut a la prohibició d'accés a la finca. | 08002-144 | Al vessant que va del cim de Caselles a la Riera de Maçana. | 41.7143000,1.6296100 | 386000 | 4618963 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 29077 | Font de Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ferro | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Hi ha algunes (poques) restes de deixalles acumulades. | Font de raig situada dins l'escletxa oberta pel Torrent de Cal Pere, arran d'una petita balma. En un punt on el torrent s'eixampla i forma una bassa, un broc metàl·lic recolzat sobre una teula sobresurt d'un perfil d'argila. | 08002-145 | A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. | 41.7228800,1.5871300 | 382482 | 4619973 | 08002 | Aguilar de Segarra | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29077-foto-08002-145-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 29078 | Font de l'Obaga de Cal Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobaga-de-cal-vendrell | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de raig que parteix d'un tall al vessant de la muntanya, refermat per un mur de pedra seca, del qual surt el broc metàl·lic. Just sota el raig hi ha una pedra trapezoïdal per la qual deu lliscar l'aigua quan raja amb poca força, i que descansa sobre una pica de pedra quadrada. A ambdós costats de la pica hi ha sengles estructures de pedra seca a mode de seient o suport per deixar-hi els recipients omplerts d'aigua. | 08002-146 | A l'Obaga de Cal Vendrell, prop de Cal Joel. | 41.7354800,1.6320000 | 386236 | 4621312 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29078-foto-08002-146-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 29079 | Font de l'hort de Cal Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-cal-tinet | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La font està força oculta rere la vegetació, i s'hi acumulen deixalles. | Font de raig que brolla del talús d'argila del terreny. Malgrat la vegetació, al seu voltant s'endevinen algunes filades de pedra seca per contenir el talús i, possiblement, delimitar el toll que es forma davant seu. L'aigua és encaminada fins uns metres més avall, on reguen l'hort de Cal Tinet. | 08002-147 | Uns 300 m al sud-est de Cal Tinet. | 41.7193800,1.6275700 | 385839 | 4619530 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29079-foto-08002-147-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 29080 | Font de Cal Pepa, Font del Galí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pepa-font-del-gali | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de clot construïda amb una estructura de pedra seca que la flanqueja i la cobreix. Antigament, la font es completava amb una bassa, també alçada amb pedra seca, que s'omplia amb l'aigua que sobreeixia del clot. Aquest mur de pedra seca està actualment desmuntat (se'n conserven trams), i una nova bassa (feta de maons i revestida amb ciment) molt més gran recull l'aigua, que s'utilitza per al rec de l'hort de la casa. | 08002-148 | Just a ponent de Cal Pepa. | 41.7098900,1.5864900 | 382405 | 4618532 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29080-foto-08002-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29080-foto-08002-148-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 29081 | Barraca de pedra seca de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Barraca de pedra de planta rectangular encaixada en un marge agrícola, amb l'obertura orientada al sud-est rematada amb un arc molt rudimentari resolt amb tres pedres. La coberta és una falsa cúpula per atansament de filades, i externament està coberta per una capa de terra amb vegetació. | 08002-149 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7199600,1.5813100 | 381992 | 4619657 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29081-foto-08002-149-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 29082 | Font de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-coromines | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | L'estructura està oculta per l'herbatge. | Font de clot, construïda amb maons, que queda encaixada en un talús i recull l'aigua del tros que hi ha per sobre. Té una petita obertura quadrada tapada per una porta metàl·lica. | 08002-150 | A llevant del nucli de les Coromines. | 41.7196300,1.5812200 | 381984 | 4619620 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29082-foto-08002-150-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 29083 | Font del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | Font de raig situada sota una balma de pedra. | 08002-151 | A les proximitats de la riera de la Grevalosa. | 41.7202800,1.6426500 | 387095 | 4619610 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | No va ser localitzada durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural local, possiblement degut a un error en les coordenades. | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 29084 | L'aigua sanadora de la Font dels Peuets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laigua-sanadora-de-la-font-dels-peuets | DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | La seva publicació en garanteix la conservació. | A Duocastella, 2010, s'hi recull una llegenda en la qual un home amb els peus nafrats va pujar a la Font dels Peuets (que és en un lloc molt elevat) i se'ls hi va rentar. Gràcies a l'aigua, se li van curar les nafres. La llegenda probablement està relacionada amb la denominació de la font. | 08002-152 | Al vessant nord-oest de la Serra del Colomer | 41.7252500,1.6609600 | 388627 | 4620138 | 08002 | Aguilar de Segarra | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 29085 | Bosc del Torrent de Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-del-torrent-de-cal-pere | Zona boscosa situada al nord-est de les Coromines, on els vessants formen diversos torrents que aboquen cap al Torrent de Seguers. Entre ells, el torrent de cal Pere forma una zona d'obaga caracteritzada per vegetació de ribera en la qual predominen els pollancres i els aurons, amb pins als marges més elevats i insolats. El torrent forma una esquerda en el terreny, en la que forma gorgs i petits salts d'aigua. En un d'aquests gorgs s'hi ubica la Font del Ferro. | 08002-153 | A prop del límit entre el terme municipal d'Aguilar de Segarra amb Sant Pere Sallavinera. | 41.7228800,1.5871300 | 382482 | 4619973 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29085-foto-08002-153-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 29086 | Font del nucli de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-nucli-de-les-coromines | XX | Font situada a la cruïlla dels dos camins principals que defineixen el nucli de les Coromines, datable al segle XX. Consta d'un mur de pedra lligada amb morter en L, al tram més elevat de la qual una pedra circular (possiblement una base de premsa reaprofitada) sosté un broc de polsador per on raja l'aigua. La resta del mur discorre a uns nivells més baixos, i està rematat per lloses allisades que conformen uns seients. El terra està també enllosat, i té un desguàs que recull l'aigua que es vessa. | 08002-154 | Nucli de les Coromines, a peu del camí principal. | 41.7191900,1.5781400 | 381727 | 4619576 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29086-foto-08002-154-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 119 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 29087 | Assut de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/assut-de-castellar | PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XIX-XX | Petita resclosa construïda transversalment a la Riera de Rajadell just per sota el Pont de Castellar amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i derivar el corrent fora del seu llit. Feta en un aflorament de roca natural sobre el quals'observen fins a una vintena de petits canalets definits per grans blocs de pedra a través dels quals circula l'aigua aconseguint així parar la seva força. Per la banda posterior i ja quasi per sota del pont, recentment s'hi ha col·locat en els extrems quatre daus quadrats de pedra per banda amb l'objectiu de canalitzar encara més l'aigua. Desconeixem si l'origen daquesta petita reclosa o peixera podria tenir relació amb el Molí de Castellar, però si pot haver estat utilitzada tant per pescar o fins i tot per banyar-se, ja que davant s'hi genera un petit embassament d'aigües més reposades que les de la riera. Tant la Riera de Rajadell com la de Grevasolsa les quals conflueixen a tocar del nucli de Castellar han jugat sempre un paper important en el nucli. En aquestes rieres les dones baixaven a rentar la roba (PARCERISES 2013: 159) i s'han documentat diverses crescudes, fruit de pluges intenses els anys 1866, 1907, 1917 o 1929 (PARCERISES 2000: 210) | 08002-155 | Plaça de Castellar | 41.7293200,1.6543700 | 388086 | 4620598 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29087-foto-08002-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 119|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 29088 | Barriada de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barriada-de-sant-miquel | PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XV-XVII | L'antic barri medieval no existeix però es mantenen alguns masos habitats. | Durat la baixa edat mitjana a l'entorn de l'església de Sant Miquel hi havia un barri format per tretze cases, quinze si s'inclouen la Riera i Mas Pujol. Aquestes cases eren situades a banda i banda del camí vell de Calaf formant un petit poble, el centre del qual era l'església de Sant Miquel. Al segle XV hi havia tres masos principals El Mas Ferrer, el Mas Ferriola i el mas Sala, actualment Cal Cases, l'amo del qual n'era el batlle. Al voltant d'aquests tres n'hi havia altres més petits com el Mas Gal·li, el mas Coll, el mas Cucala el Mas Pons, el Mas Torroella. Al segle XVII però el barri estava completament abandonat i la població d'Aguilar es va anar concentrant progressivament al que avui és el barri del Raval. Actualment les evidències d'aquell antic barri són principalment l'església de Sant Miquel i el masos del Cal Montserrat i Cal Cases (antic mas de La Sala). | 08002-156 | Camí dels Plans, a tocar de l'església de Sant Miquel d'Aguilar | Al capbreu de 1649 la família Sala haurà desaparegut i bona part d'aquestes cases més petites excepte el mas Pons, que serà de Cal Montserrat, formant part del mas de La Sala que canviarà el nom per Cal Cases. Després d'aquesta davalla les grans cases van ser ocupades de nou per noves famílies el segle XVI, però la recuperació va ser molt lenta i al segle XVII pràcticament tot estava ensorrat i abandonat. (PACERISES 2000: 73) | 41.7477000,1.6283200 | 385952 | 4622673 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29088-foto-08002-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29088-foto-08002-156-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Actualment el barri com a tal ha desaparegut, però hi ha alguns masos habitats. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 29089 | Pont de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-castellar | XX | Té baranes de seguretat | Pont d'arcades sobre la riera de Rajadell construït en pedra i paredat encofrat, les pedres tots tenen forma d'hexàgon, el que fa pensar que són peces seriades, i la unió entre elles esta ressaltada amb morter de color rosat. Té tres arcs de mig punt rebaixats d'uns 14 m de llums i uns 5 m d'alçada definits per dovelles. Els tallamar, la prolongació dels pilars per disminuir la resistència a la corrent, son corbs i estan fet amb carreus rectangulars ben treballats. L'obra té uns 55 m de llarg i uns 8 m d'amplada, i forma part de la N-141g, la qual segueix bona part el traçat de l'antic camí ral. | 08002-157 | Nucli de Castellar | 41.7294300,1.6549300 | 388133 | 4620610 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29089-foto-08002-157-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té un petit mirador en direcció al nucli de Castellar, i pas per circular a peu. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 29090 | Festa Major de Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellar | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament han estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. Al nucli de Castellar, la Festa Major se celebra el primer diumenge d'agost, en Honor a Sant Esteve i a més s'ha recuperat el Ball de la Coca, amb repartiment de panet i coca inclosos. La Festa Major petita és el 15 de maig en honor a Sant Isidre. | 08002-158 | Plaça de Castellar | La festa de Sant Esteve, a Castellar, per comptes de l'estiu es feia l'endemà de Nadal. Era la festa major de Cal Ferrer. Es feia missa concelebrada a la capella i es cantaven els goigs al Sant. Després es ballava la coca a fora i sembla que antigament s'havia fet a la sala de Cal Ferrer. Es posaven paradetes a l'exterior, es jugava a bitlles, als dards i a cartes... (PARCERISSES 2000: 264) A castellar també s'hi havia format un quartet de musics que tocaven a l'església als balls. El quartet de Castellar. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 29091 | Festa Major d'Aguilar de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daguilar-de-segarra | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages | Al municipi existeixen tres nuclis de població ben diferenciats, Castellar, les Coromines i Aguilar de Segarra. La Festa major és la festivitat més important, per això cada nucli celebra la seva, que es fa en honor al Sant al qual històricament ha estat vinculat. A més a més les festes majors són el punt de trobada de la comunitat, que es reuneix i reafirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics i tradicions. El nucli d'Aguilar, celebra la seva festa major el primer diumenge de setembre en honor a Sant Andreu, patró de la Parròquia. La Festa Major petita, és el 2n diumenge de maig en honor a Sant Miquel. | 08002-159 | Plaça d'Aguilar | La Festa Major d'Aguilar s'havia celebrat el darrer diumenge d'agost, però es va canviar perquè no coincidís amb la de Manresa. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 08002 | Aguilar de Segarra | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 29092 | Goigs de la Mare de Déu de la Candelera de les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-la-candelera-de-les-coromines | XXI | Goigs amb la capçalera 'Goigs de de la Mare de Déu Candelera de les Coromines' i en una línia inferior, amb caixa més petita '(que es venera a la seva capella de la parròquia de Sant Pere de Seguers)'. Sota la capçalera, el gravat representa una imatge fotogràfica de la Mare de Déu sostenint Jesús infant. L'orla és amb motius vegetals de semblança modernista. El text, a 3 columnes (sense corondells) consta d'entrada, 6 estrofes i tornada. A sota s'hi acrediten les autories: 'Text: Mn. Carles Riera i Fonts. Valentí Miserachs, 2016 [música]'. Al peu, encara dins l'orla, conclou amb la partitura. Al revers, sense orla, s'hi repeteixen la capçalera i els autors de la lletra i la música. A sota, la partitura completa, amb la tonada i l'acompanyament musical. | 08002-160 | L'església de la Mare de Déu de les Coromines, amb origen al segle XI, havia estat parròquia i llavor del nucli de les Coromines. Va passar l'any 1685 a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar. Des de 1878 (i fins a l'actualitat) és sufragània de Sant Pere i Sant Feliu del Seguer (els Prats de Rei, Anoia). També es coneix amb l'advocació de la Candelera, una imatge de la qual es venera a l'altar major. | 41.7190700,1.5786200 | 381767 | 4619562 | 2016 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29092-foto-08002-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Mn. Carles Riera i Fonts (text) i Valentí Miserachs(música) | Ens n'ha facilitat una còpia la Sra. Roser Parcerisas. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73930 | Font del Pontasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontasco | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | La font del Pontasco està situada a la carretera de Ribes, prop de la seva confluència amb el carrer Major. Està construïda dins una estructura d'obra vista sobre un mur de pedra lligada amb morter. El brollador és una aixeta metàl·lica, sota el qual hi ha una pica rectangular de pedra. El seu entorn s'ha arranjat amb bancs d'obra i taules fetes amb moles. | 08014-52 | Ctra. De Ribes | La font rep el nom de la desapareguda casa del 'Pontasco', que estava situada en aquesta zona. Originalment, la font estava situada al capdevall del carrer Major. | 41.7707200,2.2479900 | 437497 | 4624593 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73931 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-3 | XIX | La font de la Plaça està adossada en un extrem de l'edifici de l'hostal. Està constituïda per una estructura de pedra on hi ha fixades dues aixetes metàl·liques. L'aigua cau en una pica de pedra tallada de forma rectangular, que descansa sobre una base amb mènsules. La part superior està coronada a mode de pinacle, on hi ha inscrit l'any '1871'. | 08014-53 | Plaça Major | Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, tenia una roda metàl·lica per bombar l'aigua. | 41.7680800,2.2503700 | 437692 | 4624298 | 1871 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73932 | Cova dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-moros | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. | La cova dels moros és una cavitat natural a la qual s'accedeix a través d'una boca situada en una zona boscosa. Consta d'un recorregut d'uns 30 metres, repartits en tres trams en desnivell descendent entre l'entrada i la galeria. S'hi accedeix a través d'un conducte subvertical d'uns quatre metres de desnivell fins arribar a una galeria d'uns 18 metres de llarg i uns dos metres d'alçada. Seguint la galeria, trobem un desviament i es que segueix descendint tres metres. L'acabament de la cova coincideix amb una obstrucció causada per un desprendiment de blocs. És l'amagatall de nombrosos ratpenats. | 08014-54 | Cruïlles | La cova dels Moros és coneguda pels aiguafredencs i aiguafredenques des d'antic. La primera prospecció espeleològica la van fer els membres del Grup Geogràfic de Gràcia l'any 1975. | 41.7801800,2.2580100 | 438339 | 4625636 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73932-foto-08014-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com la cova de Cruïlles i la cova de l'Encantat. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73933 | Geozona discordança del Brull i Paleozoic d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/geozona-discordanca-del-brull-i-paleozoic-davenco | <p>Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La geozona està situada a la zona de la riera d'Avencó, en terme municipal d'Aiguafreda, i la zona de Puig Castellar, en terme del Brull. En aquest punt, hi afloren dues unitats geològiques: el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Al sòcol s'hi troben seqüències de l'Ordovicià superior, on hi afloren formacions fossilíferes d'interès.</p> | 08014-55 | Riera d'Avencó | 41.7707100,2.2685400 | 439205 | 4624577 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73933-foto-08014-55-1.jpg | Inexistent | Mesozoic|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 122|123 | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 73934 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-1 | El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès. | 08014-56 | Sector de ponent del terme municipal | 41.7686400,2.2482500 | 437517 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 73935 | Riera d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-davenco | La riera d'Avencó neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Al seu tram inicial rep el nom de Picamena, que al llarg del seu recorregut rep l'aigua de diverses rieres i torrents, entre les que hi trobem la riera del Burguès, el torrent de les Ferreres, el torrent del Clot i la riera de la Figuera, entre d'altres. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de migdia del terme municipal, fent de partió amb el terme de Tagamanent. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. Malgrat el cabal d'aigua és pràcticament continu, al seu tram final sol estar eixut, ja que es filtra i circula pel subsòl. | 08014-57 | Sector de migdia del terme municipal | 41.7693500,2.2677200 | 439136 | 4624427 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73935-foto-08014-57-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 73936 | Dolmen de la Casa Nova de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-casa-nova-de-can-serra | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Només en queden les restes. | Davant la façana posterior de la Casa Nova de Can Serra hi ha les restes d'un possible monument megalític. Estan situades a tocar de les ruïnes de la masia, on s'observen dues grans lloses fixades de forma vertical, una lateral i l'altra de la capçalera. | 08014-58 | Serra de l'Arca | Tant les seves característiques com la seva localització a la Serra de l'Arca, on hi ha documentats abundants monuments megalítics, han apuntat que es tracta de les restes d'un dolmen. | 41.7800000,2.2690500 | 439256 | 4625609 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73936-foto-08014-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73936-foto-08014-58-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73937 | Can Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bauma | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XVI-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | Can Bauma és una masia construïda entre els segles XVI i XVIII que podria tenir el seu origen en un habitacle fet a la petita balma que hi ha prop del mur de migdia. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Es troba edificada aprofitant el desnivell natural del terreny, amb el mur de ponent recolzat en aquest. És un edifici orientat a llevant, de planta rectangular i que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa i pis i tenia la cuina situada al cos de tramuntana, on s'observen les restes del forn de pa. Al costat de migdia s'hi va adossar un cos, situat a tocar d'una bassa i de la balma, que està tancada frontalment per un mur de pedra lligada amb fang i que presenta tres obertures. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa, amb alguns trams que conserven el morter que les revestia i carreus a les cantonades. La casa estava situada en una zona agrícola amb feixes sostingudes amb murs de pedra seca i tenia el camí que passava davant la façana principal. | 08014-59 | Camí de la Serra de l'Arca | En l'amirallament de l'any 1850 hi consta una peça de terra anomenada Can Bauma, propietat de Joan Roca, àlias Bauma. En aquell moment el mas estava senyalat amb el número 2. | 41.7716800,2.2645600 | 438875 | 4624688 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73937-foto-08014-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73938 | Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-del-bruguer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. | XVIII | Es troba en estat ruïnós. | La Casa Nova del Bruguer és una masia del segle XVIII que es troba en estat ruïnós. Conserva els murs perimetrals que defineixen una estructura de planta rectangular i dues crugies. A la façana de llevant s'hi conserven les pedres inferiors dels brancals del portal. A la façana de ponent hi ha una petita finestra a mode d'espitllera. Al costat d'aquesta s'observa l'arrencada d'una volta, probablement la que sostenia l'escala d'accés al pis. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Les restes estan envoltades de pedres de l'enderroc, entre les que s'observen petits cossos auxiliars. | 08014-60 | A ponent del Bruguer | La casa ja es trobava en estat ruïnós a principi del segle XX. | 41.7980000,2.2674800 | 439143 | 4627608 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73938-foto-08014-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73939 | La Costa de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-can-brull | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XX | Es troba en estat ruïnós. | La Costa de Can Brull és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Està construïda a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. És un edifici de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la de gregal correspon a una altra etapa constructiva. En aquesta hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades. Davant la façana de ponent hi ha les restes d'un petit cos auxiliar. | 08014-61 | Serra de l'Arca | Segons Fortià Solà, el mas Costa està documentat des del segle XIII. A principi del segle XV el mas Costa, que tenia units els masos Brullet i la Bordadeprim, ja estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs. L'any 1450, quan Gabriel Costa i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'la costa' i en el de 1553 hi figura Bartomeu Costa. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Costa encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. Aleshores la casa es trobava en mal estat, fins al punt que el seu propietari, Benet Garriga de Centelles, fa una demanda al batlle d'Aiguafreda exposant-li la necessitat de restaurar-la. Més endavant va agregar-se al mas Brull i passà a ser conegut com la Costa de Can Brull. A l'amirallament de 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari, senyalat amb el número 9. | 41.7848100,2.2727400 | 439567 | 4626140 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73940 | Casal de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cruilles | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XIV-XX | El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l'heura que hi creix. | <p>El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l'estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d'habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l'enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S'hi observen restes d'espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d'aquest volum és l'original, mentre que bona part del mur de ponent s'ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s'ha mantingut sobresortint respecte la resta. L'entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest hi ha els brancals de pedra d'una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d'aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l'enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l'existència d'un portal original d'arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s'hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d'una primera edificació. És probable que les restes d'una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l'interior del primer volum s'hi conserva l'antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.</p> | 08014-1 | Camí de Cruïlles | <p>El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d'una quadra on residien els senyors d'Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d'Aiguafreda que consta en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898. La quadra comprenia a més de l'actual terme d'Aiguafreda, l'Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de l'any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d'Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d'Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l'extinció del nom d'Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d'Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere 'el Cerimoniós' a Bernat de Cabrera, primer comte d'Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d'enrunar els castells d'aquests llocs, pel que probablement el d'Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d'Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d'Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L'any 1957 l'Ajuntament d'Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.</p> | 41.7803600,2.2558700 | 438161 | 4625658 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 73941 | Sant Martí d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-daiguafreda | <p>BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.</p> | XII-XVII | Presenta deficiències estructurals importants, amb l'absis desplomat i grans esquerdes en bona part dels murs. | <p>Sant Martí del Congost és una església romànica construïda durant el segle XII sobre una església anterior. La planta de l'edifici era rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedia per un portal adovellat situat a la façana de migdia. Les reformes més notables del temple van fer-se durant el segle XVII, amb la construcció de les capelles laterals i la sagristia, l'obertura d'un nou portal al mur de migdia i la construcció del campanar. A causa de les deficiències estructurals que patia, entre el segle XVII i XVIII va reforçar-se la part de l'absis i s'hi va adossar dependències de la rectoria. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb volta de canó, que descansa sobre la cornisa de les parets laterals. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs de mig punt sobre pilastres de pedra i estan cobertes amb volta d'aresta. L'absis està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta set fornícules separades amb columnetes, que van posar-se al descobert en una prospecció que va fer-se durant la segona meitat del segle XX. Als peus del temple hi ha el cor sostingut amb bigues de fusta, al qual s'accedeix per unes escales de cargol. Al seu costat hi ha el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el cor hi ha una finestra romànica geminada, que va quedar oculta amb la construcció del campanar de torre. La il·luminació de nau es resol únicament per un un òcul situat en el mur de ponent, al costat del qual es van obrir dos petits portals. L'accés a l'església es fa des de migdia per un portal d'estil renaixentista, amb pilastres acanalades als brancals i llinda motllurada, que està coberta per un porxo creat en l'espai d'unió amb la rectoria. La façana de ponent estava tapada per diversos cossos relacionats amb la rectoria, que van ser enderrocats i han deixat a la vista la base del campanar torre i la façana de tramuntana de la rectoria. Entre els murs de llevant i tramuntana hi ha diversos contraforts. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestits amb morter de calç, tot i que en algunes parts com al campanar presenta carreus de petites dimensions.</p> | 08014-2 | Aiguafreda de Dalt | <p>El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar on s'hi va jurar el testament d'Odesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït.</p> | 41.7886300,2.2574700 | 438302 | 4626575 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 73942 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-10 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La plaça Major d'Aiguafreda està situada al centre de la població i queda delimitada a garbí pel carrer Major, amb la confluència del carrer de la Mora vers a xaloc. Els edificis que mantenen la tipologia constructiva tradicional consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell de façanes hem de destacar diversos elements constructius d'època moderna, com són un finestral d'arc conopial i la llinda de Ca l'Espardenyer, el portal d'arc de mig punt adovellat de Ca la Miquel i el portal de Can Casals, entre d'altres. Entre els elements destacables hi havia el portal amb llinda de fusta sobre impostes de Can Miró, que malgrat haver estat reconstruït ha perdut la fesomia primitiva. A Ca l'Espardenyer i Can Casals són igualment destacables les galeries que van obrir-se als nivells superiors de les cases durant el segle XIX. En aquesta època també van decorar-se algunes façanes amb franges horitzontals pintades en el revestiment de morter de calç, les restes del qual només s'observen a Can Casals. | 08014-3 | Plaça Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major. Al segle XVII la plaça ja tenia un hostal, propietat dels senyors de Cruïlles, la capella sufragània de la Immaculada Concepció i diverses cases de tipologia tradicional. Els edificis eren eminentment de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obrien a la plaça amb portalades d'arc de mig punt adovellat, d'arc pla de pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Des del segle XIX fins a mitjans del XX l'ajuntament estava situat en un petit edifici situat al costat de la capella. Durant la segona meitat del segle XX l'estètica de la plaça va veure's sensiblement alterada amb l'enderroc de la capella i d'algunes cases, així com la construcció de la nova església enretirada respecte la resta de les cases. | 41.7680100,2.2505700 | 437709 | 4624291 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73943 | Carrer de la Móra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-mora | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVI-XX | El carrer de la Móra està situat al centre de la població, entre la plaça Major i el carrer de Fortià Solà. És un carrer molt curt on tradicionalment les cases estaven situades en un costat del carrer i a l'altre hi havia els horts i els coberts, on actualment hi ha habitatges moderns. Actualment s'hi conserven diversos edificis notables, construïts segons la tipologia tradicional. Són cases entre mitgeres, la majoria de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi conserven les portalades de pedra, entre les que destaca la d'arc de mig punt adovellat de Can Flequer, on s'hi conserva la clau datada més antiga del poble, de l'any '1566'. Els finestrals són majoritàriament d'arc pla de pedra carejada. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de diferents tonalitats. | 08014-4 | C. de la Móra | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra, que inicialment era el camí que anava cap a Tagamanent fins a Sant Cebrià de la Móra. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el comitè del POUM d'Aiguafreda va canviar el nom del carrer pel de Francesc Layret. | 41.7677900,2.2509600 | 437741 | 4624266 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73943-foto-08014-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73944 | Convent de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-missioneres-de-la-sagrada-familia-de-natzaret | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | El Convent de les Missioneres és un edifici d'estil eclèctic construït durant la segona meitat del segle XIX. La tipologia constructiva és la d'una casa-noviciat, amb la capella central i el conjunt de dependències distribuïdes entorn seu. És un edifici de notables dimensions constituït per dos volums de tres crugies units per un cos central que es correspon amb la capella. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, definits per obertures d'arc de mig punt ceràmic a la planta baixa i guardapols motllurat. El primer volum té el portal a l'eix lateral i una finestra biforada superior. En el pis les finestres són d'arc rebaixat ceràmic i presenten guardapols conopials, mentre a nivell de les golfes les finestres són biforades d'arc mixtilini ceràmic. El coronament està decorat amb arcuacions ceràmiques i una cornisa ceràmica. El segon volum segueix el mateix esquema compositiu que el primer, tot i que la decoració és més esquemàtica, tant en els guardapols com en les arcuacions. Així mateix, els nivells de forjat es manifesten exteriorment amb cornises ceràmiques, de les quals la del remat adquireix certa volada. Les finestres del pis i de les golfes són d'arc pla i les de l'eix central són biforades. La simetria de la façana es veu interrompuda per la presència de la capella, tant per l'òcul central com per l'espadanya que sobresurt del coronament. Del primer volum en destaca la lluerna amb finestres d'arc conopial i cornisa decorativa, la galeria de tres pòrtics ceràmics de la façana lateral i el pòrtic d'arc carpanell ceràmic i decoraració lobulada de la façana posterior. La façana posterior del segon volum presenta dues galeries horitzontals de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament exterior dels murs és de paredat comú vist on ressalten els elements ceràmics, excepte la posterior del segon volum que és arrebossada i pintada de color blanc. Davant d'aquesta hi ha unes escales amb barana de balustrada que dóna accés al pati. | 08014-5 | C. Major, 27 | La casa-noviciat de les Filles de la Santa Casa de Natzaret va ser fundada l'any 1894 pel pare Josep Manyanet. Va assistir a la inauguració del convent el bisbe de Vic, el doctor Morgades. Al principi la congregació estava formada per sis monges i la mare superiora Encarnació Colomina, que van fer-se cura de l'escola de les nenes de la població. A partir de l'any 1950 va passar-se a denominar Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i poc després van començar a impulsar la seva obra per tot el món, complementant-ho amb l'ensenyament. | 41.7687600,2.2490700 | 437585 | 4624375 | 1894 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73945 | Antigues escoles públiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-escoles-publiques | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Les antigues escoles públiques d'Aiguafreda és un edifici construït durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici constituït per tres volums que es distribueixen formant una 'L'. El cos central és de planta quadrangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó suportat per mènsules i que té les baranes de forja. Les golfes s'obren amb una finestra triforada amb columnetes. Els angles cantoners, els ampits i les llindes de les obertures i una imbricació que ressegueix l'edifici a l'alçada del primer nivell estan acabats amb ceràmica, que contrasta amb l'arrebossat dels murs. Els dos volums secundaris són perpendiculars al primer i es prolonguen vers el sud i l'est respectivament. Consten d'un petit cos quadrangular i de menor alçada que els uneix amb el volum principal, amb una terrassa transitable a la part superior. Els dos volums són d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a dos vessants. Al seu extrem exterior presenten un porxo amb una finestra ceràmica triforada d'arc apuntat, a més de columnes ceràmiques i mènsules com a elements decoratius. El tractament dels murs és arrebossat amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-6 | C. Salvador Dachs, 6 | Les escoles municipals d'Aiguafreda van començar-se a construir a la dècada de 1920, quan era alcalde Ramon Figueras. El terreny on s'edificà fou cedit pel propietari del mas Avencó, el garriguenc Salvador Dachs, al qual se li va dedicar el carrer de davant en senyal d'agraïment. Es va encarregar de la construcció el sr. Riera i van inaugurar-se oficialment l'any 1931. El cos central era utilitzat com a casa dels professors i els laterals eren les aules de l'escola. | 41.7682400,2.2524800 | 437868 | 4624315 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73945-foto-08014-6-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Manel Puig | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73946 | Can Casades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casades | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Can Casades és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta quadrangular amb un cos avançat en un extrem de la façana principal. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta composta de teula plana. S'hi accedeix per una escala amb balustrada adossada de forma paral·lela a la façana. Les finestres de la planta baixa són d'arc carpanell amb guardapols decoratius, mentre que les de les golfes són biforades. El nivell de forjat de les golfes es posa de manifest a l'exterior a través d'una cornisa decorativa, entre les quals hi ha els forats de ventilació de la coberta. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cantonades, cornises i guardapols ressaltats amb diferent tonalitat; a més d'un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons. El jardí de la casa queda frontalment tancat per un mur perimetral que consta d'una portalada en cada extrem, amb pilars amb capitells decorats a base de petits còdols. | 08014-7 | Passeig de Catalunya, 46 | 41.7691400,2.2515100 | 437788 | 4624415 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73946-foto-08014-7-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73947 | Casa a la carretera de Ribes, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-44 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular que està constituït per dues vivendes independents. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc escarser emmarcats amb ceràmica; a la planta baixa trobem tres portals i dues finestres intercalades. Al pis hi ha dos finestrals amb sortida a balcons d'obra de base motllurada. Les cantonades i els nivells de forjat estan acabats amb ceràmica que, juntament amb les obertures, contrasten amb el parament dels murs de paredat comú. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-8 | Ctra. De Ribes, 44 | 41.7687400,2.2506000 | 437712 | 4624372 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73948 | Torre Viader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-viader | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | La Torre Viader és una casa senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc de mig punt, on destaca una tribuna semicircular situada a l'eix central. Sobre d'aquesta hi ha una cornisa i un ràfec amb coberta de teules ceràmiques vidriades, des d'on arrenquen els capcers esgraonats que coronen cadascuna de les façanes. El capcer de la principal presenta l'any '1922', així com en cada extrem dues columnes amb capitells d'estil dòric que sostenen travessers de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos de planta baixa habilitat com a terrassa transitable a la part superior, delimitat amb barana de balustrada i coronat per una gelosia. Davant la casa, a l'altre costat del carrer, hi ha el pati, tancat per un mur d'obra amb barana de forja. A l'interior s'observa un banc d'obra adossat en cada costat, així com un fanal de forja a la part central sobre un pilar de pedra. | 08014-9 | C. del Pont, 38 | 41.7661200,2.2519300 | 437820 | 4624080 | 1922 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73948-foto-08014-9-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Joaquim Blanch Cairó | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73949 | Casa a la carretera de Ribes, 21 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-21 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda a principi del segle XX sota una certa influència de l'estètica modernista. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'un sol nivell d'alçat. Té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla emmarcades amb una motllura. Corona la façana un capcer semicircular amb l'any '1903' inscrit a la part central. El tractament dels murs és arrebossat, amb les motllures de diferent tonalitat. | 08014-10 | Ctra. De Ribes, 21 | 41.7670800,2.2516700 | 437799 | 4624186 | 1903 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73949-foto-08014-10-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73950 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-11 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2003. | XIX | La rectoria d'Aiguafreda és una casa del segle XIX d'estil eclèctic. És un edifici cantoner de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per un portal d'arc escarser i una finestra d'arc pla a la planta baixa i dos finestrals d'arc pla arrebossat al pis. Aquests tenen sortida a balcons de baranes forjades i ampits motllurats. La façana de | 08014-11 | C. del Pont, 13 | Va ser restaurada per Mn. Salvans l'any 1916. En senyal de gratitud pels anys de servei al poble, els feligresos li van regalar a Mn. Salvans una placa commemorativa, que va posar a la galeria. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el comitè local del POUM va confiscar l'edifici, hi van establir el seu quarter general i van destruïr la placa. | 41.7673200,2.2511000 | 437752 | 4624214 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73950-foto-08014-11-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 73951 | Can Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-franquesa | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XIX-XX | Can Franquesa és una casa del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. Es composa de dues parts diferenciades a nivell compositiu. És un edifici entre mitgeres, amb els dos volums de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El primer volum té el frontis compost segons tres eixos simètrics d'obertures d'arc pla, totes elles envoltades per una motllura decorativa. El finestral de l'eix central té sortida a un balcó de baranes forjades i la base inscrita: '1810'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El segon volum està definit per un gran arc de ferradura eixamplada a la planta baixa, dos finestrals d'arc pla amb motllures al pis i dos finestres més a les golfes d'arc mixtilini. La façana està rematada per una cornisa motllurada i un capcer de perfil irregular. La unió entre ambdós volums s'ha resolt exteriorment en el tractament dels murs, que imita carreus encoixinats. | 08014-12 | C. del Pont, 22 | 41.7666200,2.2514900 | 437784 | 4624136 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73951-foto-08014-12-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 73952 | Can Fontdevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fontdevila-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | Can Fontdevila és una torre senyorial construïda a durant el primer terç del segle XX segons l'estètica noucentista. La casa està construïda de forma preeminent respecte el nivell del carrer, separada d'aquest per un mur frontal de pedra i balustrada ceràmica i dos trams d'escales. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb impostes a l'intradós, de la mateixa tipologia que les de la resta de façanes. La façana principal presenta una terrassa sostinguda amb columnes helicoïdals d'obra vista, que es prolonga per les façanes laterals i que actua com a porxo de la planta baixa. Com a remat de les façanes principal i posterior trobem un capcer sinuós amb franges motllurades d'obra. A l'extrem de llevant de la façana posterior hi ha una torre de tres nivells d'alçat i coberta a quatre vessants, que conté la caixa d'escala per accedir al pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de color blanc, sobre el que ressalten els motius blaus al voltant de les obertures i els elements decoratius d'obra. A l'interior s'hi conserva la distribució i el paviment de mosaic de l'època. La casa es troba envoltada per un jardí amb grans arbres que l'oculten parcialment. | 08014-13 | C. Sant Ramon, 1 | A mitjans del segle XIX el Sr. Agustí Fontdevila va comprar l'edifici conegut com l'hostal de Can Met. El seu fill Calixte Fontdevila Colom va der-se construir una torre a l'entrada del poble l'any 1923, després de viure uns anys a la casa del carrer del Pont. El sr. Fontdevila va participar activament en la vida política local de la primera meitat del segle XX, com a candidat de la Lliga i Jutge de Pau d'Aiguafreda. Entre 1933 i 1934 va crear una fàbrica tèxtil al nucli d'Aiguafreda, que més endavant es traslladaria als afores amb el nom de RITESA. | 41.7654500,2.2528400 | 437895 | 4624005 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73952-foto-08014-13-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També és coneguda com a Can Calistro. | 106|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 73953 | Casal Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-sant-jordi | <p>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>El casal Sant Jordi és una torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a ponent i es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. El finestral central té sortida a un balcó de baranes de forja, sobre el qual s'ha afegit amb lletres de forja 'CASAL SANT JORDI' i un plafó ceràmic amb la imatge de Sant Jordi. A la resta de façanes, les obertures es distribueixen de forma aleatòria i també són d'arc pla, excepte una de mig punt de la façana de tramuntana. A la façana de migdia s'hi adossa una torre quadrangular de tres nivells d'alçat i la coberta a quatre vessants. Entre la torre i la façana hi ha un porxo amb pilars de maó, que a la part superior està habilitat com a terrassa. Les obertures de la torre són d'arc pla a la planta baixa i al pis i d'arc carpanell al segon pis. Els nivells de fojats es posen de manifest a l'exterior a través d'una cornisa que ressegueix tot l'edifici i la torre. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'estructura de la construcció va haver-se de reforçar mitjançant tirants. Davant de les façanes de migdia i tramuntana hi ha el jardí, amb una font, parterres i bancs per seure. Queda tancat per un mur de pedra amb pilars de maó i baranes de forja.</p> | 08014-14 | Ctra. De Ribes, 12 | <p>El Casal Sant Jordi va ser construït durant la primera meitat del segle XX per Alfons Galí, motiu pel qual la casa es coneixia com a Can Galí. A principi de la dècada de 1980 va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que va habilitar-ne una part com a Centre d'Assistència Primària i l'altra com a casal d'avis.</p> | 41.7671900,2.2519900 | 437826 | 4624198 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73953-foto-08014-14-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Galí. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.