Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39946 | Camí de Santa Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-santa-creu | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'un camí rural, amb paviment de terra, que comunica el sector del Pla del Sorral amb el Serrat. La seva funció original era accedir a l'antiga església de la Santa Creu. Al coll de Santa Creu es creua amb el camí ramader i amb el camí del Verder. El seu recorregut va per la carretera BP-1432, travessa el camí antic de Bigues, travessa el camí ral de Bigues fins al Coll de Santa Creu. El títol es de possessió immemorial | 08005-77 | Inici: carretera BP-1432 / Final: Coll de Santa creu | 41.6712000,2.2436500 | 437039 | 4613547 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39946-foto-08005-77-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 39947 | Camí de Can Gafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-gafa | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta d'una variant del camí ral de l'Ametlla a Santa Eulàlia de Ronçana, que transcorre entre el camí de la Sagrera i el camí del rieral. És un camí rural amb ferm de terra. El seu recorregut va pel camí ral de Granollers a Sant Miquel del Fai (Can Plantada), Can Gafa fins al límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers). El títol és de possessió immemorial. | 08005-78 | Inici: camí ral de Granollers / Final: límit de terme (camí ral de Bigues a Granollers) | Font documenal: -Minutes municipals (1925) | 41.6520000,2.2471600 | 437313 | 4611413 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39947-foto-08005-78-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||
| 39948 | Camí de Pinar i Portús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-pinar-i-portus | CAMPILLO BESSES, X. (2006). Inventari de camins de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Es tracta del camí que comunica la carretera BP-1432 amb la urbanització de Pinar i Portús. El camí és asfaltat i té una funció veïnal. | 08005-79 | inici: carretera BP-1432 / Final: límit de terme (Bigues) | 41.6661600,2.2355000 | 436356 | 4612994 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39948-foto-08005-79-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Campillo i Besses | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 39949 | Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puigllonell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | X | Casa pairal amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana (de tipologia 1 segons Danès). La referència més antiga trobada a l'edificació data de 871 (brancal façana). Actualment està en reconstrucció. Té 2 plantes. Façana i parets de pedra de la zona (gres vermell) rejuntada amb calç. Les cantoneres són de pedra tallada de la mateixa finca. Existeixen uns contraforts d'estabilització de la façana sud ja que té una gran alçada. Finestres de la façana sud amb brancal de pedra treballada de morfologia gòtica. Portal principal d'accés a la masia amb dobelles de grans dimensions. A la façana hi ha una galeria que dóna un aire senyorívol al conjunt. Sostres de la masia amb embigat i llates. D'altres part amb embigat, cairons i rajols. La teulada és reformada i feta amb embigat de fusta, cairons, rajols i teula catalana. Ocupació en planta (m2): 338,80 m2 casa pairal + pallissa 95 m2. A partir de l'evolució històrica es pot deduir que al segle XII hi hagué el primer conjunt de reformes, vers el 1599 una segona fase i possiblement al segle XVIII la gran reforma que dóna l'estructura actual del mas. Es dedueix que les successives ampliacions van ser fer la façana sud. Als anys 80 es realitza la darrera restauració per consolidar terres i teulat. | 08005-80 | Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | Al segle XII es produeix la unificació del mas Puig i Llonell que dóna nom i lloc a l'actual finca i edifici. A partir d'aquella unificació es converteix en la casa de referència del Serrat de l'Ocata i potència vitivinícola durant el segle XIX. Estilísticament és una masia que inicialment deuria ser de teulada de dues vessants però que amb la unificació de les dues unitats es va convertir amb un casal senyorívol de gran bellesa i poder, com ho demostren treballs de la pedra d'empits i finestres i festejadors. Està situada a un espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6970500,2.2408300 | 436830 | 4616419 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39949-foto-08005-80-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- Pallissa (vegeu fitxa 141).- Conillar (vegeu fitxa 257).- Pou (vegeu fitxa 264). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39951 | Can Pagès Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pages-vell | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIX | Masia de tipus 4 segons Danès, amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a façana. Aixecament basilical a la part central de la teulada que drena les aigües a dues vessants. La façana es arrebossada i pintada de color blanc. Consta de 12 finestres amb brancals de pedra calcària d'estil goticitzant, tres de les quals tenen capitell central. A ben segur són d'una reforma posterior de la masia del segle XVIII o XIX. Presenta 2 portals dobellats també contemporanis d'aquesta època. Cal destacar que la part de la façana sembla un cos afegit a la part davantera de l'antiga masia que podria ser del segle XVI o XVII. A banda i banda d'aquest cos més antic s'erigeixen 2 blocs tipus galeria amb arcs, 5 en total al costats de llevant i ponent que es complementen amb un arc i un petit torreó de la cara Sud. La cara sud, la que dóna accés a l'antic barri de la masia, presenta 3 portes dobellades i 2 arcs dels torreons. Destaca que al perímetre de la masia, hi ha un mur perimetral que engloba els serveis de la masia així com una zona d'hort. L'interior de la masia està molt reformat però conserva elements de gran valor. A la part nord hi ha un seguit de portes amb l'escut de la flor de 'lis', símbol de la reialesa borbònica. D'altra banda, els sostres són de múltiples materials, els de la façana nord són amb volta de totxo catalana formant 3 cossos. Els de la part interior i possiblement més antiga són amb embigat i enllatat de fusta amb decoracions. La teulada no s'ha pogut veure però a ben segur que conserva embigat de fusta. L'actual estructura és d'una reforma del segle XIX ja que els elements decoratius i la tipologia constructiva de les galeries laterals és típica d'aquesta època. Posteriorment, són evidents d'altres reformes que no s'han pogut datar. Anteriorment, la masia del segle XVI-XVII deuria patir les pertinents reformes que no es poden datar. Ocupació en planta (m2): 1043 m2 cos principal+ annexos 833 m2. | 08005-82 | Can Pagès | Àrea dominada per dos masos molt poderosos i emparentats familiarment que curiosament no han tingut molta transcendència en la història de l'Ametlla, de ben segur per la seva llunyania del nucli, Can Pagès Vell i Nou. Zona enclavada en la plana vallesana amb un contrast de grans camps agrícoles amb masses forestals d'alzinars i pinedes. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua, l'ampar de famílies poderoses i per ser lloc de pas cap al nucli poblat més important de la zona, Granollers. | 41.6386700,2.2719400 | 439364 | 4609915 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39951-foto-08005-82-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa circular, situada al nord de la masia. S'omplia de l'aigua provinent del pou gros del darrera de la casa, a través d'un petit aqüeducte, fet de formigó i d'uns 16 m de llargada, i sortia a la xarxa de recs de Can Pagès. Actualment, resta buida i abandonada.- El pou de l'hort, situat dins del seu perímetre emmurallat. És el pou més antic de la masia.- El pou gros, situat a la part posterior de la masia, a l'interior d'un cobert de planta quadrada d'un sol pis. Està fet de totxo lligat amb ciment, fa uns 4 m de diàmetre i conserva una bomba amb un motor de petroli.- La xarxa de recs (vegeu fitxa 345). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39952 | Can Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-parellada | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants paral·leles a façana i de molt poca inclinació. Alçat basilical transversal a façana; posterior a la reforma que va aplanar la teulada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIV, però que la seva morfologia de caràcter indià, amb 3 pisos, és deguda a la reforma realitzada l'any 1854 per Tomàs Parellada. El revestiment de la seva façana és arrebossat amb murs de pedra. Com a elements singulars a la façana trobem una cornisa de pedra treballada que dóna la volta a tota la teulada i un balcó corregut que dóna la volta a la façana principal que acaba en una terrassa lateral. A més a més, es troben un total de 6 finestres balconeres més 2 finestres amb brancals de pedra i un portal adobellat amb porta de fusta. A l'interior trobem parets de pedra, al primer pis, 3 cossos amb volta catalana de totxo i al segon i tercer pis bigues de fusta escairades amb volta de totxo. La teulada, plana, amb teules es troba decantada amb pendent cap a cara nord. Actualment, Can Parellada és una residència de desintoxicació. La masia conserva uns trets nobles molt destacats i d'un gran valor arquitectònic. Ocupació en planta (m2): 260 m2 masia no s'inclouen volums annexos. La principal reforma es va produir l'any 1854 i li va conferir un aspecte d'estil indià. La darrera va ser als anys 70 per condicionar-la com a residència. | 08005-83 | Can Plantada | La majestuositat arquitectònica de la masia a dues vessants va ser modificada al segles XIX per donar-li una configuració de masia 'd'indians' propi de l'època colonial que dóna un especial valor per la seva singularitat al municipi. Només aquesta masia i Can Pagès Nou poden ostentar aquesta categoria colonial al municipi. Amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos). Masos com Can Jaumira o Can Parellada, pot ser no del mateix rang que les 3 cases fortes del sud del municipi, arriben a assolir cotes de desenvolupament importants tot i que es deslliguen de la influència de l'Ametlla per ser més pròximes als àmbits de Sta. Eulàlia i Canovelles. | 41.6436300,2.2477000 | 437350 | 4610483 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39952-foto-08005-83-2.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39953 | Can Plandolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-plandolit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XIII | Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dobellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual. Ocupació en planta (m2): 515 m2. | 08005-84 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 116 | Masia de gran bellesa i singularitat dins del mosaic format per les grans masies del sud del municipi. La seva singularitat, bellesa i majestuositat rau en el fet del complex sistema que formava la masia amb el seu entorn social i natural. Integrada perfectament en el lloc on es construïa i paradigma de sostenibilitat social per la concentració familiar i generacional que es produia en aquests espais, rics complexos i moltes vegades poc íntims. Arquitectònicament, cal remarcar el seu pati fortificat que li dóna un aire recollit. Situada a una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6489400,2.2522800 | 437736 | 4611070 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39953-foto-08005-84-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 254).- L'era (vegeu fitxa 274). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39959 | Can Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació. | 08005-90 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6984200,2.2432700 | 437034 | 4616570 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d'amplada i 3 m d'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i l'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 39960 | Can Joan Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-joan-badia | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Referència més antiga de la masia data de 1717 però a ben segur que la masia és anterior. Actualment presenta una façana completament reformada amb pedra rejuntada amb formigó. El mur de la façana és de les mateixes característiques. 6 finestres i 1 porta amb brancals i empits de pedra. Interior reformat amb materials moderns. L'estructura està formada per 3 cossos, el de més a la dreta amb 3 voltes i un annex que era usat per coberts dels cavalls. Destaca a la façana una petita galeria formada per 4 finestrals de totxo. Els sostres i la teulada són amb materials moderns, tot i que són amb embigat de fusta i llates. Ocupació en planta (m2): masia 127 m2. Edificacions annexes: Annex antic pels cavalls (15 m2). Es va produir una primera reforma amb data de 1717, època de bonança econòmica al Vallès. La següent no es va realitzar fins al 1995, on conservant la volumetria inicial, es va refer la seva façana i sobretot els interiors. A més, es va fer el porxo amb les 4 voltes. | 08005-91 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 14 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6986600,2.2437700 | 437076 | 4616596 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | En destaca el pou situat a les feixes de sota la casa. Excavat directament en el sòl i sense revestir. Actualment ha quedat soterrat gairebé en la seva totalitat, i les herbes cobreixen part de la boca. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 39965 | Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2. | 08005-96 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.7002400,2.2432600 | 437035 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39966 | Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rit | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. Es troba referència de l'any 1860 com a referència més antiga, segurament la masia és anterior, segle XV o XIV. Actualment segona residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. 4 finestres i 1 porta amb brancals de pedra i empits de pedra sorrenca a excepció d'una d'elles. A l'interior destaca la cuina amb una campana del segle XVII que recollia el fum d'un forn amb llinda de pedra de 1860 i d'una llar de foc amb un entrant per fer bullir aigua constantment. El sostres són d'embigat amb canya amorterada amb calç per sobre i sota. A l'entrada hi ha una llinda a una pedra de 1870. La teulada és reformada amb bigues de porland i matxambrat. Ocupació en planta (m2): masia 100 m2. | 08005-97 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 5 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6999400,2.2429900 | 437012 | 4616739 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39966-foto-08005-97-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La tanca de pedra (vegeu fitxa 233).- Els murs de pedra seca amb esglaons (vegeu fitxa 191). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39967 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència de l'any de construcció ja que ha estat molt reformada, segurament la masia és posterior al segle XIV-XV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de ciment i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada.Actualment la façana esta arrebossada. 4 finestres i 1 porta amb els elements tapats per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior però segurament segueix l'estructura típica de la zona amb sostres d'embigat de fusta i canya amorterada. Teulada amb embigat de fusta, canya i teula catalana a la part superior. S'aprecien unes reformes importants a lateral dret de la casa per confeccionar un petit terrat. Ocupació en planta (m2): masia 89 m2. | 08005-98 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 4 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6998200,2.2427200 | 436990 | 4616725 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39967-foto-08005-98-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 350). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39969 | Can Mitjans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mitjans | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XI-XIV. Actualment segona residència, l'edifici consta de 3 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre, tot i que en un lateral queda la pedra amb reforç de calç a vista. La façana principal compta amb 5 finestres i 1 porta amb empits i brancal de pedra, i un frontis sobre el qual es troba un rellotge de sol. Les parets interiors són fetes amb pedra. Sostres d'embigat de fusta, amb volta catalana i teulada amb biga de fusta i teula. Ocupació en planta (m2): masia 140 m2 + 81 m2 dels annexos. Edificacions annexes: Cobert adossat a la masia. 81m2. | 08005-100 | Sant Nicolau. Polígon 1, parcel·la 72 | Als peus del turó de Sant Nicolau i dins del domini de la casa pairal del Casal de la Visitació s'estenia un paisatge dominat per les enfeixades de vinya, olivera i posteriorment avellaner. En algunes zones marginals apareixien horts domèstics de poca importància. El paisatge agrest, pedregós va configurar un seguit de masies relativament pobres que, en la majoria de casos restaven sota el protectorat de les grans cases, inclòs Can Busquets. Econòmicament, la situació era precària i només la proximitat amb el poble permetia alleujar els pocs fruits del camp fent jornals a la construcció o amb d'altres oficis. | 41.6756600,2.2619300 | 438565 | 4614029 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39969-foto-08005-100-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:El pou, construït als anys quaranta, situat al torrent de Can Mitjans, una mica més amunt de la casa. Es troba dins d'una caseta de maó, amb teulada a dues vessants i una porta d'accés. Hi ha un petit safareig adossat a un dels costats, d'aproximadament 2,5 m de llargada per 1,5 m d'amplada per 1 m dalçada, fet amb maó arrebossat amb ciment, i coronat amb totxo. D'aquest pou es bombejava l'aigua per regar part de les feixes que hi ha a sota la masia.- El complex mina-conducte-bassa (vegeu fitxa 303).- El canal de rec (vegeu fitxa 339). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 39972 | Can Rosari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosari | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap els segles XIII-XIV. Actualment, segona residència, l'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets interiors són fetes amb pedra. Interior reformat i teulada amb teula antiga. Cal destacar les edificacions annexes que hi ha a les parts laterals i posteriors que són residencials. Possiblement durant els segles XVII-XVIII va patir una reforma important i durant els darrers 30 anys n'ha patit una altra. Ocupació en planta(m2): 82 m2 de masia + 63 m2 d'annexos. Edificacions annexes: Disposa de diversos coberts, uns dels quals han estat condicionats recentment per a ús de caire residencial de 63 m2. | 08005-103 | Mas Fabrera.Polígon 3, parcel·la 41 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6423100,2.2645100 | 438748 | 4610325 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 39973 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret-0 | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació que pugui permetre datar la masia. De totes maneres, per elements interns, l'antiga masia podria haver estat construïda cap als segles XIII-XIV. Actualment primera residència. L'edifici consta de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Les parets són amb pedra i les ampliacions i repujats de la teulada amb totxo. La façana principal compta amb 7 finestres i 1 porta amb empits i brancal que ha estat arrebossats però que segurament eren de totxo i travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb pedra, les de la masia antiga, i totxo la resta. Sostres de materials moderns tipus biga de formigó i totxo. La teulada també és reformada. Ocupació en planta (m2): 153 m2 de la masia i un cobert annex de 176 m2. Edificacions annexes: antigues granges una de 2 pisos i l'altre d'un. No presenta una volar arquitectònic destacat ja que les successives reformes n'han modificat l'aspecte inicial. Actualment, destaca per la seva integració dins d'un paisatge de secà enfeixat i de gran singularitat, ja que és part de la plana vallesana però amb pendents relativament elevats. | 08005-104 | Cal Fusteret.Polígon 3, parcel·la 59 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6390700,2.2555400 | 437998 | 4609971 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 39976 | Can Genís-Toni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-genis-toni | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1772 anys (llinda d'una pedra de finestra), tot i que, de ben segur, la masia és anterior, del segle XVII. Actualment segona residència. Compta amb 2 plantes i façana arremolinada, tot i que els murs són de pedra rejuntada amb calç. Destaquen uns contraforts laterals de pedra vermella, possiblement del Serrat de l'Ocata. Trobem 4 finestres amb brancals moderns. El portal segurament és amb brancal de totxo però està tapat per l'arrebossat. No s'ha pogut accedir a l'interior de la masia. A ben segur no presenta problemes estructurals ja que està reformada. Cal destacar que adossades a la casa hi ha construccions posteriors, a la part esquerra de façana un cobert de totxo i la part posterior un garatge construït al fer la reforma. Ocupació en planta (m2): masia 104 m2 i 12 m2 annex. Edificacions annexes: Un petit annex lateral de totxo de 12 m2. | 08005-107 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 43 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, es radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació transversal. | 41.6424100,2.2593400 | 438318 | 4610340 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 39979 | Can Ganduxé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ganduxe | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Masia de tipologia 1 segons Danès. La casa segons expliquen no té més de 100 anys. Possiblement era del 1915. Té 2 pisos i coberts annexos a banda i banda. La façana és arrebossada però antigament les 3 finestres i la porta eren amb brancals de totxo i biga superior de fusta. Destaca el rellotge de sòl de façana i unes pedres de molí a tall de detall. Interiors reformats amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Ocupació en planta (m2): masia 65 m2 + edificis bandes masia 178 m2 + 302 m2 granja annexa. Edificacions annexes: A la part de darrera, queda una granja lineal de grans dimensions que actualment també està en desús, de 302 m2. | 08005-110 | Can Plantada. Polígon 3, parcel·la 109 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6543100,2.2553900 | 438000 | 4611664 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39979-foto-08005-110-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39982 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | La masia original pertanyia a la casa de Can Plandolit. Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVII-XVIII. Actualment resta dividida en 5 unitats (cèdules) amb una estructura de 2 plantes. El revestiment de la façana és arrebossat, mentre que els materials dels seus murs són de tàpia i pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de totxo i travesser de fusta, i un portal amb brancals de totxo i també travesser de fusta. Les parets interiors són fetes amb tàpia i els sostres amb materials moderns. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): habitatges principals 313,31 m2. Edificacions annexes: Actualment, el cos central ha perdut bona part de la seva identitat ja que s'han adossat granges per la part lateral i posterior de l'edificació. Aquest fet ha generat la divisió de l'habitatge fins a 5 unitats d'habitatge. No es consideren annexos. | 08005-113 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 57 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6520900,2.2531400 | 437811 | 4611419 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39982-foto-08005-113-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39985 | Can Saniqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saniqueda | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Unitat formada per la casa vella de Can Saniqueda i la nova. La casa nova no presenta cap interès arquitectònic. La masia és de tipus 2 segons Danès i per la tipologia constructiva es pot entreveure que va rebre una reforma al segle XX. Cal destacar que la masia és més antiga, probablement del segle XIII o XIV. La façana és de pedra encalada amb sanefes fetes amb totxo. Els murs interiors també són del mateix material tot i que es combina amb alguna zona amb fang. Té 4 finestres i una porta, totes les obertures són amb brancal de totxo i a diferència de moltes masies la part de dalt dels brancals es també de totxo. Els sostres són de fusta, cairons i rajols. El sostre de bigues, canyes i teules, amb un ràfec decorat amb teula catalana. Per l'estructura de la façana es pot apreciar com l'antiga masia era a una sola vessant, segurament anterior al segle XVII o XVIII. Posteriorment, i per la tipologia constructiva, es pot apreciar com a principis de segle XX es va fer una reforma que va donar a la masia tocs d'estil modernista, totxo i pedra vista, però amb la màxima austeritat. Posteriorment, als anys 60 es va construir la casa moderna annexa. Ocupació en planta (m2): masia antiga 49 m2+casa nova 65 m2+annexos i granges 115 m2. Edificacions annexes: Galliner annex enderrocat de 50 m2 i granges antigues (65 m2). | 08005-116 | Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 45 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6587800,2.2491700 | 437487 | 4612164 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39985-foto-08005-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39987 | Can Solé-Marí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sole-mari | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 1 segons Danès, amb coberta a una vessant, amb el carener i el ràfec paral·lels a la façana. No s'ha trobat referència de l'antiguitat però es constaten referències de les dues cases que formaven l'actual al segle XVII. Façana arrebossada i pintada. Orientació a l'oest. Les parets de ben segur són de pedra de riera de la zona. Portes i finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors no s'ha pogut constatar si són de pedra. La resta de l'interior està tot reformat amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 60 m2. | 08005-118 | Mas Dorca. Polígon 3, parcel·la 13 | Antigament pertanyia a dues famílies, una de les quals es deia Solé. A principis de segle XX s'ajunten sota una mateixa família. En ella va viure l'avi Verdaguer. Destaca la continuïtat de la casa a llarg del camí cosa que li dóna un aspecte longitudinal com si fos un carrer de poble. A nivell arquitectònic no té cap valor destacat. Cal dir però que juntament amb la resta de cases de l'entorn formen un conjunt de gran bellesa. | 41.6514500,2.2649500 | 438794 | 4611339 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- El forn de coure pa, situat a la part de ponent de la façana de la casa i adossat al pou. De planta semicircular, fa aproximadament 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada, i està fet de pedres lligades amb morter de calç. La coberta és d'un sol vessant amb teules.- El pou, situat a la façana de la casa. És de planta circular, fa aproximadament 1 m de diàmetre i està fet de pedres lligades amb morter de calç.- La bassa i safareig, situats als camps de conreu del darrera de la casa, a tocar d'unes oliveres. La bassa és de forma quadrada amb rentador, feta d'obra i coronada amb totxo, fa aproximadament 2,5 m de llargada per 2,5 m d'amplada. El safareig és molt semblant a la bassa però de més petit tamany, i fa aproximadament 1,5 m de llargada per 1,5 m d'amplada. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 39988 | Can Careta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-careta | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a l'edificació, però de ben segur per la seva estructura data dels segles XVI-XVII. El revestiment de la façana és arremolinat i els materials d'aquesta són bàsicament pedra de riera de la zona. Es troben 5 finestres a la façana acabades amb l'arrebossat de la façana. Destaca una galeria lateral de 2 arcs amb una porta d'accés. Existeix un portal dobellat modern. L'interior de l'edificació, els sostres i la teulada són reformats amb materials moderns. Ocupació en planta (m2): masia 125 m2. | 08005-119 | Pinar i Portús. Polígon 5, parcel·la 74 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6685600,2.2340900 | 436241 | 4613261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39988-foto-08005-119-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39990 | Can Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nofre | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència a l'edificació. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment de la façana és de pedra vista amb materials dels murs també de pedra. Es troben 5 finestres amb empits i brancals de pedra i travessers de fusta. Portal amb brancals de totxo i travesser de fusta. No s'ha pogut accedir a l'interior però la reforma del 2000 ha introduït els materials moderns a sostres i teulada. Es conserven alguns elements antics singulars. Ocupació en planta (m2): masia i annexos reformats com habitatge 97 m2. | 08005-121 | Can Fàbregas. Polígon 5, parcel·la 72 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6675300,2.2343600 | 436262 | 4613147 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39990-foto-08005-121-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39991 | Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas-del-bosc | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVI | Masia de tipologia 6 segons Danès, amb coberta de dues vessants, amb el carener i el ràfec perpendiculars a la façana i amb un aixecament basilical al centre de la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. La referència més antiga trobada data de 1580 val a dir que la masia pot ser anterior. Actualment està en reconstrucció però amb expectatives de ser habitatge. Façana de pedra de la zona rejuntada amb portland. Orientació al sud-est. El mur de la façana és fet amb pedra de riera així com les parets interiors amb amorterat de calç i la restauració recent amb rejunt de ciment. Destaquen les pedres cantoneres de façana treballades. 9 finestres i 2 portes fetes amb brancals i emptis de pedra calcària sorrenca de la zona. Destaca el portal dobellat de gran bellesa i majestuositat. La porta lateral és amb brancals de totxo i travesser de fusta. Sostres amb bigues de fusta, cairons i rajols que a la seva part superior tenen un petit planxer de formigó. El sostre també conserva l'embigat de fusta amb cairons i teula tradicional. Destaca una part annexa a la masia principal que segons s'observa pot tenir elements de la primitiva masia. En aquest espai la reforma de les teulades s'ha fet amb materials moderns. Són evidents les reformes del XVII, ja que hi ha dates dels anys 1680 i 1690 gravats a les portes i finestres. Ocupació en planta (m2): 248 m2 masia + 52,8 m2 annex esquerra + 60 m2 annex bassa. | 08005-122 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | Masia que segons s'indica va ser una escissió de Can Fàbregues de poble cap al segle XVI. La masia és sense cap mena de dubte una de les més imponents i singulars del terme municipal per la seva estructura basilical, poc habitual al municipi, similar a ca l'Antoja, i per la seva riquesa de gravats i treballs de la pedra. D'altra banda, el domini de la casa és considerable i cal destacar-ne la bellesa de la seva disposició a dalt d'un turó. Situada a un àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6664600,2.2348000 | 436298 | 4613028 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- El carregador de porcs (vegeu fitxa 211)- El cobert (vegeu fitxa 212).- El complex mina-bassa-rec (vegeu fitxa 214). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 39992 | Can Sagimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sagimon | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb teulada perpendicular a façana. No es troba referència a l'edificació de l'antiguitat però a ben segur és anterior al segle XVII. Amb una estructura de 2 plantes més golfes, el revestiment i mur de la façana és amb pedra vista rejuntada amb ciment i carreus a les cantonades. Destaca un rellotge de sòl a façana, 5 finestres amb empits, brancals i travessers de totxo i un portal amb brancals i volta de totxo. L'interior és reformat amb terres moderns i sostres amb embigat de fusta i totxo amb volta. La teulada és reformada i feta amb materials moderns. Destaca una era imponent de totxo amb un cobert agrícola reformat de totxo segurament construït als anys 20 ó 30. Ocupació en planta( m2): masia 196 m2 + annex 56 m2. | 08005-123 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 65 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6657700,2.2332600 | 436169 | 4612952 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaca el paller (vegeu fitxa 332). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 39993 | Can Melitre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-melitre | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. No es troba referència d'antiguitat a l'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i amb un revestiment de la façana arrebossat que amaga els murs de pedra. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de pedra nova i un portal dobellat nou. Les parets interiors són fetes de tàpia i els sostres amb biga de fusta i volta catalana. La teulada compta amb un embigat de fusta i cairons i teules. El cel ras amb fusta i canyes. Com a curiositat, el torrent que passa pel seu costat se li deia Torrent del Valitre (guilla) i pot ser que el nom de la masia hagi derivat a Melitre. Ocupació en planta (m2): masia 205 m2 + annexos 70 m2 Edificacions annexes: Casa dels masovers adossada amb cantoneres de pedra i 2 pisos i un cobert separat que té les funcions de garatge de 70 m2. | 08005-124 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 55 | Masia de llarga història que ha estat modificada intensament ja que durant els any 50 va ser la casa d'estiueig d'un metge. Tot i aquestes reformes, conserva una volumetria pròpia d'una masia i una gran vellesa cromàtica del conjunt. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6634900,2.2369700 | 436476 | 4612696 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39993-foto-08005-124-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39996 | Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moret | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a una llinda a la finestra que data del 1694 que es va descobrir en un esglaó de la porta d'entrada. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 4 finestres amb brancals i part de dalt de totxo. El portal també era amb brancal de pedra i travesser de biga de fusta. Les parets interiors són de pedra arrebossades. Els sostres són amb embigat de fusta, cairons i rajols, però han estat tapats amb plaques de guix i els rajols amb materials moderns. La teulada conserva l'embigat de fusta, els cairons, els rajols i la teula. Destaca la seva imponent era i les referències d'una antiga pèrgola a davant de façana. | 08005-127 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 45 | Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6639400,2.2394200 | 436680 | 4612744 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La font (vegeu fitxa 217).- La bassa (vegeu fitxa 336).- La bassa del torrent (vegeu fitxa 356). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 39997 | Can Gual o Can Sever | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gual-o-can-sever | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, transversals a façana. Es troba referència més antiga a façana del 1798. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana és arrebossada i pintada a sobre. Els materials de la façana són pedra de riera. Té 9 finestres una amb balconera. El portal és arrebossat com la resta de la façana. Les parets interiors són de pedra i enguixades. Els sostres amb materials moderns. Teulada restaurada amb materials moderns i teula catalana tradicional al sostre. Destaca l'era i les edificacions annexes. Ocupació en planta (m2): 190 m2 masia + 374 m2 de coberts. Edificacions annexes: Cobert annexos lateral dret que mantenen tipologia de construcció de maó i teula al sostre, 167 m2. Edifici de davant de l'era, 207 m2. | 08005-128 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40 | Masia que va néixer als peus de l'ancestral via de comunicació de l'Ametlla a Bigues. Aquest camí de destacada connotació història va generar un seguit d'assentaments als seus voltants que han articulat la zona. Arquitectònicament, la masia no té un valor destacat ja que ha estat reformada però destaca per la seva simplicitat de formes i bon estat de conservació. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6610500,2.2403800 | 436757 | 4612423 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39997-foto-08005-128-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 39999 | Can Casanoves (Pinar i Portús) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves-pinar-i-portus | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. La referència més antiga de la masia és de l'any 1932 any de construcció. Actualment, primera residència. Compta amb 2 plantes i golfes. La façana i murs són de pedra de la zona i trossos de maó amb rejunt de calç. Destaquen treballs decoratius amb totxo a la façana -cantoneres- i obertures. Trobem 4 finestres amb brancals de totxo a tot el vol. El portal també és amb totxo. Els sostres de l'interior són amb embigat de fusta, cairons i rajols. La teulada, presenta embigat de fusta, cairons i rajols amb teula tradicional catalana. Destaca la petit era que hi ha a la part davantera i un pou d'aigua Ocupació en planta (m2): masia 130 m2+ 50 m2 annexos. Elements exteriors: Cal destacar la bassa i el rec d'aigua que serveix tot el veïnat. | 08005-130 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99 | La masia en qüestió forma part d'una tipologia de masies construïdes o reformades a principis de segle XX amb una estètica molt similar. La pedra es combinava amb totxo i d'altres elements de ceràmica. Aquesta tipologia constructiva de ben segur volia seguir la corrent estètica d'aquell moment, el modernisme, tot i que la senzillesa de la construcció defugia elements decoratius destacats. Àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6429800,2.2578700 | 438196 | 4610404 | 1932 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39999-foto-08005-130-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En quant a infraestructures agràries, en destaca la bassa i el rec (vegeu fitxa 357) | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 40000 | Can Bergu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bergu | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a la façana. No s'ha trobat referència d'antiguitat a la masia però els indicis indiquen que és anterior al segle XVII. Actualment és primera residència. De 2 plantes. Façana arremolinada i pintada de color groc. Mur de pedra de riera amb rejunt de calç i algunes zones amb fang. 4 finestres i 1 porta amb brancals de totxo i fusta travessera a la part superior. Les parets interiors són fetes amb tapial de fang. Façana sense elements d'interès. Aquesta ha estat fortament modificada per reformes modernes. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada reformada amb bigues i volta apuntada. Teula catalana tradicional. Destaca un petit cobert-pèrgola d'estructura de fusta adossat a la part davantera de la casa. Elements interiors: Campana de la cuina del segle XVII i boca del forn de pa. Ocupació en planta (m2): 180 m2 masia +162,70 m2 annex lateral darrera+34,45 m2 annex petit. | 08005-131 | Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 33 | Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona. | 41.6557500,2.2741200 | 439561 | 4611810 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 40001 | Can Xic Genet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic-genet | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Referències de 1920 tot i que la masia es pot datar dels segles XVI-XVII. La façana és amb zones amb pedra, totxo i arrebossades. Compta amb una estructura de 2 plantes. La casa té dues portes, la principal, amb brancal de totxo i travesser de fusta i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 5 petites finestres amb brancals de totxo. Les parets interiors són fetes de pedra de la zona. Sostres de la primera planta amb embigat de fusta i rajols. La teulada feta amb materials moderns però conserva les antigues teules. La reforma actual és de 2002 i engloba un cobert annex. Ocupació en planta (m2): masia 143,5 m2. | 08005-132 | Can Fochs. Polígon 2, parcel·la 24 | Masia que formava part de la propietat de Can Draper i que era dels masovers que cuidaven les terres de la zona de Can Focs. La masia és d'una gran senzillesa però tenia una funció i un valor destacat ja que la zona no estava molt habitada. Espai agroforestal que albergava boscos de roureda intercalats amb camps de cultiu que encaraven cap al Pla de Llerona i la conca del Congost. Espai amb pocs assentaments ja que bona part de les terres eren controlades per la masia de Can Draper o de Rosanes. La dependència d'aquests petits assentaments era molt important vers les grans masies i la major part eren masoveries. L'encreuament de camins que es donava a l'espai el feia un lloc de pas cap a Granollers, la Garriga o Llerona. | 41.6557700,2.2712100 | 439319 | 4611814 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40001-foto-08005-132-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 40002 | Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carlons | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es troba referència a la masia de la seva antiguitat. Compta amb una estructura de 2 plantes. La façana està encalada i pintada de blanc a sobre. Les parets són fetes amb pedra de la zona i rejuntades amb calç. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària també de totxo per accedir al cobert annex, antic trull d'oli i vi. Trobem 4 finestres amb empits de totxo, els brancals han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Els sostres són amb embigat de fusta i llates en algunes zones i, en d'altres, amb canya encalada. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la masia ha estat restaurada i s'ha fet habitable. Destaca una petita era a la part davantera. Compta amb un torreó de mitjans de segle XX fet sobre un galliner. L'interior conserva molt l'aspecte original. S'hauria de preserva la zona de trull i premsa. Ocupació en planta (m2): masia 136 m2. | 08005-133 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 99 | Masia de llarga història on va viure el pintor Josep Maragall. Havia estat mas de la Baronia de Montbui. El valor arquitectònic de la masia no és molt destacat però l'actual torreó a la part lateral de la masia la dota d'una singularitat destacada tot seguint l'estil de Can Feliu. Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6676000,2.2424600 | 436937 | 4613148 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40002-foto-08005-133-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- Pou i safareig. Construcció situada a la part davantera de la casa, a l'inici del torrent de Can Carlons. El pou està dins una barraca de totxo que té adossat, al seu costat de llevant, un petit safareig rectangular amb rentador de cairons.- Les basses (vegeu fitxa 156). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 40003 | Can Feliu o Can Sitjas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-o-can-sitjas | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1780 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia és probablement anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i un tercer pis repujat amb una terrassa. La casa té una porta principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra. Al lateral dret de la casa hi ha una reforma del XX juntament amb el torreó de la cantonera que corresponen a l'ampliació que va realitzar en Xammar quan va anar a viure a la casa. Elements que barregen l'estil colonial amb nombrosos elements modernistes. Elements exteriors: Rec que va a la Bassa de Can Patrallus; la seva torre, el pou. Superfícies edificada (m2): 251 m2 cos principal + 48 m2 annex. Edificacions annexes: Antigues corts ara reformades amb un ús decoratiu (48 m2). | 08005-134 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 21 | Àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6668400,2.2447400 | 437126 | 4613062 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40003-foto-08005-134-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- El pou, situat al costat nord-est de la casa, arran del Camí Antic de Bigues cap a Can Forns. L'estructura del pou, feta de paredat comú, fa 1m de diàmetre, sobresurt aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, i se li adossa una barraca de maquinària.- El rec (vegeu fitxa 352). | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 40004 | Can Ros de les Cabanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-les-cabanes | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. No es pot datar l'any de construcció però per les referències orals es pot afirmar que pot ser del segle XIII-XIV amb les pertinents reformes del XVII. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La meitat de la façana de la casa ha quedat integrada a la reforma realitzada als anys 70 i ha perdut el seu valor, conserva 2 finestres i la porta d'accés fetes amb brancal de totxo i fusta travessera. Les parets són de pedra amb rejunt de calç i algunes zones amb tapial. Les parets interiors són fetes de pedra. Destaca l'era a la part davantera de la masia, desplaçada cap un costat. Ocupació en planta (m2): 105 m2 masia + 115 m2 casa moderna + 21 m2 cobert. Edificacions annexes: existeix un cobert a la part dreta de la masia que actualment serveix per a guardar cotxes 21 m2. | 08005-135 | Can Carlons. Polígon 5, parcel·la 20 | Masia que ha perdut la seva singularitat arquitectònica per les reformes realitzades als anys 70 però per la seva disposició al territori i la història que porta associada mereix conservar l'estructura que en resta. Segons la història de tradició oral, en el seu origen es tractava de construccions arcaiques que hi havia a la zona, tipus coves, on monjos hi feien exercicis espirituals. Està situada a un àrea mitjanament elevada on el conreu de vinya, ametllers i oliveres va arrelar amb força degut a la manca d'aigua. A les part més properes al Torrent del Sot de la Barca s'establiren algunes zones d'horta. La majoria de cases eren humils i amb una forta dependència de Can Forns. La relació amb el nucli de l'Ametlla és més forta ja que la proximitat era major que la resta de masies del voltant del camí de Caldes. | 41.6676500,2.2452100 | 437166 | 4613152 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40004-foto-08005-135-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 40006 | Can Casanoves (Mas Fabrera) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casanoves-mas-fabrera | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, perpendiculars a façana. Primera datació de 1740 (de ben segur l'any de reforma) tot i que la masia probablement és anterior. La façana és arremolinada i pintada a sobre. Compta amb una estructura de 2 plantes i unes petites golfes. La casa té dues portes: la principal, amb brancal de totxo i una de secundària d'una reforma posterior. Es troben 4 finestres amb empits i brancals de totxo tot i que han quedat amagats per la reforma de la façana. Les parets interiors són fetes de pedra i divideixen la casa en 3 cosos: un de central i dues ales laterals fetes amb volta catalana. La teulada compta amb embigat de fusta i cairons i teules. Cal destacar que la reforma actual és de fa uns 15 anys i va canviar la fessomia de la masia. Destaca una era de grans dimensions a la part davantera de la casa i un pou amb una pica al lateral. Elements interiors: desquen les restes d'una premsa d'oli i vi. Elements exteriors: el pou i la bassa que hi ha davant la casa. Ocupació en planta (m2): 237 m2 masia + 69,6 m2 de cobert. | 08005-137 | Mas Fabrera. Polígon 3, parcel·la 48 | Àrea agroforestal amb predominància de boscos de roure i alzina intercalats amb camp de cultiu de dimensions mitjanes i certs aterrassaments condicionats per una orografia ondulada no tant plana com en d'altres zones del municipi. A partir de Mas Fabrera, casa forta de l'espai, és radialitzen un seguit de masies que estan dins del seu àmbit d'influència. A partir d'un cert moment, es trenca la unitat de la finca i es procedeix a una divisió de la masia i de la terra d'aquesta, fet que condiciona l'aparició d'un nucli de població a l'entorn d'una via de comunicació tranversal. | 41.6429600,2.2578700 | 438196 | 4610402 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- Pou adossat a la façana lateral de la masia. L'estructura exterior, de planta semicircular i coberta còncava, està feta de pedres i morter de calç, i té adossada una petita pica rectangular de pedra. Una recent restauració ha arrebossat amb ciment tot l'exterior. Hi ha una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.- La bassa, situada al davant de la casa. És de forma rectangular, feta d'obra, i fa aproximadament 3 m d'amplada i 7 m de llargada. | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 40008 | Can Moret de Baix o Mas Ventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moret-de-baix-o-mas-ventos | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Masia de tipologia 1 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, paral·lela a la façana. No es troba referència d'antiguitat a l'edificació ja que ha patit una gran transformació, però a ben segur és anterior al segle XVI. Compta amb una estructura de 2 plantes i golfes. La façana sense revestir feta de pedra de riera de la zona. Les cantoneres són amb pedra tallada. Es troben 6 finestres, les 2 de baix amb empits i brancals de pedra nova, les 4 de la part posterior són amb brancals de totxo i travesser de totxo. El portal és dobellat de nou. Les parets interiors són de pedra i els sostres són de materials moderns. La teulada, tot i conservar la teula tradicional, és feta amb materials moderns. Antigament se la coneixia per Can Moret de baix. Compta amb dues parts, les quals conserven la façana de pedra original i 2 plantes més golfes. Compta amb una ampliació moderna a la part esquerra que corresponia a una antiga granja i que, actualment, és habitatge. S'aprecia que la part antiga és la unió de dues antigues masies. Elements exteriors: Bassa al torrent de la part posterior i restes d'un antic canal de rec que servia a les cases de sota, veïnat de Can Xico. | 08005-139 | Can Melitre. Polígon 5, parcel·la 40 | De ben segur al segle XVI-XVII la masia va patir una reforma que va portar a fusionar les dues masies que hi existien. Posteriorment, es van produir successives reformes fins als anys 90, on es va realitzar l'actual. Situada a una àrea agroforestal creuada per una gran quantitat de torrents que afluïen al Tenes i que presentaven importants boscos de ribera. Es combinava l'horta, aprofitant l'aigua més abundant dels torrents i la influència del riu Tenes amb cultius de vinya i olivera situats als vessants de secà. El pas de la via romana cap a Caldes de Montbui configurà un seguit d'assentaments (domus) al llarg del traçat de la via que van condicionar l'establiment posterior de masies. Les masies de referència són Can Plantada i Can Forns, on bona part dels residents a l'espai hi tenien terres arrendades. | 41.6629600,2.2381700 | 436575 | 4612636 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En quant a les infraestructures agràries, en destaca el complex bassa-rec (vegeu fitxa 328). | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 40009 | Can Tomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomeu | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipus 2 segons Danès amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a façana. Actualment, presenta façana arrebossada sense pintar. Portes i finestres també estan arrebossades. L'interior està completament reformat amb materials moderns inclosos sostres i teulada. Destaca l'espai de l'antiga era que actualment forma part d'un jardí. L'any 1933 es va fer la reforma que va donar l'aspecte actual a la masia. Anteriorment la masia deuria ser de l'estil de les veïnes. Ocupació en planta (m2): masia 120m2 + 56 m2 annexos. Edificacions annexes: Destaca un cobert adossat a la part dreta de la façana de 56 m2 de superfície que actualment funciona com a garatge. | 08005-140 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 10 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i una petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6990100,2.2418800 | 436919 | 4616636 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40009-foto-08005-140-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||
| 40011 | Les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-roquetes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Les Roquetes és un dels paratges geològicament més singulars de l'Ametlla. En aquest punt hi ha un contacte discordant entre els materials granodorítics de les Roquetes i els materials al·luvials del Plistocè de la font de la Mina. Des d'aquest punt, la vista del poble i de bona part de la plana del Vallès és espectacular. | 08005-142 | Les Roquetes | 41.6699800,2.2575800 | 438198 | 4613402 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40011-foto-08005-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 40012 | Piscines de Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/piscines-de-ca-larenys | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX-XXI | Les piscines de Ca l'Arenys, caracteritzades per les majestuoses alzines i l'imponent aqüeducte que porta l'aigua al complex, generen un conjunt de gran interès que ha sabut ser aprofitat per al lleure del poble des dels anys cinquanta del segle XX. Anteriorment, a Ca l'Arenys havia tres basses. La primera, la bassa dels roures, era la més petita i era on queia l'aigua que sortia de la font de la mina. La segona era una bassa més gran que servia de rentador i que actualment està reconvertida en dipòsit enterrat. Finalment, hi havia la bassa gran d'emmagatzematge que és la que equival a l'actual piscina. | 08005-143 | torrent de Ca l'Arenys | L'any 1961 es van inaugurar les noves piscines. Foren construïdes per Maties Barres, propietari de la finca i constructor de renom del poble. La celebració a les piscines públiques del Festival de la Cançó Catalana, el 24 d'agost de 1963, que portà a l'Ametlla artistes de la Nova Cançó tan significats com Raimon o Josep M. Espinàs i que va atreure uns quatre mil assistents, va posar en entredit les autoritats locals per la falta de control envers els promotors del festival i la seva significació política, i des d'aquell moment, les autoritats franquistes van perdre la confiança a Josep Felibadaló i Ferrer. Durant pràcticament la dècada dels anys 90 del s.XX, les piscines van caure en l'oblit i restaren pràcticament abandonades. No fou fins a finals d'aquesta dècada que reobriren i ja des d'una òptica municipal. | 41.6694800,2.2670900 | 438989 | 4613339 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40012-foto-08005-143-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | Fotografia antiga de les piscines a finals de la dècada dels anys 60, principis dels anys 70 del segle XX, (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 40013 | Plaça carbonera del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-carbonera-del-verder | XX | Antiga plaça carbonera, situada a uns 200 m al nord-oest del camp de futbol municipal, molt pròxima al torrent, a la seva banda de ponent. Aquest element conserva la petita cavitat de sòl aplanat per a bastir-hi la carbonera, la qual és de forma rectangular i fa aproximadament 2 m de llargada per 1 m d'amplada i uns 60 cm de profunditat. | 08005-144 | torrent del Verder | 41.6729100,2.2558000 | 438052 | 4613728 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40013-foto-08005-144-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 40014 | Bosc de Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-carlons | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Carlons, la de Can Valènica, la de Can Malitre i la de Can Fàbregues del Bosc, a la zona de Pinar i Portús. El bosc s'estructura amb una predomini clar de pi pinyer i pi blanc amb un sotabosc d'alzina i brolla mediterrània. Té un destacat valor paisatgístic ja que se situa en una zona de carena visible des de la Vall del Tenes. Antigament, una part important del territori que ara ocupa el bosc eren cultius de secà, especialment vinya. | 08005-145 | Can Carlons | 41.6679400,2.2412500 | 436836 | 4613187 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40014-foto-08005-145-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig i Roca | Els camins que transcorren pel bell mig d'aquest espai permeten visitar-lo d'una manera tranquil·la i relaxada, ja que el desnivell no és gaire pronunciat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||||||
| 40015 | Forn del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-verder | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Possibles restes d'un forn situat a les proximitats del torrent del Verder. És un clot d'aproximadament 3 m de llargada, 2 m d'amplada i 1,5 m de profunditat; al tall s'aprecia un estrat de carbons i material constructiu. A l'exterior del clot, es conserva una mena de volta feta de material constructiu lligat amb morter de calç. Tot i que sembla tractar-se d'un forn, la interpretació de les restes admet dubtes. | 08005-146 | Torrent del Verder | 41.6731300,2.2554700 | 438025 | 4613753 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40015-foto-08005-146-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 40016 | Ribes del riu Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ribes-del-riu-tenes | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | El riu Tenes és un afluent del riu Besòs que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja, s'encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d'aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l'esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s'obre a la depressió vallesana. El riu, amb les seves frondoses ribes, destaca per ser una zona d'alt valor paisatgístic així com un important corredor biològic entre la plana i els Cingles de Bertí a causa de la gran quantitat d'espècies vegetals que s'hi poden trobar. | 08005-147 | Riu Tenes | 41.6645800,2.2340800 | 436236 | 4612819 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40016-foto-08005-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40016-foto-08005-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 40017 | Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-negre | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat a la part est de la finca de Can Forns, delimitat per la part est pel torrent del mateix nom. És un bosc format per diverses espècies coníferes i sotabosc d'alzines. Aquest topònim cal atribuir-lo a la densitat de vegetació que tenia aquesta massa forestal que, en moltes zones feia que fos un bosc impenetrable i extremadament ombrívol. Durant anys les plantacions que hi predominaren foren les de pins blancs amb un sota bosc més o menys dens d'alzina i roure. | 08005-148 | Can Forns | 41.6679700,2.2524200 | 437766 | 4613182 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40017-foto-08005-148-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 40019 | Bosc de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-plantada | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai forestal situat entre les masies de Can Plantada, Can Gafa i Can Panedes. És un bosc format per pi blanc de grans dimensions i un sotabosc molt desenvolupat d'alzines. És destacable la gran majestuositat dels exemplar d'aquest bosc per la riquesa i profunditat dels sòls de la plana del Vallés. Es documenta la presència de nombroses infraestructures agràries i de protoindústria, que ens indiquen una forta activitat humana i, uns límits de la massa forestal variables en funció del context econòmic. Els seus grans arbres fan de mur cap a la conca visual de la masia de Can Plantada i generen el típic paisatge agroforestal de la plana vallesana. | 08005-150 | Can Plantada | 41.6558500,2.2466800 | 437277 | 4611841 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40019-foto-08005-150-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 40020 | Quintana de Can Margens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quintana-de-can-margens | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | La Quintana de Can Margens, amb els cultius d'horta que s'hi realitzen, presenta un paisatge colorista i divers que aporta gran harmonia i singularitat a la zona. El petit turonet que hi ha al darrera de la casa de Can Pagès Vell, és un bon lloc per gaudir d'aquest entorn. També hi ha el bosc de Can Margens, que en limita el camp visual. | 08005-151 | Can Pagès | 41.6385700,2.2763800 | 439733 | 4609901 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40020-foto-08005-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40020-foto-08005-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 40021 | Can Draper: pedra esculpida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-pedra-esculpida | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Pedra esculpida, situada a la façana meridional de la torre de Can Draper, a sota de la finestra del primer pis. És de forma rectangular i conté una inscripció que diu: FONCH EDIFICADA LA PRESENT TORRA A XXVI DE MAIG DE L'ANY MDLXXIIII PER LO HONORABLE EN JAUME DRAPER. La llegenda està emmarcada per una garlanda de fulles i fruites i sostinguda per dues figures infantils nues, esculpides en alt relleu; a la part superior i inferior de la mateixa hi ha una carota.</p> | 08005-152 | Can Draper | <p>Els segles XVI i XVII foren segles importants per a la pagesia la qual prengué un nou impuls després d'anys de pestes, fams i lluites socials. A l'ametlla es reconstrueixen moltes masies i es basteix l'església parroquial (1679).</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 1624 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40021-foto-08005-152-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96 | 47 | 1.3 | 1769 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||
| 40022 | Torrent del Sorral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-sorral | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Anomenat d'aquesta manera per la gran quantitat de sorres que al llarg del seu curs es dipositen per efecte de l'erosió. Essencialment, els materials granítics de la part nord del municipi són arrossegats pel torrent i, històricament, s'han acumulat en importants dipòsits de sorres a la part sud del municipi. Fins fa pocs anys, aquestes sorres eren emprades per a la construcció. | 08005-153 | torrent del Sorral | 41.6559900,2.2453100 | 437163 | 4611857 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40022-foto-08005-153-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 40023 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia basilical amb la façana orientada a migdia, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants amb imbricacions al carener de la façana. La façana és plana amb portal adovellat d'arc de mig punt, amb tres finestres de pedra amb arc pla, amb llindes i brancals amb inscripcions: al primer pis hi ha una finestra balconera amb una data a la pedra:1608, a l'altra finestra hi ha també una data, 1610 amb el nom dels propietari PERE VIVER . Es destacable un majestuós pou amb l'estructura coberta que se situa a la zona de la cuina. La reixa del balcó té als extrems barres en reganyol i decoració senzilla. A la part esquerra de la casa hi trobem un porxo on antigament hi havia la premsa, el trull i un espai que s'utilitzava per a decantar l'oli. Interiorment la casa es divideix en tres crugies. La cuina, a mà dreta de l'entrada té una important llar de foc a la cara nord; on en destaca una sitja d'importants dimensions. | 08005-154 | C/ Pompeu Fabra, 25 | La primera referència documental del mas Antoja correspon al compliment pascual de l'any 1644, tot i que és probable que la seva existència sigui anterior. | 41.6671400,2.2630900 | 438654 | 4613083 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40023-foto-08005-154-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2007 va ser objecte d'unes obres de remodelació que, desafortunadament, van alterar profunda i irreversiblement la fisonomia original de la casa, tant l'interior com l'exterior. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 40024 | Torrent de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Torrent que neix a l'actual carretera BP-1432, a l'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s'uneix amb el torrent de Can Boter a l'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastureig hivernal del ramat de la casa. | 08005-155 | Can Parellada | 41.6619000,2.2633100 | 438667 | 4612501 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40024-foto-08005-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||||
| 40025 | Basses de Can Carlons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-carlons | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XX | Es tracta de dues basses situade, una a tocar de l'altra, a les proximitats del bosc de Can Carlons. Les basses són de formes i tamanys diferents. La bassa més petita, de forma quadrada, fa aproximadament 4 m de llargada, 4 m d'amplada i 1,5 m de fondària. Actualment resta buida i abandonada. La bassa més gran, de forma rectangular, fa aproximadament 8 m de llargada, 4 m d'amplada i 2,5 m de fondària. Tot i estar abandonada encara té aigua. | 08005-156 | Can Carlons | Probablement les basses estaven en funcionament fins fa aproximadament 10 anys, ja que estan situades a una zona boscosa a la qual encara s'intueixen camps enfeixats. L'aigua de les basses devia de servir per a regar aquests camps. | 41.6659600,2.2397400 | 436709 | 4612968 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40025-foto-08005-156-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6805,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.