Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40276 | Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-nicolau-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II - I aC | Estructures negatives situades al turó de sant Nicolau. Per la seva situació elevada té una visibilitat excepcional de la plana del Vallès i també compta amb terrenys de cultiu a les proximitats. El poblat ibèric del Turó de Sant Nicolau es dividia en dos jaciments als inventaris arqueològics fets fins al moment. Per la curta distància entre ambdós, menys de 100 metres, i per la homogeneïtat dels materials trobats, s'infereix que es tracta del mateix jaciment. En aquest indret, ben a prop de l'ermita, es localitzaven fins fa relativament pocs anys, tot i que amb dificultats, algunes parets seques formant un conjunt de dues o tres habitacions. També hi ha notícies que a l'entorn immediat de l'ermita antigament s'hi podien veure restes de murs. Així mateix, el jaciment ha proporcionat abundant material ceràmic: ceràmica d'importació itàlica -campanianes A amb estampetes, i C-, kalathos ibèrics pintats, ceràmica comuna ibèrica i romana, grollera ibèrica.També, per exemple s'hi han localitzat pondera, pesos de teler. Aquestes restes localitzades, juntament amb la situació del jaciment, que compta amb un camp visual amplíssim sobre la plana del Vallès, i la seva superfície, ens fa pensar que es podria tractar d'un vilatge fortificat ibèric. En aquest cas, seria lògic pensar que, com en molts dels assentaments d'aquest tipus, el poblat comptés amb una muralla de protecció pel seu costat nord, el menys fàcilment defensable. Es conserven alguns materials recollits per Josep Estrada al fons del Museu de Granollers. Actualment, l'any 2007, en el camí d'accés i al voltant de l'ermita, semblen endevinar-se encara algunes traces de murs. A la zona boscosa la vegetació és tan densa que hi impossibilita cap tipus de recerca. Es troben alguns materials constructius en superfície. | 08005-407 | turó de Sant Nicolau | Localitzat per Josep Estrada. | 41.6777400,2.2601900 | 438422 | 4614261 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40276-foto-08005-407-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 40277 | Can Ros de Cabanes I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-de-cabanes-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives i restes en superfície. Amb tota probabilitat el jaciment se situa al voltant del què avui són les feixes que hi ha a banda i banda de la masia de Can Ros, fins arribar als terrenys de can València. Zona molt adequada per al conreu, amb pendents, suaus, bona insolació i disponibilitat d'aigua. Prop de la casa de Can Ros, en obrir algun vial, es va localitzar una sitja el material de la qual feia pensar en la possibilitat de l'existència d'una vil·la romano-republicana: ceràmica campaniana A i B, ibèrica, àmfora itàlica, pondus i fusaioles -pesos de teler-, dolia i teules romanes. Tanmateix, en revisar recentment els materials conservats al Museu de Granollers, hi hem localitzat material que ens fa pensar en un origen més antic del jaciment: molta ceràmica a mà, grollera, amb decoracions de cordons incisos i de sanefes, un fragment de destral de pedra i un fragment d'un podall de ferro, prou ben conservat, amb l'extrem en forma de tub, on s'introduïa el mànec de fusta. Actualment, en la prospecció realitzada hem localitzat alguns fragments de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, tot i que les feixes més properes a Can Ros no són accessibles. A l'acta de consagració de l'església de Sant Genís de l'Ametlla, de l'any 932, hi apareix un vil·lar altmedieval anomenat Kabannas, que s'identifica amb la zona de Can Ros i Can Carlons. És molt habitual que aquest tipus d'assentaments altmedievals aprofitessin estructures i construccions anteriors, fet que abona la hipòtesi d'una vil·la d'algun tipus d'estructura similar d'època romana. En aquesta zona, posteriorment, s'hi localitzen els masos de les Cabanes de Sol Ixent -Can Ros- i de les Cabanes de Sol Ponent -Can Carlons-. . | 08005-408 | Can Ros de les Cabanes | Localitzat per Josep Estrada | 41.6673100,2.2446200 | 437116 | 4613115 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40277-foto-08005-408-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Medieval|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|85|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 40278 | Cova del Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-pollancre | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II-I aC | Restes en superfície situades a la part oest del turó del Pollancre -Puiggraciós-. A prop de la font de la tosca i de les escaletes. Es tracta d'una cova propera a la casa del Pollancre i per tant, molt probablement relacionada amb el poblat ibèric de Puiggraciós. S'hi localitzaren restes de ceràmica ibèrica comuna i campaniana a més d'un esclat de sílex. Els materials es troben conservats al fons del Museu de Granollers, i hi destaquen dos fragments de ceràmica campaniana B. No hem pogut localitzar la cova, però per les informacions recollides i per l'orogafia del terreny és de suposar que es trobi a la zona de cinglera, amb accés des de la part inferior, venint des del Serrat de l'Ocata. | 08005-409 | Puiggraciós | 41.7019600,2.2396900 | 436740 | 4616965 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40278-foto-08005-409-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 40279 | Peça de la Cervera/ Camp de la Serbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peca-de-la-cervera-camp-de-la-serbera | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | III - IV | Restes estructurals situades a prop de la urbanització de can Reixac, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. Fou descobert en un marge l'any 1975, en el curs de les obres d'urbanització de la zona. Situat a tocar dels assentaments de Can Serral i Can Catafau Vell i de la urbanització de Can Reixac. S'hi localitzà un enterrament de tègula, documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, amb la tomba orientada a ponent i sense cap tipus d'aixovar. La tipologia dels fragments de tegulae i la pasta d'aquestes, així com la morfologia de l'enterrament dataren la troballa entre finals del segle III i principis del IV. Al voltant apareixien algunes restes ceràmiques. Sembla que en aquesta mateixa zona, anys abans, Emili Valls, avi d'Emili Ramon, hi havia localitzat una segona tomba, en desboscar una zona per convertir-la en camp de conreu. La tomba es va atribuir a un soldat romà per l'aixovar que contenia: casc, cuirassa, llança i espasa curta. No obstant, se'n desconeix la ubicació exacta. Actualment no es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-410 | Can Reixac | Localitzat i documentat per Jordi Pardo i Emili Ramon, que van aixecar una secció i un petit informe durant la inspecció de les obres d'urbanització. | 41.6529900,2.2655600 | 438846 | 4611510 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40279-foto-08005-410-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 40280 | Can Catafau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-catafau-vell | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | I aC | Restes en superfície situades a prop de la urbanització de can Reixac i en part engolit per la mateixa, a la zona aturonada que ocupa la casa de Can Serral, força planera i ben insolada. En aquesta zona, a tocar dels jaciments de Can Serral i de la Peça de la Cervera, actualment pràcticament engolida per la urbanització de Can Reixac, apareixien fragments de tegulae, ceràmica comuna romana i cèramica rogenca grollera, feta a mà, ibèrica. No hi apareixia, no obstant, cap estructura. Actualment, a la part més alta del camp de conreu situat a tocar de la urbanització de Can Reixac, al voltant d'un ametller, es localitzen moltes pedres, algunes de dimensions importants. Sembla que algunes presenten restes de morter de calç. No obstant, no es localitzen materials ceràmics antics. | 08005-411 | Can Reixac | Localitzat per Emili Ramon. | 41.6529100,2.2619400 | 438544 | 4611503 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40280-foto-08005-411-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 40281 | Mas Dorca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-dorca-ii | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17, ben a prop del restaurant la Quaranya. Les condicions per a l'agricultura i l'accés als recursos que presenta aquesta zona són immillorables. Josep Estrada documentà en una de les feixes de vinya d'aquesta zona, avui desapareguda, restes de parets, de paviments d'opus testaceum, tegula i dolia, elements que fan pensar en la possibilitat de l'existència d'algun establiment romà en aquest indret. A causa de l'abandonament dels camps de conreu molts anys enrere, als anys 80 es feia difícil localitzar material arqueològic en superfície. Actualment la zona està parcialment emboscada, i en part es troba sota el nou polígon industrial recentment urbanitzat No es localitzen restes arqueològiques en superfície. | 08005-412 | Entre Can Màrgens, el Mas Dorca i la carretera C-17 | Jaciment documentat per Josep Estrada l'any 1948. | 41.6516000,2.2695000 | 439173 | 4611353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40281-foto-08005-412-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||
| 40282 | Can Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponet-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | II- I aC | Restes en superfície situades als voltants de la casa de can Ponet i els camps de can Plandolit que van des de can Ganduxé fins a la bassa de can Plandolit. Es tracta d'un espai immillorable per a l'emplaçament d'una explotació rural, amb uns camps plans i fèrtils, molt bona insolació i bona disposició d'aigua, situat a banda i banda de l'antic camí de Santa Eulàlia. Josep Estrada documentà la localització, als camps de sota de Can Ganduxé, de nombroses troballes de fragments de ceràmica comuna romana, tegula i un peu de premsa, avui desaparegut. Així mateix, prop de can Ponet, algunes notícies parlen de la localització d'estructures i paviments que fan pensar en possibles edificacions. La família Ganduxé, a més, afirma que quan es van aplanar les feixes de sota la casa -aproximadament el mateix lloc on va documentar les restes Josep Estrada- van aparèixer grans quantitats de tegula. En la prospecció realitzada l'any 2007 no hem localitzat cap tipus de resta arqueològica en superfície. | 08005-413 | can Ponet | Documentat per Josep Estrada. Emili Ramon recordava també l'existència de restes d'una necòpolis visigòtica en un indret per determinar proper a Can Ponet. | 41.6525200,2.2544200 | 437918 | 4611466 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40282-foto-08005-413-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 40283 | Els Casalots I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casalots-i | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | IaC-IVdC | Restes estructurals situades a la zona dels casalots de can Draper. Actualment, són els camps que hi ha davant de la residència de can Focs, solapant en part el jaciment dels Casalots II. Es tracta d'un indret immillorable per al conreu, a la segona terrassa sobre el Congost i amb un suau penedent al sud-est, just a l'inici de l'actual carretera de Llerona. El sol fet del topònim, que ja apareix en un plànol de la finca de Can Draper de meitat del segle XIX -tot i que en aquell moment es tractava d'una zona boscosa-, fa pensar en la possibilitat que ja llavors es tingués constància d'estructures i murs antics. S'hi han localitzat dolia, àmfora, ceràmica comuna africana, sigilates itàliques, hispàniques i africanes.També hi ha notícia de la troballa d'una moneda de la seca de Lauro. Emili Ramon recordava també la troballa per part d'Eusebi Álvarez en aquest indret, en el moment en què s'obrí la carretera, d'un enterrament de tègula amb una llàntia d'aixovar. Precisament, entre els materials que hem localitzat al Museu de Granollers hi destaca un fragment d'una llàntia africana. Però probablement el material més destacat és el fragment escultòric representant dos cavalls marins enfrontats que encara es conserva encastat al mur de tancament del barri de la masia de Can Draper. Josep Estrada, pels materials trobats, situava el jaciment -probablement una vil·la- entre els segles I i IV d. C. Ramon Járrega identifica una vora de sigil·lata africana datada, com a mínim, al segle IV-. Tanmateix, revisats els materials conservats al Museu de Granollers, es podria avançar la fundació de l'assentament al segle I a.C., potser a l'inici de l'època imperial. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'han localitzat restes ceràmiques antigues. Tanmateix, al voltant de la barraca agrícola es localitzen gran nombre de pedres, algunes de grans dimensions i amb restes de morter de calç. | 08005-414 | Can Focs | Documentat per Josep Estrada. | 41.6577300,2.2727700 | 439451 | 4612031 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40283-foto-08005-414-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 40285 | Camí romà de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-roma-de-lametlla | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Camí que, seguint en part l'antic camí de la Garriga i, a partir de Can Tiano, a grans trets, l'actual carretera de Bigues, uniria la Garriga amb la zona de Sant Feliu de Codines i Caldes de Montbui. Com ja hipotetizaven Marc Mayer i Isabel Rodà, es tractaria d'una via secundària però relativament important que, seguint a grans trets l'actual carretera, uniria Llinars del Vallès i Sant Feliu de Codines, i que travessaria l'Ametlla d'Est a Oest. Des de la Garriga seguiria el traçat de l'antic camí de l'Ametlla, passant per Can Burbó i Can Busquets, i entraria al nostre terme municipal per Can Barretó. Prop de Ca l'Arenys agafaria el traçat que ha quedat fossilitzat en el carrer Antic Camí de Caldes, fins a unir-se a l'actual carretera davant de Can Tiano. A partir d'aquí seguiria, amb algunes petites variacions, l'actual traçat en direcció a Bigues. La nombrosa presència de villae i la troballa d'enterraments en diversos llocs al llarg de l'itinerari descrit almenys vuit tombes hi ha estat localitzades, als jaciments de Can Catalan, Can Tiano, Can Palau i Can Melitre, a més de la lògica d'aquest traçat, ens fan advocar per l'existència d'aquesta via. | 08005-416 | carretera de Bigues | 41.6648500,2.2559900 | 438060 | 4612833 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40285-foto-08005-416-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||
| 40286 | Mas Bord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bord | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes en superfície trobades a la part baixa dels camps de Can Forns, prop del pont de can Palau, en un espai idoni per l'establiment d'una explotació agrícola, en terrenys amb lleuger pendent a migdia, ben assolellats i amb una molt bona irrigació Es tracta d'un mas rònec, abandonat arrel de les pestes del segle XIV, que la documentació i Mn. Anton Bassolas situaven als camps de Can Forns. Notícies facilitades per Jordi Puig diuen que en aquests camps es localitzaven nombroses pedres i morter que feien pensar en alguna estructura antiga, així com ceràmica de tradició medieval. En la prospecció realitzada l'any 2007 només hi hem localitzat alguns fragments aïllats de ceràmica comuna de cronologia indeterminada, així com algunes acumulacions de pedres poc importants. | 08005-417 | Can Forns | 41.6638300,2.2477900 | 437377 | 4612726 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40286-foto-08005-417-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||||
| 40287 | Veïnat de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-bartomeu | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Restes estructurals situades als voltants de l'Ermita de Sant Bartomeu, en l'espai situat dins el terme de l'Ametlla. Assentament de múltiples masies agrupades a l'entorn de l'Ermita de Sant Bartomeu. La família Ciurans afirma que entre la part de l'Ametlla i Bigues al veïnat hi havia més de 15 masies. Avui en dia, a la zona de l'Ametlla, i deixant de banda Can Ciurans, només es localitzen restes de les estructures d'aquestes cases. L'ermita es documenta des del segle XII, però el topònim apareix ja a l'acta de consagració de l'església de Sant Genís, de l'any 932. | 08005-418 | Sant Bartomeu | 41.6966500,2.2344200 | 436296 | 4616380 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40287-foto-08005-418-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||
| 40288 | Camí del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-cementiri | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | Espai arqueològic localitzat als camps situats al sud de Can Xammar de Baix i a llevant de l'església de Sant Genís, en un espai amb lleuger pendent en direcció a migdia i amb bona disponibilitat d'aigua. En el decurs de les obres d'urbanització d'aquest sector, l'any 2007, es localitzà una sitja seccionada, amb material ibèric i ossos al seu interior, així com el que semblaven restes d'algun altre retall o cubeta també seccionades. Aquestes restes foren excavades i es dataren al voltant del segle IV a.C. Sembla que la sitja podria formar part d'un conjunt de sitges que haurien estat arrasades per la urbanització. Prop d'aquest punt es localitzà també un forn d'obra seccionat per un dels nous vials, que una vegada excavat, es datà al segle XVII. Tot l'espai ocupat pel desenvolupament d'aquest Pla Parcial, així com les feixes situades immediatament sota la casa de Can Xammar de Baix, presenten unes condicions immillorables per a l'assentament humà. | 08005-419 | Can Xammar de Baix | Jaciment localitzat per Arantza Guilera i Enric Costa l'any 2007. | 41.6742900,2.2606800 | 438460 | 4613878 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40288-foto-08005-419-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 81|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 40289 | Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-camp-0 | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Estructures negatives situades al mig de l'actual urbanització a la qual dóna nom la casa. Es tracta d'una zona força planera, amb només un suau pendent a migdia, amb una bona insolació i disponibilitat d'aigua. A banda de les restes del mas medieval, un dels més importants de l'Ametlla, el senyor Manel Calbó va informar de la troballa de dues sitges en el decurs d'unes obres. Les sitges es trobaven just davant de l'entrada de la casa i estaven buides. Per tant, no s'hi va trobar cap tipus de material. | 08005-420 | urbanització Can Camp | 41.6624200,2.2594100 | 438343 | 4612561 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40289-foto-08005-420-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||
| 40290 | Can Draper: escultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-draper-escultura | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Escultura en alt relleu, situada a sota de la finestra de la banda oriental de la torre de Can Draper. És una figura d'un guerrer, de tamany natural, que empunya amb la seva mà dreta una arma, i duu una cuirassa amb les inicials I H S; al seu voltant hi ha una cinta que conté una inscripció que diu: AMB AQUEST SIGNE VENCERAS. Al peu de la figura hi ha inscrit: A L'EDAT DE LV ANYS. Per la seva forma podria correspondre a la tapa d'una tomba d'època indeterminada, però no es pot confirmar.</p> | 08005-421 | Can Draper | <p>Segons infamacions orals facilitades per gent de la zona, aquesta escultura fou trobada de forma casual en algun lloc pròxim a Can Draper.</p> | 41.6619200,2.2647400 | 438786 | 4612502 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-12-16 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||||
| 40291 | Can Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coromines | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIII-XX | Masia de planta rectangular amb estructura de baixos i pis. El cos original de la casa, situat a la cara nord, és del segle XIII i és fet amb parets de tàpia d'uns alçada aproximada de 5 m; la teulada és a dues vessants, amb carener perpendicular a la façana i ràfec d'una filada de teules. Fou objecte d'obres de reforma i ampliació al segle XVI o XVII. A l'interior es conserva un celler estructurat a partir de tres crugies amb dos arcs de carreus de punt rodó. També es conserva la part que era destinada a les corts amb arcades molt antigues, sitges i grutes. | 08005-422 | C/ Can Coromines | La primera referència documental de la família Coromines correspon a l'any 1202. | 41.6725800,2.2578500 | 438223 | 4613690 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40291-foto-08005-422-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Infraestructures agràries:- La bassa (vegeu fitxa 231).- El forn (vegeu fitxa 232).- El trull (vegeu fitxa 329). | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 40292 | Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-genis | <p>AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. MARTÍ BONET, J.Mª. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>L' església parroquial, dedicada a Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arlés, és d'origen romànic tot i que va ser ampliada en estil barroc al segle XVII. De l'antiga església romànica només en queda un llenç de mur d'uns 12 m de llarg per 8 m d'alçada, que dona al carrer per la cara meridional, on es conserven dues finestres de doble esqueixada. És de planta de tipus basilical, i absis circular amb volta de mitja taronja i un petit cos amb volta de llunetes. En destaca la seva portalada barroca formada per dos pilastres que sostenen un arquitrau senzill; el fris està decorat amb motius florals, la cornisa és senzilla. El frontó està partit en dues aletes que culmina en sengles pinacles coronats amb bolets. El cos superior, damunt el frontó, té una fornacina coronada amb una bola amb les imatges de sant Genís d'Arlés i sant Genís de Roma. Al damunt hi ha una imatge d'un home mort (evocació del martiri de sant Genís d'Arlés). El campanar, que ha estat reconstruït, és de planta quadrada; el cos per a les campanes té uns buits amb arcs de mig punt i uns altres al damunt, quadrats.</p> | 08005-423 | Plaça de l'Església | <p>La nova esglèsia es va començar a construïr l'any 1679. El mestre de cases fou Pere Cases i el picapedrer Rafael Serra, tots dos ciutadans de Vic. Des de 1610, aquesta parròquia té com a patrons els dos Sant Genís, el de Roma i el d'Arlès.</p> | 41.6738800,2.2597900 | 438385 | 4613833 | 1691 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40292-foto-08005-423-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||
| 40293 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-0 | AA.DD. (1991). Vallès Oriental i Vallès Occidental. Catalunya Romànica. Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. XVIII. Barcelona. AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVII | La Casa Rectoral es troba adossada a l'edifici de l'església parroquial, amb una façana allargada en planta baixa amb soterrani. Té un porxo a la cantonada dreta amb teulada a una vessant. La teulada té el carener paral·lel a la façana amb imbricacions, i les obertures són totes planes, de carreu, alineades. Hi ha una segona porta amb marquesina de teulada àrab. En una de les finestres hi ha la data de 1671, i en una altra hi ha la mateixa data, amb el nom del rector Santmartí. | 08005-424 | C/ Mare de Déu de Puiggraciós | Fou encarregada pel rector mossèn Joan Santmartí que fou l'artífex del gran complex Rectoria -Temple. | 41.6740600,2.2601000 | 438411 | 4613853 | 1668 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40293-foto-08005-424-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En aquest edifici s'hi ubicaven antigament les escoles i encara actualment s'utilitza com a equipament parroquial. | 96|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 40294 | Can Xammar de Dalt o Can Millet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-dalt-o-can-millet | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII-XX | Masia de planta irregular amb estructura interior formada per tres crugies, planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants i en sobresurt una torre mirador acabada amb una coberta a quatre vessants amb un potent ràfec i barbacana coronada per una interessant reixa. Probablement, la seva estructura original correspon als segle XIV, tot i que l'any 1643 fou objecte d'una important reforma. Tanmateix l'aspecte actual és el resultat de la remodelació integral que va dur a terme l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall l'any 1908. La façana principal integra alguns elements gòtics, com el portal adovellat i les finestres geminades i conopials de la primera planta, amb trencadissos i treballs de ceràmica que es complementen amb treballs de forja a les finestres i balcons. L'interior segueix l'estructura d'una masia noble dels segles XVI i XVII però amb la reformulació de diversos espais sota l'òptica modernista, amb elements decoratius amb simbologia catalanista: el drac, les quatre barres, i la Mare de Déu de Montserrat. | 08005-425 | Ctra. de Puiggraciós | L'any 1908 Joan Millet va encarregar a l'arquitecte modernista Manel Joaquim Raspall una remodelació integral d'acord a l'estil de l'època. És destacable la incorporació d'uns pinacles al capcer i la torre mirador, típica de les cases - jardí modernistes. | 41.6745800,2.2577600 | 438217 | 4613912 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40294-foto-08005-425-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes) | Infraestructures agràries:- La bassa antiga: situada a uns 120 m al nord-oest de la casa, la seva funció era regar les feixes més properes. La bassa, que resta abandonada, és de forma rectangular, fa aproximadament 15 m de llargada i 7 m d'amplada, i el seu interior és a dos nivells. A finals dels anys cinquanta, es va reconvertir en una piscina que compartien els dos germans Millet (Fèlix i Joan). A tocar de la bassa hi ha un original edifici, també abandonat, on hi ha les dutxes i els canviadors de la piscina.- La bassa gran (vegeu fitxa 338).- El pantà (vegeu fitxa 239).- L'aqüeducte (vegeu fitxa 240). | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 40295 | Can Xammar de Baix o Casal de la Visitació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-o-casal-de-la-visitacio | <p>AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Masia de planta rectangular amb estructura formada per tres crugies i tres plantes. La teulada és a quatre aigües sense alçament central. La façana està presidida per un portal adovellat de punt rodó a sobre del qual hi ha l'escut heràldic dels Xammar. Hi ha nou finestres que es reparteixen als tres pisos, les de la sala del segon pis i les balconeres. L'interior de l'edifici és imponent, i l'antiga bodega, actual capella, és un dels elements més destacables de la masia, per la seva volumetria, els seus mosaics i la seva cripta.</p> | 08005-426 | C/ Mare de Déu de Puiggraciós, 4 | <p>El seu origen es remunta a la segregació de la casa pairal Can Xammar de Dalt, que s'havia produït a meitat del segle XVI; el poder econòmic de la nova branca familiar va permetre construir la masia actual. En els segles XVI i XVII fou reconstruïda amb una gran esplendidesa, com molts dels masos de la baronia i en general del Vallès.</p> | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40295-foto-08005-426-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen les tres fonts construïdes pel lleure de la finca al segle XX. Es situen, més amunt de la cova de la Mare de Déu de Lurdes, punt on finia la mina i aflorava l'aigua. Totes tenen un mosaic de rajoles esmaltades amb imatges religioses, una d'elles amb el nom de La Font dels Àngels i les restants amb la figura de la Mare de Déu. Actualment ja no raja l'aigua i resten abandonades i en mal estat. En quant a infraestructures agràries, en destaquen els dos pous. El més antic es troba a la banda de llevant de la casa, dins d'un cobert a sota de l'escala que hi ha a tocar de la cova de Lurdes. L'altre pou, construït poc després de la Guerra Civil, està al costat del torrent de Sant Nicolau. | 95|94 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||
| 40296 | Can Xammar de Baix: escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-escut | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Escut situat a l'eix de la dovella clau de la porta de mig punt de Can Xammar de Baix. Es tracta d'un carreu que conté l'escut dels Xammar esculpit al seu centre, i una inscripció que diu: FOU EDIFICADA LA PRESENT CASA PER ANTONI XAMMAR A 10 DE MARÇ DE 1649. L'escut té forma oval i és travessat diagonalment per una faixa que separa el seu terç superior de la resta, i conté tres estrelles de sis puntes; sota la faixa hi ha un eixam d'abelles que penja damunt un mar on hi ha la silueta d'una embarcació.</p> | 08005-427 | Can Xammar de Baix | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 47 | 1.3 | 2131 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||
| 40297 | Ca l'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larenys | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XV | Masia originàriament conformada per una sola crugia, que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Posteriorment se li va agregar un cos a l'extrem de ponent i una edificació annexa a continuació. Finalment, es va construir un cos a la banda de llevant, amb un porxo a l'extrem nord, i es va capgirar l'entrada principal, que és manté íntegrament a la façana oposada, la del costat nord. En destaca una finestra conopial de pedra situada a la façana nord, a sobre del portal d'entrada de Ca l'Arenys. És feta amb carreu i té un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria, i les impostes estan ornamentades amb motius vegetals (relleus de flors), amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. Als vèrtex de les impostes hi havia carotes; tot i que actualment tan sols es conserva la de l'esquerra. | 08005-428 | Ca l'Arenys, 12 | 41.6692000,2.2667500 | 438960 | 4613309 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||||
| 40298 | Casa Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-can-garriga | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici aïllat, de tipologia ciutat-jardí, que es composa de planta baixa i pis, amb estructura allargada i simètrica, llevat de la torre mirador. Es situa en un terreny on hi crea un desnivell contingut amb un mur coronat amb una balustrada. La coberta és a quatre vessants, acabada en gran barbacana, i la façana, revestida amb morter de calç de color blanc, simula carreus de pedra a les cantonades. La torre, situada al costat de llevant, és de planta quadrada amb coberta de teula àrab composada de pavelló. La casa té una tanca d'obra amb balustres. | 08005-429 | Carrer Torregassa, 24 | A principis del segle XX, l'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d'estiueig molt destacat. Aquesta situació va donar lloc a la construcció d'un nou fenomen arquitectònic: l'habitatge de temporada, que té una importància remarcable a l'arquitectura catalana del segle passat. Modernisme, noucentisme i Eclecticisme es perllonguen en aquest tipus d'arquitectura fins gairebé la guerra civil. | 41.6680100,2.2637900 | 438713 | 4613179 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40298-foto-08005-429-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 40299 | Can Bachs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bachs | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI-XX | Masia de planta irregular, formada per planta baixa, dos pisos i una divisió interior a partir de tres crugies. El carener de teulada és perpendicular a la façana. La façana és orientada cap al sud, i hi destaquen el portal adovellat, set finestres d'estil clàssic de pedra calcària i al centre, un gran rellotge de sol. A inicis del segle XX, fou objecte de reformes d'estil modernistes: el coronament del capcer en la seva part central, el treball de guarniment del ràfec, i el torreó coronat amb una balustrada. Es conserva un important celler, situat a la façana nord de la masia que, antigament, tenia premsa pròpia. El seu interior ha estat objecte de diverses reformes, per la qual cosa conserva pocs elements originals. | 08005-430 | Plaça Vella, 1 | La primera referència documental de Can Bachs és de l'any 1644 i correspón a l'acta de compliment pascual de la parròquia. La reforma de la casa, que fou pagada pel seu llogater, el senyor Guarro, s'efectuà a principis del segle XX, i obeïa a les noves necessitats del poble en el moment d'ampliació i transformació de centre agrícola a centre d'estiueig. | 41.6734000,2.2592400 | 438339 | 4613780 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40299-foto-08005-430-2.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall i Mayol (reformes) | 98|105|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 40300 | Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viver | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | Masia de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. El carener és paral·lel a la façana amb un ràfec d'una filada de teules. El barri estava tancat per un imponent mur del qual avui només es conserva la portalada d'arc rebaixat. A la façana principal destaca el portal adovellat, amb carreus de grans dimensions, i les quatre finestres clàssiques de la planta baixa. L'estructura interior ha estat totalment reformada i compartimentada en quatre habitatges. | 08005-431 | Plaça Vella, 3 | A la talla feta a mitjans del segle XVII (1656) es classifica el mas Viver de la Plaça a la segona talla, és a dir, a la segona categoria, pagant 16 sous, juntament amb el mas pagès, Can Forns i can Xammar de Dalt. | 41.6733100,2.2589300 | 438313 | 4613770 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40300-foto-08005-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40300-foto-08005-431-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 40301 | Villa Rosita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-rosita | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici aïllat modernista, de tipologia ciutat - jardí, formada per planta baixa i golfa, amb coberta composta. De la part davantera de la teulada en sobresurt una part coberta a dues vessants. A cadascun dels costats de les vessants hi ha les finestres de les golfes, amb teulada també a dues vessants. Els esgrafiats ressegueixen les finestres planes i la teulada. La casa està vorejada per una tanca d'obra i reixa. | 08005-432 | C/ Francesc Macià, 8 | Fou construïda a principis del segle XX, moment en que l'Ametlla passa de ser un petit poble agrícola a un centre d'estiueig molt destacat. | 41.6699100,2.2606400 | 438452 | 4613392 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40301-foto-08005-432-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jaume Soler (aparellador) | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 40302 | Conjunt Juan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-juan | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Conjunt d'edificis aïllats de tipologia de ciutat - jardí, formats per planta baixa amb coberta a dues vessants. Estan alineats al mateix carrer, amb un petit jardí al davant i tanca d'obra i reixa. Els elements formals i decoratius corresponen al noucentisme: alguns d'ells tenen esgrafiats, altres tenen un capcer amb elements barrocs. | 08005-433 | Passeig Torregassa 55-63 | El carrer Torregassa juntament amb el carrer Macià són l'eix de desenvolupament urbanístic de principis del segle XX de l'Ametlla del Vallès, quan el poble es converteix en un centre d'estiueig molt destacat. | 41.6681900,2.2642100 | 438748 | 4613198 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40302-foto-08005-433-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 40303 | Villa Lola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-lola | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici de planta rectangular, aïllat i alineat al carrer del Mestre Pompeu Fabra, de tipologia ciutat - jardí. El cos de l'edifici és basteix en una superfície ortogonal irregular. En sobresurt, a la cantonada nord-est, una torre de planta octogonal amb coberta apuntada i revestida d'escates de ceràmica vidrada de color verd. Les façanes estan revestides amb estuc de calç i decorades amb esgrafiats. Les obertures són de llinda plana amb motius decoratius i esgrafiats al voltant. A la façana principal, a la cornisa, hi ha un treball de reixa que s'assembla a un cistell. Al voltant de l'edifici hi ha el jardí, el qual es troba limitat per una tanca amb sòcol de paredat arrebossat, coronat per peces vidrades, pilastres amb capitell de perfil corb i una reixa de ferro forjat. | 08005-434 | C/ Sebastià Bassa, 7 | Es situa en el primer eixample de principis de segle XX, on es troben representats els estils arquitectònics més importants segle passat. Fou construïda com a residència d'estiueig de la família Rosselló, i se'n desconeix l'autor. | 41.6690300,2.2623900 | 438597 | 4613293 | 1911 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40303-foto-08005-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40303-foto-08005-434-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Ramon Ribera, mestre d'obres | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 40304 | Can Fanés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fanes | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici aïllat de tipologia ciutat - jardí, de planta concentrada, i aixecat respecte del terreny. Està format per planta baixa i pis, i la coberta és de teula àrab, on sobresurt una torre de planta ortogonal, al seu costat de migdia. Les façanes, revestides d'estuc de calç, es composen horitzontalment amb un basament rematat amb totxo, un imposta a l'alçada del primer forjat i un potent ràfec corona totes les parts cobertes, i les cantonades estan decorades amb esgrafiats de carreus. La tanca del jardí és de paredat comú i les pilastres estan coronades amb capitells ceràmics piramidals. | 08005-435 | C/Torregassa, 49-51. | La casa correspon a la xara d'edificacions que s'efectuà a primer terç del segle XX a l'Ametlla, quan es transformà de petit poble agrícola a centre destacat d'estiueig. | 41.6686400,2.2634700 | 438687 | 4613249 | 1935 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40304-foto-08005-435-1.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 40305 | Casa Doctor Satorras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-doctor-satorras | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, situat en testera i formant part d'un grup de tres. Consta de planta baixa i planta pis, i té la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes està arrebossades i pintades amb una motllura que emmarca els sostres. La façana principal, orientada a ponent, es composa simètricament segons tres eixos verticals, en el central es troba la porta d'accés i un balcó amb barana de ferro forjat. | 08005-436 | C/ Torregassa, 1 | És una de les primeres construccions fora del recinte històric del poble. Al carrer Torregassa que és l'eix principal, juntament al carrer Macià, del primer eixample de la població, hi trobem un escampat d'edificis o conjunts de cases unifamiliars d'estils propis de la primera meitat XX. | 41.6711500,2.2611100 | 438493 | 4613529 | 1906 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40305-foto-08005-436-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 40306 | Cal Barber o casa Jaume Alern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barber-o-casa-jaume-alern | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici amb una paret mitgera, de planta rectangular, situat en un terreny ortogonal. Està format per planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal, orientada a l'oest, és de composició simètrica segons tres eixos, el central més ample amb arc de doble corba i barana de ferro, valorat amb un balcó. És de pedra vista i maó amb un petit sòcol de pedres sense tallar. En destaquen, al primer pis, unes originals finestres germinades amb una columna de maó al mig, i a la planta baixa, la finestra que forma un arc curvilini amb un senzill i acurat reixat, i uns singulars vitralls a la part alta amb el nom de la casa, amb grafia plenament modernista. | 08005-437 | Carrer Torregassa, 5. | Es tracta de la primera obra de l'arquitecte Joaquim Raspall i Mayol a l'Ametlla, encàrrec de Jaume Alerm i Monrós per a instal·lar-hi una barberia, l'any 1904. | 41.6710100,2.2612100 | 438501 | 4613514 | 1904 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40306-foto-08005-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40306-foto-08005-437-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manel Joaquim Raspall i Mayol | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 40307 | Can Fàbregas de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fabregas-de-la-placa | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Casa entre mitgeres de planta irregular, formada per planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb teula àrab, i el carener paral·lel a la façana meridional. Les façanes estan arrebossades i sense pintar. A la façana sud, la principal, en destaca una finestra de tipus conopial, que és feta amb carreu i amb un petit ampitador de pedra. L'arc té decoració de traceria simulant fulles, i les impostes també estan ornamentades amb motius vegetals, amb sengles carotes al vèrtex de la imposta. A l'angle de l'arc hi ha en relleu un escut de Barcelona. L'interior de la casa s'adapta al terreny originari amb pendent ascendent en sentit Nord. | 08005-438 | C/ Major, 8 | 41.6735000,2.2593500 | 438348 | 4613791 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40307-foto-08005-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40307-foto-08005-438-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 40308 | Ca l'Anglada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-langlada | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI-XX | Masia de planta irregular formada per tres crugies asimètriques. Estructuralment es composa de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, i el ràfec és de tres filades mixtes. De la façana en destaca el portal adovellat amb un gran arc de punt rodó, flanquejat a la banda esquerra per una finestra i a la dreta per dues més, totes d'estil clàssic amb gravats conopials a la llinda. A la planta pis hi ha quatre finestrals gòtics amb arc conopial i dentat amb arquets que presenten unes decoracions. L'entrada al barri es fa a través d'una porta porticada sota d'una galeria que encara es conserva. | 08005-439 | Carrer Major, 18 | L'actual Can Balançó o Ca l'Anglada consta a la documentació antiga com a Mas Viver Ferrer. A la Talla de l'any 1656 aquest mas era classificat en tercera categoria. | 41.6727200,2.2596200 | 438370 | 4613704 | 1518 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40308-foto-08005-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40308-foto-08005-439-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaca el pou, situat dins la mateixa propietat de Ca l'Anglada, sota un cobert a l'esquerra del pati i al davant de les voltes de la casa. De coll rodó i sense cobrir, té 1,2 m de diàmetre i 50 m de profunditat amb una columna d'aigua constant de més de 20 m. A l'interior hi ha una gran cavitat de la qual en surten dues galeries en direcció nord-est; del pou en surten també dues mines, una de les quals alimentava la Font de la Mina i l'altra marxava en direcció al camp de futbol. Aquestes mines eren fetes amb lloses apuntades que formaven una secció triangular. Segons unes proves de cabal fetes anys enrere les mines donaven al pou 50.000 l/h. És per tant el pou del municipi que possiblement gaudia del major cabal. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 40309 | Museu virtual de la targeta postal de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-virtual-de-la-targeta-postal-de-catalunya | Es tracta d'un fons d'imatges integrat per targetes postals antigues, totes elles anteriors a l'any 1940. Són postals de diferents poblacions de Catalunya digitalitzades per l'envers i pel revers. Actualment el fons conté gairebé 7000 postals i progressivament la xifra anirà augmentant. Les imatges estan catalogades en base a diferents criteris: població, comarca, nom de l'editor, any, etc. | 08005-440 | www.postalsdecatalunya.cat | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleoriola | Fons públic creat a partir del conveni de col·laboració signat entre l'ajuntament de l'Ametlla del Vallès i el Cercle Cartòfil de Catalunya, el principal organisme del país pel que fa al col·leccionisme, investigació i divulgació de la targeta postal a Catalunya. En origen, algunes de les postals procedeixen de fons públics, mentres que d'altres procedeixen de fons o col·leccions privades que han cedit els drets de visualització de les mateixes. Les postals podran consultar-se en breu a través de la web: www.postalsdecatalunya.cat | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||||||
| 40310 | Xarxa de camins de l'Ametlla del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-camins-de-lametlla-del-valles | L'Ametlla del Vallès compta amb un important nombre de camins de titularitat pública, amb un alt valor patrimonial que cal protegir, conservar i reivindicar. Els camins són una infraestructura rural per definició, constitueixen el principal mitjà d'accés als espais rurals i naturals i configuren una xarxa subordinada jeràrquicament a la xarxa de carreteres. | 08005-441 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||||||
| 92837 | Torre dels Encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-encantats | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2010). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XIII-XVII | <p>Torre de guaita situada damunt el turó homònim, a l'oest del terme municipal, a tocar amb Caldes d'Estrac. És una torre de planta circular amb una avantmuralla circular emmerletada. Es tracta d'una construcció del segle XIII reformada al segle XV i envoltada de la muralla del segle XVI.</p> <p>Fou construïda amb pedres del poblat ibèric, que es troba al mateix turó, pels castlans del castell de Montpalau perquè servís de límits del castell i del vescomtat de Cabrera. Les incursions de pirates turcs i barbarescos registrades durant el segle XVI obligaren a fortificar la construcció amb una muralla circular, amb bombarderes; bastida també amb les pedres del poblat ibèric, prenent des de llavors la torre l'aspecte que ha conservat fins ara.</p> <p>Entre 1954 i 1955 la muralla fou renovada. Es desconeix la raó del nom de la torre. Originàriament, tan sols era designada així a Caldetes. A Arenys se'n deia la 'Torre de Caldes'. Sobre l'origen del nom, s'apunten dues raons (Agusti Espriu, 2010, pp. 149): una d'històrica i una altra de llegendària. Segons Josep Maria Pons i Guri prendria el mot 'encantat' qualsevol indret os es trobessin objectes 'estranys', referint-se a les restes del poblat ibèric. L'origen llegendari cal buscar-lo en la llegenda que explica com els veins de Caldes veien formes fantasmagòriques que es passejaven pels merlets de la torre i els seus voltants.</p> | 08006-1 | <p>S'utilitzà com a punt fronterer del comtat i bisbat de Girona, així com de les divisions administratives posteriors, anomenades vegueries i, més tard, dels corregiments borbònics, separats de les terres barcelonines per la riera de Caldes.</p> | 41.5717869,2.5303036 | 460841 | 4602341 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-01p1560821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-02p1560822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-03escanear0037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92837-04escanear0041.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BCIN | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No s'ha pogut accedir a la finca. | 85|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 92839 | Torre d'en Llobet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-den-llobet | <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar</em>; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></p> | XVI | <p>Torre de defensa del segle XVI, de planta cilíndrica, exempta en una gran part frontal i superior, ubicada al carrer d'Avall amb la confluència del carrer de Jaume Borrell. Consta de planta baixa i dos pisos. Hi trobem una obertura en forma de finestra-balcó oberta en un moment posterior a la construcció de la torre i altres més petites, algunes d'elles espitlleres per a armes de foc.</p> <p>La façana conserva part d'arrebossat, exceptuant la part inferior, on aquest s'ha perdut, deixant a la vista els carreus irregulars disposats en filades horitzontals, que conformen el parament. La part superior de la torre presenta una filada de permòdols, que sustentaria una cosera.</p> <p>Per la banda nord-oest se li lliuren els edificis que formen l'entramat urbà actual. | 08006-3 | Carrer d'Avall, núm. 43; cantonada carrer de Jaume Borrell | <p>Construïda l'any 1560 per defensar el veïnat de Sa Boada dels atacs dels pirates. En tot el municipi, se'n conserven tres més: la Torre dels Encantats; la Torre del carrer Ample i la Torre de can Cabirol, en aquest mateix carrer.</p> | 41.5785082,2.5491010 | 462412 | 4603079 | 1560 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92839-02dsc8259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92839-03p1540024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92839-04p1540018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92839-05p1540025.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92839-06p1540020.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | 2024-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||
| 92843 | Església parroquial, Església de Santa Maria d'Arenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-esglesia-de-santa-maria-darenys | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOSCH i BALLBONA, Joan i GARRIGA RIERA, Joaquim (2004). <em>L'esplendor de Santa Maria d'Arenys de Mar</em>. Editorial Pòrtic.</span></span></span></p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1986). <em>III Centenari de la consagració de l'església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar (1686-1986)</em>. Parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TRIADÓ, Joan Ramon (1984). <em>Història de l'art català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII</em>. Barcelona, Edicions 62.</span></span></span></p> | XVI-XVII | <p>L'església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar es troba al centre de la població, prop de la Rambla o Riera d'Arenys. És un edifici d'una sola nau central, amb capelles laterals delimitades pels contraforts, sense creuer. L'absis és poligonal i la coberta de volta de creueria.</p> <p>La façana és barroca amb coronament mixtilini, centrada per la portada, pròpia d'un barroc tardà emmarcada per columnes de fust llis i per decoració de caràcter rococó. És obra del 1755 del mestre Fortià Anglada. Als costats, hi trobem el campanar, de base quadrada i vuitavat a partir de la segona planta i coronat per una torratxeta de principis del segle passat (1911).</p> <p>L'any 1755 s'allargà per la part davantera i s'hi construí un nou portal barroc, obra de Fabià Anglada.</p> <p>Entre 1777 i 1789 es feu una ampliació lateral a manera de creuer i es construí la capella dels Dolors, segons projecte de l'arquitecte Joan Mas i sota la direcció de Joan Olivé.</p> <p>A mitjan segle XIX, es construí la capella del Santíssim. La façana és flanquejada pel campanar, i, a l'altre costat, pel comunidor, amb coberta inclinada de ceràmica vidriada, sobre el que foren les sales de juntes de la Insigne Comunitat de Preveres i el seu arxiu. És una de les parts més característiques del monument.<br /> <br /> L'element més destacat de l'església i que justifica la seva declaració com a monument és, però, el retaule major, obrat entre 1706 i 1711 per l'escultor vigatà Pau Costa, i que amb el de Cadaqués (obrat pel mateix Costa) i el del Miracle de Riner, és un dels retaules barrocs conservats més importants de Catalunya. El retaule és col·locat sobre un bastiment renaixentista, obra (1636) de l'escultor local Antoni Joan Riera, i fou policromat i daurat el 1711-12 per Erasme Vinyals, daurador de Barcelona, i el seu fill Fèlix.</p> <p>El retaule presenta de manera compartimentada i didàctica, deutora encara de l'estructuració narrativa del gòtic i el renaixement, escenes de la vida de la Mare de Déu (la Visitació, l'Adoració dels Mags, la Presentació de la Mare de Déu i la Nativitat), inspirades en gravats del pintor italià Carlo Maratta. Als extrems hi ha quatre fornícules, dues per banda, amb imatges de sants de devoció popular (Sant Josep, Sant Francesc de Paula, Sant Pere i Sant Pau). Al centre, de dalt a baix, les imatges del Pare Etern, de Sant Zenó, patró de la vila, i dins el seu cambril, la Mare de Déu, que segueix models italians. Els diferents cossos són separats per columnes cilíndriques revestides de gruixudes garlandes enroscades en hèlix, de marcat accent decorativista.</p> <p>A l'interior de l'església destaquen una sèrie d'elements arquitectònics i ornamentals concebuts o reinterpretats per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (1888-1973). Un d'ells són les trones neobarroques (1948) realitzades per Miravet i Pascual i Serch. També consta en el projecte de Cèsar Martinell el cadirat de fusta i l'Ara de l'Alta Major.</p> <p>Als laterals hi ha una sèrie de capelles amb retaules i imatges, la majoria ubicades a partir de 1940:</p> <p>La Capella de la Mare de Déu dels Dolors, és una capella circular atribuïda a Joan Mas, al segle XVIII. La imatge del cambril és una talla de Josep M. Camps i Arnau (1879-1968); igual que el Crist Jacent. El projecte per al pas processional és de Cèsar Martinell.</p> <p>En una capella lateral hi trobem la imatge de Santa Paula Montal, obra d'Andreu Gallego l'any 1993. En una altra capella, l'altar i retaule de la Mare de Déu del Carme (s. XX).</p> <p>La capella de la Mare de Déu de la Mercè és un projecte atribuït a Joaquim Ros de Ramis (1911-1988) amb una talla de Josep M. Camps i Arnau. L'execució anà a càrrec dels Tallers Salesians (1949).</p> <p>La capella de la Immaculada Concepció és un projecte del taller de Josep M. Camps i Arnau, amb una talla de 1947.</p> <p>La capella de Sant Josep és un projecte de Cèsar Martinell, amb una talla de 1944, remodelada per Miquel Fané i Torrent i pintures d'E. Palás.</p> <p>La capella de Santa Llúcia també és un projecte de Cèsar Martinell, amb escultura d'alabastre atribuïda a Joan Barrera i Ferrer i frescos atribuïts a Marcel·lí Vila i Boada (segona meitat del segle XX).</p> <p>L'altar de la Mare de Déu de Montserrat és un projecte ideat per Miquel Fané i Torrent, amb una talla de Josep M. Camps i Arnau, de 1954 i pintura a l'oli sobre tela de J. Coll Alzina (1989).</p> <p>L'altar de Sant Roc està presidit per una talla del segle XVII. El projecte i l'adaptació del pas de la coronació d'espines és de la segona meitat del segle XX.</p> <p>Cèsar Martinell també projecte el retaule que acull la imatge de la Mare de Déu del sagrat Cor, talla de Silvestre Blasco i Vaqué (1943).</p> <p>Destaca la talla del segle XVII del Crist del Calvari i el retaule de Salvador Nogueras (s. XVI).</p> | 08006-5 | Plaça de l'Església, s/n | <p>L'11 de juliol de 1574, cinquanta-quatre caps del veïnat de mar de Sant Martí d'Arenys, reunits en assemblea a la torre de la platja en presència del batlle natural Antic Tries, acorden demanar al bisbe de Girona, Fra Benet de Tocco, l'erecció d'una església parroquial pròpia (Pons, 1999). El motiu al·legat fou la feixuga distància entre el veïnat de mar i l'església de Sant Martí, tant per les inclemències metereològiques en èpoques de pluges, com pel perill de deixar desprotegit el patrimoni davant incursions de pirateria. El bisbe es desplaça el 4 d'octubre del mateix any per comprovar <em>in situ</em> la veracitat dels arguments. </p> <p>El 18 de març de 1575 dictà un rescripte des de la cúria de Girona que atorgava llicència als veïns del poblat marítim d'Arenys per a erigir una església nova, amb pica baptismal, reserva eucarística i cementiri, però sufragània de l'església de Sant Martí (Pons, 1999 ; Joan Bosch i Joaquim Garriga, 2004).</p> <p>La nova parròquia es va dedicar a Santa Maria i s'ubica a l'ermita preexistent de Sant Elm, patró dels mariners, emplaçada en un espai fins el moment imprecís, vora el marge dret de la riera. Conjuntament amb el petit cementiri que s'hi adossava, degué ocupar l'espai enfront l'actual església. Però ben aviat va quedar petita i se sol·licita, al bisbe, autorització per aixecar una església de nova planta.</p> <p>La nova església parroquial es construeix entre 1584 i 1628, pel mestre d'obres Joan de Tours i els seus fills Joan i Dionís Torres, en substitució d'una capella erigida el 1575 al mateix lloc. El 1755, el temple fou allargat per la part davantera. Fins a començaments del segle XX (1911) s'hi han anat fent obres d'ampliació i de reforma.</p> | 41.5805261,2.5494558 | 462443 | 4603303 | 1584-1628 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92843-01p1560064.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92843-02dsc9755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92843-03dsc9738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92843-04dsc9744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92843-05dsc9747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92843-06dsc9745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92843-07dsc9752.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Torres i els seus fills Joan i Dionís. | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 1760 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||
| 92844 | Casa del carrer de Goday, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-goday-num-4 | <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza a partir d'un únic eix de verticalitat, definit en planta baixa per un magnífic arc de mig punt dovellat, de pedra granítica i amb unes grans dovelles; i per una finestra amb l'ampit, la llinda i els brancals també de pedra granítica, motllurades.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. Sobresurten algunes pedres del parament que sobrepassen la línia de l'arrebossat i s'han deixat vistes.</p> <p>El desguàs de les aigües pluvials de la coberta es fa mitjançant teules vistes que sobresurten de la façana.</p> | 08006-6 | Carrer de Goday, núm. 4 | <p>Aquesta casa pertany, per la seva tipologia, sobretot pel portal, de mig punt i amb unes amples dovelles, a les cases típiques del segle XVI. Cal tenir en compte que els balcons, fins el segle XVIII no s'utilitzaren en construccions populars.</p> | 41.5797800,2.5502200 | 462506 | 4603219 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92844-02dsc9770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92844-03dsc9769.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92844-04p1560085.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada en un carrer molt estret, i és, molt possiblement, l'única casa sencera que resta dempeus del seu temps. L'interior s'ha transformat en un bar-restaurant. L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||
| 92845 | Mas Taxonera, Mas Taxonera de les Doedes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-taxonera-mas-taxonera-de-les-doedes | <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVI | <p>Masia ubicada a la zona del Parc Municipal de Nostra Senyora de Lurdes reconvertida en restaurant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia.</p> <p>Compositivament, la façana es distribueix en dos eixos de verticalitat, asimètrics en relació al vèrtex del carener, ja que es troben desplaçats de l'eix central. L'eix de la dreta o de llevant està definit pel portal rodó dovellat, en planta baixa; i la finestra d'arc conopial, dentat i amb arquets i permòdols esculpits, de la planta pis. Sota l'ampit, hi ha una espitllera per arma de foc. L'eix de ponent ve definit per dues finestres, una per planta. Ambdues amb ampit, llinda i brancals de pedra motllurada. En aquest cas, la finestra de la planta pis també presenta una espitllera per arma de foc.</p> <p>El parament és arrebossat, deixant vistos els emmarcaments de les obertures i les cantonades de les façanes, també escairades amb pedra granítica. S'adossa a la façana un pedrís a banda i banda del portal d'accés.</p> <p>Davant la façana, hi trobem dues pedres de molí reaprofitades com a paviment. Entremig hi trobem una pedra amb un escut esculpit, molt desgastat.</p> <p>L'escala de l'interior surt del vestíbul.</p> | 08006-7 | Carrer de les Doedes, núm. 1 | 41.5853061,2.5444722 | 462030 | 4603836 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92845-01dsc0054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92845-02dsc0060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92845-03p1560391.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92845-04p1560380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92845-05p1560383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92845-06p1560387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92845-07p1560388.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En un costat, hi ha una placa que diu: 'En record al nostre amic Martí Albert, veí d'Arenys de Mar, que amb el seu esforç i el seu entusiasme, va contribuir a fer possible el projecte de rehabilitació de Mas Taxonera. Gràcies Martí per la teva amistat i la teva especial manera de ser' Signat a Arenys de Mar el 3 d'agost de 2012.També a la façana trobem un plafó ceràmic que diu: 'MAS TAXONERA DE LES DOEDES'.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 92848 | Ca l'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-0 | <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar</em>; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></p> | XVI | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord.</p> <p>Compositivament, la façana es disposa a partir de dos eixos de verticalitat. L'eix de l'esquerra o de llevant hi trobem l'accés principal, amb un portal rodó dovellat, en planta baixa, i finestres en els pisos superiors. L'eix de ponent ve definit per un accés, en planta baixa, i també finestres en els pisos superiors. Totes les finestres tenen l'ampit, la llinda i els bancals de pedra treballada. La simetria es trenca en planta baixa pel segon accés i una finestreta oberta entre els dos accessos. Està coronada per una cornisa de desguàs de les aigües pluvials, feta de ceràmica.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. </p> | 08006-9 | Carrer d'Avall, núm. 9 | <p>El carrer d'Avall, paral·lel a la costa, és un del més antics de la població i potser el més llarg. Des d'època de Carles III fins l'any 1960 va servir de Camí Reial, pel que no és estrany que s'hi construïssin les cases acomodades de la vila.</p> | 41.5787911,2.5507278 | 462548 | 4603109 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92848-02dsc8210.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92848-03p1530886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92848-04-p1530883.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 92851 | Ajuntament, Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-casa-consistorial | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | <p>La casa consistorial és un conjunt de cossos en planta formant una 'L', amb les dues façanes principals en angle de 90º que donen a un pati obert a l'espai públic o plaça. Consten de planta baixa i dos pisos. El cos de llevant disposa a la planta baixa d'un porxo de tres arcs rebaixats, de mida desigual. En aquest mateix cos hi trobem tres balcons per pis, amb barana de ferro i emmarcament amb llindes i brancals de pedra. Entre dos d'aquests balcons, s'ha descobert recentment un rellotge de sol de tarda amb una inscripció del període de la constitució de Cadis. El parament està arrebossat i pintat de blanc i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>Forma un conjunt amb l'edifici del costat en el qual hi ha més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita. En aquest cos hi trobem l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, al seu damunt una finestra de llinda recta i al damunt un escut. A l'esquerra, mirant la façana, hi trobem una font. En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. Entre aquests dos edificis, en trobem un altre, que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.</p> | 08006-12 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | <p>Aquest edifici antigament era un hostal del segle XVII. L'any 1773 fou transformat en Consistori, i actualment encara té aquesta funció.</p> <p>En l'edifici on es troba l'OAC havia estat seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita. Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC</p> | 41.5794437,2.5516686 | 462627 | 4603181 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-03dsc8177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-02dsc8174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-04p1530774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-05p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-06p1530763.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||
| 92852 | Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-fidel-fita-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | <p>Tot i que forma part del conjunt de la casa consistorial, l'ús principal d'aquest cos és la d'acollir l'Arxiu Històric Fidel Fita i té un accés propi i independent. L'edifici és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana que dona a la riera. A la façana de migdia, on hi ha l'entrada a les dependències municipals, hi trobem una font.</p> <p>En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. </p> | 08006-13 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8-10 | <p>Aquest edifici era antigament un hostal, al segle XVII. Igual que l'ajuntament, fou arreglat l'any 1773.<br /> <br /> Fins als anys 80 del segle passat hi allotjava els jutjats. </p> | 41.5794774,2.5514059 | 462605 | 4603185 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92852-02dsc8171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92852-03dsc8172.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Arxiu Històric Fidel Fita, municipal d’Arenys de Mar, es crea, com a servei públic, per acord de l’Ajuntament d’Arenys de Mar de 5 de maig de 1934, a partir d’una proposta del regidor de Cultura i Assistència Social, Josep M. Pons i Guri. L’11 de juliol de 1935, en el context de la Festa Major d’aquell any, obre les portes.Un Patronat rector, el funcionament del qual venia regulat per uns estatuts aprovats el 5 de gener de 1935, havia de garantir la independència de l’arxiu dels vaivens de la política. Paradoxalment, a partir de 1979, amb l’adaptació dels Estatuts i del Patronat a la nova situació de representativitat social i política sorgida amb els anomenats ajuntaments democràtics, es va anar deixant el Patronat sense l’assignació econòmica que garantia el funcionament de l’arxiu, les seves reunions s’anaren espaiant i el 27 de desembre de 2007 el Ple de l’Ajuntament acordava la seva extinció.Creat originàriament amb el nom d’Arxiu Històric Municipal i Notarial d’Arenys de Mar, a l’any 1957 pren el nom d’Arxiu Històric Fidel Fita en homenatge a l’insigne pare jesuïta, fill d’Arenys de Mar, director de la Real Academia de la Historia entre 1912 i 1918. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||
| 92854 | Can Baralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baralt | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Casa formada per dos cossos i ubicada a la cantonada dels carrers de l'Església i de Frederic Marès. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües, i amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer de l'Església.</p> <p>Compositivament, la façana principal, es defineix asimètricament a partir de tres eixos de verticalitat. En planta baixa hi trobem dos accessos i una finestra al lateral esquerre, amb reixa de ferro. A la primera planta, un balcó amb barana de ferro, damunt l'accés principal, i una finestra al costat dret. A la segona planta es repeteix la distribució de les obertures. Totes les finestres i portes tenen un emmarcament de pedra treballada.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. Destaquen dos plafons ceràmics encastats. En un posa el nom de les funcions actuals de l'edifici com a Museu Mollfulleda de Minerologia; i, en l'altre es pot llegir: 'La reial escola de nàutica d'Arenys de mar, fundada i dirigida pel Mtre. Josep Baralt i Torras inicià les seves activitats en aquesta casa el dia 7 d'abril de l'any 1779'. Aquest plafó es col·locà l'any 1979, en el segon centenari de la creació de l'escola.</p> <p>Hi ha un pati o eixida posterior que dona al carrer de Sant Josep.</p> | 08006-15 | Carrer de l'Església, núm. 39 | <p>Primer fou la casa del senyor Josep Baralt i Torras, on l'any 1779 funda la coneguda popularment com escola de pilots o Reial Escola Nàutica d'Arenys.</p> | 41.5816346,2.5483051 | 462348 | 4603425 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92854-02dsc9688.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92854-03dsc9683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92854-04p1550911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92854-05p1550922.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment acull la col·lecció de minerologia donada al municipi per part de Joaquim Mollfulleda i Borrell.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||
| 92855 | Can Milans, Can Ramis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-milans-can-ramis | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Palauet situat a la part baixa de la Riera, en la confluència del carrer d'Avall amb la Riera, i amb la façana principal a aquesta. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a tres aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Té tres façanes, una de les quals dona a un jardí interior que també té accés pel carrer lateral.</p> <p>Compositivament, la façana principal s'estructura simètricament a partir de vuit eixos de verticalitat. En planta baixa es defineixen combinant portes d'entrada i finestres; a la primera planta, amb balcons amb barana de ferro; i a la segona planta, amb finestres més petites. Totes les obertures són de llinda recta i tenen els brancals, ampits i llindes de pedra treballada, tenen una motllura cilíndrica que discorre per brancals i llinda. Els brancals posats de forma dentada. El parament és arrebossat i esgrafiat imitant carreus. Les cantonades de l'edifici també són de pedra. Hi ha una cornisa que corona la façana.</p> <p>La façana que dona al carrer d'Avall segueix els mateixos paràmetres que la principal.</p> | 08006-16 | Riera del Bisbe Pol, núm. 5 | <p>Edifici promogut per Josep Milans, l'any 1722, comerciant de l'època que s'abocà a la causa borbònica, proveint les seves tropes.</p> <p>Posteriorment, l'any 1802, en època de Jaume Milans i Ramis, la família de Carles IV s'hi hostetjà en la visita que va fer a Girona. Per aquest motiu, segons antic privilegi i costum, es va fer posar un cadenat damunt la porta d'entrada a la residència. Per fer saber a tothom que aquell palauet havia estat allotjament reial.</p> <p> </p> <p> </p> | 41.5791447,2.5510946 | 462578 | 4603148 | 1722 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92855-02dsc8185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92855-03dsc8187.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Ballescar | En l'actualitat, a la planta baixa, s'han obert diferents negocis de botigues.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||
| 92857 | Hospital Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-vell-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Edifici que havia estat hospital amb capella i tot. Per aquest motiu és més gran que les cases de cos del carrer. Fa cantonada amb el carrer de Frederic Marès. És de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Compositivament, la façana principal s'estructura a partir de diversos eixos de verticalitat. El principal ve definit pel portal d'accés, un balcó en la primera planta i una balconada a la segona. A la resta, es combinen de forma desigual les obertures, que es troben a diferents nivells. Destaca el portal amb arc escarser i amb l'any 1722 gravat a la dovella central i amb la decoració en forma de 'S' en el primer brancal. La majoria d'obertures tenen emmarcament de pedra, amb els brancals posats de forma dentada. Tota la resta de llindes són rectes.</p> <p>El cos que fa cantonada és l'espai de l'antiga capella de Sant Jaume de l'hospital. Damunt la porta d'accés s'obre un ull de bou.</p> | 08006-18 | Carrer de l'Església, núm. 41-43 | <p>Al carrer de l'església existia antigament un Hospital, el qual tenia una capella anomenada de Sant Jaume, consagrada l'any 1604. Al costat d'aquest edifici existia un teatre bastit l'any 1828 per subvencionar l'hospital. L'antic hospital també fou motiu de reformes i actualment s'ha convertit en el Museu. La capella de Sant Jaume que hi havia al seu interior ara forma part del museu.</p> | 41.5817420,2.5482313 | 462341 | 4603438 | 1772 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92857-02dsc9657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92857-03dsc9655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92857-04dsc9656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92857-05dsc9658.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92857-06p1550853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92857-07p1550860.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actual és una de les seus del Museu d'Arenys.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||
| 92858 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-12 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, enretirada de la casa veïna per trobar-se on el rial s'eixample.</p> <p>Compositivament, la façana s'ordena a partir de dos eixos de verticalitat. En planta baixa definits per la porta d'accés i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, damunt la porta d'accés, hi trobem un balcó amb barana de ferro forjat, seguint una alternaça que es pot seguir en altres cases del poble, entre barrots llisos i barrots en espiral. Al costat hi trobem una finestra, amb l'ampit, els brancals i la llinda de pedra treballada. Els brancals es mostren dentats en totes les obertures. A la segona planta, es repeteix l'estructura, però enlloc de balcó és, més aviat, una balconera. La façana està coronada per una cornisa.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08006-19 | Rial de Sa Clavella, núm. 12 | 41.5800968,2.5499681 | 462486 | 4603255 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92858-02dsc9780.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A partir d'aquesta casa s'eixampla la vorera del rial. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 92859 | Ca l'Altès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laltes | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Casa de cos i mig d'amplada que fa cantonada. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Tot i que conserva força elements de l'arquitectura originària del segle XVIII, s'han fet algunes modificacions que a la façana es defineixen amb una entrada de garatge a la planta baixa i alguna finestreta a la planta pis. A la planta baixa destaca, sobretot, la porta d'accés, emmarcada de pedra col·locada de forma dentada i d'arc escarser. Com a ornamentació hi ha un dibuix en forma de 'S' recargolada, d'origen barroc, traçada a la pedra base de cada brancal, tant per la part de fora com la de dins. La porta és de fusta i de doble batent i hi destaca un escut de pany austriacista del segle XVIII.</p> <p>A la planta pis, destaquen els dos balcons, amb baranes de ferro, amb les obertures de llinda recta i també emmarcades en pedra col·locada de forma dentada. El parament és llis i arrebossat i pintat de blanc.</p> | 08006-20 | Carrer de la Torre, núm. 37 | <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5812615,2.5475286 | 462283 | 4603385 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92859-01dsc9990.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92859-02dsc9983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92859-03dsc9984.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92859-04dsc9986.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 92860 | Casa del carrer d'Avall, núm. 38-40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-38-40 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Conjunt de dos habitatges amb un programa arquitectònic únic que defineix la uniformitat compositiva de la façana. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. A l'aiguavés septentrional s'alça una remunta parcial d'una nova planta amb coberta de terrat pla.</p> <p>Compositivament, la façana es defineix a partir de quatre eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa trobem dos portals de doble batent, d'arc escarser; entremig, una porta de llinda recta; i, al costat esquerre, una finestra amb reixa de ferro forjat. A la primera planta, hi trobem tres balcons, amb barana de ferro, amb la característica alternança de barrots llisos i barrots en espiral. Entremig de dos balcons, s'obre una finestreta. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra; les finestres amb llinda recta, però amb les dovelles dentades.</p> <p>El coronament de la façana es fa amb una balustrada amb capcer central, coronat per un acroteri presidit per una fulla d'acant i on es pot llegir l'any de la seva construcció: 1907, sota d'unes inicials que correspondrien al promotor de l'obra.</p> | 08006-21 | Carrer d'Avall, núm. 38-40 | 41.5786642,2.5488415 | 462390 | 4603095 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92860-02dsc8317.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92860-03dsc8316.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92860-04p1540100.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92860-05p1540098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92860-061540104.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 92861 | Can Durall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-durall | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Edifici de planta quadrangular situada a la cantonada del carrer del Bisbe Català (antigament de la Perera) amb la pujada del carrer Bareu, i parcialment enfront del carrer de Sant Antoni. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és plana o de terrat a la catalana.</p> <p>La façana principal és la del carrer del Bisbe Català i s'estructura en dos eixos de verticalitat on es defineixen les diferents obertures. Però l'element més característic és el balcó cantoner corregut a la primera planta. Disposa d'un accés per cada façana, la barana és de ferro i la llosana està sostinguda per cinc mènsules. També destaca el portal d'accés, d'arc escarser, gairebé a la cantonada i sota el balcó corregut. Totalment emmarcat amb pedra. Un altre balcó amb llosana sostinguda per dues mènsules es troba en el primer pis. A la segona planta hi trobem dos balcons més petits. </p> <p>Tot el parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. A l'aresta hi ha una filada de pedra, amb rebaix convex ornamental. També hi ha una franja esgrafiada imitant carreus a la divisòria dels dos cossos de la façana, però només a l'alçada dels pisos superiors. El coronament de la façana és una petita cornisa i una barana de ferro de protecció pel terrat.</p> <p>A l'interior hi ha arrambadors de rajoles catalanes i portes característiques de l'època.</p> <p> </p> | 08006-22 | Carrer del Bisbe Català, núm. 43-49 | 41.5805261,2.5532833 | 462762 | 4603301 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92861-02dsc8877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92861-03dsc8881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92861-04p1550071.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92861-05p1550079.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 92862 | Hospital Xifré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hospital-xifre | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici als quatre vents característic d'una arquitectura monumental, per les seves grans dimensions i per la seva ubicació, que en realça la perspectiva. És de planta rectangular ( 53 x 14 m.) amb dos petits cossos que sobresurten als extrems per la part posterior (assolint els 22 m.). Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a quatre aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a la Riera (llevant).</p> <p>La composició de les façanes és simètrica i en destaca la gran quantitat de finestres i obertures que s'hi obren. A la planta baixa emmarcades entre pilars i arcs de mig punt. En el primer i segon pis tenen obertures rectangulars en sentit vertical amb balcons</p> <p>El parament exterior de l'edifici és força llis, amb pilastres acanalades adossades i una lleugera cornisa en la divisió dels pisos. Coronaven l´edifici grups escultòrics i un fris de terracota, ara desapareguts a causa de les gelades, que donaven al conjunt un contrast cromàtic, característic de determinats edificis del neoclassicisme català. Gran cornisa de coronament amb barana de balustres per tot el perímetre.</p> <p>Tot l´edifici és format per voltes de quatre punts sobre pilars de maó, formant tres llargues crugies, que als dos extrems és converteixen en quatre (el sector que sobresurt a les ales laterals és, de fet, una altra crugia). Tant la planta baixa com els dos pisos tenen la mateixa estructura.</p> <p>A la mateixa època, hom construí una tanca amb una porta d´accés, tot dins l´estil neoclàssic, que protegia el conjunt d´edifici i jardins.</p> | 08006-23 | Riera Pare Fita, núm. 61 | <p>L´Hospital Xifré fou construït entre 1844 i 1848 per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions del propi Josep Xifré, promotor de l'obra, amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts (per assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses) i jardins. </p> <p>Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777, va marxar amb 21 anys amb destinació a Cuba on va desenvolupar diversos oficis i negocis, fins que fixa la seva residència a Nova York, l'any 1823, on va crear diverses empreses i institucions bancàries de manera que va reunir una fortuna considerable. Al marge de finançar algunes construccions de tipus cultural, com un teatre per a Arenys, Xifré, ben aviat, emprengué una tasca de potenciació arquitectònica de la qual és un bon resultat el que coneixem com Cases d´en Xifré (1836-1840) a la façana marítima de Barcelona, de caire neoclàssic.</p> <p> </p> | 41.5833139,2.5461379 | 462168 | 4603613 | 1844-1846 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-01p1560549.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-02dsc9591.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-03dsc9598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-04dsc9603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-05dsc9594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92862-06p1550750.jpg | Legal | Neoclàssic|Isabelí|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2023-11-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Vila i Josep Boixareu | A la capella de l'edifici hi ha el panteó amb les restes del fundador, Josep Xifré i Casas, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery.Amb el temps també ha estat escola de monges, preventori, alberg, institut, la seu de jutjats i diversos serveis municipals.L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 99|100|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6800,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.