Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73373 | Les Clotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-clotes | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | troballes superficials d'una àrea poc delimitada | Troballes superficials fetes els anys 70 per part de Xavier Virella i Torres de Vilanova i la Geltrú. Es van recollir fragments de ceràmica de torn ibèrica comuna, ceràmica de vernís negre (una àtica i una campaniana), un fragment de comuna romana i per últim ceràmica moderna del tipus blau català. L'any 1990 es feren noves prospeccions per part de membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca recollint un lot heterogeni de material ceràmic i lític i comprovant la manca d'una delimitació clara de l'àrea classificada com a jaciment. | 08305-207 | Al nord del municipi | Només s'han realitzat prospeccions: les primeres els anys 70 i les darreres, l'any 1990. | 41.3665200,1.6918300 | 390591 | 4580271 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73373-foto-08305-207-3.jpg | Legal | Antic|Paleolític|Ibèric|Prehistòric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|77|81|76|83 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 38027 | Can Comalada (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comalada-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | troballes superficials | Troballes superficials de ceràmica romana citades per M. Ribas (1952). Les prospeccions fetes recentment han confirmat l'existència d'un jaciment possiblement d'època romana. Han aparegut frament d'àmfora tarraconense (Dressel 2-4), itàlica (Dressel 1), ceràmica ibèrica, Clara C i materials construcctius. | 08009-12 | Veïnat de la Pujada. | 41.5642900,2.4004800 | 450012 | 4601575 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Abans d'autoritzar nous rebaixos com els realitzats pel camp de futbol caldrà fer excavacions preventives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 73265 | Vinya del Catxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-catxo | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA i GIRALT, Josep (1986). 'El jaciment prehistòric de Cua de Lluert, Pacs', dins 3 de Vuit. núm. 217, 27 de juny de 1986. Vilafranca del Penedès, pàg. 17. | troballes superficials | Troballes realitzades en superfície en el sector esportiu del municipi, entre la pista poliesportiva i el Camí vell de la Bleda. És un sector de suau pendent i amb un potent substracte argilós que queda just a 150 m darrera les pistes d'atletisme. Hi ha molt poc material recuperat: una rascadora transversal sobre ascla, una rascadora amb denticulats, una punta sobre ascla, un ascla cortical retocada, denticulats, un nucli centrípet. També s'han recollit 8 nuclis, 32 nòduls i còdols (sílex, quars i quarsita), 1 pedra de fusell i dues destrals piquetejades. En general doncs, exceptuant la presència dels dos polimentats, estem davant una industria típicament mosteriana, i que com a tret comú té, en aquest cas, es dels talons plans. | 08305-161 | Camí vell de la Bleda | Prospeccions realitzades per en Josep Gràcia i Giralt els anys1985-86. | 41.3460400,1.6865200 | 390113 | 4578004 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73265-foto-08305-161-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 73307 | Els Pegats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pegats | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRÀCIA GIRALT, Josep (1989). 'L'estació campaniforme dels Pegats (Vilafranca del Penedès)', dins Miscel·lània Penedesenca de l'Institut d'Estudis Penedesencs 1988, núm. XI, juny 1989, pp. 7-36. | troballes superficials | Jaciments amb materials ceràmics i lítics superficials, localitzats amb motiu de les remocions agrícoles del terreny. Es van trobar diversos materials ceràmics, fragments de ceràmica campaniforme, fragments de ceràmica del neolític i bronze antic. | 08305-182 | Sant Pau | Prospeccions de Rossend Olivella i Buscall, l'abril de l'any 1963. Prospeccions de Josep Gràcia i Girald i Rossend Olivella el març de l'any 1988. | 41.3573100,1.6824200 | 389789 | 4579260 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73307-foto-08305-182-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 73312 | Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, M. (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol.II setembre - octubre de 1930. Vilafranca del Penedès, pàg.148. MONFORT, Jordi. (1972). Talleres líticos de superfície del Penedes y extensiones. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, setembre de 1972. pp. 178-186. | troballes superficials | Troballes superficials de restes d'indústria lítica: perforadors, geomètrics (un trapezi), denticulats, gratadors, làmines, ascles retocades...) sobre un terreny molt erosionat amb un pendent lleuger vers l'est, prop del cim l'elevació cretàcica de Sant Jaume, d'uns 50 x 15 m d'extensió. | 08305-185 | Vessant meridional del Turó de Sant Jaume | Prospeccions que va fer Martí Grivé i alumnes seus, als anys 30. Prospeccions de J. Mestres i Mercadé als anys 70. | 41.3640600,1.6890900 | 390358 | 4580001 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73312-foto-08305-185-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 73323 | Cinc Ponts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cinc-ponts | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | VI-I aC | troballes superficials | Material trobat en superfície que consisteix en fragments de sílex amb alguna ascla, un fragment de ceràmica a mà amb decoració de cordó digitat i un fragment de ceràmica ibèrica a torn comuna. | 08305-196 | Al nord-est del terme municipal | Es van realitzar prospeccions en els anys 1984 i 1985 a càrrec de membres de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca que van ser els qui van trobar el material. | 41.3519800,1.7177000 | 392731 | 4578625 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73323-foto-08305-196-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 73267 | Vinya del Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-marxant | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187. GIRÓ ROMEU, Pere (1935). 'Quaderns de camp', vol. 1 1932-35 (31 de juliol de 1938) inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Notas de Arqueologia de Catalunya y Baleares. Vilafranca del Penedés', dins. Ampúrias, num. XXIV, pàg .309. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). 'Activitats Arqueològiques III. La cultura dels sepulcres de fosa en el Penedés', dins Agrupación Excursionista de Catalunya, Barcelona, març de 1963. MUÑOZ, Ana (1965). La Cultura neolítica catalana de los sepulcros de fosa. Instituto de Arqueologia y Prehistoria, Universitat de Barcelona, núm. 9, Barcelona. RAURET, A. Ma. (1963). 'El proceso de la primitiva población del Penedés'. Memòria de Licenciatura, Universitat de Barcelona, (inèdita), pp. 94-95. RIPOLL, E. i LLONGUERAS, M (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pàg. 53. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | troballes fragmentades | L'any 1937 el Sr. Marxant arrancà una llosa mentre llaurava; els fragments de crani que van sortir, els va llençar i va tapsr el forat. Masanell fou avisat i va poder recollir-hi fragments de ceràmica a mà amb cordons aplicats, algunes superfícies brunyides i una vora de llavi de plat. Mitja destral fragmentada i algunes peces de sílex. Pere Giró per la seva banda trobà, en aquella zona, una peça de sílex (gratador?) i una petxina gastada possiblement d'un aixovar. L'any 1938 el grup de la secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca excavà un enterrament situat a la feixa inferior respecte a la troballa de l'any 1937. Només varen aparèixer dues lloses laterals amb fragments de crani. També es tenen notícies orals que en algun camp proper fou destruït un altre enterrament d'aquest tipus. | 08305-162 | Vessant meridional del turó de Sant Pau | Excavat per membres de la secció d'Arqueologia del museu de Vilafranca, sota la direcció de Pere Giró, el 31 de juliol de1938. | 41.3588000,1.6848300 | 389993 | 4579423 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73267-foto-08305-162-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 73269 | Camp Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-gran | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Noticiario arqueológico. Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pp. 253-254. GRIVÉ, Martí (1930). 'Uns micròlits a Sant Jaume', dins Quaderns Mensuals d'Acció, vol. II, setembre -octubre de 1930, pàg. 138. MONFORT SALIONS, J. (1972). Talleres líticos de superficie del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Licenciatura, Universitat de Barcelona, setembre de 1972, pp.231-232. | troballes aïllades | Les primeres troballes fetes del propietari foren estudiades per M.Grivé i es tracta de: - Una destral-bifaç de sílex melat. - Una punta de sílex (o quarsita?) amb retocs en ambdues cares. - Un gratador de sílex. - Un percutor de quarsita, de secció piramidal. Anys després fou localitzada una destral polimentada fragmentada (segons referència en Grivé sobre porfirita). El conjunt lític sembla ser prou característic: d'una banda la industria en sílex i quarsita de cronologia paleolítica (Paleolític Mitjà, tipus Axeulià?), i d'altra el polimentat d'un període més indefinit (neo-neolític?). | 08305-163 | Les Clotes | Els anys 20 del segle passat, el propietari realitzà prospeccions. Algunes troballes aïllades de J.A Olivella Ribera s'entregaren a M. Grivé. | 41.3510600,1.6943500 | 390776 | 4578552 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73269-foto-08305-163-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78|79|77 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 51765 | Cal Perdut de Baix o El Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-perdut-de-baix-o-el-palau | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià. Argentona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-V dC | troballes antigues i que es desconeix el que pot haver-hi i el seu estat de conservació. | Establiment rural d'època romana documentat arrel de la troballa de material constructiu i ceràmica romana realitzada per Cristòfol Ferrer l'any 1935. Posteriorment , amb motiu dels treballs d'anivellament realitzats l'any 1944 als camps anomenats El Palau, Cal Perdut de Baix i Can Martí Dòria, Josep Maria Cuyàs descobrí noves restes romanes descrites per l'autor com fragments de teules, grans quantitats de pedra acumulada en desfer les parets de les construccions romanes i grans blocs de paviment d'opus testaceum. El material ceràmic recuperat incloïa ceràmiques ibèriques, campanianes i terra sigil·lada. | 08118-8 | Camí del Mig, s/n | Descobert l'any 1935 per Cristòfol Ferrer. | 41.4864300,2.3411700 | 445001 | 4592967 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51765-foto-08118-8-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Una bona part d'aquest jaciment està dins el terme municipal de Teià. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 73283 | Els cirerers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cirerers | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). 'Nuevos hallazgos en el Panades', dins Ampurias, vols.IX-X (1947-48), pàg. 266. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Identificacion de algunas vias romanas en el Penedes. Dins Actas y Comunicaciones de la 1ª Asamblea Intercomarcal de Investigaciones del Penedés y Conca d'Odena. Martorell, pp.110-127. (reeditat al recull de l'obra dispersa de Pere Giró. Vilafranca 1984,p.78). | II aC-IIdC | troballes a partir de l'extracció d'argiles. | L'any 1946 es localitzen i s'excaven 4 sepultures de caixes quadrangulars amb tègules les quals conservaven restes humanes. Entre aquesta data i finals dels anys 50 van sortir diverses estructures i materials segons les referències de l'aleshores propietari Sr. Magí Sogas i Marques. També es van trobar 6 sitges, un pou, restes de murs i força material arqueològic (tègula, dòlia, àmfora, pondus, sigil·lates, molins, monedes...). L'any 1970, s'excava un nou sepulcre del mateix tipus que les anteriors. L'any 2003, es va trobar una sitja i un pou del bronze final que la talla d'uns 5 metres de diàmetre que baixa esglaonadament. | 08305-170 | Al nord-est del terme municipal | Excavació el gener de l'any 1946 a càrrec de M. Peitabí. L'any 2000, es va fer una prospecció a càrrec d'Arquepec.SL. L'any 2003 es fa una altra excavació. | 41.3514300,1.7114800 | 392210 | 4578571 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73283-foto-08305-170-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls|Prehistòric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El jaciment queda directament afectat pel projecte subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea d'alta velocitat Madrid - Barcelona. | 81|83|79|76|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||
| 52599 | Factoria Vanguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/factoria-vanguard | DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en Època Ibèrica i Romana. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1990. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia. | I-IIdC | troballa fortuïta i parcial. | Ens trobem davant d'una petita sitja (50 x 60 x 30 cm) que s'ha de datar en època republicana a partir dels dos fragments de ceràmica de vernís negre que van aparèixer en el seu interior. El reompliment estava constituït per terres de color bru barrejades amb cendres i fragments de ceràmica romana. La base estava integrada per closques de cargols d'hort ('Euparypha pisana', Müll) i de vinya ('Archelix punctata', Müll). | 08101-267 | Santa Eulàlia de Provençana | Documentat l'any 1996. | 41.3655400,2.1175300 | 426194 | 4579712 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52599-foto-08101-267-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les restes van aparèixer en el tall del terraplè ferroviari, d'uns 2,30 metres d'alçada, i a 80 centímetres de terra (Pinta, inèdit). Aquest lloc es troba en el desnivell entre les argiles quaternàries i les margues terciàries i la plana deltaica que s'inicia a poca distància. | 83 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 73311 | Bòbila Jané | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-jane | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Boletin de la Biblioteca-Museo Balaguer, vol. V (1957-58), pp. 119-123. GIRÓ ROMEU, Pere (1962). 'Maza o contrapeso discoïdal procedente de la Bòbila Jané de Vilafranca', dins Actas del VII Congreso Nacional de Arqueologia (Barcelona, 1960). Zaragoza, pàg. 309. GIRÓ ROMEU, Pere (1962).'Notas de arqueologia de Cataluña y Baleares. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXIV, 1962, pàg.309. | troballa aïllada | Troballa d'una peça aïllada, sense més notícies d'altres descobriments. Es tracta d'una peça de contrapès de pal cavador que es va troabar en fer una bassa de poca fondària en la potent capa d'argiles (segons Giró en 1957-58). És una peça discoïdal amb perforació central bicònica de 12 cms de diàmetre, 4,5 cm d'alçada amb un diàmetre del forat central de 3,2 x 3,5 cm respectivament i pesa 605 grams. | 08305-184 | Bòbila Jané | Troballa fortuïta feta l'any 1959 en un lloc proper a l'edifici de l'antiga bòbila i comunicada pel propietari el Sr. Jané. | 41.3544600,1.7075000 | 391882 | 4578913 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73311-foto-08305-184-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons assenyala la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la troballa d'aquesta peça aïllada pot indicar l'existència de sepulcres de fossa en els terrenys colindants. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 78278 | La mina del Regadiu Nou i la mina de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mina-del-regadiu-nou-i-la-mina-de-la-creueta | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (1996). Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. Plànol de mines. Traçat aproximat. Font: Memòria històrica del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. CONSORCI URBANÍSTIC CAN FILUÀ (2006). Informe treballs de localització i del seu estat de conservació de la mina de la Creueta o de Can Taió. Consorci Urbanístic Can Filuà (Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Generalitat de Catalunya. Institut Català del Sòl). Abril 2006. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII | trams destruïts, trams documentats arqueològicament. | La mina del Regadiu Nou de Can Taió i la mina de la Creueta captaria les aigües subterrànies de la riera de Caldes, a uns 600m al nord-est de Ca n'Oller, ja en terme municipal de Polinyà. El traçat de la mina passa per ponent del bosc de l'Oller, just pel marge on es localitza també el forn romà d'en Ventura de l'Oller. En aquest tram s'observen alguns punts de registre d'accés a la mina, coberts amb tapadores metàl·liques. Després travessa el torrent de l'Oller a uns 270m a ponent de la riera de Caldes. A partir d'aquí, la mina resseguia un marge molt marcat situat a uns 300m a l'oest de la riera de Caldes, i que transcorre paral·lel a aquesta. Aquest marge suposa actualment el límit occidental del polígon industrial de Ca n'Oller. La mina travessaria per on actualment passa l'autopista Ap-7. Continua el seu traçat cap al sud pel polígon industrial de la Creueta, on abans d'arribar al nucli antic del poble de Santa Perpètua de Mogoda fa un gir ample cap a llevant. Després s'orienta altre cop cap al sud-oest fins a Can Filuà on se n'ha documentat arqueològicament un nou tram. Finalitza el seu recorregut en una bassa situada abans del Canyar de la mina de Can Filuà, i que abocaria les aigües sobrants al torrent de Polinyà. Aquesta seria la descripció del seu traçat aproximat descrit a partir del plànol de les mines adjunt en la memòria històrica (PEPPASPM, 1996). Com a resultat dels diferents treballs encarregats i coordinats pel Consorci Can Filuà al llarg de la mina de Can Filuà (Informe, 2007) actualment es coneix l'existència de 10 pous a partir del barri de la Creueta, nou dels quals han estat localitzats. La distància entre pous és de 110m en els trams verificats. El Pou 1 es troba a l'alçada del Carrer Joan Miró n. 2 - cantonada amb el carrer Josep Jardí. El pou 2 es troba al carrer Sant Llorenç n. 2. El pou 3 al carrer Sant Isidre n. 24. El pou 4 al carrer Sant Isidre cantonada amb el carrer Àngel Guimerà. El pou 5 al Passatge Àngel Guimerà. El pou 6 al carrer Anselm Clavé n. 17. El pou 7 al carrer Vidal i Barraquer n. 49. I els pous del 8 al 10 es troben ja al Sector de Can Filuà. Només el pou 8 no ha estat localitzat. | 08260-111 | Poligon industrial Ca n'Oller - Nucli Antic - Can Filuà | Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009: 5 de gener de 1782. L'intendent general del Principat de Catalunya establí les aigües subterrànies a Josep Folguera i Arimon, qui construí una mina d'aigua que passa per terres de Regà i d'altres fins arribar a un camp de Folguera que abans havia estat de Don Josep Francesc de Duran i de Puig. 30 de maig de 1800. Josep Folguera i Arimon va vendre a Gertrudis de Duran i de Duran, propietària dels masos Llobet, Bell·lloc i Soler de Santa Perpètua de Mogoda, 4 dies i ½ de regar de la mina que havia construït i que passava per la Creueta. 11 de gener de 1810. Pere Folguera ven a carta de gràcia al menor Francesc Galí, de Terrassa, i en el seu nom als seus tutors, això és: Ignàsia la mare i vídua, Mn. Josep Galí, germans i preveres i Joan Baptista Galí, tots de Terrassa, una gran peça de terra de pertinences del Mas Folguera de Santa Perpètua de Mogoda, franc alou, de 40 quarteres d'extensió. Amb la venda també anava inclosa la ½ de l'aigua de la mina de Folguera, construïda pel pare del venedor que passa per terres de Regàs i d'altres fins arribar a un camp de Folguera que abans havia estat de Don Josep Francesc de Duran. 21 d'octubre de 1847. Pau Folguera va vendre la meitat de la mina de la Creueta a Salvador Bonaplata més un dia més de regar que encara tenia dit Folguera. 28 de febrer de 1853. Conveni pel qual Llorenç Miralpeix ha de donar servitud forçosa pel pas del “aqüeducte” d'aigua per Salvador Bonaplata i Pau Folguera, per donar compliment a la reial ordre de 23/02/1852. Afronta el predi servent a ponent i llevant amb terres del mas Xiol, a tramuntana amb honors d'Esteve Oller (ca n'Oller) i a migdia amb honors de Josep Perera. 25 de gener de 1854. Venda de 2h d'aigua de la mina de Can Folguera al seu pas per la casa de Cal Rossell de la Sagrera que fan Pere i Eulàlia Casanoves Batllori, a favor de Llorenç Miralpeix. Aquestes dues hores les tenia Pere Casanoves pel seu avi Casanoves qui va casar amb una filla de can Folguera i li van donar per dot 4h de regar de la mina de can Folguera el diumenge. | 41.5293700,2.1729400 | 431002 | 4597855 | 1782 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78278-foto-08260-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78278-foto-08260-111-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Segons Josep Àngel Noguera (Consorci de Can Filuà) és la única mina d'aigua de Santa Perpètua de Mogoda de la qual s'ha verificat totalment el seu traçat i de la qual el seu propietari en conserva els drets d'aigua. Veure Foto mapa 1: traçat verificat en vermell. En blau el traçat no comprovat.En el tram final del polígon de Ca n'Oller se'n va documentar arqueològicament també un ramal. Sabem que durant la urbanització del polígon de Ca n'Oller l'aigua de la mina va ser desviada de forma paral·lela i a llevant de l'antic traçat en canonades. Després l'aigua continua el seu recorregut com tradicionalment per l'interior de la mina d'aigua. Al final del polígon de Ca n'Oller es va fer una desviació cap al clavegueram amb una clau de pas per poder executar les obres d'urbanització a Can Filuà. Aquestes van requerir d'un treball previ de localització dels pous d'entrada a la mina.El Consorci de Can Filuà està treballant en millores d'accessibilitat a la mina.La mina passa per terrenys de varis propietaris, els drets d'aigua però són de propietat privada.Foto 2. Plànol del Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic de Santa Perpètua de Mogoda. Text refós novembre de 1996. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Obres públiques i urbanisme. | 94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||
| 66224 | GR 7-2. Camí de Bellprat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gr-7-2-cami-de-bellprat | Guia del Municipi de Miralles, Mapa 1:35000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles Memoria de les Normes Subsidiaries de Planejament de Santa Margarida de Miralles ( 2002) Serra de Miralles- Queralt, Mapa 1.15000. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. | trams accidentats i cal un manteniment de conservació | Sender de gran recorregut que travessa integrament pel PEIN Serra de Miralles - Queralt i que arriba a Tarragona. Passa pel castell de Queralt i entra al municipi de Miralles per l'Agulla Grossa i travessa el PEIN pel bellmig de la Serra de Miralles seguint en paral·lel el liímit amb el municipi de Sant Martí de Tous, fins els Cups de Sant Joan, on s'incorpora a la carretera C-37 per entrar a Santa Margarida de Montbui on passa per davant de la Censada en direcció Montserrat. | 08257-60 | Camí de Bellprat. NE del terme | La xarxa viària de Miralles es composta per carreteres que comuniquen el municipi amb Igualada i Valls; amb Santa Coloma de Queralt; amb la Llacuna i amb Carme, així com una xarxa de camins. En el 1900 es projecte la construcció de la BV213 de Santa Maria de Miralles al poble del Carme i la BV 2132 d'Orpí a Carme. En una primera fase es buscava la comunició entre Santa Margarida de Montbui amb Igualada i, la Pobla de Claramunt amb Carme, restant Santa Maria de Miralles amb una via de comunició poc eficient pel começ. . No serà fins el Pla de camins del 1908 el tram de de la B-213. de Santa Maria de Miralles fins a Santa Margarida de Montbui i la BV2132 d'Orpí a Carme . En aquest context es perseguia una comunició ràpida per la xarxa de Pobla de Claramunt i Iguada, molt més eficient a nivell comercial. Haurem d'esperar fins al 1910 amb el projecte del tram de Santa Maria de Miralles amb Igualada, passant per Caldes de Montbui de la BV213 , restant així comunicat a la xarxa principal del comerç amb Igualada .El 1918 trobem, ja definitiu, les vies entre Santa Maria de Miralles i Orpí i Caldes de Montbui. Aquesta xarxa es sobreposa una xarxa de camins rurals com el camí vell d Igualada, de la creu del Pla cap a Munia i Françola, i d aquí a la carretera c-37 ( que coincidein amb la Carrerada). El camí de Sant Romà a les Colomines passant per Ratou i el camí de la Carretera C-37 a Cal Sià ( Bellprat) passant per Mas Pinyer. En aquest context trobem també senders i carrerades, traçats d una antiga xarxa més antiga lligada a les necessitats de comunicar Bellpart amb Igualada i, d altra banda, la transhumància entre el Pirineu i les planes del Penedès. | 41.5209300,1.5030900 | 375102 | 4597670 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66224-foto-08257-60-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El Sender de gran recorregut GR7-2 presenta unes consideracions especifiques com a camí paisagístic, inclòs dins l'àmbit del PEIN i per tant condicionat per les determinacions sectorials corresponents | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 67589 | Montcau de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montcau-de-baix | GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Noms de cases i de lloc. Ajuntament de Tagamanent. p. 46. | XVII-XX | totalment refeta | Es tracta d'un edifici de factura senzilla, de planta baixa i pis, disposat en una petita pendent natural del terreny que la fa accesible a peu pla per les dues cares. No es pot fer gaire esment d'aquest mas que fou totalment reconstruït. | 08276-109 | Sobre el barri de l'Avencó. | Actualment aquesta casa ha estat traslladada, antigament s'ubicava sota els corrals actuals. A la façana principal hi trobem una llinda inscrita amb la data de 1865 i una creu gravada. Mentre que a la part posterior de la casa, en dues de les finestres també apareixen els llindars superiors de les finestres gravats amb les dates de 1777 i 1793; la primera de les quals amb una altra creu. També se la coneix com a Montcau Jussà. En la documentació medieval ens apareix el topònim 'Muntcalu', concretament en un document del s. XII, s'esmenta a Gibert de Muntcalu i Domeneg de Mutcalu, aportant un origen força antic per aquests masos. | 41.7569700,2.2554800 | 438106 | 4623061 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67589-foto-08276-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67589-foto-08276-109-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | La casa ha estat totalment refeta, uns quants metres més al nord; i s'han reaprofitat pràcticament totes les llindes de l'estructura anterior (algunes de les quals estan inscrites). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 47687 | Barraca prop del gorg Salat 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-del-gorg-salat-2 | tota la part davantera enrunada. | <p>Veure fitxa núm. 259. La barraca presenta tota la part davantera enrunada.</p> | 08071-270 | 41.6210700,1.5259800 | 377202 | 4608755 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||||||||||
| 80984 | Forn de calç del Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-moli-den-sala | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | tot i que és visible el forat de la cambra de cuita, en conjunt es troba malmès. | Restes d'un antic forn de calç tradicional del qual es conserva part de la cavitat excavada al terreny natural, és de planta circular d'uns tres metres de diàmetre i entorn als dos metres d'alçada. Aquest espai es correspondria a la cambra de cuita, on es col·locava la pedra calcària a coure; la cambra de combustió era a la part baixa, normalment formada amb la mateixa pedra que es col·locava per coure i s'alimentava per una boca situada a la part del davant de l'estructura del forn que permetia la càrrega de llenya. | 08128-50 | a la zona central del terme municipal, a l'est del poble. | Es tracta d'una estructura típica i força comuna de forn de calç tradicional, de dimensions no massa grans però també habituals en estructures de forn que es localitzen repartides pel territori. | 41.7742700,2.0254500 | 419005 | 4625173 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||||||
| 72366 | Capella de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-1 | <p>http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2012/12/12/oratoris-de-la-vall-del-llobregos-la-reiteracio-dun-model/</p> | XVI | tot i que li manca la imatge i una possible porta | <p>Capella o oratori de cami que consisteix en un pilar de secció quadrda (65 x 65 cm) i una alçada de 2,7 metres, fet a base de carreus molt regulars i ben carejats. Consisteix amb una base, el pilar en forma de paral·lelepípede rectangular i una capella o fornícula en forma de caseta, amb la coberta monolítica a vuit vessants, ja que presenta un frontó triangular als quatre vents on hi havia la imatge del sant, un Crist o una Marededéu. En aquest cas, podria tractar-se d'una imatge de Sant Jaume, pel nom de la font, tot i que la gent gran del poble no recorda haver-ne vist mai cap. Destaca les dues pedres immediatament anteriors a la capella, que tenen sengles inscripcions i que permeten datar el monument. En la primera es llegeix: Ex voto 8 a[gost] MDXX (8 d'agost del 1520). L'altra pedra està molt deteriorada i podria contenir el nom del que va pagar la capella, que podria ser un tal Francesch.</p> | 08297-214 | Segur | <p>Aquestes petites construccions de carácter religiós poden tenir un patrocini públic o privat: des del comú de la vila que erigeix una creu de terme o una capelleta als portals d'entrada a la població, fins al propi pagès que aixeca, de vegades ell mateix, un senzill pilaret vora una finca per dedicar-lo a un sant protector de les collites. Es troben forces paral·lels de la mateixa tipologia arquitectònica, alguns del segle XVII i XVIII i d'atres del segle XX, mantenint el mateix aspecte. Possiblement alguns on a la capella hi ha un plafó ceràmic del XVIII, fos més antic i el plafó es col·loqués en aquella època per substituir el buit provocat per la pèrdua de la imatge de bulto.</p> | 41.6836600,1.4629300 | 372073 | 4615796 | 1520 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72366-foto-08297-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72366-foto-08297-214-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i tractar-se d'una manera clara i evident d'una capella de camí, no es troba en un lloc de pas actual ni es recorda, per part de la gent del poble, cap camí que passi per aquest indret. Però al trobar-se prop d'una font també pot obeir al desig que no s'acabi mai l'aigua. Sobretot en un lloc, com Segur, on l'aigua és molt escassa. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||
| 58306 | Font de la plaça de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lajuntament-0 | XX | tot i que la font no raja | <p>Font de la plaça de l'Ajuntament formada per una plataforma de pedra granítica en dos nivells i de composició simètrica amb sengles pilars de maons d'obra a a cada costat. En l'eix central els dos brolladors d'aigua que enlairaven el raig d'aigua verticalment cap amunt. L'aigua que queia s'escolava cap ambdós extrems on anava a parar en un desguàs. Als anys 90 dels segle passat es va afegir, a la part posterior, un plafó de rajoles amb un motiu pintat com a tema central que representava el poble de Premià amb diferents elements emblemàtics com a al·legoria de diverses etapes o fets importants, amb les dates corresponents: Creació de l'Escola de La Salle (1906), el primer tren (1848), Església (1842) (sic), la fàbrica de Can Puiggròs (1898), Can Manent (1616) o el centre Catalanista (1886).</p> | 08172-112 | Plaça de l'Ajuntament | <p>Idea i disseny de Ramon Alcalà i execució en els tallers Raventós, el juliol de 1992.</p> | 41.4896400,2.3567900 | 446307 | 4593314 | 1992 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58306-foto-08172-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58306-foto-08172-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Alcalà | La data de la creació de la parròquia és incorrecte, posa 1842 i hauria de posar 1841. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||
| 42546 | Can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pujol-2 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVI-XVII | tot i que la façana principal ha estat arreglada, l'aspecte general del mas és de deterioració progressiva, si no es duen a terme algunes intervencions d'urgència sobretot en alguna de les cobertes. | Mas de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, que es troba envoltat per varis edificis annexes de planta rectangular, la majoria d'ells, de planta baixa. La coberta dels edificis principals és a dues aigües i en teula àrab. Només alguns dels annexes, com el paller, o un parell de corts, disposen de coberta a una sola aigua. Les teules estan col·locades a llata per canal sobre bigam de fusta; és a dir, col·locades lateralment entre llates i una fila forma la canal i l'altra el carener, amb els cabirons col·locats paral·lels a la biga serrera de l'edifici. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30%. El mas està disposat físicament de manera que el mur exterior dels edificis annexes, forma, juntament amb un mur aixecat que mesura entre dos metres i mig, fins a tres metres d'alçada, una closa o recinte tancant tota la propietat, aïllant-la de l'exterior. Un cop tot tancat, només es pot accedir a la propietat per dos portals: el primer, que dóna a l'era interior, per darrera la casa principal, i on es troben les corts, paller, i el celler, aquest últim de grans dimensions, i on es feia el vi i es guardaven les botes. Aquest portal, està format per dos brancals fets de totxo que sustenten un arc de mig punt també de totxo disposat a mena de plec de llibre. Per damunt, queda protegit per una coberta en teula àrab, a dues vessants, desaiguant una d'elles cap a l'interior del pati i l'altra cap a l'exterior del mas. Aquesta coberta té una estructura de bigam de fusta. El portal té encara els guarda-rodes o guardacantó. El segon portal es troba orientat a migdia, i dóna amb l'era de la casa pairal. Presenta les mateixes característiques que el primer portal. Quan arriba la nit, els portals queden tancats des de l'interior. Un cop dins, s'observa una era feta de pedra granítica, composada per lloses disposades irregularment. Com que aquestes no són planes, modernament, els masovers varen allisar amb ciment i sorra el davant de la porta d'entrada a la casa. També es pot observar una pallissa i un galliner al qual s'hi ha d'accedir per uns graons molt alts fets de maó i pedra on destaquen els grans blocs granítics. La coberta del galliner està feta amb teula àrab, a doble vessant, amb bigues de fusta, on cal destacar tres grans bigues de grans dimensions fetes de roure. Al costat, una pallissa, aquesta amb teulada a una sola vessant, i bigam de fusta, al qual també s'hi accedeix per uns esglaons estrets fets de totxo. Les bigues es recolzen damunt de pilars fets de totxo. Pel que fa a la planta baixa de la casa pairal, només disposa de dues obertures: la primera, el portal d'entrada a la casa, format que dovelles formant un arc de mig punt. Al damunt de l'arc, un rajol ceràmic de color blanc, amb el número '41' en negre. La segona obertura, es troba a l'esquerra del portal, amb carreus que ressegueixen la finestra. Pel que fa al pis superior, destaquen tres finestrals gòtics, dos dels quals (els situats als extrems són idèntics, amb la diferència de que el finestral de la dreta és més petit que el de l'esquerra). A la planta golfes, s'observen tres obertures de forma quadrada, sense cap element decoratiu, com acostuma a ser el cas per aquest tipus de planta. Les finestres de tancament són de fusta. La pedra utilitzada per als murs estructurals o tancaments és principalment granítica, de mida reduïda i seguint les formes que la naturalesa li ha donat. La unió entre peces és amb argamassa, és a dir una barreja de calç, sorra i aigua. Els edificis annexos han estat construïts seguint el mateix procés, tot i que també s'ha utilitzat el maó. De vegades val a dir que algunes elements han estat aixecats amb pedra en sec. A excepció de la façana principal de la casa pairal, els edificis annexes no disposen de pedra carejada o carreus que en ressegueixin les finestres o les portes, però sí de llindes de fusta. | 08033-105 | Carretera Vella de Palau Solità, s/n | Moreu-Rey (1962), troba vàries referències documentades que parlen al segle XIII i XIV del mas Pujol com 'de Podiolo'; o més endavant, de l'any 1353 com 'lo mas dez Pujol (...) de la vall d'Alberada'; ja en el segle XV i XVI, es troba anomenat com a 'Pujol de la Torra';També durant els segles compresos entre el XVI fins al XX, es trobarà com a 'mas Pujol' o 'can Pujol'. Concretament de l'any 1721 el mas Pujol es situat de la següent manera: 'Afronta a migdia amb el terme de Palau; a ponent amb el de Sentmenat; a llevant amb la Riera'. Pel que fa al llinatge, es parla ja d'un tal A. de Pradrell del 1247 (?); Guillem de Pradell 1274, 1302); en el segle XIV i següents la senyoria era dels Torre, i passà després a Berenguer de Vallseca. Per això, i per a distinguir-los dels Pujol de Pradells, és utilitzada l'expressió 'P. de la Torra'. Arnau de P. (1357); Bernat Saragossa, alias P. (1406); 'an P. de la Torra' (ap. 1415); Pere 'Puiol de la torra' (1445); Bernat P., alias Fonolleda (1447, 1479); Joan P. (1483, 1519); Bernat P. (1540); Narcis P. (1551, M. en 1558); Miquel P. (1558, M. aproximadament cap el 1580); Pere Pau P. ( aproximadament 1580, 1609); Francesc P. (1658); Francesc P. (1719, 1736, M. ant. 1769), casat amb Maria Mayans Drocada; Jaume P., del mas, fill dels precedents. (1755, 1781); Maria Teresa P. i Fatjó, filla del precedent (difunta en 1774). El mas Pujol passa aleshores a la família Fatjó de Cerdanyola, i encara avui la família Fatjó n'és propietària. | 41.6036400,2.1699400 | 430831 | 4606103 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42546-foto-08033-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42546-foto-08033-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42546-foto-08033-105-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació descripció)El ràfec de les cobertes és construït per la simple volada dels cabirons, amb unes posts de fusta al damunt per suportar-ne les teules. La majoria de les façanes disposa d'un acabat amb pedra vista. L'acabat d'arremolinat de la façana principal i la façana exterior de la bodega sembla ser molt més modern. A la dreta de la façana principal de la casa pairal hi ha un pou fet de pedra irregular, tapat amb una llosa. Al seu costat dos contenidors d'aigua tallats dins d'un bloc de pedra. Un d'ells molt més gran, de planta rectangular i l'altre, cilíndrica servien per abeurar el bestiar.El mas es troba en una àrea d'expectativa arqueològica. Durant el treball de camp, no es va localitzar cap resta en superfície. | 93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 80980 | Forn d'obra de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-coma | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | tot i que l'estructura es conserva molt sencera, aquesta està coberta de vegetació i presenta parts ensorrades. | Es tracta d'un forn construït en una zona amb un desnivell molt lleuger. No es pot veure totalment l'estructura pel volum de vegetació que l'envolta i cobreix parcialment, tot i així es pot observar que és una estructura de planta rectangular i alçat o secció de forma lleugerament troncocònica. Els murs són de carreus de pedra desbastats. A la part inferior del mur sud-oest hi ha dues boques d'accés a les cambres de combustió, són obertures de llindes en arc de mig punt fetes amb lloses i carreus allargats. Actualment la volta que dóna accés a les cambres està coberta de terra que no permet veure l'interior, semblaria que es tracta de dues cambres de cuita independents. | 08128-46 | uns 120 metres al nord-est de la masia la Coma, al peu d'un camp de pins. | No es coneix la data exacta de construcció d'aquest forn, es creu que podria ser obra dels segles XVIII i XIX, coincidint amb un període en que es realtizaren importants actuacions de reforma i construcció a la masia. És probable que també s'hagués emprat al segle XX ja que es conserva en força bon estat. | 41.7805900,2.0327200 | 419617 | 4625868 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80980-foto-08128-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80980-foto-08128-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 43942 | Edifici del Carrer de la Muntanya, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-de-la-muntanya-2 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | tot i que l'aspecte general de l'edifici es bo, cal dir que el fet que la façana principal no estigui pintada mostra un aire de deixadesa. | Edifici de tres plantes. Amb el parament arrebossat i sense pintar. La planta baixa s'hi troba una porta metàl·lica d'accés al garatge, una porta de fusta d'accés a l'interior i una petita finestra reixada. Al pis superior un balcó amb barana de ferro pel qual s'accedeix a partir de dues obertures, i finalment, al pis superior dues finestres. | 08038-125 | Carrer de la Muntanya, 2. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7837000,1.7835100 | 398912 | 4626476 | 1930 | 08038 | Callús | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 37373 | Alzina de Can Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossello | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | tot i que es detecten fongs a la soca i en alguna de les branques. | Alzina madura, d'una alçada d'entre 30 i 40 metres, soca de 4,00 metres i volta de canó de 3,90 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 20 metres. Es tracta d'una alzina excepcional per edat i mida, situada dins la finca de Can Rosselló, a uns deu metres del mur de separació d'aquesta finca amb la riera Coma Clara. Es troba aïllada en una feixa agrícola no cultivada. | 08003-233 | Finca de Can Rosselló | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.5035800,2.2962500 | 441266 | 4594901 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37373-foto-08003-233-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Exemplar protegit com a Arbre monumental segons el que estableix el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals. Únic arbre del municipi amb aquest grau de protecció. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 81253 | Pou de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lom | tot i que encara es manté gran part de l'estructura aèria del pou, aquesta està parcialment ensorrada. | Estructura d'un pou d'aigua de planta circular, bastida en mur fet de pedres de tall irregular i mides diverses, tot unit amb morter de calç. El pou es troba emplaçat al vessant sud-est de l'indret on hi havia la masia i on es localitzen les restes del paller, a una distància entorn als 25 metres. Es conserva parcialment la part superior i aèria del pou. | 08128-319 | a l'àrea central de la zona sud del terme municipal, vers el sud-est de les restes de la masia l'Om. | 41.7396800,2.0211900 | 418607 | 4621337 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||||||
| 74418 | Nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-antic-5 | CATALÀ, Pere (1976): 'Comentari marginal', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 444-471. CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976) 'Castell de Miralles', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 425-426. CARBONELL, Vicenç; CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1976): 'Castell de Claramunt', Els Castells Catalans, V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 320-345. SABATÉ CURULL, Flocel (1992b): 'Castell de Carme', Catalunya Romànica, XIX: El Penedès, Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 311. TORRAS, Josep M. (1993): La comarca de l'Anoia a finals del segle XVIII. Els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora. Biblioteca Abat Oliba, 122. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | XII-XX | tot i que en general l'estat de conservació del conjunt és bo, alguna casa mostra signes de deteriorament per no estar habitada. | El nucli antic del poble de Carme és una petita aglomeració urbana situada en una elevació del terreny, emplaçada estratègicament en un meandre de la riera de Carme, a prop de l'antiga cruïlla dels camins que duien de Claramunt a Orpí, i de Carme a Collbàs. Aquesta trama urbana sembla que es formà al voltant de la cruïlla dels actuals carrers Major i Soldevila, i formaria una vila closa, tal volta presidida per una torreta o un petit castell, però en tot cas protegida per un recinte emmurallat, del qual en queden algunes traces fossilitzades, tant arquitectònica com urbanísticament, així com també pel que fa a la toponímia. A nivell arquitectònic, hem de destacar com el carrer Freginal té, a la sortida del nucli, una casa que sembla una torre quadrada, i que per tant formaria part de la muralla defensiva; els passos coberts del C/Soldevila i de la Plaça d'Espanya haurien estat antics portals d'entrada al nucli fortificat. Pel que fa a la urbanística, s'observa com un tram de la línia de façana sud de l'Avinguda Catalunya, entre el carrers Sant Martí i Sant Jordi, adopta una forma corbada pròpia d'un carrer que nascut al redós d un recinte circular o ovalat previ; en general es pot afirmar que la fesomia dels carrers, curts i estrets, és més pròpia de moments medievals que d'èpoques més modernes; per últim, el rec rodeja el que seria aquest antic nucli (els recs d'origen medieval acostumen a discòrrer per fora de les viles). A nivell toponímic, rodejant el nucli, trobem el carrer del Vall, nom molt significatiu que estaria indicant la presència de muralles que protegirien la vila i, probablement, també assenyalaria l'existència d'un antic fossat; per altra banda el carrer Soldevila pot remontar el seu nom a l'Edat Mitjana, ja que és una denominació típica de l'urbanisme medieval català, i fa referència a la part més baixa del nucli: 'el sòl de la vila'. Segons els 'qüestionaris' de Francisco de Zamora, de l'any 1790: 'la forma de este pueble es algo quadrada, con las casas muy pegadas, con dos calles y una plazeta (...). Las casas del lugar son por lo general pequeñas, mal compuestas; bien hai como una treze o catorce de ellas algo capaces y tal qual compuestas'. | 08048-4 | Carrer Major amb Carrer Soldevila | Antigament La Pobla de Claramunt tenia agregats diversos pobles i nuclis, avui separats dels seu terme. Entre ells trobem Carme, població que va rebre autorització del Duc de Medinaceli per a independitzar-se civilment de la Pobla de Claramunt el 14 de gener del 1727. Tot i que l'arqueologia no ha corroborat fins ara els orígens medievals de Carme, topogràficament, urbanísticament i arquitectònicament resulten indiscutibles. Alguns autors concreten aquest orígens medievals en una suposada fortalesa musulmana que hauria format part de una pretesa línea defensiva que, a partir del riu Llobregós, anava de Carme a Masquefa. En tot cas, es té constància documental des de l'any 1005 de que el lloc de Carme sempre estigué integrat en el castell termenat de Claramunt, dels senyors del qual depengué jurisdiccionalment. Fou al mes de novembre d'aquell any 1005 quan la vescomtessa Geriberga dona al Monestir de Sant Cugat del Vallès uns alous que posseeix dins del Comtat de Barcelona, en concret al terme del Castell de Claramunt (a l'actual terme municipal de La Pobla de Claramunt). Entre ells trobem 'el lloc' de Carme, 'et in alio loco, infra terminos de supradicto castro in Claromonte, in locum que dicunt Chazmo alaudem deum, quod ibi habeo vel hereditare debeo per ullasque voces'. Tornem a tenir notícia documental de Carme l'octubre de l'any 1167 quan s'establí concòrdia entre els senyors de Claramunt i el capellà de Carme ('villa que vocatur Cazma'). S'hi al·ludeix a la 'nove ville de Cazma' o 'Vilanova de Carma'. El 23 de juny de 1179 a propòsit de les últimes voluntats del difunt 'Albertus de Caralt' es troben reunits com a testimonis una sèrie de personatges a l'església de Carme ('ecclesiam de Chazma'). Més endavant, Ramon de Guàrdia deixa mitjançant el seu testament, el qual data del juliol de 1205, a Sant Cugat del Vallès, entre d'altres bens, les esglésies de 's. Martino de Kazma' i 's. Marie de Collebas'. Segons F. Sabaté el primer esment documental del castell de Carme data del mes d'abril de1321, quan l'hereu de la corona, l'infant Alfons, s'hi allotjà per preparar l'assalt al proper Castell d'Orpí. Com hem vist, abans d'aquesta data Carme apareix a la documentació dels segles XI-XIII com a 'lloc' i no com a castell termenat, pel que suposem que, en el cas de que hi existís una fortificació, aquesta no exercia ni funcions jurisdiccionals ni defensives. A aquesta denominació s'ha trobat una excepció en un document del segle XII, on coincidint amb una sèrie de mutacions en la situació del lloc, es fa referència a Carme com a 'vila'. Ja en el mateix segle XII va quedar testimoni escrit de que la família que n'exercia com a castlana portava el cognom 'Carme'. A finals del segle XVIII la vila ja hauria adquirit una fesomia urbana oberta, perdent bona part del seu caràcter fortificat, segons es desprèn dels 'qüestionaris' de Francisco de Zamora: 'Este pueblo es abierto y no tiene fortificación alguna, no se sabe que haia sido sitiado, ni que se haia ganado a moros (...). No se halla en este pueblo algún camino Rl. ni hay ventas ni portazgos, peaje, castillería ni otro derecho'. | 41.5326900,1.6197500 | 384857 | 4598813 | 08048 | Carme | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08048/74418-foto-08048-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-24 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 49702 | Fàbrica de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; ESCOLA SANT MARC (2011): L'Escola de Cal Bassacs. 75è aniversari de l'Escola Sant Marc. Edita: Escola Sant Marc de Cal Bassacs. -BUSQUETS I CASTELLA, J. (2012): L'Església de Santa Maria de Cal Bassacs. Edita: Parròquia de Santa Maria de Cal Bassacs. -GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | tot i que en conjunt està força ben conservat, gran part de les façanes de les naus que donen a la banda del riu estan descuidades. | La fàbrica de Cal Bassacs està conformada per diferents naus disposades, com és més comú, en paral·lel al riu, fet que determina que el conjunt prengui una forma allargada. Les diferents naus i construccions que conformen el recinte fabril són resultat de la suma d'edificis bastits en diferents períodes i de les modificacions que hagin experimentat. De fet la fàbrica de Cal Bassacs està conformada per la suma de dues fàbriques, les quals van funcionar de manera independent i totalment separades durant anys. En conjunt la majoria de les naus són de murs de pedra combinat amb maó massís. Així, podem distingir dos grans volums de naus, la més al sud amb tres nivells horitzontals d'obertures, en conjunt grans finestrals amb llinda d'arc rebaixat, emmarcades amb maó massís, coberta de teula àrab a dos vessants; a l'extrem sud s'hi adossa una estructura de menys alçada que havia disposat d'una zona de càrrega per el costat de migdia, avui tancat i incorporat a l'estructura. La nau més nord, també de tres nivells d'obertures, grans finestrals, emmarcades amb maó massís conformant arcs rebaixats a les llindes, excepte el darrer nivell que són finestres més petits i de línies rectes. Aquesta nau també de coberta a dos vessants té menor alçada que l'anterior. Les façanes d'una i altra nau, per el costat de llevant tenien diverses construccions adossades. Per la façana de ponent podem veure altres volums adossats, entre aquests destaquen dues construccions a manera de torre i que sobresurten de les cotes de les cobertes. A la nau més nord, per el costat de ponent s'amplià posteriorment amb una altra nau, aquesta formada per grans finestrals de línies rectes, amb la superfície dels murs arrebossades, i també coberta a dos vessants; a l'extrem sud d'aquesta nau es disposa una façana a manera d'entrada principal a la fàbrica, espai que va acollir oficines, i que destaca per mostrar un tractament de la façana que combina murs amb acabat arrebossat de la superfície, franges de maó massís, i una faixa amb rajoles ceràmiques decorades amb motius florals. Fer esment que a l'extrem nord, més modernament es va fer una ampliació amb la construcció d'una altra nau, d'acabats molt diferents per ser materials més moderns. La fàbrica conserva la xemeneia del vapor. | 08092-61 | a la barriada de Cal Bassacs, a peu del riu Llobregat, uns 800 metres al sud del poble de Gironella. | El matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidor i Ballús van ser els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs. A l'abril de 1861 el matrimoni va comprar una peça de terra a Maria i Ramon Fígols de Gironella, al peu del Llobregat a toca del pont de Sant Marc i per tant a peu del camí. El 30 de maig de 1862, Joan Teixidor va demanar permís a l'Ajuntament de Gironella per construir un molí fariner de dues moles i una fàbrica als terres adquirits. L'inici de les obres s'iniciaren el 1869, amb les obres de la resclosa i l'obtenció del permís per construir un molí amb dues moles i una rúbrica. Sembla que el model inicial es modificar, ja que el molí no es va construir i van bastir dues rúbriques. Al 1871 van comprar un nou tros de terra, moment en el que costa que la fàbrica ja tenia 158 pams de llarg per 14 d'ample. L'any 1872 van obtenir permís per extreure pedra del llit del riu amb la recomanació que no s'afectés les restes del pont de Sant Marc. Per tal de fer front, a les necessitats de capital per la fàbrica de Cal Bassacs, el matrimoni també comprà una casa a Avià amb 11 telers, una màquina de bitlles i un ordidor. Una altra font de finançament, va ser externa, concretament arran d'una hipoteca feta amb Antoni Manent Llonch, qui fou fundador de la colònia Manent de Puig-reig entre altres negocis; el deute es tancar el 1884. Consta que a mesura que anaven construir naus, les llogaven a petits empresaris. El 1880 Miquel i Josep Santesteban hi tenien 12 i 10 telers respectivament. El 1884 una de les dues fàbriques devia estar totalment acabada, ja que consta que la van llogar a l'empresa de Manresa 'Antoni Torra e Hijos y Cía', passava a acollir més de 4000 fusos i 94 telers mecànics. Una altra part fou llogada a 'Estapé Camps' que hi instal·lar 12 telers mecànics. Una de les rúbriques va ser donada en vida al fill Antoni, qui la posà en funcionament, la donació fou confirmada en el testament de Joan Teixidor Ballús, que morí al 1891. En el moment de la seva mort consta que les dues fàbriques ja estaven acabades, també els magatzems i les cases per els treballadors. Els hereus dels seus béns vans ser la seva filla Concepció Teixidor Bassacs i el seu gendre Josep Fusté Teixidor. Els fills continuaren el negoci amb línies diferents. Antoni, malalt, va acabar llogant la fàbrica a altres industrials; a la seva mort, la fàbrica va recaure, part en mans de la seva dona Carme Vila Marces, i part a la seva filla i hereva, Carme Teixidor Vila. L'hereva va continuar llogant la fàbrica, un dels empresaris que l'arrendà va ser Josep Sanglàs i Alsina de Manlleu, que es dedicà a la fabricació de maquinaria destinada a la filatura de cotó, essent considerada la primera empresa catalana d'aquestes característiques, va arribar a tenir una plantilla de 300 treballadors als anys XX. Amb la mort prematura de l'hereva, la mare, Carme Vila rebé la fàbrica, qui la va llogar a l'empresa 'Josep Fusté i Cia.', els familiars que feien anar l'altra part de la fàbrica de Cal Bassacs, la que havia rebut Concepció Teixidor (muller de Josep Fusté). Amb la mort de Carme Vila, la part de la fàbrica passa a Ricard Teixidor Masjuan, qui el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. La fàbrica heretada per la Concepció Teixidor, havia anat estant destinada a fabricació directa per part de l'empresa de la família, l'esmentada 'Josep Fusté Teixidor y Cia'. El 31 de maig de 1914 es va cremar la fàbrica; Concepció ja vídua, va rebre l'ajuda del director Esteve Esparbé Garriga. Tot i l'aturada que implicà l'incendi, es va reprendre l'activitat i el 1919 llogà la fàbrica veïna als parents. Durant uns anys van funcionar dues raons socials a les fàbriques de Cal Bassacs. (segueix a observacions) | 42.0229000,1.8857000 | 407749 | 4652919 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49702-foto-08092-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007).(segueix d'Història): El fill de la Concepció Teixidor, Salvador Fusté va casar-se el 1920 amb Bernada de Martín i Llobet de Berga. Salvador va morir jove, va fer hereu el seu nebot, Josep M. Minoves Fusté, seria el principal accionista de la companyia 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 119|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | |||||||
| 80965 | Mare de Déu del Consol de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-consol-de-la-coma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GAVÍN, Josep M. (1979): 'Bages 5', a Inventari d'esglésies. Barcelona: Artestudi Edicions i Arxiu Gavín. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | tot i que en conjunt es conserva força bé, té algunes parts deteriorades. | A la zona nord del mas i a pocs metres de distància, se situa la capella que consta d'una sola nau que té a més un cos adossat a l'est que es correspon amb la sagristia. La capella disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat tot seguint l'eix longitudinal de l'edifici. El ràfec està decorat amb una cornisa formada per diverses filades de maó massís i teules col·locades com si fossin permòdols. Els murs, de paredat comú, estan revestits per un arrebossat simple llevat de les cantoneres, les quals estan formades per grans carreus vistos de pedra, grans i escairats. La porta d'accés està formada per una gran llinda de pedra monolítica que descansa en brancals realitzats amb grans carreus de pedra regulars. La llinda porta inscrita la següent llegenda 'DIES FWDATIONS / DIE 4 DE AGOST DEL ANY / 1759'. Al capdamunt de la façana es conserva un petit campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat amb grans carreus de pedra grans i ben escairats. L'espai interior està cobert per una volta de canó amb llunetes i a l'encaix de la volta amb els murs laterals es disposa d'una imposta motllurada i decorada amb cartel·les en forma de voluta. El portal de pas a l'espai de la sagristia està format per uns brancals de grans carreus de pedra que suporten una llinda monolítica; tots aquets elements són vistos i destaquen del revestiment interior. La zona del absis i la del presbiteri hi ha pintures murals representant l'Esperit Sant que il·lumina la Verge Maria que porta el Nen Jesús en braços, envoltats per diversos personatges representants de la vida rural. Les pintures van ser realitzades per Josep Verdaguer i segons tradició popular, els personatges representats corresponen a treballadors de la casa. | 08128-31 | a la masia la Coma, a pocs metres al nord de la casa. | La capella va ser construïda al segle XVIII, 1752 segons data inscrita en la llinda de la porta d'accés; tot i que compta amb reformes posteriors, entre les quals actuacions del segle XX, com la decoració pictòrica de la zona del presbiteri. Consta que a finals del segle XIX es trobava sota l'advocació de la Mare de Déu de les Delícies. En alguns moments, ha restat sense culte i abandonada; tot i que als anys 70 del segle XX s'hi restablí el culte, actualment no té usos religiosos. | 41.7806800,2.0310400 | 419478 | 4625880 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80965-foto-08128-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les pintures murals que decoren la zona del presbiteri són obra de Josep Verdaguer, els personatges que hi ha representats reprodueixen algunes persones membres de la família propietària de la finca i de treballadors de la masia. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 37363 | Font del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2006). 'Es recupera la font del Sarau i se'n millora l'entorn', dins El Full. Butlletí d'Informació Municipal, núm. 216, juliol de 2006, Alella. AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ASENSIO, Àlex (2008). L'aigua a Alella; dins 'recordant ... les veus d'Alella', Ajuntament d'Alella i Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, pp.128 - 130. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. SERRA, Eduard et aliï (1995). A Alella per les fonts; dins 'Coneguem la Conreria, el Turó del Galzeran i la Font d'en Gurri'. Natura, pp. 47-51. | XIX-XX | tot i que caldria recuperar definitivament la captació a través de la veta d'aigua original. Actualment, la captació és superficial. | Font de torrent, força estacional. L'aigua rajaria per un tub de ferro, ara canalitzada amb PVC, des d‘una paret d'uns 60 cm d'alçada feta a base de pedres irregulars. La font ha estat objecte de millores, ja que es va colgar l'any 2001 per una esllavissada provocada per la rompuda forestal i la posterior plantació de vinyes al Turó de Galzeran. Els treballs realitzats en una primera fase han consistit en la recuperació del cabal de la font, s'ha recuperat l'estructura i el safareig de la font, s'ha ampliat i estabilitzat l'esplanada i s'ha fet, amb pedres, un banc a la seva esquerra i unes escales a la seva dreta. | 08003-223 | Al torrent del Sarau, sobre el Pi Bord, dins l'Espai d'Interès Natural. | L' indret es va recuperat l'any 2006, a càrrec de la propietat. | 41.5029000,2.2731800 | 439340 | 4594841 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37363-foto-08003-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37363-foto-08003-223-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 81245 | Ofici de picapedrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-picapedrer | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. -SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. -SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa. -SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa. | XIX-XX | tot i la llarga tradició que hi ha hagut el municipi, són molt pocs els picapedrers que mantenen en ús la tradició. | El treball de la pedra en les seves diferents vessants, l'extracció i l'elaboració de material final, com tallat de blocs, construcció de peces arquitectòniques o ornamentals, va ser una activitat molt arrelada al municipi de Monistrol de Calders. El municipi compta amb diverses pedreres escampades per territori; avui la gran majoria sense activitat extractiva. La pedra predominant a la zona és del tipus sorrenc, tot i això, consta que en alguna pedrera també s'havia extret pedra calcària però en poca quantitat. En el terme es localitzen antigues pedreres de dimensions i volum d'explotació molt divers, en aquest sentit hi havia pedreres més aviat petites, com pot ser la de la Beresma i altres amb un volum de treball a gran escala com la de Pumanyà o la de la Païssa (del Jornet). La gran majoria de pedreres, o almenys les que han deixat més empremta en el territori es localitzen especialment a la meitat més nord del municipi, amb altres punts importants també per l'àrea més de ponent. A grans trets, el treball extractiu s'iniciava deixant al descobert un flanc de pedra on començaven a treballar els trencadors; aquests havien de tallar la pedra i fer-ne grans blocs que anomenaven daus. Per aconseguir-ho es realitzaven uns solcs o forats allargats on s'introduïen uns tascons primer de fusta que es mullaven amb aigua fins que es dilatava i feia trencar la pedra, però més tard també amb tascons de ferro que eren colpejats amb el mall fins que es desprenia el dau. Quan els blocs eren massa grans, aquests s'havien de tornar a partir amb el mateix sistema. Amb el temps, aquest procés es modificaria, passant a emprar pólvora que degudament col·locada i fent explotar provoca el trencament de la roca. Un cop obtinguts els blocs o daus aquests s'havien de tallar en peces de mides més petites per tal que els picapedrers poguessin treballar-hi. La feina del picapedrer consistia en transformar els blocs de pedra en els elements a punt de col·locar, ajudats de diferents eines, unes més emprades per donar forma i altres per els acabats i treball més fi, estris com l'escarpa i martell, l'escoda, el punxó, la buixarda, la gardina, el cisell, la grípia, la maça,... El procés de convertir el bloc de pedra amb la peça requerida, passa per diferents fases, com s'ha esmentat i a grans trets, primer donar forma i després polir, i en alguns casos, ornamentar o afegir inscripcions, dates o dibuixos. El tipus de material i peces elaborades tradicionalment pels picapedrers era molt variat i s'engloba en dos grans tipus, un més específic en la construcció d'edificis, com les cantoneres o carreus dels angles de cases o altres edificis, elements arquitectònics tals com carreus per muntants, llindes o ampits, entre altres tipus de peces amb motllura; d'altra banda, també feien altres elements i peces més genèriques, com carreus, pilars, graons, etc. | 08128-311 | Monistrol de Calders | Al municipi de Monistrol de Calders la tradició de treball de la pedra hi ha estat molt arrelada, evolucionant d'una època en que l'activitat era totalment manual cap a una feina més mecanitzada en diferents fases del seu procés de treball, sense excloure que encara es mantingui viva la tècnica i els mètodes de treballs artesanals entre alguns picapedrers. La vinculació del treball de la pedra amb el municipi es deu al fet que compta matèria primera de qualitat en el seu terme municipal, tant es així, que durant part del segle XX van haver-hi diverses pedreres actives simultàniament. L'extracció de la pedra i elaboració de material petri va anar evolucionant segons les tècniques de treball de cada època. En períodes més reculats l'extracció i treball també hi era molt present, fet que queda testimoniat en les diferents cases, masies i altres edificis del municipi i poblacions veïnes. En aquest sentit, passejant pels carrers de Monistrol és clarament visible la gran quantitat l'elements arquitectònics existents en les façanes de la majoria d'edificis, sobretot emmarcaments d'obertures, llindes, brancals i ampits, entre altres peces, moltes de les quals amb alguns elements decoratius, encara que en general més aviat senzills, i en diversos exemples amb dates, textos curts i/o dibuixos simples. En el cas del municipi de Monistrol de Calders, el treball de la pedra, a més, és present en la tècnica de treball més popular, la pedra seca; aquest mètode de treball de la pedra estava àmpliament estesa i queda testimoniat en la gran quantitat de barraques de vinya distribuïdes arreu del terme municipal. En aquest cas, és una tècnica específica que no contempla l'extracció i el tallat de la pedra, ja que en aquesta tècnica s'utilitza el material que es troba al territori, únicament s'escapça mínimament alguna pedra per tal de que es pugui col·locar bé, i inclou sobretot la feina, la tècnica de construcció sense morter, en sec, ja sigui barraques, marges o altres elements i estructures. | 41.7606200,2.0140000 | 418036 | 4623668 | 08128 | Monistrol de Calders | Obert | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El senyor Jaume Sala és un dels pocs monistrolencs que manté viva l'activitat de picapedrer al municipi.Actualment al municipi de Monistrol de Calders es manté activa una pedrera, la Pedrera d'en Sala; en l'època de màxim treball extractiu van arribar a haver-hi una desena de zones d'extracció, tot i que no sabem amb exactitud quantes van arribar a funcionar simultàniament. El gran volum d'explotació de les pedreres està documentat sobretot des de finals del segle XIX i fins a finals del segle XX, amb diferents intensitats de treball. Cal dir, que tot i això el municipi ha comptat amb pedreres en temps molt més reculats, es fa difícil concretar i més quan l'aprofitament del material proper per la construcció dels edificis s'ha fet arreu, comportant en alguns casos l'obertura de petites pedreres properes per exemple als masos; en aquest sentit, s'emprava el material del que es disposava, calia utilitzar el que es tenia a mà. Tot i això, el fet que la pedra de Monistrol de Calders sigui de certa qualitat va afavorir que s'introduís al municipi la feina de picapedrer, tant en extracció de pedra com del treball posterior. Es desconeix el moment inicial d'explotació industrial de la pedra al terme, però si que queda constància que la gran empenta en l'extracció i en la obertura de pedreres va venir afavorit amb la construcció de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès; d'una banda, perquè es va posar en marxa una de les grans pedreres per tal d'abastir de material per la construcció dels ponts, i de l'altra, perquè amb l'obertura de la carretera es va facilitar el transport d'aquest material; amb els anys, les millores tècniques en els mètodes extractius facilitarien l'increment de les zones d'extracció. Fet que va afavorir que molts veïns es dediquessin a l'ofici de manera habitual i altres, més puntualment, en alguns casos com a complement de la feina al camp.El fet de disposar de bon material al territori fa que algunes de les zones antigues d'extracció de material, el que podrien ser pedreres per la construcció d'una masia, posteriorment fossin explotades per la venda del material. En aquest sentit, i com passava a pràcticament arreu del territori, ja en època medieval hi havia pedreres que s'obrien pràcticament només per la construcció d'una masia, i es reutilitzava en les successives obres de reforma i ampliació, en el cas que es requerís de material petri. | 119 | 60 | 4.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 37366 | Parets de vinya de Les Costes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parets-de-vinya-de-les-costes | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | tot i l'abandó de la vinya i la proliferació del bosc. | Parets de vinya per tota la vessant fetes a base de pedres granítiques irregulars, falcades amb pedres més petites i unides en sec, sense morter, que servien per aterrassar el terreny a fi i efecte de plantar-hi vinyes. Les seves alçades són variables segons les necessitats del terreny i el seu pendent, des de 40 cm a 1'70 metres. | 08003-226 | Les Costes - Rials. | 41.5031600,2.3031200 | 441839 | 4594849 | 1950-60 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37366-foto-08003-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37366-foto-08003-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 59664 | Ofici de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pastor-0 | XX-XXI | testimonial en el municipi. | Les pastures del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort són visitades per un ramat de més de quatre-centres ovelles i cabres. El seu propietari, Josep Serra, conegut com a Jan Pastor, que baixa des de Viladordis, ha volgut recuperar la raça ripollesa autòctona en perill d'extinció. Les cabres, les ven com a vianda. De la llet de les ovelles també en fa formatges però les ven com a vianda de qualitat. | 08182-266 | Pont de Vilomara | 41.7037200,1.8790000 | 406731 | 4617488 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59664-foto-08182-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59664-foto-08182-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||||
| 47691 | Barraca del pla del Batlle 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-batlle-2 | tapiada i coberta amb terra | <p>Veure fitxa núm. 259. La volta de la barraca és apuntada, l'accés presenta un terç de l'obertura tapiada i està coberta amb terra i pedra.</p> | 08071-274 | 41.6362000,1.5379500 | 378228 | 4610418 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||||||||||
| 73395 | Carrer de la Fruita, 3-5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-fruita-3-5 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV-XIX | tapades i soterrades | Degut a les obres de remodelació de l'esmentat edifici es va decidir intervenir arqueològicament en dues estructures. La primera es tractava d'un cub modern, segurament del segle XIX o inclús XX. Aquest cub, de planta circular (1,90 x 2,08 m) i boca quadrada, té uns 2,74 m de profunditat i les seves parets estan totalment enrajolades per una ceràmica vidrada de color verd. No es va trobar material. La segona estructura es tractava d'un pou de cronologia indeterminada, ja que tampoc s'hi va trobar cap tipus de material significatiu. La planta, circular, té un diàmetre de 1,16 m i buidant el reompliment format per material constructiu totalment modern es va arribar als 2,40 m de profunditat. Les parets del pou eren de pedra, i cap a una alçada d'1,60 m de profunditat buidada, apareixia una capa de formigó i grava que serveix de preparació per al paviment de rajola hidràulica moderna de color negre, possiblement dels anys 60 o 70 del segle XX- comú a tota la planta baixa de l'edifici. Quan a la boca del pou, cal dir que aquesta és de planta quadrada, però no es pot assegurar que fos la boca original, ja que podria haver estat modificada al fer la pavimentació actual de la planta baixa. Està vorejada per un brocal de maó manual, excepte per la cara nord-est, tallada en aquest tram per la pilastra de ciment. Pel costat dret de la pilastra de ciment arriba al pou un canaló fet de peces ceràmiques d'uns 18 cm d'amplada i que es pot documentar en uns 80 cm de recorregut. | 08305-218 | Carrer de la Fruita, 3-5 | Excavació realitzada l'any 2002, sota la direcció de Vanessa Rodríguez i Fornós; de l'empresa Tríade. | 41.3474400,1.6980400 | 391079 | 4578145 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73395-foto-08305-218-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|98 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 80559 | Sarcòfag de Sant Pere de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-vallhonesta | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XI, El Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 16 El Bages. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona.</p> | XII | tapa molt malmesa | <p>A l'interior de l'església de Sant Pere de Vallhonesta es conserva un sarcòfag de pedra de forma ortoèdrica que medeix 126 cm de llarg, 56 cm d'ample i 47 cm d'alçària. La tapa és de doble vessant i fa 27 cm des del vèrtex a la base. L'ornamentació és molt simple, ja que només és decorada a la cara frontal per una sanefa que ressegueix tot el perímetre del rectangle. La temàtica decorativa consisteix en un seguit de cercles a l'interior dels quals hi ha inscrits uns pètals. La tapa és molt malmesa i ha estat trossejada en tres fragments. Aquest sarcòfag, que devia ésser utilitzat com a ossera, reposa damunt uns peus de pedra amb decoracions.</p> | 08262-7 | Església de Sant Pere. Zona Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'església es trobava dins l'antic terme de Vallhonesta que constava com un enclau a part del de Castellet i ja documentat al segle XII com a domini comtal. Inicialment Vallhonesta formava una quadra jurisdiccional independent que va estar en mans de diferents famílies feudals. El 1115 els feudataris eren els Guàrdia de Montserrat, i no tornem a saber res més fins el 1375, quan el rei vengué la seva jurisdicció juntament amb les de Mura i Granera a Pere de Planella; a mitjans del segle XVI fou propietat de la família Aymerique i, per aliança matrimonial, passà als senyors de Rajadell i Vallformosa que la posseïren fins al segle XIX. Des de l'any 1850 forma part del municipi de Sant Vicenç. Hi ha poca documentació referent a l'església, essent la primera del 1115, quan Bernat de Guàrdia dóna a la seva muller Ermesseda béns situats a la parròquia de Sant Pere de Vallhonesta; posteriorment es citada a les llistes de les parròquies del bisbat de Vic anteriors al 1154, en les que trobem la parròquia de Valle honesta; a les llistes del 1361 i de 1438 ja no surt, probablement perquè perdé la condició de parroquial degut a la pesta negra, passant a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet; el 1685 és sufragània de Sant Vicenç de Castellbell, tornant a dependre de Castellet el 1870, quan aquesta recupera les funcions parroquials. Es constaten diferents etapes de construcció. La part més antiga és l'absis i l'inici de la nau, corresponents al segle XI. La resta de la nau s'edificà més tard possiblement per a reemplaçar una nau pre-romànica i que posteriorment es va refer en part el mur de ponent on s'assenta el campanar. Aquestes darreres obres sembla que es van fer a finals del segle XIII. El revestiment de la volta és la remodelació més moderna. Entre 1952 i 1955 va ser restaurada, amb campanyes posteriors que han millorat l'exterior principalment. Entre el 1983 i 1985 es repiquen i rejunten els murs exteriors, s'enderroca el cor i es consolida el campanar.</p> | 41.6738700,1.8878600 | 407426 | 4614165 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80559-foto-08262-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80559-foto-08262-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80559-foto-08262-7-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-10-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía / OPC | 92|85 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 80947 | Molí del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-trull | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | tant sols es conserven les restes dels forats de pal. | al lloc on es creu que hi havia el molí del Trull, avui dia no s'identifiquen restes arquitectòniques visibles, si que es conserven tot un seguit de forats de forma arrodonida excavats a la roca que conforma la mateixa llera del torrent. Aquests forats deurien correspondre als llocs d'encaix de pals de fusta que conformarien algunes de les estructures de l'antic molí, sembla que de la resclosa, tot i que també podrien ser d'altres elements com d'un canal, pont o altres estructures. Sembla que també a la zona hi havia una casa. De fet, s'esmenta que es conserven algunes restes escadusseres de parets que podrien correspondre a un habitatge, tot i que en el moment de la visita no s'han pogut localitzar. La bibliografia esmenta que podria tractar-se d'un molí d'oli. | 08128-13 | a la roca que forma part de la llera de la riera de la Golarda, al sud-est de la masia la Païssa. | 41.7716800,2.0184300 | 418418 | 4624892 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es creu que en aquest punt hi havia un pont o passera que permetés creuar el torrent per aquesta zona, ja que l'antic camí anomenat del Trull tenia continuïtat a l'altra banda del torrent. La zona on es localitzen aquestes restes és a tocar del punt on el torrent del Trull o de Vilaterçana vessa les seves aigües a la riera de la Golarda. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||||||
| 80994 | Jaciment paleontològic de Monistrol de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-monistrol-de-calders | <p>FOLCH, R. (1988): 'Registre fòssil', a Història Natural dels Països Catalans, núm. XV. Barcelona.</p> | són zones afectades per l'erosió. | <p>La zona de la carretera de Monistrol de Caldera a Calders forma part del Geòtop 214 'Escull de la Trona', més concretament del que anomenen 'orla discontínua d'afloraments de calcàries esculloses que dibuixen perfectament el contorn del gran golf bartonià'. Aquest gran golf es situa a la Catalunya Central, tot obrint-se cap a l'oest, vers el golf de Biscaia. En tot el contorn d'aquest gran golf s'hi desenvolupen esculls, aquests són visibles gràcies als encaixaments de les xarxes fluvials formats amb els aixecaments vinculats a l'orogènia alpina i a la distensió miocena. Concretament, les zones amb més afloraments del conjunt són els extrems nord i sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. El jaciment és de tipus marí i aflora en diversos punt entre Monistrol de Calders i Calders; com a associacions faunístiques s'hi inclouen 'Echinolampas archiaci' i 'Coleopleurus coronalis'.</p> | 08128-60 | entre Monistrol de Calders i Calders, especialment a la zona propera a la carretera. | <p>Cronològicament el jaciment es situa en el Cenozoic Terciari Paleògen Eocè superior Bartonià.</p> | 41.7777000,2.0113400 | 417837 | 4625567 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Científic | 2020-05-22 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són un punt intermig de la carretera de Monistrol de Calders a Calders. | 1792 | 5.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||||
| 66557 | Castell de Puigarbessós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-puigarbessos | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 4. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | són poques les restes conservades del castell, encara que a nivell de jaciment es poden conservar estructures que no podem valorar cobertes de sediment. | Les restes del Castell de Puigarbessós són escasses i molt amagades per la vegetació. Es conserven i es poden observar algunes restes de murs. Les restes de murs conservats mostren un aparell fet de carreus desbastats de tall rectangular, units amb morter de calç argilós, els carreus estan disposats més o menys en filades i cercant una col·locació a trencajunt. De les diverses restes de murs visibles de les qual el pany de paret més ben conservat compta amb una alçada visible de quasi cinc metres i una llargada d'entorn al vuit metres. És destacable la presència d'alguna traça de finestra, així com alguna cantonera força ben conservada. L'emplaçament de les restes permeten vincular aquest castell amb una funció eminentment defensiva i de vigilància, ja que es troba situat en una zona amb molt bona visibilitat vers la una extensa àrea de la vall del riu Llobregat, des de Cercs i fins a de Pedret; la seva ubicació és per sobre i a l'alçada de l'aiguabarreig de la riera de Vilada. El bon camp visual també inclou el domini sobre part del camí que comunica Berga cap a la Portella tot passant pel pont de Pedret. A nivell de visibilitat, també té contacte directe amb altres punts castellers o de possible control visual. | 08268-67 | A la zona de sud del municipi, a l'àrea de Pedret, prop del límit municipal amb Vilada. | Les referències documentals publicades o conegudes que esmentin el castell són realment molt escasses. En aquest sentit, del segle XII consta una referència a l'indret, en relació a una notícia en que el comte Ramon Berenguer IV va cedí el lloc de Puigarbessós i altres indrets del Berguedà a Hugh de Peguera, com a mostra d'agraïment per l'ajuda rebuda arran de la conquesta de Tortosa. Posteriorment, al segle XIV, Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga realitzà una permuta al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Puigarbessós; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109) | 42.1199100,1.8894600 | 408200 | 4663687 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||
| 66604 | Troballes fòssils de la zona de Cal Ros de Merolla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/troballes-fossils-de-la-zona-de-cal-ros-de-merolla | MARMI, J.; BLANCO, A. (i d'altres) (2014): 'Avaluació de la riquesa paleontològica dels afloraments de la formació Tremp al Berguedà fora del sinclinal de Vallcebre', a les III Jornades d'arqueologia de la Catalunya Central, 2014. BLANCO, A.; MARMI, J.; MÉNDEZ, J.M. (2014): 'The fòssil record of the uppermost Maastrichtian Reptile Sandstone (Tremp Formation, northeastern Iberian Peninsula)', a Spanish Journal of Palaeontology, de la Sociedad Española de Paleontologia. | són fragments, encara que algun en prou bon estat per poder identificar l'espècie a la que pertanyen. | Les darreres prospeccions dutes a terme al municipi de Cercs per part de l'ICP durant els anys 2012 i 2013, va donar com a resultat la localització de diverses troballes. En aquest sentit, encara que els investigadors especifiquen que no es poden considerar jaciments, sí que van localitzar restes òssies als Cincles de Cal Ros de Merolla (a la zona de la Figuerassa), sota el Castell de Blancafort, on es van recollir diverses troballes de plastrons de tortuga i restes de costelles de dinosaure d'edat Maastrichtià (Cretaci superior). Pròpiament els cingles de Cal Ros, són categoritzats per els experts com una zona de potents exposicions del Gres de Rèptils que s'identifiquen en el camí que va de Cal Ros de Merolla a la pista forestal de la Figuerassa. A l'indret, en el decurs de la prospecció, hi van identificar cinc punts fossilíferes que els van proporcionar setze restes fòssils, algunes de les quals en prou bon estat perquè els permetés una identificació prou acurada. Destaquen els fragments de plaques i de plastró de tortugues de riu de la família Bothremydidae, i un fragment d'apòfisi que podria correspondre a una tíbia d'hadrosaure. D'altra banda, a la zona del tossal de la Guàrdia, hi van trobar altres restes fòssils; en concret al nord dels cingles de Cal Ros, on es localitzà un bloc caigut de Gres de Rèptils que contenia restes de plaques de tortuga i fragments d'ossos de dinosaure indeterminats. | 08268-114 | En una àrea a l'entorn de Cal Ros de Merolla. | Aquestes troballes corresponen a restes de dinosaures (òssies i ous) i de rèptils (tortugues i cocodrils) del Maastrichtià (Cretaci superior), de la fàcies Garumniana o Formació Tremp, i van ser localitzades en les campanyes de prospecció 2012 i 2013 de l'ICP, dirigides per en Josep Mª Marmi i Alejandro Blanco; els informes i la memòria, van ser presentats en el mes de novembre de 2014. En concret la prospecció a l'àrea de Cal Ros de Merolla es va dur a terme durant la primera campanya, entre els mesos d'octubre i novembre de 2012. | 42.1312600,1.8478500 | 404777 | 4664992 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el sediment recollit a la zona prospectada s'hi identifiquen restes de closques d'ou megaloolítid.Actualment el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha obert les prefitxes de les àrees que van aportar troballes arran de les prospeccions, per bé que no es poden considerar com a jaciments, però sí com àrea de troballes. Els números de registre provisional de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, són a Cal Ros, núm. inventari 21939, i al Tossal de la Guàrdia, núm. 21940. També en el mateix projecte de campanyes de prospecció es van estudiar altres zona del municipi, en concret l'àrea del torrent de Peguera en la zona propera al poble, junt amb àrees d'altres municipis de la comarca.Les dades per poder realitzar la fitxa han estat facilitades per Sr. Josep Marmi, investigador de l'Institut de Paleontologia de Catalunya i pel Sr. Albert Vidal, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.La ubicació no respón al lloc exacte. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||
| 77374 | Tombes medievals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tombes-medievals | AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. BATISTA, R. i BONAMUSA, J. (1975). 'Troballa d'una necròpolis de l'alta edat mitjana a Vilassar de Dalt': a Información Arqueológica,16. Diputació de Barcelona. BOUARD, D i RIU, M. (1977). Manual d'arqueologia medieval. Ed. Teide. Barcelona, pp. 429-432. CARBONELL BADIA, Carles et alii (2003). Evolució dels enterraments al Maresme. De la prehistòria a l'època medieval. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Catàleg de l'exposició. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 020. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa Laietana. Mataró,vol 1, pp. 143 i 144. UBACH, P. (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. 1994. Argentona. VIDAL, L. (1974). 'Antigua necropolis descubierta recientemente en Vilassar de Dalt', dins La Vanguardia, 10 d'abril de 1974. | XI-XII dC | sovint necessiten un procés de consolidació a conseqüència de la manca de sensibilitat de moltes persones que freqüenten aquest indret. | Es tracta d'un grup de set enterraments excavats en el sauló, en cista, de planta rectangular. El llit dels enterraments és del mateix sauló i les pedres que delimiten la cista i la cobreixen són de granit i ajuntades en sec. Es troben situades en paral·lel, en direcció NE-SO. Van sortir a mig metre de profunditat. Les tombes són de lloses granítiques amb la planta rectangular. Estan arrenglerades paral·lelament, guardant l'una de l'altra una distància oscil·lant que va des dels 0'65 m als 1'50 m. Les tombes són d'inhumació i els esquelets conservats estan en posició supina, amb els peus a llevant. La tomba núm. 1, es tracta d'un adult amb els peus escapçats antigament (1'70 m de llargada, 0'27 m d'amplada i 0'26 m de fondària). La tomba núm. 2, és un adult (1'82 m de llargada, 0'32 m d'amplada i 0'24 m de fondària). La tomba núm. 3, és un adult amb les extremitats inferiors ben conservades (2 m de llargada, 0'39 m d'amplada i 0'32 de fondària). La tomba núm. 4, és un adult o un adolescent (1'59 m de llargada, 0'34 d'amplada i 0'30 de fondària). La tomba núm. 5, és la sepultura d'un adult amb les despulles més ben conservades (2'32 de llargada, 0'45 d'amplada i 0'30 de fondària). La tomba núm. 6, és un adolescent (1'27 de llargada, 0'37 m d'amplada i 0'41 de fondària). La tomba núm. 7, és un adult amb el crani destruït per uns 'incontrolats' (1'84m de llargada, 0'42 d'amplada i 0'33 m de fondària). | 08214-286 | Al nord del terme municipal, als peus del Turó d'en Rumpons | Segons Marià Ribas (1952): 'Diverses parets d'un poblat que s' estén fins arran de la Roca d'En Toni. Prop d'aquest dolmen passa una muralla d'un metre de gruix, feta de grosses pedres, al costat de la qual hi ha sepultures fetes amb pedres planes distribuïdes en forma de caixa. Tres d'elles foren excavades, sense cap resultat, perquè havien estat violades'. (Ribas, 1952: 48, apt. 81). La troballa de les tombes va ser casual, durant uns treballs agrícoles quan en Bartomeu de Cal Senyor llaurava una feixa i va descobrir dues tombes. Això passava el 27 de febrer de l'any 1974. Aquests dos enterraments van ser espoliats aquella mateixa tarda. La troballa va provocar molta expectació, fins el punt de demanar a l'Ajuntament que hi destinés un empleat per vigilar-ho, a l'espera de notícies dels organismes oficials. El 4 de març al vespre, el propietari dóna permís per fer les actuacions que calguin. A l'endemà es comunica al Sr. Epifani Fortuny, Baró d'Esponellà, qui havia estat Comissari Provincial d'Excavacions Arqueològiques; el qual visità la necròpolis el dia 9 i s'acordà notificar-ho al Museu Arqueològic de Barcelona. El dia 12 visita el lloc el Sr. Ricard Batista, conservador del Museu Arqueològic de Barcelona, i acorden que s'acabin els treballs començats, però que si surt un altre enterrament, no descobreixin la coberta de lloses. | 41.5316800,2.3416600 | 445080 | 4597991 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77374-foto-08214-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77374-foto-08214-286-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, uneix en una mateixa fitxa i polígon el jaciment anomenat Turó d'en Rumpons i el de les Tombes medievals, que en el Catàleg municipal i en el Pal Especial del patrimoni arquitectònic i ambiental de Vilassar de Dalt figuren separats. | 85 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 73363 | Sitges de la Plaça de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-placa-de-santa-maria | ALEGRET, Pere (1887). Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca. Vilafranca, Pàg. 261. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès. MASSANELL, Antoni (1985). 'Llocs d'enterrament a Vilafranca del Penedès', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca , pàg. 11. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, Esglésies i Capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. | XIV-XVII | soterrat sota el paviment de la plaça. | La noticia de les troballes fou comunicada oralment als autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, segons les quals es van detectar quatre sitges amb molt poc material d'època baix medieval o moderna. Tant podia tractar-se de sitges d'alguna casa que havia estat erigida en aquest emplaçament com que formessin part de la Sagrera de la basílica de Santa Maria. | 08305-202 | Plaça de Santa Maria | Intervenció arqueològica dirigida per Jordi Vallès Cuevas , l'any 1987, per a una actuació que formava part de la remodelació de la Plaça Santa Maria a partir d'un projecte de l'escola Taller de l'Alt Penedès, dirigit per l'arquitecte Anton Salvadó i Cabré. | 41.3467800,1.6972600 | 391013 | 4578073 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73363-foto-08305-202-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 73319 | Entre Santa Maria i Ca l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-santa-maria-i-ca-labella | BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. MIRET i NIN, Montserrat (1987). La basílica de Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Primer premi XV Concurs Sant Ramon de Penyafort de 1987. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. | XIII-XVI | soterrat | Les troballes s'efectuaren en un punt entre la plaça de santa Maria i la de Jaume I, davant la façana lateral gòtica de l'església de Santa Maria (S.XII) i la casa pairal de Ca l'Abella. La única informació que trobem és en els apunts de Pere Giró on literalment diu: 'Al efectuar la circulación del piso, efectuando una ligera excavación delante de la casa Abella, los obreros hallaron entre cascotes procedentes probablemente de las obras de restauración de la fachada principal de Santa Maria a principios de siglo, parte de una columna estriada que mide unos 30 cm de diámetro, de factura romana o tal vez de imitción y una gàrgola de tipo primario. Ambas piezas estan depositadas en un depósito del Ayuntamiento de la calle Oviedo'. | 08305-192 | Plaça de Santa Maria | 41.3468100,1.6971100 | 391000 | 4578076 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73319-foto-08305-192-3.jpg | Legal | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 73297 | Molí d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-rovira | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, pàg. 226. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, J. (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. FERRER, A. i GIRÓ, Pere (1945). 'Coleccion prehistórica del Museo de Vilafranca', dins Ampurias, núm. V , pp. 204-205. GRIVÉ, Martí (1935). 'Els ibers al Penedès', dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Vilafranca, núm. 36. maig -juny de 1934, pàg. 34. MASACHS, Josep Mª (1973).'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés', dins Actes XIII Congreso Nacional de Arqueología. Huelva, pp. 455-464. Reeditat a: Masachs, Josep Mª. 'Las armas y útiles de bronce hallados en el Penedés'. Museu de Vilafranca 1976. | VI aC | soterrada sota un edifici. | Enterrament ibèric trobat fortuïtament en la realització d'unes obres a l'any 1931. Les úniques peces que es van poder documentar són: una espasa de ferro tipus La Tene molt oxidada (76 cm) dues plaques de bronze damasquinades amb plata i amb dibuixos geomètrics, definida com a sivella de cinturó; i una altre placa rectangular de sivella amb semidecoració de cercles concèntrics. La resta de material es va perdre. | 08305-177 | Al sud del municipi | Durant les obres de construcció de l'església de la Mare de Deu del Pilar (iniciada l'any 1931) on ara està instal·lada la cúpula, els obrers van trobar, a 3 metres de profunditat, les restes d'un enterrament ibèric. | 41.3372100,1.7100300 | 392065 | 4576994 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73297-foto-08305-177-3.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 73255 | Jaciment de la Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-capella-de-sant-pelegri | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COMAS, A. (1980). 'Es recupera un altre element arquitectònic vilafranquí. St. Pelegrí: Art, Història i cultura', dins Olerdulae núm.10, juny 1980, Vilafranca del Penedès, Museu de Vilafranca, pp.2-3. FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. GIRÓ ROMEU, Pere i MASACHS J.Ma. (1970). 'Vestigios romanos en Vilafranca', dins Panadés, núm. 1489, any XXX, 25 d'abril de 1970, pàg. 11. MASSANELL i CASAS, A. (1970). 'Una nova troballa', dins Edició d'homenatge a P.Giró i Romeu, A.Massanell i Pere Regull, Vilafranca: Museu de Vilafranca, pp.77-80. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. | V-XIV | sota les estructures de la capella | En motius de les obres de reforma d'aquest edifici, l'any 1967, aparegueren una sèrie de restes arqueològiques. Com explica Jordi Farré (2006), consistiren en tègules planes, i un enterrament fet amb aquest tipus d'elements. Dins el farciment aparegueren fragments de llànties, àmfora romana Dressel 20 i un molí fragmentat, la tapadora de la sitja amb un forat central. Tots aquests elements farien pensar en un moment romà tardà, al voltant del s.V d.C. També es trobaren tres tombes que podrien datar d'un moment alt medieval o romà tardà. Segons el diari de camp de Pere Giró (volum 9, maig 1970) aparegueren dos enterraments d'adults sense aparent protecció i una tomba infantil protegida amb lloses verticals. Giró diu que no s'hi localitzà material arqueològic per poder datar amb exactitud les tombes, però creu que la posició dels braços flexionats i creuats sobre el pit pot indicar que siguin medievals. També parla de la troballa d'una agulla llarga que podria ser medieval, però no s'ha pogut localitzar aquesta peça. Dins la tàpia d'un dels murs aparegué un bon nombre de ceràmiques dels ss. XIV i XV, tot i que era un mur que s'adossava externament. En aquest espai també es localitzaren dues sitges amb materials romans en el seu farciment: estucs, una àmfora Dressel 20. (Es tractaria de les sitges que es troben visibles actualment. Una de les sitges podria haver estat destruïda o tapada, ja que només en trobem una a la planta baixa de la Torre, mentre que a les fotografies en trobem dues. Una d'elles, la que encara avui es troba visible té unes mesures de boca de 48x55 cm, un diàmetre màxim de 2.30 m i una fondària de 2.80 m. L'any 1980, es torna a fer una reforma de l'espai per a convertir-lo en sala d'exposicions del Museu. Durant aquesta reforma aparegué una nova sitja de 50 cm de diàmetre de boca, 2.05 m de diàmetre màxim i 2.50 m de fondària. Segons noticies orals de Joan Josep Forés (arquitecte de l'obra) en aquesta intervenció aparegueren enterraments i monedes que podrien ser romanes i que s'encarregà de guardar, segons ell, el sr. Antoni Massanell (aquestes monedes podrien ser algunes de les que hi ha a la col·lecció Numismàtica del Museu). Tot i així sembla que es podria referir a la reforma de l'any 1967, ja que va ser la seva mateixa constructora que va dur a terme els treballs. | 08305-156 | Plaça de Jaume I, 7 | Excavacions realitzades a partir de les reformes de l'any 1967 i 1980. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73255-foto-08305-156-3.jpg | Legal | Antic|Romà|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|83|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 73328 | Jaciment de la Plaça Jaume I, núm. 8 - 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-placa-jaume-i-num-8-10 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ROMEU, Jordi (1990). 'Detectades restes arqueològiques al solar del futur edifici de les aigües', dins El 3 de Vuit, 18 de maig de 1990, pàg. 25. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici. | Troballa de part de la zona de producció ceràmica de la Vilafranca medieval i moderna. Arrel de les obres d'aquest edifici de la plasça Jaume I, s'han pogut documentar diverses fases i estructures: -3 dipòsits de forma quadrangular/rectangular. Reompliment format per restes quantioses de 'càntirs de Vilafranca', bàsicament es tracta de terrissa grisa - negra amb decoracions típiques, incises i en relleu de motius florals - vegetals i geomètrics. -1 pou de 1,5 m de diàmetre aprox i més de 2 m de fondària. Reompliment amb ceràmica negra dels 'càntirs de Vilafranca' i altre terrissa comuna. L'estructura fou destruïda durant les obres i es perdé força informació arqueològica. -1 mur d'època moderna (S.XVIII ?), sense context clar. -1 sitja amortizada amb una gran quantitat de materials ceràmics de defectuosa cocció, en dos abocaments diferenciats com a mínim. Un abocament de textura sorrenca, amb materials de blava catalana, reflexes metàl·lics i 'blanc cobalt' (S.XVII-XVIII), excavat parcialment; un segon abocament uniforme de cendres i una major quantitat de materials: blava catalana, escudelles amb orelletes, reflexes metal·lics, peces de forn (peus - suports), plats decorats, càntirs i altres (S.XV/XVI/XVIII). -1 nivell general de colmatació del sector amb materials diversos: ceràmica, runa, fauna, pedra obrada... El conjunt dels materials recuperats, majoritàriament ceràmics, tenen una cronologia que abraça els segles (XV-XX). | 08305-201 | Plaça de Jaume I, 8 - 10 | La secció d'arqueologia del museu, va fer un seguiment preliminar de les obres de construcció del nou edifici de 'Les Aigües', la setmana del 7 al 11 de maig de 1990. A continuació es va fer una excavació d'urgència en dues fases: del 16 al 21 de maig de 1990 a càrrec de Josep Pou i Antonio Aguilera, i del 22 al 31 del mateix mes, a càrrec de Joan Manel Garcia. | 41.3472800,1.6964300 | 390944 | 4578129 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73328-foto-08305-201-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal relacionar aquestes troballes amb les sitges del 'Bar Ze' i les voltes dels forns cantiners localitzades durant les obres de fonamentació del 'Restaurant L'Anxaneta'. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||
| 73367 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-0 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. POYO CREIXENT, Antoni (1990) 'La torre Dela', dins La Fura. Informatiu de l'Alt i Baix Penedès. Vilafranca, núm. 395, 26 de gener - 1 de febrer de 1990. pp, 7-9. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XV-XX | sota les estructures d'un edifici | Dins del recinte murallat del segle XIV, en un dels carrers d'accés a la vila pel portal de Nostra Senyora de la Verge Maria o de Barcelona, s'enderrocà a finals de la tardor de 1989 l'edifici del solar número 20 del carrer de la Parellada. L'aficionat local, Sr. Antoni Poyo i Creixent antic col·laborador de la secció d'arqueologia del museu es posà en contacte amb el servei d'arqueologia, el qual envià una arqueòloga (Marina Miquel) per estudiar-ho. L'enderroc de l'edifici havia implicat l'entrada de màquines excavadores, rebaixant el sòl 1,5 m per sota dels fonaments de l'edifici, quedant totalment al descobert el parament de carreus baix medieval. Fruit de les nostres observacions de camp identificarem diferents estructures i fases. -cos rectangular de 8,75 m de llargada, a la meitat de la paret mitjanera de llevant, construït amb carreu en els angles i les parts laterals (que sobresurten 1,15 m). Les mides dels blocs escairats són bastant regulars 58/38 de llargada x 43 d'alçada. Se'n conserven unes 25 filades de carreus d'alçada, més o menys uns 9 m, disposats directament sobre el terreny natural. A uns 6 m d'alçada en l'angle esquerra, s'observa l'arrencada d'una arcada que s'obria perpendicularment al cos quadrangular, i que segurament adornava una porta o arc mitjancer d'una sala. A més, en la paret encara es pot veure la empremta del nivell d'ús. -a la dreta d'aquest cos central trobem un parament de blocs irregulars barrejats amb totxo del segle XIX, sobre una arcada de la que es poden veure 11 blocs. Aquest arc queda cegat per totxanes i terra fruit d'alguna remodelació o edificació moderna. -per la banda esquerra del cos, s'identifiquen unes quantes filades (6 clares) de carreus tocant a l'angle esquerra del cos sobresortint, amb una llargada màxima de tres carreus. Al costat vindria altra vegada un parament de blocs irregulars igual que en el cos central fins trobar la part superior d'un arc d'aparell de llibre (datable del segle XVIII-XIX). En quan al material recollit només poden parlar de ceràmica del segle XIX i algun fragment de càntir de Vilafranca. | 08305-204 | Carrer de la Parellada, 20 | Excavacions realitzades els mesos de novembre i desembre de l'any 1989. | 41.3464700,1.6992500 | 391179 | 4578036 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73367-foto-08305-204-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 37208 | Can Tito Serra Vell; Can BabauCan Tito Serra Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tito-serra-vell-can-babau-can-tito-serra-vell | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XVII | sobretot els interiors, la façana est i bona part de la coberta, que s'ha esfondrat. | Antiga masia de tipus basilical de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb un pis més o golfa aprofitant la major alçada del cos central destinat originàriament a usos agrícoles. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia´. La seva composició és simètrica amb tres eixos de verticalitat disposats perpendicularment a la façana amb gruixuts murs de tàpia. En destaca la portalada adovellada d'arc de mig punt, les dues finestres també de mig punt de les golfes i les finestres de la planta pis emmarcades amb carreus de pedra. Les arestes de l'edificació també estan remarcades amb carreus. La resta de façanes són gairebé cegues i les poques finestres que hi ha són de mides reduïdes. | 08003-67 | Riera Coma Clara, 11 | Antic mas Moyó, amb la primera referència escrita datada de l'any 1392. Posteriorment prengué els noms de mas Mata, Can Vilallonga i Can Vidal (s. XVII). Des de 1674 fins el 1738 s'anomenà mas Babau. El 1738 l'adquirí el baró de Sant Vicens, el 1833 el marquès de la Manresana, i el 1863 el Comte de Solterra. L'any 1759 l'habità el masover Francesc Serra, qui donà nom a la casa. | 41.5044800,2.2970800 | 441336 | 4595000 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37208-foto-08003-67-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Precisa restauració urgent. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 78646 | Ca l'Albornar / Ca l'Ambornar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbornar-ca-lambornar | <p>ESTRADA, J.: (1969) 'Vias y poblados romanos en el área metropolitana de Barcelona.' Ed. Comissió d'Urbanisme de Barcelona B65, Barcelona. P.66. RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | VII - I aC | si existia un jaciment ibèric, en superfície no en queden restes visibles. | <p>Camp de conreu de vinya davant del mas Ambornar, on s'observen restes de ceràmica tipus vidrat i blau català.</p> | 08251-64 | Masia de ca l'Albornar | <p>Només hi ha la notícia de l'existència d'una estació ibèrica al llibre citat a la bibliografia de J. Estrada. Es realitzà una prospecció durant l'elaboració de la Carta Arqueològica de l'Alt Penedès que dóna com a resultat la troballa de restes ceràmiques escadusseres d'època ibèrica i d'època moderna.</p> | 41.3108500,1.6731900 | 388938 | 4574114 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78646-foto-08251-64-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 81|85|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 81009 | Ca l'Estiraguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestiraguers | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | seria convenient una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici format per un volum principal, al qual, amb el pas del temps, s'hi ha anat adossant diverses construccions tot transformant-lo. El cos principal, de planta rectangular, s'articula en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat en paral·lel al carrer. A la zona més meridional d'aquest cos s'adossen un seguit d'estructures que no segueixen un patró constructiu; es tracta d'uns coberts i un volum de planta baixa que s'adossa a la façana, amb terrassa transitable i que sobresurt de la línia de rasant de la façana. Pel que fa a la façana del cos principal que afronta al carrer, aquesta no presenta una organització d'obertures regular sinó que és el resultat, molt probablement, de diverses transformacions. Així, una de les dues portes d'accés a la planta baixa presenta brancals de carreus de pedra i una gran llinda monolítica, aquesta obertura ha estat modificada i reduïda a la meitat de l'amplada original (és la porta situada just sota mateix del balcó-terrassa). La segona porta és de factura moderna, a manera de garatge. El volum de planta baixa adossat a la façana és una construcció feta amb murs de paredat comú i una porta més aviat senzilla. La coberta, com ja s'ha dit, és plana, i forma una terrassa que enllaça amb un balcó que recorre part de la façana que afronta al carrer. El balcó disposa d'un voladís realitzat amb una moderna obra de biguetes de ferro i revoltons de maó de pla. La barana del balcó - terrassa és de disseny senzill, amb barrots verticals de secció rectangular i passamà simple, instal·lada entre dos matxons d'obra. A l'alçada del primer pis s'observen tres finestres i una porta situades a la zona del balcó- terrassa, quatre obertures sense emmarcaments remarcables amb llinda recte. Una cinquena obertura, situada fora de la zona del balcó, presenta uns emmarcaments interessants; uns brancals realitzats amb grans carreus de pedra ben tallats i escairats, un ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana, i una llinda monolítica amb la inscripció '17 IHS 2?', una probable data de construcció o reforma on la darrera xifra no es pot llegir. Al nivell superior i a la zona més meridional s'obre una galeria de dos arcs rebaixats, dos arcs força rústecs envoltats d'uns murs obrats amb un paredat comú amb zones on el revestiment ha desaparegut; aquest nivell compta amb una altra finestra de disseny simple, sense elements destacables. A la cantonera meridional s'hi adossa un cobert de dues plantes sense murs de tancament, amb forjats de bigues de tronc de fusta i coberta de teules d'una sola vessant. A la planta segona s'observa una barana de ferro que enllaça amb la del balcó-terrassa i que segueix la mateixa tipologia. A la façana lateral, orientada a ponent, s'articulen diverses obertures més aviat senzilles, tot i que hi ha la traça d'alguna obertura de un brancals de carreus treballats al biaix, totalment transformada; a la segona planta destaca la continuació d'obertures de la galeria, amb dos arcs rebaixats de les mateixes característiques de la façana principal. Tots els murs presenten un paredat comú amb zones revestides amb un arrebossat simple. Davant d'aquesta façana de ponent s'obren horts i al costat nord s'hi adossa una construcció, que sembla que havia estat destinada a corts i magatzem. | 08128-75 | Carrer Sastre, 28. | Aquest edifici està construït en una de les primeres zones que es parcel·laren per ampliar el poble, posterior a la zona de la sagrera, eren unes terres que havien format part de la finca i heretat del mas el Bosc. Les cases que es construïren entre la carretera de Sabadell a Prats i la riera de Sant Joan, conformarien el nucli conegut com poble avall. La urbanització d'aquesta zona, inicialment el carrer Nou, seguint per parcel·les cap l'actual carrer del Sastre, té origen al segle XVII i durant el XVIII. Les característiques arquitectòniques de l'edifici de Ca l'Estiragués encaixen en aquest període constructiu, de fet, la casa té una llinda a la façana principal amb una data de les primeres dècades del segle XVIII; tot i això, l'immoble mostra algunes modificacions realitzades posteriorment. | 41.7588900,2.0100100 | 417702 | 4623480 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81009-foto-08128-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 66235 | Font del Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pas | sense camí i molta bardissa | Font situada entre la riera de Miralles i la rasa del Serral. Aquesta font respon a un brollador natural, sense estructura., proper a la masia del Pas. | 08257-71 | Riera de Miralles | 41.4878400,1.5115900 | 375748 | 4593983 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66235-foto-08257-71-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||||
| 66236 | Font dels Segarresos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-segarresos | sense camí i molta bardissa | Brollador natural de la riera dels Sagaressos, en el seu tram final, gairebé a tocar a la riera del Miralles. La soca morta d'un arbre vell es el testimoni de la proximitat de la font | 08257-72 | Els Segarresos.SO del terme. Prop de la carretera c-37 (Km. 45) | 41.4771900,1.4914000 | 374042 | 4592830 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66236-foto-08257-72-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La posició en el geovisor IDEC ( Infrastructures de dades espacials de Catalunya) és sensiblement diferent. La localització segons el nostre confident, i ortofoto del 1956 confirmen zones mes arborades que no pas la resta de la riera.. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6800,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/