Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81128 | Barraca 1 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6068) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura està parcialment esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-194 | a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana, al nord-oest del Salt. | 41.7867500,2.0275100 | 419192 | 4626557 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81128-foto-08128-194-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81272 | Barraca del Xesc a la Llandriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-xesc-a-la-llandriga | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6762) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura està en bon estat però hi ha força vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada al marge del terreny, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'est. | 08128-338 | a la zona de la Llandriga, vers uns 230 metres al nord-est de les naus industrials. | 41.7634300,2.0080000 | 417541 | 4623986 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81272-foto-08128-338-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 49767 | Font de Cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ramons | XX | l'estructura està degradada. | La font està formada per una estructura que conforma un petit dipòsit quadrangular, fet de maons foradats i morter de ciment pòrtland; a la part frontal hi ha un tub metàl·lic per on brolla l'aigua. | 08092-126 | A la urbanització de Cal Ramons, entre els carrers Serres de Biure i Pla de Corbera. | Els materials que conformen l'estructura de la font són de cronologia contemporània, segurament del darrer terç del segle XX, coincidint amb l'època de creació de la urbanització. | 42.0255800,1.8895500 | 408071 | 4653213 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49767-foto-08092-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | |||||||||
| 75091 | Font dels Quatre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-quatre | LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. | XX | l'estructura està coberta per la fullaraca | Font situada sota els plans de Morou, a un sotet pel que s'escola un rierol afluent del torrent de la Teula, curs que aigües avall es conegut com a riera de Breda. El naixement d'aquest rierol és el veritable naixement de la riera. Actualment la font no es troba gaire arranjada, l'aigua raja per un estret broc metàl·lic que cau cap al rierol. A tocar de la font hi ha una petita placeta de terra aplanada, emmarcada a banda i banda per diverses pedres que procedeixen de l'entorn immediat. En aquest punt hi havia una una estela de granit amb una inscripció : 'Font dels Quatre. Any 1904'. Durant la visita a l'indret no es va trobar l'estela, que potser roman coberta per la fullaraca. | 08081-215 | Plans de Morou | Segons López Cortijo (vegeu bibliografia) el seu nom prové de la seva situació, a l'indret on conflueixen els emprius de Riells, la propietat dels Capmany, la finca d'una tal Teresa Jovany i també la d'en Joan Jovany, de cal Trompo. | 41.7760700,2.4732700 | 456225 | 4625048 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75091-foto-08081-215-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 74995 | L'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestanyol-0 | - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | l'estructura es troba força malmesa i colgada pels materials que arrossega la riera | Petit embassament construït a la riera de Santa Fe, conca del riu Tordera, molt pròxim al pantà. Es troba en procés de curullament. La resclosa s'utilitzava tant per a controlar el pas de l'aigua del torrent a l'embassament, com per a desviar l'aigua, mitjançant un tub circular, fins a la Fabriqueta. Les seves mides aproximades són 25 m de llargada i 3 m d'alçada. Actualment la seva estructura és força malmesa i colgada pels materials que arrossega la riera. | 08081-119 | Santa Fe | A principis del segle XX, Ramón de Montaner, un ric editor de Barcelona, va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni. Montaner volia construir un hotel de luxe, les obres del qual van començar l'any 1910. Per tal d'abastir d'electricitat a l'hotel va fer construir una petita presa, l'Estanyol. Aviat va ser insuficient i l'any 1920 es van iniciar les obres de construcció de l'embassament de Santa Fe, sota la direcció de l'arquitecte Pere Domènech i Pou, que van finalitzar l'any 1935. | 41.7729200,2.4666900 | 455676 | 4624702 | 1910 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74995-foto-08081-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74995-foto-08081-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081213.Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 255. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||
| 74978 | Molí de Viladecans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-viladecans-0 | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVIII | l'estructura es troba enrunada | Edifici de planta rectangular en ruïnes que conserva algun mur dempeus. De les restes conservades s'intueix una planta baixa i un pis. La coberta es troba totalment desapareguda, tot i que aquesta segurament era a doble vessant. La fàbrica de l'estructura està feta amb mur de pedra irregular, de mides diverses i ben desbastades, lligada amb morter i fang; i amb les cantonades diferenciades. | 08081-102 | Viladecans | 41.7371200,2.4096000 | 450904 | 4620758 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74978-foto-08081-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74978-foto-08081-102-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081188. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 75044 | Can Costa de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-de-fogars | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI | l'estructura es troba enrunada | Les restes d'aquesta casa es troben ubicades a les proximitats de Sant Cristòfol de Fogars. Es tracta d'una estructura de planta rectangular, de dos pisos, amb diverses estances. La tècnica constructiva utilitzada es basa en grans carreus de pedra local, ben escairats, lligats amb argamassa i arrebossats. A la part superior del conjunt encara s'hi poden veure restes de l'embigat de fusta. Tot i que l'estructura està força coberta per la vegetació s'insinua un cos principal rectangular i alguna dependència annexa complementada per murs d'aterrassament i feixes de conreu que indicarien una certa pràctica agrícola de la zona. | 08081-168 | Sant Cristòfol de Fogars | 41.7331700,2.4512700 | 454366 | 4620297 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75044-foto-08081-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75044-foto-08081-168-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081032. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 75095 | Cal Satanàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-satanas | OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVII | l'estructura es troba enrunada | Cal Satanàs és una masia en ruïnes situada a les proximitats del sot homònim, a tocar del camí que duu a Coloreda. l'estructura conservada permet documentar un cos principal i una sèrie de dependències. El cos central està força enrunat, però s'hi pot apreciar una estructura de dos pisos amb diverses estances. La tècnica constructiva es basa en petits carreus de pedra local, de dimensions variables, disposades en filades irregulars i lligades amb morter de calç. | 08081-219 | Veïnat de França | 41.7721600,2.4102700 | 450986 | 4624648 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75095-foto-08081-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75095-foto-08081-219-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081012. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 81021 | Font de l'església I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-i | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII | l'estructura es conserva força bé, tot i que la font ha estat inutilitzada. | L'estructura de la font està situada en un marge que hi ha al peu del camí que surt de la plaça de l'església cap al carrer de la Vinya, creuant el torrent per la passaré del darrera de l'església. L'estructura de la font queda inserida en un marge de pedra seca que fa de mur de contenció del terreny i en el que hi trobem l'estructura pròpiament de la font. Aquesta compta amb un frontal construït amb carreus força ben escairats i polits; a la part central del frontal a la part baixa, arran de terra, hi ha una petita fornícula coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu, dins aquesta cavitat hi havia l'aixeta o el brollador d'aigua. Destaca el gran carreu de la part central, el qual conforma l'arc de mig punt de la fornícula, en el qual hi ha data 1771 incisa. | 08128-87 | al marge del camí que surt al nord de l'església parroquial, al peu de la riera de Sant Joan. | L'estructura de la font compta amb un carreu amb la data 1771, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font, coincidint en un període d'importants canvis al poble, obres d'ampliació de l'església parroquial (situada a tocar de la font), així com una època de creixement urbanístic i poblacional. La ubicació de la font, al centre del poble, fa pensar en que és una font que ha tingut molta importància per la població de Monistrol de Calders. | 41.7600300,2.0140100 | 418036 | 4623603 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81021-foto-08128-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81021-foto-08128-87-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81022 | Font de l'església II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lesglesia-ii | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XIX | l'estructura es conserva força bé però amb vegetació que la cobreix parcialment; a més, la font ha estat inutilitzada. | L'estructura de la font està situada en un marge al costat esquerre de la riera de Sant Joan, a peu del torrent, concretament a pocs metres al nord de l'església parroquial i prop de la Font d'església I. L'estructura de la font està ubicada en el mateix mur de contenció del marge, està conformada per un frontal de pedra bastit amb carreus força ben escairats i polits; a la part baixa del frontal, arran de terra, hi ha una petita fornícula que acollia l'aixeta o brollador. La fornícula és coronada per una llinda en arc de mig punt realitzat en un carreu; en aquest carreu s'hi conserva una inscripció de difícil lectura, que indica: 'En lo any 1882. Señores regidores José PuigMartí, el señor Juan Ponsa y el Estiragues.' (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136). | 08128-88 | situada al marge que discorre paral·lel a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. | L'estructura de la font compta amb un carreu la data 1882 incisa, cronologia que pot coincidir amb el moment de construcció o reconstrucció de l'estructura de la font. La situació d'aquesta font fa pensar que tant aquesta com la font de l'església I devien ser llocs importants i freqüentats per la població de Monistrol de Calders, sobretot trobant-se en mig del nucli urbà. Pel que fa al text inscrit, la bibliografia concreta que els noms que hi ha referenciats corresponen a tres regidors de l'Ajuntament del moment d'inauguració de la font (PERARNAU, J.; PIÑERO, J. :1993, 136). | 41.7598100,2.0145200 | 418078 | 4623578 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81022-foto-08128-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81022-foto-08128-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta font rep la denominació de Font de l'església, en concret són dues fonts amb aquest nom, situades a pocs metres de distància, en la mateixa línia de marge i mur de contenció del terreny a la ribera esquerra de la riera de Sant Joan. La bibliografia diferencia aquesta com a Font de l'església II.L'accés a aquesta font és més complicat. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 81280 | Barraca del Regató al Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-regato-al-torrent-de-colljova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 7345) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura es conserva en força bon estat però hi ha molta vegetació al voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada a l'est. | 08128-346 | prop del Torrent de Colljovà, passats 1,85 km del creuament del camí de la Coma. | 41.7663500,2.0271500 | 419136 | 4624292 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81280-foto-08128-346-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81279 | Barraca del Mitjans al Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mitjans-al-torrent-de-colljova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6883) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura es conserva en bon estat però hi ha molta vegetació al voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda monolítica orientada al sud. | 08128-345 | prop de la pista de la zona dels Bucs, passats 350 metres del trencall des del camí de la Coma. | 41.7687000,2.0215800 | 418676 | 4624558 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81279-foto-08128-345-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 75013 | Font de la Roureda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-roureda-1 | - LÓPEZ CORTIJO, J.; BOMBÍ, A. (1991) 'Les fonts de la vall de Santa Fe'. Monografies del Montseny, 6. Viladrau: Amics del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PAGESPETIT I BLANCAFORT, Ll. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Llibres de Muntanya, 5. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p. 134. | XX | l'estructura de la font es troba força malmesa | La font de la Roureda es troba al peu de la roureda del Maçaners i és una de les més abundoses de la vall de Santa Fe. Va ser construïda a la dècada dels anys 60 del segle passat per Emili Garolera, propietari de la finca, canalitzant l'aigua de la deu del sot que s'escolava entre els castanyers i reconduint-la cap a la font. És una font arranjada i amb un cabal copiós, emmarcada en un petit mur, fet de pedres lligades amb morter. | 08081-137 | El Maçaners | 41.7834700,2.4632600 | 455398 | 4625875 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75013-foto-08081-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08081210. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 42522 | Casa de les Trabucades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-trabucades | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la història de Caldes de Montbui. 2ª edició. Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. MOREU-REY, (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau editor. Barcelona. | XVII-XVIII | l'estat general de la façana és deplorable.Caldria fer una intervenció d'urgència a la façana per tal de conservar els impactes realitzats pels trabucs. | Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos amb coberta a dues vessants, de teula àrab. La planta baixa està composada per una petita porta estreta per on s'accedeix al primer pis i una porta de ferro galvanitzat on actualment hi ha un magatzem de pintures. Fa uns anys en el mateix lloc hi havia dues finestres amb les mateixes dimensions en sentit vertical. Per damunt de la porta del magatzem s'endevina la llinda de fusta, formant un arc carpanell. Al primer pis hi ha dues finestres simètriques amb llinda de fusta. Al segon pis, hi ha dues obertures, una d'elles molt petita, de forma quadrada. La façana queda rematada per la canal de ceràmica que recull les aigües pluvials. La façana està molt malmesa, ja que en ella no s'hi ha fet cap tipus d'intervenció. Tot i que encara s'observen varis impactes de trabuc en el que queda d'arrebossat de la façana, l'altra part s'ha anat desprenent deixant l'obra vista que consisteix en pedra molt irregular, amb molts galets de riera, totxo i tàpia. Al primer pis, hi ha dues obertures en mal estat, amb una llinda de fusta. Al segon pis o golfes, hi ha dues obertures; la primera d'elles molt malmesa, amb una llinda de fusta, i a la seva esquerra, una obertura de dimensions molt reduïdes. El baixant de la canal que recull les aigües de pluja de la coberta entra dins d'un pati, per la façana que es troba orientada al sud-oest. | 08033-81 | Carrer Raval del Remei, núm. 14 | Les trabucades de la façana són el resultat d'un enfrontament entre els partidaris de Carles, germà de Ferran VII , revoltats contra la reina Isabel II, i els carlistes, un seguit partidaris conservadors i absolutistes. Entre els anys 1833 i 1874 Catalunya va patir tres guerres Carlines. La forma més habitual d'actuar del bàndol carlí era la formació de guerrilles que assaltaven diferents viles, i les ocupaven, requisaven i extorsionaven la població. Durant la primera guerra carlina, (Guerra dels Set Anys,1833-1840) els carlins no van arribar mai a assaltar Caldes de Montbui. No obstant això cal deixar constància d'un episodi succeït el mes de febrer de l'any 1837, en un lloc conegut com el sot del Basté (entre Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana, quan dos pagesos anomenats Ignasi Basté i Valentí Marigó van cridar 'ara passa la puta d'en Cordes' a la filla d'un masover, cap carlí de Santa Eulàlia. Com a represàlia van morir en un enfrontament varis homes, i a més a més, la població calderina va haver de pagar un impost i organitzar la seva pròpia defensa. El 1848, durant la segona Guerra Carlina (1846-1849) l'ajuntament no va prendre cap mesura quan els trabucaires del general carlí Castells van ocupar la vila i van causar diverses destrosses, sense que els calderins defensessin la vila. En arribar la tercera Guerra Carlina els carlistes van atacar la vila durant la nit del 29 al 30 de juliol de 1873, descontents perquè el municipi havia respost negativament al requeriment, de reclutar tots aquells homes entre 18 i 40 anys hàbils anar a combatre. El matí del dia 29, Francesc Puigjaner, comandant dels tres batallons de guies de la Diputació concentrats a Caldes, va reunir una junta de defensa al Balneari Rius, on s'allotjava. Els voluntaris calderins es van posar sota les ordres de Josep Margenat i Climent Torras. L'atac es preveia des de Sant Feliu, i per tant es van aixecar barricades als portals dels carrers de Vic, del Pont, de Bellit, i davant la fàbrica de Jaume Ferrer. Aprofitant que uns dels batallons de Guies havia anat a Granollers a cobrar sous endarrerits, Puigjaner va informar de la situació al coronel de la columna del Vallès, Asensi Vega. Aquest, però, per ordre del capità general de Barcelona no podia abandonar la capital vallesana. A les onze de la nit va començar la batalla a Caldes i durant tota la nit els calderins van resistir els atacs de les tropes enemigues des del raval del Remei, el Puigdomí i Sant Salvador. I finalment es van expulsar els carlins gràcies al suport de poblacions veïnes com Sentmenat i Sabadell així com d' una columna de soldats que es trobava a Granollers. Asensi Vega tenia prohibit intervenir; de manera que es va limitar a seguir als seus soldats. En acabar, Asensi Vega va ser sumariat i arrestat, tot ique per altra banda va ser nomenat fill adoptiu de Caldes de Montbui. Pel que fa al nombre de combatents que es van enfrontar a la batalla, les diferents fonts no coincideixen. Els carlins haurien perdut divuit combatents i cinc guies de la Diputació. A aquests cal afegir-hi la mort de tres calderins, un la mateixa nit de l'enfrontament i els altres dos dies després com a conseqüència de les ferides. També hi participaren membres del clergat a les dues bandes; en el bàndol carlí combatia com a líder mossèn Galzeran i en el bàndol calderí mossèn Ignasi Vilamala rector de la parròquia, que repartia les municions amagades sota la capella de la Santa Majestat. | 41.6367300,2.1618100 | 430189 | 4609783 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42522-foto-08033-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42522-foto-08033-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42522-foto-08033-81-3.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 80990 | Restes d'una resclosa i de tres molins als Gorgs Blaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-duna-resclosa-i-de-tres-molins-als-gorgs-blaus | https://excursionismecientific.wordpress.com/category/moianes/ | l'erosió afecta a les restes conservades. | les restes del que podrien correspondre a un antic trull es localitzen al vessant oest de la roca per la qual discorre la riera la Golarda a la zona dels Gorgs Blaus. Es tracta d'un conjunt d'encaixos entre els quals hi ha diversos forats de planta circular, entorn a una cinquantena, uns recs o canals i uns espais a manera de fornícula, tot excavat a la roca. Les mides dels forats són diverses, entre els 11 i els 20 centímetres. Sembla que part dels forats i els encaixos visibles podrien correspondre a una estructura d'alguna antiga resclosa, altres a una passera. D'altra banda, també es conserva un altre encaix que segons Francesc Roma podria tractar-se d'un trull d'oli mogut per animals. | 08128-56 | a la roca per on discorre la riera de la Golarda, a la zona dels Gorgs Blaus. | Es desconeix l'època en que es van construir aquests elements ni tampoc fins quan van estar en ús. | 41.7735400,2.0255700 | 419014 | 4625092 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80990-foto-08128-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||||
| 89249 | Tina de Castelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-castello | XVIII-XIX | l'element es troba en força bon estat però les inclemències meteorològiques erosionen la roca on està excavat l'element. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat est del turó de Castelló, a la seva base, hi ha un pla de roca en el qual trobem una tina excavada a la mateixa roca. Es tracta d’una tina de planta circular, amb l’interior farcint de terra i vegetació. Està realitzada a l’extrem del marge nord de la roca, facilitant que en el pendent hi hagi un rebaix que pot correspondre a la zona on s’ubicava la boixa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-224 | 42.0662367,1.9308489 | 411547 | 4657684 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89249-p4010220.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La família de la masia de la Riba havien sentit a parlar que la tina havia estat utilitzada com a cup per estovar aglans pel bestiar. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||||
| 89236 | La Parera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parera-0 | XVII-XVIII | l'edifici està abandonat i amb algunes parts en procés d'enrunament. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia formada per la casa, el paller, corts i altres annexes junt amb altres construccions recents corresponents a corrals i magatzems destinats a explotació agropecuària. Actualment, la casa es troba en mal estat i amb afectacions estructurals en diversos punts i amb un esvoranc resultat de l’enrunament de part de l’estructura. La casa és de planta quadrangular coberta amb teulada a doble vessant de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia (sud-est). L'estructura és de planta baixa, planta primera i un darrer nivell de sota coberta. Els mus són de paredat comú amb cantoneres de carreus escairats i també als muntants i llindes de la majoria d’obertures, tot i que la porta principal és de llinda de fusta. Algunes de les façanes, bàsicament la nord i oest, mostren la part superior dels murs construïts en tàpia. Al costat oest hi ha adossat un volum de planta baixa destinat a corts i magatzem. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A pocs metres vers tramuntana hi ha l’edifici que era destinat a paller, constava de dos nivells de planta, coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. L’estructura és de pilars de maó massís, amb algunes grans obertures definides pels mateixos pilars, i també parts tancades a partir de parets de maó; al nivell de la planta superior es conserven restes de les posts verticals de fusta típiques de molts pallers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-214 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La masia es troba documentada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a “La Parera” en la qual hi figura registrat Juan Comellas. En el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de Ramon Marín, consta que tenia la possessió i casa de Cal Roig, i que també posseïa Cal Pubill, la Parera i la Talaia, constant referenciada l’existència de la casa de la Parera.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0481262,1.9032771 | 409240 | 4655702 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89236-p2200128.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||
| 89410 | Alzina de Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigcogull | l'aspecte general és bo, tot i que una part del tronc es troba sec, mort, potser es va veure afectada pels incendis del 1994. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, situat en mig d’un camp de conreu que hi ha al sud del turó de Puigcogull. Amb un port molt vertical, té un canó que es recargola molt lleugerament i es bifurca en tres grans branques a partir de les quals es divideix en altres diverses branques, tot formant una capçada d’uns 13 metres de diàmetre.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-246 | <p>El municipi d'Olvan es va veure greument afectat pels grans incendis forestals del 1994, l'entorn pròxim a l'alzina es veié molt arrasat pel foc. Un exemplar d'aquestes característiques, i de dimensions considerables com aquest, destaca en un entorn de bosc jove desenvolupat posteriorment als incendis.</p> | 42.0602223,1.9254613 | 411093 | 4657021 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89410-p3280352.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||||||
| 42550 | El Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-maset-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII | l'aspecte general de l'edifici és d'abandonament i deteriorament. La façana està plena de cablejats que penjen per una banda i altra. | Casa de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula àrab i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana principal no presenten cap tipus de simetria. A la planta baixa, una porta principal, amb dos esglaons per accedir al seu interior i a la seva dreta una finestra amb reixa. A la planta pis, destaca una obertura emmarcada per pedra, amb una data gravada a la llinda '1701'. Per damunt, a la planta golfes, hi ha una obertura, amb llinda de fusta i una corriola de ferro. Annexats a la façana orientada a ponent, dues corts, amb la coberta de teula àrab, a un sol vessant. La pedra utilitzada per als murs estructurals o tancaments és principalment granítica, de mida reduïda i seguint les formes que la naturalesa li ha donat. La unió entre peces és amb argamassa, és a dir una barreja de calç, sorra i aigua. Els edificis annexos han estat construïts seguint el mateix procés, tot i que també s'ha utilitzat el totxo. Davant de la casa hi ha una porxada amb coberta de teula àrab i bigam de fusta per guardar la maquinària i els vehicles. Està en fase de deteriorament accelerat. | 08033-109 | Camí del Mas d'en Corró, s/n | Originàriament devia ser un edifici més petit, depenent primitivament d'un 'Mas' important, probablement el mas Vila Puig. No existeix llinatge que porti aquest nom, però usat com determinatiu pot servir de motiu als habitants o masovers: Joan del Maset (1632); Joan Cortès del Maset (1636), probablement sigui la mateixa persona. El nom Maset es troba documentat l'any 1541, al segle XVII i durant el segle XIX i XX, com a 'Lo Maset', 'Lo Masset', 'Al Mase de Mn. Forns', 'Can Maset' i 'el Maset'. Aquest nom podria ser el nom modern de l'antic mas Canyet, que Pere Fuster havia comprat l'any 1489 a Joan de Torrelles. Després dels Fuster va ser la propietat successivament d'un Vialba (1603), de Lluís de Camporrells, del Dr. Jaume Solà (1688), del Dr. Salvador Petit o Marcer (1689), del Dr. Rafael Forns, pvre. I els seus hereus (1721, 1730) de la família mas Montau. Aquest mas afronta a llevant amb la Riera de Caldes, a migdia i part a ponent amb el Riu de Codonys. En el segle XVII se sap que tenia un Rec i una resclosa sobre aquest torrent, sobre el qual els hereus de Pere Fuster havien fet construir un pont. També se sap que aquest mas utilitzava l'aigua de la font de Mossèn Cuberta. El nom de Maset també està associat a un molí que es trobava a prop del mas: Molí del Maset o Maset: 'quodam molendino farinerio cum duobus molis molentibus vulgariter nuncupato Lo Masset', propietat dels Falcó (1689). | 41.6277000,2.1620800 | 430202 | 4608781 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42550-foto-08033-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42550-foto-08033-109-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Coneguda també antigament com el Mas Canyet. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 42488 | Museu Thermalia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-thermalia | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. Internet. (consulta realitzada 01/09/2008). www.caldesdemontbui.cat | XIV-XX | l'any 1992-93 es restaura i rehabilita per ubicar-hi l'actual museu | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, dos pisos i llotja o galeria oberta. La coberta és de teula aràb, construïda a dues vessants amb un ràfec força destacat i coll de fusta. Al damunt de la coberta s'observa un petit campanar d'espadanya amb una teuladeta a dues vessants, de teula àrab amb una sola paret, en la qual hi ha un arc obert del qual penja una campana. Al damunt d'aquesta teuladeta hi ha una creu de petites dimensions. Els elements de la façana principal respecten un eix de simetria tant vertical. A la planta baixa destaca un portal adovellat amb un marxapeus que porta gravat l'any 1698. Aquest marxapeus podria haver estat la llinda d'un altre edifici enderrocat que s'hauria incorporat al museu durant la reforma. Ambdós costats de la porta hi ha dues obertures de proporcions rectangulars, amb les mateixes dimensions sense cap element arquitectònic destacable. Al primer pis hi ha tres obertures; la del mig, és la més gran; destaca pel seu balcó amb voladís de pedra i barana de forja; la llinda i els brancals són de pedra. La balconera s'inicia per damunt del portal de dovelles. Els finestrals de cada costat, són d'estil gòtic, recuperats de la fonda de Can Cesc quan aquet edifici fou enderrocat. Al segon pis, s'observa una altra balconera, amb un voladís més petit; la llinda i els brancals són de pedra. Amdós costats d'aquest balcó s'observen dos finestrals d'èstil gòtic més petits. També cal destacar una fornícula amb la imatge d'una verge al seu interior, que es troba situada a la dreta de la façana, entre el balcó i un dels finestrals d'estil gòtic del primer pis. La façana està partida per una petita cornisa que separa el pis superior de la resta de l'edifici. En aquest pis s'observen cinc finestres d'estil ogival que marquen una clara diferència estilística amb la resta d'elements; aquestes són completametn simètriques horitzontalment. A banda i banda d'aquestes obertures hi ha dues petites finestres formant un petit arc de mig punt. Totes les obertures tenen una petita barana horitzontal de ferro. Els murs d'aquest tercer pis, són de maó vist. A l'interior del Museu, es poden observar un seguit d'arcades originàries. Destaquen també tres banyeres del segle XVIII que hi ha a la planta baixa, a la zona habilitada pels serveis. L'estructura que aguanta la coberta està formada per encavallades de fusta. La façana queda rematada per un ràfec amb coll de fusta i teula àrab al damunt. Per la banda esquerra de la façana es troba adossat part de l'antic hospital, amb la capella de Santa Susanna. Per la banda dreta hi ha l'entrada de l'antic balneari de Can Rius, actualment en desús. | 08033-47 | Carrer de Santa Susanna, núm. 8 | Aquest edifici data del segle XIV encara que Moreu-Rey creu que la fundació del primitiu hospital fou a principis del segle XIII. L'edifici transformat en l'actual Museu Thermalia, fou, des de l'època medieval i fins als anys 70, l'Hospital de Santa Susanna que oferia, sobretot en els seus inicis, serveis de banys gratuïts per als més pobres i serveis medicinals. Als voltants de l'any 1329 l'edifici es trobava en un estat lamentable i el rei Alfons IV aprovà la seva rehabilitació; aprofitant un solar que hi havia al costat, va fer-lo ampliar. Anys després començaren les obres de construcció del nou edifici situat al costat de l'anterior. Les obres del nou hospital es prolongaren fins ben entrat el segle XV. Al llarg de la història, aquest edifici va rebre diferents noms: 'Ospitalis xpi pauperum dicte ville' (1570), 'Hospital de pobres' (1680), 'Hospitilis pauperum Jesi Susanna' (1867), i 'Hospital Civil' (1873-1899). L'Hospital va ser utilitzat també com a casa de banys fins l'any 1979, en que es convertí en el Museu Municipal d'Arqueologia, Paleontologia i Pagesia. Més tard, després de la restauració de l'edifici l'any 1988 es convertí en el Museu d'Història i seu de diferents activitats culturals realitzades al municipi. Durant l'any 1992-1993, l'arquitecte Josep Maria Botey realitzà els plànols de rehabilitació de l'espai per ubicar-hi el museu. | 41.6343200,2.1614900 | 430160 | 4609516 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42488-foto-08033-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42488-foto-08033-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42488-foto-08033-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic|Historicista|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Maria Botey | 98|93|116|94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 42713 | Mina II del Molí d'en Selles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-ii-del-moli-den-selles | XVII-XVIII | l'aigua és excel·lent. | Galeria excavada directament al sauló. Aquesta mesura 15 metres de llargària per 1,10m d'alçada x 50 a 60cm d'amplada màxima, sense disposar de cap pou per airejar. Per accedir al seu interior, cal obrir una porteta situada al fons del celler. Un cop dins, hi ha una fresquera, amb un banc circular excavat directament al sauló. A l'esquerra de la fresquera, ja s'observa l'interior de la mina on l'aigua brolla directament de la roca del fons. Per recollir l'aigua, hi ha una filera de totxanes que la retenen de manera que aquesta mitjançant una petita canalització va a parar a la font que es troba a l'era del molí. La temperatura es manté constant tot l'any. | 08033-272 | Entre la riera de Caldes i el torrent del Remei. Dins del celler. | Per excavar les mines de sauló s'utilitzaven principalment dues eines: l'escoda i la mitja escoda, una mena de pic corbat. La terra s'anava posant en cabassos i era extreta del seu interior per una mena de rails amb un petit carretó amb rodetes, o bé pels pous d'aeració que es feien cada 20 o trenta metres (de vegades 50 metres); a l'exterior de les boques d'aeració hi havia un company que treia el cabàs ple de sauló lligat amb una corda. Aquests pous acostumaven a ser molt estrets, d'uns cinquanta centímetres a seixanta de diàmetre. Les galeries de les mines de sauló acostumaven a tenir un metre d'alçada, de vegades una mica més, i de vegades, en funció de si al davant tenien una roca, l'accés era molt petit fins a poder tornar a trobar el sauló. En aquests pous s'havia d'accedir-hi amb una espelma per detectar que no tinguessin la guilla i posar en perill la vida dels homes que les construïen o les arreglaven. | 41.6406300,2.1591600 | 429973 | 4610218 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42713-foto-08033-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42713-foto-08033-272-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 79092 | Necròpolis de Cal Pallot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-cal-pallot | SERRA, Rosa. Aproximació a la historia de Puig-reig, Manresa 1 982 AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.1 BOLÒS, Jordi; CURTO, Albert; SERRA, Assumpta. “Les tombes excavades a la roca de Sant Andreu de Cal Pallot (mun. Puig-reig, Berguedà)”, a Quaderns d'estudis medievals. SERRA, Rosa; JUNYENT, Francesc; MAZCUÑAN, Alexandre (1985). “Sant Andreu de cal Pallot”, Catalunya Romànica, vol. XII “El Berguedà”. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 392-398 | X-XI | jaciment parcialment conservat i amb esllavissades | Necròpolis formada per 18 tombes excavades a la roca, que es troba sobre una codina situada 13 metres al nord de l'església de Sant Andreu de Cal Pallot. Actualment una bona part de la roca s'ha esquerdat en quatre blocs i aquests s'han esllavissat, de manera que en la seva posició originària tan sols queden unes sis tombes. Inicialment, les tombes estaven repartides en tres grups. El primer, el més proper a l'església, estava format per 5 sepultures d'adult i 2 d'infantils. El segon, situat a 6 metres del primer, cap al nord-oest, estava format per 4 sepultures d'adult. El tercer, situat a 4 metres al nord-est del segon, tenia 4 tombes d'adult i 2 o 3 d'infantils. La majoria, llevat de dues, estan orientades est-oest. Les tombes d'adult són antropomorfes, amb el cap diferenciat, ja sigui arrodonit, quadrat, rectangular o trapezoïdal. Les infantils són del tipus d'extrems arrodonits, lleugerament trapezoïdals. És possible que originàriament la necròpolis tingués més sepultures, ja que la codina fou tallada per l'extracció de carreus per bastir l'església romànica de Sant Andreu. La cronologia sembla anterior al moment de construcció de l'esmentada església. Segons alguns fragments ceràmics localitzats a l'interior d'una sepultura espoliada, es podria datar del segle XI. Cal destacar que sobre la codina també s'observen instal·lacions relacionades amb una tina i sitges, que podrien ser contemporànies a l'església. | 08175-318 | Cal Pallot | La necròpolis de tombes antropomorfes es poden datar vers l'any 1000, possiblement de la mateixa època dels fragments de terrissa apareguts en una de les tombes; és a dir, a començament del segle XI. Aquesta necròpolis posa en evidència que hi devia haver una església preromànica, probablement del segle X. En aquest segle i també l'any 1312 és documentada una “villa Gamisane”, que podria correspondre amb un primer assentament a l'entorn de l'església, probablement l'actual masia de cal Pallot, situada molt a prop. L'església que s'ha conservat és un edifici romànic del segle XII, dins l'onada de construccions religioses separades completament del primer romànic, i era coneguda amb el nom de Sant Andreu Gamissans, topònim que es va conservar fins el segle XVIII. Antigament era parròquia, i ho va ser almenys fins passat el 1312. | 41.9724400,1.9100500 | 409693 | 4647291 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79092-foto-08175-318-3.jpg | Inexistent | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Prop de l'església hi ha constància d'una cista possiblement del final de l'edat del bronze. Es tracta del dolmen de cal Pallot, actualment desaparegut i conservat al Museu de Solsona | 91|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 82144 | Turó de la Sentinella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-sentinella | -ROMANÍ GUERRA, Amador (1917): 'Paletnologia de la comarca de Capellades. Antigues construccions', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Agost 1917. -ROMANÍ GUERRA, Amador (1921): 'Paletnologia de la comarca de l'Alt Penedès', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Setembre 1921. -ALMAGRO BOSCH, Martín et alii (1945): Carta Arqueológica de España, ed. Centro Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona. -ENRICH HOJA, Jordi (1984): 'Turó de la Sentinella', Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, Generalitat de Catalunya. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=13&consulta=MCU2KzA4MTY1MyU=&codi=7601 | jaciment il·localitzable. | En un turó situat prop de la confluència del riu Anoia i la riera de Carme, en un context de bosc, es localitza presumiblement un jaciment arqueològic descrit per Amador Romaní i Guerra a inicis del segle XX, però il·localitzable amb posterioritat. Segons Romaní, es tractaria d'un jaciment possiblement d'època romana (sic) i descriu la troballa d'un gran vas amb boca molt ampla en relació al diàmetre de la base de la peça, fet de pasta de color grisós -sense especificar si és fet a mà o a torn- i que ell atribueix a una cronologia ibèrica. El lloc localitzaria relativament a prop del jaciment conegut com 'Camí de la Font de la Rata'. La manca de materials arqueològics i de més dades dificulta una catalogació tant tipològica com cronològica d'aquest jaciment, a l'espera de ser retrobat. | 08165-23 | El Tio Nelo - El Xaró | Actualment, el topònim del ‘Turó de la Sentinella' està perdut, i cal associar-lo amb el turó que hi ha al costat de la torre del Tio Nelo. L'any 1945 el jaciment ja apareixia succintament referenciat a la ‘Carta Arqueológica de España' i l'any 1984 el jaciment fou incorporat a la Carta Arqueològica o Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. | 41.5507900,1.6812900 | 390022 | 4600742 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82144-foto-08165-23-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | IMATGE 1: Foto de Jordi Enrich Hoja, any 1984. | 79|80|81|83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||
| 77107 | Necròpolis de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-la-cisa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 191. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 138-140. | IIaC-VIIdC | jaciment destruït per la construcció d'habitatges | Jaciment situat per sota l'avinguda Mare de Déu de La Cisa, entre dos torrents. Es tractaria d'una possible necròpolis, documentada per la troballa en un marge, de 8 a 10 enterraments en caixes de pedra que havien quedat al descobert per unes obres. Els materials recuperats són campaniana, Africana A, llànties, ceràmica de parets fines, ceràmica grisa emporitana, ceràmica comuna romana, material constructiu, claus de ferro. La tipologia del material no sembla correspondre a la de les tombes, que podrien ser més tardanes. El material podria tenir equivalència amb algun altre jaciment de la zona, com El camí de La Cisa. | 08214-19 | Al sud de l'Av. Mare de Déu de La Cisa | Marta Prevosti (1981) explica com els membres de l'Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) de Premià de Mar van acudir a aquest indret assabentats que unes obres estaven destruint una necròpolis, però es van trobar molts impediments i no van poder salvar gran cosa. Joan Gómez, membre de l'AECC, explicava a Prevosti 'sabedors que s'havien destruït nombroses tombes hi van anar i van veure en el marge d'un camp, que devia fer uns 50 m de llarg, uns 8 o 10 enterraments en caixes de pedra, totes de tipus bastant groller'. | 41.5125700,2.3554500 | 446214 | 4595860 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77107-foto-08214-19-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de Cementiri de Vilassar de Dalt, però el nom de 'cementiri' no té res a veure amb una antiga ubicació del cementiri de Vilassar, sinó amb el tipus de troballa que s'hi va fer. | 85|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 79086 | Jaciment del Coll de la Senyera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-coll-de-la-senyera | AADD. (2011). Pla d'ordenació urbanística municipal. Catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i artístic. Ajuntament de Puig-reig. Fitxa e.13 | I-V | jaciment conservat molt parcialment | Possible vil·la romana de la qual se n'han detectat uns vestigis molt escassos. En aquest lloc, situat al nord del serrat de l'Oca, en un coll entre aquest i el turó següent per on passa el camí carener del Serrat de la Senyera, Martí Vilarrasa, de Puig-reig, hi va recollir un fragment de ceràmica sigil·lada. L'any 1991, durant la visita a aquest lloc amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica, tan sols es pogué constatar la presència d'uns pocs fragments de 'tegula' romana. | 08175-312 | Coll de la Senyera | L'any 2000 s'hi va realitzar una prospecció i una intervenció d'urgència amb motiu de l'Estudi de l'Impacte sobre el Patrimoni Històrico-Cultural del 'Projecte de Nova carretera variant de la carretera C-1411, Eix del Llobregat, d'Abrera a Bellver de Cerdanya'. La direcció va anar a càrrec de Xavier Maese Fidalgo, de l'empresa Códex. | 41.9764000,1.8644100 | 405918 | 4647780 | 08175 | Puig-reig | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||||||
| 91226 | Festa Major de Sant Andreu de Ramió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-andreu-de-ramio | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | ja no se celebra. | <p><span><span><span><span><span>La festa grossa de Ramió era per Sant Andreu, el 30 de novembre, patró de la parròquia. Però per les dates en què s’esqueia, a finals de tardor, era una festa molt íntima, que se celebrava ben endins per la pròpia gent del poble i sense gaires visitants forans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Potser per aquest motiu, les festes del Roser han pres protagonisme a Sant Andreu. Les dates en què se celebra, primers de juny, on el dia és més llarg, conviden més a la festa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’acte principal de la festa de Sant Andreu era l’Ofici i la cantada dels goigs. Es muntava l’altar amb la creu de plata, canelobres de metall i els millors mantells. Es posava el dosser vermell, amb un reliquiari amb les relíquies d’uns quants sants i al costat s’hi col·locava el reliquiari de plata de Sant Andreu. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>També es col·locaven les imatges amb les corones de plata. En els altres altars, cremaven quatre ciris i, durant l’Ofici, estaven enceses les aranyes.</span></span></span></span></span></p> | 08082-125 | Sant Andreu de Ramió | 41.7122300,2.6097600 | 467536 | 4617900 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||||||
| 91199 | Festa de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-isidre-5 | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | ja no se celebra | <p><span><span><span><span><span>El 15 de maig, festivitat de Sant Isidre, el rector de Fogars convidava un altre sacerdot per celebrar la Missa Major, cantada a l’altar dedicat al sant. A més de ser patró de la pagesia, era considerada la festa petita del poble i se celebrava sempre el dia que s’esqueia el sant, sense traspassar-la mai al diumenge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fins a mitjans del segle XX, a la vigília, a cada casa feien el foc de Sant Isidre, en un lloc ben visible. Al matí tothom anava a l’Ofici, amb orquestra d’acompanyament. Una de les orquestres més recordades encara actualment pels més grans és la Sibonei. En acabar es cantaven els goigs del sant.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tot seguit es feia ball al porxo de Can Roca, a càrrec de la mateixa orquestra. Després de fer un bon dinar, la gent de cada casa havia de munyir les vaques i arranjar el bestiar i cap el tard es feia un altre ball al mateix espai. Es ballaven els típics balls robats i de l’escombra. L’era de Can Roca s’envoltava de ramasses, serpentines i banderoles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Darrerament els actes eren organitzats pel promotor de Massanes Josep Duran i eren amenitzats per l’orquestra Sibonei, de la que n’era el director.</span></span></span></span></span></p> | 08082-99 | Església de Sant Cebrià i Can Roca | 41.7391700,2.6800700 | 473396 | 4620867 | 08082 | Fogars de la Selva | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S’ha substituït per una festa d’homenatge a la vellesa. Festa que comença amb la Missa seguida d’un dinar i ball, en Homenatge a la Gent Gran empadronada al poble. | 2116 | 4.1 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | |||||||||||
| 49240 | Sínia de l'Hort d'en Xiquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lhort-den-xiquet | ja no es fa servir | <p>Vegeu la descripció genèrica per a totes les sínies del terme a la fitxa que enllacem.</p> | 08085-435 | 41.4140300,1.6917900 | 390668 | 4585546 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49240-foto-08085-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49240-foto-08085-435-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||||||
| 42829 | Festa Major de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-bellvei | <p>-Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 217.</p> | XIX-XX | ja no es fa | <p>Es celebrava la diada de Sant Joan. Els actes consistien en una revetlla popular en la qual es menjava coca i es ballava al so de l'acordió.</p> | 08034-15 | Bellveí | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Piñero | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||||
| 37694 | Vessant Oriental del Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vessant-oriental-del-montalt | FORN i SALVÀ, Francesc (coord.) (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Col·lecció Raimon Torroja, núm. 1. Ajuntament d'Arenys de Munt. MARTÍN, A. i RIGO, A. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic. Arenys de Munt. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. Inèdit. PONS GURI, J. M. (1938). Notes per a l'arqueologia del Maresme. BCEC XLVIII, pp. 42-43. Barcelona. RIBAS i BERTRAN, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona. SERRA RÀFOLS, J. De C. i ALMAGRO, M.(1945).Carta arqueológica de España. Madrid. | il·localitzat | Notícia antiga de J.M. Pons Guri segons la qual a la vessant del Montalt que pertany al terme municipal d'Arenys de Munt, sense que hi hagi cap altra especificació del lloc, s'hi van trobar destrals neolítiques. | 08007-9 | Turó del Montalt | Segons Francesc Forn (1997), foren trobades tres destrals al Torrentbó: una trobada al Turó del Montalt que formava part de la col·lecció Clariana de Mataró, una altra es guarda a la col·lecció Sala de Vic i una tercera destral de fibrolita que no s'ha localitzat. | 41.6055600,2.4983300 | 458197 | 4606105 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37694-foto-08007-9-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la carta arqueològica pertany a Jaume Riviere; C. Nena Casas, 76, de BCN Tel. 93 203 22 04No hi ha plànol de situació ni coordenades. Nosaltres n'hem posat de referència geogràfica. | 78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 81120 | Barraca 1 de la Serra del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-serra-del-bosc | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6235) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha vegetació que pot afectar l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, té la porta de llinda plana monolítica encarada al sud. | 08128-186 | a la zona de sud-est del terme municipal, prop del límit amb Granera. | 41.7481500,2.0424500 | 420386 | 4622257 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot.A la zona central de l'extrem de llevant del terme municipal, prop del límit amb Granera. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||
| 81225 | Barraca de l'Estanquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lestanquer | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6269) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha vegetació que la cobreix parcialment i mostra algun signe de deteriorament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que parcialment adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud-oest. | 08128-291 | a la zona central de la Soleia de la Casa Nova, per sobre del camí del Trullars. | 41.7485300,2.0238500 | 418840 | 4622317 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81225-foto-08128-291-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81219 | Barraca de l'Onclet al Pla de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lonclet-al-pla-de-cardona | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6919) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha vegetació cobrint part de l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada a l'oest. | 08128-285 | al nord del nucli urbà, pocs metres per sobre la pista que porta cap a la Coma. | 41.7669500,2.0180100 | 418377 | 4624367 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81219-foto-08128-285-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 59741 | Placa commemorativa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa | XIX | hi ha una part que no esllegeix bé | <p>Petita placa rectangular situada entre dos balcons del primer pis de la casa que fa cantonada entre el carrer de Santa Maria i la Plaça Major. De fet la façana on hi ha la placa dona a la Plaça Major, però l'adreça la té al carrer de Santa Maria. El que es pot llegir de la placa diu així: 'AYNO 1867 / CASA DE ON=/OFR4E VILA / DE LA FETE= /????'. La darrea línia no és legible, però sembla una sèrie de símbols relacionats amb eines de paleta o picapedrer. Podria tractar-se de simbologia relacionada amb la maçoneria.</p> | 08182-343 | Carrer de Santa Maria, 2 | 41.6999900,1.8708000 | 406044 | 4617083 | 1867 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59741-foto-08182-343-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 81145 | Barraca del Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-benet-0 | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6728) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha molta vegetació cobrint part de l'estructura | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-211 | a l'extrem occidental de la Soleia del Mas Pujol, al costat de migdia del Collet del Benet. | 41.7607000,1.9942600 | 416395 | 4623696 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81145-foto-08128-211-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Simbòlic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81162 | Barraca 8 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6579) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha molta vegetació cobrint part de l'estructura | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de fet, el terreny natural forma part de l'espai interior on hi ha un tram de roca picada, la planta és circular, amb coberta de falsa cúpula, la porta està orientada al nord-est i té llinda monolítica disposada lleugerament inclinada. | 08128-228 | zona de la Baga de la Païssa, a la part nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7662600,2.0222300 | 418727 | 4624287 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81162-foto-08128-228-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 46150 | Cal Janetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janeto | XVIII | hi ha molta vegetació a l'entorn de la casa. Actualment està deshabitada. | La masia de Cal Janetó es troba situada a la zona de la Ribera. Actualment està deshabitada, i tot i que conserva tota la volumetria de la casa i la teulada, està molt coberta de vegetació per tot el voltant, dificultant l'accés i no permeten veure gaires elements que conformen l'estructura. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i segona. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal és orientada cap a migida. Els murs són de paredat comú format per pedres desbastades i lloses, a les cantoneres carreus també desbastats però més grans i més ben escairats. La majoria de les obertures visibles són de muntants de carreus senzills i només desbastats i llinda de fusta. Actualment, no es pot accedir a la façana principal. | 08057-176 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | Són poques les notícies documentals referents a Cal Janetó de les que tinguem constància. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, consta referenciada la masia cap a finals del segle XVIII. És probable que amb anterioritat també consti anotada, a més en alguns dels registres pot ser que s'emprés una denominació diferent, segurament indicant el nom de la persona que hi vivia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 60, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, i hi consta que hi vivien cinc persones. A la casa veïna de Cal Japó, que també apareix en el llistat, amb el número 59 hi figuren registrades quatre persones. | 42.1564200,1.9507000 | 413312 | 4667676 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la part del darrera de la masia, quasi a tocar hi ha una estructura molt amagada per la vegetació, que sembla que es correspon a la masia denominada Cal Japó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 81228 | Barraca 2 del Vilar a la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-vilar-a-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6652) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha força vegetació que cobreix parcialment l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud-oest. | 08128-294 | a la zona del Vilar, a l'oest del lloc on hi havia la Colònia Clarrassó, a la carena sobre Calders. | 41.7749100,2.0048200 | 417291 | 4625264 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81228-foto-08128-294-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81275 | Barraca 2 del Llogari a la Daina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-llogari-a-la-daina | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6461) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | hi ha força vegetació pel voltant; la llinda de la porta està esquerdada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge del terreny, de planta quadrada, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud; la llinda de la porta d'accés compta amb uns inscripció que indica 'Llogari'. | 08128-341 | a la Daina, al nord del Molí d'en Sala i per sobre la pista que porta a Rubió. | 41.7577600,2.0269100 | 419106 | 4623339 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81275-foto-08128-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81275-foto-08128-341-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 58275 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic-0 | <p>SALOMÓ i MANAPLATA, Francesc (1998). Memòries 1921-1954. Premià de Mar. Edició de l'autor. TOR MAS, Maria (2001). Estudi de les façanes del casc antic de Premià de Mar. Projecte encarregat per l'Ajuntament de Premià de Mar en comissió de govern el 13 de desembre de 2000. Inèdit.</p> | XIX | hi ha cases en bon estat i d'altres en mal estat | <p>S'entén per nucli històric o casc antic (sic) del municipi l'àrea compresa d'est a oest per la carretera de Vilassar de Dalt a la Carretera de Premià de Dalt i de nord a sud, de la Gran Via de Lluís Companys al Camí Ral. De moment, no es pot parlar d'urbanisme durant els segles XVI i XVII a Premià de Mar, a part de la masia de Can Manent i Can Comas, es fa difícil, per manca de dades, la reconstrucció espaial d'aquesta època. S'intueix que en el segle XVIII es comença a percebre algun moviment. Es coneix l'existència d'una capella dedicada a Sant Cristòfol i d'un gremi de mariners (pescadors, marinos, etc.) que constituiran la gènesi del nou municipi. Alguns elements d'algunes cases de cós dels carrers més antics ens remunten a aquest segle. Però tot és encara molt feble. A partir del segle XIX ja es pot parlar d'una trama urbana més o menys organitzada; però el primer document és un plànol de 1861, on es fa un primer intent d'organització espaial a partir de les construccions existents en aquell moment. En aquest document es poden veure els següents carrers: el Camí Ral, des de la riera fins el carrer del Nord (amb construccions isolades); carrer Prat de la Riba (que es deia carrer de la Iglesia); carrer Àngel Guimerà (que sembla que es deia carrer de la Riera); carrer Gibraltar (que es deia Nuevo de la Iglesia); carrer Sant Antoni; carrer Lesmez Ruiz (que es deia carrer de la Carretera); carrer Miquel Moragas (que es deia de Tots els Sants), carrer Sant Cristòfol (entre carrer Rectoria i carrer de la Plaça) carrer Sant Pau (entre carrer Joan Prim i Nord); carrer Sant Pere; carrer Sant Joan (que incloïa part de l'actual carrer sant Miquel) i carrer Sant Francesc. En moltes cases del nucli històric es conserva,a la façana, la porta original del comptador d'aigua quan l'any 1928 es va municipalitzar el servei de subministrament d'aigua.</p> | 08172-81 | Premià de Mar | 41.4894900,2.3572900 | 446349 | 4593297 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58275-foto-08172-81-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 38504 | Casc Antic d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic-dartes | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XII-XVII | hi ha algunes cases deshabitades. | Conjunt de carrers, cases, places i edificis que formen el nucli més antic del municipi d'Artés. Es tracta de la zona més alta on es té constància de la presència d'ocupació humana, com a mínim des d'època paleocristiana o romanitat tardana; constatada per la troballa d'una església del segle VI-VII d.C i una necròpolis al seu redós. El nucli més antic es centraria al voltant de la Plaça Vella, també anomenada Plaça Major. Les cases del voltant formaven un recinte emmurallat tancat i uniforme. De fet, una de les cases, en realitat és l'antic castell (Castellot o Castell Bisbal). L'altre edifici important seria l'església, amb una continuïtat de culte des de la primitiva església paleocristiana fins a principis del segle XX, quan fou enderrocada. Avui en dia només es conserva el campanar del segle XVII i l'absis romànic. En aquest recinte s'hi accedia pel portal de Salavés, el portal de Sant Joan i el portal del Fort (avui tots ells desapareguts). Aquest nucli antic quedaria delimitat a la banda septentrional per l'actual parc de les muralles. Es tracta d'un límit orogràfic, donat el fort desnivell del terreny. Seguiríem a llevant pel final del carrer Sant Víctor, conegut popularment com a carrer del Pou i el carrer Pinetar, i continuaríem en direcció sud per la carretera de Prats fins trobar el carrer de la Barquera. Des d'aquest carrer, ens enfilem fins trobar el carrer Dr. Ferrer i, en direcció ponent, anem a buscar el carrer Sant Pere, que acaba a la carretera de Sallent. Els límits del casc antic en aquesta zona els marca el carrer de les Muralles, el carrer de la Bassa d'en Serola i el carrer Sant Llibori, tancant a occident el carrer Llobregat. | 08010-155 | Casc antic | L'ocupació més antiga documenta data del segle VI, a la part més alta del Puig d'Artés, amb la presència de l'església paleocristiana i d'una necròpolis. No tornem a trobar més testimonis fins els documents dels segles IX, X i XI. Aquest primer nucli conegut pel Puig d'Artés, rebé altres noms com 'Sagrera' o 'Vila'. En el fogatge de 1497 i el capbreu de 1511, el nombre de possibles habitants de la sagrera eren de 8; però en el fogatge de 1553 ja se'n comptabilitzen 31. L'increment demogràfic que es produí en 43 anys fou molt important. A partir de finals del segle XVII, es creen nous carrers en direcció a la plana, a la Riera de Malrubí. Aquests primers carrers són: carrer del Padró (que acaba a la plaça del mateix nom), carrer Major, carrer del Mig, carrer del Pou (actual Sant Víctor). | 41.7993300,1.9506800 | 412825 | 4628029 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 77183 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-2 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | hi ha algun element que caldria consolidar o restituir. | Indústria tèxtil formada per una gran nau de planta rectangular de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel als murs de càrrega. Destaca el ritme compositiu de les obertures d'arc escarser de les façanes. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. S'utilitza el maó vist per rematar els capcis de les façanes. L'entrada principal és pel carrer Vidal i barraquer amb un barri de ferro delimitat per dos pilars de maons, un dels quals conserva un pinacle de trencadís. Uns petits cossos adossats a la nau principal delimiten el pati. Un d'aquests està rematat amb una balustrada de terrissa. En el capcer septentrional hi ha una inscripció feta en rajola que diu: 'El trevall allunya l'avorriment, el vici i la misèria'. Alguns fragments un xic deteriorats. | 08214-95 | Carrer Manuel Moreno, 108 | L'any 1903 consten per primera vegada 12 telers mecànics a nom de Suc. De Francisco Coll i Cia - J. Ribot, Scdad. En Cta.. L'any 1912 hi havia 22 telers mecànics i 5 telers manuals a nom de Josep Llobera. El 1914 l'empresa passa a nom de Juan Ribot Clot. L'any 1925 hi havia 25 telers jacquard, 10 telers mecànics i 5 de manuals. El 1935 hi havia 18 telers mecànics, 7 de jacquard i 1 de manual. La dècada dels 70, del segle passat, cessen en la seva activitat i es converteixen en petits tallers d'estampació. | 41.5147900,2.3610800 | 446686 | 4596103 | 1903 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77183-foto-08214-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77183-foto-08214-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conservava un teler manual procedent d'aquesta fàbrica en el Museu arxiu Municipal de Vilassar; però es va cremar durant l'Exposició Universal de 1992 a Sevilla, on s'havia cedit per exposar.La casa del costat, que s'entra pel Carrer Manuel Moreno, 106 és la del propietari i destaca el seu celler. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||
| 37542 | Pou del dipòsit de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia | XVIII-XIX | ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda. | Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat. | 08003-404 | Vall de Rials | 41.4958000,2.3084900 | 442281 | 4594029 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 81118 | Barraca 3 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8011) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, sense part de la coberta, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-184 | a la zona de la Baga de Can Dat, vers la part baixa prop del torrent pel seu costat esquerre. | 41.7515500,2.0373800 | 419968 | 4622639 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81118-foto-08128-184-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 59736 | Tina de la Baga de Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-baga-de-casajoana | AA.VV. (2005) Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Ed Farell. CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2017) Inventari de les tines de les Valls del Montcau. Pla Director de les tines a peu de Vinya. Diputació de Barcelona, Ajuntaments de El Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura. Blogg: http://torcularium.blogspot.com.es/ https://www.google.com/maps/d/viewer?hl=ca&mid=1V7gzthmRa-dcGrW05xHIQ-7Wc1s&ll=41.713905048079326%2C1.8840854828285956&z=19 https://sites.google.com/site/lestinesdenespola/tina-de-la-baga-de-casajoana | XVIII-XIX | ha perdut la coberta. | Tina aïllada amb barraca adossada, de planta circular. Conserva part de l'alçada dels murs però no la teulada. També conserva el dipòsit recobert de cairons de ceràmica envernissada lleugerament corbades. La construcció està situada aprofitant el desnivell del terreny. Al costat hi trobem la barraca, de planta rectangular, possiblement cobert amb teulada a un sol vessant. A l'interior hi ha la boixa de la tina. | 08182-338 | Entre la urbanització River Parc i La Roviralta | El Bages està organitzat a l'entorn d'un pla central d'entre 200-300m d'altitud tancat per un seguit de serralades; concretament la serralada de Sant Llorenç del Munt, que marca un territori muntanyós que domina les anomenades Valls del Montcau, un espai excepcional i singular en el qual una geografia difícil es barreja amb els testimonis d'una intensa activitat humana. Es tracta d'un territori emmarcat en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que comparteix espai amb els municipis de Talamanca, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Els tres primers municipis destaquen per concentrar un important nombre de tines enmig de les vinyes. La importància del cultiu de la vinya es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el segle XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar el nostre país. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. | 41.7137700,1.8846400 | 407215 | 4618598 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59736-foto-08182-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59736-foto-08182-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59736-foto-08182-338-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest conjunt de tines no s'esmenta en la publicació de Miquel Ballbé (1993) ni a la del consorci de les valls del Montcau (2005). Ha estat identificada per Jordi Griera-Cors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 77098 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-5 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Col·lecció ventall. Ketres editora, SA. Barcelona. SAMON FORGAS, Josep (2006). Passejada cultural al torrent de Cuquet: 350 anys de l'establiment dels moliners Tey al molí de Cuquet (1656-2006). Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. | XVII | ha perdut la coberta i parets mitgeres. També han desaparegut les dues pedres de molí que l'any 2008 encara es veien a l'interior. Degut al vent i una tempesta, dos arbres de grans dimensions van caure i estan encara damunt de la paret. Cal tallar-los per evitar que el pes acabi d'enfonsar la façana orientada al sud-oest | Antic molí de planta rectangular situat a la llera dreta del Torrent del molí de Cuquet ,a tocar del terme municipal de Vallromanes. Constava de carcabà, obrador i estances del moliner. Està força cobert per la vegetació i el pou i la bassa no són visibles. El carcabà està gairebé colgat, però encara se'n veu la part superior de l'obertura que desemboca a la riera. Els paraments són de paredat antic amb les cantoneres fetes de pedra granítica ben escairada. Les finestres tenen l'ampit, els brancals i la llinda de pedra treballada. En una es conserva la reixa de ferro forjat. A l'interior, les portes i finestres tenen arcs escarsers de maons posats a sardinell, i una de les finestres conserva un festejador. | 08214-10 | Torrent d'en Cuquet | Aquest molí pertanyia al mas Cuquet de Vallromanes, que tenien un altre molí. Fou establert per Jaume Tey, moliner natural d' Hostalric, que va iniciar una nissaga de moliners i pagesos que perdurà fins al primer terç del segle XX. | 41.5328400,2.3190200 | 443192 | 4598134 | 1694 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt es considera zona d'expectativa arqueològica; però es tracta d'un edifici que conserva la seva planta i l'alçat. Només ha perdut la coberta i parets mitgeres. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||
| 81117 | Barraca 2 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6347) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut gran part de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, sense part de la coberta, amb la porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-183 | a prop i al sud-est de Rubió, vers l'extrem nordde la Baga de Can Dat. | 41.7518600,2.0392500 | 420124 | 4622672 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81117-foto-08128-183-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81157 | Barraca 2 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6587) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut gran part de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta que devia ser de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada al nord. | 08128-223 | zona occidental de la Baga de la Païssa, en el vessant nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7669100,2.0206800 | 418599 | 4624360 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81157-foto-08128-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 77121 | Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tosca-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | ha patit reformes modernes | Masia situada al vessant esquerre del torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Lloberas del Bosc. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. Es tracta d'una construcció molt antiga però que ha patit transformacions poc adequades a l'arquitectura tradicional. En origen és de planta poligonal, més que no pas rectangular, amb uns contraforts a la paret nord-occidental. A la façana principal, orientada a migdia, se li va afegir modernament un cos perpendicular i des de 1997 s'ha construït un gran balcó de costat a costat que s'adossa a la façana i al cos perpendicular. Només es manté la porta d'accés, d'arc escarser. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. Té un rellotge de sol fet amb rajols ceràmics de sèrie. | 08214-33 | Entre Can Miqueló vell i Can Lloberas del Bosc | És l'antiga casa de la família Ballester, originària de Vallromanes, en el segle XVIII. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 229. Els actuals propietaris van comprar la finca l'any 2002. | 41.5345500,2.3269700 | 443857 | 4598319 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||
| 77235 | Font del carrer Canyamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-canyamar | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | ha patit pintades i pèrdues de la capa pictòrica per humitats. | Font situada en un costat del carrer, adossada al mur de delimitació d'aquest carrer aprofitant una ziga zaga del mateix mur. La pica és de pedra, rectangular i el plafó on hi ha el sortidor, està coronat per un frontó circular, amb una placa on hi ha l'any 1917 posat al mig. | 08214-147 | Carrer Canyamar, 25 | 41.5156200,2.3618500 | 446751 | 4596195 | 1917 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77235-foto-08214-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77235-foto-08214-147-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6800,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml