Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 89246 | Font de Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-geperut | XIX-XX | les estructures es troben deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'indret conegut amb el nom del trull, a uns metres al nord-oest de la casa de Cal Geperut, al costat d'uns camps de conreu i en un pla de roca, trobem la font, el pou i la bassa de la casa de pagès. Es tracta d’una font de surgència, en la mateixa roca també hi ha un pou i una bassa que recull l’aigua, és formada per un rebaix en la mateixa roca i la resta delimitada per un mur de pedra amb revestiment interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat de la font hi ha una estructura negativa de forma circular excavada a la roca, és de poca fondària i a la part central hi ha un altre retall també rodó. Podria tractar-se del negatiu d’una peça extreta del lloc, tot i que antics masovers sempre havien sentit referir-se al lloc com un lloc una premsa d’oli. Podria tractar-se de la base d’una premsa d’oli o de vi, tot i que no hi ha cap dels canals de recollida o altres elements sovint associats a aquestes estructures. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>També es recull per informació oral, que havia servit per estovar glans.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> | 08144-222 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0667987,1.9122578 | 410010 | 4657765 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En unes feixes properes a la casa es van conservar durant anys unes quantes oliveres i uns ceps.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 80949 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | les estructures de la masia estan abandonades i en procés d'enderroc. | La gran majoria de construccions que conformaven la masia es troben ensorrades; actualment només es conserva el volum d'un edifici, tot i que sense teulada. Es tracta d'edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta primera situada directament sota la coberta, la teulada era a dues aigües. L'estructura està bastida amb pedra ben tallada a les cantoneres i peces més petites i irregulars conformant els murs; destaca el portal d'entrada format per una obertura en arc de mig punt de dovelles i carreus als muntants de pedra ben tallada i polida que ressalta en el conjunt, entres, per tractar-se d'una tipus de pedra d'una tonalitat més clara respecte de la resta de material. Damunt la porta d'entrada hi ha un finestral emmarcat amb material petri de les mateixes característiques que el conjunt dels murs. Sembla que aquest edifici havia estat utilitzat com a pallissa, tot i que en algun període es degué emprar com habitatge. Prop de la pallissa es conserva també una tina del mas, és de planta circulat, feta amb carreus de pedra ben tallats i polits, i amb restes de l'encaironat a l'interior. Sembla que entre aquests dos elements és on hi havia les estructures corresponents a la casa i a estables, corts o altres dependències complementàries del mas. | 08128-15 | a l'àrea central de la zona sud del terme municipal. | La primera notícia documental referenciada sobre aquest mas és del 1513, quan Pere Joan Om va comprar el mas d'Antoni Torra. La família Om va tenir en propietat el mas fins el 1811, moment en que degut a necessitats econòmiques es van vendre el mas als propietaris del mas el Solà. Durant el segle XVIII i XIX consten diferents referències documentals al mas l'Om, a algunes terres propietat de la família, bàsicament vendes de peces de terra o perquè apareix esmentat com a referència a límits de propietats. Consta que la masia la Casa Nova depenia de l'Om, sembla que probablement es construí per un fill cabaler. Consta que pels volts dels anys 60 del segle XX encara es conservava una part important dels murs de la casa i dels estables. | 41.7396600,2.0207400 | 418570 | 4621335 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80949-foto-08128-15-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 89240 | L’Artigós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lartigos | XVI-XIX | les estructures de la masia es troben en procés d'ensorrament, tot i que es conserva una alçada considerable dels seus murs. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’antiga masia de l’Artigós està situada en un pla que s’obre en un ample morral situat a ponent de Valldaura i per sota de Campdeparets. Les restes mostren l’estructura d’una gran masia de planta rectangular, de dos cossos separats per murs mitgers de càrrega; tot i que s’hauria ampliat amb un cos més, passant a ser una estructura de tres cossos. Al costat nord-oest hi ha les restes d’altres murs que conformarien una estructura possiblement destinada a paller o al bestiar. La casa era de planta baixa, planta primera i almenys golfes. Els murs són de pedra desbastada junt amb carreus a les cantoneres; obertures, finestres i també algunes portes interiors, són de carreus a muntants i llinda plana monolítica, també algunes finestres amb ampits de pedra lleugerament sobresortits i amb acabat motllurat senzill. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l’edifici s’observa el cos del forn de pa, situat a nivell de planta primera, avui ensorrat pel costat de la boca. També es pot distingir l’espai que probablement corresponia a la sala.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-est hi ha les restes d’edificis destinats al bestiar, magatzem, i pallissa. També al costat hi ha una bassa per acumulació d’aigua.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-217 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les notícies referides a la masia l’Artigós es remunten almenys al segle XVI, trobem diverses referències en que és esmentat el mas, així al 1563 Valentí Valldaura capbreva i confessa tenir el mas Campdeparets al senyor abat de la Portella, en les afrontacions s’esmenta el mas Artigós. També és esmentat l’any 1573 en relació a una concòrdia entre l’abat de la Portella i el prior de Valldaura, acordant que entre altres, els delmes del mas Artigós corresponien a la Portella. (BOLÓS: 2009, 678-679)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Artigós, en la qual hi figura registrat Ramon Fíguls. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Joan Terres consta que ostentava la possessió i casa anomenada Artigós.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0807193,1.9346318 | 411880 | 4659288 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140078.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140079.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89240-p3140148.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 78826 | Torre de Cal Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-casas | R.SERRA. 'Aproximació a la història de Puig-reig', Puig-reig 1982.Any: 1995 Núm.: 47. R. SERRA. 'Els orígens de Cal Cases de Puig-reig', L'Erol 47, Berga 1997, p. 22-27 CLOTET, D i SERRA, R. 'Els amos de les colònies', a Històries del riu. El llegat de les colònies, Regió7, 2005, p. 43-44 CLOTET, D. I SERRA, R. 'La casa de l'amo', a Histories del riu. El llegat de les olònies, Regio7, 2005, p. 67-68 TEIXIDOR, E. I SERRA,R.(2010). Vida de colònia. Les colònies tèxtils a Catalunya, Angle Ed. VV.AA. (1994). Inventaridel Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. CABANA, Francesc (2006): La saga dels cotoners catalans, Barna, Ed. Proa | XIX | les cobertes,. Façanes, tancament i entorns han entrat en un procés accel·lerat de degradació. | Es tracta d'un edifici de planta en forma d' 'L' construït sobre el desnivell del terreny i consta de planta baixa, més planta pis més sotacoberta a oest, on la pendent del terreny és major i de planta baixa més dos pisos més sota coberta a la banda oposada. Els murs de les façanes són fets de pedres de grans dimensions irregulars i a les cantoneres s'ha utilitzat carreus. La coberta és de teula àrab a dues vessant amb el ràfec de fusta molt decoratiu. Les façanes oest i nord-oest presenten poques obertures a diferència de les altres dues façanes on es veu una tribuna sobre la que es troba una terrassa amb una barana metàl·lica i al pis superior una terrassa coberta amb embigat de fusta i amb barana ceràmica i un major número de finestres. Aquestes són resoltes casi en la totalitat amb un arc molt rebaixat de material ceràmic. La torre fou construïda a principis del segle XX, desprès d'un gran incendi en 1909. Fou la primera residència dels propietats de la fabrica Mata i Pons, i desprès la de els successius directors i continua a ser habitada ocasionalment fins als anys | 08175-124 | Recinte industrial de Cal Casas, 08692-Puig-reig | Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l'única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial. S'hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l'amo i un conjunt d'habitatges), però no s'hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d'aquest nucli del Baix Berguedà. Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l'aprofitament d'un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals. El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l'any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona. L'any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l'aigua del riu com a font d'energia. En els seus primers anys d'existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats. Per tal d'aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l'estiu de l'any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes. L'any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors. El 1925 s'inaugurà l'edifici de l'escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d'habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes. Fou l'any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s'havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible. | 41.9761700,1.8815600 | 407338 | 4647735 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78826-foto-08175-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78826-foto-08175-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/78826-foto-08175-124-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||
| 78644 | Cova Fàbrica 'Ciments Freixa' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-fabrica-ciments-freixa | <p>GIRÓ,P.: (1965) 'Quaderns de camp.' Vol.8, 1964-1969. (inèdit). RIBÉ, G.; CEBRIÀ, A. i SENABRE, M.R. (1990): 'Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.' Vilafranca del Penedès.</p> | la zona on hi haurien restes ha desaparegut. | <p>Cova seccionada per un camí de servei de l'empresa UNILAND. La zona presenta un aspecte geomorfològic original, petits entrants al massís calcari, balmes i petites cavitats.</p> | 08251-62 | Zona d'explotació de la fàbrica UNILAND. | <p>L'any 1965 hi aparegueren restes humanes, sense cap element ceràmic associat, en una cova que va quedar seccionada per les obres de construcció d'una carretera des de la fàbrica de ciments 'Freixa' (actual UNILAND) fins a les pedreres. Les restes òssies es dipositaren al fossar comú del cementiri de Santa Margarida i els Monjos.</p> | 41.3070500,1.6761600 | 389180 | 4573689 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | No queden restes visibles. | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||
| 71144 | Tremuges velles, Mina Enriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tremuges-velles-mina-enriqueta | ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona. | XX | la zona ha quedat abandonada | Sobre el talús es conserven algunes restes de punts de descàrrega i de les tremuges dels anys 1930. El carbó es portava de la boca mina a les tremuges amb vagonetes, on buidaven el carregament de carbó, que era recollit per camions en una plaça situada a uns 90 metres per sota. Queden restes d'un antic edifici de pedra amb algunes obertures a la façana, però que no conserva la teulada i alguns murs de tancament. L'estat de conservació és deficitari. | 08293-262 | Coll de Pradell | Es va construir un ferrocarril per portar el carbó de la mina Enriqueta a unes tremuges a la mateixa banda del Torrent del Coll de Pradell que la mina. Hi havia una plaça de carrega per sota de les tremuges. Degut els problemes del terreny, van haver de construïr tremuges més a prop de la boca mina, a l'altre banda del torrent. L'explotació del carbó va tancar el 1962 i la zona ha quedat abandonada. | 42.1997600,1.7778400 | 399100 | 4672679 | 08293 | Vallcebre | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71144-foto-08293-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71144-foto-08293-262-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Zona de bosc a 1675m d'altitud. Antic explotació de carbó de les capes de carbo entre les calcàries marines del Cretaci superior i les calcàries de Vallcebre del Paleocé.Fotografies de Guillem Quer (SPAL). Era d'ús privat, el propietari de Cal Xic explica que el seu pare va construir el forn per ús propi. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 44808 | Forn de La Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-fabrega | CAMPS, Ramon (pvre). Apunts o notes d'història de la vila de Casserres. Manuscrit inèdit conservat a l'arxiu parroquial de Casserres. | XX | la vegetació pot malmetre'n la conservació. | Forn de bòvila situat entre Cal Roc i la caseta anomenada Pla del Forn, a prop de la Carretera BV-4131 d'Espunyola a Casserres, en el camp anomenat Pla del Forn, per motius evidents, aprofitant un marge dels camps. És de planta gairebé quadrada (7'40 x 6'40 metres). Per la part frontal es conserva en uns tres metres d'alçada i a la part posterior en 1'4 metres. Els paraments estan fets de grans carreus irregulars, units amb fang i falcats amb pedruscall. A l'interior està totalment recobert de maons. A la façana posterior hi ha una obertura que correspon a la porta de càrrega i descàrrega del forn, de 90 cm de llum. Les parets laterals i posterior tenen un metre d'amplada i la frontal 1'30 metres. La graella està tapada per bardisses. | 08049-161 | Pla del Forn | Segons informació oral proporcionada per Anicet Vilar Puig de Cal Perdiu Vell, el forn fou construït l'any 1930 i va funcionar fins l'any 1971. El seu pare, Lluís Vilar Rossell, va entrar-hi a treballar d'aprenent amb els germans Caballets, constructors del forn i teulers d'ofici. Eren quatre germans, dos van morir després de la guerra civil i els altres dos van fugir a Barcelona i van morir a Gavà, on treballaven en una bòvila artesanalment. L'Anicet Vilar va començar també d'aprenent als 13 anys i ens explica que fabricaven teules ( de 50 cm), totxo de 5, maó de 4cm (29 x 14'5), rajola prima, rajola de terrats, cairons (20 x 20 cm, 30 x 30 cm i 40 x 40 cm). Van tenir comandes per restauracions de jaciments arqueològics, com Empúries, o monuments històrics, com l'església d'Obiols. Les fornades duraven tres dies i tres nits, durant els quals s'arribaven a cremar entre 900 i 1000 feixos de llenya verda, de brossa i 'rama' de pi (cada feix podia fer entre 60 i 70 kg de pes). Després es deixava refredar i es descarregava el forn. | 42.0207600,1.8086100 | 401363 | 4652768 | 1930 | 08049 | Casserres | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44808-foto-08049-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està envoltat de camps de conreu i a 50 metres hi ha la bassa d'aigua emprada pels obradors. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 75100 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-1 | -OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | la vegetació cobreix totalment la seva superfície | Font situada al marge de la pista que uneix el Deumal amb les Casetes, a l'alçada del sot de la Font Fresca, al mateix revolt. Es tracta d'una font gairebé sense arranjar, que recull els escorrentius del sot, i l'aigua va a parar a un petit pedrís. Es troba en un estat de conservació bastant precari i la vegetació cobreix totalment la seva superfície. | 08081-224 | Sot de la Font Fresca | 41.7602000,2.4073200 | 450732 | 4623322 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75100-foto-08081-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75100-foto-08081-224-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: número 08137194. Situa l'element al municipi del Montseny, en comptes de Fogars de Montclús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 59645 | Tina de l'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-lenric | BALLBÉ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. http://bagesterradevins.cat/patrimoni CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2017) Inventari de les tines de les Valls del Montcau. Pla Director de les tines a peu de Vinya. Diputació de Barcelona, Ajuntaments de El Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura. | XVIII-XIX | la tina conserva la teulada però el cobert en part enrunat. | La construcció se situa al mig del bosc. Conjunt format per una tina i una barraca adossada. El nom de la tina el va posar Miquel Ballbé, ja que va ser la persona que li va mostrar. Miquel Ballbé la va incloure al seu inventari el 1993. La tina és de planta circular amb l'interior enrajolat amb un diàmetre de 2.60m i 2,80m de fondària. La boixa que dóna a la barraca queda tapada per vegetació. Construcció amb una barraca de la que només resten parts dels murs en mal estat. | 08182-247 | Serra de Puig Gili | El Bages està organitzat a l'entorn d'un pla central d'entre 200-300m d'altitud tancat per un seguit de serralades; concretament la serralada de Sant Llorenç del Munt marca un territori muntanyós que domina les anomenades Valls del Montcau, un espai excepcional i singular en el qual una geografia difícil es barreja amb els testimonis d'una intensa activitat humana. Es tracta d'un territori emmarcat en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que comparteix espai amb els municipis de Talamanca, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Els tres primers municipis destaquen per concentrar un important nombre de tines enmig de les vinyes. La importància del cultiu de la vinya es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. | 41.6898400,1.9381800 | 411636 | 4615885 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59645-foto-08182-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59645-foto-08182-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59645-foto-08182-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La tina es troba a la zona coneguda com Racó de les Boines, al sud-est del terme municipal d' El Pont de Vilomara, molt propera a la tina Solitària del Boines, en una zona de difícil accés i plena de vegetació. Queda una mica per sobre de la tina Solitària del Boines, just sobre un revolt que fa en travessar el torrent. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 81248 | Fita tritermenal Calders, Monistrol de Calders i Talamanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-tritermenal-calders-monistrol-de-calders-i-talamanca | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVI-XVII | la superfície de la pedra està lleugerament erosionada i amb presència de líquens. | Fita de delimitació dels termes municipals de Calders, Monistrol de Calders i Talamanca; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. El bloc de pedra és de base més o menys rectangular allargada, amb la part superiot acabada en forma tendint a semicircular, tot i que amb parts escapçades, en part resultat d'alguns trencaments produits amb el pas del temps; compta amb detalls incisos a cada costat. A un costat s'identifica el que podria ser un 9 i un 6 o un 9 i una C, i a l'altre costat, poc llegible, semblaria una T. | 08128-314 | a l'extrem més occidental del terme municipal, a l'inici del Serrat del Vintró. | El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. Aquesta fita es correspondria a una de les fites antigues de delimitació del terme entre Calders i Talamanca. | 41.7529800,1.9789200 | 415110 | 4622854 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 49737 | Antic hàbitat a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-habitat-a-sant-marc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-X | la roca on hi ha els forats i les marques és gres que es degrada amb facilitat. | <p>En la paret de roca de gres que hi ha a pocs metres darrera de l'església de Sant Marc s'hi localitzen diversos forats realitzats a la mateixa roca, la qual configura un balmat molt suau. Les restes que més destaquen corresponen a tres fileres d'encaixos, la inferior molt més desgastada, i altres marques antròpiques, entre les quals uns solcs per damunt dels encaixos, en aquest cas formant dues línies en angle com la secció d'una coberta a dues vessants. Els encaixos són forats de formes més aviat rectangulars, alguns de més quadrats i alguns altres més arrodonits, disposats alineats versemblantment per servir de punt de suport de bigues de fusta d'una estructura que s'adossaria a la paret. En la part més nord de la roca també hi ha uns graons excavats que faciliten l'accés a la part superior, on s'estén un llarg pla de roca. A la part superior s'identifiquen diversos forats, sobretot de planta circular i altres marques antròpiques. A la zona propera als graons es localitza un altre forat de mides més grans que es creu que podria correspondre a una sepultura.</p> | 08092-96 | A les roques que hi ha a pocs metres a l'oest de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs | <p>Les característiques dels forats, així com la distribució en la paret de roca, fan pensar que es tracta d'un indret que hauria pogut estar ocupat com a zona d'hàbitat en època alt-medieval, segons altres paral·lels similars documentats. L'any 1989 es van dur a terme excavacions arqueològiques a l'indret de Sant Marc per tal de valorar el potencial arqueològic de la zona, en el context de la construcció de la nova carretera C-1411 i després la C-16. Dels diversos sondeigs que es van dur a terme, dues cales es van realitzar prop del balmat (identificat com a sector 4, cales 6 i 7). En les cales realitzades es van localitzar fragments de ceràmica grisa medieval i també de ceràmica moderna, del segle XVI. Sembla que el camí que discorre entre la cinglera i l'església pot haver afectat els sediments de la zona, d'altra banda, hi ha constatada la troballa d'un fragment de ceràmica cardial i diversos esquerdills de sílex, vers l'extrem sud, segurament per l'arrossegament dels sediments.</p> | 42.0189813,1.8766910 | 406997 | 4652494 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2020-05-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al voltant més proper de l'església hi ha altres blocs que també mostren diversos forats i rebaixos. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 42496 | Església de la Mare de Déu del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-remei | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVI-XIX | la reproducció de la nova imatge de la Mare de Déu prové de la casa Argullol, de Canet de Mar, l'any 1939 | Ermita que consta de nau, transsepte, cúpula i l'absis. La coberta presenta doble vessant pel que fa a la nau, i a vàries vessants per les cúpules, amb teula de ceràmica plana superposada formant un dibuix geomètric, amb varis careners, donant una forma d'arc ogival. A la façana principal, la porta d'accés a l'edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l'entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s'observen restes de policromia d'un to vermellós. A l'arquitrau es pot llegir la inscripció 'AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA'. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. La cornisa és de decoració clàssica. Per damunt del portal, s'observa un rosetó amb vidres de colors. La façana queda coronada per un arc rebaixat que amaga la teulada de doble vessant. A la dreta de la façana hi ha la torre del campanar, que consta de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, amb una obertura a cada costat per on es veuen les campanes. La cantonera de la torre del campanar que dóna a la façana principal, està feta amb carreus de pedra d'esmolet. La cúpula exterior té un tambor cilíndric. Els arcs ogivals estan fets de maó. La cornisa que ressegueix el ràfec de la teulada també està decorada amb maó. La resta és de paredat mixt unit amb morter de calç. | 08033-55 | Passeig del Remei, s/n | Els primers documents que ens parlen de l'ermita estan datats del segle XVI, tot i que hi ha estudis que plantegen la possibilitat de l'existència d'un temple pagà anterior a l'ermita situat en el mateix indret. L'origen de la construcció sempre ha estat envoltat de llegenda. Testimonis del segle XVII recullen la veu popular que explica com la imatge va ser col·locada en aquell punt per posar fi a les estranyes visions que la gent tenia quan passava per aquell lloc. Ja al segle XIX es diu que la imatge va ser trobada dins d'una cova propera i que posteriorment va ser traslladada a un petit oratori on ben aviat es va començar a reunir molta gent quan la verge va començar a fer miracles. D'aquí que es pensés en la construcció d'una ermita. Però encara hi ha una altre llegenda que parla d'un bouer que va aturar-se en aquell paratge per descansar. Un dels seus bous va desenterrar la imatge de la Mare de Déu, que més endavant va ser col·locada a la capella que se li construiria expressament. La documentació històrica senyala que l'ermita va ser construïda durant segle XVI. El 3 de juliol de 1548, el ferrer de Caldes, Joan Cassanyes va fer donació gratuïta a Nicolau Mercader d'una peça de terra al pont d'Aiguafreda per construir-hi una capella sota la invocació de Santa Maria del Remei. El veritable nom de Nicolau Mercader era Nikolaus von Merchelberg, d'origen alemany i va arribar a Caldes de Montbui amb la voluntat de convertir-se en ermità. Al principi de 1549 es va donar permís per celebrar-hi misses. Aviat algunes famílies van fer aportacions monetàries o donacions de terra per acabar de construir la capella i una casa per a l'ermità. Sovint però, els donadors van fer reserves de senyoriu i censos que més endavant van provocar certs litigis que alentiren sobretot la construcció de la casa de l'ermità. A mitjan segle XVII es van celebrar processons fins al santuari en les quals hi van participar les parròquies de Riells, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, L'Ametlla i Sentmenat. En una altra ocasió, quan a Granollers es patia temps de sequera, els seus habitants van visitar col·lectivament el santuari del Remei i la capella de Santa Susanna de Caldes de Montbui. L'abril de 1691, per acabar amb les penúries que patia la vila, el Consell de Caldes de Montbui va decidir fer pregàries anant en processó amb els peus descalços fins al santuari. El Consell va imposar una multa de tres lliures a aquells que treballessin aquell dia, i la imatge de la Mare de Déu va ser traslladada a la parròquia de Santa Maria on es va realitzar un ofici. Aquesta mateixa devoció ha provocat que al llarg de la història el santuari hagi estat beneficiat de moltes donacions fetes a través de testaments. La capella actual és el resultat d'una important reforma que es va portar a terme al final del segle XIX. El 1893 l'arquitecte Adrià Casademunt va ser l'encarregat de realitzar un estudi per engrandir la capella. La seva proposta passava per enderrocar la part posterior de l'absis ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d'un nou absis i un cambril. El pressupost de l'obra era de vint mil pessetes. Al final del mateix any el bisbat va donar el permís per començar les obres que es van acabar a finals de l'any 1900. El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d'entrada. El 1925 es va portar a terme el projecte de Fèlix Mestres Borrell, director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, amb la construcció de la fornícula per a la Verge. El mateix Fèlix Mestres donant gràcies per un favor rebut de la Verge, va pintar l'any 1927 les pintures que decoraven la cúpula de l'ermita fins a l'any 1936. S'hi podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en processó a venera la Mare de Déu del Remei. | 41.6415800,2.1625700 | 430258 | 4610321 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42496-foto-08033-55-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història)Al final dels anys 1928, 1929, el mal estat de la volta de la part vella de l'ermita va fer-ne necessària la restauració. Per poder realitzar les obres es va enderrocar la façana.Durant la dècada següent es van restaurar els retaules que decoraven l'interior del santuari. El 1930 es va restaurar el retaule de Sant Llop i Sant Ponç i el 1935 el retaule de Sant Joaquim i Santa Anna que datava de 1590. L'ermita va ser incendiada el 21 de juliol de 1936 durant la Guerra Civil i l'interior va quedar totalment destruït. Es va tapiar l'entrada i fins el mes d'abril de 1939 no es va poder començar a reconstruir. El mes de maig del 1939 es va celebrar l'entrada de la nova imatge de la Mare de Déu del Remei a l'ermita. Es va encarregar a la casa Argullol de Canet de Mar que la van fer a partir d'una estampa. El mes d'octubre s'hi celebrà el tradicional Aplec del Remei.Les darreres obres daten del 1957, quan es va engrandir el creuer deixant-lo asimètric.L'any 1998, per celebrar el 450è aniversari de l'ermita es realitzaren diferents reparacions que van afectar parets, sostres, teulada i campanar, retocant-ne la pintura, la decoració i la instal·lació elèctrica. | 94|95|98|102 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 66551 | Colònia minera de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-sant-josep | BOIXADER, A. i SERRA, R. Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. | XX | la pràctica totalitat dels edificis foren restaurats a finals del segle XX | De les tres colònies mineres de Cercs la de Sant Josep és la més petita. El seu nom prové de la mina a la qual donava servei. Estava constituïda únicament per cinc blocs d'habitatges per als miners i les seves famílies, una escola i un parell de safareigs públics. Cal tenir present que els habitatges no tenien aigua corrent (no en van tenir fins les reformes efectuades a partir de l'any 1989) i calia anar a buscar aigua a les fonts i rentar la roba en els safareigs públics. La construcció dels habitatges fou esglaonada seguint el pendent de la muntanya, com formant un amfiteatre, amb tres blocs a la part superior i dos blocs a la part inferior; per sota d'aquests dos últims blocs hi havia el petit edifici que allotjava l'escola. La comunicació entre ells es feia mitjançant camins i pels plans inclinats per on circulaven les vagonetes de carbó. Els blocs d'habitatges eren de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets són de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador en els anys que es van construir aquests habitatges (1900-1910). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades eren de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Els pisos eren petits ja que tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. L'espai més gran l'ocupava la cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i disposaven de dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. | 08268-61 | A la zona nord del municipi.Carretera BV-4025 entre els punts km 1 i 2. | Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple que es conserva a Catalunya de colònies mineres. La colònia minera de Sant Josep es va construir entre els anys 1900 i 1910, a prop de la mina del mateix nom. A finals de la dècada de 1950 es va tancar la boca-mina de Sant Josep. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que buscaven anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. | 42.1838400,1.8617400 | 406003 | 4670815 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66551-foto-08268-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66551-foto-08268-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen a l'edifici d'habitatges que està enmig dels tres que es van construir a la part superior. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 66625 | Excavadora Bucyrus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/excavadora-bucyrus | XX | la peça requereix d'una actuació de restauració i conservació. La seva ubicació a l'exterior, sense que resti protegida afavoreix la degradació de la peça. | Es tracta d'una excavadora que funcionava accionada per vapor generat a partir de la combustió del carbó. Es tracta d'un testimoni de la rusticitat de les màquines de l'època, la carcassa és una interessant construcció feta amb fusta. Es pot contemplar perfectament tota l'enorme maquinària i els complicats sistemes d'engranatge (construïts en ferro) que permetien el seu funcionament. Conserva les erugues, així com el llarg braç articulat que servia per a excavar i moure grans quantitats de terra i pedres. Les dimensions de la màquina són 5,3 x 8 x 3,2 metres i 34.000 kg de pes. Consta que aquesta màquina, a part de treballar en la transformació urbana de la Barcelona dels anys 20 del segle XX, fou utilitzada durant diverses dècades en vàries obres de Barcelona, com el soterrament del ferrocarril al C/ Aragó, l' obertura d'una part de la Diagonal, les obres del metro a St. Andreu o la construcció del Camp Nou del F.C. Barcelona. | 08268-135 | A Sant Corneli, a la plaça de Sant Romà, davant l'edifici del Museu de les Mines de Cercs | La màquina, fabricada el 1.922, i procedent d'Anglaterra, on la indústria de fabricació d'aquest tipus de maquinària havia proliferat molt durant els anys 20 del segle XX, va ser importada a Catalunya, on l'ús de les màquines de vapor va arribar en una època tardana. Va ser utilitzada en diverses obres públiques a Barcelona, arran de les importants obres que van dur-se a terme per a l'Exposició Universal de 1.929, i fins els anys 60 del segle XX. Ingressà al Museu el 1.983. | 42.1834300,1.8532600 | 405302 | 4670779 | 1922 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66625-foto-08268-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66625-foto-08268-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavadora BUCYRUS era propietat de l'empresa FOMENTOS Y CONTRATAS, S.A. ingressà al Museu de les Mines arran de la donació oficial, realitzada l'any 1.983. Actualment és exposada a l'exterior del Museu. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 81001 | Pedrera de la Baresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-baresma | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | la pedrera no està en ús, però és perfectament identificable. | Pedrera per l'extracció de pedra del tipus sorrenc, actualment en desús. Es pot observar un gran front d'explotació d'uns cent metres de llargada, orientat d'est a oest. Actualment, tot i que és perfectament visible el tall de la roca, la vegetació herbàcia i matollar ha ocupat alguns raconets. | 08128-67 | al Serrat de la Baresma, prop de Colljovà. | Consta que la pedrera es va posar en funcionament pels volts dels anys 60 del segle XX de la mà de l'empresari Jaume Mitjans. | 41.7619700,2.0331400 | 419629 | 4623800 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on hi ha la pedrera encara s'hi poden trobar antigues feixes de conreu de vinya.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 80985 | Pedra de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-de-pumanya | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XIV-XIX? | la pedra es troba erosionada. | Es tracta d'un gran bloc de pedra (d'uns tres per dos metres aproximadament) en el que hi ha els rebaixos del que sembla que es correspondria a un trull de vi. Sembla que la pedra pot estar moguda de la seva posició originària, ja que es troba situada amb la base del trull inclinada. La base del trull és formada per un rebaix de forma rectangular pla a la superfície de la roca i amb un forat en uns dels angles, als laterals de la base del trull hi ha diversos rebaixos de formes més o menys rectangulars per tal d'encaixar-hi segurament unes bigues o peces de fusta. | 08128-51 | a la zona nord-est del terme municipal, prop del camí que porta a Pumanyà. | Les característiques d'aquest trull es documenten en premses d'origen medieval, tot i que també poden ser de cronologies posteriors. Prop de l'indret on hi ha la pedra trobem diverses feixes que havien estat conreades amb vinyes, així com barraques de vinya. Al cim de la mateixa carena vers llevant hi ha el mas de Pumanyà, una antiga masia documentada des d'època medieval. | 41.7715300,2.0289900 | 419296 | 4624866 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80985-foto-08128-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80985-foto-08128-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80985-foto-08128-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 81206 | Barraca 4 del Molí d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-moli-den-sala | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6475) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | la part superior de l'estructura està ensorrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que aprofita molt parcialment el marge del terreny; de planta circular, no conserva la coberta, la porta està orientada a ponent i no se'n conserva la llinda. | 08128-272 | per sobre del Molí d'en Sala, al vessant de llevant de la carena que s'alça al seu costat de ponent. | 41.7566200,2.0248300 | 418931 | 4623214 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81206-foto-08128-272-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 42544 | El Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pascol | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVII | la part més antiga de la casa està en desús | Masia de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües, desaiguant cap a les façanes laterals. Construïda amb teula àrab, les teules estan disposades a llata per canal (la disposició dels cabirons és perpendicular al pla de la façana principal). El carener és perpendicular a la façana principal que està orientada a l'est. Les obertures més importants es troben a la façana principal i el seu perímetre està resseguit per pedres carejades o carreus de major magnitud que els emprats a la paret. L'acabat de tota la masia és amb pedra vista. El pendent de la coberta oscil·la al voltant del 30 %. En aquesta masia s'observen les diferents etapes de creixement; adaptant-se i interrelancionat-se per tal de constituir la màxima unitat organitzativa. Així trobem una part de l'edifici, situat a la façana de ponent de planta rectangular, que consta de dos unitats volumètriques; la primera, de planta baixa, pis i golfes i més a l'esquerra, de planta baix i pis. La coberta és a una sola vessant per l'edifici més alt i a doble vessant per l'edifici més baix (amb la coberta orientada a mig dia més gran). Totes les obertures situades a la planta baixa estan col·locades en punts relativament alts de la façana, per permetre senzillament el pas de la llum del dia a l'interior de la casa. Són de petites dimensions i duen una reixa. Cal senyalar una espitllera disposada al tercer volum, just davant del safareig. Al segon pis, hi ha vàries obertures, en general disposen de carreus o pedra carejada que ressegueixen les finestres i la porta. Les finestres estaven tancades amb porticons de fusta enrasats al pla de façana, tot i que actualment, algunes d'aquestes no tenen cap mena de tancament. El ràfec de la coberta és constituït per una simple volada de totxo per suportar-ne les teules. Les golfes presenten obertures molt més petites, resseguides amb pedra. Els tancaments de la masia són de pedra combinada amb argamassa amb vista a un resistència més alta. La pedra és austera, extreta directament de la naturalesa. La façana principal es troba protegida per un seguit d'edificis annexes que juntament amb els dos portals d'accés a la masia, formen un pati interior: per la banda de migdia, una porxada amb arcs de mig punt realitzats amb maó i on modernament s'hi han col·locat uns pilars fets amb totxo i ciment, per evitar el seu enderroc. Davant de la façana principal, hi ha la portalada d'entrada, amb un carener i teuladeta o marquesina a doble vessant amb teula àrab; El portal està fet tot ell amb totxo i presenta un arc rebaixat. Conserva el portal de fusta amb un portó a la banda dreta. Al seu costat, un altre edifici annexa, gairebé enderrocat; es tracta de les corts del bestiar. Encara s'observen les dues jàsseres perpendiculars separades per un peu dret que aguantaven la teulada. Resseguint les corts, tornem a trobar una segona portalada d'accés a la masia, exactament igual de la primera, tancant totalment el pati. De la façana principal, cal destacar el portal adovellat no gaire alt, i la finestra resseguida tota ella amb pedra, amb el marc motllurat, i on a la llinda hi ha gravada l'any 1648. A l'esquerra de la finestra un antic rellotge de sol, del qual només queda la part de l'arrebossat i la marca del gnòmon que senyalava les hores. A la planta baixa, destaca a l'esquerra de la façana, un trull d'oli, integrat a la façana mateix, on encara hi ha part de l'estructura, una biga de fusta, part de la premsa (en ferro) i les pedres de grans dimensions, on s'hi observa el retall per encaixar-hi les diferents parts de fusta que no s'han conservat. | 08033-103 | Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de Codonys | Moreu Rey (1962), troba referències documentades datades del segle XIII com a 'Paschal'; del 1353 es troba anomenat ja 'Mas Pasqual'; entre el segle XV, a partir de 1400 es troba anomenat com a 'manso Paschual', 'Mas Pescual de Rovyno', manso Paschual de Valle de Rovinyo. En la la documentació posterior entre els segles XVI i XIX se segueix escrivint 'Mas Pasqual de Rovinyó', 'Mas Pasqual', 'Mas Pascual', 'partida del Pasqual', etc., però oralment ja es devia pronunciar com ara, com ho demostren les referències sqq.:'Pascol (ap. 1434); 'heretat del Pascol de R.' 1607) 'El Pascol' (segle XX). Aquest mas era alou del monestir de Sant Cugat. Es troben referències escrites de que l'any 1400 Francesc Pascol es confesava 'homo proprius solidus et affocatus dicti Monasterii'. També se sap que l'any 1721 l'heretat comprenia 405 quarteres i llindava amb Vallgornera (la Torre Nova), a ponent amb el terme de Sentmenat i a tramuntana amb el Farell. Pel que fa al llinatge es documenta el nom de Paschal de Rovinio (on 'Paschal' és encara nom de baptisme) (1226); Berenguer P., que potser no és de la mateixa família (1242); 'Petro Paschali' (1273); Arnau P. (1353); Joan P. de R. (1365); Francesc P. (1400); Jaume P. ( (1411); Pere P. de R. (1510, 1515); Vicenç P. de R. (1550, 1553); senyer en Antoni P. de R. (1563, 1594); Joan P. de R. (1605, 1631); Jaume P. de R. (1658); Emmanuel P. de R. (1703, 1772); Miquel P. de R. (1775, 1781); Martí P. de R. (1792). Se sap que l'any 1860 la casa havia estat propietat de Jaume Margenat, casat amb Maria, filla del mas Pascol. | 41.6415200,2.1406600 | 428433 | 4610332 | 1648 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42544-foto-08033-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42544-foto-08033-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42544-foto-08033-103-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | A la dreta de la porta adovellada hi ha un pou d'aigua adossat també a la façana, amb una coberta realitzada amb lloses de pedra de grans dimensions formant una teuladeta a doble vessant aguantada per unes bigues de fusta al seu interior i una llosa de pedra d'esmolet just per sota del carener, posada damunt dels pilars del pou. Les parets són fetes d'argamassa i pedra. S'observa la corriola i està tapat amb unes planxes de fusta. Al seu costat, adossat, un petit safareig fet amb un únic bloc de pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 54905 | Pica de cal masover de Minoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-masover-de-minoves | <p>BUSQUETS 2001: Minoves (inèdit)</p> | XVII | la part inferior es troba en procés de degradacó. | <p>A la planta baixa del cos de migdia de la masia de Minoves es conserva una pica de pedra sorrenca d'un únic bloc i buidada en el seu interior. Les seves mides són 1 m de llargada, 50 cm de fondària i 70 cm d'alçada. Sembla correspondre a un treball efectuat 'in situ' ja que es recolza directament sobre el paviment de roca natural i s'integra a l'interior del mur de la mateixa casa, que també és, en part, de pedra natural. De funció desconeguda, sembla que aquesta pica fou destinada a contenir líquids.</p> | 08144-71 | Minoves | <p>La masia de Minoves és documentada des de l'època medieval (s. XII). Des de la baixa edat mitjana les propietats de l'actual masia figuren com a dominis senyorials del monestir de Sant Pere de la Portella i de la baronia de la Portella. És als segles XVII i XVIII que la masia amplia les propietats per via matrimonial i per diferents compra vendes i s'organitza el sistema de masoveries, l'última de les quals, la Casanova de Minoves que es construeix de nova planta al segle XVIII. Gràcies a la documentació conservada a l'arxiu familiar s'ha pogut reconstruir l'arbre genealògic de la família des del 1400 fins a l'actualitat; el cognom Minoves es manté des del segle XII fins a mitjans segle XIX.</p> | 42.0638306,1.8763017 | 407030 | 4657474 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 42499 | Torre de Carerac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-carerac | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.</p> | XVI-XVII | la masia no té teulada. | <p>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. Té una torre de guaita adossada a la façana principal. La coberta no es conserva tot i que per la façana s'endevina que era a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal i construïda amb teula àrab. Els paraments estan fets de pedra irregular i morter. Les façanes de tot el conjunt, estaven arrebossades. A la planta baixa per sota del carener, hi ha una portalada amb arc de mig punt, adovellada, de grans dimensions. A la dreta d'aquesta, hi ha una segona porta adovellada feta amb pedra d'esmolet. Al primer pis, disposades horitzontalment hi ha tres obertures, totes elles de proporcions verticals; la finestra de l'esquerra està emmarcada amb pedra, la central també presenta llinda, brancals i ampit de pedra; la tercera, que es troba per sobre del portal adovellat de pedra d'esmolet és porticada sense balcó, amb una reixa de ferro; té una llinda de fusta i els brancals fets de maó. A les golfes, l'única obertura que dóna a la façana principal consta de llinda de fusta i brancals de maó que s'endevinen per sota de l'arrebossat de la façana que comença a desprendre's de la pedra. A la dreta, entre la casa i la pallissa, es va annexionar una torre de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és plana i transitable per on s'hi accedeix a través d'una escaleta que comença al segon pis. Aquesta tindria funció de torre de guaita, amb els merlets o murons de forma quadrada (quatre a les façanes orientades a migdia i nord i dos a l'est i ponent). A la planta baixa hi ha quatre espitlleres disposades a la façana principal que dóna a migdia. Al primer pis i al segon, tant a la façana orientada al nord-est com a ponent com a migdia (des de l'interior sembla observar-se una obertura orientada al nord-oest, però és difícil precisar-ho) hi ha dues obertures superposades, disposades simètricament en un mateix eix vertical formant un arc agut fet de maons. A la dreta d'aquesta torre hi ha adossat un tercer cos. És la pallissa, que segueix el mateix pendent de la teulada del mas. De planta baixa i pis, a baix hi ha una obertura per permetre entrar el carro; aquest portal és fet de pedra amb un arc carpanell molt rebaixat. Per damunt, de la porta, seguint un eix vertical, es troba una gran obertura, que permetia entrar i treure les bales de palla. Aquesta està feta de pedra, amb un arc de mig punt. La façana nord - est presenta les mateixes característiques, és a dir, tres obertures fetes amb maó, amb un arc de mig punt i un portal amb brancals, llinda i ampit, fet també de maó, amb un arc carpanell molt rebaixat. Des de la pallissa es podia accedir a l'interior de la casa, així com a la planta baixa de la torre, des d'on s'accedia per una porteta molt estreta i baixa. A l'interior de la casa, per la portalada principal de grans dovelles s'observa al fons uns esglaons que servien per pujar al primer pis fets de pedra d'esmolet i posats sobre una base de pedra irregular amb totxos, lligada amb morter de calç. A l'esquerra, el que semblaria haver estat la cuina, s'observa encara algun tinell i un forn de pa, que conserva la volta de maó.</p> | 08033-58 | Vall de Carerac | <p>Segons Moreu-Rey (1962), el topònim de Carerac o Caracac es pot situar ja a l'any 993: 'locum que dicunt Karesago' , 'terminio de Caresago'. Del 1040 es troba el topònim: 'Charesag'. Del 1067,1081, 1100 i aproximadament 1102 trobem escrit 'Carerag'. Del 1276 trobem 'Caresacho'. Del 1121, 'Caresrag'. De l'any 1211: 'manso de Carera'. De l'any 1234: 'Cararach'. Del 1347 'Correrach'?. Dels segles XVII, XVIII i XIX, trobem 'Mas Carerach (rarament Carrerach). De l'any 1720 'Cararachs'. Del segle XX, Cararac, sempre sense 'Can' ni 'Mas'. Es tracta d'un dels llocs i masos més antigament i abundosament documentats. Pel que fa als llinatges documentats, Moreu troba documentats: Richel de C. (aproximadament del 1100) que coincideix amb la mateixa que Richel, propietària l'any 1081 de terres a Palou, i dona de Guilabert Bonfill. Arnal de Caresag (1192, 1203) ; Ramon de C. (anterior a l'any 1234); Pere 'Girbauli de Caresacho' (1276, casat amb Rumia; Ramon de C. (1319); Pere de C. (1353, 1365, 1399); Bernat I de C. fill de Ramon de Carerac (1407, 1412); Francesc de C., fill de Bernat; Bernat C., junior (1439 a 1458); Ramon de C., clergue, besnét de Bernat I, senyor útil i propietari del mas Carerac 81477); Joan Pere de Carerac, fill de Bernat (1504, 1510). Segueix el llinatge BOU. El Mas Bou o Mas d'en Bou, fou un altre nom antic que rebé el Mas Carerac. Així, l'any 1560 es llegeix el 'Mas Carerac, alias Bou'. Aquest nom és originari d'una família que també en fou propietària. Així es troba documentat en Joan Bou (1162, 1189); Berenguer Bou, (probablement veguer de Barcelona) (1181 a 1250); Bernat Bou (1254); Berenguer Bou (1290, 1292); Guillem Bou, casat amb Elicsenda (1290 a 1302); Berenguer Bou (1314 a 1368) propietari en 1328 d'un 'casali molendinorum (...) satis prope dictam villam'; Joan B. (1411); mossèn B. (1513); joan B. Casat amb Elisabeth (1555 a 1571), mercader ciutadà de Bou, 'Lo vas de la casa de bou que es devant la capella de ma Sra. Del roser de la Iglesia de dita villa' (1607). Igualment, Moreu-Rey troba documentat el nom de Sans, relacionat amb la Casa de Sans o Torre de Sans, que fora un dels altres noms donats a Carerac. Aquesta família Sans, hauria estat propietària d'aquesta casa, així com també de la casa de banys de Can Rius, a la qual hom havia donat, també de vegades el nom de Can Sans.</p> | 41.6481800,2.1684800 | 430757 | 4611049 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42499-foto-08033-58-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-17 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||
| 89239 | La Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vileta-0 | XVIII-XIX | la masia està enrunada conservant-se una alçada variable de les diferents estructures, entorn al primer forjat. En procés de rehabilitació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada la Vileta es troben en mig d’un pla de roca prop del límit del terme municipal amb Sagàs. Actualment es conserven i són visibles diverses estructures, part de les quals estan en procés de reconstrucció, aquestes mostra un edifici de planta rectangular, de tres cossos paral·lels perpendiculars a la façana principal que és orientada al sud-est; els murs són de paredat comú combinat amb maó massís a les cantoneres i obertures. Davant d’aquest volum en procés de rehabilitació hi ha més restes de les estructures de l’antiga masia, es conserven murs que delimiten diversos espais, un de planta també rectangular, amb presència de força enderroc i vegetació que no permet una bona visió de les restes. Un dels elements que destaquen del conjunt és el forn de pa, el qual ha conservat gran part del cos i la boca d’accés a la cambra de cuita; aquesta és una obertura de configuració habitual en arc de mig punt formada a partir de carreus de pedra picada, a ampit, costat i costat i també a la llinda en la qual hi ha picat un arc de mig punt. Els murs conservats d’aquesta part de la casa són de pedra desbastada amb carreus a les cantoneres i obertures també de emmarcades en maó massís. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-216 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La Vileta és una masoveria de la gran masia de Trasserra. Al 1920 a l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, conjuntament amb el propietari de Trasserra hi ha referenciada Can Vila, que podria correspondre a l’actual Vileta.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0418631,1.9259012 | 411103 | 4654982 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89239-p3060370.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 66542 | La Vitarella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vitarella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 19. Ajuntament de Cercs | XVII-XIX | la masia es troba en procés de reforma i rehabilitació. | Es tracta d'una masia construïda a principis del segle XIX que ha sofert diverses modificacions i que, en l'actualitat, es troba en mig d'un important procés de restauració i consolidació. Una edificació principal (on es trobava l'habitatge) i d'altres de secundàries (pallissa, corrals, etc.) determinen un conjunt rural típic de la zona. La casa presenta una planta de tall rectangular i s'alça a diferent nivell sobre el terreny. Fruit d'aquest desnivell, la façana sud s'aixeca sobre planta baixa, primera planta i sotateulada, mentre que la nord ho fa des de la primera planta. La coberta, de teula àrab, cau a dos vessants i té un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal. Destaca un cos de galeries que sobresurt des de la façana sud i que ocupa la meitat dreta del parament. Aquest, però, es presenta encara inacabat i ressalta l'estructura metàl·lica encara sense tancaments. A nord i a ponent queden les resten muraries d'annexos que complementaven la unitat. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans, mínimament treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les façanes es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, aquestes són senzilles i de tall rectangular. Finestres i portes, que en conjunt s'han reforçat amb carreus de pedra escairats, es reparteixen al voltant de l'edifici de manera irregular. En alguns casos s'ha conservat la llinda de fusta original; destaca l'obertura de l'accés principal, a la façana sud, formada per una llinda en arc escarser adovellat. A l'interior posar en relleu la volta de canó amb que es cobreix la planta baixa, on encara es troben, entre d'altres, la menjadora i les escales que accedeixen a la primera planta. Igualment, part de la llar de foc de la primera planta construïda amb maó massís. En quant a la pallissa, es tracta d'una edificació independent, ubicada a ponent de l'habitatge i pràcticament enderrocada. Tipològicament, mantenia una estructura típica: edificació de planta baixa i sotateulada, que cobreix a dos vessants, amb era a la part frontal, al sud. És bastida amb murs de pedra de tall irregular i a les cantoneres, carreus més ben tallats. A la façana principal hi havia una gran obertura de línies rectes amb un pilar fet de carreus al centre. A l'interior trobem un altre pilar al centre de la planta com element de càrrega, en aquest cas de maó massís. | 08268-52 | A la banda est del pantà de la Baells, a la confluència de la Riera de Merdançol amb el pantà. | La masia mostra unes característiques constructives que poden correspondre a una cronologia moderna tardana, probablement a cavall del segle XVIII i XIX Documentalment, la Vitarella consta referenciada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells. | 42.1328100,1.8816200 | 407571 | 4665127 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66542-foto-08268-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66542-foto-08268-52-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'estructura metàl·lica annexa a la façana sud, ocupa el lloc d'un antic cos de galeria que era conformat per materials més propis d'aquest tipus de masies, bàsicament pedra i fusta.De l'entorn més immediat, remarcar l'existència d'un punt d'aigua (font).La masia està situada en els límits de servitud del proper pantà de la Baells.Està catalogada com a BCIL núm. 992-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 66527 | El Planàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planas-0 | NOGUERA, J. (1989): Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 19. Ajuntament de Cercs SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. | XVIII-XIX | la masia es troba en procés d'enrunament en algunes parts. | Es tracta d'una masia formada per una edificació principal (habitatge) amb un paller annex al seu lateral de ponent. Uns metres al sud es troba una altra edificació (possiblement corrals). La casa presenta una planta de tall quadrangular i s'alça sobre planta baixa, primera planta i sotateulada. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, és un edifici construït en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana, rejuntats amb morter. A les cantonades es disposen carreus més grans, mínimament treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Les parets es mostren a pedra vista. En quant a les obertures, són senzilles i de tall rectangular; són escasses i es reparteixen al voltant de l'edifici de manera irregular. La porta d'accés, al parament sud i que conserva la llinda de fusta original, ha estat parcialment tapiada. A l'interior, a planta baixa, encara hi resten les menjadores i alguns dels estris propis de la zona d'estabulació dels animals de tir. També es mantenen les escales de fusta que donen accés a la primera planta. En aquesta hi ha el que queda de la cuina i la llar de foc. La casa mostra signes d'un intent modern de restauració, tot i així, aquesta no s'ha dut a terme i avui l'edifici es troba en procés d'enderrocament, accentuat en la zona de la coberta parcialment caiguda. L'annex lateral comparteix les característiques de l'edificació principal en quant a materials. És de planta rectangular i s'alça sobre planta baixa i primera planta, amb coberta que cau a un vessant, en sentit oest. Cal destacar l'absència de parament a la zona sud, obert a l'alçada de la primera planta. En darrer terme, la construcció secundària és una petita nau de tall rectangular, de planta baixa, amb coberta que cau a un sol vessant. La seva façana principal s'ha refet amb totxo ceràmic. En quant a la resta de materials, comparteix característiques amb les altres edificacions. | 08268-37 | Entre el pantà de La Baells i la comarcal C-16, i de sud a nord, entre la masia del Gall i Cercs. | La masia mostra unes característiques constructives que poden correspondre a una cronologia moderna tardana, probablement a cavall del segle XVIII i XIX El Planàs consta referenciat en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells. | 42.1346300,1.8669400 | 406360 | 4665345 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66527-foto-08268-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar de la casa, per la part de ponent, discorre el canal industrial de Berga; a l'alçada de la masia compta amb una petita passera per poder-lo creuar. Existeix alguna fotografia de principis del segle XX en que es veu el canal amb la barca que hi circulava i la masia del Planàs.La masia està situada en els límits de servitud del proper pantà de la Baells. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 77100 | Turó d'en Xaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-xaus | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A i RIPOLL, E. 'Actividad arqueológica en Cataluña, durantelos años 1950 - 51; dins AEA XXV | la manca d'informació precisa no permet conèixer l'estat de conservació d'aquest jaciment. | A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya i en el Catàleg municipal es parla de la troballa de dues o tres tombes, en data indeterminada, de les que no es conserva cap documentació. Les coordenades són només aproximatives, ja que es desconeix el lloc exacte de la troballa, però se situaria entre el camí de Ca l'Arcís i el de Cal Senyor, en la carena del Turó d'en Banús. Les tombes eren rectangulars i estaven fetes amb lloses, de forma semblant a les que hi ha prop del dolmen. Per tipologia podria tractar-se de tombes medievals, però no es pot descartar que siguin anteriors. | 08214-12 | Entre el Turó d'en Banús i el Turó d'en Xaus | 41.5344000,2.3424600 | 445149 | 4598292 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77100-foto-08214-12-3.jpg | Legal | Medieval|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85|83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | ||||||||||
| 66546 | Antigues instal·lacions mineres de les mines de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-installacions-mineres-de-les-mines-de-figols | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | la majoria de blocs d'habitatges han estat objecte de rehabilitació. Pel que fa a les estructures directament més vinculades a les infraestructures mineres, moltes estan abandonades i algunes són difícil localització, encara que són moltes les restes que es conserven. | L'activitat minera a la zona de Cercs va ser molt important entre la segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XXI. Això va significar haver de construir edificis de tot tipus al voltant de les explotacions mineres per donar servei i allotjament als treballadors. La crisi iniciada en la dècada de 1970 va provocar un abandonament progressiu primer dels habitatges i posteriorment dels edificis de serveis i no s'han pogut conservar tots els components del conjunt industrial de les mines. Si més no, dels components desapareguts en resten fotografies. Els elements que s'han conservat de les antigues instal·lacions mineres de Cercs són diversos, d'entre els quals destaquem l'edifici de 'el Hogar del Minero' 'inicialment havia sigut escola i convent', la boca-mina de Sant Romà, l'edifici de les d'oficines, els habitatges i l'escola de la colònia Sant Josep, un pla inclinat, una sitja i una petita part de les instal·lacions de la colònia Consolació. L'edifici de 'el Hogar del Minero' forma part de la colònia de Sant Corneli. Actualment allotja la seu del Museu de les Mines de Cercs. Fou construït l'any 1919 com a escola i convent. Té planta baixa i dos pisos, amb teulada a doble vessant. La planta és rectangular i les obertures de la façana principal estan distribuïdes de forma regular. L'any 1931 les monges que l'ocupaven varen marxar i l'edifici es va reconvertir en centre d'esbarjo, amb cafè, barberia, cinematògraf i sala de jocs. La boca-mina de Sant Romà era l'entrada a la mina situada a tocar dels habitatges de la colònia de Sant Corneli. Per aquest motiu també se la coneix amb el nom de boca-mina de Sant Corneli. Va estar en explotació entre els anys 1882 i 1961. Es troba en un extrem de la plaça que avui en dia es coneix amb el nom de Sant Romà i que es va formar a partir dels abocaments de runa que es treien de la galeria. Actualment s'ha adaptat per poder ser visitat un tram de 450 m com a part de la visita del Museu de les Mines. La casa d'oficines, un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta a dos vessants; bastit amb murs de pedra i obertures emmarcades amb maó massís. Va ser construït al 1919 i servia d'oficines de l'empresa i més tard com a habitatge dels encarregats de la mina. El grup d'habitatges del miners de Sant Josep, format per cinc blocs, l'escola i dos safareigs públics; tots els edificis van ser reformats per acollir habitatges més acord amb les necessitats actuals; els safareigs es conserva l'estrucura exterior de l'espai on es trobaven però els safareigs pròpiaments ja no existeixen; el conjunt va ser construït el 1920 prop de la galeria que li donava nom. El rentador de carbó, actualment desaparagut, era un dels edificis més visibles des de la C-16 ja que estava situat a la part més baixa de l'explotació. En el seu moment, era el punt de partida de la xarxa ferroviària que donava servei a les mines ja que era el lloc on es carregava el carbó rentat i classificat als vagons. Al marge d'aquests edificis també s'han conservat els habitatges de la colònia de Sant Corneli, molts han sofert reformes interiors. Tot i això, l'aspecte exterior del conjunt de blocs d'habitatges mantenen la majoria de característiques pròpies i originàries d'aquestes construccions. De la Consolació, que va conformar el grup d'explotació minera més important, en restes diversos edificis, encara que molts han desaparegut; es conserven alguns edificis de tallers, oficines, algun edifici d'habitatges. Es conserven la majoria de les boca-mines i hem de pensar que també de les galeries, a part de l'esmentada de Sant Romà, altres es troben tapiades o amagades per la vegetació. | 08268-56 | A la part nord del municipi. | La història de les explotacions mineres de Cercs no es pot entendre només a partir del component primari (el carbó i les mines), sinó que cal completar-la amb el que representen totes les instal·lacions que va caldre construir per mantenir durant tants anys (entre 1851 i 2011) una indústria primordial dins de l'economia no només del Berguedà sinó de tot Catalunya. La base d'aquestes instal·lacions fou la colònia, que podríem definir com un centre de treball integral ja que acull tant el lloc de treball -fàbriques, tallers, magatzems- com el lloc per viure -habitatges i serveis-. El procés d'industrialització de Catalunya s'identifica plenament amb les colònies, però no només, les tèxtils, situades a tocar dels rius per aprofitar el curs de l'aigua i la seva força per moure la maquinària, sinó també de les colònies mineres. Donades les circumstàncies, a la zona minera de Cercs no hi havia altra opció que construir colònies per als miners adaptant-se a les característiques del terreny i a la situació de les boca-mines. Es varen construir, entre 1880 i 1920 tres colònies: Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació. Disposaven de tot allò que es considerava necessari per viure i treballar: habitatges, escola, convent, església, cinema-teatre, safareigs, cantina, tallers, magatzems, oficines, etc. La seva vida activa es va allargar fins a la dècada de 1970, quan els treballadors de les mines varen començar a abandonar uns habitatges antics per nuclis urbans propers més ben dotats de serveis que les pròpies colònies. Les facilitats de transport dels anys 1970 permetien abandonar les antigues instal·lacions a peu de les mines. | 42.1834500,1.8630400 | 406110 | 4670770 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66546-foto-08268-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66546-foto-08268-56-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre els elements destacats de les antigues instal·lacions mineres però avui dia desapareguts hi ha la xarxa de transport exterior que comunicava les boca-mines amb l'estació del ferrocarril Fígols-les Mines. Aquesta xarxa estava condicionada pel desnivell que calia superar entre el punt més alt, la colònia de Sant Corneli, quasi a 1.000 m d'altitud amb el punt més baix, l'estació, a 643 m d'altitud. A partir d'un 10% d'inclinació del terreny, percentatge que al terme municipal de Cercs se supera de llarg, calia construir plans inclinats de doble via, que funcionaven per gravetat: les vagonetes plenes que baixaven arrossegaven les vagonetes buides que pujaven. Inicialment, tant la xarxa exterior com la xarxa interior es va construir amb el mateix ample de via que el tramvia de sang: 840 mm. A partir del moment que aquest tramvia de sang va deixar de funcionar (1904) l'amplada de les vies es va anar substituint per 500 mm. Tota la xarxa es repartia en sis nivells a diferents alçades: Estació (643 m), Consolació (707 m), Sant Josep (815 m), Esteve (876 m), Alfons (935 m) i Sant Corneli (952 m). La comunicació entre els diferents nivells es resolia mitjançant plans inclinats, funiculars, telefèrics i trams de via de 840 i de 500 mm. Els trams de via connectaven les galeries de les mines amb els extrems dels plans inclinats o dels funiculars. De fet, l'extensió de les vies per dins de les galeries sempre va ser molt superior a l'extensió de les vies per l'exterior. Els plans inclinats connectaven el nivell Sant Corneli amb el nivell Esteve (Porvenir I i II), i aquest amb el nivell Consolació (Natàlia I i II). Els funiculars comunicaven el nivell Sant Josep amb el nivell Consolació (Sant Josep), i aquest amb el nivell Estació (Consolació I i II). A més, hi havia dos telefèrics, un entre la boca-mina Alfons i la boca-mina Esteve (Alfons) i un altre entre el nivell Consolació i l'Estació (Roe). Amb el pas dels anys, a part de renovar els plans inclinats, es van anar construint noves instal·lacions: el pla inclinat Garganta, que comunicava el nivell Consolació amb una via que portava a l'abocador; el pla inclinat Central Tèrmica, que comunicava el nivell Estació amb la primera central construïda l'any 1931; i els telefèrics Schlams, Fusta, Estèrils I i Fàbrica de ciment. Val a dir que l'any 1955 es va asfaltar el camí de Sant Corneli i es van començar a utilitzar els camions per algun transport, de manera que algun dels elements esmentats va començar a entrar en desús.Els moviments de vagonetes, tan interiors com exteriors, es feien inicialment amb tracció animal. La progressiva mecanització de les instal·lacions va anar substituint els animals per locomotores fins a un total de 42 unitats, entre elèctriques i dièsel. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 42682 | Làpida commemorativa de la Carlinada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapida-commemorativa-de-la-carlinada | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. | XIX | la làpida està esquerdada i presenta perill de caure. Costa molt llegir la inscripció. | Làpida commemorativa on s'hi pot llegir 'LA VILLA DE CALES DE MOTBUY A LOS QUE SUCUMBIERON HEROICAMENT DEFENDIÉNDOLA DEL ATAQUE CARLISTA EN 29 Y 30 DE 1873, R.I.P., JULIO 1915'. Es troba ubicada a la illa M, dreta 1ª, entrant pel passadís central dels panteons el segon, a mà dreta. | 08033-241 | Cementiri Municipal | La làpida fou col·locada amb motiu de la celebració de la Festa de la Pau. Aquesta celebració es va instaurar a Caldes de Montbui l'any següent de la batalla contra les forces carlines que va tenir lloc l'any 1873 fins a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per commemorar la defensa de la població. Cada any la carlinada era recordada amb un simulacre d'atac, la cantada d'uns rigodons bèl·lics amb lletra de Climent Cuspinera, una missa de difunts, una salve a l'ermita del Remei, una processó fins al cementiri i balls a l'Avenç, al Casino i al Centre. Tot i que el segle XIX va ser de progrés generalitzat, entre 1833 i 1874 Catalunya va viure sota el clima de guerra civil al llarg de les tres guerres carlines. Els partidaris de Carles, germà de Ferran VII, es revoltaren contra la reina Isabel II. En el bàndol de Carles o carlí, s'aplegava un conglomerat provinent de diferents classes socials però que coincidien en la defensa de les idees més conservadores i absolutistes. Així hi podíem trobar membres de la noblesa contraris a una monarquia de caire liberal, el clergat descontent amb el procés de desamortització que els desposseïa dels béns, i les bases dels camperols mal adaptades als canvis que estava introduint l'incipient capitalisme. Aquests diferents conflictes generats pel carlisme van interrompre en gran mesura el progrés que es generava a la península en diferents aspectes. La forma més habitual d'actuar del bàndol carlí era la formació de guerrilles que assaltaven diferents viles, i les ocupaven, requisaven i n'extorsionaven la població. Durant la primera guerra carlina, o Guerra dels Set Anys (1833-1840) els carlins no van arribar mai a assaltar Caldes de Montbui, però sí que es coneix un episodi emmarcat dins d'aquest període que il·lustra molt bé com aquest conflicte podia derivar en simples venjances i com la inseguretat al camp català era evident. Als afores de la vila, entre Caldes de Montbui i Santa Eulàlia de Ronçana, el febrer de 1837 succeïren el que coneixem com els fets del Sot del Bastè, quan uns pagesos van cridar 'ara passa la puta d'en Cordes' a la filla d'un masover de Santa Eulàlia. En Cordes era el cap d'una partida carlina, que, encegat de ràbia, va fer sortir els seus homes amb les ordres de matar tot aquell que trobés entre Caldes i Santa Eulàlia. En total es parla d'onze morts, però els autèntics protagonistes de l'ofensa, Ignasi Basté i Valentí Marigó, van aconseguir sobreviure amagant-se de la partida carlina. Per fer front als desordres ocasionats per les partides carlines, la població calderina havia de pagar un impost i organitzar la seva pròpia defensa. Però sembla que el Consell de la vila va fer poc o res per seguir l'ordre governamental, ja que, el 1848, i dins de la segona Guerra Carlina (1846-1849) no va prendre cap mesura quan els trabucaires del general carlí Castells van ocupar la vila i van causar diverses destrosses. La passivitat dels calderins va ser castigada pel govern central. El càstig va servir d'escarment, ja que arribada la tercera Guerra Carlina la vila va respondre amb una organitzada defensa, a l'atac carlí de la nit del 29 al 30 de juliol de 1873, per haver respost negativament al requeriment, per part de les partides carlines, que exigia un reclutament de tots els homes entre 18 i 40 anys hàbils per combatre. El matí del dia 29, Francesc Puigjaner, comandant dels tres batallons de guies de la Diputació concentrats a Caldes, va reunir una junta de defensa al Balneari Rius, on s'allotjava. En aquesta reunió es va decidir que els voluntaris calderins quedaven sota les ordres de Josep Margenat i Climent Torras. Com que l'atac es preveia des de Sant Feliu, es van aixecar barricades als portals dels carrers de Vic, del Pont, de Bellit, i davant la fàbrica de Jaume Ferrer. Aprofitant que uns dels batallons de Guies havia anat a Granollers a cobrar sous endarrerits, Puigjaner va informar de la situació al coronel de la columna del Vallès, Asensi Vega. | 41.6386300,2.1729600 | 431120 | 4609985 | 1874 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42682-foto-08033-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42682-foto-08033-241-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història)Aquest, però, per ordre del capità general de Barcelona no podia abandonar la capital vallesana. A les onze de la nit va començar la batalla a Caldes. Els carlins baixaven pel passeig del Remei. Al llarg de tota la nit els calderins van resistir els atacs de les tropes enemigues des del raval del Remei, el Puigdomí i Sant Salvador. I finalment es van expulsar els carlins gràcies al suport de poblacions veïnes com Sentmenat i Sabadell, i la columna del Vallès va decidir sortir de Granollers per anar a socórrer la població calderina. Asensi Vega va desobeir les ordres que repetidament li prohibien intervenir a Caldes, limitant-se a seguir als seus soldats, que ja estaven disposats a marxar amb el batalló que havia arribat a Caldes. Per aquest motiu Asensi Vega va ser sumariat i arrestat però per altra banda va ser nomenat fill adoptiu de Caldes de Montbui. Pel que fa al nombre de combatents que es van enfrontar a la batalla, les diferents fonts no coincideixen. Tot i això es pot establir una proporció entre 4.000 i 5.000 carlins per una població d'uns 3.500 habitants. Els carlins haurien tingut divuit combatents i cinc guies de la Diputació. A aquests cal afegir-hi la mort de tres calderins, un la mateixa nit de l'enfrontament i els altres dos dies després com a conseqüència de les ferides. També hi participaren membres del clergat a les dues bandes; en el bàndol carlí combatia com a líder mossén Galceran i en el bàndol calderí mossèn Ignasi Vilamala rector de la parròquia, que repartia les municions disposades a la cambra que hi havia sota la capella de la Santa Majestat.La façana de les trabucades és un exemple clar dels enfrontaments d'aquella nit.El Sr. Joan Picañol recorda encara quan des del centre del poble es feia una processó cap al cementiri i un cop allí, es feia la ofrena de la corona de flors. El cor cantava una peça de música de Climent Cuspillera escrita per aquest acte i que s'anomenava 'Els Rigodons'. En l'acte també es feia un simulacre de l'atac i una missa per la gent morta en combat. Cada any el sr. Picañol continua portant una ofrena a la làpida en commemoració als calderins morts el 29 i 30 de 1837. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 77305 | Font d'en Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-boquet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | la font es va convertir en un dipòsit de ciment | Font situada en un marge de torrentera, al final d'una vinya. Era un aflorament superficial d'aigua per l'existència d'una capa freàtica. Fa uns anys encara es podia veure l'entrada de la mina, però actualment està tapada amb una caseta d'obra i un dipòsit de formigó al costat. | 08214-217 | Plana de Can Boquet | Antigament, la font estava situada al costat del camí que pujava de Vilassar fins a la zona de Cal Senyor i seguia fins a Vallromanes per un costat i fins a Òrrius per l'altre. Era una zona molt concorreguda i una aturada per molts cavalls que feien aquest trajecte. | 41.5295100,2.3421600 | 445120 | 4597749 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77305-foto-08214-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77305-foto-08214-217-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||||||
| 75369 | Font del Ricart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ricart | XVIII-XX | la font es troba completament coberta de vegetació. | La font del Ricart està situada uns metres al sud del Ricart, en un petit espai amb plataners envoltat d'un camp de conreu. S'accedeix a la font creuant el camp de conreu que s'estén al sud del Ricart i envolta completament la font. Aquesta es troba envoltada de cinc plataners, quatre que formen un rectangle i un de notables dimensions situat uns metres a l'est. La font està formada per una estructura bastida amb murs arrebossats de maçoneria de pedra que conté el dipòsit. Aquesta estructura queda ubicada dins un espai pràcticament quadrat delimitat amb murs de maçoneria de pedra que en algunes parts conserven una coberta de lloses i en altres estan reformades amb formigó. Aquest espai queda parcialment negat i completament cobert de vegetació, impossibilitant l'accés al brollador. | 08100-263 | Parròquia de Sant Esteve de Granollers | 41.9536500,2.2673100 | 439276 | 4644890 | 08100 | Gurb | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75369-foto-08100-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08100/75369-foto-08100-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||
| 81102 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol-0 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | la font es troba coberta de sediment. | Es tracta d'una font d'abastiment d'aigua de la masia el Rossinyol; actualment es troba molt coberta de terra i vegetació, fet que dificulta la seva identificació. A l'indret hi ha presència d'humitat i sovint d'aigua fet que facilita la seva localització. | 08128-168 | Situada a uns 140 metres al nord-est de la masia el Rossinyol. | 41.7316000,2.0134800 | 417956 | 4620447 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a molt poca distància del forn d'obra del Rossinyol i a peu d'un camí.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||||||
| 42528 | Cal Bisbe - Cal Barneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bisbe-cal-barneda | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | XVIII | la façana està en molt mal estat, així com la fornícula i les balconeres que necessiten una restauració dels elements de forja i enrajolat | Casa de planta rectangular, construït entre mitgeres, que consta de planta baixa, dos pisos, i golfes. La coberta de l'edifici és a dues vessants, construïda amb teula àrab, quedant aquesta rematada per un ràfec que sobresurt de la façana d'uns 50 centímetres aproximadament, amb colls de fusta. Un cop es travessa el portal, hi ha un pati central que donava accés a les diferents plantes, alhora que donava llum a les diferents dependències de la casa. Les obertures presenten uns eixos verticals de composició i alineació. Aquestes són d'iguals característiques segons les alçades, amb unes proporcions clarament verticals. El portaló d'accés al pati interior, juntament amb una fornícula que recorda l'estil romànic, marca l'eix central de la façana, la qual està arrebossada i en un estat molt avançat de degradació. A la planta baixa hi ha tres portals emmarcats amb pedra motllurada formant un arc carpanell adovellat molt rebaixat. Destaca el portal forà de fusta de grans dimensions fet amb taulons i clavetejada amb claus de cabota grossa de forma rodona, i on s'hi va incorporar una portó que permetia accedir al pati tancat o antic clastra. L'escudet que protegia la fusta i envoltava el forat per passar-hi la clau ja no hi és. No obstant això encara queda el picaporta del portó realment excepcional. La part baixa dels brancals té uns pilars que protegien a banda i banda la portalada dels cops de les rodes dels carruatges quan entraven a l'interior del pati. Destaquen també les balconades del primer pis, totes elles amb un voladís fet amb forja i on es disposen les rajoles ceràmiques de 15x15cm alternant els colors verd/groc. Les baranes de les balconeres són de ferro forjat, amb la barra dels dos extrems i del mig recargolada fins acabar només en les extremitats per un pom. Al segon pis les balconeres són més senzilles, i el voladís és transforma en l'espai mínim, format per tres fileres de maons, amb l'únic objectiu de sostenir una barana de ferro forjat. Al tercer pis, les obertures, molt més petites i sense cap element arquitectònic destacable; aquest espai correspon a les golfes, que per l'interior correspondria a una sola nau, amb el sostre de fusta que aguanta la teulada. La façana acaba amb un ràfec pla, per on sobresurten les teules de la coberta amb les mènsules decoratives. A l'interior de l'edifici queden vàries dependències, entre elles el celler, amb volta catalana, realitzades amb peces de ceràmica. | 08033-87 | Carrer de Barcelona, núms. 11-15 | Aquesta casa senyorial, amb una estructura complexa de petit palau, és força singular i representativa dins del nucli antic de la vila de Caldes. Antigament pertanyia a la família Joseph Barneda, i és per aquest motiu que durant molts anys rebé el nom de Cal Barneda, tot i que el nom més popular pel qual es coneix aquest edifici és per Cal Bisbe. Aquest nom fou donada a la casa per la gent del poble, degut a que quan el Bisbe es desplaçava en les seves visites pastorals, s'allotjava en aquest edifici. S'han trobat els plànols originals de la construcció de l'edifici, signats per en Josep Anton de Vic, religiós caputxí, a l'any 1778. L'edifici es troba situat al bell mig del casc antic de la vila, en el carrer de Barcelona, un dels més tradicionals. El carrer ha portat, al menys en part, els noms de carrer dels Jueus, carrer Major, carrer de l'Església i segurament també carrer del Mercat. La denominació d'aquest carrer amb el nom actual es documenta a partir de mitjan del segle XV per ésser pas obligatori per anar a la ciutat Comtal. La forma del carrer es deu possiblement a la inclusió i localització del call jueu, de gran pes a la vila ja en el segle XIII. L'estàtua del Sant de la fornícula que queda pel damunt de la porta principal d'accés, va desaparèxer durant la Guerra Civil espanyola, | 41.6318100,2.1642800 | 430390 | 4609235 | 1778 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42528-foto-08033-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42528-foto-08033-87-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Anton de Vic, religiós caputxí | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||
| 42760 | Casa al carrer Major, núm. 64 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-major-num-64 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 63. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | la façana comença a perdre l'arrebossat i amb ell parts dels esgrafiats. | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta, de teula àrab, a dues aigües, desaiguant cap a la façana principal i interior de l'edifici. Totes les obertures són simètriques respecte a l'eix central de l'edifici. A la planta baixa hi ha tres obertures; la porta principal, vidriada, de ferro forjat, amb el marxapeus de pedra granítica. Ambdós costats de la porta d'entrada, dos finestrals amb unes reixes de ferro forjat d'un gran treball artístic. Al primer pis, hi ha tres obertures, destacant la central, amb una balconera amb voladís i barana de ferro. Tota la balconera està realitzada amb ferro, amb sis grans mènsules realitzades amb forja que suporten el pes de la balconera. Des de sota es poden observar els rajols ceràmics, de tonalitats blaves. Aquests rajols ceràmics també poden observar-se en el ràfec de la coberta. A les golfes, les obertures, són simètriques seguint una mateixa línia horitzontal. Tots els porticons de les obertures són de llibrets de fusta de color marró. La façana per la part baixa està protegida per un basament de pedra granítica que recorda les llambordes de Caldes, però d'una mida més gran, formant un dibuix geomètric piramidal, pujant pels brancals de la porta d'accés de la casa. La façana està arrebossada, destacant la gran bellesa dels esgrafiats que envolten tots els perímetres de les obertures i els dos extrems verticals de la façana, imitant els carreus de pedra. La façana acaba amb un ràfec de fusta que aguanta la canal de ceràmica amb dos baixants de desaigua que passen per cada costat de la balconera. El ràfec està aguantat per mènsules de fusta, amb tres franges de rajols ceràmics de color blau. | 08033-319 | Carrer Major, núm. 64 | Segons Moreu-Rey (1962), el carrer Major rebrà aquest nom quan la carretera (nom donat a la carretera de Barcelona, entre la Plaça de l'Àngel i la sortida de Caldes a mitjans del segle XIX: 'c. de la Carretera'), un cop eliminada la muralla, esdevé carrer interior de la població: 'Carrer Major o de l'Arrabal' durant el segle XIX (1867, 1873) i entrat el segle XX. | 41.6339500,2.1635300 | 430330 | 4609473 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42760-foto-08033-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42760-foto-08033-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42760-foto-08033-319-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 59681 | Sant Pere d'Oristell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-doristell | AA.VV (1994). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. El Bages. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. AA.VV (1984). El Pont de Vilomara i Rocafort ; dins Catalunya romànica, vol. XI Bages. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 38-39. BALLBÈ i BOADA, Miquel (1998). El Pont de Vilomara i Rocafort. Aspectes històrics. Ed. Centre d'Estudis del Bages. Barcelona. PÉREZ BACARDIT, Enric (2002). Apunts per a una història de Rocafort de Bages. (Primera edició de 1987). Ed. de l'autor. | XIII-XIX | la dovella central del portal està partida; el campanar està lleugerament inclinat. | Petita capella rural, sota l'advocació de Sant Pere, situada a poc menys de 200 metres a llevant de Ca n'Oristrell, damunt una petita elevació rocosa del terreny. Està orientada de ponent a llevant. És d'una únic a nau de planta rectangular, amb volta de canó i reforçada per un arc faixó que es recolza sobre un petit estrep. L'absis és recte i la porta d'entrada es troba a la façana de ponent. Destaca el portal de mig punt dovellat i al seu damunt un petit ull de bou. La dovella central porta la inscripció de l'any 1858, que és la data de la darrera reforma. Culmina la façana, a la seva part central, el campanar, de planta quadrada i coberta piramidal, amb una creu al vèrtex. Només s'obre a la façana de ponent i a la de llevant, les altres dues són murades. Un banc de pedra adossat als murs, envolta l'ermita. Els carreus són irregulars i units amb argamassa, força ben disposats en filades. S'observa amb claredat que fou sobrealçada i s'hi afegí un petit cos a migdia per destinar-ho a sagristia. A l'interior, una motllura recorre la part superior de la nau. Les parets estan enguixades, a excepció de la capçalera, que s'ha deixat la pedra vista. Abans de la guerra civil, hi havia un cor de fusta alçat, a l'entrada. | 08182-283 | Ca n'Oristrell | L'església apareix citada ja l'any 1230 i 1291 com a Sant Pere de la Torre. En la primera data s'esmenta l'existència d'un altar dedicat a Sant Joan. Es trobava dins l'antic terme del castell de Rocafort, al lloc d'Oristrell, que és una evolució del d'Ullastrell. Aquest nom es documenta des de l'any 966 com a Villa Ullastrello. Depenia de Santa Maria de Rocafort. | 41.7091400,1.9061300 | 408996 | 4618061 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59681-foto-08182-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59681-foto-08182-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59681-foto-08182-283-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert diverses modificacions que dificulten la identificació dels elements constructius més antics.L'actual propietari, a l'igual que el seu pare, s'hi va casar. Els bateigs de la família s'han fet a l'església parroquial de Rocafort.S'hi cantaven els goigs a llaor de Sant Pere. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:22 | |||||||
| 49835 | Creu de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lermita | la creu està rovellada. | Creu de ferro col·locada en una pedra. Es tracta d'una creu llatina, feta a partir d'un barra plana de ferro en els dos braços i una tija de secció quadrangular que està encastada a la pedra. Les mides totals aproximades són 63,7 centímetres d'amplada, 81,5 centímetres d'alçada (incloent la barra que fa de peu, fins a la pedra, l'alçada només de la creu és d'uns 75 cms.) i un gruix aproximat de la placa entorn al centímetre. En el punt d'unió de la creu amb la barra inferior hi ha un element decoratiu a manera d'un anell del qual surten quatre fines tiges, dues a cada costat, conformat volutes senzilles i disposades oposades les unes a les altres. Els extrems dels braços de la creu són lleugerament més amples, que la resta. La cara de la creu que mira al nord conserva restes de línies incises que decoren la superfície. | 08092-194 | En un marge al peu d'un camp, al costat més oest del coberts de la casa c/ Font de l'Ermita núm. 11 | La creu està emplaçada en un marge, just en el límit del terreny de la parcel·la on hi ha la casa i l'inici del camp. | 42.0319200,1.8846500 | 407675 | 4653922 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49835-foto-08092-194-3.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 46078 | Forn de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-comelles | la construcció de la pista va escapçar les restes. | En el marge de la pista que porta de Vilada a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Comelles hi ha les traces d'un forn. Aquestes restes són visibles en el tall del marge produït en la construcció de la pista, s'hi pot distingir la traça de la rubefacció provocada per l'efecte del calor i que conforma el perfil d'una mena de clot, avui reomplert de terra, i que segurament constituïa una cambra de cocció. No hi ha material per l'entorn que permetin indicar la utilitat del forn. | 08057-104 | A la zona sud-oest del municipi. | 42.1603700,1.9260500 | 411281 | 4668140 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 72216 | Jaciment de Sant Pere des Vim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-pere-des-vim | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | IX-XII | la construcció de la carretera en va malmetre una part i la resta es desconeix el seu estat de conservació perquè no s'ha fet cap excavació arqueològica. | Materials arqueològics trobats en un tall, al peu de la variant de la carretera C 1412a, segurament posats al descobert durant la seva realització, han permès identificar un possible establiment alt medieval, relacionat amb el nucli de Sant Pere i l'església romànica, però també amb la construcció del jaciment de Cal Pallerols. Els materials es van localitzar en un estrat molt concret d'un gran paquet sedimentari, just per sota de les primeres cases del nucli de sant Pere del Vim, i a prop d'unes grans roques de gres seccionades pels treballs de construcció de la carretera. Es tracta de ceràmica, restes òssies i petits còdols de riu. La ceràmica correspon al tipus de cuita reductora d'època alt medieval, amb una única forma (vora de tapadora). Per les seves característiques, sembla tractar-se d'un abocador d'algun tipus d'hàbitat situat on s'aixequen les cases actuals, que demostrarien una continuïtat en l'hàbitat d'aquest nucli. | 08297-64 | Sant Pere del Vim, Ctra. C-1412z | Identificada pels membres de la secció d'arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 25 de novembre de 1991. | 41.6790300,1.5290300 | 377566 | 4615185 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72216-foto-08297-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72216-foto-08297-64-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els materials es troben al Museu Comarcal d'Igualada. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | |||||||
| 77477 | Rellotge de sol del carrer Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-carrer-pompeu-fabra | XX | la ceràmica està ben conservada però manca el gnòmon. | Rellotge del tipus vertical, superfície rectangular amb orientació sud. Està realitzat amb rajols ceràmics pintats de sèrie, de 15 cm x 15 cm (3 per 2). Està emmarcat per una sanefa decorada amb motius vegetals i fons blanc, feta amb rajols de 15 cm x 5 cm (3 x 2) i un rajol de 5 cm x 5 cm col·locat a l'escaire (4 unitats). L'ornamentació es reparteix de la següent manera: en la meitat superior, ben centrat, hi ha un sol antropomorfa de grans dimensions, somrient. Alternen els colors groc i carbassa i vermell per a representar els raigs solars, de forma triangular. A cada costat hi ha un parell de núvols (blaus i blancs). Per sota d'ell, l'emplaçament del gnòmon de vareta, del qual surten les línies horàries. Per sota del gnòmon hi ha un vaixell de vela navegant a alta mar. La numeració és de xifres romanes, que van de les sis del matí (esquerra) a les sis de la tarda, en cicles de dotze hores. La línia que marca les dotze és perpendicular. A la seva dreta, fins a les sis de la tarda. | 08214-389 | Carrer Pompeu Fabra, 2 | 41.5200400,2.3654300 | 447053 | 4596683 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77477-foto-08214-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77477-foto-08214-389-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge consta a l'Inventari dels Rellotges de Sol dels Països Catalans, amb el número de referència 2.695. Hi ha una fotografia realitzada el 19 de desembre de l'any 2004 per Ignasi Vilà i ja en aquesta època no tenia la vareta. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 42557 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola-1 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 217. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | la casa s'està degradant perquè no hi viu ningú. | Casa de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, amb un terrat i dues torres amb balustrada ocupant part de la teulada orientada a migdia. Consta de soterrani, planta baixa i pis. A la façana orientada a llevant, per la banda de la riera de Caldes destaquen dues finestres geminades amb vitralls irregulars de colors. Les torres disposen d'obertures formant arcs ogivals aguts, sense cap mena d'element arquitectònic de pedra. La façana més ben decorada és la que es troba orientada a migdia. Les obertures que es troben a la planta baixa de cada torre, tenen vitralls tapats per una mosquitera, i decorats amb un arc geminat que acaba amb una mènsula decorativa en forma de sirena de la qual només es veu el cap i part del tronc. La porta d'accés a la casa es fa per la façana de ponent. A mà dreta de la casa principal hi ha un altre edifici, de les mateixes característiques però molt més senzill. Es tracta de la masoveria, aquesta habitada, i al seu voltant, un seguit de petits edificis annexes (corts, porxo,etc.) L'accés a la propietat es fa entre els dos edificis, on hi ha un portell de ferro amb dos pilars decorats amb motius geomètrics ( dues formes romboïdals i un cercle a cadascun) i acabats en forma piramidal. A la part baixa dels pilars (ambdós costats) sembla que hi hagi el tors gravat dels propietaris; a la part superior del pilar dret hi ha la data de construcció de la casa '1891'. Un cop passat el barri, hi ha una avinguda de til·lers amb una barana de pedra i amb el passamans de rajol ceràmic de color verd, que actualment es troba força degradat. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. | 08033-116 | Carretera de Vic a Molins de Rei, núm. | Moreu-Rey (1962) fa un esment situant la casa com a 'la torre Solà', a la Carretera de Sentmenat, després del pont. | 41.6267300,2.1623100 | 430220 | 4608673 | 1891 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42557-foto-08033-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42557-foto-08033-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 66518 | Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles-1 | BOLÒS, J. (a cura de) (2009): Diplomatari de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, Diplomataris núm. 47. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 24. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVII | la casa i els annexes es troben en procés de rehabilitació | Es tracta d'un conjunt d'època moderna que, en part, es troba en procés de restauració. El formen tres volums independents els uns dels altres: una edificació principal (que tenia la funció d'habitatge), una pallissa i un cobert. Els paraments de la construcció principal mostren una fase d'ampliació vers el nord, que ha donat lloc a un edifici de planta quadrangular que s'alça sobre PB+2. La coberta, de teula aràbiga, cau a dos vessants amb un carenat, orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal (sud). En quant als materials, es tracta d'una edificació construïda en base a murs de pedres irregulars de mida mitjana rejuntats amb morter orgànic. A les cantonades es disposen carreus treballats de mida gran, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Aquests carreus més grans també es troben en mig de les parets de ponent i llevant, a l'alçada d'on cloïa l'edificació original prèvia a l'ampliació esmentada. Els paraments es troben a pedra vista. Les obertures són senzilles, de tall rectangular o quadrangular i acaben amb llinda de fusta. Excepcionalment, trobem una finestra amb brancalls i llinda de pedra i una altra d'espitllera. En general, es disposen de manera irregular en cadascun dels paraments. L'edifici presenta dos punts d'accés: des del sud i des de llevant. La porta de llevant accedeix al primer pis a partir d'una escalinata de pedra. Aquest volum no ha estat restaurat i, a l'interior, encara conserva la distribució original. Uns metres al sud es troba el cobert. Es tracta d'una petita nau de tall rectangular i d'una sola planta que cobreix a un sol vessant vers el sud. Els tancament es redueixen a una porta i una finestra obertes al parament de migdia. Els materials constructius en tancaments i coberta són de tipus tradicional (pedra, fusta i teula aràbiga). Finalment, el volum que presenta majors modificacions és la pallissa, que s'aixeca al nord del conjunt. Es tracta d'un edifici de PB+1 que s'ha reconstruït íntegrament amb materials industrials (totxo, formigó, morter industrial). La coberta cau a dos vessants, amb carener orientat nord-sud, perpendicular al parament d'accés (sud). En les obertures s'ha optat per utilitzar grans arcs de mig punt, tant en portes com en finestres. L'edifici encara es troba en procés de reconstrucció. | 08268-28 | A la zona de la Baells, prop de la carretera C-26. | El nom de Miralles és documentat al 898, de fet la cita es refereix a Sant Genís de Miralles (església que actualment no es conserva); la referència és en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s'especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d'Avià ('in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias'). En un document del 962 es diu que les terres de Miralles són objecte de venda i que es troben al comtat de Berga. Una nova notícia referida a l'església és del 983, consta esmentada en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. L'any 1338 (doc. 179), Pere Draper d'Espona va reconèixer davant de l'abat que havia comprat a Arnau de Miralles el domini útil del mas de la Tosca, situat a la parròquia de la Baells. (BOLÓS: 2009:74-75) El 1605 el monestir de Sant Llorenç prop Bagà reivindicava la seva possessió sobre el lloc de Santa Maria de Vilosiu i dels llocs de Vallcebre, Fumanya, Fígols, Blancafort, Merola, Miralles i Tàpies davant la Reial Audiència de Barcelona i en contra dels pubills Agulló, senyors de la baronia de Gironella. Posteriorment, consta la cita de Miralles en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de la Baells, en la que s'hi relaciona Ramon Cirera. Arquitectònicament l'estructura actual de la masia és el resultat de diferents fases constructives, per bé, que gran part dels elements denoten unes cronologies d'entre els segles XVII i XVIII, encara que és probable que alguns dels murs siguin de cronologies anteriors. | 42.1253500,1.8691200 | 406527 | 4664313 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66518-foto-08268-28-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'accés a la masia es fa quasi immediatament des de la carretera de Berga a Vilada, per un camí veïnal, de tram curt, que surt de la C-26 a l'alçada del Km 121.La masia consta catalogada com a BCIL núm. 996-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; recentment s'ha proposat afegir la protecció addicional de Zona d'Expectativa Arqueològica (ZEA), per les possibles evidències d'estructures més antigues. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 49827 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-3 | XVIII-XIX | la casa està en procés d'enrunament força avançat. | Les restes de la masia de La Barraca es localitzen a peu del camí que condueix cap a la masia cal Cotna, prop del camí que porta de Can Gironella cap a la zona de l'Ermita passant per Cal Beulaiga. Actualment les restes de la masia es troben en estat d'enrunament, tot i que es conserva gran part dels murs de façana, alguns fins alçada de la planta primera, en canvi altres mostren menys alçada. La masia estava conformada per l'edifici principal, la casa, a la qual s'hi adossava algun annex i també un paller o cobert a pocs metres al sud de la casa. L'estructura de la casa mostra una construcció de planta rectangular, sembla que amb la façana principal orientada vers el sud sud-oest. Els murs són de paredat comú fet a partir d'alguns carreus i pedres irregulars de mides diverses, tot cohesionat amb morter de calç, a les cantoneres blocs de pedra més o menys ben tallats; part dels seus murs, sobretot els de interiors, són de tàpia, conservant-se encara alguns trams. De la casa es conserva part d'alguna finestra amb els angles de carreus de pedra i alguna amb muntants i llinda de maó massís, sembla que en aquest cas és d'algun dels annexes adossats a la casa. A escassos metres al sud de la casa es conserva gran part d'un cobert, sembla que destinat a bestiar i magatzem; l'estructura és de paredat comú, fet de pedres irregulars i alguns carreus desbastats junt amb material d'obra; la meitat de l'estructura es conserva fins a nivell de teulada mantenint-se encara les bigues i llates. A la façana principal, conservada sobretot en la meitat est, conserva la porta d'accés formada per llinda plana de bigues de fusta i muntants de carreus més o menys ben tallats. Al davant d'aquest edifici s'hi adossava una altra estructura destinada a també a magatzem i/o bestiar, en aquest cas es tracta d'una estructura contemporània feta de totxanes. | 08092-186 | a la zona nord-est del municipi, prop de la zona de l'Ermita. | Les restes conservades de la masia La Barraca mostren unes característiques que poden correspondre a un ampli ventall cronològic sense que es pugui observar cap element que permeti precisar una cronologia. Tanmateix, els materials i característiques poden correspondre a un edifici del finals del segle XVIII o XIX, amb algun element clarament del XIX i XX. | 42.0341400,1.8889700 | 408036 | 4654164 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49827-foto-08092-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els edificis estan bastits directament sobre un pla de roca, el qual a més també era utilitzat com a era; a la zona de l'est de la casa hi ha un seguit de forats de planta circular, a maneres de forats de pal.La masia es troba en un indret molt obert amb camps de conreu al seu voltant. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 75062 | Faig Gros del Maçaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-macaners | -BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.111-113. -VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) 'Arbres monumentals i singulars del Montseny'. Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny. | la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc | Exemplar de faig (Fagus deodara) situat al turó del Convent, en un indret d'extraordinària bellesa natural. Destaca per ser el faig amb major diàmetre de tronc de tot el Montseny. La seva condició com a arbre de llavor ha permès la seva conservació fins a l'actualitat. El seu estat vital és força dolent, ja que ha perdut part de la seva capçada en les seves branques superiors, la base de l'arbre està foradada i presenta diverses ferides al seu tronc. Part de les seves arrels sobresurten a la zona circumdant a la base de l'arbre. En quant a les seves mides, segons dades de l'any 2006 (vegeu bibliografia), fa 13,5 m d'alçada, 4,7 m de perímetre i 13 m de diàmetre de capçada. | 08081-186 | El Convent | 41.7840900,2.4573600 | 454908 | 4625947 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75062-foto-08081-186-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 81199 | Barraca de la Coma del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-coma-del-pla | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8042) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | la barraca principal està en força bon estat però la de l'animal està en avançat estat d'enrunament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada doble. La barraca principal és de planta circular, de coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. La barraca auxiliar devia tenir les mateixes característiques, avui dia gran part de l'estructura està esfondrada. | 08128-265 | al sud-est de la masia el Bosc. | 41.7496900,2.0011400 | 416953 | 4622467 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81199-foto-08128-265-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 68460 | Barraca de vinya del Puig d'en Barbeta 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-puig-den-barbeta-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | la barraca ha perdut la coberta. | Es tracta d'una barraca de planta circular, que conserva una part del faldó que fa de contrafort. La porta és de llinda plana. | 08270-582 | Puig d'en Barbeta | 41.2558600,1.8162900 | 400833 | 4567836 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68460-foto-08270-582-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68460-foto-08270-582-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68460-foto-08270-582-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 81123 | Barraca 8 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-8-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8016) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | la barraca circular està en bon estat però la barraca de planta rectangular està parcialment esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada a un petit marge, és de planta circular amb coberta de volta, i porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. Al costat hi ha un annex de planta rectangular per guardar l'animal, li manca la coberta. | 08128-189 | a la vall del torrent de la Baga del Coll. | 41.7496200,2.0373800 | 419966 | 4622425 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81123-foto-08128-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81123-foto-08128-189-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||||
| 66616 | Ara d'altar de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-daltar-de-sant-salvador-de-la-vedella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 5. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | V-VI/XII | l'ús com a marxapeu durant anys va comportar una degradació important de la peça. Esà partida en dos fragments. | Peça rectangular realitzada amb marbre blanc, amb la superfície central llisa rebaixada, emmarcada per una motllura de mitja canya i un remat extern en replà. La zona central presenta uns grafits transcrits parcialment. L'esqueixat lateral que presenta s'ha plantejat com a fruit d'un possible reaprofitament d'una peça anterior romana, com succeeix sovint. Desconeixem com era el suport original, que acostumava a ser compost per entre 4 i 6 petites columnes, o bé per mitjà d'un únic suport central. | 08268-126 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | S'estableix per a aquesta ara una cronologia entre els segles V-VI. És la tipologia més estesa a la Mediterrània occidental en aquests segles, essent habitual fins al segle XII. Es tracta d'una peça de producció local paleocristiana reutilitzada a l'Edat Mitjana. Aquesta peça va ingressar al Museu l'any 1960, després d'haver estat localitzades per casualitat formant part dels graons d'accés a l'església. Actualment està exposada al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, i té el número de registre 119. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66616-foto-08268-126-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça va ser reaprofitada com a marxapeu de l'església de la Vedella, fet que va provocar l'allisat i desaparició de restes en la superfície inferior. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 72932 | Ofici de Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-carboner | A.A.D.D. (2008). Guies dels Parcs. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Direcció de comunicació. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | l'ofici de carboner ha desaparegut, tot i que es conserva en la memòria d'alguns vilatans i s'ha pogut gravar un document visual d'aquesta activitat | La producció de carbó vegetal i de llenya és una tècnica que té uns orígens ben remots. Tan mateix des de mitjans del segle XIX i fins a la primera meitat del XX fou una de les indústries que es realitzaven al bosc més importants. L'ofici de carboner consistia en crear una pila, amuntegant llenya fina que agafava forma de paller, tot seguit es cobria amb branques i terra. Un cop realitzat aquest procés es prenia foc i es deixava cremar en somort la fusta. Tot seguit es retirava la capa de terra i en quedaven les restes de carbó vegetal. Aquest carbó es recollia i es venia per a ser utilitzat per a escalfar les llars, per a les cuines de carbó o també realitzar alguna activitat industrial. | 08303-174 | La pràctica de carbonar es defineix com l'activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l'ús com a combustible. I, com a tal, va esdevenir un element indispensable en la producció del ferro per mitjà del procés de la farga catalana. A l'edat dels metalls, s'empra el carbó vegetal per a les operacions de reducció i de fosa. Les mines i la metal·lúrgia han necessitat sempre, per a la seva explotació, molta fusta i carbó vegetal. A l'antic Egipte, els grecs i els romans també elaboraren el carbó vegetal. Des de l'Edat Mitjana fins al s. XIX, la farga catalana, en el procés d'obtenció del ferro, es va proveir de grans quantitats de carbó vegetal, com a combustible. Al segle XIX, però, amb l'arribada de la gran indústria siderúrgica, i la utilització del carbó mineral s'extingeix el mètode català d'obtenció del ferro. Tanmateix, fins als anys cinquanta del segle XX hom continuà muntant piles de carbó vegetal -o carboneres- d'una manera generalitzada arreu del país, ja que tenia altres aplicacions. Amb tot, avui, l'elaboració del carbó vegetal al bosc ja és història, actualment la seva producció es pura anècdota. El carbó vegetal constituïa, junt amb el mineral de ferro i l'energia hidràulica, un element bàsic en el procés d'obtenció del ferro. El funcionament d'una farga donava feina a unes cinquanta persones: entre les quals, una mitjana de vuit carboners s'ocupaven d'elaborar les piles de carbó vegetal. La vida dels carboners es desenvolupava al mateix bosc on era construïda la seva barraca, mentre durava el procés de combustió de la pila de carbó, ja que calia anar-la mantenint i vigilant, Cada cuita de carbó requeria, de mitjana, de dues a tres setmanes. L'ofici del carboner era poc valorat socialment i econòmica. L'ofici es podia presentar com a dedicació anual o temporal. D'una banda, esdevenia una ocupació anual consistent en la mateixa activitat de carbonar. I, d'altra banda, era una dedicació eventual, únicament a l'hivern, període en què les feines agrícoles entraven en una fase de recés. El procés de carbonar comprenia les fases de tallada i arreplegada de la llenya, construcció de la pila, encesa, cuita, treta i desembosc. La producció de les carboneres podia oscil·lar entre 15 i 150 càrregues de carbó (una càrrega equivalia a 120-125 kg de carbó) i el procés de carbonització podia durar entre una setmana, les més reduïdes, i dos mesos, les més grans. Hom podia fer 7 o 8 carboneres al mateix temps. El procés de carbonització, és a dir, la transformació constant de la carbonera, havia d'ésser perfectament conegut i assimilat pel carboner per mitjà dels senyals externs, és a dir, els olors i colors del fum que anava desprenent. La carbonera més usual era l'anomenada pila alta o rodona. El rendiment de les fustes emprades per carbonar era important i depenia de les diferents espècies. Les fustes dures rendien més que les tendrals. També variava segons l'estat de sequedat i l'edat. El menor volum i pes del carbó respecte la llenya justificaven la seva elaboració en el mateix bosc, ja que facilitava el transport des d'indrets poc accessibles. Les fustes carbonades eren el faig, l'alzina, el roure, el pi, l'avet, fins i tot el castanyer, el freixe, l'avellaner, el vern, etc. Les tales d'arbres, per obtenir-ne llenya i per elaborar-ne posteriorment el carbó vegetal foren a voltes excessives i provocaren la desforestació en moltes àrees on s'instal·laren les fargues. | 41.9473900,2.3842600 | 448964 | 4644118 | 08303 | Vilanova de Sau | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72932-foto-08303-174-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | D'aquest ofici se n'ha gravat un video-documental on es reprodueixen aquestes tècniques antigues. Les carboneres sorgides de la gravació d'aquest document visual resten com a mostra a la zona de la 'Bassassa' | 119 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:32 | ||||||||
| 66592 | Portalada de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-quirze-de-pedret | <p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. 1995. 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII-XIII | l'obra va ser restaurada, però presenta un estat important de degradació, en gran part degut al tipus de pedra que el configura. | <p>Situada al mur de migjorn de la nau central, és la porta d'entrada a l'església. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats, emmarcats per una arquivolta simple, sense decoració, a forma de cornisa protectora. Els arcs arrenquen d'unes impostes decorades amb una senzilla línia incisa horitzontal. En el graó format entre arc i arc hi ha situada una columna a cada banda, amb un capitell ornamentat. El mal estat de conservació de la pedra no permet identificar els motius ornamentals, dels quals queden només restes visibles. Les columnes són cilíndriques, una d'elles decorada amb una acanaladura en baix-relleu i l'altra amb motius vegetals. Els capitells, molt degradats, conserven restes figuratives; el de l'esquerra devia tenir figures humanes, i el de la dreta monstres alats i màscares humanes. Tot i la senzillesa del conjunt, aquesta portalada és d'una gran bellesa.</p> | 08268-102 | A la façana sud de l'església de Sant Quirze de Pedret | <p>S'estableix una cronologia entre finals del segle XII- principis del XIII, dins les obres de remodelació de l'església.</p> | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1.993 es realitzà un estudi de les patologies de la pedra de la portalada, procedint-se posteriorment a la seva restauració | 92|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||
| 81262 | Barraca de l'Onclet a Coll Girant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lonclet-a-coll-girant | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6886) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | l'estructura sembla força sencera, tot i que l'envolta gran quantitat de vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, amb la porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-328 | a la zona nord del centre del terme municipal. Ubicada entre la Golarda i la carretera de la Coma. | 41.7708400,2.0228700 | 418786 | 4624795 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 74941 | Congesta del Sot del Mal o Poua de la Traüna I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-del-mal-o-poua-de-la-trauna-i | - DANTÍ, J.; CANTARELL, C.; CORNELLAS, P. (2007) Pous de glaç al Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. - LÓPEZ CORTIJO, J. (1992) 'Els pous de neu i de glaç del Montseny: Inventari per a una preservació'. Monografies del Montseny, 7. Viladrau: Amics del Montseny. - MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. | XVI-XX | l'estructura s'està desfent | Excavació al sòl, de forma circular i de poca profunditat, situada pròxima, i sota, del camí de les Roques de Glaç, entre la zona de les Agudes i la zona de la Gronxadora, a 1.370 m d'alçada. Tot i que conserva l'estructura tipològica, està bastant desdibuixada i reomplerta de sediments i fulles dels arbres del voltant, fet que impedeix acotar amb exactitud les seves característiques. | 08081-65 | La Gronxadora | Durant els segles XVII-XVIII es va produir el moment de màxima activitat constructora de pous de neu, relacionat amb un període climàtic molt fred. El vessant nord-oest de les Agudes conté la major concentració de pous i congestes del Montseny. Aquesta proliferació de dipòsits es relaciona amb les idònies condicions d'exposició i altitud que ofereix l'indret. La majoria d'aquests pous i congestes s'estenen per la zona dels antics emprius de les Agudes. | 41.7818500,2.4240800 | 452141 | 4625716 | 08081 | Fogars de Montclús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74941-foto-08081-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74941-foto-08081-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081181. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 74943 | Congesta del Sot de la Teula II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congesta-del-sot-de-la-teula-ii | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | l'estructura s'està desfent | La congesta del Sot de la Teula II es situa al darrera del turó de la Casa Partida, seguint la pista forestal que voreja el turó, a uns 1.100 m d'altitud i orientada al nord-oest. És de secció circular i s'adapta al desnivell del terreny. A la banda de la pendent es troba reforçada per un talús, d'uns 3 m d'amplada, fet amb la terra compactada. Les seves mides aproximades són 13 m de diàmetre i uns 2 m de fondària. Hi han plantats uns pins al seu interior. | 08081-67 | Santa Fe | 41.7771700,2.4694000 | 455904 | 4625172 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74943-foto-08081-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les coordenades podrien tenir un marge d'error de diversos metres ja que no hi havia una bona senyal de l'aparell de GPS. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 74926 | Santa Fe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe | -AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. -CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey), p.86-87. - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1990) 'Santa Fe del Montseny'. Monografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, p. 129-144. | XVI-XVIII | l'estructura s'està degradant degut a la manca d'un manteniment acurat | Edifici religiós d'una sola nau amb capella lateral i cor, amb campanar d'espadanya d'un sol buit, lleugerament descentrat respecte de la porta. Segons la documentació antiga, és un edifici d'origen romànic tot i que el seu aspecte actual és fruit de les reformes posteriors: l'any 1577, fou ampliada, l'any 1701, fou restaurada, i l'any 1914, es construí l'hotel de Santa Fe, que s'adossà a l'antiga església. A la façana hi ha un campanar d'espadanya, dues finestres rectangulars, una finestreta d'arc rodó, i la portalada revestida amb una gran llinda plana. Sota el campanar hi ha restes d'un rellotge de sol. Sobre el portal d'entrada hi ha un emblema religiós esculpit a una pedra rodona, on hi figura un animal amb una creu, que podria correspondre a una antiga clau de volta amortitzada en alguna de les reformes posteriors. Sobre la llinda hi ha la data de 1201, que fou gravada entorn l'any 1914 pel picapedrer que va restaurar la façana durant les obres de construcció de l'Hotel i, tot i que es probable que l'any 1201 existís una capella dedicada a Santa Fe, no es correspon amb l'edifici actual. | 08081-50 | Vall de Santa Fe | Es desconeix l'origen de l'ermita de Santa Fe, però les primeres notícies escrites corresponen a l'any 1231, quan Pere de Santaeugènia, castlà del castell de les Agudes, li va llegar un sester de blat. (Arx. Hist. Ciutat de Barcelona - Docs. R. De Vilanova. Rosselló. Família Santa Eugènia-Heures). L'any 1270 hi va residir un grup d'eremites, de l'Orde d'Ermitans de Santa Fe, però a partir del segle XIV, la capella es trobava a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida l'any 1577 i restaurada l'any 1701. A la dreta de l'ermita de Santa Fe, entre els anys 1912 i 1914, s'hi va construir l'Hotel, obra de l'arquitecte Pere Domènech i Roura (1881-1962). | 41.7738800,2.4648600 | 455524 | 4624809 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74926-foto-08081-50-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081167. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6823,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.