Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 51462 | Molí de Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-casanovas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 50-55.</p> | XVII | estat deficient de les estructures portants | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres i obertures reforçades amb maó. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-8 | Molí de Casanovas, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Vinyoles.</p> | 42.0361400,2.2308900 | 436340 | 4654075 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51462-foto-08117-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51462-foto-08117-8-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51469 | Costarroja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costarroja | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.12-13.</p> | XIX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres de maó i les obertures estan reforçades amb pedra aristada i alguna llinda de fusta. Té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-15 | Masia Costarroja, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Masoveria del Mas d'Ordeig. El lloc de 'villa ordege' existia el 976 i el 1104 fou consagrada l'església de Sant Miquel d'Ordeig. En un fogatge de l'any 1553 quatre famílies apareixen englobades dins de la parròquia de Sant Miquel: Pere Cornellas (batlle), Miquel Sala (àlies Colell), Gabriel Santaneres (mas Soler) i Jaume Quintanes (paraire, rectoria). El 1686 tenia sis masies.</p> | 42.0402000,2.2365300 | 436811 | 4654522 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51469-foto-08117-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51469-foto-08117-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51469-foto-08117-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51478 | El Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camps | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i pintada, i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. Amb coberts annexats.</p> | 08117-24 | Mas El Camps, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0200500,2.2412300 | 437180 | 4652281 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51478-foto-08117-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51478-foto-08117-24-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51479 | Can Vernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vernis | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç) i estan arrebossats. Les obertures estan encintades amb maó. Presenta cantoneres de pedra treballada. La porta s'obre en forma d'arc de mig punt amb llinda adovellada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. S'aprecien trams refets amb maó. Té un cobert annexat pel sud.</p> | 08117-25 | Can Vernis, Can Bondia. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0269300,2.2380900 | 436927 | 4653047 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51479-foto-08117-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51479-foto-08117-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51479-foto-08117-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | A la façana oest del cobert es troba inserida una placa de pedra amb la inscripció: 'Visens Vernis ordines 1729' i unes tisores en baix relleu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 51482 | Soler Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soler-vell | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta irregular, formada per tres cossos contigus (al sud s'hi adossà un cos d'edificació que enllaça el mas amb l'església de Sant Miquel d'Ordeig, quan aquesta es reformà l'any 1618), amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i tenen llinda de fusta. Les cantonades són de blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç. Té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-28 | Mas Soler Vell, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0352600,2.2218500 | 435591 | 4653984 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51482-foto-08117-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51482-foto-08117-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51482-foto-08117-28-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51483 | El Soler Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-nou | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XIX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular, executada en dos temps, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs de l'edifici principal són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó. L'edifici principal té tres plantes: baixa, pis i golfes. L'altre edifici té murs de pedra de riu lligada amb morter de calç sense arrebossar, cantoneres de maó i dues plantes.</p> | 08117-29 | Mas El Soler Nou, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Sant Miquel.</p> | 42.0352000,2.2229400 | 435681 | 4653977 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51483-foto-08117-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51483-foto-08117-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51483-foto-08117-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51487 | El Serradal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serradal | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Algunes obertures estan encintades amb maó i d'altres, inclosa la porta, estan allindades amb pedra aristada. L'habitatge té dues plantes: baixa i pis. Té un cobert annexat a la façana sud i una galeria amb porxo per l'oest, tot plegat més modern (s. XIX-XX).</p> | 08117-33 | Mas El Serradal, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Sant Miquel.</p> | 42.0412700,2.2057800 | 434267 | 4654664 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51487-foto-08117-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51487-foto-08117-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51487-foto-08117-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51488 | Puig-Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-gros | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i presenta cantoneres també de maó. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Té dos coberts annexats a les façanes sud i nord, més moderns (s. XIX-XX).</p> | 08117-34 | Mas Puig Gros, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Quintanes.</p> | 42.0245900,2.2245500 | 435804 | 4652797 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51488-foto-08117-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51488-foto-08117-34-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51489 | Serratosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serratosa | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Serratosa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006]. SERRA, Assumpta (2001). Memòria de la campanya d'excavacions a la 'domus' de Todonyà (Masies de Voltregà, Osona), campanya de 2001. Inèdita, pp. 11-12.</p> | XVI-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta en 'L' amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i pedra de riu arrebossats. Les obertures i les cantoneres són de pedra aristada. Damunt el portal hi ha un escut amb una serra. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaquen la galeria coberta al sud, de dos pisos i formada per arcs rebaixats, i la pallissa annexada per l'oest, tot ell de tàpia i amb un gran arc de mig punt amb llinda adovellada.</p> | 08117-35 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que es troba registrat en els fogatges de 1553. Consta Andreu Serratosa, habitant del mas que porta el mateix nom. El mas Serratosa apareix citat a documents del segle XIV, on consta com a part de la domus de Todonyà.</p> | 42.0209700,2.2174200 | 435210 | 4652401 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51489-foto-08117-35-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 51490 | Capella de Serratosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-serratosa | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Capella de Serratosa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>S'adossa pel nord a la Masia Serratosa. Es tracta d'una petita capella de nau única sense absis i amb murs de pedra arrebossats. La coberta és a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per la façana est a través d'un atri amb arcs de mig punt. Culmina la façana un campanar petit d'espadanya, de pedra arrebossada, d'una sola nau sense absis amb sagristia a tramuntana, entrada a llevant i atri a migdia amb arcs de mig punt. La coberta està culminada al seu vèrtex sud per un campaneret d'espadanya.</p> | 08117-36 | Mas Serratosa, Quintanes. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons les llindes conservades la primera construcció data del 1877. Posteriorment fou devastada i reconstruïda el 1929. Dedicada a la Mare de Déu del Roser.</p> | 42.0210800,2.2176200 | 435226 | 4652413 | 1877 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51490-foto-08117-36-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 51496 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa-0 | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Gallifa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb teulada a quatre vessants de teula aràbiga. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i pedra aristada. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaca la façana sud on trobem a la planta baixa un porxo d'arcs rebaixats fet d'obra, culminat a la planta pis per una galeria amb vitralls modernistes.</p> | 08117-42 | Mas Gallifa, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que es troba registrat al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Hipòlit. Habitava el mas en aquella època Pere Gallifa. Es conserva, no obstant, documentació que en fa referència des del segle XII. El mas Gallifa comprenia un gran nombre de masies, la majoria de les quals foren venudes als masovers durant les darreres dècades. Destaquen: el Mas el Puig i el Mas Colomer.</p> | 42.0255200,2.2466000 | 437630 | 4652884 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-14 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||
| 51498 | El Soley | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soley | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i tenen llinda de fusta. L'habitatge té dues plantes: baixa i pis.</p> | 08117-44 | Mas El Soley, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de Gallifa. Arquitectònicament es correspon amb el tipus de masia típica dels segles XVII- XVIII.</p> | 42.0207300,2.2463600 | 437605 | 4652353 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51498-foto-08117-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51498-foto-08117-44-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51504 | Baulenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baulenes | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XVII-XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada i cal ressaltar la porta d'accés amb arc de mig punt. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-50 | Mas Baulenes, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 42.0216100,2.2006400 | 433821 | 4652485 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51504-foto-08117-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51507 | El Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pou-0 | <p>TORRENTS, C. (1982): 'El Pou'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener perpendicular a la façana. El portal està orientat a migdia i té una llinda de roure sostinguda per un arc deprimit convex de pedra. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). El cos més enlairat té unes galeries sostingudes per pilars. Les obertures estan reforçades amb pedra aristada i maons. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-53 | Mas El Pou, El Pou. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Antiga masia que es troba registrada en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Hipòlit. El mas fou reformat al segle XVII com mostren les dates inscrites a algunes finestres (1613 i 1672).</p> | 42.0141800,2.2178200 | 435236 | 4651647 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51507-foto-08117-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51507-foto-08117-53-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51515 | Les Basses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-basses | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a tres vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan reforçades amb pedra aristada. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Actualment s'està reformant.</p> | 08117-61 | Mas Les Basses, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons informació oral del propietari, al mas Ventallola de Santa Eulàlia de Riuprimer conserven documents que fan referència a les Basses, l'any 1333. Arquitectònicament es correspon amb el tipus de masia típica dels segles XVII- XVIII. Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de La Gleva.</p> | 41.9974700,2.2388200 | 436958 | 4649776 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51515-foto-08117-61-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51516 | La Codina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-codina-0 | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 18-19, 24-25.</p> | XVIII-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Per l'est se li annexa un cos de planta quadrangular fet de maons, que a les dues plantes pis presenta una sèrie d'obertures en forma d'arc de mig punt, formant galeries d'estil modernista.</p> | 08117-62 | Mas La Codina, La Gleva. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Segons la tradició popular, fou una pastoreta del mas Codines, de la parròquia de Sant Hipòlit, qui va trobar la Mare de Déu de la Gleva, mentre pasturava bestiar al puig Terrer (on avui dia es troba el santuari). Es donen com a dates probables de la troballa els anys 823 i 993. En honor d'haver estat trobada en el seu terme, el mas Codines es digué des d'època medieval fins entrada l'època moderna 'Codines de Santa Maria'. Amb aquest nom apareix als censos de la parròquia de Sant Hipòlit al segle XVIII.</p> | 42.0080600,2.2392800 | 437007 | 4650951 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51516-foto-08117-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51516-foto-08117-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51517 | Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torruella | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 24-25.</p> | XVII-XVIII | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures i les cantonades estan reforçades amb pedra aristada i maons. Presenta una porxada de dos pisos a la façana oest. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-63 | Mas Torruella, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701.</p> | 41.9881600,2.2468000 | 437610 | 4648736 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51517-foto-08117-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51517-foto-08117-63-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 51520 | Molí de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-torruella | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 50-55.</p> | XIX | estat deficient de les estructures portants | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Presenta cantoneres i obertures reforçades amb maó. Té tres plantes: baixa, pis i golfes.</p> | 08117-66 | Mas Torruella, Burrissola. 08508 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de la Gleva i de l'entitat de Borrissola.</p> | 41.9873400,2.2470800 | 437632 | 4648645 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51520-foto-08117-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 42497 | Ermita de Sant Miquel de Martres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-miquel-de-martres | GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XII | estat de conservació ruïnós. És difícil de localitzar ja que les restes han quedat envoltades de vegetació. | Ermita de la qual actualment només en queden les ruïnes. Es troba situada en una feixa d' oliveres, entre mig d'unes bardisses. Es poden observar les restes del mur orientat al nord-oest, i part de dos murs transversals que parteixen de l'interior orientats en direcció sud-oest. Una part minsa de l'absis es troba encara enderrocada al terra, envoltada per la vegetació. En les marjades més properes a l'ermita, aguantant la terra de les feixes, s'endevina alguna pedra molt ben escairada procedent segurament d'aquesta construcció. | 08033-56 | Carretera de Caldes a Granollers. | Capella documentada a principis del segle XII. Estava situada sobre l'antic camí de Caldes a Granollers, prop del límit dels termes de Caldes i Santa Eulàlia. Sembla ser que a principis del segle XVIII ja devia estar enrunada. La proximitat al Coll de Baduell féu que, sovint, l'ermita també es conegués amb el nom de Sant Miquel de Baduell. Segons Moreu-Rey (1962), (pàg. 204), L'alou de Sant Miquel de Martres era propietat de Sant Pau del Camp, de Barcelona, a qui havia estat empenyorat l'any 1100 i venut l'any 1126. El localitza sobre el camí antic de la carretera de Caldes a Granollers, sota el Puig de l'Aguilar, i prop del coll de Baduell. El mas ja es trobava derruït l'any 1754, però potser abans i tot. Sembla ser que en aquesta ermita encara hi deien missa el dia de Sant Miquel, l'any 1608. Al segle XVIII hauria estat restaurada per un tal Duran del mas Camp. L'any 1962 Moreu-Rey ja manifesta que està en ruïnes. També tenim constància del mateix autor el Camí de Sant Miquel de Martres, que des de l'any 1161, es troba documentat com a 'via que vadit ad Sanctum Michelem'; de l'any 1387, 'via que intratur dictam capellam' i finalment de l'any 1556, 'camino ad dictam capellam sancti Michaelis'. | 41.6380800,2.1901500 | 432551 | 4609911 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42497-foto-08033-56-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ermita coneguda també amb el nom de Sant Miquel de Baduell | 85|92 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 68867 | Mas d'en Tort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-tort | XIX | estat de conservació molt ruïnós | Conjunt arquitectònic format per tres edificis, dos dels quals estan adossats i un estat de conservació molt ruïnós. Entre ambdues construccions hi ha una distància aproximada de 32 metres. Tots els edificis presenten una planta rectangular amb teulades a dues aigües i els careners paral·lels a la façana, així com diversos annexos arquitectònics posteriors per a ús agrícola. L'estat ruïnós dels edificis adossats, ubicats a la banda oest fa difícil la seva descripció; tot i així enumerem els elements conservats més destacats. Els murs, en la seva part inferior, estan fets amb pedres i còdols de riu units amb morter de calç i sorra, amb algun reforç de maó. La part superior presenta un parament de maó arrebossat. En general crida l'atenció l'heterogeneïtat de paraments i materials emprats en la seva construcció. Gran part dels arcs, tant en finestres com en portes, sóc escarsers, la majoria d'ells tapiats. El sostre presenta embigat de fusta i la part més nova conserva una armadura de fusta de cinc nusos. La resta del sostre està enrunat. Aquest mateix espai allotja el que semblen dos dipòsits circulars de grans dimensions i un contrafort fet de maons, elements tots ells contemporanis. La façana sud presenta dos arcs adovellats tapiats amb còdols i terra. L'edifici més oriental, en més bon estat de conservació, presenta una façana amb aparell original de maons i refaccions posteriors de totxo. S'observa una planta baixa i un primer pis, amb obertures organitzades regularment. Destaca la conservació de l'espai de la cuina, amb embigat al sostre, llar de foc, cuina econòmica pel que fa a l'estructura, però sense les peces de metall i pis recobert de rajola de terra cuita amb incisions. | 08287-37 | Finca del Mas d'en Tort | 41.4365900,1.6973500 | 391170 | 4588043 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68867-foto-08287-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68867-foto-08287-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||||
| 40166 | Complex mina-bassa de les Tires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-bassa-de-les-tires | XX | estat d'abandó | Mina que naixia sota l'actual cementiri, rebia l'aigua del sot dels Roures, i omplia la bassa de les Tires. La bassa, situada dins una parcel·la del carrer de les Tires, és de forma rectangular, feta d'obra, i actualment resta buida i abandonada. L'aigua que sortia de la bassa era canalitzada fins a la mina de Ca l'Arenys. | 08005-297 | Les Tires | Segons informacions orals recopilades per Jordi Puig Roca, la bassa regava un tros relativament petit d'horta i fruiters, i tenia com a aiguarregants la família Carbonell i la família Mas. El Sr. Maties Barres va comprar bona part de les propietats de Can Viver, va gestionar la urbanització de Les Tires, i més endavant, realitzà la connexió de la mina de Ca l'Arenys i la de les Tires. Amb aquesta operació s'assegurà aprofitar l'aigua de la mina de les Tires que ja ningú utilitzava per regar. | 41.6711300,2.2648000 | 438800 | 4613524 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40166-foto-08005-297-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 78631 | Cases del nucli antic de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-nucli-antic-de-santa-margarida | <p>AA.VV. (1992): 'Catalunya romànica. XIX Penedès i l'Anoia'. Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P189-193. GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. PUIGCORBÉ, Ramon (1987). Toponimia penedesenca. Assaig etimològic. Vol I. Alt Penedès. Ed. IEP. Sant Sadurní d'Anoia. P.131.</p> | XIV | esquerdes, brutícia, teulades en mal estat. | <p>Conjunt d'edificacions destinades a habitatges i usos complementaris amb espais lliures o patis a la part posterior. Una de les edificacions fa cantonada amb planta baixa, un espai porxat amb una columna de tambors de pedra de secció circular i capitell quadrangular. La porta d'entrada té brancals i arc rebaixat de pedra. Les obertures són adintellades i petites i hi ha una balconera ampliada amb balcó ampitat. La planta pis és coberta per una teulada a dos vessants. L'altra construcció consta de planta baixa, un pis i planta sotacoberta amb teulada a dos vessants amb un important ràfec, obertures allindades de dimensions més grans que la primera, una de les quals té brancals i llinda de pedra motllurada. Les obertures de sotacoberta són d'arc de mig punt. El conjunt manté una estructura d'aspecte medieval amb els porxos, els ràfecs de coberta i els patis.</p> | 08251-40 | Santa Margarida | <p>El nucli de població s'esmenta als documents al segle XIV però el lloc ja és esmentat a documents del segle X.</p> | 41.3132000,1.6668600 | 388412 | 4574383 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78631-foto-08251-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78631-foto-08251-40-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 73610 | Casa Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rovira | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIX | esquerdes i desnivellament del balcó de l'entresòl al fer l'obertura del garatge. | Casa que fa cantonada amb el passatge Moliner, de planta rectangular i que consta de planta baixa, entresòl i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Accés per un gran portal d'entrada desplaçat a l'esquerra de la façana, d'arc escarser. Al costat, a nivell de planta baixa, han fet una obertura per accés a garatge. Al seu damunt, hi ha el balcó d'obertura única de l'entresòl. En el primer pis trobem un balcó corregut de tres obertures adintellades i amb motllures. En el segon pis, hi ha tres balcons d'obertura única alineades amb les del pis inferior, també adintellades i amb motllures. El coronament de la façana és amb cornisa que amaga la canalització de desguàs. | 08305-353 | Carrer de Sant Pere, 80 | 41.3435000,1.6957300 | 390879 | 4577710 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73610-foto-08305-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73610-foto-08305-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73610-foto-08305-353-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 77308 | Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-colomer | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | espai abandona i sense manetniment. La font ja no raja i està mig colgada. | Font provinent d'una deu d'aigua excavada en el marge, a pocs metres del torrent que li dona nom. Actualment no raja. La paret frontal, de pedra està parcialment tapada i la pica gairebé colgada per la terra i fullaraca. No hi ha broc. No s'observa cap portella lateral de registre de mina. Al costat, en direcció a les feixes de Can Colomer, mig emboscada, hi ha una bassa de planta semicircular (10 x 3 m d'amplada màxima i una fondària de metre i mig aproximadament). Es construeix per tal d'aprofitar l'aigua que sobreeixia de la font. La paret de la bassa que aguanta el marge de terra d'uns dos metres i mig a tres metres d'alçada està feta de pedres irregulars i reforçat amb fileres de maons disposats horitzontalment. Pel costat oposat la paret té una alçada de 80 cm. Els extrems són més amples i es poden utilitzar com a bancs per a seure's. | 08214-220 | Torrent de la Font d'en Colomer | Havia estat una font molt concorreguda en èpoques passades; però des de que es va canalitzar s'ha anat deixant. | 41.5150900,2.3516800 | 445902 | 4596142 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77308-foto-08214-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77308-foto-08214-220-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La font i la bassa es troben ubicades en un indret obac, prop del torrent que dona nom a l' indret, envoltada per un estrat arbori madur d'alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus pubescens, Quercus cerrioides) , amb presència d'algun exemplar de robínia (Robinia pseudoacacia) i pi pinyoner. A l'estrat arbustiu tenim l'aranyoner (Prunus spinosa), la ginesta, l'arç blanc (Crataegus monogyna), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern (Rhamnus alaternus) i el llorer (Laurus nobilis). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), l'heura (Hedera helix)i l'esparraguerra (sobretot cap a la zona de la bassa). Com a substrat herbaci cal destacar la presència de violeta boscana (Viola sylvestris), a proximitat de la bassa, florida; la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||||
| 81137 | Barraca 2 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6459) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb coberta de volta parcialment ensorrada i porta de llinda plana monolítica orientada a migdia. | 08128-203 | a la zona nord-occidental de la Baga del Coll, al sud-est del Molí d'en Sala, prop de la riera. | 41.7554800,2.0308100 | 419427 | 4623082 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81137-foto-08128-203-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81138 | Barraca 3 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6346) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada a migdia. | 08128-204 | a la zona occidental de la Baga del Coll, just per sota del camí. | 41.7540500,2.0314700 | 419480 | 4622922 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81138-foto-08128-204-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81189 | Barraca 1 del Serrat de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-serrat-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6555) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest. | 08128-255 | a Pumanyà, a l'extrem est de la carena que hi ha al costat de llevant turó on hi ha la masia. | 41.7694700,2.0373600 | 419989 | 4624629 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81189-foto-08128-255-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81194 | Barraca 3 del Torrent de Colljovà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-del-torrent-de-colljova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6566) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula parcilament ensorrada, la porta és de llinda d'arc en angle format per dues lloses i orientada al sud-est. | 08128-260 | a tocar del camí de baix de Marfà, sobre el Torrent de Colljovà en el seu costat dret. | 41.7679400,2.0382500 | 420061 | 4624458 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81194-foto-08128-260-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81195 | Barraca del Calbet al Torrent de la Cucalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-calbet-al-torrent-de-la-cucalera | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8127) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-261 | al sud de la urbanització la Masia del Solà, prop del Torrent de Cucalera, per sota la B-124. | 41.7471800,2.0105400 | 417731 | 4622180 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81195-foto-08128-261-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81139 | Barraca 5 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8009) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria margera, de planta irregular, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada a llevant. | 08128-205 | a la zona central de la Baga del Coll, per sobre el camí. | 41.7556200,2.0321200 | 419536 | 4623096 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81139-foto-08128-205-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81140 | Barraca 7 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-7-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6363) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria margera, de planta irregular, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada a llevant. L'estructura del marge és feta a partir de grans blocs escairats. | 08128-206 | al vessant orientat a llevant dela Baga del Coll. | 41.7536400,2.0331000 | 419615 | 4622875 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81140-foto-08128-206-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81141 | Barraca 12 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6361) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta quadrada, amb la coberta parcialment ensorrada i porta de llinda plana orientada al nord. | 08128-207 | al vessant orientat a llevant de la Baga del Coll. | 41.7544600,2.0338900 | 419682 | 4622966 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81141-foto-08128-207-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81143 | Barraca 13 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6360) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament parcial de la coberta, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta quadrada, sense coberta, i amb porta de llinda plana orientada a l'est. | 08128-209 | a la zona sud de la vessant est de la Baga del Coll, damunt la pista forestal de Granera. | 41.7531400,2.0343000 | 419714 | 4622819 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81143-foto-08128-209-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81197 | Barraca 1 del Codro Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-codro-bressol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6508) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | esfondrament de gran part de la coberta i del mur pel costat de la porta d'accés. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula en gran part esfondrada i porta de llinda orientada a ponent. | 08128-263 | a prop i al sud-oest del Codro Bressol, a peu del camí. | 41.7621400,2.0434600 | 420487 | 4623810 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81197-foto-08128-263-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 73318 | Restaurant l'Anxaneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-lanxaneta | BENACH TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. 2ª ed. Museu de Vilafranca, pàg.17. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GRIVÉ, Martí (1935).Els càntirs de Vilafranca (Setmana Pedagògica, 21 a 28 d'abril de 1935) Imprenta Claret. MAS i PARERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. 2ª reimpressió, Barcelona: Barcino, pàg. 179. MASSANELL i ESCLASSANS, Antoni (1984). 'Notícia sobre els cantiners vilafranquins', dins Olerdulae. Museu de Vilafranca any IX, núm. 23 gener - març, pp.16-18. PATRICI (Pere Alagret) 'A trencar cantis!. Costum vilafranquina estingida', dins Panadés, any XXXVI, núm. 809, 15 febrer 1911. PATRICI (Pere Alagret). 'Costums que's perden. Els cantis a Vilafranca', dins Panadés, any XXXVII, núm. 941, 30 novembre 1912. | XIV- XV | escapçat per la fonamentació del nou edifici | Durant l'enderroc de les cases del segle XIX ubicades en aquesta finca, l'any 1989, van quedar al descobert gran quantitat de ceràmica grisa i les restes d'una volta de mig punt, construïda en maons que es recolzava sobre pilars de carreus de pedra ben tallats. D'aquest fet se n'adonaren dos membres de la secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca: Joan Socias Torner i Maria Rosa Sanabre. La interpretació que es fa és la d'un dels forns utilitzats per construir-hi cantirs que es troben referenciats en els Arxius Municipals des del segle XV. | 08305-191 | Plaça de Jaume I, 2-6 | L'any 1963, en la fonamentació del monument als castellers i, posteriorment, en la pavimentació de la plaça Jaume I, es detectà una estructura similar o, potser, part de la mateixa estructura. | 41.3471700,1.6966500 | 390962 | 4578117 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73318-foto-08305-191-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Restaurant l'Anxaneta és el nom amb el que figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i per aquest motiu l'hem conservat, però aquets restaurant ja no existeix i, actualment, hi ha un altre establiment. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||
| 77228 | Xemeneia de Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-garbat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | escapçada parcialment | Al carrer Llibertat hi ha un conjunt de cases de cós relacionades amb el projecte industrial de Cal Garbat. A l'eixida d'una de les cases, Can Fil, hi ha la xemeneia de la fàbrica que es comunica per sota terra amb l'antiga caldera de vapor. És de planta circular i estructura lleugerament cònica , feta de maó vist. Està reforçada per dos cinturons de ferro disposats a diferent alçada. | 08214-140 | Carrer Llibertat , 13 (Can Fil) | El fundador d'aquesta indústria fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del Mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró. | 41.5205800,2.3583900 | 446466 | 4596748 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77228-foto-08214-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77228-foto-08214-140-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||
| 77110 | Necròpolis Frejinals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-frejinals | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comissió Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 137. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII, pàg. 97. | I-III dC | es van documentar i es van destruir | Notícies antigues proporcionades per Marià Ribas, assenyalaven l'existència de troballes d'època romana en aquesta zona, consistents en enterraments en tègula i material arqueològic representat per una llàntia decorada amb una figura de gall, una altra amb representació antropomorfa, fragments de ceràmica terra sigil·lada i comuna. El Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt, recollia aquesta informació en dues fitxes, una anomenada sota el Camp de futbol i l'altra Sot del Pi. Amb motiu de la construcció del CEIP Francesc Macià, l'any 2008, es va realitzar una intervenció arqueològica que va permetre documentar fins a 11 cubetes destinades a l'extracció d'argila per a la construcció d'atuells ceràmics. Set havien estat amortitzades abans del segle II dC, tres a finals del segle II o principis del III i una altra d'època moderna. | 08214-22 | CEIP Francesc Macià | Les notícies de l'existència d'enterraments, les proporcionà Marià Ribas. | 41.5116200,2.3600100 | 446594 | 4595752 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77110-foto-08214-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77110-foto-08214-22-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de 'Sota el camp de futbol', 'La Famada', 'La Bernadora', 'Noves pistes d'atletisme' o 'CEIP Francesc Macià'. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 77294 | Alocar del Torrent Daniel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-daniel | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. CORBERA, J.; FAIDELLA, L.; GUARDIOLA, M.; JOVER, M.; LLOBET, M.; MARCH, E.; SABATER, F. (2007). L'Aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: Distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Dins revista L'Atzavara, núm. 15. Pàgs. 175 a 182. Ed. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. MONTSERRAT, PERE (1957). Flora de la cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besòs y Tordera). Ed. Collectanea Botanica, núm. 5. Pàgs. 297 a 351. MARCH, Evarist; CORBERA, Jordi (2003). Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte per al seu estudi i conservació. Dins la revista Atzavara, núm. 11, pàgs. 103 a 108. www.projectealocs.org | es va mig colgar durant les obres del col·lector. | Alocar fragmentat situat en els marges, del Torrent Daniel, a proximitat del col·lector d'aigües. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses intervencions, la més importants de les quals va ser la construcció del col·lector, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i torrents més eixutes del litoral silícic català, on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, les modificacions de les lleres, les transformacions del territori, fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 metres, que esporàdicament pot arribar fins els 6 metres. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una mà oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre. | 08214-206 | Torrent d'en Daniel | 41.5225000,2.3566500 | 446323 | 4596962 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77294-foto-08214-206-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alocar és un hàbitat d'Interès Comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||||||
| 77106 | Bòbila Boatella o del Ravalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-boatella-o-del-ravalet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS. J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). 'Barcelona'. A: Carta Arqueológica de España.Madrid: C.S.I.C.- Instituto Diego Velázquez, p.178. ÀLVAREZ, J. 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu'. Premià Informa. 6, p.21-23. Hemeroteca, A.E.C.C., Premià de Mar.. BALIL, A. ; RIPOLL, E. (1952). 'Actividad arqueológica en Cataluña durante los años 1950-51'. A: Archivo Español de Arqueología. Madrid, XXV. BOSCH GIMPERA, P.(1915). 'Necròpolis a Sant Genís de Vilassar'. A: A.I.E.C.. Barcelona, 1913-14. V. BOSCH GIMPERA, P.(1919). Prehistòria catalana: Edat de la Pedra i dels Metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona: Editorial Catalana. (Enciclopèdia catalana; XVI). DDAA. (1982). L'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, pàg.42 - 43. DURAN i SANPERE, Agustí (1923). 'Un nou sepulcre a Sant Genís de Vilassar'; dins anuari 1915-1920. Institut d'Estudis Catalans, pàgs. 466 i 467. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GUARDIOLA, Lluís (1955) Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 20. LLEONART, R.(1977). 'Vestigis de la civilització dels 'Sepulcres de Fossa' al Maresme'. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 2; pàgs. 26 a 31. LLONGUERAS, M. (1981). 'Cultura dels Sepulcres de Fossa del Neolític Mig-Recent a Catalunya'. A: El Neolític a Catalunya. Taula rodona de Montserrat. Publicacions de l'abadia de Montserrat, pàgs.166 i167. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 188. MUÑOZ, A.M. (1965). La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa. Barcelona: Universitat de Barcelona, . pàgs. 26 a 29. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró: Impremta Minerva, pàg. 17. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàgs.12 i 21. RIPOLL, E.; LLONGUERAS, M. (1963). 'La cultura neolítica de los Sepulcros de Fosa en Cataluña'. Ampurias. 25, pàgs. 3, 21a 24. SERRA RÀFOLS, J.C.. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante en época anterromana'. Ampurias. 4, pàg. 79. SERRA RÀFOLS, J.de C. 1928). 'Baetulo-Blanda,'. A: Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, I. (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 12), pàg. 13. | es va excavar en el seu moment | Necròpolis neolítica descoberta en els terrenys d'una bòbila, descoberta a principis de segle XX i situada en aquells moments als afores del nucli urbà. L'any 1903 es comencen a trobar restes materials, lloses, esquelets, material ceràmic amb motiu de l'extracció de terres pel funcionament de la bòbila, però no és fins l'any 1914 que s'hi intervé. Primer sota la direcció de Joaquim Folch i Torres i l'any 1917, sota la direcció d'Agustí Duran i Sanpere. El primer excava dos enterraments i el segon n'excava un tercer, que sumats als que es van malmetre sumen un total d'entre 12 i 14 individus, que corresponen a una cronologia que cal adscriure a la fàcies vallesana entre el V i el IV mil·lenni aC. | 08214-18 | Torre del Ravalet | L'octubre de 1914 arriba la notícia de la descoberta d'unes tombes prehistòriques en una bòbila del paratge del Ravalet a Vilassar de Dalt, segons consta en la reunió de la secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans. La Junta de Museu encarrega l'excavació a Joaquim Folch i Torres. Aquest lliura la memòria descriptiva, el 16 de gener de 1915. L'any 1917 es fa una segona excavació dirigida per Agustí Duran i Sanpere, promoguda per l'Institut d'Estudis Catalans. Joaquim Folch i Torres comenta en la seva memòria que entre 1902 i 1914 es van malmetre entre 9 i 11 sepultures més, segons els restes materials que veu i la informació del propietari de la bòbila, amb motiu de l'extracció de terres. | 41.5173200,2.3635200 | 446892 | 4596383 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77106-foto-08214-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77106-foto-08214-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77106-foto-08214-18-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es coneix amb els noms de: Necròpolis de Sant Genís de Vilassar, Necròpolis de la Bòbila Boatella o Necròpolis del Ravalet. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||
| 66606 | Pont de Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-miralles | LATORRE, X. (1995): Història de l'Aigua a Catalunya, Barcelona i Premià de Mar, l'autor. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, número 89, p. 24-29. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. | XIX | es troba sota les aigües del pantà | El pont es troba sota de les aigües del pantà de la Baells, no és visible, ni quant hi ha molta sequera, ja que es troba en una zona molt pròxima a la presa, en una cota corresponent a un nivell molt baix de l'aigua. Segons les fotografies existents, podem saber que aquest pont té tres arcs grans de mig punt i dos laterals o estreps massissos. Consta que és bastit tot en pedra, que té 502 metres d'alçada i 53 metres de llum. Aquesta infraestructura viària que formava part de la carretera de Berga a Vilada, Ripoll i Ribes, era part d'una xarxa de comunicacions important que facilitava l'accés i comunicació en sentit est-oest. Es trobava localitzat a l'antic nucli de la Baells, just a tocar de l'antiga estació del ferrocarril de via estreta de Manresa a Guardiola. | 08268-116 | Al pantà de la Baelles, sota les aigües | Abans de la construcció del pantà de la Baells, en el traçat de l'antiga carretera de Berga a Ripoll i en el punt de creuament amb el riu Llobregat hi havia el pont de Miralles que permetia creuar el riu. El pont es va construir entre els anys 1886 i 1897; el pont era conegut amb el nom de Miralles que és el nom d'una masia propera. El nou pantà va obligar a redissenyar completament l'antiga carretera en aquest tram, cosa que feia necessari construir un viaducte que salvés el pantà a poca distància de la presa i del pont de Miralles. El nou viaducte anomenat de la Baells, que venia a substituir aquest antic pont, fou construït entre el mes de juny de 1974 i el mes de maig de 1975 per l'empresa 'Ferrovial SA'. Les obres foren dirigides per l'enginyer Juan Loureda. | 42.1254900,1.8801200 | 407436 | 4664316 | 08268 | Cercs | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | les coordenades són aproximades. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||||
| 77365 | Pedra del diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-del-diable-0 | COLL, Ramon i MONTLLÓ, Jordi (2006). Sobre algunes llegendes i tradicions referents al dolmen de Can Boquet; XXII Sessió d´Estudis Mataronins; Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 2006. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) Mapa del patrimoni cultural i natural de Vallromanes. Diputació de Barcelona i Ajuntament de Vallromanes. ORTEGA, Enric (2007). Localitzat un menhir prehistòric a Vilassar de Dalt. http://www.vilassar.cat/document.php?id=2210 RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | es troba partida en dos fragments | Des de Vilassar de Dalt s´hi pot accedir des del torrent de Can Balleu fins enllaçar amb el camí de Can Gurguí. Es tracta d´un gran bloc granític treballat per les dues cares laterals en arrodoniment. La part superior presenta dos trencaments i una de les parts trencades es troba a la part inferior del camí a 10 metres del bloc. Es troba a peu de camí en posició horitzontal fruit d´un moviment de terres. Presenta una marca serpentiforme a la part superior (probablement senyal de la màquina fruit del moviment del seu lloc original) i tres marques a la part mitjana (d'origen mecànic fruit del mateix moviment o de tascons de trencament). La base és sensiblement més ampla però destaca que tot el bloc té un gruix regular de 33 cm. Tot i que per alguns la seva classificació com a menhir estaria clara, cal tenir present que no s'ha trobat material arqueològic associat que pugui datar amb seguretat la seva antiguitat. Al mateix temps sembla evident la seva utilització com a fita de terme. | 08214-277 | Camí antic de Vilassar a Vallromanes | Diferents informacions orals i escrites ens parlen de l'existència d'un menhir al camí de Vallromanes a Vilassar. La notícia més antiga ens la proporciona Marià Ribas (1952), diu: 'S'ha parlat de l'existència de dos altres menhirs, un al peu del camí que va de Sant Genís de Vilassar a Vallromanes, a uns tres quilòmetres de la Roca d'en Toni, i un altre, també prop d'aquest lloc, i ran del camí que condueix a Òrrius'. També Pau Ubach (1994) en parla: '...vàrem tenir la sort de contactar amb persones grans que ho havien vist i que ens varen parlar del menhir conegut per la 'Pedra del Diable', que es trobava en el peu del camí que va de Vilassar per Pedrells a Can Gurguí, que ells havien vist dret: per indicacions seves, anàrem al lloc indicat i encara vàrem poder veure la pedra ajaguda ran del camí: era de granit i les seves mides aproximades feien dos metres trenta-cinc centímetres de llargada per uns seixanta-sis centímetres d'amplada, per cinquanta centímetres de gruix. No hi havia cap dubte, era un menhir. Uns quants anys més cap aquí va ser trencada, sense cap mirament, quan eixamplaven el camí...' L'any 2002, durant la realització del Mapa del Patrimoni cultural i natural de Vallromanes, per encàrrec de la diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Vallromanes, Jordi Montlló (2002) va documentar la llegenda relacionada amb la Pedra del Diable, que li va explicar el senyor Corbera. La pedra en qüestió no la va inventariar perquè s'ubicava en terme municipal de Vilassar de Dalt. El 2006 en va publicar la noticia (COLL, R. i MONTLLÓ, J:2006): 'A Vallromanes existeix un paral·lel d'aquesta llegenda, inèdit fins allà on arriben els nostres coneixements. Fa referència a una gran pedra, anomenada la Pedra del Diable, que hi ha al peu del camí que va des de Vilassar de Dalt per Pedrells cap a Can Gurguí, i que fou deixada allà mecànicament en arreglar el camí. La llegenda fou recollida de forma oral l'any 2002'. El senyor Toni Ibáñez de Vallromanes, l'any 2007, es posa en contacte amb el Museu de Vilassar de Dalt i els passa informació oral sobre la Pedra del Diable. Segons explica en 'Manel San Francisco Andreu i la seva família vivien a la masia de Can Raspall, situada entre Can Gurguí i cal Fuster. Aquesta masia era, abans que fessin cal Duch, la casa més propera a la Pedra del Dimoni. En Manel m'ha confirmat el que m'havia dit sa germana: la Pedra estava plantada ran de camí i tenia un forat al mig... No estava ben bé recta, sinó inclinada... la tradició oral parlava de que la pedra creixia… Segons ell, va estar dreta fins als anys seixanta. Ell ha dit 'fins a la Constitució', és a dir , fins a l'arribada de la democràcia. | 41.5250000,2.3297200 | 444078 | 4597257 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77365-foto-08214-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77365-foto-08214-277-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El mapa 'Descripcion topografica del lugar i termino de San Gines de Vilassar' de l´any 1777 marca un 'mojon' o fita al límit del terme entre Vilassar de Dalt, Vallromanes i Premià de Dalt que per ubicació seria la pedra objecte del present estudi que, actualment, es troba al límit de les tres poblacions. | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||
| 72323 | Barraca de Cal Planell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-planell | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XIX | es troba mig esfondrada pels pas de la maquinària agrícola. | Barraca de pedra seca situada en un marge al costat de la casa nova de Cal Planell. És una cabana de volta de canó, de planta rectangular; l'arcada de la façana té una amplada de 10 metres, es conserva una alçada màxima de 2'20 metres i la profunditat no es pot saber, ja que la part posterior està ensorrada. | 08297-171 | Cal Planell - Veïnat de Sant Pere del Vim | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però la seva expansió es situa durant la segona meitat del segle XIX . No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6713200,1.5255300 | 377260 | 4614334 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72323-foto-08297-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 67555 | Pou II del Pla dels Pous. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-ii-del-pla-dels-pous | IPEC-Montseny (1998), n. 2458. LLOBET, S. (1990). El medi i la vida en el Montseny. p. 337. LÓPEZ, J. (1992). 'Els pous de neu i de glaç al Montseny' a Monografies del Montseny, 7. NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny' a Muntanya, XCIV. VIVES, E. (1983). 'El glaç de Tagamanent' a Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.9. | XVII | es troba força cobert per la vegetació i la malesa. | Pou de neu, orientat al nord-est al Pla dels Pous i que es relaciona amb una altra congesta situada una mica més amunt del mateix Consisteix en una excavació vertical cilíndrica molt fonda de dimensions considerables, fent uns 11 m de diàmetre per uns 7 m de fondària. Com la majoria d'estructures d'aquesta tipus, està retallada a la roca natural, metre que la part no excavada, va ser aixecada en paret de pedra seca i terra, encara visible. Una obertura en la diàclasi natural fa pensar en una possible entrada d'aigua i una canalització, que pot fer uns 3 m de llargada i que s'utilitzaria en algun moment del processament i gestió de la neu. | 08276-75 | Pla de la Calma, Pla dels Pous. | El moment de màxima explotació i comercialització de la neu i del gel, va ser, en la zona del Montseny, a partir del segle XVI, i sobretot al llarg del XVII. Amb perduracions fins el segle XX. | 41.7614300,2.3281300 | 444150 | 4623507 | 08276 | Tagamanent | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67555-foto-08276-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67555-foto-08276-75-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | L'emplaçament d'aquests pous, està molt ben pensat. La seva posició facilita tot el procés productiu del comerç de la neu, ja que es troben en un put de fàcil comunicació i en una pendent idònia situada a l'obaga que permet el bon manteniment de la neu. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 67539 | Barraca de la Sitja del Llop, Barraca d'en Ramon o Barraca del Poliol. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-sitja-del-llop-barraca-den-ramon-o-barraca-del-poliol | BARBANY, C. (1996). De la balma a la masia, l'habitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers, p. 93-93. GARCIA-PEY, E. (1998). Tagamanent. Recull de noms de cases i de lloc. Tagamanent p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3835. | XVIII-XIX | es troba en un punt turístic destacat, sense protecció. | Es tracta d'una estructura construida amb paret de pedra seca i una coberta de lloses planes a dues vessants. Les mesures d'aquesta barraca són força estàndards fent uns 3'20 m d'ample per 2'75 m de profunditat, presentant una planta gairebé quadrada. La pedra utilitzada és de petites dimensions i prové de la zona, segurament molta ha estat reutilitzada, tenint el cas més evident amb la pedra gravada ubicada com a sòcol de la barraca i coneguda com l'Estela de la Calma. La disposició arquitectònica de les pedres en filades planes i falcades amb pedres més petites es complementa amb la solució de la teulada: de lloses planes falcades amb pedres de dimensions variables. L'alçada conservada podriem dir que és l'original, de 1'65 m, tot i les possibles reformes i manteniments que hagi pogut tenir. L'accés es fa per una porta oberta a nord i situada en una cantonada de l'estructura. Aquesta entrada fa uns 75 m ample i dóna pas a un espai buit de terra batuda. | 08276-59 | Pla de la Calma | La barraca de la Sitja del Llop va ser construïda prop del Turó del Poniol per la gent del Bellit, per aixopluc del pastor Isidre Vallbona. L'home del Bellit es deia Ramon i segurament per això també se la coneix per aquest nom. La seva construcció és força modesta, aprofitant materials propers (com l'anomenada Estela megalítica de la Calma) i material perible (principalment fusta i branques) i pedra local sense treballar i moltes vegades reutilitzada. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig, les zones més aptes per pastures, i les rutes tranhumans. També hi havia una altra barraca coneguda com la Barraca d'en Ramon. El fenomen de reaprofitament de l'Estela és molt curiós, segurament aquesta ja es trobava emplaçada en aquest punt o en una zona propera ja que per les seves característiques i dimensions no és fàcilment manipulable. El moment de construcció d'aquesta estructura no és clara; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació. Per altra banda, a nivell arquitectònic no s'observen reformes significatives a la barraca, indicant un sol moment constructiu. | 41.7595100,2.3354300 | 444755 | 4623289 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67539-foto-08276-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67539-foto-08276-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | En la seva estructura es troba ubicada l'Estela de la Calma. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 81129 | Barraca 2 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6069) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es troba en un estat molt avançat d'esfondrament, s'identifica la planta però es conserva poc alçat de l'estructura dels murs. | Barraca de pedra seca del tipus aèria, adossada a una roca, de planta semicircular amb part de la roca al seu costat occidental conformant part de l'estructura; amb la porta orientada al sud. | 08128-195 | a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana, al nord-oest del Salt. | 41.7873500,2.0270700 | 419156 | 4626624 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81129-foto-08128-195-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 66504 | Caselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caselles-2 | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa RU. 4. Ajuntament de Cercs. | XVIII?-XIX | es troba en procés d'enrunament. | Avui dia les estructures que conformaven la masia es troben en procés d'enrunament, tot i que es conserva una alçada fins a nivell de coberta en gran part de les seves façanes. Malauradament, la gran vegetació arbustiva que hi ha crescut no permet accedir a l'interior ni tenir una bona visió de les estructures. A grans trets, es pot dir que la casa defineix una estructura de planta rectangular, que consta de dos nivells, planta baixa i primera. La coberta era a dues vessants amb carener paral·lel a la façana principal, tot i que actualment està en gran part soterrada. Es poden entreveure algunes de les obertures, la porta d'accés a planta baixa i algunes finestres, la majoria visibles a la façana principal, són de muntants de carreus i llinda plana de fusta. Els murs són de paredat irregulars amb carreus desbastats a les cantoneres. Al costat nord-est de la casa s'hi troben les restes del paller, format per una estructura de dos nivells i amb una gran obertura per la façana principal, la sud, en la que s'hi aixeca un pilar central i a l'interior un altre, de maó massís. Al voltant hi ha restes d'altres estructures menors, segurament coberts pel bestiar i algun magatzem. També trobem un petita estructura que sembla una trumfera, mig soterrada, amb una petita obertura i l'interior definida per una coberta en mitja cúpula feta de pedra irregular. A l'entorn també hi ha gran quantitat de murs que delimiten el que podria haver estat l'era i murs d'antigues feixes de conreu. | 08268-14 | A la part central del municipi, prop del torrent de les Garrigues. | Són poques les dades documentals conegudes de Caselles. Cal remuntar-nos al segle XIX, en concret al 1856, per poder aportar alguna referencia documental concreta de la masia, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Cercs hi ha anotada Caselles, en la que s'hi inscriu a Pere Marginet. De totes maneres, cal apuntar que la manca de bona visibilitat de l'arquitectura de la masia no permet precisar o aportar dades específiques en relació a la tipologia arquitectònica. | 42.1392600,1.8379500 | 403971 | 4665892 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66504-foto-08268-14-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba situada a uns 100 metres de la pista asfaltada que porta cap a Santa Maria de les Garrigues, després de la casa la Balma. Al sud de la masia, uns 100 metres discorre el torrent de les Garrigues.La masia està catalogada com a BCIL núm. 980-I, per Acord de Ple del Consell Comarcal del Berguedà, de 13/04/2005; però recentment ha estat proposada la seva descatalogació. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 80953 | Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pumanya | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XI-XIX | es troba en procés d'enderroc. | Les restes del mas de Pumanyà ocupen una àrea entorn als 300 metres quadrats, la intervenció arqueològica realitzada a l'indret va permetre descobrir i documentar gran part del perímetre de les estructures principals així com de les estances i compartimentacions interior, tot i això l'observació del terreny permet observar traces que poden indicar l'existència d'altres restes que suposarien l'ocupació d'una superfície més extensa. A grans trets, s'observa una edifici principal, de planta rectangular amb un alçat conservat dels seus murs molt divers, en alguns extrems es conserva fins a l'alçada de la planta primera i en altres parts es troba força enrunat. Gran part d'aquesta estructura està bastida amb murs de pedra formats per carreus força regulars, formant filades més o menys uniformes, amb blocs molt més ben tallats i escairats a les cantoneres; no es un parament uniforme en tot el conjunt, ja que hi ha parts que mostren un acabat més irregular. Adossat a la façana de llevant, prop de l'angle sud-est, es conserva l'estructura exterior del que era el cos del forn de pa. Tot i que les estructures i sobretot els espais interiors encara es troben en gran part cobertes per enderroc i sediment, s'identifiquen diverses compartimentacions interiors en base a murs de pedra, també és visible l'estructura del primer tram de l'escala de pedra d'accés al pis superior, així com l'arrencament de volta en alguns espais que devien disposar d'aquest tipus de coberta. Algunes estances van poder ser excavades fins a nivell de paviment, deixant al descobert algunes obertures de porta amb muntants i marxapeus de carreus de pedra i paviment de roca natural més o menys regularitzada. Més a l'extrem de ponent del conjunt, trobem un volum d'edifici de planta rectangular, sembla que només de nivell de planta baixa; probablement corresponent a una estança destinada al bestiar o magatzem. Les restes del mas estan bastides damunt d'un turonet rocós, amb una paret de roca amb un tall més abrupte pel costat més sud i una mica més suau pels extrems est i oest, tot adaptant-se a la morfologia del turó i als afloraments de roca. La tipologia i configuració constructiva del conjunt, mostrant una estructura força tancada, ressaltat per la situació i característiques del terreny on està emplaçat, li atorguen una configuració que pot mostrar certes característiques similars a la tipologia de casa forta. | 08128-19 | a la zona nord-est del terme municipal, damunt d'un turó al nord del torrent de Colljovà. | Les primeres notícies documentals de l'existència del mas daten del segle XI; sense que s'hagi conclòs l'excavació del mas i, per tant, sense disposar de totes les dades que pugui proporcionar la recerca arqueològica, es creu que la bona ubicació del mas dalt d'un petit turó al capdamunt de la Serra de Pumanyà, amb bon control visual del territori, pot haver afavorit l'ocupació del lloc amb anterioritat. Aquesta hipòtesis es recolza amb les dades proporcionades en les campanyes d'excavació que han permès documentar l'existència d'uns murs, sota les estructures més recents, corresponents a una fase constructiva anterior i que a més, es relacionaven amb materials d'origen ibèric. A grans trets, es constata l'ocupació del mas en període medieval dels segles XI-XV i en gran part del període modern fins, sembla, que el segle XIX. Documentalment, el mas Pumanyà consta en el Capbreu del Senyor de Talamanca de finals del segle XVI, en el que hi apareix referenciat com a límit de les possessions que Pere Païssa i el seu fill Joan, del mas Païssa, confessaven posseir (ACA, Capbreu del Senyor de Talamanca XLV, 1589-1590). Consta una menció documental del 1621 (Arxiu de Moià) en la que el mas Pumanyà es cita com a derruït. Posteriorment, trobem altres referències documentals en les que es cita el mas o els seus habitants, per exemple al 1637 en un establiment en emfiteusi d'una terra erma de pertinença del mas Pumanyà o al 1646 en un arrendament, entre altres. Al segle XVII també consten referències la mas, molt sovint relacionat amb el veí mas de la Païssa; concretament al 1785, en l'inventari de béns del marit difunt de Maria, vídua de Francesc de Planell i Païssa, s'hi esmenta el mas i casa de la Païssa, la capella, la casa de Puigmanyà, el molí fariner, i una casa al carrer del Sastre (ACA, Notarials de Manresa, 1784). Posteriorment, al segle XVIII, la casa, mas i heretat denominat Puigmanyà, de Monistrol de Calders, figura anotat en els registres de la comptadoria d'Hipoteques de Manresa (Notari Pius Traserra, de Calders, 14 de gener del 1860); document en el que, com és habitual s'indiquen les afrontacions i les càrregues sobre la finca. També consta la referència a l'heretatge en testament de la finca per part de Salvador de Planell i Pahissa a favor del seu fill Vicenç, ambdós de Monistrol de Calders (Notari Francesc Vilarrúbia, de Moià, 23 de setembre del 1815), constant que la usufructuària morí el 22 d'octubre del 1861. | 41.7688500,2.0326900 | 419600 | 4624565 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80953-foto-08128-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'estiu del 2016 es va dur a terme un Camp d'Arqueologia al jaciment de Pumanyà, l'excavació arqueològica va estar dirigida per l'arqueòleg Òscar Trullàs de l'empresa Arqueòlegs.cat SL; campanya en la qual hi van participar una quinzena de voluntaris del municipi i poblacions veïnes. Les campanyes d'excavació arqueològica van ser promogudes per l'Ajuntament de Monistrol de Calders.Els treballs van suposar l'eliminació d'enderroc de diferents estances, documentació de la seqüència estratigrafia dels espais en els que s'actuà, permetent aportar noves dades de les restes d'aquest antic mas medieval (segles XI – XV) amb possibles anteriors. Els objectius inicials per la primera campanya es van centrar en delimitar l'abast del jaciment, aportar una primera aproximació cronològica i identificació de les diferents fases constructives. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 81126 | Barraca 11 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6240) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es troba en avançat estat d'esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb la porta orientada a ponent. | 08128-192 | a la vall del torrent de la Baga del Coll, a la part alta i a la dreta del torrent. | 41.7466100,2.0414800 | 420303 | 4622087 | 08128 | Monistrol de Calders | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81126-foto-08128-192-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||
| 80952 | El Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-4 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII? | es troba en avançat estat d'enderroc. | Les restes del mas el Pla són escasses, bàsicament uns trams de mur de poca alçada, formats per carreus desbastats de mides diverses, la majoria més aviat allargats, junt alguns blocs també desbastats de mides més grans. L'espai que ocuparia la planta del mas es troba força cobert de vegetació que amaga part les restes conservades. L'indret on està ubicat és un punt lleugerament elevat, vers el sud-oest del mas el Bosc, en una zona en la que el bosc ha anat ocupant terreny. | 08128-18 | a la zona oest del terme municipal, entre els masos Mussarra i el Bosc. | El mas el Pla formava part del mas el Bosc, constant documentat almenys al segle XVIII; concretament al 1732 el mas Alzina, el mas el Pla i el mas Pujol eren possessions del Bosc. En la bibliografia es dóna notícia que al mateix segle XVIII el mas el Pla es trobava deshabitat. | 41.7516700,1.9954800 | 416485 | 4622693 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80952-foto-08128-18-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El mas s'ubica a la Serra del Pla.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 42695 | Font de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-elies | XX | es troba al marge de la resclosa. | Font d'aigua que raja directament de la veta que surt naturalment de la muntanya. Es troba situada en el marge esquerra, al costat de la resclosa de Les Elies. En el marge s'hi va condicionar un petit muret de pedra de 30cm d'amplada x 40 d'alçada, per poder aguantar el tub de material pvc per on raja l'aigua constantment. Aquesta baixa pel marge fins a trobar el curs de la riera de Caldes, per sota de la resclosa. | 08033-254 | Les Elies | Aquest font la va fer el Sr. Salvador Torras, l'any 2006. Segons ens explica, la muntanya del Farell , conté moltes betes d'aigua subterrànies, i només cal cavar una mica sota els Espadats de Les Elies, en un marge, introduir-hi un tub en forma de broc, i un parell d'hores després, comença a rajar aigua. La geologia de la Vall de Les Elies, sobre la qual s'assenta la riera de Caldes bàsicament dues grans unitats, miocè i quaternari-, facilita una important escorrentia que aflora fàcilment als talussos les rieres i torrents i dóna lloc a l'aparició de fonts, algunes de les quals són intermitents en funció de la pluviometria. | 41.6779700,2.1599600 | 430080 | 4614363 | 2006 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42695-foto-08033-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42695-foto-08033-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6800,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.