Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 80992 | Codro Bressol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codro-bressol | <p>ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. </p> <p>PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.</p> <p><span><span><span>FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg. 16-18. </span></span></span></p> | es troba afectat per l'erosió. | <p>Gran bloc de pedra de calcària en el que hi ha un retall de planta rectangular o lleugerament trapezoïdal de 60/65 centímetres d'amplada, uns 175 centímetres de llargada i 29 centímetres de profunditat. Part del perfil de la cavitat presenta una bora lleugerament sobresortida.</p> | 08128-58 | al vessant sud dels Avellaners del Cuca. | <p>La tipologia i mides del receptacle indiquen que podria correspondre a una tomba probablement de cronologia medieval corresponent a un adult. La seva ubicació però no seria l'originària, encara que mostra orientació est-oest, hauria sofert un desplaçament de la seva disposició inicial.</p> | 41.7625800,2.0440100 | 420533 | 4623858 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2021-09-22 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La tradició oral local narra que un eremita va construir aquesta tomba per al seu propi ús en morí. Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||||
| 58354 | Torrents Amell i Fontsana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrents-amell-i-fontsana | <p>Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. BOSCH DE DÒRIA, Marc (2004). Prospecció arqueològica a la finca de Can Amell, situada al carrer Rafael Casanova, núm. 3 (Premià de Mar, El Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. COLL, Ramon (1997). Memòria del seguiment arqueològic dut a terme en les obres d'ampliació dels torrents Amell i Fontsana (Premià de Mar, El Maresme). Setembre-octubre de 1996. Servei d'Arqueologia. Inèdit. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III-I a.C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història . Mataró .Caixa d'Estalvis Laietana .</p> | II - I aC | es tracta d'una zona de torrent i, per tant, d'aportacions. Es desconeix si un camp annex conserva restes. | <p>Material ceràmic antic documentat arrel d'un seguiment de màquines en una zona de torrents i camps annexos. El material localitzat consisteix en ceràmica ibèrica (comuna a mà i a torn, grisa, àmfora) i ceràmica romana (àmfora laietana, comuna, de cuina, material constructiu). Els llocs on es localitzà més abundància de material és el sector 1 del torrent Amell, antic camp de conreu que patí successives inundacions procedents de torrentades; i el sector 4 del torrent Fontsana, molt proper al jaciment de l'Horta Farrerons.</p> | 08172-160 | Torrents Amell i Fontsana | <p>Es va realitzar un primer seguiment de màquines amb motiu d'unes obres de sanejament i eixamplament dels torrents, degut als desperfectes ocasionats pels temporals de pluja del setembre de 1996. L'any 2004, s'efectuà un nou seguiment arqueològic a la zona de Can Amell per la construcció d'un edifici destinat a residència geriàtrica.</p> | 41.4945100,2.3690500 | 447335 | 4593847 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58354-foto-08172-160-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||
| 49805 | Roure de cal Ramons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-ramons | es tracta d'un exemplar mort, encara que de fa poc temps. | El roure de Cal Ramons es troba situat al mig d'un revolt molt tancat que de l'inici de la urbanització de Cal Ramons, quedant emplaçat a l'oest de la masia. Es tracta de fet d'un exemplar mort, de fa poc temps, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dos grans branques, tot i que comptava amb una tercera, la qual es va podar fa poc temps. Les dimensions del roure són difícils de calcular per la seva dimensió i per trobar-se en un terreny amb un pendent acusat; a la part central del tronc, aproximadament a l'alçada d'un metre des del terra a la de dalt, supera els tres metres i mig de diàmetre. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar que podria ser d'uns centenars d'anys. | 08092-164 | a la urbanització de Cal Ramons. | 42.0239100,1.8886600 | 407995 | 4653028 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49805-foto-08092-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | |||||||||||||
| 73279 | Jaciment del Carrer de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-carrer-de-santa-magdalena | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ, P. (1978). Quaderns de camp, vol. 9. 1969-78. Inèdit. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | IX-XIV | es manté soterrat per sota d'edificis moderns. | Durant unes obres, un obrer va trobar restes humanes que va entregar al senyor P. Giró, un cop la rasa ja estava tapada. Es tracta de dos cranis, dues mandíbules i dos ossos indeterminats. | 08305-168 | Carrer de Santa Magdalena, a 200 m del Portal de la Font | Troballes realitzades durant unes obres de telefònica. P. Giró, associava les troballes als sepulcres de fossa, però sembla que l'existència d'una via romana amb pervivència medieval (Strata Francisca) i l'existència d'una possible capella sota l'advocació a Santa Magdalena, fan pensar en una cronologia medieval. | 41.3503100,1.7006500 | 391302 | 4578460 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73279-foto-08305-168-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 66621 | Crist majestat de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-majestat-de-sant-salvador-de-la-vedella | CARBONELL, E.; GUMÍ, J. (1974): L'art romànic a Catalunya. Segle XII. Vol. I. Barcelona: Edicions 62. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 6. Ajuntament de Cercs. MORALES, J. (1893-1896) : Catalogo del Museo Arqueológico-artístico Episcopal de Vic. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | es manté en bon estat de conservació, però la peça està mancada de la policromia original. | Es tracta d'una escultura o talla romànica provinent del monestir de Sant Salvador de la Vedella. La peça és de fusta d'alba, té unes dimensions de 68 x 24 x 17 cm, i es situa cronològicament al tercer quart del segle XII; consta que podria ser dels Tallers de la Seu d'Urgell. Correspon a una figura de Crist en majestat (Maiestas domini), representat en posició sedent sobre un escambell. Sosté a la mà esquerra un llibre recolzat al genoll, i li manca la mà dreta, que suposadament en origen es mostrava en actitud de benedicció. Tampoc s'ha conservat la part inferior de l'escultura, que devia mostrar els peus descalços del Crist. Va vestit amb túnica i casulla, representades amb uns plecs no massa pronunciats. El hieratisme, frontalitat i severitat de la figura l'emmarquen dins el romànic de plenitud. En aquesta peça es fa ben palesa la desproporció entre les diverses parts del cos. La part més destacable de l'escultura és el cap, on els detalls són més elaborats, especialment a la barba i els cabells. Els ulls ametllats, les línies senzilles i la poca expressivitat del rostre són característiques típiques de l'escultura romànica d'aquesta època. La representació del Maiestas Domini és freqüent en pintura mural i decoració arquitectònica ( portalades), però no és tan habitual en el cas de l'escultura exempta, en la qual s'acostuma a representar el Crist crucificat. Podem atribuir aquesta iconografia per paral·lelisme amb altres obres d'art, on s'acostuma a representar envoltat per la màndorla i el Tetramorf. En aquest cas la tipologia seria més paral·lela a la imatge sedent de la Mare de Déu amb el Nen. | 08268-131 | Museu Episcopal de Vic. c/ Sant Miquel Arcàngel, 1. 08500 Vic | Malgrat que la peça en origen estava policromada, no s'han conservat restes de policromia. En ingressar al Museu Episcopal de Vic, la peça presentava restes d'una policromia molt matussera, que devia ser retirada en alguna de les restauracions que ha sofert. Actualment està exposada a la sala dedicada al romànic del MEV; consta registrada amb el número 1602. La peça va ingressar al museu abans de l'any 1893, probablement el 1890. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66621-foto-08268-131-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 77115 | El Sant Crist de Vilassar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sant-crist-de-vilassar | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 133. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona; pàg. 92 | II aC-VdC | es desconeix per manca de dades l'abast real d'aquest jaciment. | La Carta arqueològica de la Generalitat situa aquest jaciment entre els termes de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar, al voltant del Camí del Mig, en la cruïlla amb el Torrent de les Tartanes, en l'indret conegut per la capella del Sant Crist o 'Cristo'. La major part de la zona està coberta per hivernacles i naus diverses. Però Marià Ribas (1952) hi situa una 'vil·la romana amb una necròpolis d'incineració i sitges d'enterrament al voltant '. Marta Prevosti (1981) amplia la informació donada per M. Ribas i diu que es va documentar ceràmica comuna romana, àmfores, dolies, enterraments de teula, un enterrament en urna cinerària feta a mà i un fragment d'opus signinum. | 08214-27 | Al capdamunt del torrent de les tartanes | Jaciment descobert per Marià Ribas. | 41.5061600,2.3702700 | 447446 | 4595139 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77115-foto-08214-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77115-foto-08214-27-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix l'emplaçament actual de tot aquest material. Marià Ribas no aporta cap informació sobre l'excavació o extracció dels materials. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 37367 | Rocar del bosc de Can Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rocar-del-bosc-de-can-colomer | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | es desconeix la seva dimensió real | Interessant conjunt de roques granítiques de grans dimensions. Entre els matolls i el sotabosc, s'observen diverses fileres de lloses i roques col·locades verticalment i alineades deixant, en alguna zona, un espai aproximadament de dos metres d'amplada. Poden correspondre a un camí antic per salvar el fort desnivell. Destaca principalment per la disposició de les pedres, molt divergent de les tradicionals feixes. També hi ha parets de vinya i/ o de marge. | 08003-227 | Bosc de Can Colomer, al nord del nucli de Can Magarola | 41.5078600,2.3053600 | 442030 | 4595370 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37367-foto-08003-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37367-foto-08003-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||||
| 73277 | Caputxins Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caputxins-vells | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. COY i COTONAT, Agustí (1909). Vilafranca del Penedès su historia y monumentos. Barcelona. Ed. Imprenta de F. Altés. GIRÓ ROMEU, Pere (1968). Quaderns de camp, vol. 8, 1964-68 (1 de març de 1967) inèdit. PUIG, Ricard (1934). 'Els frares caputxins a Vilafranca', dins Butlletí del Centre Excursionista Vilafranquí. Setembre - octubre. 1934 IIª època núm. 38. Vilafranca del Penedès, pp. 74-75. PLANAS, Josep (1948). Antics convents, esglèsies i capelles de Vilafranca. Vilafranca del Penedès. Ed. Artes Gráficas, pàg. 134. | XVI-XIX | es desconeix l'emplaçament precís. | La localització de l'antic monestir dels Caputxins no ha estat exitosa. No s'han trobat les seves restes, tot i que se'n té coneixement documental. No es coneix la forma de l'edifici, ni la seva estructura, només s'ha evidenciat l'existència de restes humanes conservades en el Museu de Vilafranca,amb ceràmica grisa medieval. Aquestes restes podríen procedir d'extraccions d'argiles amb destí a la Bòbila Jané. Giró, en els seus quaderns amb data d'1 de març de 1967, explica que li van comunicar la troballa de 12 sepultures però que quan ell va arribar ja havien estat arrassades i només va poder recollir algunes restes de ceràmiques i ossos. Segons el relat de l'època 'los sepulcros se abrieron a 1,50 m de profundidad, y segun referèncias del encargado de la extracción de sílice, en el fondo de la fosa había un compuesto de sílice donde estaba depositado el cuerpo del inhumado; encima del mismo había una serie de tejas planes de forma ligeramente curva, siguiendo luego otra capa de piedras y tierra encima. Esta pequeña elevacion del terreno formada por estrechas terrazas escalonadas se denomina 'la saldonera', y al pie mismo de esta especie de montículo pasa el camino viejo y se dirige a Pachs. Es muy probable que dichas sepulturas procedan del antiguo convento de caputxins vells, pues los terrenos de aquella zona de cultivos y una vieja masia tenian la misma denominacion'. | 08305-167 | Al nord del municipi | Documentalment, es coneix la comunitat de caputxins per Coy (1909), Puig (1934) i Planas (1948). L'any 1581, els frares caputxins adquireixen a Pere Queralt un camp a peu de la muntanya de Sant Jaume on hi havia una ermita dedicada a Sant Antoni i Sant Pau. El març de l'any 1583, l' edifici ja estava acabat i s'hi van instal·lar. L'any 1626 es va abandonar l' edifici fundacional per traslladar-se al nou (situat sota l'actual cementiri fundat l'any 1839). La primera guerra carlina va destruir l'edifici. Amb la desamortització els terrenys van passar a mans municipals. | 41.3626600,1.6872400 | 390201 | 4579848 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73277-foto-08305-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73277-foto-08305-167-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 77112 | Can Torradeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torradeta | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BALIL, A i RIPOLL, Eduard (1952).' Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-51', dins A.E.A. XXV. Madrid, pàg. 85 COLL, Ramon (2003). Troballes arqueològiques a Ca n'Alsina (Vilassar de Dalt, el Maresme); dins la XIX Sessió d'Estudis Mataronins del 23 de novembre de 2002. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 287 a 295. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 167. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. (1997). Inscriptions romaines de catalogne IV. Barcino, 1. Universitat de Barcelona. FORTUNY , E. (no consta). 'Inventario nacional de folios arqueológicos. Vilassar de Dalt (Barcelona). N.A.H 2, pàg. 736. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. GOMIS, Cels (1980). La província de Barcelona; dins CARRERAS CANDI, F. Geografia General de Catalunya. GUARDIOLA, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 31 MARINER,S. (1973). Inscripciones romanas de Barcelona (lapidarias y musivas). Barcelona, pàg. 58. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 142. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona; pàg. 93. VIVES, J. (1972). Inscripciones latinas de la España romana. CESIC. Madrid. | IIaC-V dC | es desconeix l'abast real del jaciment. | La zona de Can Torradeta limita al sud per l'autopista C32, a l'est per la Riera de Vilassar, al nord per Can Maians i a ponent pel Torrent del Blanqueig. És una zona envoltada d'altres troballes arqueològiques i jaciments constats com Can Miqueló, el Camí del Mig (Via Augusta) o Can Olla. Totes les troballes arqueològiques que s'han documentat són força antigues i cap d'elles, fruit d'intervencions arqueològiques amb metodologia moderna. L'any 1993, es va fer un seguiment d'obres amb motiu de la instal·lació d'uns hivernacles, amb resultats negatius. Segons Jaume Ventura s'hi trobà un forn, una conducció d'aigües, un fust de columna i enterraments de teula. Marià Ribas i Lluís Guardiola parlen d'una làpida amb la inscripció P. MANLIO. G. N. F. GAL./ AEDILI II VIR / GN. MANLIO. P. F. GAL / SECVUNDO AEDILI (a Publi Manli fill de Cneo, de la tribu Galeria, edil duumvir, i a Cneo Manli, fill de Publi, de la tribu galeria, segon edil). Els membres del Museu Arxiu de Vilassar, en aquests camps i en uns propers documentaren ceràmica d'època romana i estructures d'habitacions. L'any 1986 realitzaren prospeccions on documentaren opus signinum, diversos murs, bases de dolia i ceràmica (terra sigil·lada hispànica, sigil·lada Clara, àmfora itàlica), tessel·les de marbre i vidre. L'any 1990, R Duran i J.A Lacárcel informen a Ramon Coll de la troballa en superfície de material arqueològic (COLL:2003), el 16 de juny d'aquell any es recull una sèrie de material arqueològic, actualment dipositat en el Museu de l'Estampació de Premià, amb dos moment cronològic; un primer moment que correspondria al Ir Ferro i un altre que aniria del s. II aC fins el III dC. També detectaren algun mur que defineixen de romà i que podia tractar-se de la intervenció del Museu de Vilassar. En tot cas la zona de les troballes publicades per Coll (2003) correspon al polígon de l'Inventari del patrimoni arqueològic de la Generalitat de Catalunya conegut amb el nom de Can Torradeta. | 08214-24 | Al sud del terme municipal | Jaciment documentat des de molt antic, però on les úniques intervencions arqueològiques s'han realitzat els anys 1986 i 1993, amb uns resultats que no corresponen a les expectatives de les notícies publicades. | 41.5095000,2.3653700 | 447040 | 4595513 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77112-foto-08214-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77112-foto-08214-24-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom de La Gran Vilassa o Can Alsina | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 77379 | La Pedra Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-blanca | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II-I aC | es desconeix l'abast real del jaciment per tractar-se de troballes en superfície. | s tracta de la troballa en superfície de material ceràmic arqueològic. En concret, l'any 1987, durant els rebaixos dels terrenys per instal·lar-hi el complex Illa Fantasia es van documentar fragment d'àmfora itàlica, ceràmica de vernís negre del tipus Campaniana B, àmfora romana local, ceràmica ibèrica comuna a torn i a mà i dolies. No es va documentar cap estructura arquitectònica ni material constructiu. La presència a la zona del camí del mig, brancal de la Via Augusta i d'altres jaciments i punts de trobada, fan pensar que es tracta de material d'origen proper. | 08214-291 | Illa Fantasia | Jaciment documentat l'any 1987 per Jordi Bagà i Ramon Coll, que efectuaren la troballa dels materials. | 41.5037500,2.3638400 | 446907 | 4594876 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77379-foto-08214-291-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Materials dipositats en el Museu de l'Estampació de Premià de Mar. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 77504 | Els Ametllers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ametllers | I-V dC | es desconeix l'abast real del jaciment per manca d'intervencions arqueològiques | Troballa en superfície de material arqueològic d'època romana consistent en un fragment informe de sigil·lada sud gàl·lica i un fragment informe de vernís negre. També s'han documentat fragments d'àmfora i material constructiu (tègula) i una làmina de sílex. | 08214-416 | La Vall Morena | Troballes realitzades per Jordi Bagà l'1 de gener de 1997. | 41.5138000,2.3708000 | 447496 | 4595987 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77504-foto-08214-416-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Jordi Bagà | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 77378 | Can Villà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villa-0 | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 190. OLESTI i VILA, Oriol (1995): El territori del Maresme en època republicana (s. III - I aC.). Estudi d'arqueomorfologia i història. Premi Iluro 1994. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 140 i 141. | es desconeix l'abast real del jaciment | Can Villà se situa a la dreta de la riera de Salvet, a uns 135 metres d'alçada, amb el castell de Vilassar al nord-est. Els membres del Museu de Vilassar de Dalt van informar a Marta Prevosti (1981) que en fer unes obres de reforma de la masia, s'hi va trobar al celler 5 tambors i 4 parts altes amb l'àbac o bases de columnes de granit dòriques. Les bases consten de dues motllures rodones i l'àbac, de forma quadrada, en una peça. La seva adscripció cronològica resulta difícil; poden ser romanes o posteriors, però sense cap altre indici resulta complicat. En tot cas són anteriors al segle XVI, que és quan es van reutilitzar per aguantar el sostre del celler. | 08214-290 | Carrer del Carme amb Francesc Codina | Notícies facilitades pels membres del Museu de Vilassar de Dalt. | 41.5160500,2.3559000 | 446255 | 4596246 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77378-foto-08214-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77378-foto-08214-290-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||||
| 77380 | Turó d'en Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-den-torres | ALMAGRO, M; SERRA i RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS, J. (1945). Carta arqueológica de España,II. Barcelona, CSIC - Instituto Diego Velázquez, Madrid. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 114. PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pàg. 145. RIBAS, Marià (1931). El poblat ibèric de Burriav i la seva cronologia. Mataró, pàg. 8. RIBAS, Marià (1934). Orígens i fets històrics de Mataró. Mataró, pàg. 40. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Ilduro. Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, pp. 15 i 22. SERRA RÀFOLS, J de C. (1931). Llocs d'habitació ibèrics de la Costa del Llevant. Institut d'Estudis Catalans, volum VIII. Barcelona, pàg. 43. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1942). 'El poblamiento de la Maresma o costa de levante en época anterromana', dins Ampurias, núm. 4. Barcelona, pàg. 92. | II-I aC | es desconeix l'abast real del jaciment | Informació aportada per Marià Ribas (1931:8) que diu que a la vora del turó d'en Torres, quasi dalt de la carena, hi havia ceràmica ibèrica, i al vessant sud, les restes d'una vil·la. Aquestes dades han estat extretes de Marta Prevosti (1981:145) que també recull les notícies facilitades per Serra Ràfols (1932:50) segons les quals, els membres del 'Foment d'Estudis de la Maresma' hi detectaren un poblat ibèric. L'any 1930, Ribas observà restes de parets, paviments d'opus signinum, ceràmica abundant. En unes notes del seu arxiu es diu: 'També s'hi han trobat vàries sepultures de tègules de secció triangular. Jo n'he vist tres de senceres i restes de vàries d'altres'. | 08214-292 | Ca l'Arcís | Jaciment documentat des d'antic per Serra Ràfols i Marià Ribas, però en el que mai s'ha fet cap intervenció arqueològica amb metodologia científica moderna. | 41.5386200,2.3479600 | 445611 | 4598757 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77380-foto-08214-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77380-foto-08214-292-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La major part del jaciment se situa en terme municipal de Cabrils; però el polígon representat ala Carta arqueològica de la Generalitat inclou una petita part, la nord, dins els límits de Vilassar de Dalt. Per tant cal incloure'l com a jaciment del municipi. | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 77474 | Jaciment de Can Boquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-boquet | COLL, Ramon i CARMONA, Maria Carme (2004). Les restes romanes de Can Boquet (Vilassar de Dalt, el Maresme); dins XX Sessió d'Estudis Mataronins, 29 de novembre de 2003. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, pàgs. 27 a 43. | II aC-V dC | es desconeix l'abast real d'aquest possible jaciment | La zona de Can Boquet és molt rica en jaciments arqueològics des d'època neolítica. També s'hi han trobat restes ibèriques i medievals, però a més, recentment, s'han documentat materials ceràmics d'època romana, que malauradament no s'han pogut contextualitzar estratigràficament. A part de la troballa que Coll i Carmona (2004) publiquen, durant l'elaboració d'aquest Mapa de patrimoni, es van localitzar fragments de llavis de teula romana en els camps del darrera del punt d'informació del Parc. | 08214-386 | Planes de Can Boquet | Amb motiu de l'avís d'un particular , per l'abril de 1996, el Museu Arxiu municipal de Vilassar de Dalt efectuà una recollida de material arqueològic sota la direcció de Maria Carme Carmona i Núria Roselló. El material va aparèixer escampat per una terrassa de conreu que es troba per sobre del caminet que mena a la masia de Can Boquet des del camí principal de Vilassar a Òrrius. L'excavació va demostrar que els materials s'havien dipositat provinents d'un altre lloc incert. | 41.5271900,2.3408100 | 445005 | 4597493 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77474-foto-08214-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77474-foto-08214-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77474-foto-08214-386-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les coordenades de la fitxa corresponen a les de l'article de Coll i Carmona (2004) però passades a ETRS89; però cal tenir en compte la troballa de teules romanes darrera el punt d'informació del Parc que podrien tenir un mateix origen. Per tant si es fa un polígon de protecció cal comptar-hi. | 81|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||
| 77376 | Vinya de Gordey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-gordey | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | es desconeix el seu estat de conservació, ja que es tracta de troballes en superfície i no s'ha realitzat mai cap intervenció | En uns camps erms, antigament conreats, sobretot de vinya, per damunt de Can Maioles s'han documentat en superfície materials arqueològics de diferents èpoques. El més abundant correspon a ceràmica romana, algun fragment es troba en murs de vinya re aprofitat. També s'ha trobat algun fragment d'àmfora, en un cas es pot afirmar que es de procedència itàlica. Però també s'ha documentat un fragment d'olla de ceràmica allisada amb un mamelló aplicat, que es pot datar entre el neolític mig i el bronze antic. Aquestes troballes podrien correspondre a dos jaciments totalment inconnexos per cronologia que futures intervencions hauran de precisar en quant a tipologia i datacions. | 08214-288 | Sobre la masia de Can Maioles | Informació oral facilitada per Gonzalo Berger a l'equip que realitzava la revisió de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Maresme, l'any 2008. Amb motiu de la visita al lloc per la realització d'aquest mapa es comprova que el sotabosc d'aquesta zona ha estat netejat, deixant al descobert fites de propietat, elements relacionats amb la vinya i molts fragments de material ceràmic, d'època romana (tègules i àmfora sobretot). | 41.5257900,2.3529800 | 446019 | 4597329 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77376-foto-08214-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77376-foto-08214-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77376-foto-08214-288-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material dipositat al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. | 79|83|78 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | ||||||||
| 51761 | Desembocadura Torrent de l'Ase | https://patrimonicultural.diba.cat/element/desembocadura-torrent-de-lase | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- I dC | es desconeix el seu estat de conservació | Durant les tasques d'extracció de sorra de la platja aparegueren tres àmfores senceres, tipus Dressel 1, una moneda ibèrica amb la llegenda 'CESSE' i un morter de pedra granítica. La presència d'aquestes àmfores i, fins i tot, la moneda fan suposar l'existència d'un possible fondejador o ancoratge. Cal tenir present que el torrent de l'ase va directa a Cal Ros de les Cabres, important vil·la romana. | 08118-4 | Desguàs del torrent de l'Ase | 41.4800400,2.3249100 | 443638 | 4592268 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51761-foto-08118-4-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Lúdic | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||
| 72232 | Bosc de Peredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-peredes | GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Anoia. Veciana. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. | II-III dC | es desconeix el seu abast real i estat de conservació perquè no s'ha fet cap excavació arqueològica. | Es tracta de la troballa de material arqueològic en superfície en un camí que va de Cal Bernic en direcció est, envoltat de boscos i camps de conreu. En concret el material documentat correspon a ceràmica comuna romana i terra sigil·lada hispànica. La vegetació que ha crescut després dels incendis és espessa i no en permet la seva identificació. | 08297-80 | Bosc de Paredes | Jaciment descobert per Ramon Manau. | 41.6817100,1.4926400 | 374542 | 4615535 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72232-foto-08297-80-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||||||
| 72350 | Forques de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forques-de-veciana | SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XV-XVIII | es desconeix com era originàriament i, per tant, no es pot saber si té mancances i quines són aquestes. | En el turó que s'aixeca just entre l'església parroquial de santa Maria de Veciana i l'antic castell, on actualment hi ha el nucli de Veciana, trobem dos pilars de secció quadrada (75 cm de costat) fets de pedra regular ben carejada de 3,2 metres i 3 metres d'alçada respectivament i a una distància entre ells de 2,68 metres. Estan col·locats damunt la roca i orientats a llevant. La tradició oral transmesa de pares a fills explica que eren les forques del senyor del castell on s'executaven a la vista de tothom aquells que feien malifetes. | 08297-198 | Veciana | 41.6572800,1.4822400 | 373629 | 4612838 | 08297 | Veciana | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72350-foto-08297-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72350-foto-08297-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72350-foto-08297-198-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||
| 81144 | Barraca 14 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6358) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es conserva sencera però presenta parts deteriorades i força vegetació que ha crescut damunt l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb la coberta de volta i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-210 | a la zona sud de la vessant est de la Baga del Coll, damunt la pista forestal de Granera. | 41.7523600,2.0344900 | 419729 | 4622732 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81144-foto-08128-210-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 81161 | Barraca 6 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6576) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | es conserva sencera però presenta parts deteriorades i força vegetació que ha crescut damunt l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada parcialment, porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-227 | zona de la Baga de laPaïssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7682800,2.0219000 | 418702 | 4624511 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81161-foto-08128-227-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 77397 | Escut de pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-pany | XVIII | es conserva la figura sencera però necessita una neteja. | Escut de pany austriacista amb l'àliga bicèfala fent referència al blasonament de l'Arxiduc Carles. Té la forma esquematitzada d'una àliga de dos caps, cadascun d'ells mirant en sentit oposat a l'altre. A sota es distingeixen les dues ales i, finalment, la cua,. Tot amb una simetria perfecte. Al centre hi ha el forat per posar-hi la clau. A l'altra fulla de la porta es conserva el tirador que podria ser de la mateixa època, circular i amb decoració geomètrica. | 08214-309 | Carrer Sant Antoni, 30 | Durant la Guerra de Successió de 1714 es va posar de moda instal·lar als portals d'entrada de els cases, escuts de panys referents als dos bàndols segons les filies dels propietaris de les cases. Mentre els seguidors de l'Arxiduc Carles d'Àustria feien referència a l'àliga de dos caps del seu escut, els seguidor del Borbó utilitzaven els símbols de la casa reial francesa, com la flor de lis. | 41.5170400,2.3605400 | 446643 | 4596353 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77397-foto-08214-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77397-foto-08214-309-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||
| 37703 | Can Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyals | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Vinyals (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | es conserva la façana però no la volumetria. | Casa d'un cos, consta de planta baixa. Façana noucentista amb tres grans obertures: porta principal i dues finestres laterals amb porticons de llibret. Decoracions de relleus i esgrafiats situades damunt les obertures. Coronament ondulat amb l'encapçalament de fulles de terracota. A la part central superior hi ha l'any en relleu: 1913. | 08007-18 | Camí Sobirans, 2 | Formava part de la casa del costat; tot plegat era Can Vinyals, però per un tema d'herència es van partir. Llavors (1913) es va fer la restauració de l'antiga casa de cos. | 41.6142000,2.5369800 | 461423 | 4607046 | 1913 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37703-foto-08007-18-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva la façana però han aixecat un cos posterior que en sobresurt. | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||
| 89440 | El mosso del Pla del Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mosso-del-pla-del-gol | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, narra la història d’un mosso que havien tingut a la masia del Pla del Gol. Sintèticament la narració conta que, com era comú en moltes masies, aquesta comptava amb un mosso que any rere any hi feia estava en els períodes de més feina. El mosso era una persona molt complidora i treballadora, raó per la qual quan hi feia estada era com un més, fent vida a la casa mateixa, menjant amb la família i dormint en una habitació a la casa, a diferència del que era habitual en aquests casos en que dormien a les pallisses, estables o corts. Un any en arribar el mosso, el Sidro, el masover, va quedar sorprès per l’estat en que es trobava, molt encorbat i demacrat, quan sempre havia estat una persona alta, forta i valenta. El Sidro va demanar-li que li succeïa, el noi va contestar que no n’estava pas de malalt i que el metge només li havia sabut respondre que tot plegat devia ser cosa de bruixeria.</span></span><span><span> Li explicà que feia entorn a mig any que, “quan se n’anava a dormir, semblava com si l’amallonessin; rebia cops a tort i a dret, i duia el cos ple de morats. El més curiós del cas, però, era que per més que intentava tornar-s’hi mai arribava a tocar ningú, i quan aconseguia encendre una espelma comprovava que, es trobés o es trobés, no hi havia ningú amb ell, estava ben sol. I això li passava tan si dormia en una habitació com en una pallissa, i li havia succeït a totes les cases on havia treballat des d’aleshores ençà. Davant l’escepticisme del Sidro, el jove li va ensenyar el pit i l’esquena, i el masover va quedar esgarrifat dels cops que s’hi veien.” Davant d’aquest fet, el mosso va fer-li saber que si ho preferia es busqués un altre mosso. El Sidro “li va dir que no hi patís, que si això era cosa de Bruixes ben aviat s’acabaria, que ell no hi creia pas en aquestes històries.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La primera nit, els sorolls provinents de l’habitació del mosso van despertar el Sidro, que va adreçar-se a l’habitació, quan per fi va aconseguir que el soroll finalitzés i que el mosso obrís la porta, va poder comprovar que no hi havia ningú però que era com si el mosso hagués rebut una forta pallissa. Els mateixos fets van succeir la nit següent. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro preocupat, va fer una proposta al mosso que per tal de poder-lo ajudar i comprovar que succeïa, si ell hi accedia li demanà de poder-se quedar a l’habitació durant la nit. “Quan es varen reiniciar els cops i el jove va començar a cridar novament. El Sidro es va afanyar a encendre una espelma que s’havia procurat per tal d’escatir quin era aquell misteri, però un cop va tenir un xic de llum per albirar-ho va quedar ben esglaiat. A l’habitació no hi havia ningú més que ell i el mosso; ell assegut en una cadira als peus del llit i el mosso estirat damunt del catre. De tant en tant se sentien cops que el masover no podia endevinar d’on sortien i, seguidament, el mosso es recargolava de dolor enmig d’uns crits espaordidors. Malgrat que el Sidro el sacsejava i l’intentava despertar, el noi va continuar dormint fins que, com ja havia passat les dues nits anteriors, al cap d’una estona es va despertar, amallonat novament i sense cap presència física que expliqués el què havia passat.”</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No podent resoldre la situació, al matí següent el Sidro va consultar amb el mossèn que “li va explicar que ell havia conegut molts casos semblants i que normalment eren fruit d’embruixaments.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El Sidro no volent veure patir el mosso, li va demanar que marxés pagant-li el convingut per tota la temporada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“El mosso va marxar aquell mateix dia, després de dinar, i des de l’era el masover li va dir que no s’oblidés de tornar-hi l’any vinent, que l’esperaven per feinejar. Al cap d’uns dies, però, un traginer que venia del Bages i va fer parada al Pla del Gol els va explicar que aquell mosso que havien tingut a la casa durant tants anys havia mort, corsecat, mentre dormia, i que l’amo de la casa on havia passat tot li havia explicat que semblava talment com si l’estomaquessin mentre era al llit.”</span></span></span></span></span></p> | 08144-251 | 42.0711949,1.8711620 | 406616 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||||||
| 89441 | El serpent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serpent | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>En una balma propera al Pla del Gol hi vivia un Serpent que hom afirmava que tenia més de cent anys. Conten que era tan gran que hom no podia entrar a la balma sense ensopegar-hi, i que era tan vell que duia una llarga cabellera.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-252 | 42.0711894,1.8711883 | 406618 | 4658297 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||||||
| 89442 | La troballa de la Mare de Déu de Valldaura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment en reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu que: “</span></span></span><span><span><span>La Mare de Déu de Valldaura fou trobada dins d’un pou proper a l’indret de la seva capella.</span></span></span><span><span><span>”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-253 | 42.0803172,1.9422736 | 412511 | 4659235 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor, la llegenda dona poques referència, ni esmena l’autor de la troballa de la Mare de Déu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||||||
| 89439 | El nom d’Olvan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-dolvan | <p><span><span><span><span><span>RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició)</span></span></span></span></span></p> | es conserva especialment als reculls bibliogràfics. | <p><span><span><span><span><span><span>La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: “</span></span></span><span><span><span>Hom afirma que el nom d’Olvan té el seu origen en l’ajuda que el Rei Moro de Berga va demanar al Rei Moro de Vic. Arrel d’aquesta petició, el segon va enviar un gran exèrcit perquè ajudés al primer. En veure’l passar prop d’Olvan, un cabdill cristià de la zona va exclamar: “<em>On van? Ells la pagaran, com més seran més moriran</em>”.”</span></span></span></span></span></span></p> | 08144-250 | 42.0570023,1.9070325 | 409563 | 4656683 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda ha estat facilitat per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. Com comenta el mateix autor: “cal suposar que de l’expressió “on van?” del cabdill cristià en surt el nom d’Olvan” | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||||||||
| 73186 | Creu de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-salvador | <p>ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XIV | erosionada | <p>Creu de terme ubicada a l'entrada sud-oest del municipi, entre l'avinguda de Tarragona i el carrer de Sant Pere. Està formada per una base octogonal amb quatre esglaons, un pedestal, un plint, un fust llis i un capitell, tots octogonals. Al damunt, la creu que ho corona. El capitell està decorat amb motius florals i escuts a cada cara. Els braços de la creu són decorats amb elements trilobulats. En una cara s'esculpeix el Crist crucificat i a l'altre queda poc clar per l'erosió.</p> | 08305-93 | Cruïlla del carrer Sant Pere amb l'Avinguda Tarragona | 41.3414600,1.6943800 | 390763 | 4577486 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73186-foto-08305-93-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||
| 49226 | Sínia de l'Hort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lhort | envoltada de vegetació | <p>Veure la fitxa genèrica per a les sínies del municipi</p> | 08085-420 | 41.3924800,1.6726800 | 389034 | 4583178 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49226-foto-08085-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49226-foto-08085-420-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||||||
| 38461 | Font del Blancher | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-blancher | entorn deteriorat. | Font que ha patit algun esllavisament i sembla que brolli de diversos llocs. En un racó hi ha una pedra gravada damunt una plataforma de ciment o formigó on es pot llegir: 'La font d'en Francesc (Blancher) /m'han volgut posar de nom / i no sé perquè deu ser / que se'n recorda tothom / Desembre 1986'. A uns metres, en el marge de la muntanya, es poden veure un parell de llocs d'on brolla l'aigua. Al costat, l'aigua s'embassa una mica. | 08010-112 | El bosquet - La Jardinera | 41.7952600,1.9899900 | 416085 | 4627538 | 08010 | Artés | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||||
| 38462 | Font del Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jordi | entorn degradat. | Font que raja l'aigua per un tub de plàstic i cau en un regueró fet de pedres i es perd pel torrent. Envoltada de vegetació. | 08010-113 | El Bosquet - La Ponsa | 41.7981500,1.9926100 | 416307 | 4627856 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||||
| 52027 | Barraca de cal Sastret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-sastret | XIX | entorn degradat i en desús des de fa temps | Barraca de vinya de planta rectangular amb la coberta de volta. La façana principal està orientada a migdia, amb l'entrada arquejada de mig punt i porta de fusta tancada. Els paraments estan recobert de ciment esquerdejat i pintat però són fets de paredat mixt amb pedres irregulars i maons. L'entrada també té emmarcament de maons. | 08118-281 | Camí del Mig, 8 | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. El Masnou tot i no tenir vinya en l'actualitat en forma part i aquesta barraca n'és un testimoni viu. | 41.4865900,2.3304500 | 444106 | 4592992 | 1900 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52027-foto-08118-281-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 47646 | Barraca del Balç de les Forques 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-balc-de-les-forques-3 | ensorrada en part | <p>Veure fitxa núm. 224. La coberta, que estava restituïda, està ensorrada.</p> | 08071-229 | 41.6336300,1.5081700 | 375742 | 4610175 | 08071 | Copons | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||||||||||
| 77426 | Cova de sauló de la Font d'en Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-font-den-colomer | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XVIII-XIX | ensorrada | Cova excavada en el sauló, de planta circular, amb l'interior irregular. Les seves dimensions aproximades són de 2,30 x 1,3 metres. L'obertura està completament escapçada per un eixamplament del torrent i el seu interior ha estat reomplert amb terra del mateix marge. | 08214-338 | Torrent de la Font d'en Colomer | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5150000,2.3530100 | 446013 | 4596132 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77426-foto-08214-338-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | ||||||||
| 51456 | Castell de Conanglell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-conanglell | <p>Catàleg de Monuments i Conjunts històrico-artístics (1990). 'Les Masies de Voltregà'. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, pp. 394-395. TORRENTS, C. (1982) 'Nucli de Conanglell', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVIII-XIX | enrunat | <p>Fortalesa de planta complexa en total estat d'abandó. S'aprecien murs que en alguns trams assoleixen, en la seva part visible, 0,50 m de potència. L'aparell constructiu està compost per blocs de pedra irregulars de mida mitjana i gran i maons, tot plegat lligat amb morter de calç.</p> | 08117-2 | Carretera de Torelló, Conanglell, 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Casa forta documentada l'any 1139. Antiga torre i després casal noble dels Conanglell. Va refer-se al segle XVIII i es va modificar durant el segle XIX quan era una instal·lació de l'exèrcit (1875).</p> | 42.0477900,2.2465300 | 437646 | 4655357 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51456-foto-08117-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51456-foto-08117-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51456-foto-08117-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | La foto núm. 3 ha estat cedida per un particular, el Sr. Josep Compte. | 96|98|99|94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||
| 51457 | Molí de Conanglell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-conanglell | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp. 50-55.</p> | XIX | enrunat | <p>Edifici de planta rectangular en ruïnes, bastit amb murs que presenten un parament exterior de còdol de riu lligat amb morter de calç i un parament interior de grans carreus de pedra. Es conserven les entrades als carcabans.</p> | 08117-3 | Carretera de Torelló, Conanglell, 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Conanglell.</p> | 42.0467600,2.2381200 | 436949 | 4655249 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51457-foto-08117-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51457-foto-08117-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51457-foto-08117-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Les fonamentacions podrien ser anteriors al segle XIX. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 51466 | Pou de gel de la Teularia de Casanovas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-la-teularia-de-casanovas | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XIX | enrunat | <p>Estructura de planta circular, excavada sota terra i feta amb un parament de còdol de riu lligat amb morter de calç. A la part superior, la que es veu des de l'exterior, està tancada amb una volta semiesfèrica feta amb el mateix material i que presenta una obertura rectangular de petites dimensions, per on es devia treure el gel amb una politja. Té un altre accés obert a la seva part inferior, de dimensions més grans, segurament per poder accedir-hi una persona. Té un diàmetre aproximat de 10m i una fondària, també aproximada, d'uns 10-15m.</p> | 08117-12 | Mas Teularia de Casanovas, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Vinyoles.</p> | 42.0358800,2.2297200 | 436243 | 4654047 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51466-foto-08117-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51466-foto-08117-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51466-foto-08117-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | La imatge núm. 3 ha estat extreta de PERARNAU, Jaume (1992): Els pous de glaç de la comarca del Bages, Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 5, p. 36. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | |||||||
| 72235 | Castell de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-segur | <p>AA.VV (1976). Els castells catalans. Rafael Dalmau editors, vol. V. Barcelona, pàgs. 432-442. AA.VV (1992). Veciana; dins PLADEVALL i FONT, Antoni (dir). Catalunya romànica, vol. XIX, el Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàgs. 517-526. ÁLVAREZ MÁRQUEZ, María del Carmen (1990). La baronia de la Conca d'Òdena. Fundació Noguera. Col·lecció Textos i Documents, núm. 25; Barcelona. ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. PLADEVALL i FONT, Antoni (1982). La Segarra calafina; dins Gran Geografia comarcal de Catalunya, vol. V. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg. 450. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana.</p> | XII-XVII | enrunat | <p>Les poques restes que es veuen a la part més alta del turó tenen un estat de conservació força precari. Es fa impossible extreure'n una planta perquè la vegetació en cobreix la resta. Actualment només es conserven una torre de secció circular, dues estances cobertes, uns murs i la base d'una altra torre. La torre més ben conservada té un diàmetre de 3,3 metres i l'amplada dels murs és de 180 cm. Fets de grans carreus . A uns 11-12 metres al sud, hi havia una altra torre d'angle d'uns 7 metres de diàmetre extern, amb la base lleugerament atalussada. D'aquesta segona torre, arrenca un mur cap a llevant, amb una amplada de 130 cm i una longitud d'11-12 metres. Dins l'espai interior del castell, hi havia una cambra d'uns 5 metres d'amplada, coberta amb una volta rebaixada, i al costat hi havia una altra estança més petita. Jordi Bolós, planteja la possibilitat de que es tracti d'un castell de planta quadrada, amb dues o quatre torres d'angle. Però a part d'aquest primer recinte, el castell es deuria estendre per la banda meridional, és a dir, per on s'aixequen les actuals cases de Segur i on per sota el mur que abans s'ha esmentat hi ha una muralla d'uns 13 metres de longitud i una alçada de 2 metres, també feta de grans carreus. Una de les actuals cases del nucli, a tocar amb la Ctra. BV 1001 es coneix amb el nom dels Corrals de Segur, i la tradició diu que eren els corrals del castell.</p> | 08297-83 | Al cim del turó de Segur. | <p>La primera referència documentada del castell de segur, és un testament de l'any 1158 de Ramon Guillem d'Òdena, que dóna el castell a Arnau Castluç, en el ben entès que aquest darrer el posseïa com a feudatari del seu fill Pere d'Òdena. L'any 1172 és esmentat en la cessió dels esposos Berenguer de Boixadors i Dolça al monestir de Santa Maria de l'Estany del mas de Les Pereres, situat dins el terme del castell de Segur. Els Segur, apareixen a principis del segle XII vinculats amb alguna de les castlanies de l'esmentat castell. Aquesta fortalesa va anar a parar als Cardona, però es desconeix com va anar. Només sabem que l'any 1245, la senyorejava Ponç de Calders, que al·legava que fou una donació del vescomte de Cardona. En un plet que interposa al monestir de Santa Maria de l'estany per recuperar-lo, el bisbe de Vic fa d'àrbitre i sentencia a favor seu i consta que se li han de retornar els masos de Les Pereres, Pous i Puigcabot. L'any 1380, l'Infant Joan vengué a Mateu Calders les jurisdiccions i el ple domini de diversos llocs, entre els quals hi havia les del castell de Segur, que juntament amb el de Miralles i Veciana formaven l'anomenada baronia de Segur. L'any 1616 fou enderrocat per ordre del duc d'Alburquerque i virrei de Catalunya perquè es deia que era cau de bandolers que actuaven per la comarca amb la passivitat de Miquel de Calders, que es considerava sospitós per la seva amistat amb Perot de Rocaguinarda, el bandoler. A principis dels segle XVIII passà a la família Copons i a la darreria del mateix segle als Grimau. Els propietaris actuals són els Vilallonga.</p> | 41.6831500,1.4689200 | 372571 | 4615730 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72235-foto-08297-83-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | ||||
| 78621 | Corral d'Espitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-despitlles | enrunament de la teulada i les parets. | <p>Edifici de planta baixa enrunat de planta quadrangular de aproximadament 150 m2 amb tres divisions internes de grans dimensions. Sòcol de mamposteria i alçat de tàpia. Els angles estan fets amb carreus esquadrats i l'entaulament era a dos vessants amb bigues de fusta. La porta principal, que està desplaçada, té els marcs de pedra tallada i el dintell de fusta. Per sobre d'aquesta porta hi ha els forats de biga que servirien per a fer un porxo.</p> | 08251-30 | Caseriu d'Espitlles. | 41.3161400,1.6763900 | 389215 | 4574697 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | Tant per la posició de la porta com pel tipus de divisions internes i el que sembla la manca de finestres, es deuria tractar d'un corral. | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||||||
| 46144 | Guixots de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixots-de-baix | XVIII | enrunada. | Restes de l'estructura d'una casa situada en una zona més o menys planera enmig d'una petita carena que es forma en la confluència de les valls de dos torrents. S'identifica el perímetre de la planta de forma rectangular, construïda amb murs de paredat comú format carreus desbastats i sobretot lloses, i als angles carreus més grans i més ben escairats. L'estructura es troba molt coberta pel propi enderroc i també de vegetació que hi ha crescut. | 08057-170 | A la part central de la zona est del municipi. | Els Guixots de Baix es troben situats en una zona, en la que es concentrava un petit conjunt d'unes set cases, incloent aquesta, que devien conformar un petit veïnat. Les cases són els Guixots de Baix, Guixots de Dalt, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Baquer, Cal Xacó i Cal Macilent. La majoria de les quals es documenten a l'entorn de mitjans del segle XVIII. Sembla que la construcció d'aquestes es pot relacionar amb el creixement demogràfic experimentat al segle XVIII i que paral·lelament va comportar un augment de la superfície conreada, i per tant, també un increment de necessitats de mà d'obra a les zones rurals. Pel que fa a la casa dels Guixots de Baix consta esmentada ja a mitjans del segle XVIII en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS). Altres cites les trobem també en documentació del segle XIX a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny. En un llistat del 1898 en el que es relacionen les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta que els Guixots de Baix, identificada amb el número 79, es trobava en runes. | 42.1747200,1.9592600 | 414044 | 4669700 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquestes restes, en la fondalada del torrent que hi ha a llevant de la masia, hi ha les restes visibles d'una antiga pedrera de guix a cel obert, a més, per l'entorn proper a la casa són visibles afloraments de guixos, fets que van donar nom a dues cases, els Guixots de Dalt i els Guixots de Baix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 46145 | Cal Macilent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macilent | XVIII | enrunada. | Les restes d'aquesta petita masia mostren una estructura de planta rectangular que es troba construïda adossada al terreny per la part posterior. L'estructura és formada per murs de paredat comú bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres blocs desbastats sense polir formant carreus de mides superiors. El gruix dels murs és d'entre 50 i 55 cm. Les restes es troben molt cobertes de runa del propi enderroc i de vegetació que hi ha crescut. Al voltant de la masia hi ha antigues feixes de conreu avui dia ocupades per massa boscosa. | 08057-171 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Macilent està situat al sud del Cap de la Quera, en un petit morral definit per les petites valls que formen dos torrents. En aquesta àrea s'hi localitzen un petit conjunt de cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. La majoria d'aquestes són petites construccions, segurament masoveries de la Rota, entre les quals hi ha Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Xacó, Cal Baquer, a més de Cal Macilent. En la bibliografia publicada (BOLÓS:2009) hi ha algunes referències que plantegen la possibilitat que Cal Macilent es correspongui al mas Mal Ren (o Malren) que apareix en documentació baix-medieval. El fet que ambdues masies constin referenciades en els mateixos documents durant el període modern, la majoria dels quals són diversos llistats corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny al llarg de diversos anys, porta a pensar que Cal Macilent no és el mas esmentat en període baix-medieval. Cal dir que ambdós masos apareixen citats conjuntament en diferents anualitats del segle XVIII i XIX. A nivell documental a més de les mencions del compliment pasqual esmentades, només tenim constància d'algunes escasses referències i cites en documentació del segle XIX de l'arxiu municipal. hi ha molt poques notícies conegudes referents a aquests masos. A finals del segle XIX consta que la casa estava ensorrada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Macilent està registrada amb el número 83. | 42.1759100,1.9561500 | 413789 | 4669835 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | |||||||||
| 46148 | Cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta | XVIII | enrunada. | Les restes de la masia mostren una estructura de planta rectangular, està bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Conserva un alçat considerable de les façanes, permeten identificar que almenys constava de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú format sobretot per carreus desbastats junt amb lloses, a les cantoneres els carreus són més ben acabats i de mides més grans. La façana principal mira cap a llevant, seguint la topografia del terreny. A l'interior s'identifica un mur mitger, que a més de fer la funció de mur de càrrega del forjat, també compartimentaria l'espai interior en dues crugies. Al costat de la casa s'identifica les restes de murs d'una construcció adossada, segurament un petit annex. | 08057-174 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Entre les quals les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les que hi consta cap a finals del segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que hi ha referenciat que hi vivien quatre persones; la casa és identificada amb el número 35. | 42.1636200,1.9377800 | 412255 | 4668489 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 46149 | Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berenguer | XVIII | enrunada | Les restes de la masia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Les restes estan molt cobertes de vegetació, fet que no permet una bona visió de les estructures i no permeten accedir a l'interior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. | 08057-175 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda coneguda com el raval o veïnat de Vilella. | Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Berenguer. A inicis de la segona meitat del segle XVIII, en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, hi consta la referència de casa del Pere Berenguer, que sembla que podria correspondre a aquesta masia. Posteriorment, al 1858, en un llevador conservat a l'arxiu municipal hi consta referenciada la masia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 39, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, moment en que no hi ha cap referència associada. En la majoria de les cases del llistat s'indica quantes persones hi vivien i els seus noms, o si estava deshabitada, o per exemple, ensorrada; en aquest cas, però no hi ha cap anotació. | 42.1648000,1.9398700 | 412429 | 4668618 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | ||||||||
| 59017 | Barraca 5 de Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-les-cases | PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat. RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XVIII-XX | enfonsada | Barraca de pedra seca enfonsada situada per sota de les feixes d'ametllers del vessant oest de Les Cases, en una zona totalment emboscada de pi i brolla de romaní amb presència testimonial d'ullastres. El seu accés es fa per un camí de conservació i manteniment de la línia d'alta tensió que s'agafa a mà esquerra pujant pel camí de Les Cases, uns cinc-cents metres abans d'arribar a la masia. La construcció està situada en el vessant esquerre d'una de les moltes torrenteres que en la seva capçalera nodreixen el torrent del Vetllador, abans de travessar la roca mare del llit del torrent. Està adossada a un muret de pedra realitzat amb llesques no massa grans de pedra, molt ben col·locada. Amb la coberta presentava una planta circular però la seva forma interior era irregular degut a l'orografia del terreny (1,80 m de fondària per uns 0,90 m a 1 metre d'amplada màxima). L'alçada màxima conservada de la corona oscil·la entre 0,70 i un metre. El gruix dels murs és de 0,60 m i al fons, arran de terra es conserva un cocó semicircular de 0,60 m d'amplada per 0,40 m d'alçada i 0,40 de fondària màxima. | 08179-319 | Les Cases | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6406900,1.9265300 | 410599 | 4610440 | 08179 | Rellinars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59017-foto-08179-319-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59017-foto-08179-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/59017-foto-08179-319-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:32 | |||||||
| 91197 | Can Llagosta de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llagosta-de-dalt | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX | enderrocada, només s’observen parets de la planta de la casa, en algun tram fins a dos metres i mig i una part del forn de pa. | <p><span><span><span><span><span>Can Llagosta de dalt és una antiga masoveria o casa de pagès, situada en el veïnat de Sant Corneli. Per arribar-hi cal pujar per la Creu de Capó en direcció a Sant Corneli; deixar enrere el Prat de Sant Corneli fins el coll de Rossella. Un cop allí, baixar pel camí, sempre dretà, que transcorre entre el turó de Sant Corneli i el bosc de Can Planas, i que condueix a Can Merla del Sot. Les restes de la casa són visibles a mà esquerra mateix del camí, abans de fer el revolt. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’eixamplament del camí ha malmès part de l’estructura muraria de la façana orientada a llevant. S’hi observen els murs estructurals de la casa, essent el de la façana de ponent el més alt i ben conservat amb una paret de 2,50 metres d’alçada. Estava construïda fent un retall en el marge, ben arrecerada, deixant una distància aproximada d’un metre i escaig entre el marge i el mur. Els murs mesuren entre quaranta i cinquanta centímetres d’amplada. Estan fets amb pedra irregular, units amb argamassa i en alguns indrets, sobretot a la façana nord s’hi veuen restes d’arrebossat de morter de calç. Hi ha diverses estances que la vegetació va engolint de mica en mica. Adossat en un extrem de la façana sud, arranat al terra, es conserven les restes d’un forn de pa. Està fet de maó i recobert de pedra unida amb morter de calç. La boca està feta amb maó disposat a plec de sardinell. A l’interior d’una de les estances, entre mig de la vegetació i trossos de teula s’observa una pedra ben escairada, que podria haver format part d’algun dels muntants de la porta o finestra.</span></span></span></p> | 08082-97 | Polígon 11 Parcel·la 104 | <p><span><span><span><span><span>D’aquesta casa se n’han trobat referències en el cadastre de l’any 1862. El seu propietari és en Francesc Illas, casat amb Maria Llopart, ambdós originaris de Tordera. En el document, els propietaris declaren estar en possessió d’una peça situada al voltant de la casa. Es compon d’una quartera i set quartans de vinya, dues quarteres de bosc i quatre quarteres i mitja d’erm.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1866, el fill del matrimoni anterior, Esteve Illas i Llopart, vídu de Clara Pruna, es casa en segones núpcies amb Narcisa Bota, que té cinc fills: Francesc (1868), Francesca (1870), Joan (1875), Maria (1877) i Joaquima (1883). L’any 1889 la parella continua vivint a la casa juntament amb els dos nois, en Francesc i en Joan i els pares d’ell. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 1896 marxen de la casa i hi entren a viure, Llorenç Verdaguer i Dolors Mas amb el seu fill Francesc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cens de 1906 i de 1909 la casa ja consta com abandonada.</span></span></span></span></span></p> | 41.7195600,2.6623800 | 471917 | 4618695 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-02p1500592.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-03p1500602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-04p1500594.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-05dsc2191.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91197-06p1500605.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l’altre costat del camí també s’hi observen algunes restes disperses que devien formar part de la casa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:22 | |||||
| 69022 | Corral de l'alzina de Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lalzina-de-can-fabregas | enderrocada parcialment | Antic corral per a guardar bestiar, de planta rectangular i cobert amb embigat de fusta amb encanyissada, i teulada de teula àrab per sobre, a un sol vessant, enderrocada parcialment a la cantonada nord. L'aparell constructiu és fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb tàpia, excepte a les dues úniques obertures de l'immoble, fetes de maó i coronades amb arc escarser molt rebaixat. Aquestes portes es troben a la façana sud-est (la principal) i a la nord-oest (secundaria). A l'interior destaca la presència de dos cups rectangulars, construïts posteriorment, en un moment indeterminat, quan probablement l'edifici va deixar d'utilitzar-se com a corral. Aquests cups es troben integrats en un cos el parament del qual està fet amb còdols lligats amb morter de calç i la superfície coberta amb rajola de terra cuita. Les dimensions d'aquest cos són 5,10 m de llarg x 1,30 m d'ample x 1,30 m d'alçada. Individualment, els cups tenen unes dimensions de 2 x 1,20 m, i una profunditat de 2,20 m. les boques dels cups tenen unes dimensions respectives de 1,20 m x 92 cm i 1,15 m x 85 cm. L'interior dels cups està revestit amb cairons rectangulars i coberta de volta catalana. La porta secundària, de la façana nord-oest, es va obrir per abocar el raïm als cups. A banda, encara es conserva, a la cantonada oest del mateix mur nord-oest, part de la menjadora de l'antic corral, de 1,30 m x 45 cm, i una alçada de 95 cm. | 08287-192 | Les Cases de Baix (Sant Martí Sadevesa) | 41.4290000,1.6951700 | 390975 | 4587203 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69022-foto-08287-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/69022-foto-08287-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:42 | |||||||||||
| 42697 | Molí de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-les-elies | BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. Núm. 31. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. | XVIII-XIX | enderroc de la teulada i parcialment del segon pis | Molí fariner, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, amb el portal d'entrada situat a ponent. Els brancals són de pedra de pissarra vermella i amb una llinda de grans dimensions, on hi ha gravat el nom del seu antic propietari 'JAUME TORRAS', juntament amb l'any '1775'. En aquesta llinda ha una altra inscripció que no s'ha pogut llegit degut a l'erosió de la pròpia pedra. La teulada a una sola vessant, en teula àrab, que des de fa molts anys no existeix. De la planta pis, no en queda gaire cosa. En la paret del mur de llevant, s'observa que el primer pis hauria estat construït posteriorment, ja que s'endevina una construcció més antiga de planta baixa amb teulada a dues vessants. Aquesta presenta una obertura de la qual ja no queda més que una part dels brancals de la finestra. La façana que dona a migdia, és la que presenta l'enderroc del primer pis més considerable, segurament degut a l'existència d'una heura, que amb les seves arrels, ha anat desprenent les pedres de la façana. Pel que fa a la façana situada en direcció nord, aquesta està força malmesa i recoberta de vegetació, la qual cosa fa impossible la seva descripció. S'endevinen però un parell d'obertures que haurien estat finestres amb llindes, brancals i àmbit de pedra. Per la façana de ponent, damunt del cobert realitzat amb pedra i encanyissat s'endevina també una porta d'entrada al primer pis amb la llinda dreta de carreus treballats i al seu costat tres obertures, dues d'elles de petites dimensions tapiades amb carreus de pedra i una tercera, envoltada per l'heura on només queda una part dels brancals i l'ampit de pedra. Al costat de la porta d'entrada, per la planta baixa, s'observa un espai construït amb pedra seguint el marge i que ve a recolzar-se a la paret de façana de ponent. Es tracta d'un cobert realitzat amb una volta d'encanyissat, de les mides d'un carro. L'obrador o càrcol situat a la planta baixa, té una planta rectangular d'uns 5m x 8m aproximadament, a l'interior del qual es conserva la volta d'encanyissat, encara en bon estat i una petita finestreta de forma trapezoïdal, amb vistes a la riera, força estreta i que va ser tapiada posteriorment amb pedra de pissarra vermella. A l'interior de l'estança s'hi pot observar encara el pedrís ample i alt que servia de suport a les dues moles que es troben 'in situ'. Damunt del pedrís, hi ha les dues moles, que tanmateix, eren les que feien la feina més complexa. Aquestes peces són circulars, de pedra, d'uns sis a set pams ( 1,30 a 1,40 m.) de diàmetre per un o dos de gruix. El centre de la mola, l'ull de la mola és foradat. També s'observa el ratllat de les moles: conjunt d'incisions en forma de petits canals solquen les cares que molen, amb l'objectiu de treure i apartar el segó i per facilitar la mòlta de gra i ajudar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior. També hi ha una xemeneia d'època contemporània feta amb totxana, i menjadores pel bestiar, prova de que aquest espai havia estat utilitzat fins fa ben poc per aixoplugar-hi els bens. Sota l'obrador s'obre un espai encara visible amb una volta de pedra de la canal de desaigua, orientada a migdia, que anava fins a la riera. La resta de la canal està coberta per la terra degut a que en aquest lloc encara es llaura per cultivar. | 08033-256 | A 100 metres del Rec de la Resclosa del Sant Pare | Situat en les terres propietat des de fa segles de la família Torras .A la llinda de la porta d'entrada, hi ha encara la inscripció que porta el nom de l'antic propietari del molí: 'JAUME TORRAS', amb la data '1775'. Segons ens explica el Sr. Salvador Torras, descendent d'en Jaume, aquest molí funcionava ja quan encara existia la masia de Les Elies Velles, situada per damunt de la casa Nova de Les Elies, i que segons diu, fou construïda al 1300 i va patir un incendi l'any 1714. Fou llavors quan els propietaris, sempre de la seva família, decidiren construir la masia coneguda amb el nom de Les Elies, seguint la riera de Caldes, i on actualment hi viu el Sr. Torras. Segons el propietari actual, les teules de l'antic molí en desús, foren aprofitades per arreglar altres teulades malmeses en època de mancança quan ell era petit. En aquest molí venien els habitants de Gallifa i del Barri de Sant Sebastià de Montmajor a moldre el gra per fer-ne farina. Segurament es tractava d'un molí fariner de bassa, que captava l'aigua de la riera com a font d'energia natural. L'aigua passava per un cup (pou) i amb la seva força movia el rodet del molí. D'aquesta manera els pagesos molien el blat per fer farina. Per posar-lo en funcionament, l' aigua de la riera era canalitzada fins a una bassa que hi devia haver prop del molí, i que potser amb les bardisses i la feixa que es continua cultivant impedeixen veure'n les restes. La bassa que servia per emmagatzemar l'aigua aconseguia regular-ne la pressió. Aquest disposava d'un pou, ubicat en un extrem tocant o prop de la paret del molí a mena de conducte vertical circular amb una obertura petita al fons per la qual l'aigua sortia a pressió sobre el rodet. El mecanisme d'aquest molí havia de ser molt senzill: l'aigua del pou queia amb força sobre la turbina fent-la girar; Aquí es produïa la transformació de l'energia hidràulica en energia mecànica, la pressió de l'aigua es convertia en moviment rotatori. Aquest moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior que girava a sobre d'una altra de fixa. Entre mig de les dues moles hi havia el blat per a ser mòlt. | 41.6705600,2.1640200 | 430410 | 4613537 | 1775 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42697-foto-08033-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42697-foto-08033-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42697-foto-08033-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||
| 80983 | Forn de calç del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-rossinyol | XVIII-XIX | encara manté força sencera l'estructura, tot i que hi ha algun despreniment i l'interior s'ha anat omplint de sediment. | Restes d'un forn tradicional de calç, del qual es conserva visible part de la cambra de cocció, de planta lleugerament ovalada, d'entorn a tres metres de diàmetre i més de dos metres d'alçada; es tracta d'una cambra excavada en el terreny natural, al costat més nord conserva un parell de filades de carreus com a coronament de l'estructura. Actualment té part de l'interior cobert de sediments i vegetació, especialment al davant del que seria la zona d'accés a l'espai de combustió, per on es carregaria de llenya per anar alimentant el foc. Des de l'interior del forn es pot identificar el que sembla la boca d'accés a la cambra de combustió. Les parets de l'estructura mostren la coloració habitual per l'efecte de l'acció del foc. | 08128-49 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | Es desconeix la data de construcció i utilització d'aquest forn, el fet que la masia el Rossinyol vagi experimentar importants obres d'ampliació i reforma al llarg dels segles XVIII i XIX, poden portar a pensar que es correspongui a una estructura d'aquest període, bastit a fi de subministrar material per les obres de la casa. | 41.7344800,2.0118700 | 417826 | 4620768 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80983-foto-08128-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes del forn estan situades a pocs metres sobre el camí que discorre per aquesta zona, al costat mateix d'una petita rasa que conforma un torrent habitualment sec. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 | ||||||||
| 66607 | Pont de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-sant-salvador-de-la-vedella | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | en èpoques de sequera, quan el pont és visible, encara és utilitzat per gent que s'apropa a la zona. | Infraestructura viària que formava part de l'antiga carretera de Solsona a Ribes de Freser, projectada a finals del segle XIX i construïda durant les tres primeres dècades del segle XX. El pont travessa el riu Llobregat de la riba esquerra a la riba dreta en sentit nord (direcció Guardiola de Berguedà) just davant del nucli de Sant Salvador de la Vedella. És un pont de 4 arcs rebaixats de 14 m de llum, de traçat recte, amb pilars i tallamars simètrics. Les voltes són de formigó armat (inicialment havien de ser de maó) i la fàbrica es va fer amb pedra artificial (inicialment havia de ser de carreuó, amb paraments i estreps). Un quilòmetre més avall es va fer un pont exactament igual anomenat pont de Ca l'Estragués (nom de la masia que hi havia just davant del pont). | 08268-117 | Sota les aigües del pantà de la Baells, davant del monestir de Sant Salvador de la Vedella | El pont de Sant Salvador fou dissenyat per primera vegada en el replanteig del traçat de la carretera Solsona a Ribes que es va fer l'any 1896 per l'enginyer Luis Ferrater. L'any 1913 la carretera enllaçava Berga amb el nucli de Pont de Rabentí. L'any 1915 es va reformar novament el projecte de carretera i les obres es van adjudicar tot seguit, començant els treballs el 2 d'octubre de 1916. Per manca de treballadors, abocats totalment a la mineria que aquells anys tenia molta feina, les obres es van aturar i no es van reprendre fins l'any 1924, amb un nou projecte reformat que afectava la configuració del pont. L'any 1925 va entrar en servei, fins l'any 1975 quan es va haver de construir la nova carretera C-1411 ja que el traçat anterior quedava totalment afectat per l'embassament de la Baells que s'estava construint en aquells moments. | 42.1696200,1.8605600 | 405885 | 4669238 | 08268 | Cercs | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cipriano Sabater (enginyer) | És visible (i accessible) només quan la sequera fa baixar el nivell del pantà de la Baells gràcies al fet que es troba pràcticament a la cua de l'embassament.Les coordenades situen aproximadament el pont en el seu lloc sota les aigües del pantà. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||
| 66608 | Pont de Ca l'Estragués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ca-lestragues | LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XX | en èpoques de molta sequera, quan el pont és visible, encara és utilitzat per gent que s'apropa a la zona. | Infraestructura viària que formava part de l'antiga carretera de Solsona a Ribes de Freser, projectada a finals del segle XIX i construïda durant les tres primeres dècades del segle XX. El pont travessa el riu Llobregat aproximadament un quilòmetre per sota del pont de Sant Salvador i del monestir de Santa Salvador de la Vedella; rep el nom d'una masia que hi havia prop del pont, també era anomenat de Can Falguerà. Segon el que indica la bibliografia el pont de Ca l'Estragués i el de Sant Salvador són dos ponts bessons, presentant el mateix disseny de l'estructura. És un pont de 4 arcs rebaixats de 14 m de llum, de traçat recte, amb pilars i tallamars simètrics. Les voltes són de formigó armat (inicialment havien de ser de maó) i la fàbrica es va fer amb pedra artificial (inicialment havia de ser de carreuó, amb paraments i estreps). | 08268-118 | Sota les aigües del pantà de la Baells, | El pont de Ca l'Estragués i el de Sant Salvador foren dissenyats per primera vegada en el replanteig del traçat de la carretera Solsona a Ribes que es va fer l'any 1896 per l'enginyer Luis Ferrater. L'any 1913 la carretera enllaçava Berga amb el nucli de Pont de Rabentí. L'any 1915 es va reformar novament el projecte de carretera i les obres es van adjudicar tot seguit, començant els treballs el 2 d'octubre de 1916. Per manca de treballadors, abocats totalment a la mineria que aquells anys tenia molta feina, les obres es van aturar i no es van reprendre fins l'any 1924, amb un nou projecte reformat que afectava la configuració del pont. L'any 1925 va entrar en servei, fins l'any 1975 quan es va haver de construir la nova carretera C-1411 ja que el traçat anterior quedava totalment afectat per l'embassament de la Baells que s'estava construint en aquells moments. | 42.1612000,1.8626800 | 406047 | 4668300 | 08268 | Cercs | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cipriano Sabater (enginyer) | És visible (i accessible) en poques ocasions, només quan la sequera fa baixar considerablement el nivell del pantà de la Baells; el pont de Sant Salvador és visible en més ocasions ja que es troba pràcticament a la cua de l'embassament. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:37 | |||||||||
| 89253 | Puigcogull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcogull | en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al capdamunt del turó anomenat Puigcogull s’hi localitzen les restes de diversos murs que defineixen una construcció que estaria conformada per diverses estances. Les estructures es troben en un lloc boscós jove, cobert de sediment i vegetació, fet que dificulta veure les restes. Es poden distingir algunes traces dels mus sobretot pels solcs que es conformen entre les alineacions dels murs. S’observen algunes parts de parament del mur tot i que són visibles molt poques fileres </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-227 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al 1285 en una reconeixença que fa l’abat de la Portella a dona Tomassa, en relació a donació i establiment de les dècimes d’Olvan que tenia per ella Guillem de Vall a la mateixa parròquia durant trenta anys, entre altres, l’abat dona fe amb diversos homes propis de l’abat, entre els quals Pere Puigcogull (BOLÓS: 2009, 699). </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’existència del mas anomenat Puigcogull consta documental almenys des del segle XVI, al 1563, quan Bartomeu Ballaró confessa i capbreva les seves propietats a l’abat de la Portella, entre les quals el seu mas Ballaró i el mas Puigcogull, del qual en dona les afrontacions (BOLÓS: 2009, 703). Posteriorment al 1663 el mas Puigcogull consta unit al mas Ballaró, i el té en alou de la badia de la Portella Rafael Canudas, consta que es realitzaren confessions de les possessions també als anys 1610 i 1773 (BOLÓS: 2009, 738).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes que s’identifiquen dalt del turó anomenat Puigcogull podrien correspondre al mas del qual consten referències documentals. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0611618,1.9257210 | 411115 | 4657125 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89253-p3280256.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:27 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6800,04 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc