Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48925 | Barraca de vinya n. 9186 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9186 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-70 | 41.4238200,1.6105800 | 383898 | 4586738 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48926 | Barraca de vinya n. 9187 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9187 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-71 | 41.4213700,1.6191500 | 384610 | 4586455 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48930 | Font de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavella | La Font de l'Avellà la trobem al torrent que se situa a la sortida del nucli urbà, sota la corba de 180º que fa la carretera quan surts en direcció Font-rubí de Dalt. A diferència de les fonts del nucli urbà de l'Avellà, aquest ano s'alimenta de la font del Joncar, sinó que es nodreix d'una deu pròpia. La font de l'Avellà, també anomenada Font de Baix, neix en un clot empedrat que alimenta un seguit de safaretjos i basses. | 08085-75 | Les fonts situades dins del nucli, així com els safarejos, s'alimenten realment d'una altra font. L'aigua va ser canalitzada antigament des de la font del Joncar (o del Roure), a uns mil metres de distància en línia recta. Més endavant, es va veure la necessitat d'alimentar als veïns, de manera que l'aigua del Joncar es va dur fins un dipòsit on es distribuïa cap a les diferents cases. La font de Baix té una deu pròpia. Aquesta font, és doncs, la font més antiga i la que proporcionava l'aigua per alimentar la bassa i el safareig, les seves aigües abundants, juntament amb algún pou dotaven d'aigua al barri. L'antiga bassa que es nodreix d'aquesta font, encara rega els horts i hortets que els veïns tenen prop del torrent. Antigament, quan aquesta funció era bàsica, els veïns tenien repartits els dies de reg de forma que la bassa no s'esgotava i recuperava el seu nivell a l'endemà. En èpoques de sequera, quan la font no donava a coll per omplir la bassa, es 'gruava' l'aigua des d'un pou o clot que encara hi ha prop del torrent. Una mena de grua s'utilitzava per reomplir la bassa des d'aquest clot, on també hi neix aigua. | 41.4422000,1.6078400 | 383702 | 4588783 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48930-foto-08085-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 48932 | Barraca de vinya n. 9188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9188 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-77 | 41.4227400,1.6150600 | 384270 | 4586612 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48934 | Barraca de vinya n. 9189 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9189 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-79 | 41.4258300,1.6120100 | 384021 | 4586960 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48938 | Barraca de vinya n. 9190 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9190 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-83 | 41.4253400,1.6103600 | 383882 | 4586907 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48939 | Barraca de vinya n. 9191 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9191 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-84 | 41.4252300,1.6084100 | 383719 | 4586898 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48940 | Barraca de vinya n. 9192 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9192 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-85 | 41.4258400,1.6069200 | 383596 | 4586968 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48943 | Barraca de vinya n. 9193 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9193 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-88 | 41.4260900,1.6066800 | 383576 | 4586996 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48944 | Font de Les Graus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-graus | Darrera una gran alzina hi ha la font de les Graus. Set graons baixen cap una mena de cup de totxo. A un costat, hi ha un galet metàl·lic que fa de sortidor, però moltes vegades trobarem que no raja. El paratge és d'una gran bellesa i tranquil·litat. | 08085-89 | La Zona de Les Graus dóna nom a la riera que la travessa, a la font que hi neix i a la masia que presideix la finca. D'aquest topònim no en queda clar l'origen, tot i que, s'anomena grau a la gola d'un estany, és a dir; un paratge de molta profunditat en el curs d'un riu o pèlag. El mot grau - o graus - el trobem lligat sovint com a topònim de zones fluvials i pobles d'alta muntanya, com ara al Pallars i altres zones dels Pirineus. Sembla ser que, anys enrera, el bosc d'alzines era força més extens, però durant la gerra civil se'n va talar un bon tros per extreure'n carbó. També data d'aquest època, el refugi que hi ha a prop, excavat dins la terra. Segurament es va utilitzar com a amagatall i refugi antiaeri en mig de la frondosa vegetació. Més recentment, concretament l'any 2001, s'hi va establir anualment la Fira de Caça del Penedès, organitzada per veïns i caçadors de Font-rubí. Aquest bosc ofereix a la fira un marc natural incomparable, farcit d'ombres i espai generós. | 41.3994600,1.6683800 | 388686 | 4583958 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48944-foto-08085-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/48944-foto-08085-89-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||
| 48958 | Sardana Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-font-rubi | XX | Sardana creada específicament per al municipi per part d'Àlex Cabré i Rovira, qui compongué música i lletra. Àlex Cabré, músic de vocació, fou mestre i director de l'escola Font-rúbia de Guardiola des de l'any 1982 fins a l'any 2001. A l'ajuntament es conserva la partitura íntegra amb la música i la lletra. | 08085-103 | 41.4140500,1.6517700 | 387323 | 4585599 | 08085 | Font-rubí | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Existeix una gravació en CD a càrrec de l'Orquestra Maravella amb arranjaments de Joan Bardés. | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 48960 | Barraca de vinya n. 9195 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9195 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-105 | 41.4264700,1.6109600 | 383934 | 4587032 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48961 | Barraca de vinya n. 9196 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9196 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-106 | 41.4267600,1.6102100 | 383872 | 4587065 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48963 | Barraca de vinya n. 9197 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9197 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-108 | 41.4274400,1.6087800 | 383754 | 4587143 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48964 | Barraca de vinya n. 9202 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9202 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-109 | 41.4253700,1.6112700 | 383958 | 4586909 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48965 | Barraca de vinya n. 9203 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9203 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-110 | 41.4298800,1.6012700 | 383131 | 4587424 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48966 | Barraca de vinya n. 9220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9220 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-111 | 41.4382000,1.5832500 | 381640 | 4588372 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48973 | Barraca de vinya n. 9222 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9222 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-118 | 41.4455900,1.5911500 | 382314 | 4589182 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48979 | Barraca de vinya n. 9225 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9225 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-124 | 41.4260300,1.5990200 | 382936 | 4586999 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48980 | Barraca de vinya n. 9226 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9226 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-125 | 41.4266200,1.5994200 | 382970 | 4587064 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48982 | Barraca de vinya n. 9227 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9227 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-127 | 41.4277800,1.6063600 | 383552 | 4587184 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 48983 | Barraca de vinya n. 9228 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-n-9228 | <p>Veure fitxa número 479</p> | 08085-128 | 41.4270800,1.6096000 | 383822 | 4587102 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 49004 | Can Palau Martín Orga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau-martin-orga | XVI-XVII | Habitatge d'estil popular de planta rectangular amb coberta de dos aiguavessos, de teula àrab, i carener perpendicular a la façana principal, que s'obre al SE. L'edifici compta amb planta baixa i planta pis. Tot apunta que les obertures de la façana principal s'articulaven a l'entorn de tres eixos verticals si bé, actualment, l'eix de la dreta resta ocult darrera una ampliació, probablement del segle XIX, de l'edifici. Les obertures visibles de la façana principal són l'accés a l'habitatge, una porta amb arc de mig punt i dovelles i muntants de pedra ben treballats, i dues finestres a la planta primera, també amb muntants i llindes ben treballades i escairades. Segons els propietaris, fins no fa gaires anys es conservaven unes portes de fusta on hi havia gravada la data de 1814. No obstant aixó, les característiques constructives de l'accés a l'habitatge i de les obertures esmentades pensem que es corresponen, molt possiblement, amb un edifici del segle XVI o XVII i, per tant, les esmentades portes de fusta serien una refecció que, només a tall d'hipòtesi, podríem relacionar amb les vicissituds de la Guerra del Francès. | 08085-154 | Barri de Grabuac i la Fanga, 21 | 41.4094700,1.6712800 | 388946 | 4585066 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49004-foto-08085-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49004-foto-08085-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49004-foto-08085-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||
| 49194 | Festes de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-sant-vicenc | XX | Les Festes de Sant Vicenç, el 22 de gener, són conegudes també com la festa major d'hivern o la festa major petita. La festa se celebra el cap de setmana més proper al dia assenyalat, començant el divendres al vespre i finint els actes el diumenge també al vespre. Un dels actes que compta amb més acceptació és la sardinada popular que s'organitza a les antigues escoles de Cal Cintet del barri de Santa Maria de Bellver. | 08085-382 | La veneració de Sant Vicenç a Font-rubí és molt antiga, tal com ho demostra l'existència de l'església de Sant Vicença de Morrocurt o de Cal Cerdà, del segle XI. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49194-foto-08085-382-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||
| 49196 | La Serpent del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serpent-del-castellot | XX | <p>És el principal representant del bestiari de Font-rubí. La Serpent del Castellot evoca la llegenda de l'Encantada, segons la qual una mossa del municipi fou condemnada a viure amb forma de serp a les ruïnes del castell durant tot l'any, excepte la nit de Sant Joan, quan podria anar a rentar la roba a la Font de Llinars. La Serpent fou construïda per un grup de gent del municipi l'any 1988.</p> | 08085-385 | <p>L'origen d'aquest element del bestiari fontrubinenc es remunta a mitjans dels anys 80, quan una colla formada per en Pere i l'Albert Calaf, en Laureà i en Joan Rigol, en Josep Vinyals, en Pere Baquès, en Sebastià Serdà i les esposes, fills i nòvies respectives de qui en tenia, varen decidir fer un drac per la Festa Major. Poc després, com que de dracs ja n'hi havia a molts indrets optaren per canviar la idea original de fer un drac per una serpent, lligant, d'aquesta manera, la bèstia amb la llegenda de l'Encantada de Font-rubí. A tall d'anècdota, un cop acabaren la construcció es varen adonar que la 'bèstia' no passava per cap porta i, per tant, finalment la van haver de treure per la teulada.</p> | 41.4141800,1.6515900 | 387308 | 4585614 | 08085 | Font-rubí | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-01-10 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49197 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most-2 | XXI | La festa del most se celebra durant el mes d'octubre tot i que la data definitiva pot variar una mica en funció de si la verema s'ha endarrerit o no. Tot i que aquest tipus de festes relacionades amb el final de la collita o, en el cas de la vinya, el final de la verema, tenen un origen ancestral, la festa del most institucionalitzada actualment té un origen recent, tot i que ha arrelat força entre la gent del municipi. Les activitats relacionades amb la festa es desenvolupen, normalment, durant un dissabte i un diumenge. Entre les activitats habituals hi ha, el dissabte: partit de futbol, jocs i xocolatada popular, partit de futbol sala i , diumenge: esmorzar popular, exhibició de balls populars a la pista poliesportiva amb trepitjada de raïm i vermut popular al final i, com a cloenda, concert i ball al vespre. | 08085-386 | 41.4168600,1.6531100 | 387440 | 4585909 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49197-foto-08085-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49197-foto-08085-386-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-26 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||
| 49202 | Barraca de pedra seca a prop de la Cova de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-a-prop-de-la-cova-de-la-mina | <p>Vegeu la descripció genèrica per a les barraques circulars.</p> | 08085-391 | 41.4336700,1.5815400 | 381489 | 4587871 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49202-foto-08085-391-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49206 | Barraca de pedra seca dels camps de Mas Vallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dels-camps-de-mas-vallet | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-396 | 41.4447700,1.5977200 | 382861 | 4589082 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49206-foto-08085-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49206-foto-08085-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49207 | Barraca de pedra seca del Pou Carboner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-pou-carboner | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-397 | 41.4384400,1.5840300 | 381706 | 4588397 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49207-foto-08085-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49207-foto-08085-397-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49209 | Barraca de pedra seca dels camps d'en Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-dels-camps-den-fortuny | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-399 | 41.4350700,1.5893000 | 382140 | 4588016 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49209-foto-08085-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49209-foto-08085-399-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49210 | Barraca de pedra seca a prop de Cal Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-a-prop-de-cal-sala | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-400 | 41.4375800,1.5991300 | 382966 | 4588281 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49210-foto-08085-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49210-foto-08085-400-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49211 | Barraca de pedra seca sobre el Fondo d'en Drops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sobre-el-fondo-den-drops | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-401 | 41.4451300,1.5926800 | 382441 | 4589128 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49211-foto-08085-401-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49213 | Barraca de pedra seca prop de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-prop-de-ca-lagusti | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-403 | 41.4288500,1.5889300 | 382098 | 4587326 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49213-foto-08085-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49213-foto-08085-403-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49214 | Barraca de pedra seca de Les Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-les-figueretes | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-404 | 41.4272100,1.5938400 | 382505 | 4587137 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49214-foto-08085-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49214-foto-08085-404-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Té un cos annex al costat de tramuntana | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||||
| 49215 | Barraca sobre el camí del Fondo d'en Drops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-el-cami-del-fondo-den-drops | <p>Veieu la fitxa de referència per a barraques circulars.</p> | 08085-407 | 41.4457400,1.5909500 | 382297 | 4589198 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49215-foto-08085-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49215-foto-08085-407-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49216 | Barraca de pedra n. 2130 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-n-2130 | Veure fitxa número 479 | 08085-408 | 41.4387500,1.5973100 | 382816 | 4588414 | 08085 | Font-rubí | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Drac Verd de Sitges | Per la seva classificació s'empra el número de catàleg de l'Observatori del Paisatge | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||||
| 49217 | Pou cobert de pedra seca de La Rubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-cobert-de-pedra-seca-de-la-rubiola | <p>Veieu descripció genèrica pels pous coberts de pedra seca.</p> | 08085-409 | 41.4389300,1.6295400 | 385509 | 4588391 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49217-foto-08085-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49217-foto-08085-409-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||||||||
| 49218 | Pou de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-pedra-seca | <p>Veieu descripció genèrica pels pous coberts de pedra seca.</p> | 08085-410 | 41.4218700,1.6287900 | 385416 | 4586498 | 08085 | Font-rubí | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49218-foto-08085-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49218-foto-08085-410-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | La coberta del pou no és de pedra seca però el pou sí | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||||
| 49222 | Llegenda de l'Encantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-lencantada | <p>LLORAC, Salvador (1991). 'Font-rubí. Passeig pel temps i el territori'. Ajuntament de Font-rubí</p> | <p>Eren festes a Font-rubí i el veïnat ballava a l'era de Can Fàbregues, al bell mig del poble. De Can Fàbregues n'eren filles tres formoses joves, les quals dansaven tot fruint de la celebració. Enmig de la festa va aparèixer el capellà, portant el viàtic, seguit de tres escolanets tocant la campaneta per anunciar la gravetat d'un veí. De sobte, els músics, en veure'l, varen aturar-se i tothom es va agenollar davant els auxilis espirituals; tothom excepte una de les filles de la hisenda, la qual va continuar dansant i dansant... En aquells moments i entre la sorpresa dels presents per aquesta gosadia, es va sentir una veu celestial i fonda que li deia: «Romandràs condemnada per sempre a viure en forma de serp entre les runes del castell. Només podràs sortir a mitjanit, el dia de Sant Joan, per anar a rentar-te la roba a la font del Llinars» S'explica que l'Encantada, durant la nit de Sant Joan, se la pot veure estenent roba blanca o dirigint-se a rentar la roba a la font, tot il·luminant-se amb un fanalet vermell. Diuen, també, que l'encanteri no es desfarà mentrestant quedin descendents de Can Fàbregues.</p> | 08085-415 | 41.4364100,1.5879200 | 382027 | 4588167 | 08085 | Font-rubí | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||||||
| 49288 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-3 | XX-XXI | El Ball de bastons de Font-rubí es basa en els balls de bastons tradicionals de la comarca, especialment en el Ball de bastons dels Monjos. El ball que duen a terme s'executa amb l'estructura bàsica del ball de bastons: dues fileres de quatre balladors encarades, fent un total de vuit balladors. Durant el ball han incorporat els elements comuns a tots els grups bastoners: les passades, on els balladors es creuen, els sotacames, on els balladors piquen per sota una cama, els salts o els cops al terra amb els bastons. La indumentària: els bastoners de Font-rubí vesteixen amb camisa blanca, pantalons blancs, faldellí amb ratlles horitzontals vermelles i blanques a joc amb una banda sobre el turmell, de les mateixes característiques però que compta amb picarols. Com a calçat, tal com és costum, duen espardenyes. També duent un mocador vermell creuat amb amb l'emblema del grup estampat: un ós de peluix fins fa pocs temps que fa relativament poc s'ha substituït per la silueta d'un bastoner fet pel senyor Gilbert Bages. Pel que fa als bastons, sempre que poden utilitzen els d'alzina, que són els millors, però com que costen de trobar d'aquest material, també en fan servir de pi, faig o roure. Ballen al son de les gralles del grup de grallers de Font-rubí, i les músiques utilitzades són les tonades populars habituals en aquest tipus de balls. No obstant això, compten amb alguna dansa pròpia, com el ball de 'L'encantada', amb música d'Àlex Cabré i coreografia de Montse Olivella, que s'estrenà fa uns vint anys i que es recuperà durant la festa major de l'any 2012. Malgrat que la colla de bastoners de Font-rubí és relativament jove, gaudeix de gran acceptació per part de la població i compta amb un bon nombre de practicants. | 08085-487 | El ball de bastons és una dansa molt estesa per tota la Mediterrània. El seu origen és incert, hi ha estudiosos que el situen ja a la prehistòria, en relació als primers ritus de caire agrari, d'altres han volgut veure en les danses pírriques gregues l'inici d'aquest tipus de balls, però, la teoria més estesa, situa el seu origen el els antics balls d'espases. A Catalunya, la primera referència escrita d'un ball de bastons es remunta a l'any 1151, quan durant el banquet de noces del comte Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó es feu un ball de bastons. El ball de bastons de Font-rubí va néixer l'any 1986 com a iniciativa del senyor Jordi Manyà, qui havia quedat fascinat per aquest tipus de ball quan va venir a viure al Penedès. Des d'aquell any, el ball de bastons de Font-rubí s'ha dut a terme anualment ininterrompudament durant la festa major, fet que demostra l'èxit de la iniciativa i la bona salut d'aquesta dansa a Font-rubí. | 41.4145400,1.6503200 | 387203 | 4585656 | 08085 | Font-rubí | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49288-foto-08085-487-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49288-foto-08085-487-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | 98 | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||
| 97293 | Els goigs de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-goigs-de-gelida | <p><span><span><span>VALLRIBERA Manuel (2016). <em>Pere Vallribera i Moliné - (Sallent, Bages, 27-01-1903 / Barcelona, 07-03-1990)</em>. Programa Festa Major, pp. 21-28.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>COR PARROQUIAL (2021). '<em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2021, pp. 43.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JULIÀ Joaquim (2021). 'El <em>Cor Parroquial</em>'. <em>Programa Festa Major</em> 2022, pp. 137.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Els goigs són composicions poètiques dedicades a la Mare de Déu, a Crist, o als sants, amb l'objectiu de donar gràcies pels beneficis rebuts o com a petició per salut física o espiritual. Són himnes de caràcter popular, inicialment compostos per eclesiàstics i més tard també per autors destacats com Jacint Verdaguer i Joan Maragall. La forma més habitual dels goigs són versos heptasíl·labs, amb estrofes que generalment comencen i acaben amb una tornada que es repeteix. La tradició dels goigs es remunta al segle XVII, quan eren impresos en fulls amb una il·lustració del sant a qui estaven dedicats. Aquestes obres han jugat un paper clau en la preservació de la llengua i cultura catalana, sent objecte d'estudi i classificació des de la Renaixença.</p> <p>A Gelida es pot veure una mostra dels Goigs del poble exposats al fons del Museu Parroquial de Gelida exposada a la rectoria els quals estan degudament enquadernats. L'abast dels goigs presents és entre mitjans de segle XIX i segle XX. També consta una col·lecció completa coneguda dels Goigs de Gelida en el fons documental de l'Arxiu Gelidenc Maria Mora Martí i Pere Carafí Pascual.</p> | 08091-235 | <p>Pere Vallribera, compositor reconegut de Gelida, ha creat una varietat d'obres musicals, com la sardana 'Llum de primavera' amb lletra de Ramon Pallejà, també de Gelida. A més, Vallribera és l'autor de la música de diversos goigs dedicats a figures religioses significatives de la comunitat, com sant Pere, sant Roc, santa Llúcia i la Verge de la Salut. Aquestes composicions continuen sent interpretades durant ocasions solemnes a Gelida.<br /> El 2009, Joan <span>Palahí</span> Roca va realitzar una donació destacada a l'Arxiu Gelidenc, consistint en dos goigs procedents de la torre familiar de Can Barba o Monturiol. Una de les peces fetes és un goig dedicat a Teresa Barba de Monturiol, titulat 'Santa Teresa, ora pro nobis'. Aquest document va ser creat el 1888 per l'artista Marià Foix i Prats, un il·lustre dibuixant de Barcelona, i signat pels farmacèutics locals Pere <span>Munner</span> i Alfons Mallat, així com pels metges Rafel <span>Galès</span> i Daniel Girona. Aquesta peça, de gran valor estètic, es conserva en un sobre lacrat. Algunes obres de Marià Foix i Prats també es poden veure a la Sala dels Doctors <span>Galès</span> de les Monges i a l'Associació d'Amics del Castell a Gelida.<br /> Els goigs a Sant Roc continuen essent una part integral de les festivitats a Gelida, especialment durant la festa del sant, on el Cor Parroquial interpreta aquests himnes en un ofici solemne celebrat a l'Església Parroquial. Ramon <span>Cuadros</span>, el 2017, va explicar que les actuacions del Cor Parroquial estan programades segons el calendari popular, i que de les actuacions en dates importants destaca la interpretació dels goigs. No obstant això, el cor no limita el seu repertori només als goigs, sinó que també inclou altres peces musicals variades i harmòniques que s'adapten a la naturalesa de cada celebració.</p> <p>El 2021, Enric Carafí publicava que s'havia descobert un goig desconegut dedicat a Sant Camil de <span>Lelis</span> a la Biblioteca de Montpeller. Fins a aquesta troballa, es creia que a Gelida només existien els goigs de Sant Pere, Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Antoni, la Mare de Déu de la Salut, i Santa Magdalena del Puig. El goig de Sant Camil, en castellà, lloa aquest sant com el fundador de la <span>Religión</span> de CC<span>.RR</span>. <span>Ministros</span> de <span>los</span> <span>enfermos</span> i especial advocat dels moribunds, i es cantava a l'església de la parròquia de Gelida fins que aquesta va ser cremada el 1936. Aquest goig probablement va ser editat a finals del segle XIX.<br /> Com a <span>curiositat</span>, existeix un Himne a la Mare de Déu de Montserrat, configurat com un goig, amb lletra de F. <span>Alfonso</span> Orfila i música de Joan Llongueres. Aquest himne va ser estrenat durant els Jocs Florals de Gelida el 25 d'agost de 1946.</p> <p>El Cor Parroquial de Gelida (2021), el més antic de la localitat, és responsable de cantar les misses de les festivitats més solemnes, així com els goigs dedicats a festes particulars i les nadales populars per Nadal. A més, membres del cor col·laboren amb altres agrupacions corals de Gelida i de fora, com l'Agrupació Coral Intimitat, la Coral <span>Vallbardina</span>, la Coral de Santa Llúcia del Casal dels Avis, el cor <span>Canticorum</span>, i la Coral Ars Nova de Martorell.</p> <p>Els goigs, que són composicions poètiques cantades a la Mare de Déu, a Crist o als sants, tenen una importància cultural destacada a Gelida, on el cor interpreta regularment els Goigs de Sant Roc, Santa Llúcia, Sant Pere, els Sants Reis al Castell, i Santa Magdalena al Puig, entre d'altres. Aquestes composicions no només són un element fonamental de la litúrgia, sinó que també serveixen com a eina per a la preservació de la llengua catalana, tenint una presència destacada en la cultura local des de la Renaixença i estan ben documentats en arxius i biblioteques com la de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, la Biblioteca de Montserrat, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i la Biblioteca de Montpeller.</p> | 41.4401319,1.8650979 | 405190 | 4588239 | 08091 | Gelida | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120231.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-1712911685098.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120258.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120311.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120323.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97293-img20240306120327.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-14 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||||
| 73721 | Font del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-0 | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | Enmig d'un canyissar i bardisses trobem una mina profunda, de més de 10 m de llargària, des d'on es canalitza l'aigua fins a un safareig. La mina, d'un metre d'alçada, està reforçada amb maons. A la sortida, hi ha un mur antic (possible origen romà?) que podria correspondre a una canalització. S'utilitza per regar els camps del Maset del Noguera i quan sobresurt el canal, l'aigua omple una bassa amb peixos exòtics. | 08001-69 | Can Torres - 08630 Abrera. | 41.5157400,1.9084500 | 408918 | 4596587 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73721-foto-08001-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||||||||
| 73737 | Conjunt troglodític de Sant Ermengol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-trogloditic-de-sant-ermengol | BERZOSA, Julián (2005): Iglesias rupestres. Cuevas artificiales, necròpolis rupestres y otros horadados rupestres de Valderredible (Cantabria), Burgos. ENRICH, Jordi; ENRICH, Joan; SALES, Jordina (2000). 'Eremitoris rupestres alt-medievals a la Catalunya central: una recerca sobre el cristianisme rural', dins d'Actes del Primer Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Ed. Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM), pp. 260-281. MARTÍNEZ, Artemio Manuel (2006): 'La realidad material de los monasterios y cenobios rupestres hispanos (siglos V-X), dins de Monjes y monasterios hispanos en la Alta Edad Media. Ed. Fundación Santa María la Real, Aguilar de Campoo, pp.59-97. SALES, Jordina (e. p.): 'Manifestaciones rupestres del cristianismo antiguo en el noreste hispánico: iglesias, monasterios y eremitorios. Visión de conjunto y valoración', dins de I Congreso sobre monacato rupestre en Arnedo. Múrcia. | Conjunt de tres coves de petites dimensions (per una persona), que van ser excavades artificialment en unes afloracions rocoses, de difícil accés, molt a prop del turó on està situada l'ermita de Sant Ermengol. Una d'elles es veu des del camí que baixa de l'ermita cap a la riera de Magarola, i les altres dues estan al peu del Torrent de la Bardissa. La coveta de la riera Magarola és de planta ovalada i la coberta ha estat excavada en forma de volta de mig punt. L'accés es fa a través d'una porta en forma d'arc rebaixat i al bell mig de la paret del fondo hi ha una fornícula excavada. La primera cova del Torrent de la Bardissa també és de planta ovalada i se li va fer, igualment, la coberta en forma de volta. L'entrada té la forma d'un arc de mig punt i destaca un banc corregut que ha estat excavat a poca alçada del terra seguint tota la paret de la cova. La segona cova del dit torrent mostra una planta més complexa en forma de creu que marca, en vertical, tres receptacles de forma rectangular recordant l'absis trilobulat d'una església. La porta, segurament ha estat remodelada en èpoques modernes, ja que ha estat reforçada amb pedres i argamassa, afegint-li una llinda en forma de biga de fusta. La coberta també te forma de volta de mig punt. Totes tres coves presenten les característiques més comunes que defineixen el que es coneix en el món de l'arqueologia del cristianisme com eremitori: són coves fetes per la mà del home en afloracions rocoses de proporcions mitjanes; estan en contrades isolades, apartades de nuclis de població, i ubicades en llocs alts, de difícil accés; solen estar orientats cap al sud o cap a sol ixent; estan excavats en una roca de tipus arenós amb presència d'uns estrats de poc gruix integrats per conglomerats de mòdul petit; els habitacles o fornícules són de caràcter individual i presenten una certa complexitat arquitectònica; estan situats a prop de fonts d'aigua, com són els rius, les rieres, torrents, sorgències naturals, etc. | 08001-85 | Camí de l'ermita de Sant Ermengol - 08630 Abrera. | El moviment eremític té els seus orígens a Orient (Egipte i Síria) cap al segle III d.C., seguint l'exemple de Sant Antoni. A Hispània es té constància d'aquesta pràctica des de l'any 380. Pel que respecta als eremitoris, les fonts escrites tardoantigues parlen ja d'eremites que s'instal·laven, en el marc del cristianisme primitiu i des de la mateixa Antiguitat Tardana, en aquests habitacles en plena natura per contribuir a l'evangelització del medi rural i també al fenomen de la repoblació a la Catalunya de l'Alta Edat Mitjana. La terra de frontera facilitava als eremites apartar-se dels espais poblats i dels poders civils i religiosos, i encarar així l'acció evangelitzadora/repobladora del medi rural. On quasi exclusivament els terratinents i les classes aristocràtiques s'havien convertit a la nova religió, i on la gran majoria de la població camperola continuava adorant vells ídols pagans. Dins del marc de la invasió musulmana, existiria una primera etapa on els eremitoris i les petites esglésies rurals jugarien un paper fonamental en la cristianització del camp, amb la conversió al cristianisme dels jerarques locals. En un segon moment, després de la invasió musulmana, l'eremitisme contribuiria a corregir la desarticulació territorial causada, facilitant una remarcable acció fundacional d'esglésies i monestirs. En aquest sentit, els eremitoris de Sant Ermengol podrien ser la clau del origen de l'ermita del mateix nom. Potser, a l'emplaçament d'aquesta ja existia una ermita anterior, de cronologia medieval. A la Península Ibèrica l'eremitisme rupestre gaudeix d'una gran difusió, i el seu estudi s'està portant a terme, de forma sistemàtica, per historiadors i arqueòlegs, des de fa mig segle. S'han documentat eremitoris rupestres d'Andalusia al Llevant, d'un a l'altre extrem del país, destacant especialment tota la conca del riu Ebre, on s'incrementa la seva densitat a mesura que remuntem el seu curs cap a les terres del nord: a la Rioja, Burgos, sud de Santander i nord de Palència. Sense anar més lluny, a Catalunya, i bastant a prop d'Abrera, al mateix Baix Llobregat (Sant Boi, Castellbisbal, Sant Esteve Sesrovires) i a la comarca de l'Anoia es coneixen molts paral·lels d'eremitoris rupestres. | 41.5183300,1.8671200 | 405473 | 4596919 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73737-foto-08001-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||||||||
| 73738 | Llentiscle del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llentiscle-del-carrer-de-la-font | <p><span><span><span>Arbre conegut amb el nom de llentiscle (Pistacia lentiscus) situat al marge del Torrent Gran, queda just fora del límit urbanitzat de l’històric carrer de la Font del centre d’Abrera. L’exemplar, situat en una línia de pendent, està parcialment colgat de terra, però s’observen diferents soques de mides considerables , que el converteixen en un arbre molt destacat per la seva magnitud si tenim en compte que aquesta espècie normalment es presenta en forma arbustiva. El llentiscle acostuma a ser és un arbust de fulles compostes, força comú al sotabosc de les pinedes i l’alzinar. És una planta de la família Anacardiàcia, perenne, que dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. El llentiscle en forma arbustiva arriba a fer entre 2 i 3 metres d’alçada, però es tracta d’un arbre que pot superar els 6 metres. Floreix de març a maig. El fruit és una petita drupa arrodonida d'un 5 mm de diàmetre. Quan és verda és de color roig, a mida que va madurant es torna negra. </span></span></span></p> | 08001-86 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | 41.5134334,1.9028462 | 408447 | 4596336 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73738-p1070602.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | La seva ubicació al límit urbanitzat i en pendent, no permet la visualització complerta de l'individu, les branques del quals han de ser podades perquè no sobresurtin al carrer, on hi ha un àrea d'estacionament de vehicles. | 98|119|94 | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||||||
| 73741 | Barraca del Morro blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-morro-blanc | XVI-XVIII | Ha perdut part del pis superior i la coberta. Part de l'enderroc i l'abundant vegetació han envaït el seu interior, fent difícil l'accés. | Petita estructura de planta quadrangular de dos pisos. La planta baixa està feta amb un parament de blocs de pedra de factura irregular lligats amb morter de calç; presenta una porta d'arc rebaixat adovellat amb blocs de pedra treballats. El pis superior està fet de tàpia i també presenta una obertura mig enrunada. Està mig enrunada i coberta per esbarzers; al costat té una gran cisterna rodona per emmagatzemar aigua. Està en una zona obaga i humida, molt a prop de la llera del Torrent Gran. Els pagesos de la contrada li donen el nom de barraca, però podria tractar-se, donada la seva ubicació i dimensions, d'un pou de glaç semblant al documentat més amunt, també a la vora del Torrent Gran. La tècnica constructiva utilitzada és molt semblant a la utilitzada a la propera ermita de Sant Ermengol; podria tractar-se, per tant, d'una construcció contemporània a l'ermita. | 08001-89 | Camí dels sagraments - 08630 Abrera. | 41.5146200,1.8774800 | 406332 | 4596496 | 08001 | Abrera | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73741-foto-08001-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||||||
| 73753 | Can Costa Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-costa-vell | XIII-XVIII | La casa està en total estat de ruïna i el que queda està envaït per la vegetació | Tot i que el conjunt d'estructures que encara es conserven estan molt malmeses, pràcticament enrunades i cobertes quasi totalment per la vegetació, s'observen restes de murs de tàpia bastits sobre sòcols de pedra, els quals presenten un parament de maçoneria de morter de calç. Tanmateix, la majoria d'estructures s'aprecien difícilment entre la vegetació i es conserven a nivell de planta. Encara es pot veure dempeus algun contrafort isolat, construït amb el mateix tipus de maçoneria. | 08001-101 | Camí de Can Costa- 08231 Ullastrell | Els seus propietaris conserven documentació del segle XIII que en fa referència. Les estructures que es conserven, però, des d'un punt de vista arquitectònic, són d'època moderna. | 41.5224000,1.9419000 | 411718 | 4597291 | 08001 | Abrera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73753-foto-08001-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||||
| 28979 | Mas del Caus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-caus | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XIII | L'edifici està en un punt molt avançat d'enrunament, i la vegetació també hi va guanyant espai, fins el punt que també ha esborrat el camí d'accés. | Edifici de planta quadrangular al qual se li han anat afegint cossos al llarg del temps, alguns prolongant les estructures originàries i d'altres a certa distància. La façana que mostra una fesomia menys modificada (i alhora té més interès arquitectònic) és la de llevant. En primer lloc hi trobem un cos avançat de l'edifici, amb planta baixa i primer pis. La porta, amb arc de mig punt, té a la clau la inscripció 'J. R. O. / 1894', i dóna accés a un espai rectangular cobert amb volta de canó. Més endavant (seguint la façana cap al nord-est), hi ha un pati al qual s'accedeix per una porta a la qual hi ha gravada la data de 1803. La façana de la casa que dóna a aquest espai té en planta baixa un porxo amb dos arcs de mig punt que descansen en un pilar quadrat. Al primer pis, una galeria també amb dos arcs dóna claror a l'habitatge. De manera general, els espais de la planta baixa corresponen a zones de treball, emmagatzematge, i estabulació d'animals, mentre que a la primera planta hi ha l'habitatge. L'aparell és generalment de pedra vista lligada amb morter, amb grans carreus als elements arquitectònics. A les ampliacions s'hi introdueix l'ús de maons, i conserven arrebossats i pintura als espais interiors. | 08002-47 | A la riba dreta de la Riera de Rajadell, molt a prop del km 115 de la C-25. | El mas està documentat al segle XIII i també en el fogatge de 1365, quan hi vivia G. Athalà de Çaus o Caus. També consta al capbreu de 1649. No obstant, l'edifici actual té reformes importants dels segles XIX i XX. | 41.7380000,1.6142200 | 384762 | 4621615 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28979-foto-08002-47-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||||
| 28987 | Dolmen de Serragallarda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-serragallarda | <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2. PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.</p> | No s'ha pogut contrastar | <p>Dolmen simple de tipus caixa megalítica gran, fet amb lloses de gres local i orientat d'est a oest. De cambra rectangular i força ampla, conserva la majoria de les seves lloses, encara que es troben arranades, trencades o desplaçades. Originalment mesurava 185 cm de llarg, per 55 cm d'ample i 30 cm de gruix; les mides internes de la cambra serien 2 m de llarg per 1,4 m d'amplada, i una alçada de més de 0,75 m. El túmul, de tendència circular, mesurava entre 10 i 11 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> | 08002-55 | Al límit de ponent del terme, prop de Can Serragallarda | 41.7444600,1.5940000 | 383092 | 4622360 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. | 79 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||||
| 28992 | Dolmen de Cal Biel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cal-biel | <p>CARRERAS, E., FÀBREGA, A., TARRÚS, J. (2005): 'Els monuments megalítics del marge dret del Cardener', a Pyrenae. 36-2.</p> | No s'ha pogut contrastar | <p>Dolmen de tipus caixa megalítica gran, bastit en un terreny planer i emboscat, utilitzant lloses de gres local: conserva tres de les lloses que la formaven (totes menys l'oest), encara que trencades o arranades. La cambra és rectangular i allargada, i està orientada est-oest. Les seves mides internes serien 1,60 m de llarg per 1 m d'amplada, i una alçada de més de 0,60 m. El túmul, de tendència circular, faria entre 7 i 8 m de diàmetre, i estava format per terra i pedres. Es pot situar entre el calcolític recent i l'edat del bronze antic, és a dir, a final del III o inici del II mil·lenni aC.</p> | 08002-60 | Entre Serragallarda i el Puigpedrós, a la franja occidental del terme | 41.7483000,1.6012400 | 383701 | 4622776 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIL | 2024-11-18 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | Jaciment no localitzat durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni. No inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la DGABMP. | 79 | 1754 | 1.4 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||||
| 29010 | Conjunt medieval del Puig Pedrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-medieval-del-puig-pedros | ENRICH HOJA, Jordi; ENRICH HOJA, Joan. Tres conjunts d'habitacle alto-medieval a l'Alta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona). Empúries 48-50, (1993), p. 300-310. | IX-X | Hi ha força vegetació que cobreix bona part de les estructures, algunes de les quals no són visibles. | Conjunt format per quatre penyes rocoses que a les seves cares interiors tenen diversos encaixos i forats fets per encaixar-hi bigues o elements de fusta. També es conserven algunes restes de parets, que unirien aquests grans blocs de pedra definint diversos espais. A l'indret no s'hi ha realitzat mai una intervenció arqueològica que pugui aportar informació i datacions acurades sobre el conjunt. Tanmateix un estudi realitzat pels germans Enrich, els anys '90 del segle XX en fa una primera aproximació de les característiques. Segons es desprèn d'aquest estudi, tres dels blocs rocosos configurarien un clos amb uns coberts adossats a les que roques definint un recinte interior d'habitacle amb un espai central més o menys obert. Al cim de la roca A (seguint la nomenclatura de l'estudi), se suggereix que hi podrien haver restes d'una torre i un dipòsit. A la torre C, també s'observen evidències d'una possible torre, i a la D d'un altre dipòsit. A la roca E es distingeix una zona per la premuda i premsatge del raïm. Fins i tot i localitzen les restes del que poden ser dos enterraments associats al lloc d'habitatge i que per tipologia daten al segle XI. En línies generals atribueixen aquestes restes a un hàbitat rural dispers vinculat a nuclis familiars reduïts assentats a indrets apartats de les rutes importants i en zones boscoses. Durant la visita realitzada bona part dels forats a les roques encara eren visibles, però les estructures muraries no s'han observat. | 08002-78 | Nucli d'Aguilar a l'oest del Mas de la Riera | 41.7499700,1.6137300 | 384743 | 4622945 | 08002 | Aguilar de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29010-foto-08002-78-3.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Tot i el nivell de protecció com a BCIL, l'element no té fitxa a l'inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic de la Generalitat. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6805,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc