Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41064 | Protecció contra malalties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-malalties | AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 85. | Recull bibliogràfic de Joan Amades. | Explica Joan Amades (veure bibliografia), que a Riells anaven a buscar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire. S'assembla molt al sistema utilitzat contra les bruixes, de penjar una carlina a la porta. Aquest costum també el documenta el 23 de juny, és a dir, a la vigília de Sant Joan. | 08023-7 | Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41065 | Creences al voltant de les nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creences-al-voltant-de-les-nogueres | AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 92. | Recull bibliogràfic de Joan Amades. | Explica Amades (veure bibliografia) que a Riells tenen les nogueres per caus de bruixes i hom creu que al seu aixopluc celebren reunions i d'aquí que l'ombra d'aquest arbre sigui fatídica i mortal. Només s'hi pot acostar de nit o a hores que no faci ombra. Si s'hi passava una bona estona de la nit de Sant Joan assegut al peu de la seva soca restava immunitzat per tot l'any de la seva acció malèfica. D'aquest arbre es collien les fulles per remei i per tintoreria casolana i per evitar les puces. Per aquest motiu es posaven branques de noguera a sota el llit. | 08023-8 | Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41066 | Llegenda de la nit de difunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-nit-de-difunts | AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. V, pàg. 668 i 669. | Recull bibliogràfic de Joan Amades. | Amades recull aquesta llegenda basada en la pugna entre els senyors de la Torre de Bellpuig i els seus veïns. Les dues famílies tenien una rivalitat de les fortes, amb batusses i ferits. Un hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla rival. Finalment es van casar, però ella mor i l'hereu Bellpuig es queda vidu i es torna a casar. La segona dona, va voler desheretar el fill que havia tingut el marit amb el primer matrimoni. Pare i fill es van enfrontar i els dos van morir a la batalla. A Riells, diuen que cada any, a la nit de difunts, els actors de la batalla cobren vida i reprenen la lluita en el mateix lloc. | 08023-9 | Torre de Bellpuig; Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41067 | Llegenda del Gorg de les Donzelles o de les donzelles del gorg de Vall-de-ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-les-donzelles-o-de-les-donzelles-del-gorg-de-vall-de-ros | MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. TRIAS i FÀBREGAS, Joan (1990) 3a. La dona d'aigua. Ajuntament de Bigues i Riells. | Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. | L'hereu del mas Vilaplana s'enamora de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros. Ella accepta de casar-s'hi amb la condició que no li retraurà mai el seu origen dient-li 'dona d'aigua i peu forcat'. Es casen i tenen dues filles. L'hereu se'n va uns dies a mercat. Mentrestant una bruixa fa acostar una nuvolada de tempesta, i la dona, per salvar en part la collita, fa segar el blat encara tendre per un escamot de segadors que la bruixa havia fet venir. Tot seguit, la nuvolada s'esvaeix. Quan l'hereu torns, pregunta tot enfadat qui ha estat el causant de la sega i enfadat amb la seva dona li diu 'dona d'aigua i peu forcat'. Dit això, l'encanteri es desfà i ella ha de tornar al gorg d'on havia sortit. Les filles la van a veure de tant en tant, i el pare penedit, diu que s'hi llacin per retenir-la i que no se'n vagi. Ho fan, però és ella, la dona d'aigua, qui s'emporta les filles al fons del gorg. | 08023-10 | Gorg de Vallderros | Hi ha diverses versions o variants de la mateixa llegenda: principalment la recollida per Francesc Maspons i la de Joan Trias (veure bibliografia). La versió de F. Maspons està publicada l'any 1876, anterior a la de J. Trias. La principal diferència entre la primera versió i la de Trias, és que en la primera el personatge de la bruixa no apareix. Altres diferències són els fills: un noi i una noia en lloc de dues noies; i la relació de la mare, ja tornada al gorg, amb aquests: cada nit s'acosta secretament al mas i els deixa vestits i endreçats, això permet que el pare suggereixi de cosir el vestit de la mare al de la filla. Finalment, només Trias fa dir a la Regina que no l'anomeni, a més de dona d'aigua, peu forcat. El peu forcat és el mateix que dir pota de cabra associat al dimoni, però les dones d'aigua mai han estat malèfiques ni relacionades amb mals esperits, tot el contrari. Això denota una intoxicació posterior de la llegenda. La versió de Joan Trias és la d'un poema líric escrit l'any 1909 i estrenat dos anys més tard, amb música de Cassià Casademont. Per tant és una obra literària basada en la llegenda del Gorg de les donzelles. | 41.7088300,2.2105000 | 434318 | 4617750 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41067-foto-08023-10-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41068 | Llegenda fundacional de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-fundacional-de-sant-miquel-del-fai | MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. | Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. | On avui hi ha la capella de Sant Miquel, un bou, tot pasturant hi va trobar una imatge del sant patró. Era daurada, però la cama per on la va agafar el bou, va quedar negra. El pastor recollí la imatge i li va fer una capella rústica amb branques i pedres. Atrets per la notícia, uns varons hi van fundar un convent amb el títol de 'solitaris de sant Víctor'. Aquests, volien fer daurar la cama negra, però fracassaren. La seva fama fou tanta, que fins i tot el fill de Berenguer Ramon I, Guillem Berenguer, s'hi afegí. | 08023-11 | Sant Miquel del Fai | Llegenda recollida per Francesc Maspons i Labrós. Després d'explicar el que hem posat a la descripció, comenta l'episodi del convent de monges, que nosaltres hem separat com una llegenda a part, ja que el propi Maspons la individualitza en una altra publicació. | 41.7161200,2.1904300 | 432656 | 4618575 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41069 | Llegenda del convent de les monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-convent-de-les-monges | MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002. | Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. | On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs. | 08023-12 | Sant Miquel del Fai | 41.7157800,2.1893400 | 432565 | 4618538 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41070 | El nom del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-del-fai | BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic. | Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir. | 08023-13 | Sant Miquel del Fai | 41.7161700,2.1901400 | 432632 | 4618581 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41071 | El temple de Venus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-temple-de-venus | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. | Recull bibliogràfic. | Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells. | 08023-14 | Sant Miquel del Fai | 41.7163000,2.1899800 | 432619 | 4618595 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41072 | L'enigma de l'altar de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-laltar-de-sant-miquel | BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. | L'altar de la capella de Sant Miquel està col·locat de tal manera que se li pot donar la volta. S'hi poden fer quatre misses alhora, només amb quatre ciris encesos i tenint-ne dos cada concelebrant. Aquest és un enigma que les mares de la comarca solen proposar als seus fills perquè ho endevinin. | 08023-15 | Sant Miquel del Fai | 41.7163800,2.1902400 | 432640 | 4618604 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41073 | La cova del pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-pastor | <p>BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.</p> | Recull bibliogràfic. | <p>Una llegenda relacionada amb els moros explica que la capella de Sant Martí fou la primera església dels voltants. Els moros mai van poder enfilar-se al replà del Fai, on s'havien refugiat un grup de cristians. El cabdill moro va posar sentinelles al fons de la vall i al cim per rendir-los de gana. Però això no va passar mai gràcies a un pastor cristià, que vivia en territori musulmà, mitjançant la cova de les Tosques que comunicava la capella de Sant Martí amb el pendent oest de la vall. El pastor els proveïa de menjar. Fins fa poc (1970) es veien les imatges del pastor i del seu gos, petrificats al fons de la cova.</p> | 08023-16 | Cova de Les Tosques a Sant Miquel del Fai | 41.7106900,2.1865700 | 432329 | 4617975 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41073-foto-08023-16-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41074 | El comte de Torreseques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comte-de-torreseques | BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. | Víctor Balaguer recull que el disset de setembre de l'any 1798, en pujar la costa de sant Miquel, el comte de Torreseques de Saragossa caigué amb el seu cavall per un penya-segat, però es va salvar. També recull que el juliol de l'any 1800 li va passar el mateix al magistrat Miquel Cubells. Una altra història de Víctor Balaguer explica que a l'any 1747, es presentà un viatger al santuari i demanà hospitalitat. S'estigué fins molt avançada la nit passejant pel voral de l'abisme, prop del saltant on s'hi reflectia la lluna. Es retirà a la cambra i, de bon matí, s'hi van sentir uns crits. Quan la gent entrà a l'estança el trobaren moribund i banyat amb la seva pròpia sang. S'havia degollat amb una navalla. | 08023-17 | Sant Miquel del Fai | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41075 | La donzella de la cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella-de-la-cova | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. | Recull bibliogràfic. | Pladevall recull llegendes que diuen que al final de la gran cova, passat el llac que en cobreix el final, hi ha un palau amb cambres meravelloses on viu una donzella encantada; que no es pot passar al costat de l'abisme a la nit de Sant Joan, ja que la donzella de la cova o les fades malignes atrauen la gent cap al fons dels gorgs, causant accidents en estranyes circumstàncies.. | 08023-18 | Sant Miquel del Fai | 41.7161200,2.1899900 | 432619 | 4618575 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41076 | Mons bovis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-bovis | BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. | Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir. | 08023-19 | Turó de Montbui | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41077 | Jugar a canyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jugar-a-canyes | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | Quan el castell de Montbui estava en mans dels moros, els cristians van idear una argúcia mitjançant la qual, fent veure que organitzen uns jocs amb canyes, aconsegueixen entrar al castell i un cop a dins descobreixen les armes que portaven camuflades i prenen el castell. | 08023-20 | Castell de Montbui | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41078 | Les 800 dones del moro Susa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-800-dones-del-moro-susa | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | Rumor o notícia que el moro Susa de Montbui havia mort a la batalla del Penedès, deixant moltes riqueses i 800 dones al castell. El moro Selim de Granada s'encaminà cap al castell per apoderar-se de tot. Primer les viudes del rei Susa van protestar, però després van accedir-hi amb la condició que les permetés celebrar un torneig on fossin elles les lluitadores. Quan fou el moment demanaren les armes dels soldats per començar el torneig i quan els espectadors estaven més absorts en l'espectacle i a un senyal convingut van girar-se i començaren a tallar caps dels moros que no els quedaven armes per defensar-se. | 08023-21 | Castell de Montbui | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41079 | Les 100 donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-100-donzelles | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | Una pastoreta anava amb el seu ramat d'ovelles però es va fer fosc i es va perdre, no podia trobar el camí de tornada. Seguí endavant fins arribar al Gorg de les donzelles, on en temps dels moros el senyor del castell de Montbui havia imposat un tribut de 100 donzelles. | 08023-22 | Bigues | Barreja de diverses tradicions | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41080 | La lloba de La Madella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lloba-de-la-madella | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Martí Boada. | A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella. | 08023-23 | La Madella | 41.7053200,2.1906400 | 432662 | 4617376 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41080-foto-08023-23-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41081 | La somera de La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-somera-de-la-torre | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui. | 08023-24 | La Torre; Bigues | 41.6752400,2.2046000 | 433793 | 4614025 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41082 | El salt de la núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-nuvia | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 103-109. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.278. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia. | 08023-25 | Salt de la Núvia a Bigues | 41.6802700,2.2241000 | 435421 | 4614569 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41082-foto-08023-25-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41083 | El sot de sant Celoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-sant-celoni | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 149-158. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | En el rieral de Bigues hi ha un conjunt de quatre cases que formen un carrer. A prop hi havia la torre dels barons de Rocafort. L'hereu Arnold havia quedat orfe. Tenia fama de bon caçador i vividor. A casa seva sempre hi havia gent per fer festa. Un dia de cacera, baixaven per l'alzinar que voreja el torrent quan van veure una cerva blanca. La van perseguir durant molta estona i la van ferir amb les fletxes. Acorralada va començar a baixar pel torrent, on s'aixecava una gran roca. Per una esquerda sortia un doll d'aigua. Una noia, filla d'un matrimoni que vivia a l'última de les quatre cases del Sot de Sant Celoni, estava aquell dia herbejant prop de la roca, quan aparegué la cerva blanca, perseguida pel cavaller Arnold. D'un bot, la cerva anà a parar damunt la roca i d'allà saltà al torrent. Arnold va fer el mateix, davant l'ensurt de la noia pel perill que suposava el salt. El cavall quedà aixafat però Arnold, en veure la noia, no pensà més ni en la cerva ni en el cavall. Ella es torbà i envermellí per la mirada rebuda i va fer com per beure aigua; però en fer-ho va fer un crit i sortí corrents fins a casa seva. Li va dir a la seva mare que s'havia cremat el llavi i el cor a la font. Després de molt de temps de no viure a la Torre, Arnold preparava una altra jornada de cacera. El dia va començar amb una tempesta tan airada que van decidir deixar la cacera per un altre dia i dedicar-se a fer gresca. El majordom d'Arnold estava tan espantat amb la tempesta que en culpava el propi infern. Va començar a explicar una història d'una noia que se li va aparèixer el dimoni i va explicar que qui ho contava millor era un joglar que s'havia aixoplugat a la Torre. El van fer entrar perquè cantés la balada que es titulava 'La font de l'infern', que identificava la trobada entre la noia de la casa del Sot de sant Celoni amb el dimoni. En sentir això, Arnold, decideix segrestar-la. Però quan la puja al cavall, aquest s'encabrita i comença a córrer desesperat, el cavaller no podia dominar el corser, amb una mà aguantava la noia i amb l'altra les rendes. Tota la nit es passà el cavall encabritat, quan Arnold no pot més i deixar caure la noia el cavall es dirigeix a la roca d'on brollava l'aigua i es tira pel barranc amb l'Arnold damunt seu desapareixent per sempre més. La noia es va salvar perquè segons diuen es va fer la senyal de la creu al front. Va estar malalta durant un temps. | 08023-26 | Sot de Sant Celoni a Bigues | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41086 | Lo mont del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-mont-del-fai | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot. | 08023-29 | Sant Miquel del Fai | 41.7157000,2.1893800 | 432568 | 4618529 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41089 | Temptació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temptacio | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més. | 08023-32 | El Margarit, Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41090 | L'orat de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lorat-de-riells | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 125-130. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | La família d'un molí del Tenes, del que la narració prefereix ometre el nom, es guanyava força bé la vida per la permanent abundància d'aigua que sempre hi havia, malgrat els temps de sequera. L'alegria de la família es va incrementar al néixer un hereu, després de quatre filles. Aquest noi, l'Isidro, era llest i el van enviar a estudiar a Barcelona. Un dia va rebre una nota que s'afanyés a tornar a casa perquè la seva mare estava molt malalta. La mare va morir i ell no va voler tornar a Barcelona. Es va quedar al molí, però va anar descobrint que en realitat la seva mare s'ho havia passat força malament pel caràcter del marit, el seu pare. Aquest es va anar tiranitzant i el molí cada cop funcionava pitjor, els camps estaven descuidats, els animals desatesos, fins i tot l'aigua mancava. No hi anaven mossos perquè no els pagava el jornal. Les filles s'havien anat casant. L'única alegria del jove era l'Assumpta, però fins i tot ella se'n va allunyar. Un dia va fugir de casa i el van trobar errant pels boscos. El van voler tornar a casa seva, però ell fugia per qualsevol forat. Només vivia del bosc i de l'aigua de les torrenteres, embogit per les desgràcies viscudes. Sovint se'l veia en el cementiri, davant la tomba de la seva mare, i quan es trobava algú, com fou el cas de la Maria de Bell-lloc, el seguia necessitat d'amor i tendresa com estava. | 08023-33 | Riells | Aquesta història l'explica Maria de Bell-lloc en una carta que envia al director de La Renaixença. A la missiva conta com la dida familiar li narra directament els fets després de trobar-se amb el 'pobre Isidro' en el cementiri de Riells. El relat comença amb aquesta trobada narrada amb un deix de misteri, talment com si l'aparició de l'Isidro a l'autora, en el cementiri de Riells i a trenc d'alba, es tractés d'una aparició fantasmagòrica. Sensació que augmenta amb la següent persecució muda que pateix la pobra Pilar Maspons (nom real de Maria de Bell-lloc). | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41091 | La creu de caps de mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-caps-de-mort | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai. | 08023-34 | Bigues | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41105 | Joc del Borinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-del-borinot | La Veu, núm. 31-32, maig-juny de 1980. Portada. | Només el coneixen els més grans del lloc i ja no es practica. | Joc explicat pel senyor Dídac Martínez Gallardo. Poden jugar varis individus. Un d'ells para amb la mà dreta tapant-se la cara, els ulls, i la mà esquerra la posa plana per sota el colze dret. Els altres jugadors han de picar la mà sense que el que para sàpiga qui ho ha fet. Si l'endevina para l'altre. Els jugadors han de despistar i fan sorolls voltant a l'entorn del que para com si fossin borinots. D'aquí bé el nom. El que para només hi veu pel costat esquerre i quan li piquen el palmell de la mà es pot girar per enxampar qui ho ha fet. Hi ha una altra versió del joc que consisteix en treure-li la boina o gorra al jugador que para en comptes de picar-li el palmell de la mà. Es posen tres jugadors amb les cames obertes i el peu dret del de l'esquerra en contacte amb el peu esquerres del del mig i el peu dret d'aquest en contacte amb el peu esquerre del jugador de la dreta. El jugador del mig és el borinot i porta la gorra, i ha de picar la mà d'un dels altres jugadors, que la tenen enganxada a la galta, sense que aquest a qui pica aconsegueixi fer-li caure la gorra i sense moure els peus. | 08023-48 | Bigues | Aquest joc el practicava l'informant a la seva època, ara té 77 anys. Enguany a la Festa Major es vol dedicar una diada a recuperar jocs com el borinot o jocs d'equips que s'han deixat de practicar, però que formen part d'un passat comú. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41105-foto-08023-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41106 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-0 | XX | Ja no es ballen. | Conjunt de balls que s'anomenaven ball de gitanes però que abastava diversos balls i figures: jotes, contradances, i parts de tres. Es ballava per parelles, vuit, dotze o catorze parelles. Els nois portaven les castanyoles. Es feia una entrada amb les parelles agafades dels dits, es feien una sèrie de figures assajades i es col·locaven en paral·lel i donaven pas als altres balls: jotes, contradances,... Quan s'acabaven es tornava a sentir la música d'entrada i les parelles anaven sortint saludant, les noies amb un mantó o mocador i els nois amb les mans. | 08023-49 | Bigues | Hi ha notícies que abans de la guerra ja s'havien fet Balls de Gitanes, però el senyor Andreu Camp, que va néixer l'any 1929, no recorda haver-ho vist. Ell i una colla, després de la guerra, l'any 1946, van voler reprendre'n la tradició i van comptar amb l'ajut del senyor Josep Calés i dos germans, que eren de Parets. Aquests van ensenyar a ballar Gitanes a la gent de Bigues. L'any següent no van anar-hi i va agafar la direcció del ball el senyor Andreu Camp i va durar una vintena d'anys, de manera discontinua. Fins a finals dels anys vuitanta. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41107 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles | XX | Vigent | Es feien el dissabte de Glòria. S'anomenaven dos administradors des de l'església. Sortien dues colles, una de casats i una de solters, que es repartien el poble. Del que es recollia es feia un dinar entre les dues colles i el que sobrava es donava a la parròquia. Part del menjar sobrant es subhastava, i els diners també anaven a la parròquia. | 08023-50 | Parròquia de Riells | La descripció correspon a les caramelles que es feien a la parròquia de Sant Pere de Bigues, que ara ja no es fan; es van començar a fer després de la guerra i va durar deu o dotze anys. Després d'això el senyor Ramon Romeu va agafar una colla de nens i nenes (catorze anys com a màxim) i per Pasqua cantaven anant per les cases. Aquesta activitat va durar uns 20 anys, fins els anys 70. A Riells encara es fan, organitzades per la Coral Sant Vicenç de Riells, també per Pasqua. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41113 | Barra d'or del Mas Viaplana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-dor-del-mas-viaplana | Segons ens han informat oralment, es deia que al Mas Viaplana hi ha enterrada una barra d'or. L'hereu del Mas Viaplana és el protagonista de la llegenda de la dona d'aigua, i les pintes o objectes d'or que són entregats a protagonistes de llegendes són molt freqüents i volen explicar la bona fortuna d'una heretat. | 08023-56 | Mas Viaplana | 41.6997600,2.1982300 | 433288 | 4616752 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 41115 | Pintures de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-sant-marti | <p>AA.VV Catalunya Romànica. Vol. XVIII, Vallès occidental i Vallès oriental, pàgs. 297-307. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XIV | Ubicació desconeguda | <p>Les pintures originals de l'església de Sant Martí es troben innaccessibles al públic, ja que formen part d'una col·lecció privada, la única referència de la qual sabem que és de Barcelona. Sabem com són gràcies a les còpies i a Mn. Pladevall. Però la l'ermita es poden contemplar unes còpies promogudes per l'actual propietat de Sant Miquel del Fai. Segons Pladevall (1991), a la part superior hi havia els símbols dels evangelistes (només hi ha la còpia d'un d'ells), que envoltaven un gran Crist o Pantocràtor desaparegut. A la part mitja, una sèrie d'escenes referents a la vida del patró de l'ermita, sant Martí. Finalment, un gran sòcol a la part baixa en forma de cortinatge. Es tracta d'unes pintures del segle XIV del conegut com estil gòtic lineal que tenen gran interès per les poques mostres d'aquesta època a Catalunya. No sabem del cert si es troben en una col·lecció o es troben repartides amb dues propietats.</p> | 08023-58 | Barcelona | <p>En motiu d'unes remodelacions, l'any 1967, van aparèixer unes pintures murals del segle XIV. Van ser arrencades per Pere Puntí, artista i restaurador vigatà, i adquirides per l'arquitecte Sr. Camil Pallàs. Suposem que ha estat ell o els seus descendents, ja que l'actual gerència de Sant Miquel del Fai no ens ho ha volgut confirmar, qui van deixar fer les còpies que es mostren actualment a la capella.</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41115-foto-08023-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41115-foto-08023-58-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal fer incís en que la fitxa correspon a les pintures originals que pertanyen a una col·lecció particular i no a les còpies que es van fer per restituir a l'ermita de Sant Martí, que les hem classificat com elements no inventariats. Tot i així, les fotografies que posem són de les còpies que estan a l'ermita de Sant Martí. | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 41121 | La Polvoreria (tradició) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvoreria-tradicio | Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. | 08023-64 | La Polvoreria | 41.6768500,2.2073500 | 434023 | 4614202 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41121-foto-08023-64-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41126 | Aplec del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell-de-montbui | DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | No vigent | Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'. | 08023-69 | Castell de Montbui | Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues. | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41127 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel | XX | No vigent | Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó. | 08023-70 | Sant Miquel del Fai | L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit. | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41130 | Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein | <p>CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.</p> | Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai) | <p>Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92/43/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.</p> | 08023-73 | Cingles de Bertí | <p>El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.</p> | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92/43/UE) i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41133 | Centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centaurea-intibacia-centaurea-intybacea | BOLOS, O i VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, Volum III. Ed. Barcino. CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. | La centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) és una espècie vegetal de la família de les compostes que té una distribució raríssima als PPCC i ha estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai. | 08023-76 | Roquissars de Sant Miquel del Fai | 41.7125200,2.1920800 | 432789 | 4618174 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Aquesta centàurea és una mata laxa que fa entre 40 i 90 cm i te les tiges rígides i poc folioses; les fulles tenen entre 5 i 10 cm, les inferiors són lanceolades i dentades, mentre que les caulinars mitjanes són pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments lanceolats o linears, i les caulinars superiors són lanceolato-linears. L'involucre és ovoide, de 12-20 x 10-15 mm, molt contret a la part superior; les bràctees tenen nervis paral·lels; l'apèndix és pàl·lid i fa entre 1-3 mm; les flors són purpúries. El fruit, l'aqueni, fa entre 4 i 5 mm, el papus és de longitud semblant a la de l'aqueni. Floreix entre l'abril i l'octubre. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41134 | Teix del torrent del Salt de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-del-torrent-del-salt-de-la-nuvia | BOLOS, O i VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans, Volum I. Ed. Barcino. Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya | Teix (Taxus baccata) que creix al torrent del Salt de la Núvia, a l'alçada de ca n'Adzet, entre uns pollancres. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu masculí, per tant no fa fruits, ja que només els fan els peus femenins. Aquests fruits, anomenats arils, es poden veure a l'estiu, són rogencs i són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica. Dimensions: Perímetre: 0,97 m , DBH: 0,31 m. | 08023-77 | Torrent del Salt de la Núvia, ca n'Adzet o el veïnat | 41.6792300,2.2202100 | 435096 | 4614456 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41134-foto-08023-77-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41142 | Espais d'Interès Geològic: St Miquel del Fai, Encavalcaments de la vall del Tenes i Cingles de Bertí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espais-dinteres-geologic-st-miquel-del-fai-encavalcaments-de-la-vall-del-tenes-i-cingles-de | Dept. de Medi Ambient (2001). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. | Malgrat tot, l'increment de la superfície urbanitzada afecta alguna de les panoràmiques d'aquests elements singulars. | Les zones de Sant Miquel del Fai, els encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bertí són Espais d'Interès Geològic i formen part de l'inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la història de la Terra i els processos que l'han modelada. La selecció d'espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de forma consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i en base a la següent estratègia: 1. Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el que ara conforma aquest territori. 2. Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica. 3. Diversitat: que el conjunt e les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya. | 08023-96 | Sant Miquel del Fai, vall del Tenes i Cingles de Bertí | 41.7108800,2.1914000 | 432731 | 4617992 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Pel que fa als Cingles de Bertí, 325. Cingles de Bertí, la catalogació d'aquesta zona és justificada pel seu elevat interès didàctic. Hi afloren roques metamòrfiques i ígnies hipabissals i, sobretot, roques sedimentàries. Els materials sedimentaris estan poc o gens deformats, amb cabussaments molt suaus, | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41146 | Alzinar del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-villar | Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. | <p>Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.</p> | 08023-100 | Obaga del Villar | 41.6810100,2.1711600 | 431015 | 4614692 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41146-foto-08023-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-28 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41147 | Roques de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-pineda | Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter. | 08023-101 | Cingles de la Pineda | 41.6962700,2.1886000 | 432483 | 4616372 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 41148 | Vegetació de ribera del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-del-tenes | Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc. | Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea). | 08023-102 | Riu Tenes | 41.7045700,2.1900400 | 432611 | 4617293 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74290 | Carboneig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carboneig | Capbreu de Montserrat 1496 (2006). Ed. Associació Cultural del Montserrat. GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (1996). El carboneig. Ed. Altafulla. ZAMORA, F. (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Ed. Curial | XV-XX | L'activitat ja no es practica. | La producció de carbó d'alzina ha estat històricament una activitat característica del Bruc. Els bosquerols solien conrear petits boscos d'alzina a l'interior de la muntanya de Montserrat, amb un cicle de tala d'uns 15 anys. Després de tallar i arreplegar la llenya, calia construir la pila, una construcció semiesfèrica feta amb la llenya i recoberta de terra i herba, encendre-la i deixar-la coure. Cada pila podia contenir entre 2.000 i 10.000 kg de llenya, i la cuita podia durar entre 1 i 4 setmanes, aproximadament. Un cop cuit, el carbó s'extreia i es desemboscava a llom de mules. | 08025-160 | Est del municipi, al massís de Montserrat | La producció de carbó vegetal està documentada des del Paleolític. Al Bruc està documentada des del segle XV; va ser una activitat industrial habitual des de l'Edat mitjana i anava dirigida especialment a la farga catalana, que demanava gran quantitat de combustible per als forns. El 1789, el viatger Francisco de Zamora fa una breu descripció del poble del Bruc i afirma: 'Sus vecinos se ocupan en la fábrica de carbón y recogen vino.' Una corranda popular a la zona el segle XIX diu: 'A Pierola terra roja, / en el Bruc són carboners / a Collbató les boniques / perquè Sant Corneli hi és.' A partir del s. XIX, la indústria siderúrgica i l'ús creixent de carbó mineral van marcar la fi de l'activitat. Tot i això, la tècnica s'ha utilitzat fins a la segona meitat del s. XX. | 41.6078300,1.7867600 | 398907 | 4606946 | 08025 | El Bruc | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74290-foto-08025-160-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | A causa del caràcter efímer de les carboneres, no queden restes materials de la tècnica. Tanmateix, es poden veure indicis de l'activitat en forma de clapes de sòl ennegrides enmig del bosc montserratí o bé en exemplars d'alzina que creixen amb diversos troncs, conseqüència de la tala de l'exemplar anterior per fer-ne carbó.La localització UTM correspon a la Canal Ampla, on s'han trobat restes de carboneres.L'activitat del carboneig, i el transport del carbó del bosc al poble, ha estat l'origen de molts camins i corriols existents actualment a la muntanya de Montserrat. | 119 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41709 | Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya | Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. | 08026-179 | La Castanya | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 41724 | Als del Brull els diuen «potarrojos» | https://patrimonicultural.diba.cat/element/als-del-brull-els-diuen-potarrojos | 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org | Als del Brull els diuen «potarrojos». Dita tòpica amb la qual s'anomena, de manera satírica, els veïns del Brull. «Potarrojos» és un mot derivat del color vermellós de la terra del municipi. | 08026-194 | Brull, el | 41.8169400,2.3053300 | 442304 | 4629685 | 08026 | El Brull | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Relacions entre municipis veïns. Toponímia. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41955 | Camí de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-mina | ANDREU, I; BERNAT, S i COLL, R. (1996): El jaciment del camí de la Mina (Cabrils, el Maresme). Un establiment ibèric de plana del s. IV aC. a XII Sessó d'Estudis Mataronis (1995). Museu-arxiu de Sta. Maria. Mataró, pp. 25-42. FREIXA , M. (2000). La mina vella. Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IV aC. | Destruït. | Es tractava de munts de terra dipositats en el camí, que contenien fragments de ceràmica ibèrica procedents d'un indret incert, possiblement fou extreta al construir-se una bassa que estava al final d'aquest camí de terra. Si és així, podria tractar-se d'un jaciment nou que caldria tenir en compte. Però segons el propietari dels terrenys superiors, la terra provenia de les obres de dues cases molt properes. Pel tipus de material ceràmic recuperat via urgència en una intervenció dirigida per Ramon Coll, els dies 4 i 5 de febrer de 1995, la cronologia cal situar-la en el segle IV aC (ANDREU, 1996). | 08030-28 | Camí de la Mina (en la part baixa del poble). | Jaciment descobert per Ferran Bayés, l'any 1995. | 41.5190300,2.3894500 | 449057 | 4596557 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41955-foto-08030-28-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La incertesa de la procedència d'aquests materials però l'existència de material ceràmica de diverses èpoques ens fan pensar en una possible zona d'expectativa arqueològica que caldria tenir en consideració per a futurs planejaments de protecció. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42036 | Llegenda de la Creu de l'Abella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-labella | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pp. 25 i 26. TOLRÀ, Jaume (1983). Cabrils. El poble i els homes. Oikos-Tau. Vilassar de Mar. | Recull bibliogràfic | En una època molt tardana de l'Edat Mitja, quan Cabrils encara estava sota la jurisdicció del castell de Sant Vicenç o de Burriac; el senyor feudal Alí-Bei pretenia utilitzar el dret de cuixa (un dels mals usos) sobre una noia de Cabrils. El senyor del castell de Vilassar aliat amb el poble de Cabrils feren costat a la noia i quan l'Alí-Bei va sortir amb els seus soldats a buscar a la noia, perquè ella no s'hi havia presentat voluntàriament, es va trobar que l'estaven esperant emboscats. La batalla tingué lloc prop del camí antic d'Argentona. En la batalla morí l'Alí-bei. Per tal de recordar els fets es va col·locar una creu: la Creu de l'Abella. També s'eixamplà el terme del castell de Vilassar, o encara hi ha la divisòria entre els municipis de Cabrils i Cabrera. Segons la versió argentonina de la llegenda, en l'indret anomenat la Creu de l'Abella, fou on caigué mort l'Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l'enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal. | 08030-109 | Creu de l'Abella | Versió en clau local de Cabrils d'una llegenda més extensa que s'ubica a la vila d'Argentona. Versió recollida de viva veu d'en Jaume Fontanills que l'havia sentida per boca del seu pare, en Ventura del vi. | 41.5342800,2.3760900 | 447954 | 4598258 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42037 | El cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cabrer | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 75 76. LLINÉS, S. (1952): La creu de Montcabrer, a Estrella de Burriac, núm. 118-119. Cabrera de Mar, pàg. 7. | Recull bibliogràfic | S'explica que hi havia a Cabrils un pastor arribat d'alta muntanya, i que tothom coneixia com el Cabrer. Tenia la facultat i els coneixements per guarir moltes malalties amb remeis casolans fets a partir d'herbes del camp. Els seus serveis haurien estat molt útils a les encontrades ja que la seva fama estava molt estesa. Sembla que va morir un dia fred d'hivern a la muntanya del Montcabrer. No en sabem més detalls. Però sí que el poble com a penyora d'agraïment li va erigir una gran creu, en el mateix lloc on va ser trobat mort. | 08030-110 | Cabrils | Història de característiques etimològiques que la trobem publicada A L'Estrella de Burriac (1952), una revista local i recollida per COLL, R i MODOLELL, J.M (1999). Hi ha molta gent convençuda que els topònims de Montcabrer, Cabrera i Cabrils tenen l'origen en aquell famós cabrer. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42038 | La pastora de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pastora-de-cabrils | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999): Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Col·lecció Estudis Maresmencs. Història. Oikos Tau, Vilassar de Mar, pàgs. 67-69. MAS ABRIL, Francesc (1928): La Musa popular. Barcelona. | Recull bibliogràfic | Una pastora que vivia amb el seu fadrí, ja que era òrfena, es va posar a cantar mentre pasturava les seves vaques. En Galderic, que era mosso a Ca l'Abril, la va sentir i decidí acompanyar-la tocant el flabiol. Atrets cadascun d'ells pel so de l'altre, decideixen anar-se a trobar. Així que es van veure s'enamoraren, però el senyor de l'encontrada / del més alt poderiu es llençà sobre la noia i ferí en Galderic, fugint ràpidament per un camí escabrós. Amb la confusió, el mosso queda ben distret i ens explica Mas Abril que ple de ràbia comença a cridar mentre el maligne fuig amb la seva enamorada. S'agafa a una pedra fent-la rodolar muntanya avall fins que esclafa al monstre i a la xicota. El poema comença així: De cor sé una rondalla; la sé des de petit. La mare la contava Quan me duia a dormir I acaba d'aquesta manera: Temps hà que no refila, ni mica, en Galderich; no baixa a la clotada ni es a câl Abril. Ab un vellet fa vida Y pastura bovins... Perdé'l jay la fillola, Però, li nasqué u fill! Aqueixa es la rondalla Que sé des de petit. La mare la contava Quan me duya a dormir. | 08030-111 | Cabrils | Rondalla presentada en forma de poema per Francesc Mas-Abril, nascut a Vilassar de Dalt. Es caracteritzà per donar tractament etnogràfic als seus escrits. Literàriament és un poeta menor, però els seus textos són molt interessants pels estudiosos de l'etnografia del Maresme. | 41.5262700,2.3676400 | 447243 | 4597374 | 08030 | Cabrils | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42267 | Ball de l'Esgarrapada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-lesgarrapada | Amades, J.; Pujol, F. (1936). Diccionari de la dansa, els entremesos i dels instruments de música i sonadors. Col·lecció Cançoner Popular de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Fundació Concepció Rabell i Cibils, Vda. Romaguera. | XX | Es va deixar de realitzar al 1987. | Ball carnavalesc. Els balladors formaven una gran rodona, al mig de la qual hi posaven una dona, generalment pagada, que duia penjada al coll una gran panera plena de pastissos, fruites i tota mena de menjars llaminers. Aquesta dona anava giravoltant constantment seguint el ritme de la melodia i els balladors, que també giraven al ritme de la melodia, anaven pegant esgarrapades a la panera per agafar-ne el seu contingut. | 08031-93 | Plaça Gran | El Ball de l'Esgarrapada es realitzava a la plaça Gran, i la melodia era produïda per una cornamusa. L'any 1987 es va realitzar per darrera vegada. A partir del 2015, han revifat iniciatives per recuperar-lo. | 41.7340400,1.5109900 | 376170 | 4621319 | 08031 | Calaf | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42545 | Ball de gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-1 | AMADES, J. (1987). Costumari Català. El curs de l'any. Volum V. Salvat editores. Barcelona AMADES, J. (1969). Folklore de Catalunya (Costums i Creences. Ed. Selecta, S.A. Barcelona MORA VERGÉS, Antonio (2005): Setmanari La Forja de Castellar del Vallès. Relats en català. Castellar del Vallès. SERRAT I BLANCAFORT, Xavier (2005): Revista Setmanari Montbui. Extra de Sant Jordi. http//xsb-blogspot.com (consulta realitzada el 22/09/2008) | XVIII XXI | El Ball de Gitanes seguia un ritus ben establert, amb l'entrada del Ball de Caldes, i el Galop d'Entrada on es presentava i feien entrada a la plaça totes les colles participants a la ballada, amb el nomenament de la núvia. Un cop totes les colles eren a la plaça es feia el sorteig de la núvia de l'any següent entre totes les noies que participaven a la ballada d'aquell any. Quan es tenia la núvia, es feia el Galop de la Núvia encapçalat per la núvia i la seva parella. Després es ballava el Xotis, les Catxutxes, les Contradanses, la Jota i el Vals-Jota. Les gitanes acabaven amb el Galop Final. I per finalitzar l'acte, tots els participants a la ballada i els espontanis, feien la Ballada Popular del Vals dels Barons. La roba dels balladors estava inspirada en els vestits antics, coneguts per la documentació fotogràfica i testimonis orals. Els homes vestien amb pantalons, camisa blanca; una faixa i una cinta al cap de color vermell. Als turmells hi portaven picarols i cintes de colors. Les dones portaven un vestit blanc curt per sota els genolls i un mantó negre a l'esquena amb una faixa vermella a la cintura. La núvia duia un mantell blanc per damunt del vestit. | 08033-104 | Moreu-Rey i altres van intentar esbrinar l'origen del ball de gitanes sense poder trobar cap document concret que fes referència al tema. Segons alguns autors, el Ball de Gitanes estaria relacionat amb les festes saturnals romanes. Per altres, estarien relacionats amb els balls zíngars que arribaren a Catalunya cap el segle XV. També és confús l'origen del nom ja que en aquells temps s'anomenava 'gitanos' a tots els grups de gent que anaven d'un costat a l'altre sense lloc estable on viure. Per trobar la primera informació escrita que parli del Ball de Gitanes al Vallès, s'ha de remuntar a un document de 1767 que fa referència a una Ballada de Gitanes que tingué lloc a Sant Celoni. Les Gitanes era considerat més aviat com un espectacle on les parelles dansaven diversos ritmes populars. A les ballades que es fan a l'actualitat només hi participen els balladors, les balladores, la cobla i el mestre de ball, però antigament en aquests balls hi participaven una sèrie de personatges que tenien l'objectiu de fer riure al públic. Els mestres de ball tenien inventaven nous passos per sorprendre al públic i a les colles procedents d'altres poblacions. En referència a la vestimenta, moltes de les peces utilitzades no han canviat, com, les espardenyes amb picarols cosits, les castanyoles, la faixa del balladors, les faldilles voladores de les noies, etc. Les músiques, la indumentària i el ball poden variar molt d'un lloc a l'altre, fruit de la evolució constant de les colles. Sembla ser que al segle XIX utilitzaven castanyoles i picarols per ballar. Algunes noticies de principis del segle XX ens parlen de l'existència a Caldes de dues colles. També es té informació de que a l'any 1928 o voltants haurien existit quatre colles. Durant la guerra civil s'aturà tot, fins l'any 1946 on la Colla de Ball de Gitanes de Santa Eulàlia de Ronçana va fer una actuació al Casino Caldense. A partir d'aquí, els habitants de Caldes van animar-se intentant renovar amb la tradició. La Pasqua de Pentecostes de l'any 1946 es va celebrar un ball de gitanes als jardins de les termes Victòria. En aquella època el director de la Colla va ser el Sr. Joan Pi. A finals dels anys 1950 el ball s'havia tornat a perdre. Segons explica el Sr. Serrat, sembla ser que existeix una pel·lícula que conté la filmació d'una ballada de Gitanes que tingué lloc a la Plaça de la Font del Lleó, la segona Pasqua de l'any 1935, però no s'ha pogut localitzar. Al Volum II del Costumari Català, de Joan Amades , a la pàgina 217, hi trobem ' El punteig típic dels balls propis de Carnestoltes pel Baix Llobregat, pel Vallès, i pel Maresme, havia estat l'espolsar, punteig que va donar nom al tipus de ball qualificat d'espolsada, el qual, al Vallès sobretot, des de la darreria del segle XVIII va prendre el qualificatiu de Ball de les Gitanes' El mateix J. Amades, dedica un petit opuscle al Ball de Gitanes, o Ball de les Gitanes, editat l'any 1925. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42545-foto-08033-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | popular | Per haver-se perdut el ball de gitanes pròpiament dit de Caldes, s'ha descrit tal i com es balla a Sant Vicenç de Castellet - Bages que perdura des de principis de segle XX. Aquest ball fou ballat per primera vegada el 10 de febrer de 1907, revestit de gran festa. Hi participava un grup de picapedrers vinguts de Caldes de Montbui, que introduiren aquest costum tant arrelat a la zona del Vallès. Les noies que els acompanyaven eren ja de Sant Vicenç. Durant el treball de camp s'entrevistarà al Sr. Josep Lluís Fernández, el qual descriurà els records d'aquest ball. | 94|98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42566 | Cova Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-solanes | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BOSCH GIMPERA, P. (1915.1920). Resultats de l'exploració de coves a Catalunya per l'Institut d'Estudis Catalans. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, vol. VI. Barcelona. COLOMINES, J. (1982). Mas sepulcros de fosa en el Vallés. pp. 201-203. Revista Ampurias. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 15. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. SALA, Ll. (1965a). Prehistoria en Caldas de Montbuy. Setmanari Montbui, núm. extra d'octubre. SALA, Ll. (1965b). Los celtas en Caldas de Montbuy. Setmanari Montbui, 1.085. SALA, Ll. (1972d). Caldas de Montbuy prerromana. Setmanari Montbui. Núm. 1.401. SALA, Ll. (1973b). La cova de Solanes. Setmanari Montbui. Núm. 1.464. | 2500-650aC | Cova de dimensions reduïdes, de constitució càrstica la qual ha sofert enderrocaments del sostre en diverses ocasions. El subsòl, de potència considerable presenta diverses bretxes mal soldades pel carbonat de calci després de la roca mare. Cronològicament, el jaciment va des del bronze antic fins el bronze final. D'aquesta manera, els materials ceràmics més destacats van des de peces de fons esfèrics, petites gerres de carena suau, bols, vasos carenats sense decoració amb nansa al mig del carenat, petites gerres de superfície rugosa, raspallada llisa grollera o brunyida, decorades amb cordons incisos o amb impressions digitals. Cal destacar els vasos que presenten ansa amb apèndix de botó. La resta de materials són punxons d'os, peces de collaret en rodelles i penjolls treballats de pectem, penjolls de ceràmica de color gris - negrosa, dues puntes de sageta d'os amb aleta i peduncle, botons trapezoïdals també d'os amb doble perforació en V. La llarga ocupació d'aquesta cova fa que diferents èpoques estiguin representades en el registre arqueològic. Els materials més antics fan retrocedir la datació, fins, com a mínim, el final del calcolític o el bronze antic, però el gruix de la informació obtinguda, que el converteix en un puntal per a la investigació històrica de Caldes de Montbui pel període del bronze mitjà. Al jaciment s'hi van localitzar ossos i aixovar, destacant la presència d'un crani infantil trepanat. | 08033-125 | Turó de Can Solanes | Des de la primera identificació del jaciment per part d'Almagro i Bosch Gimpera no consta cap altra intervenció. Garcia Carrera (1989), descriu vàries troballes localitzades al Turó de les Solanes, 'al Cau A, anomenat també 'Llaborer' es trobaren puntes de fletxa i trossos de vas, mentre que al Cau B varen aparèixer queixals i un crani d'adult. En aquest turó, també esmenta una altra cavitat coneguda amb el nom de Cau dels Llims, on es localitzà un vas del neolític final i l'enterrament d'un nen i d'un adult'. | 41.6833600,2.1451800 | 428856 | 4614974 | 08033 | Caldes de Montbui | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42566-foto-08033-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42566-foto-08033-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42566-foto-08033-125-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Durant el treball de camp ha estat impossible la seva localització, donada la gran quantitat de sotabosc que segurament tapava l'entrada de la cova. Es va intentar contactar amb algun membre del Museu de Sant Feliu de Codines per tal d'intentar localitzar el lloc exacte on es troba la cova, sense cap resultat. La masovera de Can Solanes, tampoc recordava el lloc exacte de la seva ubicació. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42891 | Teuleria de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-la-grossa | XVIII-XIX | Teuleria o forn de totxos situat al cim d'un serrat que s'anomena 'Serrat de la teuleria'. Actualment es troba mig ensorrada i coberta per la vegetació. | 08034-77 | 41.7911400,1.9926300 | 416299 | 4627078 | 08034 | Calders | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Element no localitzat | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/