Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 79658 | Alls torrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alls-torrats | XIX-XX | Ara ja no es realitza | Josep Pujol realitza per Sant Joan un ritual per a fer fora les bruixes: tira al foc 4 cabesses d'alls i mentre es torren resa una oració. Després els alls s'han de menjar | 08097-216 | 41.7320600,2.5018500 | 458572 | 4620148 | 08097 | Gualba | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | Contat per Jaume Salichs. També ens explica que aquest dia penja una herba a la porta; però no en sap el nom. (potser herba de Sant Joan) | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50476 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 17-18, 28. | XIX-XX | Actualment desapareguda | Festa avui desapareguda que se celebrava a Sant Salvador de Guardiola i també a Salelles, com en molts altres llocs, el dia de Sant Antoni Abat (17 de gener): patró dels traginers i dels animals de peu rodó. Al migdia i al vespre de la vigília es feien sonar les campanes amb els tocs corresponents per anunciar la festa. L'endemà, a punta d'alba, el rector celebrava una missa matinal, per si algun pagès tenia intenció d'anar a treballar. La festa pròpiament dita començava abans de l'Ofici solemne, amb una cercavila que s'iniciava a la plaça de la Creu al so de la música d'una orquestra. L'encapçalaven les autoritats, els veïns i una coral amb el seu estendard (normalment la Lira). Seguidament, a la plaça de l'església es procedia a la benedicció dels animals, acte que era acompanyat també amb diverses peces de música. A la tarda, després del rosari, es feia un breu concert a la plaça de la Creu a càrrec del cor la Lira (en alguna ocasió també l'havia fet el cor de la Unió). S'acabava amb una ballada de sardanes. A Salelles es celebrava una missa i després el celebrant sortia a la plaça i es procedia a la benedicció dels animals, que algun any arribaven a ser més d'una quarantena. Hi havia qui aquell dia 'donava festa' als animals de ferradura o els hi donava un àpat extra. Aquestes descripcions corresponen a la festa tal com es feia al primer quart de segle XX. Més endavant, amb la progressiva motorització del transport, va deixar de celebrar-se. | 08098-17 | Sant Salvador de Guardiola; Salelles | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 50477 | Festa de les Noies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-les-noies-0 | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 23-26. | XIX-XX | Festa desapareguda | La Festa de les noies o de les Filles de Maria, avui desapareguda, va ser promoguda a Salelles per l'associació pia amb aquest mateix nom des de finals del segle XIX. Era dedicada a les noies del poble i es celebrava el darrer diumenge de maig, a l'entorn del mes de Maria. Aquest dia es celebraven un reguitzell d'actes pietosos. Començava amb una missa matinal, en la qual moltes nenes del poble feien la primera comunió. El cor de les Filles de Maria hi interpretava alguns cants per donar solemnitat a l'acte, que en algunes circumstàncies comptava amb la presència d'un cor de cant gregorià de Manresa. Seguia la cerimònia d'acceptació de les noves combregants a l'associació, i la imposició de la medalla de la Puríssima, acreditativa de la seva pertinença al grup. Amb el cant d'un Trisagi s'iniciava la resta d'actes: sermó i prèdica (generalment per un prevere forà), rés del Rosari i processó al voltant de la sagrera de Salelles. Hi eren presents les banderes de Sant Sadurní, sant Isidre i la Puríssima. Aquest era l'ordre habitual, però el dia d'aquesta festa tenia preferència la bandera blanca de la Puríssima, portada per les noies, que en aquesta ocasió anava en primer lloc. Tancava la corrua de les dones l'estendard, a mans de les administradores de l'associació. El tabernacle amb la imatge de la Verge era el que solia obrir el pas a tota la concurrència. En alguns casos una orquestra amenitzava la desfilada. Durant el transcurs de la processó les més petites eren les encarregades de proveir-se de flors boscanes per ornar l'altar i, a més, emplenar les paneres que s'anaven buidant durant el seguici. En arribar a l'església finalitzava la festa amb el besamans a la Verge: s'oferia als assistents perquè el besessin un llarg llaç de color blau i blanc, que provenia del tabernacle i portava la medalla de la Verge. Mentrestant, les noies més petites amb les paneres ja buides, iniciaven l'acapte per recollir fons per l'associació. | 08098-18 | Salelles | L'associació pia Filles de Maria té el seu origen a l'església de Santa Clara de Barcelona l'any 1850. Estava formada per joves adolescents i dones solteres, i ràpidament s'estengué per altres parròquies catalanes, sobretot durant els anys 1870-1880. A la parròquia de Salelles la va introduir el rector Llogari Torruella el 2 de juny de 1879. Aquest mateix any també començava l'ensenyament gratuït per nens i nenes sota l'empara de la parròquia de Salelles. L'associació es regia per una administradora i dues ajudantes, càrrecs que se succeïen per rigorós torn. Solien encarregar-se d'actes de pietat diversos: processons, acaptes, cants litúrgics, adoctrinament d'infants, el mes de Maria i, de manera destacada, la diada de les noies. | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 50478 | Joc de Cap o Punta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-cap-o-punta | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 69-70. | XX | A principis de segle XX, segons una àvia de Salelles, les nenes del poble, a més de jugar a saltar corda o fins i tot a patacons, practicaven un joc menys conegut en el qual hi intervenien la decisió, l'enginy i la capacitat d'observació del contrincant. La xiqueta més decidida solia prendre la iniciativa i deia: '...cabellera en porto'. La companya que acceptava el repte contestava: 'entro!' La primera es posava una sèrie d'agulles de cap al palmell de la mà, tancava i preguntava: 'endevina quants en porto'. L'altra jugadora responia un, dos, tres... o els que fos. De nou l'apostant, tot assenyalant la mà tancada, requeria que la companya es decidís: 'cap o punta?' Si ho encertava, es feia amb les agulles de la companya; si no, li calia lliurar a l'altra la diferència. Si no disposaven d'agulles de cap comptaven amb una variant, que consistia en prescindir de la pregunta de 'cap o punta' i fer la partida amb pinyons. | 08098-19 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50479 | Llegenda dels lladregots i la Creu de Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-lladregots-i-la-creu-de-salelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. SARRET ARBÓS, Joaquim (1913). 'Les creus de pedra del terme de Manresa', Butlletí del Centre excursionista de la Comarca de Bages, núm. 60, 61,62 (març-agost, 1913), p. 354-356. | Llegenda referida a la Creu de Salelles que recull l'erudit manresà Marià Vallès i que apareix publicada al butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Tracta d'uns lladregots que, després d'haver fet un robatori a Salelles, un d'ells s'enfila a la creu, tot bevent i renegant. La creu cedeix, cau a terra i li esclafa el cap. Tot seguit es provoca una tempesta amb trons que s'emporta els lladregots i ningú no els torna a veure. Fins que un matí la gent de Salelles veu que n'hi ha un a terra. La creu s'ha quedat sense braços. És per això que la creu que aleshores hi havia (la que hi ha actualment és una altra) era de ferro. L'autor de l'article al butlletí del CECB és Joaquim SARRET i ARBÓS (1913), que diu 'd'aquesta creu s'hi conta l'hermosa llegenda que la reproduim d'en Marián Vallés'. La llegenda apareix en vers, i és del tot evident que fou el mateix Marià Vallès (el qual, a més d'advocat, arxiver i empresari, va ser també poeta de la Renaixença) qui li donà aquest format i en féu una recreació literària. La reproduïm literalment: Tots ells manta al còll / trabuc a la drèta, / la daga al costat / y ‘l crim en la testa, / uns quants lladregots / tornant de Salelles, / al pèu de la creu / partien la prèsa. Un d'ells, el mès gran, / contá la moneda, / s'alsá y del sarró / tragué la botella. / -Companys: -els digué,- / ¡beguèm, y a fer fèyna, / que Deu, mentres tant / fará centinella!- / Y al cim de la creu / s'enfila ab llestèsa. / Allá, escamarlat, / traguèja y renega: / la grèsca que hi mòu, / fa espant y ferèsa... / -¡Ni Cristo es tant alt!- / cridá, y tots se'n rèyen!... / De sopte, la creu / sos brassos de pedra / cedèx, recruxint, / y cauen a tèrra, / batent y esclafant / el cap de l'heretje. La vòlta del cèl / abans riallera, / fa por, retronant, / de núvols rublèrta. / Gemecs que fa 'l mon, / rompent la tempesta, / ressònen sovint / per valls y congestes, / y ‘l vent udolant / als lladres s'emmèna. Tant lluny se'ls ne du, / tant lluny, que la tèrra / may mès n'ha vist cap, / ni rastre, ni mèna. Tan sòls un matí / la gent de Salelles / vegé còm la creu, / ab brassos de pedra, / tenia pe ‘l còll / a un d'ells allá a terra. Sens brassos restá, / mes sempre ben ferma!... Si un dia hi passèu / anant a Salelles, / veurèulos d'acer, / mès alts de lo que eren, / unint y abrassant / el cèl ab la tèrra. | 08098-20 | Creu de Salelles | Tot i que no s'ha trobat esmentada en documents antics, l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós creu que era una de les fites que separava el terme jurisdiccional del veguer de Manresa respecte al senyor de Salelles, que era el paborde de Manresa. La creu podria indicar també el límit de la quadra autònoma de Salelles. Antigament, El territori de la parròquia de Salelles pertanyia a Manresa per bé que com una quadra autònoma, però entorn del segle XIV l'antic terme de la ciutat va disgregar-se i diferents pobles de la perifèria, com Santpedor o Sant Fruitós de Bages, van esdevenir independents. Probablement aquest va ser el cas també de Salelles, tot i que no està del tot clar si va ser en aquest moment o una mica més endavant; concretament el 1592 quan després del Concili de Trento foren suprimides les canòniques regulars catalanes i la jurisdicció de Salelles va passar a la Corona. Les creus de terme marcaven els nous límits de la ciutat. Així doncs, aquesta creu indicava el límit de la parròquia (abans que al segle XIX fos ampliada) i també del municipi de Salelles, ja com a entitat independent. Entre 1833 i 1840, amb la nova organització municipal, Salelles s'incorporà al municipi de Sant Salvador de Guardiola, però la creu continua sent una fita de l'actual terme municipal. Per aquest indret hi passava el camí ral de Manresa a Igualada, el qual es dirigia vers la sagrera de Salelles, però no sembla que en aquest punt hi hagués cap cruïlla de camins. La creu antiga, possiblement gòtica, es va perdre i només se n'ha conservat el sòcol i els graons. Més tard hi hagué una creu de ferro. Sarret i Arbós fa una interessant descripció de la creu a principis de segle XX: 's'axeca sobre dugues graus, que representen molta antiguitat, al ensemps que la columna y el capitell en el que hi ha esculpides en ses quatre cares les imatges de Sant Sadurní, patró del terme, y les de Sant Maurici, Sant Fruitós y Santa Agnés, patrons de Manresa, rodejades de fullatjes, notablement treballades. La creu devia trencarse a discurs dels anys, y fou substituida per una de ferro, modèrna y molt senzilla'. Segons Sarret i Arbós, la columna i el capitell podrien ser obra del segle XV. És a la creu de ferro que es refereix la llegenda recollida per Marià Vallès. L'any 1947 s'hi van col·locar la columna i la creu actuals, de pedra, tal com es llegeix en una inscripció. | 41.7034800,1.7949600 | 399739 | 4617556 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50480 | Relats de serps i dones que alleten | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relats-de-serps-i-dones-que-alleten | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), pp. 250-252. | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 es recullen diverses tradicions orals relacionades amb la creença popular molt generalitzada que les serps, normalment serps blanques, persegueixen les dones que alleten amb la finalitat de beure la llet quan dormen, o fins i tot que les fan adormir per aconseguir el seu fi. Segons el saber popular, les dones tenen una relació especial amb les dones, mentre que els llangardaixos la tindrien amb els homes. Un dels orígens d'aquest tema es pot remuntar al mateix relat bíblic de la temptació de la serp a Eva en l'expulsió del Paradís. Així mateix, com és conegut, les dones remeieres utilitzaven la pell de serp en moltes de les seves receptes. Recollim tres d'aquests relats referits a casos de Sant Salvador de Guardiola, els dos primers de l'esmentat butlletí del CECB (J.G., 1928: 251) i el tercer recollit més recentment per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. En el primer cas es tracta d'una àvia d'una masia del terme que solia contar que quan cridava la filla gran dues o tres vegades en tornar de l'hort se li apareixia una serp que li plantava cara i li feia llengotes. Una vegada que la serp va perseguir-la, amb grans bufecs, la gent de la casa hi acudí als crits d'auxili i van matar la serp. El segon diu que hi havia certa masia de Salelles en la qual els mossos tenien el costum d'anar a fer la migdiada en una alzina propera. Aprofitant la fresca, la dona de la casa també hi solia anar a alletar el seu fill, però vet aquí que amb pocs dies l'infant va quedar decandit fins al punt que pensaven que es moriria. Un dia al vespre van veure com, per una obertura que deixava la porta tancada del carrer, hi entrava una serp. En voler-la matar, la serp va escapar-se pel mateix forat i, com que era fosc, no pogueren perseguir-la perquè es va endinsar en el bosc. Pocs dies després els homes de la masoveria, com de costum, van anar a fer migdiada sota l'alzina. Quan estaven adormits un d'ells va sentir una forta estreta al coll i, en voler-se deslliurar del lligam que l'oprimia, va notar que era una serp que se li havia entortolligat. Amb una rebatuda, afluixant i tibant, va poder arrencar-se la serp i, ajudat pel seu pare, va matar-la. Després d'això, al cap de pocs dies la criatura va tornar a posar-se bona i grassa. La seva mare va assegurar que feia pocs dies que ella també havia quedat adormida sota l'alzina i que, en despertar-se, va sentir una fressa entre la fullaraca. Ja en aquell moment va creure que era la serp la que l'havia fet adormir i que li xuclava la llet. L'autor de l'article afirma que 'd'aquest cas puc assegurar que vaig veure el jove masover amb el coll embolicat de resultes de l'apretada de la serp i de l'estrebada a l'arrencar-la. Després m'ensenyaren la serp morta, que la salaren per remei i amb aquesta ocasió em varen explicar el què acabo de transcriure (J.G., 1928: 252)'. El tercer relat arriba de la veu d'una persona entrada en anys a qui la seva mare li explicava, quan ell era petit, que una serp que rondava per l'indret feia adormir una mare que alletava un infant. Mentre dormia, la serp li xuclava la llet i el pobre menut s'acontentava tot xuclant la cua de la serp que aquesta li acostava, sense que aconseguís apaivagar la gana. En aquest cas no sabem com va acabar la història, molt probablement la mort de la serp (GUÍXOLA, 1995). | 08098-21 | Indeterminat | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 50481 | Serps que mamen de les ovelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serps-que-mamen-de-les-ovelles | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. J.G. (1928). 'Folklore Comarcal. III supersticions', Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, núm. 125 (desembre, 1928), p. 252. | XIX | En un article del Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages de l'any 1928 on es recullen diverses tradicions orals relacionades amb serps i l'alletament de les dones s'hi inclou un relat similar que, en aquest cas, té com a 'víctimes' les ovelles d'un ramat. Diu així: 'En l'any 1902, en el pla de roques de l'hostal de Coll d'Arbós de Guardiola, hi havia parat un remat molt gros que venia de pasturar per la muntanya. Un dels pastors havia tallat la llengua a una serp blanca de set pams i li treia el greix que portava, que per cert en tenia molt. En preguntar-li on l'havia morta i què en volia fer de la llengua i del greix, va respondre: la serp l'he morta allà quan mamava d'una ovella, que em va senyalar, i feia dies que seguia el remat: el greix el guardo per remei de molts mals i la llengua servei per a penjar-la al coll de les criatures que mamen i amb això no els costa de treure el dentat. La llengua de la serp les dones me la paguen a cinc pessetes i així és que val la pena que la guardi. En acabar aquest enraonament, continuà la conversa sobre diferents casos que havia vist com les serps bevien la llet de les ovelles, cabres i fins de les vaques (J.G., 1928: 252)'. És interessant constatar com, a començaments de segle XX, aquestes tradicions relacionades amb serps són plenament vigents, com també ho són els múltiples usos remeiers que es donava a les diferents parts d'aquest rèptil. | 08098-22 | Pla de les Roques de l'hostal de Coll d'Arboç | 41.6775500,1.7873400 | 399064 | 4614686 | 1902 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 50482 | Llegendes de l'ocellot negre i el gat escaldufat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-locellot-negre-i-el-gat-escaldufat | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Una àvia de Sant Salvador de Guardiola solia explicar al seu nét dues llegendes que són variants d'un mateix tema. La primera diu que hi havia una masia en la qual, quan es feia el capvespre i el bestiar gros tornava al corral, ja fos cavall, ase, mula, bou o vaca, solia aparèixer un gros ocellot negre, que es llençava amb força i violència contra el cap del bestiar escollit, causant-li la mort. Un dia l'hereu, molest per la paüra i per la pèrdua econòmica que això representava, va decidir restar a l'aguait. En aparèixer l'ocellot, l'home d'una escopetada el va deixar estès. I vet aquí que l'endemà, veient que el vellet del mas no apareixia per la cuina, van anar a cercar-lo i el van trobar amb el cos ple de perdigons i difunt. La segona llegenda diu que en una masoveria succeïa sovint que un gat negre rondava per la cuina a l'hora de preparar l'àpat, i al primer descuit desapareixia el tall que precisament anava destinat a la jove de la casa. Un dia, la noia fastiguejada que fos sempre a ella a qui toqués el rebre, decidí vigilar atentament el gat. De sobte, amb la llestesa pròpia d'aquests animals, el felí es va emportar de nou el millor tall, però la noia d'una revolada va prendre una paella plena d'oli bullent i la va estampar a l'esquena del pobre animal, que va deixar el tall i va fugir tot bufant i gemegant per les cremades de l'oli bullent. L'endemà al matí, en veure que la sogra de la jove no es llevava, van anar a la seva cambra i la van trobar amb tot el cos escaldufat i ple de butllofes com si li haguessin passat per la paella. Un element interessant d'aquests relats són els simbolismes dels animals. En el primer, l'ocell negre com a missatger o representant de la mort. En el segon, el gat, també negre, que sol associar-se a les bruixes. També hi veiem reflectit el principi de la màgia per simpatia, segons el qual allò similar produeix o actua sobre allò similar. En el primer cas la perdigonada té el seu efecte no en l'ocell, sinó en allò que és anàleg o que representa: l'home vell, associat a la mort. En el segon relat la paella amb oli bullent provoca les cremades no al gat, sinó a allò que representa: la sogra, una bruixa...? Les llegendes va ser recollides per Jaume Capdevila Plans el desembre de 1995. | 08098-23 | Sant Salvador de Guardiola | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 50483 | La caldera de la masia del Valldeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caldera-de-la-masia-del-valldeperes | ESTRUCH SUBIRANA, Maria (2003). 'De l'infern al cel, passant pel purgatori i visitant les bruixes (la toponímia esotèrica del Bages)', Dovella, núm. 82 (hivern, 2003), Manresa, p.26. http://mariaestruch.blogspot.com.es/2009/01/de-linfern-al-cel-passant-pel-purgatori.html | Segons s'explica, a la masia de Valldeperes hi havia una mosso que tenia poders i això va provocar algun episodi de màgia. Feien bullir la calderada, que no bullia mai, per més llenya que posessin a la fogaina, fins que el mosso deia que bulliria, i llavors fugia tota l'aigua del recipient. | 08098-24 | Masia de Valldeperes | 41.6513300,1.7104400 | 392620 | 4611868 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 50484 | Llegendes de bruixes a Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-bruixes-a-guardiola | Anònim (1995). Quaderns de la Guíxola, núm. 1 (llegendes). Cercle Cultural La Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | Algunes fonts orals donen notícia d'episodis de bruixeria ocorreguts a Sant Salvador de Guardiola. Una besàvia d'una casa dels afores de Guardiola contava que hi va haver uns anys que pedregava molt i les collites quedaven malmeses, cosa que provocava el malestar de la població. Va arribar un dia que una dona, possiblement bruixa, va advertir una veïna que el rector del poble era el responsable d'aquesta desgràcia, i que només ella tenia a mà el remei a aquesta calamitat. A tal efecte calia que li lliuressin una certa quantitat de diners i ella s'encarregaria de resoldre el cas. La dona va dir que en arribar la festa del panet (per sant Marc) el pobre mossèn moriria de sobte mentre celebraria la missa i, amb la seva mort, desapareixerien per sempre més les fatals pedregades. Segons sembla, el mossèn no va morir, però en canvi les pedregades s'acabaren per si soles. Altres fonts orals parlen de certa casa del poble on cada nit les bruixes destorbaven la tranquil·litat de la família tot planant i voletejant arran de la teulada i la xemeneia. Aquestes tradicions orals han estat recollides per Jaume Capdevila Plans l'octubre de 1995. Segons la tradició, el lloc de trobada de les bruixes de Guardiola era l'indret anomenat Escodines de Comasua, aigües avall del pont de Comasua a la riera de Guardiola. Allà les bruixes solien rentar la roba i feien les seves trifulgues. | 08098-25 | Guardiola, Escodines de Comasua | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50484-foto-08098-25-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 50485 | Dites populars sobre el temps a Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-populars-sobre-el-temps-a-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 77, 79, 80, 82, 88, 89. | XIX-XX | Les dites i refranys sobre aspectes meteorològics, especialment en relació amb els treballs del camp, es compten entre les més generalitzades arreu. En el llibre 'Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles', de Fèlix Fargas i Morera, hi trobem les següents dites sobre aspectes del temps circumscrites a aquesta zona: En relació als camps dels plans de Salelles, es deia que si des de les carenes de Castellfollit del Boix 'per Nadal els sembrats no es veuen verdejar, mala anyada hi haurà'. Quan el tren encara anava amb màquines de carbó es deia que si se sentia abans d'entrar al túnel, pel cantó de Manresa, era senyal de pluja; si se sentia a la sortida del túnel, pel cantó de Calaf, era senyal de vent. Si les roques de Montserrat porten caperó (és a dir, si tenen boira) a la tarda hi haurà un canvi de temps. A Salelles la marinada arriba des de les roques de Montserrat, més o menys del dret de Santa Cecília i, a l'estiu, sol arribar a primeres hores de la tarda. No és molt forta, però és fresca i humida. Quan fa molta calor a l'estiu els pagesos solen dir: 'Bé, a la tarda ja arribarà la marinada'. A Salelles el 'vent de la fam' també l'anomenen vent del Camp de Tarragona o marinada borda. És un vent fort i sec que bufa del cantó d'Igualada i crema les plantes, principalment els sembrats. Fa la seva presència a les rodalies d'abril, maig i començament de juny. Els pagesos el consideren un dels vents més dolents per al camp; d'aquí ve el nom molt generalitzat de vent de la fam. També es deia que si hi ha un temporal de muntanya cap al cantó de Núria al cap de tres dies ja el tenim aquí. | 08098-26 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50486 | Calendari de la Ceba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calendari-de-la-ceba | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 85. | Antigament a Salelles, com en altres llocs, hi havia pagesos que tenien el costum de fer el calendari de la ceba: posaven dotze clofolles de ceba cara enlaire amb un pessic de sal a dins. Les posaven en un reng sobre una taula a la serena de la nit de cap d'any. Segons el resultat de cada clofolla, deien que es coneixia el temps que faria cada mes de l'any. Altres també deien que els dotze primers dies de l'any assenyalaven el temps que faria els dotze mesos de l'any. | 08098-27 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 50487 | El Salpàs o benedicció del terme a Salelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-o-benediccio-del-terme-a-salelles | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 21-22. | XIX-XX | Com en molts altres llocs, a Salelles es feia la benedicció del terme amb el salpàs, un ritual que es va conservar fins a prop dels anys 1950. Es realitzava a l'entorn del 2 de febrer, festa de la Purificació de Maria, i durava tota la setmana, ja que s'havien de visitar moltes masies de la parròquia. A Sant Salvador de Guardiola la benedicció del terme es feia el 25 d'abril per Sant Marc, coincidint amb la festa del Panellet. Segons explica Fèlix FARGAS (2009: 78) en el seu llibre, a Salelles durant la missa de la festivitat es procedia a beneir la sal, posada en un plat i barrejada amb aigua, i també una candela encesa al bell mig, que després el rector la repartia. Després el sacerdot o l'escolà repartien fulles de palma beneïdes, amb les quals la gent feia creus que clavaven a portes i finestres com a signe de protecció. Durant els dies següents el rector i l'escolà es desplaçaven a peu a les principals masies de la parròquia per fer-hi la corresponent benedicció amb el salpàs. A canvi, els estadant de la casa solien obsequiar-los amb un àpat i un donatiu que solia consistir en uns quants ous. Així mateix, per Setmana Santa també era tradició posar una cullerada de sal beneïda a les principals portes de cada casa. | 08098-28 | Guardiola i Salelles | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 50488 | Beneir una branca d'arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/beneir-una-branca-darc | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 78. | XIX-XX | A Salelles el dia de sant Pere Màrtir (29 d'abril) es beneïa una branca d'arç i se'n posava un brot sobre les barraques de les vinyes per guardar-les de pedregades. | 08098-29 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50489 | Sarau del most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarau-del-most | FARGAS MORERA, Fèlix (2009). Recull de dites, frases fetes i refranys que es deien, i es diuen, a Salelles, p. 71. | XIX-XX | Festa desapareguda | Salelles ha estat un poble molt orientat al conreu de la vinya i a l'elaboració del vi, com ho demostra la importància del seu Celler Cooperatiu. Una de les festes típiques de la verema al Bages era el sarau del most, que es feia a molts pobles aprofitant que a les cases hi havia collidors o veremadors vinguts de fora, els quals cada any s'allotjaven amb la mateixa família, fet que propiciava que els habitants els consideressin com si fossin del poble. Els diumenges a la tarda, cap al final de la verema, s'organitzaven tirades de bitlles catalanes, salts a corda i altres jocs populars. Al capvespre, a la sala de festes del poble o a l'era, s'organitzava un ball. Aquest costum a Salelles es va conservar durant molts anys. | 08098-30 | Salelles | 41.7015800,1.7859300 | 398984 | 4617356 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 50490 | El forat de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-de-lolla | ALSINA, Valentí (1997). 'El forat de l'olla'. Quaderns de la Guíxola, núm. 6 (setembre 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola. | XIX-XX | Segons una història transmesa de pares a fills, durant una de les guerres carlines que van tenir lloc al segle XIX un senyor adinerat de Manresa, esporuguit per l'arribada de les tropes i davant la possibilitat que li robessin els diners, va decidir enterrar-los al bosc. Va escollir el bosc d'en Torres, avui conegut com bosc de Pladesants; concretament un indret molt amagat, en un altiplà que hi ha amunt del torrent de la Por, a mà esquerra. A les nits de lluna plena va anar picant al damunt d'una pedra pinyolenca tova fins que hi va fer un forat en forma d'olla, ample de la base i més estret al coll, on hi va enterrar el tresor dins d'una gerra. També va fer un planell on descrivia el lloc i el va amagar. Però vet aquí que l'acabalat manresà va morir a conseqüència de la guerra i el tresor va quedar amagat. Un dia, un masover del mas Casanoves que s'havia assegut sobre l'olla un munt de vegades mentre els gossos anaven caçant pels voltants, es va trobar el mapa que descrivia amb pèls i senyals el lloc on es trobava el tresor. Es diu que a partir d'aleshores els caçadors i boscaires que rondaven per aquell llogarret van veure sempre més el forat en forma d'olla, però sense la gerra. Encara avui es conserva aquest forat gràcies a que fa carena. Prop del forat s'hi fan força llenegues, i algunes persones grans quan anaven a buscar bolets per aquest indret deien que anaven a 'visitar l'olla'. | 08098-31 | Bosc de Pladesants | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Privada | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50681 | Barraca de pedra seca 57 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-57 | XIX-XX | Semi-derruïda | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular de llinda plana. Es troba al costat de l'antic forn d'obra o teuleria del Pont de Comasua. | 08098-222 | Al costat del forn del Pont de Comasua | 41.6641600,1.7429000 | 395343 | 4613253 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50681-foto-08098-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 50707 | Pou de Pla de Sanç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-pla-de-sanc | XIX-XX | Construcció que sembla inacabada, sense sostre. | Pou d'aigua situat a la vora d'un camp de conreu a la zona coneguda com a Pla de Sanç, uns 200 m al nord-est de la masia que té el mateix nom. L'interior del pou és revestit amb pedra. La part superior del brocal, de secció circular, és feta de totxo. Es tracta d'una construcció sobreafegida força moderna i que sembla que hagi quedat a mig fer, sense sostre. | 08098-248 | Zona de Pla de Sanç (prop de la masia Pladesans) | 41.6898800,1.7783600 | 398336 | 4616066 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50707-foto-08098-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50707-foto-08098-248-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 50715 | Balma i viver de cal Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-viver-de-cal-nano | Mur exterior en estat precari. | Balma obrada amb un mur que conté al seu interior un dipòsit o viver d'aigua. Es troba en una petita cinglera sota el camí que condueix a la masia de Vilomara. Als peus de la cinglera hi passa el torrent de Vilomara i, més enllà, s'estén un camp de conreu. La balma és tancada per un mur de pedra que, a l'extrem oest, té una precària obertura d'accés. L'interior conté un dipòsit de planta rectangular que, en la part baixa, ha estat encimentat però que, en alguns punts, deixa entreveure un mur de revestiment de pedra. Aquesta cisterna a bassa subterrània té una certa profunditat i sembla que l'aigua hi neix. Actualment del dipòsit en surt un tub de plàstic cap amunt. Es tracta d'una infraestructura singular de la qual desconeixem l'època i quin ús concret tenia. L'obra actual possiblement és moderna però l'aprofitament d'aquest punt amb aflorament d'aigua podria ser antic. | 08098-256 | Prop de cal Nano, al sector de Coll d'Arboç. | 41.6772200,1.7936800 | 399591 | 4614642 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50715-foto-08098-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50715-foto-08098-256-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 50718 | Barraca de pedra seca 71 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-71 | XIX-XX | Coberta i porta en mal estat. | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb coberta a un vessant feta de teules. Té una porta rectangular de llinda plana amb el porticó de fusta. A les cantoneres té carreus escairats. | 08098-259 | Prop de la masia de Pladesans | 41.6888900,1.7776800 | 398278 | 4615957 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50718-foto-08098-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50718-foto-08098-259-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 50720 | Barraca de pedra seca 73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-73 | XIX-XX | Petit esfondrament a la part davantera. | Barraca de pedra seca de planta circular amb porta rectangular. La coberta és amb falsa cúpula de pedra. | 08098-261 | Prop del Torrent de Torroella | 41.6625100,1.7453500 | 395545 | 4613067 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50720-foto-08098-261-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 50721 | Barraca de pedra seca 74 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-74 | XIX-XX | Sostre esfondrat, coberta de vegetació. | Barraca de pedra seca de planta rectangular amb coberta a un vessant feta de teules. Té una porta rectangular de llinda de fusta en un mur lateral. A les cantoneres té carreus escairats. | 08098-262 | Prop de cal Cots (raval de Coll d'Arbós) | 41.6788400,1.7900200 | 399289 | 4614826 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50721-foto-08098-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50721-foto-08098-262-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 50737 | Barraca de pedra seca 87 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-87 | XIX-XX | Cúpula parcialment esfondrada | Barraca de pedra seca de planta circular, amb porta rectangular de llinda. La coberta és amb falsa cúpula de pedra. | 08098-347 | Prop de la font de Besora | 41.6854000,1.7674000 | 397417 | 4615581 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50737-foto-08098-347-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 50745 | Ball de Cascavells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-cascavells-0 | Anònim (2013). Un segle de caramelles a Sant Salvador de Guardiola. Reculls de la Guíxola, núm. 1. Cercle Cultural La Guíxola. PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), pp. 53-57. VENDRELL, Isidro (1949). 'Las caramellas y su origen'. Salellas, núm. 17. Any XIV. Abril 1949. VILAR, Ramon; CRIVILLÉ, Josep; LÓPEZ ARCOS, Pilar; HERNÀNDEZ, Antoni J. (2003). El ball de cascavells. Ajuntament de Súria; Centre d'Estudis del Bages. P. 232. | XIX-XX | Actualment no es balla | Els balls amb cascavells es troben molt estesos a Catalunya, però cal diferenciar-los dels balls de cascavells, en els quals aquest instrument adquireix un protagonisme especial. A l'àrea de la Catalunya central (compresa per les comarques del Bages, Solsonès, Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental) hi trobem ben arrelat un ball de cascavells amb característiques pròpies, en el qual hi té un paper molt destacat el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força, especialment a la primera de les parts. A Sant Salvador de Guardiola i Salelles aquest ball estava molt vinculat a les Caramelles i, com en molts altres llocs del Bages, solia interpretar-se en el context d'aquesta festa, malgrat que des de la dècada de 1950 s'ha deixat de fer. Els últims anys que es va ballar van anar vinculats a un popular acordionista de Guardiola:Cristòfol Parrot. La melodia que es tocava era la mateixa que la de Castellfollit del Boix, tot i que en algunes fonts s'esmenta que la versió era la de l'Ametlla de Merola. Els balladors es posaven uns camals amb cascavells ben guarnits i ajustats, que feien sonar amb força seguint el ritme de la música i les evolucions del ball. Per ballar-lo es formaven quadrenes o grups de quatre. Es necessitaven un mínim de dotze camillaires o balladors, tot i que podien arribar a ser una vintena o vint-i-quatre. Originàriament era ballat només per homes joves. Curiosament, l'última vegada que s'interpretà aquest ball va coincidir amb la primera vegada que les noies hi van prendre part, entorn de 1955. | 08098-355 | Guardiola i Salelles | Al poble de Salelles la tradició de les caramelles està molt arrelada, possiblement des de molt antic. Segons un document de l'Arxiu de la Seu de Manresa, l'any 1594 uns manresans van cantar caramelles en diferents pobles de la vegueria, entre les quals sembla que també a Salelles. Anaven acompanyats de flauta, tamborino i cornamusa, i alguns dels joves 'ballaven los cascabells' (VILAR et alii, 2003: 15-16). Per tant, sembla que tant el cant de les caramelles com algun tipus de ball amb cascavells ja eren ben presents en aquesta part del Bages al final del segle XVI. Però no tenim més notícies concretes d'aquest ball al municipi de Sant Salvador de Guardiola fins al segle XX. A la dècada de 1940 al poble de Guardiola el responsable era Ramon Almuzara, el qual va introduir el ball de cascavells, que ja estava mig oblidat, mentre que Cristòfol Parrot feia els acompanyaments musicals amb el seu acordió. Durant aquests anys el ball va estar molt vinculat al popular acordionista de Guardiola Cristòfol Parrot, que va estar en actiu entorn de 1940 i 50. Va ser entorn d'aquesta última dècada que el ball es va deixar de fer. A partir de 1978 la tradició de les caramelles es va reprendre després d'uns anys d'inactivitat. En aquest moment es va recuperar una vegada més el ball de cascavells. Tanmateix, el que es balla en l'actualitat és una barreja de ball de bastons i de cascavells. En altres pobles del Bages, com ara Súria, Avinyó, Cardona, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Sallent, Fals, Navàs o Sant Mateu de Bages, hi ha colles que mantenen la tradició del ball de cascavells. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 50756 | Forn de calç del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-brunet | Indet. | Parcialment derruït. | Probable forn de calç situat uns 300 metres al sud-est de la masia del Brunet, enmig d'una pineda. Es tracta d'una estructura de pedra amb un mur força gruixut de forma més o menys cilíndrica que té una obertura davantera. Té un diàmetre exterior d'uns dos metres i es troba emplaçat en un terreny amb pendent suau. L'interior, també de forma cilíndrica, és revestit amb un material de color ocre o ataronjat fruit de les altes temperatures. Les parets del forn es troben parcialment derruïdes per la part superior i davantera. Per les seves característiques, sembla tractar-se d'un forn de calç. Cal dir, però, que els actuals propietaris del mas Brunet no tenen cap notícia sobre aquest forn. Prop del mas, pel costat oest, hi ha també un forn d'obra o teuleria. | 08098-287 | Masia del Brunet | El mas del Brunet es troba al costat d'una capella preromànica. L'església és documentada des del segle XI i el mas també es troba documentat en època medieval. | 41.6663400,1.7918400 | 399421 | 4613436 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50756-foto-08098-287-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 50761 | La Glorieta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-glorieta | El jaciment sembla força arrasat | Jaciment prehistòric que podria correspondre a una cista amb túmul. Està situat en el vessant sud-est d'un petit turó, en el paratge conegut com La Glorieta. En aquest lloc s'hi pot veure un amuntegament de pedres i també han aparegut restes de ceràmica feta a mà d'època prehistòrica. Aquests indicis fan pensar que es podria tractar d'una petita cista amb túmul, un tipus d'enterrament que va estar en ús al Neolític, calcolític i edat del Bronze. | 08098-292 | Extrem sud del terme municipal | 41.6470000,1.7453400 | 395519 | 4611345 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50761-foto-08098-292-2.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 50766 | Bassa del torrent de Julenques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-torrent-de-julenques | XVIII-XIX | Parcialment derruïda i coberta per la vegetació. | Bassa d'època indeterminada situada a la vora sud del torrent de Julenques abans que aquest conflueixi amb el de la Font del Boix en el punt on es troba aquesta font. Es tracta d'una petita bassa de planta circular, parcialment enfonsada en un terreny amb pendent. És feta amb parets de pedra seca i devia aprofitar l'aigua del torrent per regar alguns horts. | 08098-297 | Sector sud del terme. Al torrent de Julenques, prop de la Font del Boix | 41.6459500,1.7390800 | 394996 | 4611236 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50766-foto-08098-297-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 50767 | Hort del Xaix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-del-xaix | Jaciment de fòssils situat a la vora est del torrent dels Colomers (més endavant torrent de Graell), en un indret conegut com l'Hort del Xaix perquè els propietaris d'aquesta casa de Guardiola hi tenien un hort i un pou o viver. La zona on afloren més fòssils es troba al marge d'un petit altiplà. Els fòssils corresponen a corall marí. Antigament, en algunes cases de Guardiola es guardaven mostres d'aquest fòssil. | 08098-298 | Al torrent dels Colomers, a l'alçada del camp de futbol | 41.6770200,1.7711700 | 397717 | 4614647 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50767-foto-08098-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50767-foto-08098-298-3.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Marc Sellarès Cots. | 123 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 50802 | Mas a la zona la Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-a-la-zona-la-devesa | XVIII-XIX | En ruïnes | Antic mas de dimensions mitjanes actualment en ruïnes. Es troba a la falda d'un petit serrat, prop de la vall d'una rasa que desemboca al torrent de la Font del Boix. La casa conserva bona part dels murs perimetrals fins a una alçada d'uns tres metres. Per les restes conservades es pot deduir que el cos residencial era de planta rectangular i disposava de planta baixa més un pis i golfes. El portal principal, situat a la façana de migdia, encara és visible emmarcat amb grossos carreus. Per les restes de murs interiors i exteriors, la construcció sembla fruit de diverses fases. A la part de darrera la casa té adossada una tina cilíndrica i, pel costat est, queden restes d'un altre cos adossat. A pocs metres es conserva també un interessant cobert adossat a la roca. L'entorn és ple d'enderrocs que semblen força recents. | 08098-333 | Sector sud del terme, prop de la Font del Boix | No hem pogut relacionar aquestes ruïnes amb cap nom de mas conegut. En el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya aquesta casa apareix amb el nom de La Devesa. Això no obstant, ja hi ha dos masos amb aquest nom (Devesa de Dalt i la Devesa de Baix) que es troben en una ubicació propera, dins de l'actual urbanització de ca l'Esteve. Per això considerem dubtós que existís un tercer mas amb aquest nom, i més tenint en compte que ningú de la zona ens n'ha pogut donar referència. Per les característiques arquitectòniques, podria tractar-se d'un mas antic, tal vegada d'origen medieval i ampliat posteriorment en diferents fases. L'estat de les ruïnes indiquen que devia ser habitat fins una època relativament recent, tal vegada ja entrat el segle XX. | 41.6449600,1.7449300 | 395481 | 4611119 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50802-foto-08098-333-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest mas no consta al Catàleg de masies.Tota aquesta zona va ser afectada per l'incendi forestal d'Òdena, el juliol de 2015. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 50814 | Barraca de pedra seca 85 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-85 | XIX-XX | Coberta per la vegetació | Barraca de pedra seca de planta irregular, parcialment adossada al marge. Té porta amb llinda de pedra i coberta amb falsa cúpula de pedra. La llinda de la porta té gravades dues creus. | 08098-345 | Prop de la Pòpia del Montgròs | 41.6911400,1.7326700 | 394536 | 4616261 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50820 | Mas Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vilalta | CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 18, 73. | XIII-XVIII | Jaciment molt arrasat | Ruïnes que probablement pertanyen a l'antic mas Vilalta, documentat a l'època medieval i situat molt a prop d'una torre de defensa medieval i també del mas Enric de la Torre. Es troba emplaçat a la falda d'un petit turonet, uns 200 metres al nord-oest d'on hi ha les restes de la torre. Els vestigis del mas Vilalta es troben molt arrasats i tan sols són visibles diversos amuntegaments de pedres que podrien correspondre a alguns murs. | 08098-361 | Prop del mas Enric de la Torre | Diversos indicis ens porten a identificar aquestes ruïnes amb un mas que, en època medieval, era conegut amb el nom de Vilalta. L'estudiós Jaume Capdevila considerava que aquest mas es trobava al lloc on nosaltres hem situat la torre medieval i el mas Antic, però ens sembla que aquesta atribució és incorrecta. Encara actualment, segons el mapa de l'Institut Cartogràfic, el lloc on es troben les ruïnes es troba uns 200 m al sud-est d'un turó que apareix amb el nom de Vilalta. El mas Vilalta es troba documentat al segle XIII. Segons J Capdevila, des de temps reculats hi havia membres d'aquest mas que tenien l'ofici de ferrer, feina que sembla que era transferida de generació en generació. El juny de 1285, havent mort P. de Vilalta, la seva muller passa a ocupar la propietat del mas Vilalta. La vídua procedeix a fer acte d'homenatge a Pau de Guardiola, i en dóna fe Pere de Turri, milites i veí d'un mas molt proper que pertany a la propietat de la Torre: Antic o Enric de la Torre (CAPDEVILA, 2006: 73). Particularment, tenim el dubte de si aquest Pere de Turri és el propietari del nou mas, Enric de la Torre, o bé de l'antiga torre de defensa que s'acabarà denominant mas Antic o Antic de la Torre. Tots dos són propers al mas Vilalta. Uns anys més tard, el març de 1345, un tal Pere Vilalta és absolt de tota servitud gràcies a la concessió feta pel castlà Galdo de Turri i Berenguer d'Òdena (CAPDEVILA, 2006: 18). En època més recent aquest mas era conegut amb un altre nom i se'n conserven documents a l'Enric de la Torre. | 41.6527400,1.7427200 | 395310 | 4611985 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50820-foto-08098-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50820-foto-08098-361-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 50823 | Fita de terme 4 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-4-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 4. Està situada al sud de la partida del Genovès, prop del polígon industrial Salelles II. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular amb els cantons arrodonits. En la part visible mesura 57 cms. d'alçada per 29 d'amplada i 16 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 155; en l'altra té la inscripció 'SALELLAS'. A la superfície superior té gravada la orientació de la línia del termenal. | 08098-364 | Extrem est del terme municipal | Per les característiques dels gravats i les inscripcions, podria ser una fita del segle XVIII. En tot cas, ha de correspondre al període en què Salelles era encara un municipi independent; per tant, anterior a 1833, quan es va portar a terme la reorganització municipal que comportà la integració de Salelles dins de Sant Salvador de Guardiola. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.6926100,1.8024100 | 400342 | 4616341 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50823-foto-08098-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50823-foto-08098-364-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 50833 | Fita de terme 15 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-15-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XIX | Trencada i escantellada | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 15. Està situada al nord de la zona de Clot de Llorenç, a uns cent vint metres a l'est de la casa de Cal Tinet. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular. En la part visible mesura 59 cms. d'alçada per 29 d'amplada i 13 de fondària. En una cara té gravada la inscripció 'FARRERAS'; en l'altra 'LL[?]'. En el primer cas la inscripció es refereix a la masia de les Farreras, en terme de Manresa. En l'altra potser a Salelles, però és dubtós. En tot cas, es tracta d'una fita que més aviat sembla de la finca de les Farreras, però que coincideix amb la delimitació dels termes municipals. | 08098-374 | Extrem est del terme municipal | Aquesta fita és una fita atípica, que tal vegada podria correspondre al segle XIX. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7083400,1.7913000 | 399442 | 4618100 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50833-foto-08098-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50833-foto-08098-374-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 50834 | Fita de terme 18 entre Sant Salvador de Guardiola i Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-18-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-manresa | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Manresa i Sant Salvador de Guardiola. | XX | Erosionat per la cara de Guardiola | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Manresa identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 18. Està situada a uns 135 metres de la casa anomenada la Peça. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular. En la part visible mesura 52 cms. d'alçada per 30 d'amplada i 15 de fondària. En una cara té gravat l'escut de Manresa i el número 137; en l'altra sembla que té la 'G', però es troba molt borrosa. A la superfície superior té gravada la orientació de la línia del termenal. | 08098-375 | Extrem nord-est del terme municipal | Per la seva tipologia aquesta fita sembla força moderna, probablement del segle XX. Devia col·locar-se en substitució d'una fita del segle XVIII similar a la majoria de les que es troben en aquesta zona. L'any 1917 es van fer treballs topogràfics per reconèixer la línies del termenal i les fites entre els dos municipis. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita en la delimitació aprovada segons la resolució GRI/2430/2015. | 41.7104900,1.7882600 | 399192 | 4618342 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50834-foto-08098-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50834-foto-08098-375-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 50851 | Fita de terme 16 entre Sant Salvador de Guardiola i Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-16-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-castellgali | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Castellgalí. | XVIII | Costats i gravats erosionats | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Castellgalí identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 16. Està situada a l'extrem est de la serra de l'Otzet. Consisteix en un bloc de pedra en forma de prisma recte de base rectangular amb el cantons arrodonits. En la part visible mesura 57 cms. d'alçada per 28 d'amplada i 14 de fondària. En una cara té gravada la inscripció C i en l'altra, molt erosionada, [C?]M. | 08098-392 | Extrem est del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar dels segles XVIII. Un referent a tenir en compte són les fites veïnes del termenal amb Manresa, que majoritàriament es poden considerar del segle XVIII. La inicial C correspon a Castellgalí, però ignorem el significat de les inicials CM. Aquesta part del terme pertany a la parròquia de Salelles, que fins el 1833 va ser un municipi independent i, després, fou integrada dins de Sant Salvador de Guardiola. En les fites del termenal amb Manresa hi ha gravada la inscripció 'Salellas'. En canvi, en aquesta part del termenal que afronta amb Castellgalí apareixen les inicials CM. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita. | 41.6857900,1.8126100 | 401180 | 4615572 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50851-foto-08098-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50851-foto-08098-392-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 50852 | Fita de terme 17 entre Sant Salvador de Guardiola i Castellgalí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-17-entre-sant-salvador-de-guardiola-i-castellgali | Institut Cartogràfic de Catalunya (2008). Replantejament de la línia de delimitació entre els termes de Sant Salvador de Guardiola i Castellgalí. | XVIII | Fita de terme entre els municipis de Sant Salvador de Guardiola i Castellgalí identificada en el projecte de replantejament de la demarcació d'aquests termes com la número 17. Està situada a la partida coneguda com la Casanova, al cim d'un turonet. Consisteix en un bloc de pedra més o menys en forma de prisma de base rectangular, amb els cantons arrodonits. En la part visible mesura 45 cms. d'alçada per 30 d'amplada i 25 de fondària. En una cara té gravada la inscripció CM. L'altra cara no és visible. | 08098-393 | Extrem est del terme municipal | Per les característiques tipològiques i dels gravats, que són molt simples, es fa difícil donar una datació a aquesta fita, que en termes genèrics es podria considerar dels segles XVIII. Un referent a tenir en compte són les fites veïnes del termenal amb Manresa, que majoritàriament es poden considerar del segle XVIII. Ignorem el significat de les inicials CM. Aquesta part del terme pertany a la parròquia de Salelles, que fins el 1833 va ser un municipi independent i, després, fou integrada dins de Sant Salvador de Guardiola. En les fites del termenal amb Manresa hi ha gravada la inscripció 'Salellas'. En canvi, en aquesta part del termenal que afronta amb Castellgalí apareixen les inicials CM. El 2008, en un nou projecte de replantejament del termenal, es reconeix oficialment aquesta fita. | 41.6858200,1.8139300 | 401290 | 4615574 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50852-foto-08098-393-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 50854 | Sínia de la Torre de l'Oms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-torre-de-loms | XIX | La part subterrània es conserva en estat regular; la part de superfície s'ha perdut. | Antiga sínia situada a la ribera esquerra de la riera de Guardiola, la qual conserva molt bé l'estructura subterrània, mentre que la part constructiva de superfície se la va endur la riuada de l'any 2000. Sobre el terreny actualment només és visible un forat rectangular, corresponent al pou per on es captava l'aigua. Aquest forat dóna pas a una gran mina subterrània, coberta amb una volta de pedra sostinguda, en l'arc d'arrencada, per dos pilars de maó. Es tracta d'una mina i bassa de planta rectangular d'uns 8 metres de llargada, al subsòl de la qual aflora l'aigua de la capa freàtica. D'aquesta cambra en surt una mina més petita, d'un mig metre d'alçada, que comunicava amb la riera, que es troba a només uns 15 metres, i en captava també l'aigua directament. Aquesta era una sínia que funcionava mitjançant un molí de vent, però que estava equipada també amb el mecanisme més habitual d'una sínia de taps, cosa que permetia fer-la anar quan no bufava el vent. El funcionament de la sínia de taps era similar a les dues sínies properes que hi ha aigües amunt de la riera. L'aigua bombejada per la sínia es recollia en un dipòsit que hi havia prop d'on actualment hi ha la planta depuradora d'aigües, i d'aquí es canalitzava cap als horts que els propietaris de la Torre Oms posseïen en aquest sector. En l'estat actual no és visible cap rastre d'aquestes infraestructures de la sínia que es trobaven en superfície. | 08098-395 | Vora la riera de Guardiola, prop de la Depuradora d'Aigües | Aquesta sínia la van fer construir els amos de la Torre Oms (una de les principals cases de Salelles, situada molt a pop del poble). Probablement fou a finals del segle XIX, quan el propietari era Ignasi Oms i March, o tal vegada el seu fill, Josep Oms i Rovís. Probablement en aquest indret ja hi havia una sínia més arcaica de les que funcionaven amb el sistema de catúfols, però en aquest moment s'hi instal·là el molí de vent i probablement la sínia de taps. La sínia tradicional va estar en funcionament fins a la dècada de 1960, quan s'hi va introduir un motor de benzina. El fort aiguat del 10 de juny de l'any 2000 es va emportar tota la construcció de superfície de la sínia. El mateix va succeir amb dues sínies més que es troben molt properes. | 41.6954500,1.7914000 | 399430 | 4616669 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50854-foto-08098-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50854-foto-08098-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera i Josep M. Oms Cornet. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 50860 | Mas Puig de l'Escuder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-puig-de-lescuder | BENET CLARÀ, Albert (1985) Història de Manresa, dels orígens al segle XI, Manresa, p. 69. AGUILAR PÉREZ, Antonio; MARTÍNEZ LORENTE, Gaspar (2003). 'La telegrafía óptica en Cataluña. Estado de la cuestión', Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, Universitad de Barcelona. Scripta Nova. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV, Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 9-10, 17-19, 23, 24, 33, 34, 63, 75, 78, 158. MENÉNDEZ PABLO, F. Xavier (2014). Expedient de declaració de la Torre de la Guíxola (Sant Salvador de Guardiola, Bages) com a Bé Cultural d'Interès Local. Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (treball inèdit). OLIVARES I PONTI, David (1997). La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines, Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Premi Excursionisme 1994), Manresa. PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (1999). 'La xarxa de telegrafia òptica de la Catalunya central', Arqueologia de comunicació. Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Girona 1977. Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Barcelona, p. 547-556. PERARNAU, Jaume; LEN, Lluís (2004). La telegrafia òptica a Catalunya. Rafael Dalmau Editors. Patrimoni industrial. Temes, 1. PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2013). La carretera de can Maçana. Recerca historiogràfica sobre els antics camins de l'àrea sud-oest de Manresa. Ajuntament de Manresa-Urbanisme, Secció de Paisatge (treball inèdit). SITJES I MOLINS, Xavier (2007). L'enginyeria militar vuitcentista al Bages, Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Premi Excursionisme, Convocatòria Lacetània 2005), Manresa. Web Catalunya Medieval. Castells, Torres, Fortificacions i altres construccions. Hi ha una entrada 'Torre del Telègraf - La Guíxola - Sant Salvador de Guardiola /Bages' amb una descripció recent (visita 23.11.2013). Http://www.catalunyamedieval.es/torre-del-telegraf-la-guixola-sant-salvador-deguardiola-bages/Web UECANOIA - Club https://www.facebook.com/media/set/?set=a.499737233419392.1073741825.264643546928763&type=3 | XI-XIX | Construcció en ruïnes, sense coberta. | Mas d'origen medieval que es troba molt pròxim a la torre de la Guíxola, on hi havia una torre de guaita vinculada a aquesta casa, tot conformant un sistema defensiu en aquesta zona. La construcció del mas, que també adopta una forma de torre, es troba emplaçada a la part alta d'un petit puig, a l'extrem est d'un turó allargassat que s'anomena la Guíxola. Actualment es troba en ruïna, tot i que es conserven alguns murs fins al nivell de la teulada. El nucli originari és una construcció amb característiques de torre, la qual cosa dóna peu a una certa confusió en relació amb la torre de defensa medieval vinculada al mas i avui desapareguda. La hipòtesi més probable, però, és que aquesta construcció correspongui al mas i no pas a la torre, però no es pot descartar que tingués també funcions defensives. Tant per les seves característiques arquitectòniques i d'emplaçament com pel fet que els seus estadants eren escuders i membres de l'estament militar local, com també ho eren els habitants de la torre. De la construcció originària turriforme se'n conserven els murs perimetrals nord, est i oest, mentre que la part sud es troba esfondrada al nivell dels fonaments. Conforma una planta rectangular amb unes dimenions interiors de 5,70 per 7,50 m, la qual està dividida per un mur interior en direcció est-oest. Fins a l'alçada del primer pis s'observa un aparell molt homogeni format per petits carreus rectangulars més o menys escairats, disposats en fileres i sense lligar amb morter. La gruixària del mur és d'uns 70 cm. Es tracta d'un tipus d'obra que podria correspondre perfectament als segles XI-XII. Interiorment són visibles dues espitlleres força grans (que exteriorment han quedat cegades) i altres de més petites. A partir del primer pis l'aparell és de menys qualitat i el mur més prim, i correspondria probablement a una segona fase en la qual la construcció es va sobrealçar o es va refer. Així, la part alta adopta ja les característiques d'una obra més popular, mentre que la part inferior s'acosta a un tipus d'arquitectura de caire defensiu. Aquesta darrera fase, possiblement dels segles XVII-XVIII, correspon a una casa de pagès de dimensions modestes, que constava de planta baixa més un pis i golfes, amb coberta a dues aigües. Tenia poques obertures, però s'endevinen dues finestres força grans a l'alçada del primer pis, en el mur de llevant i en el de ponent; aquesta segona amb llinda de fusta. Al costat de migdia, que és el que es troba més derruït, hi devia haver el portal principal. En diferents moments, probablement entre els segles XVII-XIX, al cos residendial s'hi van anar adossant construccions amb tines cilíndriques. Concretament als costats nord i oest. Dues de les tines són sense cairons i només una és revestida amb cairons. Les tines tenen diversos coberts adjacents i algunes cambres semisoterrànies cobertes amb volta de pedra. En un d'aquests coberts, actualment derruït, es conserva encara la pedra de base d'una premsa. La tina del costat nord ha conservat parcialment una escala lateral que permetia accedir a la part superior. En alguns dels murs d'aquests coberts, especialment el que es troba més a l'oest, s'han aprofitat carreus de la construcció medieval. Així mateix, per la banda sud-oest, prop d'on hi devia haver la façana principal, es conserven dues construccions avançades força interesants, cobertes amb volta de pedra, les qual queden en bona part soterrades o bé adossades sota una petita balcera. Per les seves dimensions reduïdes sembla difícil que es tractés d'estables. En una d'elles hi trobem una mena de caixons fets amb lloses encastades entre la roca. (Continua a Observacions) | 08098-401 | Coll d'Arboç, turó de la Guíxola | L'historiador Jaume CAPDEVILA (2006) en el seu llibre sobre el castell de Guardiola sosté que en època medieval el sistema de defensa estava format pel castell i dues torres complementàries, una situada a l'est i una altra a l'oest del terme. Tanmateix, la ubicació concreta de les dues torres dona peu a una certa confusió. La torre del costat oest Capdevila la situava, erròniament, al mas Enric de la Torre. En realitat es trobava molt a prop, en el jaciment que hem anomenat Torre medieval i mas Antic. Pel que fa a la torre que defensava el costat est del terme, considerem que la hipòtesi més probable és que estigués situada en el mateix emplaçament que l'actual torre de la Guíxola. La construcció actual és una torre del telègraf òptic del segle XIX. Però en aquest mateix lloc ja hi hauria una torre medieval, de la qual no n'haurien quedat vestigis físics. Aquesta torre est es trobava molt a prop i en certa manera vinculada a un mas, el Puig de l'Escuder. La documentació deixa clar que es tractava de dues construccions pròximes però separades. Les característiques del turó de la Guíxola, on hi havia els dos emplaçaments, també és un factor més que aporta confusió. Es tracta d'un turó allargassat amb dos pics, un a l'est i un altre a l'oest. En cadascun dels dos pics, separats per uns 150 m, hi ha una construcció en forma de torre. A partir del que es desprèn de la documentació, la hipòtesi més plausible és la que hem indicat. A l'extrem est del turó de la Guíxola hi havia el mas Puig de l'Escuder: un mas que també té característiques turriformes i no es pot descartar que complís igualment funcions defensives, atès que es trobava en el punt més elevat d'un dels extrems del turó. Més tard esdevindria una casa de pagès ja més a l'ús. A l'extrem oest del turó de la Guíxola hi ha la torre del telègraf, actualment coneguda com a torre de la Guíxola. Aquesta es va construir molt probablement en la mateix emplaçament on hi havia la torre medieval, que tenia el mateix nom. El fet que les dues torres militars estiguessin emplaçades al flanc oest del turó obeeix al fet que podien controlar millor el pas del camí i posteriorment carretera de can Maçana. A més, des d'aquest punt la torre tenia connexió visual amb el castell de Guardiola. Les primeres notícies documentals conegudes del mas Puig de l'Escuder, que apareix amb el nom llatilintzat de Podio, són del s.XIII. Hi vivia una nissaga d'escuders del castell de Guardiola. Tradicionalment, un membre de la família Puig (Podio) feia d'escuder del castlà, un càrrec que es transformà en hereditari i passà a formar part de la baixa noblesa. L'escuder feia l'aprenentatge per ésser armat cavaller i restava al servei del castlà, al qual portava l'escut i, si calia, també les armes o el cavall (CAPDEVILA, 2006: 18, 19, 23). L'any 1256 Bernat de Guardiola i la seva muller Sància van vendre al prior del monestir de Montserrat el mas Podio o Puig així com els drets d'altres masos, fent excepció de la torre de guaita. Això deixa clar que mas i torre eren dues construccions diferents. El mateix any Guillem de Guardiola lliurà a Montserrat, 'en remei de la seva ànima i de la de la seva mare', la resta de drets que encara tenia sobre el mas Puig, amb l'excepció d'un quart del delme (CAPDEVILA, 2006: 78). Des d'aleshores la senyoria del mas pertanyia, doncs, al monestir de Montserrat. L'any 1318, per exemple, el monestir va alliberar del seu domini a Guillerma perquè pogués abandonar la casa paterna, cal suposar que amb motiu de les seves noces (CAPDEVILA, 2006: 75). Més tard, en un establiment del mas a Pere de Puig, entre les condicions del pacte es fa esment explícit dels anomenats mals usos, entre els qual hi ha el dret de remença. És l'únic cas en què es té constància explícita dels mals usos al terme de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 63). Al final del segle XIII i principi del XIV el rector de la parròquia de Sant Salvador era Pere Puig (de Podio), originari d'aquest mas. (Continua a Observacions) | 41.6737500,1.7931200 | 399539 | 4614258 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50860-foto-08098-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50860-foto-08098-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50860-foto-08098-401-3.jpg | Legal | Medieval|Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa de pagès no inclosa al Catàleg de masies.(Continuació Descripció)Un altre aspecte a destacar és que l'entorn perimetral de la construcció ha estat objecte d'algunes remocions de terra, probablement amb l'objectiu de reforçar la defensa natural del puig. Per exemple, a l'angle nord-est s'observa una lleguera vall, parcialment revestida amb pedra, que semblaria indicar un petit fossat, el qual continuaria uns metres enllà, a la part nord-oest. Al costat est de la torre s'intueix l'existència de possibles estructues enderrocades, difícils d'interpretar en l'estat actual. Així mateix, del costat sud-oest de la casa en surt l'antic camí, el qual ha estat construït artificialment i discorre per damunt d'una de les construccions amb volta de pedra. El camí segueix en direcció est per damunt d'una mena de rampa reforçada per un muret de contenció lateral, poc metres al nord del camí actual. Finalment, cal dir que uns 100 m a l'oest, seguint el camí, hi ha una interessant bassa.(Continució història)L'any 1773 el mas havia pres el nom de la Guíxola i encara era habitat (CAPDEVILA, 2006: 18). Durant la Guerra del Francès van matar a Marganell un home gran d'aquesta casa i també un dels Colomers. Per tant, a començament del segle XIX encara era habitat. La relació del mas Puig de l'Escuder amb la torre de guaita de la Guíxola és força directa: sembla que la torre es trobava en la mateixa heredat del mas però acollia una altra família, els Guíxol, família que també portava a terme funcions militars. L'any 1258 la torre és anomanda amb el nom de la Guíxola i hi havia instal·lada la família de Nathalis Ça Guíxol, la qual, a més de fer de pagesos, complien la funció de vigilància d'aquesta part del terme. A les darreries del segle XIII Ponç de Rajadell, senyor del castell de Guardiola, ven al seu castlà Pau de Guardiola el mas-torre Ça Guíxol. La família Ça Guíxol, per les funcions militars que tenia, possiblement també era considerada de la baixa noblesa local ja que, segons sembla, la seva tasca també era hereditària. El fet que les dues famílies, els Guíxol i els Puig, tinguessin vinculacions amb l'estament militar, podria explicar que el turó de la Guíxola tingués dues construccions de caràcter defensiu, més o menys vinculades. | 85|98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 50861 | Torre medieval i mas Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-medieval-i-mas-antic | CAPDEVILA PLANS, Jaume (1997). 'Capítols matrimonials, donacions i deixes de fe, creences, últimes voluntats, contractes agrícoles, contractes forestals, testaments'. Quaderns de la Guíxola, núm. 5 (gener de 1997), Cercle Cultural la Guíxola, Sant Salvador de Guardiola, p. 10-12. CAPDEVILA I PLANS, Jaume (2006). Castell de Guardiola. Els orígens de Sant Salvador de Guardiola. Segles X-XIV (premi Excursionisme 2004), Centre Excursionista de la Comarca del Bages, Manresa, p. 17, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 57, 73, 76, 154. | XI-XIV | En ruïna, parcialment arrasat | Antiga torre de guaita medieval que va evolucionar fins esdevenir un petit mas. Es troba emplaçada al cim d'un turó no gaire pronunciat però amb una excel·lent panoràmica que connecta visualment amb l'antic castell de Guardiola (cal Miralda), el mas Enric de la Torre i, més enllà, la muntanya de Collbaix (que era un node de la xarxa de castells feudals) i fins i tot les terres del pla de Bages. Formava part del sistema de defensa feudal que complementava el castell. Sobre la roca de conglomerat que es perfila a l'estret cim del turó són ben visibles les restes de diverses estances, així com alguns elements defensius del que sembla un recinte murallat, potser fins i tot amb un petit fossat. Concretament, trobem restes d'un mur i una estructura de planta circular a l'angle sud-oest, en un primer punt que controlava el camí d'accés. També trobem restes de la possible muralla als flancs sud i est del turó. Al costat de llevant aquesta estructura es transforma en un mur de contenció del caminet que s'enfila cap a la part alta del turó, per on accedim al recinte superior mitjançant una porta amb una estructura adjacent de reforç que sobresurt, la qual es conserva en força bon estat. La primera estança on accedim és de planta rectangular, i té un aparellat fet de carreus mitjans ben escairats i disposats en filades regulars. Podria correspondre a la primitiva torre, que posteriorment s'anà ampliant amb noves estances. Concretament, al sud hi ha dues habitacions més, una altra a l'oest, de planta irregular i situada en desnivell, i un conjunt d'estructures cap a tramuntana, aquestes encara semi-soterrades i en un estat de conservació més precari. Les estructures de la part superior, que en algun punt arriben a una alçada de més d'un metre, donen a la construcció una planta allargassada ben adaptada a l'estret perfil del turó. | 08098-402 | Prop del mas Enric de la Torre | Segons l'antic propietari, Manel Fortuny, l'origen d'aquest enclavament podria atribuir-se a l'època ibèrica. Segons ell en aquest indret s'hi va recuperar material arqueològic d'aquesta època. En època feudal aquesta guaita formava part del sistema de defensa del castell de Guardiola, que incloïa dues torres complementàries. Aquesta defensava el costat de ponent del terme, mentre que hi havia una torre similar a l'heredat del mas Puig de l'Escuder que defensava el costat de llevant i que s'anomenava la Guíxola, la qual es trobava molt probablement en el mateix emplaçament que la torre de la Guíxola actual, tot i que la torre que avui es pot veure és una construcció del segle XIX. La torre de la Guíxola apareix documentada molt probablement al segle X i més clarament a partir del segle XIII. La torre de ponent, que apareix en els documents com a Turri o Antic de Turri (terme referit a un mas) està documentada també a partir del segle XIII, però semblaria lògic suposar que les dues tenien un origen més antic, i van originar-se en el moment en què es bastí l'estructura de defensa feudal, entre els segles X-XI. Cada torre controlava una de les dues vies principals d'accés cap a les terres de frontera, en direcció sud-est: la torre de llevant es trobava a la vora del que més endavant es coneixerà com a camí de can Maçana, mentre que la torre de ponent és relativament propera al camí ral d'Igualada. La funció de vigilància militar que feien els responsables d'aquestes torres es convertí en hereditària, i les famílies van entrar a formar part de la petita noblesa local (CAPDEVILA, 2006: 17). Jaume CAPDEVILA (2006: 17) pensava que la torre medieval podia estar emplaçada a l'actual mas Enric de la Torre, però la localització de restes arqueològiques clares en aquest turó proper ens permet afirmar que es tracta de dues ubicacions separades. Així, en algun moment, la torre de guaita va esdevenir un petit mas però, per manca d'espai al cim del turó, l'habitatge principal es degué traslladar a un terreny més planer, que és el de l'actual masia Enric de la Torre, tot i que es va mantenir l'assentament primitiu. Per tant, sembla clar que, entorn d'aquesta torre de ponent, s'han de diferenciar dos masos i possiblement dues famílies. El mas Antich o Antich de Turri correspondria al que es trobava junt a la torre. Estava sota el domini de l'acabalat manresà Pere de Roca i hi residia la família Antich, que tenien la condició de cavallers o homes d'armes. L'any 1315 hi ha documentat Guillem Antich, el qual dóna a la seva germana Elissenda el mas Salent (CAPDEVILA, 2006: 57). Una mica més endavant, hi trobem Jaume Antich, hereu del mas. El seu fill era probablement Pere Antich, el qual va ser alliberat de l'homenatge de servitud envers el seu senyor, Pere de Roca. El 1343 un altre membre de la família, Arnal Antic, nascut al mas Pla de la parròquia de Manresa, es casa amb Elissenda i passà a residir al mas, potser per la defunció de l'anterior hereu, Jaume (CAPDEVILA, 2006: 76). (Continua a Observacions) | 41.6522100,1.7435500 | 395378 | 4611925 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50861-foto-08098-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50861-foto-08098-402-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | (Continuació Història)D'altra banda, hi ha el mas Enric de la Torre, descendent de l'anterior però en una nova ubicació. De fet, la denominació Enric de la Torre sembla una derivació d'Antic de la Torre, passant per la fórmula intermèdia 'Anrrich de la Torre'. Al seu torn, el terme Antic sembla una clara al·lusió al fet que existia un mas anterior, amb una torre. La confusió és més gran pel fet que el nou mas Enric de la Torre també està dotat amb una construcció en forma de torre, tot i que es tracta clarament d'una obra del segle XIX. A principis del segle XIV hi ha documentada una altra família, de cognom Turri, que Jaume Capdevila identifica amb el mas Antic de la Torre. Però aquí tenim el dubte de si no caldria referir-la al nou mas Enric de la Torre. Així, el 1297 el castlà cedía a Pere de Turri la batllia; és a dir, l'administració general del feu de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 24, 26, 28), i el 1308 el seu fill Galdó es va casar amb Constança, filla del castlà de Guardiola (CAPDEVILA, 2006: 27). Queda clar, per tant, que els Turri mantenien estrets lligams de parentiu amb els estaments més alts del terme i van aconseguir fins i tot una posició més rellevant que els Antich.Del mas Enric de la Torre no en coneixem pràcticament cap notícia documental. Al segle XVII l'habitava Joan Henrich, casat amb Esperança. Se'n coneix el matrimoni d'un fill: Valentí Henrich casat el 1615 amb Elisabet Mestre, i Caterina, casada el 1608 amb Antoni Camprobí. Probablement tenien vincles familiars amb membres cognominats Enrich, documentats a Salelles uns anys abans (CAPDEVILA, 1997: 10-12). Ja al segle XX, els propietaris del mas Enric de la Torre són la família Fortuny, de Manresa. Pels volts de 1990 Manel Fortuny va fer alguna excavació a l'indret on hi havia l'antiga torre i va recuperar material força abundant i d'interès. Entre d'altres objectes, ceràmica decorada en verd i manganès, un crani i alguns materials que tal vegada podrien correspondre a època ibèrica. Així mateix, prop de l'Enric de la Torre es va trobar una espasa i una baina. En aquest moment el jaciment conservava més integrament alguns dels murs, especialment els que semblen correspondre al recinte murallat. En la intervenció que hi va fer, el propietari van reconstruir alguns dels murs i, més tard, van ser desmuntats per utilitzar les pedres en noves edificacions del mas. En una estança del mas es guardava una col·lecció força completa d'objectes recuperats en les excavacions i també d'altres procedències. També hi havia fotografies. A la mort de Manel Fortuny, aquesta col·lecció (o almenys una part) es va vendre a un antiquari.Cal dir que, a l'heretat del mas Enric de la Torre, hi havia encara un altre mas, de nom Vilalta. Creiem que correspon a unes ruïnes que hi ha prop de la torre medieval. Així ens ho fa pensar el topònim molt proper del turó de Vilalta. En època medieval un dels fills d'aquest mas tenia l'ofici de ferrer, feina que sembla transferida de generació en generació (CAPDEVILA, 2006: 18, 73). | 85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 50869 | Font i mina de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-mina-de-besora | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/FONT%20I%20MINA%20DE%20BESORA.pdf | Obaga totalment coberta per la vegetació que en difuculta l'accés. | Font situada en un coster obac, prop de la riera de Guardiola, enmig d'un terreny totalment cobert per la vegetació i de difícil accés. En aquest indret hi ha una font i, molt a prop, una mina d'aigua coberta amb una petita barraca de pedra. La font té un cabal alt. | 08098-410 | Obaga del Besora, prop de cal Besora | 41.6855100,1.7676500 | 397438 | 4615593 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50870 | Font de Torruella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-torruella | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/TORRUELLA.pdf | Zona totalment coberta per la vegetació i de difícil accés. | Font situada al marge del torrent de Torruella abans d'arribar a can Roca, en una zona coberta per una espessa vegetació de ribera i de difícil accés. | 08098-411 | Al torrent de Torruella | 41.6629300,1.7488500 | 395837 | 4613109 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coordenades aproximatives, font no localitzada. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 50873 | Font i mina de can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-mina-de-can-batlle | http://www.santsalvadordeguardiola.cat/imagenes/FONTS/CAN%20BATLLE.pdf | XIX-XX | Font i mina que forma part d'una infraestructura de regatge d'una antiga zona d'horta, uns 150 metres a l'oest de la masia de can Batlle. Estan situades en una petita vall formada per un torrent que desemboca al torrent del Montgròs, al lloc anomenat Clot del Pau. El torrent discorre pel costat de ponent de la vall, mentre que el terreny de cultiu es troba terrassat amb diferents marges de pedra seca. A la part central de la vall hi trobem una barraca que conté un pou. Més avall, una mina subterrània reforçada per una estructura de maó i coberta amb volta que capta les aigües freàtiques i, al costat, la pica de pedra corresponent a la font, actualment seca. Una mica més avall trobem una caseta de pedra on hi devia haver una bomba que impulsava l'aigua per regar els horts, més avall. Adossada a la caseta hi ha dues basses, una de les quals habilitada com a safareig. ***És possible que la mina vagi més enllà i comuniqui amb la masia??? | 08098-414 | Prop de can Batlle | 41.6921000,1.7596800 | 396785 | 4616334 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50873-foto-08098-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50873-foto-08098-414-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 50876 | Tradicions sobre l'acordionista Cristòfol Parrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicions-sobre-lacordionista-cristofol-parrot | PARROT ALSINA, Valentí; FARGAS TATJER, Valentí; FARRERAS OLLER, Angeleta; LLOBET VILA, Pere (1998). 'Tradicions . Vells costums, jocs d'infants. Sant Salvador de Guardiola - Salelles'. Quaderns de la Guíxola, núm. 7 (abril, 1998), p. 54-57. | XX | L'acordionista Cristòfol Parrot és un personatge molt recordat a Sant Salvador de Guardiola i convertit gairebé en llegenda. Amenitzava festes de tot tipus i, sobretot, les tradicionals caramelles, amb el seu ball de cascavells. El seu nom era Cristòfol Parrot Gorgas, però era conegut pel sobrenom de Cristòfol de l'Enric (de la Serra), d'on era masover. Es diu que, cap al tard, solia tocar des del terrat de l'Enric. Una de les anècdotes que s'expliquen és que, si el vent venia a favor, la música del seu acordió se sentia des de Salelles, i fins i tot des del mas Oller o el Brunet. Va néixer l'any 1899 i era el tercer de cinc germans. Home de complexió robusta, no deixava mai la boina ni el caliquenyo. Tot i que li hauria agradat, no va poder estudiar música, sinó que tocava d'oïda. Al primer quart de segle XX hi havia força gent que tocava l'acordió. Un tal 'Quinto' li va donar algunes orientacions. Es conserva un dels seus acordions diatònics, el segon que va tenir, comprat després de la Guerra Civil: és un acordió italià de la marca 'Paolo Soprani' i el té el seu nebot, Valentí Alsina Parrot, que viu a Manresa. | 08098-417 | Sant Salvador de Guardiola | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 50896 | Forn de l'Enric de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-lenric-de-la-serra | XVIII-XIX | Semiderruït | Forn d'obra o teuleria situat dins la propietat de la masia de l'Enric de la Serra, concretament uns 200 m en direcció N/N-W de la casa, en una zona actualment boscosa. Segueix la tipologia característica dels forns d'obra, tot i que la part superior es troba força esfondrada i la part inferior ha quedat en bona part soterrada. El forn, de dimensions força reduïdes, és una construcció de planta quadrada (d'uns tres metres), emplaçada en un terreny amb pendent. El parament dels murs,de pedra, és força irregular i té nombrosos fragments de teula i maó encastats. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada on s'hi introduïa la llenya. El mur davanter conserva la boca de la fogaina en forma d'arc, però actualment no és visible ja que ha quedat soterrada. A la part superior es conserva molt parcialment la cambra de cocció, amb murs que no passen gairebé del mig metre d'alçada. Prop del forn hi ha dos indrets dels quals s'extreia l'argila, amb rebaixos considerables de terra. L'esplanada que hi ha propera, situada al nord, devia servir com a lloc de treball i encara s'hi poden trobar teules i material abundant de rebuig. | 08098-437 | Prop de la masia de l'Enric de la Serra | Aquest mas estava situat vora el camí tradicional, probablement d'origen molt antic, que anava de Guardiola a Castellgalí. A més, la seva ubicació coincidia amb el punt divisori dels antics termes de Salelles, Guardiola i Castellgalí. Per això a l'interior d'una sala de la casa hi havia una fita amb la partició dels tres termes. En època medieval aquest mas era conegut amb el nom de Sa Serra, després Antic de la Serra i posteriorment va derivar en la forma 'Enric de la Serra'. Sabem que l'any 1268 hi habitava un tal 'Gº de Sa Serra' (CAPDEVILA, 2006: 82), mentre que el 1322 ho feia Berenguer de Serra, i el senyor alodial era P. Andreu, de Manresa. El primer reconeixia un deute o empenyorament de 200 sous amb el seu senyor (CAPDEVILA, 2006: 75). Al segle XVIII la família que l'habitava eren els Puig i Enrich, que conreaven la terra directament. Però al segle XIX Domingo Puig ja vivia a Manresa i tenia 134,5 quarteres i 17 parcel·les cedides a rabassa morta. Era, doncs, un dels principals masos de la parròquia de Salelles. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX a les terres del mas, que tenien una gran extensió, els propietaris van facilitar diversos establiments al sector de Coll d'Arbós perquè s'hi construïssin un seguit de casetes, situades a la zona d'encreuament entre el camí de can Maçana i el camí de Castellgalí. Entre aquestes hi trobem ca la Dolores, cal Tonet Ferrer, cal Francisquet, cal Teixidor o la casa Isidro Parrot (ca la Iaia). Els habitants d'aquestes noves cases eren parcers que conreaven vinyes del mas i pagaven també un cens anual per les cases al propietari de l'Enric de la Torre. A principis del segle XX el propietari del mas, que exercia com a advocat a Manresa i era propietari també d'un casal a la plaça de la Reforma en aquesta ciutat, va separar-se de la seva esposa per conviure amb una minyona, amb la qual es va acabar casant en segones núpcies. Va tenir fills amb les dues dones, però els fills de la segona esposa es van quedar amb la propietat del mas. En aquesta època el propietari va fer construir el nou habitatge on residia la segona muller. Posteriorment, després de certs conflictes pels drets successoris, va comprar la finca l'actual propietari, Josep Pla, entorn de 1980. En aquest moment els habitants de les casetes de Coll d'Arbós van aconseguir un acord col·lectiu per redimir els censos i poder accedir a la plena propietat. Ja a principis del segle XX a l'Enric de la Serra hi havia dues famílies de masovers: els Barturó (que més endavant van traslladar-se ca cal Pinyot Vell) i els parrot (entre ells el popular acordionista Cristòfol Parrot, que solia tocar des de la terrassa de la casa). | 41.6857500,1.8032600 | 400402 | 4615578 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50896-foto-08098-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50896-foto-08098-437-2.jpg | Física | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 50939 | Mina del pla del Buc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-pla-del-buc | <p>CASAS SOLER, QUIM (2004). 'Explotacions mineres' a Erol. Splement núm. 3 . p.31-33. ORIOLA, JOSEP; SOLER RAMON (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Bergueda. Berga</p> | XX | L'entrada i la boca mina estan cobertes de vegetació i fang. Només es pot veure la part superior. | <p>Per damunt de la mina de l'Urruti i abans d'arribar al pla del Buc trobem al costat d'una torrentera i en un lloc molt humit les restes d'aquesta antiga explotació. N'hem localitzat la boca mina amb restes de l'esvoranc i dels piquets de fusta de l'entrada. Encara hi ha el carregador del carbó i el camí d'accés. Està al costat d'un torrent en un lloc obac i humit.</p> | 08099-41 | A prop del pla del Buc que hi ha abans d'arribar a la Torre de Foix al costat d'un torrent | <p>Entre 1951 i 1954 Bartolomé Casas de Cementos Collet S.A explota una altre mina de carbó de 400 m de longitud prop del pla del Buc. Va ser una concessió que va tenir un curt període d'explotació.</p> | 42.2146100,1.8522800 | 405268 | 4674242 | 08099 | Guardiola de Berguedà | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08099/50939-foto-08099-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-23 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 75295 | Turó de l'Osona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-losona | Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Gurb. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, febrer de 2001. OLLICH, Imma. (1984). Història d'Osona. Vic. Eumo. OLLICH, Imma. (1978) Butlletí informatiu del Club Tennis Vic. Vic. | V-XII | Destruit. | El turó de l'Osona es troba situat a l'oest del nucli urbà de Vic, entre les carreteres C-17 i B-152a, a l'extrem sud del terme municipal. Es tracta d'un jaciment on es van trobar dues sepultures de lloses, orientades al sud-est i compartint una filada de lloses com a separació. Es tractava de tombes amb forma de caixa que no conservaven les lloses de la coberta. Una de les sepultures va ser destruïda parcialment en una ampliació del camí que dóna accés al turó i l'altra va ser excavada. A l'interior es va localitzar un fragment de 'tegula', un fragment de pedra treballada de forma rectangular i amb incisions rectangulars en una de les seves cares. De l'esquelet en quedaven el crani, fragments de fèmur i d'altres ossos llargs. Al nivell de la pelvis es va trobar un anell de bronze. Al voltant d'aquest turó hi ha diversos jaciments on s'ha recuperat material d'època romana, relacionats amb una antiga vil·la, que es trobaria als voltants de l'actual mas Osona, en terme municipal de Vic. | 08100-189 | Parròquia de Sant Andreu de Gurb | L'enterrament del turó de l'Osona és d'un tipus de cronologia incerta per manca d'estudis. En termes generals es situa aquest tipus d'enterrament entre el baix imperi i la primera època d'invasions de pobles germànics. El jaciment va ser exacavat per Imma Ollich l'any 1978. | 41.9343000,2.2357200 | 436639 | 4642764 | 08100 | Gurb | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||||
| 52609 | Refugi de la Guerra civil de la plaça Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-de-la-placa-espanyola | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Túnel enrunat | Refugi soterrat de la Guerra Civil a l'escola Sant Jaume. Segons Lluís Esteve, mestre de l'escola l'any 1996, durant unes obres d'ampliació del gimnàs i el teatre, es produeix un esvoranc que deixa al descobert unes escales que condueixen a un túnel enrunat, en direcció a la plaça Espanyola. S'hi troben algunes bales de fusell i peces que semblen taps de bombes de mà. Tècnics municipals de l'Ajuntament de l'Hospitalet fan una inspecció ocular del lloc; però es descarten actuacions. | 08101-277 | Plaça Espanyola, 3 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3708600,2.1216300 | 426543 | 4580300 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Assenyalat amb el número 20 al plànol de 1940.Possiblement boca de mina i provable comunicació amb el carrer de Viena, actual carrer de Santiago Apòstol, 38-40. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 52610 | Refugi de la Guerra civil del carrer de Salvador Seguí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-de-salvador-segui | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | A la documentació s'esmenta un refugi al carrer Salvador Seguí 7 i un altre a la cantonada de Fortuny amb Salvador Seguí. Potser tots dos són el mateix, aleshores el carrer Salvador Seguí era l'actual Rafael de Campalans. 'Se trazó linea recta que descendía 10 m, luego a la izquierda se abría un túnel de 2m alto, siguiendo línea paralela a la calle. A derecha e izquierda se hicieron pequeñas aberturas en forma de compartimentos, donde algunas mujeres con sus hijos pasaban la noche. A unos 20 m de longitud comunicaba con un pozo desecado transformado en repiradero'. ( I. Salmerón en Progrés 121-2000 p, 11). | 08101-278 | Carrer de Salvador Seguí, 7 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3725000,2.1219200 | 426569 | 4580481 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Assenyalat amb el número 13 al plànol de 1940.No segueix el traçat urbà actual, estaria sota l'illa de cases que travessen el c. de Salvador Seguí fins el c. de Fortuny. Possible accés pel carrer París. | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | |||||||||
| 52611 | Refugi de la Guerra civil del carrer Llançà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-llanca | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Es tracta de l'únic refugi soterrat de la Guerra Civil, documentat amb el plànol del projecte constructiu. Per informació oral facilitada per la senyora Enriqueta Torrent, la seva mare li explicava l'existència d'un refugi al carrer París, entre el carrer Joventut i el carrer Llançà. L'entrada estava més a prop del carrer Joventut. La família vivia al carrer Pujós i s'hi refugiaven. És un refugi tipus DOBLÉ, volta de maó, galeries d'un metre i mig d'amplada per dos metres vint d'alçada i deu metres de profunditat, segons es desprèn del projecte constructiu. | 08101-279 | Carrer Llançà, 35 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3719100,2.1174400 | 426194 | 4580420 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52611-foto-08101-279-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Assenyalat al plànol de 1940 sense número.Accés privat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 | ||||||
| 52612 | Refugi de la Guerra civil del carrer de Roselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-guerra-civil-del-carrer-de-rosello | CASTELLANO BUENO, Agustín (2017). Fitxes de refugis de la Guerra civil a l'Hospitalet. Inèdit. | XX | Es desconeix perquè no s'ha realitzat cap inspecció ocular per la manca d'accessibilitat. | Possible refugi de la Guerra Civil del que només es tenen dades documentals provinents de la Junta de Defensa Pasiva de Catalunya (JDPC) i la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA). Aquest refugi s'ubicaria a l'alçada del passatge Xiprer i podria aprofitar el desnivell del terreny. Podria afectar els propers carres d'Holanda, doctor Martí Julià i passatge Llopis. | 08101-280 | Carrer de Roselló, 70 | Per la documentació conservada a l'arxiu es coneix de l'existència d'una quarantena de refugis antiaeris a L'Hospitalet. Però la informació disponible no és prou explícita i presenta algunes llacunes. Sobretot en l'apartat de la seva identificació i localització. Per exemple, alguns refugis presenten dues adreces, conseqüència de tenir més d'un accés. Una entrada i una sortida, si més no, d'emergència per raons de seguretat. Els refugis de L'Hospitalet van ser numerats, seguint el model utilitzat a Barcelona. Aquesta numeració la va assignar, presumiblement, la Junta de Defensa Passiva Local. Cal tenir present però que aquests refugis van tenir una nova numeració, sense relació amb l'anterior, segons consta al plànol de l'any 1940 realitzat per les noves autoritats sorgides del règim colpista. A més a més, el fet de tenir dues adreces pot fer que la documentació reculli dos noms diferents pel mateix refugi, sense especificar-ho i, augmentant, per tant, la confusió. El dit plànol de la ciutat escala 1:5000 de l'any 1940, assenyala i enumera 48 punts, majoritàriament en cruïlles de carrers. Aquest document incorpora els refugis construïts durant la Guerra civil espanyola i la projecció de nous. El document sembla tenir la naturalesa d'esborrany o document de treball, atès que únicament assenyala i enumera punts sense precisió sobre un plànol de la ciutat imprès, que es feia servir com a suport o plantilla. | 41.3709900,2.1265800 | 426957 | 4580310 | 1937 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:17 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6823,49 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/