Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74051 | Les esquellotades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades | AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. | XIX | És un costum desaparegut. | Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. | 08014-122 | Aiguafreda | En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 74064 | Obrador de pipes de Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-pipes-de-can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Des de principi del segle XX, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes. Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se. D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.</p> | 08014-207 | C. Major, 17 | <p>Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador. El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.</p> | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 74070 | Ball de la Varsoviana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana | <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> | XIX-XX | Ja no es balla. | <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> | 08014-213 | Aiguafreda i l'Abella | <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com 'la Dansa'. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 74071 | La vella Bensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> | 08014-214 | Aiguafreda | <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 78932 | Ofici de fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-fuster | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. | <p>L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.</p> | 08014-230 | Aiguafreda | <p>L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 78936 | Ball del Patatuf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf | <p>AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | Ja no es balla. | <p>El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.</p> | 08014-234 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 78937 | Processó del dia dels Apòstols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-dia-dels-apostols | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó del dia dels Apòstols era una tradició en què els membres de la parròquia d'Aiguafreda anaven fins a Tagamanent. Juntament amb la processó de Lledànies i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-235 | Tagamanent | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 78938 | Processó de les lledànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-les-lledanies | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.</p> | XIX-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-236 | Sant Salvador d'Avencó | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 78941 | Ballades al cim de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballades-al-cim-de-tagamanent | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | Es tracta d'una costum desapareguda. | <p>El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.</p> | 08014-239 | Tagamanent | <p>Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 78972 | Processó de cada diumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cada-diumenge | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.</p> | 08014-270 | Aiguafreda | <p>Era organitzada per la Confraria del Roser.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 78973 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-1 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.</p> | 08014-271 | Aiguafreda | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 34108 | Avenc de les Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-terradelles | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Malmès per l'abocador metropolità d'escombraries del Garraf | Avenc de 28 metres de profunditat màxima i boca circular de 2 m de diàmetre que avui es troba cobert per l'abocador del Garraf. La boca condueix a un pou de -20 m a la base del qual s'obren dues galeries assentades sobre sengles diàclasis. La primera d'elles arriba als 6 m de longitud, amb una base en pendent de 25 graus molt concrecionada. La segona galeria baixa fins als -28 m en pendent de 40 graus, acabant en una sala idèntica a la primera. En aquesta sala poden apreciar-se tota classe de formacions litogèniques. A l'extrem nord d'aquesta sala existeix una perforació impenetrable per la que sorgia un volum important d'aigua. | 08020-241 | Coll Sostrell | Explorat per primera vegada per M. Faura i Sans. L'any 1974 hi morí l'espeleòleg Xavier Claramunt a causa d'una explosió del gas metà acumulat en el seu interior i causat per la fermentació de les escombraries de l'abocador.. | 41.2945400,1.9286300 | 410298 | 4572008 | 08020 | Begues | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 34238 | Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | XVII | <p>Creu processional de tipologia llatina realitzada en llautó i banyada en plata, amb unes dimensions de 120 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i 20 cm de gruix màxim a la part inferior, i 4 cm de gruix màxim a la part superior. La superfície de la creu està profusament decorada amb aplics de motius vegetals (tiges als braços i acabament dels extrems en forma de fulles de flor de lis). Presenta, al centre de la cara anterior, una imatge de Crist crucificat, coronat i amb el cos flexionat, d'estil naturalista, mentre que a la cara posterior hi ha representada una imatge de la Mare de Déu amb el nen, en actitud triomfant. Destaca la part inferior de la creu està decorada per una sèrie d'elements en forma de gablets que l'envolten, a l'interior dels quals hi ha representats diversos sants i apòstols, destacant, a la cara davantera, sota la imatge de Crist, es troba Sant Pau, amb barba, recolzat sobre una espasa, mentre que a la cara posterior hi ha Sant Pere, igualment barbat, que sostè la clau del Cel a la mà dreta i el llibre de les Escriptures a la mà esquerra. Cal destacar, al lateral dret, el segell gravat de l'orfebre autor de la peça. Es tracta d'un segell de petites dimensions on es pot llegir la data '1612', i unes inicials de difícil identificació ('VII' o bé 'DTI'), seguides d'una creu de tipologia grega.</p> | 08020-371 | Església de Sant Cristòfol de Begues | <p>Segons informació oral del mossèn de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues, senyor Agustí Segarra, la creu prové de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria. Segons el mateix testimoni, durant la Guerra Civil (1936-1939), la creu va restar amagada en una masia, i a la immediata postguerra, la creu va ser venuda pel mossèn per manca de recursos. Alguns anys més tard, però, la creu fou recuperada per un o diversos feligresos del poble i retornada a la parròquia.</p> | 41.3309000,1.9223600 | 409823 | 4576051 | 1612 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral del mossèn de la parròquia, senyor Agustí Segarra, els aplics decoratius de les figures són afegits posteriors a la peça original. | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 34302 | El bandoler esquarterat i les creus de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-esquarterat-i-les-creus-de-begues | Explica la tradició oral, que un cop un bandoler va ser pres a Begues i va ser esquarterat en quatre trossos estirat per quatre cavalls. Diu la llegenda que allà on van aturar-se els quatre cavalls s'erigiren les quatre creus de terme de Begues: la creu del Coll, la de la Clota, la de Coll Fe i la d'Ardenya. Una altra versió de la llegenda explica que el bandoler en ser esquarterat, van ser penjats les seves restes en les quatre creus de terme de Begues en senyal d'exemplerietat. | 08020-429 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No se sap res més d'aquesta llegenda, ni quan va succeir, ni s'ha trobat cap document que ho certifiqui, tampoc sabem si realment era un bandoler, un pagès de remença o un cavaller, però la llegenda es segueix explicant. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista amb el senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||
| 43193 | Berguedana o Maixerina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/berguedana-o-maixerina | SOLER i VILABELLA, Ramon: Ensayo sobre la máquina catalana de hilar algodón llamada berguedana o maixerina, sense lloc ni data. COROMINAS i CAMP, Ramon: 'La Berguedana o Maixerina', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 33-39. | XVIII | La màquina de filar coneguda com a Berguedana o Maixerina estava construïda per una estructura de fusta de pi; la gàbia, que ocupava un espai de 1,80 metres de llarg per una amplada variable depenent del nombre de pues (a les màquines de 130 pues, aquesta mida era de 2,58 metres). La seva alçada a les bancades, costats o laterals de la gàbia, era de 0,80 metres. A la bancada de la dreta del filador hi havia el mecanisme de transmissió que posava en moviment les pues. En aquest mateix indret de la gàbia s'hi trobava el plegador. | 08022-1 | La Maixerina era un perfeccionament de la màquina de filar Jenny, construïda per l'anglès Hargreaves, ideada, a les darreries del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell i Montorsí, conegut popularment com el Maixerí. En Ramon Farguell era mestre fuster i tenia un taller amb els seus germans Pau i Anton. Preocupats per poder obtenir una major productivitat, els germans Farguell estudiaren la Jenny anglesa i la perfeccionaren. Els elements essencials eren els mateixos però la introducció de l'engravació a la transmissió, que feia anar moltes més pues amb el mateix esforç; l'ús del ferro unglat, que assegurava una correcta torsió; la introducció del contrapés, que donava una tensió constant; la filera del carro o la regata del ballador, que va significar un primer intent de lubrificació constant; la perfeccionaren fins a tal punt que, tan pel què a producció respecta com pel que fa a qualitat de fil, superà, amb escreix, la seva anàloga anglesa. Ràpidament, l'invent d'en Farguell va anar substituïnt màquines de filar anteriors. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1790-95 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Farguell i els seus germans Pau i Anton | Aquesta fitxa fa referència a la Berguedana d'una forma genèrica ja que aquest invent, nascut a Berga, va revolucionar mundialment la indústria del tèxtil a finals del segle XVIII. Actualment no se'n conserva cap de sencera. Només en resten algunes peces originals, però esparses, al fons del Museu Municipal de Berga, on també existeix una maqueta a escala d'aquesta màquina de filar. | 94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43195 | Secció de les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-les-guerres-carlines-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines és notòria. | La sala destinada a encabir el material conservat de les Guerres Carlines i altres materials militars, es troba al soterrani de l'edifici, just després de la sala del tèxtil i d'altres oficis i abans de les escales que permeten accedir a la planta baixa. | 08022-3 | Nucli urbà | La secció dedicada a les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella s'hi poden trobar diferents plànols de la ciutat de Berga, el castell i les seves fortificacions militars, datats entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX; una reproducció a escala del castell de Sant Ferran i de la Torre de la Petita (fortificació de la Primera Guerra Carlina) i diferents armes de l'època. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43195-foto-08022-3-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 43196 | Secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-del-textil-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines, que són la majoria, és notòria. | La sala dedicada al Tèxtil es troba al soterrani de l'edifici, entre les sales amb peces barroques i medievals i la sala militar o dels carlins. A més del Tèxtil, inclou altres oficis (escloper, fuster, corder, espardenyer, impressor, fotògraf, culleraire) però per història i tradició, aquest fons és el més important. | 08022-4 | Nucli urbà | La secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga, encabida dins la sala dels oficis, va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem la reproducció a escala d'una Maixerina (màquina de filar d'origen berguedà) i un ampli ventall d'estris provinents del són del tèxtil. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43196-foto-08022-4-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 43197 | Secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-numismatica-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La vitrina destinada a encabir les col·leccions de monedes i paper moneda es trobava a l'esquerra tan bon punt s'entrava a la planta baixa del Museu. Actualment aquesta vitrina ha desaparegut. | 08022-5 | Nucli urbà | La secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem mostres del paper moneda editat al Berguedà l'any 1937, monedes de diferents èpoques (des d'època romana fins a època moderna) i medalles commemoratives diverses. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43197-foto-08022-5-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent desaparegut la vitrina, el material que en ella s'hi trobava, prou interessant d'altra banda, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43198 | Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-darqueologia-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga ocupava gairebé la totalitat de la planta baixa de l'edifici i part del soterrani i estava subdividida en diferents apartats. Actualment, la planta baixa està habilitada com a sala d'exposicions. | 08022-6 | Nucli urbà | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga neix l'any 1962 arrel de la troballa de diversos jaciments importants a la comarca, sobretot la Canal dels Avellaners (Berga), el Clot dels Llops (Gironella) i Cal Pallot (Puig-reig), i les posteriors excavacions que s'hi portaren a terme. De fet, es pot considerar que aquesta col·lecció fou la que va acabar gestant la totalitat del Museu. Fou l'any 1983, però, quan aquest s'inaugurà, que aquesta col·lecció va poder començar a ser visitada i quan va adquirir una entitat pròpia. En ella hi podem trobar enterraments i materials neolítics, eneolítics, de l'edat del bronze, ibèrics, visigots i medievals. Així mateix, també hi ha interessants plafons d'estratigrafies, maquetes, reproduccions artístiques, etc. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1962 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43198-foto-08022-6-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent-se reutilitzat l'espai físic, el material que en ella s'hi trobava, el més interessant del Museu, sens dubte, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43204 | Creu processional de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga | <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> | 08022-12 | Nucli urbà | <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43209 | Cabana i sepulcre de cal Galta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta | CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. | Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. | 08022-17 | Antic municipi de la Valldan | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. | 42.0861100,1.8466100 | 404607 | 4659981 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43211 | Jaciment de la Feixa d'en Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-feixa-den-palau | CASTANY, Josep: 'La feixa d'en Palau. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàg. 155. | No es conserva com a jaciment. | Es tracta d'un fons de cabana sense estructures complementàries, amb un nivell de carbons i cendres, d'entre les quals se'n recolliren algunes ceràmiques; la seva tipologia i la decoració incisa han permès de delimitar la cronologia del jaciment. | 08022-19 | Nucli urbà | El jaciment es descobrí a mitjan anys 1980 en un rebaixament de terres que es realitzà al carrer Cercs. S'hi portà a terme una excavació d'urgència. | 42.1033300,1.8474300 | 404701 | 4661892 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El jaciment es troba actualment desaparegut. El materials es conserven al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43227 | Museu del Circ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-circ | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg.. Inventari del Museu del Circ, (no publicat), Ajuntament de Berga, 1987. | XX | El Museu del Circ inclou una col·lecció importantíssima, reconeguda arreu del continent europeu com una de les més importants existents sobre aquesta temàtica, de cartells i programes des de finals del segle XIX fins a l'actualitat; tant de l'estat espanyol com de la resta de països europeus. També inclou fotografies, retalls de premsa i revistes relacionades amb el món del circ. En total, el seu fons té registrats un total de 3.488 documents. | 08022-35 | Nucli urbà | La història del Museu del Circ va lligada a la del col·leccionista que al llarg de tota la seva vida el va anar creant; en Josep Vinyes i Sabartés. Aquest senyor, afeccionat i gran coneixedor del tema, va fer donació de la seva extraordinària col·lecció (la més important de l'estat espanyol sobre el tema i una de les més importants d'Europa) a l'Ajuntament de la seva ciutat natal l'any 1987. És a partir d'aquell any quan la col·lecció comença a funcionar com a Museu. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu del Circ roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43227-foto-08022-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Vinyes i Sabartés | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu del Circ es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43228 | Museu de Ciències Naturals del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-del-bergueda | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | El Museu de Ciències Naturals del Berguedà inclou temes relacionats amb la botànica i la zoologia de la comarca. Conté diversos exemplars que són difícils de poder contemplar en el seu estat natural i és representatiu de la diversitat d'espècies animals existents a la comarca. També inclou reproduccions ceràmiques dels exemplars de bolets que hom pot trobar al Berguedà. | 08022-36 | Nucli urbà | Aquest Museu neix l'any 1987 fruit de diverses donacions i de la recerca d'alguns estudiosos de la comarca. Pretenia ser una eina divulgativa per a tot el públic que el vistés. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43239 | Escudella de blat de moro escairat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escudella-de-blat-de-moro-escairat | R.V.: 'Menú casolà tradicional', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 19. PARDINILLA, Jordi: 'El blat de moro escairat, Plat de la Pau', El Vilatà, 75, gener 1990, pàg. 26. PEDRALS i COSTA, Xavier: 'El blat de moro al Berguedà', El Vilatà 75, gener 1990, pàg. 27. MASSANÉS, Toni: La cuina del Berguedà. Evolució i receptari, Barcelona, 1997, pàgs. 113-118. VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'El blat de moro escairat', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 41-45. MÁRQUEZ, Miquel: La cuina del Miquel, Berga, 1990, pàg. 26. | XVIII | Primerament, cal deixar estovar el balt de moro amb un òs de pernil durant 24 hores. L'endemà, cal preparar un brou amb un peu, una orella i una cua de porc juntament amb 1,5 litres d'aigua. Una vegada cuit el porc, cal afegir-hi col, api i porro prèviament tallats. Després, cal treure el porc, dessosar-lo, trinxar-lo ben menut i tornar-lo a l'olla. S'ha de rectificar de sal i afegir-hi 500 grams de blat de moro escairat. Al cap de 15 minuts s'hi posa el sagí i es deixa coure fins que el blat de moro estigui a punt. | 08022-47 | Aquest és un plat tradicional a la ciutat de Berga i a la resta de la comarca des de temps immemorial, segurament d'ençà les primeries del segle XVIII quan s'inicià el conreu de blat de moro al Berguedà. Malgrat petites diferències a les receptes recollides (com l'òs de pernil) la base és sempre la mateixa. El cuiner berguedà Miquel Márquez, del restaurant Sala, és un gran divulgador d'aquest plat i l'any 1989 es va preocupar d'enviar-lo, sota el nom de 'plat de la pau' als principals dirigents mundials d'aleshores (George Bush, François Mitterand, Margaret Tacher, Mihail Gorbatxov, Joan Pau II, Joan Carles I, Felipe González, Jordi Pujol, Javier Pérez de Cuellar, Federico Mayor Zaragoza i Joan Antoni Samaranch) per tal que el mengessin per Nadal. Actualment, molts restauradors de la comarca el tenen a les seves cartes durant la temporada. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43239-foto-08022-47-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És habitual fer aquest plat pel sopar de Nadal, el dia 24 de desembre. | 94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43242 | L'Oratori de Queralt o Queralt Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loratori-de-queralt-o-queralt-xic | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. ROSSINYOL, Josep M.: 'Capella de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 32, hivern 1990, pàg. 32. ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001. | XVII | La capella de l'Oratori és una petita, sòbria i senzilla cosntrucció malgrat haver-se construït en època barroca. Presenta la imatge d'una petita caseta amb porta d'entrada i rossassa (petita) a la façana principal, que es troba orientada a migjorn. A la façana de ponent hi ha una construcció annexa consistent en un petit cobert edificat a les primeries del segle XX. A la paret de llevant hi ha dues petites finestres i, en adaptar-se com a garatge, s'hi afegiren dues portes destinades a poder-hi entrar els cotxes. Val a dir que amb el pas dels anys ha desfigurat força la seva forma original. | 08022-50 | Nucli urbà | L'Oratori de Queralt fou construït l'any 1690 per tal de commemorar el miracle anteriorment descrit a les observacions d'aquesta fitxa. En morir mossèn Francesc Farreres, un dels seus impulsors, el 8 de febrer del 1720, va manar que fos venuda la seva casa i el seu hort amb la perpètua obligació de mantenir 'la capella de Maria Santíssima de Queralt o Oratori' i que es donessin cada any 40 sous de moneda barcelonesa per una absolta als residents que anessin a la processó del dia de Sant Marc. Abans del 1840, existia a l'Oratori un quadre en rajoles de València que representava la vila de Berga sota el mantell de la Mare de Déu i un estol de llagostes que fugia de la població. Aquest quadre desaparegué durant la Guerra dels Set anys (1833-1840). A inicis del segle XX la capella fou engrandida notablement i reformada amb les aportacions de molts devots; especialment Ramona Solé, vidua de Lluís Rosal, i mossèn Tomàs Costa, comunitari de Berga. Durant la darrera Guerra Civil (1936-1939), la capella fou saquejada i la imatge que hi havia, procedent d'una capelleta existent a l'antic portal de Pinsania, desaparegué. Després de la Guerra, la comunitat de preveres llogà la capella i aquesta fou utilitzada com a habitatge. La capella no ha estat reintegrada més al culte i des del 1968 serveix com a garatge. | 42.1065600,1.8448100 | 404489 | 4662253 | 1690 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43242-foto-08022-50-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La capella fou aixecada en el mateix indret que, segons la tradició, l'any 1687 va aparèixer una miraculosa diadema al cel en el moment de ser davallada la imatge de la Mare de Déu de Queralt. Hom va relacionar aquest fet miraculós amb l'aturada, a Berga, de la terrible plaga de llagosta que assolava el Principat. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43243 | Llegenda de la Cova de Can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-de-can-mauri | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 54. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Llegendes del Berguedà', El Vilatà, 40, juliol-agost 1985, s.p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'La cova de can Maurí', L'Erol, 20, estiu 1987, pàgs. 19 i 25-26. RIU i RIU, Manuel: 'De la mítica Athanagia als bergistans de can Maurí', L'Erol, 50, primavera 1996, pàgs. 44-47. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIX | La llegenda de la Cova de Can Maurí és la següent: Al segle VIII, els musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l'Estret del Guiu, un bon grup de berguedans s'aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l'exèrcit morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge. També des d'aleshores, els paratges propers a l'esdeveniment prengueren el nom de Camp Maurí, que significa Camp del Moro. | 08022-51 | La llegenda es refereix a uns fets que difícilment van poder passar. En primer lloc perquè la presència sarraïna a la comarca fou més aviat escasa, limitant-se, segurament, a ràtzies puntuals. En segon lloc perquè les primeres referències de la llegenda són molt tardanes (època romàntica) i massa ben lligades com per relatar uns fets succeïts més de 1.000 anys enrera. Cal situar l'origen real d'aquesta llegenda en ple moviment romàntic, al darrer terç del segle XIX, quan s'intentava buscar els orígens del país en les èpoques glorioses de la llunyana edat mitjana. L'historiador local Jacinto Vilardaga va ajudar molt a la divulgació i propagació d'aquesta llegenda i es va preocupar d'arrodonir-la totalment. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43243-foto-08022-51-1.jpg | Inexistent | Romàntic | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els jaciments trobats en excavacions arqueològiques van fer que llegenda, història i períodes històrics acabessin relacionant-se i confonent-se. | 101 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43244 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-queralt | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s'enfilava costes amunt d'una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l'endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s'arribà a l'indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d'acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena. | 08022-52 | No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l'any 1657 que aquesta tradició ja l'havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades. | 85 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43247 | Les 44 Garrofes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-44-garrofes | ADD: 'Els pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. GRIFELL, Quirze: 'La Garrofa berguedana (o com fer la guitza a qui mana)', El Vilatà, 36, gener-febrer 1985, pàgs. 10 i segs. AADD: 'Garrofes polèmiques', El Vilatà, 86, març 1991, pàg. 45. ANÒNIM: 'Una nova collita de Garrofes', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàg. 43. FORNER i ESCOBET, Climent: 'Nou anys de Garrofes', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 55-58. | XX | Les Garrofes són 44 estrofes de quatre versos, generalment heptasílabs, que procuren, amb ironia punyent, fer un repàs del què ha estat l'activitat política, cultural i social arreu del país i, molt especialment, a la ciutat de Berga, al llarg de l'any que s'acaba. Es reciten durant les representacions dels Pastorets; just després de què en Garrofa torni de l'Infern. Hom les interpreta com a mentides però en realitat són veritats explicades d'una altra manera. | 08022-55 | En l'obra original d'en Serafí Pitarra, 'El bressol de Jesús', que són els Pastorets que es representen a Berga, quan en Garrofa torna de l'Infern, els pastors li demanen que els expliqui el què ha vist. Aleshores, en Garrofa comença a fer una crítica de la Barcelona de la seva època (1891), que enderrocava muralles i creixia desaforadament vers l'Eixample. En començar-se a representar aquest text a Berga (1900), es va creure oportú substituir aquesta part del text, que res tenia a veure amb la ciutat de Berga, per una altra de semblant referida a l'actualitat de la capital del Berguedà. A partir d'aquell moment, any rera any, alguns berguedans es varen preocupar d'escriure Garrofes que repassessin irònicament l'actualitat del darrer any. Val a dir que Berga és l'únic municipi on es representen els Pastorets d'en Pitarra que això succeeix; mantenint-se fins i tot en temps de les dictadures dels generals Primo de Rivera i Franco; esquivant com podien la censura. A partir del 1973, l'Agrupació Teatral la Farsa, encarregada de posar en escena l'obra, convoca un concurs anual de Garrofes per tal de seleccionar les que seran llegides els dies de les representacions. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1900 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43247-foto-08022-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Tant el diccionari de Pompeu Fabra com el d'Alcover-Moll defineixen el mot garrofa com a mentida. Es tracta d'una figura reconeguda arreu. Hem cregut oportú, malgrat no tractar-se estrictament de música i dansa sinó de literatura, d'incloure aquesta fitxa en aquesta tipologia per tractar-se de la que presenta més tipologies. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43263 | Música de La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-de-la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII-XX | Són un seguit de partitures, moltes d'elles tradicionals, d'autor desconegut, que amb el pas dels segles han acabat formant el corpus musical patumaire. S'inclourien en aquesta fitxa les partitures de la Marxa de La Patum; del ball dels Turcs i Cavallets; del salt de les Maces; del ball de l'Àliga; d'una vintena llarga de balls de Gegants i Nans Vells; del ball dels Nans Nous; del salt dels Plens; dels quatre Tirabols i la de l'Ella s'ho pensa. | 08022-71 | La història de la música de La Patum s'inicia amb l'adquisició dels Gegants (segona meitat del segle XVII), ja que anteriorment les comparses evolucionaven únicament al so del Tabal. El moment de màxima potenciació de la música de la Patum fou a les darreries del segle XIX i cal emmarcar-lo dins el que els historiadors han definit com a procés de potenciació de la Patum. Fou aleshores quan en Joaquim Serra i Farriols (a) Quimserra va composar les músiques dels Turcs i Cavallets i dels Plens (1888-1890) i dels Nans Nous (primers anys de la dècada del 1890). Les darreres composicions incorporades a la festa foren la música del salt de les Maces (1963) i el Tirabol anomenat la Patumaire (1993). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43263-foto-08022-71-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | Hem cregut oportú fer una fitxa genèrica de totes aquestes partitures per l'excepcionalitat que suposa el conjunt més que pel valor artístic i musical de cadascuna d'elles per separat; excepció feta del ball de l'Àliga, motiu pel qual es troba descrit en una fitxa a part. | 94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43268 | Ball de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. VILAR, Josep M.: 'Una música per a dues àligues', L'Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 11-14. VILAR, Josep M.: 'Una música per a dues àligues', L'Erol, 36, primavera 1992, pàgs. 44-45. | XVIII | La música del ball de l'Àliga de Berga consta de dues parts clarament diferenciades: la primera, quan l'Àliga balla pausadament, és en ritme binari i correspon a una típica dansa lenta del Renaixement; i la segona, quan l'Àliga s'esvera, a compàs 6/8, ritme ternari i tempo ràpid. | 08022-76 | El ball de l'Àliga de la Patum de Berga té una estructura típica del segle XVIII i pot ben ser que en estrenar-se l'Àliga de Berga, l'any 1756, ja fos la peça que l'acompanyés. En tot cas, sabem de segur que el 1795 ja era la peça que ballava. Una partitura trobada a primers dels anys 1990 a la parròquia barcelonina de Santa Maria del Pi (que correspon a la que utilitzava l'Àliga de Barcelona), presenta unes semblances enormes amb la de Berga, amb passatges pràcticament calcats. Això fa suposar que, en adaptar l'entremès, hom copiés la partitura. Justament, el manuscrit en el qual es troba aquesta partitura barcelonina també està datat el 1756. Fou en la música de l'Àliga en la que s'inspirà el mestre Ribera per composar l'Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Hom ha apuntat que la línea melòdica d'aquest ball podria tenir el seu origen en un cant gregorià. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1756 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43268-foto-08022-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43268-foto-08022-76-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 95|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43269 | Himne al Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-al-sagrat-cor-de-jesus | XX | Es tracta d'un himne litúrgic per a cor de quatre veus mixtes i solo de tenor i contralt. L'Himne s'inicia amb una estrofa del cor i posteriorment els solos del tenor i de la contralt es van alternant amb aquesta estrofa coral primera que acaba cloent la peça. | 08022-77 | Aquesta peça fou composada pel músic berguedà mossèn Marià Miró i Guitó per tal que fos cantada, expressament, durant el mes de juny, mes que l'Església dedica al Sagrat Cor. En un principi, doncs, l'Himne no tingué en la festivitat del Corpus la seva font d'inspiració. Fins i tot, la lletra que originàriament acompanyava la partitura no fa cap referència a la ciutat de Berga i sembla que el celebrat vers 'Berga us adora humiliada' és una aportació posterior. Fou l'any 1971 quan aquesta peça s'integrà de ple al repertori musical berguedà. Amb motiu del concert de Santa Cecília, celebrat a Berga el 28 de novembre del 1971 i dedicat a la figura de mossèn Marià Miró, l'Orfeó Berguedà va decidir incloure aquesta obra al programa. Fou aleshores quan mossèn Ramon Alsina, que era el rector de la parròquia, va demanar a l'Orfeó que es comprometés a interpretar-lo cada any per l'Ofici del Dijous de Corpus; cosa que succeeix des del 1972. Aquesta peça té música de mossèn Marià Miró i lletra posterior de mossèn Josep Montanyà (a) Fumanyès. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | c. 1920 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marià Miró (música) i Josep Montanyà (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43270 | Corpus a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-a-berga | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. | XX | Es tracta d'una sardana que inclou diversos temes musicals patumaires. | 08022-78 | Composada per mossèn Marià Miró l'any 1927, amb el pas dels anys la sardana Corpus a Berga ha anat esdevenint tradicional a la ciutat de Berga. És, sens dubte, la sardana més celebrada i ballada a la població i ja fa molts anys que clou totes les audicions de sardanes que tenen lloc els dies de Corpus. Fins i tot, des de la colla sardanista Cim d'Estela es van adaptar uns punts lliures que imiten, enmig de la sardana, els moviments, la coreografia i els passos de diverses comparses de la Patum. Així, mentre la cobla interpreta la sardana, plena de melodies patumaires, la gran majoria dels balladors adapta aquests punts (ball de l'Àliga, ball de Nans Nous, etc.) a la dansa. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1927 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43270-foto-08022-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43270-foto-08022-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Mossèn Marià Miró i Guitó | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43271 | Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-la-coronacio-de-la-mare-de-deu-de-queralt | AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. FORNER i ESCOBET, Climent: Cançoner de Queralt, Berga, 1977. | XX | L'Himne de la Coronació, conegut popularment com l'Himne, s'inicia amb l'anomenat 'Cor de Catalans', consistent en quatre estrofes. El segueix el 'Cant del Berguedà', per a solo de tenor, que consta de tres estrofes, i acaba la peça amb una darrera estrofa del 'Cor de Catalans' que és igual que la primera. L'Himne és per a quatre veus mixtes i solo de tenor. | 08022-79 | L'Himne fou estrenat el 3 de setembre del 1916 amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, cantat per l'Orfeó Berguedà (que encara continua essent l'encarregat de cantar-lo actualment), amb la col·laboració del prestigiós tenor Francesc Vinyes com a solista i dirigit pel mateix mestre Ribera. D'ençà de la Guerra Civil, tot i viure a Madrid, el mestre Ribera solia pujar cada any a Queralt per la Gala per tal de dirigir l'Himne. El 8 de juliol del 1959, i gràcies a la generositat del berguedà Josep Maria Minoves, l'Himne fou gravat en disc microsolc al Palau de la Música Catalana, interpretat per l'Orfeó Barcelonès (que aleshores dirigia el mestre Lluís Molins) i actuant com a tenor l'Emili Vendrell. L'Himne de la Coronació es canta cada any el 8 de setembre durant l'ofici solemne de la Gala. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1916 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43271-foto-08022-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43271-foto-08022-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Antoni Ribera (música) i Ferran Agulló (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43272 | Música dels Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-dels-pastorets | AADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. | XX | Es tracta d'un seguit de peces corals i instrumentals, la major part per a quatre veus mixtes (si bé també n'hi ha per a solo, a dues veus i per a veus masculines) que formen els cants i balls dels dimonis, àngels i pastors de la representació. | 08022-80 | En voler representar-se per primer cop els Pastorets d'en Pitarra, El Bressol de Jesús, a Berga l'any 1900, l'elenc del Foment Catòlic, encapçalat per Josep Coma (a) Andreu Borras, va encarregar la música a Ramon Reig, fill de Torelló i nebot de l'aleshores organista de Berga Joan Reig i Moreta. Aquesta música, la mateixa que es continua sentint a l'actualitat, durant molts anys s'interpretà en directe. Avui es fa servir una gravació, enregistrada entre finals dels anys 1980 i primers dels 1990, interpretada per l'Orquestra Simfònica del Vallès i la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigides per Joan Casas. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1900 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43272-foto-08022-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Reig | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43283 | Molí de la Gratella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-gratella | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 46. | XVII | És un edifici de planta baixa més una planta superior i golfes. La planta superior devia ser utilitzada com a vivenda i els baixos com a obrador. Ha perdut algunes de les seves característiques més singulars, encara que no sembla haver-se modificat l'estructura de l'edifici. Al costat del molí i damunt de la Font de la Gratella s'hi ha instal·lat una roda metal·lica de calaixos que rememora l'activitat industrial de la riera de Metge. Damunt de la roda hi ha un mosaïc amb un text que així ho recorda. | 08022-91 | Nucli urbà | Es coneixia també com a Molí del Barons o Fàbrica de la Gratella. Ja apareix esmentat el 1666 en un capbreu de la Comunitat de Preveres de Berga. El 1740 s'esmenta com a molí fariner, però pocs anys després ja s'hi teixia. Al 1877 també s'hi fabricava xocolata i des de 1910 a 1918 també s'hi tallava gel. De 1922 a 1928 la família Barons hi tenia instal·lats 30 telers, però també es tenyien i es blanquejaven filats i teixits. La darrera data d'activitat del molí és de 1923. | 42.1051300,1.8443900 | 404452 | 4662095 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43283-foto-08022-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43284 | Molí del Brillant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-brillant | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 43-45. | XIX | La seva fesomia actual no ha variat gaire de quan es trobava en plena utilització industrial. Consta d'una planta baixa i de tres pisos superiors amb grans finestrals. Al primer pis hi havia una petita capelleta votiva en una fornícula, envoltada per un guardapols. La teulada és a dues vessants. Poden també veure's alguns elements com els arcs del carcavà i les arcades de la conducció d'aigua del molí. Tenia un salt de 17 metres de desnivell. | 08022-92 | Nucli urbà | A començaments del segle XIX es coneixia amb el nom de Molí del Ros, tot i que el seu origen deu ser anterior. En aquest molí els germans Serra hi varen començar a fabricar i a perfeccionar màquines de bombo i borinot per cardar cotó. A finals del segle XX s'hi fabricava xocolata, però al mateix temps també s'hi teixia. Les dues industries, que aprofitaven el mateix salt, s'unien per una transmissió de corretja. Funcionà fins a 1947. | 42.1053200,1.8442800 | 404443 | 4662116 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43284-foto-08022-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43284-foto-08022-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43287 | Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XV | Algunes parts es troben en estat de deixadesa. | És un edifici de grans dimensions que es troba a la banda dreta del costerut carrer de Pinsania. L'edifici es composa de diferents cossos annexionats de forma molt irregular. No hi sobresurten elements massa singulars a excepció d'una gran arcada a la part central de l'edifici i un rostre humà tallat en una de les parets cantoneres. Utilitzava l'aigua de la Riera de Metge canalitzada. | 08022-95 | Nucli urbà | A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX aquest grup de construccions eren conegudes com a Molins del Boixader, tot i que l'indret ja és documentat des del segle XV. A principis del segle XVIII funcionava com a molí draper i bataner. El 1807 s'hi fixà una fàbrica que utilitzava l'aigua per fer funcionar maixerines i màquines de cardar cotó. El 1821 s'hi instal·laren dues modernes rodes hidràuliques, amb un regulador per planta, que proporcionava força per la filatura del cotó. Durant un llarg període de temps també albergà un molí de xocolata. Cap als primers anys del segle XX s'hi instal·là un bordell anomenat cal Pansa, força conegut a la ciutat. En aquesta mateixa època també s'aprofità el salt per la producció d'energia elèctrica. Avui en dia bona part de l'edifici s'ha rehabilitat com a pisos. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43287-foto-08022-95-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43288 | Cal Quico o Fàbrica del Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-o-fabrica-del-franquesa | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 30-31. | XIX | Actualment l'edifici compta amb pocs elements originals, car la seva funció original fou substituïda per la d'habitatges. Anteriorment l'edifici comptava amb una planta baixa, un pis superior i unes golfes semiobertes. Tenia grans finestrals a migdia. Actualment els finestrals són més petits i han perdut la seva fesomia fabril; a més l'edifici ha augmentat d'una planta i queden pocs detalls originals: el contrafort on hi havia el salt i la roda de calaixos adossada, la resclosa, el rec i la bassa tapada. Un petit pont permet accedir des de la carretera a l'edifici de la fàbrica superant la Riera de Metge. | 08022-96 | Al nord del nucli urbà | Hom té notícies d'un molí fariner, anomenat Molí de la Resclosa el 1838. El 1880 l'Ajuntament de Berga autoritzà a Josep Franquesa i Torrents a ampliar l'edifici amb finalitats industrials i el 1901 es demanà un permís al Govern Civil per tal d'inscriure el salt. Durant el primer terç del segle XX hi funcionaren telers de diversos empresaris, almenys fins a 1937. El 1939 la fàbrica fou abandonada com a industria, però més tard es convertí en un bloc de pisos habitats. | 42.1037600,1.8452800 | 404524 | 4661942 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43289 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 26. | XVIII | Abans de la construcció de la Fàbrica del Garrigar funcionava com a molí fariner, aprofitant directament l'aigua de la riera de Metge. Des de la construcció d'aquesta fàbrica s'aprofitava l'aigua provinent del seu salt. L'edifici és de dimensions no massa grans i de caràcter força senzill. A la planta baixa hi havia el casal moliner, la primera planta l'habitatge i a sobre unes golfes obertes. Actualment s'ha rehabilitat en la seva totalitat com a vivenda i les golfes s'han emparedat, solament tres finestrals acabats en un arc de mig punt separen l'interior de l'exterior. Conserva un salt d'un desnivell de 8'33 metres. | 08022-97 | Al nord del nucli urbà | El molí ja es menciona el 1791. El 1856 hi consta Joan Garriga com a moliner. El 1902 s'hi traslladà el matrimoni de Josep Camprubí Bové i Josefa Torner Casals, provinents del Molí del Guix. El 1920 ja estava inactiu com a molí fariner. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 43290 | El Garrigar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garrigar | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 25-26. | XIX | Algunes parts en estat de deixadesa. | Es tracta d'un edifici de tipus fabril, situat en una pendent del terreny, amb un cos bàsic de dues plantes i grans obertures a migdia. És cobert per una teulada simètrica a doble vessant. L'edifici principal té algunes construccions annexes, possiblement més recents. Des del Garrigar baixa cobert el salt d'aigua de 23'47 metres, provinent de la riera de Metge, que també havia aprofitat el Molí del Baró. La transmissió des de la part baixa del salt a la roda es feia per corda i així funcionaven els embarrats. | 08022-98 | Al nord del nucli urbà | La fàbrica tèxtil primitiva la fundà Miquel Casellas i Safont el 1893. Es conserven força dades administratives referents a l'edifici del primer terç del segle XX. Durant la guerra civil 1936-1939 la fàbrica fou cremada. Reconstruïda i amb maquinària reparada tornà a funcionar fins a 1949 o 1950. Actualment serveix com a granja i estable de bestiar. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43290-foto-08022-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43298 | Cal de Martín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-de-martin | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | Potser caldria una neteja de les façanes. | És un edifici destinat a vivendes que es troba situat al nucli urbà. La construcció actual difereix una mica de la projectada. L'edifici compta amb una planta baixa, tres plantes superiors i unes golfes. L'angle de la cantonada s'aprofità per bastir-hi una torre que s'aixeca més amunt que el conjunt de l'edifici. El coronament, però, és diferent al del projecte, que preveia una coberta piramidal a quatre vessants. La decoració i la complexitat arquitectònica va disminuïnt a mesura que s'alça l'edifici. La primera planta és la més decorada, sobretot amb ceràmiques verdes i alguns motius prop de les obertures. La planta baixa és de pedra vista i no excessivament treballada, cosa que dóna una sensació de solidesa. Els ferros forjats de les baranes i el conjunt de la façana són iguals que els que foren projectats. | 08022-106 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1913, segons un projecte del conegut arquitecte Ignasi Maria Colomer per la família de Martín, una de les històricament més importants de la ciutat. | 42.1077600,1.8402300 | 404112 | 4662392 | 1913 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43303 | Cal Tomàs Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-pujol | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | La casa actual substituí un vell edifici del segle XIX. De la totalitat de la construcció, la part més representativa és la façana, totalment simètrica respecte un eix central; és realitzada gairebé tota en maó i obra vista. Sota dels balcons hi ha decoració de ceràmiques geomètriques; aquests són completats amb baranes de ferro forjat. La casa té planta baixa i dos pisos amb golfes, respon a una estructura típica de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega i coberta amb teula aràbiga a dues vessants. Destaquen també l'arc de mig punt de la planta baixa, que va de banda a banda de la façana i els arcs de descàrrega que coronen les portes dels balcons. La façana actual és molt semblant a la projectada. | 08022-111 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1925 segons un projecte de l'arquitecte municipal Emili Porta i Galobart. | 42.1151100,1.8433200 | 404379 | 4663204 | 1925 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43314 | Aromas del Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aromas-del-queralt | XX | Es tracta d'un gran licor aconseguit, exclusivament, amb una acurada destil·lació de plantes aromàtiques i altament salutíferes que creixen en les altures de les escarpades muntanyes de Queralt, sense contenir essències de cap tipus. | 08022-123 | Nucli urbà | El gran licor Aromas del Queralt es va començar a fabricar a Berga l'any 1917, de la mà de Ramon Vila i Rial. Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals, destacant l'aconseguit a l'Exposició Internacional de la Indústria i de la Producció a Milà el 1923, on se li atorgà diploma, medalla i creu d'or. Antigament, a Berga hi havia altres destil·leries (Sala, Santamaria, etc.) que elaboraven anissos, conyacs i, fins i tot, algun altre estomacal com la Queraltina, avui desapareguda. La mateixa sort que sembla que correran, si no canvia res, les Aromas del Queralt. | 42.0993500,1.8471800 | 404674 | 4661450 | 1917 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Vila i Rial, de Destil·leries Vila | Malauradament, els propietaris de la destil·leria i de la patent estan a punt de jubilar-se i sembla ser que el negoci no tindrà continuïtat, perdent-se irremisiblement aquest licor tant tradicional. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43356 | Fàbrica de Carburos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-carburos | AADD: La Sociedad Española de Carburos Metálicos S.A. Cent anys d'història d'una empresa química 1897-1997, Barcelona, 1997. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: Fábriques i empreses, Manresa, 1994, pàg. 51. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs, 147-149. VILARDAGA i ROSET, Jordi: 'La Fábrica de Carburs i el Canal, fins avui', L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 30-32. | XIX | La Fàbrica de Carburos, denominació amb la qual és coneguda a la comarca del Berguedà, es disposa a la riba dreta del riu Llobregat, poc abans que aquest arribi a la Colònia Rosal. El conjunt arquitectònic és format per una desena d'edificis annexionats, d'alçada i envergadura diversa, que no presenten característiques remarcables a nivell individual però si en la seva totalitat. En general són construccions de factura i estructura senzilla i bastides amb materials barats. Tanmateix, l'aparença del conjunt deixa veure clarament la important activitat industrial portada a terme al llarg dels anys. Tipològicament, el grup d'edificis difereix força de les construccions industrials de la resta de la comarca, acostant-se més a l'estil dels edificis industrials centreeuropeus. L'element més destacat de la Fàbrica de Carburos és el salt d'aigua canalitzat en immenses canonades, que es projecta des d'un dels extrems de la Serra dels Roures i aconsegueix un important desnivell. L'aigua del salt prové del Canal Industrial. | 08022-169 | Colònia Rosal | La fàbrica de Carburs es va començar a construir el juliol del 1898, després que la Sociedad Española de Carburos Metálicos adquirís el darrer salt del Canal Industrial de Berga. El 6 de novembre del 1899 es posà en marxa la instal·lació destinada a la producció de carbur de calci. La qualitat d'aquest carbur fou tan bona que de seguida s'estengué entre els consumidors la denominació 'carbur de Berga'. L'any 1934 es va muntar una planta electrolítica per a la producció d'oxigen i hidrogen. El 1953 deixa de produir-se carbur de calci i es comencen a fabricar ferroaliatges de silici, manganès i fósfor. Aquesta producció va finalitzar el 1978. D'aleshores ençà, la fàbrica de Carburs es va convertir en central hidroelèctrica i posteriorment s'ha dedicat, fins a l'actualitat, a la producció de clorur d'hidrògen. Actualment hi treballen unes 20 persones, si bé en l'època de major ocupació havia arribat a donar feina a 88 treballadors (1947). | 42.0777400,1.8654500 | 406153 | 4659030 | 1898-99 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després d'un segle de funcionament, sembla que la fàbrica es tancarà l'estiu del 2002. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43360 | Fàbrica de les llums | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-les-llums | NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs. 150-156. | XX | Actualment presenta un aspecte exterior força deixat. | És un edifici de clares línies fabrils. Antigament, però, la façana de migdia semblava més aviat la d'una antiga casa pairal. A l'actualitat, dos transformadors l'han desfigurat considerablement. La resta de la nau alberga la turbina i altres aparells necessaris per la producció d'energia elèctrica. Els finestrals que es disposen al voltant de la nau són típics de les construccions industrials. L'edifici és situat al costat del Canal Industrial de Berga i aprofita la seva aigua a partir d'una petita desviació del canal que dóna lloc a un salt d'uns 13 metres d'alçada. Un dels elements més emblemàtics de la construcció és una vella xemeneia de vapor de més d'una vintena de metres d'alçada. | 08022-173 | A la Rasa dels Molins | Es començà a parlar del projecte de construcció d'aquesta central hidroelèctrica el setembre de 1898, però els jocs d'interessos i les controvèrsies originades per la política caciquista va fer que no es posés en funcionament fins a 1901. L'obra va comptar amb diverses fonts de finançament privat, especialment de la Compañía Bergadana de Electricidad, però l'aportació de l'Ajuntament de Berga fou decisiva. Inicialment, serví per proveir d'electricitat l'enllumenat públic de Berga. Més tard amplià el subministrament a altres indrets. | 42.1006600,1.8522000 | 405091 | 4661590 | 1901 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41050 | Verneda del torrent de can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-can-ribes | - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Molt degradada amb plantacions i urbanitzacions. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) molt fragmentada i degradada, localitzada al torrent de can Ribes aigües amunt de can Masponç. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum), malgrat tot, està molt degradada amb plantacions, per tales i freqüentació. | 08023-81 | Sobre Can Maspons | 41.6682000,2.2079700 | 434066 | 4613241 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41050-foto-08023-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41050-foto-08023-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41063 | Obra de caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-de-caritat | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 115-117. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.280. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | A la casa La Baliarda, de Bigues, no anaven les coses gaire bé. En Pere, l'amo, s'estava morint; la seva dona també s'havia posat malalta per la molta feina que s'havia acumulat. La filla, de tres o quatre anys, havia agafat febres. Per cuidar tots els malalts i fer les feines de la casa només quedaven un noi de vuit anys i una noia de dotze. Aquell diumenge, després de la Missa i les oracions corresponents, el rector va dir als feligresos que els donava permís per ajudar a segar el blat de la família d'en Pere. Tot el poble va ajudar aquell dia i va enllestir tota la feina abans d'acabar el dia. Malauradament, en Pere no se'n va sortir de la malaltia, però aquell hivern la seva família no passaria gana gràcies a tot el poble. | 08023-6 | La Baliarda, Bigues | L'autora de la narració explica que ha trobat paral·lels d'aquesta història (del contista basc Antonio Trueba) però que al tractar-se d'un fet cert que li han explicat el té en consideració. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maria de Bell-lloc transcriu la narració en primera persona com si transcrigués textualment el que li estava explicant el seu informant. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6828,90 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/