Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85124 | Barraca de pedra seca 1176 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-1176 | Aquesta barraca de pedra seca, amb codi de Wikipedra núm. 1176 s'emplaça en un bosc a 400 m al nord-est de Mas Peirot, dins una propietat privada tancada mitjançant una tanca de tela metàl·lica. La seva planta és amb forma de ferradura amb coberta de falsa cúpula. Mesura uns 3,20 m de llargada per uns 2,50 m d'amplada, amb una alçada total d'1,80 m. Les parets, d'uns 80 cm de gruix, estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta és de llinda plana i d'uns 1,30 m d'alçada i 0,80 m d'amplada. Presentava un contrafort al lateral esquerra i paret posterior, força degradats | 08074-77 | Mas Peirot | Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània. La seva edificació es realitza mitjançant la utilització de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense la utilització de cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen 'en sec'). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Sobre de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica). La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. | 41.2146600,1.6506800 | 386888 | 4563464 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85124-foto-08074-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 85072 | Quadra de Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-de-gallifa | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CATALÀ, P.; CARBONELL, V.; BRASÓ, M. (1971) Els castells catalans, Vol. III. Barcelona. p. 896-898. MILLÁN, M.; CABÚS, A. (2016) Joan Boscà, senyor de Cubelles. Cultura i Renaixement. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. MIRET, X. (1980) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. p. 21. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles'. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, 10: 69-87. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XII-XXI | La Quadra de Gallifa s'emplaça al capdamunt d'una suau elevació a 900 m al nord-oest del nucli històric de Cubelles. Es tracta d'un conjunt arquitectònic constituït per diversos edificis que segurament ha tingut continuïtat des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Consisteix, actualment, en una casa pairal amb diverses dependències annexes, així com una altra edificació que en deuria ser la masoveria i l'ermita de Sant Pau de Gallifa. Tots els edificis s'adapten l'orografia del terreny. El cos central de l'edifici principal (núm. 9), d'una crugia, consta de planta i dos pisos amb coberta transitable. La façana principal, orientada a sud-est, disposa d'un aporta d'accés de llinda plana i una finestra amb ampit de pedra motllurada. Els dos pisos superiors respecten un clar eix de simetria. A la planta pis s'hi obren dos balcons de llinda plana sense volada amb barana de ferro forjat, mentre que al pis superiors s'hi obren dos finestrals amb llinda d'arc de mig punt i una petita barana de ferro inferior. Per sobre hi trobem una barana per a la coberta transitable que combina un mur llis una balustrada, respectant la simetria del conjunt. A la dreta d'aquest edifici se li adossa un altre cos de planta i pis (núm. 8). S'hi accedeix per una portalada en arc de mig punt obrada amb carreuat als muntants i amb maons a la volta. A banda i banda s'obren sengles finestres de diferents dimensions, la més gran de les quals està enreixada. A la planta pis hi trobem dues obertures rectangulars, també de diferents dimensions. Per sobre una tortugada dóna pas a una teulada de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A la dreta s'hi adossa un altre cos de planta baixa amb teulada a una vessant que podria haver estat un celler. A la part posterior d'aquest conjunt d'edificis hi trobem un cup amb trepitjadora coberta al damunt. A davant d'aquests edificis hi trobem un altre conjunt de planta allargassada consistent en un celler amb espais de trepitjat. Premsat, cups i zona de bótes. A la part de darrera del conjunt descrit hi trobem les masoveries (núm. 10 i 11). Es tracta de dos edificis de planta i pis, adossats per una cantonada, generant un baluard davant d'un d'ells. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Tanquen el conjunt safareigs, estables, corrals, pallisses i coberts per carros. Al costat sud-oest de les actuals edificacions hi ha una terrassa, el costat sud-est de la qual integra part d'una estructura circular (probablement una torre), de la qual s'observa l'interior. Pocs metres a l'oest hi ha restes de dues construccions cobertes en part per sediments i vegetació, igualment fetes amb pedres petites unides amb morter de color blanquinós d'aparent tipologia medieval. Aquestes construccions semblen correspondre a les que estan representades en una aquarel·la de principi de segle, abans que fossin enderrocades pel propietari de la finca per construir la terrassa. Al costat est de l'esmentada terrassa hi ha un pou que podria haver aprofitat una torre de planta quadrangular, ja que el parament extern visible també està fet de pedres i morter. | 08074-25 | c. de Sant Pau de Gallifa, 8-11. | El lloc de Gallifa és documentat el 1100, en una escriptura de donació d'Engúcia a Guillem Bernat. Al segle XIV era de la família Miralpeix i hi havia de deu a catorze focs, segons els fogatges de 1358 i de 1365-70. Segons un fogatge de 1381 hi havia deu focs, mentre que en un de 1553 la quadra tenia quatre focs. En una escriptura del segle XVI apareix esmentat Gaspar Lleó de la quadra de Gallifa. A principis del segle XVI pertanyia a Joan Boscà Almogàver, poeta renaixentista, i la seva hereva, Mariana d'Aragó Boscà es va vendre la propietat a Joan Bardají, el 1564. En un testament de l'any 1563, Barthomeu Lleó atorga terres de la quadra de Gallifa al seu fill Bartomeu. En un capbreu de l'any 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster tenien un molí a Gallifa. A finals del segle XVI apareix documentat Andreu Lleó com a pagès del mas de Gallifa. A principis del segle XVII pertanyien a la jurisdicció de Gallifa el 'castell de Gallifa', dels successors de Joan Bardají, mort l'any 1588, el mas Trader, el corral de l'Almirall, el molí de na Fustera, el corral d'en Cona, el corral del Tort, el mas d'en Palau, can Baró, can Prats o molí de l'Anton i can Granell. En un document de 1655 apareixen comptabilitzats catorze cases i dos masos a la quadra de Gallifa. Al segle XVIII la quadra de Gallifa va formar un municipi, separat de cubelles, juntament amb la quadra de Rocacrespa, que l'any 1787 tenia 186 habitants. En una pintura datada l'any 1880 on s'hi representa Gallifa, hi apareixen tres torres pertanyents al possible castell de Gallifa. Segons l'actual propietària, Assumpció Amat, a finals del segle XIX tres de les quatre cases eren propietat de Remigio Rosés, mentre que l'altra era de la família Alba, la qual la va vendre. L'any 1928, a Assumpció Rosés, filla i hereva de l'anterior i vídua d'Eudald Amat. Després, la totalitat de la finca va ser heretada pel seu fill Manuel Amat Rosés, pintor i escriptor vilanoví. En un document de 1920 es troba citat Can Gallifa com a despoblat sense número. El 1936, la finca va ser confiscada fins que en acabar la Guerra Civil espanyola va ser restituïda als seus propietaris. L'any 2016 Gallifa la família Amat vengué Gallifa a la família Gómez de Can Baró amb la intenció de recuperar aquesta masia, una de les més importants de la zona. | 41.2152700,1.6670300 | 388259 | 4563511 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85072-foto-08074-25-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Al Catàleg municipal està doblement fitxat com a jaciment i com a conjunt arquitectònic | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 85110 | Rellotge de sol del Molí de l'Estapé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-moli-de-lestape | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. | El rellotge de sol de Molí de l'Estapé se situa a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. Consisteix en un rectangle de color marró delimitat per un traç prim negre. A la part superior, lleugerament descentrat a la dreta respecte l'eix de simetria, hi trobem el gnòmon. Per sota d'aquest, a partir d'un semicercle de color negre que emula el sol, hi ha dibuixats una sèrie de raigs assenyalen les hores. Entre aquests, uns segments més prims assenyalen les mitges hores. Al perímetre s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'V-VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. | 08074-63 | ctra. De Mas Trader, 12 | 41.2165200,1.6651300 | 388102 | 4563652 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85110-foto-08074-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Inclòs a l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnòmica, identificador número 4135 | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 85133 | Molí de l'Estapé / Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lestape-moli-de-lestaper | MARTÍNEZ, X. (2010) 'El Molí de l'Estapé', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 29-44. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. VIRELLA, A. (1991) El terme de Cubelles a través del temps. Cubelles: Ajuntament de Cubelles | XVII | El Molí de l'Estapé s'emplaça a la riba esquerra del Foix, en una plana agrícola a 150 metres a l'est de l'ermita de Sant Pau. Es tracta d'un mas de dos cossos primaris de planta i pis i altres annexos adossats posteriorment. La coberta és de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta, orientada a sud, compta amb dos portals, un a cada cos, ambdós carreuats i d'arc escarser. Davant del portal dret s'hi ha construït en temps recents un porxo de quatre arcades de mig punt, tres frontals i una lateral. A la planta pis del cos de l'esquerre, el més antic, hi trobem una única finestra, rectangular, centrada sobre el portal. A l'esquerra d'aquesta hi ha un rellotge de sol, mentre que a la dreta hi ha un finestró. Pel que fa al cos de la dreta, de major amplada, hi trobem dues llums, també rectangulars que donen a la terrassa amb barana d'obra construïda sobre el porxo abans descrit. A l'esquerra d'aquesta terrassa hi ha una escultura de Sant Pau procedent de l'ermita de dedicada a aquest sant, situada a les immediacions. Corona la façana un ràfec amb tortugada. Al sud d'aquest edifici, a uns vint metres de distància, hi ha un altre edifici on s'hi situava el molí fariner. | 08074-86 | c. de Mas Trader, 12 | Segons mossèn Avinyó aquest molí s'identifica amb el que en el segle XVI rebé els noms de mas d 'en Fuster, mas de na Fustera o molí d'en Fuster. En un capbreu de 1570 s'esmenta que els hereus de Joan Fuster 'tenien un molí a Gallifa'. La família Fuster està relacionada amb Gallifa des de 1485, on posseïen un mas, el 'Mas d'en Fuster', documentat com a tal des de 1563. Virella (1991) documenta el 'Molí de na Fustera' entre els anys 1600 i 1725. Aquesta associació entre els topònim del 'Molí del Fuster' amb el de l'Estaper presenta alguns interrogants ja que Martínez (2010) en un testament de 1650 que Elionor Ramona, vídua de Nicolau Estapé, dóna al seu net Ramon Estapé 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. Al Llibre Verd parroquial de 1655 s'esmenta també 'la casa i el molí d'en Ramon Estaper'. El fet que el 1725 Virella (1991) trobi encara referències documentals al 'Molí de na Fustera' pot indicar, o bé una pervivència del topònim, o que es tracti de dos molins diferents. El 1702 i 1716 Pau Fontanals, gendre de l'Isidre Estaper , en resulta propietari, trencant el llinatge del cognom Estaper. El 1838 la propietat del molí continua en mans de la família Fontanals. A partir d'aquí la propietat canvia de mans diverses vegades fins que l'any 1960 va ser adquirida per la família Carreras, que en manté la propietat. | 41.2166000,1.6651700 | 388106 | 4563661 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85133-foto-08074-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Aquest bé també ha estat escrit amb el nom de 'molí de l'Estaper' | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 85050 | Ermita de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-pau | AMAT, A.; MARTÍNEZ, X. (2017) 'Masia de Gallifa', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-45. CAPDET, F.; PINEDA,A.; VIDAL, A. (2001) 'Abdon Almirall: el gran desconegut', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 5-33. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Sostre enderrocat | L'ermita de Sant Pau s'emplaça en una petita elevació a 150 metres al nord del conjunt de Gallifa. És una capella d'una sola nau rectangular, sense absis diferenciat, orientada nord-sud i de 16 metres de longitud i 8 metres d'amplada. La façana principal, orientada a migdia, compta amb un únic accés, format per una porta amb llinda d'arc rebaixat feta de carreus de roca calcària. Per sobre seu, centrada, hi ha una llum circular obrada amb maons. Encara per sobre hi trobem una nova petita obertura ovalada, també feta amb maons que deuria il·luminar la sotacoberta. El coronament de la façana és de forma mixtilínia. Sobre hi trobem un campanar d'espadanya d'un únic ull fet de maons. La coberta, enderrocada, era a dues aigües, amb teula àrab. A la façana lateral orientada a ponent s'hi havia adossat dues estances, enderrocades, segurament corresponents a la sagristia i la casa de l'ermità. Per sobre s'obrien tres finestres de llinda plana, una de les quals, la de la banda de mar, va ser posteriorment tapiada. L'absis és semicircular per la banda exterior, sense cap ornamentació. A la façana de llevant s'hi adossen tres contraforts. A l'interior el revestiment interior, perdut en alguns punts, permet observar que la factura de l'obra combina maçoneria en la majoria de paraments, mentre que l'ús de maons es limita a les obertures i a la part baixa dels pilars que suportaven els arcs diafragmàtics, enderrocats. La zona de l'absis queda sobreelevada respecte la resta de la nau mitjançant un graó. Dues portes de maons rematades amb arc rebaixat de maons col·locats a sardinell, situades una dalt i l'altre a peu de l'absis, permetien comunicar l'interior de l'església amb les estances adossades per l'exterior de la façana de ponent. A l'interior de la façana meridional hi ha sengles fornícules buides. | 08074-3 | Gallifa | La capella està documentada des del 1603, tot i que sembla que anteriorment hi havia hagut una altra església. Va ser modificada l'any 1799. Els ermitans que hi visqueren en tingueren cura des del segle XVII fins el segle XX. Fou adquirida per un particular després de la desamortització. El seu interior fou destruït el 1936. El 22 de desembre de 1980, després d'una tempesta i anys de progressiu deteriorament, el sostre s'ensorrà. L'any 2016 la Parròquia de Cubelles, amb la dificultat de mantenir el temple, acordà per unanimitat del Consell Pastoral la seva venda als propietaris de Gallifa, amb el compromís de reconstruir-la i obrir-la celebracions cristianes. Durant 2016 i 2017 s'iniciaren unes primeres actuacions de rehabilitació que no han tingut continuïtat. Havia esta dedicada a Sant Pau i a Santa Llúcia. En el nomenclàtor provincial de 1850 s'hi descriu dos habitatges: l'ermita, d'un sol pis, i la casa de l'ermità, de dos pisos i llavors habitada. En el cens poblacional de 1930 en aquesta casa hi vivien sis persones (Amat, Martínez, 2017). El dia de la festa, el 25 de gener, el rector de la parròquia visitava l'ermita acompanyar de quatre escolans i demés mainada que s'hi ajuntava. Un cop celebrada la missa cantada en què s'elogiava el sant es realitzava una processó que sortint de Sant Pau passava per Cal Baró on el propietari oferia un piscolabis (ametlles, figues, coca sucrada i un porró de xarel·lo o macabeu). Després els més vells s'engrescaven a un joc de manilla, (Capdet et al., 2001) | 41.2168600,1.6669600 | 388256 | 4563688 | 1603 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85050-foto-08074-3-3.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | A la masia veïna, el Molí de l'Estaper, es conserva encastat a la façana, un interessant relleu de Sant Pau, procedent d'aquesta capella. A la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya descriu una pica beneitera, situada dins la capella, datada del 1632, actualment desapareguda. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 85071 | Jaciment del Molí de l'Estaper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-moli-de-lestaper | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004 | Afectat per rebaixos agrícoles | El jaciment del Molí de l'Estaper es coneix per notícies orals, no contrastades arqueològicament, de la troballa de fragments de ceràmica ibèrica, petites monedes i altres elements metàl·lics. | 08074-24 | A 150m nord-oest del Molí de l'Estaper | Segons informacions orals d'un tècnic municipal, en aquest camp i al vessant terrassat s'han trobat diversos materials arqueològics atribuïts a cronologia iberoromana. Segons les mateixes fonts, l'indret ha estat visitat en diferents ocasions per espoliadors amb detectors de metalls. Es desconeix la ubicació del material arqueològic, per la qual cosa no es pot verificar la seva atribució cronològica. Durant la inspecció realitzada a l'indret amb motiu de la revisió l'any 2002 de la Carta Arqueològica, no s'observà cap fragment ceràmic d'època antiga en superfície, només alguns fragments de ceràmica vidriada, blava catalana i grisa medieval. | 41.2174400,1.6632700 | 387948 | 4563757 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85071-foto-08074-24-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 63909 | Casa del Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mar | DIVERSOS AUTORS (2005). Estudi de toponímia- Els Colls. Vilanova i la Geltrú: Consorci dels Colls i Miralpeix- Costa del Garraf [inèdit]. | XIX-XX | Les obres de reforma estan aturades i es troba en estat d'abandó, sense tancaments a les obertures. | Masia situada al cap de la Punta Llarga, sobre el túnel ferroviari. És un edifici de planta irregular constituïda per diversos cossos superposats. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix des de tramuntana per un portal d'arc escarser adovellat que es troba descentrat en el frontis. Al pis hi ha quatre finestrals d'arc pla amb sortida a un balcó, mentre que a les golfes hi ha una galeria de vuit petits pòrtics d'arc de mig punt. A la façana de ponent hi ha adossat un cos de dos nivells d'alçat, definit per una galeria horitzontal amb pòrtics d'arc de mig punt, separats amb columnetes, situada al primer pis. A la façana posterior hi ha diverses obertures d'arc pla de factura moderna, així com alguns dels pòrtics que hi havia a les golfes de la façana principal. Davant d'aquesta façana hi ha adossat un cos de planta baixa, amb una galeria amb pòrtics de mig punt a la planta baixa i una la coberta habilitada com a terrassa transitable. Entorn la façana de llevant hi ha adossats diversos cossos de dos nivells d'alçat que es tanquen formant un pati central. Aquests presenten obertures de factura moderna així com diversos pòrtics d'arc de mig punt. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Les obres de reforma que s'hi han practicat en motiu de l'urbanització l'indret es troben aturades, pel que l'accés a l'interior de l'immoble és lliure. | 08231-141 | Urbanització Els Colls | Els orígens de l'antigament coneguda com a Masia dels Colls són força desconeguts. En un document reial de l'any 1372 es fa esment de la masia 'des coyll', que podria correspondre's amb la mateixa. Històricament, la masia es trobava dins la propietat de Solicrup (terme de Vilanova), vinculat a l'Ordre de la Mare de Déu de la Mercè. Després de la desamortització de Mendizábal, la propietat va ser comprada pels Samà i més tard, a finals del segle XIX, pels Soler. Vers l'any 1939 va passar als Bertran, que van fer una important reforma a la masia per donar-li l'aspecte actual. A l'inici del segle XXI, la finca es va parcel·lar i urbanitzar, després de molts anys de protestes veïnals i de grups ecologistes contraris a la pèrdua d'aquest espai natural. | 41.2197000,1.7506200 | 395274 | 4563899 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63909-foto-08231-141-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 85185 | Llegenda de Juí el Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-jui-el-moro | BORREGO, J.C. (2010) El Penedès llegendari. Valls: Cossetània Edicions. MOYA, B. (2005) Llegendes del Penedès i les valls del Garraf. Barcelona: Ed. de l'Abadia de Montserrat. MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa. | La llegenda versa sobre el xeic Bilal Al-Malik, que senyorejava un castell alçat sobre un turó entre la Quadra d'Enveja i Cubelles. Disposava aquest cabdill musulmà d'una bella i jove esclava cristiana anomenada Riquilma que es va enamorar d'un jove esclau. Els dos planejaren fugir en barca a Barcelona, d'on ella era originària. Traïts per una majordoma del xeic van ser capturats quan emprenien la fugida van ser fets presoners. Quan el musulmà es disposava a jutjar-los amb un fatídic final ja conegut, l'avenç de les tropes del Comte de Barcelona, que ja havien conquerit els castells de Rocacrespa, Miralpeix i la Geltrú, l'obligaren a fugir. Abans, però, ordenà que pengessin els enamorats. El desencadenant tràgic de la parella d'esclaus enamorats no va passar desapercebut ni per als cristians que els van trobar ni per la resta de generacions de penedesencs. | 08074-138 | Turó Juí del Moro | 41.2193500,1.6771500 | 389115 | 4563951 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | El Juí del Moro és un turonet que s'alça entre els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú. Alguns estudiosos diuen que aquest 'juí', que la llegenda pren per 'judici', en realitat és una deformació del mot 'assut' (és a dir, una resclosa). | 94|98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 85193 | Fita de terme del Juí del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-del-jui-del-moro | ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26. | XIX | La fita de terme del Juí del Moro es troba ubicada al límit entre els termes municipals de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, entre l'autovia C-32 i el carrer Isaac Albéniz, en un vessant de l'indret conegut com a 'Juí del Moro'. Es tracta d'un molló troncocònic de maçoneria sense cap inscripció. | 08074-146 | Turó Juí el Moro | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889. | 41.2193500,1.6771500 | 389115 | 4563951 | 1850 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85193-foto-08074-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85193-foto-08074-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | La importància de la preservació d'aquests elements queda manifesta a la legislació espanyola a l'article 246 de la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal (delicte de 'usurpación mediante alteración de lindes', conegut tradicionalment com 'delito de alteración de lindes, mojones o hitos') on es descriu: 'El que alterare términos o lindes de pueblos o heredades o cualquier clase de señales o mojones destinados a fijar los límites de propiedades o demarcaciones de predios contiguos, tanto de dominio público como privado, será castigado con la pena de multa de tres a dieciocho meses, si la utilidad reportada o pretendida excede de 400 euros'. I també a l'article 38 del Decret 244/2007, de 6 de novembre, on es descriu: 'Els ajuntaments tenen l'obligació de vetllar pel manteniment de les fites col·locades'. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 64081 | Barraca entre els Colls i la Rodona I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-els-colls-i-la-rodona-i-0 | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una zona de matollar del camí de les Costes, al límit del terme municipal entre Ribes i Sitges. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. Es troba revestida amb morter i la porta té una llinda metàl·lica. A la façana posterior hi ha una petita finestra quadrangular. | 08231-313 | Camí de les Costes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2206000,1.7560000 | 395726 | 4563992 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64081-foto-08231-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64081-foto-08231-313-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R70 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 64080 | Barraca entre els Colls i la Rodona I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-els-colls-i-la-rodona-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | La volta està enderrocada. | Barraca de vinya situada en una zona boscosa prop del camí de les Costes. És una edificació aïllada de planta rectangular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que es troba enderrocada. La façana està revestida amb morter, pel que la porta és d'arc pla arrebossat. | 08231-312 | Camí de les Costes | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2205900,1.7537500 | 395538 | 4563994 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64080-foto-08231-312-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64080-foto-08231-312-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R69 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 85115 | Rellotge de sol del Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. | XIX-XX | El rellotge de sol del Corral de l'Almirall se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma rectangular. El rellotge, pintat sobre fons de color daurat, es troba emmarcat per una franja de color blau, delimitada per dues línies primes de color marró. És en aquesta franja on s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs de color blanc; d'esquerra a dreta es llegeix: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior del rellotge hi trobem el gnòmon que emergeix de la boca d'un sol de color daurat perfilat amb línies de color marró. Una sèrie de raigs pintats de color marró surten de l'astre assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes i creant un ritme, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la franja superior, a mode de timpà, hi trobem un espai amb fons de color blau cel amb la inscripció en lletres de color marró 'ANY / 1804 - 1976 / RECORDA AMIC / QVAN MERAVELLOSA I VOLADISSA / ES CADA HORA QVE JO T'ENVIO'. Per sobre d'aquest espai hi trobem ornamentant el conjunt, a banda i banda, segles escuts invertits de color daurat amb una flor de lis a l'interior. Al centre hi ha un cercle de color daurat amb una margarita blanca al seu interior. | 08074-68 | ctra. de Mas Trader, 28 | El rellotge de sol va ser repintat l'any 1976 per part d'I. Romeu de Calafell, com consta a la signatura a la part inferior dreta del rellotge. Segons sembla aquest rellotge substitueix a un altre de més antic situat a la mateixa façana, a un parell de metres d'aquest. | 41.2196500,1.6578200 | 387495 | 4564009 | 1804 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85115-foto-08074-68-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | I. Romeu (Calafell) | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 85076 | Corral de l'Almirall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-lalmirall | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2014) 'El Corral de l'Almirall', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 76-89. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Corral de l'Almirall s'emplaça a la carretera de Mas Trader, 28 al sud-oest de la urbanització de Mas Trader, a la riba dreta del riu Foix. Es tracta d'un conjunt de cossos construïts en forma d'ela, amb un baluard que tanca parcialment l'espai creat davant d'aquests. L'entrada a aquest espai clos es realitza a través d'una entrada amb arc rebaixat construït amb maons i teulada amb aiguavessos a dues bandes. L'edifici principal és de planta i pis amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'orienta a migdia i compta un portal d'arc escarser al centre. A l'esquerra de la façana hi trobem una finestra de llinda plana que per fotografies antigues sembla que havia estat també un portal. Al centre de la planta pis hi trobem un balcó sense voladís de llinda plana i dues finestres a l'esquerra d'aquest, també de llinda plana i amb ampit esglaonat. A la dreta del balcó hi ha un gran rellotge de sol pintat. La façana està rematada per un ràfec esglaonat de maons. Totes les obertures es troben actualment enreixades. A l'oest d'aquest cos principal se li adossa un altre formant l'esmentada forma d'ela. El primer tram, també residencial, és també de planta i pis, amb un portal d'arc rebaixat i un balcó sense voladís a la planta pis, també enreixats. A continuació s'estén un cos de planta baixa, originalment amb finalitats de tancat de ramat, amb dos grans portals d'arc rebaixats de maons. Aquesta ala del conjunt compta amb coberta de teula àrab a un únic vessant, vers l'interior. A l'extrem d'aquest espai hi trobem una barbacoa i una font enrajolada de factura recent. A l'oest d'aquest conjunt, separat d'aquest, hi trobem un altre edificació molt recent, actualment en desús. | 08074-29 | ctra. De Mas Trader, 28 | Els primers esments amb el nom de 'Mas de la Olla', daten de 1416 i continuen en els segles XVI i XVII. És en aquest darrer segle, concretament el 1655, quan apareixen els primers esments associats al cognom 'Almirall'. El primer cop que la masia apareix esmentada amb el nom de 'corral' és de 1795, concretament com a 'Corral dit del Almirall' (Martínez, 2014). Durant el segle XVIII, segons algunes hipòtesis (Pinós, 1998), el corral de l'Almirall apareix esmentat amb el nom de corral de les Arenes. Posteriorment se'l va nomenar del 'Filipino', degut que un masover (Josep Soler i Alba) havia estat a la guerra de les Filipines de 1896-1898. | 41.2196700,1.6577500 | 387489 | 4564011 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85076-foto-08074-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: cal Filipino, corral de les Arenes, mas de l'Olla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 68451 | Llegendes de les coves de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegendes-de-les-coves-de-sitges | AAVV. (2006). 'El massís del Garraf un espai natural'. AMADES, J. (2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol.Tarragona. | Sense data | Arran de la carretera que va a Vilanova, prop de la platja, s'obren uns cataus espeleològicament poc importants, coneguts pels sitgetans per 'les coves'. Tot i la insignificança geològica, la fantasia els ha fet tema de llegendes i escenari de meravelles. Segons diuen, aquestes coves eren llarguíssimes, formaven una xarxa de galeries i de mines subterrànies que arribaven més enllà de Vilanova i la Geltrú. Conten que una vegada un noiet, fill d'un pescador, mentrestant el seu pare feinejava amb les xarxes, es va endinsar per les coves i no va saber-ne sortir. El seu pare i gairebé tot el poble es van posar a buscar-lo sense èxit. Al cap de 100 anys el vailet va trobar la sortida, s'havia tornat vell i gairebé havia oblidat la parla. D'altres llegendes relacionades amb aquestes coves parlen de com els moros que es van fer forts a la ciutat d'Olèrdola van sobreviure al setge del Comte Berenguer de Barcelona, que no els permetia sortir a buscar menjar. A través de coves i conductes subterranis els moros arribaven a la mar per aconseguir peix i marisc a dojo. Es parla també que a les proximitats de les coves hi ha un immens tresor enterrat dins d'un catau tapat i dissimulat per una roca grandiosa, enmig de la qual hi ha clavada una argolla d'or massís gruixut. La cambra del tresor, segons alguns, es troba al fons del mar, i d'altres parlen que a l'infern. La roca que guarda l'entrada al conducte que du al tresor és a l'altra banda d'un pont cobert de molsa, i s'enfonsa així que algú hi posa el peu. Conten que quatre homes enlluernats per l'argolla van decidir creuar el pont de molsa. Aquest es va enfonsar de seguit enduent-se als quatre ambiciosos a l'abisme, després la molsa va tornar a créixer i els quatre homes no van poder sortir mai més. Una altra llegenda emplaçada en les coves de Sitges explica que en les parets hi ha encastats dotzenes de gegants immobilitzats que tenen la missió de guardar els tresors de les coves, només es mouen quan algú intenta profanar les coves. És llavors que els gegants es precipiten damunt dels ambiciosos. Sols la nit de Sant Joan, qui vulgui pot entrar a les coves i agafar les riqueses que hi ha amagades, això sí, han de saber sortir abans de que la màgica nit finalitzi. Conten que hi havia una vegada dos fadrins que estaven bojament enamorats d'una pubilla molt rica. La pubilla, però, no sabia quin triar, així que va decidir que es casaria amb aquell qui li portes la flor més bonica, que floreix dins de les coves la nit de Sant Joan. Els valents pubills es van endinsar a les coves la nit de Sant Joan, i buscant, buscant, se'ls van fer les 12 de la nit, l'hora en què els gegants guardians de les coves prenen vida. Dels dos nois, sols un va poder sortir, i de tant espantat, va decidir no casar-se amb la pubilla, sinó que es va fer monjo de l'abadia de Montserrat. El jove va vendre tots els seus béns i va fer aixecar una capelleta a la Mare de Déu de Gràcia, en agraïment a la gràcia d'haver-lo fet sortir en vida d'aquell mal pas. Conten que a l'ermita hi havia penjat un retauló que figurava el miracle que va motivar la construcció de la capelleta. Per últim, també s'explica que sota el mar que separa Sitges de les Illes Balears existeix un món minúscul, fet de riqueses i d'una bellesa extraordinària, al qual sols s'hi pot accedir a través de les coves de vora Sitges. Aquest món és paral·lel al nostre, amb rius, muntanyes, animals i persones que sols es diferencien de nosaltres per la mida, són minúsculs. | 08270-573 | Sitges | 41.2210000,1.7709100 | 396977 | 4564019 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||||||
| 85199 | Corral d'en Cona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-cona | MARTÍNEZ, X. (2007) 'El Corral d'en Cona', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 59-68. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVI | El Corral d'en Cona s'emplaça al mig del barri cubellenc al que li dóna nom. Es tracta d'un mas de planta baixa i pis amb el carener de la casa perpendiculars a la façana principal. Aquesta, orientada a llevant, és asimètrica. El portal d'entrada, en arc escarser, se situa a la part dreta de l'edifici. Al costat esquerre originalment hi havia dues finestres de llinda plana, una de les quals, a mitjan segle XX es transformà en una altra porta. A l'altra costat de la portalada hi trobem una altra finestra, de dimensions més petites que les anteriors. A la planta pis hi trobem tres finestres rectangulars enreixades. La coberta és de teula àrab a dos vessants. Al sud de l'edifici principal hi trobem un edifici en el qual s'hi tancava el ramat i que actuava també com a cavallerissa. Al nord del mas, separat d'aquest, hi trobem un altre cos que havia tingut les funcions de cotxera i galliner. | 08074-152 | Carrer de Cal Baldiris, s/n | El primer esment documental del Corral d'en Cona és de 1593, en què en un capbreu s'esmenta que abans era conegut com a Corral d'en Gimet. Pertanyia a la jurisdicció de la quadra de Gallifa. En aquesta època en hi són documentats Andreu Gimet, Bartomeu Gimet del Pou i Joan Gimet del mas. Posteriorment, hauria estat conegut també com a Corral d'en Pinyana (Miret, 1990). En els darrers anys la masia i les terres han estat venudes i s'hi ha construït una urbanització. | 41.2209700,1.6692000 | 388451 | 4564141 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85199-foto-08074-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: corral d'en Gimet, corral d'en Pinyana | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 68385 | Cova del Gegant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-gegant | CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989) 'Cova del Gegant (Sitges. Garraf)' a Catalunya paleolítica, Patronat Francesc Eiximenis. Girona. DAURA, J.; SUBIRÀ, M. (2005) 'La mandíbula de neandertal de la cova del Gegant de Sitges' a Quaderns de Patrimoni del Garraf nº 3, Vilanova i la Geltrú. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. ESTÉVEZ, J.(1979) 'La fauna del Pleistoceno catalán'. Tesi doctoral, Universitat de Barcelona. MARTÍNEZ, J. [et al] (1985) 'Excavacions a la Cova del Gegant' a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, nº 32-33, maig-agost 1988. MASRIERA,A.(1975) 'Observaciones sedimentológicas sobre el depósito cuaternario de la Cova del Gegant (Sitges-Barcelona)' a Speleon. MIR, A. (1975) 'La industria lítica de la Cova del Gegant' a Speleon. MIR,A. (1984) 'Reompliment i estudi de les coves del Gegant i Muscle (Sitges, Garraf)' a Col·loqui Quadre Cronològic del plistocè superior a Catalunya. Talteüll-Banyoles, juny 1984. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 06/387 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M.(2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (prov. de Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (any 2003). ROVIRA, J.; PETIT, MªA. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya' a Quaderns de Treball nº3. Barcelona. VEGA, J. (1987) 'Contribució catalana a l'inventari de les probables coves santuari ibèriques' a Fonaments, VI. VIÑAS, R.(1972) 'Observaciones sobre los depósitos cuaternarios de la Cova del Gegant. Sitges (Barcelona)' a Speleon, nº19. | Sense data | L'increment continuat del nivell de l'aigua està afectant considerablement a aquest jaciment i a la resta de coves situades arran de mar. La construcció del Port Franc de Barcelona, del Port d'Aiguadolç i d'escolleres per protegir determinades platges, entre d'altres factors, han comportat la desaparició de les antigues platges existents a la Punta de les Coves, actualment totes desaparegudes. | Aquesta cova està situada a pocs metres de la Punta de les Coves, indret ubicat a la banda sud de la costa sitgetana. De fet, en aquest paratge hi ha emplaçades un conjunt de cavitats càrstiques que es troben molt a prop les unes de les altres. La Cova del Gegant està formada per una sala de grans dimensions (uns 60 m de recorregut), per sobre de la qual s'hi obren vàries galeries. Presenta tres accessos, tots d'una certa dificultat: el primer s'efectua des del mar, és l'entrada més gran i hi ha dues grans obertures que a més donen llum a l'interior; el segon, es produeix a través d'una llarga gatera amb passos estrets i de certa complexitat, anomenada la Cova Llarga; finalment, pot accedir-se també a través de la boca superior que dóna al sostre de la sala, però que requereix de l'ús de cordes o material d'escalada. Actualment, l'entrada a la cova des del mar ha quedat sota el nivell de les aigües com a conseqüència de dos factors: l'enfonsament continuat de la línia de costa del Garraf i la interrupció de l'arribada de sorres causada per la construcció del Port Franc de Barcelona, entre d'altres infraestructures. Els anys 1974 i 1975 es va dur a terme una excavació arqueològica dirigida per R.Viñas en una galeria lateral, que va permetre documentar quatre nivells estratigràfics diferents, la localització de restes de fauna quaternària i uns trenta esclats de sílex que mostren similituds amb el mosterià del grup de la 'Ferrassie'. D'altra banda, també cal citar la referència de Josep de la Vega, que diu haver trobat materials ibèrics (fragments de ceràmica a torn) que podrien correspondre a una cronologia de 450 aC a 129 aC. El 1985 -sota la direcció de R. Mora i J.Miret- i el 1989 -amb treballs dirigits per R. Mora i J. Martínez-, es van realitzar dues noves intervencions arqueològiques davant del perill de destrucció del jaciment com a conseqüència dels temporals marins. Es va revisar l'estratigrafia de la cova i es van recuperar més restes de fauna quaternària, estris de sílex paleolítics, una dent d' 'Homo neandertalensis' i dos fragments de ceràmica a mà amb decoració epicampaniforme, datable a inici de l'edat de Bronze. Amb anterioritat a les excavacions arqueològiques citades, s'havien fet altres intervencions, una de les quals l'encapçalà Mn.Santiago Casanova Giner i que va comportar una troballa excepcional, una mandíbula d' 'Homo neandertalensis' fragmentada en tres parts. Es tracta d'una peça identificada com a tal durant la revisió dels materials paleontològics de les coves de Sitges dipositats a l'Arxiu Municipal, feta per Joan Daura i Montse Sanz (Grup de Recerca del Quaternari del SERP de la UB). Constitueix una de les restes humanes més antigues descobertes a Catalunya i un dels pocs fòssils existents de l'home de Neandertal. L'estudi antropològic aportà les següents dades: no es pot precisar l'edat, però es tracta d'un adult major de 15 anys; tampoc se sap el sexe, tot i que correspon a un individu de constitució gràcil. | 08270-507 | A uns 180 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a l'oest de la cova dels Musclos | En relació a aquest jaciment s'han dut a terme les següents actuacions: -1974-75. Campanya d'excavacions en una galeria lateral de la cova, sota la direcció de Ramon Viñas. -1985 juliol. Excavació d'urgència. Direcció: Rafael Mora i Josep Miret. -1986. Restauració de peces de l'anterior excavació. Direcció: Rafael Mora Torcal. Aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre 'Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat', que es duu a terme des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. La Cova del Gegant ha estat un dels registres més ben estudiats de la fauna de vertebrats de Pleistocè mitjà així com el seu entorn ecològic. Especialment importants han estat els estudis de la fauna del Plistocè mitjà realitzats per VIÑAS, R. (1972), VIÑAS, R. & VILLALTA, J.F. (1975). i els treballs de ESTÉVEZ, J. ( 1975 i 1979) . Els treballs sobre l'entorn ecològic i climàtic per ALCALDE, G. (1985 i 1986). Darrerament trobem nous treballs de revisions com el de NEBOT, M. ( 2004 I 2005) i, especialment rellevant els de Daura, J. i Col·laboradors (2004 i 2006) El material està dipositat a l'Institut Jaume Almera, CSIC (Barcelona), la fauna del Plistocè Mitjà resta dipositada en l'Institut M.Crusafont de Sabadell i en el Museu de Geologia de Barcelona. | 41.2222100,1.7724300 | 397106 | 4564151 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68385-foto-08270-507-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Paleolític|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia - secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades. | 79|77|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68403 | Cova dels Musclos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-musclos | CANAL, J.; CARBONELL, E. (1989), 'Cova del Gegant (Sitges. Garraf)' a Catalunya paleolítica. Girona ESTÉVEZ, J. (1979) 'La fauna del Pleistoceno catalán' (inèdit) MIR, A. (1984), 'Reompliment i estudi de les coves del Gegant i Muscle (Sitges, Garraf)' a Col·loqui Quadre Cronològic del plistocè superior a Catalunya. Talteüll-Banyoles. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 24/405 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA, J.; PETIT, MªA. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya' a Quaderns de Treball nº3 de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia. Barcelona | 9.000aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Es tracta d'una cova d'uns 20 metres de recorregut i conformada per dues galeries. Les escasses informacions conegudes són les aportades per les excavacions fetes l'any 1975 per uns aficionats a l'arqueologia. L'actuació duta a terme a la galeria superior va identificar dos estrats, el més contemporani era format per còdols i sorra, en el qual s'hi van localitzar uns fragments de ceràmica a mà llisa i un fragment de bronze indeterminat. Sembla que es tractava d'un estrat de sediment aportat pel mar. El segon nivell estava constituït per argiles, junt amb alguna placa estalagmítica, i s'hi van trobar diverses restes de fauna quaternària, a més d'un esclat de sílex paleolític. En l'actualitat, l'entrada a la cova ha quedat sota el nivell de les aigües com a conseqüència de diversos factors, el continuat enfonsament de la línia de costa del Garraf i el derivat augment del mar, junt amb el cessament de l'arribada de sorres que constituïen les platges d'aquest indret, provocat per la construcció de diverses infraestructures (bàsicament del Port Franc de Barcelona). | 08270-525 | A uns 190 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a pocs metres a l'est de la Cova del Gegant | L'any 1975 uns aficionats de Ribes van realitzar una excavació parcial. Els materials recuperats estan dipositats a l'Institut Jaume Almera, CSIC (Barcelona). Aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme, des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. Les restes faunístiques varen ser publicades per CANAL, J. I CARBONELL,E. (1989) i NADAL, J. (2000). | 41.2222100,1.7725500 | 397116 | 4564151 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68403-foto-08270-525-3.jpg | Legal | Prehistòric|Paleolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'inclou dins la tipologia de jaciments com a 'cova natural d'habitació sense estructures'. Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia-secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades | 76|77|79 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68386 | Cova Verda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-verda | DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 07/388 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA,J.; PETIT, Mª A. (1980), El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya. Barcelona: Quaderns de Treball nº3, Institut de Prehistòria i Arqueologia. | Sense data | L'afectació més important és el continuat augment del nivell del mar, provocat per l'enfonsament de la costa del Garraf i per la continuada construcció d'infraestructures (Port de Barcelona, Port d'Aiguadolç, escolleres) que impedeixen l'arribada de les sorres que conformaven les antigues platges existents en aquest indret. | A la part sud de la costa de Sitges hi trobem la Punta de les Coves, indret on hi ha diverses cavitats situades a curta distància les unes de les altres. Tot dirigint-nos cap allà trobem el jaciment de la Cova Verda. A la seva banda est s'hi localitzen la coveta dels Còdols i la cova de la Masia de les Coves, consecutivament, i a pocs metres a l'oest la cova dels Musclos. La boca d'accés està oberta al mar i ha quedat sota el nivell de les aigües. Està formada per una galeria principal amb diverses de transversals, tot conformant un traçat de curt recorregut. L'estratigrafia documentada al seu interior va permetre documentar un seguit de nivells, tres dels quals van aportar materials (la resta eren estèrils) i van permetre establir la següent relació: Nivell 1. Bronze Mig (1500-1300 aC); gran nombre de formes carenades, vasos geminats i diversos fons plans amb marques d'estora. Nivell 2. Bronze Antic (1700-1500 aC); fragments d'urnes de fons pla, bols i formes hemisfèriques i un vas campaniforme assimilable al 'complex Salomó'. En aquest període es documenta una doble funció de l'espai, com a assentament i com a lloc d'enterrament. Es van recuperar restes de catorze individus, es creu que podria tractar-se d'enterraments secundaris que coexistirien en el temps i l'espai amb l'ocupació humana del lloc, tot i que tampoc es pot descartar que la funció sepulcral fos lleugerament anterior. Nivell 3. Neolític Final, de mitjans del tercer mil·leni; diversos fragments de vasos ovoides i hemisfèrics. | 08270-508 | A uns 220 metres al nord-est de la Punta de les Coves | L'any 1973 es va excavar gairebé tota la cova sota la direcció arqueològica d'Antoni Ferrer de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. El material recuperat està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu Arqueològic de Barcelona. Destaquem el treballs de PETIT,M.A. i ROVIRA, J. (1980). Actualment, aquesta cavitat entra dins l'àrea de recerca sobre Els primers pobladors del massís del Garraf-Ordal i Llobregat, que es duu a terme, des de l'any 1999, per l'equip d'arqueòlegs del Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona, dirigits per Joan Daura i Montse Sanz. La Cova verda ha estat motiu d'estudis faunístics com els de ESTÉVEZ, J. (1980), NADAL J. (2000) I ARRIBAS. ( 2004). | 41.2223000,1.7729100 | 397146 | 4564161 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68386-foto-08270-508-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68386-foto-08270-508-2.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Agraïment a la federació Catalana d'Espeleologia - secció d'arqueologia i paleontologia- per les dades facilitades . | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68387 | Cova de la Masia de les Coves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-masia-de-les-coves | BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares' a Ampurias, XXIV. BELLMUNT, J. (1962) 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares' a Ampurias ,XXVI-XXVII. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 08/389 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. ROVIRA,J.; PETIT, Mª A. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya'. Quaderns de Treball nº3. Barcelona. | Sense data | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | L'accés es realitza des del mar, ja que la boca ha quedat sota el nivell de les aigües. L'interior de la cova està conformat per una única galeria d'uns tretze metres de recorregut. Els únics materials localitzats són uns fragments de sílex rodats amb retocs i de cronologia dubtosa. L'entrada del mar dins la cova ha fet desaparèixer el sediment. | 08270-509 | A uns 300 metres al nord-est de la Punta de les Coves, a tocar de l'antiga depuradora d'aigües | El jaciment fou descobert per Antoni Ferrer (Tonet). No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. En la revista Ampurias, números XXIV i XXVI-XXVII, hi ha publicada la notícia de la troballa, al turonet situat entre aquesta cova i la cova del Gegant, d'una petita destral de felsofir, tres fragments de sílex, fragments de ceràmica de bronze final i ibèrica, i una petita fulla de sílex retocada. També durant la revisió de la Carta Arqueològica per part de Jaume Díaz i Jordi Ramos al 2002, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica en el traçat del camí que porta a la Punta de les Coves i que va paral·lel a la via del tren. | 41.2223500,1.7734400 | 397191 | 4564166 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68387-foto-08270-509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68387-foto-08270-509-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68396 | Coveta dels Còdols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-dels-codols | ROVIRA, J.; PETIT, Mª A. (1980) 'El jaciment arqueològic de la Cova Verda i alguns problemes del neolític i l'edat del bronze a Catalunya a Quaderns de Treball nº3, Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 17/398 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | Sense data | La cova s'ha vist afectada pel continuat augment del nivell del mar, paral·lel a la interrupció de l'arribada d'arenes a les platges provocada, entre d'altres, per la construcció de diverses infraestructures portuàries (el Port de Barcelona, el Port d'Aiguadolç), així com per la construcció d'escolleres. | La Coveta dels Còdols està situada a uns 250 metres al nord-est de la Punta de les Coves, entre la Cova de la Masia de les Coves -a la seva banda oest- i la Cova Verda -a l'est-. L'entrada a la cova s'efectua des del mar, ja que en l'actualitat ha quedat sota el nivell de l'aigua. El seu interior esta conformat per una única galeria d'uns cinc metres de recorregut. L'única informació coneguda és l'aportada per Antoni Ferrer (descobridor de diversos jaciments en aquesta zona), segons el qual la cova 'tenia un petit jaciment avui dia desaparegut'. | 08270-518 | A uns 250 metres al nord-est de la Punta de les Coves | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica i no es coneixen materials procedents d'aquest possible jaciment. | 41.2223500,1.7732000 | 397171 | 4564166 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68396-foto-08270-518-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68396-foto-08270-518-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 68564 | Carrerada de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafre-1 | ROVIRA I MERINO, J. MIRALLES I SABADELL, F (1999). 'Camins de transhumància al Penedès i al Garraf'. Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. | Sense data | En diferents trams la carrerada de Jafra està tallada per urbanitzacions i per la autopista A16. | La carrerada de Jafra s'inicia davant la desembocadura de la riera de Ribes. Per la partió de terme entre Sitges i Sant Pere de Ribes, va pujant suaument fins a les urbanitzacions de Santa Bàrbara i Vallpineda, les quals han desdibuixat completament el camí. Un cop travessada l'autopista A-16, es torna a trobar el camí, el qual, pel mig d'uns plans, davalla suaument fins trobar la riera de Jafre. Remuntant la riera, la carrerada coincideix amb el sender de llarg recorregut GR-92 i és fàcil de seguir. Quan el GR-92 tomba a la dreta i s'enfila cap a la plana Novella, la carrerada segueix riera amunt fins el corral Nou. S'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi havia les cases de Jacas i davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca i posteriorment davalla cap a Begues. | 08270-686 | Sitges | 41.2240400,1.7830900 | 398002 | 4564342 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 94 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 68549 | Riera de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-ribes-0 | LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix. Barcelona' Diputació de Barcelona. III Trobada d'Estudiosos del Garraf comunicacions presentades els dies 19 i 20 de novembre de 1998 al Museu de Gavà Trobada d'Estudiosos del Garraf ( 3ª:1998:Gavà). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, 2000. IV Trobada d'Estudiosos del Garraf : comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Trobada d'Estudiosos del Garraf( 4a: 2002: Vilanova i la Geltrú). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Xarxa de Parcs Naturals, 2004. | Sense data | Aquesta zona es veu especialment alterada per la sobrefreqüentació humana, l'abocament de deixalles sòlides i les infraestructures de depuració d'aigües residuals, d'un camp de golf i un hotel d'apartaments. | La riera de Ribes neix al terme de les Cabanyes, a l'Alt Penedès, i desemboca al terme de Sitges. La desembocadura de la riera és un espai limitat per la platja, la via de ferrocarril de RENFE i els terrenys de l'estació depuradora d'aigües residuals. En aquest espai, la riera forma una petita llacuna de 1'5 hectàrees, on es barreja l'aigua de la riera i el seu aqüífer d'aigua dolça amb l'aigua de la Mediterrània, actuant com a indret pont entre les grans zones humides dels deltes del Llobregat i de l'Ebre. La vegetació que hi abunda són herbassars de ruppia, jonqueres i restes de salicornar. A la platja hi creix la vegetació anual colonitzadora de cúmuls de restes orgàniques i graves amb crucianel·la. Pel que fa a la fauna vertebrada, s'hi detecten llisses i anguiles com a fauna marina i, en èpoques de pas, s'hi poden veure el martinet blanc, la gamba roja vulgar o altres ocells limícoles que s'hi aturen. Durant l'hivern, hi podem veure diferents aus aquàtiques, com per exemple el corb marí emplomallat, el cabussó emplomallat o el gavot. A les rieres del massís del Garraf hi ha, barrejades amb bosquines d'alzines, alguns caducifolis i arbres de ribera esparsos, com àlbers (populus alba) i plataners (platanus hispanica) i petits fragments de comunitats de ribera, amb avellaners (corylus avellana), per exemple. La comunitat arbòria més freqüent, present en forma de petites bosquines, és l'omeda amb mill gruà, on s'hi troben representades algunes de les espècies de caire euro-siberià que es troben també a l'alzinar, com l'arç blanc (crataegus monogyna), el sanguinyol (cornus sanguinea), lleteresa de bosc (euphorbia amygdaloides) o el mill gruà (ithospermum purpurocaeruleum). | 08270-671 | Zona Terramar | 41.2242700,1.7830700 | 398001 | 4564368 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68549-foto-08270-671-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68549-foto-08270-671-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Sense cap figura de protecció, sols de l'agència catalana de l'aigua. Llei de l'aigua: Reial Decreto Legislativo 1/2001 del 20 de julio .BOE 176 24 de Juliol de 2001. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||
| 68388 | Serra dels Paranys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-dels-paranys | MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 09/390 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | I aC-II dC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Jaciment situat al capdamunt de la carena de la Serra dels Paranys, situada al límit oest del municipi de Sitges, on aquest limita amb Roquetes. En aquest indret es van recollir superficialment diversos fragments de ceràmica ibero-romana: àmfores, dos fragments de campaniana, un fragment de sigil·lada aretina, ceràmica a mà i ceràmica comuna ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica al 2002, Jaume Díaz i Jordi Ramos van poder constatar la presència en superfície de ceràmica comuna ibèrica, àmfora romana, clara i tègules. A més, van localitzar a pocs metres una estructura excavada a la roca de planta rectangular (1,5 m de llargada per 0,7 m d'amplada) i van identificar uns murs que podrien formar part del jaciment, tot i que no poden apuntar una cronologia clara per a aquestes estructures. | 08270-510 | A la carena de la Serra dels Paranys, prop del c/Puig de la Mola de la urbanització Mas d'en Serra | No s'ha realitzat cap excavació arqueològica al jaciment. | 41.2246000,1.7565200 | 395776 | 4564436 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68388-foto-08270-510-1.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica al jaciment. Està situat a tocar del límit municipal de Sitges amb Sant Pere de Ribes. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68507 | Barraca de vinya de Miralpeix 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-miralpeix-5 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està força ben conservada. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-629 | Zona de Miralpeix | 41.2248900,1.7727400 | 397136 | 4564449 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68507-foto-08270-629-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68507-foto-08270-629-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68507-foto-08270-629-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | La barraca està envoltada de densa vegetació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68510 | Barraca de vinya de la Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-rodona | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | Es troba pràcticament enderrocada | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta rectangular i amb la porta de llinda plana. | 08270-632 | Serra dels Paranys | 41.2248000,1.7612700 | 396175 | 4564452 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68510-foto-08270-632-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68510-foto-08270-632-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68510-foto-08270-632-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68384 | El Codolet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-codolet | MIRET,M. (1983), Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 05/386 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | V aC-I aC | El jaciment se situa a l'inici i a la vora del camí que porta cap al puig del Codolet des de l'urbanització de la zona de Miralpeix. En concret, es tracta d'una zona on es van recollir diversos fragments de material ceràmic: ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, àmfores ibèriques i púnico ebusitanes, ceràmica ibèrica i un fragment de molí. Fins al moment no s'ha localitzat cap tipus d'estructura. | 08270-506 | Al nord-est del puig El Codolet | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. El material recollit en superfície està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2250200,1.7697500 | 396886 | 4564467 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68384-foto-08270-506-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68384-foto-08270-506-2.jpg | Legal | Romà|Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 83|81|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||||
| 85141 | Ramal B2 de la carrerada del Coll d'Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramal-b2-de-la-carrerada-del-coll-darques | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Es tracta d'un ramal de la carrerada de Santa Coloma a Cunit que en bona part es troba enquitranat i convertit en una carretera que mena a les moltes urbanitzacions que hi ha a la zona. La carrerada travessa la serralada Litoral per la pista asfaltada que porta a la urbanització de Trencarroques i que després de passar la masia de la Creu, s'enfila vers el punt més alt de la carena, que és el vèrtex de les Tortes. Concretament surt de la collada que hi ha abans d'arribar al vèrtex i davalla pel fondo dins tronar la carretera que porta a la urbanització de Mas Trader. En aquest tram descendent es conserva algun tram entre marges, al costat de l'actual carretera. Ja no es deixa aquesta via dins arribar al poble de Cubelles. | 08074-94 | Centre i nord-oest del municipi. | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Rovira, Miralles, 1999). La carrerada del coll d'Arca o camí de la Segarra és una de les carrerades més important d'entrada i sortida del Penedès i del camp de Tarragona per anar als Pirineus o a la Segarra. També era utilitzada per anar a la fira de Santa Coloma, sens dubte la més important de totes aquestes comarques. Antigament era el camí carreter que feia servir la gent de Clariana i la Gornal per anar a Cubelles i Vilanova. | 41.2239400,1.6535900 | 387148 | 4564491 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85141-foto-08074-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85141-foto-08074-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85141-foto-08074-94-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També coneguda amb el nom de camí de la Segarra. Identificada amb el codi B2 a l'obra de Rovira i Miralles (1999). | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 68382 | Jaciment de Santa Margarida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-santa-margarida | BELLMUNT, J. (1964-1965) 'Sitges' a Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares, Ampurias XXVI-XXVII. CARBONELL, J.(1961) 'Siete ensayos de historia suburense'. Eco de Sitges. Sitges. FERRER, A. (1945-1946) 'El sarcófago romano de Sitges' a Ampurias, VII-VIII. MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf'. Barcelona: Tesina de llicenciatura Facultat de Geografia i Història. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 03/384,a de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | III aC-XV | No es conserven restes visibles de l'ermita. | El camp de golf Terramar es troba dividit en dues parts per la carretera que porta a la discoteca 'Atlàntida'. A la part més occidental i des de la mateixa carretera podem veure una caseta que ens indica l'indret del jaciment. Es tracta d'un jaciment que presenta dos períodes diferenciats que permeten apuntar dues fases d'ocupació: una de romana i una altra de medieval. D'una banda, l'ermita de Santa Margarida, de la qual no es conserven restes visibles, tot i que els seus fonaments podrien estar sota la caseta que avui dia hi ha a l'indret. Sembla que podria tractar-se d'un edifici medieval. A més, J. Carbonell esmenta la troballa de 6 o 7 tombes, possiblement també de cronologia medieval, situades sota l'ermita. D'altra banda, pels voltants de la caseta s'han recollit diversos materials ceràmics corresponents a àmfores, ceràmica sigil·lada gàl·lica i clara A que indicarien una probable fase romana. | 08270-504 | Dins del camp de golf de l'Hotel Terramar de Sitges | J. Carbonell, en la seva obra 'Siete ensayos de historia suburense' publicada el 1961, cita la troballa de sis o set tombes a sota de l'ermita de Santa Margarida, les quals podrien ser de cronologia medieval. No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. El material recollit en superfície està dipositat a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2253900,1.7795300 | 397706 | 4564496 | 08270 | Sitges | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68382-foto-08270-504-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68382-foto-08270-504-2.jpg | Legal | Medieval|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 85|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68269 | Casa Mercè Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-merce-serrat | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum i permet obrir finestres en els paraments cecs | Es tracta d'un edifici unifamiliar aïllat proper a un llenguatge classicista (noucentista) i estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, encara que aquestes no ocupen la totalitat de la superfície construïda. Es tracta d'un volum arquitectònic amb una coberta de teules a quatre vessants, envoltat de diversos porxos que formen les terrasses de la planta pis. Dits porxos (així com gairebé les llindes de totes les obertures de la planta baixa) disposen d'arcs de mig punt, i les baranes de les terrasses estan fetes de teules de cantells entre matxons d'obra de reforç. A la façana principal, afrontada al carrer de Josep Carbonell Ferrer, es disposa d'una tribuna semicircular a la planta baixa formada per columnes senzilles que descansen sobre una base (zona de sòcol) d'aplacat de pedra que imita un aparell poligonal. En aquesta façana s'observa la zona corresponent a les golfes, amb una triple obertura rematada per un frontó triangular. El revestiment de les façanes és simple, fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema esvaït, on destaquen unes faixes pintades de color marró que emmarquen totes les obertures i els elements decoratius, com ara el frontó esmentat anteriorment. Una faixa simple contínua de les mateixes característiques s'estén a tot el llarg de les façanes de l'edifici, sota mateix del ràfec de la coberta. Aquest disposa d'una volada considerable, però, sense cap motiu decoratiu llevat de la pintura de color marró. | 08270-391 | Pg. Marítim, 78 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2257200,1.7883000 | 398442 | 4564522 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68269-foto-08270-391-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68269-foto-08270-391-2.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 85083 | Mas Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X.. (2006) 'El Mas Trader', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 39-50. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | Mas Trader s'emplaça al mig de la urbanització a la que dóna nom, concretament al carrer Dàlia, 26. Es tracta d'una masia formada per tres cossos. El principal, consta de planta i dos pisos, mentre que els auxiliars, situats a banda i banda del primer, són de planta i pis. Les teulades són de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. El cos principal presenta una façana de tres eixos, de composició simètrica. S'accedeix a l'edifici per unes escales de 8 graons per les que s'accedeix al portal principal, central, fet de maons i acabat en arc rebaixat. Al seu costat en trobem un altre que si bé sembla que inicialment era també d'arc escarser, ara ha estat transformat a una llinda plana. A l'altra banda de la porta hi ha una finestra rectangular, enreixada. A la planta pis hi trobem tres finestres, totes iguals, distribuïdes regularment. Són rectangulars i compten amb un petit ampit. La fusteria és verda i estan emmarcades amb una línia gruixuda de color vermellós. En l'actualitat acull un restaurant i en els darrers anys s'hi ha construït diversos annexos a l'entorn del cos principal, complementaris a l'ús del restaurant. Al pis superior s'hi emplacen tres finestres més, lleugerament més petites que les descrites, sense ampit, però amb la resta de característiques iguals a les anteriors. Corona la façana un ràfec de diferents filades de maons, creant motius geomètrics, i una tortugada. S'adossen al cos principal sengles cossos auxiliars, a banda i banda. Al de la dreta, sobre el portal hi trobem un balcó amb barana de ferro, mentre que al de l'esquerra hi trobem una finestra similar a les descrites anteriorment. | 08074-36 | c. Dàlia, 26 | Es tracta d'una antiga masia que pertanyia a la jurisdicció de Gallifa i que tenia un molí fariner. Miret (1990) l'identifica amb el Mas Cestrador que apareix a la documentació, venut el 1392 pel rei Joan I a Ferrer de Canet. A les terres del mas Trader hi havia el molí de la Mata que, el 1588, ja estava en estat ruïnós. També se sap que el 1588 Elionor Vilanova es va casar amb Galceran d'lcart i va portar per dot el mas Trader. En una llista dels que complien el precepte pasqual de 1590-1591 apareix citat Galceran d'lcart com habitant del mas Trader. A finals del segle XVII era propietat de la família Papiol, després va ser dels Torrents, dels Sicart i dels Llançà. En una relació de cases del municipi de cubelles de 1853 apareix esmentat el mas Tardé, que dista mitja hora de la casa rectoral. El 1926 va ser comprat per Narcís Bardají Torrebadella, el qual el va vendre el mateix any a Antoni Almirall Carbonell, i els seus hereus el van vendre a una empresa urbanitzadora. Els anys trenta els masovers de la masia eren la família Bertran. A finals dels anys seixanta el Sr. Almirall va vendre la propietat a Jean Pierre Gonzales, el qual uns anys més tard, entre 1975 i 1977 hi promogué la creació de la urbanització que avui ocupa les antigues terres de la masia. Des de la dècada de 1990 hi ha un restaurant. | 41.2243400,1.6588200 | 387587 | 4564529 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85083-foto-08074-36-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altres noms de l'immoble: mas Tardé, mas Cestador | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 68292 | Casa Emili Sacanella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-emili-sacanella | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial preveu la conservació del volum i dels elements de les façanes | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una torre de tres nivells situada a l'angle nord occidental de l'immoble que, malgrat estar concebut amb l'aparença externa d'un habitatge unifamiliar, alberga dues vivendes. Totes les cobertes estan fetes a base de teules, conformant vessants compostes. A la façana que afronta a l'avinguda Sofia es pot observar un rellotge de sol amb la data de 1925 inscrita, situat a nivell de la primera planta. A la mateixa façana i a nivell de la primera planta hi destaca una galeria formada per uns pilars de pedra de secció rectangular, amb una línia d'imposta d'on arrenquen uns arcs rebaixats que conformen dita galeria. És característica la torre de l'angle, amb tres obertures idèntiques per a cada frontis: i un balcó ampitador coronat amb una llinda en forma d'arc de mig punt, flanquejat per dues finestres quadrades i motllurades. Part dels brancals dels balcons són pilars de secció quadrada de pedra. Són característics també els ràfecs de les vessants de les teulades, fets a base de diverses filades de maó de cantell combinant amb filades de teula. El revestiment de les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple rústic. Pel que fa a la seva distribució interna, a la planta baixa, un cop superat el porxo, s'inicia un vestíbul en el que se situa la porta que comunica amb el menjador i la sala d'estar; a la part posterior s'ubica la cuina i els serveis. Al primer pis s'identifica un bany i un servei, així com quatre dormitoris. | 08270-414 | Av. Sofia, 26 | 41.2257700,1.7823400 | 397942 | 4564535 | 1925 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68292-foto-08270-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68292-foto-08270-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68292-foto-08270-414-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Albert Carbó i Pompido | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||
| 68268 | Pg. Marítim, 77 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-77 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera que s'ha de mantenir el volum general i les façanes; s'estudiarà una millor solució per al cos sortint del terrat. | Edifici aïllat d'estil colonial, estructurat en alçat en planta baixa i un pis, amb terrat pla transitable que disposa d'un cos central que s'alça un pis més. La planta de l'edifici és gairebé quadrada, i aquesta regularitat en planta es tradueix també en els elements projectats i decoratius de l'edifici. La façana principal, que la formen dos cossos laterals que sobresurten respecte un cos central, disposa d'una zona de porxo que ocupa tota l'amplada de la façana. Dit porxo està sustentat per dues parelles de columnes centrals i dues laterals, a més de dues columnes adossades a nivell de façana. Totes aquestes columnes són d'ordre toscà amb el seu corresponent èntasi al fust. Un arquitrau senzill suporta una balustrada de la terrassa del pis superior feta a base de balustres clàssics disposats entre matxons d'obra. Totes les obertures estan decorades amb uns emmarcaments motllurats que sobresurten de la línia de revestiment de façana; les llindes de les obertures de la planta pis adopten la forma de frontons triangulars amb força volada. La barana del terrat la conforma un arquitrau amb un fris aplacat de pedra rústica que destaca de les superfícies llises de les motllures. El cos central, de superfície molt reduïda, probablement conté el badalot del cos d'escala i alguna dependència més. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill, amb unes faixes verticals que imiten grans carreus amb només profundes juntes horitzontals, situades als angles dels tres cossos de la façana principal. A la resta de façanes també es disposen aquestes faixes verticals, més estretes, però. | 08270-390 | Pg. Marítim, 77 | 41.2259100,1.7884400 | 398454 | 4564543 | p. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68268-foto-08270-390-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68270 | C/ Josep Carbonell i Gener, 65 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-josep-carbonell-i-gener-65 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | El Pla Especial estableix la conservació estricta del volum | Es tracta d'un habitatge unifamiliar aïllat estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes només a certes parts dels volums construïts. Tipològicament respon a un tipus d'arquitectura que es podria emmarcar dins del moviment classicista post modernista. L'organització dels volums construïts conformen les cobertes de teules compostes, amb una façana principal afrontada al carrer Josep Carbonell i Gener, la qual disposa d'un cos que sobresurt del perímetre i on a cada costat s'organitzen sengles porxos, classicitzants, que suporten una terrassa amb barana de balustres clàssics reforçada amb matxons d'obra. Els porxos estan sostinguts per parelles de columnes simples d'ordre toscà. Tots els emmarcaments de les obertures tenen unes faixes motllurades en els brancals que imiten pilastres, unes llindes que imiten arquitraus i uns ampits decorats amb dues petites mènsules cadascun. Aquests elements d'emmarcament sobresurten considerablement de la línia del revestiment de façana i semblen ser de pedra artificial de color blanc. El revestiment de la façana està fet a base d'un arrebossat senzill pintat de color crema esvaït que contrasta amb el color blanc dels elements d'emmarcaments de les obertures. Les cobertes, de teules amb vessants compostes, disposen d'un ràfec amb un voladís considerable, decorat amb imitació a cap de bigues. | 08270-392 | c/ Josep Carbonell i Gener, 65 | 41.2261300,1.7880700 | 398423 | 4564568 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68270-foto-08270-392-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|99 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68267 | Pg. Marítim, 76 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-76 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum | Edifici unifamiliar aïllat d'estil popular mediterrani, organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, encara que el darrer pis no ocupa la totalitat de la superfície construïda. Combina dues tipologies de coberta, la plana transitable i la coberta de teules composta. Aquesta darrera està situada en el cos d'edifici que ocupa, aproximadament, el centre dels volums construïts. L'edifici s'estructura amb la superposició de cubs de diversa factura, és a dir, zones de porxos a la planta baixa amb terrasses, zones de només planta baixa també amb terrasses, etc. Totes les baranes de les terrasses són d'obra massissa, com si es tractés d'una prolongació dels murs perimetrals. Els porxos estan constituïts per arcades de mig punt i la resta d'obertures disposen dels emmarcaments rectes sense cap tipus de decoració. A la façana principal, afrontada al passeig Marítim, es disposa un balcó amb la llosa d'obra i el reforç d'una estructura metàl·lica amb tirants collats a la part inferior de la llosa. Els barrots de la barana de ferro són simples, els quals es combinen amb helicoïdals. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat rústic pintat de color blanc, sense cap línia de trencament de paraments, la qual cosa atorga al conjunt un regust mediterrani força clar. | 08270-389 | Pg. Marítim, 76 | 41.2261600,1.7886700 | 398473 | 4564571 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68267-foto-08270-389-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68267-foto-08270-389-2.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 85140 | Ramal B1 de la carrerada del Coll d'Arques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ramal-b1-de-la-carrerada-del-coll-darques | ROVIRA, J. ; MIRALLES, F. (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf: aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina Barcelona: Associació d'Amics dels camins ramaders. | Es tracta d'un ramal de la carrerada del Coll d'Arques / Camí de la Segarra. La carrerada travessa la serralada Litoral per de la pista asfaltada que porta a la urbanització de Trencarroques. Després de passar la masia de la Creu es desvia en sentit sud-oest seguint en direcció a la urbanització, s'enfila vers el punt més alt de la carena, que és el vèrtex de les Tortes. En arribar al cim, on hi ha un dipòsit, la carrerada segueix en sentit descendent per l'avinguda de Clariana i pel carrer Via Làctia de la urbanització Trencarroques. A partir de la plaça d'Andròmeda segueix el límit del terme municipal de Cubelles. Uns 500 metres més avall se separa definitivament de Cubelles per enfilar el camí descendent vers el nucli de Cunit. | 08074-93 | Nord-oest del municipi | La unitat formada pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona és una de les grans zones d'hivernada a la transhumància de la Catalunya central i oriental. Els ramats que hivernaven en aquestes zones pujaven a passar l'estiu en algun punt de l'arc de muntanyes que tanquen les comarques del Solsonès, Berguedà i el Ripollès pel Nord i, alguns, tramuntaven aquest arc i entraven a la Cerdanya. Els ramats que sortien del Penedès i del Garraf per anar als Pirineus tenien diversos camins els quals els permetien anar a trobar la carrerada de Solsona, la de Berga o la de la Cerdanya, la qual es desdoblava en dues branques importants, la de l'Alt Berguedà i la del Ripollès (Rovira, Miralles, 1999). La carrerada del coll d'Arca o camí de la Segarra és una de les carrerades més important d'entrada i sortida del Penedès i del camp de Tarragona per anar als Pirineus o a la Segarra. També era utilitzada per anar a la fira de Santa Coloma, sens dubte la més important de totes aquestes comarques. Antigament era el camí carreter que feia servir la gent de Clariana i la Gornal per anar a Cunit. | 41.2245800,1.6447700 | 386409 | 4564573 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85140-foto-08074-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85140-foto-08074-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85140-foto-08074-93-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | També coneguda amb el nom de camí de la Segarra. Identificada amb el codi B1 a l'obra de Rovira i Miralles (1999). | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 68503 | Barraca de vinya de Miralpeix 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-miralpeix-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca ha perdut part del sostre. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. Té un contrafort que envolta la barraca. | 08270-625 | Zona de Miralpeix | 41.2259800,1.7681200 | 396751 | 4564575 | 08270 | Sitges | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68503-foto-08270-625-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68503-foto-08270-625-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68503-foto-08270-625-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 85082 | Mas Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-salvador | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MIRET, X. (1990) Els noms de lloc del terme de Cubelles. Cubelles: Ajuntament de Cubelles. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XIX | El Mas Sant Salvador s'emplaça a tocar del límit sud-oest de la urbanització del Corral d'en Tort, vora el terme de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d'una edificació constituïda per dos cossos, un de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a una pendent, i l'altre de planta baixa i pis amb façanes coronades amb merlets. Alguns del buits de la planta pis són d'arc de punt rodó. Al damunt de la porta principal hi ha un mosaic policrom que representa la figura de Sant Salvador amb la inscripció 'El Bto. Salvador de Horta'. | 08074-35 | Camí de cal Baldiri, S/N | Sembla que es correspon amb la masia que en 1582 era anomenada mas d'en Pere Pons anomenada avui dia St. Salvador. En una relació de cases del municipi de Cubelles de 1853 apareix citat el mas Baldiri Bassó, que dista de la casa rectoral mitja hora. Els propietaris li van canviar el nom pel de Sant Salvador i van posar a la façana un mosaic policrom que representa a sant Salvador d'Horta. | 41.2249200,1.6722300 | 388712 | 4564576 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85082-foto-08074-35-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Altre nom de l'immoble: mas d'en Pere Pons, cal Xixo, cal BaldìriLa finca està rodejada amb una tanca, força allunyada de l'edifici. No s'ha pogut accedir a l'interior | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 68266 | Pg. Marítim, 75 - Av. Salvador Casacuberta, 1-7- C/ Josep Carbonell i Gener, 59-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pg-maritim-75-av-salvador-casacuberta-1-7-c-josep-carbonell-i-gener-59-61 | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum general, el jardí i les façanes. | Habitatge unifamiliar aïllat d'estil classicitzant, amb un cos central estructurat en alçat en planta baixa i dos pisos i coberta de teules a dues vessants. A cada costat d'aquest cos central es disposen sengles cossos paral·lels de planta baixa, un pis i terrat pla transitable. I a cada costat d'aquests dos cossos es disposen sengles porxos amb terrassa. És a dir, el conjunt, vist des del carrer, ofereix una imatge de volums piramidals. A més, el cos central disposa d'un porxo semicircular situat a la façana principal, on es disposa la porta d'accés a l'interior de l'habitatge, decorada amb una llinda en forma de frontó triangular motllurat que sobresurt de la línia de façana. Els tres porxos (dos laterals i semicircular a la façana principal) disposen de columnes d'estil jònic, amb arquitrau senzill motllurat amb unes baranes de balustres clàssics construïdes amb matxons d'obra de reforç. També disposen d'una barana de les mateixes característiques les dues terrasses dels dos cossos laterals. Les cornises de la coberta a dues vessants del cos central estan decorades amb mènsules que imiten caps de bigues. També la cornisa situada sota de la barana de les terrasses disposa de caps de biga, com si es tractessin de permòdols decoratius. Les obertures no tenen cap tipus d'element decoratiu, llevat del frontó de la porta principal, descrita amb anterioritat. El revestiment de la façana és simple, fet a base d'un arrebossat senzill sense que s'observi cap tipus de decoració remarcable. | 08270-388 | Pg. Marítim, 75 - Av. Salvador Casacuberta, 1-7- c/ Josep Carbonell i Gener, 59-61 | 41.2263500,1.7888700 | 398490 | 4564592 | p. 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68266-foto-08270-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68266-foto-08270-388-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68504 | Barraca de vinya de Miralpeix 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-miralpeix-3 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està força ben conservada, té un petit forat a la cúpula. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. La barraca té una de les seves parets en un marge. | 08270-626 | Zona de Miralpeix | 41.2263200,1.7750400 | 397331 | 4564605 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68504-foto-08270-626-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68504-foto-08270-626-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68504-foto-08270-626-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | Prop de la barraca hi ha un petit dipòsit ara en desús. | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||||
| 68607 | Pi pinyoner (Pinus pinea) de l'Av. Navarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-pinyoner-pinus-pinea-de-lav-navarra | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud d'Europa, pertany a la família 'Pinaceae'. Té un tronc llenyós en plaques de color marró vermellós. Fulles simples, linear i agrupades de dues en dues de color verd fosc. Florida per abril i maig. Fructifica en pinyes grans i ovoides, proveït de pinyons de closca molt dura i comestibles. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És adient per fixar dunes, protegir talussos, repoblar muntanyes i terrenys secs, protegir el sòl de l'erosió i per explotacions forestals. És mediterrani i sembla que fou introduït en temps antic, procedent del Mediterrani oriental. Té una alçada de 5 mts, amb un diàmetre de 20 cm i ocupa un espai de 4 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-729 | Av. Navarra (Terramar) | 41.2266500,1.7878700 | 398407 | 4564626 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni alineat amb l'avinguda. És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, la funcionalitat i el valor paisatgístic del conjunt. La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||
| 68265 | Villa Capri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-capri | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum general, el jardí i les façanes. | Edifici aïllat de planta gairebé quadrada amb un llenguatge formal basat en el neoclassicisme. Organitzat en alçat en planta baixa i un pis, disposa d'un terrat pla transitable on s'eleva un cos d'edifici central d'una planta amb una minsa superfície. Té dues façanes afrontades al Passeig Marítim i a la de Salvador Casacuberta, on s'han disposat, a la planta baixa, dues tribunes semicirculars amb coberta plana que serveix de terrassa a dependències de la primera planta. Dites terrasses semicirculars disposen de sengles baranes de balustres amb ample passamà d'obra. La façana afrontada al passeig Marítim està rematada per un frontó que ocupa la mateixa amplada que la tribuna de la planta baixa. El ritme d'obertures és regular i les finestres disposen d'uns ampits motllurats que sobresurten de la línia de façana i que estan decorats amb dues petites mènsules. La barana del terrat també és de balustres, amb matxons d'obra de reforç. Sota d'aquesta barana es disposa una faixa motllurada decorada amb uns petits permòdols i parelles de cartel·les que es distribueixen al llarg de les quatre façanes de l'edifici. El cos central d'edifici sembla més un badalot d'escala que no pas un contenidor de dependències habitables. Disposa de diverses finestres sense cap tipus de decoració remarcable i el terrat no és transitable. La línia de forjat hi és indicada amb una petita cornisa contínua motllurada que sobresurt de la línia de façana. El revestiment de l'edifici és simple, fet a base d'un arrebossat senzill. | 08270-387 | Pg. Marítim, 73-74 - Av. Salvador Casacuberta, 2-8- c/ Josep Carbonell i Gener, 57 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2268000,1.7893000 | 398527 | 4564641 | c. 1920 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68265-foto-08270-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68265-foto-08270-387-2.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 99|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 64151 | Llegenda de Sant Pau Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-pau-xic | XX | Entre els ribetans és molt popular la creença que en pujar pel camí de l'ermita de Sant Pau s'ha de tirar una pedra al teulat de la capelleta de Sant Pau Xic. Si la pedra es queda al teulat, vol dir que et casaràs aquell any; si la pedra cau no ho faràs mai. | 08231-383 | Sant Pau Xic | 41.2264700,1.7475300 | 395026 | 4564654 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||||||||
| 68264 | Casa Josep Ferret i Dalmau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-ferret-i-dalmau | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial estableix el manteniment del volum, dels elements de la façana i, especialment, de la pèrgola. | Edifici unifamiliar aïllat avui dia seu del Centre d'Estudis del Mar, organisme depenent de la Diputació de Barcelona. Organitzat en alçat en planta baixa i un pis amb coberta de teules composta, i amb un llenguatge formal indeterminat que s'apropa al post modernisme. A la façana afrontada al Passeig Marítim disposa d'una tribuna poligonal, només de planta baixa, amb coberta plana, que serveix de terrassa a estances del primer pis i amb barana de balustres entre matxons d'obra. Adossat a la part més occidental d'aquesta tribuna hi ha un porxo amb una coberta plana amb la utilitat de terrassa (també amb barana de balustres) per a dependències de la primera planta. Pel que fa a les obertures, combina portes i finestres amb llindes rectes i amb arcs de mig punt, sense emmarcaments, llevat dels ampits de les finestres que s'estructuren en base a una peça motllurada que sobresurt lleugerament de la línia del revestiment de façana. Les cobertes, de teules formant vessants compostes, disposen d'un ràfec amb força voladís, decorat amb parelles de mènsules a les cantoneres i lleugeres motllures que imiten caps de bigues. La part posterior de l'edifici també disposa d'un volum porxat de les mateixes característiques, és a dir, amb cobertes planes i baranes de balustres. | 08270-386 | Pg. Marítim, 72 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957), és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2269800,1.7894300 | 398538 | 4564661 | 1929 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68264-foto-08270-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68264-foto-08270-386-2.jpg | Legal i física | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68563 | Biòtop dels Colls Miralpeix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biotop-dels-colls-miralpeix | <p>AAVV. 'Descobrim el Garraf (1996-1999)' Quaderns de Divulgació, 25-26. Gavà: Museu de Gavà, 2000. PANAREDA CLOPÉS, Josep Maria (1986).' Descobrim Garraf. Barcelona': Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. RÀFOLS, J.M. (1992).' El Garraf'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació</p> | Sense data | La caça furtiva, la brutícia, els detritus i el creixement urbanístic amenaça la zona. | <p>Els Colls Miralpeix és la zona que separa Vilanova, Sant Pere de Ribes i Sitges. Es tracta de la major franja costanera boscosa entre el Parc Natural del Garraf i la costa de Tarragona. La seva composició és de roca calcària i hi abunda el pi blanc i la màquia litoral. Geogràficament, constitueixen un massís separat per la riera, amb una presència forestal important de màquies, pinedes en regeneració i antigues repoblacions de pi amb xiprer. Cal destacar per la seva diversitat d'espècies les màquies amb pi blanc atapeïdes i baixes del litoral. Tot i que en els últims anys l'ús de la zona ha canviat en favor de la urbanització i un camp de golf, a la zona encara es conserven 37 hectàrees de conreu de vinya de nova plantació que garanteixen en part la seva continuïtat. Al dessota de la vegetació s'hi amaguen animals com l'eriçó clar, el conill o el tallarol capnegre. Altres ocells, com el falciot pàl·lid, aprofiten les escletxes dels penyots per ubicar-hi els seus nius. A banda, en èpoques de migracions i a l'hivern s'hi poden observar sobre el mar ocells com el bec de serra mitjà, l'èider, el paràsit cuapunxegut i d'altres més habituals com el xatrac becllarg, l'escofell o el mascarell.</p> | 08270-685 | límit litoral Sitges - Vilanova | <p>S'hi han localitzat diversos jaciments arqueològics en els 5 kilometres de coves que conformen els Colls Miralpeix, així com diverses llegendes associades a la zona.</p> | 41.2268100,1.7655400 | 396536 | 4564670 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68563-foto-08270-685-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2019-12-31 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | El Consorci d'Els Colls Miralpeix i Costa del Garraf -amb representació del Consell Comarcal del Garraf, l'Ajuntament de Sitges, l'Ajuntament de Vilanova la Geltrú i l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes- vetlla per completar les figures de protecció ja existents. | 2153 | 5.1 | 1785 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68508 | Barraca de vinya de la Serra dels Paranys 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-serra-dels-paranys-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | Es troba pràcticament enderrocada | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta rectangular. | 08270-630 | Serra dels Paranys | 41.2267500,1.7585200 | 395947 | 4564672 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68508-foto-08270-630-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68508-foto-08270-630-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68508-foto-08270-630-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | ||||||||
| 68263 | Casa Casimiro Barnils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-casimiro-barnils | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona. 'Les primeres construccions de Terramar' (1919). Revista 'Terramar, 3 i 4. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11950 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | La normativa del Pla Especial estableix que s'ha de mantenir el volum i els elements més representatius de les façanes. | Edifici aïllat, definit com a habitatge unifamiliar amb zona enjardinada privada. Té un alçat de quatre plantes (sot. + pb + 2p), tot i que aquestes no tenen un desenvolupament regular en tota la seva superfície, sinó que s'articulen diferents cossos. La façana principal presenta una composició simètrica i, en la seva planta baixa, s'identifica un cos avançat amb tres obertures rectangulars de grans dimensions. L'entrada s'efectua a través d'un porxo al que s'accedeix a través d'una escala. Sobre aquest porxo se situa, justament, un dels terrats amb barana balustrada que coronen els diferents volums de l'edifici i que configuren el seu tret més característic. En el primer pis s'identifica una obertura central conformada per un arc carpanell i flanquejada per dues obertures rectangulars. El cos superior disposa d'una triple finestra rectangular. | 08270-385 | Pg. Marítim, 71 - c/ Josep Carner, 1-5- c/ Josep Carbonell i Gener, 51-53 | Aquest immoble es considera una de les primeres obres projectades per l'arquitecte Josep Mª Martino en el sector de Terramar. Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2271400,1.7895900 | 398552 | 4564679 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68263-foto-08270-385-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68263-foto-08270-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68263-foto-08270-385-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Torre Blanca. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 94384 | Festa Major Els Rosers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-els-rosers | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major es celebra el segon cap de setmana d’agost. El divendres el vespre s’inicia la festa amb una actuació i un concert. El dissabte hi ha diverses activitats dirigides a tots els públics i conclou amb un concert musical. El diumenge continua amb un concurs de petanca i diferents activitats infantils amb una xocolatada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-304 | Nucli Els Rosers | 41.2256300,1.6251900 | 384770 | 4564716 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94384-120-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 68262 | Casa Josep Freixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-josep-freixa | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges 'Gran Geografia Comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona. 'Les primeres construccions de Terramar' (1919). Revista 'Terramar, 3 i 4. Sitges MONTE, M.A. (1987) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11949 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial obliga a mantenir les característiques volumètriques i els elements més representatius de les façanes. Es permet cercar la simetria del conjunt eliminant el cos lateral de la banda dreta de la primera planta o construint-ne un altre d'igual al costat esquerre. | Es tracta d'un edifici aïllat, destinat a habitatge unifamiliar i envoltat per un jardí. Presenta un alçat de dos nivells (pb + 1p) i està conformat per tres cossos, un de central i dos de laterals de menor alçada. La coberta del cos central és de doble vessant i mostra un ràfec molt desenvolupat i profusament decorat; defineix una mena de gran frontó triangular que està decorat amb acroteris en els vèrtex. Aquest mateix cos està dividit en tres eixos verticals, dels quals destaca el central amb obertures molt decorades i un portal d'entrada conformat a mode de pòrtic. El defineixen dues columnes jòniques i una cornisa que actua de suport de dos grans gerros de pedra artificial amb fruites i altres elements propis del repertori noucentista. Cal mencionar també, el gran porxo situat al lateral esquerre, amb dobles columnes dòriques, que defineix una terrassa a la planta pis, limitada per una barana d'obra amb decoració geomètrica. Totes les obertures són de forma rectangular i, en general, els motius decoratius que s'apliquen al conjunt dels frontis són de marcada inspiració clàssica. | 08270-384 | Pg. Marítim, 69-70 - c/ Josep Carner, 2-8- c/ Josep Carbonell i Gener, 47-49 | Aquest immoble es considera una de les primeres obres projectades per l'arquitecte Josep Mª Martino en el sector de Terramar. Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2274800,1.7899200 | 398580 | 4564716 | 1919 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68262-foto-08270-384-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68262-foto-08270-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68262-foto-08270-384-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com Can Freixa. | 98|106 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68290 | Casa J. Furment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-j-furment | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial considera obligada la conservació del volum construït i dels elements de les façanes | Edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa, un pis i golfes, que s'apropa a un estil post modernista. A partir de dos cossos idèntics situats transversalment respecte el carrer de Joan Llopis, s'articula un tercer cos (paral·lel a dit carrer) que els uneix. És a dir, un joc de careners i de vessants, per cert, molt pronunciades. A la façana posterior i a a la més occidental s'obren sengles tribunes de només planta baixa, amb unes terrasses amb baranes de balustres entre matxons d'obra de reforç. Els ràfecs de les cobertes estan decorats amb mènsules que imiten els caps de bigues dels forjats. El revestiment de les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple pintat de color blanc. Totes les obertures disposen d'emmarcaments fets a base de faixes motllurades simples d'arrebossat que sobresurten lleugerament de la línia de façana. | 08270-412 | Av. Sofia, 25 -c/ Joan Llopis, 35-37 | L'autor de l'edifici, l'arquitecte Josep Mª Martino i Arroyo (1881-1957,) és un dels arquitectes que més ha treballat a Sitges, destacant en la seva producció nombroses cases unifamiliars aïllades de la urbanització de Terramar, així com edificis entre mitgeres. Cal mencionar especialment els projectes de l'edifici de Correus, l'Escorxador i l'ampliació del Casino Prado. Se'l considera un dels màxims exponents de l'arquitectura noucentista sitgetana. | 41.2277100,1.7852300 | 398187 | 4564747 | 1930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68290-foto-08270-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68290-foto-08270-412-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Josep Mª Martino Arroyo (1881-1957) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. El projecte original es conserva a l'Arxiu Municipal de Sitges. L'edifici també és conegut com Villa Aita-Etxea. | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 | |||||
| 68536 | Diada dels pescadors i mariners, mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-dels-pescadors-i-mariners-mare-de-deu-del-carme | ROIG, E. (1934). 'Sitges dels nostres avis'. Llibreria Catalonia, Barcelona. VILÀ SOLER, J. (1998) 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. | Sense data | No té vigència | El dia 16 de Juliol -festivitat de la Mare de Déu del Carme- se celebrava la diada dels pescadors, amb una processó marítima que sortia del Port d'Aiguadolç i arribava a la Zona de Terramar. | 08270-658 | Port d'Aiguadolç | Antigament, la Germandat de Pescadors i Mariners celebraven la seva diada el 16 de Juliol, dia de la Mare de Déu del Carme. Després de l'àpat tradicional de pollastre amb samfaina, els mariners i les famílies s'acostaven al passeig marítim, on tota la platja estava plena d'embarcacions adornades amb banderoles de colors. Quan arribava el rector començava la coneguda Processó de les barques encapçalada per la Mare de Déu del Carme. La tradició diu que tant els mariners com els assistents duien posats els seus escapularis durant la processó, d'aquesta manera eren beneïts i protegits dels mals del mar. | 41.2277500,1.7852200 | 398187 | 4564751 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Tradició comuna a gairebé tots els pobles mariners de Catalunya. | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:57 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml