Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85139 | Rellotge de sol de Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-guineu | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | El rellotge de sol de Mas Guineu se situa a la façana principal d'aquest edifici, orientada a migdia. Es tracta d'un rellotge vertical, pintat, representat en forma circular, recordant la seva morfologia a un rellotge de butxaca. El gnòmon presideix el rellotge. D'ell neix una circumferència de color gris de traç gruixut que emmarca el rellotge pròpiament dit. Per sobre d'aquest element s'hi dibuixa un altre semicercle del mateix color però de traç més prim que recordaria a l'anella de la que penjaria una cadena en un rellotge de butxaca. Dins del cercle de traç gruixut s'hi representen les xifres horàries, representades amb en números àrabs; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. Per sota del gnòmon, dins del cercle gris s'hi representa l'astre rei, en forma d'un semicercle de color daurat. D'ell surten una sèrie de raigs pintats de color negre que assenyalen les hores, mentre que unes línies més curtes, entre aquestes, a la banda dels números, assenyalen les mitges hores. A la meitat inferior del cercle trobem un arc horitzontal de color daurat. | 08074-92 | Mas Guineu | 41.2063800,1.6509700 | 386898 | 4562545 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85139-foto-08074-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85139-foto-08074-92-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 85056 | Mas Guineu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-guineu-0 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. MARTÍNEZ, X. (2018) 'El Mas Guineu', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 43-58. PINÓS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, Barcelona: Diputació de Barcelona. pàg. 69-87. | XVII | El Mas Guineu s'emplaça a la dreta del riu Foix, a la plana de l'antic delta del curs fluvial. Es tracta d'una masia formada per un conjunt de cossos majoritàriament adossats. L'edifici principal és de planta rectangular, consistent en planta baixa i pis. La façana principal, emblanquinada, està orientada a migdia. L'accés es produeix per un portal d'arc rebaixat flanquejat per sengles bancs correguts de pedra. A la dreta hi trobem una portella i un orifici circular segurament relacionat amb activitats productives, possiblement relacionades amb la vinificació. A banda i banda de la portalada hi trobem dues grans finestres rectangulars i enreixades, amb ampit motllurat de pedra. A l'alçada de la planta pis hi trobem quatre finestres rectangulars, de dimensions més petites. També hi podem veure una obertura circular i un rellotge se sol pintat. El ràfec està format per una tortugada de teula àrab encarregada de recollir les aigües pluvials de la teulada, construïda a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A l'extrem oriental d'aquest cos hi trobem en un altre segurament adossat posteriorment, en forma de torre consistent en planta baixa i tres plantes pis. En aquest cos les obertures estan formades per un portal d'arc rebaixat sobre el que hi ha una finestra rectangular similar a les descrites anteriorment. Per sobre del nivell de la coberta del cos principal hi trobem tres finestres iguals rematades semicircularment emulant una galeria. Per sobre, en l'espai de sotacoberta encara hi trobem una finestreta més centrada. Un ràfec de maons separa la façana de la coberta. La teulada d'aquest cos, com en l'edifici principal, és a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i està coronada amb campanar d'espadanya d'un ull. En el costat de llevant hi ha cossos annexos de planta baixa destinats a magatzem i garatge, així com un habitatge sense interès arquitectònic. En el costat de ponent, al costat de l'entrada hi ha un conjunt en el que hi havia un trull, un safareig i un pou. A la part de davant de la casa s'hi emplaçava una gran era enrajolada. A la part del darrera els diferents cossos creen un espai, tancat per un mur a mode de baluard, destinat a activitats de corral i agropecuàries. | 08074-9 | Mas Guineu | La primera referència d'aquesta masia data de 1666, quan apareix citada a l'inventari de béns de Francesc Almirall com a 'Casa la guineu o Miql Escardo'. Els Escardó disposaven de diferents propietats a la zona de Gallifa, entre les que es compten aquesta i el Mas Xinxola. La venda de Mas Guineu als Carbonell es produí en algun moment entre el 1666 i el 1711, quan el rector de Sant Antoni de Vilanova, mossèn Anton Carbonell comprà el Mas Guineu, segons s'esmenta a l'escriptura notarial de 1825. Ja difunt el propietari, el 1711, els marmessors de mossèn Anton Carbonell van vendre-la a Josep Carbonell. El 1748 heretà la propietat Amador Carbonell, el qual la donà en herència a Josep Carbonell i Casas el 1759. El 1812 el fill d'aquest, Jaume Carbonell d'heretà i 3 anys més tard la donà al seu fill, Josep Carbonell i Oliva. El 1825 aquest la vengué als tutors d'Antoni Mañozas i Tort, aleshores amb uns 19 anys, qui esdevindria alcalde de Vilanova entre 1848 i 1849. Un any més tard, el 1850, Antoni Mañozas cedí la masia al seu fill Antoni Mañozas i Ricart. El 1865 aquest vengué la masia a Dolors Ricart i Marquès, veïna de Vilanova, la qual el 1876 la donà en herència als seus nebots Francesc i Ricard Mañosas i Ricart. En morí el 1905 el segon sense descendència, la masia passà al primer en plena possessió. Durant el temps en què passà de mà en mà dins d'aquesta família, s'anomenà Masia Mañosas El 1921 Cristina Mañosas i Ricart, germana de Francesc Mañosas i Ricart vengué la propietat a Josep Padern i Sabater, de Barcelona, del qual passà amb la seva mort, el 1828, a la seva vídua, Dolors Padern i Utgès. Mesos després aquesta la vengué al vilanoví Joan Ferrer i Rovira, de qui va passar a la família propietària de Mas Guineu actualment. Un dels edificis, concretament el situat més a l'est del conjunt, sembla que es destinava als masovers i a residència temporal dels ramaders transhumants. | 41.2064300,1.6509200 | 386894 | 4562550 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85056-foto-08074-9-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85158 | Carrer de l'Estació entre Plaça del Castell i Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-lestacio-entre-placa-del-castell-i-carrer-major | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 | XIX-XX | El carrer de l'Estació entre la plaça del Castell i el carrer Major s'emplaça al centre històric de Cubelles, és una carrer per vianants amb una terrassa en arribar al carrer Major. Es composa per un conjunt d'habitatges unifamiliars entre els quals destaquen els números 5 i 7, que no comparteixen línia de ràfec. La casa del número 5 està formada per una planta baixa i un primer pis, coberta per una teulada a una vessant amb teula àrab. La planta baixa està formada per un antiga obertura adovellada en arc de mig punt, avui en dia tapiada parcialment i convertida en una finestra senzilla amb enreixat. Just al seu costat hi ha una porta moderna sense interès arquitectònic. El primer pis té un petit balcó d'escassa volada sobre l'obertura adovellada i al costat d'aquesta, hi ha una petita finestra amb enreixat senzill. La casa del número 7 també està formada per una planta baixa i una primera planta, amb una cobertura a una vessant amb teula àrab. Presenta unes línies més simètriques que l'exemple anterior articulades a partir d'obertures bessones en les dues plantes de l'habitatge i de la presència d'un sòcol arrebossat. La planta baixa està composada per un accés en arc escarser flanquejada per dues petites obertures amb enreixat senzill. La primera planta té tres petites finestres enreixades d'iguals proporcions i amb petits ressalts de rajola. | 08074-111 | c. de l'Estació | Es va batejar oficialment l'any 1897, una època en què només comprenia el tram que va des del carrer Major fins al Vísctor Balaguer. Anteriorment es coneixia com el carrer del Mar, ja que tenia la continuació en el camí que anava a aquella zona. Aquest carrer s'esmenta al segle XVI com 'lo camí que va a la mar i al molí de Sant Pere', o molií de Baix. | 41.2074700,1.6721600 | 388676 | 4562639 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85158-foto-08074-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85148 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-29 | MIRET, J., MIRET, M. (2009): Un plànol del segle XVIII de la desembocadura del riu Foix a Cubelles. II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, p. 53-61 | El Camí Ral s'ubica a l'actual carretera C31 i que, d'antuvi, comunicava diferents poblacions de la costa i el prelitoral de Garraf i Baix Penedès en direcció a Tarragona. Aquest, comptaria amb diferents ramals que entraven a la vila i anaven en direcció cap a l'interior, cap a l'actual carretera BV-2115, o cap els molins prop del riu Foix. Per aquesta darrera raó, també se'l coneixia com a camí Molinant o Moliner quan anava en direcció a Vilanova. Aquest tram de camí públic tenia al voltant pous (com el Pou de les Ànimes, a tocar del camí, o el del Comú, situat al ramal de l'actual carrer Sant Antoni en direcció a l'Arboç) i recs. Però també comptava amb infraestructures privades situades a redós del camí. Entre ells, diversos hostals ja ben documentats entre els segles XVI-XVIII, quadres, cases, etc. Actualment, el Camí Ral és la principal artèria que creua Cubelles en direcció nord-est/sud-oest i que articula bona part de la població. Ara, com d'antuvi, també s'hi troben diferents serveis públics i privats durant el ser recorregut per la vila. | 08074-101 | ctra. C31 i diferents ramals a tota la vila | Notícies històriques des del segle XVI, però probablement s'hagi de remuntar a temps més pretèrits, com a mínim des de l'articulació de bona part dels municipis de la costa durant l'alta edat mitjana. | 41.2075800,1.6735500 | 388793 | 4562649 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85148-foto-08074-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 85116 | Els Gegants de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-gegants-de-cubelles | FONOLL, N.; PINEDA A.; PUJOL, j.; VIDAL, J. (2008). L'Abdon i l'Asumpta. 50 anys dels Gegants de Cubelles (1958 - 2008). Ajuntament de Cubelles. | XX | Els tres gegants de Cubelles: Abdon és el nom d'un dels patrons de Cubelles, pesa 58 Kg i té una alçada de 3'45 m. La indumentària del gegant és una peça d'abric de vellut, llarga i de color blau marí, valona sobreposada i barret de copalta, negre, és una adaptació de la moda que s'imposà a Europa a finals del segle XVIII i principis del XIX, porta un pergamí a la mà. L'Assumpta, agafa el nom de la Mare de Déu de l'Assumpció, en honor a la qual cada 15 d'agost es celebra la Festa Major a Cubelles. Pesa 68 Kg i té una alçada de 3'35 m. Llueix el vestit tradicional de pubilla. La roba és un brocat de l'època, una tela de qualitat amb un fons de color rosa, adornada, a la part baixa de la faldilla, amb un volant de punta blanca envoltat d'una tira blava, igual que els extrems de les mànigues. El vestit està guarnit, així mateix, per una pitrera negra que té uns llaços blaus al damunt. El davantal i la mantellina són de color blanc. Les estructures són de cartró pedra. El gegantó que representa Charlie Rivel és una peça feta l'any 1987 i té un pes de 30 Kg i una alçada de 2'65 m, fet amb material de polièster. Va vestit i maquillat amb la indumentària habitual del pallasso nascut a Cubelles. A l'actualitat els portadors dels gegants porten camisa verda dels geganters de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negres i verdes. | 08074-69 | c. Joan Roig i Piera, 3-5 | Josep Roldan, de la comissió de festes de 1958 va fer els primers esbossos sobre la forma que haurien de tenir els gegants. Fins aleshores Cubelles no havia tingut tradició gegantera. No obstant això, va ser una aquarel·la de Montserrat Mainar la que va inspirar la vestimenta. Els gegants van ser fets a El Ingenio, botiga barcelonina especialitzada en la creació d'entremesos populars. Les despeses dels gegants es van sufragar amb les aportacions de veïns, empreses i estiuejants. Les peces es van estrenar el 15 d'agost de 1958. Ja al segle XIX es va fer una còpia de fibra de vidre i els originals de l'Abdon i l'Assumpta resten en exposició. El gegantó que representa la figura de Charlie Rivel es va estrenar el 26 d'abril de 1987 en el marc de la setmana cultural d'aquell any. L'Ajuntament va encarregar la figura al vilanoví Albert Albà. | 41.2076200,1.6727400 | 388725 | 4562654 | 1958 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85116-foto-08074-69-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | El Ingenio (Abdon i Assumpta) i Albert Albà (Charlie Rivel, 1987) | 119 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 85068 | Jaciment del Castell de Cubelles. Vil·la romana de Cubelles. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-castell-de-cubelles-villa-romana-de-cubelles | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAPDET, F. (2005) 'Orígens del nom de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 65-74. PINOS, N. (1998) 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local CAIXAL, A. (1999) 'Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al pati de ponent (àmbit 19) del Castell de Cubelles' . Arxiu del servei d'Arqueologia i paleontologia (n.3125). Generalitat de Catalunya. | IaC-VdC | La construcció i evolució del castell ha afectat històricament les restes romanes | El jaciment consisteix en un conjunt de ruïnes d'una vil·la romana. Els vestigis més antics consisteixen en sengles murets de pedra seca traçats en direcció est/oest i es corresponen a l'època baix-republicana. La següent etapa arqueològica delimitada és un estrat d'època tiberiana i un mur de l'època de Claudi (mitjans del segle I). Durant el període Neró-Vespasià (54-79 dC.) va restar amortitzat el mur abans esmentat i, en aquella zona, es va enlairar força el nivell de terra. De finals del segle II o començament del III és el conjunt hidràulic, format per quatre cisternes cobertes amb volta de mig canó posades en bateria, en direcció nord/sud, les quals estaven relacionades amb un lacus o conducte aixal, on també es van localitzar passadissos perimètrics dotats d'opus tesselatum, així com restes de paviments amb mosaic de composicions decoratives diferents. Durant la segona meitat del segle IV va tenir lloc el darrer remodelatge important de la vil·la, ja que s'ha comprovat la desaparició del conjunt de lacus i mosaics en la forma que tenia fins llavors. Al segle V s'han documentat alguns remodelatges concrets, però en cap lloc del jaciment s'ha trobat l'estrat d'abandó de la vil·la, la qual romandria activa fins ben avançada l'època visigòtica o fins a la invasió sarraïna. | 08074-21 | pl. del Castell, 1 | L'existència de restes constructives romanes al subsòl del nucli antic de Cubelles ja es coneixia al segle XIX, fruit de descobertes casuals, quan Pujol i Camps es referia a les restes de fàbrica romana del costat de l'església. L'any 1932 es produeixen noves troballes amb motiu de la realització d'unes obres d'urbanització del terreny del castell de Cubelles, segons referències publicades el 13 d'octubre al Diario de Villanueva y Geltrú, on s'especifica la localització d'unes ruïnes d'una vil·la romana. Entre el 1964 i el 1965, Joan Bellmunt va dur a terme una campanya d'excavació, en la qual es va localitzar una conducció d'aigua, probablement medieval, restes d'un mur fet en sec, restes d'opus caementicium i diversos materials. Durant els mesos de febrer a maig de 1994 es va fer una campanya d'excavació, com a etapa prèvia de les obres de restauració del castell, que duu a terme el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, en la qual es van localitzar un conjunt de restes pertanyents a una vil·la romana , les quals ens indiquen que aquesta vil·la es trobava en funcionament cap a finals del segle II aC. i que va patir nombrosos remodelatges fins al segle X, data en que es va bastir el castell de Cubelles aprofitant els vells murs romans. Les intervencions arqueològiques posteriors es van realitzar els anys 1995, 1996, 1999 i 2003. El 1996, amb motiu de les obres de construcció d'un edifici al solar núm. 10 del c/Narcís Bardají, es realitzaren uns rebaixos de terres, posant al descobert més restes constructives d'època romana. | 41.2077700,1.6725100 | 388706 | 4562671 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85068-foto-08074-21-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 85048 | Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | X-XX | Restaurat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barceloan entre 1994 i 2015 | L'edifici del castell té una gran presència urbana en el centre històric de Cubelles. Es situa a la part més elevada del nucli, a l'espai d'eixamplament del carrer del Doctor Juncà, on figura una plaça. La visió actual del castell correspon a l'última gran refacció important (segle XVII) que va configurar l'edifici pràcticament tal com ha arribat a l'actualitat. El projecte va ser de l'arquitecte Fra Josep de Ia Concepció i l'obra va ser realitzada pel mestre de cases de Barcelona Joan Baptista Homs i pel de Vilanova Joan Vinyals. La façana principal, al sud, presenta el portal major a la part dreta, una porta d'accés allindada amb carreus de pedra picada de Segur i amb l'escut d'armes de la família Llupià esculpit a sobre de la llinda. La distribució de les obertures, originalment simètrica, és irregular en l'actualitat. Totes les obertures d'aquesta façana són allindades i resseguides en pedra. A la part posterior, hi ha adossada una bestorre de quatre pisos semicircular. A l'extrem occidental hi ha una sèrie de dependències distribuïdes al voltant d'un pati, i al nord hi ha un altre pati de dimensions més reduïdes. Les dependències interiors que es poden veure en l'actualitat són majoritàriament les que ens vam definir amb les remodelacions del segle XVII, excepte algunes obres menors efectuades al segle XIX i XX. L'excel·lent estudi realitzat per Raquel Lacuesta enumera les sales que hi ha en cada pis de l'actual castell: Al soterrani: Volta sobre els cups (antiga cisterna sense ús en 1673) (1); cisterna amb cisternó (2); escala de l'aixeta de la cisterna (3); aixeta de la cisterna amb pica (41, i cisterna en desús (5). A la planta baixa: vestíbul o rebedor (6); corredor del pastador (6.1); escala principal (7); cuina-pastador del majordom (8); cups (9); sala-menjador dels criats amb pica (10); celleret (11); torre de secretes i secreta 1.12 i 12.1]l; celler (15 i 16); cavallerissa o estable (17 i 18ll; pati o eixida amb pou (13); corral o pati (19); cobert de les ovelles o galliner i pallissa al damunt (20 i 241. A la planta entresol: escala principal (251; cuina principal o del senyor (26); 'aposento' o cosidor l27l; corredor (281; estudis de migdia (29 i 30); dormitori del cotxer (31); estudis de tramuntana (32 i 33 ); corredor de la torre (34); 'aposento' de la torre o dormitori (35). A la planta noble: escala principal (37); rebedor o 'quarto principal de migdia' (38); 'Quarto principal' de tramuntana (39); sala-alcova (40); capella o oratori (41); sala gran (421; habitació (43); passadís (441; corredor de la torre (45); escala de cargol (46); 'aposento de la torre' (47). A la planta golfes: escala principal (48 i49); 'aposento' (b0); 'aposento' (51); 'aposento' (52); 'aposento' (53); passadís (54); 'aposento' (5b); corredor de la torre (56); escala de cargol (57); 'aposento de la torre' i espai sotateulada (58 i 59). L'autora Núria Pinós, estudiosa de l'edifici, qualifica l'immoble històric com mancat del decorativisme dramàtic de clarors i ombres, propi de I ‘etapa barroca, de manera que l'únic element representatiu de l'estil de l'època en què es va construir és l'escut de pedra realitzat en alt relleu, el qual representa les armes de Carles de Llupià i de Vilanova, aleshores senyor del castell. A banda i banda es pot llegir la data de 1675. L'edifici té més l'aparença d'una gran casa pairal que d'un castell i es configura dins unes línies austeres, amb una manca total de decorativisme, només trencada pels marcs de pedra de les obertures. Aquesta senzillesa, basada en una concepció arquitectònica lineal, respon a la tendència classicista del seu autor que sentia un gran respecte per l'arquitectura del passat tradicional de Catalunya, és a dir per l'estil gòtic, en el qual es va inspirar a l'hora de dissenyar l'edifici del castell de cubelles, mitjançant unes formes geomètriques elementals que reafirmen la implícita i l'austeritat del llenguatge emprat en aquest conjunt arquitectònic. És una construcció de grans dimensions i d'estructura complexa. Té planta rectangular, tres pisos d'alçària, golfes i teulada a quatre vessants. | 08074-1 | pl. del Castell, 1 | Segons els resultats de la recerca dirigida pel doctor Albert López Mullor, els vestigis més antics trobats corresponen a l'època baixa republicana, cap a l'any 125 aC. Alguns dels elements més importants de la vil·la de Cubelles que han arribat als nostres dies se situen al voltant de l'any 200-210, com el conjunt de cisternes de la planta subterrània. És a partir del testament dictat per Gombau de Besora el 16 d'agost de 1041 que podem tenir la certesa absoluta de l'existència d'una fortificació al lloc de Cubelles. Segons A. Castellano, de la primera fortificació que es va aixecar a I'indret, en resten només alguns paraments d'opus spicatum que recolzen sobre les restes enrunades, encara que visibles, d'una vil·la romana. Posteriorment, cap el segle Xlll, es va bastir una torre circular al mateix lloc que la que avui veiem, encara que, possiblement, de menor alçada. El 1459, quan el castell va perdre la titularitat reial en donar-lo Joan ll, amb totes les propietats annexes, a Joan Brígit Boscà, ciutadà de Barcelona. Un nét de Boscà va donar el castell com a dot a la seva esposa, Violant d'Almogàver, que en va ser propietària entre el 1492 i el 1519, any de la seva mort. Aleshores el castell va passar com a herència a un fill de Violant, Joan Boscà i d'Almogàver. El dia de Sant Joan de 1535 va signar un document amb els mestres de cases Pere Bosch i Antoni Lorda amb l'objectiu de fer un seguit de reformes que afectarien bona part de la fàbrica, i que serien realitzades entre el 1535 i el 1536. El 1572 Ia propietat havia estat adquirida per la duquessa lsabel de Cardona, i passaria després al seu fill, Lluís d'lcart. Un seu descendent, Carles de Llupià i de Vilanova (vidu de Cecília d'lcart, besnéta de Lluís), mort el 1695, va promoure, entre 1673 i 1675, l'última reforma de l'immoble - el qual va adquirir l'aspecte que ha conservat fins als nostres dies- i va fer col·locar el seu escut sobre la porta principal. Les obres van significar la construcció d'un cos d'edifici nou, la redistribució d'envans i sostres de l'edifici antic i la uniformització de façanes i cobertes. El projecte va ser encomanat a fra Josep de la Concepció, el frare carmelita de nom Josep Ferrer i sobrenom el Tracista, un arquitecte del barroc català del segle XVll. Com ha demostrat la historiadora Raquel Lacuesta, la reforma promoguda per de Llupià va comportar modificar part de l'obra feta en temps de Boscà, així com la construcció d'un cos d'edifici nou i la redistribució d'envans ¡ sostres, i la uniformització de façanes i cobertes. No hi ha constància documental ni aparença visual que els successors de Carles de Llupià, que van obtenir el títol de marquesos d'Alfarràs a final del segle XVlll, fessin noves obres. La profusió de grafits per totes les estances fa pensar que el castell no va estar assíduament habitat durant el segle XVIII pels seus propietaris. Durant el segle XIX continuen documentant-se els Rovirosa com a masovers del castell i va ser en aquesta època quan se suposa que es van emblanquinar les parets en diferents períodes, fins entrat el segle XX. Els masovers vivien a la primera planta i la segona era reservada per quan venien els senyors o el seu procurador. Aquells s'encarregaven de gestionar l'explotació agrícola del castell en nom dels marquesos i el seu procurador només hi anava un cop l'any per passar-hi comptes. Al llarg dels segles XIX i XX el castell va continuar en mans dels successius marquesos d'Alfarràs i va mantenir el caràcter agrícola. Segons un plànol publicat l'any 1817, el cos principal del castell es trobaria pràcticament al bell mig d'un espai que per tramuntana estaria delimitat per unes parcel·les que feien front al carrer Major, algunes d'elles edificades. Tot i els canvis que es van produir en punts concrets, la zona de les rodalies del castell va quedar més o menys configurada al llarg del segle XVII en la forma que la veiem avui. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85048-foto-08074-1-3.jpg | Legal | Medieval|Modern|Contemporani|Historicista|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de Ia Concepció (refacció s XVII) | 85|94|98|116|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 85135 | Exposició del pallasso Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/exposicio-del-pallasso-charlie-rivel | XX | La col·lecció de Charlie Rivel està ubicada en algunes de les dependències de la planta baixa del castell de Cubelles. La col·lecció està integrada per objectes diversos relacionats amb la trajectòria professional del pallasso Charlie Rivel (Josep Andreu Lasserre), el qual va néixer a Cubelles. La col·lecció conté vestuari divers d'ell i de la seva filla, Paulina Rivel, com el vestit samarreta vermella, americana, barrets, bastó de Charlot, perruques, mitjons, vestits de pedreria, utensilis de maquillatge, entre d'altres. Conté partitures, obres d'art relacionades amb la figura del pallasso, com una litografia, pintures a l'oli, cartells anunciadors, dibuix al carbó, fotografies. El premis i reconeixements rebuts són destacables quantitativament en la col·lecció, com diplomes, medalles, plaques commemoratives, premis, guardons. Destaca també alguns béns mobles com la cadira que era habitual a les actuacions, o els seus instruments de música personal | 08074-88 | pl. del Castell, 1 | Sota el nom de Charlie Rivel Hall, i recollint el desig del mateix artista, i gràcies a la donació feta per la Sra. Margarita Camas Reig, naixia la mostra de les seves pertinences professionals i personals, el 26 de juliol de 1990. La sala va obrir les portes, coincidint amb el setè aniversari de la mort del pallasso, en un espai situat a les Galeries del passeig Narcís Bardají, en un espai cedit per la Caixa de Pensions de Barcelona a l'efecte. El 16 de març de 2006, es va inaugurar el seu emplaçament actual, al Castell de Cubelles, rebatejat com Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85135-foto-08074-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85135-foto-08074-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 85183 | Llegenda del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-castell-0 | MOYA, B. (2017) Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins). Vilanova i la Geltrú: Ed. El Cep i la Nansa | Conten que de tots els castells de la comarca del Penedès, el de Calafell va ser l'últim i el més difícil de conquerir. Era notícia que aquesta vigorosa resistència es devia a que fins dalt de la fortalesa hi arribava un túnel secret que venia a sortir molt a prop de la mar, a l'indret que avui anomenem les Teixoneres. Per aquest túnel, els habitants del castell, s'aprovisionaven d'aigua i tota mena d'aliments que per mar, i de nit, els hi feien arribar des de Tamarit i Altafulla. El senyor de Cubelles va prometre una gran recompensa a qualsevol que li facilités l'entrada a la fortalesa o li portés el cap del valí del castell. Però els dies passaven i ningú podia satisfer aquell desig i els pocs que ho intentaren hi perderen la vida. Vet aquí, però, que prop de l'església de Sant Cristòfol, construïda pels habitants de Cubelles, hi vivia un rodamón anomenat Garneu. L'individu, malcarat i taciturn, vivia ben apartat de tothom. Però un dia que s'havia arribat al castell de Cubelles per vendre el peix que havia pescat, va assabentar-se de la recompensa oferta del senyor del castell. El rodamón, nedador admirable, tenia per costum anar a nedar de nit i en alguna ocasió havia vist el valí de Calafell, afeccionat com ell als banys nocturns al mar prop de la sortida del passadís secret. Una nit Garneu, disfressat de dona, va apropar-se a la comitiva del valí que s'estava a la platja. La guàrdia, amatent, va detenir-lo de seguit que van veure'l. Però el valí, home sensual i faldiller, en saber que era una dona, va voler que la deixessin arribar fins ell. Descuit que Garneu aprofità per clavar-li una llarga i fatal daga al cor. I sense esperar cap reacció, saltà a l'aigua capbussant-se entre les onades. La cort del valí, tement que es tractés d'una emboscada fugí cap el túnel, deixant al mort abandonat a la riba. Garneu aprofità l'ocasió per sortir de l'aigua, tallar el cap al valí i amb la testa penjada a la cintura, tornà a la mar. L'endemà va portar el seu trofeu al castell de Cubelles, on va ser recompensat. I així, mort el valí, i sense cabdill que els dirigís, el castell de Calafell va poder ser pres per les hosts cristianes, que ja abans havien pres els altres castells del Penedès. | 08074-136 | Castell de Cubelles | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 61 | 4.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 85198 | Grafits del Castell de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafits-del-castell-de-cubelles | AAVV (1998) El Castell de Cubelles. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Producció: institut d'Edicions. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. CAMPO del, N.; SUBIAS, C. (2002) 'Gombau de Besora: senyor del terme de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 65-66. FERNÁNDEZ, J. (2016) 'La família Desvalls, marquesos del Poal, Llupià i Alfarràs, darrers castlans del castell de Cubelles (1789-1885)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 36-90. GALÍ, D.; SUREDA, M.J. (2016) 'Els grafits del vestíbul, escala principal i planta segona del castell de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 28-35. GARCIA, L. (2012) 'Cubelles contra el feudalisme, segons Teodor Creus', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 30-33. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 35-46. LACUESTA, R. (2003) 'Les obres actuals del castell de Cubelles i de l'entorn', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 67-68. LACUESTA, R. (2003) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (2a part: l'ampliació i la remodelació de 1673-1675)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 73-86. VIDAL, J. (2011) 'Efemèrides cubellenques del 2011', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 106-109. | XVII-XVIII | El conjunt de quasi 300 grafits peresenten estats de conservació diferents en fucnió d'on son ubicats i la tècnica amb que van ser realitzats. | Els grafits s'han conservat sobre l'enlluït de calç original de les parets per haver estat protegits per successives capes d'emblanquinat. Es comptabilittzen dos-cents noranta-vuit grafits, que representen un testimoni de la història del castell, que transcendeix l'àmbit de la societat cubellenca del segle XVIII i ens introdueix en un context històric, econòmic, polític i social molt més ampli. El conjunt de grafits de diferents temàtiques, estan dibuixats al carbó o incisos en les parets i en algunes peces ceràmiques del paviment i del sostre. La temàtica és molt variada i segons l'ordre d'importància numèrica n'hi ha de comptes de productes agrícoles, de vaixells, d'inscripcions, de signatures, de dibuixos d'elements arquitectònics i alguns retrats molt reeixits. Els comptes representen el 30 per cent del total, se n'han comptabilitzat vuitanta-vuit. Majoritàriament estan realitzats a base de ratlles verticals agrupades per desenes i tenen relació amb l'activitat agrícola desenvolupada entorn del castell. Els grafits de tema naval mostren diferents models d'embarcacions, n'hi ha cinquanta-vuit, que representen el 20 % del total d'elements, i testimonien l'auge de l'activitat comercial i marítima en una època de guerres i de presència de pirates i corsaris a la costa del llevant peninsular. Els autors d'alguns dibuixos de vaixells denoten ser coneixedors del tema o bé bons observadors que van saber plasmar amb precisió allò que veien des de la costa. S'han identificat tretze xabecs, cinc fragates i dues galeres, naus que bàsicament eren de guerra, però que també podien tenir ús mercant. També, dues barques de mitjana o falutxos i una tartana, que són embarcacions de cabotatge o de pesca. La distinció entre els vaixells de guerra i mercants és força dificultosa, l'únic element que els pot diferenciar és la bandera que onegen, que variava segons cada cas. Entre aquests grafits hi ha el més antic del conjunt, una fragata incisa damunt d'una tova del sostre de l'habitació del procurador. Va ser feta damunt la peça en fresc, quan s'estava fabricant i abans de la seva col·locació al sostre de l'habitació, per la qual cosa podria datar-se de l'època de la reforma efectuada al castell entre 1673 i 1675. Entre els grafits figuren tretze personatges. Al primer tram de l'escala principal hi ha representada una parella de dos burgesos o nobles de mitjan segle XVIII. El grafit més impactant és un retrat eqüestre gairebé a mida natural, el qual representa un tema molt recurrent en totes les èpoques: el retrat eqüestre reial o d'algun personatge nobiliari rellevant. També hi ha vint-i-sis representacions de tema arquitectònic, la majoria de les quals podrien ser traces o dissenys per a la construcció de l'església parroquial de Santa Maria de Cubelles, aixecada entre 1697 i 1737, o el dibuix d'una finestra semblant a les del castell. A més, hi trobem sis elements vegetals, com ara flors i garlandes, amb sentit ornamental; quatre figures d'animals, un paó reial, dos caps de cavall i un ocell. Al vestíbul hi ha dos escuts iguals, dibuixats a carbó, però en mal estat de conservació i força difícils d'identificar. Probablement es tracti d'un escut antic, d'entre els segles XVIII i XIX, de la població de Cubelles, atès que en la part dreta es representa l'escut actual del municipi. Per últim, es pot esmentar una figura molt esquemàtica de tema costumista, que és una filosa amb falda, incisa amb punxó sobre argila. Potser es va fer damunt del rajol un cop col·locat el paviment del passadís durant l'últim quart del segle XVII, quan es va fer la gran transformació del castell segons la traça de fra Josep de la Concepció o durant el segle XVIII. | 08074-151 | pl. del Castell, 1 | L'any 2015 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va realitzar les obres d'adequació a la visita pública, moment en què van aparèixer la sèrie de grafits conservats. La majoria de grafits van ser dibuixats el 1768 per Bonaventura Almirall, un jove de dinou anys, presumiblement fill o parent dels masovers, que potser va ser castigat a romandre al castell per alguna acció que calia reprovar. Amb el temps, Almirall esdevindria una persona respectada (va ocupar el càrrec de síndic de l'Ajuntament), sense perdre el seu tarannà impulsiu, que als quaranta-quatre anys el va induir a allistar-se com a voluntari per combatre en la guerra declarada per França contra Espanya (1793). Pel que fa a la realització d'una part dels grafits es pot atribuir a soldats allotjats al castell. Es té constància de la presencia d'un regiment l'any 1739, per un grafit que es troba a l'habitació del procurador. A la dècada de 1710 el regiment d'Utrech format per més de 700 homes d'origen castellà i europeu es trobava allotjat en les cases de la població i van voler pagar els proveïments amb diners falsificats. Aquest regiment estava aquarterat esperant l'ordre de sortida del port de Barcelona per participar en la invasió de Sardenya i Sicília (1717-1720), promoguda per Felip V. En aquestes campanyes militars també hi van participar tres fadrins de Cubelles, que van morir a Sicília. Més tard, pel juliol del 1749 hi havia una partida de guàrdies valones formada per quaranta-set soldats a Cubelles. Suposem que part d'aquestes tropes van estar allotjades al castell i van ocupar les seves hores d'oci dibuixant en les parets. Alguns veïns de Cubelles van fer grafits a la segona planta, com és el cas de Bonaventura Almirall, del qual hi ha una signatura i que també va realitzar-ne a les golfes, o Carles Punyet, apotecari de la vila i originari de la Selva del Camp (Tarragona), que va firmar quatre vegades a l'habitació del procurador del castell, al fons de la planta segona. Els masovers del castell també hi devien participar, sobretot en els relacionats amb comptes de productes agrícoles. | 41.2078600,1.6724800 | 388704 | 4562681 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85198-foto-08074-151-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 85159 | Carrer Dr. Juncà 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-dr-junca-11 | XX | L'immoble del carrer Juncà 11 s'emplaça al centre històric de Cubelles, enfrontat a la plaça del Castell. Es tracta d'una casa entre mitgeres formada per una planta baixa, una primera planta i una de segona retirada de la línia de carrer amb un balcó darrera una balustrada, on es combinen el color terròs i el blanc. La planta baixa té un sòcol arrebossat de color blanquinós i compta amb una porta quadrangular de fusta de dues fulles amb forja. Al costat, hi ha una finestra quadrangular amb forja complexa. La primera planta es troba articulada a partir d'una balustrada correguda pintada de blanc que comprèn dos obertures simètriques. El tercer pis té una balustrada correguda més àmplia que l'anterior i que donaria pas a una petita terrassa i a un altre pis d'alçada sense interès arquitectònic. | 08074-112 | c. Dr. Juncà 11 | 41.2078900,1.6727800 | 388729 | 4562684 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85159-foto-08074-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 85085 | Conjunt d'antigues botigues del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-dantigues-botigues-del-castell | CASTELLANO, A. (1998) 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. | XVI | En procés de degradació evident | Els immobles coneguts com les botigues del castell formen part de la illa que integra el castell i l'hostal del castell. Es tracta d'immobles d'obra popular fets amb paredat comú arrebossat. La façana que dona al carrer Junçà presenta tres portals d'arc rebaixat, un transformat en finestra i els altres dos modificats amb portes més modernes. Al primer pis hi ha finestres senzilles amb ampit i les cornises fetes de maó a manera de revoltó. La façana que dona a la plaça del castell presenta sòcol de paredat comú, tot i que hi ha un sector refet amb maons, destaca la cantonera reforçada amb pedra més gran. Les obertures són emmarcades bé en maó o arrebossat, són dos finestres a la planta baixa i finestra i un petit balcó al primer pis. | 08074-38 | c. Junçà 4, 6 i Plaça del Castell | La referència més antiga amb el nom de botiga d'aquest espai és de 1582. En un plànol de Cubelles de 1817, la botiga s'adossa al castell pel sector de llevant, deixant ben definida la mansana. Segons es desprèn de la llegenda del plànol, es tracta d'un cos de planta baixa i pis, la primera ocupada per la botiga i el segon per un celler. Les obres de reforma de l'any 1673 van convertir aquests espais en casals, compartiments per guardar els cereals, un graner. En una part de l'edificació, justament a la cantonada del carrer del castell amb el carrer Major, hi havia la carnisseria que es va mantenir oberta fins a mitjan de segle XX. A l'altra banda del carrer hi havia diverses cases, algunes de les quals estaven sota alou dels senyors del castell. Just a l'entrada de la plaça del castell hi havia un arc que va ser enderrocat cap els anys trenta del segle XX. | 41.2079300,1.6726100 | 388715 | 4562689 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85085-foto-08074-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 85129 | Casa del Passeig de Narcís Bardají, 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-passeig-de-narcis-bardaji-8 | XX | La casa s'emplaça en un carrer principal, el Passeig de Narcís Bardají. Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, pis i terrassa amb afegits de pisos superiors aixecats a posteriori. La façana presenta a l'actualitat un sòcol i orla decorativa en els límits de la façana. Actualment la planta baixa és ocupada per una comerç. El segon pis es compon de 4 pilars fets de maó, d'obra vista, més amples a la base i a la part superior que al cos principal. A la part de superior les imbricacions dels maons provoquen una estètica en les obertures semblants al motllurat. Una línia horitzontal de ceràmica dona lloc al terrat, tancat per barana i tres pilarets de maó decorats pel mateix tipus de ceràmica. | 08074-82 | pg. De Narcís Bardají, 8 | 41.2079300,1.6729200 | 388741 | 4562689 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85129-foto-08074-82-3.jpg | Inexistent | Popular|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 85086 | El Cuartel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cuartel | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XX | Casa entre mitgeres de llenguatge noucentista. La façana presenta sòcol arrebossat a la planta baixa, on s'ubiquen la porta principal i una finestra, ambdues emmarcades amb motllures. El segon pis destaca la balconada, de barana de ferro, amb dues sortides, també emmarcades amb motllures decorades amb ceràmica policromada. Una franja horitzontal amb tres motllures d'estètica vegetal simètricament disposades, separen aquest pis del segon, on destaquen tres arcs rebaixats separats per columnes d'estil salomònic. El capcer es compon de tres cossos d'obra decorats amb les mateixes motllures de motiu vegetal situades a la divisòria entre pisos, units per una barana metàl·lica. | 08074-39 | c. Joan Pedro i Roig 16 | Aquesta casa apareix citada en un document de 1920. Sembla que aquest edifici va funcionar com a caserna de la Guardia Civil després de la Guerra Civil. A la dècada dels setanta es va utilitzar com a centre d'esplai del grup cubellenc l'Esquitx. | 41.2079400,1.6712300 | 388599 | 4562692 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85086-foto-08074-39-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85098 | Carrer de Joan Pedro i Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joan-pedro-i-roig | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : EIs carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 7-20. | Carrer d'origen medieval, és la continuació del carrer del Mig i un petit tram del carrer de al Pau fins a desembocar a la placeta on conflueixen els carrers Major i de Víctor Balaguer. Edificat amb un conjunt d'edificis unifamiliars entre mitgeres, majoritàriament d'estètica similar, dos o tres pisos amb balcons a nivell de primer pis. Alguns immobles són representatius dels segles XVIII al XX. Hi destaquen immobles com l'anomenat 'el Cuartel' o la casa natal de Joan Pedro i Roig | 08074-51 | c. de Joan Pedro i Roig | L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millorar de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. En aquest carrer hi havia hagut l'hospital de Cubelles, un edifici que posteriorment seria escola de les nenes i que a les primeries dels anys vuitanta seria utilitzat com a equipament cultural. | 41.2080300,1.6715100 | 388623 | 4562702 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85098-foto-08074-51-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 85087 | Antic hostal del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-castell | CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38. | XVII | Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior. | 08074-40 | c. Major 7 | la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal. | 41.2080600,1.6725400 | 388709 | 4562704 | 1675 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de la Cocepció | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 85063 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-22 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 60-61. | El carrer Major es la via tradicional d'entrada a la població, que conserva el traçat medieval i connecta l'església parroquial fins a una de les sortides de la vila. Les edificacions del carrer són bàsicament habitatges unifamiliars entre mitgeres de planta baixa i dos pisos, en la seva majoria. Conviuen i predominen bàsicament dos estils arquitectònics, el populars i algunes construccions del segle XIX. El carrer divideix dues parts la vila. És un carrer d'una gran activitat i zona comercial i administrativa. El carrer Major constitueix juntament amb el carrer de Colom, l'eix principal del nucli antic de Cubelles, presidit per l'església de Santa Maria i pel castell. | 08074-16 | c. Major | Un dels eixos principals del poble durant molts segles. Sortia del camí ral per anar a parar a la plaça. Més tard s'allargà fins a arribar davant mateix de l'església, en una zona en què anteriorment hi havia l'hort de la rectoria. En aquest carrer hi tingué l'Ajuntament la seva entrada fins que l'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. També a la rectoria s'hi entrava pel carre Major fins l'any 1968. | 41.2080800,1.6722600 | 388686 | 4562706 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85063-foto-08074-16-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms del carrer al llarg de la història: Lluís Companys | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85093 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-4 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XIX | Font adossada a l'immoble número 5 del carrer Major. Presenta una base de planta hexagonal irregular que acull la doble pica on cau l'aigua. Tant aquesta base com el frontal dotat amb dues aixetes metàl·liques són de pedra. La part superior es compon d'un marbre central on s'inscriu el text 'Debido a la generosidad del buen patricio Excmo Sr. D. Juan Pedro y Roig. 1880'. A la part superior destaca la cornisa i l'entaulament d'estil clàssic, mentre que als laterals de la part de marbre, dues peces de pedra motllurada acaben de configurar el monument. | 08074-46 | c. Major 5 | La font del Lleó, situada al carrer Major, esdevé un exemple discret de l'estil forjat a Catalunya a finals del segle XVIll, el qual consistia en la assimilació de I'art cortesà de França, basat en la modificació de les formes barroques per d'altres inspirades en el classicisme acadèmic. La creació d'aquesta font pública va ser promoguda per Joan Pedro Roig l'any 1880, segons consta en una inscripció a la mateixa font, el qual va comprar a perpetuïtat, l'any 1879, deu plomes d'aigua a Manuel Tomás Bertran i les va cedir al poble. Joan Pedro Roig (Cubelles, 1830 - Alta mar 1890). De jove es va traslladà a Cuba on va fer fortuna. En els seus viatges a Cubelles va fer construir dues fonts a Cubelles i va promoure l'enllumenat dels carrers. | 41.2081500,1.6726200 | 388716 | 4562713 | 1880 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85093-foto-08074-46-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 85137 | Monòlit commemoratiu de la rehabilitació del nucli antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monolit-commemoratiu-de-la-rehabilitacio-del-nucli-antic | XX | El monòlit es compon d'un pilar de base quadrada de pedra artificial repicada i motllurada de 95 cm d'alçada i 50 cm d'amplada. A la cara principal apareixen els escuts de la Generalitat de Catalunya i de Cubelles. Està tallada en biaix a la part superior, on hi ha col·locada una placa de marbre amb la inscripció commemorativa de la inauguració de la rehabilitació del nucli antic el dia 18 de setembre 1998, de la mà del molt honorable Pere Macias i Arau, conseller de política territorial i obres públiques de la Generalitat de Catalunya, essent alcalde l'il·lm. Sr. Joan Vidal i Urpí | 08074-90 | c. Major | 41.2081600,1.6726300 | 388717 | 4562715 | 1998 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85137-foto-08074-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85137-foto-08074-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 51 | 2.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 85059 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-14 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. PINOS, N. (1998): 'Apunts sobre l'arquitectura del terme municipal de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local | XX | Edifici cantoner composat per una planta baixa, pis principal i galeria porxada superior. A la planta baixa es diferencia de les dues superiors per tenir al basament un sòcol de pedra mentre que a les altres dues la paret està arrebossada. La part superior de la façana presenta una cornisa continua amb motllures, per damunt de la qual s'aixeca el mur que dona lloc a la terrassa. Les finestres son en arc de mig punt a la planta baixa i a la galeria porxada del segon pis, mentre que al primer pis trobem finestres amb llinda i brancals de pedra picada. A la façana principal són amb balcons de ferro forjat i a la façana lateral sense. | 08074-12 | pl. de la Vila 1 | Segons Núria Pinos, l'actual edifici de I'Ajuntament és de I‘any 1959, però la Casa Consistorial ja existia l'any 1.655, segons consta en un tractat de totes les cases que són subjectes a l'església de Cubelles. El 14 de setembre de I'any 1659, per necessitats econòmiques, els jurats de la vila es van veure en I'obligació de vendre-la a Francesc Almirall. En la venda s'especificava que l'edifici estava situat a la plaça de la Vila i afrontava per orient amb I'esmentada plaça, a migdia amb el carrer Major i a ponent amb la casa de Ramón cendrós, presentant la mateixa ubicació que avui. També apareix esmentada la Casa de la Vila en un document de 1772-1785, on se la situa al carrer Major. Amb tot, es devia bastir un nou edifici l'any 1792, segons constava en la clau del portal de pedra de I'anterior immoble, el qual també es va intentar substituir per un de nova planta l'any 1861. L'edifici de l'ajuntament apareix esmentat en un document de I'any 1920, en el qual és descrit com a Casa Consistorial de planta baixa i pis, propietat de l'Ajuntament, que amb una superfície de 7O m2 i un valor de 360 pessetes, afrontava per davant amb el carrer Major, a la dreta amb la plaça de la Constitució, a I'esquerra amb la propietat de Dolores Vivó i al fons amb la d'Antoni Codoñes. L'entrada de l'Ajuntament estava situada al carrer Major fins que I'any 1958 va ser traslladada a la plaça de la Vila. El 4 de març de 1959 es van finalitzar les obres de construcció del nou edifici de la Casa Consistorial i l'habitatge del secretari de l'Ajuntament, realitzades per I'empresa obras y construcciones Aleix SA. La construcció es va decidir en un ple de l'Ajuntament de Cubelles del 23 d'abril de 1956, sota el mandat de l'alcalde Joan Albet Aviñó, i el projecte es va encarregar a Josep Maria Miró Guibernau, arquitecte municipal. el qual va dirigir les obres per bé que el projecte, datat del mes de setembre de 1956, no coincideix amb l'aspecte que presenta I‘edifici actual i, a més, en el document original hi ha la paraula anulado en llapis vermell. Va ser reformat i ampliat I'any 1982. Pel que fa a la qüestió estilística, l'edifici que acull I'Ajuntament presenta un llenguatge formal basat en l'arquitectura popular que tipològicament s'ha mantingut a través del temps. L'any 2017, la part de darrera de l'Ajuntament va ser objecte d'una intervenció que va consistir en arranjar les mitgeres que van quedar descobertes de resultes de l'enderroc de l'edifici adjacent a l'Ajuntament i que confrontava amb els carrers Major i de la Pau. Es va pavimentar el terreny i es va crear un mural pictòric, obra de l'equip Berok , que inclou elements típics de la Festa Major en moviment, amb motius tradicionals i els seus protagonistes, els Balls Populars. Per assolir el seu objectiu, els artistes van recórrer a la tècnica del trampa-ulls, tot creant una il·lusió òptica a 3D, amb escenes que semblen reals. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1959 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85059-foto-08074-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 85106 | Festa Major de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-cubelles | VIDAL, J (2013) 'La Festa Major de Cubelles en el primer terç del segle XX'. Miscel·lània Cubllenca de festa Major. Grup d'Estudis Cubellencs 'Amics del Castell' | XIV-XX | La Festa major de Cubelles es celebra el 15 d'agost, dia de la seva patrona, la Mare de Déu d'Agost. Actualment s'organitzen actes culturals, esportius o d'oci pràcticament durant tot el mes d'agost, però la base tradicional de la festa es situa entorn els dies 14 i 15 d'agost. El 14 es fa el llançament dels Dotze Morterets i Repic de Campanes de Festa Major, a continuació, als Jardins de Can Travé, el Pregó de Festa Major. A la tarda hi ha l'exhibició de balls de les colles de l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles a la plaça de la vila, i tot seguit Cercavila popular pels carrers principals de Cubelles, que acaba amb una ballada conjunta. A la nit hi ha el Castell de Focs, la Cercavila nocturna i el ball d'empalmada. El dia 15 dia a l'església de Santa Maria de Cubelles es fa l'entrada a ofici i la missa solemne, a la sortida d'ofici es fa la Cercavila i la ballada final. A la tarda el concert i el ball de Festa Major. L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles gestiona els entremesos del municipi (els tres Gegants, la Draga i els Capgrossos). A banda, hi ha les següents colles: Viagrot i Timbaleres, Ball de Diables, Timbalers, Ball de Diablets petits, Timbalets Petits, Ball dels Infernals, Timbalers Joves, Ball de Gitanes, Ball de Bastons (dues colles), Ball de Panderos, Ball de Pastorets, Ball de Cercolets, Ball de Cintes i Colla de Grallers. | 08074-59 | Cubelles | Consta documentalment que la Festa Major de Cubelles celebrada en honor de la seva patrona, la Mare de Déu d'agost, data de 1363. No obstant això, existeixen programes publicats només des de 1940. Com a festa religiosa que era, corresponia a l'autoritat eclesiàstica la seva organització, que contemplava Processó, Ofici, Vespres i 'completes'. Perquè la festa litúrgica fos ben arrodonida, calia que l'ofici fos acompanyat de música i sermó. El segle XVIII, els mateixos músics de l'ofici servien després per fer ballades a la plaça de l'església. Segons la recerca d'Albert Virella, el temple s'encatifava de farigola, romaní i espígol, per neutralitzar el baf dels nombrosos feligresos que entraven als actes religiosos. A la Processó hi havia la tradició de vestir una nena del poble de Verge Maria, que assistia a la cerimònia amb el nom de 'Mare de Déu Viva'. Era acompanyada de cantaires i ministrils (músics amb instruments de vent). Des de principi del segle XX i fins l'esclat de la Guerra Civil la Festa Major de Cubelles es caracteritzava pels actes que duia a terme la societat Círcol Cubellenc (fundada el 1890) i, a partir de 1914, també pels que organitzava la Societat l'Aliança, creada aquell any. L'orquestra contractada pel Círcol Cubellenc amenitzava els balls al local de l'entitat i a la plaça de la Vila, i també tocava la missa principal (la parròquia contribuïa a pagar la despesa ena quest darrer cas). A part dels balls de gala, alguns dels ingredients de la festa eren el teatre, el ball de tarda a la plaça, amb la tradicional subhasta d'una coca a di de recaptar diners per ajudar a pagar els músics, i la cercavila amenitzada per música de gralla. Els actes religiosos continuaven essent abundants. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1363 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85106-foto-08074-59-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 85113 | Festa Major Petita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-petita-1 | SADURNÍ, P. (2000-2001). Folklore del Penedès (volum 2). Vilafranca del Penedès: Fundació Caixa Penedès | XX | El mes de juliol de cada any es celebra la Festa Major Petita o Festa petita de Cubelles. Tot i que es fan diversos actes des del principi de mes, és el dia 30 quan es celebra amb més intensitat, el dia de Sant Abdó i Sant Senen, copatrons de la població. Aquesta festa es va tornar a celebrar l'any 1983, després que havia restat a l'oblit des del franquisme. Durant els actes d'aquesta festa, es fan trobades de Gegants, sopars de germanor, cantades d'havaneres, representacions teatrals, la Mostra de pallassos, correfocs, etc. | 08074-66 | Cubelles | Tot i que es duia a terme abans de la Guerra Civil, es va deixar de fer durant la postguerra i el franquisme. La festa es recupera l'any 1983 i, des de llavors, porta ja més de 35 edicions | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 85144 | Festa de la Verema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-verema-2 | XX | Des de fa més de 30 anys, es celebra a Cubelles la Festa de la Verema durant tres dies de la primera quinzena del mes de setembre. Després de la tradicional Trepitjada de Raïm i tast del primer most que es duu a terme el primer dia de la Festa, es fan multitud d'actes lúdics i culturals, entre ells destaquen concerts a diferents places de la vila, tallers de cuina, tastos de vins, cercaviles i trobades de col·leccionistes de plaques de cava, entre d'altres | 08074-97 | places de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 85147 | Fons documental de Cubelles a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-a-larxiu-de-la-corona-darago | XIII-XX | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es troben dipositats un total de 233 documents que fan referència a Cubelles (incloent-hi els que fan referència als antics límits, amb Vilanova i la Geltrú). S'hi poden trobar pergamins, cartes reials, plànols, plets civils, processos, causes del consolat i Tribunal de comerç. A banda dels documents més antics, destaca, pel seu valor simbòlic l'expedient separació dels termes de Cubelles i Vilanova</p> | 08074-100 | Arxiu de la Corona d'Aragó (c. dels Comtes, 2, Barcelona) | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó, originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, altres fons històrics.</p> | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85147-foto-08074-100-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 1760 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 85162 | Col·lecció quadres pintura ràpida Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-quadres-pintura-rapida-cubelles | XXI | La celebració anual del certamen de pintura ràpida des de 2007, s'emmarca dins de la programació de la Setmana Cultural de Cubelles. Aquest concurs ha donat lloc a una col·lecció de pintures que s'exposa a l'edifici de la Casa de la Vila. El tema de les pintures és Cubelles (carrers, places, monuments, etc.). L'artista pot triar la modalitat i estil de pintura que desitgi, essent normatiu que la pintura tingui unes dimensions mínimes de (61 cm X 50 cm). | 08074-115 | pl. de la Vila 1 | El concurs de pintura ràpida es va crear l'any 2007 dins de la celebració de la Setmana Cultural, que es va començar a realitzar l'any 1978. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85162-foto-08074-115-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 85164 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-vinseum | El fons de la col·lecció de Vinseum conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. Conté trenta-sis espècimens d'ornitofauna dissecada; dos fòssils de gasteròpodes; i materials arqueològics procedents de la cova del Tradé, Mas d'en Pedro i 'sobre el cementiri de Cubelles', sobre el cementiri. Entre aquest darrer conjunt destaca el coll d'àmfora amb 'titulus pictus' visible a l'exposició permanent | 08074-117 | Vinseum (pl. Jaume I, 5, Vilafranca del Penedès) | Vinseum, el Museu de les Cultures de Vi de Catalunya, fundat l'any 1926 conserva en el seu fons col·leccions de temàtica ben diferent. Algunes d'elles contenen elements procedents del municipi de Cubelles. Tots ells són fruit de la inesgotable i vocacional activitat científica d'estudiosos com Lluís Via i Rossend Olivella, que van recollir molts elements de fauna marina fossilitzada. El mateix faria Pere Mestre en ornitologia, ja que es considera un dels millors ornitòlegs de l'últim quart del segle XX. Alguns dels ocells que conformaven l'antiga instal·lació Col·lecció Ornitològica Comarcal dels anys vuitanta del segle XX, van ser capturats pel seu estudi a Olivella, en una època que la identificació d'ocells no hi havia ni guies per classificar les espècies. Des d'un primer moment el museu ha estat la referència de l'arqueologia local, des de que Pere Giró erudit i arqueòleg de vocació, comencés com a pioner amb l'excavació de jaciments del Penedès, durant la primera meitat de segle XX. En l'actualitat, el museu guarda el material dels més de 600 jaciments excavats; testimoni imprescindible per al coneixement de l'activitat humana en les zones de l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf, des del paleolític fins a l'edat mitjana, passant pel període íber o de romanització. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Mesozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 77|78|79|80|81|83|85|122 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 85165 | Relleu escut de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleu-escut-de-cubelles | XX | Relleu projectat amb motllures que representa l'escut de Cubelles. Té unes dimensions de 75 x 75 cm. Està ubicat a les escales d'accés al segon pis de l'edifici de l'Ajuntament de Cubelles. | 08074-118 | pl. de la Vila 1 | L'escut estava ubicat a l'antic edifici de Caixa Penedès, situat al carrer Major, 1 de Cubelles, dins la oficina bancària. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85165-foto-08074-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85165-foto-08074-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Pedro Llorente Brieva | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85166 | Setmana Cultural | https://patrimonicultural.diba.cat/element/setmana-cultural | XX | Des de fa més de 40 anys, es celebra a la vila la Setmana Cultural, que normalment s'allarga durant bona part del mes d'abril de cada any. El seu objectiu és fomentar la llengua i la cultura catalanes al voltant de Sant Jordi. Els actes celebrats són múltiples i de diferents àmbits culturals: presentacions de llibres i contes, projeccions de pel·lícules, vermuts literaris, ballades de sardanes, concurs de pintura ràpida, la Trobada de Puntaires, obres de teatre, entre molts d'altres. | 08074-119 | sales d'actes i patis de la vila | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 85170 | Biblioteca de Mitologia Clàssica Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-mitologia-classica-frederic-trave | PANYELLA, V. (2001) La Biblioteca de mitologia clàssica Frederic Travé: catàleg de la col·lecció bibliogràfica. Barcelona: Biblioteca de Catalunya RIUS, J. (desconegut) Frederic Travé i la seva «Biblioteca mitològica de Cubelles | XV-XX | La biblioteca fons Frederic Travé mitologia s'emplaça a la Biblioteca de Catalunya, procedent de Can Travé. Es tracta d'una biblioteca de més de 3.500 volums de temàtica monogràfica sobre mitologia clàssica. La cronologia dels llibres abasta als segles XV-XX. A Can Travé la biblioteca estava allotjada en una galeria de 45,30 metres de llargada per 3,40 metres d'amplada, amb vint-i-cinc balcons d'arc de mig punt que donen al jardí, i per dues petites sales als extrems. La decoració d'aquesta biblioteca de mitologia clàssica, es basa exclusivament en temes mitològics. | 08074-123 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé, president de la IBM a Catalunya, i membre de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona, recollí al llarg de la seva vida una àmplia col·lecció d'obres relacionades amb la mitologia que, juntament amb un conjunt d'escultures i obres d'art de tema mitològic, instal·là a Can Travé. Va construir aquesta col·lecció des de la il·lusió, l'interès i l'entusiasme intel·lectual vers aquesta temàtica. El discurs que Travé realitzà en la reunió de l'Associació de Bibliòfils de Barcelona el 1973 remarca la voluntat de vincular la seva visió del col·leccionisme amb l'interès vers el coneixement de les arts i de la creativitat des d'un àmbit tan complex i ric com ha estat i és la mitologia clàssica. Ens trobem doncs davant d'una col·lecció única. Després de la seva mort, l'any 1997 la Biblioteca de Catalunya va adquirir-ne a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé, el fons gràfic i bibliogràfic, que va quedar repartit entre la Unitat Bibliogràfica (monografies), la Unitat Gràfica (llibres d'art i catàlegs de llibreters) i l'Hemeroteca (revistes). El catàleg de la col·lecció bibliogràfica fou publicat per la Biblioteca de Catalunya el 2001, aprofitant la celebració a Barcelona del 22è Congrés de l'Associació Internacional de Bibliofília. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 98 | 57 | 3.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 85171 | Biblioteca de ciències naturals de Frederic Travé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/biblioteca-de-ciencies-naturals-de-frederic-trave | XIX-XX | Important biblioteca monogràfica sobre ciències naturals i, especialment, d'ornitologia i jardineria que Frederic Travé reuní al llarg de la seva vida a Can Travé. Es tracta d'un fons de més de 2.000 títols que van des dels tres volums de l''Ornithologiae' de Ulisses Aldrovandi o l''Historia Naturalis de Avibus' de Johannes Jonstonus, tots dos del segle XVII, fins a guies d'ornitologia de llocs del món tan dispars com Sibèria, Malàsia o Guatemala | 08074-124 | Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. Frederic Travé va ser, entre moltes altres aficions, un interessant en les ciències naturals i especialment en l'oritologia. L'any 1954 va ser un dels impulsors de la creació de la 'Sociedad Española de Ornitología' (SEO) i de la seva 'Sección Regional' catalana. Travé va crear amb el pas dels anys una important biblioteca d'ornitologia i apartats de les ciències naturals. La seva afició per la matèria el portà a reunir un important fons bibliogràfic que adquiria tant a casa nostra com a llibreters d'altres països. En l'actualitat la biblioteca i part del seu epistolari estan dipositades a la Biblioteca del Museu de Ciències Naturals de Granollers, fruit d'una donació l'any 1993 de la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. Uns anys més tard, el Museu també va acollir totes les col·leccions d'història natural de Travé, principalment de malacologia, que s'exposa a l'edifici de la Tela, papallones i vertebrats dissecats. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 57 | 3.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 85173 | Col·lecció de paper pintat de Psique i Cupido | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-paper-pintat-de-psique-i-cupido | XIX-XX | Frederic Travé va decorar les parets d'una sala de la Biblioteca de Mitologia Clàssica. Concretament era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. Es tracta de paper pintat de tipus panoràmic, format per dotze escenes: onze plafons i un rotlle. Aquest tipus de paper pintat va ser editat per Desfossé & Karth, a París a partir de 1872, si bé l'edició que es col·locà a Can Travé data de 1923. La composició és obra de Louis Lafitte i Merry-Joseph Blondel i va ser gravada per Xavier Mader. Entre les escenes que s'hi reprodueixen hi trobem la 'Consulta a l'Oracle', 'Psique transportada per Zèfir', 'El bany de Psique', 'Psique i les seves germanes', 'Psique descobreix Cupido', 'Psique abandonada', 'Psique és acollida per un vell pescador', 'Psique ofereix a Venus un gerret d'aigua salada', 'Psique dóna a Cerber una fogassa', 'Psique amb la capsa de Proserpina', 'Psique perdonada per Venus' i 'L'himeneu de Psique i Cupido'. | 08074-126 | Biblioteca Nacional de Catalunya | La Can Travé que avui podem observar és bàsicament fruit de les obres efectuades entorn el 1880 per part de l'hereva de la finca Rosa Escardó i el seu marit Magí Travé i Ballart. Cap al 1911, quan es va condicionar perquè els dos fills dels progenitors de la nissaga, en Federico i Eric Travé Escardó, poguessin compartir la casa d'estiueig i vers el 1920 es van ampliar algunes dependències auxiliars. L'obra més important va ser portada a terme a partir de 1938 per Frederic Travé Alfonso, empresari, bibliòfil i col·leccionista que condicionà l'interior per allotjar-hi les importants biblioteques i col·leccions que anà acumulant amb el pas dels anys. El paper ornamentava les parets d'una de les sales de la Biblioteca de Mitologia Clàssica on hi reuní una gran col·lecció de llibres de tema mitològic. Era instal·lat a la Sala de Psique i Cupido, que juntament amb la Sala d'Apol·lo i la Galeria de les Muses formaven la Biblioteca Mitològica. La Biblioteca estava moblada amb llibreries ornamentades amb un conjunt d'escultures i obres d'art: còpies de pintures, calcografies, plànols, mapes i arbres genealògics de tema mitològic. És un paper fabricat a París per Joseph Dufour entre 1814 i 1816. Editat per Desfossé & Karth a partir de 1872, el qual en va fer una dotzena d'edicions. A banda dels papers descrits, dipositats a la Biblioteca Nacional de Catalunya, a Can Travé en van quedar altres de la mateixa tipologia, a l'entrada de la casa n'hi havia altres amb la representació de les cataractes del Niàgara i el Port de Boston, situats a esquerra i dreta del passadís, respectivament. Mesuren 200 x 420 cm. A la sala de jocs de la torre rodona hi havia altres escenes del mateix estil i un paisatge del Carib. L'Ajuntament, donades les condicions d'humitat de la casa que els estaven deteriorant, els va fer retirar i es troben en procés de restauració A començaments del segle XIX és quan s'arriba a una major perfecció tècnica i plàstica en la realització del paper pintat. El paper panoràmic sorgeix en aquest moment i és hereu de les pintures al fresc que representaven esdeveniments històrics o imaginaris a partir de diverses escenes que generalment tenien un fons amb un paisatge comú. Les manufactures més importants eren a França, des d'on es van posar de moda i van aparèixer fàbriques de paper pintat en diversos indrets europeus. Van ser mostrats a exposicions internacionals i universals. S'instal·lava enganxant-lo directament a la paret i rematat amb frisos i greques o bé sobre un fris de fusta o un altre tipus de paper. L'any 1997 la Biblioteca de Catalunya comprà aquests elements a la Sra. Maria Antònia Maristany Ibarra, vídua de Frederic Travé. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85173-foto-08074-126-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | Papers pintats del mateix tipus i fabricació es troben al Saló de Recepció dels Ambaixadors Estrangers de la Casa Blanca (Washington, EUA). | 98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85177 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-3 | XX | Entre mitjan desembre i mitjan gener de cada canviant d'any, es fan una sèrie de representacions de l'obra Els Pastorets, a càrrec del Grup Teatre Casal de Cultura de Cubelles i la Societat Recreativa i Cultural l'Aliança de Cubelles. | 08074-130 | Sala Sociocultural (Carrer Nou) | El dia de Reis de 1990, el Grup de Teatre del Casal de Cultura recuperà per a Cubelles la representació d'Els Pastorets que en anteriors èpoques havien portat a l'escenari altres col·lectius teatrals de la vila. L'obra de Folch i Torres es va dur a terme, a la Societat L'Aliança, fins al 2000. Després d'anys d'absència, fins 2018, el mateix elenc teatral ha tornat a representar, amb gran èxit l'obra. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85177-foto-08074-130-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 85179 | Mostra de pallassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostra-de-pallassos | XXI | A finals del mes de juliol de cada any des del 2012, es celebra a Cubelles la Mostra de pallassos que acostuma a durar un dia. La mostra conté un ampli ventall de propostes per a tots els gustos i edats. La Mostra de Pallassos és una festa adreçada a les famílies, especialment amb infants. Compta amb l'assessorament artístic del pallasso cubellenc Pep Callau. La vila natal de Charlie Rivel, el més universal dels pallassos, ret d'aquesta manera el seu particular homenatge al seu fill il·lustre i a tota la nissaga Rivel | 08074-132 | places del centre de la vila | Iniciada l'any 2012, és un homenatge al pallasso universal de Cubelles, Charlie Rivel. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 2012 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 85180 | Ball de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gegants-0 | XX | L'Agrupació de Balls Populars de Cubelles (ABPC) organitza el Ball de Gegants durant la setmana cultural (aproximadament a finals del mes d'abril) i durant la festa major (14 i 15 d'agost), amb acompanyament de gralles i timbals, en un conjunt d'unes 15-20 persones. Els protagonistes són els gegants Abdó i Assumpta i el gegantó Charlie. Abdó mesura 3,45m d'alçada per 58kg, Assumpta 3,35m per 68kg i Charlie 2,65m per 30kg. El vestuari de l'acompanyament es composa de camisa verda dels geganters de l'ABPC, pantaló blanc, faixa negra i espardenyes de set betes negre-i-verdes de l'ABPC | 08074-133 | Cubelles | Els gegants Abdó i Assumpta van ser creats el 1958 i el gegantó Charlie es va fer per les festes de l'any 1987. L'any 1996 l'Ajuntament en va cedir la gestió a l'Agrupació de balls populars de Cubelles. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 85181 | Puntaires de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puntaires-de-cubelles | XXI | En el marc de la Setmana Cultural (darreries d'abril) es celebren les Trobades de Puntaires que concentren puntaires d'arreu de Catalunya, sobretot del Garraf, Alt i Baix Penedès. El duen a terme les associacions Labors de Cubelles i Puntaires Cubellenques. Les puntes al coixí o boixets són un art tèxtil, que consisteix a elaborar unes filigranes fines i complexes a partir de l'ús d'un patró de cartolina, fil, boixets, agulles i un coixí | 08074-134 | Cubelles | L'Associació de Puntaires Cubellenques es va crear l'any 2010 i té de mitja, uns /es 10 socis/es. A Catalunya, la tècnica de la punta al coixí va derivar a partir del segle XVIII en una industria que va sobreviure fins a mitjan segle XX. Amb la desaparició de la indústria de la punta, la tècnica per a fer blondes, punyetes, mocadors, etc. resta en el saber de les puntaires, que continuen confeccionant-ne per a gaudi propi i transmeten els seus coneixements a qui els vol aprendre. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 85182 | Recepta del Xató de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-del-xato-de-cubelles | XX | Piqueu en un morter els grans d'all amb la sal, perquè no saltin. Un cop ben aixafats, aneu afegint els pinyons, les ametlles i avellanes, treballeu-lo fins que tot plegat formi una pasta homogènia. Raspeu la part interior de les nyores escaldades i afegiu la polpa obtinguda al morter. Un cop homogeneïtzat, poseu-hi la molla de pa amb vinagre, una mica escorreguda, i continueu treballant-ho. Un cop llest, afegiu lentament oli mentre es remena, també lentament, per donar a la salsa la consistència volguda. En una plàtera, col·loqueu l'escarola ben escorreguda, poseu sal, oli i salsa, remenant-ho bé i servint-ho després en plats. Després ho acompanyeu amb la tonyina, el bacallà, els seitons i les olives. Deixeu que cada comensal, al seu gust, s'hi posi una mica més de salsa. Ingredients per a la salsa: 2 alls; 15 gr. de pinyons; 40 ametlles; 15 avellanes torrades; 8 nyores escaldades; 1 molla de pa; vinagre al gust; oli a voluntat; sal Ingredients per al plat: 2 escaroles; 300 gr. de bacallà dessalat i esqueixat; 150 gr. de tonyina dessalada i esqueixada; 12 filets de seitó dessalats; olives arbequines negres | 08074-135 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 85186 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-43 | VIDAL, J. (1991): Les caramelles de Cubelles: 1900-1990. Un reflex de la vida local d'aquest segle. Cubelles: Ajuntament de Cubelles, 167 p. | XX | Durant la Setmana Santa de cada any, durant la processó de Divendres Sant es fa una cantada de caramelles a càrrec del Cor l'Espiga de Cubelles. Es torna a fer una cantada el dissabte, però en aquest cas a la façana marítima de Cubelles, mentre que el Diumenge Sant la cantada es fa pels carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila. | 08074-139 | Centre de la vila i façana marítima | Si bé a Cubelles existia una tradició de corrandes, és amb la fundació del Cor l'Espiga durant la Guerra Civil i la seva transformació en la Flor de Boix quan pren una notable embranzida fins el dia d'avui. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 85187 | Sardanes de Cubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-de-cubelles | XX | En dates assenyalades i sobretot durant l'Aplec de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Anella Oberta organitza ballades de sardanes, que s'acostumen a celebrar a la plaça de la Sardana (c. Gallifa- av. del Terme) o al Carrer Neu. Es tracta d'una entitat fundada l'any 2003 amb la finalitat de la difusió i promoció de la sardana i el seu ensenyament que organitza ballades, l'Aplec, i la Diada de l'Agrupació amb ballada i concert. | 08074-140 | pl. de la Sardana i c. Nou | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 85188 | Goigs en honor dels sant màrtirs Abdon i Senen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-honor-dels-sant-martirs-abdon-i-senen | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En el cas d'Abdon i Senen, es tracta de dos sants dels que es coneix poca informació. Procedents probablement de Pèrsia, propagaven la fe cristiana durant el segle III i s'encarregaven de donar sepultura a aquells qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna. Foren martiritzats i degollats per aquesta causa i enterrats el 30 de juliol, essent aquesta la data de la seva veneració i de la celebració de la Festa Major petita de Cubelles. Se'ls ha considerat patrons dels llauradors i pagesos. En els Goigs en honor dels sants màrtirs Abdon i Senen, es fa esment de les seves vicissituds al llarg dels seus viatges des de Pèrsia a Roma i de part dels seus martiris, en el primer dels quals foren respectats i no atacats per lleons i ossos. 800 anys més tard, els seus cossos serien portats a Arlés (tot i que hi ha diferents indrets on s'afirma tenir-ne les relíquies) i, des d'allà, en van arribar restes a Cubelles. La tornada dels Goigs és: Arrepentits dels pecats / Vos venerám humilment : / Martirs Abdon y Senen / Siau nostres advocats | 08074-141 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 85189 | Goigs en llaor de les Santes Relíquies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-de-les-santes-reliquies | XIX-XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. En els Goigs en llaor de les Santes Relíquies (compost per G.D.P.), es fa una oda a totes aquelles restes de sants que es troben a l'església de Santa Maria de Cubelles, dedicant una estrofa o verset a cadascun d'ells i afirmant 'No se sap ab certitud / Quant á eixa església vingueren / Tals ossos (...)/. El Goig es troba ornamentat amb motius florals al perímetre i a l'encapçalament. S'hi troben esmentats Santa Cristina, Sant Urbà, Sant Teodor, Sant Sebastià, Sant Justí, Sants Victor i Vital, Sant Abdó i Senen, entre d'altres. Finalitza el Goig la petició: Obrau sempre meravelles / Ossos sants, de Déu amats: / Socorreu als de Cubellas / Cuant vos imploren confiats / Al peu del Goig s'hi esmenta que fou realitzat a la impremta de la vídua Torras, junt amb c. Creu 11, Sant Gervasi. | 08074-142 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 85190 | Goigs en lloança de Sant Isidre Llaurador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-sant-isidre-llaurador | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Els Goigs en lloança de Sant Isidre Llaurador venen de la tradicional devoció a aquest sant com a patró d'aquelles activitats que tenen relació amb les collites i la fertilitat de la terra en general. S'esmenta que es venera i es canta a la parròquia de Santa Maria de Cubelles. El Goig presenta una representació centrada en terç de caixa del sant llaurant; sota d'aquesta representació hi ha l'escut de la vila de Cubelles. Al terç inferior, en caixa completa, hi ha la partitura del cant d'aquest goig. Tot el conjunt està emmarcat per motius foliacis en colors negre i vermell. Comença: PUIX mai no haver defraudada / del bon pagès la suor, / (la tornada) feu-nos fèrtil la sembrada / Sant Isidre Llaurador. / L'acabament, per la seva banda, diu: Puix que sempre haver vessada / la virtut en abundor / concediu-nos bona anyada / Sant Isidre Llaurador | 08074-143 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 1961 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Antoni Massanell i Esclasans | Text poètic d'Antoni Massanell i Esclasans; Música de Mossèn Josep Maideu i Auguet; Xilografia de Ricard Vives i Sabaté. Amb llicència eclesiàstica, any 1961. | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 85191 | Goigs a la gloriosa mort, assumpció i glorificació de la humil Verge Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-gloriosa-mort-assumpcio-i-glorificacio-de-la-humil-verge-maria | XIX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Els Goigs a la gloriosa mort, assumpció i glorificació de la humil Verge Maria van ser editats per primer cop l'any 1861 i reprodueixen, en forma, lletra i disseny, els cànons d'aquest tipus d'expressió devocional i musical popular. Escrits en català i d'autor anònim, mantenen l''Oremus' en llatí, i la imatge central amb la imatge de la Verge Maria. L'estrofa de començament i final diu: Brillant illuminació / Sou del Cel Verge Maria: / Sia nostra amparo, y guia, / Vostra gloriosa Assumpció. | 08074-144 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85191-foto-08074-144-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 98 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 85192 | Goigs en llaor del gloriós apòstol Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llaor-del-glorios-apostol-sant-jaume | XX | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida i miracles del sant, mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. El Goig en llaor del gloriós apòstol Sant Jaume era destinat a la veneració d'aquest sant a l'església homònima de la Quadra de Rocacrespa en una data relativament recent. Tot i que és una obra anònima i tampoc sabem quan es va realitzar, presenta elements iconogràfics típics de la vila de Cubelles, com les torres de la Central, vaixells d'esbarjo, barques de pesca, etc. junt amb d'altres elements clàssics en la tradició de Sant Jaume, com el bastó de peregrí, la petxina i la creu de Sant Jaume. El text, en tres columnes de la caixa completa, té la tornada següent: Venerat en nostre temple / sigueu-nos bon protector. Per sobre hi ha una representació de Sant Jaume flaquejat pels elements típics del peregrí. A la cantonada dreta i a la part baixa, hi ha un seguit de representació típiques i modernes de la vila de Cubelles. La composició musical es troba, a caixa completa, al quart inferior. L''Oremus' està escrit en català. | 08074-145 | Cubelles | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 85195 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes | XV-XVII | Als fons de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) s'hi troben dipositats documents d'època medieval i moderna (segles XV-XVIII) referents a Cubelles. Fins a la substitució del sistema d'organització català en vegueries pels corregiments d'origen castellà (1719) Cubelles formà part de la vegueria de Vilafranca. Entre aquests documents hi trobem, per exemple, una clàusula testamentària de 1416 o un capbreu de l'any 1588. Al pergamí testamentari datat el 28 d'agost de 1416 hi trobem el trasllat de la clàusula del testament de Elisenda, muller de Galcerà de Barberà, castlà de Vilafranca i Cubelles. Fa hereu universal a la seva filla Agnès, muller de Guillem de Talamanca, cavaller. Ordena que al preu de 600 sous i de 20 sous de censal mort es celebrin 500 misses. 250 l'església de Santa Maria. 250 l'església de Santa Maria de Cubelles. El capbreu de 1588 del priorat de Sant Pere de Cubelles està fet pel notari Pere Guasch, de Vilafranca del Penedès, i s'hi fan les confessions de 29 emfiteutes, alguns amb títol de propietat reconegut i altres amb establiment a precari. | 08074-148 | Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès (Av. d'Europa, 6, Vilafranca del Penedès) | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve i Gràcia | 94 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 85196 | Col·lecció d'elements de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-delements-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. El museu conserva material arqueològic procedent de diferents jaciments arqueològics del municipi, així com 17 dibuixos sobre paper de temàtica local realitzats per Pau Roig Estradé. | 08074-149 | Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Avinguda de Víctor Balaguer, s/n, Vilanova i la Geltrú. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Paleolític|Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Grec|Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 77|78|79|80|81|82|85|94|98 | 53 | 2.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 85197 | Fons documental de Cubelles al fons de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-cubelles-al-fons-de-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | El fons de la col·lecció de de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer conserva peces de diferents categories procedents del municipi de Cubelles. A la part de la Biblioteca es conserva documentació manuscrita que avarca un marc cronològic comprès entre el segle XIV i el XX (11 elements), bibliografia diversa del municipi (50 elements), material gràfic (13 elements), així com un gran nombre de publicacions periòdiques o articles sobre Cubelles. | 08074-150 | Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Av. Narcís Monturiol, 2, 08800 Vilanova i la Geltrú. | 41.2082100,1.6723300 | 388692 | 4562720 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 94|98 | 56 | 3.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 85122 | Casa natal de Joan Pedro i Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-joan-pedro-i-roig | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. DALPÍ, J. (2014) 'Fills predilectes i adoptius de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 111-115. VIDAL, J. (2005) 'Efemèrides cubellenques del 2005', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 77-83. VIDAL, J. (2015) 'Els orígens de la fortuna de Joan Pedro i Roig', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-20. | XIX | Casa entre mitgeres amb dues entrades de mides diferents d'arc rebaixat. La composició de la façana és senzilla, la planta baixa és asimètrica, mentre que el segon pis presenta dos balcons situats simètricament en el context de la façana. Al tercer pis s'obren tres finestres estretes, una alineada amb un eix vertical amb el balcó inferior i les altres dues amb l'altre. El coronament és simple amb cornisa i capcer pla. | 08074-75 | c. Joan Pedro i Roig 10 | Joan Pedro i Roig va néixer a Cubelles el 14 d'abril de 1830 i va fer una gran fortuna a Cuba. A l'illa antillana es va casar amb Conxa Baró Jiménez, la família de la qual era propietària de set enginys productors de sucre, tenien negocies naviliers i banquers. Anualment venia a Cubelles des de l'Havana, on va fer quantitatives aportacions a la població. La principal de totes va ser donar aigua potable a la vila, també subvencionà la millora de l'enllumenament públic i diverses obres a l'església parroquial. Joan Pedro i Roig va morir l'any 1890 en enfonsar-se el vaixell en què viatjava amb la seva esposa al mar de les Antilles. Malgrat la seva desaparició física, el record de Joan Pedro i Roig es perpetuaria a Cubelles. L'any 1897 l'Ajuntament va dedicar el carrer a Joan Pedro i Roig, abans era el carrer de l'Or. Aquest personatge té el títol de fill predilecte (Ple del 21 d'agost de 1881), un dels prohoms més destacats de la història de Cubelles. L'any 1930 el poble li dedicà un homenatge pòstum amb motiu del centenari del seu naixement. Un dels actes va consistir en una celebració religiosa, i seguidament els representants municipals acompanyats per l'orquestra contractada per a l'ocasió, es van dirigir a la casa natal de Joan Pedro i Roig per procedir a descobrir la llosa de marbre. A la plaça de la Vila es va fer un concert musical | 41.2082500,1.6718200 | 388649 | 4562726 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85122-foto-08074-75-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85097 | Plaça de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-4 | BROTONS, X., PINEDA. A. VIDAL. J : Eis carrers de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf. Vilanova i la Geltrú, 1994 Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (coord.) (2001) Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. P. 61-62. | Amb la denominació de Plaça de la Vila, el catàleg i Pla especial del Patrimoni Històric, arquitectònic i ambiental de Cubelles, recull els espais històrics centrals de Cubelles: les places de la vila, rectangular, definida per la façana de l'Ajuntament, la Rectoria i cal Capdet; i de Santa Maria, definida per la rectoria i la façana principal de l'església. Les places estan unides per un tram curt de vial, el carrer Anselm Clavé, amb edificis entre mitgeres de planta baixa i dues plantes. Entre les dues places s'aixeca l'edifici de la Rectoria, que forma una illa tancada. Es tracta de l'espai on es concentra històricament la vida civil, religiosa i comercial de la vila, a més d'haver habitatges | 08074-50 | pl. de la Vila, c. d'Anselm Clavé, Pl. de Santa Maria | L'espai que actualment ocupa el carrer d'Anselm Clavé no es menciona a la documentació del segle XVIII, devia estar ocupada pel primitiu cementiri. L'any 1897 va rebre denominació oficial per primer cop, amb el nom de carrer de la Rectoria. Durant la Guerra Civil es va dir de Joaquim Maurín, després va tornar a ser Rectoria. A final dels anys cinquanta va rebre el nom d'Anselm Clavé que conserva fins avui. L'any 1936es va enderrocar el magatzem de la rectoria per eixamplar el carrer, que ocupava la meitat de l'actual carrer i era molt estret. La Plaça de Santa Maria va passar a ser considerat oficialment com a plaça l'any 1897, quan li va ser posat en nom de plaça de la Rectoria. El 4 de novembre de 1936 va rebre el nom de plaça de Francesc Ascaso i una vegada acabada la Guerra Civil espanyola va ser batejada amb el nom actual de Plaça santa Maria. La Plaça de la Vila apareix esmentat al segle XVI com a plaça pública i en aquella època, segons Joan Avinyó, aquesta plaça devia ser més extensa que en l'actualitat. Al segle XVII apareix citada com a Plaça de la Vila i a partir del segle XVIII es generalitza la denominació de Plaça Major. L'any 1897 va ser anomenada Plaça de la Constitució. L'any 1931 es va canviar el nom pel de Plaça de la República, el qual va conservar fins el 1939 en què es va substituir pel de Plaza del Generalísimo Franco. L'any 1977 va passar a ser Plaça del Cabdill fins al 1980 que va rebre el nom actual. | 41.2082800,1.6724000 | 388698 | 4562728 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85097-foto-08074-50-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Altres noms de la plaça al llarg de la història: Constitució, República, Generalísimo Franco, Cabdill | 119|98 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 85102 | Casa natal de Charlie Rivel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-natal-de-charlie-rivel | PUIG, F.X. (2001) 'Les transformacions de Cubelles al segle XX', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 51-53. VIDAL, J. (2004) 'Tres efemèrides cubellenques del 2004', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 89-96. | XIX | La façana presenta despreniments | Casa entre mitgeres que actualment està dividida en dos finques, números 3 i 4. Les portes d'entrada als habitatges es situen molt juntes a la planta baixa, acompanyades d'una finestra a la planta baixa, la qual presenta sòcol inferior arrebossat. El cos del segon i tercer pis està separat per unes motllures i presenta orla al voltant de la façana amb motllures decoratives. Aquests dos pisos s'articulen a la façana amb dos eixos verticals, un de finestres i un altre de balcons disposats simètricament, abans de la cornisa hi ha les obertures de la cambra d'aire de la solera i per sobre el capcer d'obra que limita una terrassa. Una placa commemorativa recorda que és la casa natal del pallasso internacional Charlie Rivel | 08074-55 | pl. de la Vila 3, 4 | Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català. Casualment va néixer a les golfes d'aquesta casa de pagès. La casa no té el mateix aspecte que a finals del segle XIX perquè ha estat reformada en més d'una ocasió, però sí que és en el mateix lloc on Marie Louisse Lasserre va donar a llum acompanyada de Pedro Andreu enmig d'uns dels seus viatges en què portaven el seu espectacle d'un poble a un altre, tal com indica una placa commemorativa col·locada a la façana des de l'any 2004. Charli Rivel no va tornar-hi fins cinquanta-vuit anys després, convertit en un dels millors pallassos del món. Va tornar a finals de setembre de 1954, convidat per l'alcalde cubellenc Joan Albet Aviñó, acompanyat de la seva dona Carmen Busto. El pallasso va tenir una rebuda oficial i popular a Cubelles, on va conèixer el carrer i aquesta casa, a més d'algunes de les dones que van assistir a la seva mare al part. L'any 1963 va tornar per actuar a la plaça de la Vila i va passar temporades a Cubelles i els últims anys de la seva vida, va morir l'any 1983 | 41.2082900,1.6722500 | 388685 | 4562729 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85102-foto-08074-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 85061 | Safareig Públic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-6 | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. VIDAL, J. (2015) 'Història del safareig de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 67-76. | XIX | La restauració recent ha substituït elements de la coberta utilitzats al llarg del segle XX, com les plaques de fibrociment | Els safareigs de Cubelles s'ubiquen al centre del poble, al carrer del Raval. Estan protegits i tancats per un mur de paredat arrebossat alineat al carrer, on es troben les dues portes d'entrada. Un cos d'obra que sobresurt del mur conté una placa commemorativa de la restauració realitzada l'any 1858. El cos del safareig queda reculat d'aquell mur, entre aquesta façana del carrer i el cos del safareig hi ha un pati que servia per estendre la roba. El safareig pròpiament dit consta de dos piques gairebé quadrades fets de rajola o maons fets a mà. Un cobert suportat per pilars d'obra i bigues de fusta. Tot l'espai ha estat restaurat i objecte d'un projecte museogràfic l'any 2018. | 08074-14 | c. Raval 7 | Joan Pedro i Roig, un destacat 'americano' va donar 9 plomes d'aigua per l'ús del cubellencs l'any 1882. També va cedir els safareigs i dues fonts públiques al municipi., de forma gratuïta i perpètua. La placa que actualment es llegeix a la façana del safareig 'Este edificio fue restaurado por dadiva del difunto Lorenzo Pedro y Brunet', permet suposar que els safareigs ja existien abans, siguin els mateixos o altres, o estiguessin en algun altre emplaçament. L'aigua donada diàriament a Cubelles suposava 13.110 litres, que l'any 1895 passarien a ser 13.500 litres. Les aigües residuals servien per regar els horts del costat. Hi ha notícies de reparacions dels safareigs al 1920, els desaigües el 1923 i les partes el 1930. L'any 1931 les dones que hi rentaven la roba van demanar l'ajuntament una coberta d'aixopluc, les queixes van ser efectives i l'any 1931 es van construir les cobertes de fusta. Hi havia una persona encarregada de la neteja dels safareigs. També hi havia una pica especial per rentar la roba dels malalts, fet que evitava la transmissió de malalties. | 41.2082900,1.6714000 | 388614 | 4562731 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85061-foto-08074-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Cultural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6784,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml