Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68279 | Villa Subur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-subur | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11966 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | Segons la normativa del Pla Especial és obligat mantenir estrictament tots els elements de l'edifici. | Edifici construït entre mitgeres que consta únicament de planta baixa. És característic l'esgrafiat que cobreix el parament del seu frontis, amb motius florals que s'emmarquen clarament dins del llenguatge modernista de l'obra. La porta d'entrada apareix flanquejada per finestres, essent les tres obertures de forma rectangular i dotades de guardapols decorats amb motius florals. Contrasta la formulació classicista del coronament, a base de cornisa motllurada suportada per conjunts de mènsules. La barana del terrat, conformada per barrots d'obra, presenta un capcer semicircular en el centre, on figura el nom de l'edifici, i dos capcers, d'idèntic disseny però de menors dimensions, situats a cada banda; els tres elements estan coronats per un motiu floral a mode de palmeta. | 08270-401 | Av. Artur Carbonell, 23 | La casa va ser construïda amb la finalitat de sortejar-la i destinar els beneficis a la construcció de l'Hospital de Sant Joan. El promotor de l'obra, Joan Bassa, va presentar els plànols a l'Ajuntament de Sitges l'11 de juliol de 1908. El responsable tècnic de l'execució del projecte era l'arquitecte Juli Batllevell. La llicència fou concedida el 13 d'agost d'aquell mateix any. Pel que fa a l'autor de l'obra, Juli Batllevell (1864-1928) va ser arquitecte municipal de Sabadell on també va ser responsable dels projectes urbanístics i de la construcció de la casa de la Vila, de la presó, del quarter, del teatre i de l'Hotel Suís. | 41.2387400,1.8082400 | 400133 | 4565945 | 1908 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68279-foto-08270-401-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Juli Batllevell (1864-1928) | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||
| 94092 | Barraca del camí de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca situada en una zona boscosa de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud. </span></span></span></span></p> | 08058-192 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2364900,1.6067400 | 383243 | 4565946 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira i Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 68280 | Villa Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-remei | COLL, I. (2001) 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges. MONTE, M.A. (1986) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11967 Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XX | El Pla Especial obliga al manteniment del volum, a la conservació estricta de l'edifici i a la restauració de les seves façanes | Edifici construït entre mitgeres i de planta irregular, que disposa d'un petit jardí a la seva banda esquerra, des d'on s'accedeix a l'interior de l'habitatge. Malgrat disposar únicament d'un alçat de dos nivells (pb + 1p) destaca la seva força volumètrica. Pel que fa al frontis que dóna al carrer, disposa d'un parament esgrafiat tot imitant una disposició de carreus de pedra encoixinat. A la planta baixa es localitzen dues obertures conformades per arcs de mig punt d'ampit convex i que corresponen a dues finestres enreixades. La imposta que tradueix a l'exterior el forjat del primer pis, conforma un fris amb decoració floral. La planta superior disposa d'un balcó corregut al que tenen sortida tres obertures rectangulars. La volada és de llosanes de pedra, de perfil motllurat i la barana metàl·lica presenta perfil en forma de 'S'. El coronament de la façana consta d'una cornisa motllurada i sostinguda per mènsules, així com d'una barana d'obra amb capcers decorats per traceries circulars. La coberta és plana i forma un terrat transitable, del que sobresurt una petita torratxa. | 08270-402 | Av. Artur Carbonell, 25 | El 14 de maig de 1911 Joan Bassa i Careny s'adreçava a les autoritats municipals de Sitges tot sol·licitant llicència per a edificar una casa en un terreny que posseïa a la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell. El consistori va concedir el permís el 16 de març del mateix any i, uns mesos més tard -concretament el 22 de juny- va obtenir el vist-i-plau del 'Cuerpo Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la provincia de Barcelona', que era necessari ja que l'edifici estava situat en una carretera de l'Estat. La finca va ser objecte d'una reforma l'any 1928, portada a terme per l'arquitecte Josep Mª Martino. Pel que fa a l'autor de l'obra, Juli Batllevell (1864-1928), va ser arquitecte municipal de Sabadell, on també va ser responsable dels projectes urbanístics i de la construcció de la casa de la Vila, de la presó, del quarter, del teatre i de l'Hotel Suís. | 41.2387500,1.8083600 | 400143 | 4565946 | 1911 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68280-foto-08270-402-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. L'edifici també és conegut com El Desvan de Sitges. | 98|105 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||
| 68023 | Tuia (Thuja orientalis) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tuia-thuja-orientalis-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Xina i Corea, pertany a la família 'Cupressaceae'. Fulles molt menudes, atapeïdes entre elles ( imbrimcades) de color verd . La floració es produeix a finals d'hivern i té la flor masculina de color groc i la femenina de color vermell. Llavors protegides per un revestiment d'esquames dures, el conjunt del qual forma una mena de pinya arrodonida de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla. Té una alçada de 7 mts, amb un diàmetre de 35 cm i ocupa un espai de 7 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-734 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2388100,1.8105600 | 400327 | 4565950 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'expectativa de vida, per l'estètica, funcionalitat i raresa. És un exemplar únic.La expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 68608 | Pitosporo (Pittosporum tobira) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pitosporo-pittosporum-tobira-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la Xina i el Japó, pertany a la família 'Pittosporaceae'. Té un tronc rugós de color marró fosc de fulla entera i ovada de color verd fosc que broten a la primavera. La floració és agrupada en inflorescència que es produeix a finals de primavera i té la flor de color crema. Fructifica en càpsula, els fruits són de color vermellós i neixen a l'estiu. Resistent a primera línia de mar i a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És adient per formar grups o pantalles. És interessant per aromatitzar l'ambient i per fer formes geomètriques (Topiària) Té una alçada de 5 mts, amb un diàmetre de 33 cm i ocupa un espai de 5 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-730 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2388300,1.8101900 | 400296 | 4565952 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Conjunt homogeni que destaca per les dimensions. És singular per l'estat sanitari, l'estètica i la funcionalitat. L' expectativa de vida és normal i la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 68592 | Olivera (Olea europaea) de la Rtda. C-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-olea-europaea-de-la-rtda-c-31 | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Oleaceae'. Té un tronct de color gris fosc amb fulles enteres, oposades i lanceolades de color verd argent que broten a finals de primavera. La floració es produeix a la primavera i té la flor de color blanc groc. L'oliva n'és el fruit de color verd negre i neixen a finals de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. És adient per terrenys secs. El fruit és apreciat en gastronomia. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 62 cm i ocupa una amplada de 8 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-714 | Rtda. C-31 (Llevantina) | 41.2389600,1.8227000 | 401345 | 4565953 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la situació. Típica olivera esporgada en vas. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 68584 | Evònim del Japò (Evonimus japonicus) del C/ Hort Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/evonim-del-japo-evonimus-japonicus-del-c-hort-gran | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud del Japó, pertany a la família 'Celastraceae'. Té un tronc rugós i estriat de color gris amb fulles simples, oposades, ovals i dentades de color verd fosc que broten per primavera. La floració es produeix a l'estiu i les flors són de color verd. Fructifica en càpsules, els fruits són de color rosa que neixen a la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat curta. És interessant per fer formes geomètriques ornamentals. Té una alçada de 4 mts, un diàmetre de 22 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-706 | C/ Hort Gran (Centre Poble) | 41.2389100,1.8105000 | 400322 | 4565961 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És un conjunt d' Evònims de grans dimensions. És singular per l'estètica i funcionalitat, raresa, situació i homogeneïtat del conjunt. L'expectativa de vida és normal i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 68477 | Barraca de vinya de la Trinitat 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-trinitat-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un petit enderroc al sostre. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta el·líptica, amb la porta de llinda plana. Una de les parets de la barraca està formada per un marge. | 08270-599 | Parc Natural del Garraf | 41.2393300,1.8450700 | 403220 | 4565969 | 08270 | Sitges | Difícil | Regular | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 68478 | Barraca de vinya de la Trinitat 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-trinitat-3 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | És una barraca de vinya de tipus margera, és a dir està construïda en un marge, encastada totalment dins el terrer d'una feixa i la paret frontal és el propi marge. És de planta irregular, amb la porta de llinda plana. | 08270-600 | Parc Natural del Garraf | 41.2393300,1.8450200 | 403216 | 4565969 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||
| 68319 | Estació de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-de-sitges | COLL, I. (2001 'Arquitectura de Sitges. 1800-1930'. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) PLANAS, R. (2004) 'Llibre de Sitges'. Sitges. | XIX | El Pla Especial obliga al manteniment del volum construït i dels trets fonamentals de les façanes; s'admeten les modificacions justificades per requeriments d'ús. | Es tracta d'un edifici aïllat que destaca per la seva organització volumètrica. Els diferents cossos de què consta s'organitzen al voltant d'un edifici central rectangular estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i terrat pla transitable. Als laterals d'aquest cos central se situen sengles volums també rectangulars, més baixos, organitzats en alçat en planta baixa, un pis i terrat pla transitable, amb la particularitat que difereixen pel que fa a la seva volumetria. Així, un primer cos d'edificació disposa d'una planta rectangular, mentre que l'altre té la planta en forma d'ela, on se li insereix alhora un quart cos de només planta baixa i terrat pla. Una marquesina d'estructura metàl·lica (coberta volada) està situada a l'eix longitudinal del conjunt, davant mateix de les vies del ferrocarril. Destaca també per l'organització d'obertures, que segueixen un ritme d'eixos verticals regular. Així, el cos central disposa de cinc eixos, portes a la planta baixa i finestres altes (gairebé com balcons ampitadors) a les dues plantes restants. Els tres centrals resten agrupats i emmarcats per unes faixes verticals força amples que sobresurten lleugerament de la línia d'arrebossat de la façana. A cada costat d'aquestes faixes s'organitzen dos eixos d'obertures de les mateixes característiques que flanquegen els tres eixos centrals. A les cantoneres es disposen faixes de les mateixes característiques; també es disposen unes faixes horitzontals per tal d'indicar els nivells dels forjats. Els cossos laterals disposen de dos eixos verticals d'obertures cadascun, dels quals, a la planta baixa, es disposen sengles portes d'accés situades als eixos extrems. Totes les baranes dels terrats estan fetes d'obra de maó arrebossada entre matxons massissos. Totes les obertures disposen de llindes en forma d'arc rebaixat amb un guardapols senzill que adopta la forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Finalment, cal destacar el tractament bicrom del revestiment del conjunt, on el fons d'arrebossat senzill que imita un aparell isòdom de carreus regulars col·locats al trencajunt, és de color blanc, mentre que els elements d'emmarcament de les obertures, les faixes verticals i horitzontals, així com l'espai que emmarca el gruix del terrat a la catalana (amb els espiralls i permòdols decoratius), reben un tractament diferenciat de color crema. | 08270-441 | Pç. Eduard Maristany s/n | 41.2390800,1.8096200 | 400249 | 4565981 | 1881 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68319-foto-08270-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68319-foto-08270-441-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68319-foto-08270-441-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 98|102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 64227 | Carrerada de Jafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafre-0 | Mapa del Patrimoni de Sitges. ROVIRA, J.; MIRALLES, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. | Queda interromput per nombroses infraestructures i urbanitzacions. | La carrerada de Jafre transcorre pel sector de xaloc del terme municipal de Sant Pere de Ribes, fent de partió amb el de Sitges. El primer tram es troba en terme de Sitges i coincideix amb el traçat de la riera de Ribes. A l'alçada de l'urbanització de Vallpineda, a llevant de l'autòdrom de Rocamar, hi ha el tram més ben conservat, d'uns 880 metres de llargada. Aquí la carrerada assoleix una amplada considerable, de més de 5 metres, i està delimitada a banda i banda per murs de pedra. Tot seguit queda interrompuda de nou per l'urbanització de Santa Bàrbara. Després de creuar l'autopista A-16, la carrerada seguia per la riera de Jafre, on coincideix amb el GR-92. | 08231-459 | Sud est del terme municipal | 41.2389300,1.7875600 | 398400 | 4565990 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64227-foto-08231-459-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||
| 68024 | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) de la Rtda. C-31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-yucca-elephantipes-de-la-rtda-c-31 | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Mèxic i Guatemala, pertany a la família 'Agavaceae'. Té un tronc llis de color gris fosc amb fulles simples, lineals i lanceolades de color verd que broten a la primavera. La floració és agrupada en inflorescència de color blanc. Fructifica en càpsules, els fruits són de color negre i neixen a principis de la tardor. Resistent a la primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. És interessant per la forma i mida de la fulla, així com per la intensitat cromàtica de la flors, apreciada en gastronomia. Té una alçada de 5 mts i ocupa un espai de 6 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-735 | Rtda. C-31 (Llevantina) | 41.2394900,1.8225900 | 401336 | 4566012 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per l'expectativa de vida, per l'estètica, funcionalitat i raresa. És un exemplar únic.L' expectativa de vida és alta i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 94091 | Barraca Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda inicialment amb la tècnica de la pedra seca i posteriorment rejuntada amb ciment. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Posteriorment se li va afegir una porta metàl·lica. </span></span></span></span></p> | 08058-191 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></p> | 41.2371200,1.6065800 | 383231 | 4566016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes Robert Rovira i Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 68577 | Lledoner de l'avinguda de les Flors (Celtis australis) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-lavinguda-de-les-flors-celtis-australis | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Casuarinaceae'. Té un tronc dret i escorça llisa de color marró fosc amb fulles casimètriques, estretament ovades i terminades en punta allargada, de color verd grisos que broten a mitjans de primavera. La floració és simple de color groc verdós i es produeix en primavera . Fructifica en lledons de color verd marró que neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement mitja i una longevitat elevada. El fruit s'utilitza en gastronomia. | 08270-699 | Av. De les Flors (Poble Sec) | 41.2395900,1.8080100 | 400115 | 4566039 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions, per la seva funcionalitat i per que té un triple tronc. L' expectativa de vida és mitjana, però la situació és molt pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 94289 | Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-villano | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurada entre 1980-1990 | <p><span><span><span><span><span>Cal Villano és una edificació d’origen modern restaurada i consolidada a finals del segle XX. Consta del cos principal amb cossos annexes. El cos principal és una edificació de planta rectangular amb la coberta de teula àrab a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana s’hi obra el portal d’arc de mig punt amb dues finestres i a nivell de primer pis i golfes s’obren tres finestres per planta, una d’elles convertida en un balcó amb barana de ferro i un petit respirador per planta. A la banda dreta en destaca la restauració d’un rellotge de sol, que es repetiria a la façana de llevant (aquest no restaurat), atès que un marcava les hores de matí i l’altre les de tarda. A la façana de ponent i tramuntana s’hi obren diverses finestres de composició asimètrica. Totes les obertures són d’arc pla i estan emmarcades per un marc pintat de tonalitat terrosa. L’interior conserva molt elements originals del mas com és l’antiga cuina amb el forn de pa, el cup de vi o la pica de l’oli. Adossat a llevant hi ha un cos d’una sola planta amb a coberta a una vessant on s’hi conserva la menjadora de l’antic estable amb una zona enjardinada amb estables actuals tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc pla. Tots els murs estan arrebossats i pintats de beig. </span></span></span></span></span></p> | 08058-262 | Cal Villano. Sud de Clariana | 41.2373700,1.6092400 | 383454 | 4566040 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94289-262-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 94400 | Rellotge de sol de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-villano | XVIII-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat entre el primer pis i les golfes de la façana principal de Cal Villano, a l’angle sud-est. Es tracta d’un rellotge de planta rectangular amb una estrella de 16 puntes a l’angle nord-est des d’on surten les línies horàries i el gnòmon. Tot això està emmarca per marcs un de més interior de color terròs on hi figura l’any de restauració (1988) i un més exterior de color gris. El gnòmon està col·locat en diagonal per cobrir més franja horària.</span></span></span></span></span></p> | 08058-320 | Cal Villano. Sud de Clariana | 41.2373700,1.6092400 | 383454 | 4566040 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-20230425163003.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-13 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la façana de llevant, i tocat el rellotge descrit hi ha un segon rellotge, no restaurat però, amb les mateixes característiques estilístiques per acabar de cobrir la franja horària de la tarda que no estarien cobertes amb el primer rellotge. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 68609 | Pebre bord (Schinus molle) del C/ Creu Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pebre-bord-schinus-molle-del-c-creu-roja | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de Perú i Bolívia, pertany a la família 'Anacardiaceae'. Té un tronc de rextura fibrosa i color marró fosc amb fulles compostes, alternes i imparipinnades de color verd brillant que broten a finals de la primavera. La floració és agrupada en inflorescències de raïm de flor de color crema. Fructifica en drupes, els fruits són de color vermell i neixen a la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És interessant per la forma de les fulles i per la intensitat cromàtica del fruit que es apreciat en la gastronomia. Té una alçada de 9 mts, amb un diàmetre de 55 cm i ocupa un espai de 9 mts. L'estat sanitari és normal. | 08270-731 | C/ Creu Roja (Llevantina) | 41.2397400,1.8223900 | 401320 | 4566040 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | Arbre que creix bastant amagat. És singular per les seves dimensions. L' expectativa de vida és normal i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 68499 | Barraca de vinya de Santa Bàrbara 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-santa-barbara-4 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un important enderroc exterior i l'interior és ple de runa. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. Una de les seves parets està adossada al marge d'una feixa. | 08270-621 | Oest de la urbanització de Sta. Bàrbara. | 41.2394500,1.7919100 | 398765 | 4566042 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68499-foto-08270-621-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68499-foto-08270-621-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68499-foto-08270-621-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 68309 | Sant Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-mus | LLOPIS I BOFILL, J. (1980). 'Assaig històric sobre la vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XVII | El Pla Especial contempla l'obligatorietat de mantenir el volum construït i les façanes, tot fent les restauracions necessàries. | Es tracta d'una petita masoveria conformada per un edifici aïllat que sembla estar format per dues estructures adossades, organitzades en alçat en planta baixa i un pis, amb coberta de teula a dues vessants. L'estructura que està a tocar el passatge de Sant Mus és més baixa, malgrat disposar d'un ràfec idèntic respecte el cos d'edifici que afronta al carrer de Mossèn Joan Llopis. Les estructures arquitectòniques són molt simples, probablement amb murs de paredat comú barrejat amb maó, revestits per un arrebossat simple. La façana del carrer de Mossèn Joan Llopis només disposa d'una petita obertura situada a la planta primera de la zona més oriental, amb brancals, llinda i ampit rectes de factura molt simple. A nivell de planta baixa i dins l'encaix de la primera estructura més alta, se situa una petita fornícula o capelleta, de caire goticitzant i rematada per un arc conopial, amb unes rajoles representant un sant. Sota d'aquesta fornícula hi ha una làpida amb la següent inscripció: 'AVI (avui) A 13 9 BRE (novembre) / 1668 ARRIVA / EN ESTA CASA LO SE- / ENSSIM DON JOAN DE / AUSTRIA I DORMI EN ELLA'. També, i situat en el mur de tanca de la parcel·la fora dels murs de l'edifici pròpiament dit (façana afrontada al carrer de Mossèn Joan Llopis), es troba un relleu inscrit en una peça de pedra quadrada representant dos personatges (probablement puttis) que porten un escut; aquest relleu està en molt mal estat. Finalment i a la façana que afronta al passatge, s'observen dues finestres situades a la planta baixa i dues a la planta pis; totes quatre de les mateixes característiques, senzilles, amb brancals, llindes i ampits rectes sense cap tipus de decoració remarcable. | 08270-431 | c/ Mossèn Joan Llopis, 15 - Passatge Sant Mus | Malgrat que la data de 1669 -que figura a la placa commemorativa de l'estada del rei Joan d'Aústria- esdevé un indicador cronològic de la datació de l'edifici, cal tenir present que la seva construcció és, sens dubte, anterior a aquesta data. D'altra banda, les constants modificacions que ha experimentat l'antiga masoveria amb el pas del temps fa que bona part de l'estructura actual correspongui a reformes posteriors a l'època moderna. | 41.2396700,1.8125900 | 400499 | 4566043 | c.1669 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68309-foto-08270-431-3.jpg | Legal | Barroc|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció III. La finca està catalogada com una construcció de tipus C. | 96|93|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||
| 85151 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-5 | Totalment enrunat | El Castellot s'emplaça en un petit replà de la carena que ascendeix, des del sud-est, cap a la Talaia, per sobre de la carretera BV-2115. S'hi ha pogut detectar la presència d'un mur rectilini amb carreus mitjans irregulars lligats amb morter, orientat en sentit nord-sud. La resta del conjunt es troba en runes, però relativament visible gràcies a una gran quantitat d'enderrocs que hi ha al voltant d'aquest mur i per tota la superfície conservada del cim de la carena. El conjunt, que potencialment no tindria unes grans dimensions, té un clar sentit estratègic, ja sigui lligat al camí que mena de Vilanova a l'Arboç o de control de la carrerada propera (Ramal A2). | 08074-104 | Vessant sud-oest del fondal del Petit | 41.2381200,1.6660100 | 388213 | 4566049 | 08074 | Cubelles | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85151-foto-08074-104-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Aquest jaciment va ser identificat durant la fase prèvia d'identificació toponímica del terme de Cubelles. En una segona fase, es va comprovar l'existència de les restes muràries al lloc identificat, gràcies a l'ajut del propietari de Can Rovirosa. | 85 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 63778 | Autòdrom de Rocamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/autodrom-de-rocamar | FELIU, A., coord. (2002). Cent elements del patrimoni industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg Editores. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRABENT, A. (1999). L'Autòdrom. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes i Comissió de Festes de Ribes. TUBAU, A. (2001). Tradició i desenvolupament, artesania i indústria al Penedès contemporani. Arqueologia industrial al Penedès. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. | XX | Alguns trams es troben esquerdats i hi creix vegetació. | Circuit automobilístic situat a l'indret del Clot dels Frares, a l'extrem sud del terme municipal. Està format per un traçat ovalat de dos quilòmetres de recorregut i 15 metres d'amplada. Les corbes tenen uns peralts destacats, d'uns 60º de desnivell. S'hi conserva el paviment de ciment sobre una base de grava, malgrat que alguns trams es troben deteriorats. En un extrem del circuit s'hi mantenen les grades, que posteriorment van ser reformades per acollir una indústria. A l'espai agrícola de l'interior del circuit hi ha la cantina, els paddocks i una fàbrica de pistons, a més de d'unes naus i dues masies. | 08231-10 | El Clot dels Frares | L'any 1908 Enric Ràfols va promoure la organització de la Copa Catalunya, una carrera automobilística que transcorria per Sitges, Sant Pere de Ribes, Canyelles i Vilanova i la Geltrú. La cursa va tenir un gran ressò mediàtic, pel que se li va voler donar continuïtat. Aviat, però, els problemes financers van fer que la carrera es traslladés al Maresme. L'industrial sabadellenc, Francesc Armengol va voler aprofitar l'interès que havia despertat la cursa per projectar un circuit d'automòbils tancat a la mateixa zona. El 22 d'abril de l'any 1922 es va crear la societat Autódromo Nacional, S.A., que va comprar els terrenys del Mas Clot a mossèn Antoni Miret i Massó , així com la partida del Clot d'en Sidós a en Salvador Vilanova. El circuit va ser projectat per l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas, mentre que les tribunes i llotges les va dissenyar Josep m. Martino i Arroyo. Va començar a construir-se el 30 de juny del 1923 i van finalitzar les obres la tardor del mateix any. La inauguració oficial de l'autòdrom va ser el 28 d'octubre d'aquest any, amb la presència de destacades autoritats, com el representant del rei l'Infant Alfons de Borbó. En la cursa que s'hi va celebrar va guanyar el francès Albert Divo, amb un automòbil del model Sunbeam. El 18 de maig del 1923 s'hi disputà el Campionat d'Espanya Gran Premi de Motocicletes, que va comptar amb l'assistència del monarca Alfons XIII. La constant modernització dels vehicles de motor i de les seves prestacions, juntament amb la notable inversió econòmica del projecte, van suposar que aviat el circuit quedés obsolet. El 14 de juny del 1927 l'Estat va embargar els terrenys de l'autòdrom. Uns anys més tard, el setembre del 1930, el pilot de proves Edgar de Morawitz el va comprar amb la idea de revitalitzar la iniciativa. Hi va fer instal·lar un taller de foneria de pistons i va organitzar noves carreres, però no va prosperar. Durant la Guerra Civil, el circuit va ser utilitzat com a camp d'instrucció de soldats. Un cop acabada aquesta, la van adquirir els actuals propietaris, que van instal·lar al centre del traçat unes naus per utilitzar-ho com a granja de gallines. En l'actualitat, els masos del Clot dels Frares i del Clot d'en Sidós s'utilitzen com a residència, els camps es conreen i la pista i les seves instal·lacions resten en estat d'abandó. | 41.2394700,1.7758300 | 397418 | 4566064 | 1923 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63778-foto-08231-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63778-foto-08231-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63778-foto-08231-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | També es denomina Autòdrom de Terramar. | 98|119 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||
| 63852 | Mata de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mata-de-la-mata | La mata de la masia de La Mata està situada en una pineda de la finca, sobre les restes d'un antic aljub. Es tracta d'un exemplar centenari de llentiscle (Pistacia lentiscus), de la família de les anacardiàcies. Malgrat tractar-se d'un tipus d'arbust, assoleix unes dimensions pròpies d'un arbre, amb diverses ramificacions que s'expandeixen adquirint molta amplada. Algunes branques tenen una envergadura tan considerable que s'han hagut d'apuntalar amb pilars de maó. L'exemplar creix entre diverses estructures de pedra seca i un aljub, beneficiant-se de l'existència d'una mina d'aigua en el seu subsòl. Davant seu hi ha un plafó que el distingeix com a arbre monumental. | 08231-84 | La Mata | 41.2393900,1.7669500 | 396674 | 4566065 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63852-foto-08231-84-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir per trobar-se la finca tancada. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||||
| 64150 | La Casa Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-roja | XVIII | La coberta es troba en mal estat i pateix deficiències estructurals. | Casa situada en una vinya al sud de l'Urbanització de Can Lloses. És un edifici de petites dimensions de planta rectangular, entorn el qual hi ha diverses dependències agrícoles. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a una sola vessant. Al frontis hi ha dues obertures d'arc pla arrebossat per pis. La resta de façanes no presenten obertures. A la façana de ponent hi ha adossat un cobert d'un sol nivell d'alçat, com ho són els cossos més moderns que es disposen davant de la façana. El parament dels murs és de tàpia a la façana principal, revestida amb morter, i de pedra lligada amb argamassa a la resta | 08231-382 | Urbanització Can Lloses | 41.2394300,1.7623100 | 396285 | 4566075 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64150-foto-08231-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64150-foto-08231-382-2.jpg | Legal | Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||
| 94218 | Barraca 2 del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-del-lluc | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana i doble orientat al sud-est. Damunt la llinda té un arc de descàrrega construït amb pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-241 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2376800,1.6028000 | 382915 | 4566083 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 68500 | Barraca de vinya de Santa Bàrbara 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-santa-barbara-5 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té el sostre força enderrocat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. Té un contrafort que envolta el semicercle de la barraca. | 08270-622 | Oest de la urbanització de Sta. Bàrbara. | 41.2398700,1.7885700 | 398486 | 4566093 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68500-foto-08270-622-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68500-foto-08270-622-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68500-foto-08270-622-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | L'exterior de la barraca ha estat arreglat. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 63903 | La Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mata-1 | XVIII-XX | Masia situada a peu de la carretera de Barcelona a Valls, prop de l'Urbanització dels Cards. Està constituïda per diversos volums superposats de dos nivells d'alçat. El volum principal és de planta rectangular i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. En destaca un rellotge de sol pintat amb una capa de morter. Les obertures dels volums són d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. El revestiment dels murs és arrebossat i pintat de color blanc. Dins de la finca hi ha una mata o llentiscle monumental i un aljub. | 08231-135 | Carretera de Barcelona a Valls C -246a, km. 40,2 | Els orígens d'aquesta masia són força desconeguts. En el fogatge de Vilanova de l'any 1553 hi consta el nom Matha, que podria correspondre's a aquest mas. Tanmateix, algunes fonts apunten a que antigament la masia era coneguda com el Corral Nou, i que fou vers el segle XVIII que comença a anomenar-se de les dues formes, en motiu de l'antic llentiscle que hi ha a la finca. Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, el Corral Nou pertanyia a Francisco Bufill de Vilanova, fins que l'any 1856 la va comprar Antoni Esquirol. En el mateix document hi consta la partida de la Mata, també propietat d'Antoni Esquirol. | 41.2396800,1.7689900 | 396845 | 4566095 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63903-foto-08231-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63903-foto-08231-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63903-foto-08231-135-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 68530 | El vi de la malvasia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vi-de-la-malvasia | AMADES, J. (2004). 'Llegendes de Sitges'. Ed. El Mèdol.Tarragona. CIURANA I GALCERAN, J. (1987). 'Els prestigiosos vins de Catalunya'. Institut Català de la Vinya i el Vi. Generalitat de Catalunya. | Sense data | El vi de la malvasia és un vi elaborat amb una varietat de cep blanc, de gra gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic. Aquest vi és anomenat malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació. En ocasions, la malvasia es designa amb complements: de Sitges, roja, catalana, del país, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (subvarietat anomenada trobat). | 08270-652 | Asil-Hospital de Sant Joan Baptista, Sitges. | Originària de Grècia, el nom «malvasia» prové de la forma italiana de la població grega de Monemvasia, des d'on es va estendre a Nàpols, Madeira, les Canàries, Sitges, Banyalbufar i Torís. La seva antiguitat i la seva extensió ha provocar la creació de subvarietats, però a causa de la poca resistència a les malalties, el cultiu s'ha anat reduint, essent substituït per altres varietats. | 41.2402700,1.8129200 | 400527 | 4566109 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Actualment, sols es conserven les vinyes de malvasia de l' Asil-hospital de Sant Joan Baptista. | 94|85 | 60 | 4.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 68552 | Les vinyes de Malvasia de l'hospital de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyes-de-malvasia-de-lhospital-de-sant-joan | CIURANA I GALCERAN, J(1987). 'Els prestigiosos vins de Catalunya'. Institut Català de la Vinya i el Vi. Generalitat de Catalunya. | Sense data | La malvasia és una varietat de cep blanc, encara que també n'existeix una subvarietat negra. El raïm de malvasia és menut i poc compacte. El gra és gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic. El vi elaborat amb aquesta varietat vitícola és anomenat també malvasia, o vi de malvasia, un vi licorós blanc, dolç, olorós i d'alta graduació. En ocasions, la malvasia es designa amb complements: de Sitges, roja, catalana, del país, de gra gros (o vermentino), grossa, primerenca, borda, d'Alacant o del Rosselló (subvarietat anomenada trobat). | 08270-674 | Asil-hospital Sant Joan Baptista | El conreu d'aquesta varietat de vinya és tradicional a l'àrea de Sitges i pot datar d'època moderna. | 41.2402700,1.8129200 | 400527 | 4566109 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68552-foto-08270-674-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | Actualment sols es conserven les vinyes de malvasia de l'Asil- hospital Sant Joan Baptista. | 98|85|94 | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 68573 | Baixador de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixador-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | L'edifici necessita obres de reforma i restauració en general. | El baixador de tren de Vallcarca, actualment abandonat, està conformat per un edifici de dues plantes, amb l'accés principal orientat a les vies del tren. Disposa d'un cos central sensiblement més elevat i que sobresurt del frontis, tot definint una mena d'absis poligonal. La distribució de les obertures respon a un plantejament simètric i aquestes presenten les llindes en forma d'arc rebaixat i els brancals amb la part superior interna graonada. S'identifiquen obertures simples, geminades i trigeminades; totes elles apareixen emmarcades per bandes que sobresurten del plom dels murs i consten d'un volum a la zona central de les llindes a mode de clau. L'edifici, juntament amb algunes naus industrials i un petit conjunt d'habitatges de l'antiga colònia obrera, és un dels pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-695 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica i avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir dels anys 70, totes les dependències de la colònia van anar desapareixent per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2408000,1.8616300 | 404610 | 4566113 | 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68573-foto-08270-695-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 102 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 94220 | Pou del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-del-lluc | XX | La part superior del pou enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Pou de planta circular construïda amb pedra i revestida interiorment amb ciment llis. El pou estava cobert amb una coberta en forma de falsa cúpula realitzada amb la tècnica de la pedra seca. Al davant hi ha dues piques de planta quadrada de 60 x 60 cm construïdes amb maons amb la part interior revestida amb ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-243 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | 41.2379500,1.5996700 | 382653 | 4566118 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 85066 | Cova del Trader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-trader | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. Bellmunt, J. 1958. Noticiario. Año 1958. Boletín de la Biblioteca Museo Victor Balaguer, v. 1957-1958. VANRELL, J. (1972) 'Troballes arqueològiques al riu Foix', Muntanya, núm.663, vol.84:184-185. Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya. VIRELLA, J. (1978) 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca I, 4: 241-269. Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs | La major part dels nivells superiors van ser destruïts durant les excavacions dels anys 50' del segle XX. Els nivells paleolítics estan ben conservats | La cova del Trader es troba ubicada a mitja vessant d'un turó subsidiari a l'est de la muntanya de Sant Pau, a un 130 msnm. La cavitat te una forma de 'T', amb dues galeries que convergeixen en una sala central (on hi ha una pintada recent on hi diu 'cueva de Raival'). La seva formació es deu a la convergència de dues surgències, que convergeixen, fent diferents plànols d'erosió horitzontal. Això explica el graó horitzontal que queda penjat a un metre per damunt del sòl actual, formant una banqueta en el sector central de la paret de fons El braç de la dreta fa uns 4 m de llargada per 2 m d'amplada, tot i ser molt variable, i presenta les parets molt ennegrides. El braç de l'esquerra fa 2,5 m de llarg i és forca estret. L'amplada de la sala central es d'uns 3,5 metres per 5 de llarg, amb una alçada màxima de sostre de 2,20 m. Les excavacions dutes a terme els anys 50' van proporcionar restes ceràmiques prehistòriques i elements ornamentals del neolític final-calcolític i l'edat del bronze (entre 3500-1550 aC), així com restes humanes disperses. A partir de l'any 2015, el grup de recerca SERP de la Universitat de Barcelona, revisa els materials de la Biblioteca Museu Victor Balaguer i estableix que hi hauria materials ceràmics una mica més antics (del neolític antic) i també que, en total, hi hauria un mínim de 5 individus enterrats. Des de l'any 2016, un equip d'aquest mateix grup de recerca ha iniciat un projecte arqueològic a llarg termini. Els primers resultats han testimoniat una de les ocupacions humanes més antigues del Garraf, concretament entre el paleolític mitjà i el paleolític superior inicial (entre 100.000-28.000 aC). | 08074-19 | est de la muntanya de Sant Pau | Entre els anys 1955 i 1958, un equip d'aficionats comarcals a l'arqueologia, encapçalats per J. Bellmunt (membre de la Secció Arqueològica de la Biblioteca Museu Victor Balaguer) van dur-hi a terme un mínim de dues campanyes a la cova. Els materials arqueològics resultants foren dipositats a l'esmentat museu de Vilanova i la Geltrú | 41.2385700,1.6495500 | 386834 | 4566120 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85066-foto-08074-19-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | Altres noms de la cova: cova de Trader, cova de Mas Trader, cova de Tradé | 78|79|77 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 94382 | Festa Major de Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocallisa | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major es celebra el primer cap de setmana d’agost. El divendres s’hi duen a terme diverses activitats juvenils i un sopar a la fresca. El dissabte durant tot el dia es celebren diferents activitats per a tots els públics amb sopar i concert. El diumenge durant tot el dia s’hi celebren activitats infantils. </span></span></span></span></span></p> | 08058-302 | Nucli de Rocallisa | 41.2380800,1.5932000 | 382111 | 4566141 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 94102 | Barraca les Xermades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-xermades | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior a l’angle nord -oest hi conserva una menjadora i a la paret de llevant un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-202 | Les xermanes. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2384400,1.6150400 | 383942 | 4566151 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94102-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94102-202-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 64061 | Barraca al nord de la C-246 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-la-c-246 | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XIX-XX | En estat ruïnós. | Barraca situada en un camp erm entre la Rambla del Garraf i l'autopista. És una edificació aïllada de planta rectangular construïda amb pedra i revestida de morter. Consta de dos accessos d'arc pla arrebossat, situats a les façanes de garbí i xaloc. Està rematada amb una cornisa de maó. No conserva la coberta. | 08231-293 | Entre la C-246 i la Rambla del Garraf | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2400900,1.7576200 | 395893 | 4566154 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64061-foto-08231-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R50 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 94103 | Barraca 2 les Xermades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-les-xermades | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva l’arena de protecció.</span></span></span></p> | 08058-203 | Les xermanes. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385000,1.6171500 | 384119 | 4566155 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 64149 | Escultura 'Rambla del Garraf' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-rambla-del-garraf | XX | <p>Escultura urbana situada a la rotonda de la Rambla del Garraf, sota la urbanització Mas d'en Serra. És una estructura de ferralla oxidada unida, formant una composició definida per un eix inclinat sostingut per un pilar vertical. Al costat hi ha un plafó del mateix material on hi ha escrit 'RAMBLA DEL GARRAF / A. FREIXANET /2000'. Està construïda sobre una base de formigó.</p> | 08231-381 | Carretera de Barcelona a Valls C-246a | <p>L'escultura 'Rambla del Garraf' va ser creada per l'artista manresana Maria Àngels Freixanet . Va inaugurar-se l'any 2000.</p> | 41.2401600,1.7602200 | 396111 | 4566159 | 1999 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64149-foto-08231-381-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-05-29 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Àngels Freixanet | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||
| 64160 | Sardana 'Ribes volgut' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-ribes-volgut | XX | La sardana 'Ribes volgut' està dedicada al poble de Ribes. Va ser composta per Francesc Mas i Ros i estrenada l'any 1983. | 08231-392 | Ribes | 41.2401700,1.7602300 | 396112 | 4566160 | 1983 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Francesc Mas i Ros | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 94216 | Barraca de la vinya de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega al damunt realitzat amb pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó.</span></span></span></span></p> | 08058-239 | Vinyes de Cal Villano. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2384700,1.6066100 | 383236 | 4566166 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 94217 | Barraca del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-lluc | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior, a la paret del fons, es conserva una menjadora i un banc corregut.</span></span></span></span></p> | 08058-240 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385000,1.6034900 | 382974 | 4566174 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 68673 | Avenc de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carretera | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-815 | 41.2414200,1.8673900 | 405093 | 4566176 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||||
| 94210 | Barraca Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord-est. La coberta era en forma de falsa cúpula actualment enderrocada.</span></span></span></span></p> | 08058-233 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94211 | Barraca els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada coberta i accés | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-234 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94212 | Barraca 2 els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la coberta i part posterior de la barraca | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud i cobert de vegetació. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-235 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 68401 | Peu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peu-de-sant-isidre | CASANOVA, S. (1979) ' Notes per al coneixement de la protohistòria de Sitges' a Butlletí-circular per als associats de l'Agrupació de Balls populars de Sitges, nº 5, Juliol, separata nº 2. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 22/403 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | VIIaC-IaC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En uns camps abandonats al sud-oest de la urbanització Centre-Llevantina, Mn. Casanova va recollir un conjunt de materials que daten del període ibèric, entre els que destaquen dos fragments de molí de pedra sorrenca, un fragment de vora de coll d'àmfora i diversos fragments de vores d'àmfora ibèrica. No es coneix la ubicació exacta del jaciment, ja que es desconeix l'indret precís on es van recollir els materials i tampoc és visible cap estructura. A la Carta Arqueològica s'assenyala una àrea determinada on es creu que es podria trobar el jaciment, tot i que no es pot descartar que estigués situat en una cota superior i hagi estat destruït per la urbanització. | 08270-523 | Al sud-oest de la urbanització Centre-Llevantina i al nord de la C-31 | El jaciment va ser descobert el 1978 per Mn. Santiago Casanova, i segons consta a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya, encara té els materials recollits al jaciment. No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica. | 41.2411400,1.8219000 | 401281 | 4566196 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68401-foto-08270-523-1.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 68413 | Fàbrica de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona | XX-XXI | Cal tenir present que les estructures més significatives, històricament parlant, són les més antigues i, conseqüentment, les més deteriorades. | El conjunt de l'antiga fàbrica de ciment i calç hidràulica 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', actual 'Uniland SA', conforma un complex fabril de grans dimensions, en el que tan sols perviuen algunes estructures industrials i arquitectòniques de l'establiment original (datables a principi del segle XX), difícilment identificables entre les infraestructures que pertanyen a la fàbrica actual i que no presenten cap valor patrimonial i/o històric significatiu. Així, doncs, les parts més antigues del conjunt es concreten en l'antic baixador del tren, en algunes naus del centre productor original -juntament amb les restes dels antics forns de ciment- i, finalment, en un petit conjunt de cases abandonades de la desapareguda colònia obrera. Es fa difícil identificar les antigues naus industrials, entre les instal·lacions actuals; únicament són visibles restes parcialment conservades d'edificis d'obra, en els que s'observa l'aplicació d'un plantejament arquitectònic de bona qualitat, amb una distribució simètrica de les obertures i, fins i tot, alguna llicència estètica com ara la imitació esgrafiada de capcers geomètrics en els coronaments. En altres casos s'aprecien edificis estructurats en tres naus, amb coberta a doble vessant que, tot i les transformacions experimentades, encara conserven les característiques de l'arquitectura industrial de principis del segle XX. | 08270-535 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres a la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920 l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir dels anys 70 totes les dependències de la colònia van anar desapareixent per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A., que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2415700,1.8605700 | 404522 | 4566200 | 1903 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68413-foto-08270-535-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | L'explotació de la fàbrica Uniland SA pot suposar en el futur l'eliminació o afectació d'una sèrie d'elements que formen part del patrimoni del municipi de Garraf. Entre ells figura el Castell de Garraf (vegeu fitxa nº 452), la Font de Montseva (vegeu fitxa nº 675) i diverses barraques de vinya inventariades (vegeu fitxes nº 596 i nº 597). És per aquest motiu que, malgrat que l'explotació de la pedrera està concedida fins l'any 2029, seria aconsellable establir pactes de compromís amb la cimentera per tal de garantir la preservació d'aquest patrimoni. | 102 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||
| 94215 | Barraca de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-238 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2388500,1.6077900 | 383335 | 4566207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 68572 | Habitatges obrers de la cimentera de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-obrers-de-la-cimentera-de-vallcarca | LLINÀS, A., MUÑOZ, M. (2004) 'Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936)'- Vilanova i la Geltrú. MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges. PERONA, M.A., MARTÍNEZ, F. (2004) 'Vallcarca. Imágenes y recuerdos de un pueblo desaparecido'. Barcelona. | XX | El conjunt necessita obres de reforma i restauració en general. | La colònia fabril de Vallcarca estava conformada per un total de 135 cases, de les que actualment tan sols es conserven una vintena. Les escasses vivendes que són visibles avui en dia mostren la seva disposició original; els habitatges estaven col·locats en carrers paral·lels, situats a diferents nivells similars a terrasses i disposaven d'una zona enjardinada situada enfront de les façanes principals. Les construccions són molt senzilles, consten d'una única planta o de dos nivells d'alçat. En aquest darrer cas la distribució interna devia situar el menjador i la cuina a la planta baixa i els dormitoris al pis superior. L'accés s'efectuava a través d'un petit porxo, conformat per dos arcs de mig punt, i en la part posterior alguns habitatges disposaven d'un petit pati. Aquests edificis, juntament amb algunes naus industrials i el baixador de tren, són els pocs elements que es conserven de l'explotació cimentera de principis del segle XX. | 08270-694 | Interior de la Cala de Vallcarca. Costes de Garraf | L'explotació de pedreres en la zona de Garraf es remunta a l'inici del segle XX, essent la primera cantera coneguda la situada al lloc de La Falconera, propietat d'Eusebi Güell, qui havia sol·licitat el permís per a iniciar l'activitat a finals del segle XIX. La pedrera de la Falconera va iniciar el seu funcionament l'any 1900 i va romandre oberta fins al 1918. La presència d'aquestes primeres pedreres està estretament vinculada a l'evolució del poble de Garraf, per bé que actualment es valori també la degradació mediambiental que ha suposat la seva explotació continuada. Pel que fa a la fàbrica situada a Vallcarca, aquest establiment va iniciar el seu recorregut el 21 de maig de 1903 amb el nom de 'Cementos de Garraf M.C. Butsems & Fradera', destinat a la producció de ciment Pòrtland i calç hidràulica. De fet, la qualitat de la matèria primera i la possibilitat de disposar d'accés directe a la xarxa ferroviària (el baixador de tren de Vallcarca es va inaugurar el mateix any 1903), van esdevenir de d'un bon inici les claus de l'èxit de la marca comercial. A partir del 1920, l'empresa va passar a denominar-se 'Ciments Fradera S.A' i la seva expansió es va veure afavorida a partir de 1924, amb la construcció del port de Vallcarca, que es va construir amb molta fondària per a adequar-ho als vaixells de gran cabotatge que efectuaven els carregaments de ciment; així, es va obrir l'empresa directament al comerç marítim. L'any 1933 la fàbrica de Vallcarca era el primer centre productor de ciment d'Espanya. En aquesta mateixa línia, el 1973 es construïren les dues grans sitges per emmagatzemar ciment que avui caracteritzen aquest sector del litoral de Garraf. El ritme de producció de la fàbrica va imposar la necessitat de disposar ràpidament de molta mà d'obra que cobrís els torns ininterromputs que es requerien per tal d'obtenir la quantitat de material que sol·licitava el mercat. Fou per aquest motiu que es creà la colònia fabril annexa a la fàbrica, avui pràcticament desapareguda. L'any 1910 aquesta colònia ja comptava amb seixanta cases i l'any 1925 es computaven 135 vivendes; en el seu punt àlgid, vers l'any 1960, els habitants de la colònia es van censar en 5.500. Aquesta població estava estructurada en carrers i ordenada en diferents grups com el del Vinyet, el de Montserrat, el de Trinitat, el de Sant Joan, el de Sevilla, el de Barcelona, el de Carolines o el de Tarragona, entre d'altres. L'aigua que es consumia procedia de diverses fonts i hi havia cisternes per a recollir l'aigua de la pluja; molts treballadors també obtenien l'adjudicació de petites parcel·les on conreaven els seus horts, i el consum es regulava mitjançant un economat propi. De la mateixa manera, els oficis religiosos es celebraven a la capella de l'antiga masia de Vallcarca i el conjunt disposava d'escola, camp de futbol, forn, dispensari, sales d'actes, etcètera. A partir de la dècada dels anys 60 el poblat va ser abandonat per la insalubritat del l'indret. Els edificis van ser enderrocats entre els anys 1973-1979 per les necessitats d'expansió i explotació de la fàbrica, així com per la modernització dels sistemes d'obtenció dels materials de construcció que, a l'igual que en altres sectors, han suposat l'eliminació de les antigues colònies fabrils. L'explotació de la fàbrica i la pedrera pertanyen en l'actualitat a l'empresa Uniland S:A. que gaudeix d'una concessió que finalitzarà l'any 2029. | 41.2417000,1.8568800 | 404213 | 4566219 | 1910 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68572-foto-08270-694-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | L'explotació de la fàbrica Uniland S.A., pot suposar en el futur l'eliminació o afectació d'una sèrie d'elements que formen part del patrimoni del municipi de Garraf. Entre ells figura el Castell de Garraf (vegeu fitxa nº 452) la Font de Montseva (vegeu fitxa nº 675) i diverses barraques de vinya catalogades (vegeu fitxes nº 596 i nº 597). És per aquest motiu que, malgrat que l'explotació de la pedrera està concedida fins l'any 2029, seria aconsellable establir pactes de compromís amb la cimentera per tal de garantir la preservació d'aquest patrimoni. | 106 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||
| 64059 | Barraca entre la Mata i la rotonda de l'autopista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-entre-la-mata-i-la-rotonda-de-lautopista | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | S'han desprès pedres de la part frontal i es troba envoltada de vegetació. | Barraca de vinya situada en un camp entre la masia de la Mata i la rotonda de l'autopista.. És una edificació aïllada de planta quadrangular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades, com les que conformen les cantonades. | 08231-291 | La Mata | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2408200,1.7666600 | 396652 | 4566224 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64059-foto-08231-291-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R48 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 94438 | Mas d’en Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-blai | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas d’en Blai és un antic mas de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. S’hi obren diverses obertures amb biga de fusta. A la part posterior hi ha tot un pati tancat amb alguna espitllera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-354 | Fondo del Viló. Sud de Clariana | 41.2392300,1.6250600 | 384783 | 4566226 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94438-354-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 63837 | El Padruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-padruell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | En estat ruïnós. | Al vessant nord del Padruell, prop de la masia de la Mata, es va trobar material arqueològic a la terra extreta per obrir un camí. A la Carta Arqueològica hi consta el següent material: ceràmica ibèrica, àmfores púniques i ceràmica campaniana. Durant la revisió de la Carta Arqueològica també es va trobar material en superfície a tocar d'un camí abandonat, entre el que hi havia ceràmica comuna ibèrica, àmfora púnica, itàlica i massaliota. | 08231-69 | La Mata | Va ser descobert per Xavier Virella en motiu de la construcció d'un camí. | 41.2408900,1.7720800 | 397106 | 4566226 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63837-foto-08231-69-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6805,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/