Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93160 | Resclosa de Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-cucurella | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX-XX | Només es conserven els forats de la resclosa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga resclosa situada damunt del riu Foix. En resten quatre forats de planta circular i un de planta quadrada on s’hi col·locaven els troncs verticals per tal d’aixecar l’esquelet de la resclosa mitjançant taulons de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-70 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructures relacionades amb el funcionament dels molins emprades per retenir i acumular més aigua i dirigir-la mitjançant el rec a la bassa del molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2435200,1.6610100 | 387803 | 4566655 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En alguns indrets aquests forats rebien el nom de cunyeres | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 68581 | Margalló (Chamaerops humilis) de la Ctra. Sant Pere de Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-chamaerops-humilis-de-la-ctra-sant-pere-de-ribes | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original de la regió mediterrània, pertany a la família 'Arecaceae'. Té un tronc poc fibrós. Fulles grans, de limbé arrodonit en forma de ventall i pecíol armat d'agullons forts i punxants. A la primavera floreix, les flors masculines separades per les femenines en peus diferents de color groc. Fructifica en dàtils de color marró que neixen a la tardor. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Viu a la terra baixa, únicament a les planes litorals de poca alçada i és una espècie típica del Mediterrani occidental. Resistent a la primera línia de mar i a la contaminació urbana. Té un creixement lent i una longevitat elevada. Té una alçada de 6 mts i ocupa una amplada de 5 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-703 | Ctra. Sant Pere de Ribes (Vallpineda) | 41.2453100,1.8011500 | 399549 | 4566682 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les seves dimensions i un element autòcton fàcilment visible des de la carretera, per seu estat sanitari, per la funcionalitat, estètica, expectativa de vida i per la forma excepcional. L' expectativa de vida és alta i la situació és bona. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 68671 | Avenc de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-via | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-813 | 41.2462900,1.8807000 | 406216 | 4566702 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||||
| 94098 | Barraca del Bolitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bolitxo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca part de la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord -est. La coberta és en forma de falsa cúpula i li manca la pedra cobertora. </span></span></span></span></p> | 08058-198 | Fondo del Bolitxo. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2435500,1.6271900 | 384969 | 4566703 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 94372 | Molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014 </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIV, XIX-XX | Un volum molt malmès i un volum restaurat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Molí d’en Galtés està format per dos volums independents separats pel camí que porta fins a l’ermita de Lourdes. El volum principal, on hi hauria el molí, està completament restaurat i el volum secundari presenta una condiciones de conservació molt desfavorables. El volum principal està format pel cos principal amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent i dos cossos annexes a diferents alçades amb la coberta a una vessant. Consta de planta baixa, pis i soterrani. Les obertures són totes d’arc pla i consta de dues portes d’accés. La planta baixa i pis està reformada coma vivenda i a la sala inferior hi hauria la sala de moles. Segons una imatge de 2018 (</span></span>ROVIRA, J. ) <span lang='CA'><span>la sala de moles és una estança de planta rectangular amb la coberta en volta de canó de pedra que acollia dues moles.El volum secundari es una edificació composta de dos cossos adossats de planta quadrangular amb la coberta a una vessant i de planta baixa i pis i un cos adossat per ponent de planta rectangular d’una sola planta. Davant hi hauria un pati tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc pla situat a llevant. </span></span></span></span></span></p> | 08058-292 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí actualment reformat com a vivenda. Al segle XVIII fou adquirit per la Josep Galtés de Vilanova i la Geltrú de Bartomeu Coll. Va comprar una part de terra amb la bassa del molí i el molí anomenat d’en Plana. El molí amb el nom ja de Galtés apareix en un llibre de pagament a Sant Pere de Castellet de l’any 1865</span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6616100 | 387854 | 4566719 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 63845 | Jaciment de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-solers | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MIRET, M. 'El jaciment de Solers (Sant Pere de Ribes) i algunes notes sobre el poblament ibèric i romà a la comarca del Garraf (Barcelona' Pyrenae. Vol. 15-16 (1979). | -V / -I | No s'ha observat material en superfície. | Al bosc de la masia de Solers s'hi va localitzar material arqueològic en superfície, segons consta a la Carta Arqueològica. Entre el material recollir, hi havia fragments de ceràmica de vernís negre, àmfores púniques i massaliotes i un fragment de molí barquiforme. Durant la revisió de la Carta Arqueològica també es va localitzar al sud-est de la masia ceràmica comuna ibèrica, àmfora púnica i àmfora massaliota. | 08231-77 | Bosc de Solers | Va ser descobert l'any 1923 per Amador Romaní. | 41.2452600,1.7471800 | 395026 | 4566741 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63845-foto-08231-77-1.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 79|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 64190 | Celler de Can Miret de les Parellades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-miret-de-les-parellades | XIX | Celler situat al camí que surt del nucli de les Parellades i passa darrera la casa de Can Miret de les Parellades. És un edifici aïllat de planta rectangular que consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa de tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. La resta de façanes no tenen obertures, tot i que s'observa l'existència d'un portal d'arc escarser ceràmic tapiat a la façana de llevant. L'acabat exterior és manté arrebossat, que allà on es troba deteriorat deixa veure el parament de pedra irregular lligada amb argamassa. La part frontal de la casa queda tancada per un baluard, obert amb una portalada situada a llevant, d'arc escarser ceràmic amb una franja de rajola ceràmica decorativa a sobre. | 08231-422 | Les Parellades | 41.2457200,1.7887900 | 398514 | 4566742 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64190-foto-08231-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64190-foto-08231-422-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 63824 | Jaciment dels Cocons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-dels-cocons | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -III / -I | En un bosc proper a la masia dels Cocons s'hi va trobar material íbero-romà en superfície, consistent en àmfores i ceràmica ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica no es va trobar més material. | 08231-56 | Vessant sud est del turó dels Cocons | 41.2454600,1.7612500 | 396206 | 4566746 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63824-foto-08231-56-1.jpg | Legal | Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 64074 | Barraca a la zona dels Cocons II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-la-zona-dels-cocons-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Pateix deficiències estructurals. | Barraca de vinya situada en un camp cultivat al costat de l'autopista C-32, al nord de la masia de Xoriguera. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra. | 08231-306 | Entre Xoriguera i la C-32 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2454200,1.7538800 | 395588 | 4566750 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64074-foto-08231-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64074-foto-08231-306-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R63 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||
| 63972 | Bosc i jardí de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-i-jardi-de-solers | XX | Hi ha forces arbres caiguts a causa de la ventada de principi d'any. | El mas Solers es troba envoltat per un gran jardí i bosc, que queden delimitats per un mur perimetral. Davant del casal hi ha el conegut com a 'jardí de les fonts', on hi ha una gran font rectangular, al costat de la qual hi ha dues fileres de plàtans i flors ornamentals. La font es situa entre dos cossos rectangulars, perpendiculars al mas, que es troben oberts amb galeries horitzontals, els pòrtics de les quals també presenten decoració vegetal. Des de la galeria de ponent es descendeix per una escalinata fins als denominats 'jardins de Mónaco'. En aquest espai hi ha un bust commemoratiu de la princesa Grace de Mónaco, entorn el qual hi ha diversos arbres ornamentals, entre els que destaquen dues oliveres centenàries. La resta de la finca presenta un bosc de pi blanc, on hi trobem diversos elements arquitectònics com són dos dipòsits d'aigua circulars decorats amb motius vegetals, així com glorietes o miradors. | 08231-194 | Solers | 41.2453600,1.7473900 | 395044 | 4566751 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63972-foto-08231-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63972-foto-08231-194-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 68473 | Barraca de vinya de la Serra de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-serra-de-la-costa | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un important enderroc exterior. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i la forma de la porta no es pot identificar amb cap estil conegut. | 08270-595 | Parc Natural del Garraf | 41.2467700,1.8721900 | 405503 | 4566765 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 94299 | Societat Recreativa La Clarianenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-clarianenca | XX | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa La Clarianenca es troba situada al nucli de Clariana. Correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de tela àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta d’una sola planta. A la façana principal s’hi obre un portal d’arc escarser flanquejat per dues finestres d’arc rebaixat. Damunt el portal hi consta SOCIETAT RECREATIVA LA CLARIANENCA. El parament dels murs és arrebossat i pintat de bei gam un sòcol pintat de tonalitat taronja. A l’interior, al fons hi consta un petit escenari i una zona de bar i cuina en un lateral de l’edifici. </span></span></span></span></span></p> | 08058-272 | Carrer Major, 2. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest edifici es va dur a terme entre tots els membres de la societat. Va ser constituïda com a societat el dia 9 d’agost de 1908. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6165200 | 384076 | 4566778 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||||
| 64072 | Barraca a l'est de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-lest-de-solers | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | El mur posterior s'ha enderrocat. | Barraca de vinya situada en un camp erm al nord de la masia de Can Mironet del Bosc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta d'accés és amb llinda de pedra, reforçada per un arc de descàrrega. La façana posterior es troba enderrocada. | 08231-304 | Entre Can Mironet i la C-32 | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2456700,1.7522500 | 395452 | 4566780 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64072-foto-08231-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64072-foto-08231-304-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R61 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||
| 63781 | Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solers | XX | Gran casal noucentista situat a garbí del nucli de Ribes, a tocar de la carretera BV-2112. El conjunt està constituït de diverses construccions entorn les quals hi ha un gran jardí i bosc que queden tancats dins un recinte. El volum principal és de planta irregular de notables dimensions, amb coberta de quatre vessants a la part frontal i plana a la resta. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, entre els que destaquen dos cossos en forma de torre que sobresurten del plom dels murs. Tots dos s'obren amb una finestra d'arc pla arrebossat a la planta baixa i una finestra emmarcada amb un frontó trencat al pis. Al segon pis hi ha una finestra emmarcada amb pilastres amb capitells esculpits, sobre el qual hi ha una galeria de tres pòrtics amb columnes que suporten una estructura de fusta. Entre les dues torres hi ha el cos central, amb un balcó corregut al pis sostingut per parelles de columnes que custodien l'entrada a l'edifici. L'accés al balcó es fa per tres finestrals d'arc pla arrebossat, sobre el que hi ha una galeria de cinc pòrtics de les mateixes característiques que les de les torres. Els dos eixos dels cossos laterals segueixen la mateixa composició que el central. El revestiment del frontis està decorat amb esgrafiats típicament noucentistes. La part posterior del volum té forma semicircular i presenta parelles de columnes. Des de les façanes laterals en surten dos cossos perpendiculars que es prolonguen per la part frontal formant un pati central, caracteritzat per una gran font rectangular. Els cossos estan definits per àmplies galeries amb pòrtics d'arc carpanell, que es troben delimitats amb parelles de columnes i balustrada. El cos que s'orienta a xaloc està adossat a l'antic celler, de planta rectangular i coberta a quatre vessants. Entre el celler i el volum principal hi ha un pontet cobert amb volta catalana, que comunica el pati principal amb el de la masoveria. Aquesta es troba adossada a llevant del casal, és de planta rectangular i té la coberta a quatre vessants. A la planta baixa té tres portals; el central de mig punt i els laterals d'arc escarser. Al primer pis hi ha quatre finestrals d'arc pla, mentre que a les golfes hi ha una galeria de set pòrtics d'arc de mig punt separats per columnetes. Totes les obertures d'aquest cos estan emmarcades imitant la pedra carejada. Davant la carretera hi ha els dos accessos a la finca, constituïts per dues grans portalades. La principal és feta de ferro forjat i incorpora l'escut heràldic del marquès d'Argentera, custodiada per pilars de carreus encoixinats. La segona és feta de ferro forjat i presenta pilars de maçoneria i maó vist. | 08231-13 | Carretera de Sant Pere de Ribes a Vilafranca BV-2112, km. 2,5. | El lloc de Solers està documentat des del segle XIII. Al cadastre de l'any 1736 hi consta la casa dels pares de Sant Agustí dita Solers, quan hi vivia un tal Jaume Artigas. Després de la desamortització de Mendizábal, va ser adquirida pel banquer Ignasi Girona i Targa, que la donà en herència al seu fill Casimir Girona i Agrafel, també banquer, que va fer restaurar-la l'any 1883. A principi del segle XX la va comprar Eduard Maristany, primer marquès d'Argentera, que l'any 1918 hi va bastir l'edifici actual i va habilitar-ho com a caves. La darrera reforma va fer-se l'any 1979, quan s'hi habilità el Gran Casino de Barcelona, que no va traslladar-se a la ciutat comtal fins el 1999. Des d'aleshores s'utilitza com a centre de convencions. | 41.2456000,1.7443800 | 394792 | 4566782 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63781-foto-08231-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63781-foto-08231-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63781-foto-08231-13-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Enric Sagnier i Villavecchia | També coneguda com a Can Maristany. Darrera el casal hi ha el pou de Sant Isidre, datat del 1802. | 106|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 93282 | Gegants nous de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El gegants nous de Clariana representen una pubilla i un pagès construïts amb fibra de vidre per Manel Casserras i Boix. L’Anna, de 3.70 m d’alçada, vesteix amb un vestit tradicional de pubilla, de color blanc amb un cosset de color negre i amb la ret cobrint els cabells i amb un ram de flors a la mà. El Jordi, de 3.75 m d’alçada i 45 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla i armilla de color granat amb una camisa blanca i una faixa negre i amb barretina. A la mà porta un manat de blat. Actualment els gegants participen a les festes de Clariana.</span></span></span></p> | 08058-119 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>Els gegants nous de Clariana es van encarregar a Manel Casserras i Boix l’any 1989 a causa del pes i al dificultat de portar els gegants existents. Es van inaugurar per la festa major de Clariana l’any 1990. El nom dels gegants fou escollit per votació popular.</span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1990 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93282-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Manel Casserras i Boix | Imatges de Josep Maria Vila. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||
| 93303 | Gegants Vells de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants antics representen una parella de pagesos i reben el nom de Jaume i Montserrat, patrons de Clariana. El Jaume, de 4.25 m d’alçada i 60 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla de color verd i armilla de color marró amb una camisa blanca i una faixa vermella. A la mà porta un manat d’herbes. La Montserrat de 4.30 m d’alçada i 65 kg, vesteix amb un vestit blanc amb flors vermelles amb la zona del pit tot vermell. A la mà porta un vano de color blanc i al cap una corona de flors. Ambdós tenen una estructura de fusta i alumini i estan realitzat amb cartró-pedra. </span></span></span></span></span></p> | 08058-132 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’any 1980 per iniciativa d’Amadeu Farré i Jordi Marcet es va dur a terme la construcció dels gegantets de Clariana amb l’ajuda del jovent del nucli a l’edifici de l’escola. Es van inaugurar a la festa major l’any 1981. </span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93303-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Amadeu Farré i Jordi Marcet | Imatges de Josep Maria Vila | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||
| 63902 | Els Cocons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cocons | CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. | XVIII-XX | Masia situada a garbí del nucli de Ribes, a tocar de l'autopista C-32. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba centrat en el frontis i és d'arc escarser arrebossat, com ho és la finestra del costat. A l'altra banda hi ha un portal més antic d'arc ceràmic i brancals de pedra carejada, que ha estat habilitat com a finestra. El primer pis té dos finestrals als extrems d'arc pla arrebossat, amb sortida a balcons de baranes forjades. Entre ells hi ha dues finestres també d'arc pla arrebossat. Al nivell de les golfes trobem una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat, que es prolonga amb un pòrtic per la façana lateral. Segons un testimoni gràfic antic, el cos de la galeria correspon a una reforma moderna, de manera que el cos central sobresortia en alçada respecte els altres. Entre les façanes laterals i posterior hi ha adossats diversos volums de dos nivells d'alçat, que es tanquen a la façana de llevant entorn un pati central. Un d'aquests cossos s'obre de cara al pati amb dues galeries horitzontals, de dos pòrtics d'arc de mig punt ceràmic els de la planta baixa. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. A l'interior, els sostres de la planta baixa són de volta catalana i els superiors amb bigues de fusta. A la façana principal hi ha adossada una pica datada de l'any 1838, suposem que recuperada del mateix mas. | 08231-134 | Turó dels Cocons | Algunes fonts indiquen que el Manso de Cocons està documentat des del segle XIII. Al cadastre de l'any 1716-17 s'anomena un tal Emanuel Sole dels Cucons. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a Christobal Soler. | 41.2461200,1.7575400 | 395896 | 4566824 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63902-foto-08231-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63902-foto-08231-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63902-foto-08231-134-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 94086 | Barraca de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca construïda seguint la pendent del terreny amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb el portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’extrem nord-oest es conserva la sortida de fums d’una xemeneia</span></span></span></span></p> | 08058-186 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2442500,1.5929700 | 382103 | 4566826 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94086-186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94086-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||
| 94097 | Barraca del Mericano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mericano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud -est. Damunt la llinda s’hi documenta un arc de descàrrega construït amb les pedres col·locades a sardinell i amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior, adossat al mur posterior s’hi va construir, també amb pedra seca, un banc corregut. </span></span></span></span></p> | 08058-197 | Fondo del Mericano. Est de Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2447800,1.6344900 | 385583 | 4566830 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||
| 94096 | Escales de Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge-0 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Marge o mur de feixa d’aproximadament 20 m de longitud que delimita un espai terrassat de conreus construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per quatre graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-196 | Fondo del Mericano. Nord de Trencaoques | 41.2448700,1.6359900 | 385709 | 4566838 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 63905 | Mas d'en Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-den-bosc-0 | XVIII-XIX | Masia situada a migdia del nucli de Ribes, entre l'autopista del Garraf i la riera de Ribes. És un edifici aïllat de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que es troba descentrat en el frontis. Al seu costat hi ha una finestra d'arc pla arrebossat, mentre que les dues del pis són amb llinda de fusta. A la façana de garbí hi ha adossat un cos de mateixa alçada i coberta que el principal. Té poques obertures, totes elles d'arc pla arrebossat. A l'altra façana lateral, orientada a gregal, hi ha adossat un cos petit d'un sol nivell d'alçat, que probablement s'emprava com a corral. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc al frontis, i de restes d'arrebossat terrós a la resta. A pocs metres a tramuntana hi ha un cos agrícola annex que presenta dos portals, un d'arc rebaixat arrebossat i l'altre amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Davant la façana principal hi ha un pou antic i un safareig. | 08231-137 | Plana de Can Coll | Al cadastre de l'any 1764 hi figura Francisco Bruguera, de Can Bruguera, com a propietari del Mas d'en Bosc. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia a Melchor Bruguera. | 41.2465100,1.7814400 | 397899 | 4566838 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63905-foto-08231-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63905-foto-08231-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63905-foto-08231-137-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 85114 | Fita dels Tres Termes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-4 | ARENAS, R.; BALANZA, M.A. (2014) 'Els límits del terme municipal de Cubelles', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 20-26. | XIX | Potser a casa de qüestions ambientals o vandalisme, alguns trams superiors del molló d'argamassa es troben trencats | La Fita dels Tres Termes es troba ubicada en un tram carener a prop del cim de la Talaia, a una altura propera als 276msnm. Es tracta d'un molló d'argamassa d'una mica menys de 2m d'alçada per uns 50cm de gruix màxim. A la banda que mena a Cubelles, hi ha una inscripció sobre una placa allisada on s'hi pot llegir 1850 TERMYNO JURYSDYCCYON DE CUBELLAS. Aquesta fita és la partió de municipis de Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Castellet i la Gornal. | 08074-67 | prop del cim de la Talaia | Després de llargs litigis iniciats els segles XVI-XVII, el 8 de juny de 1850 els municipis de Cubelles i Vilanova i la Geltrú marcaren un límit estable entre ells a partir del Torrent de Santa Maria. Aquest any és el que apareix a la placa de la fita, no obstant les actes d'afitament es durien a terme a partir de 1889, moment en que ja es cita una fita a la Talaia. | 41.2453100,1.6682900 | 388416 | 4566844 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85114-foto-08074-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Oms | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 68390 | Fondo de Sant Quintí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-sant-quinti | MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 11/392 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. | IIIaC-IIdC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | Per arribar al jaciment cal que prenem la ruta que ens porta al polígon Mas Alba, just després de passar per sota l'autopista i quan ja entrem a la rotonda d'accés al polígon, hem d'agafar una pista que surt a mà dreta i que discorre paral·lela a l'autopista, tot seguint-la fins al final. Continuem caminant i pocs metres més enllà ens trobem una clariana on aflora la roca -a tocar d'un vial d'accés de l'Autopista A-32-. A la roca podem observar dos forats circulars d'uns 40 cm de diàmetre, un dels quals ha estat obert artificialment. És probable que es tracti d'algun tipus de dipòsit o sitja sense que se'n pugui precisar la cronologia. Les dades consultades informen que ambdós forats comuniquen verticalment amb una cavitat natural d'uns 5 metres de longitud. En l'àrea circumdant es poden observar gran quantitat de fragments de ceràmica molt rodada, sobretot de cronologia romana. De fet, les notícies sobre el jaciment concreten la recollida de fragments de ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, ceràmica sigil·lada, sigil·lada clara, àmfores, ceràmica ibèrica, un fragment de dòlia, una fusaiola i un fragment de molí barquiforme. També cal citar la presència, en el camí d'accés al jaciment, de les restes d'un mur d'uns 80 cm d'amplada, format per pedres irregulars lligades amb morter de calç, sense que es puguin aportar més dades sobre el seu origen i cronologia. L'existència d'aquesta estructura no està citada a la Carta Arqueològica. | 08270-512 | A tocar d'un vial d'accés de l'Autopista C-32 | 41.2468600,1.8083700 | 400156 | 4566846 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68390-foto-08270-512-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68390-foto-08270-512-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68390-foto-08270-512-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que no s'esmenta a la Carta Arqueològica, volem citar l'existència d'un mur en el camí d'accés al jaciment. Es tracta d'una estructura d'uns 80 cm d'amplada i del qual no se'n pot determinar la llargada, està formada per pedres irregulars lligades amb morter de calç de qualitat. La presència de murs de feixa pel voltant pot fer dubtar del seu origen, però aquests habitualment estan construïts en pedra seca. | 80|83 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 68475 | Barraca de vinya de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-vallcarca | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està situada dins dels terrenys en explotació de la pedrera de Vallcarca. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-597 | Parc Natural del Garraf | 41.2473800,1.8596000 | 404449 | 4566846 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||
| 64004 | Sant Jaume del Carç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-del-carc | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Alt Penedès-Baix Penedès-Garraf. Vol. 10. Barcelona: Artestudi edicions. | XVII-XX | Capella situada dins el recinte del mas del Carç, al sud del nucli de Ribes. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. Consta d'un vestíbul avançat descobert davant la façana principal, que s'obre amb un portal d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Sobre el portal hi ha un rellotge de sol format per un plafó ceràmic on hi ha inscrit 'jo sensa sol i tu sensa fe / ni tu ni jo som re', envoltat pels conreus més destacats de la zona: el garrofer, la vinya, el blat i l'olivera. Aquest cos avançat està coronat amb un característic capcer sinuós amb una creu metàl·lica al centre. La capella té la coberta a quatre vessants amb les teules del carener de ceràmica vidriada verda i pinyes decoratives. Damunt del portal d'accés hi ha un gran òcul. Destaca el ràfec, acabat amb una imbricació composta de teules i rajoles ceràmiques. L'acabat exterior es manté arrebossat amb restes de franges horitzontals esgrafiades. L'interior està cobert amb volta de canó dividida per arcs torals amb llunetes intercalades. La construcció queda tancada dins del baluard del mas, llevat del vestíbul, que en forma part. | 08231-226 | El Carç | La capella de Sant Jaume del Carç està documentada des del segle XVII, malgrat el volum que es conserva en l'actualitat es correspon a una construcció de principi del segle XX. Segons algunes fonts, al seu interior s'hi conserva un retaule barroc. | 41.2466100,1.7732400 | 397212 | 4566859 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64004-foto-08231-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64004-foto-08231-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64004-foto-08231-226-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 98|94|96 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 68492 | Barraca de vinya del Turó Tancat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-turo-tancat | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca ha patit diverses reparacions que han malmès el seu estat original. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-614 | Sud Oest del turó Tancat. | 41.2470700,1.8136200 | 400596 | 4566863 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68492-foto-08270-614-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68492-foto-08270-614-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68492-foto-08270-614-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | La barraca està envoltada de runa. | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||
| 94087 | Barraca del Fondo de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroc a la paret oest | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior, adossat a la façana oest hi ha les restes d’un contrafort.</span></span></span></span></p> | 08058-187 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2446200,1.5954600 | 382312 | 4566864 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Rossell Mañé de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 93353 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana-0 | <p><span><span><span>AAVV. (1989): Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Estudi antropològic, inventari i descripció de totes les celebracions populars, amb nombroses informacions històriques, geogràfiques i artístiques. Fundació Serveis de Cultura Popular. Editorial Alta Fulla. Barcelona.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El penúltim cap de setmana de juliol es realitza la festa major de Clariana. S’inicia el dijous i el divendres amb una activitat a la tarda seguit d’un sopar popular. El dissabte es fan diverses activitats per a tots els públics amb una xocolatada i ball al vespre. El diumenge hi ha la missa solemne, en honor a Sant Jaume, seguida de la cercavila i diversos espectacles i activitats per tots els públics. Des de fa set anys és balla el ball de cercolets.</span></span></span></span></span></p> | 08058-137 | Nucli de Clariana | <p><span>Antigament la festa major es celebrava el mateix dia de Sant Jaume, que era festiu.</span></p> | 41.2449400,1.6174100 | 384152 | 4566870 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93353-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93353-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Jacint Rius | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||
| 93359 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana-1 | <p>Informació proporcioanda per Jacint Rius</p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major petita de Clariana es celebra l’últim cap de setmana d’octubre. S’inicia el dissabte amb un sopar popular i amb música de DJ. El diumenge continua amb una caminada popular i vermut. </span></span></span></span></span></p> | 08058-143 | Nucli de Clariana | <p><span><span><span>La festa petita es celebra arran de l’epidèmia de còlera que es va produir entre els anys 1881-1896. Passada d’epidèmia, els habitants del nucli de Clariana van celebrar una missa per donar les gràcies perquè l’epidèmia no havia arribat a Clariana i no hi havia hagut morts. El ball i/o música es va incorporar a la festa a partir del l’any 1908, quan es va crear la SocietatRecreativa la Clarianenca.</span></span></span></p> | 41.2449400,1.6174100 | 384152 | 4566870 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93359-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93359-143-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Jacint Rius | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||
| 94008 | Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>NONELL, Mn. SALVADOR. (1989): Un nou temple al Penedès. Nostra senyora de Montserrat de Clariana. Gràfiques Isart. SA. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es troba situada a llevant del nucli de Clariana. L’edifici d’una sola nau està format per tres espais de plana hexagonal, un d’ells el presbiteri, amb un cimbori vuitavat suportat per arcs carpanells on s’hi recolzen voltes de maó pla. Als vèrtex de l’hexàgon que dibuixen el cimbori hi ha columnes cilíndriques de formigó armat. Al cimbori s’hi obren sis vidrieres on s’hi representen els dotze apòstols. Al centre hi ha penjat una imatge del Santcrist del segle XVII. Darrere l’altar hi ha un mur que separa l’església de la sagristia i dependències auxiliars. En aquest hi ha un mosaic amb les muntanyes de Montserrat i una rèplica de la Mare de Déu de la basílica de Montserrat a la qual s’hi pot accedir per una escalinata doble. A la dreta del presbiteri hi ha una escalinata que dona accés al campanar i a l’esquerre la capella del Santíssim Sagrament. Tota l’església està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Damunt la porta d’accés hi ha el cor, que s’hi accedeix per una escala de cargol situada a la dreta de la porta d’accés. Entrada està precedida per un porxo amb una creu central. El campanar fou construït l’any 1973 i segueix el mateix estil arquitectònic que l’església. És de planta hexagonal i de tres pisos i en el pis superior s’hi obren sis finestres d’arc estrellat. El campanar està coronat per un cos de planta quadrat amb una agulla piramidal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-168 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es va edificar per substituir l’anterior capella dedicada a Sant Jaume, destruïda durant la guerra civil. Les obres es van iniciar l’any 1968 gràcies al llegat de la Sra. Antònia Romeu i impulsades per Mn. Salvador Nonell i Bru. El projecte va ser obra de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell i va ser dirigida pel mestre d’obres Domènec Feliu Maymo. Els mosaics són obra de Santiago Padrós, els relleus de Tomàs Bel i les vidrieres de Joaquim Datsira. L’església fou consagrada el maig de 1973.</span></span></span></span></span></p> | 41.2449700,1.6184100 | 384236 | 4566872 | 1968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-5.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Joan Bassegoda i Nonell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 94273 | Conjunt de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellnou | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El camí que porta cap a Clariana s’hi van localitzar una carreus treballats i les restes d’un mur de pedra i argamassa amb algunes filades d’opus spicatum. Durant la realització del present mapa de patrimoni no s’ha localitzat dit mur. </span></span></span></span></span></p> | 08058-247 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Segons consta a l’antic terme de Castellet i la Gornal hi havia hagut la capella de Sant Martí de Castellnou, que apareix documentada l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, esposa de Ramon de Ribes, la qual li deixa cinc sous a Sant Martí de Castro Novo. En els fogatges de 1365-1370 apareixen 21 focs entre els nuclis de Castellnou i la Gornal. En els fogatges de 1553 apareix citat en Vives de Castellnou, Gilia de Castellnou i finalment Guel de Castellnou. En el capbreu de l’any 1577 de Joan Bartomeu apareix Lluis Mayner de Castellnou. </span></span></span></span></span></p> | 41.2449600,1.6177500 | 384181 | 4566872 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94273-247-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges localitzades a l’Arxiu Comarcal del Garraf.Les coordenades UTM corresponen al nucli de Clariana. | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 94013 | Ermita de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-jaume | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | Enderrocat | <p><span><span><span>De l’antiga capella de Sant Jaume es conserva el perímetre de la capella, de pedra i argamassa. Es tractava d’una construcció de planta rectangular finalitzada amb un absis semicircular. Dins aquest espai s’ha edificat una capelleta de pedra, tipus padró, que acull la imatge de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08058-173 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Sant Jaume va ser destruïda durant la guerra civil (1936-1939). L’any 1968 al costat de les restes de l’edificació es va construir l’església de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | 41.2450100,1.6182400 | 384222 | 4566877 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Una de les campanes de l’església de de la Mare de Déu de Montserrat, la més petita, prové de la capella de Sant Jaume. En ella si llegeix: “Santa Maria ora pro nobis. Me feu J.P.H. Promarol any 1831. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 94450 | Carrerada de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-mar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | XI-XX | De l'antic camí de carrerada no en queda res. | <p><span><span><span>Antic camí per on transitava el bestiar. Carrerada que travessava el nucli de la Gornal pel camí de Valls i la Rambla del Penedès i continuava per la carretera de Clariana passant pel cementiri i fins el nucli de Clariana. La carrerada de Mar s’inicia a la cruïlla de la BV-2116 de la Gornal a Clariana, en direcció a la urbanització de Valldemar. Després es dirigeix cap a Calafell Parc, per la zona de Montpaó, passa pel Mas de l’Espasa fins el nucli de Calafell. A partir d’aquest punt el camí es dirigeix cap a la urbanització de Bonavista, segueix cap a la urbanització de la Creu de Coma-ruga i d’aquí fins la masia el Francàs. </span></span></span></p> | 08058-366 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2450200,1.6176200 | 384170 | 4566879 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||
| 94088 | Barraca 2 del Fondo de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-188 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2448200,1.5973400 | 382470 | 4566884 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94088-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94088-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Antoni Salvador de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||
| 93372 | Forn de calç de l’Esperançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lesperanco | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en una zona boscosa al sud del Turó de la Picarola. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 3,30 m de diàmetre interior i una alçada visible d’entre 2,40 i 3m. Pel cantó de llevant, entre la bardissa, s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-156 | Bosc de la Muntanya de Sant Pau. Nord-est de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2455400,1.6505500 | 386930 | 4566893 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 63913 | Torre del Carç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-carc | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XV-XVI | <p>Torre de defensa adossada a la façana de xaloc de la masia del Carç, situada al sud del nucli de Ribes. És de planta quadrangular i consta de tres nivells d'alçat. Està rematada per una filada de merlets esglaonats, que es combinen amb merlets d'obra acabats amb rajola ceràmica decorativa. La coberta és plana i desaigua a través de tres gàrgoles situades a la façana de migdia. El revestiment dels murs es manté arrebossat.</p> | 08231-227 | El Carç | <p>El lloc del Carç està documentat a la zona des del segle XIII, quan apareix vinculat al Castell de Ribes. L'any 1333 el nom Carcium figura dins de la carta de franquesa del nucli de Puigmoltó. Al cadastre de l'any 1764 hi figura un tal D. Almirall dels Cars. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia al vilanoví Manel Almirall. Aquest va deixar escrit que la torre devia ser construïda entorn el segle XV.</p> | 41.2469900,1.7734900 | 397234 | 4566901 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63913-foto-08231-227-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63913-foto-08231-227-2.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||||||
| 63807 | El Carç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carc | CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV- XIX | Masia situada al sud del nucli de Ribes, prop de Puigmoltó. El conjunt arquitectònic està constituït per diversos volums superposats que queden tancats per un baluard. El volum principal és de planta baixa, pis i golfes, i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els pisos superiors del frontis s'obren amb finestrals d'arc pla arrebossat amb sortida a balcons de baranes forjades. A la seva façana de xaloc hi ha adossada la torre de defensa de planta quadrangular. Queda rematada per una filada de merlets esglaonats, que es combinen amb merlets d'obra acabats amb rajola ceràmica decorativa. A la façana posterior hi ha adossats diversos volums, entre els que destaca un campanar de cadireta d'un sol ull. El revestiment de les construccions es manté arrebossat amb morter de calç i els ràfecs estan acabats amb imbricacions ceràmiques. Les dependències situades a ponent eren destinades a la producció de vi, pel que s'hi conserven diversos cups i premses. Dins de la finca, a migdia de la casa, hi ha la capella dedicada a Sant Jaume. | 08231-39 | Carretera BV-2113, km. 1,8 | El lloc del Carç està documentat a la zona des del segle XIII, quan apareix vinculat al Castell de Ribes. L'any 1333 el nom Carcium figura dins de la carta de franquesa del nucli de Puigmoltó. Al cadastre de l'any 1739 hi figura la casa de D. Emanuel Almirall del Cars, habitada pel regidor Francisco Puig. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, pertanyia al vilanoví Manel Almirall. | 41.2471100,1.7734700 | 397232 | 4566914 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63807-foto-08231-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63807-foto-08231-39-2.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 119|94|98|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 68593 | Espinillo (Parkinsonia aculeata) de la Rtda. Quintmar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinillo-parkinsonia-aculeata-de-la-rtda-quintmar | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original dels Estats Units, pertany a la família 'Caesalpiniaceae'. Té un tronc llis de color marró verdós amb fulles compostes, alternes i paripinnades de color verd clar que broten a finals de primavera. La floració per inflorescència de color groc que es produeix a l'estiu. Fructifica en llegums, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat curta. És interessant per l'aroma i la intensitat cromàtica de les flors i forma de les fulles. Presenta punxes molt pronunciades. Té una alçada de 6 mts, un diàmetre de 39 cm i ocupa una amplada de 10 mts. L'estat sanitari és bo. | 08270-715 | Rtda. Quintmar (Quintmar) | 41.2477100,1.8257800 | 401616 | 4566921 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per l'estat sanitari, l'expectativa de vida, l'estètica, funcionalitat i la raresa. Està podada en vas i amb cinc braços principals. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||||
| 64209 | Pont de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-solers | XX | La barana es troba parcialment malmesa. | Pont d'un sol tram situat al camí de Solers a Can Martí, que permet salvar el desnivell del torrent que voreja dins un fossat la part posterior de la finca. Consta d'un sol arc d'arc escarser ceràmic i els murs són de maçoneria. El tauler sense pavimentar està delimitat per una barana d'obra. L'estructura del pont enllaça amb la del fossat. | 08231-441 | Camí de Solers a Can Martí | 41.2469300,1.7453700 | 394877 | 4566928 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64209-foto-08231-441-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64209-foto-08231-441-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 49 | 1.5 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 68486 | Barraca de vinya de la Creu de Sant Isidre 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-creu-de-sant-isidre-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té el sostre totalment enderrocat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. La barraca està reforçada amb un contrafort circular que l'envolta. | 08270-608 | Urbanització Quintmar | 41.2478300,1.8287600 | 401866 | 4566930 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68486-foto-08270-608-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68486-foto-08270-608-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68486-foto-08270-608-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 93121 | Creu de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-talaia | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt d’un gran bloc de pedra al cim de la Talaia s’hi va col·locar una creu de ferro i en el mateix bloc de pedra hi ha repicada una petita capella on hi ha representada l’escena del portal de Betlem i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Des del cim de la creu és visible Rocacrespa, l’ermita de Lourdes, el pantà de Foix i les serralades del Penedès i el Montmell.</span></span></span></span></span></p> | 08058-34 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2461600,1.6685200 | 388437 | 4566938 | 1954 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | ||||||||
| 64070 | Barraca sobre els Cocons II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-els-cocons-ii | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una finca entre la masia dels Cocons i la carretera BV-2112. És una edificació de planta rectangular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. | 08231-302 | A l'oest del mas dels Cocons | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2471200,1.7548100 | 395669 | 4566938 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64070-foto-08231-302-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R59 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 94099 | Barraca del fondo del Bolitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-bolitxo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca i realitzada seguint el desnivell del terreny. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega situat al damunt de la llinda. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part de l’arena de protecció. </span></span></span></span></p> | 08058-199 | Fondo del Bolitxo. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2457000,1.6279200 | 385034 | 4566940 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 | |||||
| 64069 | Barraca sobre els Cocons I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sobre-els-cocons-i | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una vinya entre la masia dels Cocons i la carretera BV-2112. És una edificació de planta irregular adossada en un mur, construïts amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra reforçada amb un arc de descàrrega. El mur on es troba adossada té una amplada considerable. | 08231-301 | A l'oest del mas dels Cocons | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2471800,1.7541900 | 395617 | 4566945 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64069-foto-08231-301-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R58 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||
| 68567 | Penya-segats de les Costes del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-segats-de-les-costes-del-garraf | LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp'. Guia i quadern de treball. Gavà: Museu de Gavà. LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). 'Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix'. Barcelona : Diputació de Barcelona. | Sense data | El port de càrrega de Vallcarca i els ports esportius del Garraf i de la Ginesta poden arribar a afectar l'ecosistema de la zona. | Els Penya-segats de la Costa del Garraf constitueixen un medi físic de roca calcària on hi destaquen les coves i els avencs, especialment el de la Falconera. L'espai queda delimitat des de la Punta de la Cova del Pebre o la urbanització 'Punta Gaviota', i acaba a la cala Ginesta, malgrat estar interromput pel nucli del Garraf i pel nucli de Vallcarca. Per sobre queda delimitat per la carretera C-31 i la Via del tren (línia Tarragona- Barcelona). El terreny és molt rocós i la vegetació aprofita petites escletxes per arrelar-hi. Entre d'altres plantes hi trobem el margalló, el càrritx i l'esparreguera. Als llocs més propers al mar també hi ha fonoll marí. Un dels rèptils que abunden a la zona és la serp de ferradura; també hi ha dragó comú i sargantana cuallarga. Les roques de prop del mar sovint són utilitzades per ocells com el corb marí emplomallat, que hi reposa. En diferents anys hi ha nidificat el gavià argentat. Altres moixons més petits també es reprodueixen a entorn d'aquest ambient rocallos; per exemple, el roquerol, el falciot negre, el falciot pàl·lid, la merla blava, el còbit roquer, i de manera ocasional també l'oreneta cua-rogenca. | 08270-689 | Costa del Garraf | Els penya-segats del Garraf presenten indrets prou misteriosos com per haver donat peu a antigues llegendes; aquest és el cas del pas de la Mala dona o l'avenc de la Falconera. | 41.2485400,1.8867300 | 406724 | 4566945 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68567-foto-08270-689-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | ||||||||||
| 68450 | Barraca de vinya de sota la Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-sota-la-creu-de-sant-isidre | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està força ben conservada. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-572 | Parc Natural del Garraf | 41.2481700,1.8400800 | 402815 | 4566956 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68450-foto-08270-572-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:106) | 98|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||
| 63992 | Pi de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-puigmolto | XIX | El pi de Puigmoltó es troba situat al sud del nucli de Puigmoltó, al costat d'un caminet que acaba a la carretera. Es tracta d'un exemplar centenari de pi blanc (Pinus halepensis), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una sola vessa que creix molt recta, caracteritzada per l'escorça grisa. La seva capçada, de forma densa i arrodonida, abraça la totalitat de l'abre, pel que cal posar-se a sota per veure'n el tronc. | 08231-214 | Sud del nucli de Puigmoltó | 41.2475600,1.7711400 | 397038 | 4566967 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63992-foto-08231-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63992-foto-08231-214-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:57 | |||||||||||
| 93362 | Cal Candi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candi-0 | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Cal Candi és una construcció en forma de “L” girada i formada a partir de dos cossos annexes. El cos principal es troba situat a la part inferior. Es tracta d’un edifici de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. La façana principal s’hi obre a porta d’accés de biga de fusta amb brancals de maó i una finestra a nivell de pis d’arc pla. A la banda dreta de la porta d’accés, sota l’arrebossat hi ha una biga de fusta que correspon a la part superior d’una obertura tapiada. Adossat a la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta quadrada que correspon a l’antiga cisterna o dipòsit d’aigua. El segon volum, situat a la part superior, és de planta rectangular d’una sola planta amb la coberta a una vessant amb pendent cap a tramuntana. Per la façana de llevant s’hi adossa un patí tancat. A pocs metres cap a tramuntana hi ha les restes de la bassa de Cal Candi excavada al sediment geològic. </span></span></span></span></span></p> | 08058-146 | La Creu. Nord de Trencarroques | 41.2460900,1.6364200 | 385747 | 4566972 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93362-146-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:42 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6805,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc