Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94104 | Barraca de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-clariana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-204 | Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2459200,1.6130600 | 383789 | 4566985 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 64196 | Garrofer de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-puigmolto | Garrofer situat en un camp al sud del nucli de Puigmoltó, al costat d'un caminet que acaba a la carretera. Es tracta d'un exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. La seva capçada és densa i arrodonida. El fruit que produeix és la garrofa, antigament utilitzada com a aliment per al bestiar i els humans quan escassejava l'aliment, que actualment pateix una important regressió. | 08231-428 | Sud del nucli de Puigmoltó | 41.2478800,1.7714700 | 397066 | 4567002 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64196-foto-08231-428-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||||
| 93252 | Casa Gran, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-3 | <p><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Edificació annexa que antigament formava part de la Casa Gran, 5 de Clariana. Aquest volum correspon a un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent a llevant. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a migjorn s’hi obra el portal d’arc rebaixat i una finestra obreta amb posterioritat. Damunt s’hi obren dues finestres que corresponen al primer pis i segon pis, habilitats amb habitacions. A l’interior en destaca una porta amb brancals i llinda de pedra amb un arc conopial i les restes de l’antiga aigüera i fogons actualment com elements decoratius. Adossat a ponent hi ha un cos de planta quadrangular d’un sol nivell amb la coberta a una vessant. El frontis, orientat a llevant, s’hi obra un portal amb llinda de fusta i els brancals de pedra, actualment utilitzat com a magatzem. </span></span></span></span></span></p> | 08058-111 | Carrer de la Casa Gran. Nucli de Clariana | <p><span><span><span>La Casa gran apareix cita en els capbreus de Joan d’Icard (1656-1657), en les descripcions de les afrontacions de Jaume Clariana, pagès de Clariana. Segons el text, la casa de Jaume Clariana es troba situada al costat de la casa dels hereus o successors de Pere Clariana dita la Casa Gran.</span></span></span></p> | 41.2461800,1.6177800 | 384185 | 4567007 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93252-111-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 94105 | Barraca 2 de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-clariana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca primigènia es conserva en bon estat i l’afegit posterior de pedra i toves malmès. | <p><span><span><span><span>Barraca de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb posteriors modificacions. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. Davant el portal s’hi afegir posteriorment una zona d’entrada amb les parets de pedra i ciment i la coberta amb teula àrab. La coberta de la barraca és de pedra en forma de falsa cúpula. A la part posterior s’hi afegir una estructura de planta quadrangular de pedra i toves. </span></span></span></span></p> | 08058-205 | Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2461300,1.6135800 | 383833 | 4567007 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 68474 | Barraca de vinya de la masia de Vallcarca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-masia-de-vallcarca | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està situada dins dels terrenys en explotació de la pedrera de Vallcarca. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-596 | Parc Natural del Garraf | 41.2489000,1.8600200 | 404487 | 4567014 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 93250 | Casa Gran, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-5 | <p><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La Casa Gran és un antic mas d’origen medieval i reformada en època moderna. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i a l’alçada del primer pis dues finestres d’arc pla amb un rellotge de sol pintat en vermell. A la façana de llevant s’hi obren diverses finestres de la qual en destaca una finestra gòtica d’arc conopial. A la façana de ponent hi ha un cos annexa que antigament formava part del mas però actualment és un habitatge independent. </span></span></span></span></span></p> | 08058-109 | Carrer de la Casa Gran. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La Casa gran apareix cita en els capbreus de Joan d’Icard (1656-1657), en les descripcions de les afrontacions de Jaume Clariana, pagès de Clariana. Segons el text, la casa de Jaume Clariana es troba situada al costat de la casa dels hereus o successors de Pere Clariana dita la Casa Gran. </span></span></span></span></span></p> | 41.2462600,1.6178000 | 384187 | 4567016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 93251 | Rellotge de sol de la Casa Gran, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-gran-5 | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de la Casa Gran del nucli de Clariana. El rellotge s’ubica entre les dues finestres del primer pis. Es tracta d’un rellotge pintat en vermell de forma rectangular. A la part central superior hi ha un cercle pintat de vermell amb el gnòmon del qual li surten els diversos rajos que marquen les hores. Tots els elements es troben emmarcats per una marc rectangular més gruixut. </span></span></span></span></span></p> | 08058-110 | Casa Gran, 5. Nucli de Clariana | 41.2462700,1.6178600 | 384192 | 4567017 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93251-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inventariat amb el número 771 a l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 93350 | Conjunt de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-clariana | <p><span><span><span><a>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span><span><span>Nucli de Clariana es troba en un petit altiplà, al sud del nucli de Castellet. Es tracta d’un nucli format per dos barris separats per uns camps de conreu. El més antic es troba situat a llevant i és conegut amb el nom del Poble Vell. Aquest nucli va néixer a redós de la Casa Gran, la casa senyorial, i està format principalment per dos eixos, el carrer de la Casa Gran i el carrer dels Rosers. Antigament aquest barri estava ocupats pels propietaris de les terres de conreu i de la vinya. El barri nou es crear entre finals del segle XIX- inicis del segle XX amb la construcció d’habitatges destinats als treballadors de les terres de l’entorn. Molts dels habitatges conserven elements arquitectònics com portalades adovellades d’arc de mig punt. Al nucli hi ha la Societat Recreativa Clarianenca, fundada el 1908, que organitzen el esdeveniments festius del nucli. </span></span></span></span></span></p> | 08058-134 | Nucli de Clariana | 41.2462900,1.6178300 | 384190 | 4567019 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-3.jpg | Legal | Contemporani|Pop Art|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|117|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 68667 | Avenc Penya-segat de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-penya-segat-de-la-falconera | BORRÀS, J.(1973) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Cretaci | Avenc situat en un terreny de calcàries de l'Hauterivià, té una profunditat màxima de 99m. A 25m per sota del punt més alt del penya-segat és troba una gran plataforma poblada per sota-bosc i margallons, a on es localitza la boca d'un pou amb una certa inclinació en el que existeixen multitud d'arestes i balcons, que desprès de 35m de desnivell acaben en una gran planta ocupada per materials de descalcificació fortament inclinats cap al S. Després d'un desnivell de 20m incideix de nou en el cantell mitjançant un gran pòrtic de 20x30m situat a 16 metres sobre el nivell del mar. Actualment la cavitat es troba molt degradada per el retrocés del penya-segat a causa de l'erosió marina i els efectes salins que han accentuat notablement les formes erosives. | 08270-809 | Turó de la Falconera | 41.2492500,1.8910700 | 407089 | 4567020 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||
| 94107 | Barraca La Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-petxina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca situada a peu de camí de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-207 | Camps de La Petxina. Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2462800,1.6094300 | 383486 | 4567029 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94107-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94107-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 68672 | Avenc de les Maleses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-maleses | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-814 | 41.2492400,1.8745600 | 405705 | 4567036 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||||
| 93112 | Forn de calç de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carcosa | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge atalussat davant de la carretera BV-2115. L’estructura del forn és de planta circular amb un diàmetre de 3,50 m. És tracta d’una construcció excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-25 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castelelt | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2471800,1.6635600 | 388023 | 4567058 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 68668 | Cova de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-falconera | MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | 08270-810 | 41.2496300,1.8936300 | 407304 | 4567059 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||||
| 68449 | Barraca de vinya de la Creu de Sant Isidre 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-la-creu-de-sant-isidre-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està molt ben conservada tant per l'exterior com per l'interior. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. La falda de la barraca està envoltada per un contrafort que salva el desnivell de la superfície on s'assenta la barraca. A la banda sud de la barraca, hi ha adossada una estructura que cobreix una cisterna. La falsa cúpula que corona la barraca està coberta de vegetació i sobre la porta hi han incrustades closques de petxines de diferents mides. | 08270-571 | Parc Natural del Garraf | 41.2491700,1.8370300 | 402561 | 4567070 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68449-foto-08270-571-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68449-foto-08270-571-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68449-foto-08270-571-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 93355 | Pou prop de Cal Candi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-prop-de-cal-candi | XIX-XX | Tota la part superior enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Pou de planta circular excavat al terreny geològic i revestir amb pedra i morter. A l’interior es poden observar alguns dels forats de la bastida emprada per revestir el pou de pedra. Actualment es troba delimitat per maons amb una malla metàl·lica per protecció de caigudes.</span></span></span></span></span></p> | 08058-139 | La Creu. Nord de Trencarroques | 41.2469800,1.6364600 | 385752 | 4567071 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93355-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93355-139-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Situat al costat de l’antic camí que anava de l’Arboç a Cunit. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 64071 | Barraca a l'oest de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-a-loest-de-puigmolto | ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges. MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. 'Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes'. Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998). | XVIII-XX | Barraca de vinya situada en una camp situat al sud oest del nucli de Puigmoltó. És una edificació construïda en la interjecció interior de dos murs que tanquen un camp de conreu. És de planta irregular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca, de les mateixes característiques que el mur on està adossada. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és amb llinda de pedra. Ha estat reforçada amb morter. | 08231-303 | Al sud oest de Puigmoltó | La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX. | 41.2485100,1.7641400 | 396453 | 4567081 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64071-foto-08231-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64071-foto-08231-303-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Es correspon amb la barraca R60 de la publicació 'Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf'. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 64207 | Fita de Solers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-solers | XX | Fita de propietat situada al camí de Solers a Can Martí. Està fixada al mur del camí. Està constituïda per un bloc monolític de planta rectangular, amb la part superior acabada de forma semicircular. A la part frontal hi ha gravades les inicials 'PS'. | 08231-439 | Camí de Solers a Can Martí | 41.2483700,1.7432100 | 394699 | 4567091 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64207-foto-08231-439-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||
| 68389 | Puig d'en Boronet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-den-boronet | MIRET,M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 10/391 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | IV aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | L'accés més fàcil al jaciment s'efectua a través d'un corriol indicat que s'inicia a l'urbanització Quintmar de Sitges. El jaciment es situa al cim del Puig d'en Boronet, a la zona on s'alça la creu de Sant Isidre. No és visible cap tipus d'estructura. Únicament en una petita extensió de terreny s'observen superficialment diversos fragments de ceràmica: de vernís negre, ceràmica a mà i ceràmica ibèrica comuna. En l'actualització de la Carta Arqueològica de 2002, no es van poder aportar noves dades; de fet, els autors esmenten un únic fragment de ceràmica de vernís negre. | 08270-511 | Al cim del Puig d'en Boronet | 41.2495500,1.8375000 | 402601 | 4567112 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68389-foto-08270-511-3.jpg | Legal | Romà|Antic|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La roca aflora en gran part de la superfície del cim del Puig. Es desconeix si la construcció de la Creu als anys 50 del segle XX va afectar alguna resta; en els escrits que parlen sobre la seva construcció no es cita la presència de cap element a l'indret. | 83|80|81 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 64208 | Garrofer del camí de Solers a Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-cami-de-solers-a-can-marti | Garrofer situat al camí que va del mas Solers a Can Martí. Es tracta d'un exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. La seva capçada és densa i arrodonida i assoleix una alçada considerable. El fruit que produeix és la garrofa, antigament utilitzada com a aliment per al bestiar i els humans quan escassejava l'aliment, que actualment pateix una important regressió. | 08231-440 | Camí de Solers a Can Martí | 41.2485700,1.7430900 | 394689 | 4567113 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64208-foto-08231-440-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||||
| 93162 | Barraca del fondo de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-carcosa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’oest. La coberta era en forma de falsa cúpula, malgrat estar quasi totalment enderrocada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08058-72 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.2477100,1.6648100 | 388129 | 4567115 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94100 | Barraca del Bladet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bladet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-200 | Muntanyes de Cal Bladet. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2473400,1.6257200 | 384853 | 4567125 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 93141 | Pou de la Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-muntanyeta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny amb algun encaix utilitzat com a graó. L’exterior està revestit amb pedra i morter. Conserva les parets exteriors per col·locar-hi la corriola per extracció de l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-53 | Vinyes de la Muntanyeta. Sud de la Gornal | 41.2467600,1.5774100 | 380804 | 4567126 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 68394 | Casa de les Pruelles o de les Prubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-les-pruelles-o-de-les-prubelles | MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 15/396 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona)' a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | X aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En un espai aproximat de mitja hectàrea es van trobar superficialment diversos materials ceràmics: fragments d'àmfora, ceràmica comuna romana, ceràmica sigil·lada i un fragment de ceràmica de vernís negre. Es tracta d'un conjunt ceràmic de cronologia ibero-romana que no es pot associar a cap estructura de la que hi hagi restes visibles. Al 1998, a causa de l'obertura d'un vial del polígon industrial, es va dur a terme una intervenció d'urgència sota la direcció de Joan M. Garcia Targa, que va permetre excavar les restes d'un possible fons de cabana datable al Bronze Final (segles IX-VIIIaC), en el que s'hi va localitzar una llar, diversos materials ceràmics i algunes llavors de cereals. | 08270-516 | Polígon industrial Mas Alba, a l'est de la deixalleria i al costat de la casa Les Pruelles | Entre el 18 de maig i el 5 de juny de 1998 es va realitzar una excavació d'urgència sota la direcció de Joan M. Garcia Targa. Els materials procedents d'aquest jaciment es troben repartits entre la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, el Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona) i en mans de Jacint Sastre de Sitges. | 41.2494100,1.8107100 | 400356 | 4567126 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68394-foto-08270-516-3.jpg | Legal | Prehistòric|Antic|Ibèric|Edats dels Metalls|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres, separats per la deixalleria, trobem el jaciment identificat com a Les Pruelles o les Prubelles (veure fitxa nº 521). | 76|80|81|79|83 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 63792 | Can Roig de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-de-les-torres | DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia situada a garbí del nucli de les Torres. És un edifici de planta basilical i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, al costat del qual hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1791', una creu intercalada i dues estrelles de vuit puntes. El primer pis s'obre amb quatre finestres d'arc pla arrebossat, a les quals es va afegir un ampit motllurat. Al centre del frontis hi ha un rellotge de sol rectangular desdibuixat. En nivell de les golfes s'obre amb dues finestres d'arc de mig punt arrebossat. A prop del portal hi ha adossat el pou, que encara conserva la corriola. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa i pis i la coberta habilitada com a terrassa transitable. El seu accés s'ha ampliat modernament amb una porta de garatge, al costat de la qual hi ha un petit contrafort. A la façana de ponent trobem adossat de forma perpendicular un cos de planta quadrangular i coberta a dues vessants, que es correspon amb el celler. Aquest es prologa a tot el llarg de la façana posterior de l'edifici. Al seu interior s'hi conserva una premsa de lliura i dues premses de biga, a més de les bótes i les eines agrícoles. A la façana de llevant hi ha adossat un petit cos semicircular que constituïa l'antic forn de pa. El parament dels murs manté l'arrebossat amb morter de calç original. L'espai interior es distribueix al voltant de la sala, que es repeteix en tots els nivells i queda suportada per un embigat de fusta amb un cairat perpendicular de notables dimensions. Des de la sala s'accedeix a les diferents estances, entre les que destaca el sostre decorat del menjador. Els paviments es conserven de tova, excepte en algunes parts on hi ha mosaic antic Davant la masia hi ha el safareig i l'hort, que queda tancat per un baluard, al costat del qual trobem un cobert.. Dins de l'hort hi ha un altre pou i safareig i el trull d'oli, al costat del celler. A l'altre costat del carrer que passa per llevant de la casa hi ha les corts i altres dependències agrícoles. | 08231-24 | Les Torres | El llinatge dels Roig de les Torres manté la propietat de la masia almenys des del segle XVI. Al cadastre de l'any 1716-17 hi figura el regidor Jaume Roig de les Torres. Més endavant, tal com consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Roig i Tardàs. | 41.2492600,1.7902000 | 398637 | 4567134 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63792-foto-08231-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 64187 | Habitatge al carrer del Pi, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-del-pi-34 | XIX | Pateix deficiències estructurals. La terrassa de la part posterior s'ha esfondrat, quedant visibles les restes de balustrada. | Casa situada al nucli de Ribes, al carrer del Pi. És un edifici cantoner de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat. S'hi accedeix per un portal d'arc pla arrebossat, sobre el qual hi ha una finestra amb sortida a un balcó de baranes forjades. Com a remat de la façana hi ha una cornisa senzilla. A la façana posterior hi ha una galeria amb quatre pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, sobre els quals hi havia una terrassa amb barana de balustrada. El revestiment dels murs es manté arrebossat, força deteriorat en alguns punts, on es pot veure el parament de pedra lligada amb fang. | 08231-419 | Carrer del Pi, 34 | Entre els segles XVIII i XIX una part significativa de ribetans va anar a Amèrica a fer-hi fortuna, motivat per l'excedent agrícola i de mà d'obra. L'intercanvi de mercaderies intercontinentals va suposar l'enriquiment d'uns quants d'aquests emprenedors, tot i que la majoria va tenir menys sort. Els ribetans enriquits que van tornar es van fer construir cases senyorials d'una tipologia arquitectònica característica, influïda per l'estil colonial que havien vist a les amèriques. Per la influència d'aquest corrent, la majoria de cases fetes en aquest període, fossin o no d''americanos', seguien el mateix estil. A banda de les popularment conegudes com a cases d''americanos', també van fer donatius que van permetre fer l'església Nova de Sant Pere, el Redós de Sant Josep i Sant Pere o el rellotge de la Casa de la Vila, entre d'altres. L'aventura d'ultramar va tenir el seu fi en el procés de descolonització que van viure els països de destí. | 41.2492700,1.7902000 | 398637 | 4567135 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64187-foto-08231-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64187-foto-08231-419-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 64188 | Can Pasqualí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pasquali | XVIII | Masia situada al nucli del Palou Alt. És un edifici aïllat de planta basilical, que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra, que es troba centrat en el frontis. Al seu voltant s'hi distribueixen diverses finestres d'arc pla arrebossat. A la part de mestral de la façana hi ha adossat un cos quadrangular de dos nivells d'alçat, obert a la planta baixa amb un arc rebaixat. En aquest cos hi ha la portalada d'accés, d'arc escarser adovellat amb la clau inscrita: 'JUAN MUNTANE 1727'. Des d'aquest hi ha diversos cossos adossats, que formen un pati central davant la masia. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. | 08231-420 | C. Gal·la Placídia, 28 | Segons consta en el llibre d'Apeo de l'any 1847, la masia pertanyia a Josep Pasqual. | 41.2492700,1.7900100 | 398621 | 4567135 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64188-foto-08231-420-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64188-foto-08231-420-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||
| 93380 | Forn de calç del Turó de la Picarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-de-la-picarola | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí, a la banda nord. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular d’entre 4,20 i 4,75 m de diàmetre interior i una alçada visible de 3,80 m. Pel cantó nord-oest s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-164 | Garrofers del Xinxola. Nord de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2476500,1.6403100 | 386076 | 4567140 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També es conegut amb el nom del Forn de calç gran | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 68372 | Creu de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-isidre-0 | VILÀ SOLER, J. (1998). 'Diversòrum sitgetà entrellat de costums, fets i dites populars'. Quaderns de Sitges. Ajuntament de Sitges. http://www. Florsloreto.com/ | S.XX | Es tracta d'una creu d'uns 8 metres d'alçada, de forma cònica, amb tres graons com a base. En la part del fust s'hi pot veure l'escut de l''Agrupació Muntanyenca de Sitges' fet en terracota, un capitell, en forma de taula d'altar i enriquit amb sis terracotes, que representen a Sant Isidre, Sant Bernat de Menthó i Sant Llorenç, Sant Bartomeu, Sant Sebastià i Santa Tecla. Per sobre del capitell, d'un cub ròmbic en surten els braços de la creu, enriquit amb dos terracotes: per una banda el Crist, i per l'altra cara Santa Maria del Vinyet. | 08270-494 | Cim del Puig d'en Boronet | El grup excursionista l''Agrupació Muntanyenca de Sitges', tot commemorant l'any Marià, van reedificar la Creu de Sant Isidre, que havia desaparegut feia anys. L'antiga Creu de Sant Isidre s'alçava en la muntanya que du el mateix nom, al N E de Sitges, i se'n desconeixien detalls arquitectònics o artístics; fou l'estudiós de l'Arxiu Parroquial Mn. Pau Farret qui la tragué de l'oblit per encoratjar la seva reedificació al cim del Puig d'en Boronet, el turó més alt de Sitges, d'uns 400m. Un grup de gairebé 80 joves de la Agrupació Muntanyenca decidiren elaborar-la amb les seves pròpies mans. El 2 de Maig del 1954, dins la festivitat litúrgica de l'Invenció de la Santa Creu s'inauguraven els treballs d'edificació de la creu i l'espai fou beneït. El 14 de Setembre, festa de l'Exaltació de la Santa Creu, es col·locà la primera pedra. Aquell dia, els nois i les noies de l'Agrupació Muntanyenca van sortir a les tres de la matinada cap a l'ermita de la Trinitat, allí es cantà una missa i fou beneïda la primera pedra que duia una inscripció que deia ' D.O.M. OPERI ASPICIAT. A. MUNT. SITGES. A FUNDAMENTIS ERIGIT. XIV.IX. MCMLIV'. Després fou portada al Puig d'en Boronet i col·locada junt amb una àmfora que conté l'acta, periòdics i monedes de l'època. Es recorda que aquell dia va fer mal temps, es preveia pluja, però queda testimoni que finalment no va ploure fins que l'acte havia acabat. La Creu de Sant Isidre fou inaugurada i beneïda el 18 de Setembre de 1955. | 41.2498000,1.8364700 | 402515 | 4567141 | 1955 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68372-foto-08270-494-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68372-foto-08270-494-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 68415 | Castellot de Campdàsens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot-de-campdasens | <p>'Els castells catalans' (1971) Vol. V. Barcelona. IPAC (2055) Fitxa 36/14132 de la Carta Arqueològica (CCAA)</p> | XIV-XV | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | <p>Les restes del Castellot es troben al cim d'un turó que domina part de la costa del Garraf. Són visibles uns murs que defineixen un espai rectangular d'uns vuit metres de llarg per uns cinc d'ample, amb altres que compartimenten l'espai interior. Actualment, a la part més alta hi ha un paravent construït recentment amb pedres de l'enderroc de la construcció. La seva ubicació amb esplèndides vistes vers la costa i la plana de Campdàsens, junt amb el tipus d'estructura visible, fan pensar que es tracta d'una talaia o casa forta vinculada al castell de Campdàsens, documentat des de l'any 1143.</p> | 08270-537 | En un turó al sud-est de la plana de Campdàsens | 41.2502800,1.8825700 | 406378 | 4567143 | 08270 | Sitges | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68415-foto-08270-537-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret és utilitzat com a punt d'observació i control durant el període de risc d'incendis en què es realitza la campanya de vigilància. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||
| 68669 | Avenc de la riera de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-riera-de-la-falconera | BORRÀS, J.(1973) 'Catalogo espeleológico del macizo del Garraf' Vol III. Barcelona. MIÑARRO, J. M. (1993) 'Inventari Espeleològic de Catalunya' Federació Catalana d'Espeleologia. | Sense data | Avenc situat en un terreny de calcàries de l'Hauterivià, té una profunditat màxima de 37m. La boca de 1,5x2m dona pas a un pou de 8m amb una base que forma pendent cap al SW, on es troba l'entrada d'una nova cavitat vertical que secciona una sala lateral en la seva part superior i un fus de 10m d'alçada que ha trobat en coalescència amb dues cavitats de idèntiques característiques entre les que s'observen restes dels primitius envans totalment emmascarats per les formes reconstructores. De la base d'aquesta nova sala parteix un nou pou de 10m, amb un fons situat entre les entrades de dues últimes verticals de 2,5m (la situada al N) i de 6m (l'oberta en l'extrem S), aquesta última presenta les seves parets recobertes per la litogènesi i el seu fons constitueix la màxima cota penetrable de l'avenc. | 08270-811 | Riera de la Falconera | Aquesta cavitat va ser descoberta i explorada per primera vegada durant els treballs per trobar el llit del riu subterrani de la Falconera a finals del segle XIX, sota les ordres d' Eusebi Güell. | 41.2503500,1.8899000 | 406992 | 4567143 | 08270 | Sitges | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez | La Federació Catalana d'Espelologia -secció Villalta d'arqueologia i paleontologia ha proporcionat dades referents als avencs i coves. | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||
| 63939 | Veïnat de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-les-torres | http://www.santperederibes.org/turisme/pdf/itinerari01.pdf | XIII-XX | Petit nucli de població situat en una plana al sud de Ribes, prop de la Urbanització de Vallpineda. Està constituït de carrers irregulars, formats per cases entre mitgeres o bé aïllades de dues a tres crugies. Consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dues vessants. Entre les cases més antigues destaquen Can Roig, Can Jacas, Cal Vaquero, Cal Virella i Can Barones, les quals conserven elements arquitectònics com són arcs apuntats o finestrals (en el cas de Can Barones), que permeten situar els seus orígens en època medieval. Un altre edifici de gran valor arquitectònic és el casal modernista de Can Miret, situat pocs metres a gregal del nucli. A finals del segle XX es van construir vivendes a la part sud del nucli que, juntament amb el celler que hi ha a la part de ponent, han alterat la seva fesomia. | 08231-161 | Les Torres | El nucli de les Torres ha estat identificat amb la quadra de Vila-rúbia o Vila-roja, documentada des de mitjans del segle XIII. Aquesta identificació s'ha fet a partir d'un capbreu de l'any 1726, on hi consta el mas derruït de Vilarubia, situat a la partida de les Torres. La notícia més antiga que tenim de l'indret és de l'any 1258, quan Ponç de Ribes fa donació del Mas Junyents de Vila-rúbia a l'Hospital de Sant Valentí. Més endavant, l'any 1389 torna a citar-se la quadra en motiu de la venda per part de Jaume de Ribes dels drets jurisdiccionals del castell de Ribes i el seu terme al bisbe Ramon d'Escales. El seu topònim indica l'existència de torres defensives en aquest indret, les quals haurien pogut quedar integrades en les cases més antigues que s'hi conserven. Entre els segles XVI i XVII, el nucli es va ampliar amb la construcció de nous habitatges. | 41.2493800,1.7906400 | 398674 | 4567146 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63939-foto-08231-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63939-foto-08231-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63939-foto-08231-161-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119|94|85 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 64102 | El Drac de Tres Caps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-drac-de-tres-caps | CALLAO, E. (2007). El ball de cabeçuts de Ribes. Una tradició perduda: recuperem-la!. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes. DIVERSOS AUTORS (2003). Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial. MIRALLES, E. (1986). Bestiari del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. | XX | El Drac de Tres Caps forma part del bestiari més emblemàtic de Ribes. Es tracta d'un drac tricèfal fet de cartró. Tots tres caps estan caracteritzats amb la boca oberta i ulls esbatanats. Està pintat de color verd i vermell. El drac que surt a les cercaviles es correspon amb una còpia de fibra de vidre adquirida l'any 1991. A la boca s'hi fixen càrregues de foc i balla al ritme de les gralles. | 08231-334 | Biblioteca Manuel de Pedrolo. Plaça Maria Mercè Marçal, 1 | La primera notícia que tenim de la presència d'un drac a Ribes va ser per la festa de Sant Pau de l'any 1916, en què es va estrenar el conegut com a 'drac vell'. Aquest era un donatiu de l'alcalde Josep Puig i Miret. El ribetà Pere Carbonell i Grau, conegut com en Cargolí, va promoure cap el 1950 la recuperació de les festivitats i la vida cultural del poble. Entre les iniciatives que va prendre, va contactar amb la Lola Anglada perquè dibuixes un drac de tres caps. Inspirant-se en aquest dibuix, la casa El Ingenio va fabricar el Drac de Tres Caps, que va estrenar-se durant la Festa Major de Sant Pau de l'any 1972. Es tracta del primer drac tricèfal de Catalunya. L'any 1991 el regidor Jordi Mestre i Escofet va impulsar-ne una còpia de fibra de vidre que facilités la feina del portador. | 41.2492400,1.7696300 | 396914 | 4567156 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64102-foto-08231-334-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 68395 | La Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falconera | MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 16/397 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, J.(1993) 'Jaciments prehistòrics a l'aire lliure del massís del Garraf' a Olerdulae. Vilafranca del Penedès. | Sense data | Gran part de la muntanya va ser destruïda per una pedrera, afectant també al jaciment. | Al cim de la muntanya de la Falconera es van recollir, superficialment, uns vint fragments amorfs de ceràmica feta a mà corresponents al període del bronze. Únicament es conserva una estreta franja, d'uns 50 metres d'amplada, de la muntanya de la Falconera, la resta va ser destruïda per l'acció d'una pedrera. En l'espai conservat no són visibles restes d'estructures; cap la possibilitat que el jaciment estigui totalment destruït. | 08270-517 | Al cim de la Falconera | No s'ha realitzat cap intervenció arqueològica a l'indret. Els materials recollits en superfície estan dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | 41.2505100,1.8946000 | 407386 | 4567156 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68395-foto-08270-517-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68395-foto-08270-517-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68395-foto-08270-517-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La Falconera és coneguda en el món de l'espeleologia per l'existència a la muntanya d'un pou o galeria vertical artificial que va ser construït amb la idea d'extreure aigua dolça d'una font subterrània existent a l'indret, actualment contaminada. No es va arribar a posar en funcionament. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 64145 | Altar de Sant Francesc i Sant Joan Baptista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-sant-francesc-i-sant-joan-baptista | <p>VICENTE, J. (1998). Els Retaules Barrocs de Ribes. Segles XVII i XVIII. Sant Pere de Ribes: Ajuntament de Sant Pere de Ribes.</p> | XVIII | La pintura es troba molt deteriorada. | <p>L'altar de Sant Francesc i Sant Joan Baptista està situat sota el cor de l'Església Vella. Està constituït per una pintura rectangular amb un marc motllurat. S'hi representa a Sant Joan Baptista amb la creu i l'anyell i Sant Francesc amb els hàbits i un crucifix, amb un paisatge de fons. Sota seu hi ha l'altar, de talla de fusta daurada.</p> | 08231-377 | Església Vella | 41.2496900,1.7911000 | 398713 | 4567180 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64145-foto-08231-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64145-foto-08231-377-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 64104 | Garrofer de Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-can-puig | Garrofer situat en una zona enjardinada davant de la masia de Can Puig, al nucli de Ribes. Es tracta d'un exemplar centenari de garrofer (Ceratonia siliqua), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre amb el tronc curt, molt gruixut i rugós, caracteritzat per les fissures i els nusos, d'on surten les branques irregulars i tortuoses. La seva capçada és densa i arrodonida. El fruit que produeix és la garrofa, antigament utilitzada com a aliment per al bestiar i els humans quan escassejava l'aliment, que actualment pateix una important regressió. | 08231-336 | C. Major, 110 | 41.2497200,1.7936000 | 398923 | 4567181 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64104-foto-08231-336-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||||||||
| 68399 | Les Pruelles/Les Prubelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-pruellesles-prubelles | CASANOVA, S. (1979) ' Notes per al coneixement de la protohistòria de Sitges', Butlletí-circular per als associats de l'Agrupació de Balls populars de Sitges, nº 5, Juliol 1979, separata nº 2. DDAA. 'Sitges fa 2000 anys', Sitges. MIRET, M. (1983) 'Cronologia i anàlisi del poblament ibèric a la zona oriental de la comarca del Garraf. Barcelona'. Tesina de llicenciatura. Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. MIRET, J. FONTS, C. (1984) Fitxa 20/401 de la Carta Arqueològica (CCAA). Revisió de 2002. MIRET, M. (2006) 'Jaciments arqueològics i poblament d'època ibèrica antiga i plena (segles VI-III aC) a la comarca del Garraf (Barcelona) a XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà (2003). | IV aC-I aC | Les estructures del jaciment requereixen una important i urgent actuació de restauració. | En una zona no gaire extensa es va fer una recollida superficial de diversos materials: ceràmica de vernís negre, ceràmica a mà, fragments d'àmfora, ceràmica ibèrica i un fragment de molí. L'any 1998 es va dur a terme una excavació d'urgència amb motiu de l'obertura d'un vial del polígon que va deixar al descobert un fons de sitja ibèrica i una estructura indeterminada. El reompliment de la sitja va aportar un conjunt material que permet situar la seva amortització al segle II aC (ceràmica local a torn i a mà, produccions itàliques i púnico-ebusitanes, restes d'escòria de ferro i una fíbula, a més de centenars de closques de petxines). | 08270-521 | Polígon industrial Mas Alba, a l'oest de la deixalleria i a prop de la casa Les Pruelles. | Entre el 18 de maig i el 5 de juny del 1998 es va fer una excavació d'urgència dirigida per Joan M. Garcia Targa. Els materials recuperats al jaciment estan dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i al Servei d'Atenció als Museus de Pedret (Girona). | 41.2500100,1.8083100 | 400156 | 4567196 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68399-foto-08270-521-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A pocs metres, separats per la deixalleria, trobem el jaciment identificat com a Casa de Les Pruelles o de Les Prubelles (veure fitxa núm. 516). | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 68493 | Barraca de vinya de Mas Alba 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-mas-alba-1 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està en força mal estat. L'element requereix d'una actuació urgent de restauració. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-615 | Polígon industrial Mas Alba | 41.2501000,1.8088600 | 400202 | 4567205 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68493-foto-08270-615-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68493-foto-08270-615-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68493-foto-08270-615-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 68446 | Barraca de vinya de Mas Quadrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-mas-quadrell | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca es troba en bon estat. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. La barraca té una part adossada a un marge i n'aprofita el desnivell. A l'altra banda, la barraca està envoltada per dos contraforts a mode d'escala, un fa 60 cm i l'altre 140cm. A l'interior de la barraca es pot veure la roca natural a la banda on la barraca s'adossa al marge. | 08270-568 | Parc Natural del Garraf | 41.2506400,1.8583200 | 404347 | 4567209 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68446-foto-08270-568-1.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | La cúpula de la barraca està totalment coberta de vegetació, cosa que fa difícil dinstingir-la. Fotografia de ARTIGAS, CAMPS, PASCUAL (2003:103) | 98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 68491 | Barraca de vinya de Cal Mallorquí 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-mallorqui-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | Certes parts de la barraca han estat reparades amb pòrtland, la coberta és totalment nova. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. | 08270-613 | Nord Est del turó Tancat | 41.2502700,1.8183100 | 400994 | 4567213 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68491-foto-08270-613-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | La barraca està arreglada de manera que sembla que actualment s'utilitzi com a dipòsit. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 68453 | Barraca de vinya del mas d'en Puig 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-mas-den-puig-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca està força ben conservada. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana, s'adapta al desnivell del terreny amb l'ajut d'un contrafort que envolta parcialment la barraca. | 08270-575 | Urbanització Quintmar | 41.2503100,1.8215000 | 401261 | 4567214 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68453-foto-08270-575-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 68555 | El riuet i cova de la Falconera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riuet-i-cova-de-la-falconera | ASTIER, Ll. ( 1970). 'Exploración de la surgencia submarina de la Falconera'. Geo y Bio Karst, VII (27) Barcelona. LASCURAIN GOLFERICHS, Josep( 1989). 'Del garraf blanc al garraf negre. Una aproximació a l'ecologia de camp. Guia i quadern de treball'. Gavà: Museu de Gavà. MIÑARRO J.M. (2000 ). 'Cent anys d'espeleologia a Catalunya, 1897-1997'. Barcelona: Federació Catalana d' Espeleologia. PI DE CABANYES, O. (2000). 'El sòl de Vilanova i el Garraf misteriós'. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions. SERRA, J. (2003)' Estudi dels quiròpters del Parc Natural del Garraf'. Eco serveis: Barcelona. | Sense data | Les infiltracions d'un abocador proper són recollides pel riuet de la Falconera, causant greus problemes en aquest sistema, i han desanimat a molts espeleòlegs a entrar-hi tot i que als anys vuitanta era un lloc força freqüentat. | La cova de la Falconera és una cavitat situada als penya-segats del Garraf, i té una llargària entre pous, galeries i petites sales d'uns 600 metres. El riu subterrani de la Falconera és la surgència més important del penya-segat marí que du el mateix nom. El seu recorregut es de 600 m i la seva fondària fins ara explorada sota el nivell del mar és de 81 m. Sembla raonable considerar un cabal mig de l'ordre de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i a 10.000 l/s en fortes avingudes. | 08270-677 | La Falconera | La importància que generà el recurs hídric del riuet de la Falconera va provocar la realització d'obres finançades per Eusebi Güell, per tal de poder aprofitar aquest important cabal. L'any 1899 es van fer unes galeries artificials i es perforà un pou que va comunicar les galeries amb l'exterior. Aquestes galeries no trobaren el riu que cercaven, encara que van trobar algun punt d'aigua. Actualment, la pedrera, explotada per l'empresa PROMSA, utilitza l'aigua d'aquest punt, situat en les galeries artificials, utilitzant el pou artificial per a la instal·lació de les canonades. | 41.2511400,1.8960900 | 407512 | 4567224 | 08270 | Sitges | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||||
| 63942 | Veïnat de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-puigmolto | CUADRAS, J.M. (1999). Coneguem el nostre terme i les masies: caminades per Ribes i el Garraf. Sant Pere de Ribes: Els Xulius. DIVERSOS AUTORS (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Baix Penedès. El Garraf. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Petit nucli de població situat al sud de Ribes. Els carrers estan formats per cases entre mitgeres d'una i dues crugies. Són de planta baixa i pis i tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenten diverses tipologies de portals, des de les d'arc escarser ceràmic fins a les d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. Les finestres dels frontis són d'arc pla arrebossat. Totes les façanes estan arrebossades i pintades de color blanc. | 08231-164 | Puigmoltó | El nucli de Puigmoltó està documentat des de l'any 1333, quan Alfons el Benigne va atorgar una carta de franquesa al lloc. El nucli actual va construir-se en època moderna, al voltant del segle XVIII. | 41.2499200,1.7683700 | 396809 | 4567232 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63942-foto-08231-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63942-foto-08231-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63942-foto-08231-164-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98|119 | 46 | 1.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 68494 | Barraca de vinya de Mas Alba 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-mas-alba-2 | ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Ajuntament de Sitges. Sitges. | XVIII-XX | La barraca té un important enderroc exterior. | És una barraca de vinya, construïda en pedra seca, de planta circular i amb la porta de llinda plana. La barraca està envoltada per un contrafort circular. | 08270-616 | Polígon industrial Mas Alba | 41.2504100,1.8102200 | 400316 | 4567238 | 08270 | Sitges | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68494-foto-08270-616-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68494-foto-08270-616-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68494-foto-08270-616-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laia Massansalvador Soler | . | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 63848 | Les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torres-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | V | Destruït. | En uns camps de vinya al nord del nucli de les Torres es va transmetre la notícia de la troballa d'unes tombes sense especificar, tal i com consta a la Carta Arqueològica. En una prospecció posterior es va trobar un fragment de ceràmica sigil·lata, un fragment de dolium i un fragment de molí, que no permeten confirmar l'existència d'una vil·la romana a l'indret. | 08231-80 | Pla de les Torres | La informació va ser facilitada per un tal Ventureta. | 41.2502800,1.7910000 | 398706 | 4567246 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63848-foto-08231-80-1.jpg | Legal | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 80 | 1754 | 1.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | ||||||||
| 63800 | El Castell de Kafka | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-de-kafka | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Pere de Ribes (Garraf). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici situat a la part més alta de l'urbanització Vallpineda. Es tracta d'un bloc d'apartaments aïllat i de planta irregular, compost per diversos cubs que es desenvolupen de forma vertical i de forma esglaonada. Hi ha un total de 90 apartaments, compartimentats en diversos cubs que giren al voltant de les caixes d'escales. Consten d'un espai comunitari de piscina, sauna, bar i restaurant. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, amb les obertures ressaltades de color magenta. | 08231-32 | Passeig Pujades, 1. Urbanització Vallpineda | El projecte del Castell va ser ideat pel Taller d'Arquitectura de Ricard Bofill dins del moviment postmodern de l'Archigram. Seguint les idees d'aquest moviment futurista, es van buscar les possibilitats arquitectòniques del cub i del seu desenvolupament en vertical. La construcció de l'edifici va finalitzar l'any 1968 i originalment estava pintat de color gris plom. | 41.2503700,1.7981000 | 399301 | 4567248 | 1968 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63800-foto-08231-32-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Ricard Bofill Leví | 98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||
| 68332 | Ca l'Amell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lamell-de-la-muntanya | <p>'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona COLL, I. (1982) Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) 1771 'Els castells catalans' (1971). Vol. III. Barcelona LLOPIS, J. (1980) 'Assaig Històric de la Vila de Sitges'. Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges VILA, A. (1980) 'La casa rural a Catalunya'. Barcelona MATEOS, R. (2003) 'Història de Garraf'. Sitges</p> | XV-XX | El Pla Especial considera que s'ha de restaurar totalment la masia i tenir cura especialment de la consolidació de la torre. També s'estableix l'adequació de l'entorn, ineludible pel fet de tractar-se d'un BIC. L'estat del conjunt requereix millores en general. | <p>El conjunt de construccions conegut com Ca l'Amell de la Muntanya engloba les estructures corresponents a una antiga masia, amb els seus nombrosos annexos -entre els que destaca el cos circular d'una torre de defensa medieval- i una altra construcció aïllada que correspon a un habitatge construït al segle XIX. L'antiga masia de Ca l'Amell consta en l'actualitat d'un cos principal conformat per una gran nau de planta aproximadament rectangular. El frontis d'aquest edifici destaca per les seves escasses obertures, i pel seu parament ordinari i actualment encalat. La porta d'accés ocupa una posició preeminent i està conformada per una gran arcada de mig punt realitzada amb dovelles de gran tamany i amb carreus a la zona corresponent als brancals. Just sobre d'aquest accés s'identifica una petita finestra amb la llinda constituïda per una motllura o arc de cortina. Aquests són, sens dubte, els elements més antics visibles en l'edificació, i es complementen únicament amb alguna altra finestra aïllada. La nau principal disposa en la seva part posterior i en els laterals de multitud d'annexes, la majoria dels quals estan construïts en pedra vista. La ubicació d'aquests elements no respon a cap tipus de planificació, sinó a un creixement espontani i clarament desordenat. S'identifica la tanca d'un pati descobert o era, diversos porxos, coberts i altres elements destinats a usos agropecuaris (instal·lacions per al bestiar i magatzems), així com un petit habitatge. Annexa a la masia s'identifica una torre de planta circular, que conserva uns 8 metres d'alçada. El parament que la conforma és de pedra desbastada, cohesionada amb morter de color terrós i ordenat en filades, malgrat la seva escassa qualitat. Destaca el fet que la part inferior dels seus murs mostri una disposició clarament atalussada, que deu garantir l'estabilitat de l'element. Els seus murs presenten un gruix d'uns 0,80 metres, amb la qual cosa el diàmetre interior és, en la zona més àmplia, d'aproximadament 3,50 metres. La coberta interior presenta l'habitual forma de cúpula i l'accés -probablement una porta d'arc de mig punt- devia estar situat en el primer pis i efectuar-se des de la masia. Les finestres existents, avui dia parcialment cegades, presenten en la seva majoria brancals, llindes i ampits monolítics de pedra; s'observen també alguns elements en forma d'espitllera. Finalment, l'habitatge aïllat que forma part d'aquest conjunt està constituït per un edifici de planta rectangular, amb una façana principal d'estil neoclàssic que es caracteritza per un tractament dels elements arquitectònics de gran simplicitat. Consta d'un alçat de dos nivells (pb + 1p) i la seva composició està organitzada en base a tres eixos verticals d'obertures. En l'eix central se situa la porta d'accés de la planta baixa, conformada per un arc rebaixat de pedra on s'identifiquen les inicials 'J.A.' i la data de 1884. En el pis principal es localitza un balcó amb volada d'obra i barana metàl·lica; aquestes obertures estan flanquejades per finestres rectangulars. Tots els elements arquitectònics apareixen emmarcats per una senzilla franja llisa que sobresurt lleugerament del plom de la façana, d'idèntic disseny de la franja que tradueix a l'exterior la cota del forjat del primer pis. El coronament consta d'una cornisa motllurada i de la barana d'obra del terrat pla, al que s'accedeix a través d'un comú badalot.</p> | 08270-454 | Camí de Campdàsens a Vallcarca (1 km. De Campdàsens) | <p>La datació de la masia de Ca l'Amell de Campdàsens pot establir-se al voltant dels segles XV i XVI, mentre que la torre annexa podria tractar-se d'un element defensiu d'origen medieval (posterior al segle XIII) inclòs en el sistema de fortificacions de la Quadra de Campdàsens, juntament amb la torre de Can Planes (vegeu fitxa nº 450). Les necessitats de defensa d'aquesta quadra queden justificades per la seva proximitat al mar, fet que condiciona l'establiment de punts estratègics de control i de guaita. Tal i com succeeix amb altres elements defensius d'aquesta zona, es fa difícil concretar si la construcció d'aquest element defensiu respon a una iniciativa senyorial o popular, per part de la comunitat pagesa que habitava la seva àrea circumdant. Pel que fa als propietaris de l'antiga masia, la família Amell, la seva possessió es remunta a l'any 1686, en què va ser adquirida per Joan Amell. Sembla versemblant deduir que en el darrer quart del segle XIX van promoure la construcció d'una nova residència, d'estil neoclàssic segons els gustos de l'època, on degueren instal·lar-se a partir de 1884. L'apel·latiu de Ca l'Amell de la Muntanya es dóna per contraposició a Ca l'Amell del Pla, casa pairal situada a Sitges i seu de la nissaga Amell.</p> | 41.2511900,1.8751400 | 405757 | 4567252 | 08270 | Sitges | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68332-foto-08270-454-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Neoclàssic|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció VII. Els edificis estan catalogats com a tipus C. Aquesta masia també figura en les disposicions del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal com a edificació rural que s'ha de reconstruir i rehabilitar, sempre respectant els volums existents i sense alterar la composició original. | 93|94|98|99|119|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||
| 63916 | Celler de Can Miret de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-can-miret-de-les-torres | XIX | Celler aïllat situat davant la masia de Can Miret de les Torres, dins del baluard que tanca la casa. A la part frontal s'obre amb un portal d'arc escarser de pedra, custodiat amb petites finestres d'arc lobulat ceràmic. Sobre el portal hi ha dos finestrals també d'arc lobulat ceràmic, des d'on comença un gran acroteri ceràmic que sobresurt del plom del mur i que enllaça amb el ràfec imbricat. Un acroteri de semblants característiques es reprodueix a la façana posterior. Les cantonades del frontis presenten pedres esculpides en alt relleu on s'hi representen motius vegetals d'una banda, i dos infants sostenint un escut amb dos castells i una ferradura a l'altra. El revestiment dels murs és de pedra vista a la part inferior, mentre que a la superior es combina la rajola ceràmica decorativa i el maó vist, on s'intercalen diversos elements ornamentals. | 08231-230 | Masia de Can Miret de les Torres | La casa va ser construïda per Josep Font i Gumà a finals del segle XIX, per encàrrec del seu germà. En morir aquest, va passar a mans de l'arquitecte. Per aquest motiu, va ser coneguda com a Can Font i Gumà. Més endavant, va passar a mans de la família Miret. | 41.2504500,1.7921000 | 398798 | 4567263 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63916-foto-08231-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63916-foto-08231-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63916-foto-08231-230-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep Font i Gumà | 105|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 63915 | Pou de Can Miret de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-miret-de-les-torres | XIX | Pou situat al pati frontal de la masia de Can Miret de les Torres. És una estructura de planta quadrangular feta amb maó vist. La part frontal presenta una obertura d'arc mixtilini amb llinda de pedra amb incisió conopial i ampit motllurat de marbre. A cada costat de l'obertura hi ha una adossada una pica circular de marbre. Les cares laterals i posterior presenten un fris horitzontal de rajola ceràmica vidriada. També la part superior de l'estructura està acabada amb una franja de rajola decorativa, des d'on comença una imbricació ceràmica. L'estructura es cobreix amb teulada de pavelló de ceràmica vidriada, rematada per un capitell amb decoració vegetal i una interessant imatge tallada en pedra. Està construït sobre una base de pedra. | 08231-229 | Masia de Can Miret de les Torres | La casa de Can Miret de les Torres va ser construïda per Josep Font i Gumà a finals del segle XIX, per encàrrec del seu germà. En morir aquest, va passar a mans de l'arquitecte. Per aquest motiu, va ser coneguda com a Can Font i Gumà. Més endavant, va passar a mans de la família Miret. | 41.2504700,1.7922000 | 398807 | 4567266 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63915-foto-08231-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63915-foto-08231-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63915-foto-08231-229-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | Josep Font i Gumà | 105|98 | 47 | 1.3 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 | |||||||||
| 93356 | Forn de calç del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-negre | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de l’Arzinot, al nord del Turó de la Picarola. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Prop del forn es troba una zona d’on extreien la pedra per fer-ne la calç al forn.</span></span></span></span></span></p> | 08058-140 | Els Alzinots. Nord de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2489100,1.6473300 | 386666 | 4567271 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 64173 | Ball de pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-pastorets-0 | XX | El ball de pastorets és una dansa típica en què els balladors van vestits com a pastors. L'element característic del ball és el tronc llarg i gruixut, que fan picar entre ells i amb el terra a ritme de la gralla. Una de les figures més emblemàtiques del ball és l'aixecament a pes amb els bastons entrecreuats del pastor més petit. La vestimenta típica són les espardenyes vetades, els camals de picarols, el pantaló blanc ribetat, la faixa, l'armilla, el sarró i el mocador al cap. El ball sol acabar amb els versos satírics. | 08231-405 | Ribes | 41.2506400,1.7921200 | 398800 | 4567284 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/64173-foto-08231-405-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 62 | 4.4 | 17 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:27 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 6805,35 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.