Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
95437 Necròpolis de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>ARTIGUES, P. Ll (2011): Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al mirador de Santa Maria de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. mem. 11060.Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PAGÈS, M. (1992) 'Santa Maria de Cervelló', Catalunya Romànica</p> <p>VIVES, E. (1981) 'Santa Maria de Cervelló', Quaderns d'estudis medievals.</p> <p> </p> XI-XIX <p>Al voltant i a les immediacions de l'església de Santa Maria de Cervelló, hi ha diverses tombes antropomorfes excavades a la roca sorrenca natural. Es distribueixen en una agrupació de quatre tombes a la cara sud-est de l'església, i dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. També hi ha tombes antropomorfes conservades en dues coves.</p> <p>Una tomba antropomorfa és una tomba que té la forma o les característiques d'una figura humana. En altres paraules, aquest tipus de tomba està dissenyada per assemblar-se a la forma del cos humà. En el nostre cas, les tombes antropomorfes mostren una representació estilitzada o esquematitzada del cos humà, incloent una àrea per a la capçalera, una de més àmplia per al tronc i es va fent més estreta a les extremitats inferiors.</p> <p>A Santa Maria de Cervelló totes corresponen a adults però n'hi ha d'infantils a altres necròpolis ben conegudes a Catalunya.</p> 08068-1 Les tombes estan emplaçades al voltant de la capella de Santa Maria de Cervelló, en una zona de vegetació baixa amb blocs de pedra, tipus sorrenca. Una agrupació de quatre tombes es troba a la cara sud-est de l'església, dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. <p>La història de l'església romànica de Santa Maria de Cervelló es remunta a inicis del segle X, concretament l'any 904, on els documents d'aquesta època fan referència a un primitiu edifici conegut com Santa Creu o Sant Esteve. Aquests testimonis històrics suggereixen que les tombes antropomorfes, actualment visibles en diverses àrees ben diferenciades, es situaven al voltant de l'antiga església. Malgrat que moltes d'aquestes tombes es creu que eren a prop de l'edifici original, només se'n conserven quatre al costat de la paret sud de l'església actual i dues sota la paret del que va ser rectoria en èpoques més modernes. A més, algunes tombes antropomorfes es troben en coves que, segons estudis realitzats per Jordi Bolòs et al. el 1980, podrien haver servit com a eremitoris durant l'alta edat mitjana abans de convertir-se en necròpolis.</p> <p>En el transcurs de l'any 2011, es va dur a terme una intervenció arqueològica relacionada amb el projecte Bàsic i executiu de les obres complementàries d'adequació del mirador de l'església de Santa Maria de Cervelló. Aquesta intervenció va incloure el control de dues rases de drenatge d'aigua a la cara interna del mur de les terrasses. La primera d'aquestes rases va estar situada davant de la façana principal, revelant que aquesta terrassa podria haver estat utilitzada com a cementiri, com a mínim, des de la segona meitat del segle XVII fins al segle XIX. Els enterraments descoberts en aquesta àrea es caracteritzaven per fosses simples i taüt de fusta.</p> <p>La segona rasa de drenatge, localitzada a la terrassa est, va proporcionar informació sobre la divisió d'aquest espai en dos àmbits mitjançant un mur perpendicular al mur de tancament est. El cantó sud d'aquesta terrassa es va utilitzar fins al segle XVIII, segons indicacions dels materials trobats, i durant el segle XIX, aquest espai es va tancar, ampliant el cementiri cap al nord. Una troballa destacada durant la neteja del sector est va ser la descoberta d'una tomba infantil antropomorfa.</p> <p>Cal destacar que, tot i aquesta intervenció arqueològica, cap de les tombes esmentades va ser excavada, la qual cosa subratlla la necessitat de futures investigacions per aprofundir en la comprensió de la història i l'evolució d'aquesta important església romànica.</p> 41.3870882,1.9608433 413118 4582250 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00103.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural BPU 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum No estan excavades massa profundament a la roca, el que indicaria, probablement, que o s'ha rebaixat la superfície de pas o que hi havia una coberta de terra, obra o d'algun altre material. 85 1754 1.4 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95516 Rellotge de sol de can Guitart Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII-XIX-XX S'ha repintat recentment <p><span><span><span>Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està pintat en color vermellós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. </span></span></span></p> 08068-10 Carrer Masia, 32 <p>El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.</p> <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</p> <p>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p> 41.3943019,1.9753888 414344 4583036 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01003.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic BCIL 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96091 Pi ver https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-ver <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XIX Afectat per la sequera. <p>Pi Pinyoner de grands dimensions (uns 20 metres) que es troba a prop de la llera de la riera de Cervelló.</p> <p>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) és un arbre de les coníferes de mida mitjana a gran que pertany a la família <em>Pinaceae</em>. Té un tronc recte amb escorca grisenca i fissurada, i les seves fulles, aciculars i persistents, es disposen en fascicles de dos. Aquesta espècie és originària de la regió del Mediterrani, incloent-hi països com Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats.</p> <p>Les pinyes o conques del pi pinyoner són grans i pesants, amb una forma ovalada i una grandària d'aproximadament 8 a 14 centímetres. Cada escama de la pinya té una petita protuberància a la part superior coneguda com a umbo. La producció de pinyons es dona en períodes irregulars, amb una bona collita aproximadament cada tres a cinc anys. Els pinyons són apreciats per la seva carn comestible i s'utilitzen en una varietat de plats culinaris. A més, la fusta del pi pinyoner es fa servir en la construcció, especialment per a la realització de mobles i fusteries.</p> <p>Amb una presència important en els ecosistemes mediterranis, el pi pinyoner té un paper ecològic significatiu, ajudant a prevenir l'erosió del sòl i oferint ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, ja que molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</p> 08068-100 Zona periurbana. Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner. <p><span><span><span>Els pins van formar part de les comunitats vegetals dominants a Cervelló, especialment abundants són les compostes per pins blancs tot i que a vegades es pot tractar de pinedes de pins pinyoners. Aquest exemplar, representa la importància històrica d’aquesta espècie arbòria al municipi, és un arbre molt conegut per la comunitat. </span></span></span></p> <p>Aquest ha estat sempre un arbre molt estimat per la gent de Cervelló. Nens i nenes arreplegaven al mes d'octubre els seus pinyons.</p> <p>Formava part de la masia de Ca n'Esteve.</p> 41.3939178,1.9638593 413379 4583005 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96091-10002.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental BPU 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum També rep el nom de 'Pi Fred'. Un altre nom alternatiu minoritari és 'Pi Gros'. 2151 5.2 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96092 Boscos de can Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-sala <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> És un hàbitat molt sensible i amenaçat. <p>El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ile</em>x).</p> <p>Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: <em>Silene neglecta</em>, <em>Crassula campestris</em> i <em>Leucanthemum montserratianum</em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.</p> 08068-101 Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> 41.3740954,1.9581594 412876 4580811 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10101.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 2153 5.1 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96095 Boscos de Rocabruna https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rocabruna <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p>Els Boscos de Rocabruna són un exemple representatiu de l'entorn mediterrani típic, situats als punts més alts de la serra que separa el municipi de Cervelló del de Torrelles. Aquesta serra inclou cims com el Puig Gallina, Els Bessons, Puig Rocabruna, les Penyes Capmanyes i les muntanyes del Riera fins a Can Ràfols.</p> <p>Els boscos estan principalment dominats pel pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), una espècie molt comuna a la regió mediterrània.</p> <p>A més del pi blanc, hi ha altres arbres que prosperen en zones més humides, com ara els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</p> <p>Aquesta diversitat d'arbres pot ser atribuïda al microclima de la zona, que afavoreix la presència d'espècies adaptades a condicions diferents.</p> <p>Els senders que travessen aquesta serra són ideals per a activitats com el senderisme i el ciclisme, oferint vistes panoràmiques i una connexió directa amb la natura. La combinació de pineda i alzinar proporciona un hàbitat divers per a nombroses espècies animals i vegetals, convertint aquest indret en un lloc ric en biodiversitat.</p> 08068-102 Des de la part superior de la urbanització Ciutat del Remei fins a Can Riera. <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de les masies properes havien aprofitat la terra, especialment al segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> 41.3819301,1.9804777 414753 4581658 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10201.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 2153 5.1 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96096 Puig d'Agulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles-0 <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></p> Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret. <p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. </p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,</p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.</p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.</p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.</p> 08068-103 Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat. <p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.</p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.</p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.</p> 41.4081847,1.8849762 406805 4584670 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10303.jpg Legal Mesozoic|Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Àrea especial de conservació 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes. 122|121 2153 5.1 1762|1785 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96098 Fons documental de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-esteve-de-cervello <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XV a XX <p>El fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, conservat a l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, inclou una àmplia varietat de documents des del segle XIV fins al segle XX. Aquesta documentació cobreix aspectes civils, senyorials, econòmics, demogràfics, religiosos i administratius. Entre els documents destacats hi ha registres de confraries i associacions com l'Apostolat de l'Oració de 1952, l'Associació Filles de Maria de 1894 i la Confraria del Roser del 1578 fins al segle XVIII. També s'inclouen consuetes del segle XIX, correspondència dels segles XVIII al XX, censos dels segles XVIII-XIX, i <em>status animarum</em> de la segona meitat del segle XX.</p> <p>En l'àmbit econòmic, es conserven registres d'administració parroquial i comptes des del 1400 fins al 1826, així com altres documents administratius fins al 1906. També hi ha llibres de rendes, llibres d'almoines, rebuts de pagament de tributs, i diversos documents financers que reflecteixen l'activitat econòmica de la parròquia al llarg dels segles. A més, es conserven impresos del 1760 al 1952, que ofereixen una visió sobre l'evolució històrica i social de la comunitat de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental aplega, en detall, la següent documentació:</span><strong><span lang='CA'> </span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Civil i senyorial</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>1609-1973</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Confraries i associacions</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Apostolat de l’Oració 1952</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació Filles de Maria 1894</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confraria del Roser 1578 - s. XVIII Confraria de la Minerva [18??] Patronat Obrer </span></span></span></li> <li><span><span><span>Parroquial 1963-1964</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Consuetes</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>XIX </span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Correspondència</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span>XVIII-XX</span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Demografia</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Censos XVIII-XIX</span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Status animarum</em> segona meitat del XX</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Dispersa</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>XVI-XX</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Economia</span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Comptes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1826</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Diversa</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1605 – 1906</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bací de les ànimes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1621 – 1746</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Causa Pia</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1905</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Comptes de la Butlla</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1812</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibres de rendes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1520 – 1694</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibreta d’almoines</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1860 – 1861</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llevadors de delmes i primícies</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1831</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rebuts de pagament de tributs</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1733 – 1887</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Impresos</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1760 – 1952</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> 08068-104 c/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona <p>La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va ser erigida el 15 de juny del 2004, i és sufragània de l'Església Metropolitana de Barcelona. Amb l'Arxidiòcesi de Barcelona i la Diòcesi de Terrassa, formen la Província Eclesiàstica de Barcelona.</p> <p>Des de l'any 2004 inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Sant Esteve de Cervelló. <span><span><span lang='CA'>Els documents més antics relatius a Cervelló que es conserven són els referents a assumptes econòmics i a la confraria del Roser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la guerra civil Ramon Armengol va salvar l’arxiu parroquial: el va guardar i en acabar la contesa va tornar tots els documents a la parròquia. Ell havia fet un inventari de tot el que havia guardat durant aquest període de temps (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> 41.3959705,1.9535506 412520 4583243 1400 a 2003 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10403_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10404_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10405_0.jpg Física Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum S'ha de tenir present, que la informació d'alguns d'aquests documents és compartida amb les Parròquies de Santa Maria de la Palma de Cervelló.No obstant això, aquest conjunt documental reflecteix la riquesa històrica de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, oferint una visió detallada de les activitats religioses, econòmiques i socials al llarg dels segles. Els documents sobre administració parroquial, comptes, llibres de rendes i correspondència són especialment valuosos per a la recerca històrica i genealògica, proporcionant informació detallada sobre la vida i l'organització de la comunitat durant diversos períodes històrics. 94|95|98|85 56 3.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96099 Molí de la Riera de Cervelló - Molí de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-cervello-moli-de-baix <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> XVIII-XIX L'estat actual de l'edifici és força dolent, tot i que es conserva bona part de l'estructura. Presenta signes evidents de deteriorament i abandonament. La vegetació ha crescut al voltant i sobre la construcció. Tot i això, les parets de pedra rogenca, encara visibles, i els maons utilitzats en les finestres i arcs, donen testimoni de la solidesa i l'estil arquitectònic industrial del moment de la seva construcció. <p>El Molí de Baix de la Riera de Cervelló, també conegut com el Molí de la Riera de Cervelló, és una imponent construcció destinada a la fabricació de paper.</p> <p>Aquest edifici destaca per les seves grans dimensions i la seva estructura robusta.</p> <p>L'edificació respon a la típica construcció destinada a la fabricació de paper.</p> <p>Està orientada a ponent i es desenvolupa en alçada en planta baixa i tres pisos. La coberta és a dos vessants.</p> <p>És de planta rectangular i les seves parets estan fetes de pedra irregular rogenca de la zona, la qual cosa li dona un aspecte rústic i robust. Els maons s'utilitzen per emmarcar els buits dels arcs rebaixats sobre la porta i les finestres.</p> <p>La façana principal del molí presenta quatre finestrals per planta, proporcionant una simetria característica.</p> <p>Les façanes laterals compten amb sis finestrals cadascuna, mentre que la planta baixa en té quatre. Aquest disseny permetia una bona il·luminació natural a l'interior de l'edifici.</p> <p>En planta baixa, a l'interior, encara es poden veure restes de la infraestructura utilitzada en la producció de paper. Entre aquests elements destaca una pica holandesa de finals del segle XIX, ubicada en una sala lateral contigua a l'edifici principal. Aquesta pica és un testimoni de la tecnologia utilitzada en el procés de fabricació de paper en aquell temps. 08068-105 Per sota de la B24, i a prop del carrer del Pont, al Nord-Est del carrer del Cérvol de la urbanització Can Guitart Vell, cantonada amb el carrer de Barcelona. A prop del conjunt de cases anomenat El Grau i arran de la Riera de Cervelló. <p><span><span><span>A Cervelló, durant el segle XVIII, es va establir un molí paperer a la vora de la riera de Cervelló, aprofitant l'aigua d'aquesta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons un registre datat el 1761, el propietari en aquell moment era Francesc Ferrés. Un altre document del 4 d'octubre de 1875 assenyala que formava part de la finca de la Torre Vileta i es dedicava a la producció de paper d'estrassa i embalatge. També es fa menció que el molí disposava d'espais habitables per als empleats. Fins als primers anys del segle XX, encara es produïa paper d'estrassa en aquesta instal·lació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (Llurba, 2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d’interès, com que el 23 d'agost de 1860, Pau Fontanet i Agell, un fabricant de paper de Sabadell, va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre d’altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya, que mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m2), situada a 'El maset del Grau'. Aquesta propietat va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve segons el llegat del seu pare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p> 41.3975835,1.9732364 414168 4583402 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10505.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIL 2025-01-22 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum El Molí de Baix de la Riera de Cervelló és una peça important del patrimoni industrial de Catalunya, i és una mostra més de la importància històrica de la fabricació de paper.Tot i el seu estat ruïnós, l'edifici segueix sent un recordatori del passat industrial de Cervelló i un exemple de l'enginyeria i l'arquitectura industrial dels segles XVIII i XIX. 119|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96100 Molí de vent del Mas Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-mas-vila <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX Els murs estàn deteriorats i l'estructura metàl·lica es troba molt malmesa, han desaparegut les pales del molí. <p>Molí de vent de ferro o de pales, de 4 m d'alçada, amb torre o basament de planta hexagonal, realitzat amb pissarra i maons. Aquesta torre està arrebossada, tot i que en mal estat. Conserva restes de pintura vermella que ressalten les formes en les arestes verticals de les cantonades. La part superior està ornamentada amb un dentat i arquejat de maons que coronen la torre.</p> <p>En fotografies antigues es pot veure un element voladís, a manera de pont que, per la part superior, donava accés a la torre.</p> <p>A la part de dalt de la torre, hi ha el giny d'extracció, és a dir, les restes de l'estructura metàl·lica que, amb l'ajuda del vent es feia servir per a extreure aigua del subsol. Dins de la torre es troba el pou que serveix per a extreure l'aigua del nivell freàtic del subsol.</p> 08068-106 Mas Vila - Masia de Santa María de Cervelló. Urbanització ciutat del Remei, vora la Capella del Remei. <p>El molí està vinculat al mas Vila. Probablement es tracta d'una obra d'inicis del segle XX.</p> <p>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest del mas Vila, es trobaven presents en moltes masies.</p> <p>Aquests molins s'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, essent essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</p> <p>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</p> <p>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</p> <p> </p> 41.3863573,1.9793913 414668 4582151 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10604.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BPU 2024-11-27 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies.Avui en dia, molts d'aquests molins s'han convertit en una part important del patrimoni cultural de Catalunya, i són un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat. 119|98 47 1.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96101 Rellotge de Sol del Mas Nou del Lledoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-nou-del-lledoner <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XIX Està pràcticament esborrat, tot i que conserva el gnòmon <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor que es troba ubicat a la façana posterior de la masia. Té forma rectangular, orientació sud-est i és vertical declinat, amb el gnòmon de vareta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de manteniment ha provocat que les marques horàries i la possible ornamentació s’hagin perdut. </span></span></span></p> 08068-107 Finca el Lledoner. Carretera N-340, km 318,5 <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa era coneguda també com a Lledoner Nou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, qui va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a la tirada que va tenir la recent construcció de la nova carretera de Carles III.(Llurba, 2021:102-103).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Al mas, es facilitaria, doncs, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</span></span></span></span></p> <p> </p> 41.3912570,1.9045215 408415 4582771 08068 Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10703.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 119|98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96102 Can Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castany-1 <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XVII - XVIII - XX Les obres efectuades a finals del segle XIX i primera meitat del XX han modificat l'edificació. <p>La masia, de gran volum, ha experimentat un creixement que respon a les diverses necessitats dels seus habitants al llarg de la seva història. Ha patit reformes especialment voluminoses i transformadores a finals del segle XIX i durant el segle XX. Gran part d'aquestes intervencions han emmascarat la seva fesomia primitiva. En aquest sentit, són notables les galeries o porxades laterals ubicades a l'est i a l'oest, que formen cossos de major alçada afegits al segle XX.</p> <p>L’edifici central, que conserva l'aspecte més primitiu, té una coberta amb teulada a dos vessants i presenta antics elements en la façana que han quedat emmascarats per pintura i altres reformes. Un exemple d'això és la finestra situada a l'est de la façana principal, una de les obertures de la primera planta. Aquesta finestra, amb un ampit de pedra rogenca motllurada, té una llinda amb decoració floral que sembla endevinar-se. El carener del mateix cos, perpendicular a la façana, està fet de peces de teula àrab, amb un ràfec dentat i una teula carenera trencada com a element apotropaic.</p> <p>La resta de cossos edificats, units a l'edifici central, tenen cobertes a una i dues aigües, amb poques obertures, totes allindades i distribuïdes sense cap ordre aparent per les diferents façanes.</p> <p>La masia compta amb dos rellotges de sol situats a diferents façanes de l'edifici, amb orientacions diferents. Tots dos són d’autor, rectangulars i verticals, i conserven els gnòmons de vareta. Un d'ells està orientat al sud-est i ha estat pintat recentment amb un color terrós, sense marques horàries ni ornamentació. L’altre, ubicat en una façana orientada al sud-oest, està repintat de blanc, tampoc mostra marques horàries ni ornamentació.</p> <p>D'interès és també la presència d’un pou de pedra rogenca situat davant de la façana principal, relativament proper a la porta d’accés a l’antic edifici, així com una antiga fita que marca el límit de la propietat.</p> <p>Les darreres grans intervencions del segle XX han transformat aquest conjunt rural en tres apartaments.</p> 08068-108 Àrea del Castell de Cervelló. Accés a la urbanització Can Castany <p>La construcció de la casa es data aproximadament entre finals del segle XIV i inicis del segle XV. Les primeres referències documentades daten del 29 d'agost de 1646, on es menciona Francesc Castany i el seu fill Pau (Llurba, 2021: 67).</p> <p>L'any 1652 es fa menció de Margarida Castany com a propietària d'un molí a la riera de Cervelló, mentre que una altra dona, Agnès Castany, filla d'Antoni, és associada al mas i al molí el 1653. En el document relatiu a l’inventari del molí, es detallen béns mobles com una caldera d'aram, pales, graelles, robes i altres objectes d’ús quotidià, revelant l'existència d'una casa més que modesta al molí (Llurba, 2021: 67-68).</p> <p>Durant el període de 1716-1717, Joan Castany, membre de la família, és reconegut com a jurat procurador del Consell municipal de Cervelló, probablement com a propietari del mas. Amb ell, s'inicia una important vinculació de les persones propietàries del mas amb l’administració pública del municipi. Al segle XVIII, la propietat passa a la família Font de Barcelona, que tenia actius en la indústria tèxtil, especialitzats en teixits com passamans i galons, produccions que formaven part habitual de la moda de l’època.</p> <p>Pere Font i Galonero, o possiblement el seu germà Francesc, es destaquen com els pioners de la família Font a Cervelló. Pere és reconegut com a propietari de Can Castany i figura destacada juntament amb Climent Pi en la decoració de les pintures barroques de l'antiga església de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>A més de la seva implicació en la indústria tèxtil al segle XVIII, els propietaris de Can Castany també van prosperar gràcies a la ramaderia i l'explotació de pedreres. L'últim gran propietari, Josep Font Colomer, va veure una disminució de la seva hisenda a finals del segle XIX, afectat per la fil·loxera i desavinences polítiques amb altres destacats personatges públics del municipi, com Joaquim Mensa i Manuel Gispert.</p> <p>Després de dècades de decadència de la finca, finalment, a la dècada de 1960, Can Castany és venuda, i el 1967 els diaris ja publiquen anuncis de venda de les parcel·les de la urbanització que pren el nom de la casa (Llurba, 2021: 67-71).</p> 41.3892181,1.9620272 413220 4582485 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10804.jpg Legal Renaixement|Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Aquesta és una de les masies més significatives de Cervelló, forma part del conjunt de masies situades prop del castell i de la primitiva església, actualment dedicada a Santa Maria de Cervelló.Per la seva posició al costat del camí Ral, es diu que quan els correus es feien amb relleus de cavalls (postes) havia servit com a final d'etapa (Informació oral Francesc Pasqual juliol de 2024). 95|98|119|94 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95532 Escultura Art i Natura https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-art-i-natura XX <p>L'escultura es compon de dos grans elements. D'una banda, una peça de ferro colat de 200 x 400 x 50 cm que simula una finestra romànica inacabada i d'altra, una columna de pedres sorrenques vermelles, de talls regulars que simula el suport de l'arc anterior. Cap dels dos elements s'uneixen, simulant estar trencats.<br /> <br /> Al voltant hi ha una vegetació enjardinada: margallons, romaní i altres plantes aromàtiques.<br /> <br /> El brancal sencer de la finestra simbòlica està signat per l'autora: Madola / 1999.</p> 08068-11 Avinguda Catalunya, cantonada carrer de la Riera i carrer de Joan Torroella i Urpina <p>Aquesta escultura, creada per l'autora l'any 1999, és el baluard simbòlic de dos elements claus al municipi de Cervelló: l'art romànic, i la pedra sorrenca, material bàsic a les antigues construccions, tant a les cases com al món pagès.</p> <p>Tots dos elements es mostren en la creació escultórica que uneix art i natura, i que en conseqüència, porta aquest nom.</p> 41.3969148,1.9648906 413469 4583336 1999 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01103.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Maria Àngels Domingo Laplana (Madola) 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95608 Pedrera Anna - Les Fallulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna-les-fallulles <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1907) Mem. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1894-1907) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892) Publ. de la Crónica Científica</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1898) Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Catalunya : descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1919) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época.</span></span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CIVIS, J. (1976) Estudio de los foraminíferos del Plioceno del NE de España. Tesis doctoral</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CUENCA, A.M. (1974) Estudio de los moluscos lamelibranquios pliocénicos pertenecientes a las subclases Paleotaxodonta y Pterimorpha de los yacimientos del Bajo LLobregat y llano de Barcelona. Tesis doctoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DOMÈNECH, R;, DE GIBERT, J.M.; BATLLORI, J. &amp; MARTINELL, J. (2003) XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Libro de resúmenes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT,J.M. de &amp; MARTINELL,J. (1995) 'Sedimentary substrate and trace fossil assemblages in marine pliocene deposits in North-East Spain' Geobios,M.S. 18: 197-206, 5 figs. 3 làm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT J.M. de, MARTINELL J. &amp; DOMÈNECH,R. (1998) “Entobia ichnofacies in fossil rocky shores, Lower Pliocene, Northwestern Mediterranean. Palaios 13(5): 476-487.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MAÑÉ, R.; ABAD, A. (1998) Batalleria revista del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1985) Butlletí Institut Català Història Natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1988) Géologie Méditerranée</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA, M.J. (1980) Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA. M.J. (1981) Iberus</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL,J.; MARQUINA,M.J. (1984) Paléobiologie continentale</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> Gran part del jaciment ha estat buidat per la pedrera Anna. <p>Els jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat han estat objecte d'estudi des de finals del segle XIX, principalment pel Dr. Jaume Almera. En el marge esquerre del riu, Almera va explorar i documentar amb detall els afloraments, proporcionant una llista extensa d'espècies de mol·luscs i contribuint a la comprensió i recreació gràfica de la Ria Rubricata, que ocupava la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<br /> <br /> En el marge dret, el coneixement era limitat, amb poques cites d'afloraments. La manca de coneixement sobre aquesta regió va continuar fins a treballs més recents, com els de Martínell i Marquina (1980, 1981), que van estudiar els nivells de Pliocè a Les Fallulles de Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els treballs d'excavació a la Pedrera Anna, iniciats el 1993, van revelar nivells fossilífers Pliocens en contacte amb substrats del Paleozoic i del Triàsic, evidenciant la continuïtat dels jaciments descrits anteriorment. Aquests nivells inclouen blocs de gresos triàsics interpretats com a vestigis del penya-segat original del marge dret de l'estuari del Llobregat.<br /> <br /> La morfologia del penya-segat de l'estuari s'explica com a resultat de l'encaixament provocat per la dessecació del mar durant la crisi messiniana i la posterior obertura de l'Estret de Gibraltar. La formació de l'estuari o ria del Llobregat va donar lloc a la sedimentació de les argiles durant el Pliocè inferior. La Pedrera Anna destaca per la seva riquesa en fòssils, incloent-hi el gasteròpode Persististrombus coronatus i descobertes significatives de mamífers marins com sirenis i cetacis.<br /> <br /> En conjunt, aquests jaciments no només destaquen per la seva riquesa paleontològica, sinó que també ofereixen una visió única del rebliment de l'estuari o ria del Llobregat durant el Pliocè, mostrant els marges abruptes i rocallosos en un context de paleoambient tropical (CIVIS, 1972, 1976, 1977a; CUENCA, 1974; MAÑÉ i ABAD, 1998; DOMÈNECH et al., 2003).</p> <p>La llista d'espècies descrita pels investigadors fins a l'actualitat, segons el Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (<a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421</a>) seria la següent:</p> <p>MAMÍFERS: Sirenia (4 costelles), dofí (1 vèrtebra), Artiodàctil (1 falange)</p> <p>PEIXOS: Odontaspis acutissima (dents), Isurus oxyrinchus (dents), Diplodus/ sargus jomnitanus (dent), Sparus neogenus (mandíbula i dents d'orada), Elasmobranchii sp. (2 vèrtebres), Myliobatis sp. (dentari)</p> <p>MOL·LUSCS GASTERÒPODES (en ordre alfabètic): Aphorrais pespelicani, Aphorrais uttingeriana, Architectonica monilifera, Architectonica símplex, Astraea rugosa, Bonellitia bonelli, Buccinum corneum, Bulla striata, Callistoma sp. Calyptraea chinensis, Cantharus dorbignyi, Cantharus sp., Ceratostoma sp., Cerithium vulgatum, Charonia appenninica, Charonia nodifera, Chicoreus brevifrons, Clanculus sp., Clavatula interrupta, Clavatula sp., Colubraria sp., Conus aldrovandii, Conus antediluvianus, Conus mercati, Conus ponderosus, Conus sp., Conus striatulus, Crassispira obeliscus, Cylichna sp., Cymatium affine, Cypraecassis pseudocrumena, Diodora itàlica, Emarginula sp, Euthria recurvata, Fasciolaria fimbriata, Fusinus longiroster, Fusinus rostratus / Hadriania craticulata, Galeodea echinophora, Gemmula contigua, Gemmula rotata, Genota intorta, Gyrineum marginatum, Janiopsis angulosa, Janiopsis sp., Lunatia helicina, Mitra elongata, Mitra scrobiculata, Mitrella elongata, Monodonta sp., Muricopsis cristata, Murex brandaris, Murex conglobatus, Murex spinicostatus, Murex trunculus, Narona lyrata, Nassarius italicus, Nassarius prysmaticus, Nassarius reticulatus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Nerita emiliana, Neverita josephinia, Ocinebrina scalaris, Olenebra erinacea, Persististrombus coronatus, Phos polygonum, Pleurotoma sp., Pterynotus tricarinatus, Pusia pyramidella, Raphitoma sp., Ringicula buccinea, Scalaria tenuicosta, Semicassis laevigata, Sinum halitoideum, Sphaeronassa mutabilis, Strioterebrum pliocenicum, Terebra acuminata, Thais sp., Trivia europaea, Turricula dimidiata, Turritella subangulata, Turritella turris, Typhenellus sp., Typhis fistulosus, Xenophora sp, Zonaria porcellus.</p> <p>MOL·LUSCS BIVALVES (en ordre alfabètic): Acanthocardia sp., Amussium cristatum, Anadara diluvii, Anomia ephippium, Arca noae, Barbatia barbeta, Callista sp., Cardita rudista, Cardita sp., Chama gryphoides, Chlamys latissima, Chlamys multistriata, Chlamys pesfelis, Chlamys seniensis, Chlamys varia, Clausinella scalaris, Discors aquitanicus, Dosinia sp., Glycymeris bimaculata, Glycymeris insubrica, Glycymeris sp., Himnites sp., Limaria sp., Litophaga sp., Neopycnodonte navicularis, Parvicardium papillosum, Pecten benedictus, Pelecyora islandicoides, Pinna pectinata, Spondylus gaederopus, Trachycardium multicostatum, Venus multilamella, Venus verrucosa.</p> <p>MOL·LUSCS ESCAFÒPODES: Dentalium sexangulum, Dentalium michelotii.</p> <p>BRAQUIÒPODES: Mergelia truncata</p> <p>CRUSTACIS MALACOSTRACIS: Eriphia sp.</p> <p>CRUSTACIS CIRRÍPEDES: Balanus sp.</p> <p>EQUINODERMS: Brissopsis sp. /Schizaster sp., Cnidaris sp.</p> <p>CNIDARIS: Coenocyathus cylindricus, Dendrophyllia amica, Flabellum extensium.</p> <p>SERPÚLIDS: Lemintina, Petaloconchus , Tengodus</p> <p>VEGETALS: fragments de fusta indeterminats</p> 08068-12 Polígon Industrial Les Fallulles <p>El Dr. Jaume Almera, a finals del segle XIX, va ser una figura clau en l'estudi dels jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat. Amb especial atenció als afloraments del marge esquerre del riu, va documentar i estudiar amb detall aquests jaciments, oferint una llista extensa d'espècies de mol·luscs que van ser identificades en aquesta àrea (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).</p> <p>La seva contribució va més enllà de la simple identificació d'espècies. Almera va jugar un paper crucial en la comprensió i recreació gràfica de la ria que existia a la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, a la qual va anomenar 'ria Rubricata'. Aquesta nomenclatura no només indica la seva dedicació a la recopilació de dades sinó també a la creació d'una representació visual de l'entorn paleogeogràfic d'aquella època.</p> <p>El seu treball és fonamental per a la comprensió de la història geològica i biològica d'aquesta regió, i la seva llista detallada d'espècies de mol·luscs proporciona una base essencial per a la recerca paleontològica. La nomenclatura 'ria Rubricata' encara es fa servir avui per descriure la configuració geogràfica d'aquell període.</p> <p>En conjunt, el llegat del Dr. Jaume Almera ha tingut un impacte significatiu en la paleontologia i geologia del Baix Llobregat, proporcionant una base crucial per a futures investigacions i estudis en aquest àmbit.</p> 41.4062875,1.9887672 415478 4584354 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95608-20240102112353.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 125 1792 5.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96127 Cases Majó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-majo <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> XIX <p>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Cases Majó' consta de quatre cases adossades, les quals totes estan cobertes a dues aigües amb teula àrab. Actualment, les façanes estan arrebossades i policromades amb una tonalitat ataronjada pàl·lida i força neutra; en canvi, originàriament eren de color rosa clar, com es pot veure en algunes zones on l'encoixinat s'ha perdut. Els elements d'obertura (finestres i portes) destaquen força dins la façana, ja que estan pintats amb color verd llampant.<br /> <br /> La construcció de les tres primeres cases és més senzilla, de caràcter popular, amb edificis en dos alçats i amb una o dues obertures per finestres o balcons rectangulars de mides diverses.</p> <p>La quarta residència, a l'est, destaca per sobre dels blocs anteriors, ja que les golfes sobresurten en alçat, i també per la seva façana que incorpora elements distintius diversos. Començant per la porta principal, s'observa que està acabada en arc carpanell en dos volums, simulant un trompe-l'œil de carreus, la qual cosa també succeeix als límits de l'edifici per delimitar-ne l'estructura visualment.</p> <p>Al costat de la porta hi ha una finestra geminada en forma d'arc de mig punt i sostinguda per tres columnetes d'ordre dòric toscà, on la central és exempta i les laterals estan adossades al mur. Ascendint cap al pis superior, a sobre de la porta es troba un balcó que destaca per la seva balustrada d'obra. Finalment, la façana es remata amb formes sinuoses, destacant la central que és semicircular i tres pinacles -un al mig i dos als laterals.<br /> <br /> Annexat a aquest habitatge hi ha un recinte de perímetre clos, que sembla ser un hort o jardí, amb una infraestructura coberta amb teula a un vessant que podria servir com a magatzem d'eines o comunicar amb l'interior de l'habitatge.</p> <p>Aquest conjunt il·lustra no només l'arquitectura popular de la zona, sinó que també incorpora elements decoratius i estructurals que li atorguen un caràcter distintiu, especialment en la casa de major alçada, a l'est, que sobresurt per la seva riquesa en detalls arquitectònics.</p> 08068-120 Av. Catalunya, 79 A, 79 B, 79 C, 79 D <p>Pau Majó l'any 1855 va ser un dels grans propietaris de Cervelló, amb 37 parcers. Era l'amo de Can Romagosa del Camí. Un dels seus descendents va construir aquest conjunt de cases.</p> 41.3974503,1.9686569 413785 4583392 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96127-12002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96127-12003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96127-12004.jpg Inexistent Eclecticisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo i Nadia Darnoun - Kuanum El conjunt està pensat com habitatge. L'última estructura a l'est, juntament amb el terreny, seria la casa benestant del propietari, mentre que les cases adjacents es destinarien a lloguers. Se situa molt a prop de Can Romagosa del Camí, una altra propietat de Pau Majó, ambdues connectades amb la sortida de la població en direcció Molins de Rei.La sèrie d'elements singulars descrits a la façana ens porta a parlar d'un estil eclèctic típic de les construccions de mitjan segle XIX, ja que es conforma a partir de detalls arquitectònics de diverses èpoques. 102 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96130 Escultura de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-santa-maria-de-cervello <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span lang='CA'>L'escultura de Santa Maria de Cervelló, que es troba a l'Església de Sant Esteve, és una obra de fusta policromada que representa Maria de Cervelló, una santa barcelonina de la família Cervelló, la qual era membre de les famílies influents a la ciutat comtal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Anteriorment, aquesta imatge estava emplaçada a l'antiga parròquia de la vila, avui dedicada a aquesta santa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Santa Maria de Cervelló sol ser representada vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'orde a l'altura del pit. Aquest escut està conformat per una creu blanca a la part superior i quatre barres vermelles, que formen part de l'heràldica específica de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A les mans, porta un vaixell a l'esquerra i una flor de lis a la dreta; en aquest cas, l'embarcació es representa com un galió, una nau distintiva dels segles XVII-XVIII, la qual simbolitza la seva protecció als pescadors. El lis o lliri, especialment el blanc, és una flor que es relaciona amb la puresa i la devoció a Déu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La representació que avui dia està emplaçada a Sant Esteve té com a tret distintiu la seva indumentària, ja que no és la usual roba blanca amb la còfia negra, sinó que simula una tonalitat de bronze envellida. També es fa servir pa d'or per a alguns detalls de la vestimenta, la qual cosa indica que és una peça cara per la seva factura, juntament amb la qualitat de la talla que es veu clarament a les mans. Els plecs de la túnica dibuixen un joc de llums i ombres que atorguen un relleu significatiu; tanmateix, els plecs són pesats en el sentit que s'encaminen cap a terra més que no pas ser volàtils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De l'obra, també és remarcable l'aurèola estrellada que sobresurt per darrere del cap i està realitzada en metall, com també ho és la flor que sosté. Aquests detalls són afegits posteriors i podien ser canviats, per exemple, per posar-hi flors fresques en les festivitats.</span></span></span></span></p> 08068-121 c/ Major, 21 <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria visqué durant la segona meitat del segle XIII. Fou molt popular a Barcelona per diverses raons. En primer lloc, va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, és a dir, de l'Ordre femenina de la Mercè, de la qual en fou la primera abadessa electa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En vida ja se la considerava quasi una santa, a causa del fet que se li atorguen miracles i la capacitat de predir tempestes, d'aquí que esdevingués <em>post mortem</em> patrona dels pescadors. Com a tal, té diverses representacions a la ciutat de Barcelona que podem vincular a aquesta figura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que trobem a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè, ambdues són de factura barroca com també la que ens ocupa. L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La talla de Cervelló data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada al temple es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època. Santa Maria de Cervelló, coneguda també com a Santa Maria del Socors, va néixer l'1 de desembre de 1230 a Barcelona i va morir el 19 de setembre de 1290. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va ser una figura important en la història religiosa de la ciutat i és recordada per les seves contribucions a la comunitat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Maria de Cervelló provenia d'una família noble barcelonina, els Cervelló, una de les famílies influents a la ciutat comtal. Va créixer en un entorn religiós i benestant, cosa que va influir en la seva gran vocació religiosa, que va mostrar des de jove.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va decidir dedicar la seva vida a Déu i al servei dels necessitats. En aquest context, es va unir a l'Ordre de la Mercè, un orde religiós fundat per Sant Pere Nolasc amb l'objectiu de redimir captius cristians de mans dels musulmans. Maria de Cervelló va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, l'Ordre femenina de la Mercè. En va ser la primera abadessa electa, demostrant una gran capacitat de lideratge i organització. Aquest convent va proporcionar un lloc de refugi i pregària per a moltes dones. En vida, Maria de Cervelló va ser coneguda per la seva santedat i per la capacitat de realitzar miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Se li atribuïen diversos miracles, incloent-hi la capacitat de predir tempestes, un do que va ser molt apreciat pels pescadors de l'època. A causa d'aquestes habilitats, després de la seva mort, va ser declarada patrona dels pescadors. La seva devoció pels pescadors i els seus miracles la van convertir en una figura estimada per aquesta comunitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria de Cervelló va ser canonitzada el 1692 pel Papa Innocenci XII, reconeixent oficialment la seva santedat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva festa se celebra el 19 de setembre, dia de la seva mort. Les representacions artístiques de Santa Maria de Cervelló solen mostrar-la vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'ordre a l'altura del pit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses representacions que podem vincular a aquesta figura. Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que es troba a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè. Ambdues són de factura barroca com també la que es conserva a Sant Esteve de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una de les escultures més notables es aquesta de l'Església de Sant Esteve, una obra de fusta policromada que destaca per la seva indumentària singular, amb una tonalitat de bronze envellida i detalls en pa d'or, indicant la seva factura cara i la qualitat de l'obra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. La talla data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada del temple, es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3958404,1.9535833 412522 4583229 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12103.jpg Física Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2024-12-12 00:00:00 Nadia Darnoun i Juana María Huélamo - Kuanum Santa Maria de Cervelló és una figura important en la història religiosa de Barcelona, recordada per la seva dedicació a la fe, la seva contribució a l'Ordre de la Mercè i els seus miracles. La seva vida i obra continuen sent una font d'inspiració i devoció per molts fidels. 96 52 2.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96132 Rectoria de l'Església Parroquial de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-parroquial-de-sant-esteve <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> XX Tot i que va ser afectada pel conflicte bèl·lic de la guerra civil i presenta alguns elements deteriorats, el gruix del seu imponent volum es troba en bon estat. <p><span><span><span>L'edifici de la rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Cervelló és un exemple notable d'arquitectura religiosa i residencial, amb elements que reflecteixen tant la seva funció espiritual com la seva integració en el paisatge local.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està bastit sobre un terraplè, i es troba adossat, sense solució de continuïtat, al gran cos constructiu que representa l'església de Sant Esteve Parroquial de Sant Esteve per la banda est, de manera que tots dos conformen un conjunt unitari de gran presència. La planta és quadrangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta, en alçada, de planta baixa, pis i golfes. La coberta està configurada a quatre vessants i està protegida per teules àrabs, una característica comuna a les construccions tradicionals de la zona. Aquesta estructura permet una bona evacuació de l'aigua de pluja. Les seves parets estan construïdes alternant elements de talla i obra de maó vist. Pel que fa a la pedra, majoritàriament és de procedència local i es presenta vista, toscament treballada. La construcció en pedra segueix la tradició local del municipi. Això permet una integració visual amb l'entorn i les altres construccions històriques. La façana principal és sòbria però elegant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les finestres, de mides i formes diverses, són majoritàriament rectangulars i estan distribuïdes de manera simètrica. Algunes d'aquestes finestres presenten marcs de pedra picada que aporten un toc de distinció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del conjunt destaca la galeria de solana porxada del pis superior, la qual fa un continu lineal al voltant de les dues façanes vistes de l'última planta de l'edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, l'edifici està inspirat en l'arquitectura popular catalana, a la qual evoca en elements ben definits, com ara el portal d'arc de mig punt, adovellat de pedra. Aquest portal constitueix l'accés a l'antic habitatge del rector i està tancat mitjançant una porta robusta, de fusta massissa i clavetejada. Es troba protegida per un porxo senzill amb una coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud té un relleu on es representa un escut amb les quatre barres catalanes i dos cérvols contraposats. L'escut està coronat per formes vegetals. Elegants arcs completen l'edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior de la rectoria està dissenyat per combinar les funcions residencials i administratives de la parròquia. Hi ha diverses sales destinades a l'acollida i reunió de la comunitat, així com espais privats per a la residència del rector.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de la rectoria hi ha un espai que s'havia dedicat a jardí, delimitat per murs de pedra seca, seguint, com la resta de l'edifici, la tradició constructiva de la zona i afegint un element de continuïtat amb el paisatge rural de Cervelló.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> 08068-123 c/ Major, 23 <p><span><span><span>El 4 de maig de 1859 es va iniciar un procés per a la construcció d'una nova església i la seva casa parroquial a Cervelló, motivat pel creixent augment de la població a causa de la prosperitat econòmica generada per la carretera de Barcelona a València. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquell període, el municipi comptava amb 185 edificis i 1042 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 20 de gener de 1896 es va beneir i col·locar la primera pedra de l'església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l'alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters. Aquell mateix dia van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici va gairebé completar-se el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l'ornamentació interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'església i la rectoria van patir els desastres de la guerra civil: 'va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant tres dies i tres nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, de la mateixa manera que va passar amb la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres i de fàcil accés per als cavalls, i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> 41.3960755,1.9536366 412528 4583255 1908 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12304_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12305_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12306_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12307_0.jpg Legal Historicista|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Antoni Maria Gallissà Soqué 116|105 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96137 Safareig i bassa de l'església de Sant Esteve de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-cervello <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> XX Es troba abandonat, la coberta caiguda i deteriorat. <p>Safareig i bassa que estan situats al nord de l'església parroquial de sant Esteve, a tocar per l'interior el mur perimetral.<br /> <br /> Consta d'una pica de forma quadrangular, feta amb maçoneria, amb les vores de maons. A la mateixa vora i a l'extrem sud sud-est, hi ha dues rajoles inclinades que es feien servir per a picar la bugada quan la pica es trobava plena d'aigua.<br /> <br /> Adjacent a l'estructura destinada a pica, es veuen dues estructures rectangulars més, probablement destinades a espais complementaris del mateix safareig.<br /> <br /> El conjunt ha perdut la teulada de protecció original, tot i que són visibles les restes d'aquesta al mur perimetral.</p> 08068-124 c/ Major, 23 <p>Maria Montserrat Roig (Roig, 2010) explica com el mossèn de la parròquia el feia servir 'per empolainar-se quan tornava de caçar'.<br /> <br /> A Cervelló hi va haver diversos safareigs, avui, la major part, desapareguts. Tot i que es van començar a popularitzar a partir del segle XVI, el gran impuls va venir de la mà dels corrents higienistes, especialment durant el segle XIX. Van començar a caure en desús a partir dels anys seixanta del segle XX per la popularització de les rentadores elèctriques.<br /> <br /> Aquest era d'ús privatiu de la parròquia, i és dels pocs es conserven a la vista dins de la vila de Cervelló.<br /> <br /> No se sap la data de la seva construcció. Potser estava vinculat a la rectoria.</p> 41.3960016,1.9532895 412498 4583247 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12403_0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Nadia Darnoun - Juana María Huélamo - Kuanum És una bona mostra que perdura al nucli urbà, del que representava la vida quotidiana, especialment en el seu vessant de la higiene domèstica. 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96138 Panteó del Cementiri de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-del-cementiri-de-cervello <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> <p> </p> XX En estat d'abandó. Escultures en part trencades i per dins les tombes es troben molt deteriorades. <p>El mausoleu de la família Bordas és una edificació d'estil modernista que destaca per la seva rica decoració i la utilització de materials i iconografies distintives. Construït sobre un pòdium quadrat, el mausoleu està protegit per una cadena encastada en peus drets decorats amb temes vegetals. El monument és de planta quadrada, cobert amb una volta de creueria que es recolza sobre mènsules, i té una capella absidal en forma de mig decàgon, accessible per un arc de mig punt profusament decorat amb arquivoltes que alternen columnetes i pilastres.</p> <p>En la part central del monument hi ha un carreu amb un àngel esculpit. Té vitralls amb motius geomètrics, dels quals només es conserven els superiors, i els arcs pel perímetre exterior també presenten aquests motius. L'arc posterior dona pas a una capelleta de dimensions reduïdes. Els arcs laterals contenen dos arcs ogivals trilobulats separats per columnetes amb capitells esculpits. El vitrall del costat esquerre està considerablement danyat, però es pot distingir la imatge de la Mare de Déu pel mantell blau, mentre que el vitrall del costat dret està cegat, ja que inclou les làpides dels difunts enterrats.</p> <p>Les teules de l'exterior simulen les escates d'un drac, i a l'extrem dels quatre cantons hi ha figures de drac, seguint la volta de creueria exterior. El perímetre exterior dels arcs de mig punt està envoltat per una garlanda de roses de pedra tallades en forma helicoidal. Els elements decoratius com els dracs i les garlandes de roses junts remeten a la llegenda de sant Jordi i la seva significació en la lluita contra el mal.</p> <p>Aquest mausoleu modernista no només és un lloc de descans per als difunts de la família Bordas, sinó també una obra d'art que encapsula elements simbòlics i estètics del modernisme català.</p> 08068-125 c/ Àngels, 1 <p>Aquesta tomba monumental d'ús familiar la va construir com a lloc d'enterrament la família Bordas.</p> <p>Aquesta família provenia de Mallorca. La dona es deia Rosa Bordas, i ella va ser la propietària de tots els terrenys del que ara es coneix com la Urbanització Santa Rosa de Cervelló, que va des del pont sobre la riera i s'estén cap a la dreta fins a arribar al límit del municipi de Vallirana, amb la Urbanització la Llibra-Casanovas d'aquest municipi. Rosa Bordas també tenia la propietat de l'actual Torre de les Monges, que va servir de refugi i habitatge a tots els obrers i famílies contractats per treballar en l'arranjament de la urbanització.</p> <p>El 1901 quan es va inaugurar l'actual cementiri de Cervelló, els pares de la Rosa Bordas van fer construir el panteó familiar.</p> <p>Allà hi han enterrats cinc difunts: els mateixos pares de la Rosa Bordas, el matrimoni Bartolomé Mir i Rosa Bordas i un nebot que es deia Juanito Bordas.</p> <p>El matrimoni no va tenir fills. Bartolomé Mir era del Maresme. Ell, juntament amb un promotor immobiliari, van dur tot el projecte i desenvolupament de la Urbanització de Santa Rosa. Aquesta urbanització porta aquest nom en honor de l'esposa de Mir, la Rosa Bordas.</p> <p>La Rosa i el seu marit anaven cada any per Tots Sants al cementiri a visitar el panteó dels pares de la Rosa. Disposaven que una minyona que tenien, que era de Cervelló, anés uns dies abans a netejar convenientment el panteó i els vistosos vitralls que en aquella època estaven intactes i no havien arribat a l'estat d'abandonament i deteriorament actual. Aquesta disposició incloïa que hi hagués tot un grup d'enormes ciris encesos i cremant pels dies de Tots Sants i Difunts per admiració dels visitants al cementiri en aquests dies. La minyona es va casar amb un home que provenia de La Manxa, de Camp de Criptana.</p> <p>Després de casats se'n van anar a viure allà, per aquesta raó pot ser que es va començar a abandonar la cura del manteniment d'aquest mausoleu. El cementiri on està ubicada, als inicis havia estat propietat de la parròquia, i estava ubicat a l'antiga església de Sant Esteve, avui Santa Maria de Cervelló.</p> <p>Amb posterioritat es va crear aquest, el qual va ser beneit el dia 1 de novembre de 1894, segons consta en el llibre d'actes de la parròquia d'aquell any (Roig, 2010: 83, 138).</p> <p>En aquest llibre es diu: 'Les parets tenen la suficient alçada per tal que no pugui ser profanat (…).'</p> <p>Es tanca amb una reixa de ferro. Hi ha una capella i una creu de pedra al seu interior.</p> <p>El mossèn es fa càrrec de la clau. L'administració també és responsabilitat del mossèn, que porta un llibre de comptes.</p> <p>En un escrit que va deixar fet Mn. Antoni Forns, sacerdot que va fer el cementiri, es parla d'un reglament aprovat per les autoritats (el dia 26 de setembre de 1895) i que va ser considerat com a document oficial' (Roig, 2010: 83). El dia de la benedicció, feta pel rector de Sant Feliu de Llobregat, hi van assistir els rectors de les parròquies veïnes, el ple de l'Ajuntament, les Confraries de la parròquia i Administracions amb els seus estendards i atributs, així com veïns i veïnes de Cervelló.</p> <p>El terreny on es va construir va ser cedit a la Parròquia pel senyor D. José Bassons Llopart, i les parets, a part d'alguns petits donatius, van ser completament aixecades gràcies a l'aportació econòmica del senyor Joaquim Mensa Prat, aleshores alcalde de Cervelló.</p> <p>El senyor Mensa va construir la capella que serveix de panteó a la família i que va ser cedida com a capella pública pels usos litúrgics. L'iniciador i propulsor d'aquesta obra va ser l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, D. Antoni Forns, qui va ser assassinat a Barcelona en el decurs de la guerra civil. (Roig, 2010: 138).</p> 41.3983800,1.9611278 413157 4583503 1901 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96138-12505.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres BPU 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Tot i que l'estructura mostra signes de desgast i degradació, especialment a les zones de pedra exposades a les inclemències del temps, el mausoleu manté gran part de la seva majestuositat original. Els detalls de les gàrgoles i altres elements escultòrics, així com els vitralls, encara conserven gran part de la seva bellesa i detalls.És un exemple destacat d'arquitectura funerària amb una riquesa de detalls decoratius i simbòlics. La seva estructura robusta, combinada amb elements decoratius com les gàrgoles, els vitralls i l'escut heràldic, el converteixen en un monument de gran importància històrica i artística dins del cementiri de la població de Cervelló. 47 1.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96139 Calvari - Via Crucis https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-via-crucis <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> XX Han desaparegut algunes estacions (dues es conserven dins la col·lecció del Grup de Recerca de Cervelló). D'altres no se sap on es troben ni tan sols si es conserven. <p>Calvari o Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi de Cervelló.</p> <p>Ocupava les façanes d'algunes cases dels carrers Major i Joaquim Mensa, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer.</p> <p>Representa l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.</p> <p>Tot i que les estacions del viacrucis són catorze, ja que evoquen els moments de la passió de Jesucrist, a l'actualitat tan sols es conserven 8. Dues d'elles es troben fora de context ja que estan integrades dins de les col·leccions locals que conserva el Grup de Recerca de Cervelló. En concret són les estacions 2 i 3.</p> <p>Les estacions serien les següents, amb la corresponent ubicació actual:</p> <ol> <li>Ponç Pilat condemna a mort a Jesús (desapareguda). A la casa de Teresina Vendrell.</li> <li>Jesús és obligat a carregar la creu (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 20, a la casa de Romà Roig.</li> <li>Jesús cau per primera vegada (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 80., a la casa de Llorenç Castañeda.</li> <li>L'encontre de Jesús amb la seva mare (Joaquim Mensa, 39). Casa de Joan Vendrell.</li> <li>Simó Cirineu ajuda a portar la creu (desapareguda). Havia estat al Bar Casal Pi. </li> <li>La Verònica (Major, 8). A cal Sever. </li> <li>Jesús cau per segona vegada (desapareguda). Cansaladeria Martí. </li> <li>L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses (desapareguda). Forn de pa Marisa.</li> <li>Jesús cau per tercera vegada (Major, 104). Cal Tarradellas.</li> <li>L'espoli i escarni de Jesús (desapareguda). Cal Casimiro.</li> <li>La crucifixió (desapareguda). Cal Monforte.</li> <li>Les darreres paraules i mort de Jesús (Al pati interior de l'església de Sant Esteve, ocupant una mena d'altar i per sobre de la rajola un fris amb els antics maons del paviment de l'església). Casa de Miquel el de les pomes.</li> <li>El davallament de la Creu (Major, 78). Can Guitart.</li> <li>Sant enterrament (Major, 41). Cal Joanet Torres.</li> </ol> <p>Cada unitat està composta per quatre rajoles de ceràmica cuita i esmaltada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a mà amb la tècnica de l'estergit i les rajoles estan emmarcades per unes vores envernissades de color verd.</p> <p>El Via Crucis s'havia fet cada diumenge de Pasqua després de la missa d'11 amb el cos de Portants, que era força nombrós (uns 25) (Roig, 2010).</p> 08068-126 c/Major i Joaquim Mensa <p><em>'El Dijous Sant de l'any 1950 es van inaugurar catorze estacions del Via Crucis en plaques de majòlica que formaven petites capelletes i que varen donar al carrer Major del Cervelló un caire de religiositat.' </em>(Roig, 2010:140)</p> <p>Van ser donació del Sr. Llorenç Bassons, i les va col·locar el mateix Llorenç que feia de paleta.(Informació oral de l'Antoni Monforte (04-03-2024)).</p> <p>Es desconeix el taller on es van fabricar, ja que no tenen signatura. Podria haver estat algun taller de la província de Castelló de la Plana (potser a Onda). Un dels obradors més coneguts i prolífics va ser el de <span><span><span>José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. Aquest autor, però acostumava a firmar la seva obra i el calvari de Cervelló és anepígraf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008.</span></span></span></p> <p>Montserrat Roig explica els seus records sobre aquest Via Crucis: </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'Davant el monument es feien vetlles que duraven les 24 hores del dia. Posaven una llista i cadascú s’apuntava i sabia quan li tocava. La vetlla de cada persona durava dues hores. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A cada vetlla, almenys, hi havia quatre persones. La vetlla acaba a a la tarda del Divendres Sant. En aquesta tarda del divendres Sant també es feia el Via Crucis per tota la carretera. Se sortia de l’església, s’anava fins al final del poble i s’arribava a cal Passoles, en direcció Vallirana. Es tornava a baixar fins al carrer d’Anselm Clavés. Es girava i es tornava pel mateix lloc fins que s’arribava a l’església. La processó es preparava amb molt d’interès. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Es posaven unes creus per assenyalar cada estació del poble. Anys després ja hi havia les ceràmiques de majòlica que assenyalaven cada estació. L’última estació es feia sempre dins l’església.' </span></span></span></em><span><span><span>(Roig, 2010: 140)</span></span></span></p> </blockquote> 41.3960646,1.9572549 412830 4583250 1950 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12608.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96155 Oliveres de Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-sant-ponc <p><span><span><span>MADOZ, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XVIII - XIX Es troben en estat d’abandó i, per tant, en perill de desaparèixer. <p>El conjunt d'oliveres de Sant Ponç de Corbera està format per diversos exemplars arboris de l'espècie <em>Olea europaea.</em></p> <p>Aquestes oliveres formen part d'una antiga zona agrícola terrassada, situada entre Can Dispanya i el monestir de Sant Ponç, tot i que avui en dia es troben abandonades.</p> <p>El cultiu de l'olivera ha estat tradicional a Cervelló, com es pot veure a l'interior del mas de Ca n'Esteve, on es conserva un molí d'oli, testimoni de la importància d'aquest cultiu i la seva posterior transformació en oli.</p> <p>Paisatgísticament, les oliveres estan incloses dins d'una zona més ampla que comprèn l'espai natural marcat pels fons de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com el Serral Llarg fins a Sant Ponç. Als boscos del voltant creixen pinedes de pi blanc, acompanyades d'una vegetació molt variada (Margall, 2018: 29).</p> 08068-128 Al costat del camí entre Can Dispanya i Sant Ponç de Corbera. <p><span><span><span>L'olivera i el seu conreu són un dels coneixements i oficis que, juntament amb els que es relacionen amb la vinya han determinat el desenvolupament social, econòmic i paisatgístic de Cervelló fins a arribar la indústria que va impulsar l'economia del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'unes oliveres centenàries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX Cervelló produïa blat, vi, oli, llegums i molt especialment, llenya (Madoz: VI, 337). Avui dia, el cultiu d'oliveres és testimonial a Cervelló i es concentra en alguns pocs indrets del terme, com és aquest cas.</span></span></span></p> 41.4020758,1.9118671 409044 4583965 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12805.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Productiu Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum A prop hi ha un element natural de primer ordre, el lledoner de Sant Ponç.Aquest conjunt d'oliveres centenàries, no són úniques al municipi.A la zona d'en Jepic, sota la Penya Roja, hi ha elements únics a la comarca d'exemplars d'aquesta mateixa espècie arbòria, reflex persistent d'aquest cultiu tradicional. 2151 5.2 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96156 Font Freda - Bassa de Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-bassa-de-sant-ponc <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX Excel·lent refugi de la biodiversitat. Algú hi ha introduït, però, alguns peixos exòtics. <p>Davant de la casa de pagès de Can Cases, enmig d'una gran frondositat de vegetació, hi ha una font amb un gran safareig o bassa on es recull l'aigua que brolla d'aquesta surgència natural. Es troba integrada en un mur de pedra parcialment cobert de plantes, format per una pedra de grans dimensions de la qual surt el broc d'on raja l'aigua. En aquesta pedra, hi ha un rètol de ceràmica en forma de fulla, que indica el nom 'LA FONT FREDA'.</p> <p>L'aigua cau del broc a una pica rectangular, al costat de la qual hi ha un pedrís que servia per acollir el càntir o altre recipient per a la recollida i transport de l'aigua.</p> <p>A continuació de la pica, hi ha una gran bassa davant de la font, d'uns 70 cm de fondària i 15 m. de perímetre exterior, que recull el corrent d'aigua. Aquesta bassa es feia servir també en safareig, amb lloses inclinades ubicades als murs de contenció. </p> <p>Pels seus entorns encara hom pot observar algunes feixes d'horts, les hortalisses dels quals es devien regar amb l'aigua de la bassa.</p> <p>Aquesta bassa té condicions favorables per promoure l'hàbitat d'amfibis, rèptils, salamandres i altres espècies. Està envoltada de terra i vegetació, creant un ambient tranquil i natural. Aquest espai representa un enclavament de natura de gran interès al municipi.</p> 08068-129 Al camí que va pel Coll Verdaguer entre el camí de les can Cases de Sant Ponç i Sant Ponç de Corbera. <p>És un indret que pertany al municipi de Cervelló, apartat un bon tros del camí, a prop de la cruïlla de camins que es troben al coll anomenat Coll Verdeguer, que va de Can Cases al Pont dels Tres Arcs (el Lledoner de Baix), situat al costat d'un antic viarany que anava de Vallirana, passant per Cal Beco cap a Sant Ponç. Devia donar servei a alguna d'aquestes cases de la zona.</p> 41.3943575,1.9140865 409219 4583105 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12901.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000. La font i la bassa constitueixen un espai natural ben conservat i envoltat de vegetació.Alguns mapes l'anomenen Font de Sant Ponç, tot i que la seva ubicació està molt lluny del monestir. 119 2153 5.1 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95609 Puig Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-2 <p><span><span><span><span><span>A.A.D.D; 1986 Garrosa. Butlletí del Grup d'Estudis i Recerques</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BACARIA i MARTRUS, A. (1997): Puig Castellar, memòria de la intervenció arqueològica d'urgència (21 d'octubre -7 de novembre de 1997). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2227. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, N.; 1989 Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST CAPELLA, N. (1985): Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 375. Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; LLONGUERAS, M.; 1965 Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLIAS, J.M.; 1990 El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat, Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></p> VI aC - I aC Durant la visita per a la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, s'ha observat la presència d'abundant material ceràmic d'època ibèrica a tot el Puig Castellar, tant al cim com als diversos vessants. També es pot confirmar l'existència d'alguns forats fets per furtius al cim del puig. <p>El poblat es troba a la part superior del turó d'aquest nom, situat on s'inicia el camí cap al Port de l'Ordal -per Cervelló i Vallirana-, domina el pas natural que va de la vall del Llobregat cap a l'interior (Penedès, i fins i tot el Tarragonès) passant per l'interior de l'Ordal i el Garraf.</p> <p>Per tant, es tracta d'un enclavament important que permet el domini de la xarxa viària, tant de la que discorre per la banda dreta del riu, com de la que travessa la serralada per la vall de Cervelló.</p> <p>Fins no fa gaires anys, el terreny va ser ocupat per conreus de secà, però avui en dia resta abandonat per manca de productivitat. La zona està actualment ocupada per abundant malesa que dificulta el pas i s'ha instal·lat un dipòsit d'aigua prop del cim que ha provocat la destrucció de part de les restes del poblat.</p> <p>El topònim de Puig Castellar és típic de poblats ibèrics encastellats, tal com poden ser els casos del Puig Castellar de Begues i Santa Coloma de Gramenet, o del Puig Castell de Vallgorguina. SOLIAS (1990) va detectar en materials dipositats al Museu de Gavà per furtius la fase d'habitació més antiga del turó, la qual caldria datar-la a finals del Bronze Final i inicis de la iberització. La presència d'una llosa de pòrfir quars-diorític amb cassoletes i espirals ens relaciona amb els motius típics del Bronze Final, difosos per la cultura de Hallsttat i amb paral·lels a l'àrea mediterrània a Mont Bego i a la Valcamònica.</p> <p>A més, els paral·lels a la zona atlàntica són molt abundants.</p> <p>De tota manera, no hi ha cap seguretat que es pugui datar en un moment tardà dins del Bronze Final. El que sí sembla pertànyer a aquest moment és un fragment de ceràmica a mà amb acanalats i brunyida. Recordem aquí que no s'ha trobat encara el poblat al qual podria pertànyer la necròpolis de la propera Bòbila Roca i que tal vegada, si més no, en el seu moment final podria estar al Puig Castellar. També en aquesta fase antiga d'habitació del lloc, però ja en una fase culturalment ibèrica, ens trobaríem la típica ceràmica de bandes pintades, similar a la que apareix a la Penya del Moro i a Montjuïc. Durant l'excavació de 1985, van sorgir les primeres restes d'estructures d'una habitació. Es va fer una aportació rellevant amb la possible identificació d'una petita explotació local de ferro, amb la troballa de cubetes i escòria de metall. A més, es va estendre la cronologia en tres fases d'ocupació: segles VII-VI aC, final del segle III-inici del segle II aC i final del segle II-inici del segle I aC. Després de completar les excavacions arqueològiques, es va procedir a tapar les estructures descobertes i els sondejos realitzats.</p> <p>El 1997, es va dur a terme una intervenció d'urgència al jaciment després de descobrir restes de dues sitges de l'època ibèrica i abundant material ceràmic del mateix període. Aquestes sitges es van trobar durant la instal·lació d'una tanca destinada a protegir un dels dipòsits d'aigua municipals, situat en el vessant nord del turó, afectant parcialment el subsol d'aquest sector del Puig Castellar. Les descobertes, tant d'aquestes dues sitges com les anteriors, apunten cap a l'existència d'un assentament ibèric, o com a mínim, una àrea d'emmagatzematge amb sitges corresponents a aquest període.</p> <p>Tot i que no hi ha informació específica sobre el moment de construcció de les sitges, alguns fragments de ceràmica fina (llàntia i parets fines tardorepublicanes i ceràmica campaniana B) i de tègula romana que van aparèixer indiquen, amb certesa, que aquests dipòsits van ser utilitzats com a abocadors en un moment situat cronològicament entre els segles II i I aC.</p> 08068-13 Límit sud-oest Cervelló i Sant Vicenç dels Horts <p>El jaciment sembla tenir una fase al llarg de l'edat del Bronze amb la presència d'un petròglif i alguna ceràmica datable al Bronze Final.<br /> <br /> També s'han detectat indicis d'una ocupació lleugera a la fase ibèrica antiga i un moment més important en el moment del final de la cultura ibèrica al segle I aC.</p> 41.3974147,1.9950810 415994 4583362 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208124425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208130605.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic BCIL 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Pel pendent de la muntanya es veien, ja d'antic, gran quantitat de fragments de terrissa que feien pensar en la possibilitat que hi hagués al cim un poblat o un altre tipus d'hàbitat. Això va motivar el plantejament d'un seguit de campanyes d'excavació al jaciment. Aquestes campanyes d'excavació antigues varen ésser dutes a terme els anys 1957 i 1962 sota la direcció dels senyors Eduard Ripoll, Josep Barberà i Miquel Llongueras (Ripoll, E.; Barberà, J.; Llongueras, LL. 1965) no van produir resultats significatius en termes d'estructures, ja que la potència era limitada i semblava que tot estava molt erosionat. Tot i que s'hi van trobar sitges, el material que contenien era escàs. 81 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96157 Vinya del Jepic - Vinya del Flamarich -Vinya de Les Rovires https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-jepic-vinya-del-flamarich-vinya-de-les-rovires <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII - XIX - XX Actualment es troba molt deixada. El cobert està pràcticament enderrocat. <p>Zona d’horta de muntanya a tocar antics marges de cultiu de vinya. Al llarg d’aquest espai agrari es desenvolupen cultius d’horta, fruiters i oliveres centenàries de grans soques.</p> <p>Al voltant hi creixen boscos de pins, alguns garrofers i alzines.</p> 08068-130 Vinya d'en Jepic (per sota del carrer del Bages) <p>La vinya l'havia estat cultivada per un home conegut com en Jepic o Gepic, de cognom Domènech. Aquest nom és un àlies de la casa coneguda com cal Domènech, o de cal Flamarich.</p> <p>El fet és que a aquest Jepic o Gepic, que es cognomenava Domènech, tothom el coneixia pel seu àlies de Jepic. Era pagès de Cervelló i va ser el darrer pagès que va conservar la vinya coneguda com de Les Rovires. Quan va morir, el conreu de la vinya el va continuar portant el seu gendre: Josep Flamarich Socias. L'àlies de Jepic ja el trobem a començament de segle XX (1922), era d'un Salvador Sala Miquel, que possiblement era parent del darrer Domènech al qual se'l coneixia per aquest àlies. Vivien al carrer de Santa Maria.</p> <p><span lang='CA'><span><span>(Informació proporcionada per Josep Llurba Rigol, en data de 2 de març de 2024.).</span></span></span></p> 41.4004010,1.9456139 411862 4583743 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13005.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum També coneguda com a vinya de Les Rovires. Tot i que actualment està abandonada, es presenta com un bocí de paisatge d’un moment històric del municipi, que mostra una alternativa a la conservació de la natura, essent un context natural i agrícola en regressió que caldria conservar. 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96158 Forn de vidre de Cal Dispanya - Forn de vidre de Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-cal-dispanya-forn-de-vidre-de-sant-ponc <p><span><span><span><span><span><span>HUÉLAMO GABALDÓN, Juana Maria (inèdit). Estudio sobre los hornos de fabricación de vidrio en la provincia de Barcelona. Beca de la Caixa de Pensions. Barcelona, 1992.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX Es troba en estat de ruïna imminent <p>Conjunt arquitectònic dedicat a habitatge, magatzems i forn de vidre.</p> <p>Està format per quatre edificacions de murs de pedra, de les quals almenys dues estarien dedicades a un treball industrial de fabricació del vidre.</p> <p>La majoria d'aquestes edificacions estan cobertes amb teulades a dos aiguavessos, excepte les més pròximes a l'era de la casa de Can Dispanya, que tenen cobertes a un vessant.</p> <p>Es complementen amb un tancat o barri adossat a l'edifici de l'extrem més pròxim al camí que mena cap a l'Ordal. Aquest tancat s'obre a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquesta edificació que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Les façanes són planes, de factura molt simple. Els buits són verticals i a la façana posterior hi ha arcs cecs, escarsers.</p> <p>Probablement, la planta de primer pis de l'edifici de majors proporcions es dediqués a habitatge, i les plantes baixes i la resta d'edificacions a fàbrica i espais auxiliars de magatzem i servei. A l'exterior hi ha el runam en el qual es poden veure encara fragments d'escòria i 'llàgrimes' de vidre, restes d'aquesta fabricació.</p> <p>No s'ha tingut accés a l'interior, però a través d'una imatge facilitada per Fermín Fernández, es pot veure la distribució interior de l'edifici industrial, una gran nau de planta baixa, amb grans arcs de maons que suporten un sostre embigat de fusta organitzat a dos vessants.</p> 08068-131 A la vora del camí cap al monestir de Sant Ponç. <p>El forn de vidre de Can Dispanya, que forma part d'aquest conjunt arquitectònic a Cervelló, sembla haver estat construït l'any 1820 segons documentació oral (Llurba, 2022: 15). Aquest període coincideix amb un moment en què la producció de vidre era molt valorada.</p> <p>Gràcies a la seva ubicació geogràfica i recursos naturals, Cervelló es va convertir en un lloc idoni per a aquesta indústria. El forn va ser bastit per Salvador Sala Masifern, membre d'una de les nissagues de vidriers més importants de Catalunya, els Sala, procedents de Vallromanes i de Sant Feliu de Codines. Aquesta família tenia una llarga tradició en l'art de la vidrieria, i la seva experiència va contribuir a la qualitat i reputació del forn.</p> <p>El forn va estar operatiu durant uns tretze anys, fins al 1833. Aquell any, Salvador Sala, juntament amb el seu germà Esteve, es van traslladar al poble d'Ordal, on, amb en Josep Mensa Santilari, germanastre de Joaquim Mensa Prats, van crear un nou forn de vidre.</p> <p>Tot i que els germans Sala van marxar, és probable que el forn de Sant Ponç o de Can Dispanya continués actiu fins a almenys el 1857. El padró municipal de Cervelló, La Palma i Sant Ponç d'aquell any menciona Pere Borràs Nadal i Pere Borràs Rigol, suposadament pare i fill, com a vidriers i habitants de Sant Ponç. Això suggereix que aquests dos vidriers podrien haver estat treballant en el mateix forn, mantenint viva la tradició vidriera a la zona</p> 41.4020263,1.9100435 408891 4583961 1820 08068 Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13106.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum El forn de vidre de Can Dispanya resulta, patrimonialment parlant, un testimoni interessant de la rica tradició vidriera de Cervelló i de la seva importància econòmica i cultural. La conservació d'aquest forn permetria a les generacions actuals i futures apreciar la història i les tècniques artesanals del passat, emmarcades en una activitat que va marcar l'economia del municipi.El forn de Can Dispanya representa, juntament amb la fàbrica de vidre encara existent al nucli urbà de Cervelló, un valuós exemple del patrimoni industrial del municipi i la seva història. 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96159 Camí de Sant Ponç a l'Ordal - Camí d'Ordal a Can Dispanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-ponc-a-lordal-cami-dordal-a-can-dispanya <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> ? - XVIII - XX Les actuacions en instal·lacions i torres d'electricitat han fet malbé algunes parts del camí. <p>Camí que discorre des de Can Dispanya fins a arribar a la carretera C-340, a la zona coneguda com el Pla del Lledoner, a tocar del mas del Lledoner Nou.</p> <p>En el seu recorregut hi ha espais humits de vegetació força interessants, així com punts i corriols d'aigua d'alt interès, com el Pou dels Crestons (a tocar el Fons de Sant Ponç), el Fondo del Bosc, el de Can Dispanya i acull l'escolament d'aigües del Fondo dels Carsos, del Bosc i del Clot del Cocó. També hi ha avencs i diversos forns de calç als seus marges, així com un forn de ceràmica.</p> 08068-132 Camí d'Ordal a Can Dispanya <p>No disposem d'informació de la història d'aquest camí, però la presència d'elements com a diferents forns o d'un topònim antic com el 'pou dels crestats' ens indicaria que es tracta d'una via de comunicació força antiga. </p> 41.3990500,1.9024950 408257 4583638 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13105.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural Xarxa natura 2000| Natura 2000| Lloc d’importància comunitària|BPU 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 94|98|119|85 49 1.5 1787|1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96160 Pica i dipòsit pel brou bordelès https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-i-diposit-pel-brou-bordeles XIX - XX Està una mica deteriorada per l'acció de la intempèrie. <p>Pica i dipòsit d’aigua fet de maçoneria i morter, que servia per a la preparació del brou bordelès o brou de Bordeus. Es troba a peu dels cultius, abans vinyes.</p> <p>Presenta una forma quadrangular, i té al costat un dipòsit tubular per aigua, necessària per a la barreja. Al seu interior queden restes de la preparació, la qual tenyeix les parets del dipòsit.</p> <p>El brou bordelès és una preparació la qual presenta propietats alguicides i fungicides, produït mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure amb calç apagada i aigua. Presenta una concentració del 20% de coure, expressada com a coure metall. Amb l'objectiu d'optimitzar l'efecte mullant, s'incorpora un surfactant, normalment, un sabó negre natural. El brou bordelès només protegeix les parts de la planta que cobreix.</p> <p>Aquest producte s’acostumava a preparar a peu de vinya, i donava un característic color blau que tenyia els dipòsits en els quals es realitzava la preparació.</p> <p>Es fa servir no només en viticultura, sinó també en general en fructicultura abans de la florida i després de la collita en oleïcultura, el coure es fa servir contra l'ull de poll i de vegades contra la bacteriosi i la fumagina. També es fa servir en la patatera, tomàquet, i altres plantes.</p> 08068-133 A tocar el camí que des del Serralet mena cap a la font de Can Romagosa <p><span><span><span>Des de les primeres plagues de les vinyes al segle XIX, es va iniciar la seva introducció com a fungicida, per la qual cosa s’acostumava a disposar d’aquestes instal·lacions al peu de les vinyes i d’altres cultius fruiters. La seva preparació ha estat sempre ben coneguda pels pagesos.</span></span></span></p> <p>La propietat biocida del coure és coneguda des de fa molts anys, però la recepta del conegut brou bordelès sembla haver estat identificada pel químic de Bordeus, Ulysse Gayon, i el botànic Alexis Millardet a principis de la dècada de 1880, i que arribà a Catalunya poc temps després. La seva implementació en la viticultura va tenir lloc aproximadament l'any 1885, especialment als vins bordelesos del château Dauzac, sota la supervisió de Nathaniel Johnston. Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau.</p> 41.4005380,1.9675200 413694 4583737 1920-1940 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13303.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Tot i que el brou bordelès s'utilitza des de fa molts anys, l'impacte de la seva toxicologia és encara poc conegut, tot i que es classifica com a producte perillós per a la fauna aquàtica. El coure presenta una tendència a acumular-se en els sòls i no experimenta una degradació significativa en entorns àcids. En sòls en el seu estat natural, la concentració de coure oscil·la entre 2 i 60 mg/kg, mentre que en aquells sòls on s'ha aplicat repetidament el brou bordelès, la concentració pot assolir fins a 200 mg/kg, arribant a ser tòxica per als organismes de terra, provocant la mort dels cucs de terra, per exemple. 98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96161 Barraca Bosc de can Sala 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-de-can-sala-6 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> XIX Presenta un cert grau d'enderroc que a pesar de no afectar a l’interior de l’estança, és important ja que la paret exterior està molt malmesa per la vegetació que l’envolta i oculta: arbres, bardisses, etc. <p><span><span><span><span><span><span>La barraca aïllada que està orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està feta amb pedres irregulars de grans dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 212 cm, </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 168 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 37x38x49 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 105x73x79 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 88x17x30 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 185 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior 13,10 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-134 Bosc de Can Sala, a tocar de la Urbanització de Can Pi. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3829620,1.9660410 413547 4581786 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13403.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96174 Riera de Santa Maria - Riera d'en Güell https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-maria-riera-den-guell <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> Desafortunadament, l'espai de l'embassament que hi ha al curs mitjà de la riera, ha estat utilitzat per a la introducció de diverses espècies al·lòctones de peixos per a practicar la pesca esportiva, una pràctica observada en aquest entorn. <p>Aquesta riera, segons la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, està segmentada en trams amb denominacions locals específiques, com ara, la riera de can Sala a la capçalera, riera de Santa Maria en el curs mitjà i riera de mas Bassons en el tram final. Amb una extensió aproximada de 4,7 km, recull l'escorrentia generada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, descendint posteriorment cap a la riera de Cervelló.</p> <p>El darrer tram, que travessa zones urbanitzades artificialment, destaca per la presència d'un embassament. Aquest embassament, tot i constituir un obstacle hidrogràfic, es presenta com un element clau per a la biodiversitat, en consideració del règim estacional de la riera.</p> <p>Te un règim hídric temporal que no exhibeix una llera clarament definida ni un bosc de ribera específic. Malgrat això, en determinats trams es distingeixen retalls de grups d'omeda, amb exemples puntuals d'arbres i plantes característiques d'aquesta comunitat vegetal.</p> <p>Entre les espècies riberenques, es destaquen l'om (<em>Ulmus minor</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>), avellaners (<em>Corylus avellana</em>), figueres (<em>Ficus carica</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), així com algunes murtres (<em>Myrtus communis</em>), entre d'altres.</p> <p>Pel que fa als arbustos, es troba el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), mentre que les lianes es representen amb el lligabosc mediterrani (<em>Lonicera implexa</em>) i el córner (<em>Cornus sanguinea</em>), i en la capa herbàcia, destaca el mill gruà (<em>Lithospermum purpureo-caeruleum</em>).</p> <p>La diversitat exposada posa de manifest el potencial del microambient que es desenvolupa als seus voltants.(Margall, 2018: 14-15).</p> 08068-135 Les coordenades s'han agafat a l'alçada del c/ del Pi, 10 <p>Neix a tocar els terrenys de l'antiga vila de Cervelló. </p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat dels boscos que l'envolten en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> 41.3876040,1.9720240 414053 4582296 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13503.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Seria interessant trobar un marc que afavoreixi la multifuncionalitat de l'embassament de la riera, de manera que es pogués potenciar els serveis ecosistèmics en aquesta àrea.Altres noms de la riera són el de can Sala i de mas Bassons. Tot i ser de règim temporal, té una captació d’aigua no gens menyspreable, com ho palesa el fet d’haver-hi construït la presa o embassament de can Guitart en el tram final. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96175 Cova del Morrut https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-morrut <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Cova de pedra calcària que es va formar a partir de diàclasi, és a dir, roques que es fragmenten, però no es desplacen i mantenen la posició inicial. Consta d'un recorregut de vint-i-cinc metres en en qual presenta un desnivell del terreny de tres metres en total. </p> <p>La boca d'entrada té forma de triangular invertida, just a continuació d'aquesta s'hi troba una sala petita formada per un esfondrament de blocs on hi ha escasses formacions lítiques, la mateixa saleta també té forma de triangle. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 27-28)</span></span></span></span></span></span></p> 08068-136 Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal. <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4010100,1.9079800 408718 4583850 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13601.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se sap que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. Existeix una llegenda que parla d'aquest bandoler i una dita: 'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96176 Avenc de la Plomada https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plomada <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys dotze metres i un recorregut total de setanta-dos metres.</p> <p>L'obertura d'entrada es troba al sòl, és petita i té forma cilíndrica que desemboca en una gran sala que està dividida en dues parts, es diferencien pels blocs que es formen al sostre. En direcció Nord-oest hi ha un petit pou que dona lloc a una obertura, un cop dintre s'eixampla una altra sala més petita vestida completament per formacions que li atorguen gran valor estètic. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 45-46)</span></span></span></span></span></span></p> 08068-137 Serral Llarg <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3928315,1.8887175 407096 4582962 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13703.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum L'indret es va explorar en 1968 pel Grup d'Investigació Subterrània de la Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou de Barcelona. Se l'anomena Avenc d'Alícia Gil en honor a l'espeleòloga que va morir a la Cerdanya en un accident de trànsit el mateix any. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95610 Mostreig paleontològic al Molí dels Frares https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001</span></span></span></span></span></p> <p>El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.</p> <p>En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.</p> 08068-14 Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares 41.4016374,1.9951721 416007 4583832 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95610-20240127170849.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús BPU 2024-12-12 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. 121 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96184 Avenc del Morrut https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-morrut <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p>L'avenc està format per una bòfia que al seu extrem obre una cavitat que consta de dues petites galeries que es comuniquen per una finestra.</p> <p>És de pedra calcària, té un desnivell de 2,6 metres i un recorregut total de tretze metres. El seu interès rau en la forma de la dolina pel recull d'aigües pluvials. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 31-32)</p> 08068-140 Camí a la Creu d'Ordal <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3900000,1.8785800 406244 4582659 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96184-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96184-14003.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96200 Avenc Nou de l'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-nou-de-lordal <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-cinc metres i un recorregut total de trenta-dos metres.</p> <p>La cavitat s'origina en una dolina en forma de con vuit. L'obertura dona pas a un pou de menys catorze metres, al final d'aquesta obertura n'hi ha una altra de més petita que continua baixant fins als menys vint-i-cinc metres de fondària <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: 35-36).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-142 Antiga carretera N-340 <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3895600,1.8791500 406291 4582609 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96200-14202.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum La cavitat va estar obstruïda fins al 2002 per males praxis humanes i per fets naturals deguts a la idiosincràsia de l'avenc. La dolina recull les aigües fluvials i arrossega cap a l'interior allò que pugui recollir.S'hi ha trobat artilleria i munició de la Guerra Civil perquè està situada en un punt proper al pont de l'Ordal. També és propera a la urbanització del Lledoner, anys enrere els lladres que assaltaven les motos d'aquesta urbanització es desfeien dels xassissos llençant-los a aquest avenc per això se'l coneix com a Avenc de les motos. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96209 Avenc d'en Roca https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-roca <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> Encara que l'estat actual és bo, la proximitat a la pedrera fa témer que en un futur pot desaparèixer. <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària i és de grans dimensions. Té un desnivell de menys cinquanta-sis i un recorregut total de cent trenta-sis.</p> <p>Es va formar a partir d'un pou de trenta-quatre metres de llargària que configura una gran sala. El seu interior recull tot un conjunt de formacions. Al sud del pou principal en trobem un altre que baixa quatre metres més i que dona pas a un seguit de boques que encara són descendents fins a arribar als cinquanta-sis metres <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 39-40).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-143 Proper a Can Rigol <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> 41.4019200,1.8852500 406819 4583975 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14303.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Va ser explorada per primera vegada al 4 de setembre de 1907 per Norbert Font i Sagué i en Marià Faura i Sans.El 23 de març de 2014 la colla castellera dels castellers de Poble-sec va aixecar un pilar de quatre en el seu interior per la celebració del seu dotzè aniversari. (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 42) 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96222 Font de Sant Elies - Font de l'Elies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-elies-font-de-lelies <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La Font de l'Elies, també coneguda com la Font de Sant Elies, està situada a la vora de la riera de Rafamans, a prop de Sant Ponç de Corbera. Aquesta font, envoltada per un entorn natural exuberant, ha perdut el broc per on antigament rajava l'aigua, però conserva altres elements que evidencien el seu passat funcional i la seva integració amb l'entorn.</p> <p>La font està situada en una zona natural, a la vora de la riera de Rafamans, que aporta un ambient fresc i humit. Aquesta ubicació no només és pintoresca sinó que també ofereix una sensació de tranquil·litat i serenitat als visitants. Un mur de pedra, en part cobert de vegetació, constitueix el principal element arquitectònic de la font. Aquest mur serveix com a suport per a la infraestructura de la font i s'integra harmònicament amb l'entorn natural. La pedra utilitzada en la seva construcció presenta una aparença rústica i antiga, característica de les fonts tradicionals de la regió.</p> <p>Tot i que la font ha perdut el broc per on originalment rajava l'aigua, es pot observar una obertura en el mur que indica el lloc on es trobava. Aquesta pèrdua no disminueix la importància històrica i cultural de la font, però sí que altera la seva funcionalitat actual. Davant del mur de pedra, hi ha una canaleta de pedra coberta de molsa, que hauria canalitzat l'aigua des del broc fins a una pica o una àrea de recepció. Aquest element, tot i estar parcialment cobert de vegetació, mostra com l'aigua era dirigida i utilitzada.</p> <p>La font està envoltada per una vegetació densa, amb plantes enfiladisses que s'enfilen pel mur de pedra i arbres que proporcionen ombra. Aquesta vegetació no només contribueix a l'ambient fresc de la zona, sinó que també ressalta l'aspecte natural i poc alterat del lloc. La Font de l'Elies o de Sant Elies, com moltes altres fonts de la regió, ha servit històricament com a punt de subministrament d'aigua per als residents i els viatgers. La seva ubicació a prop de Sant Ponç de Corbera suggereix que podria haver estat utilitzada pels habitants del monestir o pels pelegrins que visitaven la zona. Malgrat la pèrdua del broc, la font continua sent un testimoni del passat i una part integral del patrimoni cultural local.</p> <p>En resum, la Font de l'Elies és una font tradicional que, malgrat la seva degradació parcial, manté la seva importància com a part del patrimoni històric i cultural de la zona. La seva ubicació a la vora de la riera de Rafamans i la seva integració amb l'entorn natural fan d'aquest lloc un indret de gran valor paisatgístic i històric, mereixedor de ser preservat i valorat.</p> 08068-144 Prop de la urbanització de can Rigol de Corbera, a la llera de la riera. <p>Probablement havia estat usada pels ramats relacionats amb Sant Ponç de Corbera. </p> 41.4051523,1.9100578 408897 4584307 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14401.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 2153 5.1 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96223 Font Vella - Font Vella de can Casildo https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-font-vella-de-can-casildo <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Les plaques de ceràmica han estat vandalitzades. <p>La font que està situada enmig d'una zona densament poblada de vegetació, és un exemple notable de les moltes fonts que es poden trobar als marges de la riera de Rafamans, la qual divideix els termes de Corbera i Cervelló. Aquesta font, coneguda com la 'Font Vella', destaca per la seva ubicació natural i la integració amb l'entorn.</p> <p>Accedir a aquesta font implica seguir un camí envoltat per una vegetació exuberant, que inclou una varietat de plantes i arbres autòctons. La riera de Rafamans aporta un ambient fresc i humit, ideal per al desenvolupament d'aquest tipus de vegetació. A mesura que un s'apropa a la font, es poden observar les restes d'estructures antigues, com escales de pedra cobertes parcialment per la vegetació, que afegeixen un aire misteriós i històric al lloc.</p> <p>La font mateixa està construïda amb un petit mur de pedra, que ha estat revestit amb rajoles de majòlica. Aquestes rajoles, tot i que han sofert danys per actes de vandalisme, encara mostren el nom de la font. A la part superior del mur, una petita llosa amb una coberta a dues aigües protegeix les rajoles identificatives. Aquest disseny no només serveix com a protecció per a les inscripcions, sinó que també afegeix un element arquitectònic tradicional al conjunt.</p> <p>El sortidor d'aigua de la font brolla directament de la roca, una característica que ressalta la seva connexió amb l'entorn natural. L'aigua clara i fresca que flueix del sortidor ha estat una font de vida i frescor per als visitants i residents locals durant molts anys. La presència del sortidor ofereix una sensació de tranquil·litat i connexió amb la natura, característica dels indrets naturals ben conservats.</p> <p>Les fotografies adjuntes mostren detalladament l'estat actual de la font i el seu entorn. Es pot veure el deteriorament de les rajoles ceràmiques causat pel vandalisme, així com la vegetació que envolta i gairebé amaga la font. Aquestes imatges capturen la bellesa rústica i l'encant d'un lloc que, malgrat el pas del temps i els actes humans, continua sent un testimoni de la història i la cultura local.</p> <p>En resum, la 'Font Vella' no és només un element funcional dins del paisatge, sinó també un punt d'interès històric i cultural. La seva ubicació al marge de la riera de Rafamans, envoltada de vegetació, i el seu disseny amb elements tradicionals, la converteixen en un lloc especial que val la pena visitar i conservar. </p> 08068-145 En un camí que es troba a una zona boscosa sota can Casildo 41.4016112,1.9241361 410069 4583900 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14501.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 2153 5.1 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96224 Trull d'oli del mas Vila https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-del-mas-vila <p><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XIX - XX Manca l'estructura transversal per a fer moure l'enginy. <p>Antic trull d'oli. Es tracta d'un dispositiu tradicional de pedra utilitzat per a trullar les olives i preparar la pasta per a l'extracció d'oli. Aquest trull es troba darrere de la porta del barri del Mas Vila, sota un cobert. L'estructura principal del trull inclou un dipòsit circular d'aproximadament un metre de profunditat, dins del qual gira una mola circular.<br /> <br /> La mola, feta també de pedra, estava connectada a un sistema de tracció animal, sovint un ruc, que permetia el seu moviment circular per trencar i triturar les olives. Al voltant de la mola hi ha una estructura de fusta vertical que la sosté i està connectada amb el mecanisme de tracció animal.<br /> <br /> Aquest trull és l'únic exemplar que es conserva al terme municipal de Cervelló i representa una peça important del patrimoni agrícola local, demostrant la històrica dedicació de la pagesia de la zona al cultiu de l'olivera.</p> 08068-146 Mas Vila. Urbanització Ciutat del Remei. Vora la Capella del Remei. <p>El conreu de l'olivera, després del de la vinya, va ser un dels cultius més importants a Cervelló.</p> <p>El municipi va tenir una llarga tradició agrícola que ha marcat la seva economia i paisatge al llarg dels segles fins a arribar al moment de la seva industrialització.Històricament, la vinya va ser el cultiu predominat, però l'olivera va tenir un paper fonamental en la diversificació de les activitats agrícoles de la zona.</p> <p>Les condicions climàtiques i el tipus de terrenys que hi ha al municipi, van ser propicis per a aquest tipus de conreu.</p> <p>L'olivera, resistent i adaptada a les condicions mediterrànies, va proporcionar una font d'ingressos i una assegurança alimentària per als habitants de Cervelló. A més, el seu conreu no només va tenir un impacte econòmic, sinó també cultural, contribuint a la configuració del paisatge rural i a la vida quotidiana dels cervellonencs.</p> <p>Encara avui, tot i que l'activitat agrícola pràcticament ha desaparegut, es poden trobar vestigis d'aquesta rica tradició olivarera, amb arbres centenaris que continuen embellint el paisatge i recordant l'important passat agrícola de Cervelló.</p> 41.3861950,1.9797787 414700 4582131 08068 Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14602_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Resulta de gran interès la informació recollida a la següent enquesta feta a Cervelló l'any 1964 sobre l'elaboració de l'oli a Cervelló i recollida a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC). Es transcriu tot seguit:L'elaboració de l'oli (Cervelló), 109.Informador: Florenci Armengol i ArmengolEdat: 66 anysTranscriptors: J. Veny, L. PonsEnquestadors: A. M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. RafelData: 9 juliol 1964 Antigament,* com* se feia l’oli per les cases de pagès, doncs es batien les olives un temps abans. Es portaven cap a casa i a les parts a.n* el propietari que rus,* que corresponien; i, un cop tenia el parcer les aulives* a casa, nave’n* un temps determinat en.a* la premsa. Portava les olives enalla,* les aixafaven per medit* d’un animal que voltava amb un trull, que se’n deia, i un cop aixafades les olives, la pasta aquella les agafaven, la posaven amb* uns cofins a dintre d’una premsa més nova o més vella, i aleshores dos homes o tres estrenyien amb una barra amb amb uns pilons de fusta i nave* baixant aquests pilons de fusta i nave’n* estrenyent i l’oli nave* sortint amb* un xupet* i allà quedava l’oli a sobre i les murques* a sota; i quan ja havien estret la premsada,* aplegava l’amo, o l’encarregat de la premsa, l’oli, en posaven amb* un barral i, després* de ple el barral, si n’hi via* un, dos o tres o quatre, o els que hi haguessin, el parcer s’emportava l’oli cap a casa i ja en tenien per n’any* amanint la torrada.'El procés tradicional d’elaboració de l’oli a Cervelló en detall era com segueix:Les olives es batien un temps abans i es portaven a casa.El propietari i el parcer (persona que treballava les terres del propietari a canvi d'una part de la collita) compartien les olives segons les parts que corresponien.Les olives es portaven a la premsa, on es trituraven amb l'ajuda d'un animal que feia girar una pedra de molí (trull).La pasta resultant de les olives triturades es posava en cofins i es col·locava en una premsa.Dos o tres homes premsaven la pasta amb una barra i pilons de fusta, i l'oli sortia.L'oli es recollia en un barral i es deixava reposar per separar-lo de les morques (residus sòlids).L'oli resultant es guardava i s'utilitzava per a l'any, principalment per amanir la torrada. 119|98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96225 Fita de Llorenç Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-llorenc-pujol <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> XVIII La seva superfície està coberta de líquens. <p>Fita de grans dimensions, d'uns 1,48 x 0,28 m. Està feta de pedra blanca sorrenca i presenta la forma de paral·lelepípede rectangular. Actualment, està tombada al costat del camí, a on va arribar arrossegada en el moment de fer les obres de remodelació del vial.</p> <p>Antigament, havia estat clavada a terra a la vora del camí. A la seva superfície i a la part de dalt, presenta gravades dues cares, amb els següents textos inscrits verticalment. i a la superfície només té gravada un frontal, amb sengles textos inscrits, per una banda, verticalment (la llegenda inscrita és la següent: 'DP/PUJOL PRE/1754'.) i per l'altra banda, horitzontalment en dues línies: 'PU/JOL'</p> 08068-147 Per sota de la Penya del Cucut <p>La fita, datada l'any 1764, emergeix com una evidència tangible que destaca la possessió ancestral de terres per part d'un membre de la família Pujol, concretament Llorenç. Aquesta prova documental no només certifica la vinculació de la família amb els terrenys propers al punt geogràfic assenyalat pel molló, sinó que també suggereix una connexió profunda amb la història d'aquestes terres.</p> <p>D'acord amb les investigacions de Llurba (2021b: 119), hi ha indicis que Llorenç Pujol podria haver ostentat la propietat del maset d'en Pi, una construcció avui enrunada, que es troba sota la falda de la mateixa muntanya que acull can Sala de Dalt. Aquest mas, també conegut com a mas Mateu, ja apareix esmentat en documents que es remunten a l'any 1445, segons les recerques de Llurba (2021b: 119), consolidant així la seva presència al llarg dels segles.</p> <p>El mas Mateu compartia límits territorials amb les terres del mas Sitjar, potser associat amb can Sala de Dalt, i amb el camí que condueix cap a Torrelles de Llobregat. El prevere Llorenç Pujol, el nom del qual està gravat en aquesta fita històrica, no només figura com a propietari d'aquest mas sinó també del mas de can Sala de Baix, segons les anotacions de Llurba (2021b: 122), el qual basant-se en diversa documentació el troba com a propietari l'any 1761.</p> 41.3746111,1.9599141 413023 4580866 1764 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14704.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Administratiu Xarxa natura 2000 Natura 2000 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Aquest molló contribueix a aprofundir en el coneixement i la riquesa històrica i territorial de la família Pujol, subratllant la seva presència al llarg del temps i la seva influència en la conformació del paisatge i la història local.Es tracta d'un element molt interessant dins del conjunt patrimonial del municipi per la seva singularitat. 119 47 1.3 2136 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96243 Avenc Bonic https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-bonic <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de seixanta-nou metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Compta de tres obertures d'entrada al sòl de les quals les laterals són de fàcil accés. La formació de l'avenc es deu al pas fluvial de tres pous. El seu fons dona lloc a una petita sala amb diverses formacions estèticament atractives per les quals se'l denomina amb l'adjectiu de bonic. (Campos, Folch, Montserrat: 49-50).</span></span></span></span></span></span></p> <p>A l'interior de l'avenc s'ha detectat la presència de fauna cavernícola, destacant l'escarabat del gènere <em>Troglocarinus</em> (Margall, Miralles, 2018: 8). Aquesta troballa és significativa per a l'estudi de la biodiversitat subterrània i els ecosistemes cavernícoles de la regió.</p> <p>L'escarabat <em>Troglocarinus</em> és un coleòpter adaptat a viure en ambients subterranis, caracteritzat per la seva manca de pigmentació i ulls reduïts, adaptacions típiques dels organismes troglobis que habiten en la foscor permanent de les coves. Aquestes adaptacions morfològiques i fisiològiques els permeten sobreviure en condicions de baixa disponibilitat de nutrients i en un entorn amb alta humitat i temperatures constants.</p> <p>La presència de <em>Troglocarinus</em> en l'Avenc Bonic no només contribueix al coneixement de la distribució geogràfica d'aquest gènere, sinó que també proporciona informació valuosa sobre la connectivitat ecològica entre hàbitats subterranis i la seva conservació. Els estudis sobre aquesta espècie poden ajudar a entendre millor els processos evolutius que han donat lloc a la fauna cavernícola, així com a implementar mesures de protecció per preservar aquests fràgils ecosistemes.</p> <p>A més, la troballa d'aquests escarabats posa de manifest la importància de les coves com a refugis per a espècies especialitzades i rares, sovint endèmiques, que poden estar amenaçades per activitats humanes com l'espeleologia, la contaminació i el canvi climàtic. Per tant, és essencial promoure la investigació i la conservació d'aquests entorns únics per assegurar la seva preservació a llarg termini.</p> 08068-149 Proper al Maset de Can Dispanya <p>L'Avenc Bonic va ser descobert el 1957 i inicialment fou batejat com l’avenc de les Tres Boques. Tanmateix, degut a les seves decoracions litogèniques, finalment es va decidir canviar-li el nom pel d'Avenc Bonic.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3949770,1.8901130 407215 4583199 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96243-13803.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també Avenc de les tres boques per les tres gateres. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95611 Jaciment paleontològic del PK 356 de la N-340 - Jaciment paleontològic del polígon Grab https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pk-356-de-la-n-340-jaciment-paleontologic-del-poligon-grab <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span>RIU, X.: 2001 Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU COLL, X., (1998), Memòria paleontològica. </span></span><span><span>N-340 PK 356, Mem.núm. 3122. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='IT'><span>Memòries i informes </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p>Jaciment amb nivells geològics plioquaternaris que tenen un origen tant fluvial com col·luvial.</p> <p>A la base d'aquests estrats, es poden trobar argiles de color gris amb matèria orgànica, en les quals s'han identificat nombroses restes de gasteròpodes del tipus Planorbis.</p> <p>Aquestes troballes ofereixen una valuosa pista per a una millor comprensió i datació de les terrasses pliocèniques presents al sector de la vall i riera de Cervelló, les quals desemboquen al riu Llobregat. L'abundància de restes fòssils d'aquesta fauna específica, juntament amb altres indicadors geològics, pot proporcionar informació clau sobre els processos sedimentaris i ambientals que han marcat l'evolució de la zona al llarg del temps geològic.</p> <p>A més dels gasteròpodes, s'han trobat altres evidències paleontològiques, com ara restes de vegetals carbonitzats, que ofereixen una finestra a l'antiga vegetació i al context paleoambiental de la regió durant períodes passats.</p> <p>La macrofauna present en aquests nivells inclou principalment gasteròpodes d'aigua dolça dels tipus Helix i Leiostyla, que suggereixen un ambient d'aigua tranquil·la i possiblement estancada en determinats moments de la història geològica de la zona.</p> <p>Aquests descobriments no només enriqueixen la nostra comprensió del passat geològic i biològic de la regió, sinó que també tenen implicacions importants per a la gestió dels recursos naturals i la conservació dels ecosistemes locals.</p> 08068-15 PK 1.248 N-340. El jaciment apareix citat sempre com 'Jaciment paleontològic del PK 356', però en realitat es troba al PK 1.248. <p>En el procés de rebaixament del terreny per a l'obertura d'un nou vial al polígon industrial Sector Grab, adjunt al costat nord de la carretera paral·lela, es van observar nivells d'interès paleontològic.</p> 41.3985639,1.9730562 414155 4583511 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95611-20240103122200.jpg Legal Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Estructural BPU 2024-12-12 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum L'any 1998 es va fer una intervenció per tal de recuperar els materials. 125 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96244 Avenc del Pont del Lledoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pont-del-lledoner <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de vint metres.</p> <p>Es tracta d'una petita cavitat propera al Pont del Lledoner. Està formada per dos pous que s'uneixen donant lloc a una sala petita. El seu pas és relativament fàcil, ja que en un dels pous s'ha format una rampa per l'acumulació de blocs caiguts. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 53-54)</span></span></span></span></span></span></p> 08068-150 Pròxim al Pont del Lledoner <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3908000,1.8958800 407692 4582729 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96244-15002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96244-15003_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també Avenc del Pont Gran. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96246 Avenc dels Azimuts https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-azimuts <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> A l'interior, s'aprecia el trencament de calcites, a causa de l'activitat minera. <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys tretze metres i un recorregut total de vint-i-vuit metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat que està formada per un únic pou que dona lloc a una sala petita. El seu interior està revestit amb formacions de calcita. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 57-58) </span></span></span></span></span></span></p> 08068-152 Serral Llarg <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3967200,1.8975300 407838 4583385 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96246-15202.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també com a Avenc vèrtex. La cavitat serveix d’hàbitat per a una gran colònia de mosquits. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96247 Cova de can Rigol número 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-1 <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de cinquanta-vuit metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Consta de dues obertures d'entrada, una de les quals està coberta per plantes i costa de veure. Ambdues entrades es comuniquen per mitjà d'una sala en forma triangular amb un gran bloc de pedra enmig que fa de paret. Seguint aquesta, arribem a una sala gran, però de sostre baix que acull diverses formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 61-62).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-153 Propera a la urbanització de Can Rigol. <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4062800,1.8998800 408048 4584443 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15301.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també com a Cova Inferior de Can Rigol 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96250 Cova de can Rigol número 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-2 <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys set metres i un recorregut total de vuitanta-quatre metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'accés a la cova està suspès, no és un accés fàcil, ja que s'ha de baixar lleugerament i accedir-hi penjant. Un cop dintre es troba un túnel estret que desemboca en una petita sala que empara una notable estalactita. Darrere de la formació es troba l'accés als nivells inferiors a través d'un petit pou (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 65-66).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-154 Propera a la urbanització de Can Rigol <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4063600,1.8995100 408017 4584453 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96250-15401.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també com a Cova de Can Rigol superior. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96252 Avenc Clar número 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clar-numero-1 <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> <p>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.</p> <p>La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. També s'hi han trobat restes òssies d'animals a la seva base <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 69-70).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-155 Proper al Mas del Lledoner <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3936600,1.9018800 408197 4583040 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15504.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. Encara s'aprecien les marques de les extraccions (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 70). 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96292 Font de la Mata https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-3 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> XIX-XX Actualment el broc no raja. <p>La font es troba en un entorn natural i compta amb diverses característiques i elements interessants. A l'esquerra de la font hi ha un banc de maçoneria pintat de blanc, que proporciona un lloc per seure i gaudir de l'entorn; aquest banc, robust i sòlid, serveix com un punt de descans per als caminants. Actualment, la font està seca; quan raja, l'aigua surt per un broc situat a sobre d'una pica quadrada, que està incrustada a la paret de pedra, aquesta pica, amb el temps, ha acumulat una pàtina que li dona un aspecte rústic i antic, afegint encant al lloc.</p> <p>A l'esquerra de la part frontal de la font, hi ha una petita porteta amb cadenat que permet accedir a la mina d'aigua que abasteix la font; aquesta porta està integrada a la mateixa paret de pedra on es troba la pica i dona accés a l'interior de la muntanya on es recull l'aigua. La vegetació al voltant de la font és abundant, amb plantes enfiladisses que creixen sobre les parets de terra i roca, creant un ambient fresc i ombrívol, especialment agradable en els dies calorosos d'estiu. Les fulles seques que es dipositen a terra al voltant de la font suggereixen un entorn natural poc transitat, on la natura segueix el seu curs sense massa intervenció humana.</p> <p>Abans d'arribar a la font, a l'esquerra del camí, es troba un safareig, una estructura de pedra que antigament era utilitzada per rentar la roba; aquest safareig conserva les seves parets gruixudes i el seu interior encara està en bon estat. El camí que condueix a la font és de terra, serpentejant a través del bosc, oferint vistes panoràmiques de la riera de Rafamans.</p> <p>A més de ser una font d'aigua potable, l'aigua també serveix per regar els petits horts dels voltants. L'entorn de la font és natural, amb vegetació abundant i un camí de terra que condueix fins a ella; és un lloc tranquil i pintoresc.</p> <p>El paisatge al voltant de la font és divers, amb una combinació de zones boscoses i petits clars que permeten als visitants observar la flora i la fauna locals; des d'aquest punt es poden veure també algunes construccions modernes a la distància, recordant la proximitat de la civilització tot i la sensació de ser lluny.</p> 08068-156 Al nord de Can Casildo <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En general, aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, fetes per les persones que volien aprofitar-se de l'aigua que sorgia de la terra, o que a voltes, havien d'ajudar-se de persones expertes per tal de construir les mines d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals es troben petits reductes microclimàtics, els quals afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4082029,1.9242851 410091 4584631 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15603_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15604_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15605_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15601_0.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Per arribar fins a la font es travessa un tram de riu ple de créixens. 119 2153 5.1 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96296 Font de can Rafel - Font de la Figuera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafel-font-de-la-figuera <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX <p>La font de Can Rafel està situada en un entorn natural frondós.</p> <p>Es troba integrada en un mur de pedra natural, parcialment cobert de vegetació, principalment heura i altres plantes enfiladisses que s'estenen pel mur i pels arbres al voltant.</p> <p>La font en si consisteix en una estructura de pedra que té al frontal una porta de xapa que dona accés a la mina que l'abasteix.</p> <p>A la base de la font, es pot veure una pica rectangular de pedra que recull l'aigua. A la dreta de la pica hi ha un pedrís que podria haver servit per col·locar càntirs o altres recipients per recollir l'aigua. L'entorn immediat de la font està pavimentat.</p> <p>Està senyalitzada mitjançant una placa de ceràmica envernissada amb el seu nom.</p> 08068-157 Al final de l'avinguda de la Font de l'urbanització Puigmontmany, però ja en terreny boscós. <p>Pertany a l'antiga masia de Can Rafel.</p> 41.4091735,1.9309430 410648 4584732 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15704.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social BPU 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 2153 5.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96297 Font dels Elefants https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-elefants <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Es troba força reformada i hi ha elements que la desfiguren. <p>La Font dels Elefants, que es troba enmig d'un entorn natural, envoltada de vegetació i arbres. És una estructura feta de pedra irregular, amb un treball de maçoneria i maons, els quals conformen una mena de caseta que dona accés al brollador d'aigua, que està protegida per una petita porta metàl·lica de color verd, situada al centre de l'estructura.</p> <p>La coberta està feta amb uralita.</p> 08068-158 Al costat del camí que mena cap a la vinya d'en Jepic. <p>Al llarg del torrent Fondo hi ha un bon nombre de captacions d'aigua que aprofiten una capa freàtica important. Aquesta és una d'elles.</p> 41.3999509,1.9477047 412036 4583691 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96297-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96297-15803.jpeg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús BPU 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 2153 5.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96308 Avenc Clar número 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clar-numero-2 <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cavitat és un pou en forma de campana amb algunes formacions al seu interior. S’han trobat restes òssies d’animals a la base (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 73-74).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-159 Proper al Mas del Lledoner <p>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</p> <p>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</p> <p>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</p> <p>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</p> <p>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</p> 41.3936900,1.9018300 408193 4583044 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96308-15904.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95612 Jaciment paleontològic de la urbanització can Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-urbanitzacio-can-castany <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU i COLL, X., (S.D.), Memòria de la intervenció paleontològica a la N-340, Mem.núm. 4572</span></span></span></span></span></p> <p>El jaciment que es descriu té una relació directa amb els mateixos estrats geològics que es troben al jaciment de la Torre Vileta.</p> <p>Aquest nivell específic està constituït per una successió amb una grossària que oscil·la entre els 150 i 250 metres, predominantment format per pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites.</p> <p>A aquesta seqüència s'hi intercalen bancs prims, de pocs decímetres, compostos principalment de quarsites.</p> <p>Les pissarres d'aquesta àrea contenen amb freqüència graptòlits i crinoïdeus, que són indicadors significatius per identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Cal destacar que, en comparació amb altres àrees de la conca, les successions sedimentàries en aquesta zona específica són menys ampelítiques, i hi pot haver un predomini més acusat de nivells quarsítics que es presenten en bancs extremadament prims.</p> <p>La tipologia de pissarres i calcàries que es troben en aquesta regió correspon al període de transició entre el Silurià i el Devonià, un interval temporal que s'ha identificat principalment mitjançant l'anàlisi de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica proporciona una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos geològics que han contribuït a la formació d'aquests jaciments específics.</p> 08068-16 Situat al sud del nucli urbà de Cervelló, entre l'Església de Santa Maria de Cervelló a l'est i la urbanització Mas Can Pi al nord. 41.3890589,1.9657282 413529 4582464 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95612-20240207160054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95612-20240207155945.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Estructural BPU 2024-12-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Es tracta, al costat de Torre Vileta i el molí dels Frares, dels estrats més antics que formen la base de la geologia de la vall de la riera de Cervelló. 121 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5