Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95610 | Mostreig paleontològic al Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001</span></span></span></span></span></p> | <p>El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.</p> <p>En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.</p> | 08068-14 | Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares | 41.4016374,1.9951721 | 416007 | 4583832 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95610-20240127170849.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-12-12 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. | 121 | 1792 | 5.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 95612 | Jaciment paleontològic de la urbanització can Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-urbanitzacio-can-castany | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU i COLL, X., (S.D.), Memòria de la intervenció paleontològica a la N-340, Mem.núm. 4572</span></span></span></span></span></p> | <p>El jaciment que es descriu té una relació directa amb els mateixos estrats geològics que es troben al jaciment de la Torre Vileta.</p> <p>Aquest nivell específic està constituït per una successió amb una grossària que oscil·la entre els 150 i 250 metres, predominantment format per pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites.</p> <p>A aquesta seqüència s'hi intercalen bancs prims, de pocs decímetres, compostos principalment de quarsites.</p> <p>Les pissarres d'aquesta àrea contenen amb freqüència graptòlits i crinoïdeus, que són indicadors significatius per identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Cal destacar que, en comparació amb altres àrees de la conca, les successions sedimentàries en aquesta zona específica són menys ampelítiques, i hi pot haver un predomini més acusat de nivells quarsítics que es presenten en bancs extremadament prims.</p> <p>La tipologia de pissarres i calcàries que es troben en aquesta regió correspon al període de transició entre el Silurià i el Devonià, un interval temporal que s'ha identificat principalment mitjançant l'anàlisi de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica proporciona una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos geològics que han contribuït a la formació d'aquests jaciments específics.</p> | 08068-16 | Situat al sud del nucli urbà de Cervelló, entre l'Església de Santa Maria de Cervelló a l'est i la urbanització Mas Can Pi al nord. | 41.3890589,1.9657282 | 413529 | 4582464 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95612-20240207160054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95612-20240207155945.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Estructural | BPU | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta, al costat de Torre Vileta i el molí dels Frares, dels estrats més antics que formen la base de la geologia de la vall de la riera de Cervelló. | 121 | 1792 | 5.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 95634 | Casa al c/ Major, 49 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-49 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | <p>Edificació d’estil racionalista, de façana plana, entre mitgeres. Es compon en alçada, de planta baixa, dues plantes pis i una planta àtic enretirada del pla de façana a carrer. Té un aplacat de pedra desbastada a la façana en la planta baixa.</p> <p>Destaca la seva composició de línies rectes, així com el remat del llindar de façana.</p> | 08068-34 | C/ Major, 49 | 41.3959664,1.9548252 | 412627 | 4583242 | 1920-1930 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093218.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És un exemple de l’arquitectura racionalista del primer terç del segle XX. Es caracteritza per línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d'ordre industrial, sense cap mena d'ornamentació. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95646 | C/ Major, 134 (Ca la Nicasia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-134-ca-la-nicasia | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XIX - XX | <p>Edifici entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab. Presenta una estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que l'últim pis no té accés a la façana principal. Aquesta característica particular confereix una distribució i estètica singular a la façana de l'edifici.</p> <p>La façana principal de l'edifici compta amb una porta d'arc rebaixat. Aquesta porta proporciona un accés directe a la planta baixa i destaca per la seva forma característica, que suavitza l'entrada i li dona un aspecte distintiu.</p> <p>Al primer pis, destaca el balcó central que esdevé un element remarcable de la façana. El balcó està decorat amb una motllura que emmarca la seva part superior, aportant un detall ornamental i elegant a l'estructura. Per sobre del balcó, es troba un òcul, una finestra circular que també està decorada amb motllures, afegint un altre element decoratiu que enriqueix visualment la façana.</p> <p>El coronament de la façana presenta una línia ondulada, un tret arquitectònic que dona moviment i dinamisme a l'estructura superior de l'edifici. El remat central està format per un element floral el qual li dona un punt d'atenció característic. A aquest s'afegeixen a banda i banda del coronament, hi ha una flor decorativa que afegeix un toc de detall i simetria a la façana.</p> <p>Totes les obertures, així com el canvi de nivell entre els pisos i les cantonades, estan ressaltades amb un color més clar que la resta de la façana. Aquesta diferenciació cromàtica ajuda a destacar els elements arquitectònics importants i a definir clarament les línies de l'edifici.</p> <p>L'edifici exemplifica un ús refinat dels elements decoratius i de la diferenciació cromàtica per crear una façana atractiva i harmònica. La combinació de motllures, la línia ondulada del coronament, i els detalls florals contribueixen a una estètica sofisticada que reflecteix un estil arquitectònic cuidat i detallista. El balcó amb motllura i l'òcul decorat són elements que aporten un caràcter distintiu a la façana, mentre que la línia ondulada del coronament i els motius decoratius afegeixen una dimensió visual addicional que trenca la monotonia de les línies rectes i planes. Aquesta combinació d'elements decoratius i estructurals fa que l'edifici destaqui dins del context urbà on està situat.</p> <p>En resum, l'edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, malgrat que l'últim pis no dona a la façana principal, presenta una façana rica en detalls decoratius i una distribució cromàtica que ressalta els seus elements arquitectònics. </p> | 08068-46 | C/ Major, 134 | 41.3961083,1.9585395 | 412937 | 4583254 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231203132207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131422.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El ressalt cromàtic dels carreus dels laterals de la façana, també ajuda a diferenciar l'edifici dels laterals. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 95687 | Can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jordi-1 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Can Jordi és una masia ubicada al camí de Can Castany, a la carretera Santa Maria. Es tracta d'una edificació unifamiliar aïllada de planta rectangular, que presenta diverses característiques arquitectòniques tradicionals i distintives.</p> <p>L'edifici principal de Can Jordi té una planta rectangular amb una coberta de dos aiguavessos. A més, hi ha una torratxa de secció quadrada amb una teulada a quatre vessants, afegint un element vertical que destaca en l'estructura de la masia.</p> <p>La façana està pintada de blanc i destaca per la seva senzillesa i funcionalitat. Les portes i finestres tenen porticons de color vermell, aportant un contrast viu amb les parets blanques. A la part del jardí hi ha nombroses plantes en testos que decoren l'entrada de la casa.</p> <p>La masia està envoltada de vegetació i arbres, situant-se en un entorn natural i tranquil. La vista general mostra l'estructura completa, amb la torratxa que sobresurt per sobre de la resta de l'edifici, i el conjunt de teulades que defineixen l'aspecte tradicional de la masia.</p> <p>La porta d'entrada és de ferro forjat, amb dues columnes laterals de maó. Les columnes estan decorades amb rajoles de ceràmica amb motius florals, afegint un toc decoratiu i de color a l'entrada de la propietat. Aquesta entrada dona pas a un jardí amb diverses plantes, creant una atmosfera acollidora i agradable.</p> <p>De Can Jordi, destaquen els seus elements arquitectònics tradicionals i el seu entorn natural. La combinació de la planta rectangular amb la coberta de dos aiguavessos, la torratxa amb teulada a quatre vessants i els elements decoratius com les rajoles de ceràmica i els porticons de color vermell fan que aquesta construcció tingui una forta personalitat.</p> | 08068-69 | Camí de Can Castany. Carretera Santa Maria, s/n (BV-2007) | 41.3901885,1.9600983 | 413060 | 4582595 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95687-20231216124305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95687-20231216123815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95687-20231216124312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95687-20231216124324.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96062 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Enrunat i ocult per la vegetació | <p><span><span><span>Entre canyes i bardisses es troben, a tocar la riera de Cervelló, les restes constructives del molí. Per l’exterior es veu una porta d'accés amb arc escarser i dovelles ben escairades. A la dreta hi ha una finestra. La resta del mur està fet amb pedres irregulars sense escairar. Pel costat de la llera, dos contraforts reforcen l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior hi ha una sala coberta amb volta de canó.</span></span></span></p> | 08068-89 | Gairebé sota el pont que travessa la riera de Cervelló cap a la urbanització de la Granja García, però dins de la de Torre Vileta. | 41.3988642,1.9870699 | 415326 | 4583531 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093601.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 96223 | Font Vella - Font Vella de can Casildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-font-vella-de-can-casildo | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Les plaques de ceràmica han estat vandalitzades. | <p>La font que està situada enmig d'una zona densament poblada de vegetació, és un exemple notable de les moltes fonts que es poden trobar als marges de la riera de Rafamans, la qual divideix els termes de Corbera i Cervelló. Aquesta font, coneguda com la 'Font Vella', destaca per la seva ubicació natural i la integració amb l'entorn.</p> <p>Accedir a aquesta font implica seguir un camí envoltat per una vegetació exuberant, que inclou una varietat de plantes i arbres autòctons. La riera de Rafamans aporta un ambient fresc i humit, ideal per al desenvolupament d'aquest tipus de vegetació. A mesura que un s'apropa a la font, es poden observar les restes d'estructures antigues, com escales de pedra cobertes parcialment per la vegetació, que afegeixen un aire misteriós i històric al lloc.</p> <p>La font mateixa està construïda amb un petit mur de pedra, que ha estat revestit amb rajoles de majòlica. Aquestes rajoles, tot i que han sofert danys per actes de vandalisme, encara mostren el nom de la font. A la part superior del mur, una petita llosa amb una coberta a dues aigües protegeix les rajoles identificatives. Aquest disseny no només serveix com a protecció per a les inscripcions, sinó que també afegeix un element arquitectònic tradicional al conjunt.</p> <p>El sortidor d'aigua de la font brolla directament de la roca, una característica que ressalta la seva connexió amb l'entorn natural. L'aigua clara i fresca que flueix del sortidor ha estat una font de vida i frescor per als visitants i residents locals durant molts anys. La presència del sortidor ofereix una sensació de tranquil·litat i connexió amb la natura, característica dels indrets naturals ben conservats.</p> <p>Les fotografies adjuntes mostren detalladament l'estat actual de la font i el seu entorn. Es pot veure el deteriorament de les rajoles ceràmiques causat pel vandalisme, així com la vegetació que envolta i gairebé amaga la font. Aquestes imatges capturen la bellesa rústica i l'encant d'un lloc que, malgrat el pas del temps i els actes humans, continua sent un testimoni de la història i la cultura local.</p> <p>En resum, la 'Font Vella' no és només un element funcional dins del paisatge, sinó també un punt d'interès històric i cultural. La seva ubicació al marge de la riera de Rafamans, envoltada de vegetació, i el seu disseny amb elements tradicionals, la converteixen en un lloc especial que val la pena visitar i conservar. </p> | 08068-145 | En un camí que es troba a una zona boscosa sota can Casildo | 41.4016112,1.9241361 | 410069 | 4583900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14501.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98066 | Pont de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-valent | XIX | Està parcialment cobert per vegetació, amb plantes i enfiladisses que han crescut al llarg de l'estructura. Aquesta vegetació contribueix a la degradació del material si no es controla adequadament. A moltes zones de l'estructura el morter de calç ha estat erosionat, però en general, el pont sembla estar en condicions relativament bones. La integritat de l'arc és essencial per a la seva estabilitat contínua. | <p>El pont de Can Valent està construït a sobre del torrent del mateix nom.</p> <p>La seva estructura, amb només un ull, està formada per una combinació de maons i maçoneria de pedra irregular de la zona. Els maons són visibles sobretot a la part interna de l'arc, on formen una superfície contínua i regular. Les pedres utilitzades en la maçoneria són de formes i mides variades, col·locades de manera que es complementen unes a altres per proporcionar estabilitat.</p> <p>Aquestes pedres estan unides amb morter de calç, un material tradicionalment utilitzat per les seves propietats de durabilitat i resistència. L'arc del pont és de mig punt, una forma semicircular clàssica molt comuna en la construcció de ponts antics.</p> <p>Aquesta forma permet distribuir el pes de manera efectiva cap als costats, proporcionant estabilitat a l'estructura. L'arc està construït amb maons disposats radialment, la qual cosa ajuda a suportar la càrrega i transmetre les forces cap als pilars que conformen el pont.</p> | 08068-395 | Torrent de Can Valent. | 41.3709236,1.9773992 | 414481 | 4580438 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39504.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98067 | Mot 'ensolir' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir-0 | <p><span><span><span>El mot 'ensolir' vol dir enganxar-se o agafar-se els dits, per exemple amb una porta o una finestra o un calaix, però sempre un dit. Mai, cap altre membre (Informació oral d'en Francesc Pasqual, maig de 2024).</span></span></span></p> <p>Aquest mot és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.</p> <p>També s'usa amb el mateix significat a Castellbisbal i El Papiol (informació oral de la família Solias Arís).</p> | 08068-396 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 98126 | Pou de can Pitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-pitarra | XVIII-XIX-XX | Es troba en un estat d'abandonament i deteriorament notable. Ha començat a caure la coberta. En resum, el pou de la masia de Can Pitarra a Cervelló necessita una intervenció urgent per evitar el seu col·lapse total. | <p>El pou de la masia de Can Pitarra està construït amb pedra i de forma cilíndrica amb coberta de cúpula. Mostra signes evidents de falta de manteniment al llarg dels anys. L'entrada del pou és estreta, amb una porta metàl·lica oxidada que indica que no ha estat utilitzada des de fa molt temps. Les parets interiors mostren signes de desgast i humitat, amb algunes parts de la construcció que es desfan.</p> <p>Les parets exteriors del pou presenten diverses esquerdes i pedres despreses, denotant el pas del temps i la manca de cura. La vegetació ha crescut al voltant i sobre el pou, contribuint al seu aspecte descurat i integrant-lo més encara amb el seu entorn natural.</p> <p>La profunditat del pou és considerable, i les parets interiors, també de pedra, estan degradades amb nombroses esquerdes i parts despreses. L'obertura superior del pou permet l'entrada de llum, però també ha facilitat l'acumulació de brutícia i vegetació a l'interior.</p> <p>Aquest pou, que en el passat va servir probablement com a punt d'abastiment d'aigua vital per a la masia, avui dia representa, tan sols, un record del passat, ocult enmig de la vegetació i el pas del temps.</p> | 08068-415 | Al mig del camp, darrera can Pitarra, a l'est del camí a can Sala de Baix | 41.3860693,1.9611361 | 413141 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41503.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 98131 | Mot brescallons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-brescallons | <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística,</span></span></span> vol. VI, p. 1427, “Els llardons” </span></span></span></p> <p> </p> | <p>El mot 'brescallons' és una variant local que designa els residus sòlids que queden després de fondre trossos de sagí, coneguts en altres llocs com a llardons, un producte tradicional a la gastronomia catalana, fet servir també en versió dolça per a fer coques.</p> <p>Aquest mot ve recollit a l'estudi lingüístic o dialectal, de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).</p> <p>Sembla que la paraula és un derivat de 'bresca', d'origen preromà, possiblement del cèltic *BRIŠKA, i vol dir 'trossets' o 'coses petites', segurament referint-se també als trossets de saïm en què es redueixen els residus sòlids de sagí. <span><span><span>(ALDC, 1998: VI, 1427).</span></span></span></p> | 08068-417 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | L'ALDC és un projecte que documenta les diferents variants dialectals del català en el seu territori històric, incloent-hi variacions lèxiques com aquesta. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 98132 | Expresió 'un tou' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/expresio-un-tou | <p>ALVARES REI, Maria (2021) <em>La Mira</em> «Recuperant la llengua, que no vol morir, del Baix Llobregat'.</p> <p><a href='Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.'>https://www.lamira.cat/histories/1279/recuperant-la-llengua-que-no-vol-morir-del-baix-llobregat</a></p> <p> </p> | <p>L'expressió 'un tou de', o bé 'un tou' vol dir un gran nombre, un munt. Ambdues són expressions que es fan servir en Cervelló i en molts pobles del Baix Llobregat.</p> | 08068-418 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 98138 | El cistell de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cistell-de-sant-blai | <p>Informació oral: Rosa Tres. Juliol de 2024.</p> | <p>Cistella de fruita que es beneeix per la festivitat de Sant Blai, el dia 3 de febrer.</p> <p>Aquest és un costum encara en ús a Cervelló. El dia de Sant Blai, la gent, abans principalment els pagesos i pageses, mengen i menjaven aliments beneïts. Amb aquest motiu, aquell dia es porta a l'església un cistell de raïms, panses, pets de monja (es consideren els panets de Sant Blai, que la creença popular diu que van tan bé pel mal de coll), mel, pomes, ametlles, plàtans i altres fruits i fruites de temporada o secs, que es beneeixen solemnement després de la missa.</p> <p>Les cistelles o paneres on es guarden els fruits es mantenen destapades, i s'encenen les candeles que es van repartir en la mateixa festivitat.</p> <p>Els pagesos, en altres llocs, també pregaven per les bèsties, i així, en la benedicció dels fruits, portaven al sant un cabasset d’ordi.</p> | 08068-424 | c./ Major, 23 | 41.3960036,1.9535078 | 412517 | 4583247 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Sant Blai és conegut com el patró de les malalties de la gola, i és tradició beneir aliments com pans, pastissos, pomes i altres dolços aquest dia per demanar protecció contra aquests mals. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 96139 | Calvari - Via Crucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-via-crucis | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | Han desaparegut algunes estacions (dues es conserven dins la col·lecció del Grup de Recerca de Cervelló). D'altres no se sap on es troben ni tan sols si es conserven. | <p>Calvari o Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi de Cervelló.</p> <p>Ocupava les façanes d'algunes cases dels carrers Major i Joaquim Mensa, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer.</p> <p>Representa l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.</p> <p>Tot i que les estacions del viacrucis són catorze, ja que evoquen els moments de la passió de Jesucrist, a l'actualitat tan sols es conserven 8. Dues d'elles es troben fora de context ja que estan integrades dins de les col·leccions locals que conserva el Grup de Recerca de Cervelló. En concret són les estacions 2 i 3.</p> <p>Les estacions serien les següents, amb la corresponent ubicació actual:</p> <ol> <li>Ponç Pilat condemna a mort a Jesús (desapareguda). A la casa de Teresina Vendrell.</li> <li>Jesús és obligat a carregar la creu (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 20, a la casa de Romà Roig.</li> <li>Jesús cau per primera vegada (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 80., a la casa de Llorenç Castañeda.</li> <li>L'encontre de Jesús amb la seva mare (Joaquim Mensa, 39). Casa de Joan Vendrell.</li> <li>Simó Cirineu ajuda a portar la creu (desapareguda). Havia estat al Bar Casal Pi. </li> <li>La Verònica (Major, 8). A cal Sever. </li> <li>Jesús cau per segona vegada (desapareguda). Cansaladeria Martí. </li> <li>L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses (desapareguda). Forn de pa Marisa.</li> <li>Jesús cau per tercera vegada (Major, 104). Cal Tarradellas.</li> <li>L'espoli i escarni de Jesús (desapareguda). Cal Casimiro.</li> <li>La crucifixió (desapareguda). Cal Monforte.</li> <li>Les darreres paraules i mort de Jesús (Al pati interior de l'església de Sant Esteve, ocupant una mena d'altar i per sobre de la rajola un fris amb els antics maons del paviment de l'església). Casa de Miquel el de les pomes.</li> <li>El davallament de la Creu (Major, 78). Can Guitart.</li> <li>Sant enterrament (Major, 41). Cal Joanet Torres.</li> </ol> <p>Cada unitat està composta per quatre rajoles de ceràmica cuita i esmaltada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a mà amb la tècnica de l'estergit i les rajoles estan emmarcades per unes vores envernissades de color verd.</p> <p>El Via Crucis s'havia fet cada diumenge de Pasqua després de la missa d'11 amb el cos de Portants, que era força nombrós (uns 25) (Roig, 2010).</p> | 08068-126 | c/Major i Joaquim Mensa | <p><em>'El Dijous Sant de l'any 1950 es van inaugurar catorze estacions del Via Crucis en plaques de majòlica que formaven petites capelletes i que varen donar al carrer Major del Cervelló un caire de religiositat.' </em>(Roig, 2010:140)</p> <p>Van ser donació del Sr. Llorenç Bassons, i les va col·locar el mateix Llorenç que feia de paleta.(Informació oral de l'Antoni Monforte (04-03-2024)).</p> <p>Es desconeix el taller on es van fabricar, ja que no tenen signatura. Podria haver estat algun taller de la província de Castelló de la Plana (potser a Onda). Un dels obradors més coneguts i prolífics va ser el de <span><span><span>José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. Aquest autor, però acostumava a firmar la seva obra i el calvari de Cervelló és anepígraf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008.</span></span></span></p> <p>Montserrat Roig explica els seus records sobre aquest Via Crucis: </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'Davant el monument es feien vetlles que duraven les 24 hores del dia. Posaven una llista i cadascú s’apuntava i sabia quan li tocava. La vetlla de cada persona durava dues hores. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A cada vetlla, almenys, hi havia quatre persones. La vetlla acaba a a la tarda del Divendres Sant. En aquesta tarda del divendres Sant també es feia el Via Crucis per tota la carretera. Se sortia de l’església, s’anava fins al final del poble i s’arribava a cal Passoles, en direcció Vallirana. Es tornava a baixar fins al carrer d’Anselm Clavés. Es girava i es tornava pel mateix lloc fins que s’arribava a l’església. La processó es preparava amb molt d’interès. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Es posaven unes creus per assenyalar cada estació del poble. Anys després ja hi havia les ceràmiques de majòlica que assenyalaven cada estació. L’última estació es feia sempre dins l’església.' </span></span></span></em><span><span><span>(Roig, 2010: 140)</span></span></span></p> </blockquote> | 41.3960646,1.9572549 | 412830 | 4583250 | 1950 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12608.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96599 | Silene neglecta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silene-neglecta | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁEZ GONYALONS, Llorenç et al. (2010) Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Barcelona: Argania Editio. </p> <p> </p> | Al terme de Cervelló, a l’àrea de la Penya del Cucut, és especialment remarcable per la presència de Silene neglecta. Es tracta d’un teròfit de la família de les cariofil·làcies. | <p>La planta coneguda com <em>Silene neglecta</em>, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies.</p> | 08068-245 | Penyes del Cucut - collet de Can Riera - Puig Vicenç | <p><em>Silene</em> és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies. </p> <p>El gènere <em>Silene</em> està estretament emparentat amb el gènere Lychnis. </p> <p><em>Silene</em>, el nom llatí del gènere, prové de la paraula 'Silè', personatge de la mitologia grega que es representa sempre amb el ventre gros gros i fa referència al calze inflat de les flors.</p> <p>Dins d'aquesta espècie, la més coneguda són els colitxos, colissos, esclafidors o petonets, plantes d'ús alimentari consumides tradicionalment a Catalunya. </p> | 41.3692653,1.9619225 | 413184 | 4580271 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24502_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24503_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24504_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És una espècie botànica amenaçada i es troba en molt poques localitats a Catalunya. A la zona de la penya del Cucut i a can Riera els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95682 | Mas Bassons - Can Bassons del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bassons-can-bassons-del-moli | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | El paisatge es va veure greument afectat pel viaducte de la B-24 (N-340), que passa fregant la façana sud de la casa pairal a una altura coincident amb la primera planta de l'edificació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa que forma un conjunt edificat desenvolupat volumètricament en sis cossos, essent el més gran i rellevant la casa pairal que data dels segles XIV-XV. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està precedida d’un barri amb porta de llinda nova, entaulada, que dona accés a un pati interior. El mur que conforma aquest barri té contraforts de reforç i també presenta afegits tant a l’interior com a l’exterior, com poden ser diversos cossos de pedra rogenca, més ben conservats a l’interior del pati.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està composta per dos nivells (planta baixa i primera), excepte una zona de la façana sud on apareix un nivell intermedi (planta entresol) sorgit de l'aprofitament de l'altura considerable de la planta baixa. La façana principal, pintada de blanc, té obertures verticals i balcons, aquests darrers amb baranes de brèndoles simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part més antiga visible a l’edifici, és la corresponent a les parets de càrrega verticals formades per carreus i paredats de factura antiga. Aquesta tipologia de parets perdura a totes les plantes de la casa pairal i les cavallerisses, excepte en algunes zones exteriors de la planta baixa on es poden observar parets atalussades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Als murs exteriors es poden apreciar llindes de pedra i fusta que també demostren l'antiguitat de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'estructura horitzontal és majoritàriament unidireccional, formada per biguetes de fusta (algunes reforçades amb perfils metàl·lics), arcades de maons i mènsules. En altres zones, els entresols estan formats per biguetes de formigó, tot evidenciant treballs de consolidació i preservació contemporanis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les cobertes d'aquests dos volums són inclinades, de teules àrabs, amb un sol vessant o dos aiguavessos. Algunes d'elles també mostren signes de treballs de consolidació i preservació. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els sistemes constructius interiors varien significativament entre els pisos d'aquestes edificacions. A la planta baixa predominen els més antics, com ara paviments de terracota i lloses de pedra (algunes amb marques) revestiments verticals de calç, etc. En canvi, a la planta primera, les divisions interiors estan fetes de ceràmica, enguixats, paviments ceràmics, etc. Malgrat l'antiguitat dels elements constructius, es troben en bon estat de conservació. Adossat a la zona sud-est de la casa pairal hi ha el volum d'un sol nivell que antigament allotjava les cavallerisses.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Actualment, l'edificació<span><span><span><span lang='CA'><span><span> està configurada per a quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses. La planta entresol està destinada a traster. La resta de la planta baixa allotja l'antic celler, actualment en desús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exterior, al davant de la porta i al lateral hi ha d'altres construccions de pedra vista ensorrades i restes de pedres rodones, probablement corresponents a l’antic molí.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-64 | C/ Joaquim Mensa, 89 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>És una de les cases més antigues del municipi de Cervelló.</span></span></span></span></span></p> | 41.3924846,1.9492791 | 412158 | 4582860 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-95682-06403v2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | També conegut com a can Bassons del Molí, precisament pel molí que durant molts segles havia tingut a prop de la casa, avui desaparegut pel nou traçat de la carretera.L'ús principal de la casa pairal és residencial, amb un total de quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses i a la planta entresol, destinada a traster. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96087 | Els Grillats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0 | <p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Costum que encara es troba vigent | <p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p> | 08068-96 | carrer Major, 23 | <p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p> | 41.3960096,1.9535564 | 412521 | 4583248 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya. | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97559 | Molí de Nogués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-nogues | XIX - XX | Pràcticament desaparegut, engolit per la naturalesa. | <p>Les restes resulten difícilment identificables, ja que estan cobertes per bardisses i plantes enfiladisses en una zona en pendent.</p> <p>Es tracta d'una edificació feta amb maçoneria irregular.</p> <p>Per terra es poden observar restes d'antigues canalitzacions del segle XX, potser relacionades amb els safaretjos que es van instal·lar en aquest lloc.</p> | 08068-365 | A la llera dreta de la riera de Cervelló | <p><span lang='CA'>En opinió de Josep Llurba (entrevista dia 6/6/2024), tot i que documentalment surt esmentat com un molí, realment era una farga catalana que utilitzava la força de l'aigua per fer funcionar les moles d'esmolar eines de tall, donant servei als pagesos de la zona. El responsable del molí era en Joaquim Panyella Font, descendent d'una família de Corbera de Llobregat. Aquesta família va construir 'el molí' als anys 1820.</span></p> <p><span lang='CA'>Del nom 'Nogués' no se sap gaire cosa, ja que no hi ha informació clara sobre l'origen d'aquest apel·latiu.</span></p> <p><span lang='CA'>L'any 1909 es van instal·lar aquí els safareigs públics de Cervelló.</span></p> <p> </p> | 41.3926980,1.9574860 | 412845 | 4582876 | 1820? - 1909 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36504.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95665 | Caves Rondel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rondel | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'edifici dedicat a les Caves Rondel representa arquitectònicament parlant, un conjunt harmoniós de naus que es van construir al voltant d'un ampli pati rectangular amb jardí. El conjunt té un aspecte grandiós, sent el primer element arquitectònic de vàlua patrimonial que es troba en accedir al terme municipal arran de la carretera.</p> <p>Les naus estan pintades actualment en color groc, el qual fa una combinació perfecta amb el color marró del maó vist i les teules de les cobertes.</p> <p>Les edificacions segueixen una estructura regular, i estan construïdes amb pedra i obra, presentant cobertes de teula.</p> <p>El cos principal mesura 98,80 m de longitud per 19,40 m d'amplada.</p> <p>L'actual explotació industrial ocupa una superfície total construïda de 70.000 m².</p> <p>L'estructura interna varia segons la nau en qüestió. Les més antigues (Nau de Tiratge, 1949) presenten grans arcs de maó, mentre que les més modernes (Celler, 1960) disposen d'arcades de formigó i arcs parabòlics a l'espai central.</p> <p>Cal fer esment d'una excepció, la Sala d'Actes de la nau més moderna, dissenyada per Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, entre 1970 i 1975, amb arcs de mig punt de maó i voltes d'aresta que divideixen la sala en dos trams de quatre voltes. Les columnes, inspirades en l'art romànic, tenen el seu referent en l'església de Sant Martí del Canigó i les arcades recorden vagament la tribuna del monestir de Serrabona. En les claus de volta hi ha representat un gotim de raïm i una mà que recorda l'escut de Raïmat.</p> <p>A l'interior de les caves es troba una capella amb la Verge de Raïmat, feta en pedra i envoltada d'ampolles.</p> <p>Davant de l'entrada, s'obre el gran pati d'accés. Es va concebre com un espai central que distribueix i articula tot el conjunt, amb dimensions d'aproximadament 100x50m i un disseny enjardinat, projectat per A. Bertrán Martí l'any 1963.</p> <p>Les caves comprenen cinc plantes de soterrani, interconnectades amb 8 km de túnels en total. És destacable la imponent marquesina amb forma de paraboloides a la nau de Tiratge, recurs constructiu, el qual permet oferir més resistència a flexions, usant menor quantitat de material d'obra.</p> | 08068-60 | Carretera N-340, km 1.241,5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les caves Rondel van ser fundades per la família Raventós l'any 1949. Anteriorment, l'any 1945, Jesús Raventós i Manuel Pagès van obrir un celler a Argentina, però finalment el van tancar i van tornar a Espanya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1951 van sortir de les caves les primeres ampolles de la marca Delapierre i, l'any 1957, les primeres de la marca Rondel. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1958 es va projectar una nova fase de creixement per ampliar l'espai disponible per emmagatzematge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1976 es va construir la sala d'actes, sota la direcció de Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Enric Garcia Estadella, de l'empresa construccions Ferrer, de Sant Sadurní d'Anoia va fer la sala d'actes, i explica com:</span></span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>'es desplaçaven a l'obra, a Cervelló, cada dia en furgoneta des de Sant Sadurní, baixant pel coll d'Ordal. De vegades ens ha explicat quina va ser la tècnica de construcció que van utilitzar per aguantar les voltes de pedra, que tenint en compte els mitjans de l'època va ser prou enginyós'.(</span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ, 2022).</span></span></span></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquestes caves hi van treballar un bon nombre de persones de Cervelló fins a l'any 2005, quan Codorniu va traslladar la producció a Sant Sadurní d'Anoia i utilitzar les instal·lacions com a centre logístic, però al cap de poc temps van quedar en desús i van ser posades a la venda.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4026518,1.9894100 | 415527 | 4583949 | 1949 - 1960 - 1976 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20231208124512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20240102111530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-cavarondel001.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Jaime Artigas i Lluís Bonet Garí | És notable la salzeda que abraça tot el seu perímetre, visible des de l'N-340, així com un interessant bosquet de coníferes prop de la riera de Corbera. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96101 | Rellotge de Sol del Mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-nou-del-lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Està pràcticament esborrat, tot i que conserva el gnòmon | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor que es troba ubicat a la façana posterior de la masia. Té forma rectangular, orientació sud-est i és vertical declinat, amb el gnòmon de vareta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de manteniment ha provocat que les marques horàries i la possible ornamentació s’hagin perdut. </span></span></span></p> | 08068-107 | Finca el Lledoner. Carretera N-340, km 318,5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa era coneguda també com a Lledoner Nou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, qui va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a la tirada que va tenir la recent construcció de la nova carretera de Carles III.(Llurba, 2021:102-103).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Al mas, es facilitaria, doncs, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3912570,1.9045215 | 408415 | 4582771 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97251 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-1 | <p>COSTA, Roger (2008) 'Quin és l'origen de la tradició gegantera a Catalunya?'. <em>Sàpiens. </em>Barcelona: Abacus, núm. 70, agost 2008, p. 5. </p> | XX - XXI | <p><span><span><span>Els gegants són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>1. Nom: Gegantó de Cervelló: El Guerau VI</strong>. (Figura gegantona nova).</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 1,80 m d'alçada.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2018.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Sarandaca.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Colla Gegants de Cervelló.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: </span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: En Guerau VI representa el fill de Guillem i de l'Elvira d'Artusela, barons de Cervelló. La imatge és la d'un cavaller català del llinatge dels Cervelló. Va morir molt jove a Mallorca, l'any 1230, víctima de la pesta.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>2. Nom: Gegantona Lola la Florista</strong> (figura gegantona nova, privada)</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 2,60 m d'alçada</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Aglà de Girona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Geganters i Grallers de Cervelló.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 3 de desembre de 2023.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: La gegantona Lola representa a una florista del poble.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>3 i 4. Nom: Hug i Eliarda</strong>. Gegants de l'Esplai el Raconet.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides:2,80 m d'alçada (Hug i Eliarda), 1,70 (Quixot)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció:1978-1979.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Francesc Pascual.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Esplai el Raconet de Cervelló. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 1979.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: L'any 1978 en Francesc Pasqual conjuntament amb altres persones, construeixen els primers gegants del pobre. Primer l'Eliarda, filla d'Ènec Bonfill, una geganta de planta quadrada, a la qual se li buscava un marit, n'Hug de Gurb. Aquest passa a anomenar-se Hug de Cervelló. Van casar-se l'any 1983, fent una festa on, per primera vegada, la gent de Cervelló sortia en massa per celebrar un acte cultural. L'any 1984 va néixer en Quixot, fill de n'Hug i de n'Eliarda, també de planta quadrada. N'Hug i n'Eliarda es conserven encara intactes sota custòdia de l'Esplai el Raconet.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>5 i 6. Noms: Cento i Rosita.</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 3,58 m d'alçada (Cento) i 3,55 m d'alçada (Rosita)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2026</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Sarandaca de Granollers</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Geganters i Grallers de Cervelló</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: Cento és el representant de la feina dels vidriers al poble. Rosita representa una gran puntaire del poble, que sempre seia sota el portal de casa seva i de vegades ensenyava a les noies del poble a fer punta de coixí. </span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>7 i 8. Nom: Guillem i Elvira</strong>.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 3,80 m d'alçada (Guillem) i 3,70 m (Elvira)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 1998</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Jordi Grau de Terrassa</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Colla Gegantera de Cervelló</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 1998 i 2008, respectivament. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: : Aquests gegants representen la baronia de Cervelló , a través de dues figures històriques de relleu a Cervelló: Guillem I, fill de Guerau Alemany V de Cervelló, i des de l’any 1197, baró de Cervelló, i la seva esposa, Elvira d’Artusela. Tots dos van tenir a Guerau VI de Cervelló, també avui gegant de Cervelló.</span></span></span></li> </ul> <p>Pel que fa als <strong>capgrossos</strong>, actualment n'hi ha quatre, sense nom, tot i que la gent els coneix com: 'la vella', o 'l'avi' o 'el nen' o 'la nena'.</p> | 08068-353 | C./Major, 146-148 | <p><span><span><span><span lang='CA'>Els gegants són figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que solen representar reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional</span>. Juntament amb els capgrossos, constitueixen un element molt destacat de les festes majors en moltes localitats dels Països Catalans, sovint simbolitzant els antics benefactors de la comunitat. Les desfilades de gegants i capgrossos s'organitzen en comparses formades per colles geganteres, una estructura que té els seus orígens en el Seguici Popular del Corpus Christi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels gegants als Països Catalans està documentada des de 1424 a Barcelona, relacionada amb la processó del Corpus, on apareixien figures com David, Goliat i Sant Cristòfol. Aquesta tradició es va expandir ràpidament a València i Mallorca, i la figura femenina, la geganta, va aparèixer al segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII a València i del segle XIX a Catalunya, es van incorporar els capgrossos, coneguts com a cabets al País Valencià. Al segle XIX, la tradició dels gegants va transcendir la festa del Corpus, integrant-se en les festes majors i de carnaval. Durant el segle XIX, els gegants es van convertir en una expressió d'identitat local per a molts pobles i ciutats. L'any 1902, el primer «Concurs de gegants nanos i monstros típichs» organitzat per l'Ajuntament de Barcelona va revitalitzar la tradició, dotant-la d'una nova força simbòlica que superava els límits territorials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX, molts gegants que van sobreviure a la guerra civil van adoptar la identitat dels Reis Catòlics, i la represa del Corpus sota el nacionalcatolicisme va propiciar la creació de nous gegants per a les processons parroquials. Amb l'arribada de la democràcia, moltes poblacions van recuperar els gegants com a elements d'identitat local i festiva. Es van restaurar figures oblidades i es va tornar a donar vida festiva als carrers. Aquest retrobament amb els gegants va marcar una nova època en el món geganter, esdevenint un fenomen associatiu important. (Costa, 2008: 5).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els capgrossos provenen d’antigues tradicions de màscares i caps burlescos que es van afegir al seguici de Corpus Christi fent pas als gegants s. XVI. Com a caps grans s’integren a finals del s. XVIII i principis del XIX representant personatges populars i anònims.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La idea original de la creació dels gegants vells va anar a càrrec de Mossèn Xavier Ribas i l’alcalde Josep Lluís Morant. La música del seu ball és una composició del músic cervelloní Antonio Villar que la va escriure també l’any 1998. La coreografia actuall és d’Àlex Garcia (2022)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1955 el nou rector, Francesc Tena, va revitalitzar el grup de joves del Patronat Parroquial. Hi va haver més activitats creant grups com el de sardanes i el ball de bastons. En Damià Pascual va consolidar els bastoners i, amb els diners recaptats, va decidir llogar quatre capgrossos a la botiga “El Ingenio” de Barcelona, després en van comprar vuit fins a completar la colla dels capgrossos. L’Antonio Villar o bé Enric Bernet els feien ballar al so del Ball de Nans Nous de la Patum de Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els grups de folklore popular van animar les festes del poble, primer la del Corpus i després la Festa Major i d’altres, recaptant algun cèntim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els capgrossos es guardaven al Patronat parroquial, però quan aquest va anar tancant, van caure en desús a causa de la deixadesa de les activitats populars i es van acabar perdent (c. 1967).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la fi del franquisme, amb els canvis polítics, s’anava refent la consciència nacional. Això va involucrar recuperar la memòria sobre les tradicions que s’havien perdut i es va recobrar l’espai públic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de 1977 en Francesc Pasqual va fer uns senzills capgrossos i uns gegants per a reivindicar de nou les activitats populars a través dels diversos grups d’esplai del moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 1998 Cervelló va tenir uns nous gegants i uns nous capgrossos comprats al País Valencià per desconeixença, que formen part de la imatgeria de la colla de geganters.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Grup de Recerca de Cervelló va aconseguir tres capgrossos, del mateix model dels que havia tingut Cervelló, just abans que la botiga 'El </span></span><span><span><span><span><span><span><span>Ingenio</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>' tanqués definitivament, a fi de treure de l'oblit i preservar-ne el record d'aquesta imatgeria i els que van ser els seus portadors, fa més de seixanta anys i amb la voluntat de recuperar l'antic ball </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>que els acompanyava.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35303.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Diversos autors | Textos de: Montse Doña, Jan Fernández, Geganters de Cervelló, Daniel Porta, Martí Sentís, Jan Fernández, Xavier Navarro i Adrià Pascual (textos i correccions). | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98125 | Carrer de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-esteve | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</p> | XVIII-XIX-XX | <p>Petit carrer que discorre paral·lel al carrer Major just al Nord del mateix. De fet, els patis del darrera de les cases del carrer Major formen la vora sud -parells- del carrer de Sant Esteve. Per la part est s'hi accedeix per la Rambla Josep Tarradellas, mentre que per la part oest el carrer gira en 90 graus fins a desembocar al carrer Major. </p> <p>Es tracta d'un carrer força curt que conforma un conjunt heterogeni però que conserva un testimoni de l'arquitectura popular i tradicional del nucli urbà primitiu de Cervelló. Com ja s'ha dit, el costat sud està format per horts, patis i coberts posteriors de les cases del carrer Major, algunes d'elles reformades molt modernament, conformant un seguit de façanes relativament poc interessant. </p> <p>A l'altre banda encara es conserven diverses edificacions amb caràcter tradicional. Els principals edificis són: </p> <ul> <li>Sant Esteve, 7 - Cal Purroig </li> <li>Sant Esteve, 9</li> <li>Sant Esteve, 11</li> <li>Sant Esteve, 13 - Ca l'Armengol Tres</li> <li>Sant Esteve, 15</li> <li>Sant Esteve, 17</li> <li>Sant Esteve, 19</li> <li>Sant Esteve, 21</li> </ul> <p>La primera casa (cal Purroig) presenta forma de masia encara que sempre va estar al nucli urbà, però la resta es tracta de d'edificacions tradicionals entre mitgeres. Es desenvolupen en planta baixa i pis i coberta a doble vessant amb tortugada, sense gaires variacions. Segons informacions orals, al carrer hi havia un pou i safareig, així com un forn que tenia la boca des de dins de ca l'Armengol Tres.</p> <p>El número 11 presenta la data de 1801 a l'arc d'entrada. Aquest edifici presenta una altra entrada auxiliar on el propietari va fer posar, fa pocs anys, una inscripció en pedra vermella amb la data 1711, ja que era la data més antiga que apareixia als documents de propietat. </p> <p>La número 13 (Ca l'Armengol Tres) conserva al seu interior la boca d'un forn domèstic que s'havia situat a l'exterior i una decoració als entrebigats feta en guix emmotllat amb motius de creus i palmes. </p> <p>Les cases 17, 19 i 21 presenten al davant un petit barri, i al darrere es troben les cases. La número 17 va ser reformada a inicis del segle XX conservant un façana de tipus modernista amb frontó curvilini.</p> | 08068-414 | C/ Sant Esteve 1-23 | <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda nord de la carretera entre la banda oest del Torrent de la Mala Dona (actual Rambla Josep Tarradellas) i la masia de can Purroig es desenvolupa aquest petit nucli habitat. Des de finals del segle XVII ja hi ha habitatges constituïts per cases de cos, per exemple, ca n'Armengol i Tres amb la peculiaritat que molts d'ells incorporen elements estructurals relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3964550,1.9570671 | 412815 | 4583294 | 1711 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41404.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96407 | Casa al c/ Major, 164 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-164 | <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>La façana és plana, i està pintada de color salmó excepte els guardapols que recerquen les obertures, les motllures, les mènsules, els respiralls superiors i els elements verticals del parapet superior, que són de color crema. Presenta dues obertures en cada nivell d'alçada.</p> <p>El primer pis té una porta, a l'esquerra, d'arc de punt rodó, i a dreta un segon buit de traça horitzontal, segurament modificat amb relació a l'obertura original. Al segon pis, a esquerra hi ha una antiga finestra recercada i cegada, i a dreta, un balcó d'ampit situat sobre una motllura triple, i amb barana de brèndoles recaragolades. La porta està protegida amb persiana canadenca.</p> <p>Les motllures remarquen visualment l'alçat entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament. A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos respiralls. La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, sinó que sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules.</p> <p>El remat de la casa és un ampit que conforma el fris.</p> | 08068-207 | C/ Major, 156 | <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>una certa uniformitat estilística al conjunt ja que l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>es façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962677,1.9595217 | 413020 | 4583271 | 1919 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96407-96407-207010v20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96407-96407-207020v2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96408 | Casa al c/ Major, 160 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-160 | <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de dues plantes, està coberta amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és plana, i està pintada de color taronja clar, excepte els guardapols que ressegueixen les obertures i el sòcol, mènsules, motllures i la resta de recercats, que són més foscos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta dues obertures en cada nivell: el primer pis té una porta i una finestra, el segon una finestra i un balcó en forma rectangular. Estan tancades amb fusteria simple i vidre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa la porta està rematada amb un arc carpanell, la finestra adjacent tot i ser rectangular el recercat està acabat per un arc de mig punt amb una obertura cega. Ambdós arcs són pintats al mur a excepció de la clau d'arc que és en baix relleu. Les motllures remarquen visualment els límits entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos elements en forma de rombe que subratllen les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, hi sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El remat de la casa és carrat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-208 | C/ Major, 160 | <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten que <span>l'estètica final del carrer sigui de conjunt heterogeni. Les façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962530,1.9594235 | 413011 | 4583268 | 1916 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96408-20801.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96412 | Casa al Carrer Major 50-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-major-50-52 | XIX | <p>Edifici de dues plantes i dos cossos. Es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer i segon pis.<br /> <br /> La teulada és a dos vessants de peces àrabs, amb el carener paral·lel a la façana.<br /> <br /> La façana principal, que està pintada de groc i blanc en els elements que l'emmarquen, és plana, i es troba segmentada per línies horitzontals com a elements decoratius simples i motllures de separació senzilles que es troben entre planta baixa, planta primera i planta segona.<br /> <br /> El fris de la cornisa està reforçat per una motllura volada.<br /> <br /> Els buits estan tots emmarcats i emmotllurats al primer i segon pis. En planta baixa, només emmarcats. Destaquen els balcons, amb peanyes protegides per baranes amb brèndoles de forja decorades, amb més ornamentació en la planta primera que en la segona. L'antiga porta d'accés, de traça vertical i finestra corba que està traçada per sobre de la porta, presenta la data de la construcció: 1878.<br /> <br /> A esquerra hi ha l'antiga porta, més ampla, probablement destinada a un antic negoci, amb llinda d'arc escarser. La porta de la dreta ha estat recentment reformada, amb l'afegit d'una marquesina amb teula àrab.</p> | 08068-211 | c/ Major, 50-52 | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major. Aquest carrer es va crear seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta es van aixecar en un moment de revifada econòmica a la vila.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 1870 i 1923, la població de Cervelló va experimentar un creixement significatiu. Aquest augment es devia principalment a la instal·lació de fàbriques de vidre, filats i sedes. La proliferació d'indústries va fomentar el desenvolupament del comerç local. Així, la conjuntura econòmica favorable va propiciar la construcció de nous habitatges, contribuint a l'expansió urbanística de la població.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3957692,1.9550575 | 412646 | 4583220 | 1878 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96412-21102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96412-21103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96372 | Avenc de la Lídia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-lidia | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell d'onze metres i un recorregut total de quinze metres. La cavitat consta d'un pou estret pel qual s'accedeix, aquest queda tallat en baixar cinc metres per una lleixa (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 113-114).</p> | 08068-189 | Proper a Can Rafel | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4046250,1.9313620 | 410677 | 4584227 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18904.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96175 | Cova del Morrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-morrut | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Cova de pedra calcària que es va formar a partir de diàclasi, és a dir, roques que es fragmenten, però no es desplacen i mantenen la posició inicial. Consta d'un recorregut de vint-i-cinc metres en en qual presenta un desnivell del terreny de tres metres en total. </p> <p>La boca d'entrada té forma de triangular invertida, just a continuació d'aquesta s'hi troba una sala petita formada per un esfondrament de blocs on hi ha escasses formacions lítiques, la mateixa saleta també té forma de triangle. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 27-28)</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-136 | Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal. | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4010100,1.9079800 | 408718 | 4583850 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13601.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se sap que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. Existeix una llegenda que parla d'aquest bandoler i una dita: 'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96176 | Avenc de la Plomada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plomada | <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys dotze metres i un recorregut total de setanta-dos metres.</p> <p>L'obertura d'entrada es troba al sòl, és petita i té forma cilíndrica que desemboca en una gran sala que està dividida en dues parts, es diferencien pels blocs que es formen al sostre. En direcció Nord-oest hi ha un petit pou que dona lloc a una obertura, un cop dintre s'eixampla una altra sala més petita vestida completament per formacions que li atorguen gran valor estètic. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 45-46)</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-137 | Serral Llarg | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3928315,1.8887175 | 407096 | 4582962 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13703.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | L'indret es va explorar en 1968 pel Grup d'Investigació Subterrània de la Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou de Barcelona. Se l'anomena Avenc d'Alícia Gil en honor a l'espeleòloga que va morir a la Cerdanya en un accident de trànsit el mateix any. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96184 | Avenc del Morrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-morrut | <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | <p>L'avenc està format per una bòfia que al seu extrem obre una cavitat que consta de dues petites galeries que es comuniquen per una finestra.</p> <p>És de pedra calcària, té un desnivell de 2,6 metres i un recorregut total de tretze metres. El seu interès rau en la forma de la dolina pel recull d'aigües pluvials. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 31-32)</p> | 08068-140 | Camí a la Creu d'Ordal | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3900000,1.8785800 | 406244 | 4582659 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96184-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96184-14003.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96200 | Avenc Nou de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-nou-de-lordal | <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-cinc metres i un recorregut total de trenta-dos metres.</p> <p>La cavitat s'origina en una dolina en forma de con vuit. L'obertura dona pas a un pou de menys catorze metres, al final d'aquesta obertura n'hi ha una altra de més petita que continua baixant fins als menys vint-i-cinc metres de fondària <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: 35-36).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-142 | Antiga carretera N-340 | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3895600,1.8791500 | 406291 | 4582609 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96200-14202.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | La cavitat va estar obstruïda fins al 2002 per males praxis humanes i per fets naturals deguts a la idiosincràsia de l'avenc. La dolina recull les aigües fluvials i arrossega cap a l'interior allò que pugui recollir.S'hi ha trobat artilleria i munició de la Guerra Civil perquè està situada en un punt proper al pont de l'Ordal. També és propera a la urbanització del Lledoner, anys enrere els lladres que assaltaven les motos d'aquesta urbanització es desfeien dels xassissos llençant-los a aquest avenc per això se'l coneix com a Avenc de les motos. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96244 | Avenc del Pont del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pont-del-lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de vint metres.</p> <p>Es tracta d'una petita cavitat propera al Pont del Lledoner. Està formada per dos pous que s'uneixen donant lloc a una sala petita. El seu pas és relativament fàcil, ja que en un dels pous s'ha format una rampa per l'acumulació de blocs caiguts. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018:. 53-54)</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-150 | Pròxim al Pont del Lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3908000,1.8958800 | 407692 | 4582729 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96244-15002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96244-15003_0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també Avenc del Pont Gran. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96246 | Avenc dels Azimuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-azimuts | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | A l'interior, s'aprecia el trencament de calcites, a causa de l'activitat minera. | <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys tretze metres i un recorregut total de vint-i-vuit metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat que està formada per un únic pou que dona lloc a una sala petita. El seu interior està revestit amb formacions de calcita. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 57-58) </span></span></span></span></span></span></p> | 08068-152 | Serral Llarg | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3967200,1.8975300 | 407838 | 4583385 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96246-15202.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també com a Avenc vèrtex. La cavitat serveix d’hàbitat per a una gran colònia de mosquits. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96247 | Cova de can Rigol número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-1 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de cinquanta-vuit metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Consta de dues obertures d'entrada, una de les quals està coberta per plantes i costa de veure. Ambdues entrades es comuniquen per mitjà d'una sala en forma triangular amb un gran bloc de pedra enmig que fa de paret. Seguint aquesta, arribem a una sala gran, però de sostre baix que acull diverses formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 61-62).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-153 | Propera a la urbanització de Can Rigol. | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4062800,1.8998800 | 408048 | 4584443 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15301.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també com a Cova Inferior de Can Rigol | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96250 | Cova de can Rigol número 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-2 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys set metres i un recorregut total de vuitanta-quatre metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'accés a la cova està suspès, no és un accés fàcil, ja que s'ha de baixar lleugerament i accedir-hi penjant. Un cop dintre es troba un túnel estret que desemboca en una petita sala que empara una notable estalactita. Darrere de la formació es troba l'accés als nivells inferiors a través d'un petit pou (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 65-66).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-154 | Propera a la urbanització de Can Rigol | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4063600,1.8995100 | 408017 | 4584453 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96250-15401.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també com a Cova de Can Rigol superior. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96252 | Avenc Clar número 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clar-numero-1 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys cinc metres i un recorregut total de set metres.</p> <p>La cavitat és un pou en forma de tub amb algunes formacions al seu interior. També s'hi han trobat restes òssies d'animals a la seva base <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 69-70).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-155 | Proper al Mas del Lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3936600,1.9018800 | 408197 | 4583040 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96252-15504.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Els tres Avencs Clars havien estat pedreres de sal de llop, un tipus de calcita, explotades per a la indústria vidriera de la vila. Encara s'aprecien les marques de les extraccions (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 70). | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96316 | Cova - Avenc Pla de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-avenc-pla-de-les-comes | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'avenc està format per pedra calcària. Té un desnivell de menys vint metres i un recorregut total de cent quinze metres.</p> <p>La boca d'entrada baixa per un túnel curt que ens condueix directament a la sala principal, que és de grans dimensions. Hi ha una altra entrada al final de la sala. S'hi poden trobar nombroses formacions al seu interior. Darrere d'un gran bloc s'amaga l'accés a diverses gateres que davalla de forma laberíntica a altres sales més petites (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 85-86).</p> | 08068-162 | Pla de les Comes | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3958100,1.9053900 | 408494 | 4583275 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96316-16203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96316-16201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | L'entrada principal a la cova és artificial. Es va fer quan va ser emprada per a l'extracció de calcita durant el període de la indústria vidriera, com també els Avencs Clars. En el seu interior es va trobar un enterrament prehistòric conformat per les restes del difunt i el seu aixovar, no es té una cronologia clara, però s'estima que pertany entre finals del període neolític i l'edat de bronze (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 86).Al fons de la sala interior, s'ha detectat la presència d'exemplars del coleòpter cavernícola Troglocharinus ferreri. Aquesta troballa destaca per la seva rellevància en l'estudi de la fauna subterrània i la biodiversitat específica dels hàbitats cavernícoles d'aquest territori. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96318 | Cova de Can Dispanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-dispanya | <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | <p>La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i té un recorregut total de nou metres.</p> <p>La boca d'entrada té forma de triangle. El seu interior és allargat, i allotja una petita sala que està formada a partir de l'esfondrament de blocs. S'hi poden trobar algunes formacions al seu interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 89-90).</p> | 08068-163 | Propera al Mas de Can Dispanya | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4010100,1.9079800 | 408718 | 4583850 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96318-16301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96318-16303_0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també Cova del Triangle. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96323 | Cova del Coll Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-coll-verdaguer | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></span>.</p> | L'accés és relativament fàcil amb la qual cosa hi han pogut entrar persones incíviques i l'entrada es troba força malmesa. | <p>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de dotze metres i un recorregut total de cinquanta metres.</p> <p>La gatera d'entrada parteix d'una rampa en descens que desemboca en una petita sala que conté un bloc de formacions en forma de columna. Darrere d'aquesta s'obre l'accés a una sala més gran amb el sostre baix que gènera pendent (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 97-98).</p> <p>Al seu interior s'ha pogut identificar un jaciment paleontològic i arqueològic. S'hi han trobat múltiples restes òssies de diversos animals que són indicis que la cavitat s'emprava alternativament per diferents usos. De vegades servia com a cau de carnívors, altres cops com a refugi d'hibernació d'ossos bruns.</p> <p>S'hi han trobat restes lítiques de les primeres ocupacions humanes de la zona de la costa central catalana que daten del Paleolític Mitjà.</p> | 08068-168 | Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat. | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3933570,1.9111110 | 408969 | 4582997 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96323-16802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96323-16803.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Com altres coves properes fou feta servir per la indústria vidriera com a mina per a l'extracció de sal de llop (calcita). | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96324 | Avencó de la pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenco-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>Petit avenc que està format per pedra calcària. Té un desnivell de set metres i un recorregut total de deu metres.</p> <p>L'entrada es troba suspesa a uns quinze metres del sòl, en el tall de la segona pedrera. Hi ha més orificis d'accés que es van crear a partir de l'explotació artificial de la pedrera. La cavitat es conforma a partir d'una única sala que és allargada i presenta dos nivells. Les parets que l'envolten estan plenes de formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 101-102).</p> | 08068-169 | A la segona pedrera del Coll Verdaguer | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3910500,1.9123000 | 409065 | 4582740 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96324-16902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96324-16903.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96325 | Cova de la Destral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-destral | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>La cova està formada a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de quaranta-sis metres. </p> <p>La cavitat és estreta ja que té forma de tub en descens.</p> <p>No presenta salesdiferenciades, únicament un parell de galeries molt petites que surten de la principal i que indiquen el pas d'aigua (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 121-122).</p> | 08068-170 | Can Bassons | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3937671,1.9452956 | 411827 | 4583007 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96325-17002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96325-17003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | A l'interior es van localitzar unes restes antropomòrfiques. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 96338 | Cova E-1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-e-1 | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | <p>La cova és de pedra calcària. Té un desnivell de tres metres i un recorregut total de quaranta-cinc metres.</p> <p>La cavitat està formada per una petita sala separada en dos espais per mitjà d'un envà. No és del tot transitable perquè ha patit despreniments. Tampoc conté formacions en el seu interior. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 105-106).</p> | 08068-176 | Situada a la primera pedrera del Coll Verdaguer | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3904200,1.9117750 | 409021 | 4582670 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 96339 | Avenc de l'Escalfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lescalfor | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys trenta-dos metres i un recorregut total de vuitanta metres.</p> <p>A partir de l'accés a la cavitat es pot accedir, per una banda, a una galeria de vuit metres de fondària que conté formacions en el seu interior, així com la resta de l'avenc. Per l'altra banda es pot descendir per un pou fins als -32 m (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 129-130).</p> | 08068-177 | Seguir 115 m en direcció oest des del dipòsit d'aigua del C/ Anoia fins a un corriol al marge esquerre i endinsar-se 45 m més | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4017980,1.9481060 | 412073 | 4583896 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96339-17702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96339-17703.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 96341 | Avenc Molins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-molins | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-sis metres i un recorregut total de noranta-sis metres.</p> <p>A partir de l'accés a la cavitat entrem en una petita sala que fa un lleuger pendent. Al final d'aquesta hi trobem una gatera estreta que condueix fins al pou principal que és vertical i irregular en forma. Un cop s'ha arribat al fons del pou s'obre una galeria en horitzontal que es va estrenyent fins a impedir el pas (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 125-126).</p> | 08068-178 | Plana dels Bessons | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3951530,1.9456295 | 411857 | 4583160 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96341-17802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96341-17803.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 96342 | Coves de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de dues coves petites formades per un conglomerat de silícics basals i fàcies Buntsandstein. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova A es troba a una alçada 217 m, té un desnivell de quatre metres i un recorregut de sis metres. S'accedeix per una escletxa irregular i relativament gran per la mida total de la cavitat, que consta d'una sala descendent. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova B està una mica més avall, a 200 m, i és més petita, el seu recorregut és de tres metres i un desnivell de dos, es tracta d'una petita balma arrodonida. En l'emplaçament s'hi han trobat restes prehistòriques. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 137-139).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-179 | Al costat de l'Església de Santa Maria de Cervelló | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3869476,1.9599924 | 413046 | 4582235 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17905.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 96370 | Avenc Nostre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-nostre | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell de vint metres i un recorregut total de trenta-cinc metres. S'hi accedeix per una boca estreta que davalla fins a una petita sala que dona pas a un pou, al final d'aquest hi trobem rampa que dona accés a una nova sala (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 109-110).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-187 | Entre Can Rafel i Cal Peret | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4043280,1.9304420 | 410600 | 4584195 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96370-18702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96370-18703.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Se l'anomena també Avenc de les Aranyes i Avenc de la penya de can Rafel. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96374 | Cova de la Llauna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-llauna | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i el seu recorregut és de cinc metres en total. La boca és relativament gran i dona accés a una sala que forma la cavitat. Des del seu interior es poden apreciar bones vistes del municipi de Cervelló (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118).</p> | 08068-190 | Propera a la Cova de la Destral | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3925610,1.9438120 | 411701 | 4582875 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96374-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96374-19003.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | No es tenia cap constància documentada de la cavitat fins a la seva exploració el 2018, per això no té plànol topogràfic. Se la va anomenar així perquè es van trobar llaunes a l'interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118). | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 96209 | Avenc d'en Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-roca | <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | Encara que l'estat actual és bo, la proximitat a la pedrera fa témer que en un futur pot desaparèixer. | <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària i és de grans dimensions. Té un desnivell de menys cinquanta-sis i un recorregut total de cent trenta-sis.</p> <p>Es va formar a partir d'un pou de trenta-quatre metres de llargària que configura una gran sala. El seu interior recull tot un conjunt de formacions. Al sud del pou principal en trobem un altre que baixa quatre metres més i que dona pas a un seguit de boques que encara són descendents fins a arribar als cinquanta-sis metres <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 39-40).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-143 | Proper a Can Rigol | <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | 41.4019200,1.8852500 | 406819 | 4583975 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14303.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | Va ser explorada per primera vegada al 4 de setembre de 1907 per Norbert Font i Sagué i en Marià Faura i Sans.El 23 de març de 2014 la colla castellera dels castellers de Poble-sec va aixecar un pilar de quatre en el seu interior per la celebració del seu dotzè aniversari. (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 42) | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98154 | Treball de la pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treball-de-la-pedra-seca | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX-XX | El grup Gaudim Cervelló està treballant per identificar i restaurar construccions i obres civils de pedra seca. | <p>L'ús de la pedra seca és una tècnica constructiva tradicional molt arrelada a Catalunya, especialment en zones rurals i muntanyoses. Aquesta tècnica consisteix en l'encaix de pedres sense l'ús de morter, aprofitant la forma i mida de cada pedra per garantir l'estabilitat de les construccions. La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya, rafals, proteccions de carrerades i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.</p> <p>A Cervelló, la pedra seca ha estat fonamental per adaptar el terreny abrupte al conreu. Els murs de pedra seca, coneguts com a marges, permeten la creació de terrasses en pendents, prevenint l'erosió del sòl i maximitzant l'espai cultivable. Les barraques de vinya i recers oferien refugi als pagesos, mentre que les basses emmagatzemaven aigua, i els rafals proporcionaven ombra i protecció per a eines i animals.</p> | 08068-430 | Per tot el terme municipal | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura i d'obra civil que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya. proteccions de carrerades i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3961451,1.9588808 | 412966 | 4583258 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43004.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquestes estructures no només representen solucions pràctiques i duradores, sinó que també formen part del patrimoni cultural i paisatgístic de Cervelló. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96161 | Barraca Bosc de can Sala 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-de-can-sala-6 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | XIX | Presenta un cert grau d'enderroc que a pesar de no afectar a l’interior de l’estança, és important ja que la paret exterior està molt malmesa per la vegetació que l’envolta i oculta: arbres, bardisses, etc. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca aïllada que està orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està feta amb pedres irregulars de grans dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 212 cm, </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 168 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 37x38x49 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 105x73x79 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 88x17x30 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 185 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior 13,10 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-134 | Bosc de Can Sala, a tocar de la Urbanització de Can Pi. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3829620,1.9660410 | 413547 | 4581786 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13403.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97490 | Barraca del Camí de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-valent | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Presenta un petit enderroc al sostre. | <p>Barraca aèria amb planta de ferradura, adossada al marge i construïda amb llicorella. La coberta és de falsa cúpula. S’està esllavissant, pel costat esquerre de la façana mentre que per la dreta el terraplè protegeix l'edificació. Té restes de voladís i a l’entrada hi ha 2 graons. La porta és d'arc primitiu.</p> <p>Les seves dimensions són:</p> <p><span><span><span><strong>Interior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Alçada 180 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>diàmetre 162 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Fornícula 32x34x46 cm. </span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Exterior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Porta 170x74x74 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada a coberta 208 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada total 248 cm.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Perímetre exterior:</strong> Planta ferradura (façana 2,65 m.+ lateral 8,6 m.) total 11,25 metres.</span></span></span></p> | 08068-361 | Al mig del bosc, prop de la pista que va des de can Valent a Torrelles. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3689340,1.9804427 | 414733 | 4580215 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36104.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml