Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
96098 Fons documental de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-esteve-de-cervello <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XV a XX <p>El fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, conservat a l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, inclou una àmplia varietat de documents des del segle XIV fins al segle XX. Aquesta documentació cobreix aspectes civils, senyorials, econòmics, demogràfics, religiosos i administratius. Entre els documents destacats hi ha registres de confraries i associacions com l'Apostolat de l'Oració de 1952, l'Associació Filles de Maria de 1894 i la Confraria del Roser del 1578 fins al segle XVIII. També s'inclouen consuetes del segle XIX, correspondència dels segles XVIII al XX, censos dels segles XVIII-XIX, i <em>status animarum</em> de la segona meitat del segle XX.</p> <p>En l'àmbit econòmic, es conserven registres d'administració parroquial i comptes des del 1400 fins al 1826, així com altres documents administratius fins al 1906. També hi ha llibres de rendes, llibres d'almoines, rebuts de pagament de tributs, i diversos documents financers que reflecteixen l'activitat econòmica de la parròquia al llarg dels segles. A més, es conserven impresos del 1760 al 1952, que ofereixen una visió sobre l'evolució històrica i social de la comunitat de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental aplega, en detall, la següent documentació:</span><strong><span lang='CA'> </span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Civil i senyorial</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>1609-1973</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Confraries i associacions</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Apostolat de l’Oració 1952</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació Filles de Maria 1894</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confraria del Roser 1578 - s. XVIII Confraria de la Minerva [18??] Patronat Obrer </span></span></span></li> <li><span><span><span>Parroquial 1963-1964</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Consuetes</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>XIX </span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Correspondència</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span>XVIII-XX</span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Demografia</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Censos XVIII-XIX</span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Status animarum</em> segona meitat del XX</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Dispersa</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>XVI-XX</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Economia</span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Comptes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1826</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Diversa</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1605 – 1906</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bací de les ànimes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1621 – 1746</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Causa Pia</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1905</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Comptes de la Butlla</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1812</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibres de rendes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1520 – 1694</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibreta d’almoines</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1860 – 1861</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llevadors de delmes i primícies</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1831</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rebuts de pagament de tributs</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1733 – 1887</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Impresos</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1760 – 1952</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> 08068-104 c/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona <p>La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va ser erigida el 15 de juny del 2004, i és sufragània de l'Església Metropolitana de Barcelona. Amb l'Arxidiòcesi de Barcelona i la Diòcesi de Terrassa, formen la Província Eclesiàstica de Barcelona.</p> <p>Des de l'any 2004 inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Sant Esteve de Cervelló. <span><span><span lang='CA'>Els documents més antics relatius a Cervelló que es conserven són els referents a assumptes econòmics i a la confraria del Roser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la guerra civil Ramon Armengol va salvar l’arxiu parroquial: el va guardar i en acabar la contesa va tornar tots els documents a la parròquia. Ell havia fet un inventari de tot el que havia guardat durant aquest període de temps (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> 41.3959705,1.9535506 412520 4583243 1400 a 2003 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10403_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10404_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10405_0.jpg Física Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum S'ha de tenir present, que la informació d'alguns d'aquests documents és compartida amb les Parròquies de Santa Maria de la Palma de Cervelló.No obstant això, aquest conjunt documental reflecteix la riquesa històrica de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, oferint una visió detallada de les activitats religioses, econòmiques i socials al llarg dels segles. Els documents sobre administració parroquial, comptes, llibres de rendes i correspondència són especialment valuosos per a la recerca històrica i genealògica, proporcionant informació detallada sobre la vida i l'organització de la comunitat durant diversos períodes històrics. 94|95|98|85 56 3.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96130 Escultura de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-santa-maria-de-cervello <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span><span><span lang='CA'>L'escultura de Santa Maria de Cervelló, que es troba a l'Església de Sant Esteve, és una obra de fusta policromada que representa Maria de Cervelló, una santa barcelonina de la família Cervelló, la qual era membre de les famílies influents a la ciutat comtal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Anteriorment, aquesta imatge estava emplaçada a l'antiga parròquia de la vila, avui dedicada a aquesta santa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Santa Maria de Cervelló sol ser representada vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'orde a l'altura del pit. Aquest escut està conformat per una creu blanca a la part superior i quatre barres vermelles, que formen part de l'heràldica específica de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A les mans, porta un vaixell a l'esquerra i una flor de lis a la dreta; en aquest cas, l'embarcació es representa com un galió, una nau distintiva dels segles XVII-XVIII, la qual simbolitza la seva protecció als pescadors. El lis o lliri, especialment el blanc, és una flor que es relaciona amb la puresa i la devoció a Déu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La representació que avui dia està emplaçada a Sant Esteve té com a tret distintiu la seva indumentària, ja que no és la usual roba blanca amb la còfia negra, sinó que simula una tonalitat de bronze envellida. També es fa servir pa d'or per a alguns detalls de la vestimenta, la qual cosa indica que és una peça cara per la seva factura, juntament amb la qualitat de la talla que es veu clarament a les mans. Els plecs de la túnica dibuixen un joc de llums i ombres que atorguen un relleu significatiu; tanmateix, els plecs són pesats en el sentit que s'encaminen cap a terra més que no pas ser volàtils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>De l'obra, també és remarcable l'aurèola estrellada que sobresurt per darrere del cap i està realitzada en metall, com també ho és la flor que sosté. Aquests detalls són afegits posteriors i podien ser canviats, per exemple, per posar-hi flors fresques en les festivitats.</span></span></span></span></p> 08068-121 c/ Major, 21 <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria visqué durant la segona meitat del segle XIII. Fou molt popular a Barcelona per diverses raons. En primer lloc, va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, és a dir, de l'Ordre femenina de la Mercè, de la qual en fou la primera abadessa electa. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En vida ja se la considerava quasi una santa, a causa del fet que se li atorguen miracles i la capacitat de predir tempestes, d'aquí que esdevingués <em>post mortem</em> patrona dels pescadors. Com a tal, té diverses representacions a la ciutat de Barcelona que podem vincular a aquesta figura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que trobem a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè, ambdues són de factura barroca com també la que ens ocupa. L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La talla de Cervelló data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada al temple es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època. Santa Maria de Cervelló, coneguda també com a Santa Maria del Socors, va néixer l'1 de desembre de 1230 a Barcelona i va morir el 19 de setembre de 1290. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va ser una figura important en la història religiosa de la ciutat i és recordada per les seves contribucions a la comunitat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Maria de Cervelló provenia d'una família noble barcelonina, els Cervelló, una de les famílies influents a la ciutat comtal. Va créixer en un entorn religiós i benestant, cosa que va influir en la seva gran vocació religiosa, que va mostrar des de jove.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Va decidir dedicar la seva vida a Déu i al servei dels necessitats. En aquest context, es va unir a l'Ordre de la Mercè, un orde religiós fundat per Sant Pere Nolasc amb l'objectiu de redimir captius cristians de mans dels musulmans. Maria de Cervelló va ser cofundadora del primer convent de mercedàries, l'Ordre femenina de la Mercè. En va ser la primera abadessa electa, demostrant una gran capacitat de lideratge i organització. Aquest convent va proporcionar un lloc de refugi i pregària per a moltes dones. En vida, Maria de Cervelló va ser coneguda per la seva santedat i per la capacitat de realitzar miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Se li atribuïen diversos miracles, incloent-hi la capacitat de predir tempestes, un do que va ser molt apreciat pels pescadors de l'època. A causa d'aquestes habilitats, després de la seva mort, va ser declarada patrona dels pescadors. La seva devoció pels pescadors i els seus miracles la van convertir en una figura estimada per aquesta comunitat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Santa Maria de Cervelló va ser canonitzada el 1692 pel Papa Innocenci XII, reconeixent oficialment la seva santedat i els seus miracles. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva festa se celebra el 19 de setembre, dia de la seva mort. Les representacions artístiques de Santa Maria de Cervelló solen mostrar-la vestida amb l'hàbit de monja mercedària, amb l'escut de l'ordre a l'altura del pit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses representacions que podem vincular a aquesta figura. Serveixen d'exemple altres talles de la santa com la que es troba a l'Església de Sant Just i Pastor de Barcelona, o la de la seva sepultura a la Basílica de la Mercè. Ambdues són de factura barroca com també la que es conserva a Sant Esteve de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Una de les escultures més notables es aquesta de l'Església de Sant Esteve, una obra de fusta policromada que destaca per la seva indumentària singular, amb una tonalitat de bronze envellida i detalls en pa d'or, indicant la seva factura cara i la qualitat de l'obra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'escultura es trobava en origen a l'Església de Santa Maria de Cervelló, reformada entre l'últim terç del segle XVII i darreries del segle XVIII. La talla data del mateix període de remodelació de l'espai de culte. En ser la santa advocada del temple, es trobava a l'absis, per això la seva imatge pot recordar a les Mares de Déu de l'època.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3958404,1.9535833 412522 4583229 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96130-12103.jpg Física Barroc Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós Inexistent 2024-12-12 00:00:00 Nadia Darnoun i Juana María Huélamo - Kuanum Santa Maria de Cervelló és una figura important en la història religiosa de Barcelona, recordada per la seva dedicació a la fe, la seva contribució a l'Ordre de la Mercè i els seus miracles. La seva vida i obra continuen sent una font d'inspiració i devoció per molts fidels. 96 52 2.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96529 Col·lecció Tarradellas https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-tarradellas XX <p>Protegits per unes vitrines i penjats per les parets de la biblioteca de Cervelló, a la seva segona planta, es conserva una col·lecció d'objectes i documents que van ser cedits per la família Tarradellas-Joan l'any 2021.<br /> <br /> Alguns dels objectes més representatius que es presenten, són els següents:</p> <ul> <li>Les cartes dels Senyors Riba i Marti-Feced.</li> <li>La ràdio i la màquina d'escriure.</li> <li>Les ulleres, el rellotge, l'escut i el permís de conduir.</li> <li>La carta i la postal firmades pel seu pare.</li> <li>El cartell de decret.</li> <li>El dietari que és l'objecte més personal i únic.<br /> </li> </ul> 08068-232 Plaça de la Biblioteca, 1 <p>Josep Tarradellas i Joan neix a Cervelló el 19 de gener de 1899. Va a l’escola del mestre Puignau, que li va transmetre l’interès per les coses del país, de Catalunya. Amb 14 anys, la família marxa a viure a Barcelona. De jove treballava d’aprenent en una casa de representacions tèxtils estrangera. Anys després es fa soci del CADCI, on estudia idiomes, s’interessa per la política i coneix Francesc Macià.</p> <p>El 1927 es casa a Montserrat amb Antònia Macià. L’any 1928 neix la seva filla Montserrat. El 1931 és diputat a Madrid i el 1932, diputat al Parlament Català. Amb el president Francesc Macià és conseller de Governació i de Sanitat. El 1936 és de nou conseller de Serveis Públics i d'Economia i presideix el Comitè d'Indústries de Guerra. El 1939 marxa a l’exili. Viu a França i uns anys a Suïssa. El seu fill Josep neix el 1942 i el 1944 torna a França. El 5 d'agost de 1954 és nomenat nou president de la Generalitat, a l'ambaixada del govern de la República espanyola a Mèxic. S’instal·la al poble de Saint-Martin-le-Beau, on el seu pare havia comprat la finca de Clos de Mosny.</p> <p>El president Josep Tarradellas retorna a Catalunya el 23 d'octubre de 1977. El 15 de gener de 1978 arriba a Cervelló. </p> <p>Va ser president de la Generalitat fins a les eleccions de 1980. El 10 de juny de 1988 mor a Barcelona i és enterrat a Cervelló.</p> 41.3959575,1.9576438 412862 4583238 2021 (creació de l'espai Tarradellas). 08068 Cervelló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23202.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23204.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Cultural Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Projecte museogràfic Daniel Gutiérrez / Diagnosis Cultural. Disseny Miriam Membrilla / Miriam Membri Design 98 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96596 Fons paleontològic de Cervelló al Museu Geològic del Seminari de Barcelona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-de-cervello-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona <p>Col·lecció de fòssils provinents de Cervelló, especialment del Camí del Remei i de la Torre Vileta.</p> <p>Es tracta d'exemplars corresponents al període Silurià:</p> <ul> <li><span><span><span>Graptòlits (1135) Monograptus nilsoni: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Graptolites (1134) Monograptus: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Hemichordata: </span></span></span>Graptolithina (5803). Graptòlits Monograptus: Torre Vileta </li> </ul> 08068-244 c/ de la Diputació, 231, L'Eixample, 08007 Barcelona <p>Fòssils recollits per particulars i dipositats dins de les col·leccions del Museu. Corresponen sobretot a graptòlits.</p> <p>Els graptòlits van ser organismes colonials que van desenvolupar un esquelet proteic (rabdosoma). Aquest podia tenir una o diverses branques (estipes), depenent de l'hàbit de vida de l'espècie en qüestió.</p> <p>Als turons situats entre les poblacions de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts afloren roques paleozoiques compreses en la serralada Litoral, branca exterior de la Serralada Costanera catalana.<br /> Aquesta àrea, malgrat que geogràficament se situa a peus del massís de Garraf, geològicament és la continuació de la serra de Collserola.</p> <p>Aquests turons, formats per materials silurodevonians (d'uns 400 Ma), tenen una història geològica complexa: estan afectats per l'orogènia Herciniana, han sofert processos erosius i de fracturació producte del cicle alpí i posteriors.</p> <p>El relleu suau dels seus pendents i la seva configuració geològica són testimoni de la seva llarga història. Coronant tots aquests turons, tant en direcció nord com oest, les cingleres dels massissos de l'Ordal i de Garraf marquen l'inici del cicle geològic alpí.</p> <p>Les roques triàsiques de color rogenc dels cims de les poblacions properes de Vallirana i Pallejà es disposen discordants sobre el sòcol paleozoic.</p> <p>La seqüència de Cervelló presenta una gran homogeneïtat litològica, amb abundància de pissarres argiloses i quarsites, que són l'expressió d'uns processos de sedimentació oceànica molt prolongats en el temps.</p> <p>Tanmateix, aquestes pissarres presenten alguns trets principalment mineralògics i texturals (nòduls de pirita-marcassita, que enregistren crisis d'oxigen, i nòduls de ferro, propis d'ambients oxidants) que indiquen oscil·lacions de les condicions paleoambientals.</p> <p>Des del punt de vista sedimentològic i paleoambiental, la seqüència de Cervelló enregistra les diferents oscil·lacions del nivell del mar o litostàtiques a través del variat registre estratigràfic que el prolonga durant més de 40 milions d'anys.</p> 41.3961525,1.9589282 412970 4583258 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96596-24402.jpg Física Paleozoic Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 121 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95512 Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5 <p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> XX <p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p> 08068-6 Avinguda de Catalunya, 5 <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> 41.3964704,1.9597381 413038 4583293 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable. 119 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95513 Jaciment arqueològic sota del castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sota-del-castell-de-cervello <p>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</p> <p>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</p> <p>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</p> XI Jaciment molt amagat per la bardissa. <p>Es tracta d'un conjunt de retalls a la roca sorrenca vermella que conformarien habitatges dels quals tan sols n'ha quedat la part inferior.<br /> <br /> És probable que la part superior dels habitatges estigués formada per elements peribles de fusta. Ocupa l'espai entre el castell de Cervelló i l'església de Santa Maria de Cervelló. Es podrien datar aquestes construccions cap al segle XI, en el moment de l'aixecament del castell i en una fase anterior a la construcció de l'església romànica.<br /> <br /> La similitud de construcció rupestre amb la dels ermitoris indica una possible influència arquitectònica comuna pròpia de l'època. Els habitatges semblen molt irregulars i en ells s'aprecia una talla de la roca mare del Buntsandstein de manera que conformen espais i elements de vida quotidiana.<br /> <br /> Destaca la presència en diferents llocs de petits dipòsits de planta quadrangular d'aproximadament un metre i mig i una fondària màxima d'uns 50 cm. També s'observen conductes excavats a la roca que semblen unir-los en part. Prop d'aquests dipòsits també es veuen una mena de petites piques, també excavades a la roca i de forma aproximadament circular, potser destinades a la recollida d'aigua (algunes tenen una petita canalització).<br /> <br /> D'altres elements excavats a la roca semblarien indicar la presència de forats de pal per a sostenir la part aèria de cabanes de fusta. S'han detectat, així mateix, dues coves al voltant de l'església romànica. La primera d'elles es troba en un lloc de difícil accés per sobre de la cota de pas de l'església, mentre que la segona es troba per sota i amb un petit grup de tombes antropomorfes al davant.<br /> <br /> Aquesta, a més, presenta graons per accedir al seu interior i caldria identificar-la amb un ermitori. A la part més propera al castell es pot veure a la zona vertical de la paret forats circulars com per a encastar-hi alguna biga de fusta.</p> 08068-7 Entre l'església de Santa Maria i el castell de Cervelló. <p>No disposem de dades històriques, però és probable que l'assentament es trobi en relació amb la protecció oferta pel castell i, per tant, tingui a veure amb els moments inicials de la seva història.</p> <p>El Castell de Cervelló, data els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904,en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat.</p> <p>Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment es citat en altres documents.</p> <p>Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que el castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p> 41.3872807,1.9604284 413084 4582272 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00703.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95532 Escultura Art i Natura https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-art-i-natura XX <p>L'escultura es compon de dos grans elements. D'una banda, una peça de ferro colat de 200 x 400 x 50 cm que simula una finestra romànica inacabada i d'altra, una columna de pedres sorrenques vermelles, de talls regulars que simula el suport de l'arc anterior. Cap dels dos elements s'uneixen, simulant estar trencats.<br /> <br /> Al voltant hi ha una vegetació enjardinada: margallons, romaní i altres plantes aromàtiques.<br /> <br /> El brancal sencer de la finestra simbòlica està signat per l'autora: Madola / 1999.</p> 08068-11 Avinguda Catalunya, cantonada carrer de la Riera i carrer de Joan Torroella i Urpina <p>Aquesta escultura, creada per l'autora l'any 1999, és el baluard simbòlic de dos elements claus al municipi de Cervelló: l'art romànic, i la pedra sorrenca, material bàsic a les antigues construccions, tant a les cases com al món pagès.</p> <p>Tots dos elements es mostren en la creació escultórica que uneix art i natura, i que en conseqüència, porta aquest nom.</p> 41.3969148,1.9648906 413469 4583336 1999 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01103.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Maria Àngels Domingo Laplana (Madola) 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95608 Pedrera Anna - Les Fallulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna-les-fallulles <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1907) Mem. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1894-1907) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892) Publ. de la Crónica Científica</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1898) Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Catalunya : descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1919) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época.</span></span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CIVIS, J. (1976) Estudio de los foraminíferos del Plioceno del NE de España. Tesis doctoral</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CUENCA, A.M. (1974) Estudio de los moluscos lamelibranquios pliocénicos pertenecientes a las subclases Paleotaxodonta y Pterimorpha de los yacimientos del Bajo LLobregat y llano de Barcelona. Tesis doctoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DOMÈNECH, R;, DE GIBERT, J.M.; BATLLORI, J. &amp; MARTINELL, J. (2003) XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Libro de resúmenes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT,J.M. de &amp; MARTINELL,J. (1995) 'Sedimentary substrate and trace fossil assemblages in marine pliocene deposits in North-East Spain' Geobios,M.S. 18: 197-206, 5 figs. 3 làm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT J.M. de, MARTINELL J. &amp; DOMÈNECH,R. (1998) “Entobia ichnofacies in fossil rocky shores, Lower Pliocene, Northwestern Mediterranean. Palaios 13(5): 476-487.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MAÑÉ, R.; ABAD, A. (1998) Batalleria revista del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1985) Butlletí Institut Català Història Natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1988) Géologie Méditerranée</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA, M.J. (1980) Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA. M.J. (1981) Iberus</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL,J.; MARQUINA,M.J. (1984) Paléobiologie continentale</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> Gran part del jaciment ha estat buidat per la pedrera Anna. <p>Els jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat han estat objecte d'estudi des de finals del segle XIX, principalment pel Dr. Jaume Almera. En el marge esquerre del riu, Almera va explorar i documentar amb detall els afloraments, proporcionant una llista extensa d'espècies de mol·luscs i contribuint a la comprensió i recreació gràfica de la Ria Rubricata, que ocupava la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<br /> <br /> En el marge dret, el coneixement era limitat, amb poques cites d'afloraments. La manca de coneixement sobre aquesta regió va continuar fins a treballs més recents, com els de Martínell i Marquina (1980, 1981), que van estudiar els nivells de Pliocè a Les Fallulles de Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els treballs d'excavació a la Pedrera Anna, iniciats el 1993, van revelar nivells fossilífers Pliocens en contacte amb substrats del Paleozoic i del Triàsic, evidenciant la continuïtat dels jaciments descrits anteriorment. Aquests nivells inclouen blocs de gresos triàsics interpretats com a vestigis del penya-segat original del marge dret de l'estuari del Llobregat.<br /> <br /> La morfologia del penya-segat de l'estuari s'explica com a resultat de l'encaixament provocat per la dessecació del mar durant la crisi messiniana i la posterior obertura de l'Estret de Gibraltar. La formació de l'estuari o ria del Llobregat va donar lloc a la sedimentació de les argiles durant el Pliocè inferior. La Pedrera Anna destaca per la seva riquesa en fòssils, incloent-hi el gasteròpode Persististrombus coronatus i descobertes significatives de mamífers marins com sirenis i cetacis.<br /> <br /> En conjunt, aquests jaciments no només destaquen per la seva riquesa paleontològica, sinó que també ofereixen una visió única del rebliment de l'estuari o ria del Llobregat durant el Pliocè, mostrant els marges abruptes i rocallosos en un context de paleoambient tropical (CIVIS, 1972, 1976, 1977a; CUENCA, 1974; MAÑÉ i ABAD, 1998; DOMÈNECH et al., 2003).</p> <p>La llista d'espècies descrita pels investigadors fins a l'actualitat, segons el Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (<a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421</a>) seria la següent:</p> <p>MAMÍFERS: Sirenia (4 costelles), dofí (1 vèrtebra), Artiodàctil (1 falange)</p> <p>PEIXOS: Odontaspis acutissima (dents), Isurus oxyrinchus (dents), Diplodus/ sargus jomnitanus (dent), Sparus neogenus (mandíbula i dents d'orada), Elasmobranchii sp. (2 vèrtebres), Myliobatis sp. (dentari)</p> <p>MOL·LUSCS GASTERÒPODES (en ordre alfabètic): Aphorrais pespelicani, Aphorrais uttingeriana, Architectonica monilifera, Architectonica símplex, Astraea rugosa, Bonellitia bonelli, Buccinum corneum, Bulla striata, Callistoma sp. Calyptraea chinensis, Cantharus dorbignyi, Cantharus sp., Ceratostoma sp., Cerithium vulgatum, Charonia appenninica, Charonia nodifera, Chicoreus brevifrons, Clanculus sp., Clavatula interrupta, Clavatula sp., Colubraria sp., Conus aldrovandii, Conus antediluvianus, Conus mercati, Conus ponderosus, Conus sp., Conus striatulus, Crassispira obeliscus, Cylichna sp., Cymatium affine, Cypraecassis pseudocrumena, Diodora itàlica, Emarginula sp, Euthria recurvata, Fasciolaria fimbriata, Fusinus longiroster, Fusinus rostratus / Hadriania craticulata, Galeodea echinophora, Gemmula contigua, Gemmula rotata, Genota intorta, Gyrineum marginatum, Janiopsis angulosa, Janiopsis sp., Lunatia helicina, Mitra elongata, Mitra scrobiculata, Mitrella elongata, Monodonta sp., Muricopsis cristata, Murex brandaris, Murex conglobatus, Murex spinicostatus, Murex trunculus, Narona lyrata, Nassarius italicus, Nassarius prysmaticus, Nassarius reticulatus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Nerita emiliana, Neverita josephinia, Ocinebrina scalaris, Olenebra erinacea, Persististrombus coronatus, Phos polygonum, Pleurotoma sp., Pterynotus tricarinatus, Pusia pyramidella, Raphitoma sp., Ringicula buccinea, Scalaria tenuicosta, Semicassis laevigata, Sinum halitoideum, Sphaeronassa mutabilis, Strioterebrum pliocenicum, Terebra acuminata, Thais sp., Trivia europaea, Turricula dimidiata, Turritella subangulata, Turritella turris, Typhenellus sp., Typhis fistulosus, Xenophora sp, Zonaria porcellus.</p> <p>MOL·LUSCS BIVALVES (en ordre alfabètic): Acanthocardia sp., Amussium cristatum, Anadara diluvii, Anomia ephippium, Arca noae, Barbatia barbeta, Callista sp., Cardita rudista, Cardita sp., Chama gryphoides, Chlamys latissima, Chlamys multistriata, Chlamys pesfelis, Chlamys seniensis, Chlamys varia, Clausinella scalaris, Discors aquitanicus, Dosinia sp., Glycymeris bimaculata, Glycymeris insubrica, Glycymeris sp., Himnites sp., Limaria sp., Litophaga sp., Neopycnodonte navicularis, Parvicardium papillosum, Pecten benedictus, Pelecyora islandicoides, Pinna pectinata, Spondylus gaederopus, Trachycardium multicostatum, Venus multilamella, Venus verrucosa.</p> <p>MOL·LUSCS ESCAFÒPODES: Dentalium sexangulum, Dentalium michelotii.</p> <p>BRAQUIÒPODES: Mergelia truncata</p> <p>CRUSTACIS MALACOSTRACIS: Eriphia sp.</p> <p>CRUSTACIS CIRRÍPEDES: Balanus sp.</p> <p>EQUINODERMS: Brissopsis sp. /Schizaster sp., Cnidaris sp.</p> <p>CNIDARIS: Coenocyathus cylindricus, Dendrophyllia amica, Flabellum extensium.</p> <p>SERPÚLIDS: Lemintina, Petaloconchus , Tengodus</p> <p>VEGETALS: fragments de fusta indeterminats</p> 08068-12 Polígon Industrial Les Fallulles <p>El Dr. Jaume Almera, a finals del segle XIX, va ser una figura clau en l'estudi dels jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat. Amb especial atenció als afloraments del marge esquerre del riu, va documentar i estudiar amb detall aquests jaciments, oferint una llista extensa d'espècies de mol·luscs que van ser identificades en aquesta àrea (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).</p> <p>La seva contribució va més enllà de la simple identificació d'espècies. Almera va jugar un paper crucial en la comprensió i recreació gràfica de la ria que existia a la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, a la qual va anomenar 'ria Rubricata'. Aquesta nomenclatura no només indica la seva dedicació a la recopilació de dades sinó també a la creació d'una representació visual de l'entorn paleogeogràfic d'aquella època.</p> <p>El seu treball és fonamental per a la comprensió de la història geològica i biològica d'aquesta regió, i la seva llista detallada d'espècies de mol·luscs proporciona una base essencial per a la recerca paleontològica. La nomenclatura 'ria Rubricata' encara es fa servir avui per descriure la configuració geogràfica d'aquell període.</p> <p>En conjunt, el llegat del Dr. Jaume Almera ha tingut un impacte significatiu en la paleontologia i geologia del Baix Llobregat, proporcionant una base crucial per a futures investigacions i estudis en aquest àmbit.</p> 41.4062875,1.9887672 415478 4584354 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95608-20240102112353.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 125 1792 5.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95625 Pont dels tres arcs https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-tres-arcs-0 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro.INVENTARI (s.d.)</p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI (n.d.) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Cervelló. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> XIX - XX S'ha restaurat recentment, en part, amb un nou arrebossat. <p>Pont aïllat compost per tres grans arcs de mig punt, amb els brancals construïts en pedra i reforçats amb pilars semicirculars de formigó. De fet, els arcs també estan recoberts amb formigó, tot i que inicialment s'havien construït amb maons.</p> <p>En els estreps, es poden observar reforços atalussats construïts en pedra.</p> <p>El paviment del tauler correspon al mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro, actualment pintades de blau.</p> <p>La construcció està realitzada amb carreuons de pedra disposats en filades i lligats amb ciment.</p> 08068-25 Carretera N-340, km. 1231-1232 - El Lledoner <p>El 10 de juny de l'any 1761, per ordre del monarca Carles III, es va iniciar la construcció de l'actual carretera N-340, coneguda en aquell temps com a 'carretera de Catalunya'.</p> <p>La primera etapa de construcció del pont, projectat per enginyers militars, va abastar des del 1771 fins al 1773.</p> <p>Després d'una pausa per a la restauració de l'estructura, les obres es van reprendre el 1775, tot i que danys estructurals provocats per fortes pluges van obligar a una nova interrupció.</p> <p>Finalment, el 1800 es van reprendre les obres fins a la seva conclusió el 1803, durant el regnat de Carles IV.</p> <p>Com la resta de ponts de la mateixa carretera, aquest pont també va ser explosionat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. La intenció d'aquestes accions era dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada.</p> <p>Es demana el 2 de juny de 1940, al Ministerio de Obras Públicas, la seva reconstrucció juntament amb la del pont del Lledoner.</p> 41.3898133,1.9080758 408710 4582606 1775 - 1803? 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132758.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Forma part de la línia divisòria, pel sector de ponent, amb el municipi de Vallirana. 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95654 Molí Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-4 <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XI - XVIII L'edifici no conserva la coberta i ha perdut bona part dels forjats. Presenta esfondraments importants. <p><span><span><span>Edificació industrial aïllada, orientada a oest, amb una estructura rectangular en dues dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes que es conserven els components característics d'un molí de farina: un embassament, una roda de molta, i una sala de moles. A més a més, disposa de les infraestructures pròpies d'una fàbrica de paper.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici, en alçada es desenvolupa en planta baixa, dos pisos i una coberta plana que servia com a terrat, tot i que inicialment era inclinada. La planta baixa presenta murs de pedra i a l'interior hi ha una volta, creant un conjunt robust per resistir els embats de les riuades. Les plantes superiors estan construïdes amb bigues de fusta. En aquesta planta hi havia espais addicionals per a l'assecatge del paper, l'habitatge i altres activitats laborals. La façana principal conserva la portada original del molí fariner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta inferior estava destinada a la producció de paper, mostrant una estructura de parets en dues direccions per proporcionar estabilitat davant de les pressions de l'aigua de la Riera de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea disposava d'almenys de dues rodes hidràuliques, d'eix horitzontal, una a la façana lateral sud i una altra a l'interior de l'edifici, les quals es movien pel pes de l'aigua en omplir els caixons. Les marques de les dues rodes encara són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En explorar l'interior de l'edifici, es pot observar una pila holandesa situada en una sala del primer pis, acompanyada de les restes d'un martinet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que la pila, probablement del primer terç o mitjans del segle XIX, és una de les primeres piles holandeses instal·lades a Catalunya (Llurba, 2017: 47).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici inclou en l'exterior un hort amb una bassa a la banda est, que forma part del conjunt. A la façana sud, es troba una mina d'aigua amb un gran nombre d'estalactites calcàries, indicant la disponibilitat d'aigua rica en calci, ideal per a la fabricació de paper.</span></span></span></p> 08068-54 Corriol al paratge de la Riera de Cervelló <p><span><span><span>A la riera de Cervelló, entre els segles X i XI s'hi esmenten diversos molins fariners. Un d'aquests molins va ser el que es coneix com a molí vell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí és d'origen medieval, però segurament l'any 1715 va ser transformat en molí paperer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Podria tractar-se del molí paperer propietat de Francesc Ferres, que esmenta el cadastre de l'any 1761, el qual va funcionar fins a l'any 1875.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins fariners posseïen estructures que es podien continuar utilitzant en la seva nova funció: la resclosa i el rec per a conduir l'aigua; la roda per fer anar la força hidràulica, amb el seu salt d'aigua corresponent; el casal-moliner, etc. Aquesta reconversió es va produir en aquest molí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d'interès, com que el de data 23 d'agost de 1860, en el que es parla d'un Pau Fontanet i Agell, aleshores fabricant de paper de Sabadell, el qual va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya. Aquest terreny mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m²), i estava situat al lloc conegut com 'El maset del Grau'. La propietat en qüestió va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve, segons el llegat del seu pare. El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p> 41.3982240,1.9826590 414957 4583464 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05404.jpg Inexistent Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-06-25 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum El funcionament del molí era com segueix: des de la resclosa, una séquia o canal conduïa l'aigua desviada dins de la bassa (del canal que alimentava la bassa del molí vell encara es conserven alguns trams).Aquestes basses feien que el molí pogués funcionar tot l'any independentment de les condicions climatològiques, ja que permetien tenir suficient aigua quan baixava poc cabal per la riera o bé en èpoques seques.Un cop allà l'aigua es feia caure per una canal o 'cacau' a sobre de la roda horitzontal, anomenada 'rodet' Aquesta estava disposada horitzontalment respecte del terra. El cacau tenia un petit estellador i regulava l'aigua per donar embranzida al rodet. Aquesta roda plana estava separada per unes fustes inclinades còncaves, els àleps, sobre els quals queia l'aigua. Els àleps s'anaven omplint d'aigua, i amb el pes d'aquesta giravoltaven, generant-s'hi el moviment del rodet. El rodet estava recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de metall o ferro. De la roda sortia un eix, també anomenat 'arbre', que amb la rotació d'aquella, feia moure les moles del molí o els engranatges de la maquinària que estigués connectada. Tant les moles com la maquinària es trobaven sempre en un pis superior. 94|85 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95974 Pont de La Palma - pont del Xampany https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-palma-pont-del-xampany <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (s.d.) “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El pont de La Palma o del Xampany (Cervelló)”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Marges i Vinyes. S.Ll. Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII - XX <p>El pont de La Palma o del Xampany, que travessa la riera de Rafamans, és una estructura que combina elements històrics amb reforços moderns. Majoritàriament fet de pedra, el pont presenta tres grans ulls amb arcs de punt rodó construïts amb maons, destacant per la seva robustesa.</p> <p>Conserva la barana original, que és de pedra sorrenca, amb passamans de peces perfectament escairades. Aquesta barana està complementada, a banda i banda, per una barana actual d'acord amb la normativa de seguretat vigent.</p> <p>A la part inferior frontal dels antics pilars dels arcs, hi ha els tallamars, els quals estan també construïts amb pedra sorrenca vermella.</p> <p>S'ha de subratllar que l'estructura original del pont encara es conserva sencera i ha estat reforçada amb elements moderns, a finals del segle XX, incloent els nous pilars de formigó de reforç, la nova barana i un paviment superior actualitzat, assegurant així la seva integritat estructural i seguretat per als usuaris.</p> <p>La vegetació al voltant del pont, degradada, ofereix una cobertura abundant de plantes i arbustos que creixen a banda i banda de la riera.</p> 08068-84 Carretera N-340 <p>Es va construir per salvar el pas de la riera de Rafamans en el moment de la construcció de l'actual carretera N-340, i està edificat amb una estructura molt similar a la de la resta de ponts construïts al llarg d'aquesta carretera.</p> <p>A partir de la dècada de 1954, quan s'edifica la propera fàbrica del Rodel a Cervelló, comença a anomenar-se 'Pont del Xampany'. El dia 1 de gener de 1891, en aquest pont s'hi va cometre un assassinat del qual se'n feu ressò fins i tot els diaris de l'època. D'aquest episodi fan el següent relat Josep Llurba i Gemma Gou:</p> <p>'<em>Un tal Joan Mestres de Cervelló anà al casino de Sant Vicenç dels Horts per jugar a cartes amb altres persones d'aquella població. Entre elles hi havia un individu anomenat Jaume Dulcet Mercè, tartaner de Sant Vicenç. Sembla, segons les cròniques de l'època, que el tal Dulcet, la sort no li era gaire favorable i decidí deixar la taula de joc per retirar-se cap a casa seva, tot deixant, però, el seu mosso, anomenat el Xato, perquè controlés la situació de la partida. Al cap d'una hora, el Xato, anà a casa del tartaner per explicar-li que en Jaume Mestres de Cervelló estava guanyant 50 duros (avui serien 1,5 €) i que la sort li era molt propícia. Aleshores, en Jaume Dulcet ordenà al mosso (el Xato) que preparés els guarniments de l'animal i la tartana i que el guiés cap a Cervelló. En ser a l'altura del Pont de la Palma, l'amo li digué al mosso que el deixés allí, que fes mitja volta i que l'esperés un xic més avall. Al cap de poca estona, en trobar-se amb en Jaume Mestres, que anava cap a Cervelló, el va saludar, però immediatament li etzibà un cop de roc al cap. En Mestres rodolà per terra mig estabornit, cosa que fou aprofitada pel tartaner de Sant Vicenç per clavar-li un seguit de punyalades que li causaren la mort. Després de prendre-li tots els diners i tot el que portava al damunt, el va agafar i el llençà daltabaix del pont. El cadàver fou trobar l'endemà.<br /> <br /> Tot seguit el Jutge de Sant Feliu de Llobregat i els Mossos d'Esquadra, amb l'ajut del metge, el senyor Pons, de la caserna de Sant Vicenç, iniciaren la investigació pertinent, que donà com a resultat que l'autor del crim havia estat en Jaume Dulcet, tartaner de Sant Vicenç dels Horts el qual li recaigué tot el pes de la Llei.</em>' (Llurba-Gou, s.d.: 2).</p> 41.4008372,1.9878858 415397 4583750 1765 - 1802 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95974-08402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95974-08404.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Aquest pont és un important testimoni de l'enginyeria de finals del segle XVIII, combinada amb tècniques modernes de conservació, que encara resta visible com un element patrimonial destacat al municipi. 98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96063 Rec i resclosa del Molí dels Frares https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-resclosa-del-moli-dels-frares <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser (2000) “Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic a Sant Vicenç dels Horts”. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Núm. 1, p- 207-212.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser et alii (2006) I</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>nventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Vicenç dels Horts</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: SPAL - Diputació de Barcelona; Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> Ha gairebé desaparegut. <p>Es tracta de l'estructura que proporcionava l'aigua per al molí dels Frares, ja en terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. La captació es produïa just a sota d'on ara hi ha el pont que porta a la urbanització de la Torre Garcia.</p> <p>El funcionament d'un molí fariner es basa en l'energia cinètica generada per un moviment rotatori, en aquest cas de l'aigua de la riera de Cervelló. Just a sota el pont hi havia una resclosa que derivava l'aigua a un canal que anava seguint el costat dret de la riera de Cervelló. Aquest traçat encara es pot resseguir, però es troba molt amagat per la vegetació. </p> <p>El funcionament del molí depenia d'aquesta captació d'aigua que s'emmagatzemava en una bassa o s'enviava directament a la roda hidràulica.</p> 08068-90 A la llera de la riera de Cervelló <p>El Molí dels Frares és un edifici ja situat a Sant Vicenç dels Horts, prop de Cervelló. Data del segle XIV i és una de les construccions més antigues i valuoses de la ciutat i està protegida com a bé cultural d'interès local. El Molí dels Frares és l'únic molí que encara es conserva en aquest municipi.</p> <p>L'estructura del Molí dels Frares es divideix en dues parts principals. D'una banda, es troba l'antic molí fariner d'origen medieval, del qual només es conserven les façanes i alguns elements, com ara part dels recs, canals i la bassa. Aquesta part de l'edifici també inclou una estança coberta amb voltes gòtiques, a la qual s'accedeix per un portal de mig punt adovellat. Sobre aquest portal, al segle XVIII, es va col·locar un relleu barroc de Sant Pau amb una inscripció.</p> <p>La història del Molí dels Frares està documentada a partir del segle XIV. Segons una inscripció que es troba en un relleu barroc de Sant Pau, datat al segle XVIII, el molí era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. L'any 1370, el molí va ser adquirit pel monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Més tard, el 1583, va ser unit al monestir de Montserrat. No obstant això, el monestir de Sant Pau del Camp va recuperar la propietat el 1723 i la va mantenir fins al decret de confiscació de les propietats de les comunitats religioses al segle XIX. A partir d'aquest moment, el molí va ser propietat de l'Estat fins al 1836, any en què va ser venut a Antonio Xuriguer Andario.</p> <p>D'altra banda, trobem la casa o mas on residia el moliner i la seva família. Aquesta casa es troba en un nivell una mica més elevat que l'antic molí i va ser reformada a finals del segle XVIII i a principis del segle XX, seguint l'estètica noucentista. Una de les característiques més destacades d'aquesta reforma era una pèrgola, avui desapareguda, que es trobava al frontal de la bassa. Aquesta bassa, orientada al sud, presenta un apèndix a l'est amb escales centrals per salvar el desnivell de la part posterior del conjunt.</p> <p>Des d'aleshores, el molí ha tingut diversos propietaris. A les primeres dècades del segle XX, el propietari va ser Isidro Tort i Canals, veí de Molins de Rei. El 1948, Dolores Biosca Luquin, resident a Barcelona, va comprar una peça de terra que incloïa el Molí dels Frares a Juan Folch Pons, també de Barcelona. En aquesta època, la nova propietària va declarar que el molí ja no estava en funcionament.</p> <p>Durant els anys cinquanta, l'edifici va ser utilitzat com a escenari per al rodatge de pel·lícules amateurs. </p> 41.4001891,1.9886668 415462 4583677 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135354.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum El darrer us va ser per regar les hortes de Sant Vicenç. En l'actualitat, el Molí dels Frares acull les dependències municipals de Promoció Econòmica, així com aules de treball, sales de reunions i un auditori.L'edifici es troba enmig del polígon industrial Molí dels Frares, ubicat prop de Can Pujador, entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. Està ben comunicat per carretera i transport públic, amb serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat i diverses línies d'autobusos. 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96065 Col·lecció municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-4 XVII i XX <p>Es tracta d'un conjunt heterogeni de les obres d'art de propietat municipal i una campana de la capella de l'Esperança de la Torre Vileta que es troba al despatx de l'alcalde.</p> <p><span><span><span>Destaquen </span></span></span><span><span><span>tres obres que es troben exposades permanentment al saló de plens de l'Ajuntament de Cervelló. Dues estan fetes amb trencadís de vidre, representen l'església de Santa Maria de Cervelló i el monestir de Sant Ponç de Corbera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tercera és un mural que està fet</span></span></span><span><span><span> feta amb olis i materials mixts, representant els elements més destacats de la cultura, l’art, la indústria i les tradicions del municipi, com ara la música, el teatre, el treball de la pedra i el vidre, l’arquitectura, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També formen part de la col·lecció municipals altres elements com el bastó de batlle o pintures a l'oli representant els alcaldes i personalitats importants de Cervelló. </span></span></span></p> 08068-91 C/ Major, 146-148 <p><span><span><span>Per informació del Grup de Recerca de Cervelló i les signatures de les obres es pot deduir que les dues primeres, fetes amb trencadís de vidre, són fetes per artesans que van participar a les fires d'artesania del mes de maig dutes a terme a Cervelló. En la seva realització van participar veïns i veïnes de Cervelló tallant trossos del vidre que portaven els artistes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural és obra de l’Associació d’Activitats Artístiques de Cervelló. </span></span></span></p> <p>La campana de la capella de l'Esperança de la Torre Vileta, una vegada la capella va ser destruïda, un temps després va acabar conservant-s'hi al despatx d'Alcaldia. El seu autor, Miquel Carmini, el seu fonedor, va ser un reconegut fonedor de campanes actiu a Catalunya al segle XVII. Un dels seus treballs més notables inclou la campana de Sant Salvador a Granollers, fosa l'any 1590.</p> <p> </p> 41.3960472,1.9590418 412979 4583247 1665-1990-2007-2008 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-09105.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-09106.jpeg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Associació d'activitats artístiques de Cervelló i ACAV 98 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96085 Col·lecció de la Coral Diana https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-coral-diana <p><span><span><span><span><span><span>CAPELLADES SALA, Josep (2010) Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LARROSA, Pere (2011) “La missa de ribera una tradició a Cervelló” <em>Sauló</em>, núm. 1. p.2. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></p> XIX-XX Els diversos objectes de la col·lecció es troben protegits: uns emmarcats i d'altres dins d'unes vitrines. <p>La col·lecció de la Coral Diana consta de diversos elements relacionats amb la història d'aquesta agrupació. Destaquen els estendards, un diploma commemoratiu, el bust d'Anselm Clavé i algunes fotografies de l'agrupació, les cistelles que acompanyen a les actuacions de Caramelles i algunes medalles relatives a les seves diverses actuacions.</p> <p>Tots aquests elements es troben a la seu de l'agrupació.</p> 08068-94 C/ Major, 85 <p><span><span><span>Aquest conjunt d'objectes va ser aplegat al llarg de més d’un segle per part de l'entitat musical anomenada Coral Diana. La Coral Diana, creada a Cervelló l'any 1863, va exercir durant molts anys una activitat musical que dinamitzà i encara dinamitza la seva comunitat, mantenint una estreta relació amb la llengua i la cultura catalanes. La seva primera participació musical va tenir lloc el 3 d'agost de 1863, en ocasió de la Festa Major de Cervelló, i el seu estendard inaugural data de 1864.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Propietària d'aquesta col·lecció, la Coral Diana ha contribuït activament a la preservació de les tradicions musicals, incloent-hi les caramelles. És una entitat associada a la Federació de Cors de Clavé. El 27 d'agost de 1922 es va celebrar una festa en commemoració de la renovació de l’estendard de la coral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1939, el director musical va ser Emili Serra Mac, qui també exercia com a secretari de l'Ajuntament de Cervelló. Després de la Guerra Civil, la coral va interrompre les seves actuacions, però a partir de 1945, el rector Miquel Rubio va encoratjar els antics cantaires i la joventut de Cervelló a refundar la societat coral. El nou director en aquesta etapa va ser Tomàs Villar, fill de Cervelló. En anys posteriors, el seu fill, Antoni Villar, també músic i professor, va liderar la coral fins a la dècada de 1990. Actualment la direcció de la Coral està a càrrec del senyor Benjamin Santos, també director de l’Escola de Música del municipi. </span></span></span></p> 41.3961552,1.9566152 412777 4583261 1864-1920-2023 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208180050.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Lúdic/Cultural Inexistent 2025-01-27 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La Coral Diana ha recuperat la Missa del mestre Josep Ribera i Miró, un compositor a cavall entre el segle XIX i XX. Es tracta d'una tradició cervellonenca, ja que aquesta era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.Participaven i encara fan Caramelles. Un relat de com eren aquestes cantades a principis de segle, el fa l'aviador republicà Josep Capellades:'Per Pasqua, el cor organitzava les Caramelles, que delitaven el veïnat amb les seves cançons, fins i tot a les cases pairals. Els músics de l'orquestra acompanyaven el cor amb els seus instruments de vent. Hi havia un any acompanyant els músics, i un altre acompanyant amb el noi que portava el cistell. El cor tenia dues cantaires que portaven una cistelleta ben feta, folrada i adornada amb roba fina de colors, cintes i cascavells. L’ansa de la cistelleta estava unida a l'extrem d'un pal de fusta prou llarg perquè el cisteller pogués arribar als balcons de les cases. Era tradició que la gent posés ous a la cistella, però també hi tiraven algunes monedes. Jo m'encarregava de recollir el que hi havia. Lliurava els diners al cisteller i col·locava els ous en un cistell que portava per a això. Segons el que havia sentit explicar als meus pares, a finals del segle XIX i a principis del XX, hi havia el costum d’entregar ous, xais i cabrits petits. Amb aquesta recol·lecta, els coristes organitzaven un dinar de germanor el diumenge següent. Quan el cor havia acabat el recorregut pel poble, es feia el recompte dels diners i dels ous que s’havien recollit. Els ous es venien a les botigues i els diners d’aquesta venda, juntament amb els diners recollits, es gastaven per organitzar, l’estiu següent, una petita excursió que durava tot el dia. També hi participaven els nens que ajudaven els cistellers. Un any vam anar en autocar a la platja de Calafell, i un altre a Arenys de Mar (...).' (Capellades Sala, 2010: 29). 105|98 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96087 Els Grillats https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0 <p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p> Costum que encara es troba vigent <p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p> 08068-96 carrer Major, 23 <p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p> 41.3960096,1.9535564 412521 4583248 08068 Cervelló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya. 119 63 4.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96088 Monument a les víctimes de la guerra civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-2 <p>CARBALLÉS, Jesús Alonso (2017), 'Memoria(s) de piedra y de acero: Los monumentos a las víctimas de la Guerra Civil y del franquismo en el País Vasco<em>'</em>. A: <em>Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent,</em> núm. 18, primavera 2017: <a href='https://journals.openedition.org/ccec/6434'>https://journals.openedition.org/ccec/6434</a></p> XX <p>Monument commemoratiu en memòria dels morts a Cervelló durant la guerra civil.</p> <p>És un monòlit aïllat, de pedra sorrenca vermella sense desbastar, amb forma triangular. Es troba a sobre d'una base de formigó blanc que representa el terme municipal del municipi. Al frontal hi ha una placa d'acer patinable amb la següent llegenda: </p> <blockquote> <p><em>'En memòria de totes les persones de Cervelló que van morir o patir a causa de la Guerra Civil.</em></p> <p><em>Les guerres no les guanya ningú.</em></p> <p><em>Cervelló 1939-2019'</em></p> </blockquote> 08068-97 c/ de la Pau, 13 <p>Va ser instal·lat al parc de la Timba l'any 2019. Aquest Parc de la Timba és un espai verd públic de gairebé 8.000 m² inaugurat el 2015, està ubicat a prop de la zona de les mines. L'espai ofereix diverses zones d'oci, jocs per a nens, i instal·lacions per a la mobilitat de la gent gran, i manté una gran varietat de vegetació típica de la zona, com pins, xiprers, i plantes arbustives mediterrànies. El parc també conserva el nom popular de 'la Timba', que es va originar després de la Guerra Civil quan la zona es va convertir en un lloc on es llençava runa​.</p> 41.3940902,1.9601573 413070 4583028 2019 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143341.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Científic/Cultural Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Aquest monument simbolitza la creixent demanda en diversos sectors de la societat de reconèixer les víctimes d'un passat violent, preservant-ne la memòria de l'inexorable pas del temps i del pes d'un silenci imposat. La seva erecció s'emmarca en la superació d'un període prolongat d'amagament i pot interpretar-se en gran part com el resultat d'una 'mémoire empêchée'.La seva instal·lació comporta una intenció rehabilitadora i reintegradora per a les víctimes que han mantingut el silenci fins ara.En absència de la possibilitat d'aconseguir una justícia efectiva, el monument juga avui un paper substitut, destinat a mantenir viva en l'espai públic la memòria de la injustícia comesa. 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96127 Cases Majó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-majo <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> XIX <p>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Cases Majó' consta de quatre cases adossades, les quals totes estan cobertes a dues aigües amb teula àrab. Actualment, les façanes estan arrebossades i policromades amb una tonalitat ataronjada pàl·lida i força neutra; en canvi, originàriament eren de color rosa clar, com es pot veure en algunes zones on l'encoixinat s'ha perdut. Els elements d'obertura (finestres i portes) destaquen força dins la façana, ja que estan pintats amb color verd llampant.<br /> <br /> La construcció de les tres primeres cases és més senzilla, de caràcter popular, amb edificis en dos alçats i amb una o dues obertures per finestres o balcons rectangulars de mides diverses.</p> <p>La quarta residència, a l'est, destaca per sobre dels blocs anteriors, ja que les golfes sobresurten en alçat, i també per la seva façana que incorpora elements distintius diversos. Començant per la porta principal, s'observa que està acabada en arc carpanell en dos volums, simulant un trompe-l'œil de carreus, la qual cosa també succeeix als límits de l'edifici per delimitar-ne l'estructura visualment.</p> <p>Al costat de la porta hi ha una finestra geminada en forma d'arc de mig punt i sostinguda per tres columnetes d'ordre dòric toscà, on la central és exempta i les laterals estan adossades al mur. Ascendint cap al pis superior, a sobre de la porta es troba un balcó que destaca per la seva balustrada d'obra. Finalment, la façana es remata amb formes sinuoses, destacant la central que és semicircular i tres pinacles -un al mig i dos als laterals.<br /> <br /> Annexat a aquest habitatge hi ha un recinte de perímetre clos, que sembla ser un hort o jardí, amb una infraestructura coberta amb teula a un vessant que podria servir com a magatzem d'eines o comunicar amb l'interior de l'habitatge.</p> <p>Aquest conjunt il·lustra no només l'arquitectura popular de la zona, sinó que també incorpora elements decoratius i estructurals que li atorguen un caràcter distintiu, especialment en la casa de major alçada, a l'est, que sobresurt per la seva riquesa en detalls arquitectònics.</p> 08068-120 Av. Catalunya, 79 A, 79 B, 79 C, 79 D <p>Pau Majó l'any 1855 va ser un dels grans propietaris de Cervelló, amb 37 parcers. Era l'amo de Can Romagosa del Camí. Un dels seus descendents va construir aquest conjunt de cases.</p> 41.3974503,1.9686569 413785 4583392 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96127-12002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96127-12003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96127-12004.jpg Inexistent Eclecticisme Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo i Nadia Darnoun - Kuanum El conjunt està pensat com habitatge. L'última estructura a l'est, juntament amb el terreny, seria la casa benestant del propietari, mentre que les cases adjacents es destinarien a lloguers. Se situa molt a prop de Can Romagosa del Camí, una altra propietat de Pau Majó, ambdues connectades amb la sortida de la població en direcció Molins de Rei.La sèrie d'elements singulars descrits a la façana ens porta a parlar d'un estil eclèctic típic de les construccions de mitjan segle XIX, ja que es conforma a partir de detalls arquitectònics de diverses èpoques. 102 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96137 Safareig i bassa de l'església de Sant Esteve de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-cervello <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> XX Es troba abandonat, la coberta caiguda i deteriorat. <p>Safareig i bassa que estan situats al nord de l'església parroquial de sant Esteve, a tocar per l'interior el mur perimetral.<br /> <br /> Consta d'una pica de forma quadrangular, feta amb maçoneria, amb les vores de maons. A la mateixa vora i a l'extrem sud sud-est, hi ha dues rajoles inclinades que es feien servir per a picar la bugada quan la pica es trobava plena d'aigua.<br /> <br /> Adjacent a l'estructura destinada a pica, es veuen dues estructures rectangulars més, probablement destinades a espais complementaris del mateix safareig.<br /> <br /> El conjunt ha perdut la teulada de protecció original, tot i que són visibles les restes d'aquesta al mur perimetral.</p> 08068-124 c/ Major, 23 <p>Maria Montserrat Roig (Roig, 2010) explica com el mossèn de la parròquia el feia servir 'per empolainar-se quan tornava de caçar'.<br /> <br /> A Cervelló hi va haver diversos safareigs, avui, la major part, desapareguts. Tot i que es van començar a popularitzar a partir del segle XVI, el gran impuls va venir de la mà dels corrents higienistes, especialment durant el segle XIX. Van començar a caure en desús a partir dels anys seixanta del segle XX per la popularització de les rentadores elèctriques.<br /> <br /> Aquest era d'ús privatiu de la parròquia, i és dels pocs es conserven a la vista dins de la vila de Cervelló.<br /> <br /> No se sap la data de la seva construcció. Potser estava vinculat a la rectoria.</p> 41.3960016,1.9532895 412498 4583247 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12403_0.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Nadia Darnoun - Juana María Huélamo - Kuanum És una bona mostra que perdura al nucli urbà, del que representava la vida quotidiana, especialment en el seu vessant de la higiene domèstica. 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96139 Calvari - Via Crucis https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-via-crucis <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> XX Han desaparegut algunes estacions (dues es conserven dins la col·lecció del Grup de Recerca de Cervelló). D'altres no se sap on es troben ni tan sols si es conserven. <p>Calvari o Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi de Cervelló.</p> <p>Ocupava les façanes d'algunes cases dels carrers Major i Joaquim Mensa, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer.</p> <p>Representa l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.</p> <p>Tot i que les estacions del viacrucis són catorze, ja que evoquen els moments de la passió de Jesucrist, a l'actualitat tan sols es conserven 8. Dues d'elles es troben fora de context ja que estan integrades dins de les col·leccions locals que conserva el Grup de Recerca de Cervelló. En concret són les estacions 2 i 3.</p> <p>Les estacions serien les següents, amb la corresponent ubicació actual:</p> <ol> <li>Ponç Pilat condemna a mort a Jesús (desapareguda). A la casa de Teresina Vendrell.</li> <li>Jesús és obligat a carregar la creu (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 20, a la casa de Romà Roig.</li> <li>Jesús cau per primera vegada (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 80., a la casa de Llorenç Castañeda.</li> <li>L'encontre de Jesús amb la seva mare (Joaquim Mensa, 39). Casa de Joan Vendrell.</li> <li>Simó Cirineu ajuda a portar la creu (desapareguda). Havia estat al Bar Casal Pi. </li> <li>La Verònica (Major, 8). A cal Sever. </li> <li>Jesús cau per segona vegada (desapareguda). Cansaladeria Martí. </li> <li>L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses (desapareguda). Forn de pa Marisa.</li> <li>Jesús cau per tercera vegada (Major, 104). Cal Tarradellas.</li> <li>L'espoli i escarni de Jesús (desapareguda). Cal Casimiro.</li> <li>La crucifixió (desapareguda). Cal Monforte.</li> <li>Les darreres paraules i mort de Jesús (Al pati interior de l'església de Sant Esteve, ocupant una mena d'altar i per sobre de la rajola un fris amb els antics maons del paviment de l'església). Casa de Miquel el de les pomes.</li> <li>El davallament de la Creu (Major, 78). Can Guitart.</li> <li>Sant enterrament (Major, 41). Cal Joanet Torres.</li> </ol> <p>Cada unitat està composta per quatre rajoles de ceràmica cuita i esmaltada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a mà amb la tècnica de l'estergit i les rajoles estan emmarcades per unes vores envernissades de color verd.</p> <p>El Via Crucis s'havia fet cada diumenge de Pasqua després de la missa d'11 amb el cos de Portants, que era força nombrós (uns 25) (Roig, 2010).</p> 08068-126 c/Major i Joaquim Mensa <p><em>'El Dijous Sant de l'any 1950 es van inaugurar catorze estacions del Via Crucis en plaques de majòlica que formaven petites capelletes i que varen donar al carrer Major del Cervelló un caire de religiositat.' </em>(Roig, 2010:140)</p> <p>Van ser donació del Sr. Llorenç Bassons, i les va col·locar el mateix Llorenç que feia de paleta.(Informació oral de l'Antoni Monforte (04-03-2024)).</p> <p>Es desconeix el taller on es van fabricar, ja que no tenen signatura. Podria haver estat algun taller de la província de Castelló de la Plana (potser a Onda). Un dels obradors més coneguts i prolífics va ser el de <span><span><span>José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. Aquest autor, però acostumava a firmar la seva obra i el calvari de Cervelló és anepígraf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008.</span></span></span></p> <p>Montserrat Roig explica els seus records sobre aquest Via Crucis: </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'Davant el monument es feien vetlles que duraven les 24 hores del dia. Posaven una llista i cadascú s’apuntava i sabia quan li tocava. La vetlla de cada persona durava dues hores. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A cada vetlla, almenys, hi havia quatre persones. La vetlla acaba a a la tarda del Divendres Sant. En aquesta tarda del divendres Sant també es feia el Via Crucis per tota la carretera. Se sortia de l’església, s’anava fins al final del poble i s’arribava a cal Passoles, en direcció Vallirana. Es tornava a baixar fins al carrer d’Anselm Clavés. Es girava i es tornava pel mateix lloc fins que s’arribava a l’església. La processó es preparava amb molt d’interès. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Es posaven unes creus per assenyalar cada estació del poble. Anys després ja hi havia les ceràmiques de majòlica que assenyalaven cada estació. L’última estació es feia sempre dins l’església.' </span></span></span></em><span><span><span>(Roig, 2010: 140)</span></span></span></p> </blockquote> 41.3960646,1.9572549 412830 4583250 1950 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12608.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Religiós Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96157 Vinya del Jepic - Vinya del Flamarich -Vinya de Les Rovires https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-jepic-vinya-del-flamarich-vinya-de-les-rovires <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII - XIX - XX Actualment es troba molt deixada. El cobert està pràcticament enderrocat. <p>Zona d’horta de muntanya a tocar antics marges de cultiu de vinya. Al llarg d’aquest espai agrari es desenvolupen cultius d’horta, fruiters i oliveres centenàries de grans soques.</p> <p>Al voltant hi creixen boscos de pins, alguns garrofers i alzines.</p> 08068-130 Vinya d'en Jepic (per sota del carrer del Bages) <p>La vinya l'havia estat cultivada per un home conegut com en Jepic o Gepic, de cognom Domènech. Aquest nom és un àlies de la casa coneguda com cal Domènech, o de cal Flamarich.</p> <p>El fet és que a aquest Jepic o Gepic, que es cognomenava Domènech, tothom el coneixia pel seu àlies de Jepic. Era pagès de Cervelló i va ser el darrer pagès que va conservar la vinya coneguda com de Les Rovires. Quan va morir, el conreu de la vinya el va continuar portant el seu gendre: Josep Flamarich Socias. L'àlies de Jepic ja el trobem a començament de segle XX (1922), era d'un Salvador Sala Miquel, que possiblement era parent del darrer Domènech al qual se'l coneixia per aquest àlies. Vivien al carrer de Santa Maria.</p> <p><span lang='CA'><span><span>(Informació proporcionada per Josep Llurba Rigol, en data de 2 de març de 2024.).</span></span></span></p> 41.4004010,1.9456139 411862 4583743 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13005.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum També coneguda com a vinya de Les Rovires. Tot i que actualment està abandonada, es presenta com un bocí de paisatge d’un moment històric del municipi, que mostra una alternativa a la conservació de la natura, essent un context natural i agrícola en regressió que caldria conservar. 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96158 Forn de vidre de Cal Dispanya - Forn de vidre de Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-cal-dispanya-forn-de-vidre-de-sant-ponc <p><span><span><span><span><span><span>HUÉLAMO GABALDÓN, Juana Maria (inèdit). Estudio sobre los hornos de fabricación de vidrio en la provincia de Barcelona. Beca de la Caixa de Pensions. Barcelona, 1992.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX Es troba en estat de ruïna imminent <p>Conjunt arquitectònic dedicat a habitatge, magatzems i forn de vidre.</p> <p>Està format per quatre edificacions de murs de pedra, de les quals almenys dues estarien dedicades a un treball industrial de fabricació del vidre.</p> <p>La majoria d'aquestes edificacions estan cobertes amb teulades a dos aiguavessos, excepte les més pròximes a l'era de la casa de Can Dispanya, que tenen cobertes a un vessant.</p> <p>Es complementen amb un tancat o barri adossat a l'edifici de l'extrem més pròxim al camí que mena cap a l'Ordal. Aquest tancat s'obre a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquesta edificació que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Les façanes són planes, de factura molt simple. Els buits són verticals i a la façana posterior hi ha arcs cecs, escarsers.</p> <p>Probablement, la planta de primer pis de l'edifici de majors proporcions es dediqués a habitatge, i les plantes baixes i la resta d'edificacions a fàbrica i espais auxiliars de magatzem i servei. A l'exterior hi ha el runam en el qual es poden veure encara fragments d'escòria i 'llàgrimes' de vidre, restes d'aquesta fabricació.</p> <p>No s'ha tingut accés a l'interior, però a través d'una imatge facilitada per Fermín Fernández, es pot veure la distribució interior de l'edifici industrial, una gran nau de planta baixa, amb grans arcs de maons que suporten un sostre embigat de fusta organitzat a dos vessants.</p> 08068-131 A la vora del camí cap al monestir de Sant Ponç. <p>El forn de vidre de Can Dispanya, que forma part d'aquest conjunt arquitectònic a Cervelló, sembla haver estat construït l'any 1820 segons documentació oral (Llurba, 2022: 15). Aquest període coincideix amb un moment en què la producció de vidre era molt valorada.</p> <p>Gràcies a la seva ubicació geogràfica i recursos naturals, Cervelló es va convertir en un lloc idoni per a aquesta indústria. El forn va ser bastit per Salvador Sala Masifern, membre d'una de les nissagues de vidriers més importants de Catalunya, els Sala, procedents de Vallromanes i de Sant Feliu de Codines. Aquesta família tenia una llarga tradició en l'art de la vidrieria, i la seva experiència va contribuir a la qualitat i reputació del forn.</p> <p>El forn va estar operatiu durant uns tretze anys, fins al 1833. Aquell any, Salvador Sala, juntament amb el seu germà Esteve, es van traslladar al poble d'Ordal, on, amb en Josep Mensa Santilari, germanastre de Joaquim Mensa Prats, van crear un nou forn de vidre.</p> <p>Tot i que els germans Sala van marxar, és probable que el forn de Sant Ponç o de Can Dispanya continués actiu fins a almenys el 1857. El padró municipal de Cervelló, La Palma i Sant Ponç d'aquell any menciona Pere Borràs Nadal i Pere Borràs Rigol, suposadament pare i fill, com a vidriers i habitants de Sant Ponç. Això suggereix que aquests dos vidriers podrien haver estat treballant en el mateix forn, mantenint viva la tradició vidriera a la zona</p> 41.4020263,1.9100435 408891 4583961 1820 08068 Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13106.jpg Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum El forn de vidre de Can Dispanya resulta, patrimonialment parlant, un testimoni interessant de la rica tradició vidriera de Cervelló i de la seva importància econòmica i cultural. La conservació d'aquest forn permetria a les generacions actuals i futures apreciar la història i les tècniques artesanals del passat, emmarcades en una activitat que va marcar l'economia del municipi.El forn de Can Dispanya representa, juntament amb la fàbrica de vidre encara existent al nucli urbà de Cervelló, un valuós exemple del patrimoni industrial del municipi i la seva història. 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96160 Pica i dipòsit pel brou bordelès https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-i-diposit-pel-brou-bordeles XIX - XX Està una mica deteriorada per l'acció de la intempèrie. <p>Pica i dipòsit d’aigua fet de maçoneria i morter, que servia per a la preparació del brou bordelès o brou de Bordeus. Es troba a peu dels cultius, abans vinyes.</p> <p>Presenta una forma quadrangular, i té al costat un dipòsit tubular per aigua, necessària per a la barreja. Al seu interior queden restes de la preparació, la qual tenyeix les parets del dipòsit.</p> <p>El brou bordelès és una preparació la qual presenta propietats alguicides i fungicides, produït mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure amb calç apagada i aigua. Presenta una concentració del 20% de coure, expressada com a coure metall. Amb l'objectiu d'optimitzar l'efecte mullant, s'incorpora un surfactant, normalment, un sabó negre natural. El brou bordelès només protegeix les parts de la planta que cobreix.</p> <p>Aquest producte s’acostumava a preparar a peu de vinya, i donava un característic color blau que tenyia els dipòsits en els quals es realitzava la preparació.</p> <p>Es fa servir no només en viticultura, sinó també en general en fructicultura abans de la florida i després de la collita en oleïcultura, el coure es fa servir contra l'ull de poll i de vegades contra la bacteriosi i la fumagina. També es fa servir en la patatera, tomàquet, i altres plantes.</p> 08068-133 A tocar el camí que des del Serralet mena cap a la font de Can Romagosa <p><span><span><span>Des de les primeres plagues de les vinyes al segle XIX, es va iniciar la seva introducció com a fungicida, per la qual cosa s’acostumava a disposar d’aquestes instal·lacions al peu de les vinyes i d’altres cultius fruiters. La seva preparació ha estat sempre ben coneguda pels pagesos.</span></span></span></p> <p>La propietat biocida del coure és coneguda des de fa molts anys, però la recepta del conegut brou bordelès sembla haver estat identificada pel químic de Bordeus, Ulysse Gayon, i el botànic Alexis Millardet a principis de la dècada de 1880, i que arribà a Catalunya poc temps després. La seva implementació en la viticultura va tenir lloc aproximadament l'any 1885, especialment als vins bordelesos del château Dauzac, sota la supervisió de Nathaniel Johnston. Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau.</p> 41.4005380,1.9675200 413694 4583737 1920-1940 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13303.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Tot i que el brou bordelès s'utilitza des de fa molts anys, l'impacte de la seva toxicologia és encara poc conegut, tot i que es classifica com a producte perillós per a la fauna aquàtica. El coure presenta una tendència a acumular-se en els sòls i no experimenta una degradació significativa en entorns àcids. En sòls en el seu estat natural, la concentració de coure oscil·la entre 2 i 60 mg/kg, mentre que en aquells sòls on s'ha aplicat repetidament el brou bordelès, la concentració pot assolir fins a 200 mg/kg, arribant a ser tòxica per als organismes de terra, provocant la mort dels cucs de terra, per exemple. 98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96161 Barraca Bosc de can Sala 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-de-can-sala-6 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> XIX Presenta un cert grau d'enderroc que a pesar de no afectar a l’interior de l’estança, és important ja que la paret exterior està molt malmesa per la vegetació que l’envolta i oculta: arbres, bardisses, etc. <p><span><span><span><span><span><span>La barraca aïllada que està orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està feta amb pedres irregulars de grans dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 212 cm, </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 168 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 37x38x49 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 105x73x79 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 88x17x30 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 185 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior 13,10 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-134 Bosc de Can Sala, a tocar de la Urbanització de Can Pi. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3829620,1.9660410 413547 4581786 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13403.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96325 Cova de la Destral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-destral <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> <p>La cova està formada a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys nou metres i un recorregut total de quaranta-sis metres. </p> <p>La cavitat és estreta ja que té forma de tub en descens.</p> <p>No presenta salesdiferenciades, únicament un parell de galeries molt petites que surten de la principal i que indiquen el pas d'aigua (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 121-122).</p> 08068-170 Can Bassons <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3937671,1.9452956 411827 4583007 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96325-17002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96325-17003.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum A l'interior es van localitzar unes restes antropomòrfiques. 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96339 Avenc de l'Escalfor https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lescalfor <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys trenta-dos metres i un recorregut total de vuitanta metres.</p> <p>A partir de l'accés a la cavitat es pot accedir, per una banda, a una galeria de vuit metres de fondària que conté formacions en el seu interior, així com la resta de l'avenc. Per l'altra banda es pot descendir per un pou fins als -32 m (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 129-130).</p> 08068-177 Seguir 115 m en direcció oest des del dipòsit d'aigua del C/ Anoia fins a un corriol al marge esquerre i endinsar-se 45 m més <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4017980,1.9481060 412073 4583896 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96339-17702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96339-17703.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96341 Avenc Molins https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-molins <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-sis metres i un recorregut total de noranta-sis metres.</p> <p>A partir de l'accés a la cavitat entrem en una petita sala que fa un lleuger pendent. Al final d'aquesta hi trobem una gatera estreta que condueix fins al pou principal que és vertical i irregular en forma. Un cop s'ha arribat al fons del pou s'obre una galeria en horitzontal que es va estrenyent fins a impedir el pas (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 125-126).</p> 08068-178 Plana dels Bessons <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3951530,1.9456295 411857 4583160 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96341-17802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96341-17803.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96342 Coves de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-santa-maria <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de dues coves petites formades per un conglomerat de silícics basals i fàcies Buntsandstein. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova A es troba a una alçada 217 m, té un desnivell de quatre metres i un recorregut de sis metres. S'accedeix per una escletxa irregular i relativament gran per la mida total de la cavitat, que consta d'una sala descendent. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La cova B està una mica més avall, a 200 m, i és més petita, el seu recorregut és de tres metres i un desnivell de dos, es tracta d'una petita balma arrodonida. En l'emplaçament s'hi han trobat restes prehistòriques. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 137-139).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-179 Al costat de l'Església de Santa Maria de Cervelló <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3869476,1.9599924 413046 4582235 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96342-17905.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96352 Cal Tomàs Forner https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-forner <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona:.Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA GARCIA (s.d.) “La mina d’aigua Mensa”, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 12. Cervelló. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX Es va restaurar i ampliar la part de l'antiga eixida posterior. En fer-ho els arcs d'aquesta façana van quedar amagats. <p>Casa de doble cos i de planta rectangular, en la qual ha quedat incorporada modernament l'antiga eixida de la casa. És de doble coberta, a dos vessants en la part posterior, i a un vessant a l'anterior, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és plana i està pintada de color crema.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, i té dos eixos asimètrics marcats en planta baixa pel portal, a l'esquerra més ample que a la dreta, i en el primer pis, segueix la següent norma d'obertures, d'esquerra a dreta: finestra, balcó i finestra, balcó.</p> <p>Destaquen les obertures del primer pis, amb arc escarser recercat. Els dos balcons presenten dues peanyes motllurades. Aquestes motllures formen part d'una mateixa línia divisòria que organitza horitzontalment en dues franges la façana. Les baranes dels balcons són de ferro i presenten les brèndoles de ferro forjat, decorades amb roleus, circells i motius vegetals simples. La cornisa que culmina la façana a manera de barana de terrassa, està també motllurada i per sota hi ha uns respiralls de rosasses.</p> <p>La reformada porta d'accés al local comercial del forn de pa conserva inclosa en un lateral una antiga reixa de forja del segle XIX, decorada amb motius geomètrics, en la qual pot llegir-se la data de la construcció: 1885.</p> 08068-182 c/ Major, 84 <p>Cal Tomàs Forner és un dels antics comerciants de Cervelló. Tomàs Villar Jové era natural de Sant Pol de Mar, fill de Tomàs Villar, natural de Sevilla i militar de professió i de Gertrudis Jové, nascuda a Sant Pol de Mar. Fou el primer forner que instaurà a Cervelló una fleca de pa l'any 1869. Es casà amb Josepa Poch natural de Sant Vicenç dels Horts. </p> <p>Tomàs va ser primer forner a Sant Vicenç dels Horts, al conegut 'Forn Vell'. Allà va conèixer a la Josepa, de cal Mistaire, perquè a casa seva feien 'mistos' per construir la primera fleca. El 26 de febrer de 1869 arrendà una casa a Cervelló, al carrer Major 130 i comença a fer pa.</p> <p>Mentre tenia la fleca arrendada s'estava construint la casa que ha perdurat fins al dia d'avui, i on va començar a vendre el pa l'any 1885. Per això la casa encara es coneix com a 'Cal Tomàs forner' (Llurba, 2018: 84-85).</p> 41.3959223,1.9563539 412754 4583235 1885 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18205.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum És una de les botigues més antigues de Cervelló. 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96353 Aplec del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-4 <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> XVIII? a XXI Ha perdut el seu esplendor original. Es comparteix alternativament l'organització de l'aplec amb Sant Vicenç dels Horts. <p>Trobada festiva que es du a terme el segon diumenge d'octubre al voltant de la capella de la Mare de Déu del Remei. </p> <p>Se celebra missa a l'altar del replà i després es fa un aplec al voltant, dins del recinte religiós.<br /> <br /> Per tradició l'organitzen un any sí, un any no, les parròquies de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts.</p> 08068-183 Ermita del Remei <p>Fins a les darreres dècades del segle XX, hi havia molta devoció per anar a la capella del Remei.<br /> <br /> Mn. Lluís Codina i Barnolas, rector de Sant Esteve de Cervelló l'any 1910 fa el relat, en una carta, de com es va desenvolupar l'aplec d'aquell any, amb oradors (Antoni Jansana, de Sant Andreu de la Barca, Joseph Maria Trias, el Sr Jover, el Sr. Puig, el Sr. Puig Bellacasa).<br /> <br /> Explica així mateix l'horari dels actes: a les 11, missa de campanya i acabada aquesta el celebrant predicaria a l'aire lliure. A la tarda, a les tres en punt, es resava el rosari i després, començava el míting. Un cop acabat, els cors de les parròquies veïnes cantarien lloances a la Verge del Remei.<br /> <br /> Afegia com molts dels pobles que participaven hi anirien acompanyats dels seus rectors i resarien el rosari.<br /> <br /> Com a curiositat, el rector de Cervelló, Mn. Codina, també demanava al prevere Mn. Bruguera, de Barcelona, que digués als diversos oradors que podien agafar qualsevol tren dels que paraven a Molins de Rei i que allà hi trobarien tartanes per anar a Sant Vicenç dels Horts. I que diguessin als tartaners que eren els oradors del Remei, de manera que el viatge els hi sortiria de franc, ja que aquells tartaners estaven advertits. 'I si els fan pagar -afegia-, jo em comprometo a pagar aquests gastos com també els del tren (..)' (Roig, 2010: 40-41).</p> <p>En l’època de Mn. Josep Parcerisa (entre 1934 i 1947), s’anava molt a la capella del Remei. El mossèn hi anava acompanyat del escolans. Es pujava l’harmònium carregat en un burro, se celebrava la missa i la gent hi passava el dia.(Roig, 2010):</p> <p><em>'Anar al Remei, era tota una odissea, car sovint els camins quedaven esbotzats per causa de les pluges torrencials que els malmetien'. </em>(Llurba, 2021b: 241).</p> <p>Un dels costums i tradicions més emblemàtiques de l'aplec era la participació dels infants en diversos jocs, que es desenvolupaven a la mateixa plaça de la capella. Aquests jocs es convertien en un punt de trobada per als més petits, que gaudien d'una jornada plena de diversió i companyonia. Entre totes les activitats, n'hi havia una que destacava per la seva popularitat i arrelament: el sorteig d'un tortell.</p> <p>Aquest sorteig, que es va convertir en una tradició molt esperada per tots els assistents, era organitzat per la família Satjés, més coneguts com 'els de cal Xiquerret'. Aquesta família muntava una parada a la plaça, on disposaven una taula plena de deliciosos tortells. La mecànica per aconseguir un d'aquests tortells era molt senzilla però emocionant: calia comprar una carta, i si la sort et somreia, podies guanyar un dels tortells exposats.</p> <p>Els infants esperaven amb ànsia aquest moment, ja que no només es tractava de guanyar un dolç, sinó també de participar en una activitat que formava part de la identitat de l'aplec. La parada de cal Xiquerret es convertia en un lloc de reunió, on grans i petits compartien l'emoció del sorteig, creant un ambient festiu i comunitari.</p> <p>Segons explica Llurba en el seu estudi de masies (2021b: 240), aquesta activitat tradicional era molt més que un simple joc; representava l'esperit de l'aplec, on la comunitat es reunia per celebrar, compartir i mantenir vives les tradicions que havien passat de generació en generació.</p> <p>A través d'aquests jocs i costums, l'aplec aconseguia unir la comunitat, reforçant els llaços entre els seus membres i preservant el patrimoni cultural local.</p> 41.3860499,1.9793119 414661 4582116 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18303.png Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96360 Font de l'Avellaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner-1 <p>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> XX <p>La Font de l'Avellaner de Cervelló es troba als vessants del Puig de Rocabruna, a la urbanització del Remei, al fons d'un rierol. Aquesta font està situada en un entorn natural encantador, envoltada de vegetació abundant i arbres frondosos que creen un ambient fresc i ombrívol.</p> <p>La font brolla al costat d'una alzina i està assenyalada mitjançant una gran pedra sorrenca vermella, una producció característica de la zona. Aquesta pedra d’esmolar té enganxada una ceràmica decorativa en forma de fulla que diu 'La Font de l'Avellaner', de manera que serveix com a identificació.</p> <p>L'alzina, que es troba al costat de la font, té un tronc gruixut i retorçat, amb una escorça grisenca i fissurada, característica de les alzines adultes. Les arrels prominents que surten de terra mostren l'adaptabilitat de l'arbre als entorns pedregosos i amb poca terra profunda. La seva presència, juntament amb altres exemplars de la mateixa espècie que es troben a prop, és important en l'ecosistema que envolta aquest indret, ja que proporciona aliment i refugi per a diverses espècies d'animals i plantes.</p> <p>L'entorn és ideal per gaudir de la natura.</p> 08068-185 Al final del carrer Sant Vicenç dels Horts de la urbanització Ciutat del Remei. En una zona boscana. <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.3854726,1.9755663 414347 4582056 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18504.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.La font va ser apadrinada per l'agrupació local d'ERC. 119 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96374 Cova de la Llauna https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-llauna <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i el seu recorregut és de cinc metres en total. La boca és relativament gran i dona accés a una sala que forma la cavitat. Des del seu interior es poden apreciar bones vistes del municipi de Cervelló (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118).</p> 08068-190 Propera a la Cova de la Destral <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3925610,1.9438120 411701 4582875 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96374-19002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96374-19003.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum No es tenia cap constància documentada de la cavitat fins a la seva exploració el 2018, per això no té plànol topogràfic. Se la va anomenar així perquè es van trobar llaunes a l'interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 117-118). 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96377 Barraca del bosc de Can Sala 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-sala-5 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló. </span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Presenta un enderroc important a causa d’un pi que ha caigut damunt. Tot i estar força malmesa es distingeix que és de planta circular. Cal una restauració urgent. <p>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella<span><span><span><span><span><span> (Buntsandstein), de planta circular. </span></span></span></span></span></span>Està orientada a sud, sud-est. L'aparell del mur és de pedres grans i irregulars sense treballar, excepte les que conformen la porta d'accés.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les mides actuals són les següents: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><strong><span>Interior</span></strong>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 130 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>D</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>iàmetre 150 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><strong><span>Exterior</span>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta ? x ? x 80 cm; </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 110 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior.</span> Planta circular 10,4 m. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-191 Bosc de Can Sala <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.3818370,1.9625863 413257 4581666 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96377-19102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96377-19103.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96378 Barraca del bosc de Can Sala 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-sala-4 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Presenta un petit enderroc en la part posterior. <p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), està orientada a l'est. Es tracta d'una construcció senzilla de planta circular que està coberta amb una falsa cúpula. L'aparell constructiu és irregular, s'usen blocs de grans dimensions sense tallar, encara que els carreus que configuren una porta de llinda plana sí que ho estan.<br /> <br /> Presenta les següents dimensions:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>diàmetre 145 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130x60x70 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17x90x40 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 200 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 250 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior: </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> 08068-192 Bosc de Can Sala <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3768630,1.9557600 412679 4581119 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96378-19202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96378-fitxa17803.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96379 Barraca del bosc de Can Riera 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-riera-10 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span>.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX La paret lateral de la dreta, per la part externa presenta un enderroc important que no afecta l'interior. <p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), i presenta orientació a l'est.</p> <p>Es tracta d'una construcció senzilla de planta de ferradura que està coberta amb una falsa cúpula.</p> <p>L'aparell constructiu és irregular, amb blocs de grans dimensions sense tallar, encara que els carreus que configuren una porta de llinda plana sí que ho estan.</p> <p>Al costat esquerre té una construcció adossada en forma de L. Segons sembla, servia per guardar animals.</p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 210 cm</li> <li>Diàmetre 175 cm</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>:</p> <ul> <li>Porta 146 x 55 x 85 cm</li> <li>Llinda 23 x 80 x 45 cm</li> <li>Alçada a coberta 196 cm</li> <li>Alçada total 266 cm.</li> <li>Perímetre exterior Planta ferradura (façana 3,60 m+lateral 9,10 m) Total 12,70 metres</li> </ul> <p> </p> 08068-193 Bosc de Can Riera <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3727430,1.9615590 413159 4580656 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96379-19302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96379-19303.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96380 Barraca del bosc de Can Riera 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-riera-9 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX La coberta original es trobava esfondrada i es va cobrir amb terra per tal de protegir l'estructura. <p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), està orientada al nord-est.</p> <p>Es tracta d'una construcció senzilla de planta de ferradura. </p> <p>L'aparell constructiu és irregular, s'usen blocs de grans dimensions que configuren la porta de llinda plana, també s'utilitzen pedres petites sense tallar.</p> <p>A l'interior hi ha un cocó just davant de la porta, en arc d'ametlla.</p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada: 180 cm</li> <li>Diàmetre: 185 cm</li> <li>Cocó: 35 x 45 x 60 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta: 125 x 60 x 80 cm</li> <li>Llinda: 25 x 100 x 50 cm</li> <li>Alçada a coberta: 180 cm. Alçada total 235 cm</li> <li>Perímetre exterior: Planta ferradura (façana 3,44 m + lateral 8,56 m) Total 12 metres.</li> </ul> 08068-194 Bosc de Can Riera <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.3735092,1.9611233 413123 4580742 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96380-19402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96380-19403.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96382 Fàbrica del Gispert - la Fabriqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-gispert-la-fabriqueta <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XIX Es troba envoltada d'una tanca i en estat d'abandó. Una part de la fàbrica va estar afectada per la variant de la carretera, i la resclosa va ser destruïda per les obres de canalització de la riera de Cervelló de l'any 1993, i el terreny on hi era la bassa va ser soterrat per la construcció de l'autovia B-24 l'any 2005. <p>Fàbrica de filats que constitueix un conjunt industrial de tipologia manxesteriana, el qual ocupa uns 1824 m² (1.321 m² de superfície construïda).</p> <p>Consta de dos edificis principals i altres de secundaris, encara que de construcció posterior. Pel que fa als edificis principals, un és de planta quadrada i l'altre rectangular. </p> <p>Els murs estan fets de maó vist i presenten les característiques constructives pròpies d'una edificació industrial. </p> <p>Actualment, les teulades són d'uralita, disposada a doble vessant, tot i que originàriament havia estat de teules envernissades de colors. El carener és paral·lel a la façana on es troba la porta d'accés.</p> <p>Hi ha tres pisos a la façana lateral, i dos (planta baixa i pis) a la principal. Totes les finestres i la porta principal presenten llinda d'arc escarser de maó vist. No s'ha pogut accedir a l'interior, ja que presenta una tanca al seu voltant. A l'interior hi ha, en planta baixa, una pica holandesa per a la producció de cartó, ja que aquesta indústria va ser l'última a la qual es va dedicar la fàbrica.</p> 08068-196 Carrer Barons de Cervelló <p>La Fàbrica de filats de Manuel Gispert es va instal·lar aprofitant uns terrenys on només hi havia algunes vinyes, oliveres i figueres, a tocar el camí que anava a l'església parroquial de llavors, en l'actualitat, Santa Maria, les quals havien passat a ser de l'estat arran de la desamortització de 1855.</p> <p>L'enginyer Gispert pretén construir una colònia tèxtil-agrícola aprofitant un salt d'aigua de la riera de Cervelló. La mà d'obra va ser eminentment femenina (a les indústries existents fins aleshores hi treballaven bàsicament homes).</p> <p>Per tal de resoldre l'aprofitament de l'aigua de la riera, construeix una resclosa, un canal soterrat en gran part i una bassa. Uns dels elements més interessants són les conduccions d'aigua i especialment, la turbina.</p> <p>Gispert no va explotar mai personalment la fàbrica, i la va llogar a diversos fabricants del ram. </p> <p>L'any 1959 la fàbrica de filatures ja feia 4 anys que estava tancada. A partir de 1964-1965, l'industrial barceloní, Albert Coll Julià, la va tornar a obrir, però en aquesta ocasió destinada a la fabricació de cartó, la qual va tancar definitivament l'any 1989. (Llurba, 2020: 127)</p> 41.3930277,1.9563710 412752 4582914 1876 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96382-19602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96382-19603_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96382-19604_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96382-19605_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96382-19606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96382-19607.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La fàbrica també ha estat coneguda com a fàbrica de filatures d'en Gispert, can Coll o la fabriqueta d’en Coll. També tenia una colònia industrial per habitatge de les persones que hi treballaven, la Colònia Santa Anna.La implantació d'aquesta fàbrica de filats a Cervelló va representar un canvi significatiu per a la població femenina de Cervelló, ja que va oferir noves oportunitats laborals en un moment històric en què les dones tenien poques opcions de feina fora de la llar. Aquest fet va ser un esdeveniment important per al poble, però el procés de construcció i posada en marxa de la fàbrica no va ser fàcil per al propietari, Manuel Gispert, a causa de diversos obstacles i dificultats. 98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96384 Mina de Can Gispert https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-gispert <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XIX La mina no és accessible pel perill d'esfondrament. <p>Tram subterrani per a la circulació d'aigua en forma de mina. Està excavada a la fàcies Buntsandstein i conglomerats de silicis del Triàsic inferior. S'aprecia la seva formació rocosa perquè és blanca, és a dir, es tracta d'una excavació sense l'ús d'estructures de reforç. Es tracta d'una cavitat de 157 m de recorregut, presenta un desnivell d'1 m en el pas del canal a la mina. Consta de dues boques d'accés, una situada a l'est i l'altre a l'oest, enmig d'ambdues es troba el pou de registre. Es va construir amb la finalitat d'abastir d'aigua la turbina de la fàbrica de filats de Manuel Gispert per fer moure els telers.</p> <p>La mina servia de camí entre una reclosa situada a la Riera de Cervelló, a l'altura de Can Bessons que es troba actualment desapareguda, i la fàbrica tèxtil. Des de la reclosa un canal recollia l'aigua de la riera i la conduïa fins a la mina per on circulava soterrada fins a desembocar en una bassa de regulació al costat de l'edifici on es trobava la turbina que produïa energia. Per les condicions de desús de la infraestructura actualment únicament perdura el tram de la mina per on es transportava l'aigua.</p> 08068-197 C/ Barons de Cervelló <p>L’aigua era essencial per a la fàbrica, situada prop de la riera. La captació del líquid es feia a una resclosa prop de Can Bassons, a 358 m. Aquesta retenia l’aigua per omplir el canal fins a la fàbrica. Aquesta resclosa també permetia el pas de carros per travessar la riera de Cervelló, ja que no hi havia ponts.</p> <p>El canal, en part subterrani (157 m) i en part a cel obert, utilitzava petits aqüeductes per salvar els desnivells del terreny, arribant a la bassa al costat de la fàbrica. La resclosa, el canal i la bassa van ser actius durant més de cent anys.</p> <p>La resclosa va ser destruïda per la canalització de la riera de Cervelló el 1993. La bassa va ser soterrada amb la construcció de l'autovia B-24 el 2005. Només la mina subterrània roman intacta.</p> 41.3927300,1.9543600 412584 4582883 1878 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96384-19702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96384-19701.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Manuel Gispert (promotor) S'anomena també Mina de la Fàbrica de Cartó i Canal de la turbina de Manuel Gispert. 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96386 Fonts de Cal Sans https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-cal-sans XX <p><span><span>Les fonts formen part d'una casa notable al raval Bassons, Cal Sans. </span></span><span><span>Aquesta casa s'ubica dins d'un solar de 3.225 m² de superfície. </span></span></p> <p>Les fonts ornamentals, estan situades al jardí de la propietat, i disposades en dos nivells dins del conjunt constructiu. Es troben limitades a l'exterior per una tanca amb reixa de brèndoles decoratives de ferro.</p> <p>Del conjunt, la font més destacada s'ubica a la terrassa superior i evoca el naixement de Venus, una escena mitològica popularitzada pel pintor Sandro Botticelli en la seva obra de finals del segle XV.</p> <p>En aquesta font, la figura de Venus és representada simbòlicament per una venera, envoltada per dos peixos en una fornícula situada a la part central, de la qual surten els brolladors. Tota ella està emmarcada en una arquitectura d'estil neoclàsic i, en part, està pintada de blau.</p> <p>Les fonts de Cal Sans estan construïdes en forma de cascades, amb les vores dels diversos estanys decorades per tal de representar l'escuma generada pel moviment de l'aigua del mar.</p> <p>Aquestes decoracions connecten amb el mite del naixement de Venus, l'equivalent romà de la deessa grega Afrodita, que segons la llegenda relatada a la 'Teogonia' d'Hesíode, va néixer de l'escuma del mar.</p> 08068-198 C/ Raval Bassons, 55 <p>La casa i les fonts van ser construïdes per l'Àngel Ejarque Navarro a inicis de la dècada de 1930, amb reformes a la dècada de 1940 (Informació del Grup de Recerca de Cervelló, maig de 2024).</p> <p>El constructor Àngel Ejarque Navarro és conegut a Cervelló per la seva contribució arquitectònica destacada. Va construir la façana del xalet situat a l'Avinguda Catalunya 18, un edifici d'estil racionalista amb una teulada plana, característic per les seves grans obertures rectangulars i quadrangulars.</p> <p><span><span>Les fonts semblen ser, en part, una còpia de la coneguda <em>Font dels Sis Putti</em>, esculpida per l'artista menorquí Jaume Otero l'any 1926, que va ser el primer monument instal·lat a la Plaça Catalunya de Barcelona.</span></span></p> <p>Durant el segle XX, la singularitat i bellesa de les fonts de Cal Sans les van convertir en un popular decorat per a retrats fotogràfics dels habitants de Cervelló, consolidant-les com un punt d'interès local.</p> 41.3931313,1.9481218 412062 4582933 1930-1940 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19804.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Àngel Ejarque Navarro 98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96387 Mina i font del Purroig https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-del-purroig <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XIX L'esfondrament, tant de part de la mina com de les basses adjacents, impedeix l'accés a l'interior. <p><span><span><span><span><span><span>Mina d’aigua excavada a la roca mare, la qual, en origen, abastia al rec a través d’unes basses que es troben més avall. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es conserva la bocamina: un accés construït per dos pilars de maons, a sobre dels quals descansa una pedra sorrenca vermella que serveix de llinda plana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 173-175).</span></em></span></span></span></span></p> <p>De l'interior de la mina, just a sobre de la font, surt una canonada de plàstic que condueix l'aigua a la font que encara raja. L'altra canonada comunica la font i la bassa adjacent.</p> 08068-199 Vora la Riera de Cervelló <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3931200,1.9589900 412971 4582921 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96387-19902.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum També anomenada com a Mina de la font del Puig Roig. 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96388 Mines de la Timba https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-la-timba <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> Inicis del segle XX La mina no és accessible pel perill d'esfondrament a causa de la runa que es llençava a la timba que hi havia en aquest lloc. El parc que es troba sobre la mina conserva el nom popular de 'la Timba', que es va originar després de la Guerra Civil. <p>Conjunt de dues mines d'extracció de minerals que estan formades per pissarres negres del Silúric superior i fàcies Buntsandstein del triàsic inferior.</p> <p>La mina 1 és més gran, presenta un desnivell de -4 m i un recorregut total de 70 m. La segona el desnivell és de -2 m i el seu recorregut de 14,2 m.</p> <p>Les boques d'accés es troben tapades, però s'hi pot accedir per unes escletxes al marge de la riera. La primera de les mines es conforma per un conjunt de tres grans sales que es comuniquen per mitjà de dues galeries, mentre que la segona únicament consta d'una galeria de forma tubular.</p> 08068-200 Parc de la Timba <p>Durant el segle XIX i inicis del XX, a Catalunya, es va dur a terme l'explotació de pissarres del Silúric amb l'objectiu de fer-les servir com a adob pels camps. Aquesta pràctica s'emmarca dins un context més ampli d'ús de materials naturals per a millorar la fertilitat dels sòls agrícoles, en una època en què els fertilitzants químics moderns encara no estaven disponibles.</p> <p>Les pissarres del Silúric són roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 443 i 419 milions d'anys, durant el període Silúric de l'era Paleozoica. Aquestes pissarres són riques en minerals que poden aportar nutrients al sòl, cosa que explica el seu ús com a adob.</p> <p>Durant el segle XIX, a Catalunya, les pissarres del Silúric es van utilitzar especialment per adobar les nombroses explotacions de vinya. Aquest ús responia a la necessitat d'augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes, que eren una part fonamental de l'economia agrícola catalana.</p> <p>Les vinyes són plantes exigents en termes de nutrients del sòl, i les pissarres del Silúric, riques en minerals, podien aportar aquests nutrients necessaris. L'aplicació d'aquesta roca triturada al sòl vinícola ajudava a millorar la seva estructura, afavorint la retenció d'humitat i proporcionant oligoelements essencials per al creixement de la vinya.</p> <p>L'ús de pissarres com a adob també tenia altres avantatges:</p> <ol> <li> <p><strong>Millora de la textura del sòl</strong>: Les partícules fines de pissarra ajudaven a millorar la textura del sòl, fent-lo més permeable i airejat, cosa que afavoria el desenvolupament radicular de les vinyes.</p> </li> <li> <p><strong>Aportació de minerals</strong>: Les pissarres podien contenir minerals com el ferro, el potassi, el fòsfor i el calci, elements clau per al creixement de les plantes i la producció de raïm de qualitat.</p> </li> <li> <p><strong>Neutralització de l'acidesa del sòl</strong>: En alguns casos, les pissarres també podien ajudar a neutralitzar l'acidesa del sòl, creant un entorn més favorable per a la vinya.</p> </li> <li> <p><strong>Sostenibilitat</strong>: L'ús de materials locals per a adobar els camps era una pràctica sostenible, que reduïa la dependència d'adobs externs i químics, promovent una agricultura més respectuosa amb el medi ambient.</p> </li> </ol> <p>Aquesta pràctica també il·lustra la importància de la geologia local en l'agricultura històrica de Catalunya, on els recursos disponibles eren utilitzats de manera innovadora per a maximitzar la productivitat agrícola.</p> <p>A final del XIX i principis del XX, la informació oral, diu que aquelles mines s'explotaven per treure'n colorants. A Cervelló hi havia una família (Olivella) que se'ls coneixia com '<em>els de cal Terra Negra'</em> perquè un avi s'havia dedicat durant algun temps a explotar-les.(Informació de Josep Llurba).</p> 41.3936800,1.9597100 413032 4582983 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96388-20001.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Tenen característiques força similars a les Mines de Terra Negra, probablement formaven part de la mateixa explotació i és per això que se les coneix també com a Mines de Terra Negra del marge esquerre.Serveix d'hàbitat per als ratpenats. 98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96389 Pont de la riera de Cervelló - Pont de la Torre de les Monges - Pont de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-cervello-pont-de-la-torre-de-les-monges-pont-de-santa-maria <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Pont de formigó i pedra, de 123 metres d'alçada, amb tres arcs, un central de 8,50 metres de llum i dos laterals de 6 metres, amb murs d'acoblament al marge dret i aletes de contenció del terraplè al marge esquerre.</p> <p>Presenta una muralleta a banda i banda, i una extensió per a pas peatonal amb barana metàl·lica a la banda Est.<br /> <br /> L'amplada total és de 8 metres, amb una vorera d'1 metre i una calçada de 6 metres.</p> 08068-201 c/ Vidriers - BV-2007 <p>Aquesta no va ser la primera temptativa de construir un pont que travessés la riera de Cervelló per aquesta banda. El 1853 i el 1872 també es va intentar. En aquesta darrera data de fet, es van aixecar els primers pilars a banda i banda.</p> <p>La construcció d'aquest pont permetria deixar de banda el traçat de l'antic camí veïnal que arribava fins a can Sala de Baix, el qual va ser ampliat i millorat al voltant de 1926. En tractar-se aquest, d'un camí carreter, el seu paviment es deteriorava sovint per efecte de les aigües pluvials, les quals acostumaven a discórrer en forma de reguerots, fent malbé el seu traçat, dificultant especialment el pas de vehicles de tota mena.</p> <p>L'any 1956 hi ha un primer acord municipal per a l'aprovació de diverses partides pressupostàries per l'execució d'aquest pont. Després de diverses modificacions, l'any 1962 es va finalitzar l'obra. (Llurba, 2020: 129). Amb la construcció del pont també s'arrenjava el camí </p> 41.3927218,1.9517279 412364 4582884 1959-1962 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20104.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum El constructor va ser Josep Maria Llobet Bosch, i els enginyers, Benito Cotés Villavecchia, Rafael Amat Carreras i Juan José Elizalde Llobet. 98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96390 Colònia Santa Anna https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-santa-anna <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX S'ha perdut en gran part l'estructura original de les edificacions. Només una d'elles conserva bona part de l'antiga disposició de façana. <p>Conjunt d'habitatges reformats en relació a la seva morfologia original. Alguns d'ells han crescut un pis en alçada. </p> <p>L'antiga disposició, conservada només en un d'ells és de cases de planta baixa, façana plana i teulada a dos aiguavessos. Les façanes, simètriques en origen, han estat modificades i només conserven el recercat de maons pintats de color vermell. </p> <p>Al mig de les cases, hi ha una edificació amb porta pintada de vermell, amb una finestreta, que en origen havia estat dedicada a capella.</p> 08068-202 Camí de Can Gispert <p>L'any 1877, Gispert va sol·licitar permís per construir cases per als obrers. La seva idea era crear una colònia industrial, on els treballadors de la fàbrica poguessin viure, i agrícola, fomentant l'explotació dels terrenys amb plantacions d'oliveres, fruiters i vinyes.</p> <p>L'any 1882, la fil·loxera va començar a afectar Cervelló i Gispert va demanar a la Diputació Provincial cent soques de ceps americans per replantar. El 1883, va declarar la colònia Santa Anna, en part per beneficiar-se d'avantatges fiscals. Tot i això, en el primer moment, només es van construir dos dels vint-i-un habitatges projectats, probablement per falta de capital.</p> <p>Per justificar l'existència de la colònia, l'any 1897 Gispert va transmetre a l'Institut Geogràfic i Estadístic del Ministeri de Foment el cens de la població resident a la colònia, incloent-hi els cinc membres de la seva família i sis criats. Malgrat les dificultats, la colònia va assolir la producció agrícola esperada.</p> <p>L'any 1885, Gispert va participar en l'Exposición de la Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País, on va ser premiat per la seva obra 'Colonia Agrícola e Industrial' i pels seus vins, vinagres i oli d'oliva.</p> <p>També va participar en l'apartat de flors i fruites a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888 i el 1898 en l'Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas. El nom de Santa Anna provenia de l'esposa de Gispert, Anna Blanch Santacruz. Un cop tancada la fàbrica, la colònia es va convertir en habitatge d'estiuejants. L'any 1932, Manuel Gispert va morir i la seva filla Mercedes va heretar la fàbrica, que va continuar funcionant fins al 1955.</p> <p>Després d'uns anys sense activitat, la fàbrica es va transformar en una fàbrica de cartó, que va tancar definitivament l'any 1989. Una descendent dels propietaris, Mercè Gispert, va construir un pis a diversos habitatges per llogar habitacions a estiuejants de Barcelona. El nom es va mantenir al llarg del temps, i anys més tard, es va obrir un restaurant amb el mateix nom en una d'aquestes cases.</p> 41.3934858,1.9559330 412716 4582966 1876 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20207_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Manuel Gispert 98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96391 Pont de les Escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-escoles-0 <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p>El pont actual està fet com una mena de palanca amb dues grans bigues de formigó. L'interès patrimonial, però, rau en el fet que per sota d'aquesta estructura es conserven els antics pilars i murs edificats l'any de 1872, fets de pedra irregular, i encara per sota el viaducte que portava l'aigua a la farga i després als safareigs públics de Cervelló. Avui estan ocults entre les bardisses.</p> 08068-203 Pont de les Escoles <p>El pont actual es va inaugurar l'any 1980 per Josep Tarradellas, l'alcalde era Joaquim Soler.</p> 41.3944410,1.9549320 412633 4583072 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96391-20302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96391-20303.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-11-27 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96395 Mina del Molí Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-moli-vell <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> Inicis del segle XX <p>La mina estava destinada a l'extracció de minerals, està composta per pissarres negres del silúric superior.</p> <p>Es tracta d'una cavitat de 14,8 m de recorregut presentant un desnivell inapreciable.</p> <p>Consta d'una única galeria en forma tubular d'uns dos metres d'alçada que disminueix al final. Enmig d'aquesta s'eixampla puntualment i després continua, també s'hi troba una depressió petita on s'acumula l'aigua <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 189-191).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-204 C/ 12 d'octubre <p>Durant el segle XIX i inicis del XX, a Catalunya, es va dur a terme l'explotació de pissarres del Silúric amb l'objectiu de fer-les servir com a adob pels camps. Aquesta pràctica s'emmarca dins un context més ampli d'ús de materials naturals per a millorar la fertilitat dels sòls agrícoles, en una època en què els fertilitzants químics moderns encara no estaven disponibles.</p> <p>Les pissarres del Silúric són roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 443 i 419 milions d'anys, durant el període Silúric de l'era Paleozoica. Aquestes pissarres són riques en minerals que poden aportar nutrients al sòl, cosa que explica el seu ús com a adob.</p> <p>durant el segle XIX, a Catalunya, les pissarres del Silúric es van utilitzar especialment per adobar les nombroses explotacions de vinya. Aquest ús responia a la necessitat d'augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes, que eren una part fonamental de l'economia agrícola catalana.</p> <p>Les vinyes són plantes exigents en termes de nutrients del sòl, i les pissarres del Silúric, riques en minerals, podien aportar aquests nutrients necessaris. L'aplicació d'aquesta roca triturada al sòl vinícola ajudava a millorar la seva estructura, afavorint la retenció d'humitat i proporcionant oligoelements essencials per al creixement de la vinya.</p> <p>L'ús de pissarres com a adob també tenia altres avantatges:</p> <ol> <li> <p><strong>Millora de la textura del sòl</strong>: Les partícules fines de pissarra ajudaven a millorar la textura del sòl, fent-lo més permeable i airejat, cosa que afavoria el desenvolupament radicular de les vinyes.</p> </li> <li> <p><strong>Aportació de minerals</strong>: Les pissarres podien contenir minerals com el ferro, el potassi, el fòsfor i el calci, elements clau per al creixement de les plantes i la producció de raïm de qualitat.</p> </li> <li> <p><strong>Neutralització de l'acidesa del sòl</strong>: En alguns casos, les pissarres també podien ajudar a neutralitzar l'acidesa del sòl, creant un entorn més favorable per a la vinya.</p> </li> <li> <p><strong>Sostenibilitat</strong>: L'ús de materials locals per a adobar els camps era una pràctica sostenible, que reduïa la dependència d'adobs externs i químics, promovent una agricultura més respectuosa amb el medi ambient.</p> </li> </ol> <p>Aquesta pràctica també il·lustra la importància de la geologia local en l'agricultura històrica de Catalunya, on els recursos disponibles eren utilitzats de manera innovadora per a maximitzar la productivitat agrícola.</p> <p>A final del XIX i principis del XX, la informació oral, diu que aquelles mines s'explotaven per treure'n colorants. A Cervelló hi havia una família (Olivella) que se'ls coneixia com '<em>els de cal Terra Negra'</em> perquè un avi s'havia dedicat durant algun temps a explotar-les.(Informació de Josep Llurba).</p> 41.3984200,1.9880420 415407 4583481 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96395-20402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96395-20403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96395-20404.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Serveix d'hàbitat per a diverses espècies. Hi trobem la presència de Meta bourneti (artròpode troglòfil), de ratpenats i d’ocells que hi fan niu. 98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96407 Casa al c/ Major, 164 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-164 <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Casa entre mitgeres de planta baixa i pis, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>La façana és plana, i està pintada de color salmó excepte els guardapols que recerquen les obertures, les motllures, les mènsules, els respiralls superiors i els elements verticals del parapet superior, que són de color crema. Presenta dues obertures en cada nivell d'alçada.</p> <p>El primer pis té una porta, a l'esquerra, d'arc de punt rodó, i a dreta un segon buit de traça horitzontal, segurament modificat amb relació a l'obertura original. Al segon pis, a esquerra hi ha una antiga finestra recercada i cegada, i a dreta, un balcó d'ampit situat sobre una motllura triple, i amb barana de brèndoles recaragolades. La porta està protegida amb persiana canadenca.</p> <p>Les motllures remarquen visualment l'alçat entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament. A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos respiralls. La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, sinó que sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules.</p> <p>El remat de la casa és un ampit que conforma el fris.</p> 08068-207 C/ Major, 156 <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>una certa uniformitat estilística al conjunt ja que l</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>es façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3962677,1.9595217 413020 4583271 1919 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96407-96407-207010v20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96407-96407-207020v2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96408 Casa al c/ Major, 160 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-160 <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de dues plantes, està coberta amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana és plana, i està pintada de color taronja clar, excepte els guardapols que ressegueixen les obertures i el sòcol, mènsules, motllures i la resta de recercats, que són més foscos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta dues obertures en cada nivell: el primer pis té una porta i una finestra, el segon una finestra i un balcó en forma rectangular. Estan tancades amb fusteria simple i vidre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la planta baixa la porta està rematada amb un arc carpanell, la finestra adjacent tot i ser rectangular el recercat està acabat per un arc de mig punt amb una obertura cega. Ambdós arcs són pintats al mur a excepció de la clau d'arc que és en baix relleu. Les motllures remarquen visualment els límits entre la planta baixa, el segon pis i l'entaulament. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A sobre de la motllura del segon pis hi ha dos elements en forma de rombe que subratllen les obertures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La separació del cos central i l'entaulament no és plana com la resta de motllures, hi sobresurt un ressalt sostingut per sis mènsules. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El remat de la casa és carrat.</span></span></span></span></span></span></p> 08068-208 C/ Major, 160 <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten que <span>l'estètica final del carrer sigui de conjunt heterogeni. Les façanes tradicionals generalment tenen tres obertures: el portal, el balcó i les finestres de planta baixa.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3962530,1.9594235 413011 4583268 1916 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96408-20801.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96410 La curandera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-curandera <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p> L'any 1964 es va recopilar aquesta història, que actualment ja s'ha perdut de la memòria de la gent de Cervelló. <p>Història de la curandera:</p> <blockquote> <p><em>'Diuen que diuen s'ha de creure en tot i no s'ha de creure en re; però hi havia hagut per anys radere ... hi havia una mica més de creència que no hi ha ara. Hi havien un ... unes persones que vosté anava enllà, li encertaven o no li encertaven: feien de curandera. Jo, explicava el meu pare, en el carrer Gran de Gràcia, pues una vegada la germana que està de majordoma amb un meu germà, doncs, es trobava que, quan la criava, la mare es va quedar sense llet, seca, i amoïnats perquè determinaven per portar-la amb una dida; i li van dir ab el meu pare, diu:</em></p> <p><em>-Ves a Gràcia, que hi ha una dona que et donarà remei.</em></p> <p><em>I va anar-hi.</em></p> <p><em>-Però , tu no diguis re. En ribant allà no diguis el què eh? només que vas allà per una criatura aixís i aixàs dónes els noms i prou.</em></p> <p><em>I arriba allà i li diu: </em></p> <p><em>-Déu lo guard.</em></p> <p><em>-Déu lo guard. Què us passa, eh?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Miri. Tinc una nena que fa tants dies que plorar i plorar i plorar, i no sabem què té. A vere què és lo que passa.</em></p> <p><em>Diu</em></p> <p><em>-Lo que té -diu- és que lo que té és molta gana i no té tiberi.</em></p> <p><em>-Bueno, dòs -diu-, com s'ha darreglar això?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Mireu -diu-, de moment us donaré aquestes herbes -diu- i a la vostra dona en ribant a casa, mateu una gallina, que prengui aquestes herbes, i mateu aquesta gallina i, durant d'avui a uns dies determinats, que cada dia es fagi un bon caldo -diu- i, entre això que us dono i ella lo que pendrà, tornarà a arrencar llet -diu-, i no us espanteu que la criatura se la criarà.'</em></p> </blockquote> 08068-209 <p>L'any 1964, Florenci Armengol i Armengol fa aquest relat que és recollit pels enqüestadors de l'Atles <span><span><span><span><span><span>Lingüístic del domini del català. Aquest relat relaciona la capacitat de generar llet amb el consum del caldo de gallina, una tradició ben documentada ja des de l'Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta tradició continua dins l'imaginari col·lectiu fins a èpoques recents.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3961298,1.9589416 412971 4583256 08068 Cervelló Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Sense ús 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Informador: Florenci Armengol i Armengol Informador: Florenci Armengol i Armengol.Edat: 66 anys.transcriptors: J. Veny, L. PonsEnqüestadors: A.M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. Rafel.Data: 9 juliol 1964. 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96411 La Mala Dona https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mala-dona <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2013). Contes i llegendes. Torrelles de Llobregat: Nectar Editorial. Dibuixos de Francesc Pasqual Armengol.</span></span></span></span></span></span></p> Recollida i publicada per Josep Llurba Rigol (Llurba, (2013: 67-77). <p>Llegenda relacionada amb el torrent que discorre, actualment canalitzat, per sota de la Rambla Josep Tarradellas i desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Va ser recollida i publicada per Josep Llurba <span><span><span>(2013: 67-77)</span></span></span>, qui va fer la següent adaptació literària:</p> <blockquote> <p><em>'Un noiet de poc més de catorze anys estava guaitant el cabal d'aigua, que baixava torrent avall. </em></p> <p><em>Feia quatre dies que queia aigua a bots i barrals i les rieres i torrents gairebé sortien de mare. Veure l'aigua torrencial era tot un espectacle digne de veure. Sobretot si t'ho miraves des d'un indret on l'aigua no et podia remullar els peus i menys, és clar, arrossegar-te avall va, com el Met de Ribes. El nostre vailet, observant esporuguit la força torrencial, havia perdut la noció del temps. </em></p> <p><em>De cop i volta, però, una veu el destorbà del seu encaterinament: era la veu d'un home que se li acostà, alhora que li preguntava?</em></p> <p><em>–Què fas vailet? Estàs contemplant la riuada com baixa? El noiet, assentí afirmativament.</em></p> <p><em>-Veuràs –prosseguí l'home–, aquest torrent té mala fama i l'aigua que baixa torrent avall porta un poder miraculós i màgic, gairebé enigmàtic. Diuen els avis que quan hi ha sequedat, la poca aigua per a discórrer són de les llàgrimes d'un infantó, que la seva mare va abandonar. En canvi, quan plou de valent, i el volum s'incrementa, és la fúria tempestuosa de la mare del nen.</em></p> <p><em>El xicot va quedar atònic, inesperadament sobtat de sentir el relat d'aquell home. No gosava contrariar-lo, perquè, al cap i a la fi, no es veia en cor de poder qüestionar-li l'argument. No obstant això, però, i com que era un noiet espavilat, que tot i la seva curta edat era capaç de copsar qualsevol raonament, li va preguntar:</em></p> <p><em>–Com és que la mare abandonà el seu fill?–Ui, això és molt llarg d'explicar i depèn de qui ho expliqui hi dona un sentit o un altre.</em></p> <p><em>.–Bé, doncs –digué el noi–, digueu el vostre sentit.</em></p> <p><em>–La meva versió és que aquella dona era una persona necessitada d'amor i comprensió i, si molt convé, d'una mica de misericòrdia, i, en canvi, a la població la tenien per una bruixa. Una persona en poc senderi, vaja.</em></p> <p><em>–Una bruixa?</em></p> <p><em>–Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Sí, una bruixa.–I que és exactament una bruixa?</em></p> <p><em>–És aquella persona que té poders sobrenaturals perquè té tractes amb el dimoni, és una dona lletxa, majoritàriament mal vestida, que porta la malastrugança a les cases de bona fe</em></p> <p><em>–I per què era una bruixa?</em></p> <p><em>–No era una bruixa. Era una persona que tenia un sentit de la vida i una moralitat diferent de la gent de la seva època. El cas d'aquesta dona s'esdevingué cap als volts de l'any 1800. Aquesta dona, quan era jove, havia estat una noia molt formosa, oberta, riallera i entremaliada, però sempre sense mala fe. Era la noia més bonica de la població, afalagada per tothom. Els seus pares es van construir una caseta a prop d'aquest torrent on ara ens trobem tu i jo. Era una família com totes les altres, només tenien un petit problema: eren pobres i la filla massa guapa per l'entorn del moment. Les enveges i els odis suraven a flor de pell. Totes les amigues li feien la vida impossible, sobretot quan el fill del mas Rossic, que era un dels terratinents més important del poble, li va anar al darrere.</em></p> <p><em>'¿Però, tu, essent de casa bona, on vas amb aquesta mossona que no té ni un ral per al dot?' Preguntaven els potentats del poble.</em></p> <p><em>'Mira la mosca morta, es pensa que serà la senyora i majora de cal Rossic'. Deien uns altres. </em></p> <p><em>Tot plegat enveja. L'enveja, però, fa fer coses innobles. El sentiment recelós de veure com una altra persona té allò que tu no pots tenir o aconsegueix allò que tu esperes aconseguir i no pots, sovint porta a situacions esperpèntiques. Quan et penses que tu ets la reina del clan, perquè et creus superior a tothom, i desitges trobar el príncep blau i veus que el noi de casa bona se'n va amb una altra que, per a tu, és inferior de ranc, la gelosia et corseca tot el cos. L'aversió profunda de malvolença envers la noia no va parar fins que uns i altres van fer trontollar el puntal familiar i l'estima del xicot cada vegada anava perdent força; fins al punt que quan els seus pares li van plantejar si preferia la noia sense dot i ser desheretat, l'hereu de cal Rossic no s'ho va pensar dues vegades: va escollir l'heretat de la casa. </em></p> <p><em>De fet, l'amor que sentia per aquella xicota era esporàdic i de poca consistència... </em></p> <p><em>Tot i haver-li professat amor etern, cosa que la noia, eclipsada d'una certa candidesa, s'ho cregué.</em></p> <p><em>–Què voleu dir, que no l'estimava? –Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Efectivament, era un amor fugisser... </em></p> <p><em>Al capdavall, el noi era l'hereu de casa bona i això el feia sentir superior a tot. Fins i tot es creia amb el dret de jugar amb els sentiments de qualsevol noia del poble. La seva posició econòmica, superior a la majoria d'habitants d'aquesta població, li donaven la potestat per flirtejar sense cap remordiment. Era allò que en la baixa edat mitjana en deien 'el dret de cuixa'. Abans, el senyor podia escollir la donzella i emportar-se-la cap al llit per passar-hi tota la nit, sense que els pares de la noia ni el futur marit poguessin dir-hi res. </em></p> <p><em>Cap al 1800 la cosa ja no era tan greu, però un hereu de casa benestant sempre tenia la pedanteria de fer veure que sentia una atracció o inclinació amorosa vers una noia, tot i que generalment eren simples coqueteries per fer passar el temps, alhora que demostrava els seus dots de conquistador. La figura ben plantada, amb vestits ben escaients per la figura jovenívola d'aquell senyoret, feien caure la bava a més d'una noieta del poble, que somiaven i anhelaven amb fervor poder-s'hi casar.</em></p> <p><em>–Així, aquest hereu de casa rica, només volia la noia per passar-hi l'estona? </em></p> <p><em>–Afegí el xicot.</em></p> <p><em>–Sí, sí... Era una galindaina...</em></p> <p><em>–Què vol dir una galindaina? –Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Un objecte de poc valor. En aquest cas un toca-son, sense gaire suc ni bruc. </em></p> <p><em>Ja ho diu la dita: de les grans cases surten els grans ases.</em></p> <p><em>–I així, doncs, què va passar amb la noia?</em></p> <p><em>–Doncs, entre la poca estimació que sentia per ella, més les pressions dels seus pares, més els murmuris de la gent, la va deixar plantada. Però el problema va sorgir quan la noia s'adonà que aquell conquistador de tres rals l'havia deixat prenyada. De fet, els maldecaps van venir per a la xicota, ja que aleshores perdre la virginitat i a sobre quedar-se amb estat, era quelcom terrible de cara la societat d'aquell temps. La doble moral imposada per la situació politicoreligiosa no podia permetre de cap manera tenir una mare soltera dintre de la cleda parroquial. Era un pecat mortal i això no es podia consentir. Del noi ningú en feia esques, ningú en parlava... en canvi, per a la noia allò fou un calvari.A casa la noia, la notícia de l'embaràs, fou tot un daltabaix considerable, perquè veien la discriminació que els cauria a partir d'aquell moment. </em></p> <p><em>No hi ha cosa pitjor en una casa que el poble t'assenyali amb el dit. Per gairebé tota la població, aquella casa seria maleïda eternament. Una mare soltera, Verge Santa! La malastrugança els cauria damunt com les set plagues d'Egipte. Això que els pares ja havien advertit la noia fent-li saber la dita: 'que a casa l'amic ric no hi vagis si no hi ets requerit'.'Qui perd la virtut, tot ho ha perdut!', cridava el pare... </em></p> <p><em>Però els problemes, dissortadament, no se solucionen amb lamentacions. La qüestió era que la noia estava embarassada d'un cagadubtes que no va tenir cap problema en menysprear-la i a renunciar a la paternitat a canvi de tenir l'herència de la seva família. I no en va tenir prou d'això que a sobre per justificar la seva pròpia irresponsabilitat va anar escampant per tot el poble que la noia era una bagassa, amb certes habilitats malèfiques que l'havien encantat de mala manera fins al punt de fer-li perdre la xaveta.</em></p> <p><em>–I la gent es va creure aquesta història? –Preguntà el noi, cada vegada més encuriosit.</em></p> <p><em>–La gent –prosseguí l'home– no podia dubtar de la paraula del noi i menys si es tractava d'un hereu de casa bona. Per tant, la dolenta era la noia, que havia fet servir poders malèfics per entabanar-lo. El bo era el xicot... la noia, era la mala dona... la bruixa, que essent de casa pobre volia ser la mestressa de cal Rossic, la casa més noble, més rica i més poderosa de tot aquell entorn.</em></p> <p><em>–I a partir d'aquí van considerar que la noia era una bruixa.</em></p> <p><em>–Bé, a partir d'aquí es va encendre la guspira d'un foc alienador...</em></p> <p><em>–Alienador? Què voleu dir?</em></p> <p><em>–Fer perdre el seny... Allunyar-se de l'efecte, l'amistat; sovint acompanyat d'un cert desequilibri mental. Després de veure's menyspreada pel noi, repudiada per la gran majoria de la població i fins i tot pels seus propis pares, va caure en un estat depressiu que li feu fer coses summament complicades d'entendre. La manca d'estimació i comprensió, d'uns i altres, li van provocar un sentiment de culpabilitat i frustració terribles. </em></p> <p><em>Tot d'una, aquella persona jove, maca i riallera, es veia abandonada, rebutjada i humiliada de tots i de tothom. Haver de conviure en un entorn hostil, on allò que més es buscava era camuflar i dissimular la manca d'humanitat, lucidesa i tolerància, se li feia molt difícil de suportar, sobretot quan li van començar a dir:</em><em>'Mala dona'!</em></p> <p><em>–I per això aquest torrent li diuen 'Mala dona'?</em></p> <p><em>–En certa manera sí. Se'l coneix per la 'Mala dona' perquè aquella noia i la casa on vivia la van rebatejar amb aquest nom.</em></p> <p><em>–I que va passar amb el seu fill? El va tenir?</em></p> <p><em>–Sí, el va tenir... però...</em></p> <p><em>–Digueu... què va passar? </em></p> <p><em>–Preguntà el xicot ansiós de saber el final de la història.</em></p> <p><em>–Doncs, com ja te apuntat, la xicota es va anar deprimint, amb forts sentiments de frustració i humiliació, fins al punt que gairebé ja no tocava ni quarts ni hores. Es va convertir amb la riota de tothom i tots la prenien per una ximpleta.</em></p> <p><em>–Però... i això que li diguessin bruixa i mala dona, per què?</em></p> <p><em>–Bé, la llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos, diuen. </em></p> <p><em>El fet és que això de 'Mala dona' li deien en la boca petita i bruixa li van començar a dir, perquè es va deixar els cabells llargs i bruts, amb una vestimenta pròpia de bruixes. Com que sovint sortia al carrer amb una escombra a la mà, feia tota la sensació de semblar una bruixa.</em></p> <p><em>–I Mala dona?</em></p> <p><em>–Mala dona era una manera de castigar el fet d'estar embarassada sense tenir marit. Una mica representava aquell passatge bíblic, on una dona és agafada per adulteri i segons el costum, feta llei, l'havien de pedregar fins a matar-la. L'única diferència és que aquella adúltera fou perdonada per Jesús amb una frase molt simple: </em></p> <p><em>'Qui de vosaltres estigui net de pecat que llenci la primera pedra'. </em></p> <p><em>Ningú va poder llençar la pedra perquè qui més qui menys era culpable d'alguna cosa. Però al segle XIX no hi havia un Jesús tangible i el costum de llençar pedres ja havia passat de moda. Per tant, calia inventar-se altres camins per humiliar la pecadora. </em></p> <p><em>'Mala dona', doncs, era una manera subtil de castigar aquella persona que havia gosat tenir relacions amb un noi de casa bona sense tenir cura per a no quedar embarassada i, sense preveure'n les circumstàncies ètiques i morals de la tribu.</em></p> <p><em>–Però, digueu-me... com es va acabar tot plegat? Va tenir el fill...?</em></p> <p><em>–No siguis impacient, vailet! La noia semblava que després de quedar prenyada i abandonada pel pare de la criatura que portava dins les entranyes, havia quedat tocada del bolet. </em></p> <p><em>Però, malgrat el seu tarannà, més aviat extravagant i fora de tot comportament considerat normal per a la resta de ciutadans d'aquell poble, una cosa si que tenia clara: el sentiment de maternitat i l'orgull d'engendrar un fill la feia tirar endavant. </em></p> <p><em>Era capaç de resistir totes les envestides, les xafarderies i les crítiques més ferotges de la comunitat. Segons com desvariejava, però tenia molt clar que donaria a llum aquell infantó que portava dintre seu.</em></p> <p><em>Els dies passaven i el període de gestació anava fent via. </em><em>Malgrat que els seus pares van lamentar i no van entendre mai l'embaràs de la seva filla, almenys no la van llençar al carrer. Per consegüent, la noia tenia aixopluc per al seu fillet. Finalitzat el període de l'embaràs, i tan bon punt va començar a trencar aigües, van cridar la llevadora... </em></p> <p><em>Però, ai las! La llevadora, la responsable d'atendre les dones que anaven de part, es negà a assistir-hi perquè aquella partera estava maleïda pel dimoni i el fill era un maleït Llucifer, que tant se valia que Déu se l'emportés.</em></p> <p><em>–Que fort, no! –Digué el noi.</em></p> <p><em>–Sí, molt fort! </em></p> <p><em>Llavors, amb penes i treball la noia hagué de parir sola. No fou un part complicat, però la poca experiència, la manca d'ajut per tallar-li el cordó umbilical al nadó, al cap de poca estona d'haver nascut s'ofegà. Com si es tractés d'una maledicció divina, tan bon punt el fillet perdé la vida, al cel començaren a retronar llamps i trons. </em></p> <p><em>De cop i volta començà a ploure a cor que vols. Fou una nit de pluja constant, que ho va inundar tot. Els barrancs, els torrents i les rieres baixaven curulls d'aigua. Fou un diluvi fluvial que feia feredat. Al cap dels tres dies, el temps es calmà i de nou sortí el sol. Un sol enlluernador que il·luminava els carrers i les cases, els torrents i els barrancs, com si hi hagués un focus damunt d'un escenari. La noia feia tres dies, mentre va durar la pluja, que no es va moure del llit. De fet, ambprou feines es va adonar que havia mort el seu fill. De sobte, però, un raig de lucidesa la va fer adonar-se de la tragèdia. No es lamentà de res.</em></p> <p><em>Agafà l'infantó se l'acostà a la boca i el petonejà fortament. L'embolcallà amb un drap mentre notava que els seus ulls li queien unes llàgrimes d'angoixa i de tristesa. S'alçà lentament alhora que agafava la criatura exànime. Sense dir res, sense fer ni un trist comentari en els de casa seva, sortí al carrer. Amb el cadàver del seu fill en braços, es posà al mateix lloc on estem ara tu i jo. De cara el torrent, que hi baixava l'aigua a dolls, amb un força impetuosa que s'emportava tot el que trobava pel mig. De cop unes veus d'unes noies la van apartar de l'abstracció que sentia tot guaitant l'aigua torrencial que s'engolia torrent avall. </em></p> <p><em>'Mala dona –sentí que cridaven–, ja has parit?'. 'Què en faràs d'aquest fill bord?' Digué una altra persona que passava un tros més enllà del lloc on es trobava la noia. </em></p> <p><em>Ella es girà lentament, envers el lloc d'on sortien les veus que la increpaven.</em></p> <p><em>'Va, Mala dona, digues què en faràs d'aquest fill bastard del fill de casa bona?' </em></p> <p><em>Les noies odioses del poble continuaren amb duresa verbal. Les que mai havien trencat cap plat i que es veien en cor de menysprear i jutjar la dissort dels altres sense pensar que un dia, a elles, també els podia passar el mateix i sense pensar gaire el mal que les seves paraules podien ocasionar.</em></p> <p><em>–Quina gent, oi? –Digué el noi esperpèntic per tot el relat que anava escoltant en molta atenció.</em></p> <p><em>–Mala, gent, sí...</em></p> <p><em>–I què en va fer del nadó?</em></p> <p><em>–Com t'he dit, la noia tenia el seu fill als braços. Quieta, com si fos una estàtua de sal, es girà i mirà les malèvoles xicotes del poble que l'estaven increpant. Se les mirà de cua d'ull, mentre escoltava els insults i els exabruptes que li proferien. </em></p> <p><em>Tot d'una exclamà aïradament i fora de si: 'Que el dimoni se us emporti a l'infern!' Es girà de cara el torrent i es llençà a dins, amb la criatura als braços. L'aigua tempestuosa se'ls engolí com si res. En pocs moments havien desaparegut torrent avall, la noia i el cadàver del seu fill.Tot i la tragèdia del fet el motiu despectiu de 'Mala dona' no va pas minvar, ans tot al contrari. </em></p> <p><em>La gent del poble quan es volia referir en aquest indret sempre ho feia amb el malnom que van batejar en aquella pobra noia, que un dia es va lliurar a un terratinent sense escrúpols que la va deixar embarassada i es va desdir de la seva paternitat.</em></p> <p><em>–És clar, ara ho entenc. Així podem donar per fet que aquest és el motiu pel qual d'aquest lloc es diuen 'Maladona'? –Preguntà de nou el vailet.</em></p> <p><em>– Doncs, efectivament, des d'aleshores aquest torrent se'l coneix com al 'Torrent de la Maladona'.</em></p> </blockquote> 08068-210 Rambla de Josep Tarradellas <p>Aquesta llegenda es relaciona amb el torrent del mateix nom, el qual, quan plou continua canalitzat el seu curs per sota de la rambla, travessant la carretera.</p> <p>Actualment és la rambla de Josep Tarradellas.</p> <p>Del torrent només és visible l'ampit del pont de pedra sorrenca i els guardacantons que protegien aquest ampit de les rodes dels carruatges.</p> 41.3962261,1.9575978 412859 4583268 08068 Cervelló Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96412 Casa al Carrer Major 50-52 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-major-50-52 XIX <p>Edifici de dues plantes i dos cossos. Es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer i segon pis.<br /> <br /> La teulada és a dos vessants de peces àrabs, amb el carener paral·lel a la façana.<br /> <br /> La façana principal, que està pintada de groc i blanc en els elements que l'emmarquen, és plana, i es troba segmentada per línies horitzontals com a elements decoratius simples i motllures de separació senzilles que es troben entre planta baixa, planta primera i planta segona.<br /> <br /> El fris de la cornisa està reforçat per una motllura volada.<br /> <br /> Els buits estan tots emmarcats i emmotllurats al primer i segon pis. En planta baixa, només emmarcats. Destaquen els balcons, amb peanyes protegides per baranes amb brèndoles de forja decorades, amb més ornamentació en la planta primera que en la segona. L'antiga porta d'accés, de traça vertical i finestra corba que està traçada per sobre de la porta, presenta la data de la construcció: 1878.<br /> <br /> A esquerra hi ha l'antiga porta, més ampla, probablement destinada a un antic negoci, amb llinda d'arc escarser. La porta de la dreta ha estat recentment reformada, amb l'afegit d'una marquesina amb teula àrab.</p> 08068-211 c/ Major, 50-52 <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major. Aquest carrer es va crear seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta es van aixecar en un moment de revifada econòmica a la vila.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 1870 i 1923, la població de Cervelló va experimentar un creixement significatiu. Aquest augment es devia principalment a la instal·lació de fàbriques de vidre, filats i sedes. La proliferació d'indústries va fomentar el desenvolupament del comerç local. Així, la conjuntura econòmica favorable va propiciar la construcció de nous habitatges, contribuint a l'expansió urbanística de la població.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3957692,1.9550575 412646 4583220 1878 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96412-21102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96412-21103.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
96413 Aplec de Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc-0 <p>Aplec que es du a terme al voltant del 14 de maig cada any. Es celebra a l'entorn de l’antic monestir i s’hi fan diverses activitats.</p> <p>S'organitza des de la Parròquia de Santa Maria de Corbera, que és de qui depèn el Monestir de Sant Ponç, tot i que es troba en terme municipal de Cervelló. En el grup organitzador hi ha gent dels diferents nuclis i urbanitzacions de Corbera, que any rere any s'activen per a preparar les diferents activitats que s'hi fan. És una diada de retrobament amb la gent del poble, potser hi ha gent que només es veu un cop l'any, i és a Sant Ponç.</p> <p>L'Aplec comença la vigília amb un concert de música clàssica a l'interior del monestir i l'acampada del jovent pels voltants del monestir.<br /> <br /> A l'Aplec hi acostuma a participar molta gent, tant de Corbera com dels pobles veïns, Cervelló i Vallirana.</p> <p>Durant tot el dia va arribant gent al monestir a peu o amb vehicle. L'Aplec és una bona ocasió per conèixer Corbera i els seus voltants, i especialment el monestir, que aquest dia organitza visites guiades. A mig matí es fa una missa destinada a la benedicció de les herbes boscanes i remeieres que la gent duu i que després s'enduu a casa.</p> <p>Acabada la missa es ballen sardanes i es dina a l'aire lliure, amb el que cadascú ha portat de casa seva. Antigament s'havia fet un dinar popular a base de grans cassoles, però en l'actualitat tothom es porta el seu dinar.</p> <p>Durant tot el dia hi ha una fira de productes artesans del poble i diverses parades d’herbes remeieres i boscanes. A la tarda es fa un Concurs de Dibuix i un espectacle d'animació infantil per a la mainada.</p> 08068-212 Monestir de Sant Ponç <p>L'Aplec de Sant Ponç es celebra cada segon diumenge de maig pels voltants de l'antic monestir de Sant Ponç, un edifici que data dels segle XI, quan ja consta que hi ha un priorat amb el nom de Quadra de Sant Ponç.</p> <p>A la dècada de 1960, ja començava la festa dissabte al vespre, amb un foc de camp, cançons, etc. L'acampada als voltants del monestir ha perdut intensitat, però encara hi ha qui puja la vigília a fer gresca.</p> <p>Des de fa uns anys, però, la festa es concentra sempre el diumenge.</p> 41.4018213,1.9126403 409108 4583935 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96413-21202.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96413-2123.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós/Cultural Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum El finançament de la festa es fa a través de la venda de petits records, de l'aparcament dels vehicles, dels entrepans i la beguda que es distribueixen. Els diners també serveixen per a mantenir el monestir en bon estat.Darrerament l'Ajuntament de Cervelló ha posat a disposició de la ciutadania un autobús des del nucli del poble fins a l’Hotel can Rafel, i des d’allà les persones assistents van poder anar caminant fins a Sant Ponç. La caminada te una durada aproximada d’una hora. Alguns dels i les veïnes fan tot el recorregut a peu. 119 2116 4.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5