Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95626 | Mas Nou del Lledoner - l'Hostal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-nou-del-lledoner-lhostal | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XX | Manca de manteniment i conservació | <p><span><span><span>Masia d'estructura basilical i teulada de peces àrabs, disposada a dues vessants a l'edifici central, i a una vessant als cossos laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta un barri exterior, amb porta que s’obre a la carretera N-340, el qual tanca al frontal de la masia i genera un pati de distribució interior davant de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està dividida en tres cossos, amb tres eixos verticals. Es desenvolupa en alçada en tres pisos: planta baixa, planta pis i golfes. El cos central presenta a les golfes un mirador format per tres finestres corbes, sota de les quals, dins d'una cartel·la, hi figura la inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span> 'F. R. 1777'</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d’accés a l'habitatge és d'arc escarser i les obertures del pis són balcons, amb peanyes de triple motllura que semblen perllongar-se i continuar marcant horitzontalment tot l'ample de la façana, com una línia decorativa que separa la planta baixa de la planta noble. Les baranes són de ferro, amb decoració geomètrica i vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A esquerra de la façana, s'obre un segon barri, amb porta escarsera i teulada de protecció, el qual dona accés a les dependències de la part lateral i posterior de l'edifici, les quals completen el conjunt constructiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants de la casa hi ha les construccions pròpies de la seva primitiva funció rural. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana posterior, al mur de tancament, es conserva un rellotge de sol, pràcticament esborrat.</span></span></span></p> | 08068-26 | Carretera N-340 (km 1.318). | <p>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a causa de l'augment de trànsit derivat de la recent construcció de la nova carretera de Carles III.<span><span><span><span><span><span>(Llurba, 2021:102-103). </span></span></span></span></span></span>Al mas, es facilitaria, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</p> <p>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</p> <p>El director projectista de l'obra del Pont del Lledoner, Carlos Saliquet, s'hostatjava en aquesta masia durant les obres, i va ser aquí on va dibuixar els plànols i el projecte. </p> | 41.3912600,1.9044164 | 408406 | 4582771 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95626-1000088280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95626-1000088288.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La casa era coneguda també com a Lledoner Nou, l'Hostal o Casa Nova. El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès depenent d'aquest mas. | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95665 | Caves Rondel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rondel | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'edifici dedicat a les Caves Rondel representa arquitectònicament parlant, un conjunt harmoniós de naus que es van construir al voltant d'un ampli pati rectangular amb jardí. El conjunt té un aspecte grandiós, sent el primer element arquitectònic de vàlua patrimonial que es troba en accedir al terme municipal arran de la carretera.</p> <p>Les naus estan pintades actualment en color groc, el qual fa una combinació perfecta amb el color marró del maó vist i les teules de les cobertes.</p> <p>Les edificacions segueixen una estructura regular, i estan construïdes amb pedra i obra, presentant cobertes de teula.</p> <p>El cos principal mesura 98,80 m de longitud per 19,40 m d'amplada.</p> <p>L'actual explotació industrial ocupa una superfície total construïda de 70.000 m².</p> <p>L'estructura interna varia segons la nau en qüestió. Les més antigues (Nau de Tiratge, 1949) presenten grans arcs de maó, mentre que les més modernes (Celler, 1960) disposen d'arcades de formigó i arcs parabòlics a l'espai central.</p> <p>Cal fer esment d'una excepció, la Sala d'Actes de la nau més moderna, dissenyada per Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, entre 1970 i 1975, amb arcs de mig punt de maó i voltes d'aresta que divideixen la sala en dos trams de quatre voltes. Les columnes, inspirades en l'art romànic, tenen el seu referent en l'església de Sant Martí del Canigó i les arcades recorden vagament la tribuna del monestir de Serrabona. En les claus de volta hi ha representat un gotim de raïm i una mà que recorda l'escut de Raïmat.</p> <p>A l'interior de les caves es troba una capella amb la Verge de Raïmat, feta en pedra i envoltada d'ampolles.</p> <p>Davant de l'entrada, s'obre el gran pati d'accés. Es va concebre com un espai central que distribueix i articula tot el conjunt, amb dimensions d'aproximadament 100x50m i un disseny enjardinat, projectat per A. Bertrán Martí l'any 1963.</p> <p>Les caves comprenen cinc plantes de soterrani, interconnectades amb 8 km de túnels en total. És destacable la imponent marquesina amb forma de paraboloides a la nau de Tiratge, recurs constructiu, el qual permet oferir més resistència a flexions, usant menor quantitat de material d'obra.</p> | 08068-60 | Carretera N-340, km 1.241,5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les caves Rondel van ser fundades per la família Raventós l'any 1949. Anteriorment, l'any 1945, Jesús Raventós i Manuel Pagès van obrir un celler a Argentina, però finalment el van tancar i van tornar a Espanya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1951 van sortir de les caves les primeres ampolles de la marca Delapierre i, l'any 1957, les primeres de la marca Rondel. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1958 es va projectar una nova fase de creixement per ampliar l'espai disponible per emmagatzematge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1976 es va construir la sala d'actes, sota la direcció de Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Enric Garcia Estadella, de l'empresa construccions Ferrer, de Sant Sadurní d'Anoia va fer la sala d'actes, i explica com:</span></span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>'es desplaçaven a l'obra, a Cervelló, cada dia en furgoneta des de Sant Sadurní, baixant pel coll d'Ordal. De vegades ens ha explicat quina va ser la tècnica de construcció que van utilitzar per aguantar les voltes de pedra, que tenint en compte els mitjans de l'època va ser prou enginyós'.(</span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ, 2022).</span></span></span></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquestes caves hi van treballar un bon nombre de persones de Cervelló fins a l'any 2005, quan Codorniu va traslladar la producció a Sant Sadurní d'Anoia i utilitzar les instal·lacions com a centre logístic, però al cap de poc temps van quedar en desús i van ser posades a la venda.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4026518,1.9894100 | 415527 | 4583949 | 1949 - 1960 - 1976 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20231208124512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20240102111530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-cavarondel001.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Jaime Artigas i Lluís Bonet Garí | És notable la salzeda que abraça tot el seu perímetre, visible des de l'N-340, així com un interessant bosquet de coníferes prop de la riera de Corbera. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 95688 | Ca n'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>L'edifici situat entre el sector de Ca n'Esteve i la riera de Cervelló. És una masia molt reformada, de planta quadrada i amb construccions annexes.</p> <p>L'edifici principal té tres plantes, amb un pati interior i una escala senyorial amb graons de pedra calcària i barana de ferro forjat. Les façanes són de color ocre i les finestres emmarcades amb totxos vists, mantenint un aspecte rústic i elegant. El carener està orientat a migjorn, donant-li un aspecte més de fortalesa que de masia rural.</p> <p>Conserva l'embigat original al saló, així com els arcs de mig punt fets amb pedra rogenca que connecten les diferents estances. En el primer pis hi ha unes arcades trigeminades, separades per dues columnes de secció octogonal que formen part del distribuïdor d'aquesta planta.</p> <p>Al nord i al llevant es troben els edificis annexos destinats als afers agrícoles. Avui dia, el conjunt està tancat i és inaccessible. En total, el conjunt supera els 600 m².</p> | 08068-70 | C/ Riera, 2 | <p>El 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar l'església parroquial de Sant Esteve, finalitzant la part de la façana que hi mancava.</p> <p>A la dècada de 1980 - 1990 havia estat un restaurant, segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | 41.3945339,1.9650388 | 413479 | 4583072 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95688-20231214133137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95688-20231214133453.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96085 | Col·lecció de la Coral Diana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-coral-diana | <p><span><span><span><span><span><span>CAPELLADES SALA, Josep (2010) Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LARROSA, Pere (2011) “La missa de ribera una tradició a Cervelló” <em>Sauló</em>, núm. 1. p.2. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></p> | XIX-XX | Els diversos objectes de la col·lecció es troben protegits: uns emmarcats i d'altres dins d'unes vitrines. | <p>La col·lecció de la Coral Diana consta de diversos elements relacionats amb la història d'aquesta agrupació. Destaquen els estendards, un diploma commemoratiu, el bust d'Anselm Clavé i algunes fotografies de l'agrupació, les cistelles que acompanyen a les actuacions de Caramelles i algunes medalles relatives a les seves diverses actuacions.</p> <p>Tots aquests elements es troben a la seu de l'agrupació.</p> | 08068-94 | C/ Major, 85 | <p><span><span><span>Aquest conjunt d'objectes va ser aplegat al llarg de més d’un segle per part de l'entitat musical anomenada Coral Diana. La Coral Diana, creada a Cervelló l'any 1863, va exercir durant molts anys una activitat musical que dinamitzà i encara dinamitza la seva comunitat, mantenint una estreta relació amb la llengua i la cultura catalanes. La seva primera participació musical va tenir lloc el 3 d'agost de 1863, en ocasió de la Festa Major de Cervelló, i el seu estendard inaugural data de 1864.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Propietària d'aquesta col·lecció, la Coral Diana ha contribuït activament a la preservació de les tradicions musicals, incloent-hi les caramelles. És una entitat associada a la Federació de Cors de Clavé. El 27 d'agost de 1922 es va celebrar una festa en commemoració de la renovació de l’estendard de la coral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1939, el director musical va ser Emili Serra Mac, qui també exercia com a secretari de l'Ajuntament de Cervelló. Després de la Guerra Civil, la coral va interrompre les seves actuacions, però a partir de 1945, el rector Miquel Rubio va encoratjar els antics cantaires i la joventut de Cervelló a refundar la societat coral. El nou director en aquesta etapa va ser Tomàs Villar, fill de Cervelló. En anys posteriors, el seu fill, Antoni Villar, també músic i professor, va liderar la coral fins a la dècada de 1990. Actualment la direcció de la Coral està a càrrec del senyor Benjamin Santos, també director de l’Escola de Música del municipi. </span></span></span></p> | 41.3961552,1.9566152 | 412777 | 4583261 | 1864-1920-2023 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208180050.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La Coral Diana ha recuperat la Missa del mestre Josep Ribera i Miró, un compositor a cavall entre el segle XIX i XX. Es tracta d'una tradició cervellonenca, ja que aquesta era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.Participaven i encara fan Caramelles. Un relat de com eren aquestes cantades a principis de segle, el fa l'aviador republicà Josep Capellades:'Per Pasqua, el cor organitzava les Caramelles, que delitaven el veïnat amb les seves cançons, fins i tot a les cases pairals. Els músics de l'orquestra acompanyaven el cor amb els seus instruments de vent. Hi havia un any acompanyant els músics, i un altre acompanyant amb el noi que portava el cistell. El cor tenia dues cantaires que portaven una cistelleta ben feta, folrada i adornada amb roba fina de colors, cintes i cascavells. L’ansa de la cistelleta estava unida a l'extrem d'un pal de fusta prou llarg perquè el cisteller pogués arribar als balcons de les cases. Era tradició que la gent posés ous a la cistella, però també hi tiraven algunes monedes. Jo m'encarregava de recollir el que hi havia. Lliurava els diners al cisteller i col·locava els ous en un cistell que portava per a això. Segons el que havia sentit explicar als meus pares, a finals del segle XIX i a principis del XX, hi havia el costum d’entregar ous, xais i cabrits petits. Amb aquesta recol·lecta, els coristes organitzaven un dinar de germanor el diumenge següent. Quan el cor havia acabat el recorregut pel poble, es feia el recompte dels diners i dels ous que s’havien recollit. Els ous es venien a les botigues i els diners d’aquesta venda, juntament amb els diners recollits, es gastaven per organitzar, l’estiu següent, una petita excursió que durava tot el dia. També hi participaven els nens que ajudaven els cistellers. Un any vam anar en autocar a la platja de Calafell, i un altre a Arenys de Mar (...).' (Capellades Sala, 2010: 29). | 105|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96098 | Fons documental de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-esteve-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XV a XX | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, conservat a l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, inclou una àmplia varietat de documents des del segle XIV fins al segle XX. Aquesta documentació cobreix aspectes civils, senyorials, econòmics, demogràfics, religiosos i administratius. Entre els documents destacats hi ha registres de confraries i associacions com l'Apostolat de l'Oració de 1952, l'Associació Filles de Maria de 1894 i la Confraria del Roser del 1578 fins al segle XVIII. També s'inclouen consuetes del segle XIX, correspondència dels segles XVIII al XX, censos dels segles XVIII-XIX, i <em>status animarum</em> de la segona meitat del segle XX.</p> <p>En l'àmbit econòmic, es conserven registres d'administració parroquial i comptes des del 1400 fins al 1826, així com altres documents administratius fins al 1906. També hi ha llibres de rendes, llibres d'almoines, rebuts de pagament de tributs, i diversos documents financers que reflecteixen l'activitat econòmica de la parròquia al llarg dels segles. A més, es conserven impresos del 1760 al 1952, que ofereixen una visió sobre l'evolució històrica i social de la comunitat de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental aplega, en detall, la següent documentació:</span><strong><span lang='CA'> </span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Civil i senyorial</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>1609-1973</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Confraries i associacions</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Apostolat de l’Oració 1952</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació Filles de Maria 1894</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confraria del Roser 1578 - s. XVIII Confraria de la Minerva [18??] Patronat Obrer </span></span></span></li> <li><span><span><span>Parroquial 1963-1964</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Consuetes</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>XIX </span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Correspondència</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span>XVIII-XX</span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Demografia</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Censos XVIII-XIX</span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Status animarum</em> segona meitat del XX</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Dispersa</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>XVI-XX</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Economia</span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Comptes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1826</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Diversa</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1605 – 1906</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bací de les ànimes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1621 – 1746</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Causa Pia</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1905</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Comptes de la Butlla</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1812</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibres de rendes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1520 – 1694</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibreta d’almoines</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1860 – 1861</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llevadors de delmes i primícies</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1831</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rebuts de pagament de tributs</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1733 – 1887</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Impresos</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1760 – 1952</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-104 | c/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | <p>La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va ser erigida el 15 de juny del 2004, i és sufragània de l'Església Metropolitana de Barcelona. Amb l'Arxidiòcesi de Barcelona i la Diòcesi de Terrassa, formen la Província Eclesiàstica de Barcelona.</p> <p>Des de l'any 2004 inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Sant Esteve de Cervelló. <span><span><span lang='CA'>Els documents més antics relatius a Cervelló que es conserven són els referents a assumptes econòmics i a la confraria del Roser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la guerra civil Ramon Armengol va salvar l’arxiu parroquial: el va guardar i en acabar la contesa va tornar tots els documents a la parròquia. Ell havia fet un inventari de tot el que havia guardat durant aquest període de temps (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> | 41.3959705,1.9535506 | 412520 | 4583243 | 1400 a 2003 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10403_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10404_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10405_0.jpg | Física | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | S'ha de tenir present, que la informació d'alguns d'aquests documents és compartida amb les Parròquies de Santa Maria de la Palma de Cervelló.No obstant això, aquest conjunt documental reflecteix la riquesa històrica de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, oferint una visió detallada de les activitats religioses, econòmiques i socials al llarg dels segles. Els documents sobre administració parroquial, comptes, llibres de rendes i correspondència són especialment valuosos per a la recerca històrica i genealògica, proporcionant informació detallada sobre la vida i l'organització de la comunitat durant diversos períodes històrics. | 94|95|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96101 | Rellotge de Sol del Mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-nou-del-lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Està pràcticament esborrat, tot i que conserva el gnòmon | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor que es troba ubicat a la façana posterior de la masia. Té forma rectangular, orientació sud-est i és vertical declinat, amb el gnòmon de vareta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de manteniment ha provocat que les marques horàries i la possible ornamentació s’hagin perdut. </span></span></span></p> | 08068-107 | Finca el Lledoner. Carretera N-340, km 318,5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa era coneguda també com a Lledoner Nou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, qui va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a la tirada que va tenir la recent construcció de la nova carretera de Carles III.(Llurba, 2021:102-103).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Al mas, es facilitaria, doncs, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3912570,1.9045215 | 408415 | 4582771 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96102 | Can Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castany-1 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XVII - XVIII - XX | Les obres efectuades a finals del segle XIX i primera meitat del XX han modificat l'edificació. | <p>La masia, de gran volum, ha experimentat un creixement que respon a les diverses necessitats dels seus habitants al llarg de la seva història. Ha patit reformes especialment voluminoses i transformadores a finals del segle XIX i durant el segle XX. Gran part d'aquestes intervencions han emmascarat la seva fesomia primitiva. En aquest sentit, són notables les galeries o porxades laterals ubicades a l'est i a l'oest, que formen cossos de major alçada afegits al segle XX.</p> <p>L’edifici central, que conserva l'aspecte més primitiu, té una coberta amb teulada a dos vessants i presenta antics elements en la façana que han quedat emmascarats per pintura i altres reformes. Un exemple d'això és la finestra situada a l'est de la façana principal, una de les obertures de la primera planta. Aquesta finestra, amb un ampit de pedra rogenca motllurada, té una llinda amb decoració floral que sembla endevinar-se. El carener del mateix cos, perpendicular a la façana, està fet de peces de teula àrab, amb un ràfec dentat i una teula carenera trencada com a element apotropaic.</p> <p>La resta de cossos edificats, units a l'edifici central, tenen cobertes a una i dues aigües, amb poques obertures, totes allindades i distribuïdes sense cap ordre aparent per les diferents façanes.</p> <p>La masia compta amb dos rellotges de sol situats a diferents façanes de l'edifici, amb orientacions diferents. Tots dos són d’autor, rectangulars i verticals, i conserven els gnòmons de vareta. Un d'ells està orientat al sud-est i ha estat pintat recentment amb un color terrós, sense marques horàries ni ornamentació. L’altre, ubicat en una façana orientada al sud-oest, està repintat de blanc, tampoc mostra marques horàries ni ornamentació.</p> <p>D'interès és també la presència d’un pou de pedra rogenca situat davant de la façana principal, relativament proper a la porta d’accés a l’antic edifici, així com una antiga fita que marca el límit de la propietat.</p> <p>Les darreres grans intervencions del segle XX han transformat aquest conjunt rural en tres apartaments.</p> | 08068-108 | Àrea del Castell de Cervelló. Accés a la urbanització Can Castany | <p>La construcció de la casa es data aproximadament entre finals del segle XIV i inicis del segle XV. Les primeres referències documentades daten del 29 d'agost de 1646, on es menciona Francesc Castany i el seu fill Pau (Llurba, 2021: 67).</p> <p>L'any 1652 es fa menció de Margarida Castany com a propietària d'un molí a la riera de Cervelló, mentre que una altra dona, Agnès Castany, filla d'Antoni, és associada al mas i al molí el 1653. En el document relatiu a l’inventari del molí, es detallen béns mobles com una caldera d'aram, pales, graelles, robes i altres objectes d’ús quotidià, revelant l'existència d'una casa més que modesta al molí (Llurba, 2021: 67-68).</p> <p>Durant el període de 1716-1717, Joan Castany, membre de la família, és reconegut com a jurat procurador del Consell municipal de Cervelló, probablement com a propietari del mas. Amb ell, s'inicia una important vinculació de les persones propietàries del mas amb l’administració pública del municipi. Al segle XVIII, la propietat passa a la família Font de Barcelona, que tenia actius en la indústria tèxtil, especialitzats en teixits com passamans i galons, produccions que formaven part habitual de la moda de l’època.</p> <p>Pere Font i Galonero, o possiblement el seu germà Francesc, es destaquen com els pioners de la família Font a Cervelló. Pere és reconegut com a propietari de Can Castany i figura destacada juntament amb Climent Pi en la decoració de les pintures barroques de l'antiga església de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>A més de la seva implicació en la indústria tèxtil al segle XVIII, els propietaris de Can Castany també van prosperar gràcies a la ramaderia i l'explotació de pedreres. L'últim gran propietari, Josep Font Colomer, va veure una disminució de la seva hisenda a finals del segle XIX, afectat per la fil·loxera i desavinences polítiques amb altres destacats personatges públics del municipi, com Joaquim Mensa i Manuel Gispert.</p> <p>Després de dècades de decadència de la finca, finalment, a la dècada de 1960, Can Castany és venuda, i el 1967 els diaris ja publiquen anuncis de venda de les parcel·les de la urbanització que pren el nom de la casa (Llurba, 2021: 67-71).</p> | 41.3892181,1.9620272 | 413220 | 4582485 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96102-10804.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Aquesta és una de les masies més significatives de Cervelló, forma part del conjunt de masies situades prop del castell i de la primitiva església, actualment dedicada a Santa Maria de Cervelló.Per la seva posició al costat del camí Ral, es diu que quan els correus es feien amb relleus de cavalls (postes) havia servit com a final d'etapa (Informació oral Francesc Pasqual juliol de 2024). | 95|98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96158 | Forn de vidre de Cal Dispanya - Forn de vidre de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-cal-dispanya-forn-de-vidre-de-sant-ponc | <p><span><span><span><span><span><span>HUÉLAMO GABALDÓN, Juana Maria (inèdit). Estudio sobre los hornos de fabricación de vidrio en la provincia de Barcelona. Beca de la Caixa de Pensions. Barcelona, 1992.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Es troba en estat de ruïna imminent | <p>Conjunt arquitectònic dedicat a habitatge, magatzems i forn de vidre.</p> <p>Està format per quatre edificacions de murs de pedra, de les quals almenys dues estarien dedicades a un treball industrial de fabricació del vidre.</p> <p>La majoria d'aquestes edificacions estan cobertes amb teulades a dos aiguavessos, excepte les més pròximes a l'era de la casa de Can Dispanya, que tenen cobertes a un vessant.</p> <p>Es complementen amb un tancat o barri adossat a l'edifici de l'extrem més pròxim al camí que mena cap a l'Ordal. Aquest tancat s'obre a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquesta edificació que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Les façanes són planes, de factura molt simple. Els buits són verticals i a la façana posterior hi ha arcs cecs, escarsers.</p> <p>Probablement, la planta de primer pis de l'edifici de majors proporcions es dediqués a habitatge, i les plantes baixes i la resta d'edificacions a fàbrica i espais auxiliars de magatzem i servei. A l'exterior hi ha el runam en el qual es poden veure encara fragments d'escòria i 'llàgrimes' de vidre, restes d'aquesta fabricació.</p> <p>No s'ha tingut accés a l'interior, però a través d'una imatge facilitada per Fermín Fernández, es pot veure la distribució interior de l'edifici industrial, una gran nau de planta baixa, amb grans arcs de maons que suporten un sostre embigat de fusta organitzat a dos vessants.</p> | 08068-131 | A la vora del camí cap al monestir de Sant Ponç. | <p>El forn de vidre de Can Dispanya, que forma part d'aquest conjunt arquitectònic a Cervelló, sembla haver estat construït l'any 1820 segons documentació oral (Llurba, 2022: 15). Aquest període coincideix amb un moment en què la producció de vidre era molt valorada.</p> <p>Gràcies a la seva ubicació geogràfica i recursos naturals, Cervelló es va convertir en un lloc idoni per a aquesta indústria. El forn va ser bastit per Salvador Sala Masifern, membre d'una de les nissagues de vidriers més importants de Catalunya, els Sala, procedents de Vallromanes i de Sant Feliu de Codines. Aquesta família tenia una llarga tradició en l'art de la vidrieria, i la seva experiència va contribuir a la qualitat i reputació del forn.</p> <p>El forn va estar operatiu durant uns tretze anys, fins al 1833. Aquell any, Salvador Sala, juntament amb el seu germà Esteve, es van traslladar al poble d'Ordal, on, amb en Josep Mensa Santilari, germanastre de Joaquim Mensa Prats, van crear un nou forn de vidre.</p> <p>Tot i que els germans Sala van marxar, és probable que el forn de Sant Ponç o de Can Dispanya continués actiu fins a almenys el 1857. El padró municipal de Cervelló, La Palma i Sant Ponç d'aquell any menciona Pere Borràs Nadal i Pere Borràs Rigol, suposadament pare i fill, com a vidriers i habitants de Sant Ponç. Això suggereix que aquests dos vidriers podrien haver estat treballant en el mateix forn, mantenint viva la tradició vidriera a la zona</p> | 41.4020263,1.9100435 | 408891 | 4583961 | 1820 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13106.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El forn de vidre de Can Dispanya resulta, patrimonialment parlant, un testimoni interessant de la rica tradició vidriera de Cervelló i de la seva importància econòmica i cultural. La conservació d'aquest forn permetria a les generacions actuals i futures apreciar la història i les tècniques artesanals del passat, emmarcades en una activitat que va marcar l'economia del municipi.El forn de Can Dispanya representa, juntament amb la fàbrica de vidre encara existent al nucli urbà de Cervelló, un valuós exemple del patrimoni industrial del municipi i la seva història. | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96224 | Trull d'oli del mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-del-mas-vila | <p><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX - XX | Manca l'estructura transversal per a fer moure l'enginy. | <p>Antic trull d'oli. Es tracta d'un dispositiu tradicional de pedra utilitzat per a trullar les olives i preparar la pasta per a l'extracció d'oli. Aquest trull es troba darrere de la porta del barri del Mas Vila, sota un cobert. L'estructura principal del trull inclou un dipòsit circular d'aproximadament un metre de profunditat, dins del qual gira una mola circular.<br /> <br /> La mola, feta també de pedra, estava connectada a un sistema de tracció animal, sovint un ruc, que permetia el seu moviment circular per trencar i triturar les olives. Al voltant de la mola hi ha una estructura de fusta vertical que la sosté i està connectada amb el mecanisme de tracció animal.<br /> <br /> Aquest trull és l'únic exemplar que es conserva al terme municipal de Cervelló i representa una peça important del patrimoni agrícola local, demostrant la històrica dedicació de la pagesia de la zona al cultiu de l'olivera.</p> | 08068-146 | Mas Vila. Urbanització Ciutat del Remei. Vora la Capella del Remei. | <p>El conreu de l'olivera, després del de la vinya, va ser un dels cultius més importants a Cervelló.</p> <p>El municipi va tenir una llarga tradició agrícola que ha marcat la seva economia i paisatge al llarg dels segles fins a arribar al moment de la seva industrialització.Històricament, la vinya va ser el cultiu predominat, però l'olivera va tenir un paper fonamental en la diversificació de les activitats agrícoles de la zona.</p> <p>Les condicions climàtiques i el tipus de terrenys que hi ha al municipi, van ser propicis per a aquest tipus de conreu.</p> <p>L'olivera, resistent i adaptada a les condicions mediterrànies, va proporcionar una font d'ingressos i una assegurança alimentària per als habitants de Cervelló. A més, el seu conreu no només va tenir un impacte econòmic, sinó també cultural, contribuint a la configuració del paisatge rural i a la vida quotidiana dels cervellonencs.</p> <p>Encara avui, tot i que l'activitat agrícola pràcticament ha desaparegut, es poden trobar vestigis d'aquesta rica tradició olivarera, amb arbres centenaris que continuen embellint el paisatge i recordant l'important passat agrícola de Cervelló.</p> | 41.3861950,1.9797787 | 414700 | 4582131 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14602_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Resulta de gran interès la informació recollida a la següent enquesta feta a Cervelló l'any 1964 sobre l'elaboració de l'oli a Cervelló i recollida a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC). Es transcriu tot seguit:L'elaboració de l'oli (Cervelló), 109.Informador: Florenci Armengol i ArmengolEdat: 66 anysTranscriptors: J. Veny, L. PonsEnquestadors: A. M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. RafelData: 9 juliol 1964 Antigament,* com* se feia l’oli per les cases de pagès, doncs es batien les olives un temps abans. Es portaven cap a casa i a les parts a.n* el propietari que rus,* que corresponien; i, un cop tenia el parcer les aulives* a casa, nave’n* un temps determinat en.a* la premsa. Portava les olives enalla,* les aixafaven per medit* d’un animal que voltava amb un trull, que se’n deia, i un cop aixafades les olives, la pasta aquella les agafaven, la posaven amb* uns cofins a dintre d’una premsa més nova o més vella, i aleshores dos homes o tres estrenyien amb una barra amb amb uns pilons de fusta i nave* baixant aquests pilons de fusta i nave’n* estrenyent i l’oli nave* sortint amb* un xupet* i allà quedava l’oli a sobre i les murques* a sota; i quan ja havien estret la premsada,* aplegava l’amo, o l’encarregat de la premsa, l’oli, en posaven amb* un barral i, després* de ple el barral, si n’hi via* un, dos o tres o quatre, o els que hi haguessin, el parcer s’emportava l’oli cap a casa i ja en tenien per n’any* amanint la torrada.'El procés tradicional d’elaboració de l’oli a Cervelló en detall era com segueix:Les olives es batien un temps abans i es portaven a casa.El propietari i el parcer (persona que treballava les terres del propietari a canvi d'una part de la collita) compartien les olives segons les parts que corresponien.Les olives es portaven a la premsa, on es trituraven amb l'ajuda d'un animal que feia girar una pedra de molí (trull).La pasta resultant de les olives triturades es posava en cofins i es col·locava en una premsa.Dos o tres homes premsaven la pasta amb una barra i pilons de fusta, i l'oli sortia.L'oli es recollia en un barral i es deixava reposar per separar-lo de les morques (residus sòlids).L'oli resultant es guardava i s'utilitzava per a l'any, principalment per amanir la torrada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96386 | Fonts de Cal Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-cal-sans | XX | <p><span><span>Les fonts formen part d'una casa notable al raval Bassons, Cal Sans. </span></span><span><span>Aquesta casa s'ubica dins d'un solar de 3.225 m² de superfície. </span></span></p> <p>Les fonts ornamentals, estan situades al jardí de la propietat, i disposades en dos nivells dins del conjunt constructiu. Es troben limitades a l'exterior per una tanca amb reixa de brèndoles decoratives de ferro.</p> <p>Del conjunt, la font més destacada s'ubica a la terrassa superior i evoca el naixement de Venus, una escena mitològica popularitzada pel pintor Sandro Botticelli en la seva obra de finals del segle XV.</p> <p>En aquesta font, la figura de Venus és representada simbòlicament per una venera, envoltada per dos peixos en una fornícula situada a la part central, de la qual surten els brolladors. Tota ella està emmarcada en una arquitectura d'estil neoclàsic i, en part, està pintada de blau.</p> <p>Les fonts de Cal Sans estan construïdes en forma de cascades, amb les vores dels diversos estanys decorades per tal de representar l'escuma generada pel moviment de l'aigua del mar.</p> <p>Aquestes decoracions connecten amb el mite del naixement de Venus, l'equivalent romà de la deessa grega Afrodita, que segons la llegenda relatada a la 'Teogonia' d'Hesíode, va néixer de l'escuma del mar.</p> | 08068-198 | C/ Raval Bassons, 55 | <p>La casa i les fonts van ser construïdes per l'Àngel Ejarque Navarro a inicis de la dècada de 1930, amb reformes a la dècada de 1940 (Informació del Grup de Recerca de Cervelló, maig de 2024).</p> <p>El constructor Àngel Ejarque Navarro és conegut a Cervelló per la seva contribució arquitectònica destacada. Va construir la façana del xalet situat a l'Avinguda Catalunya 18, un edifici d'estil racionalista amb una teulada plana, característic per les seves grans obertures rectangulars i quadrangulars.</p> <p><span><span>Les fonts semblen ser, en part, una còpia de la coneguda <em>Font dels Sis Putti</em>, esculpida per l'artista menorquí Jaume Otero l'any 1926, que va ser el primer monument instal·lat a la Plaça Catalunya de Barcelona.</span></span></p> <p>Durant el segle XX, la singularitat i bellesa de les fonts de Cal Sans les van convertir en un popular decorat per a retrats fotogràfics dels habitants de Cervelló, consolidant-les com un punt d'interès local.</p> | 41.3931313,1.9481218 | 412062 | 4582933 | 1930-1940 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Àngel Ejarque Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96495 | Col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-grup-de-recerca-de-cervello | <p>Informació facilitada pel mateix Grup de Recerca de Cervelló.</p> | Els diversos objectes estan custodiats a l'edifici que els fa d'aixopluc. Es fa la neteja de les peces i en alguns casos s'han dut a terme treballs de restauració per part dels mateixos membres del col·lectiu. | <p>Col·leccions d'objectes que simbolitzen la memòria històrica de Cervelló i la seva gent. </p> <p>El fons del Grup de Recerca inclou més de 600 objectes de vidre i també eines de vidrier, de pagès, de fuster, de mecànic, de boter, de vinyater, de picapedrer, entre altres.</p> <p>També es conserven molts objectes d'ús domèstic, social i religiós.</p> <p>A data del 7 de febrer 2024 hi ha inventariats 2810 registres a la base de dades manual, i uns 500 digitalitzats.</p> <p> </p> | 08068-230 | c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve, 10 | <p><span><span><span>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>2001 'Memòria col·lectiva'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2002 'La vida quotidiana a la llar'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2005 'Últimes donacions'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</span></span></span></li> <li><span><span><span>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</span></span></span></li> <li><span><span><span>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</span></span></span></li> <li><span><span><span>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</span></span></span></li> <li><span><span><span>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>A més, s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</span></span></span></p> | 41.3962724,1.9567454 | 412788 | 4583273 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23006.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval|Romànic|Gòtic|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Alfonsí | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Grup de Recerca de Cervelló | 81|85|92|93|95|96|98|119|2194 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96496 | Fons documental del Grup de Recerca de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-grup-de-recerca-de-cervello | L'entitat conserva en bones condicions tot el fons, i perfectament inventariat i organitzat, fins i tot amb quadres de classificació. | <p>Fons documental que recull innumerables testimonis de la història de Cervelló. </p> <p>El fons s'estructura de la següent manera: </p> <p><span><span><span>ÍNDEX ARXIU DE DOCUMENTS I FOTOGRAFIES, FÍSIC I DIGITAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. HISTÒRIA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.1.PALEOLÍTIC I NEOLÍTIC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.2. EDAT MITJANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.3. DEL SEGLE XV AL XVIII </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.4. DEL SEGLE XIX AL 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.5. SEGLE XX A PARTIR DE 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.6. NOTÍCIES DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. PATRIMONI DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.1. CATÀLEG DEL PATRIMONI MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.2. EL CASTELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.3. ESGLÉSIA SANTA MARIA I ENTORN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4. ALTRE PATRIMONI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.1 CAN GUITART O CAN BONASTRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.2. CEMENTIRI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.3. COVA COLL VERDAGUER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.4. CREUS DE TERME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.5. CREU DE MISIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.6. EL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.7. ESGLÉSIA SANT ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.8. MAS PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.9. PATRONAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.10. SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.11. PONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.12.PUIG CASTELLAR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.13. TORRETES DE LA VELL GOLA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5 PATRIMONI NATURAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.1. AVENCS I COVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.2. AGRICULTURA I RAMADERIAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.3,BASSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.4. CLIMATOLOGIA -NEVADES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.5. FAUNA I FLORA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.6. FONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.7. MUNTANYES DEL BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.8. PAISSATGE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.9. PEDRA SECA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.10. POUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.11. RECS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.12. RIERES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6. MASIES I URBANITZACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.1. CAL PURROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.2. CAN BASSONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.3. CAN CASILDO </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.4. CAN CASTANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.5. CAN DISPANYA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.6. CA N'ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.7. CAN RÀFOLS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.8. CAN GUITART VELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.9. CAN JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.10. CAN MUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.11. CAN NICASI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.12. CAN PAULET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.13. CAN RAFEL-PUIGMONTMANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.14. CAN RIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.15. CAN ROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.16. CAN ROMAGOSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.17. CAN SALA DE BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.18. CAN SALA DE DALT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.19. CAN TRES - EL MIRADOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.20 CAN VALENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.21. CAN VENDRELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.22. GRANJA GARCÍA - URBANITZACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.23. MAS VILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.24. MASET DE LA CREU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.25. TORRE DE LES MONGES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.26. TORRE VILETA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6,27. MASIES I URBANITZACIONS EN CONJUNT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7. PATRIMONI INDUSTRIAL VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1. DOCUMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.1. EINES DE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2. FÀBRIQUES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.1 CRIST. CERVELLONENSE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 2-7.1.2.2. INGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.3. JOVER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.4 LLIGUÉ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.5. MENSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.6. MIRALLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.7. PLANELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.8. TALLARIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.9. UNIÓN VIDRIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.3. OBJECTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.4. VIDRIERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.5. VIDRE EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.2. TREBALLS SOBRE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8 ALTRE PATRIMONI INDUSTRIAL (NO INCLOU GISPERT) </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.1. BATLLEVELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.2. BOVILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.3. ESTEVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.4. MINES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.5. MOLINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.6. PEDRERES I PICAPEDRERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.7. PLANELLA, VICENÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.8. RESCLOSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.9. RONDEL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.10. INDÚSTRIES EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.9. COMERÇOS I NEGOCIS DE CERVELLÓ</span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10. EL POBLE </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.1. EL POBLE ANTIC </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.2. EL POBLE ACTUAL </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.3. VISTES PANORÀMIQUES </span></span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. ENTITATS I ESTAMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1. ENTITAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.1. AGERMANAMENT AMB S MARTIN-LE-BEAU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.2. AMICS COL·LECCIONISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3. ARTISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.1. ASSOCIACIÓ ACTIVITATS ARTÍSTIQUES</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.2. ARTISTES LOCALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.4. ASSOCIACIÓ DE VEÏNS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.5. BASTONERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.6. CAMPANERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.7. CERVEMAKERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1. CORAL DIANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. ALTRES CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. DIABLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. ENTITATS ESPORTIVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.1. CICLISME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. FUTBOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.3. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.4. ALTRES ESPORTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1.CERVELLÓ SOLIDARI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. CREU ROJA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.3. ALTRES ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. ESPLAI I ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.1 ESPLAI EL RACONET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.2.ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. GEGANTS I CAPGROSSOS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.11. GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.12. PUNTAIRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13. SEGLE NOU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.1. L'ENTITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.2. REVISTA EL SAULÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14 TEATRE, CINEMA, BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1. TEATRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.1. LA CALAIXERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.2. ALTRES GRUPS TEATRE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.2 CINEMA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.3 BALL I SALES DE BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.15 UNIÓ DE BOTIGUERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2. POLÍTICA MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.1. ELECCIONS MUNICIPALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.2. GRUPS POLÍTICS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3. AJUNTAMENT DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.1.ALCALDES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.2. ASSOCIACIÓ DEFENSA FORESTAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.3. BANDS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.4. DOCUMENTS JAUME ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.5. INAUGURACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.6. FULLETONS AJUNTAMENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.7. SANITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.8. SERVEI D'OCUPACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.9. PROTECCIÓ CIVIL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4. BIBLIOTECA I ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.1. BIBLIOTECA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.2. ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5. GENT GRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.1. ASSOCIACIÓ ALZHEIMER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.2. CASAL TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.3. HOMENATGE A LA VELLESA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6. ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.1 ANTIGUES ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.2. ESCOLES ACTUALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.3. ACADEMIES I CATALÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7. PARRÒQUIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.1. FULLS DOMINICALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.2. FILLES DE MARIA-ACCIÓ CATÒLICA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.3. PARRÒQUIA EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8 DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.1. REGIDORIA DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.2. ASSOCIACIÓ DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.9. RADIO CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.10. MITJANS DE TRANSPORT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. CERVELLONINS I PERSONES VINCULADES A CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.1. LOLA ANGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.2. FAMÍLIA ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3. FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.1. ÁNGEL BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.2. ANTONIO BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.3. ÁNGEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.4. RAFAEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.5. ROSA BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.6. RAMON BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.7. DOCUMENTS FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.4. APEL·LES MESTRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.5. FREDERIC SOLER PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.6. MARCELINA TRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7. JOSEP TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.1. REVISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.2. PREMSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.3. DOCUMENTACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8. CERVELLONINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.1. A-I </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.2. J-Z </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>5. FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.1. FESTA MAJOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.2. FESTA DE SANTA MARIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3. ALTRES FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.1. APLEC DE SANT FRANCESC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.2. APLEC DE SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.3. APLEC DEL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.4. CARNAVAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.5. CASTANYADA HALLOWEEN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.6. CORPUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.7. DIADA 11 SETEMBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.8. FESTA DE L'ARBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.9. FIRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.10. NADAL I REIS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.11. NICOLAUS I LLÚCIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.12. PUBILLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.13. SANT JOAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.14. SANT JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.15. SETMANA SANTA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.16. TRES TOMBS </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>6. ACTIVITATS GRUP DE RECERCA </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>7. FONS GISPERT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>8. ALBUMS DE FOTOGRAFIES </span></span></span></p> <p> </p> | 08068-231 | c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve 10 | <p>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</p> <p>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</p> <p>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</p> <p>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</p> <p>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</p> <p>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</p> <p>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</p> <ul> <li>2001 'Memòria col·lectiva'</li> <li>2002 'La vida quotidiana a la llar'</li> <li>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</li> <li>2005 'Últimes donacions'</li> <li>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</li> <li>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</li> <li>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</li> <li>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</li> <li>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</li> <li>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</li> <li>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</li> <li>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</li> <li>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</li> <li>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</li> <li>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</li> <li>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</li> <li>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</li> <li>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</li> <li>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</li> <li>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</li> <li>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</li> </ul> <p>A més s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</p> | 41.3962724,1.9567454 | 412788 | 4583273 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-231010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23103_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Grup de Recerca de Cervelló | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96596 | Fons paleontològic de Cervelló al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-de-cervello-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>Col·lecció de fòssils provinents de Cervelló, especialment del Camí del Remei i de la Torre Vileta.</p> <p>Es tracta d'exemplars corresponents al període Silurià:</p> <ul> <li><span><span><span>Graptòlits (1135) Monograptus nilsoni: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Graptolites (1134) Monograptus: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Hemichordata: </span></span></span>Graptolithina (5803). Graptòlits Monograptus: Torre Vileta </li> </ul> | 08068-244 | c/ de la Diputació, 231, L'Eixample, 08007 Barcelona | <p>Fòssils recollits per particulars i dipositats dins de les col·leccions del Museu. Corresponen sobretot a graptòlits.</p> <p>Els graptòlits van ser organismes colonials que van desenvolupar un esquelet proteic (rabdosoma). Aquest podia tenir una o diverses branques (estipes), depenent de l'hàbit de vida de l'espècie en qüestió.</p> <p>Als turons situats entre les poblacions de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts afloren roques paleozoiques compreses en la serralada Litoral, branca exterior de la Serralada Costanera catalana.<br /> Aquesta àrea, malgrat que geogràficament se situa a peus del massís de Garraf, geològicament és la continuació de la serra de Collserola.</p> <p>Aquests turons, formats per materials silurodevonians (d'uns 400 Ma), tenen una història geològica complexa: estan afectats per l'orogènia Herciniana, han sofert processos erosius i de fracturació producte del cicle alpí i posteriors.</p> <p>El relleu suau dels seus pendents i la seva configuració geològica són testimoni de la seva llarga història. Coronant tots aquests turons, tant en direcció nord com oest, les cingleres dels massissos de l'Ordal i de Garraf marquen l'inici del cicle geològic alpí.</p> <p>Les roques triàsiques de color rogenc dels cims de les poblacions properes de Vallirana i Pallejà es disposen discordants sobre el sòcol paleozoic.</p> <p>La seqüència de Cervelló presenta una gran homogeneïtat litològica, amb abundància de pissarres argiloses i quarsites, que són l'expressió d'uns processos de sedimentació oceànica molt prolongats en el temps.</p> <p>Tanmateix, aquestes pissarres presenten alguns trets principalment mineralògics i texturals (nòduls de pirita-marcassita, que enregistren crisis d'oxigen, i nòduls de ferro, propis d'ambients oxidants) que indiquen oscil·lacions de les condicions paleoambientals.</p> <p>Des del punt de vista sedimentològic i paleoambiental, la seqüència de Cervelló enregistra les diferents oscil·lacions del nivell del mar o litostàtiques a través del variat registre estratigràfic que el prolonga durant més de 40 milions d'anys.</p> | 41.3961525,1.9589282 | 412970 | 4583258 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96596-24402.jpg | Física | Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 121 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 97064 | Lledoner del Mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-nou-del-lledoner | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XIX-XX | <p>Exemplar de lledoner '<em>Celtis australis</em>'. També es conegut com lledoner de fulla gran. És un arbre caducifoli originari de la regió mediterrània. Pertany a la família <em>Ulmaceae </em>i es caracteritza per la seva longevitat, robustesa i bellesa ornamental.</p> <p>El tronc del lledoner és recte i esvelt, amb una escorça llisa i de color gris clar que amb el temps es torna més rugosa i esquerdada. Pot arribar a assolir una alçada de 20 a 25 metres i un diàmetre de tronc considerable, conferint-li una presència imponent en el paisatge.</p> <p>Les fulles del lledoner són alternes, de forma ovalada o el·líptica, i mesuren entre 5 i 15 centímetres de llargada. La seva vora és serrada i presenten un color verd intens durant la primavera i l'estiu, tornant-se groguenques abans de caure a la tardor. Una característica notable de les fulles és la seva textura rugosa al tacte.</p> <p>Les flors del lledoner són petites i poc vistoses, de color verd-groguenc, i apareixen a la primavera. Són unisexuals, trobant-se tant flors masculines com femenines en el mateix arbre. La pol·linització es duu a terme principalment per l'acció del vent.</p> <p>El fruit del lledoner és una drupa petita, de color negre o purpuri quan madura, i mesura aproximadament 1 centímetre de diàmetre. Aquests fruits són comestibles, tot i que poc valorats gastronòmicament, i tenen un gust dolç. Sovint són consumits per diverses espècies d'ocells, que contribueixen a la dispersió de les llavors.</p> <p>El lledoner és una espècie que s'adapta bé a una gran varietat de sòls, tot i que prefereix aquells ben drenats i profunds. Tolera bé la sequera, fet que el fa adequat per a regions amb estius calorosos i secs. A més, és resistent a les plagues i malalties, cosa que el converteix en una opció popular per a l'ornamentació de parcs i jardins.</p> <p>Des del punt de vista etnogràfic, el lledoner té una llarga història d'ús en la fabricació d'eines i utensilis agrícoles, gràcies a la duresa i flexibilitat de la seva fusta. A més, a moltes cultures mediterrànies, aquest arbre ha estat considerat un símbol de fortalesa i durabilitat.</p> | 08068-337 | Carretera N-340 (km 318-319). | <p>La casa és de 1777. N<span><span><span>o se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, qui va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement per la demanda que va tenir amb la recent construcció de la nova carretera de Carles III. (Llurba, 2021:102-103).</span></span></span></p> <p>A començaments del segle XX, a la creu del tronc hi havia una plataforma de ciment amb una caseta.</p> | 41.3912038,1.9046399 | 408425 | 4582764 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97064-33702.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest exemplar presenta les següents dimensions: Alçària total (h) = 13,0 m; Volt de canó (c) = 7,20 m; Capçada mitjana (C) = 17,3 m. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97110 | Molí de vent de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | Ha perdut les aspes. | <p>Molí de vent d'estructura de ferro construït a un extrem del mas, amb la finalitat de fer servir l'energia eòlica per tal d'elevar fins a la masia l'aigua de la font.</p> <p>Les pales s'han perdut, però sí que es conserva una estructura intermèdia, a manera de gàbia que podria haver servit com a replà pel manteniment de la part superior del giny.</p> <p>Està construït damunt d'una plataforma de maçoneria i maons, en la qual hi ha una inscripció on es fa referència a la data de la seva construcció:1918.</p> | 08068-344 | Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007) | <p>El molí es va instal·lar l'any 1907, en el moment en què la casa canvia de propietat, acabant-se la nissaga Riera vinculada al mas.</p> <p>La masia de Can Riera està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> <p><span><span><span>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest de Can Riera, es trobaven presents en moltes masies. S</span></span></span><span><span><span>'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, i eren essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</span></span></span></p> | 41.3699267,1.9639372 | 413354 | 4580342 | 1918 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34403_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies, de manera que s'han convertit en una part important del patrimoni cultural i resulten un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 97133 | Mare de Déu de la Llet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-llet | <p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992d)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Imatge de la Mare de la Llet</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Catalunya Romànica'. vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 348</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIII | Es va restaurar l'any 1952 pel Servei de Restauració del Museu d'Art de Catalunya. | <p>Talla de la Mare de Déu de la Llet del monestir de Sant Ponç de Corbera.</p> <p>És una escultura policromada d'uns 73 cm d'alçària.</p> <p>Representa a la Verge i al Nen Jesús. La Mare de Déu està asseguda en un seti sense respatller ni braços. Té al Nen Jesús assegut a la seva cama esquerra, com recolzat a l'avantbraç. Malgrat els plegats naturalistes de la toca i de les faldilles, té encara una forta rigidesa i frontalitat. La figura que representa a la Mare de Déu, duu una corona ornamentada amb perles i flors. La corona cenyeix el cap cobert per una toca de la qual cauen els plecs sobre les espatlles. Entre la diadema i el vel, a banda i banda del front, hom pot veure els cabells. La cara de la Mare de Déu és llarga, quasi rectangular i força inexpressiva; té el front ample, els pòmuls marcats, els llavis prims i un coll molt robust. Les seves mans són grosses i poc treballades.</p> <p>El Fill, amb el cap aixecat vers la Mare, té la mà dreta sobre el seu pit i un llibre tancat a la mà esquerra. El seu coll també és gruixut, i les mans molt grosses. No duu corona, sinó un nimbe crucífer subjectat darrere el cap, incorporat posteriorment a la talla, retocada tot al volt del cap. Vesteix túnica llarga amb màniga llarga i una dalmàtica ornamentada a les vores amb boles grosses que es toquen. Per sota les faldilles li surt la punta del peu esquerre, nu. Amb una gran semblança amb la Mare, encara que potser la cara d'aquesta sigui més gràcil, la del Fill té el sotabarba molt rodó, probablement per imitar la realitat del rostre d'un infant de llet, la boca petita i com enclotada entre el nas i la barbeta, més prominents. Duu els cabells cap al darrere, ondulats, amb la cabellera curta fins a mig coll. (Pagès, 1992d: 348).</p> | 08068-345 | C/Pl. de l'Església, 1. Corbera de Llobregat | <p>L'església de Sant Ponç de Corbera es pot situar dins els paràmetres de l'arquitectura del segle XI, tot i que l'escultura de la Mare de Déu de la Llet, és una obra del segle XIII.</p> <p>La representació de la Mare de Déu lactant, coneguda també com a Mare de Déu de la Llet o <em>Madonna Lactans</em>, és una imatge venerada en diverses tradicions religioses, especialment en el cristianisme. Aquesta representació, que mostra la Mare de Déu alletant al Nen Jesús, ha estat present en diverses manifestacions artístiques com la pintura i l'escultura, i ha tingut un paper destacat en l'art sacre, incloent-hi la iconografia de l'Església Ortodoxa.</p> <p>A més, després del Concili de Trento, també va ser reconeguda sota els títols de Mare de Déu del Bon Repòs i Mare de Déu de Betlem. La primera referència documentada d'aquesta representació es troba en els escrits del papa Gregori el Gran.</p> <p>Es creu que aquesta advocació podria ser un sincretisme de les antigues deesses mares, amb especial rellevància a la deessa egípcia Isis alletant al seu fill Horus, i és possible que les primeres representacions d'aquesta imatge apareguessin en l'art copte.</p> <p>En la cristiandat llatina occidental, l'adoració d'aquesta imatge va esdevenir molt popular, coneguda com a <em>Virgo lactans</em>, durant els darrers segles de l'edat mitjana (sovint es fa servir l'expressió <em>Madonna lactans</em>, combinant llatí i italià -Madonna-). Aquesta representació va ser especialment valorada per la important Escola del Trecento (segle XIV), però es va estendre per tota Europa Occidental.<br /> <br /> La demanda d'aquesta iconografia era tan gran que sovint s'incloïa com a element central en escenes evangèliques com la Fugida a Egipte, representada sovint en un entorn natural, on la família pren un 'descans' mentre el Nen s'alimenta, o en composicions que mostraven la Sagrada Família o la Mare de Déu amb sants. No obstant això, a partir del Concili de Trento (1563), la seva representació va ser limitada per raons de recat, evitant la representació del pit nu com ho feia, per exemple, l'obra de Luis de Morales.</p> | 41.3961090,1.9589591 | 412973 | 4583253 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Avui es guarda a la sagristia de la parròquia de Corbera. Prové de l'església del monestir de Sant Ponç de Corbera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 97166 | Casa al carrer Germandat de Sant Sebastià, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-germandat-de-sant-sebastia-16 | XX | En relació amb la construcció original, la propietat ha recrescut l'edificació amb maons vistos. | <p>Casa de cos, que fa mitgera amb l'edifici actualment conegut com 'la Masia', i que té a l'altra banda un altre edifici de valor patrimonial i catalogat conegut com les Cases de la Vella Gola.</p> <p>Es desenvolupa en alçada, en planta baixa, pis i golfes destacant els buits de la façana del primer pis.</p> <p>La teulada és a dos vessants, i coberta de teula àrab, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>La façana és plana, majoritàriament arrebossada (a excepció de la part de l'edifici destinada a golfes, que presenta el maó vist i tres respiralls oberts), i està pintada de color crema.</p> <p>Presenta tres eixos verticals, el central està marcat per un balcó amb barana de brèndoles de ferro forjat simples, amb decoració geomètrica que conforma un fris decoratiu a la part inferior, a tocar l'ampit. Tant el balcó com les finestres que el flanquegen a banda i banda, són de traça vertical, i estan emmarcats per motllures en relleu i coronats per un frontó corb cec.</p> | 08068-348 | C/ Germandat de Sant Sebastià, 16 | <p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats.</p> <p>Aquesta embranzida econòmica va fer que Cervelló, a finals del segle XIX i inicis del XX, en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>Això va comportar també el trasllat de molts cervellonencs i cervellonenques que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges al llarg del nou camí ral (avui N-340) i dels carrers adjacents, com és el cas del carrer on es troba aquest edifici, carrer dedicat avui a la Germandat de Sant Sebastià.</p> | 41.3954932,1.9566742 | 412780 | 4583187 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-97166-34801v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-34802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-97166-34803v2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97353 | Rellotge de sol de Can Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tres | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | S'ha repintat, per la qual cosa el rellotge es troba per sota d'una capa de pintura de color blanc, com la de la resta de la façana. S'hauria de dur a terme una acurada restauració per tal de tornar aquest element a la seva fesomia i vàlua original. | <p><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus considerat 'd'autor' de traça rectangular. Es troba ubicat a a façana principal de l'antiga masia, a l'esquerra del balcó del primer pis, a hores d'ara, absolutament pintat de blanc, per la qual cosa s'ha d'acudir a la seva descripció a l'obra de la Societat Catalana de Gnomònica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gnòmon, encara visible, és de vareta, i te un doble marc. Presenta orientació sud-est, amb les següents marques horàries: 6 del matí i 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. Les mitges hores a les hores centrals del dia. Numeració aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</span></span></span></span></p> | 08068-358 | Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1 | <p>El rellotge podria haver-se ubicat a la façana de l'antiga masia en el mateix moment en què es va instal·lar la decoració actual, a inicis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3828833,1.9511843 | 412304 | 4581792 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Com que la fesomia del rellotge actualment no és visible, es troba transcrita la que ofereix l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans, feta per la Societat Catalana de Gnomònica. Té el número: 3782. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97429 | Rellotge de Sol de Can Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rafols | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span>Rellotge de sol de Can Ràfols. Està situat a la façana principal del cos oest de l'edificació que pertany al municipi de Cervelló, ja que hi ha una altra part de l'edifici, la que es troba a l'est, que pertany al terme municipal de Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span>El rellotge és del tipus vertical declinant, fet de ciment i pintura. </span></span></p> <p><span><span>Té forma rectangular i està pintat sobre una capa d'arrebossat, amb una orientació sud-est. Les línies horàries van de 6 a 4, inclouen senyals per a les mitges hores. Estan marcades amb xifres aràbigues. </span></span></p> <p><span><span>Al pol del rellotge hi ha un sol, i el gnòmon és una vareta simple acabada en bola. Les inscripcions '13 graus' i 'ANY 1789' acompanyen el disseny, que es troba en bastant bon estat de conservació.</span></span><span><span> </span></span></p> | 08068-360 | Camí de Can Ràfols. | <p>El rellotge de sol va ser instal·lat a la façana de la masia en el moment de la seva reforma al segle XVIII.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3715719,1.9825377 | 414912 | 4580506 | 1789 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97429-360010.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 97957 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-11 | XIX - XX - XXI | Cal una urgent clasificació. | <p>L’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Cervelló és l’òrgan responsable de conservar i difondre el fons documental de l’Ajuntament. A més dels documents de l’Ajuntament, l’arxiu també conserva altres fons que han estat cedits i donats per persones privades i entitats.</p> <p>Aquest arxiu aplega tota la documentació que forma part de la memòria del municipi, i permet conèixer l’evolució i el creixement de Cervelló al llarg del temps. Així, l’arxiu esdevé una eina fonamental per a la recerca històrica i la preservació del patrimoni documental de la comunitat.</p> | 08068-384 | Carrer Major, 146-148. | <p>Tot i que no s'ha tingut accés al registre documental, en una visita a l'equipament s'observen documents de mitjans segle XIX.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98038 | Rellotge de sol de Mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-vila | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XIX | <p>El rellotge de sol és vertical, fet de rajoles de ceràmica, i presenta orientació al sud, amb marques horàries des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. La línia de les 12 és vertical i el gnòmon és una vareta.</p> <p>Està emmarcat per una franja de color morat, delineada, amb la part superior rematada per un arc.</p> <p>El camp on s'inscriuen les marques horàries i el gnòmon és de color blanc. En aquest camp, a la part superior, apareix la imatge i la inscripció: 'STA/MARIA//DE/CERVELLÓ', a banda i banda de la imatge de la Santa, amb túnica de color blau i aureola groga, la qual emergeix del mar on s'intueix la imatge d'un vaixell.</p> <p>El rellotge és dels considerats com 'd'autor' i es troba ben conservat.</p> | 08068-390 | Mas Vila | <p><span><span>Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses. Molt probablement, el rellotge sigui obra de finals del segle XIX.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores amb una combinació d’elegància i senzillesa. Aquestes peces, sovint úniques, adossades a les parets de cases en nuclis urbans o masies rurals, han esdevingut part integral de la història cultural i arquitectònica del nostre territori. L'ús dels rellotges de sol es remunta a temps antics, quan les societats depenien de la posició del sol per mesurar el temps. Encara que les primeres versions podrien ser primitives, una gran varietat de rellotges de sol es va desenvolupar durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges com aquest, destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintades directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. Altres, en canvi, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, col·locades amb la intenció d’aconseguir una marcació precisa gràcies a la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3862414,1.9798828 | 414709 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390030.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98051 | Casa al carrer Raval Bassons, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-raval-bassons-num-2 | XX | <p>Edifici aïllat, amb teulada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teules àrabs. Destaca per les seves línies simples i l'ús de materials tradicionals.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa, i pel lateral esquerre hi ha un jardí amb tanca de brèndoles de ferro. La façana és rectangular amb un coronament central que emmarca la data de construcció (1932).</p> <p>Està feta d'estuc pintat de color clar (beix) amb detalls en color marró fosc. La decoració és discreta, amb una cornisa que ressegueix la part superior de l'edifici, i que acaba en un fris corbat.</p> <p>Hi ha detalls geomètrics simples al voltant de les finestres i la porta principal. La porta d'accés a l'habitatge està situada al centre de la façana. Té tancament de fusta, amb un marc decoratiu senzill. A ella s'accedeix mitjançant un petit esglaó. A l'interior hi ha, a sobre de la porta una rajola policromada de la Mare de Déu de Montserrat.</p> <p>Les finestres estan distribuïdes simètricament: n'hi ha dues a cada costat de la porta, amb reixes de ferro forjat amb motius geomètrics decoratius. També presenten marcs que les emfatitzen.</p> <p>Destaca una petita decoració de forma circular amb relleus just a sota de la cornisa central que allotja la data de construcció.</p> | 08068-393 | Raval Bassons, núm. 2 | <p><span><span><span>La casa està situada al Raval Bassons, un espai urbà que es desenvolupa a l'extrem oest de Cervelló a una banda i altra de la carretera N-340. El carrer pren el nom del mas de Can Bassons. Presenta una arquitectura típica de principis del segle XX.</span></span></span></p> <p>Va ser construïda l'any 1932, segons indica l'anotació de la part superior de la façana.</p> | 41.3890746,1.9455507 | 411842 | 4582485 | 1932 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39303.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98084 | Rellotges de sol de Can Romagosa del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-romagosa-del-cami | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Es tracta de dos rellotges de sol del tipus 'd'autor' els quals, tot i les seves diferències, comparteixen la mateixa orientació sud-est, i es troben a la part esquerra de la façana principal de la masia de can Romagosa del Camí, a diferent alçada. </p> <p>El rellotge de sol situat a l'esquerra (a l'oest), ha estat modernament trobat en el moment de restauració de la façana, per la qual cosa es va deixar sense arrebossar el requadre on hi ha el quadrant.</p> <p>Es troba posicionat amb relació a l'altre rellotge, a un nivell inferior. És quadrat, està molt esborrat, tot i que s'hi veuen línies horàries de 8 a 4 (numeració inexistent). Gnòmon de vareta declinant a sud-est. Sobre del pol, exempt, s'hi ha collat un sol de ceràmica en relleu. Ha estat adornat amb posterioritat amb una peça ceràmica policroma que representa un sol.</p> <p>Per altra banda, el rellotge de sol situat a la dreta (a l'est) ha estat renovat i ara està fet amb elements de ferro, substituint un rellotge més antic que estava pintat, però que ja es trobava en mal estat.</p> | 08068-401 | Avinguda Catalunya, 85-87 | <p><span><span><span>El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.</span></span></span><br /> <br /> <br /> </p> | 41.3975861,1.9693610 | 413844 | 4583407 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La masia on estan ubicats els rellotges està situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà.El rellotge de sol inventariat per la Societat Catalana de Gnomònica ha estat substituït per un de més modern. L'antic no està enregistrat a l'inventari d'aquesta mateixa Societat, ja que es va trobar posteriorment a la inclusió del primer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98103 | Mina i font de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-de-can-riera | <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Manca manteniment, per la qual cosa diversos elements es troben afectats, com la porta d'accés a la mina. | <p>La font i la mina de la masia de Can Riera formen part d'un interessant conjunt hidràulic que va ser crucial per l'abastiment d'aigua del mas. Aquest sistema va tenir un gran impuls l'any 1918, amb la construcció d'un molí de vent que aprofitava l'energia eòlica a través d'una estructura de ferro.<br /> <br /> Tot aquest sistema hidràulic està situat a l'extrem oest de la masia. L'aigua bombejada era conduïda a través de diverses canonades de ferro, proporcionant servei tant a les persones que vivien a la masia com al bestiar. Tot i que les pales del molí s'han perdut amb el temps, encara es conserva una estructura intermèdia, semblant a una gàbia, que podria haver servit com a replà per al manteniment de la part superior del mecanisme.<br /> <br /> La mina presenta una llarga canalització, feta amb maons massissos, i està complementada per tubs de ferro i canonades, que traslladaven l'aigua des del brollador fins a la masia. Aquesta obra d'enginyeria hidràulica és un testimoni del passat i de la importància de la gestió dels recursos hídrics en les zones rurals.</p> <p>També hi trobem la font, que presenta una pica rectangular actualment oculta per sota d'una pedra.</p> | 08068-404 | Can Riera. Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007). | <p>El molí de vent es va construir el 1918, però molt probablement la mina i la font fossin anteriors, com a mínim dels segles XVIII i XIX.</p> <p>Pel que fa a la masia, aquesta està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> | 41.3703000,1.9624000 | 413226 | 4580385 | ? - 1918 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40405.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La mina és un lloc ideal per la biodiversitat local. (Margall, Miralles, 2018: 24-25 ) | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 98104 | Rellotges de sol de les Cases de l'església de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-les-cases-de-lesglesia-de-sant-ponc | <p><span><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de Llobregat: Parròquia de Santa Maria.</span></span></p> <p><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></p> | XVIII - XIX | Un dels rellotges, el vertical, està pràcticament esborrat, per la qual cosa costa identificar-lo. El semicircular es conserva en més bon estat tot i que ha perdut pràcticament la numeració. Només el semicircular està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya. | <p>Dos rellotges de sol, tots dos de tipologia d'autor.</p> <p>El primer està situat al pati interior i té una forma semicircular. Està dibuixat a sobre d'un semicercle i està orientat cap al sud, mantenint la seva funció de marcar les hores amb la precisió característica dels rellotges de sol.</p> <p>El segon rellotge de sol, per contra, es troba en un estat molt malmès i té una traça rectangular vertical. Aquest està ubicat a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent, que dona a l'exterior. A diferència del primer, aquest rellotge de sol presenta un desgast significatiu, però encara conserva el seu gnòmon, element essencial per a la seva funció.</p> <p>Tot i les diferències en estat de conservació i disseny, ambdós rellotges comparteixen l'orientació cap al sud, característica indispensable per al seu correcte funcionament.</p> | 08068-405 | Sant Ponç de Corbera | <p><span><span>Els rellotges estan instal·lats en aquestes cases que formen part del priorat de Sant Ponç, antic terme del municipi de Cervelló. Aquest priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.</span></span></p> <p><span><span>Des dels 1638 fins al 1872, les cases s'anomenaven Can Cases de l'església.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquests han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4018535,1.9122246 | 409073 | 4583939 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya, el rellotge semicircular hi figura com rellotge de Cal Gibernau, 11, pati interior (al costat de l'ermita de Sant Ponç de Corbera), Ref 1877. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 98122 | Rellotge de sol de Can Cases de La Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cases-de-la-muntanya | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). </span></span><em><span>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</span></em><span><span>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> | XIX | En general està despintat. Conserva alguns motius decoratius, però les marques horàries es troben desdibuixades. | <p>Rellotge de sol declinant, estucat i pintat, que està situat a una façana secundària de pedra i a l'interior de la casa.</p> <p>El mur de la façana és de pedra irregular i el rellotge es col·loca sobre una placa estucada. La fesomia de la façana indica que aquesta s'ha remodelat, produint-se un aixecament de la teulada, que és a dos vessants.</p> <p>Molt a prop del vessant dret s'ubica el rellotge, que presenta una orientació sud-est. El rellotge és de traça rectangular i inclinat, corresponent a la tipologia dita 'd'autor'. Presenta una orientació sud-est.</p> <p>A causa del seu estat de deteriorament i la manca de manteniment, s'han perdut les marques horàries, però encara subsisteixen motius decoratius geomètrics i d'escacs, pintats a la mangra. El gnòmon, que travessa tot el camp blanc del rellotge, està reforçat.</p> | 08068-411 | Can Cases de La Muntanya. A l’oest de la urbanització de Can Paulet i al sud-est del Monestir de Sant Ponç. | <p>La casa en la qual està instal·lat el rellotge rep el nóm del cognom de la família, Cases. Es fa referència a aquest cognom a la documentació conservada a la parròquia de Cervelló al segle XVI.</p> <p>L'any 1575, es fa menció d'un individu anomenat Pere Cases, que esdevindria el progenitor principal de la línia, amb una continuïtat consanguínia que arribaria fins a l'any 1858, amb la figura de Fèlix Cases Rigol.</p> <p>Històricament, el mas ha estat vinculat a la ramaderia (Llurba, 2021: 65-66).</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3953587,1.9216928 | 409856 | 4583208 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest rellotge de sol, tot i la seva antiguitat i deteriorament, continua sent un testimoni valuós en el conjunt dels rellotges conservats al municipi, tant per la seva funció original com per la seva decoració característica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98123 | Rellotge de sol de Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-torre-vileta | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> | XIX | Despintat i difícilment llegible. | <p>Rellotge de sol del tipus conegut com 'd'autor'. És de traça vertical i fons blanc. Amb orientació sud. Està situat al mig de l'antiga façana principal, a esquerra i a l'oest de la porta d'entrada d'arc de punt rodó.</p> <p>Està desdibuixat. Conserva decoració en color groc que representa un sol en la part superior central, del qual sortia el gnòmon, que s'ha perdut.</p> | 08068-412 | Torre Vileta. | <p><span><span><span>El rellotge es troba en una masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</span></span></span> A la casa c<span><span><span>onsta una restauració del 1733.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució actual és del 1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3972119,1.9814308 | 414852 | 4583353 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98123-41201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98123-41202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98135 | Capelletes de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-visita-domiciliaria | XX | Col·lecció de 4 capelletes de visita domiciliària. Representen una tradició de devoció popular que ha continuat entre les generacions més grans. Actualment, però la manca de relleu es deu a diversos factors: un canvi generacional i un procés de la secularització, amb el tall en la transmissió religiosa, però també es deu a altres factors, com ara un canvi d’hàbits: amb la jornada laboral d’avui, ja que la majoria de dies no hi ha ningú a casa fins al vespre, mentre que abans la dona sempre era a casa: algú o altre podia fer la recepció de la capella i potser eren els nens i les nenes qui la portaven a la següent casa. Avui costa assumir el compromís associat al relleu de les capelles.Pel que fa a la seva conservació física, algunes de les capelles tenen signes visibles del seu ús, com les marques per la flama de les espelmes sobre la fusta o el deteriorament propi que es produeix pels diversos i continus trasllats de casa en casa. | <p>Les capelletes de visita domiciliària són una tradició devocional que permet que les famílies acullin temporalment un petit altar devocional a casa seva.</p> <p>Aquestes capelletes, que tenen la forma de petits altars de fusta i vidre ornamentats, contenen figures de sants o de la Sagrada Família protegides per vidre i unes portes. A la part superior tenen una nansa per facilitar el transport.</p> <p>Cada capelleta inclou uns fulls enganxats amb instruccions sobre com rebre i acomiadar la capella, pregàries, i normes de comportament davant d'ella. També contenen un calaix-guardiola a la base i un llistat dels veïns per on circula la capelleta, amb una persona zeladora que en té cura.</p> <p>Aquestes capelletes tenen un calendari d'itinerari establert, que es recull a la part frontal de la capella, indicant l'ordre de les cases que la reben. Les famílies l'acullen de manera devocional durant aproximadament 24 hores, mantenint un espai íntim per a la pregària i la reflexió.</p> <p>A banda del seu ús devocional, aquestes capelletes també tenen una funció recaptatòria, ja que les donacions recollides a la guardiola es destinen a missions o a la congregació. Així, les capelletes compleixen una doble missió: la pastoral o religiosa i la recaptatòria, permetent l'extensió de la pràctica amb noves capelletes.</p> | 08068-421 | <p>Les capelles de visita domiciliària tenen el seu origen en les capelles dels ermitans i aplegadors que predicaven i captaven amb aquestes capelles.</p> <p>A Catalunya, aquesta pràctica va ser popularitzada pel pare Manyanet a principis del segle XX, amb l'objectiu de portar un Natzaret a cada casa i promoure la devoció a la Sagrada Família en l'àmbit familiar.</p> | 41.3959035,1.9535484 | 412520 | 4583236 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98135-42102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98135-42103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 98169 | Campana de Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-torre-vileta | XVII | La campana té una pàtina que denota la seva antiguitat i està ben conservada malgrat els esdeveniments històrics que ha viscut. Només li manca un tros a la dent del peu, segurament provocat per la caiguda des del campanar. | <p>Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.</p> <p>Presenta unes dimensions de: 40 centímetres de diàmetre i 37 quilograms de pes. </p> <p>La campana prové de la capella de Torre Vileta, sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Esperança. Aquesta campana va ser desplaçada durant la Guerra del Francès i ha experimentat diverses peripècies fins a arribar a la seva ubicació actual.<br /> <br /> La campana té una forma clàssica, amb una superfície adornada amb diverses línies gravades, que alhora serveixen de reforç a la peça i que es distribueixen al llarg del cap, a sobre del qual es troben les nanses, i continuen pel terç, la panxa i el peu. Sota el mànec i la corona, es poden veure diverses inscripcions en llatí: 'MARIA SPES NOSTRA' que es tradueix com 'Maria, la nostra esperança', 'VILETA M' que probablement fa referència al nom del mas Vileta, i 'DEVM ET ME' que significa 'Déu i jo'.<br /> <br /> Al cap i a la panxa hi ha diversos relleus, incloent-hi una figura religiosa que probablement representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús i un crucifix, que està acompanyat d'una inscripció amb la data de la seva fossa: '1676'.</p> | 08068-435 | c/ Major, 146 | <p>Va ser fosa l'any 1665 per Miquel Carmini. Un fonedor de campanes en actiu com a mínim entre 1590 i 1665. Encara existeix obra seva en les següents esglésies i col·leccions d'arreu Catalunya, tot incloent la de Cervelló: </p> <ol> <li> <p><strong>Sant Salvador i Sant Esteve, campana de les Hores (B)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1590</li> <li><strong>Població:</strong> Granollers</li> <li><strong>Edifici:</strong> Parròquia de Sant Esteve</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 110 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 771 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana dels Quarts (A)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1607</li> <li><strong>Població:</strong> Vilanova i la Geltrú</li> <li><strong>Edifici:</strong> Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 49 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 68 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana de les hores (B)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1608</li> <li><strong>Població:</strong> Martorell</li> <li><strong>Edifici:</strong> Seny de les Hores</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 80 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 296 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>'La Pastora' (1)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1616</li> <li><strong>Població:</strong> Barcelona</li> <li><strong>Edifici:</strong> Basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 60 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 143 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana (sense nom)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1665</li> <li><strong>Població:</strong> Cervelló</li> <li><strong>Edifici:</strong> Torre Vileta (avui en col·lecció municipal).</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 40 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 37 kg</li> </ul> </li> </ol> <p>La capella on es trobava la campana de Torre Vileta, que estava sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Esperança, va ser destruïda durant la Guerra del Francès. Després de diverses vicissituds, aquesta campana va acabar a l'Ajuntament de Cervelló. Informació oral de Francesc Pasqual, juliol 2024.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 1665 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43502.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43503.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43504.jpeg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Miquel Carmini, fonedor de campanes. | Aquesta peça és un testimoni del patrimoni històric i religiós del municipi, i el seu bon estat de conservació la converteix en un valuós element de la història local, el qual juntament amb les campanes que es troben a l'església de Cervelló i el campanar de l'església de l'antic Priorat de Sant Ponç de Corbera, constitueixen elements claus per explorar una part del paisatge sonor del territori des de com a mínim, el segle XVII. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96087 | Els Grillats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0 | <p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Costum que encara es troba vigent | <p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p> | 08068-96 | carrer Major, 23 | <p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p> | 41.3960096,1.9535564 | 412521 | 4583248 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya. | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96529 | Col·lecció Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-tarradellas | XX | <p>Protegits per unes vitrines i penjats per les parets de la biblioteca de Cervelló, a la seva segona planta, es conserva una col·lecció d'objectes i documents que van ser cedits per la família Tarradellas-Joan l'any 2021.<br /> <br /> Alguns dels objectes més representatius que es presenten, són els següents:</p> <ul> <li>Les cartes dels Senyors Riba i Marti-Feced.</li> <li>La ràdio i la màquina d'escriure.</li> <li>Les ulleres, el rellotge, l'escut i el permís de conduir.</li> <li>La carta i la postal firmades pel seu pare.</li> <li>El cartell de decret.</li> <li>El dietari que és l'objecte més personal i únic.<br /> </li> </ul> | 08068-232 | Plaça de la Biblioteca, 1 | <p>Josep Tarradellas i Joan neix a Cervelló el 19 de gener de 1899. Va a l’escola del mestre Puignau, que li va transmetre l’interès per les coses del país, de Catalunya. Amb 14 anys, la família marxa a viure a Barcelona. De jove treballava d’aprenent en una casa de representacions tèxtils estrangera. Anys després es fa soci del CADCI, on estudia idiomes, s’interessa per la política i coneix Francesc Macià.</p> <p>El 1927 es casa a Montserrat amb Antònia Macià. L’any 1928 neix la seva filla Montserrat. El 1931 és diputat a Madrid i el 1932, diputat al Parlament Català. Amb el president Francesc Macià és conseller de Governació i de Sanitat. El 1936 és de nou conseller de Serveis Públics i d'Economia i presideix el Comitè d'Indústries de Guerra. El 1939 marxa a l’exili. Viu a França i uns anys a Suïssa. El seu fill Josep neix el 1942 i el 1944 torna a França. El 5 d'agost de 1954 és nomenat nou president de la Generalitat, a l'ambaixada del govern de la República espanyola a Mèxic. S’instal·la al poble de Saint-Martin-le-Beau, on el seu pare havia comprat la finca de Clos de Mosny.</p> <p>El president Josep Tarradellas retorna a Catalunya el 23 d'octubre de 1977. El 15 de gener de 1978 arriba a Cervelló. </p> <p>Va ser president de la Generalitat fins a les eleccions de 1980. El 10 de juny de 1988 mor a Barcelona i és enterrat a Cervelló.</p> | 41.3959575,1.9576438 | 412862 | 4583238 | 2021 (creació de l'espai Tarradellas). | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23202.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23204.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Projecte museogràfic Daniel Gutiérrez / Diagnosis Cultural. Disseny Miriam Membrilla / Miriam Membri Design | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97062 | Llegenda del Morrut i el Pau Manyer - Llegenda del Bandoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-i-el-pau-manyer-llegenda-del-bandoler | <p><span><span><span><span><span><span>MOYA, Bienve (2017) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Olèrdulae.</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>La llegenda està relacionada amb la cova del Morrut, i diu així:</p> <blockquote> <p><em>'Conten els vells papers del Penedès, que a mitjan segle XIX, durant les guerres carlines, aquest territori va estar plagat de proscrits i bandolers, els quals amb l'excusa de la inseguretat causada per les constants anades i vingudes de carlins i liberals, tenien atemorida la població.</em></p> <p><em>Un dia com un altre d'un d'aquells anys, a la serra de la Senabre, muntanya endins de Santa Margarida, van trobar-se les partides del Morrut i el Pau Manyer.</em></p> <p><em>El xeflis va ser gran, i aprofitant per aixoplugar-se als enrunats murs de l'ermita de sant Llorenç, van passar a contar-se les seves malifetes.</em></p> <p><em>Començà el vell Manyer, el qual entre burles i l'espessor del vi, contà com el seu millor negoci era el rapte de persones prominents de la comarca, de poblat o de pagès, tant n'hi feia, sempre que tinguessin un bon bossot per redimir-se.</em></p> <p><em>'El que més m'agrada enxampar, però, són els negres, els lliberalots, als quals em dedico preferentment en honor de l'eximi pretendent, nostramo el rei Carles. Mai, però, no faig fàstics si cau alguna peça realista, tant me fa que sigui del braç civil com de l'eclesiàstic, la qüestió és que tingui parents per pagar la feinada del rapte. Aquells a qui segresto tanco als fons d'un avenc amagat entre aquestes garrotxes, que només jo conec i no penso pas descobrir-ho. Soterrats a les tenebres de l'avenc es tornen dòcils sense donar-los altre turment que mantenir-los a pa aigua... bé de tant en tant també s'escapa algun carxot, però no gaire cosa més. I allí s'estan fins que les famílies es decideixen a desembossar el segrest, o deixar mori el seu parent, perquè mai per mai, n'he alliberat cap abans no hagin satisfet la redempció; és una qüestió de principis!'.</em></p> <p><em>Els saltamarges de l'altra partida de bandolers, els del Morrut, prou insistiren que els revelés el parador de l'avenc.</em></p> <p><em>'Au vinga –porfidiejaven, entre facècies i rialles-, digues-nos el lloc de l'avenc, a veure si un dia passem a visitar-los, home!'.</em></p> <p><em>'Prou que ho sé passaríeu a visitar-los si poguéssiu, però amb el fusell encebat, a robar-me la mercaderia. Però us feu fotre. Us diré, però, que he batejat la presó amb un nom ben adient, el de l'insigne i estimadíssim Carles V'.</em></p> <p><em>I així transcorregué aquella nit, entre espesses bromades d'embriacs i acudits de gust macabre.</em></p> <p><em>En fer-se clar, quan Manyer es despertà del pesat son de la borratxera, va veure's voltat dels homes de l'altra partida; durant la nit els de la seva l'havien traït i s'havien passat a la colla del Morrut.</em></p> <p><em>Amb el fusell apuntant-li la closca li oferirien dues alternatives, o els revelava on tancava els segrestats, o el lliuraven al destacament de la milícia a Vilafranca, que el reclamaven per dues-centes lliures.</em></p> <p><em>Però el vell Manyer, més valent que assenyat, no consentí en revelar el secret, i això va ser la seva fi: ser lliurat pels seus suposats correligionaris, als liberals. Les autoritats no van tardar ni un dia a penjar-lo d'una alzina que avui encara s'alça ben dreta vora el Mas Tarragó, prop de la Bisbal.</em></p> <p><em>Aquest Morrut, que a traïdoria lliurà el vell Manyer als liberals, era un altre despietat trabucaire que assaltava tot aquell qui s'atrevia a passar pel Coll de la Creu d'Ordal, pas situat dalt les serres de Gelida que comunica el Llobregat i el Penedès.</em></p> <p><em>Un dia, provinent de Molins de Rei, pujava cap a aquest coll un famós coronel amb la seva guàrdia amb la missió d'ocupar la plaça de Vilafranca. En això que a les envistes del pas, el Morrut els surt al mig del camí i amb veu estentòria els dona l'alto.</em></p> <p><em>Els soldats, amb el coronel al capdavant, i sense mirar qui ho ha parit, responen amb foc granejat; tot de sobte voletegen tants projectils com abelles en un eixam... el Morrut, fuig per cames, precipitant-se darrere un marge. Al poc cessa l'abeller i es fa silenci a ambdós cantons,</em></p> <p><em>El bandoler, més puta que bonic, se'n pensa una: treu bandera blanca i demana enraonar; el coronel li concedeix. Aleshores es posa dret i amb un índex assenyala unes argelagues fent adonar al militat la quantitat de roges barretines que apareixen per darrere les mates.</em></p> <p><em>Els soldats s'acovardeixen i el coronel, veient-se sol, es dona.</em></p> <p><em>El Morrut mana que llencin a terra tot el que duen de valor, ultra les armes. La tropa obeeix.</em></p> <p><em>Un cop els homes del Morrut han recollit el botí, el coronel abans de seguir cap a Vilafranca, sospita i exigeix que es mostrin els homes de darrere les argelagues, i la sospita del coronel es mostra ben fundada, però ja és massa tard: darrere les argelagues, o més ben dit damunt d'elles, només hi ha roges barretines punxades a les mates, i cap home'.</em></p> <p>(Moya, 2017: 127-129).</p> </blockquote> | 08068-335 | Cova del Morrut | <p><span><span><span>Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal hi ha una cova de pedra calcària que porta el nom de “Cova del Morrut”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició indica que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. </span></span></span></p> | 41.4010100,1.9079800 | 408718 | 4583850 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97062-33501_0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97063 | Dita del Morrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-morrut | XIX | <p>Dita sobre el bandoler Morrut:</p> <p><em>'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'</em>.</p> | 08068-336 | Cova del Morrut | <p>Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal hi ha una cova de pedra calcària que porta el nom de “Cova del Morrut”.</p> <p>Es coneix que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. </p> | 41.4010100,1.9079800 | 408718 | 4583850 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 97065 | Goigs a Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc-0 | <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p><em><strong><span><span><span>Goigs del gloriós St. Ponç, bisbe i màrtir.</span></span></span></strong></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant molt gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç bisbe consagrat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos de cuques vós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de tot mal i pecat.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La Divina Omnipotència,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ordenà que en aquest món</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicàsseu la llei nova</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesucrits a tothom;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Molta gent es convertia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De son error i maldat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Imperant en la gran França</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos emperadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Felip i Valerià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús perseguidors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos convertireu vós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per la divina bondat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb foc allí molt cruel</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vós fóreu martiritzat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mansuet com altre Abel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A Déu fóreu consagrat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Brou de cuques us donaren,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb altres cuques mesclat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Benignament el prenguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Imitant el Creador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sempre en el cor tinguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El bon JESÚS Salvador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicant amb gran fervor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús la veritat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra caritat tan gran</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb els pobres del Senyor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Exemple és als cristians</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que imploren vostre favor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Puix amb la vostra doctrina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A tothom haveu guiat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per guardar-nos de les cuques</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenim per advocat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que ens lliureu de sa pudor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de son dolor pesat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I per tots els altres mals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Déu metge sou creat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En la vostra santa església</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenen molt venerat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Prop del terme de Corbera,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De sant Feliu el bisbat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Allí acut l’atribolat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A demanar-vos favors:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Puix miracles cada dia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El Senyor obra per vós:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oïu el qui en vós confia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç màrtir gloriós. </span></span></span></em></p> <p> </p> | 08068-338 | Sant Ponç de Corbera | <p>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</p> <p>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</p> <p>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</p> | 41.4018533,1.9122347 | 409074 | 4583939 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Encara que la tradició de Sant Ponç arrenca a l'època medieval no podem saber quan es van compondre aquests goigs. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 97066 | Goigs a Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!'. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura (s.d.). “Lola Anglada a Cervelló”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Publicació núm. 6. </span></span></span></span></span></span></p> | <p>El 19 de setembre es canten els goigs de Santa Maria de Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Antoni Planàs (1949). </p> <p>Aquesta és la transcripció literal de la lletra:</p> <p><em><span><span><span>Puix en la eterna alegria</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>poden tant vostres favors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la rica Barcelona,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de Pares Nobles nasquéreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>però més rica la féreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>honrant-la amb vostra persona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>dels Cervellons la corona</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>fóreu, sent-los filla Vós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la Religió sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de la Mercè sacrosanta,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que per tan perfeta i santa,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>és de tots tan celebrada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>professa fóreu i amada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de l'etern Déu poderós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dels Navegants port i guia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en tot temps tempestuós;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> | 08068-339 | Església de Santa Maria de Cervelló | <p><span><span><span>En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d’aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La veneració a Santa Maria de Cervelló durant segles va ser molt important, no només a Cervelló sinó també a Barcelona. La santa é</span></span></span>s invocada com a patrona dels navegants i és titular de la parròquia de la Barceloneta, a la Ciutat Comtal.</p> <p>La il·lustració d'una de les edicions (la corresponent a la primera imatge) és de l'artista Lola Anglada, que va tenir una important relació amb Cervelló. Malalta de tifus, va anar convalescent a aquest poble. En les seves memòries, explica que quan va arribar l'any 1923, el batlle i el secretari la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: 'Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués: 'Benvinguda!''.</p> <p>Una altra dibuixant que va il·lustrar una de les diverses edicions dels goigs (imatge número 2), va ser la Núria Ribot i Rius (Barcelona, 1918 — Barcelona, 4 de febrer de 2015). Era una destacada esmaltadora, filla de Josep Ribot i Calpe. Es va formar artísticament a l'Escola Llotja de Belles Arts i a l'Escola Massana de Barcelona, on posteriorment va exercir com a professora de dibuix. La seva obra es caracteritza per un dibuix d'un perfecte realisme acadèmic, influència clara del seu pare. Va exposar les seves obres en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya, demostrant la seva destresa en aquestes disciplines. La seva trajectòria artística i docent la va convertir en una figura notable en l'àmbit de les belles arts del país.</p> | 41.3871140,1.9606751 | 413104 | 4582252 | XIX - XX | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33903.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97067 | Goigs de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-4 | <p><span><span><span><span><span><span>Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | <p>Cada 3 d'agost i 26 de desembre es canten els goigs de Sant Esteve a Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Mn. Francesc de Paula Baldelló, Pvre. (1925) </p> <p>La transcripció literal de la lletra de l'edició que es presenta, il·lustrada per Núria Ribot, és aquesta:</p> <p><strong><span><span><span>“<em>Goigs a llaor del Gloriós protomàrtir de la Fe S. Esteve Diaca</em></span></span></span></strong></p> <p><strong><span><span><span><em>Patró de la parròquia de S. Esteve de Cervelló</em></span></span></span></strong></p> <p> </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>Pel martiri gloriós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que la terra envermellia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La dalmàtica vestiu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I és tota ensangonada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com la palma que teniu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La veie tota flocada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per les pedres que en flors</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vostra fe les convertia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vareu prendre de la creu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La paraula tan divina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que vós la pronuncieu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I tothom ja l’endevina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De perdó pels malfactors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El perdó en l’agonia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vareu pendre de la creu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La paraula tant divina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que vós la pronuncieu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I tothom ja l’endevina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De perdó pels malfactors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El perdó en l’agonia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Si Jesús rebé açots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I les grans xurriacades,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Pel dolor dels gavarrots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Li deixeu Vós les besades;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per Jesús totpoderós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sou alé de poesia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Primer màrtir coronat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Defensant la fe divina,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Jesucrist que fou clavat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com la rosa carmesina,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El seu màrtir amorós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oh, com us coronaria: </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Feu que el poble que us té</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per Patró, que tot ell sigui</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com l’espiga, que també</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Té un cor, que el cor ens lligui</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>L’esperit victoriós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>D’una fe de galania:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>El vinyet, el camp, l’erol, </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El conreu, la parellada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostra terra, tot el sol</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que la deixi poncellada;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sigui el poble mes formós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>D’aquesta ampla rodalia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per fer via als grans destins</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Senyaleu-nos Vós les rutes;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per cinquanta mil camins</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostres vides són endutes,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que l’engany vertiginós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>No ens meni a mala via:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb les vostres santes mans</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aixequeu les nostres vides,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostres veus agonitzants</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Quan ja siguin decandides</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Recolliu entre clarors</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb Jesús fill de Maria:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>I dels pobres pecadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per l’Esglèsia santa i pia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> </blockquote> <p> </p> | 08068-340 | C/ Major, 23 | <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3959801,1.9534951 | 412516 | 4583244 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97067-34001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 97085 | Goigs de Nostra Senyora del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-remei | <p>Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </p> | XIX | Es segueixen cantant a les celebracions religioses | <p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a la Verge del Remei. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>El text, de la edició de 1851 és el següent:</p> <p><em><span><span><span>“Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamantá porfia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Mare sóu de entranyas tals,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que al ohir los tieros vots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Devostres amants devots,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donay remey á sos als;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab auxilis liberals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Endolsau sas amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>¿Qui hi ha, nos diu St. Bernat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que invocant-vos ab fervor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>No encontre tot lo favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y lo amparo desitjat?</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Qui’ us trobe, en Vos ha trobat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vida, salut y ventures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Es testimoni constant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De aquest vostre acolliment</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Mas-Vila la present</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Heretat, la que invocant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vostre socorro, al instant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Eixí de sas apreturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Estant sens aygua en lo ay</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mil set cents noranta vuyt,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sens poder produir fruyt</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La terra seca ab gran dany,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Invocatvos (cas estrany)</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ixen ayguas las mes pures: &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ventse, doncs, á tal favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Enterament obligada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vos elegeix sa advocada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dedicant á vostre honor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Est temple en prenda de aor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Degut á vostres ternuras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Dese aquest temple y altar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sóy la protectora fiel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que apartau l’assot del cel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y sóu la pedra angular</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sobre qui han de descansar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquestas terres segures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De esta heretat sóu la estrella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que il-lustrau son continent,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab vostre llum vehement</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Li serviu de centinella;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab sa resplendent centella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Feu que medren sas culturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ab rahó nostra esperansa</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Se avisa y segura creu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per nosaltres seréu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font perenne de bonansa;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donantnos sempre abundància</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De fruyts en nostres cultures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>També esperam, Verge amada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per febres seréu Vos</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Un remey molt poderós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y per tots mals la advocada;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aliviant ab ma sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En los parts las amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De nosaltres invocada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amparau esta heretat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Cervelló y del veïnat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Als pobres quant reclamada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aplacant la ma indignada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Senyor de las alturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Peró os pregam majorment,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que los nostres cors regueu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y piadosa aparteu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Lluny dells l’empederniment;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ablandint contínuament</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las terres secas y duras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Donaunos, font de salut,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las ayguas de vostra gracia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y plantau ab eficàcia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En nosaltres la virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Perque al fi la plenitud</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gosem de vostres blanduras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>REgau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>TORNADA</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamant á porfía:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.”</span></span></span></em></p> <p> </p> | 08068-343 | Ermita de la Verge del Remei | <p>En aquesta edició impresa en Barcelona l'any 1851, el papa Piu IX, concedeix, segons el text, indulgència pel seu cant.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.3860593,1.9792779 | 414658 | 4582117 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34301.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34302.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98106 | Pastisseria Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastisseria-permanyer | <p>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</p> | XIX | S'han afegit elements funcionals nous vinculats al negoci de pastisseria. | <p>La pastisseria ocupa els baixos de l'edifici de cos, que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el mobiliari que forma els antics aparadors del negoci. És de fusteria amb vidres transparents per tal de fer visibles els productes col·locats en algunes lleixes, i portes i calaixos presenten els tiradors de poms de porcellana. Destaca a la part superior la fusta decorada per ornamentació vegetal i geomètrica, a banda i banda del motiu principal que decora la botiga: una estampa de la Verge de la Immaculada Concepció, col·locada en un vidre negre rectangular, i flanquejada a ambdós costats pel nom gravat en lletres majúscules daurades a les vores: 'PASTELERIA PERMANYER'.</p> | 08068-406 | c/ Major, 38 - baixos | <p>La història de la pastisseria comença amb el Francesc Permanyer Sabadell, qui va néixer a Molins de Rei l'any 1863. Era fill de Francesc Permanyer, originari de Sentmenat, i de Teresa Sabadell, qui havia estat veïna de Barcelona. L'any 1885, ja establert a Cervelló, ell i la seva esposa, Josepa Villar i Poch, van iniciar una pastisseria a la població. La seva activitat comercial no es limitava només als pastissos i confiteria, sinó que també abastava l'adrogueria. A més, davant la manca d'una farmàcia a Cervelló, van començar a vendre herbes remeieres i alguns medicaments, un servei que van oferir durant molt de temps.</p> <p>El fill de Francesc i Josepa, Antoni Permanyer Villar, nascut a Cervelló, va assumir la direcció de la pastisseria després de la mort del seu pare, amb l'ajuda de la seva germana Angelina. Antoni era molt estimat al poble, conegut per ser un amic de tothom.</p> <p>Després de treballar a l'obrador de la pastisseria, sovint se'l veia a l'antic Ateneu cervellonenc jugant a billar, una de les seves grans aficions. També era un excel·lent violinista i un gran amant de la música. A la dècada de 1940, Antoni va conèixer Matilde Rodón Marimon, de Molins de Rei, amb qui es va casar l'any 1945. Del seu matrimoni va néixer Pepita Permanyer Rodón, qui durant molts anys va gestionar el negoci familiar, especialment a partir de l'any 1961, quan el seu pare va morir, amb el suport del seu marit, Manel Alonso, fins que va passar a mans d'altres propietaris.(Llurba, 2018: 82-83).</p> | 41.3957000,1.9545086 | 412600 | 4583212 | 1885 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'una botiga molt antiga en el context urbà de Cervelló.Amb el pas dels anys, els descendents de Francesc i Josepa van continuar el negoci familiar, tot i que avui dia la pastisseria fundada a finals del segle XIX, coneguda com a Pastisseria Permanyer, té uns altres propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98108 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-3 | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a Sant Sebastià, patró de Cervelló. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>Es transcriu la versió impresa pels<span><span><span> 'Hereus de la Vda Pla, Fontanella, 13, Barcelona.'</span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'GOIGS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>EN ALABANSA DEL GLORIOS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>CAVALLER Y MARTIR</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>PATRÓ DE CERVELLÓ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Advocat contra pestilencia y tot mal contagiós</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant Sebastià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>suplicam vostra potencia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra mare es de Milà,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vostre pare de Narbona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en la cort Dioclecià</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per capità vos corona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>pero Vos, per Deu amar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>deixàu esta dependencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Passàreu cruels torments,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en los culs, segons se ha vist</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>convertireu molta gent</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a la fe de Jesucrist;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per só vos a suplicar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>aquest poble per clemencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En un pal lo mal pretor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vos feu assatejar;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>i qui pot pensar lo dolor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que vareu en ell passar!</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>alí vareu demostrar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>quant gran fou vostra paciència:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>A un pal assatejat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>una vegada puistreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y després de tot curat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a cruels assots moríreu:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de dos martiris passar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>sols Vos donàu la experiencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vos teníu ab Cristo tant,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que farà segons voleu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig humil ve reclamant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>ab grans crits lo poble seu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y’l veyéu sovint plorar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>devant de vostra presencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Tan gran Patró, com tením</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y tan apropíat com Vos,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>no miréu lo nostre crim,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>donánuos remey piadós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de aquell mal que vol matar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>grans y xichs sens deferencia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Gloriós sant cavaller,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>isca de Vos tal virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig tením aquest poder;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>conservánuos la salut;</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>O vos no nobis, sancte Sebastiane.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>OREMUS</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Praesta quaesumus, omnipotens Deus; ut qui beat Sebastiani martiris tui natalitia colimus, intercessione ejus in tuti nomine tuo roberemur. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.</span></span></span></em></p> </blockquote> | 08068-408 | <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3959007,1.9535327 | 412518 | 4583236 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 98124 | Arrop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrop | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | La recepta ja no es fa, però es té memòria de la seva elaboració i algunes persones grans encara la consumeixen per la fira de Sant Ponç. | <p>L'arrop és una confitura tradicional que es preparava a les cases de pagès durant la verema.</p> <p>Aquest procés s'iniciava abans que el most comencés a fermentar, aprofitant les darreres fruites i hortalisses de l'estiu. La conservació de l'arrop es basa en l'alta proporció de sucre natural del raïm, que és d'aproximadament un 20%, mentre que el 80% restant és aigua. Si s'hi afegeixen fruites molt dolces, la dolçor i el poder de conservació augmenten encara més.</p> <p>Quan es bull el most, una part de l'aigua s'evapora, deixant un suc amb una major concentració de sucre. Això fa que les fruites banyades en aquest suc quedin xopes i tenyides pel most reduït, resultant molt més dolces. Aquesta tècnica permet obtenir una conserva sense necessitat d'afegir-hi sucre refinat.</p> <p>El resultat és un preparat espès, amb trossos de fruita i verdura impregnats de most reduït, molt dolços, que esdevé un aliment altament energètic. Aquest era un dels berenars més esperats per la canalla.</p> <p>La preparació és senzilla:</p> <p><strong>Arrop (per a 4 persones)</strong></p> <p><strong>Ingredients:</strong></p> <ul> <li>1 quilo de raïm (blanc o negre, el que preferiu) - donarà aproximadament 0,750 litres de most.</li> <li>600 g de fruita i hortalisses variades (poma, pera, codony, carabassa, albergínia petita) - totes tallades a daus. És millor utilitzar una proporció similar de cadascuna.</li> </ul> <p><strong>Procediment:</strong></p> <ol> <li> <p><strong>Preparació del Most:</strong></p> <ul> <li>Premsar el raïm per obtenir el most (mai al processador d'aliments, millor amb les mans o en un morter, tot cuidant que no es trenquin les llavors del raïm per tal d'evitar l'amargor).</li> <li>Deixar reposar el most obtingut una estona perquè se separin les impureses.</li> <li>Disposar el most reposat en una olla gran.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Cocció:</strong></p> <ul> <li>Bullir el most amb les fruites i hortalisses.</li> <li>Afegir les fruites i hortalisses tallades a daus.</li> <li>Tapar l'olla i deixar bullir a foc lent durant una hora aproximadament.</li> <li>Passada una hora, treure la tapa de l'olla.</li> <li>Continuar bullint durant 45-50 minuts més, remenant periòdicament, tot vigilant que no s'assequi massa.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Finalització:</strong></p> <ul> <li>Quan l'arrop tingui la consistència desitjada, retirar del foc.</li> <li>Deixar refredar abans de servir o fer el buit en un flascó al bany Maria.</li> </ul> </li> </ol> <p><strong>Notes:</strong></p> <ul> <li>El temps de cocció pot variar en funció del contingut d'aigua de les fruites i hortalisses utilitzades.</li> <li>És important remenar periòdicament per evitar que s'enganxi al fons de l'olla.</li> <li>Aquest arrop és una delícia tradicional que combina la dolçor natural del most de raïm amb les textures i sabors de les fruites i hortalisses, creant un plat únic i saborós.</li> </ul> <p>L'arrop acostumava a formar part del berenar, i es menjava amb pa (informació oral de la Rosa Tres, juliol 2024).</p> | 08068-413 | <p>L'arrop és una confitura que aconsegueix aprofitar el raïm sobrant de la verema, i crear una reserva dolça per a tot l'hivern. Ja està documentat en època romana a les nostres contrades gràcies a l'arqueologia, i es disposa de varies receptes de llibres d'agronomia d'autors romans i posteriors.</p> <p>Pel que fa al conreu de la vinya a Cervelló, val dir que les transformacions dels usos dels terrenys i les dificultats de l’orografia, que feien impossible la introducció de maquinària, i requerien treballs manuals amb l’únic suport dels animals, van fer perdre aquest cultiu, que havia estat el més significatiu del municipi. A Cervelló es feia també molt vi per a consum propi. Totes les masies i els habitants del poble que disposaven d’algun petit terreny hi plantaven vinyes, i moltes cases disposaven de cups i també premses a les plantes baixes.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41303.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Si s'hagués de definir l'arrop en termes culinaris actuals, es diria de la següent manera:'Confitura de fruita de temporada, elaborada a base d'una reducció de most, utilitzant com a conservant l'alta proporció de sucre que té aquest most'. | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 98131 | Mot brescallons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-brescallons | <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística,</span></span></span> vol. VI, p. 1427, “Els llardons” </span></span></span></p> <p> </p> | <p>El mot 'brescallons' és una variant local que designa els residus sòlids que queden després de fondre trossos de sagí, coneguts en altres llocs com a llardons, un producte tradicional a la gastronomia catalana, fet servir també en versió dolça per a fer coques.</p> <p>Aquest mot ve recollit a l'estudi lingüístic o dialectal, de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).</p> <p>Sembla que la paraula és un derivat de 'bresca', d'origen preromà, possiblement del cèltic *BRIŠKA, i vol dir 'trossets' o 'coses petites', segurament referint-se també als trossets de saïm en què es redueixen els residus sòlids de sagí. <span><span><span>(ALDC, 1998: VI, 1427).</span></span></span></p> | 08068-417 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | L'ALDC és un projecte que documenta les diferents variants dialectals del català en el seu territori històric, incloent-hi variacions lèxiques com aquesta. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 98132 | Expresió 'un tou' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/expresio-un-tou | <p>ALVARES REI, Maria (2021) <em>La Mira</em> «Recuperant la llengua, que no vol morir, del Baix Llobregat'.</p> <p><a href='Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.'>https://www.lamira.cat/histories/1279/recuperant-la-llengua-que-no-vol-morir-del-baix-llobregat</a></p> <p> </p> | <p>L'expressió 'un tou de', o bé 'un tou' vol dir un gran nombre, un munt. Ambdues són expressions que es fan servir en Cervelló i en molts pobles del Baix Llobregat.</p> | 08068-418 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 98134 | El toc manual de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-toc-manual-de-campanes | <p><span><span><span>PASQUAL, Adrià (2020) El so de la festa. Campanes i campaners de Cervelló. Revista Sauló nº 29. p.: 26-27.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Toc manual de campanes de les campanes que es troben a la torre. La importància del toc manual de campanes és clara per les seves funcions tant comunicatives com espirituals, i el paisatge sonor que generen formen part de la circulació de les emocions al llarg de la història, essent una mostra molt important de la identitat humana, i que està vinculada a sentiments d'emocions, avisos i comunicacions.</p> <p>Des d'antic, ha estat vinculat a esdeveniments socials: informar de fets extraordinaris, marcar els temps festius i de la vida quotidiana, desfer tempestes, i espantar els mals. Les campanes es feien sonar en batejos, defuncions, moments d’oració, esdeveniments religiosos, civils i militars així com per advertir de focs, entre d'altres esdeveniments.</p> <p>L'any 2020, un nou grup de campaners es va formar per preservar i documentar els tocs de campanes manuals a Cervelló. Actualment, aquests campaners han recuperat diversos tocs tradicionals, com el toc de solemnitat, de festa, dels bateigs, de difunts, d'albats, i els tocs de sanctus i consagració, entre d'altres.<br /> <br /> Pel que fa a les actuals campanes de la torre que es toquen de manera manual, aquestes es diuen:</p> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 1:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Luisita </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942 (seny gros) va ser refosa el 1990 a causa d'un llamp.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 2:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Concepción </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 3:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Montserrat </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 4:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Maria </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla).</span></span></span></span></span></li> </ul> <p>Les noves campanes es van beneir el 3 d’agost de 1942.</p> <p>A l'interior de l'església de Sant Esteve, i situada a la paret interior orientada a l'est del cor, també hi ha un rogle o roda de campanes que es toca manualment en les següents celebracions: Nadal i Pasqua (per la Vetlla Pasqual), S'havia tocat a Corpus i per Festa Major, en el moment del Glòria. Aquest instrument està format per una roda voltada de campanetes, la qual es volteja manualment per mitjà d'una corda.<br /> El rogle (o roda de campanes) tan sols es pot fer sonar en el moment del Glòria de la Vetlla Pasqual i del diumenge de Pasqua.</p> | 08068-420 | Església de Sant Esteve. C/ Major, 23. | <p>A Catalunya ja es té constància d'aquesta pràctica al segle XI, en uns testaments dels anys 1035-1060 on es determinen 'deixes a l'obra del cloquer' de les catedrals de Barcelona i Vic. És una pràctica que es troba a tot Europa i a moltes altres parts del món. A Catalunya, els tocs de campanes prenen una forma particular que els diferencien de la resta de l'Estat: el moviment que es realitza per fer-les sonar és pendular i no s'arriba mai a fer la volta de campana.<br /> <br /> En particular, els tocs manuals de campanes a Cervelló tenen una llarga i rica història que es remunta a finals del segle XVI. El campanar de l'església de Sant Esteve, ara coneguda com a Santa Maria de Cervelló, es va construir l'any 1587 amb tres finestrals per allotjar les campanes.<br /> <br /> A partir de 1879, la parròquia de Sant Esteve es va traslladar al poble, deixant l'antiga església en un estat d'abandonament. Les campanes, que ja tenien uns tres-cents anys en aquell moment, van quedar silenciades fins que es van traslladar al nou temple de Sant Esteve el 1908, construït pels arquitectes Antoni Maria Gallissà i Josep Font i Gumà.<br /> <br /> Les campanes van sonar regularment fins a la revolució de 1936, quan les campanes gran i mitjana van ser despenjades i trencades. Les dues campanes petites van sobreviure gràcies a un veí del poble, Ramon Armengol, que les va enterrar. El 1941 es van refer les quatre campanes a una foneria del País Valencià, utilitzant els fragments recuperats. Aquestes noves campanes es van beneir el 3 d'agost de 1942, i van rebre els noms de 'Maria' per la campana gran, 'Montserrat' per la mitjana, i 'Concepción' i 'Luisita' per les petites.<br /> <br /> Des de 1942 fins a finals del segle XX, diversos campaners es van encarregar de fer sonar les campanes: Jaume Vendrell, Florentino Armengol 'Tino', Àngel Sánchez, Josep Santeugini i Damià Pascual, l'últim d'una nissaga de campaners.</p> <p>Pel que fa a les campanes, resulta interessant ressenyar la troballa del forn de fosa d'una campana a Cervelló proporciona una valuosa visió sobre la història i l'ús de les campanes a Cervelló. Aquest forn, localitzat al centre del cos central de la nau de l'església de l'antic priorat de Sant Ponç de Corbera, té unes dimensions aproximades de 2,5 metres de llarg per 75 centímetres d'amplada màxima. La seva estructura està composta de dos àmbits diferenciats, separats per un envà de terra amb una petita porta de comunicació. El primer àmbit és una fossa que permetia l'accés al nivell de foc del forn des de l'exterior, mentre que l'altre és el forn en si, de forma circular, amb tres suports d'argila al fons per col·locar el motlle de fang i teules necessari per a la fosa de la campana. Entre les troballes associades, s'han identificat fragments del motlle d'argila, escòries de bronze i altres elements de producció.Aquest forn es completava amb un petit receptacle circular situat a sobre de l'estructura, connectat per un canal abocador. Aquesta configuració permetia fondre el bronze en el gresol i després abocar-lo a l'interior del motlle a través del canal.L'estudi arqueològic de Sant Ponç de Corbera va revelar dues grans fases en la història de l'edifici. La primera fase, entre els segles XI i XVI, durant la qual l'església funcionava com a priorat depenent del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres. En aquesta etapa s'utilitzaven les sitges i el forn de fosa de campana. També durant aquesta fase, l'edifici disposava d'una tribuna elevada, reservada als monjos, situada al tram més oriental de la nau.</p> | 41.3958761,1.9535437 | 412519 | 4583233 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42007_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquestes campanes continuen sent un element important del patrimoni cultural de Cervelló, gràcies a l'esforç dels campaners locals que mantenen viva aquesta tradició.Formant part de la col·lecció municipal, es conserva una altra campana d'interès que prové de l'antiga capella de l'Esperança de Torre Vileta. | 98 | 63 | 4.5 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98137 | Recepta de bacallà de Quaresma amb bunyols de canyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-de-bacalla-de-quaresma-amb-bunyols-de-canyella | <p>La recepta del bacallà amb bunyols de canyella és una preparació tradicional de Quaresma, un període de dejuni i abstinència en la tradició cristiana, on el bacallà es converteix en un aliment principal per la seva qualitat i facilitat de conservació.</p> <p>El ingredients i procediment que calen en la seva elaboració són els següents:</p> <p><span><span><span><strong>Ingredients:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>1 kg de bacallà sec prèviament dessalat i a talls generosos.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Aigua (per la massa de bunyols i pel guisat de bacallà)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 copa de vi ranci o de conyac</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tassa de panses prèviament remullades i estovades en aigua</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1/2 kg de farina de blat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Oli d'oliva</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 cebes picades</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 grans d'all picats</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tomàquet gran ratllat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sal</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Canyella (3 cullerades soperes)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Una branca generosa de julivert</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 ous durs</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Preparació:</strong></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span><strong>Preparació dels talls de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Dessaleu el bacallà durant 24-48 hores, canviant l'aigua cada 8 hores.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Un cop dessalat, escorreu-lo i eixugueu-lo amb paper de cuina.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fregiu el bacallà enfarinat dins d’una paella amb oli d’oliva (disposant primerament la pell cap avall)</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació de la massa de bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En un bol gran, poseu la farina de blat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu aigua poc a poc fins a obtenir una massa llisa i homogènia. La massa ha de ser una mica espessa.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu la canyella i la sal al punt.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Barregeu bé tots els ingredients.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Fregir els bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Escalfeu una quantitat generosa d'oli d'oliva en una paella fonda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Amb l'ajuda d'una cullera, agafeu porcions de la massa i fregiu-les en l'oli calent fins que quedin daurades i cruixents.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Traieu els bunyols de la paella i deixeu-los escórrer sobre paper absorbent.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Reserveu.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació del guisat de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En una cassola gran, escalfeu una mica d'oli d'oliva.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sofregiu les cebes picades i els alls picats fins que quedin tendres i daurats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el tomàquet ratllat abans que la ceba i l’all estiguin plenament daurats, i cuineu-lo fins que quedi ben integrat amb les cebes i els alls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el vi ranci o el conyac i deixeu reduir durant uns minuts.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu els talls de bacallà i mica en mica l’aigua (aproximadament una tassa) per fer el guisat. Rectifiqueu de sal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu les panses i els bunyols per sobre, ben estesos per tota la cassola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Piqueu el julivert i afegiu-lo al guisat per tal que el guisat agafi el gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Deixeu cuinar a foc lent durant uns 20 o 25 minuts, fins que el bacallà estigui ben cuit i tots els sabors es trobin ben integrats.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Finalització del plat</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Talleu els ous durs a quarts i afegiu-los al plat com a guarnició i presenteu-lo.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ol> <p><span><span><span><strong>Notes:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Assegureu-vos de dessalar bé el bacallà per evitar que el plat quedi massa salat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Podeu ajustar la quantitat de canyella segons el vostre gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>És un plat contundent, que es pot servir simplement acompanyat d’una amanida.</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-423 | <p>Aquesta recepta ha estat transmesa de generació en generació a la família de la senyora Rosa Tres. Aprengué la preparació de la seva mare, qui al seu torn, l'havia après de la seva àvia. La introducció d'elements dolços als guisats de bacallà, com la canyella en aquest cas, ens acosta a un tipus de cuina molt probablement anterior, com a mínim, al segle XIX. (Informació oral: Rosa Tres, juliol de 2024).</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42304_0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 95437 | Necròpolis de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-cervello | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>ARTIGUES, P. Ll (2011): Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al mirador de Santa Maria de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. mem. 11060.Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PAGÈS, M. (1992) 'Santa Maria de Cervelló', Catalunya Romànica</p> <p>VIVES, E. (1981) 'Santa Maria de Cervelló', Quaderns d'estudis medievals.</p> <p> </p> | XI-XIX | <p>Al voltant i a les immediacions de l'església de Santa Maria de Cervelló, hi ha diverses tombes antropomorfes excavades a la roca sorrenca natural. Es distribueixen en una agrupació de quatre tombes a la cara sud-est de l'església, i dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. També hi ha tombes antropomorfes conservades en dues coves.</p> <p>Una tomba antropomorfa és una tomba que té la forma o les característiques d'una figura humana. En altres paraules, aquest tipus de tomba està dissenyada per assemblar-se a la forma del cos humà. En el nostre cas, les tombes antropomorfes mostren una representació estilitzada o esquematitzada del cos humà, incloent una àrea per a la capçalera, una de més àmplia per al tronc i es va fent més estreta a les extremitats inferiors.</p> <p>A Santa Maria de Cervelló totes corresponen a adults però n'hi ha d'infantils a altres necròpolis ben conegudes a Catalunya.</p> | 08068-1 | Les tombes estan emplaçades al voltant de la capella de Santa Maria de Cervelló, en una zona de vegetació baixa amb blocs de pedra, tipus sorrenca. Una agrupació de quatre tombes es troba a la cara sud-est de l'església, dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. | <p>La història de l'església romànica de Santa Maria de Cervelló es remunta a inicis del segle X, concretament l'any 904, on els documents d'aquesta època fan referència a un primitiu edifici conegut com Santa Creu o Sant Esteve. Aquests testimonis històrics suggereixen que les tombes antropomorfes, actualment visibles en diverses àrees ben diferenciades, es situaven al voltant de l'antiga església. Malgrat que moltes d'aquestes tombes es creu que eren a prop de l'edifici original, només se'n conserven quatre al costat de la paret sud de l'església actual i dues sota la paret del que va ser rectoria en èpoques més modernes. A més, algunes tombes antropomorfes es troben en coves que, segons estudis realitzats per Jordi Bolòs et al. el 1980, podrien haver servit com a eremitoris durant l'alta edat mitjana abans de convertir-se en necròpolis.</p> <p>En el transcurs de l'any 2011, es va dur a terme una intervenció arqueològica relacionada amb el projecte Bàsic i executiu de les obres complementàries d'adequació del mirador de l'església de Santa Maria de Cervelló. Aquesta intervenció va incloure el control de dues rases de drenatge d'aigua a la cara interna del mur de les terrasses. La primera d'aquestes rases va estar situada davant de la façana principal, revelant que aquesta terrassa podria haver estat utilitzada com a cementiri, com a mínim, des de la segona meitat del segle XVII fins al segle XIX. Els enterraments descoberts en aquesta àrea es caracteritzaven per fosses simples i taüt de fusta.</p> <p>La segona rasa de drenatge, localitzada a la terrassa est, va proporcionar informació sobre la divisió d'aquest espai en dos àmbits mitjançant un mur perpendicular al mur de tancament est. El cantó sud d'aquesta terrassa es va utilitzar fins al segle XVIII, segons indicacions dels materials trobats, i durant el segle XIX, aquest espai es va tancar, ampliant el cementiri cap al nord. Una troballa destacada durant la neteja del sector est va ser la descoberta d'una tomba infantil antropomorfa.</p> <p>Cal destacar que, tot i aquesta intervenció arqueològica, cap de les tombes esmentades va ser excavada, la qual cosa subratlla la necessitat de futures investigacions per aprofundir en la comprensió de la història i l'evolució d'aquesta important església romànica.</p> | 41.3870882,1.9608433 | 413118 | 4582250 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00103.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | No estan excavades massa profundament a la roca, el que indicaria, probablement, que o s'ha rebaixat la superfície de pas o que hi havia una coberta de terra, obra o d'algun altre material. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95446 | Església de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-cervello | <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: <a href='https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI'>https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI </a></span></span></span></p> <p>JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, <a>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span>MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></p> <p>PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, <a href='https://www.lacentral.com/buscador?&ae=Publicacions%20de%20l%C2%B4Abadia%20de%20Montserrat'>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.</span></span></span></span></span></span></p> <p>WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.</p> | XI XVI | <p><span><span><span>Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.</span></span></span></p> | 08068-2 | Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló. | <p>Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.</p> <p>D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.</p> <p>El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.</p> <p><span><span><span>Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.</span></span></span></p> | 41.3870684,1.9607531 | 413110 | 4582248 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-002001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00209.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-01-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal. | 92|93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 95447 | Castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cervello | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>ARXIU DGPC - Palau Moja</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere et al. (1990) Els castells catalans. Vol. 1. Barcelona: Rafel Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS, Montserrat (1992) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Castell de Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Catalunya Romànica. Vol. XX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></p> | XI - XVIII | L'acció destructiva de diversos elements naturals i les mateixes accions humanes, al llarg del pas del temps, així com les diverses intervencions bèl·liques que va patir el conjunt, han destruït una gran part de les edificacions. Només queda com a vestigi important, tot i que ensorrat especialment a l'interior, la torre. Entre els anys 2010-2011 es va dur a terme una rehabilitació integral i excavació arqueològica del conjunt del castell.En l'actualitat, l'edifici que correspon amb l'antiga capella, es troba relativament cuidat i tancat amb porta i clau. Les parets en general estan conservades en l'àmbit de dues o tres filades, excepte en algun lloc que conserven la coberta. Se li ha fet una coberta provisional i aixecat els murs. Actualment, estan en marxa campanyes estacionals d'excavació arqueològica amb la consolidació i protecció corresponent de les restes trobades. | <p><span><span><span>El castell està format per dos recintes situats en una penya aïllada, gran i elevada. Té una planta estreta i allargada, amb orientació aproximada sud-oest / nord-est, i es troba protegit per espadats naturals. L'entrada principal a la fortificació està situada a la banda de ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions es distribueixen en dos recintes: el superior (sobirà) i l'inferior (jussà). Aquests dos recintes ocupen les dues plataformes superiors de l'elevació i estan separats per un desnivell de 15 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior, el sobirà, està tancat per una muralla. Té una planta allargada amb l'entrada a ponent, la ubicació més accessible i més ben defensada. Aquest recinte presenta una porta o poterna molt deteriorada, protegida per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent. S'han conservat les parets de tramuntana, migdia i ponent, i a llevant hi ha una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres estaven connectades per panys de muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la plataforma inferior es troba el recinte jussà, on es poden veure restes de la capella del castell, encara que s'ignora a quin sant està dedicada. Aquesta capella és un petit edifici rectangular amb un absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. Malgrat la caiguda de la volta, sembla que aquesta era apuntada, i a l'arrencada d'aquesta hi ha una línia d'impostes en cavet. L'entrada original estava a ponent, però actualment hi ha un gran forat, així com a la paret de l'absis. L'aparell de construcció està format per carreus grans, ben treballats, característics del romànic. Les ruïnes d'aquesta capella han estat restaurades i protegides. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix recinte inferior del castell hi ha una sala amb una volta apuntada, parcialment conservada, altres edificacions amb identificació complicada, alguns dipòsits i una cisterna rodona esculpida a la roca matriu. També hi havia el barri del castell tancat per una muralla, una àrea que ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en anys recents (Pagès, 1992).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gruix de l’edificació està fet amb pedra sorrenca de la zona.</span></span></span></p> | 08068-3 | Carretera de Santa Maria | <p>A causa del pas de la història és difícil reconèixer cronològicament les diferents restes i elements estilístics per a fer-ne una identificació històrica acurada (segles IX a XIV).</p> <p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment apareix citat en altres documents. Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que aquest castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p> <p>Durant el segle XIII, els Cervelló van enfrontar-se a la monarquia, i el 1224, en l'època de Guillem I de Cervelló, Jaume el Conqueridor va assetjar el castell durant tretze dies abans de prendre'l. El 1230, es va consagrar novament l'església de Sant Esteve, probablement després d'una reconstrucció causada pel setge.</p> <p>Guillem II de Cervelló es va enfrontar novament al monarca, la qual cosa va provocar un empobriment de les terres. En un episodi posterior, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau VII de Cervelló, es va revoltar de nou contra el poder establert. Finalment, el 1297, Guerau VII va decidir vendre la baronia a Jaume el Just per una suma de 130.000 sous. Aquesta transacció va marcar un punt d'inflexió en la història del castell i les seves terres associades.</p> <p>El 1309, Jaume el Just va intercanviar el castell amb Sibil·la de Pallars per altres propietats, esmentant-se que estava gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va intercanviar les baronies de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts per altres propietats amb Pere II d'Urgell.</p> <p>El 1411, Arnau de Ballester va adquirir les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Es va fortificar el 1462 i va tenir un paper militar fins al 1714. La guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte. Així, les tropes filipistes sota el comandament del duc de Populi ordenen la demolició d'aquesta fortalesa, tot i que ja es trobava abandonat.</p> <p>Des d'aleshores, el castell ha estat abandonat i el pas del temps l’ha anat deteriorant, especialment durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>Entre els anys 2010-2011, el conjunt monumental del castell va ser restaurat i consolidat per fer-lo visitable. Durant aquesta restauració, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van posar al descobert les estructures originals del conjunt defensiu, incloent-hi una ocupació durant l'edat del bronze.</p> | 41.3877139,1.9595530 | 413011 | 4582320 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00702.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Forma part del conjunt monumental Castell de Cervelló. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 95489 | Mas Pitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pitarra | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XVII - XIX | La masia està pràcticament enrunada. | <p><span><span><span>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Mas Pitarra', batejat pel dramaturg Frederic Soler i Hubert, es presenta com una amalgama de construccions que abracen diferents èpoques, amb una disposició anàrquica en estil i forma. La façana manté encara avui els elements originals de la portalada, els finestrals i les baranes dels balcons, tot i que ha perdut la balustrada central de pedra i el remat superior de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientada cap al nord-est, la part més antiga del mas exhibeix un portal rodó dovellat, situat a l'angle on es fusionen dues construccions més modernes. A l'esquerra destaca una característica torre rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta a la façana nord una finestra ovalada amb eixos de ferro distribuïts radialment. La porta d'entrada està ornamentada amb una portella, mentre que dues ceràmiques adornen la façana, representant la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, patrons de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oriental, destaca una vidriera en el portal d'accés amb una imponent campana d'avís. A la primera planta hi ha un finestral enreixat i, sobre la porta del balcó de la planta pis, un relleu amb un cérvol (símbol dels Cervelló) emmarcat per una circumferència, enriqueixen la seva singularitat. La construcció següent continua l'estructura del sostre i exhibeix un relleu amb la representació d'un lleó sobre la porta d'accés, acompanyat de dues finestres d'arc de mig punt amb columnes i capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, dos portals amb arcs rebaixats serveixen com a accés a un balcó suportat per columnes ornamentades amb capitells i arcs treballats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Son múltiples i molt diversos els elements decoratius que es troben per tot el mas, els quals el doten d'una rica, complexa i diversa herència i conjunció arquitectònica, assimilant, fusionant i modernitzant les estructures més antigues de l’anterior masia.</span></span></span></p> | 08068-4 | Avinguda de Núria, s/n | <p><span><span><span>Aquesta masia, coneguda com a 'Mas Pitarra' en honor al reconegut dramaturg barceloní Frederic Soler Hubert, de renom, Pitarra, té una història que es remunta als seus orígens com a antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una estructura de planta i pis, a més d'un soterrani i golfes, l'edifici s'estenia sobre un terreny de dues hectàrees situat en un idíl·lic paratge natural anomenat 'la Vall de Santa Creu', que englobava tot el territori de can Sala de Baix, can Pi i el mateix mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans de ser adquirit pel comediògraf Pitarra al voltant de l'any 1876, la casa rectoral havia estat l'allotjament del capellà i la seva família, a més de ser habitat per masovers responsables del cultiu de les terres pertanyents a l'Església. Amb el trasllat de l'església més a prop del creixent nucli urbà, que es va desenvolupar amb l'obertura de la carretera i l'establiment de diverses fàbriques, les autoritats religioses van decidir posar a la venda l'antiga rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pitarra va adquirir la propietat i la va decorar amb diverses imatges i ceràmiques d'arts i oficis. Destacant entre les seves obres d'art, es va encarregar d'embellir l'espai amb una col·lecció completa de rajoles que representaven els personatges de la seva obra teatral 'La Dida', escrita per ell mateix el 1872, malauradament, avui dia aquestes rajoles han desaparegut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda dreta del mas, Pitarra va afegir una capella descoberta, que tot i estar en mal estat, encara es manté dempeus com a testimoni del passat ric i multifacètic d'aquesta propietat única. A partir de la mort de Serafí Pitarra, el mas va passar a diverses mans, fins arribar al seu estat d’abandó i enrunament actual.(Llurba, 2021: 146-151)</span></span></span></p> | 41.3865341,1.9615722 | 413178 | 4582187 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-20240102120553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-44.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 105|119|95 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95502 | Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> | XX | <p>Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.</p> <p>El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.</p> <p>A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.</p> | 08068-5 | Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa | <p>El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.</p> <p>El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).</p> <p>Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.</p> <p>Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).</p> <p>Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.</p> | 41.3966827,1.9634953 | 413353 | 4583312 | 1951 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231214182111.jpg | Legal | Popular|Historicista | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|116 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95512 | Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5 | <p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | XX | <p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p> | 08068-6 | Avinguda de Catalunya, 5 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3964704,1.9597381 | 413038 | 4583293 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.