API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96496	Fons documental del Grup de Recerca de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-grup-de-recerca-de-cervello			L'entitat conserva en bones condicions tot el fons, i perfectament inventariat i organitzat, fins i tot amb quadres de classificació.	<p>Fons documental que recull innumerables testimonis de la història de Cervelló. </p> <p>El fons s'estructura de la següent manera: </p> <p><span><span><span>ÍNDEX ARXIU DE DOCUMENTS I FOTOGRAFIES, FÍSIC I DIGITAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. HISTÒRIA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.1.PALEOLÍTIC I NEOLÍTIC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.2. EDAT MITJANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.3. DEL SEGLE XV AL XVIII </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.4. DEL SEGLE XIX AL 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.5. SEGLE XX A PARTIR DE 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.6. NOTÍCIES DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. PATRIMONI DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.1. CATÀLEG DEL PATRIMONI MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.2. EL CASTELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.3. ESGLÉSIA SANTA MARIA I ENTORN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4. ALTRE PATRIMONI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.1 CAN GUITART O CAN BONASTRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.2. CEMENTIRI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.3. COVA COLL VERDAGUER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.4. CREUS DE TERME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.5. CREU DE MISIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.6. EL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.7. ESGLÉSIA SANT ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.8. MAS PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.9. PATRONAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.10. SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.11. PONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.12.PUIG CASTELLAR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.13. TORRETES DE LA VELL GOLA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5 PATRIMONI NATURAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.1. AVENCS I COVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.2. AGRICULTURA I RAMADERIAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.3,BASSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.4. CLIMATOLOGIA -NEVADES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.5. FAUNA I FLORA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.6. FONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.7. MUNTANYES DEL BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.8. PAISSATGE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.9. PEDRA SECA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.10. POUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.11. RECS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.12. RIERES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6. MASIES I URBANITZACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.1. CAL PURROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.2. CAN BASSONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.3. CAN CASILDO </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.4. CAN CASTANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.5. CAN DISPANYA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.6. CA N'ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.7. CAN RÀFOLS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.8. CAN GUITART VELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.9. CAN JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.10. CAN MUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.11. CAN NICASI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.12. CAN PAULET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.13. CAN RAFEL-PUIGMONTMANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.14. CAN RIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.15. CAN ROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.16. CAN ROMAGOSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.17. CAN SALA DE BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.18. CAN SALA DE DALT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.19. CAN TRES - EL MIRADOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.20 CAN VALENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.21. CAN VENDRELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.22. GRANJA GARCÍA - URBANITZACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.23. MAS VILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.24. MASET DE LA CREU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.25. TORRE DE LES MONGES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.26. TORRE VILETA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6,27. MASIES I URBANITZACIONS EN CONJUNT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7. PATRIMONI INDUSTRIAL VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1. DOCUMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.1. EINES DE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2. FÀBRIQUES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.1 CRIST. CERVELLONENSE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 2-7.1.2.2. INGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.3. JOVER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.4 LLIGUÉ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.5. MENSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.6. MIRALLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.7. PLANELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.8. TALLARIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.9. UNIÓN VIDRIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.3. OBJECTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.4. VIDRIERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.5. VIDRE EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.2. TREBALLS SOBRE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8 ALTRE PATRIMONI INDUSTRIAL (NO INCLOU GISPERT) </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.1. BATLLEVELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.2. BOVILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.3. ESTEVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.4. MINES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.5. MOLINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.6. PEDRERES I PICAPEDRERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.7. PLANELLA, VICENÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.8. RESCLOSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.9. RONDEL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.10. INDÚSTRIES EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.9. COMERÇOS I NEGOCIS DE CERVELLÓ</span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10. EL POBLE </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.1. EL POBLE ANTIC </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.2. EL POBLE ACTUAL </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.3. VISTES PANORÀMIQUES </span></span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. ENTITATS I ESTAMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1. ENTITAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.1. AGERMANAMENT AMB S MARTIN-LE-BEAU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.2. AMICS COL·LECCIONISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3. ARTISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.1. ASSOCIACIÓ ACTIVITATS ARTÍSTIQUES</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.2. ARTISTES LOCALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.4. ASSOCIACIÓ DE VEÏNS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.5. BASTONERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.6. CAMPANERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.7. CERVEMAKERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1. CORAL DIANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. ALTRES CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. DIABLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. ENTITATS ESPORTIVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.1. CICLISME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. FUTBOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.3. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.4. ALTRES ESPORTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1.CERVELLÓ SOLIDARI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. CREU ROJA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.3. ALTRES ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. ESPLAI I ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.1 ESPLAI EL RACONET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.2.ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. GEGANTS I CAPGROSSOS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.11. GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.12. PUNTAIRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13. SEGLE NOU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.1. L'ENTITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.2. REVISTA EL SAULÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14 TEATRE, CINEMA, BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1. TEATRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.1. LA CALAIXERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.2. ALTRES GRUPS TEATRE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.2 CINEMA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.3 BALL I SALES DE BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.15 UNIÓ DE BOTIGUERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2. POLÍTICA MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.1. ELECCIONS MUNICIPALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.2. GRUPS POLÍTICS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3. AJUNTAMENT DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.1.ALCALDES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.2. ASSOCIACIÓ DEFENSA FORESTAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.3. BANDS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.4. DOCUMENTS JAUME ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.5. INAUGURACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.6. FULLETONS AJUNTAMENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.7. SANITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.8. SERVEI D'OCUPACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.9. PROTECCIÓ CIVIL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4. BIBLIOTECA I ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.1. BIBLIOTECA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.2. ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5. GENT GRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.1. ASSOCIACIÓ ALZHEIMER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.2. CASAL TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.3. HOMENATGE A LA VELLESA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6. ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.1 ANTIGUES ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.2. ESCOLES ACTUALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.3. ACADEMIES I CATALÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7. PARRÒQUIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.1. FULLS DOMINICALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.2. FILLES DE MARIA-ACCIÓ CATÒLICA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.3. PARRÒQUIA EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8 DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.1. REGIDORIA DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.2. ASSOCIACIÓ DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.9. RADIO CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.10. MITJANS DE TRANSPORT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. CERVELLONINS I PERSONES VINCULADES A CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.1. LOLA ANGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.2. FAMÍLIA ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3. FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.1. ÁNGEL BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.2. ANTONIO BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.3. ÁNGEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.4. RAFAEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.5. ROSA BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.6. RAMON BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.7. DOCUMENTS FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.4. APEL·LES MESTRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.5. FREDERIC SOLER PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.6. MARCELINA TRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7. JOSEP TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.1. REVISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.2. PREMSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.3. DOCUMENTACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8. CERVELLONINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.1. A-I </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.2. J-Z </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>5. FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.1. FESTA MAJOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.2. FESTA DE SANTA MARIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3. ALTRES FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.1. APLEC DE SANT FRANCESC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.2. APLEC DE SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.3. APLEC DEL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.4. CARNAVAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.5. CASTANYADA HALLOWEEN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.6. CORPUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.7. DIADA 11 SETEMBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.8. FESTA DE L'ARBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.9. FIRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.10. NADAL I REIS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.11. NICOLAUS I LLÚCIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.12. PUBILLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.13. SANT JOAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.14. SANT JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.15. SETMANA SANTA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.16. TRES TOMBS </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>6. ACTIVITATS GRUP DE RECERCA </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>7. FONS GISPERT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>8. ALBUMS DE FOTOGRAFIES </span></span></span></p> <p> </p>	08068-231	c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve 10	<p>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</p> <p>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</p> <p>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</p> <p>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</p> <p>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</p> <p>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</p> <p>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</p> <ul> <li>2001 'Memòria col·lectiva'</li> <li>2002 'La vida quotidiana a la llar'</li> <li>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</li> <li>2005 'Últimes donacions'</li> <li>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</li> <li>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</li> <li>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</li> <li>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</li> <li>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</li> <li>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</li> <li>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</li> <li>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</li> <li>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</li> <li>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</li> <li>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</li> <li>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</li> <li>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</li> <li>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</li> <li>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</li> <li>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</li> <li>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</li> </ul> <p>A més s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</p>	41.3962724,1.9567454	412788	4583273		08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-231010.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23103_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105_1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-01-30 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Grup de Recerca de Cervelló		119\|98	56	3.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96529	Col·lecció Tarradellas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-tarradellas		XX		<p>Protegits per unes vitrines i penjats per les parets de la biblioteca de Cervelló, a la seva segona planta, es conserva una col·lecció d'objectes i documents que van ser cedits per la família Tarradellas-Joan l'any 2021.<br /> <br /> Alguns dels objectes més representatius que es presenten, són els següents:</p> <ul> <li>Les cartes dels Senyors Riba i Marti-Feced.</li> <li>La ràdio i la màquina d'escriure.</li> <li>Les ulleres, el rellotge, l'escut i el permís de conduir.</li> <li>La carta i la postal firmades pel seu pare.</li> <li>El cartell de decret.</li> <li>El dietari que és l'objecte més personal i únic.<br /> </li> </ul>	08068-232	Plaça de la Biblioteca, 1	<p>Josep Tarradellas i Joan neix a Cervelló el 19 de gener de 1899. Va a l’escola del mestre Puignau, que li va transmetre l’interès per les coses del país, de Catalunya. Amb 14 anys, la família marxa a viure a Barcelona. De jove treballava d’aprenent en una casa de representacions tèxtils estrangera. Anys després es fa soci del CADCI, on estudia idiomes, s’interessa per la política i coneix Francesc Macià.</p> <p>El 1927 es casa a Montserrat amb Antònia Macià. L’any 1928 neix la seva filla Montserrat. El 1931 és diputat a Madrid i el 1932, diputat al Parlament Català. Amb el president Francesc Macià és conseller de Governació i de Sanitat. El 1936 és de nou conseller de Serveis Públics i d'Economia i presideix el Comitè d'Indústries de Guerra. El 1939 marxa a l’exili. Viu a França i uns anys a Suïssa. El seu fill Josep neix el 1942 i el 1944 torna a França. El 5 d'agost de 1954 és nomenat nou president de la Generalitat, a l'ambaixada del govern de la República espanyola a Mèxic. S’instal·la al poble de Saint-Martin-le-Beau, on el seu pare havia comprat la finca de Clos de Mosny.</p> <p>El president Josep Tarradellas retorna a Catalunya el 23 d'octubre de 1977. El 15 de gener de 1978 arriba a Cervelló. </p> <p>Va ser president de la Generalitat fins a les eleccions de 1980. El 10 de juny de 1988 mor a Barcelona i és enterrat a Cervelló.</p>	41.3959575,1.9576438	412862	4583238	2021 (creació de l'espai Tarradellas).	08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23202.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23204.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Projecte museogràfic Daniel Gutiérrez / Diagnosis Cultural. Disseny Miriam Membrilla / Miriam Membri Design		98	53	2.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96551	Camí ramader a Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-sant-ponc	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	El ferm està deteriorat per efecte de les aigües corrents i els murs laterals en part ensorrats.	<p><span><span>Camí ramader en pendent, de traçat recte. Està limitat per sengles murs disposats a banda i banda, construïts per grans pedres irregulars travades en sec. </span></span></p> <p><span><span>Té una amplada aproximada d'uns 3,5 metres. </span></span></p> <p><span><span>Es troba en una zona propera a l’antic monestir de Sant Ponç, i a la masia de Can Casildo, en una zona apta per les pastures. </span></span></p> <p><span><span>No està completament documentat el seu traçat, que es perd muntanya amunt entre arbres caiguts i bardisses.</span></span></p>	08068-239	A prop de Sant Ponç de Corbera.	<p><span><span><span>El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.</span></span></span></p>	41.4037000,1.9191240	409653	4584137		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96551-20240322103652.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96551-20240322103718.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Aproximadament a un quilòmetre hi trobem el topònim 'el pou dels crestats', la qual cosa indicaria una tradició d'ocupació ramadera en aquest territori.	119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96566	La Pubilleta de can Pi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pubilleta-de-can-pi	<p><span><span><span><span><span><span>FERRÁNDIZ, Mercé. (n.d.) De masovers a Can Pi. Cervelló: Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. Publicació núm. 8.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG; Maria Dolors (2011) “El mas de Can Pi, bressol d’un artista” </span></span><em><span>Sauló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 1. pp. 6-7. Cervelló: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p>SOLER, F. (n.d.) Poesies soltes. Barcelona: [s.n.].</p>	XX	La tradició i l’afició a recitar de memòria i en veu alta poemes amb fons narratiu, la majoria dels quals són tràgics i tristos, han perdut força, igual que l'excel·lència de la lectura en veu alta. Així, aquesta pràctica s’ha anat convertint en una activitat de gent gran i d’indrets nostàlgics i minoritaris. Tot i així, aquest poema és ben conegut no només al municipi de Cervelló, sinó que la seva temàtica de denúncia i crítica de la societat patriarcal el converteix en una obra de gran valor actual.	<p>Aquest és un dels poemes més tràgics i dramàtics de la poesia Catalana, un relat que, probablement, reflecteix un fet real. Diu així:</p> <blockquote> <p><em>'Tenia cinc anys<br /> i, pels viaranys,<br /> com la perdiueta,<br /> de l’alba a la nit<br /> corria amb delit.<br /> Més maca pobreta!<br /> El rostre, preciós:<br /> or el cabell ros,<br /> la pell setinada;<br /> les dents, pinyonets;<br /> els ulls, estelets;<br /> de tots estimada.<br /> - Angelet del cel,<br /> tothom amb anhel<br /> li deia ma filla!<br /> Si creixes així,<br /> del Mas de can Pi<br /> seràs la pubilla.-<br /> Ella, sentir això,<br /> deia: - Oh! Oh! Oh!<br /> Que en tindré de coses!<br /> Que rica seré!<br /> Que maca aniré!<br /> Que flors i que roses!<br /> I anava al jardí<br /> i es guarnia allí<br /> el cap de ridorta,<br /> i feia ramells<br /> de llirs i clavells,<br /> i, volta que volta!<br /> Son pare era vell;<br /> sa mare, com ell,<br /> quaranta anys tenia.<br /> - No temis ja pas;<br /> pubilla seràs<br /> d’aquesta masia.<br /> - Angelet del cel<br /> tothom amb anhel<br /> li deia -, nineta!<br /> Si creixes així<br /> del mas de can Pi<br /> seràs pubilleta.-<br /> <br /> II<br /> El mas de can Pi<br /> un dia bullí<br /> de tanta gatzara.<br /> Hi havia bateig.<br /> Em sembla que veig<br /> al pare i la mare!<br /> El vell, alegroi,<br /> ja tenia un noi,<br /> que son desig era,<br /> - Veniu i mireu:<br /> ja tenim hereu.<br /> La meva fal·lera.-<br /> -La mare amb neguit,<br /> pensava, en el llit,<br /> en la seva filla:<br /> - Ja tot el que pot<br /> tenir és un dot.<br /> Ja no és pubilla.-<br /> La noia, jugant<br /> corrent i saltant,<br /> cridava, innocenta:<br /> - Ja tenim hereu,<br /> veniu i mireu.<br /> Ai, que estic contenta!-<br /> I la gent entrant,<br /> deia bromejant:<br /> - I doncs, filla meva?<br /> Què t’ha fet l’hereuet<br /> que diu que t’ha tret<br /> de caseta teva?-.<br /> El pare que ho sent,<br /> també li diu rient:<br /> - Sí, sí, és veritat, filla;<br /> l’hereu t’ho ha robat;<br /> ja t’ha desbancat,<br /> ja no ets la pubilla.-<br /> <br /> III<br /> - La noia d’en Pi<br /> van començar a dir<br /> està malalteta.<br /> Va trista per tot,<br /> no diu mai un mot...<br /> Què et passa filleta?<br /> - Res - ella va dient,<br /> i flors va veient<br /> i no se les posa.<br /> - Pren un llessamí,<br /> cull un tarongí,<br /> arrenca una rosa.<br /> - No -, diu quan ho veu -,<br /> tot és de l’hereu;<br /> ja no sóc pubilla.-<br /> I així es va marcint<br /> i es va esgrogueint.<br /> - Ai, la meva filla!<br /> Filla del meu cor!<br /> Què tens, món tresor?-<br /> plorant, li diu la mare.<br /> - Mare, no em beseu<br /> que són de l’hereu<br /> aquests besos d’ara.-<br /> Ja plora el petit,<br /> ja li dóna el pit<br /> la mare, angoixosa.<br /> - Ell me l’ha robat! -<br /> va dient, i s’abat<br /> la noia, plorosa.<br /> En va el pare diu<br /> amb l’afany més viu:<br /> - No temis, ma filla;<br /> per això no se’t treu<br /> si el nin és l’hereu<br /> tu n’ets la pubilla -.<br /> - Ai, no, pare; no!<br /> Pubilla no sóc-<br /> respon la pobreta.<br /> I així es va aflaquint,<br /> i així es va marcint<br /> com una floreta.<br /> <br /> IV<br /> Al mas de can Pi<br /> hi ha tant de tragí<br /> que tothom va en dansa.<br /> La noia se’ls mor.<br /> La mare, quin plor!<br /> Ja no hi ha esperança.<br /> - Mare, no ploreu;<br /> ja teniu l’hereu<br /> per a consolar-vos.<br /> - Ai, no, filla, no!<br /> Jo em moro, si no<br /> puc als dos besar-vos.<br /> Quan està en perill,<br /> tot el goig del fill<br /> ens mata la filla.<br /> Viu tu, mon tresor,<br /> i tu del meu cor<br /> seràs la pubilla.-<br /> - Vaig, mare, sentint<br /> que ja em vaig morint;<br /> vestiu-me blanqueta,<br /> i l’hereu, després,<br /> que us doni diners<br /> per fer la caixeta.<br /> Preneu llessamins<br /> colliu tarongins<br /> i feu-me’n garlanda.<br /> Si no ho vol l’hereu<br /> no me la poseu,<br /> ell, mare, comanda.<br /> - Filla del meu cor!<br /> <br /> La noia ja ha mort.<br /> La mare la plora.<br /> Un crit del cor treu:<br /> - L’ha morta l’hereu!<br /> I el veu a la vora.<br /> I, donant-li el pit,<br /> diu al nin petit:<br /> - El plor, per ma filla.<br /> Tu, hereu del tresor;<br /> però... del meu cor<br /> ella és la pubilla.'</em></p> </blockquote>	08068-240	Avinguda de Núria, 1	<p>Frederic Soler i Hubert, conegut també amb el pseudònim de Serafí Pitarra (1839-1895), va traslladar una dramàtica història que la tradició explica va succeir al mas de can Pi, a aquest poema.</p> <p>El gran comediògraf i un dels impulsors del teatre català del segle XIX, va viure a la masia veïna que continua portant el seu nom i va ser coneixedor d'aquesta història.</p>	41.3865694,1.9634010	413331	4582190		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96566-24002.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic/Cultural			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Frederic Soler 'Pitarra'	L'artista i escriptor Artur Escoriguel Closas, que l’any 1919 va ser donat a dida al mas de can Pi, quan tenia tres mesos, i hi va viure fins a l’edat de cinc anys, explica com va conèixer la Pina, la mare de la Pubilleta de can Pi. Havia plorat quan recitaven el poema.	119	61	4.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96567	Monument a la Pubilleta de Can Pi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilleta-de-can-pi	<p>GENOHER, Sònia; MAYOL, Montse. (1999) El Butlletí de Llagostera, núm. 16 pp. 21-23. Maçanet de la Selva. Gràfiques Maçanet.</p>	XX		<p>El monument a la Pubilleta del Mas de Can Pi, és el símbol de la història relatada en el dramàtic poema de Frederic Soler 'Pitarra'.</p> <p>Es tracta d'una font monumental, envoltada per una base de rocalla.</p> <p>Al cim de la rocalla hi ha una jardinera, símbol dels camps de la masia de can Pi.</p> <p>A l'interior, hi ha un estany d'aigua, símbol de riquesa, del qual emanen quatre sortidors, un a cada angle, tot clamant a la vida. Al centre de l'estany emergeixen un munt de roques calcàries que simbolitzen els plors de la nena en assabentar-se de la seva pèrdua en el moment del naixement de l'hereu.</p> <p>Destaca la imatge de la pubilla d'1,40 m d'alçada, fosa en bronze. L'escultura que representa a una nena dolça i juganera, porta a la mà dreta un lliri, i a l'esquerra un ram de flors, clavells i roses. La Pubilleta camina airosa a la vora d'un pi mediterrani, que dona nom a la Masia. </p>	08068-241	Rambla de Josep Tarradellas	<p>A Cervelló es va presentar una proposta perquè una vegada estigués urbanitzada la Rambla s'hi pogués erigir una font monumental dedicada a la Pubilleta. Per aquest motiu, es va decidir formar una comissió promonument a la Pubilleta del Mas de Can Pi.</p> <p>Va ser un pensament col·lectiu aprovat per una majoria quasi absoluta. La comissió va arribar a la conclusió que s'havia d'obrir una subscripció popular, on tothom pogués participar.</p> <p>Per a tal fi, es va demanar pressupost a l'escultor Antoni Delgado i Olivero, que va confeccionar prèviament una maqueta, amb la intenció de ser exposada per tots els comerços que ho sol·licitessin, per tal que els cervellonencs i cervellonenques es poguessin fer una idea més concreta de com seria el monument que es volia construir.</p> <p>Finalment, el monument es va inaugurar, un cop urbanitzada la rambla, el dia 31 de maig de 1987.</p>	41.3971511,1.9574137	412844	4583370	1987	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-24102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-96567-24103v2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-24104.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Antoni Delgado Oliveró		98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96568	Missa de Ribera - Missa del Santísim Sacrament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/missa-de-ribera-missa-del-santisim-sacrament	<p><span><span><span><span><span><span>ALIER, Roger (dir.) (1982). El libro de la Zarzuela. Barcelona: Ediciones Daimon.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CASARES RODICIO, Emilio et al. (2003) Diccionario de la Zarzuela. Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LARROSA, Pere (2011). 'La Missa de Ribera. Una tradició a Cervelló'. <em>En clau de sol</em>. Revista Sauló, núm. 1, p. 3</p>	XIX		<p>'Misa del Smo. Sacramento' cantada, en llatí, dita de Ribera, composta per José Ribera i Miró.</p> <p>Es tracta d'una missa a tres veus, sols i cor, amb acompanyament d'òrgan, o també pot ser interpretada per orquestra de cambra amb veu i cor. Està basada en els motius del 'Pange Lingua'.</p> <p>La seva interpretació és una tradició cervellonenca. Aquesta missa era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.</p>	08068-242	c/ Major, 23.	<p>Josep Ribera i Miró, creador de la obra, va néixer a la Plana, municipi d’Alcover, comarca del Camp de Tarragona, l’any 1839. Els seus pares es varen traslladar a l’Albi (Lleida), on va començar els seus estudis musicals amb Magí Puntí, organista de la Seu de la capital lleidetana.</p> <p>L’any 1853, amb només 14 anys, arriba a Barcelona i segueix els seus estudis a la capella musical de la catedral on és admès a la coral com a “tiple” (veu dels nens abans de la pubertat amb tessitura de soprano).</p> <p>Fou també organista de Sant Joan de Vilassar i del convent de les religioses de Valldonzella i, a més, mestre de capella de l’església de Santa Anna de Barcelona, època en què va composar aquesta obra musical.</p> <p>Ribera fou membre de la primera Comissió Diocesana de Música Sagrada, contrabaixista en les orquestres del Teatre Principal i del Gran Teatre del Liceu, membre fundador de la Societat Barcelonina de Quartets (1864) i de la Societat Barcelonina de Concerts (1898).</p> <p>L’any 1880 fou nomenat director dels concerts populars de la Societat Euterpe, fundada per Anselm Clavé. La seva producció musical és molt variada: obres simfòniques, corals i religioses, però on més va excel·lir fou en el món de la sarsuela.</p> <p>Va compondre una quinzena amb textos en català o bilingüe català-castellà. Foren escrites entre 1871 i 1873 i estrenades per la companyia de sarsuela catalana dels teatres Circ i Tívoli de Barcelona. Es tracta de peces còmiques o de paròdia de les que en destaquen: Dos milions, amb text d’Isidre Llauradó, i De teulades en amunt, amb llibret de Conrad Roure.</p> <p>Josep Ribera va morir a Barcelona el 14 de gener de 1921 (Larrosa, 2011: 3).</p>	41.3959801,1.9534951	412516	4583244		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24202_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24203_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96568-24204_0.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Josep Ribera i Miró	La Coral Diana recentment va recuperar i interpretar la partitura de la Missa del mestre Josep Ribera i Miró per la celebració de la Diada de Sant Sebastià.	98	62	4.4	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96569	Font de ca n'Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-nesteve	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p>		Falta manteniment	<p>Font protegida per un muret de pedra seca molt irregular, del qual surt el brollador. L'aigua està conduïda per un tub metàl·lic, d'on sempre raja aigua.<br /> <br /> Al voltant creixen canyes, cua de cavall i altres plantes d'ambient humit.</p>	08068-243	Ca n'Esteve	<p>Hi havia hagut dues fonts a la mateixa casa de Pagès, ben a prop del mas: una era una font de mina de gran profunditat, la qual sembla que arribava fins a sota de l'antic camp de futbol de Cervelló, on avui hi ha la piscina coberta i el poliesportiu. L'altra font és la que encara persisteix.</p> <p>Els amos consideraven que la seva aigua era dolenta i enviaven als masovers a portar l'aigua de la font de la Resclosa (Llurba, 2012: 39-40).</p>	41.3943960,1.9654430	413512	4583057		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96569-24302.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Estructural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	2153	5.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96596	Fons paleontològic de Cervelló al Museu Geològic del Seminari de Barcelona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-de-cervello-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona				<p>Col·lecció de fòssils provinents de Cervelló, especialment del Camí del Remei i de la Torre Vileta.</p> <p>Es tracta d'exemplars corresponents al període Silurià:</p> <ul> <li><span><span><span>Graptòlits (1135) Monograptus nilsoni: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Graptolites (1134) Monograptus: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Hemichordata: </span></span></span>Graptolithina (5803). Graptòlits Monograptus: Torre Vileta </li> </ul>	08068-244	c/ de la Diputació, 231, L'Eixample, 08007 Barcelona	<p>Fòssils recollits per particulars i dipositats dins de les col·leccions del Museu. Corresponen sobretot a graptòlits.</p> <p>Els graptòlits van ser organismes colonials que van desenvolupar un esquelet proteic (rabdosoma). Aquest podia tenir una o diverses branques (estipes), depenent de l'hàbit de vida de l'espècie en qüestió.</p> <p>Als turons situats entre les poblacions de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts afloren roques paleozoiques compreses en la serralada Litoral, branca exterior de la Serralada Costanera catalana.<br /> Aquesta àrea, malgrat que geogràficament se situa a peus del massís de Garraf, geològicament és la continuació de la serra de Collserola.</p> <p>Aquests turons, formats per materials silurodevonians (d'uns 400 Ma), tenen una història geològica complexa: estan afectats per l'orogènia Herciniana, han sofert processos erosius i de fracturació producte del cicle alpí i posteriors.</p> <p>El relleu suau dels seus pendents i la seva configuració geològica són testimoni de la seva llarga història. Coronant tots aquests turons, tant en direcció nord com oest, les cingleres dels massissos de l'Ordal i de Garraf marquen l'inici del cicle geològic alpí.</p> <p>Les roques triàsiques de color rogenc dels cims de les poblacions properes de Vallirana i Pallejà es disposen discordants sobre el sòcol paleozoic.</p> <p>La seqüència de Cervelló presenta una gran homogeneïtat litològica, amb abundància de pissarres argiloses i quarsites, que són l'expressió d'uns processos de sedimentació oceànica molt prolongats en el temps.</p> <p>Tanmateix, aquestes pissarres presenten alguns trets principalment mineralògics i texturals (nòduls de pirita-marcassita, que enregistren crisis d'oxigen, i nòduls de ferro, propis d'ambients oxidants) que indiquen oscil·lacions de les condicions paleoambientals.</p> <p>Des del punt de vista sedimentològic i paleoambiental, la seqüència de Cervelló enregistra les diferents oscil·lacions del nivell del mar o litostàtiques a través del variat registre estratigràfic que el prolonga durant més de 40 milions d'anys.</p>	41.3961525,1.9589282	412970	4583258		08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96596-24402.jpg	Física	Paleozoic	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			121	53	2.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96599	Silene neglecta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/silene-neglecta	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁEZ GONYALONS, Llorenç et al. (2010) Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Barcelona: Argania Editio. </p> <p> </p>		Al terme de Cervelló, a l’àrea de la Penya del Cucut, és especialment remarcable per la presència de Silene neglecta. Es tracta d’un teròfit de la família de les cariofil·làcies.	<p>La planta coneguda com <em>Silene neglecta</em>, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies.</p>	08068-245	Penyes del Cucut - collet de Can Riera - Puig Vicenç	<p><em>Silene</em> és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies. </p> <p>El gènere <em>Silene</em> està estretament emparentat amb el gènere Lychnis. </p> <p><em>Silene</em>, el nom llatí del gènere, prové de la paraula 'Silè', personatge de la mitologia grega que es representa sempre amb el ventre gros gros i fa referència al calze inflat de les flors.</p> <p>Dins d'aquesta espècie, la més coneguda són els colitxos, colissos, esclafidors o petonets, plantes d'ús alimentari consumides tradicionalment a Catalunya. </p>	41.3692653,1.9619225	413184	4580271		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24502_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24503_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24504_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24505.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		És una espècie botànica amenaçada i es troba en molt poques localitats a Catalunya. A la zona de la penya del Cucut i a can Riera els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions.		2151	5.2	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96653	Puig Vicenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p>		Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum', una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11).	<p>Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.</p> <p>S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.</p> <p>Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.</p> <p>El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.</p> <p>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.</p>	08068-262	Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional.	<p>Ha patit l'acció reiterada d'incendis.</p>	41.3677457,1.9540263	412522	4580110		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26201.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC.		2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96654	Font de l'Era - Font del Lledoner Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lera-font-del-lledoner-vell	<p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII - XIX - XX	En mal estat per abandonament. Actualment no raja.	<p>La font està localitzada al fons d'un barranc al qual s'accedeix des del pont del Lledoner, i disposa d'una pica, un llarg abeurador i una bassa al davant.</p> <p>La construcció està feta de maçoneria i ciment, i tota l'estructura de la font gairebé constitueix la paret de l'era que s'obre al davant seu.</p> <p>L'aigua raja pel broc de ferro, que permet que aquesta caigui sobre una pica quadrangular de poca mida, la qual alimenta un abeurador de grans dimensions i una gran bassa rodona feta de maó vist.</p> <p>El conjunt es troba a prop d'un roure de grans dimensions, acompanyat d'una roureda de menor mida, al davant d'una antiga era que li dona nom i que avui dia és senzillament una esplanada.</p>	08068-263	Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner.	<p>Aquesta font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950, i donava servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.</p> <p>A l'arrebossat del frontal de la part central de sortida de l'aigua a la pica, hi ha uns grafits, de difícil lectura, que semblen indicar la data d'una última remodelació: 1950.</p> <p>Originàriament, la font tenia un altre sortidor, avui desaparegut, que sobresortiria d'un mur fet amb maons.</p> <p>La funció de la gran bassa rodona que hi ha al davant, alimentada per la font, era probablement acumular prou aigua per tal de donar servei, mitjançant una bomba hidràulica, a l'obra del pont, amb l'objectiu de preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).</p> <p>Un cabrer, potser l'any 1950, va construir-hi el gran abeurador perquè el seu bestiar pogués beure (informació oral de Josep Llurba, abril de 2024).</p> <p>La font forma part de la Casa Vella del Lledoner. Tot i que el mas pertany al terme municipal de Vallirana, la font està situada dins del terme municipal de Cervelló.</p>	41.3916335,1.8987404	407932	4582818		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26406.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Actualment està seca.Els voltants constitueixen un espai natural excepcional, ubicat en una àrea d’interès per a la biodiversitat, presidida per un roure monumental (Quercus humilis) amb dues soques. Aquest roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local.	119	2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96655	Roure de la Font de l'Era	https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lera	<p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p> </p>	XVIII - XIX		<p>Roure amb brancatge robust i ben desenvolupat en alçada. Té un tronc de dues soques i una alçada aproximada de 20 metres, amb un perímetre de tronc de 3,40 metres. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreix d'abril a maig i produeix glans madures a les darreries del mateix any de la florida.</p> <p>Al seu costat creixen més roures i alzines de dimensions més petites, però totes amb una vàlua paisatgística remarcable.</p>	08068-264	Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner.	<p>Aquest roure dóna ombra a una antiga era on es troba una font coneguda com la font de l'Era o la font de la Casa Vella del Lledoner.</p> <p>La font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950 per tal de donar servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.</p> <p>La bassa es va construir probablement durant aquesta reconstrucció. La funció de la bassa era permetre el transport de l'aigua (encara s'endevinen restes de canalització a la pujada) mitjançant una bomba hidràulica fins al pont, per preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).</p> <p>Més endavant (1950), un cabrer hi va construir l'abeurador de la mateixa font, perquè el seu bestiar hi pogués beure.</p>	41.3916519,1.8986122	407921	4582821		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26403.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Aquest roure monumental (Quercus humilis) i l'arbreda que l'acompanya conformen una àrea natural excepcional d’interès per a la biodiversitat.El roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local.		2151	5.2	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96656	Forn de calç del bosc de la Creu d'Ordal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-de-la-creu-dordal	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX - XX	Enderrocat en part i vandalitzat.	<p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situades al marge esquerre del camí, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu estat de conservació dolent, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, encara apreciable, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. Aquesta porta, però, s'ha redimensionat a causa d'accions humanes externes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entorn del forn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p>	08068-265	Camí de l'Ordal a Mas Granada poc abans des desviar-se de la torre del Telègraf	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3935873,1.8762573	406055	4583060		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26501.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	47	1.3	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96657	Forn de ceràmica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ceramica	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p>FABREGA i ENFADAQUE, A. (2009) <em>Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central</em> a Dovella, n. 101, Manresa p. 4-10.</p>	XVIII - XIX	S'ha enfonsat la coberta i difícilment es veu la cambra de foc, que està mig enrunada. Les parets igualment es troben deteriorades. La graella es conserva en relatiu bon estat, per la seva solidesa.	<p>Forn de ceràmica de planta rectangular i parets fetes de pedra coberta a l'interior d'argila on s'aprecien les ditades del forner que la va fer servir per darrer cop.</p> <p>La densitat de vegetació que envolta l'element impedeix conèixer la seva morfologia. No obstant això, s'endevina per sota de la graella, que està molt bé conservada, la cambra de foc.</p>	08068-266	Al camí de Can Dispanya cap a l'Ordal, a prop de la cruilla on es troba el pou dels Crestats.	<p>La proximitat del camí de l'Ordal, juntament amb la presència d'aigua propera, un entorn amb fàcil accés a matèria primera i combustible, i la proximitat de forns de calç, suggereixen una àrea històricament dedicada a la producció de materials de construcció.</p> <p>Aquesta infraestructura natural i humana hauria estat clau per a diverses activitats constructives de la zona. Es pot especular que aquest forn tingui una relació amb la construcció de ponts i altres edificis propers, com el pont del Lledoner. Aquests forns podrien haver proporcionat materials essencials per a aquestes obres.</p> <p>La presència del forn de vidre de Can Dispanya reforça la idea d'una zona amb certa activitat industrial en el passat, aprofitant els recursos disponibles i les rutes de comunicació que menaven cap a la carretera de l'Ordal.</p> <p>La localització estratègica d'aquest forn de ceràmica i de la resta de forns de calç dels encontorns permetia la producció i subministrament de materials necessaris per a la construcció d'infraestructures locals, oferint una explicació coherent per la concentració d'activitats relacionades amb la construcció en aquesta zona.</p>	41.4003773,1.9038699	408373	4583784		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96657-26602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96657-26603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96657-26604.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A causa de la densa vegetació, no s'han pogut trobar restes de rebuigs de la seva producció original, ni tampoc la zona d'extracció de la matèria primera, l'argila.	119	47	1.3	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96683	Forn de calç de cal Dispanya 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-1	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX - XX	Ha caigut la part superior del forn	<p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p>	08068-269	Camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre d'altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3990046,1.9026252	408268	4583632		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96683-26902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96683-26901.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	47	1.3	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96684	Forn de calç de cal Dispanya 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-2	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Ha caigut la coberta.	<p>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya.</p> <p>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</p> <p>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</p> <p>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</p> <p>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </p> <p>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p>	08068-270	Camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal	<p>Durant segles, la producció de calç ha estat una activitat essencial a Catalunya, utilitzada en la construcció, l'agricultura i altres àmbits industrials. El procés de producció de calç comença amb la calcinació de la pedra calcaria en un forn de calç, un procés que implica la calefacció de la pedra a temperatures molt altes per aconseguir la descomposició del calci.</p> <p>Els forns de calç tradicionals solen tenir una estructura cilíndrica o cònica i estan construïts amb pedra o maó. Durant el procés de calcinació, la pedra calcària es col·loca al forn juntament amb combustible com llenya o carbó, i s'aplica calor fins que la pedra es transforma en calç viva. Aquesta calç viva és després extreta del forn i refredada, resultant en un producte utilitzat en una àmplia gamma d'aplicacions.</p> <p>A Catalunya, especialment a les zones com l'Ordal i el Massís de Garraf, els forns de calç han estat una presència comuna al llarg dels anys, donant suport a les necessitats locals de materials de construcció i altres usos. Aquests forns no només han tingut un impacte econòmic significatiu, sinó que també han deixat una empremta cultural en la regió, sent reconeguts com a elements distintius del paisatge i la història locals.</p> <p>Amb el pas del temps i els avanços tecnològics, molts dels antics forns de calç han caigut en desús o han estat abandonats, però encara es poden trobar vestigis d'aquesta antiga indústria arreu de Catalunya, recordant-nos la importància que va tenir la producció de calç en el passat del país.</p>	41.3984553,1.9020188	408216	4583573		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27001.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	47	1.3	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96685	Forn de calç de cal Dispanya 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-3	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		ha caigut la coberta de l'element	<p>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya.</p> <p>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</p> <p>Tot i el mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</p> <p>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</p> <p>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </p> <p>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p>	08068-271	Camí totalment recte que surt al costat S (en direcció SE) del camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3957575,1.9015040	408169	4583274		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27101.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	47	1.3	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96686	Forn de calç de cal Dispanya 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-4	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII - XX	Ha desaparegut la coberta de l'element i part de les parets que l'envoltaven.	<p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situades al marge esquerre del camí, que mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la forma circular de l'estructura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. Aquests elements, però, han desaparegut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entorn del forn, es troba envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p>	08068-272	Camí que porta de cal Dispanya fins al coll de l'Ordal	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3949205,1.8988645	407947	4583183		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96686-27201.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	47	1.3	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96687	Forn de calç del Lledoner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX - XX	Ha caigut la coberta.	<p>El forn de calç del Lledoner és una estructura de secció cilíndrica amb un contrafort exterior situat al costat dret del portal d'extracció. El parament està format per grans carreus de pedra disposats en filades i deixats a la vista, reflectint una arquitectura robusta i tradicional. L'arc de l'entrada és lleugerament apuntat, amb un brancal d'uns 3 metres de longitud. Al davant de la porta hi ha dues columnes de secció cilíndrica que, actualment, no aguanten cap coberta. <span><span><span>Té escales, al costat, per accedir a la boca superior del forn.</span></span></span></p> <p>La base de la fogaina es troba aproximadament a 1 metre per sota del nivell del camí d'accés, indicant una estructura subterrània utilitzada per a la producció de calç. Es poden observar alguns residus i cendres a prop de l'entrada, possiblement restes de la seva activitat passada, que caldria identificar amb el cendrer creat per l'abocament dels residus de la fogaina.</p>	08068-273	S'accedeix des de la pista que surt de la N-340 cap a Can Cases de Sant Ponç.	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3903244,1.9098240	408857	4582661		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27301.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El forn, amb la seva presència imponent, evoca amb una gran potència visual una època en què la producció de calç era una activitat industrial important a la zona. Aquest testimoni silenciós de la història de Cervelló reflecteix l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors industrials de la zona. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos el pes de la tradició i la importància de la producció de calç en el desenvolupament del territori.El forn està situat al costat d'un abocador incontrolat. A prop, hi ha un cartell de l'Ajuntament de Vallirana que demana que no es llencin escombraries.	119	47	1.3	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96688	Forn de calç del Lledoner 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner-2	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>		Ha caigut la coberta i part de les parets. Es troba envaït, en bona part, per la vegetació.	<p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç d'una cambra de cocció, situat al marge esquerre del camí, les quals, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara en gran part visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides per l'interior:</span></span></span></span></span></span> </p> <ul> <li>3,20 m de fondària </li> <li>5,3 m de diàmetre</li> <li>El gruix de la paret és de 28 cm</li> <li>Perímetre: 16,6 m.</li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha restes de la cúpula ni de la porta inferior. </span></span></span></span></span></span></p> <p>L'entorn del forn està envoltat de vegetació, especialment d'argelagues. Aquesta vegetació, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p>	08068-274	Pista que va des del forn de calç del Lledoner al forn de calç del Coll Verdaguer.	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3902413,1.9101651	408886	4582652		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27401.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	47	1.3	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96689	Forns de calç del Coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-coll-verdaguer	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>		Encara que conserven tota l'estructura, s'aprecia algun forat a la coberta d'una de les cambres de foc. A la part interior hi ha restes de deixalles.	<p>Forns de calç de grans dimensions que presenten la seva estructura parcialment integrada al terra i estan situats en una zona amb vegetació abundant, especialment pins, tot i que en un espai degradat.<br /> <br /> Els forns tenen tres entrades visibles, cadascuna amb forma d'arc, distribuïdes al llarg de la façana. La construcció està feta de pedra seca, una tècnica tradicional que no utilitza morter per unir les pedres.<br /> <br /> Es poden observar les cambres de combustió darrere de les entrades, les obertures permeten l'entrada d'aire per a la mateixa combustió.<br /> <br /> La construcció mostra signes de deteriorament i es troba parcialment esfondrada, especialment a les cobertes de les cambres posteriors de combustió.</p>	08068-275	Al final de la pista que porta des del forn del Lledoner.	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3903448,1.9126216	409091	4582660		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27501.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Aquest forn, situat al costat d'un abocador incontrolat, és un testimoni imponent del passat industrial de la zona. La seva presència, juntament amb la pedrera del darrere, forma un escenari paradigmàtic per entendre la importància de la producció de calç en altres èpoques. Els forns evoquen amb gran potència visual una època en què aquesta activitat industrial era crucial per la regió de Cervelló.El forn representa l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors econòmics del territori. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos la tradició i la importància d'aquesta indústria en el desenvolupament de la zona. A més, la presència de diversos forns al llarg del camí, tant al marge esquerre com a la dreta, conformen un marc escenogràfic perfecte per comprendre aquesta antiga activitat industrial, que té una gran presència visual en aquest territori.	119	45	1.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96690	Pedrera del coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-coll-verdaguer	<p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX - XX	Hi ha moltes deixalles.	<p>Pedrera de grans dimensions, explotada per a l'extracció de roca calcària. Està situada en una zona amb afloraments de roques carbonatades, i ha generat davant seu, una gran esplanada.</p> <p>Es localitza prop de la carretera, la qual cosa facilitava el trasllat de la pedra extreta.</p> <p>Les empremtes que es poden observar a la roca demostren l'ús de pics, barrines i explosius per a trencar-la.</p> <p>A prop de la pedrera, ben comunicada amb camins, hi ha diversos forns destinats a la transformació de la matèria primera, especialment en calç.</p> <p>L'extracció de pedra calcària ha alterat el paisatge natural, creant grans espais oberts i terrasses, i també ha afectat la flora i la fauna local. Així i tot, amb el conjunt dels forns que hi ha a la vora i al llarg del camí d'accés, es genera un conjunt patrimonial emblemàtic de gran interès.</p>	08068-276	Al final de la pista que porta als forns de calç del coll Verdaguer	<p>El treball de la pedra vinculat al dels forns de calç, ha estat una característica destacada de Cervelló, especialment a la serra de l'Ordal, gràcies a la seva estructura geològica.</p> <p>Aquestes àrees contenen roques carbonatades i filons de guix, que han donat lloc a diverses pedreres, alguna de les quals encara es troba en actiu.</p> <p>Un dels usos més importants de la pedra calcària extreta és la producció de calç, un material utilitzat en la construcció.</p> <p>La calç s'obté 'coent' la pedra calcària amb llenya en els anomenats forns de calç, que es construïen prop de les zones d'extracció. Cervelló compta amb nombrosos forns de calç històrics.</p> <p>La indústria de la calç va experimentar un canvi significatiu a principis del segle XX amb l'aparició del ciment. La tècnica de la cocció de la pedra calcària és molt interessant i és important conservar-ne el testimoniatge històric present en el municipi. El guix és un altre producte relacionat amb l'explotació de la pedra calcària.</p> <p>Aquesta pedra, similar a la calç en la seva formació, requereix menys temps de cocció i s'utilitzava antigament per cobrir els envans interiors.</p> <p>Actualment, els productes tradicionals com la calç i el guix han estat reemplaçats pel ciment Portland, que es va començar a produir a principis dels anys seixanta i és el principal recurs geològic explotat a l'Ordal. </p>	41.3910663,1.9126945	409097	4582741		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96690-27602.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial.	119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96691	Barraca prop de la font de l'Elies - Barraca Elies (Can Dispanya) Sant Ponç 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-font-de-lelies-barraca-elies-can-dispanya-sant-ponc-1	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX - XX	En el moment de la seva inclusió en el catàleg es trobava en bon estat, però ja ha començat el procés de degradació.	<p>Barraca feta amb pedra calcària amb llinda plana. La coberta és de falsa cúpula. Presenta dos cocons a l'interior, un a sobre de l'altre. </p> <p>Formalment correspon al tipus AA: barraca aèria adossada al marge, amb la porta orientada l'est. La seva planta és circular.</p> <p>Està orientada a l'est.</p> <p>Les seves dimensions són:</p> <p><strong>Interior</strong>: </p> <ul> <li>Diàmetre: 270 cm</li> <li>Porta: 66 cm d'ample per 118 cm d'alt.</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada: 260 cm</li> <li>Els murs fan 85 cm. </li> </ul> <p>A dins hi ha dos cocons.</p>	08068-277	Al mig del bosc, en un antic camp abandonat	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4043524,1.9135261	409186	4584215		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27101.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	45	1.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96850	Barraca del bosc de can Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XIX - XX	Presenta un enderroc important.	<p><span><span><span><span><span><span>La construcció està orientada al sud, es troba adossada a un marge de més de 16 metres. Ha perdut la porta a causa de l'enderroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es conserva la planta de ferradura que disposa de cocó a l'exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 80 cm enderroc</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 260 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó exterior 30x60x90 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda cocó 20x90x50 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 130 cm.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta de ferradura (façana 3,20 m + lateral 13,80 m) Total 17 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-291	Bosc de Can Romagosa.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4028039,1.9689195	413814	4583986		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96850-29102jpg.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96855	Barraca de Can Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-riera	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Construïda per la tècnica de pedra seca, amb pedres sense escairar, excepte alguna al brancal esquerre de la porta d'accés. <span><span><span><span><span><span>Les pedres de l'obertura de la porta formen un arc carpanell en la llinda.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca adossada al marge.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel costat esquerre trobem dos petits marges que aguanten el terreny. </span></span></span></span></span></span> </p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta un contrafort al costat dret que continua fins a la part posterior en forma d'escaire.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La seva planta interior és circular. </p> <p>Està orientada al sud.</p> <p>La porta és del tipus 'MP', d'arc de mig punt i està formada per pedres dovelles col·locades en arc rodó, que queda recolzat sobre els murs laterals.</p> <p>El sostre és de falsa cúpula.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><strong>Interior</strong></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 190 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 190 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 125 x 70 x 84 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 10,2 m.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-292	Camps de Can Riera.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.3681743,1.9639891	413356	4580146		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96855-29202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96855-29203.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96857	Barraca del bosc de Can Romagosa 20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa-20	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La coberta es troba esfondrada.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta, en forma allargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada a l'oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals, que presenta dues llindes: <span><span><span>una més prima inferior i la superior més gruixuda.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i l'enderroc conserva quasi tota la paret fins a 150 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Té les següents dimensions:</p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong></span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 165 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 90 x 75 x 57 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 13 x 80 x 30 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Doble llinda 15 x 78 x 29 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 150 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12 m</span></span></span></span></span></span> </li> </ul>	08068-293	Bosc de Can Romagosa.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4032641,1.9662290	413590	4584040		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96857-29302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96857-293.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96858	Barraca del Mas Pitarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-pitarra	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un enderroc parcial a la coberta i al costat dret que afecta la paret lateral.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i aquesta llinda es recolza sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 202 cm</li> <li>Diàmetre 200 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior: </strong></p> <ul> <li>Porta 105 x 50 x 78 cm</li> <li>Llinda 27 x 90 x 29 cm </li> <li>Alçada a coberta 180 cm </li> <li>Alçada total 230 cm</li> </ul> <p>Perímetre exterior</p> <ul> <li>Planta circular 10,80 m</li> </ul>	08068-294	Entre el Mas de Can Pitarra i el Mas de Can Sala de Baix.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3856110,1.9613370	413158	4582085		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96858-29402.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96859	Barraca de la Plana Bassons / Can Casildo 10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-bassons-can-casildo-10	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	El costat esquerre es troba parcialment esfondrat i afecta la coberta.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge pel costat dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 210 cm</li> <li>Diàmetre 250 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 120 x 63 x 80 cm</li> <li>Llinda 16 x 110 x 40 cm</li> <li>Alçada a coberta 197 cm</li> <li>Alçada total 237 cm</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior </strong></p> <ul> <li>Planta circular 13,50 m</li> </ul>	08068-295	Bosc de can Casildo.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3992970,1.9253802	410170	4583642		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96859-29502.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96860	Barraca de Can Valent 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-valent-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>		Sostre enderrocat	<p><span><span><span>Barraca feta amb llicorella, una roca metamòrfica de textura laminada, que permet dividir-la en làmines fines i regulars. Aquesta propietat facilita el seu ús en la construcció de murs i estructures de pedra seca, ja que les làmines es poden encaixar amb precisió sense necessitat de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la coberta només en queden les bigues de fusta que li donaven suport i algunes teules àrabs que formarien la teulada.</span></span></span></p> <p>Té una fornícula (cocó) i també una espitllera raconera.</p> <p>No es conserva l'entrada ni la coberta més enllà de les bigues. </p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Parets: Esquerra 257 cm</li> <li>Dreta 252 cm</li> <li>Fons 200 cm</li> <li>Cocó a la paret esquerra 57 x 63 x 68 cm</li> <li>Espiell o finestra de la paret del fons 43 x 33 x 94 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Alçada exterior 198-210 cm</li> <li>Porta amplada 210 cm</li> <li>Alçada a coberta (bigues de fusta) 198-210 cm.</li> </ul>	08068-296	Zona de bosc prop de la carena que separa el terme del de Torrelles	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3672670,1.9748172	414261	4580036	XIX - XX	08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29603.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		La llicorella (coneguda en el seu moment com a 'terra negra') és la matèria primera de la qual està feta aquesta construcció. És resistent als agents atmosfèrics, la qual cosa la fa molt adequada per a construccions a l'aire lliure, essent també un tipus de pedra molt adequat per al cultiu de la vinya, ja que permet un bon drenatge del sòl i contribueix a augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes.	119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96865	Barraca del bosc de Can Romagosa 18	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa-18	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La coberta i el lateral dret estan esfondrats.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta era de falsa cúpula, però està enfonsada.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior: </strong></p> <ul> <li>Alçada 201 cm</li> <li>Diàmetre 185 cm</li> </ul> <p><strong>Exterior: </strong></p> <ul> <li>Porta 127x60x97 cm</li> <li>Llinda 15x93x48 cm</li> <li>Alçada a coberta 201 cm</li> <li>Alçada actual (enderroc) 201 cm.</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior </strong></p> <ul> <li>Planta circular 13,4 m.</li> </ul>	08068-297	Bosc de Can Romagosa	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4012065,1.9607380	413128	4583818		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96865-29702.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96866	Barraca de la Perdigonada de la Vinya del Simon - Barraca Vinya de la Perdigonada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-perdigonada-de-la-vinya-del-simon-barraca-vinya-de-la-perdigonada	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Hi ha un petit esfondrament a la coberta que és imperceptible des de l'interior	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. Conserva la porta de fusta en la qual es pot llegir: 'Vinya La Perdigonada'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>La barraca està orientada al sud-est. </p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 220 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 210cm.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 122x66x90 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 27x94x32 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 192 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 242 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,5 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-298	Vinya del Simon, té accés pel Carrer Malvasia	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4000947,1.9599580	413061	4583694		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96866-29802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96866-29803.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96867	Barraca del bosc de Can Tres 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-tres-5	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La part central del sostre està enderrocada.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 230 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 148x64x100 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25x70x30 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 188 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 218 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,65 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-299	Bosc de Can Tres.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d’aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi, ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d’aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot, un cop les construccions de pedra seca s’hagin anat arruïnant per falta d’ús. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d’aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d’arquitectura popular, han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria, no obstant, la seva proliferació a Cervelló, es pot relacionar amb la proliferació de la viticultura a partir del segle XVIII. L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància en pedra calcària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, per la qual cosa es va generar un excedent de pedra que es va aprofitar per totes aquestes construccions populars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les barraques no només es feien servir per l'emmagatzematge d'eines, també al seu interior s’hi conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d’elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les que aquestes construccions servien d’aixopluc, com podria ser el “caramull”, és a dir, la pedra que es situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca, la qual es conserva en algunes d’elles. </span></span></span></span></span></span></p>	41.3801694,1.9539283	412531	4581489		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96867-29902.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96898	Barraca de Can Majó 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-majo-9	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	El lateral dret ha patit un petit esllavissament, però les arrels d'una olivera han subjectat les pedres.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedres irregulars, més treballades als brancals i a la llinda de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP': llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és a través de tres esglaons. </span></span></span></p> <p>En l'interior s'hi troba una fornícula i sota d'aquesta un cocó.</p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 235 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 178 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 47 x 42 x 61 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Fornícula 46 x 43 x 40 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 150 x 150 x 89 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 18 x 85 x 47 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 270 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 340 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12,70 m </span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-300	Accés al bosc pel Carrer Malvasia	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4007380,1.9567272	412792	4583770		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96898-30002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96898-30003.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Es coneix també com a Barraca del bosc de Can Romagosa 14	119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96900	Barraca del camí de Can Tres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-tres	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és en forma de ferradura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada a l'est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span>La seva façana és plana i a sobre la porta té un fals arc de descàrrega. </p> <p>La porta es remata amb una doble llinda plana.</p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 140 x 70 x 60 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 138 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Doble llinda 23 x 135 x 40 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 230 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 275 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 4,5 m + lateral 9,3 m) 13,80 m en total.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-301	Bosc de Can Sala	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3781210,1.9543431	412562	4581261		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96900-30102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96900-30103.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96901	Barraca L'Olivera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-lolivera	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Part de la coberta està esfondrada.	<p><span><span><span>Barraca de pedra seca, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula, que </span></span></span>presenta un enderroc parcial. També queden restes de voladís a la part dreta.</p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 30x50x88 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100 x 47 x 70 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 23 x 80 x 25 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 202 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 248 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,10 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-302	Bosc de Can Tres	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3799790,1.9522440	412389	4581469		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30210.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent\|BPU	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		També se l'anomena Barraca del bosc de Can Tres 3.	119	45	1.1	2484\|1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96902	Barraca de la cruïlla del Camí de les Rovires	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-cruilla-del-cami-de-les-rovires	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un esfondrament a la paret posterior que afecta també la coberta	<p>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta i del cocó.<br /> <br /> Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca adossada al marge per la art esquerra.<br /> <br /> La seva planta interior és en forma circular.<br /> <br /> Està orientada al sud.<br /> <br /> La porta és del tipus 'LP: llinda plana' i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.<br /> <br /> La coberta és de falsa cúpula. </p> <p>La porta es remata amb una doble llinda plana.</p> <p>A l'interior del lateral esquerre es troba el cocó. </p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 150 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 126 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 120x(60-40)x120 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 116 x 80 x 80 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 24 x 115 x 48 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda cocó 19 x 79 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 206 cm.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 10,24 m.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-303	Urbanizació de Les Rovires	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3985780,1.9420190	411560	4583545		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96902-30301.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96908	Barraca dels Conills	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-conills	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un petit enderroc al sostre	<p>La barraca està orientada al nord-est.</p> <p>És tracta d'una construcció de planta circular coberta amb una falsa cúpula que presenta un enderroc parcial que comença a la part posterior de l'edifici.</p> <p>Formalment correspon al tipus: 'AM', ja que part de la seva àrea es troba adossada al marge.</p> <p>S'usen blocs de pedra mitjans i irregulars, excepte els de la porta que són blocs grans i treballats en forma rectangular.</p> <p>L'obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 222 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 176 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130 x 70 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 100 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 238 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,7 m </span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-307	Al marge a tocar del Camí de les Rovires	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3962600,1.9463788	411921	4583283		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96908-30702.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		El seu nom prové de l'ús que se'n feia per part dels caçadors. L'empraven per guardar-hi conills. Encara resta una barra metàl·lica a la porta per poder tancar amb reixa.	119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96909	Barraca Can Casildo 10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-can-casildo-10	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un petit enderroc	<p>La barraca està orientada a l'oest.</p> <p>És tracta d'una construcció de planta circular coberta amb una falsa cúpula. En els seus murs s'usen blocs de pedra força regulars, estan treballats en forma rectangular que varien segons si són més allargats o quadrats. Els blocs de la porta són més grans,</p> <p>Formalment correspon al tipus: 'AM' ja que part de la seva àrea es troba adossada al marge, en aquest cas, per la banda dreta.</p> <p>La porta és de la tipologia 'LP', llinda plana. </p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 220 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 222 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 92 x 83 x 65 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 97 x 67 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 155 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>245 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,0 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-308	Bosc de Can Casildo	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4004830,1.9249930	410139	4583773		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96909-30802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96909-30803.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96910	Barraca del camí de la Font de l’Ensulsiada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-font-de-lensulsiada	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	El sostre ha caigut i l'enderroc ha afectat també a les parets	<p>Barraca de pedra seca, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats i de més grans dimensions els que es fan servir als brancals de la porta.<br /> <br /> Formalment pertany al tipus: 'AM', és a dir, adossada al marge, ja que part de la seva àrea es troba adossada al marge pel costat dret.<br /> <br /> La barraca està orientada a l'est.<br /> <br /> La planta és rectangular, i no conserva la coberta, que era de cúpula.<br /> <br /> La porta és del tipus 'LP', llinda plana.<br /> <br /> Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 152 x 88 x 67 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17 x 93 x 37 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta rectangular (parets: nord 8,6 m. / est 5,1 m./ sud 6,4 m./ oest 2,4 m.) = total 22,5 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-309	Bosc de les Rovires	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3998130,1.9443512	411756	4583679		08068	Cervelló	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96923	Barraca de Penya Roja 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-penya-roja-6	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p><span><span><span>Barraca de pedra seca, amb murs fets de </span></span></span>pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta, que està tapiada.</p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca </span></span></span>adossada al marge.</p> <p>Està orientada al nord-oest.</p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p>La seva planta és de ferradura, la qual està coberta amb una falsa cúpula. </p> <p>Mostra una obertura a tall de finestra i un cocó en el seu interior.</p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 201 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 184 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 115x60x58 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 12x70x23 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 220 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 3,0 m)</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-310	Bosc de les Rovires	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4010700,1.9416040	411528	4583822		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96923-captura-de-pantalla-2024-05-02-a-les-112454.png	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96926	Barraca de Penya Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-penya-roja	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Té un petit enderroc al sostre	<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta circular coberta amb una falsa cúpula. Part de la seva àrea es troba adossada al marge per la part posterior. S'usen blocs de pedra de diferents mides i formes, més treballats en formes rectangulars a la part frontal, especialment els de la porta. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 150 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 220 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 121 x 64 x 57 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 22 x 90 x 34 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12 m aproximadament, 9,5 m fora de les roques</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-311	Darrere del C/ Flor de Neu	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4003280,1.9541139	412573	4583727		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96926-31102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96926-31103.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96927	Barraca de Penya Roja 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-penya-roja-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta de ferradura coberta amb una falsa cúpula. Part de la seva àrea es troba aïllada. S'usen blocs de pedra de diferents mides i formes, més treballats en formes rectangulars a la part frontal, especialment els de la porta i els laterals. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 215 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 183 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100x49x97 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 30x116x62 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura 12,55 m (façana 3,45 m + lateral 9,10 m)</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-312	Penya Roja, proper al Puig de la Cebeta	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4022400,1.9573900	412850	4583936		08068	Cervelló	Difícil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96928	Barraca de Can Mascaró 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-mascaro-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Enderroc important als laterals que afecta lleugerament a la coberta	<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta circular coberta amb una falsa cúpula parcialment afectada per l'enderroc del mur lateral esquerra. Part de la seva àrea es troba aïllada. S'usen blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes, més treballats en formes rectangulars a la part frontal, especialment els de la porta. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 215 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 183 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100 x 62 x 66 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 15 x 105 x 34 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 175 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12,10 m </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><br /> </p>	08068-313	Proper al terme municipal de La Palma de Cervelló	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4028200,1.9701980	413921	4583987		08068	Cervelló	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96929	Barraca Can Mascaró 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-can-mascaro-3	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Té un enderroc petit a la part posterior esquerra	<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta de ferradura coberta amb una falsa cúpula i voladís. Part de la seva àrea es troba aïllada. S'usen blocs de pedra treballats en formes rectangulars combinant-los amb pedres més petites i irregulars. L'obertura està acabada amb una llinda plana. Al seu interior s'aprecia l'ús de la construcció en forma d'espiga en diverses parets. També s'hi pot trobar un cocó al fons a la dreta.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 152 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 29x60x73 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 115x50x70 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 22x87x35 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 250 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 3,0 m + lateral 7,2 m) total 10,20 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-314	Bosc de Can Mascaró.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4033920,1.9686915	413796	4584052		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96929-31402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96929-31403.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96930	Barraca Can Mascaró 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-can-mascaro-1	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta circular coberta amb una falsa cúpula i també té voladís. Part de la seva àrea es troba adossada al marge per ambdós costats. S'usen blocs de pedra de diferents mides i formes, estan treballats en forma rectangular a la part de la porta. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 175 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 101 x 52 x 76 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 32 x 77 x 28 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 224 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>254 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 9,8 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-315	Bosc de Can Mascaró.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.4045210,1.9674156	413691	4584179		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96930-31502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96930-31503.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96937	Barraca de l'Antònia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lantonia	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció aïllada de planta circular coberta amb una falsa cúpula. S'usen blocs de pedra de sauló vermell diferents formes que estan unides per un arrebossat posterior. Els blocs de la porta estan treballats en forma rectangular, aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 19x103x33 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 14,5 m </span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-316	C/ de Lluís Millet, 40	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3905800,1.9481800	412064	4582650		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96937-31602.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96938	Barraca de la Gemma	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gemma	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un petit enderroc en la part posterior, tot i que no afecta a l'interior.	<p>La barraca està orientada al nord. Es tracta d'una construcció aïllada de planta circular coberta amb una falsa cúpula, també té un contrafort a la part posterior esquerra. Per a la seva construcció s'usen blocs de pedra de sauló vermell diferents mides, predominen les formes quadrades combinades amb altres peces irregulars. Els blocs de la porta estan treballats en forma rectangular, aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 245 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 210 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 120 x 58 x 107 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 100 x 46 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 168 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 258 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Planta circular 13,85 m</span></span></span></span></span></span></p>	08068-317	Accés pel C/ del Bruc, 26	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3851630,1.9528110	412444	4582044		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96938-31702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96938-31703.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96940	Barraca de l'antic camí de can Tres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lantic-cami-de-can-tres	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un enderroc important tant al lateral dret com al sostre, i un petit enderroc al lateral esquerra.	<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció aïllada de planta circular amb la coberta esfondrada i presenta un cocó a l'interior. Es va construir amb blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes. Els blocs de la porta estan treballats en forma rectangular, aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>:</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 210 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 44 x 45 x 60 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130 x 66 x 95 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 15 x 99 x 51 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 206 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 206 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,6 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-318	Mas Truyol, a l'antic camí de Can Tres.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3791260,1.9530122	412452	4581374		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96940-31802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96940-31803.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96943	Barraca Laia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-laia	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La barraca està orientada al sud. Es tracta d'una construcció de planta de ferradura coberta amb una falsa cúpula. Es troba adossada al marge dret que aguanta el terraplè que envolta l'edifici. Presenta dues fornícules a l'interior. Es va construir amb blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes més o menys treballades. L'obertura està tancada amb una llinda plana.<br /> <br /> Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 220 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 250 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Fornícula 1 – 47 x 40 x 60 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Fornícula 2 - 60 x 40 x 72 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 113 x 55 x 66 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 110 x 35 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 270 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 3,60 m + perímetre lateral 9,8 m)</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-319	Mas Truyol, accés pel C/ Ametllers	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3808400,1.9521770	412385	4581565		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96943-31902.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96944	Barraca del Mirador 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mirador-1	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un enderroc al sostre.	<p>La barraca està orientada al sud. Es tracta d'una construcció aïllada de planta circular coberta amb una falsa cúpula que es troba esfondrada. Presenta un cocó a l'interior. Es va construir amb blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes més o menys treballades. Predominen els grans blocs, especialment a la zona frontal on es troba l'obertura que està tancada amb una llinda plana.<br /> <br /> Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong><span><span><span>:</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 185 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 205 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 50 x 41 x 44 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 127 x 70 x 82 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17 x 94 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 156 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 187 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,60 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-320	Can Tres, proper a la carretera de Santa Maria.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3844100,1.9534270	412495	4581960		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96944-32002.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús