Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97061 Maset de Can Dispanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-can-dispanya <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII-XIX No presenta coberta i els murs estan en bona part ensorrats. <p>Conjunt arquitectònic corresponent a un antic mas. Les edificacions ocupen una àrea aproximada de 1.200 m².<br /> <br /> Està construït majoritàriament amb pedra i morter, tot i que també s'endevinen construccions de maó. Probablement es trobava tancat per un barri.</p> <p>Destaca un dels cossos destinat a albergar cups per a procedir a la trepitjada del raïm. Aquest cos, originàriament edificat amb coberta a dos vessants, presenta una finestra de traça vertical, emmarcada per maons vistos que donaria accés a les portadores que abocarien el raïm dins dels cups que es troben al seu interior.</p> <p>Destaca una de les façanes, arrebossada, en la qual es conserva un grup d'espitlleres.</p> 08068-334 Serral Llarg. <p>La construcció actual sembla del segle XVIII-XIX, si es té en compte la morfologia constructiva i el tipus de cups que alberga al seu interior. Resulta interessant subratllar el fet de presentar elements defensius, com són les espitlleres.</p> 41.3924894,1.8862367 406888 4582927 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97061-33402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97061-33403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97061-33404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97061-33405.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Actualment es troba emboscat, i el perímetre de les seves construccions, en part desdibuixat, per la qual cosa es fa difícil la descripció del conjunt. 119 1754 1.4 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97062 Llegenda del Morrut i el Pau Manyer - Llegenda del Bandoler https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-i-el-pau-manyer-llegenda-del-bandoler <p><span><span><span><span><span><span>MOYA, Bienve (2017) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Olèrdulae.</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.</span></span></span></span></span></span></p> XIX <p>La llegenda està relacionada amb la cova del Morrut, i diu així:</p> <blockquote> <p><em>'Conten els vells papers del Penedès, que a mitjan segle XIX, durant les guerres carlines, aquest territori va estar plagat de proscrits i bandolers, els quals amb l'excusa de la inseguretat causada per les constants anades i vingudes de carlins i liberals, tenien atemorida la població.</em></p> <p><em>Un dia com un altre d'un d'aquells anys, a la serra de la Senabre, muntanya endins de Santa Margarida, van trobar-se les partides del Morrut i el Pau Manyer.</em></p> <p><em>El xeflis va ser gran, i aprofitant per aixoplugar-se als enrunats murs de l'ermita de sant Llorenç, van passar a contar-se les seves malifetes.</em></p> <p><em>Començà el vell Manyer, el qual entre burles i l'espessor del vi, contà com el seu millor negoci era el rapte de persones prominents de la comarca, de poblat o de pagès, tant n'hi feia, sempre que tinguessin un bon bossot per redimir-se.</em></p> <p><em>'El que més m'agrada enxampar, però, són els negres, els lliberalots, als quals em dedico preferentment en honor de l'eximi pretendent, nostramo el rei Carles. Mai, però, no faig fàstics si cau alguna peça realista, tant me fa que sigui del braç civil com de l'eclesiàstic, la qüestió és que tingui parents per pagar la feinada del rapte. Aquells a qui segresto tanco als fons d'un avenc amagat entre aquestes garrotxes, que només jo conec i no penso pas descobrir-ho. Soterrats a les tenebres de l'avenc es tornen dòcils sense donar-los altre turment que mantenir-los a pa aigua... bé de tant en tant també s'escapa algun carxot, però no gaire cosa més. I allí s'estan fins que les famílies es decideixen a desembossar el segrest, o deixar mori el seu parent, perquè mai per mai, n'he alliberat cap abans no hagin satisfet la redempció; és una qüestió de principis!'.</em></p> <p><em>Els saltamarges de l'altra partida de bandolers, els del Morrut, prou insistiren que els revelés el parador de l'avenc.</em></p> <p><em>'Au vinga –porfidiejaven, entre facècies i rialles-, digues-nos el lloc de l'avenc, a veure si un dia passem a visitar-los, home!'.</em></p> <p><em>'Prou que ho sé passaríeu a visitar-los si poguéssiu, però amb el fusell encebat, a robar-me la mercaderia. Però us feu fotre. Us diré, però, que he batejat la presó amb un nom ben adient, el de l'insigne i estimadíssim Carles V'.</em></p> <p><em>I així transcorregué aquella nit, entre espesses bromades d'embriacs i acudits de gust macabre.</em></p> <p><em>En fer-se clar, quan Manyer es despertà del pesat son de la borratxera, va veure's voltat dels homes de l'altra partida; durant la nit els de la seva l'havien traït i s'havien passat a la colla del Morrut.</em></p> <p><em>Amb el fusell apuntant-li la closca li oferirien dues alternatives, o els revelava on tancava els segrestats, o el lliuraven al destacament de la milícia a Vilafranca, que el reclamaven per dues-centes lliures.</em></p> <p><em>Però el vell Manyer, més valent que assenyat, no consentí en revelar el secret, i això va ser la seva fi: ser lliurat pels seus suposats correligionaris, als liberals. Les autoritats no van tardar ni un dia a penjar-lo d'una alzina que avui encara s'alça ben dreta vora el Mas Tarragó, prop de la Bisbal.</em></p> <p><em>Aquest Morrut, que a traïdoria lliurà el vell Manyer als liberals, era un altre despietat trabucaire que assaltava tot aquell qui s'atrevia a passar pel Coll de la Creu d'Ordal, pas situat dalt les serres de Gelida que comunica el Llobregat i el Penedès.</em></p> <p><em>Un dia, provinent de Molins de Rei, pujava cap a aquest coll un famós coronel amb la seva guàrdia amb la missió d'ocupar la plaça de Vilafranca. En això que a les envistes del pas, el Morrut els surt al mig del camí i amb veu estentòria els dona l'alto.</em></p> <p><em>Els soldats, amb el coronel al capdavant, i sense mirar qui ho ha parit, responen amb foc granejat; tot de sobte voletegen tants projectils com abelles en un eixam... el Morrut, fuig per cames, precipitant-se darrere un marge. Al poc cessa l'abeller i es fa silenci a ambdós cantons,</em></p> <p><em>El bandoler, més puta que bonic, se'n pensa una: treu bandera blanca i demana enraonar; el coronel li concedeix. Aleshores es posa dret i amb un índex assenyala unes argelagues fent adonar al militat la quantitat de roges barretines que apareixen per darrere les mates.</em></p> <p><em>Els soldats s'acovardeixen i el coronel, veient-se sol, es dona.</em></p> <p><em>El Morrut mana que llencin a terra tot el que duen de valor, ultra les armes. La tropa obeeix.</em></p> <p><em>Un cop els homes del Morrut han recollit el botí, el coronel abans de seguir cap a Vilafranca, sospita i exigeix que es mostrin els homes de darrere les argelagues, i la sospita del coronel es mostra ben fundada, però ja és massa tard: darrere les argelagues, o més ben dit damunt d'elles, només hi ha roges barretines punxades a les mates, i cap home'.</em></p> <p>(Moya, 2017: 127-129).</p> </blockquote> 08068-335 Cova del Morrut <p><span><span><span>Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal hi ha una cova de pedra calcària que porta el nom de “Cova del Morrut”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició indica que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. </span></span></span></p> 41.4010100,1.9079800 408718 4583850 08068 Cervelló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97062-33501_0.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 61 4.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97063 Dita del Morrut https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-morrut XIX <p>Dita sobre el bandoler Morrut:</p> <p><em>'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'</em>.</p> 08068-336 Cova del Morrut <p>Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal hi ha una cova de pedra calcària que porta el nom de “Cova del Morrut”.</p> <p>Es coneix que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. </p> 41.4010100,1.9079800 408718 4583850 08068 Cervelló Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Lúdic/Cultural 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97064 Lledoner del Mas Nou del Lledoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-mas-nou-del-lledoner <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> XVIII-XIX-XX <p>Exemplar de lledoner '<em>Celtis australis</em>'. També es conegut com lledoner de fulla gran. És un arbre caducifoli originari de la regió mediterrània. Pertany a la família <em>Ulmaceae </em>i es caracteritza per la seva longevitat, robustesa i bellesa ornamental.</p> <p>El tronc del lledoner és recte i esvelt, amb una escorça llisa i de color gris clar que amb el temps es torna més rugosa i esquerdada. Pot arribar a assolir una alçada de 20 a 25 metres i un diàmetre de tronc considerable, conferint-li una presència imponent en el paisatge.</p> <p>Les fulles del lledoner són alternes, de forma ovalada o el·líptica, i mesuren entre 5 i 15 centímetres de llargada. La seva vora és serrada i presenten un color verd intens durant la primavera i l'estiu, tornant-se groguenques abans de caure a la tardor. Una característica notable de les fulles és la seva textura rugosa al tacte.</p> <p>Les flors del lledoner són petites i poc vistoses, de color verd-groguenc, i apareixen a la primavera. Són unisexuals, trobant-se tant flors masculines com femenines en el mateix arbre. La pol·linització es duu a terme principalment per l'acció del vent.</p> <p>El fruit del lledoner és una drupa petita, de color negre o purpuri quan madura, i mesura aproximadament 1 centímetre de diàmetre. Aquests fruits són comestibles, tot i que poc valorats gastronòmicament, i tenen un gust dolç. Sovint són consumits per diverses espècies d'ocells, que contribueixen a la dispersió de les llavors.</p> <p>El lledoner és una espècie que s'adapta bé a una gran varietat de sòls, tot i que prefereix aquells ben drenats i profunds. Tolera bé la sequera, fet que el fa adequat per a regions amb estius calorosos i secs. A més, és resistent a les plagues i malalties, cosa que el converteix en una opció popular per a l'ornamentació de parcs i jardins.</p> <p>Des del punt de vista etnogràfic, el lledoner té una llarga història d'ús en la fabricació d'eines i utensilis agrícoles, gràcies a la duresa i flexibilitat de la seva fusta. A més, a moltes cultures mediterrànies, aquest arbre ha estat considerat un símbol de fortalesa i durabilitat.</p> 08068-337 Carretera N-340 (km 318-319). <p>La casa és de 1777. N<span><span><span>o se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, qui va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement per la demanda que va tenir amb la recent construcció de la nova carretera de Carles III. (Llurba, 2021:102-103).</span></span></span></p> <p>A començaments del segle XX, a la creu del tronc hi havia una plataforma de ciment amb una caseta.</p> 41.3912038,1.9046399 408425 4582764 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97064-33702.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Arbre o arbreda d'interès 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Aquest exemplar presenta les següents dimensions: Alçària total (h) = 13,0 m; Volt de canó (c) = 7,20 m; Capçada mitjana (C) = 17,3 m. 98 2151 5.2 2211 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97065 Goigs a Sant Ponç https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc-0 <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX <p><em><strong><span><span><span>Goigs del gloriós St. Ponç, bisbe i màrtir.</span></span></span></strong></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant molt gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç bisbe consagrat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos de cuques vós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de tot mal i pecat.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La Divina Omnipotència,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ordenà que en aquest món</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicàsseu la llei nova</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesucrits a tothom;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Molta gent es convertia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De son error i maldat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Imperant en la gran França</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos emperadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Felip i Valerià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús perseguidors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos convertireu vós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per la divina bondat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb foc allí molt cruel</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vós fóreu martiritzat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mansuet com altre Abel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A Déu fóreu consagrat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Brou de cuques us donaren,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb altres cuques mesclat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Benignament el prenguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Imitant el Creador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sempre en el cor tinguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El bon JESÚS Salvador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicant amb gran fervor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús la veritat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra caritat tan gran</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb els pobres del Senyor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Exemple és als cristians</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que imploren vostre favor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Puix amb la vostra doctrina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A tothom haveu guiat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per guardar-nos de les cuques</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenim per advocat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que ens lliureu de sa pudor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de son dolor pesat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I per tots els altres mals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Déu metge sou creat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En la vostra santa església</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenen molt venerat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Prop del terme de Corbera,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De sant Feliu el bisbat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Allí acut l’atribolat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A demanar-vos favors:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Puix miracles cada dia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El Senyor obra per vós:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oïu el qui en vós confia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç màrtir gloriós. </span></span></span></em></p> <p> </p> 08068-338 Sant Ponç de Corbera <p>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</p> <p>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</p> <p>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</p> 41.4018533,1.9122347 409074 4583939 08068 Cervelló Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Encara que la tradició de Sant Ponç arrenca a l'època medieval no podem saber quan es van compondre aquests goigs. 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97066 Goigs a Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-santa-maria-de-cervello <p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!'. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura (s.d.). “Lola Anglada a Cervelló”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Publicació núm. 6. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El 19 de setembre es canten els goigs de Santa Maria de Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Antoni Planàs (1949). </p> <p>Aquesta és la transcripció literal de la lletra:</p> <p><em><span><span><span>Puix en la eterna alegria</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>poden tant vostres favors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la rica Barcelona,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de Pares Nobles nasquéreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>però més rica la féreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>honrant-la amb vostra persona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>dels Cervellons la corona</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>fóreu, sent-los filla Vós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En la Religió sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de la Mercè sacrosanta,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que per tan perfeta i santa,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>és de tots tan celebrada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>professa fóreu i amada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de l'etern Déu poderós.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>...</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dels Navegants port i guia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en tot temps tempestuós;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>socorreu-nos nit i dia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Santa Maria Socós.</span></span></span></em></p> 08068-339 Església de Santa Maria de Cervelló <p><span><span><span>En general, per a tota Catalunya, la primera documentació d’aquest gènere poètic es troba al segle XIV (Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) i el primer text conegut de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV) (Pons, 1998).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La veneració a Santa Maria de Cervelló durant segles va ser molt important, no només a Cervelló sinó també a Barcelona. La santa é</span></span></span>s invocada com a patrona dels navegants i és titular de la parròquia de la Barceloneta, a la Ciutat Comtal.</p> <p>La il·lustració d'una de les edicions (la corresponent a la primera imatge) és de l'artista Lola Anglada, que va tenir una important relació amb Cervelló. Malalta de tifus, va anar convalescent a aquest poble. En les seves memòries, explica que quan va arribar l'any 1923, el batlle i el secretari la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: 'Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués: 'Benvinguda!''.</p> <p>Una altra dibuixant que va il·lustrar una de les diverses edicions dels goigs (imatge número 2), va ser la Núria Ribot i Rius (Barcelona, 1918 — Barcelona, 4 de febrer de 2015). Era una destacada esmaltadora, filla de Josep Ribot i Calpe. Es va formar artísticament a l'Escola Llotja de Belles Arts i a l'Escola Massana de Barcelona, on posteriorment va exercir com a professora de dibuix. La seva obra es caracteritza per un dibuix d'un perfecte realisme acadèmic, influència clara del seu pare. Va exposar les seves obres en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya, demostrant la seva destresa en aquestes disciplines. La seva trajectòria artística i docent la va convertir en una figura notable en l'àmbit de les belles arts del país.</p> 41.3871140,1.9606751 413104 4582252 XIX - XX 08068 Cervelló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97066-33903.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós/Cultural Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 62 4.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97067 Goigs de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-esteve-4 <p><span><span><span><span><span><span>Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Cada 3 d'agost i 26 de desembre es canten els goigs de Sant Esteve a Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Mn. Francesc de Paula Baldelló, Pvre. (1925) </p> <p>La transcripció literal de la lletra de l'edició que es presenta, il·lustrada per Núria Ribot, és aquesta:</p> <p><strong><span><span><span>“<em>Goigs a llaor del Gloriós protomàrtir de la Fe S. Esteve Diaca</em></span></span></span></strong></p> <p><strong><span><span><span><em>Patró de la parròquia de S. Esteve de Cervelló</em></span></span></span></strong></p> <p> </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>Pel martiri gloriós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que la terra envermellia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La dalmàtica vestiu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I és tota ensangonada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com la palma que teniu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La veie tota flocada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per les pedres que en flors</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vostra fe les convertia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vareu prendre de la creu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La paraula tan divina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que vós la pronuncieu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I tothom ja l’endevina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De perdó pels malfactors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El perdó en l’agonia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vareu pendre de la creu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La paraula tant divina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que vós la pronuncieu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I tothom ja l’endevina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De perdó pels malfactors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El perdó en l’agonia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Si Jesús rebé açots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I les grans xurriacades,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Pel dolor dels gavarrots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Li deixeu Vós les besades;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per Jesús totpoderós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sou alé de poesia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Primer màrtir coronat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Defensant la fe divina,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Jesucrist que fou clavat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com la rosa carmesina,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El seu màrtir amorós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oh, com us coronaria: </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Feu que el poble que us té</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per Patró, que tot ell sigui</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Com l’espiga, que també</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Té un cor, que el cor ens lligui</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>L’esperit victoriós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>D’una fe de galania:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>El vinyet, el camp, l’erol, </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El conreu, la parellada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostra terra, tot el sol</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que la deixi poncellada;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sigui el poble mes formós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>D’aquesta ampla rodalia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per fer via als grans destins</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Senyaleu-nos Vós les rutes;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per cinquanta mil camins</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostres vides són endutes,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que l’engany vertiginós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>No ens meni a mala via:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb les vostres santes mans</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aixequeu les nostres vides,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Nostres veus agonitzants</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Quan ja siguin decandides</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Recolliu entre clarors</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb Jesús fill de Maria:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>I dels pobres pecadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per l’Esglèsia santa i pia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Esteve gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Protegiu qui en Vós confia.</span></span></span></em></p> </blockquote> <p> </p> 08068-340 C/ Major, 23 <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.3959801,1.9534951 412516 4583244 08068 Cervelló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97067-34001.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 62 4.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97078 Forn de la Penya Roja https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-penya-roja <p> </p> <p> </p> XIX - XX El forn més antic ha perdut la cúpula. La resta es troba en bon estat. Presenta elements de protecció al forat del respirall del forn més modern. El respirall del forn de més grans dimensions està protegit per tanques. <p>Conjunt de dos forns de calç, un cendrer i una pica per l'aigua.</p> <p>Un d'aquests forns es conserva en molt bon estat, mentre que l'altre presenta la volta enfonsada.</p> <p>Tots dos són de planta circular amb l'entrada d'arc de mig punt.</p> <p>El forn que està més ben conservat té una xemeneia de 6 metres amb una boca superior del canó de 5,30 metres a l'exterior i 2 metres a l'interior. Presenta dues cambres de combustió: la primera cambra té unes dimensions de 152x102x246 cm i la segona de 165x106x262 cm, amb un contrafort al lateral esquerre de la boca gran.</p> <p>El segon forn està enderrocat parcialment a una alçada de 3,70 metres i un diàmetre de 5,95 metres. També té dues boques.</p> <p>L'entrada al forn que es troba en millor estat i que conserva la cúpula es fa des de la paret lateral del forn ensorrat.</p> <p> </p> 08068-341 C/Vista Alegre, s/n <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4002240,1.9498770 412219 4583719 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341060.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BPU 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Al voltant creixen matolls, i sobretot romaní i llentiscle. Es troba al peu d'una pedrera. 119|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97081 Fita de Can Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-can-castany <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII - XIX Pel fet de trobar-se a la intempèrie presenta les llegendes en part desdibuixades, per la qual cosa resulten de difícil lectura i interpretació. Presenta taques de pintura verda a la part superior. <p>Fita de terme. Pedra sorrenca blanca de forma rectangular, corbada per la part superior, d'una mida aproximada de 45 x 25 x 6 cm, clavada a terra per tal d'indicar el límit de la propietat de Can Castany.</p> <p>Presenta les següents llegendes:</p> <blockquote> <p>a) '(Il·legible) /Font/Propiedad'</p> <p>b) (Il·legible) /'(?)Font (...?)/Propiedad'.</p> </blockquote> <p> </p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> 08068-342 Can Castany , a l'alçada del c/ Orient, 16 <p>Podria tractar-se d'un element de la fitació de Pere Font i Galonero (1761), potser primer dels membres de la família Font que van ser propietaris de can Castany.<br /> <br /> Pere Font havia estat perxer i ciutadà de Barcelona. Juntament amb en Climent Pi, van ser els patrocinadors de les pintures barroques que encara es poden contemplar a l'interior de l'antiga església de Sant Esteve de Cervelló, a tocar del seu mas. (Llurba, 2021: 69).<br /> <br /> La casa de can Castany es considerava una de les propietats més potents econòmicament de Cervelló. A més de l'agricultura, els seus amos s'havien dedicat a la ramaderia i a l'explotació de pedreres que arrendaven. (Llurba, 2021: 69). És també una de les masies més significatives de Cervelló, ja que forma part del conjunt de masies ubicades a prop del castell i la primitiva església, avui dedicada a Santa Maria de Cervelló.</p> <p>La construcció de la casa es data aproximadament entre finals del segle XIV i inicis del XV, amb les primeres referències documentades el 29 d'agost de 1646, on es menciona Francesc Castany i el seu fill Pau. (Llurba, 2021: 67).</p> 41.3896830,1.9639690 413383 4582535 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97081-342010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97081-342020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97081-342030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97081-342040.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Administratiu Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97085 Goigs de Nostra Senyora del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-remei <p>Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </p> XIX Es segueixen cantant a les celebracions religioses <p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a la Verge del Remei. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>El text, de la edició de 1851 és el següent:</p> <p><em><span><span><span>“Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamantá porfia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Mare sóu de entranyas tals,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que al ohir los tieros vots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Devostres amants devots,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donay remey á sos als;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab auxilis liberals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Endolsau sas amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>¿Qui hi ha, nos diu St. Bernat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que invocant-vos ab fervor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>No encontre tot lo favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y lo amparo desitjat?</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Qui’ us trobe, en Vos ha trobat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vida, salut y ventures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Es testimoni constant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De aquest vostre acolliment</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Mas-Vila la present</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Heretat, la que invocant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vostre socorro, al instant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Eixí de sas apreturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Estant sens aygua en lo ay</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mil set cents noranta vuyt,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sens poder produir fruyt</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La terra seca ab gran dany,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Invocatvos (cas estrany)</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ixen ayguas las mes pures: &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ventse, doncs, á tal favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Enterament obligada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vos elegeix sa advocada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dedicant á vostre honor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Est temple en prenda de aor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Degut á vostres ternuras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Dese aquest temple y altar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sóy la protectora fiel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que apartau l’assot del cel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y sóu la pedra angular</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sobre qui han de descansar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquestas terres segures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De esta heretat sóu la estrella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que il-lustrau son continent,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab vostre llum vehement</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Li serviu de centinella;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab sa resplendent centella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Feu que medren sas culturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ab rahó nostra esperansa</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Se avisa y segura creu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per nosaltres seréu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font perenne de bonansa;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donantnos sempre abundància</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De fruyts en nostres cultures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>També esperam, Verge amada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per febres seréu Vos</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Un remey molt poderós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y per tots mals la advocada;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aliviant ab ma sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En los parts las amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De nosaltres invocada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amparau esta heretat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Cervelló y del veïnat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Als pobres quant reclamada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aplacant la ma indignada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Senyor de las alturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Peró os pregam majorment,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que los nostres cors regueu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y piadosa aparteu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Lluny dells l’empederniment;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ablandint contínuament</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las terres secas y duras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Donaunos, font de salut,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las ayguas de vostra gracia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y plantau ab eficàcia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En nosaltres la virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Perque al fi la plenitud</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gosem de vostres blanduras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>REgau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>TORNADA</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamant á porfía:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.”</span></span></span></em></p> <p> </p> 08068-343 Ermita de la Verge del Remei <p>En aquesta edició impresa en Barcelona l'any 1851, el papa Piu IX, concedeix, segons el text, indulgència pel seu cant.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 41.3860593,1.9792779 414658 4582117 08068 Cervelló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34301.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34302.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 62 4.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97110 Molí de vent de Can Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-riera <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX Ha perdut les aspes. <p>Molí de vent d'estructura de ferro construït a un extrem del mas, amb la finalitat de fer servir l'energia eòlica per tal d'elevar fins a la masia l'aigua de la font.</p> <p>Les pales s'han perdut, però sí que es conserva una estructura intermèdia, a manera de gàbia que podria haver servit com a replà pel manteniment de la part superior del giny.</p> <p>Està construït damunt d'una plataforma de maçoneria i maons, en la qual hi ha una inscripció on es fa referència a la data de la seva construcció:1918.</p> 08068-344 Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007) <p>El molí es va instal·lar l'any 1907, en el moment en què la casa canvia de propietat, acabant-se la nissaga Riera vinculada al mas.</p> <p>La masia de Can Riera està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> <p><span><span><span>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest de Can Riera, es trobaven presents en moltes masies. S</span></span></span><span><span><span>'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, i eren essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</span></span></span></p> 41.3699267,1.9639372 413354 4580342 1918 08068 Cervelló Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34403_0.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BCIL|Lloc d’importància comunitària 2024-11-27 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies, de manera que s'han convertit en una part important del patrimoni cultural i resulten un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat. 119|98 47 1.3 1761|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97133 Mare de Déu de la Llet https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-llet <p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992d)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Imatge de la Mare de la Llet</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Catalunya Romànica'. vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 348</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIII Es va restaurar l'any 1952 pel Servei de Restauració del Museu d'Art de Catalunya. <p>Talla de la Mare de Déu de la Llet del monestir de Sant Ponç de Corbera.</p> <p>És una escultura policromada d'uns 73 cm d'alçària.</p> <p>Representa a la Verge i al Nen Jesús. La Mare de Déu està asseguda en un seti sense respatller ni braços. Té al Nen Jesús assegut a la seva cama esquerra, com recolzat a l'avantbraç. Malgrat els plegats naturalistes de la toca i de les faldilles, té encara una forta rigidesa i frontalitat. La figura que representa a la Mare de Déu, duu una corona ornamentada amb perles i flors. La corona cenyeix el cap cobert per una toca de la qual cauen els plecs sobre les espatlles. Entre la diadema i el vel, a banda i banda del front, hom pot veure els cabells. La cara de la Mare de Déu és llarga, quasi rectangular i força inexpressiva; té el front ample, els pòmuls marcats, els llavis prims i un coll molt robust. Les seves mans són grosses i poc treballades.</p> <p>El Fill, amb el cap aixecat vers la Mare, té la mà dreta sobre el seu pit i un llibre tancat a la mà esquerra. El seu coll també és gruixut, i les mans molt grosses. No duu corona, sinó un nimbe crucífer subjectat darrere el cap, incorporat posteriorment a la talla, retocada tot al volt del cap. Vesteix túnica llarga amb màniga llarga i una dalmàtica ornamentada a les vores amb boles grosses que es toquen. Per sota les faldilles li surt la punta del peu esquerre, nu. Amb una gran semblança amb la Mare, encara que potser la cara d'aquesta sigui més gràcil, la del Fill té el sotabarba molt rodó, probablement per imitar la realitat del rostre d'un infant de llet, la boca petita i com enclotada entre el nas i la barbeta, més prominents. Duu els cabells cap al darrere, ondulats, amb la cabellera curta fins a mig coll. (Pagès, 1992d: 348).</p> 08068-345 C/Pl. de l'Església, 1. Corbera de Llobregat <p>L'església de Sant Ponç de Corbera es pot situar dins els paràmetres de l'arquitectura del segle XI, tot i que l'escultura de la Mare de Déu de la Llet, és una obra del segle XIII.</p> <p>La representació de la Mare de Déu lactant, coneguda també com a Mare de Déu de la Llet o <em>Madonna Lactans</em>, és una imatge venerada en diverses tradicions religioses, especialment en el cristianisme. Aquesta representació, que mostra la Mare de Déu alletant al Nen Jesús, ha estat present en diverses manifestacions artístiques com la pintura i l'escultura, i ha tingut un paper destacat en l'art sacre, incloent-hi la iconografia de l'Església Ortodoxa.</p> <p>A més, després del Concili de Trento, també va ser reconeguda sota els títols de Mare de Déu del Bon Repòs i Mare de Déu de Betlem. La primera referència documentada d'aquesta representació es troba en els escrits del papa Gregori el Gran.</p> <p>Es creu que aquesta advocació podria ser un sincretisme de les antigues deesses mares, amb especial rellevància a la deessa egípcia Isis alletant al seu fill Horus, i és possible que les primeres representacions d'aquesta imatge apareguessin en l'art copte.</p> <p>En la cristiandat llatina occidental, l'adoració d'aquesta imatge va esdevenir molt popular, coneguda com a <em>Virgo lactans</em>, durant els darrers segles de l'edat mitjana (sovint es fa servir l'expressió <em>Madonna lactans</em>, combinant llatí i italià -Madonna-). Aquesta representació va ser especialment valorada per la important Escola del Trecento (segle XIV), però es va estendre per tota Europa Occidental.<br /> <br /> La demanda d'aquesta iconografia era tan gran que sovint s'incloïa com a element central en escenes evangèliques com la Fugida a Egipte, representada sovint en un entorn natural, on la família pren un 'descans' mentre el Nen s'alimenta, o en composicions que mostraven la Sagrada Família o la Mare de Déu amb sants. No obstant això, a partir del Concili de Trento (1563), la seva representació va ser limitada per raons de recat, evitant la representació del pit nu com ho feia, per exemple, l'obra de Luis de Morales.</p> 41.3961090,1.9589591 412973 4583253 08068 Cervelló Restringit Bo Legal Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós/Cultural 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Avui es guarda a la sagristia de la parròquia de Corbera. Prové de l'església del monestir de Sant Ponç de Corbera. 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97141 Caseta del Mas Nou del Lledoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-mas-nou-del-lledoner XIX-XX Ha perdut la teulada i els murs estan en mal estat. <p>Caseta aïllada amb finalitat agrària, ubicada a tocar d'un camí al mig d'antics camps de conreus del Mas Nou del Lledoner.</p> <p>És de planta quadrada i el seu interior no està compartimentat. S'endevina l'existència d'una zona de foc en una de les cantonades. Ha perdut la coberta.</p> <p>Les parets, llises, són de pedra i conserven en part l'arrebossat.</p> <p>La porta, que ha perdut la llinda, està recercada amb maons, i en ella s'endevina un antic arc escarser. Hi ha una escletxa important en dos dels murs.</p> <p>Al seu costat creix una figuera de dimensions importants.</p> 08068-346 Mas Nou del Lledoner, N-340, 348 <p>Sembla vinculada al mas Nou del Lledoner, i molt probablement estigués destinada a donar servei als cultius del voltant.</p> 41.3908262,1.9079078 408698 4582720 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34603.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97143 Escultura de moles de picapedrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-moles-de-picapedrer <p><span><span><span><span><span><span>SALA LÓPEZ, M.; LLURBA RIGOL, J. (2018). Els picapedrers i molers de Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Escultura formada per 21 pedres rodones de diversa grandària (moles modelades) i de diversos colors, tot i que domina el color vermell. Són pedres modelades i refinades amb torn. </p> <p>Simbolitza la feina del picapedrer.</p> <p>Estan col·locades verticalment, a manera d'obelisc.</p> 08068-347 C/ Joan Torruella i Urpina, 37 <p>A Cervelló, el treball de la pedra ha estat, juntament amb l'activitat agrícola, un ofici de gran importància al municipi.</p> <p>Les pedreres de pedres blanques, com la pedrera de cal Nitus, i les de pedres vermelles, abundants a la zona, són ben conegudes.</p> <p>A començaments del 1600, es documenten diversos noms de molers de Cervelló, com Joan Tru (1603), Pau Borges (1653), etc.</p> <p>Al segle XVIII, aquest ofici va experimentar un gran desenvolupament amb l'obertura de la carretera, l'actual N-340 i la construcció del Pont de Molins de Rei (1765-1769), així com d'altres ponts necessaris per salvar els obstacles geogràfics del traçat.</p> <p>A finals del segle XVIII, es mencionen diversos mestres de cases a Cervelló, majoritàriament forans, com els Tarradellas de Tona (Osona), que destacaven com a 'mestres de cases'.</p> <p>Durant el segle XIX, amb la implantació d'indústries dedicades a la fabricació de vidre, tèxtils i paper, els picapedrers van tenir un paper important en la indústria en creixement, ja que el seu producte era necessari per a la construcció d'edificis, naus industrials i, sobretot, per als forns de vidre que requerien moles de corona per esmerilar les peces abans de ser embalades per a la distribució final.</p> <p>En aquell segle XIX, es coneixen figures com Pau Pi Riera i, ja al segle XX, Lucio Margarit Joan Joan (el Nitus), Joan Margarit Joan Jornet ('el Martorell'), Joan Flo Castillo ('el manco'), Àngel Ejarque Navarro, entre d'altres. Tots ells persones molt conegudes i recordades a Cervelló en relació amb l'ofici de la pedra. (Sala, 2018). </p> 41.3981774,1.9637882 413379 4583478 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97143-34701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97143-34702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97143-34703.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97166 Casa al carrer Germandat de Sant Sebastià, 16 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-germandat-de-sant-sebastia-16 XX En relació amb la construcció original, la propietat ha recrescut l'edificació amb maons vistos. <p>Casa de cos, que fa mitgera amb l'edifici actualment conegut com 'la Masia', i que té a l'altra banda un altre edifici de valor patrimonial i catalogat conegut com les Cases de la Vella Gola.</p> <p>Es desenvolupa en alçada, en planta baixa, pis i golfes destacant els buits de la façana del primer pis.</p> <p>La teulada és a dos vessants, i coberta de teula àrab, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>La façana és plana, majoritàriament arrebossada (a excepció de la part de l'edifici destinada a golfes, que presenta el maó vist i tres respiralls oberts), i està pintada de color crema.</p> <p>Presenta tres eixos verticals, el central està marcat per un balcó amb barana de brèndoles de ferro forjat simples, amb decoració geomètrica que conforma un fris decoratiu a la part inferior, a tocar l'ampit. Tant el balcó com les finestres que el flanquegen a banda i banda, són de traça vertical, i estan emmarcats per motllures en relleu i coronats per un frontó corb cec.</p> 08068-348 C/ Germandat de Sant Sebastià, 16 <p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats.</p> <p>Aquesta embranzida econòmica va fer que Cervelló, a finals del segle XIX i inicis del XX, en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>Això va comportar també el trasllat de molts cervellonencs i cervellonenques que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges al llarg del nou camí ral (avui N-340) i dels carrers adjacents, com és el cas del carrer on es troba aquest edifici, carrer dedicat avui a la Germandat de Sant Sebastià.</p> 41.3954932,1.9566742 412780 4583187 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-97166-34801v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-34802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-97166-34803v2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97184 Pedrera de la Penya Roja - Pedrera del Nitus https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-penya-roja-pedrera-del-nitus <p>SALA LÓPEZ, M.; LLURBA RIGOL, J. (2018) Els picapedrers i molers de Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Gran pedrera explotada per la família Nitus. Entremig de pedres de sauló hi ha una veta amplíssima de pedra blanca.</p> 08068-349 Penya Roja <p>El terreny al segle XIX havia pertangut a Francesc Guitart i González, conegut com 'el Nitus'.</p> <p>A inicis del segle XX, per llegat testamentari, el terreny havia passat a la família Pi Joan, l'administració de la qual la portava Manuel Rovira Burgada, més conegut com 'el Manolo'. L'altar de la nova església parroquial de Cervelló el forma una pedra de gres blanc extreta d'aquesta pedrera a la dècada de 1970.</p> <p>L'activitat d'elaboració de pedra decorativa i altres va romandre activa al municipi fins a l'any 1987. Les pedreres artesanals de gres vermell, sobretot, foren una activitat prou important perquè n'hi hagués nou durant el segle XX, sobretot fins al darrer terç.(Sala, 2018: 57 i s.).</p> 41.4005752,1.9502846 412253 4583758 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97184-34902.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum A sota de la pedrera, uns metres més avall, el Nitus tenia una altra pedrera de pedra roja.És de remarcar el fet que l'impacte d'aquesta activitat artesanal sobre el paisatge va ser molt reduït, en comparació amb les extraccions a cel obert modernes com les pedreres de l'Ordal, i ofereix una interpretació cultural de gran valor. 98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97185 Monument al Mil·lenari de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-de-cervello XX <p>Escultura en memòria del mil·lenari de la ciutat. </p> <p>Sobre la base d'una pedra blanca, s'ha esculpit, en baix relleu, a dreta, la figura d'una dona amb vestit llarg cenyit a la cintura, una toca a l'esquena i els braços oberts cap al cel, en senyal de donar gràcies. A la esquerra, i al seu costat a nivell de terra, hi ha la figura al·legòriques de la ciutat, el cérvol sota corona. Les dues figures es dirigeixen cap a l'esquerra.</p> <p>A la part superior del conjunt, un metacrilat fa referència a la commemoració: <em>Mil·lenari. 992-1992. Cervelló</em>, i al mig, l'escut municipal.</p> 08068-350 C/ Major, 146 <p>El mil·lenari commemora el següent fet històric de Cervelló: l'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre el castell amb les seves rendes i beneficis a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. Des de llavors, el castell va ser la residència de la família i la seu de la baronia.</p> <p>L'any 1992 es van complir exactament mil anys de l'entrada del castell sota el domini dels Cervelló, i per això el municipi va encarregar l'execució d'aquest monument en la seva memòria. El dia d'inauguració va ser el 13 de desembre de 1992, a les 12:30 hores.</p> <p>El va realitzar Antoni Novellas, veí de Cervelló, metge especialista en otorrinolaringologia i artista aficionat. Va fer també una pintura que es conserva a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, i va esculpir la làpida del seu propi nínxol al cementiri. També fou afeccionat a la meteorologia (donava la informació de cada dia i mensual a la Televisió de Vallirana i a la revista El Castell). Va estar a l'Associació d'Artistes de Cervelló. També va ser president del Casal dels Avis a finals de la dècada de 1980 i primers anys de la de 1990. Vivia a la urbanització de Can Guitart Vell. Va arribar a Cervelló des de Barcelona, on vivia a la plaça Francesc Macià.</p> 41.3961324,1.9590613 412981 4583256 1992 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97185-35002.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Antoni Novellas Dades facilitades pel Grup de Recerca de Cervelló. 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97190 Conjunt de cases al Carrer Francesc Guitart, 30, 32, 34 https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-francesc-guitart-30-32-34 XX <p>Conjunt de tres edificis situats al carrer Francesc Guitart, concretament als números 30, 32 i 34.</p> <p>Aquestes edificacions formen part d'una zona residencial amb una arquitectura modesta i funcional. Les façanes són planes i la teulada a doble vessant amb carener paral·lel a carrer. </p> <p>El número 30 és una casa de planta baixa i pis amb una façana senzilla formada per quatre obertures: en planta baixa hi ha la porta i una finestra i a la primera planta, seguint els mateixos eixos de composició vertical, dues finestres.</p> <p>El número 32 té un estil similar amb una porta d'entrada destacada. Presenta, tan sols, planta baixa amb obertura d'una porta, una finestra i un petit finestró. Està rematada per un doble frontó de totxo.</p> <p>El número 34, presenta planta baixa i dues plantes en alçada. Una de les finestres està protegida per barrots. En alçada presenta dos eixos de composició vertical dels quals s'escapen dos finestrons fora d'alineació. </p> 08068-351 C/ Francesc Guitart, 30, 32, 34 <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va experimentar un significatiu creixement urbanístic al llarg del seu traçat.</p> <p>Aquesta nova prosperitat estava estretament lligada a l'impuls industrial que, gràcies a unes comunicacions millorades, es va desenvolupar durant la centúria anterior i durant el segle XX, amb l'arribada de fàbriques al municipi. Aquestes condicions van permetre iniciar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>Coincidint amb la línia de la mateixa carretera, va sorgir el carrer Major, i de manera paral·lela i perpendicular altres carrers, com l'actual dedicat a Francesc Guitart, on es van construir diverses edificacions, de les quals avui en dia queden molt poques mostres. Aquestes tres edificacions són un exemple del desenvolupament urbanístic lineal, resultat de planificacions de parcel·lació del sòl.</p> 41.3955173,1.9561014 412733 4583191 08068 Cervelló Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97197 Carrer de Joaquim Mensa https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-joaquim-mensa <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar Editorial. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2023) 'Les pedreres i els forns de calç de Cervelló', </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 82, 15 de novembre 2023. Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2011) “Retalls d’història. Un carrer Viu” </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sauló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 1. pp. 10-12. Cervelló: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX <p>Carrer conformat per un conjunt d'edificacions que s'alineen a una i altra banda seguint el vial, presenta un traçat primer pla i després de passar els primers metres al travessar el pont del Torrent Fondo, en pendent.</p> <p>Dona continuïtat al carrer Major, i es desenvolupa de manera coincident amb la carretera Nacional 340, al seu pas pel nucli urbà de Cervelló, travessant el pont del Torrent Fondo.</p> <p>Està flanquejat per diversos edificis d'interès arquitectònic desigual, majoritàriament d'arquitectura popular.</p> <p>Conserva en relatiu bon estat un urbanisme amb façanes de finals del XIX i sobretot d'inicis del segle XX fins a la dècada de 1960, que es presenten intercalades amb edificacions actuals.</p> <p>En el seu trajecte, es troben edificis destacables, com l'antiga fàbrica de vidre o la casa residencial on vivia la família d'en Joaquim Mensa i Prats, fundador de l'empresa dedicada a la indústria local de fabricació d'objectes de vidre. Altres edificis d'arquitectura popular ressenyables són els números 5, 7, 9, 11, 26, 38, 39 (el qual conserva una rajola del calvari), 40, 42, 43, 49, 51 i 96.</p> 08068-352 C/ Joaquim Mensa <p>El carrer porta el nom de l'antic propietari de la fàbrica de vidre, Joaquim Mensa i Prats, el qual tenia la seva residència en aquest indret i va ser el <span lang='CA'><span><span><span><span>fundador d'aquesta fàbrica, que va representar una de les empreses més importants dedicades a la indústria local de fabricació d’objectes de vidre</span></span></span></span></span> El senyor Mensa va arribar a ser alcalde de Cervelló.</p> <p>Al costat de l'habitatge existia la seva indústria de vidre, avui desapareguda, una gran nau que arribava fins al camí de les Fontetes i que va ser enderrocada l'any 1977.</p> <p>Encara és visible al vial la primitiva fàbrica de vidre de la cooperativa 'La Protectora', a partir de 1947 coneguda com a 'fàbrica de vidre de cal Pedret', al capdavant de la qual hi havia en Josep Pedret, amb els seus fills Josep, Martí i Francisco. En aquesta fàbrica hi treballaven molts artesans del vidre, que feien el procés de fabricació del vidre bufat. En aquest entorn del carrer era on hi havia més trànsit de personal. Durant el dia, des del magatzem de l'empresa, es veien sortir camions carregats de productes, sobretot globus de vidre. Al damunt del magatzem hi havia dos habitatges per a famílies de l'empresa; en aquella època hi vivia la família Ramonet Carbó i l'Estapé Castell.</p> <p>Un altre element important és el pont del Torrent Fondo.</p> <p>La resta del carrer eren cases, moltes d'elles amb els baixos ocupats per petites indústries, tallers i negocis, a la dècada de 1960, com la del Salvador Castañeda que tenia un taller on es gravava el vidre amb motius florals i geomètrics, el de Roman Roig, que tenia un magatzem de vins a l'engròs en l'actual núm. 20, el bar Sport, actualment vigent, etc.</p> <p>A tot el llarg de l'antiga fàbrica Mensa, que anava des de l'actual núm. 2 al 16 del carrer, hi havia una filera de plataners centenaris, que donava molta ombra a l'estiu. Avui dia els plataners ja no hi són. (Roig, 2011: 10-12).</p> <p>Montserrat Roig <span><span><span><span><span><span>(2010: 22) diu que la primera casa que es va fer a nivell de carretera a Cervelló, igual que l'església, va ser la de cal Pau Diego, actual carrer Mensa, 34. </span></span></span></span></span></span></p> 41.3934930,1.9503990 412253 4582971 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97197-35202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97197-35203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97197-35205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97197-35206.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La pedrera coneguda com de 'Les Roquetes' es troba al carrer i es caracteritza per no ser de pedra calcària, sinó de pedra de sauló o gresos vermells. Aquests gresos estan formats per grans de quars, feldespats i mica, i estan cimentats generalment per materials silicis i ferruginosos, la qual cosa fa que no siguin adequats per a la producció de calç. (Llurba, 2023: 5-9). 98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97251 Gegants i capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-1 <p>COSTA, Roger (2008) 'Quin és l'origen de la tradició gegantera a Catalunya?'. <em>Sàpiens. </em>Barcelona: Abacus, núm. 70, agost 2008, p. 5. </p> XX - XXI <p><span><span><span>Els gegants són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>1. Nom: Gegantó de Cervelló: El Guerau VI</strong>. (Figura gegantona nova).</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 1,80 m d'alçada.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2018.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Sarandaca.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Colla Gegants de Cervelló.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: </span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: En Guerau VI representa el fill de Guillem i de l'Elvira d'Artusela, barons de Cervelló. La imatge és la d'un cavaller català del llinatge dels Cervelló. Va morir molt jove a Mallorca, l'any 1230, víctima de la pesta.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>2. Nom: Gegantona Lola la Florista</strong> (figura gegantona nova, privada)</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 2,60 m d'alçada</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Aglà de Girona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Geganters i Grallers de Cervelló.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 3 de desembre de 2023.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: La gegantona Lola representa a una florista del poble.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>3 i 4. Nom: Hug i Eliarda</strong>. Gegants de l'Esplai el Raconet.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides:2,80 m d'alçada (Hug i Eliarda), 1,70 (Quixot)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció:1978-1979.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Francesc Pascual.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Esplai el Raconet de Cervelló. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 1979.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: L'any 1978 en Francesc Pasqual conjuntament amb altres persones, construeixen els primers gegants del pobre. Primer l'Eliarda, filla d'Ènec Bonfill, una geganta de planta quadrada, a la qual se li buscava un marit, n'Hug de Gurb. Aquest passa a anomenar-se Hug de Cervelló. Van casar-se l'any 1983, fent una festa on, per primera vegada, la gent de Cervelló sortia en massa per celebrar un acte cultural. L'any 1984 va néixer en Quixot, fill de n'Hug i de n'Eliarda, també de planta quadrada. N'Hug i n'Eliarda es conserven encara intactes sota custòdia de l'Esplai el Raconet.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>5 i 6. Noms: Cento i Rosita.</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 3,58 m d'alçada (Cento) i 3,55 m d'alçada (Rosita)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2026</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Sarandaca de Granollers</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Geganters i Grallers de Cervelló</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: Cento és el representant de la feina dels vidriers al poble. Rosita representa una gran puntaire del poble, que sempre seia sota el portal de casa seva i de vegades ensenyava a les noies del poble a fer punta de coixí. </span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>7 i 8. Nom: Guillem i Elvira</strong>.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 3,80 m d'alçada (Guillem) i 3,70 m (Elvira)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 1998</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Jordi Grau de Terrassa</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Colla Gegantera de Cervelló</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 1998 i 2008, respectivament. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: : Aquests gegants representen la baronia de Cervelló , a través de dues figures històriques de relleu a Cervelló: Guillem I, fill de Guerau Alemany V de Cervelló, i des de l’any 1197, baró de Cervelló, i la seva esposa, Elvira d’Artusela. Tots dos van tenir a Guerau VI de Cervelló, també avui gegant de Cervelló.</span></span></span></li> </ul> <p>Pel que fa als <strong>capgrossos</strong>, actualment n'hi ha quatre, sense nom, tot i que la gent els coneix com: 'la vella', o 'l'avi' o 'el nen' o 'la nena'.</p> 08068-353 C./Major, 146-148 <p><span><span><span><span lang='CA'>Els gegants són figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que solen representar reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional</span>. Juntament amb els capgrossos, constitueixen un element molt destacat de les festes majors en moltes localitats dels Països Catalans, sovint simbolitzant els antics benefactors de la comunitat. Les desfilades de gegants i capgrossos s'organitzen en comparses formades per colles geganteres, una estructura que té els seus orígens en el Seguici Popular del Corpus Christi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels gegants als Països Catalans està documentada des de 1424 a Barcelona, relacionada amb la processó del Corpus, on apareixien figures com David, Goliat i Sant Cristòfol. Aquesta tradició es va expandir ràpidament a València i Mallorca, i la figura femenina, la geganta, va aparèixer al segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII a València i del segle XIX a Catalunya, es van incorporar els capgrossos, coneguts com a cabets al País Valencià. Al segle XIX, la tradició dels gegants va transcendir la festa del Corpus, integrant-se en les festes majors i de carnaval. Durant el segle XIX, els gegants es van convertir en una expressió d'identitat local per a molts pobles i ciutats. L'any 1902, el primer «Concurs de gegants nanos i monstros típichs» organitzat per l'Ajuntament de Barcelona va revitalitzar la tradició, dotant-la d'una nova força simbòlica que superava els límits territorials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX, molts gegants que van sobreviure a la guerra civil van adoptar la identitat dels Reis Catòlics, i la represa del Corpus sota el nacionalcatolicisme va propiciar la creació de nous gegants per a les processons parroquials. Amb l'arribada de la democràcia, moltes poblacions van recuperar els gegants com a elements d'identitat local i festiva. Es van restaurar figures oblidades i es va tornar a donar vida festiva als carrers. Aquest retrobament amb els gegants va marcar una nova època en el món geganter, esdevenint un fenomen associatiu important. (Costa, 2008: 5).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els capgrossos provenen d’antigues tradicions de màscares i caps burlescos que es van afegir al seguici de Corpus Christi fent pas als gegants s. XVI. Com a caps grans s’integren a finals del s. XVIII i principis del XIX representant personatges populars i anònims.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La idea original de la creació dels gegants vells va anar a càrrec de Mossèn Xavier Ribas i l’alcalde Josep Lluís Morant. La música del seu ball és una composició del músic cervelloní Antonio Villar que la va escriure també l’any 1998. La coreografia actuall és d’Àlex Garcia (2022)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1955 el nou rector, Francesc Tena, va revitalitzar el grup de joves del Patronat Parroquial. Hi va haver més activitats creant grups com el de sardanes i el ball de bastons. En Damià Pascual va consolidar els bastoners i, amb els diners recaptats, va decidir llogar quatre capgrossos a la botiga “El Ingenio” de Barcelona, després en van comprar vuit fins a completar la colla dels capgrossos. L’Antonio Villar o bé Enric Bernet els feien ballar al so del Ball de Nans Nous de la Patum de Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els grups de folklore popular van animar les festes del poble, primer la del Corpus i després la Festa Major i d’altres, recaptant algun cèntim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els capgrossos es guardaven al Patronat parroquial, però quan aquest va anar tancant, van caure en desús a causa de la deixadesa de les activitats populars i es van acabar perdent (c. 1967).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la fi del franquisme, amb els canvis polítics, s’anava refent la consciència nacional. Això va involucrar recuperar la memòria sobre les tradicions que s’havien perdut i es va recobrar l’espai públic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de 1977 en Francesc Pasqual va fer uns senzills capgrossos i uns gegants per a reivindicar de nou les activitats populars a través dels diversos grups d’esplai del moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 1998 Cervelló va tenir uns nous gegants i uns nous capgrossos comprats al País Valencià per desconeixença, que formen part de la imatgeria de la colla de geganters.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Grup de Recerca de Cervelló va aconseguir tres capgrossos, del mateix model dels que havia tingut Cervelló, just abans que la botiga 'El </span></span><span><span><span><span><span><span><span>Ingenio</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>' tanqués definitivament, a fi de treure de l'oblit i preservar-ne el record d'aquesta imatgeria i els que van ser els seus portadors, fa més de seixanta anys i amb la voluntat de recuperar l'antic ball </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>que els acompanyava.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3960857,1.9588600 412964 4583251 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35303.jpeg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Diversos autors Textos de: Montse Doña, Jan Fernández, Geganters de Cervelló, Daniel Porta, Martí Sentís, Jan Fernández, Xavier Navarro i Adrià Pascual (textos i correccions). 119|98 52 2.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97280 Capella de la Mare de Déu dels Dolors https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-1 <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<span><span><span>LLURBA </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XVIII En general, a l'exterior, l'estat de conservació és bo, però requereix una neteja. L'interior necessita una bona neteja i reordenació. <p>Capella dedicada a la Verge de Santa Maria dels Dolors. </p> <p>Adossada a un dels cossos principals de la masia hi ha una capella dedicada a la Verge de Santa Maria dels Dolors, construïda al segle XVIII, probablement sobre una obra anterior.</p> <p>La capella, que té unes dimensions de 8 m de longitud, 3 m d’ample i 5 m d’alçada, és d’una sola nau amb una única porta d’accés. La volta de la nau és de canó seguit amb llunetes. La façana de la capella presenta una majòlica amb una imatge i la data de 1754, proporcionant un toc artístic i històric. Exceptuant la porta d'accés, la capella no té altres obertures, fet que contribueix a la seva atmosfera introspectiva i devocional.</p> <p>A l'interior de la capella, un esglaó separa l'altar de la resta de la nau. L'ara de l'altar està suportada per dues columnes acanalades amb capitells figurats d'estil romànic, afegint un detall artístic i històric al lloc de culte.</p> <p>El portal de l'oratori és d'estil gòticorenaixentista i està ricament decorat amb elements iconogràfics religiosos i profans.</p> <p>Són elements destacables els capitells en alt relleu i la llinda ornamentada amb angelets que sostenen un escut, que té el camp partit amb una creu sobre una peanya a la part superior i tres arbres a la part inferior. Sobre l'escut hi ha un gos ajupit, i a cada costat, medallons amb els retrats d'un home amb casc i llarga barba i una dona.</p> <p>A banda i banda de la llinda, es poden veure uns angelets encarats al buit de la porta, així com uns caps escultòrics d'un home amb gorra frígia i una dona mirant l'espectador.</p> <p>Damunt del porxo de la façana de la capella, hi ha una Verge Dolorosa amb el Crist a la falda, elaborada amb rajola policromada de València. Aquesta rajola, datada de 1754, presenta una escena religiosa amb colors intensos, tot i que també necessita una neteja per preservar-ne la bellesa i el detall, especialment al marc d'arc de mig punt.</p> <p>A l'interior de la capella, destaca l'altar sostingut per dos capitells que mostren escenes del Nou Testament, probablement de 'La Nativitat'. Dues cares del capitell es troben dins d'una màndorla, on la Mare de Déu acarona i protegeix l'infant Jesús. Al costat i fora de la màndorla hi ha Sant Josep, que porta la vara, el seu atribut. Entre les figures, també s'hi veuen elements vegetals, com fulles de palmera, derivades de l'estil corinti. Hi ha també diverses obres pictòriques, crucifixos i làmines amb motius religiosos.</p> <p>Es desconeix la identitat del mestre dels capitells, però la pedra podria provenir de les pedreres de Cervelló.</p> 08068-354 Can Sala de Baix. <p><span><span>Al llarg del segle XVI es va fer el portal de la capella dels Dolors, d'estil gòticorenaixentista, la qual inclou els capitells en alt relleu i una llinda ornamentada amb angelets i un escut.</span></span></p> <p><span><span>El 1764 el portal va ser traslladat (potser de la capella del castell?) i sobreposat a una altra porta de llinda llisa amb la data 1764 gravada. Aquesta modificació indica un canvi significatiu en la capella, potser una renovació o una ampliació.</span></span></p> 41.3854136,1.9595821 413010 4582065 1734 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34507.jpg Legal Barroc|Renaixement Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 96|95 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97285 Rellotge de sol Oest de Can Sala de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-oest-de-can-sala-de-baix <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></p> XIX - XX Bona part de la seva superfície està despintada. <p>Rellotge de sol circular, del tipus vertical declinat.</p> <p>Està orientat al sud-oest.</p> <p>No es distingeixen marques horàries, però es poden veure restes d'un marc de color blau en el qual s'insereix el gnòmon, que és una vareta. És del tipus d'autor. </p> 08068-355 Can Sala de Baix <p>El rellotge es troba en una façana lateral de la masia, construïda en una ampliació de finals del segle XIX-inicis del segle XX. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3853149,1.9592361 412982 4582054 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97285-35501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97285-35502.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Núm. de Registre: 3781 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica 119|98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97286 Rellotge de Sol de Can Sala de Baix Sud-est 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala-de-baix-sud-est-1 <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></p> XVIII - XIX Despintat i esquerdat verticalment. <p>Rellotge de traça circular. Del tipus 'd'autor'. Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries, i sí restes d'un marc de color blau sobre fons pintat a la mangra. El gnòmon és de vareta.</p> 08068-356 Can Sala de Baix <p>El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3853656,1.9595186 413005 4582060 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35603.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic BCIL 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Té el número 3781 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. A la seva dreta hi ha un altre rellotge pràcticament despintat. 119|98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97344 Rellotge de sol de Can Sala de Baix Sud-est 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala-de-baix-sud-est-2 <p><span><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII - XIX Pràcticament esborrat. Requereix una bona feina de neteja, recerca del dibuix original i restauració. <p><span><span><span>Rellotge de traça circular. Del tipus 'd'autor'. Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries ni decoració pictòrica, ja que està esborrada per manca de manteniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a la façana principal del mas, a sud-est, a sobre de la fornícula que allotja la rajola que representa a la Mare de Déu dels Dolors, i a la dreta d'un altre rellotge en millors condicions de conservació que es troba a la mateixa façana.</span></span></span></p> <p>Ha perdut el <span><span><span>gnòmon, tot i que es conserva el forat en el qual aquest s'allotjava. </span></span></span></p> 08068-357 Can Sala de Baix <p>El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 41.3853931,1.9595549 413008 4582063 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35704.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 119|98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97353 Rellotge de sol de Can Tres https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tres <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XX S'ha repintat, per la qual cosa el rellotge es troba per sota d'una capa de pintura de color blanc, com la de la resta de la façana. S'hauria de dur a terme una acurada restauració per tal de tornar aquest element a la seva fesomia i vàlua original. <p><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus considerat 'd'autor' de traça rectangular. Es troba ubicat a a façana principal de l'antiga masia, a l'esquerra del balcó del primer pis, a hores d'ara, absolutament pintat de blanc, per la qual cosa s'ha d'acudir a la seva descripció a l'obra de la Societat Catalana de Gnomònica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gnòmon, encara visible, és de vareta, i te un doble marc. Presenta orientació sud-est, amb les següents marques horàries: 6 del matí i 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. Les mitges hores a les hores centrals del dia. Numeració aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</span></span></span></span></p> 08068-358 Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1 <p>El rellotge podria haver-se ubicat a la façana de l'antiga masia en el mateix moment en què es va instal·lar la decoració actual, a inicis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3828833,1.9511843 412304 4581792 08068 Cervelló Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35803.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Com que la fesomia del rellotge actualment no és visible, es troba transcrita la que ofereix l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans, feta per la Societat Catalana de Gnomònica. Té el número: 3782. 119|98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97413 PEIN Muntanyes de l'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal-0 <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> La seva proximitat a importants àrees urbanes i urbanitzacions determina un cert grau de fragilitat; la intensa pressió humana augmenta el risc d'incendis forestals. <p>Muntanyes que formen part de l'espai PEIN, que inclou els penya-segats de Cervelló i una àrea de 21,27 hectàrees del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb Gelida.<br /> <br /> L'espai està dividit en diverses unitats, com la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, del Mas i de Güell.<br /> <br /> La flora local és rica en espècies com el pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), l'alzina (<em>Quercus ilex</em>), el garric (<em>Quercus coccifera</em>), el margalló (<em>Chamaerops humilis</em>), l'<em>Ampelodesma mauritanica</em> i el <em>Quercus cerrioides</em>. A més, dins el domini de l'alzinar litoral, predominen comunitats secundàries com les brolles i garrigues, així com comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. També hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, juntament amb plantes aromàtiques com la farigola i el romaní.</p> <p>Dins aquest espai, es troba com a cim destacat dins del municipi de Cervelló, el Puig d'Agulles, amb una alçada de 653 metres. Aquest puig constitueix <span><span><span>un mirador que emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló.</span></span></span></p> 08068-359 Muntanyes de l'Ordal <p>Des d'un punt de vista geomorfològic, la unitat Garraf-Ordal està composta per materials dels períodes Paleozoic i Mesozoic, creant relleus elevats i força abruptes.</p> <p>Dins d'aquest espai es troben importants avencs i coves naturals, algunes d'elles habitades des de la prehistòria. </p> <p>De manera tradicional s'han explotat els seus recursos naturals.</p> 41.4018342,1.9016906 408193 4583948 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35903.jpg Legal Mesozoic|Prehistòric|Paleozoic Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000| Natura 2000| Lloc d’importància comunitària|BPU 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum En els darrers temps, s'han construït moltes urbanitzacions a la zona.Les muntanyes de l'Ordal, subratllen la importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local de Cervelló. 122|76|121 2153 5.1 1787|1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97429 Rellotge de Sol de Can Ràfols https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rafols <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII <p><span><span>Rellotge de sol de Can Ràfols. Està situat a la façana principal del cos oest de l'edificació que pertany al municipi de Cervelló, ja que hi ha una altra part de l'edifici, la que es troba a l'est, que pertany al terme municipal de Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span>El rellotge és del tipus vertical declinant, fet de ciment i pintura. </span></span></p> <p><span><span>Té forma rectangular i està pintat sobre una capa d'arrebossat, amb una orientació sud-est. Les línies horàries van de 6 a 4, inclouen senyals per a les mitges hores. Estan marcades amb xifres aràbigues. </span></span></p> <p><span><span>Al pol del rellotge hi ha un sol, i el gnòmon és una vareta simple acabada en bola. Les inscripcions '13 graus' i 'ANY 1789' acompanyen el disseny, que es troba en bastant bon estat de conservació.</span></span><span><span> </span></span></p> 08068-360 Camí de Can Ràfols. <p>El rellotge de sol va ser instal·lat a la façana de la masia en el moment de la seva reforma al segle XVIII.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3715719,1.9825377 414912 4580506 1789 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97429-360010.jpg Legal i física Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Residencial |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BCIL|Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 47 1.3 1761|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97490 Barraca del Camí de Can Valent https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-valent <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX Presenta un petit enderroc al sostre. <p>Barraca aèria amb planta de ferradura, adossada al marge i construïda amb llicorella. La coberta és de falsa cúpula. S’està esllavissant, pel costat esquerre de la façana mentre que per la dreta el terraplè protegeix l'edificació. Té restes de voladís i a l’entrada hi ha 2 graons. La porta és d'arc primitiu.</p> <p>Les seves dimensions són:</p> <p><span><span><span><strong>Interior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Alçada 180 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>diàmetre 162 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Fornícula 32x34x46 cm. </span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Exterior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Porta 170x74x74 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada a coberta 208 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada total 248 cm.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Perímetre exterior:</strong> Planta ferradura (façana 2,65 m.+ lateral 8,6 m.) total 11,25 metres.</span></span></span></p> 08068-361 Al mig del bosc, prop de la pista que va des de can Valent a Torrelles. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3689340,1.9804427 414733 4580215 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36104.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97494 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-37 <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX El paviment de la part tradicional del camí està impracticable i proteccions enderrocades <p>Camí carreter que venia des de Sant Vicenç dels Horts i seguia cap a Vallirana. Entrava al terme prop de la resclosa del molí dels Frares i seguia per sota de la Torre García. Passada la Torre Vileta anava cap a can Guitart Vell, on es trobava l'hostal de camí. Des d'aquesta masia seguia cap a can Castany que constituïa una cruïlla de camins. Des d'allà es dirigia cap a can Jordi i can Muç, per l'únic tros conservat de l'antic traçat. fins a una palanca per a creuar al barri de cases que, a partir de la construcció de la carretera reial en època de Carles III, va ser el nucli del poble. El camí, però, continuava per la banda dreta de la riera, cap a la urbanització Santa Rosa, seguint els actuals carrers de Lluís Millet i Eduard Toldrà fins arribar al terme de Vallirana.</p> <p>Prop de can Castany sortia un altre camí, des de la creu de terme el qual seguint pel Maset de les Ànimes i can Pitarra , anava cap a l'església de Cervelló i can Sala de Baix i que continuava cap a Torrelles de Llobregat i Can Sala de Dalt. </p> <p>Passat can Castany sortia un altre camí que pujava dret cap el castell de Cervelló i seguia per dalt la carena cap a can Tres i creuava cap el terme de Vallirana per dalt la muntanya. </p> 08068-362 Camí de Can Castany <p>Aquest era el camí o camí carreter més important de la població que creuava la riera i, possiblement, el més transitat de l'època anterior a la construcció del Camí Reial de Carles III. A més d'aquest camí carreter, n'hi havia d'altres que configuraven la xarxa de comunicació necessària per aquest territori.</p> <p>Aquest camí tenia un ramal que també portava al Molí Vell (segle XVIII), a Can Guitart Vell, al Mas Vilà i a la Cova d'Infern. (Llurba, 2020: 71-73)</p> <p>Un segon camí carreter sortia del costat d'on avui hi ha l'Ajuntament (antigament la Torre Rovira), passant a prop del que era conegut com 'el torrent de la Timba' (a prop de la riera). Com que la timba era un espadat considerable, el camí havia de seguir cap a l'esquerra, fins a prop de la casa de n'Esteve. Aleshores, enfilava camí avall per la dreta, passant pel costat del Pi Vell fins a trobar la riera en un lloc més o menys planer, amb poca fondària d'aigua per travessar-la. Era el pas de la Resclosa, que enfilava de dret cap a Guitart Vell i el Mas Vila. En aquest camí hi havia un ramal, a l'altura del Pi Vell, que anava de dret a la Font de Flàvia. (Llurba, 2020: 71-73)</p> <p>A més dels camins, cal tenir en compte els passos per a vianants que, si no es volien mullar, necessitaven alguna passarel·la per creuar la riera. Al llarg de la riera hi havia diverses palanques fetes de fustes i, de vegades, passarel·les de pedra, situades de manera que es pogués passar a l'altra banda sense haver-se de remullar. (Llurba, 2020: 71-73).</p> <p> </p> 41.3961203,1.9589634 412973 4583254 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97494-36201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97494-36202.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum A la part d'aquest camí entre la palanca de la riera i can Castany se'l coneixia com «el camí de les moreres», per les moreres que hi havia a banda i banda. 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97533 Barraca del Torrent de Can Valent https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-can-valent <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX <p>Barraca adossada a la roca per la banda esquerra, la qual forma la paret d'aquest costat. Està coberta per falsa cúpula i la porta és d'arc primitiu.</p> <p>Entrant a la dreta, hi ha una petita finestra a una alçada de 40 cm del terra i a continuació a 27 cm hi ha una fornícula al mateix nivell de terra, el fons de la fornícula no oclou totalment la llum, ja que entra per les pedres.</p> <p>Les dimensions són les següents:</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 163 cm,</li> <li>base interior 140x168 cm. </li> <li>Finestra 20x25x57 cm. </li> <li>Fornícula 17x27x46 cm. </li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>: </p> <ul> <li>Porta 105x70x73 cm.</li> <li>Alçada a coberta 152 cm. </li> <li>Alçada total 197 cm.</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior</strong> irregular 6,2 m construïts de pedra seca, adossats a la roca.</p> 08068-363 Entre el torrent de can Valent i el camí. Al mig del bosc. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3683318,1.9686841 413748 4580160 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97533-36302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97533-36303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97533-36304.png Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Coneguda com 'Barraca del Marge' i també com 'Barraca de can Valent'. 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97534 Barraca Can Planes 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-can-planes-8 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX El sostre està enderrocat en part i hi entra la llum. Parets enrunades que no afecten l’interior. <p>Es tracta d'una barraca aèria aïllada. De planta circular amb falsa cúpula i llinda plana. Té un cocó.</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 170 cm.</li> <li>diàmetre 240 cm.</li> <li>Cocó 30x40x60 cm. </li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>: </p> <ul> <li>Porta 90x55x75 cm.</li> <li>Llinda 13x85x42 cm. </li> <li>Alçada a coberta 170 cm.</li> <li>Alçada actual (enderroc) 190 cm.</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior</strong> Planta circular 12 m. </p> 08068-364 Bosc de Can Planes <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4084688,1.9275375 410363 4584658 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97534-36402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97534-36403.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97559 Molí de Nogués https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-nogues XIX - XX Pràcticament desaparegut, engolit per la naturalesa. <p>Les restes resulten difícilment identificables, ja que estan cobertes per bardisses i plantes enfiladisses en una zona en pendent.</p> <p>Es tracta d'una edificació feta amb maçoneria irregular.</p> <p>Per terra es poden observar restes d'antigues canalitzacions del segle XX, potser relacionades amb els safaretjos que es van instal·lar en aquest lloc.</p> 08068-365 A la llera dreta de la riera de Cervelló <p><span lang='CA'>En opinió de Josep Llurba (entrevista dia 6/6/2024), tot i que documentalment surt esmentat com un molí, realment era una farga catalana que utilitzava la força de l'aigua per fer funcionar les moles d'esmolar eines de tall, donant servei als pagesos de la zona. El responsable del molí era en Joaquim Panyella Font, descendent d'una família de Corbera de Llobregat. Aquesta família va construir 'el molí' als anys 1820.</span></p> <p><span lang='CA'>Del nom 'Nogués' no se sap gaire cosa, ja que no hi ha informació clara sobre l'origen d'aquest apel·latiu.</span></p> <p><span lang='CA'>L'any 1909 es van instal·lar aquí els safareigs públics de Cervelló.</span></p> <p> </p> 41.3926980,1.9574860 412845 4582876 1820? - 1909 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36504.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 119|98 46 1.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97560 Barraca del Camí de Sant Ponç 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-ponc-4 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX Enderroc del sostre <p>Barraca aèria aïllada, de planta circular amb falsa cúpula i llinda plana. Al costat esquerre hi ha un paravent en forma de L.</p> <p>Presenta un contrafort de grans dimensions, al costat dret, que s'estén des de la part posterior, fins a tocar de la porta. Aquest contrafort està deteriorat. </p> <p>Al darrere té una mena de cua de roques. Pel que fa a la porta d'accés, tot i que manté l'estructura de la porta, la llinda ha desaparegut.</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 150 cm.</li> <li>diàmetre 215 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>: </p> <ul> <li>Porta 113x70x110 cm.</li> <li>Llinda ---- cm.</li> <li>Alçada a coberta 160 cm. </li> <li>Alçada actual (enderroc) 170 cm.</li> <li><strong>Perímetre exterior</strong> Planta circular 13,0 m. </li> </ul> 08068-366 Al bosc, sota el camí que porta a Sant Ponç de Corbera. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4044775,1.9100920 408899 4584233 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97560-36602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97560-36603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97560-36604.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97564 Barraca del Camí de Sant Ponç 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-ponc-3 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX Presenta petits enderrocs a la paret posterior que no travessen a l’interior. El sostre té una perforació superior. <p><span><span><span>Barraca adossada al marge ('AM') pel costat esquerre tocant a la porta. </span></span></span><span><span><span>Pel darrera hi ha un terreny amb pendent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del sostre ha caigut el final de la cúpula, deixant un forat que permet entrar el llum. De manera lateral encara hi ha un altre forat tocant el que queda de sostre. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 230 cm,</li> <li>diàmetre 200 cm;</li> <li>Cocó 31x42x62 cm,</li> <li>Fornícula 50x47x73 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 102x82x120 cm;</li> <li>Llinda 18x88x116cm;</li> <li>Alçada a coberta 270 cm,</li> <li>Alçada total 330 cm;</li> <li>Perímetre exterior planta circular 14,3 m.</li> </ul> 08068-367 En mig de zona boscosa, entre la Riera de les Planes i l'Església de Sant Ponç de Corbera. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4031942,1.9135647 409187 4584086 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36704.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97566 Barraca de Can Planes 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-5 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XX Presenta enderrocs parcials al sostre i parets. <p>Barraca de pedra seca, de construcció <span><span><span>aèria aïllada ('AA'), porta de llinda plana i planta circular que presenta un estat de conservació deficient amb enderrocs al sostre i parets.</span></span></span></p> <p>El material de construcció de les parets és majoritàriament pedres irregulars de mides grans (15cm) i mitjanes (10cm), tot i que, també s'han utilitzat pedres de dimensions més petites per tapar els diferents forats buits.</p> <p>La barraca és petita, i presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>diàmetre: 4,42 m i un</li> <li>parets d'amplada aproximada de 0,85 m (s'ha conservat fins a 2,70 m d'altura).</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>diàmetre; 2,90 m.</li> </ul> 08068-368 En zona boscosa per sota de la Riera de Rafamans. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4063650,1.9207080 409789 4584432 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97566-36802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97566-36803.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97567 Barraca de Can Planes 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-4 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX La barraca està be, tot i no haver rebut restauracions. El marge exterior presenta un estat de conservació deficient. <p>Barraca de tipus terrera margera 'TM' amb planta irregular, porta de llinda plana i falsa cúpula. Té un cocó situat al fons, una mica a l'esquerra. </p> <p>La barraca és petita, i presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 105x56x70 cm</li> <li>llinda 13x75x23 cm</li> <li>alçada a coberta 147 cm,</li> <li>alçada total 167 cm.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 162 cm,</li> <li>base interior 88 cm x 100 cm.</li> <li>Perímetre exterior aproximat 7,50 metres.</li> </ul> 08068-369 En zona boscosa, entre la Riera de les Planes i Can Casildo. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4035800,1.9176290 409528 4584125 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97567-36902.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97568 Barraca de Can Planes 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-2 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XX Es troba en perfecte estat sense haver rebut restauracions. <p>Construcció <span><span><span>aèria aïllada 'AA', de planta circular i porta de llinda plana que presenta una falsa cúpula. S'hi ha conservat un cocó i una fornícula.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 138x67x85 cm,</li> <li>llinda 16x100x40 cm,</li> <li>alçada a coberta 2,24 m,</li> <li>alçada total 2,64 m,</li> <li>perímetre exterior de planta circular 11,50 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 2,05 m,</li> <li>diàmetre 2,00 m,</li> <li>cocó 53x46x60 cm,</li> <li>fornícula 52x36x50 cm</li> </ul> 08068-370 En zona boscosa, sobre camí transitable <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4071000,1.9261000 410241 4584507 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97568-37002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97568-37003.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97569 Barraca de Can Planes 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-1 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVI - XX Ensorrada parcialment. No s'aprecia el nivell original de paviment a causa la terra despresa. <p><span><span><span>Barraca circular adossada a una roca per la part posterior. Té una finestra a la dreta de la façana, la porta dona a una rotonda feta per un mur de pedra seca. Damunt de la porta per la part posterior hi ha una cavitat formada per dues pedres, a manera de cocó. La llinda és una pedra llarga de superfície irregular que queda obliqua respecte de la façana.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Perímetre exterior planta circular 12 m</li> <li>porta 95x65x110 cm,</li> <li>llinda 8x90x60 cm,</li> <li>alçada a coberta 185 cm,</li> <li>alçada total 265 cm.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 210 cm,</li> <li>diàmetre 240 cm,</li> <li>fornícula damunt la porta 18x37x30 cm</li> </ul> 08068-371 En zona boscosa, per sota de camí transitable. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4060740,1.9223740 409927 4584397 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37104.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97593 Barraca de Sant Ponç 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-ponc-2 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XX Presenta enderroc important del sostre i de la paret posterior. <p><span><span><span>Barraca situada al bosc de Sant Ponç. Construcció aèria aïllada 'AA', de planta circular i amb porta de llinda plana. Té un cocó i una fornícula situats al centre de la paret posterior, just davant de la porta.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110x55x95 cm.</li> <li>llinda 21x75x43 cm;</li> <li>alçada a coberta 240 cm,</li> <li>alçada actual (fins enderroc) 240 cm.</li> <li>Perímetre exterior planta circular 11,80 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>diàmetre 230 cm,</li> <li>cocó 30x40x60 cm,</li> <li>fornícula 44x40x60 cm</li> </ul> 08068-372 En zona boscosa, al costat esquerre d'un camí transitable. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4043860,1.9145124 409268 4584218 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37204.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97594 Barraca de Sant Ponç 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-ponc-1 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XX Presenta un enderroc important i ha perdut moltes pedres de la paret externa. <p><span><span><span>Barraca situada a la zona del Monestir de Sant Ponç de Cervelló. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular, adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ha perdut part de la paret exterior i la porta actual, que es troba més enrere, sembla aprofitar l'original. Manca la llinda exterior. Té un cocó o fornícula a 50 cm de terra. </span></span></span></p> <p>La barraca te les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110 x 66 x 110 cm.</li> <li>alçada a coberta 270 cm.</li> <li>alçada total 316 cm.</li> <li>perímetre exterior planta circular 16,4 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada interior 270 cm.</li> <li>diàmetre 310 cm.</li> <li>fornícula 58 x 40 x 74 cm.</li> </ul> 08068-373 En zona boscosa. Entre l'església de Sant Ponç de Corbera i el Carrer de Vallirana. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4026070,1.9086040 408772 4584027 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37304.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97595 Barraca de l'Ordal 6 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal-6 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XVI - XX Presenta un enderroc al sostre. <p><span><span><span>Barraca situada a l'Ordal, adossada al marge pel costat esquerre, té una alçada de 162 cm aproximadament. Construcció aèria adossada al marge, de planta circular i porta de llinda plana.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110x66x110 cm.</li> <li>perímetre exterior planta circular 16,4 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada interior 162 cm.</li> <li>diàmetre 310 cm.</li> </ul> 08068-374 Ubicada en zona boscosa. A la dreta de La Cocona. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3956700,1.8792670 406310 4583288 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97595-37402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97595-37403.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97600 Barraca de l'Ordal 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal-5 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Perfecte estat de conservació, tot i que li està afectant la caiguda d'un arbre. No es troba restaurada. <p><span><span><span>Barraca construïda a la zona Maset Can Dispanya, presenta un reforç lateral dret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientació sud-est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Construcció aèria aïllada de planta circular i porta de llinda plana.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong>Interior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Alçada 192 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>diàmetre 212 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cocó 46x33x50 cm</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Exterior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Porta 108x62x82 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinda 20x92x42 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada a coberta 204 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada total 220 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>Reforç lateral costat dret: llarga 344 x alçada 54 x fons 62 cm</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Perímetre exterior:</strong> </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Planta circular 9,20 m</span></span></span></li> </ul> 08068-375 En zona boscosa. Per sobre del Camí Real de França. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3919040,1.8872920 406975 4582860 08068 Cervelló Difícil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97788 Casa al carrer Frederic Pitarra, 10 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-frederic-pitarra-10 <p> </p> <p> </p> XIX - XX Es troba en estat d'abandonament, sense cap mena de manteniment. <p>Casa entre mitgeres, amb teulada a dos vessants, de peces àrabs.</p> <p>Es desenvolupa en alçada en planta baixa, planta pis i golfes. Presenta el carener perpendicular a la façana.</p> <p>La construcció és de pedra, majoritàriament sorrenca, de tipologia tradicional, i està pintada de calç, però aquesta protecció es troba parcialment perduda. Està feta ajustant-se al desnivell del terreny i presenta tres obertures originals, de traça vertical: a l'esquerra dues finestres, de llinda plana. La de la planta baixa, de mida reduïda en relació amb l'original, que presentava recercat de maons.</p> <p>Al centre de la façana, a peu de les escales del carrer, hi ha la porta, de fusta clavetejada, amb l'ampit fet de maons posats de cantell.</p> <p>A la dreta de la porta, i a l'alçada del primer pis, hi ha una altra finestra de traça reformada i redimensionada, en relació amb el mòdul més reduït de les obertures originals.</p> 08068-376 Carrer de Frederic Soler Pitarra, 10 <p><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 1870 i 1923, la població de Cervelló va experimentar un creixement significatiu. Aquest augment es devia principalment a la instal·lació de fàbriques de vidre, filats i sedes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La proliferació d'indústries va fomentar el desenvolupament del comerç local. Així, la conjuntura econòmica favorable va propiciar la construcció de nous habitatges, contribuint a l'expansió urbanística de la població.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3958948,1.9527173 412451 4583235 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97788-37601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97788-37602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97788-37603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97788-37604.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97789 Embassament de Can Guitart Vell - El pantà - Pantà de la Telefònica https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-can-guitart-vell-el-panta-panta-de-la-telefonica XX Malauradament, s'hi han introduït diferents espècies al·lòctones de peixos per a la pesca esportiva, activitat que s'hi observa. <p>L'embassament és una acumulació artificial d'aigua que es troba en terrenys de Can Guitart Vell, entre les urbanitzacions de Torre Vileta i Can Guitart, a la riera de Santa Maria (tram mitjà) i riera de mas Bessons (tram final).</p> <p>Recull l'escorrentia de la capçalera formada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, i davalla cap a la riera de Cervelló.</p> <p>La urbanització de Can Guitart Vell, amb una població de 1.130 habitants, és un dels pocs llocs que té una acumulació d'aigua d'aquest tipus als seus voltants.</p> <p>Per fer possible això, al seu dia, es va aixecar una presa de gravetat, de 25 metres d'amplada a la coronació i uns 15 metres d'alçada.</p> <p>La infraestructura permetia contenir les aigües del pantà que té una forma irregular amb una llargària de 130 metres i una amplada d'uns 30 metres.</p> 08068-377 Urbanització de Can Guitart Vell <p>La urbanització va iniciar-se cap a la dècada dels seixanta i tenia en un dels seus extrems una zona esportiva per a socis, amb pistes de tennis de terra batuda i piscina.</p> <p>Aquests dos elements requerien d’una important necessitat d’aigua i per això van decidir interrompre el curs natural de la riera de Santa Maria per construir-hi una presa i poder així retenir-ne les aigües.</p> 41.3903387,1.9762457 414410 4582596 1965 - 1975? 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97789-37702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97789-37703.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Tot i ser un obstacle hidrogràfic, pel tipus de règim estacional de la riera, constitueix un element clau per a la biodiversitat. 98 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97855 Pont del Torrent Fondo https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-fondo <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> XVIII - XX <p>El pont del torrent Fondo de Cervelló és una estructura aïllada que travessa aquest torrent, ric en recursos hídrics, ja.que recull les aigües que baixen de les Rovires.</p> <p>Està caracteritzat per un únic arc de mig punt. Aquest arc està construït amb maons disposats a sardinell i pedra de sauló vermella.</p> <p>La part superior del pont, coneguda com a tauler, està formada pel paviment del carrer que hi passa per damunt. Té uns 25 m d'alçada i, a sota, a la dreta, s'hi poden veure horts perfectament treballats.</p> <p>El pont està delimitat per baranes de pedra i ferro que asseguren la protecció dels vianants. La resta de l'estructura està construïda amb pedra de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter.</p> 08068-378 Nacional 340 <p>Aquest és un dels molts ponts construïts per salvar els torrents i rieres de Cervelló, destacant com un testimoni de l'enginyeria de finals del segle XVIII.</p> <p>Es va edificar per superar el torrent Fondo durant la construcció de l'actual carretera N-340, utilitzant una estructura similar a la d'altres ponts d'aquesta carretera.</p> <p>Durant la retirada de les tropes republicanes al final de la Guerra Civil, es va ordenar la destrucció de tots els ponts de la carretera per dificultar el pas de les tropes enemigues i afavorir la retirada. És molt probable que aquest pont també fos en bona part destruït en aquell moment.</p> 41.3953205,1.9528037 412457 4583172 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37804.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum A sota del pont hi havia la font de Sant Isidre (Grup de Recerca, 2022: 85). 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97856 Casa de Sant Ponç - Cases de l'església https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-ponc-cases-de-lesglesia <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de <span>Llobregat: </span>Parròquia de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</p> XVII - XVIII - XIX - XX Manca manteniment i sembla patir algun problema estructural. <p>El conjunt arquitectònic conegut com a Casa de Sant Ponç està ubicat al sud i sud-oest de l'església de l'antic Priorat de Sant Ponç, en bona part adossat al temple romànic.</p> <p>Aquest conjunt inclou diverses edificacions que originàriament formaven part de les dependències del priorat, les quals posteriorment es van transformar en cases amb ús residencial i de control agrari. Les diverses construccions es disposen en planta en forma de 'L', i la coberta es desenvolupa en un i dos vessants de teules àrabs. La nau principal correspon a la part d'habitatge, i es compon a simple vista per dos cossos.</p> <p>El primer cos, considerat pels estudiosos com la part més antiga de tota la casa, continua en paral·lel amb l'ala meridional del temple. En aquesta banda, es troba una porta de carreus de sauló vermell i arc de mig punt, la qual connectava amb un dels creuers de l'església. El segon cos es disposa en perpendicular a l'església, a ponent, i és de gran volum en alçada, tot presentant una gran solidesa. Aquest edifici obre una solana al pis superior, mitjançant una galeria massissa de llinda plana. Els murs vistos des de l'exterior són molt sòlids i presenten una disposició regular de carreus tallats en pedra calcària. Les diverses edificacions, principals i auxiliars, creixen de manera orgànica al voltant d'un pati central, creant un perímetre rectangular edificat, el qual està tancat per una porta porxada.</p> <p>Les façanes i murs que donen a l'exterior són de maçoneria i de pedra, força regular i relativament ben escairada, als edificis principals, i de maçoneria més simple als secundaris, especialment als de la part est. Estan revestits majoritàriament amb calç i pintura blanca. La major part de les edificacions, es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis, exceptuant l'edificació lateral de ponent, de la qual ja s'ha parlat, que destaca pel seu volum i la seva alçada, arribant fins a tres pisos.</p> <p>Els buits de façana són, majoritàriament, finestres de traça vertical. Al gran edifici de ponent, hi ha dues finestres destacables pel seu ampit de brèndoles massisses. Aquestes se situen una a l'exterior i una altra està oberta a la façana que tanca per l'oest el pati interior. Destaquen dos balcons oberts al pati interior, amb baranes de brèndoles de forja de ferro decorades amb motius vegetals senzills. Aquests balcons estan ubicats a la façana sud de l'edifici nord i a la façana est de l'edifici de ponent.</p> <p>Existeixen dos rellotges de sol: un al pati interior, circular, dibuixat a sobre d'un semicercle, amb orientació sud, i un altre, molt malmès, de traça rectangular vertical, a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent que dona a l'exterior. Tots dos conserven el gnòmon i estan orientats a sud. A l'exterior, per la banda nord, hi ha un pou que donaria servei a les persones que hi vivien en aquest espai.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics. Juntament amb l'església de Sant Ponç, tot el conjunt resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable que posseeix una gran vàlua patrimonial.</p> 08068-379 Sant Ponç de Corbera <p>La Casa de Sant Ponç presenta una llacuna significativa en la història del priorat, especialment pel que fa a l’etapa medieval, ja que no existeixen registres específics sobre l’edifici prioral durant aquest període. La primera referència coneguda prové de Jordi Fort (1992), que esmenta els contractes d’arrendament del segle XVII. Tanmateix, les investigacions d’Ariadna Gómez (Gómez, inèdit) permeten complementar i enriquir aquesta informació.</p> <p>Se sap amb certesa que l’any 1583 es van abolir les fonts baptismals de l’església de Sant Ponç, que es va convertir en sufragània de Corbera. A partir d’aquest moment, el priorat va perdre la comunitat de monjos, i l’edifici prioral va quedar deshabitat temporalment. No es pot determinar amb exactitud el temps que va romandre buit, però es coneix que fou un període curt. Això es dedueix del procés judicial per l’herència de les possessions de Simó Ascà, mort l’any 1593 sense descendència, que havia residit a la Casa Prioral fins a la seva mort. Per tant, entre el 1583 i el 1593, la casa va ser arrendada a un pagès del priorat.</p> <p>Els següents arrendaments coneguts són: Miquel Gili (1627), Miquel Cases (1633) i Francesc Cases (1638) (Fort, 1992, 55-59). Tots eren pagesos del Priorat de Sant Ponç. Els darrers arrendaments van ser per la família Cases, originària de la masia de Can Cases, més tard anomenada Can Cases de la Muntanya o Can Cases de Dalt, per diferenciar-se d’una altra branca familiar establerta a la Casa del Priorat.</p> <p>La denominació de la casa va canviar amb el temps, segons es reflecteix en els llibres sacramentals de la Parròquia de Santa Maria de Corbera. En els registres de batejos de la família Cases des del 1590 fins al 1910, s’observen dues denominacions per la Casa de Sant Ponç: entre el 1638 i el 1872 es coneixia com Can Cases de l’Església, i des del 1901 fins al 1910, com Casa de Sant Ponç.</p> <p>Els Cases van viure a la Casa de Sant Ponç amb arrendament des del 1633 fins al 1667 i amb establiment emfitèutic a partir del 1667. És important destacar la continuïtat de l’activitat del priorat després de la pèrdua de la comunitat de monjos el 1583. El priorat va continuar administrat per monestirs més grans, que seguien cobrant rendes. Els priors, encara que absents, havien de visitar Sant Ponç o enviar un representant per a fer el cobrament.</p> <p>Malgrat que la casa passés a ser de la família pagesa, el contracte estipulava que Francesc Cases havia de disposar d’una cambra i botiga per a l’ús del prior, l’arrendador o qualsevol persona autoritzada pel prior. Així, la casa mantenia un vincle amb el seu passat eclesiàstic, incloent-hi dues sales independents per als afers del priorat. Amb l’establiment de la família, probablement es van realitzar reformes a l’edifici per adaptar-lo a la nova condició de masia i complir els requeriments del prior. L’estat de l’edifici prioral no devia ser bo, ja que una de les obligacions de Francesc Cases era realitzar obres de manteniment.</p> <p>La Casa de Sant Ponç es va transformar en masia en els segles posteriors, funcionant com a allotjament puntual per al personal eclesiàstic fins a les desamortitzacions del segle XIX. La relació de la casa amb l’església va continuar, ja que els veïns de Sant Ponç, inclosa la família Cases, es cuidaven del temple. Un episodi il·lustratiu d'aquesta relació és la disputa entre el rector de Corbera i els veïns de Sant Ponç l’any 1731, quan el vicari de Corbera va trobar les portes del temple tancades durant una visita. Després de colpejar la porta, les claus van aparèixer, custodiades per la família Cases.</p> 41.4018133,1.9122112 409072 4583934 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37905.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat.En origen, l'església de Sant Ponç de Corbera formava part d'un priorat benedictí, construït durant el segle XI. Aquest priorat estava regit per una petita comunitat de clergues i un prior, que s'encarregava d'administrar el territori. El priorat va estar actiu fins a finals del segle XVI, moment en què la comunitat religiosa va marxar i va delegar les funcions administratives a altres monestirs.El priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.Des dels 1638 fins al 1872, la casa s'anomenava Can Cases de l'església. 119|94 46 1.2 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97878 Barraca de Can Mascaró 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-mascaro-2 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> XVI - XX Té un petit enderroc. <p><span><span><span>Construcció aèria adossada al marge, de planta circular. Es caracteritza pel paravent frontal que surt del costat esquerre de la porta, en forma de L, quasi tancat per un petit mur al costat dret de la porta. Té un reforç al lateral dret i un petit enderroc, a la part posterior dreta de la cabana. Dins hi ha un cocó.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 113x54x70 cm.</li> <li>Llinda 25x100x31 cm.</li> <li>Alçada a coberta 165 cm.</li> <li>Alçada total 227 cm.</li> <li>Perímetre exterior planta circular 10,45 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 190 cm.</li> <li>diàmetre 170cm.</li> <li>Cocó 22x42x90 cm.</li> </ul> 08068-380 Barraca situada al bosc de Can Mascaró, per sobre del camí. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4035100,1.9700940 413913 4584064 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97878-3802.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97940 Barraca del Bosc de Can Bassons amb Vallirana https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-bassons-amb-vallirana <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Està en perfecte estat. <p><span><span><span>Tipus de construcció aèria adossada al marge 'AM' amb porta de llinda plana. Planta de ferradura. Se situa al bosc de Can Bassons, al límit amb Vallirana, està adossada al marges per ambdós costats, pel dret hi ha una escala de 6 esglaons per accedir a la feixa superior. </span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 125x68x70 cm.;</li> <li>Llinda 12x85x37 cm.;</li> <li>Perímetre exterior planta de ferradura (façana 3,30 m. lateral 8,50 m.) total 11,80 metres.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 190 cm.;</li> <li>diàmetre 170 cm.</li> <li>Cocó 47x37x52 cm</li> </ul> 08068-381 En zona boscosa. A l'esquerra de la Riera de Cervelló. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3913900,1.9440839 411722 4582744 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97940-3812.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97940-3813.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97941 Barraca de Can Casildo 9 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-casildo-9 XIX - XX <p>Barraca de construcció <span><span><span>aèria aïllada 'AA' i planta circular. Disposa d'una falsa cúpula i porta de llinda plana. Es troba en un bon estat de conservació.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 130x80x90 cm.;</li> <li>Llinda 22x90x39 cm.;</li> <li>Alçada a coberta 290 cm.;</li> <li>Alçada total 320 cm.;</li> <li>Perímetre exterior Planta circular 13,5 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 226 cm.,</li> <li>diàmetre 255 cm.;</li> <li>Cocó aprofitant la roca 81x55x55 cm.,</li> <li>fornícula damunt la porta 29x36x41 cm.</li> </ul> 08068-382 En zona boscosa, a l'esquerra de Can Casildo. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4030300,1.9218630 409881 4584060 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97941-3822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97941-3823.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
97942 Barraca de Can Casildo 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-casildo-8 <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX - XX En perfecte estat. <p>Barraca en construcció aèria aïllada 'AA' de planta circular i porta amb llinda plana. Disposa d'una falsa cúpula. Es troba en perfecte estat.</p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 132x75x90 cm.;</li> <li>Llinda 23x82x38 cm.</li> <li>Alçada a coberta 276 cm.,</li> <li>Alçada total 346 cm.</li> <li>Perímetre exterior Planta circular 14.0 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li> Alçada aprox. 306 cm.,</li> <li>diàmetre aprox. 265 cm </li> </ul> 08068-383 En zona boscosa. A l'esquerra de la font d'en Casildo. <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.4026250,1.9226320 409944 4584014 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97942-3833.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum 119 45 1.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/