Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96251 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-11 | <p><span>2012 (2012). 'Ha passat un any...' Equip d'informatius de Ràdio Gelida. Programa Festa Major 2012. pp. 152-162.</span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). <em>POUM de Gelida</em>. Gelida.</span></p> | XX | El seu estat de conservació és bo. Va ser reformat el 2011, canviant-ne la distribució interior per adaptar-lo al nou ús. La reforma la va dirigir l’arquitecte Narcís Tusell. | <p><span><span><span><span>El centre cívic de l’escorxador és un edifici de planta rectangular a quatre vents i coberta de dues vessants de teula àrab. La façana principal, orientada a l’est i de composició simètrica, està acabada amb un capcer ondulat fet amb totxo vist, recurs que també s'ha utilitzat en les cantoneres i els finestrals de les dues façanes laterals. A la mateixa façana principal hi ha una obertura en arc de mig punt amb cornisa a la part inferior dividida en tres parts. Està parcialment tapiada amb maons disposats en gelosia. Les gelosies representen una solució estètica i pràctica, que satisfà tant les necessitats ornamentals com les funcionals, permeten la ventilació interior a la vegada que embelleixen l’edificació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici és d'estil noucentista i també d’estètica industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l’any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Responsable del projecte sobre la plaça de la República, s’adapta al nou règim i es manté com a arquitecte municipal després de la Guerra. Fou autor del monument dels Màrtirs, ubicat a l’actual plaça de la vila, i que es va mantenir fins al 1979.</span></span></span></p> | 08091-1 | Plaça de l'Escorxador, s/n. | <p><span><span><span>Com el seu nom indica, abans de ser centre cívic havia estat l’escorxador municipal. En acabar l’activitat industrial va passar a ser un magatzem municipal fins que, després de la rehabilitació el 2011, va esdevenir el centre cívic actual.</span></span></span></p> | 41.4417231,1.8577644 | 404579 | 4588424 | 1940 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468921.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-10-16 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | L’edifici donava nom a la plaça on està ubicat, abans que canviés a plaça Josep Ros. Actualment fa les funcions de centre cívic.El Centre Cívic l’Escorxador (CCE) és un equipament comunitari polivalent que ofereix espais adequats per a activitats culturals, socials, cíviques i formatives de petit i mitjà format, organitzades tant per l'Ajuntament com per entitats, associacions i col·lectius del municipi. El centre compta amb una sala teatre equipada amb projector i capacitat per a 50 persones, així com un buc d'assaig musical. Els serveis i activitats disponibles inclouen el préstec de sales, formació per a joves i adults amb l'Aula de Llengües (català i anglès), cursos de costura amb màquina de cosir (nivells 1 i 2), tallers de memòria i alfabetització per a la gent gran, Terapeutic Dance per a la tercera edat, sessions de Pilates, Actijoves, i també és la seu de la Creu Roja a Gelida. | 98|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96254 | Església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-1 | <p><span><span><span>AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JOLIS, Pere (2005). Projecte de restauració i consolidació de l’església parroquial de Sant Pere de Gelida. Programa de Festa Major 2005. pp. 100-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joana (2021). La Capella del Santíssim de l'església de Sant Pere de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 9. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2015). Espantabruixes i altres elements i ritus simbòlics en l’arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2015. pp. 93-97.</span></span></span></p> <p><strong>Programes de Festa Major de Gelida</strong></p> <p><span>(1944).'Notas Históricas' </span>Programa Festa Major 1944<span>. p 10.</span></p> <p><span>(1963).'Obres a l'Església Parroquial'. </span>Programa Festa Major 1963<span>. p. 19.</span></p> <p><span>(1972). 'El que la premsa ha dit de: Cinc Esglésies Gelidenques'. </span>Programa Festa Major 1972<span>. p 28.</span></p> <p><span>Amics del Castell, Junta Associació (1979). 'Castell Actualitat'.</span> Programa Festa Major 1979<span>. p 27.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1974). 'Un Colomar a l'Església del Castell'. </span>Programa Festa Major 1974<span>. p 21.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1996). 'El patrimoni gelidenc, un futur ben incert'. </span>Programa de Festa Major 1996<span>. pp. 75-80.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. </span>Programa de Festa Major 1997<span>. pp. 86-94.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2012). 'Coses de Cultura'. </span>Programa de Festa Major 2012<span>. pp. 76-82.</span></p> <p><span>JOLIS, Pere (2005). 'Projecte de restauració i consolidació de l’església parroquial de Sant Pere de Gelida</span>'. Programa de Festa Major 2005<span>. pp. 100-102.</span></p> <p><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de campanes'. </span>Programa de Festa Major 1988<span>. pp. 71-72.</span></p> <p><span>ROCA, Miquel (2016). 'Campanars de les esglésies de l'Alt Penedès</span>'<span>. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 111-112.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1955) 'Curiositats'. </span>Programa Festa Major 1955<span>. p. 32.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1957) 'I Centenari Església Parroquial'. </span>Programa Festa Major 1957<span>. p. 33.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2015). 'Espantabruixes i altres elements i ritus simbòlics en l’arquitectura de Gelida</span>'. Programa de Festa Major 2015<span>. pp. 93-97.</span></p> | XIX - XX | A principis dels anys 2000 es va dur a terme un profund procés de restauració de tot l'edifici, després que la reconstrucció a causa de la destrucció de la Guerra Civil es donés per acabada als anys 60. En la darrera intervenció es va sanejar la coberta, les façanes, les humitats generals, el campanar i la capella del Santíssim. | <p>L'església és de planta regular amb una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts exteriors; amb les dependències de la sagristia i el dipòsit situades a la dreta i a l'esquerra del presbiteri, i amb l'atri centrat sobre l'eix de la nau, comunicat directament amb aquesta, flanquejat a la dreta pel baptisteri i a l'esquerra per l'escala d'accés al cor, que ocupa tota l'amplada de la nau (Rosselló, Joan, 2021).<br /> <br /> A banda i banda de la nau, de manera simètrica, podem veure quatre finestres decorades amb vitralls, en un espai que ocupa una superfície aproximada de 203 m² en planta. La coberta és a dues aigües amb teula àrab, recolzada sobre una volta de canó amb arcs torals. Annexa hi ha la Capella del Santíssim (1916 – 1929), obra de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, continuador de la Sagrada Família i deixeble d'Antoni Gaudí.<br /> <br /> L'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat destaca el retaule compost per una fornícula d'arc de mig punt central, amb la imatge de Sant Pere (de fusta policromada) vestit amb túnica i mantell i portant orla i els seus atributs, emmarcada per relleus de bronze de marcs quadrangulars, amb les representacions de les escenes de la vida del Sant (els miracles, l'estada a la presó, la fugida de la ciutat, etc.). També conserva pintures murals, policromes, figuratives, on es representen dues escenes de la vida de sant Pere, aquí està dedicada l'església. Una escena representa Pere pescant i Crist que el crida, en un primer pla, sobre un fons de paisatge marítim. L'altra, disposada en un interior arquitectònic, on Pere rep les funcions de Sant Pere, envoltat dels altres apòstols i deixebles. Ambdues escenes estan emmarcades amb una orla ornamentada de fulles estilitzades.<br /> <br /> El resultat final de l'església va ser un edifici amb un volum per sobre de les dimensions de la plaça, motiu pel qual queda descentrat respecte a la seva posició i al centre d'aquesta. La plaça es va reurbanitzar l'any 1881 amb la construcció de la nova rectoria, obra de l'arquitecte <span>Laureano</span> Arroyo <span>y</span> Velasco.<br /> <br /> El campanar s'ubica a la façana nord amb una alçada de 27,5 m, amb un primer cos quadrangular que després s'adapta a octogonal amb quatre finestrals i coronat per un pavelló octogonal cobert amb una teulada piramidal decorada amb teula vidriada. L'altra campana metàl·lica de la façana de l'església correspon al rellotge donat pel Marquès de Gelida l'any 1906.</p> | 08091-2 | Carrer Major, 1. | <p>L'actual església de Sant Pere es troba al mateix emplaçament de l'antiga església de Sant Miquel, documentada l'any 1061/1263. Aquesta església romànica, que va sobreviure fins a mitjan segle XIX, va ser enderrocada per edificar la nova església, juntament amb el vell cementiri i algunes edificacions annexes que hi havia al seu entorn per disposar de més espai. L'esplanada del terreny i els diversos enderrocs van permetre la creació de la plaça que hi ha al davant. Aquesta plaça ha esdevingut un dels centres neuràlgics del poble al llarg del segle XX i des d'on es concentrava i sortia, per exemple, el <em>Via Crucis</em> de Setmana Santa.<br /> <br /> La nova construcció, com va passar en altres pobles del país, va quedar petita i es va substituir per una de més gran i més moderna que pogués satisfer les noves necessitats de la població. El projecte del nou edifici va ser encarregat a Francesc Vallès <span>Cuchi</span> i la primera pedra es va col·locar l'any 1857, amb una durada total de deu anys fins a la seva finalització l'any 1867 (incloent-hi l'enfonsament d'una arcada de la nau l'any 1860). Es va completar amb el trasllat dels elements litúrgics definitivament l'any 1871, moment en què s'obrí al culte, malgrat que encara no disposava de campanar. El 25 de juny de 1871 fou traslladat el Sagrari amb el Santíssim i les imatges de l'església del castell a la nova Parròquia de Sant Pere.<br /> <br /> Durant la guerra civil de l'any 1936-1939, l'església va ser completament cremada, destruint-se gairebé totes les imatges, mobles i retaules de l'interior. A conseqüència d'aquella destrucció, alguns elements com la porta d'entrada van haver de ser refets canviant-ne la fisonomia original. La pèrdua més important va ser el retaule major de l'església, d'estil barroc, dedicat al mateix Sant Pere, que havia estat projectat per Antoni Viladomat i fet per Pere Costa a principis del segle XVIII. Aquest retaule, però, no era original de Gelida, sinó que fou traslladat del monestir de Jonqueres (actual de la Concepció) de Barcelona.<br /> <br /> El campanar de l'església, projectat pel mestre d'obres gelidenc Joan <span>Pascual</span> i Batlle, es va edificar a la dècada de 1880 i inaugurat l'any 1895. Amb la restauració del campanar de l'any 2000, es va recuperar la maquinària d'un rellotge, datat de 1864 i amb la inscripció '<span>Nuto</span> i Cia', instal·lada sota la coberta. El campanar més popular de l'església, però, és el que va donar Joaquim Jover i <span>Costas</span>, marquès de Gelida, l'any 1906, i que es pot veure en l'estructura de campanar metàl·lic que corona la façana principal de l'església.<br /> <br /> De principis del segle XX són també els projectes de la nova sagristia i de la capella del Santíssim, obra de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, continuador de la Sagrada Família i deixeble d'Antoni Gaudí, que es va acabar construint a l'est de l'església. La primera pedra de la capella es va col·locar l'any 1916.<br /> <br /> Una altra peça important cremada l'any 1936 és la imatge de la Mare de Déu de la Font de la Salut, principal devoció del poble. Una segona imatge singular i contemporània de l'església és la Verge de Montserrat, còpia en dimensions de l'original del Santuari de Montserrat i adquirida per a l'església per part del grup de teatre Elenc Artístic Montserrat, a mitjan dècada de 1940.</p> | 41.4401582,1.8650050 | 405182 | 4588242 | 1857 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127104822558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127105239140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127105244954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583949673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583949986.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583950086.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francesc Vallès Cuchi | La descripció i història de la capella del Santíssim es desenvolupa específicament a la seva fitxa corresponent. | 99|105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96255 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-8 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Està parcialment enrunat. Part dels murs de pedra que conformen l’espadat i la porta i la seva volta encara estan de peu | <p>Forn de calç actualment en desús. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. D'una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. De l'altra, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, <span>ja sigui excavant totalment l'olla o</span> de forma parcial. En aquest cas, es tracta d'una olla parcialment excavada. De la mateixa manera, els murs de l'espadat on hi ha l'obertura ens indiquen que es va aixecar almenys un pany de paret.<br /> <br /> Es tracta d'un forn amb una olla de dimensions considerables del que només s'aprecia una sola boca encarada al nord-est.</p> | 08091-3 | Carretera BV-2425, PK 7. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4401500,1.8828600 | 406674 | 4588222 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662260283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662269577.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662283574.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96255-pic1712662295307.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96256 | Font del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-noguer | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</span><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XVIII-XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font. Una part de la cornisa de sobre el sortidor està trencada. | <p>La Font del Noguer està adossada a un dipòsit d'aigua. És feta d'obra i arrebossada amb ciment. Es tracta d'una construcció senzilla de <span>caire</span> popular. És una font de polsador on l'aigua que pugui escolar-se va a parar a una basseta propera que també es proveeix d'un altre petit torrent.<br /> <br /> Hi trobem adossada a la paret del dipòsit un senyal advertint que l'aigua de la font no té garantia sanitària. També s'hi pot observar un gravat a la paret on <span>hi</span> posa 17-10-98, segurament fruit d'alguna obra de millora o d'adequació.<br /> <br /> A l'esquerra de la font hi trobem una porta metàl·lica tancada que segurament dóna accés al registre de servei.<br /> <br /> </p> | 08091-4 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. Antigament, la bassa que acumulava l’aigua era oberta i l’aigua hi rajava per un broc, sense el polsador actual.</span></span></span></p> | 41.4168300,1.8640000 | 405064 | 4585653 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213170814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213180663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213195128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213206651.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La Font del Noguer també rep el nom de Déu de les Comes. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96257 | Cal Ventura (casa Bonaventura Coma) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-casa-bonaventura-coma | <p><span>BERTRAN, Marga (2018). Dones, les descobrim?. Programa de Festa Major 2018, pp. 79 - 82.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Joan (2004). La façana de cal Ventura. Programa de Festa Major 2004, pp. 46- 47.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de planta baixa ocupant una característica parcel·la gairebé triangular a la bifurcació del carrer Barceloneta amb el carrer Colom. L'edifici és de planta baixa i 3 pisos, dels quals la major part de les obertures del primer i segon s'acompanyen de balcons d'ampit amb barana de forja. El tercer pis, el qual es caracteritza per un fris de finestres cegues, no disposa de balcons.<br /> <br /> L'edifici es remata amb una cornisa esgraonada. La façana del carrer Colom s'adapta al desnivell del terreny, quedant el nivell inferior parcialment com a subterrani. Aquesta façana incorpora dues galeries i finestres sense balcons. També es decora amb algunes finestres cegues.<br /> <br /> Arquitectònicament, l'element més destacat és la façana estreta frontal, <span>en què</span> hi figuren dos balcons al primer i segon pis, i una finestra al superior. A la planta baixa hi ha una porta d'accés que hauria pogut correspondre a algun tipus de local comercial. La porta principal la trobem al carrer Barcelona.</p> | 08091-5 | Carrer Barceloneta, 13-15. | <p>Edifici construït a finals del segle XIX, possiblement entorn de l'any 1870. Està ubicat al davant de la Casa de la Vila, en un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresòl i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on <span>hi</span> criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> <br /> D'altra banda, al carrer Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.<br /> <br /> La casa també és coneguda com a Bonaventura Coma o Cal Ventura, la qual havia albergat una cansaladeria (s'arribaven a matar 4 porcs a la setmana a mitjan segle XX) i una fonda. Una figura interessant filla de Cal Ventura fou Mercè Coma Clavé (BERTRAN, 2018), la qual va destacar com a excepcional cantant amb una veu prodigiosa dins de l'Orfeó Gelida, una agrupació coral fundada el 1928 que va arribar a tenir més de 100 membres. Sota la batuta de Joaquim Julià Llopis, Coma va formar part del destacat grup de solistes de l'Orfeó, interpretant obres com 'La Mort de l'escolà', corals de Bach i la sardana 'Marinada', entre altres. No obstant això, la trajectòria artística de l'Orfeó Gelida va finalitzar abruptament al voltant de 1935 a causa de problemes polítics.</p> | 41.4410486,1.8630037 | 405016 | 4588343 | Ca. 1870 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96258 | Barraca 11120 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11120 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX | Hi ha un enderrocament parcial a la part de la coberta per on es pot filtrar aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. És de dimensions reduïdes i té la llinda plana i els muntants inclinats. Un d’aquests muntants aprofita una gran roca per estalviar-se unes quantes filades de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l’estructura amb l’ajuda de l’arrelament vegetal.</span></span></span></p> | 08091-6 | A tocar del poble | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4434200,1.8731300 | 405866 | 4588596 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96258-img20231212164243.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba al vessant de la muntanya i a l’entorn hi trobem diversos murs de pedra per anivellar el terreny. Molt possiblement, per context i dimensions, es tractaven de feixes de vinyes. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96260 | Funicular de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/funicular-de-gelida | <p>CARAFÍ, Enric (1982). Àlbum del Funicular de Gelida 1920-1982. <span><span><span>Generalitat de Catalunya. Departament de política territorial i obres públiques.</span></span></span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p>GALLARDO, Joan, & SANS, Joan (2000). El Funicular de Gelida. Els seus primers 75 anys (1924-1999). Ajuntament de Gelida. El Farell Edicions.</p> <p>RIUS, Jaume, et al. (2011). Gelida. Retrats d'un temps. Edicions i propostes culturals Andana.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XX | El Funicular de Gelida va ser traslladat al Centre d'Operacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí l’abril del 2017 per poder dur a terme els treballs de reparació i reprendre el servei que es donava els caps de setmana. Les tasques que es van realitzar a Rubí van afectar les caixes dels cotxes que van ser restaurades en la seva totalitat. Pel que fa als bastidors dels dos vehicles es van restaurar a Suïssa. | <p><span><span><span>Es tracta d'una línia de funicular que connecta el poble de Gelida amb l'estació de ferrocarril situada a la part baixa del poble. La fitxa tècnica del funicular descriu que té una longitud de 860 m, amb una pendent màxima del 22% i un desnivell entre estacions de 103 m. El temps total del recorregut és de 8 minuts i la longitud del cable de tracció és de 935 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originalment, per evitar accidents es va instal·lar un cable amb una capacitat de fer front a 46 tones d’esforç, quan en realitat n’aguantava 4. El cable té un diàmetre de 29 mm i llisca sobre un conjunt de 103 parells de politges. Disposa de dos cotxes rectangulars construïts de fusta i ferro que han estat automatitzats per fer-ne compatible la seguretat i l'ús actual, preservant-ne els valors patrimonials. Els cotxes estan inclinats per adaptar-se al desnivell del terreny, fet que genera una posició escalonada dels passatgers, que poden seure a banda i banda de bancs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos laterals i els dos frontals disposen de grans finestrals de vidre i un llum/fanal central. La coberta és lleugerament corba. La línia del funicular és única, tot i que a la part central es bifurca per fer compatible el pas dels dos cotxes.</span></span></span></p> | 08091-8 | Estació del Passeig Josep Rossell. | <p><span><span><span>La societat Funicular de Gelida, S.A. va ser constituïda el 19 de setembre de 1920, i el funicular va ser inaugurat l'1 de novembre de 1924, després d'un període de construcció de divuit mesos. Els promotors de l’obra foren Mn. Jaume Via i Torres i l’alcalde d’aquell moment Josep Rossell i Massana a qui se’ls va col·locar una placa homenatge l’any 1950 per celebrar el 25 aniversari del Funicular. La finalitat inicial del Funicular era connectar l'estació de tren i la zona industrial amb el barri antic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'obra va ser dirigida per Santiago Rubió i Tudurí, enginyer del funicular del Tibidabo. Una part de la maquinària original procedia de la reforma realitzada al funicular del Tibidabo, la qual havia estat adquirida per la societat gelidenca. Els dos cotxes es van comprar nous a la casa Estrada de Barcelona. El constructor va ser Delfí Mas de la nissaga de cons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els primers anys, el Funicular va ser utilitzat principalment per a transportar passatgers, especialment treballadors dels molins paperers, usuaris del tren i residents del barri de Sant Salvador. A més de servir com a mitjà de transport, també es va convertir en un reclam refinat que aspirava a captar l'atenció de la burgesia barcelonina cap al poble, seguint el model de ciutat jardí que s'havia adoptat amb les torres d'estiueig de l'època. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1972, l'explotació del funicular va ser relativament rendible, però amb l'arribada en massa de l'automòbil, va començar un declivi progressiu. L'any 1977, la societat Funicular de Gelida, S.A. va obrir un expedient econòmic que va portar la societat a gairebé la fallida. El 30 de març de 1978, es va establir un Consell d'Administració amb representació de l'Ajuntament per assumir part del dèficit de manera provisional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1980, l'Ajuntament va prendre el control total del funicular, i el 3 d'abril de 1982, després d'una remodelació integral, es va inaugurar novament sota la titularitat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Entre els anys 2006 i març de 2007, els tècnics de l’empresa Ardanuy Enginyeria Ferroviària van redactar el Projecte per a la renovació del Funicular, el qual preveia la instal·lació de nova maquinària i cotxes, a més de diverses millores a les estacions i les vies. La restauració més recent dels vehicles i de la línia es va dur a terme el 2017. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Centre d'Interpretació, els visitants podran descobrir l’origen del funicular, els detalls de la seva fundació, el servei que va oferir durant els primers anys i l’impacte en la millora de la mobilitat dels veïns de Gelida. </span></span></span></p> | 41.4405750,1.8646060 | 405150 | 4588288 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469197.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Santiago Rubió i Tudurí | Disposa de dues estacions. La inferior, de petites dimensions, i la superior, que també allotja el centre d’interpretació. Va ser incorporat al POUM de 2015 amb la codificació C1-07. | 106|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96262 | Placa homenatge Ramon Pallejà i Camaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-ramon-palleja-i-camalo | <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MASSANA, Josep Mª; CARAFÍ, Enric (1975). 'Ramon Pallejà i Camaló, una vida forjada en la poesia, la música i l'art'. Programa Festa Major 1975, pp. 54-56.</span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta d’un plafó ceràmic policromat compost de 6 peces de dimensions i perfils irregulars que conformen una placa rectangular. A la placa s’hi pot llegir el text “Al poeta i a l’amic Ramon Pallejà i Camaló”. 1903 – 1973. De tots els veïns de la Barceloneta. 31 d’agost 1975. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els motius que decoren i il·lustren la placa són 3 orenetes en un lateral i un cep amb 4 fulles i una rapa de raïm. Al centre el text està envoltat amb una esfera representant el sol, i a la base apareixen uns camps de conreu. </span></span></span></p> | 08091-10 | Carrer Barceloneta, 39-41. | <p>Aquesta placa és un homenatge veïnal ubicat al mur de la façana de la casa d'estiueig del poeta local Ramon Pallejà i Camaló. Aquesta placa, col·locada el 31 d'agost de l'any 1975, amb la dictadura franquista encara vigent, està escrita en català, possiblement també en homenatge a l'autor de tradició catalanista.</p> <p>La temàtica, clarament orientada a temes estiuencs i al món rural es podia associar a la tradició vitivinícola del municipi i al fet que és l'època en què les cases d'estiueig agrupaven les figures singulars del poble, com el cas de Ramon Pallejà. A més a més, cal tenir present que durant els mesos de juny a setembre la 'colònia estiuenca' organitzava diferents certàmens literaris i festes al poble. Així doncs, als anys 1908 i 1916, en el marc de cal Pallejà, s'organitzaren uns humorístics Jocs Florals. CARAFÍ, Mercè (1998). En qualsevol cas, Cal Pallejà fou un escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> <p>El dia 31 d'agost de 1975 els veïns del carrer de la Barceloneta van organitzar un homenatge un en memòria del <em>poeta i amic</em> Ramon Pallejà. L'esdeveniment va tenir lloc al mateix carrer i va començar a les 12:30 amb la presentació de l'acte. Durant l'homenatge, es va procedir al descobriment d'una placa commemorativa per part de l'alcalde. A continuació, es va realitzar una lectura de poemes originals de l'homenatjat. L'Agrupació Coral Intimitat va actuar en record i homenatge, interpretant cançons que havien estat ofertes a Pallejà en vida. Paral·lelament, es va inaugurar una exposició de dibuixos originals de Ramon Pallejà a la Galeria d'Art Sol Solet, que també va voler sumar-se a l'homenatge. Els fets van quedar recollits al programa de Festa Major de l'any 1975.</p> <p>En aquell Programa de Festa Major de l'any 1975 Josep M. Massana i Enric Carafí en van glossar la figura. En àmbit local, Ramon Pallejà fou un habitual col·laborador en els Programes de Festa Major. Ramon Pallejà va néixer el 1903 a Barcelona, immers en un entorn cultural ric gràcies a la seva família, amb un pare pintor i una mare amant de la poesia. Des de jove, va desenvolupar un profund interès per la pintura i la poesia, influenciat per figures destacades com Dalí, Picasso, Miró i Nonell. Casa seva es va convertir en un lloc de trobada per a músics i artistes, enriquint la seva formació en les arts. Malgrat les dificultats físiques, Pallejà va emergir com un destacat pensador i poeta, la seva obra va guanyar reconeixement i premis en diversos certàmens. Va publicar el seu primer llibre 'Poemes' el 1960, seguit per 'Joies del dolor' el 1971, reflexionant sobre la seva vida marcada per la dificultat i la tristesa. Pallejà va morir el 1973, deixant un llegat durador en poesia i art.</p> | 41.4420900,1.8638700 | 405090 | 4588458 | 1975 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | O. Kurz | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96263 | Ca la Sara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-0 | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL CASTELL (2005). 'Ruta modernista de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 86.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63-70.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2019). Una festa major diferent. Ca la Sara. Programa Festa Major 2019, pp. 38-41.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig d'estil modernista de planta baixa, subterrani, pati i jardí. La façana principal, orientada al carrer Sant Lluís, presenta un coronament amb línies ondulades i sanefes florals de grans volums i fins i tot exuberants, a més de baranes de forja també decorades amb flors. Aquesta façana consta d'una porta central i dues finestres, totes elles amb uns ampits decorats amb motius florals. La porta està protegida per una reixa de forja, igual que les finestres. A la part superior, una gran corona floral emmarca la data de construcció, 1909. Les cantoneres també estan decorades amb una sanefa vertical floral i rematades amb boles i motius vegetals col·locades sobre la cornisa.</p> <p>A banda i banda, trobem diferents patis tancats amb pilars i reixa de forja. A l'interior, segons descriu l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'espai està distribuït amb un passadís central acabat amb una galeria i habitacions a banda i banda. Tot i que no s'ha conservat, se sap que disposava de mobiliari modernista d'època.</p> <p>També compta amb una glorieta amb columnes dòriques orientada al jardí. A més, disposa d'un garatge separat a l'altre extrem del jardí, construït mantenint les línies estilístiques arrodonides que perfilen tot l'edifici.</p> | 08091-11 | Carrer Sant Lluís, 9-11. | <p>Torre d'estiueig modernista (1909) construïda pel mestre d'obres Pere Ros i Tort (1848-1922) en l'espai que havia estat l'antiga era de Cal Bon Joan. Pere Ros Tort (ROSSELLÓ 2013) va tancar, possiblement, amb Ca la Sara la seva etapa de mestre d'obres a Gelida. Ca la Sara, una residència d'estiu dissenyada el 1909 per a Josep Montserrat i situada al carrer Sant Lluís núm. 9-11, mostra un compromís clar amb l'estil modernista. Actualment, aquesta edificació és considerada un punt destacat dins del circuit modernista de Gelida. Malauradament, no sempre ha estat així, i a la part posterior, on hi havia un gran jardí-pineda, va ser destruït durant els anys setanta per edificar-hi un taller tèxtil de manera bastant barroera.<br /> <br /> El jardí constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escales, esdevenint un petit pulmó verd al centre del poble, tot i que era d'accés privat. Va ser salvat de l'enderrocament i convertit en guarderia als anys setanta, gràcies a la campanya de salvació d'edificis d'interès que va dur a terme l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres persones sensibilitzades pel patrimoni cultural del poble. Posteriorment, fou el 'parvulari' de Gelida, tal com recorda Rovira en el seu article de l'any 2019 al programa de Festa Major.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís es va projectar urbanísticament a finals del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril (1865) i articula un camí cap a l'estació, on trobem un dels primers nuclis d'estiueig al poble. Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet. O la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.<br /> <br /> També són interessants les reixes de forja conservades (CARAFÍ 2002), la majoria dels quals van ser obra de <span>Ceferino</span> <span>Raventós</span> i <span>Masana</span>, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. <span>Raventós</span> fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</p> | 41.4413390,1.8621263 | 404944 | 4588377 | 1909 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113654880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113702863.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Pere Ros i Tort (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96264 | Rellotge de sol de Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-felix | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</span></p> | XVIII-XIX-XX | Repintat entre els anys 2010 i 2020 | <p>Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat a la façana principal de Cal Fèlix, el número 84 del carrer del Pi. Ubicat a una alçada bastant important per les característiques del carrer, es troba gairebé sota la crugia de la teulada, en un segon pis. El rellotge és quadrangular amb les línies horàries de 6 del matí a les 5 de la tarda pintades amb color negre/marró sobre fons cru però sense cap numeració de les hores. També té assenyalades amb línies més curtes 2/4 de 7, 2/4 de 9, 2/4 de 4 i 2/4 de 5.</p> <p>El pol és una semicircumferència d'on surt el gnòmon que és una vareta metàl·lica. El perfil del quadrat està marcat també amb pintura negre/marró.</p> <p>Segons una fotografia de l'any 2006 de la web de la Societat Catalana de Gnomònica, abans de la restauració de la façana actual, s'observa un rellotge completament desdibuixat en una paret de fons blanc, en el que s'aprecien les línies amb dificultat i sense gnòmon.</p> | 08091-12 | Carrer del Pi, 86. | <p><span><span><span>El rellotge probablement està associat a la construcció de can Fèlix, amb una cronologia de l’habitatge que les característiques arquitectòniques ens situa clarament a un edifici anterior al segle XX. A més a més, podem observar una placa ceràmica del <em>'partido de S. Felio de Llobregat'</em> característica de la segona meitat de segle XIX, malgrat que l’edifici pugui probablement anterior. Cal tenir present que el carrer és dels més antics del poble, sent cal Fèlix una de les cases més grosses del carrer, i possiblement també de les més antigues. </span></span></span></p> <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.</p> | 41.4425937,1.8576443 | 404571 | 4588520 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96266 | Monument als Bastoners de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-de-catalunya | <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El monument urbà que decora el parc enjardinat supera i uneix, a través d'unes escales, el desnivell entre el carrer de la Barceloneta i el carrer Sant Lluís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fet de pedra, el monument consta d'una base de roca plana, amb els laterals desbastats sense polir com a decoració. Damunt, una base polida serveix de suport per a una estructura també de pedra, de forma piramidal. La base de la piràmide és buida a l'interior, convertint-se en un suport de tres peus on hi ha inscrites diferents inscripcions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cara sud trobem 'Bastoners de Catalunya' i el símbol de la senyera representat per quatre barres. A la cara nord, 'VI Trobada Gelida'. A la cara oest hi ha l'escut de Gelida i a la cara est, la data 'maig 1981' i dues figures que simbolitzen el ball de bastons.</span></span></span></p> | 08091-13 | Carrer Sant Lluís, s/n. | <p>Aquest monument commemora la VI trobada nacional de Bastoners de Catalunya que es va celebrar a Gelida l'any 1981.</p> <p>Aquesta trobada, que se celebra des de l'any 1975, es trasllada de ciutat a ciutat organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la colla local de la població d'acollida. Aquesta trobada s'ha mantingut com la principal jornada bastonera del país, i punt de trobada i germanor entre les principals colles i aparador dels seus balls, música, vestits i elements complementaris.</p> <p>Així doncs, l'acollida de la festa a Gelida en les seves primeres edicions no va ser casualitat, ja que la tradició bastonera al poble sembla que es remunta per tradició popular al s. XVIII o abans (CARAFÍ, Mercè, 1998). A mitjan segle XX al poble van arribar a coincidir fins a tres <span>colles bastoneres</span>. La, més antiga, La Colla Vella. La Colla Nova, impulsada a finals dels anys 1940 i la tercera l'any 1953, els Nous Bastoners de Gelida totes elles amb una secció infantil. L'aparició de les colles noves, també va significar un enriquiment en la diversitat de balls i músiques al poble.</p> | 41.4414637,1.8633145 | 405043 | 4588389 | 1981 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990924.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96271 | Arc de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005, <span>p. 83-85.</span></span></p> | XVI-XVII-XXI | L’arc es troba en bones condicions, si bé ha estat manllevat de la seva posició original. | <p>Es tracta d'un arc de pedra de mig punt de l'antic portal de la casa. L'arc del portal està inclòs dins d'un pany de paret llisa amb un acabat de monocapa que manté l'estructura, col·locat dins d'un cercle ampli de pedra que serveix com a petit monument urbà i un banc mirador de fusta. El portal en si consta de tres brancals de pedra a cada banda i un total de 10 dovelles, incloent-hi la clau, de les mateixes dimensions, a més de dues impostes sense decoració.</p> <p>L'arc està situat com un marc que, des del banc del mirador, enquadra la muntanya de Montserrat a l'horitzó. La cara de l'arc orientada a Montserrat possiblement era l'exterior del mas, ja que sembla més degradada pels efectes meteorològics.</p> <p>Col·locada a la paret hi podem veure una placa commemorativa de l'element.</p> | 08091-14 | Mirador Adolf Galès, s/n. | <p>Segons la placa commemorativa, es tracta de l'arc del portal de Cal Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI. També s'indica que va ser una donació de J. A. Segura Montalban a l'Ajuntament de Gelida a la tardor del 2004.<br /> <br /> La masia de Can Sàbat de la Pujada, que <span>dóna</span> nom al barri de Can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli. Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX.</p> <p>Abans de la seva desaparició, alguns elements es van incorporar a la façana actual de la casa, mentre que d'altres es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc o el trull de la plaça Triangular. Enric Carafí explica al programa de Festa Major de l'any 2004 que durant anys, les pedres de l'arc estaven guardades en un magatzem municipal dubtant sobre la localització definitiva.</p> <p>Finalment, foren traslladades a la ubicació actual, arran de la intervenció de la Regidoria de Serveis.</p> | 41.4441599,1.8715274 | 405733 | 4588679 | 2004 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470816.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96337 | Rellotge de sol de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat | XIX | S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> | 08091-15 | A can Migrat, al camí de la Font Freda. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> | 41.4254000,1.8700500 | 405582 | 4586598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96435 | Rellotge de sol de can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farigola | XIX | Tot i tenir una petita esquerda a la part superior, el rellotge es troba en bon estat i marca bé les hores. La pintura està lleugerament erosionada | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical dibuixat en color vermell maó, sobre una base en baix relleu de ciment i de forma quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té les línies que marquen les hores i els números entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. També hi ha la inscripció “Any 1814” a banda i banda del gnòmon. Tot això a l’interior d’un cercle dibuixat amb la mateixa pintura i ornamentat amb una sanefa. Hi ha una altra línia resseguint el ressaltat del quadrat de ciment, també amb la mateixa pintura i l’espai entre el quadrat i el cercle està omplert amb puntets pintats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és metàl·lic i està ubicat a la façana sud i principal de la casa.</span></span></span></p> | 08091-16 | A can Farigola, a uns 600 m de la font Freda camí de can Rossell. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de can Farigola, una masia agrícola que primerament es coneixia com la Barraqueta d’en Farigola. Amb els anys es va anar ampliant amb magatzems annexos per guardar vehicles i eines fins a configurar l’aspecte que té actualment.</span></span></span></p> | 41.4285000,1.8653800 | 405197 | 4586948 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722431749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722415666.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96437 | Forn de calç de Planaclarià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-planaclaria | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament i ha omplert l’interior de la cambra tal i com es pot veure des de la porta, que conserva tota la volta de maó. La vegetació és molt abundant. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn d’una sola cambra i parcialment excavat. L’espadat era reforçat amb filades de maons. La porta és de volta de canó feta amb el mateix tipus de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat de conservació no permet deduir-ne la mida.</span></span></span></p> | 08091-17 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4168500,1.8633700 | 405012 | 4585656 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213385057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213408318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213426657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213441037.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96439 | Forn de calç del Fondo del Garró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-del-garro | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troba completament conquerit per la vegetació, a la vegada que ha estat utilitzat d’abocador il·legal. Al seu interior hi ha tota mena de deixalles. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles completament excavades, amb els muntants de les portes reforçats amb pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els dos forns hi observem un voluminós amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora dels forns.</span></span></span></p> | 08091-18 | Al camí nou d’Ordal, uns 250 m després de deixar el camí de can Ginebreda. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204200,1.8544900 | 404275 | 4586062 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206534640.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206560183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206656614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206666182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96439-pic1707206681044.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96440 | Forns de baix de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p> | 08091-19 | Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4214400,1.8593200 | 404680 | 4586170 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96441 | Barraca 11119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11119 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | <p><span><span><span>La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.</span></span></span></p> | 08091-20 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4423100,1.8738300 | 405923 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740837086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740850746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740881264.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96443 | Forn de calç de can Torrents de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-torrents-de-les-oliveres | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. Està desbrossat per poder ser visitable. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb un diàmetre força gran en comparació a la poca alçada del canó. Possiblement, una bona part d’aquest es troba ensorrat, com també ho està l’olla o cendrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre de l’interior del forn hi ha un amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora.</span></span></span></p> | 08091-21 | Bosc de can Torrents, proper a l’àrea recreativa de can Torrents. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4316600,1.8646200 | 405138 | 4587299 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724856374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724906945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724938813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724950498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724966729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724978121.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic, es coneix també amb el nom de forn de calç de Vallbardina. Es troba dins de l'Espai d'Interès Natural Muntanyes d'Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96445 | Barraca 21728 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21728 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX-XX | Està en molt bon estat. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. La barraca és aèria i aïllada i de dimensions reduïdes. Cal destacar la porta de llinda plana i que la falsa cúpula està tancada amb una llosa plana. Aquesta llosa es troba envoltada de matolls per consolidar la capa de terra que cobreix la resta de la coberta. </span></span></span></p> | 08091-22 | Al sender del fons del Racó cap a la creu de Rocasagna. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4386400,1.8754800 | 406055 | 4588062 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742837973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742853069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742889146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742900982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742918031.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'accés és complicat per tractar-se d'un element situat enmig del bosc sense una referència específica. S'hi pot accedir seguint un corriol. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96446 | Forn de calç del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat, així com una part de la paret de l’espadat i de la volta de la porta. La resta del conjunt sembla en perill d’enrunament imminent. La vegetació hi és molt abundant, tant en el seu interior com en l’entorn. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra i el mur de l’espadat té un gruix considerable, d’uns 2 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn d’una sola olla de grans dimensions i amb les parets interiors perfectament allisades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Just darrera del forn, a la banda oposada a la porta, hi trobem la veta de calç.</span></span></span></p> | 08091-23 | Seguint el camí que surt de la masia el Racó, paral·lel al Torrent de Sant Miquel, a uns 400 m. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> <p>Bona part del muntant esquerra es va enfonsar a finals d'abril de 2020.</p> | 41.4365700,1.8749300 | 406006 | 4587833 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743307172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743325780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743334516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743518540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743523974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96446-pic1709743537584.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96451 | Barraca 21751 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21751 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Una de les cantonades està parcialment enderrocada. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca que ha sofert un enderroc parcial en una de les cantonades. La planta, que és irregular, podria considerar-se el·líptica i està orientada al sud, amb la porta d'accés feta amb una llinda plana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior està cobert amb una falsa cúpula i és pràcticament circular.</span></span></span></p> | 08091-24 | <p>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d'empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s'havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.</p> <p>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d'eines com d'aixopluc i algunes, fins i tot, s'havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</p> | 41.4397500,1.8746300 | 405986 | 4588186 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742331007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742347134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742380766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96451-pic1709742413039.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Malgrat l'entorn boscós, hi ha un corriol que hi permet accedir sense massa dificultat des de la pista forestal. L'accés a la pista està tancat i només s'hi pot arribar a peu. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96452 | Barraca 26814 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26814 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | Ha patit un petit enderroc. Es troba engolida pel bosc i està farcida de deixalles. | <p>Cabana de pedra seca situada a peu de pista. Té una planta rectangular i està coberta amb una falsa cúpula. Es tracta d'un tipus de construcció adossada al marge, de petites dimensions. Tot i que està deteriorada, es manté estructuralment en peu, tot i que pateix un petit enderroc.</p> <p>Cal destacar-ne la porta amb una llinda plana.</p> | 08091-25 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4408400,1.8742300 | 405954 | 4588308 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741740849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741760707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96452-pic1709741832655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Requereix una neteja de deixalles de l'interior i el voltant. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96453 | Campana Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-miquela | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> | XX | En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus. | <p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 101 cm i un pes de 614 kg. En aquest cas, té un jou de ferro que va ser substituït l'any 2004 per un de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’hi pot observar inscripcions epigràfiques en relleu que diuen: <em>Construïda essent rector mossèn Francesc Xavier Raventós. Obrers Pere Rossell, Anton Pascual i Josep Rosell, batlle de Gelida. Padrins D. Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida.</em> A més a més també ostenta elements decoratius interessants com: Àngels; custòdia; calze; tiara papal; encensers; bàculs; raïms; cintes; orla de fruits i fulles de roure; creu. </span></span></span></p> | 08091-26 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: la Roser i la Miquela. En aquest cas la Miquela fou fosa l’any 1906 per part del fonedor: Moisés Díez de Palència. </span></span></span></p> | 41.4402600,1.8651300 | 405193 | 4588253 | 1906 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-img20240306122509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175248225657a9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Moisés Díez | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96454 | Campana Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-roser | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> | XIX | En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus. | <p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 83 cm i amb un pes de 331 kg i amb un jou de fusta que no correspon a l’original de ferro que fou substituït l’any 2004. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden </span></span></span><span><span><span>observar inscripcions epigràfiques en relleu: <em>Bonabra.e Ysidro Pallès me feren en Barcelona Me feren essent rector al R.D. Jaume Planas, Obrer Franco. Bargalló y padrins Franco. Y Maria Font Fontanals.</em> A més a més la campana també té decoracions com: Calze; imatge de la Mare de Déu del Roser; imatge possiblement de Sant Pere; orla amb motius vegetals i raïms; dues campanes. </span></span></span></p> | 08091-27 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: La Roser i la Miquela. En aquest cas la Roser fou fosa l’any 1849 i fou fruit de la col·lecció del fonedor Bonaventura i Isidre Pallès, Barcelona. </span></span></span></p> | 41.4402600,1.8651300 | 405193 | 4588253 | 1849 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-17524894a5b2c3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122334.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Bonaventura i Isidre Pallès | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96460 | Premsa del mur de casa Santfí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-mur-de-casa-santfi | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'El per què d'un conservador del patrimoni'. </span>Programa Festa Major <span>1991, pp. 49-50.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017). </span>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa<span>. Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></p> | <p>Conjunt de peces de pedra d'origen divers que s'han aglutinat al peu del mur de can Sanftí com a element urbà decoratiu amb un contingut arqueològic local. El conjunt està format per diversos elements.</p> <p>En primer lloc, un plat de la premsa que és un gran bloc de pedra tallada plana quadrangular al que s'ha fet un canal circular per on es recollia el líquid premsat .</p> <p>En segon lloc, complementàriament al plat, també hi ha el contrapès de la premsa, que segons la monografia dels germans <span>Corominas</span> (COROMINES: 2017, pg.33) podria tractar-se d'un model de pes de premsa mòbil de tipus B o D en el qual les entalles laterals i els costats lleugerament convergents, estarien destinats a encastar-hi les falques per subjectar les peces frontals que consoliden el coixinet de retenció del caragol.</p> <p>El tercer element, possiblement es tractaria d'un pes cilíndric de premsa, també de pedra. I, finalment, al costat del conjunt, hi ha figura una fita de l'Hostal de les Cases Noves, en la que figura les inicials JS (Josep Sàbat).</p> | 08091-28 | Creuament del carrer Sant Miquel i el carrer d'Anselm Clavé. | <p>Aquestes peces provenen del solar que pertanyia a la Unió del Casal Gelidenc, ubicat al seu costat, i on es troba actualment el Casal d'Avis de Gelida. Segons la fitxa del POUM a finals de l'any 1983, es va fer una excavació al solar, en el qual van aparèixer restes humanes, que els estudiosos gelidencs E. Carafí i A. Mauri van atribuir a l'antic fossar de l'església de Sant Miquel. En el transcurs de les excavacions, van aparèixer les restes de la premsa, que en el seu moment es van atribuir a una premsa d'oli.</p> <p>A part de la premsa, en el seu moment es va descriure també altres elements com un corró (o possible pes vertical) i la fita de l'Hostal de les Cases Noves que formen un petit “indret arqueològic”, sota el mur de can Santfí, ran de la font de Sant Miquel segons notes d'Enric Carafí al programa de Festa Major de l'any 2005 i que foren donades a l'Entitat dels Amics del Castell i aquest l'entregaren a la ciutat per embellir aquest espai. La base de premsa prové dels Masets.</p> | 41.4392958,1.8680524 | 405435 | 4588144 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306124738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134942.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96462 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-16 | <p>ROSSELLÓ i Romeu, Joan (1994). 'L'evolució en els usos de les plantes baixes de Gelida alguns exemples del carrer Major' a <em>Programa de Festa Major 1994</em>, pp. 25-29.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. Programa Festa Major 2007, pp. 88 - 93.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2012). 'Història, arquitectura i oficis antics al cementiri de Gelida'. Programa Festa Major 2012, pp. 83-89.</span></p> | XIX | <p>Edifici historicista adaptat a una de les cantonades de la plaça de l'església. Sense coberta perquè disposa de terrat, disposa d'una distribució de planta baixa i pis. La seva façana es caracteritza per les portes i finestres amb arc de mig punt i un fi guardapols que les emmarca, així com reixes i baranes de forja. La planta, orientada a la plaça és irregular i es genera un petit espai propi a la vorera per l'enfonsament la línia del carrer cap a dins la parcel·la a la zona de la porta principal d'entrada.</p> <p>Rosselló al programa de Festa Major de l'any 2007 descriu les intencions arquitectòniques de Velasco amb la creació d'aquesta planta irregular. L'edifici presenta un desenvolupament en planta reduït i una alçada limitada, elements que constituïen condicionants predefinits del programa arquitectònic. La solució adoptada consisteix en la ruptura del pla de façana en tres paraments. Aquesta disposició emfatitza el coronament de les cornises i accentua la composició simètrica basada en eixos verticals.</p> <p>Aquestes decisions arquitectòniques reflecteixen una voluntat inequívoca de conferir a l'edifici, més enllà de la seva funció representativa, un rol crucial en l'estructuració urbana de la plaça de l'Església.</p> | 08091-29 | Plaça de l'Església, 10. | <p>L'edifici va ser inaugurat l'any 1891, havent-se edificat segons un projecte concebut l'any 1881. La construcció es va realitzar respectant gairebé íntegrament el disseny original, amb l'única modificació dels balustres d'obra inicialment projectats per als balcons, que van ser substituïts per baranes de ferro fos. En aquell període, la parròquia de Sant Pere era regida pel rector Josep Parera. Històricament, l'edifici ha servit com a residència del rector de la parròquia, a excepció dels anys de la Guerra Civil (1936-1939), quan les instal·lacions van acollir les oficines de la Confederació Nacional del Treball (CNT).</p> <p>L'arquitecte responsable de l'obra va ser Laureano Arroyo i Velasco, qui va exercir com a arquitecte municipal de Gelida durant el període de 1878 a 1887. Arroyo y Velasco, originari de Barcelona, va rebre la seva formació a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, centre en el qual tots els arquitectes catalans havien de formar-se entre 1850 i 1872. Dins de l'obra d'Arroyo y Velasco, la simetria representa un element distintiu, característica comuna en els treballs dels mestres d'obra contemporanis a ell.</p> <p>El cas de la rectoria és particularment notori, atès que es caracteritza per una façana que trenca el pla convencional en tres paraments. Arroyo y Velasco va actuar també com a arquitecte a la ciutat des de l'any 1888 fins al 1910.</p> | 41.4399074,1.8647790 | 405163 | 4588215 | 1881 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124227.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96464 | Casa Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-terra | <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></p> <p><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2002). Orígens de la capella de Sant Miquel i de la vila de Gelida. Programa Festa Major 2002, pp. 63 - 64.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63 - 70.</span></p> | XIX | <p>L'edifici, situat al començament del carrer Major i flanquejat per mitgeres, consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes. La façana simètrica està estructurada en tres portals amb petits arcs rebaixats a peu de carrer, tres balcons al primer pis, tres balcons d'ampit al segon pis i tres finestrons rectangulars a les golfes. Aquesta es reorienta lleugerament cap a la dreta, adaptant-se al perfil del carrer, i presenta un segon parament que manté la mateixa tipologia i distribució d'obertures en cada planta.</p> <p>Com a element distintiu, sota el balcó principal s'inscriu la data de construcció, 1887, i es destaquen els balcons de forja.</p> | 08091-30 | Carrer Major, 5-7. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p>L'edifici fou obra del mestre d'obres Josep Llopart (ROSSELLÓ,2013). Josep Llopart Batlle, un mestre d'obres originari de Vilafranca, va obtenir el seu títol l'any 1872. Es té constància que va desenvolupar la major part de la seva activitat professional a Vilafranca del Penedès entre 1877 i 1906. A Gelida, durant l'any 1879, Llopart Batlle va exercir com a agrimensor per a l'Ajuntament, realitzant tasques d'amidament dels edificis públics, carrers i camins. A més, va elaborar diversos projectes de menor envergadura i, l'any 1881, va dissenyar un projecte per a una casa de renda, que va resultar particularment interessant.</p> <p>Aquesta edificació, coneguda com la casa Casanovas o casa Terra, ubicada al carrer Major núm. 5 i 7, no va ser completada fins a l'any 1887.</p> | 41.4400384,1.8646637 | 405153 | 4588230 | 1887 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306124650.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Llopart i Batlle (mestre d'obres) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96465 | Cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terra | <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996, pp. 16-22</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004, pp. 22-27</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004, pp. 22-28.</span></p> | XVI - XX | <p>Cal Terra és un gran casal que té el seu origen a partir d'una masia, similar a les que es troben arreu del terme municipal. No obstant això, ara ha quedat integrada al cor del poble, en el nucli original de Gelida al voltant de l'església de Sant Miquel, existent ja des del segle XIII. La casa que està ubicada al costat de l'església de Sant Pere, tallada per diversos carrers hauria tingut un terreny molt més gran, i, per exemple, se sap que l'era original de la masia arribava fins a l'actual rectoria. L'edifici és de planta rectangular amb tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. Disposa d'un petit pati entre l'entrada i la separació amb l'església, que està emmarcat per un portal d'entrada (ja existent a principis de segle XX) amb una reixa. La façana principal està orientada cap a la plaça de l'església, destacant el gran arc dovellat de la porta. També són notables les finestres amb llinda i brancals de pedra polida. La llinda de la finestra central està gravada amb la data 1633. La façana ha estat restaurada i arrebossada, mantenint els blocs de pedra cantoners de la casa visibles. Encara conserva el pou a l'interior del pati.<br /> <br /> Al primer pis, també es pot observar un rellotge de sol fet amb plafó ceràmic (contemporani), on un sol il·lustrat marca el centre del gnòmon. A la part superior, s'hi troba la llegenda 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE / ELS DOS NO SOM RES'. A la part inferior, les dates 1633 i 1989 flanquegen el nom de la casa 'Can Terra'. El plafó ceràmic també està il·lustrat amb raïm i una portadora buida.<br /> <br /> La coberta a doble vessant està acompanyada d'un ràfec a tres nivells a tot el voltant. L'edifici ha patit algunes reformes, i s'han obert un conjunt de finestres rectangulars a la façana que dona al carrer (quatre per pis) al carrer Mossèn Martí <span>Mariné</span>, que no són d'interès.</p> | 08091-31 | Carrer Major, 2-6. | <p>Cal Terra també s'havia conegut com a casa Bovers, casa Alegre i casa Romegosa. Aquesta informació prové de l'acurat estudi, iniciat l'any 1991 per Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, i que es pot consultar a la web Gelida.org, en el que s'explica extensament la història d'algunes de les masies més singulars del terme, s'inclou un resum històric de Cal Terra i un molt interessant arbre genealògic de les famílies dels masos, entre altres continguts del municipi.<br /> <br /> La història familiar de la masia es pot resseguir des de l'any 1578, moment en què s'ha pogut constatar que ja existia una casa al nucli de Sant Miquel, que possiblement correspon a cal Terra, que era la residència del sastre Pere Bover. Els documents històrics revelen referències a la ubicació de la casa a Gelida i als propietaris que hi vivien en els segles següents. Els Bovers, una família de sastres d'origen francès, ja eren presents a Gelida abans de 1565, i van jugar un paper important en la comunitat local. Magdalena Bovers i Llopard del mas Osset es va casar amb Joan Terme de la Parra el 1642, mentre que una altra germana, Paula, es va casar amb Joan Alegre de Castellví de Rosanes el 1650. Les famílies Alegre i Casanoves també van estar implicades en disputar la possessió de diverses propietats, incloent-hi cal Terra, durant els segles XVI i XVIII.</p> | 41.4401442,1.8647964 | 405165 | 4588240 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104447500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104459268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104532445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104539628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085542.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | El pati de cal Terra, històricament, havia estat el lloc on es preparava l'escudella de Santa Llúcia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96466 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-3 | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>. </em><span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (1993) Les primeres generacions de “Els Mas”, nissaga de paletes constructors i arquitectes de Gelida. Programa Festa Major 1993, pp. 61- 66.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) Els paletes a Gelida a finals del segle XIX. </span>Programa Festa Major 2022,<span> pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>Edifici ubicat a la plaça de l'església i la continuació amb el carrer Marquès de Gelida. Consta de planta baixa, i dos pisos amb coberta de doble vessant. Es tracta més d'un gran casal ubicat a la plaça que un edifici entre mitgeres tradicional. La façana principal, de les dues orientades a carrer és la que dona a la plaça. Es caracteritza per una porta principal flanquejada per dues finestres, que actualment dona accés a un centre veterinari. Al primer pis hi trobem tres balcons d'ampit, amb el central una mica més gran. Tots tres amb barana de forja igual que a les finestres del segon pis. Aquestes finestres són un dels trets més característics de l'edifici. Es tracta de tres conjunts de finestres geminades amb arquivolta. La façana es completa amb un ràfec prominent.</p> <p>A la façana del carrer Marquès de Gelida, també hi trobem, mantenint l'estil, dues obertures amb balcó al primer pis i dos conjunts de finestres geminades.</p> <p>Finalment, cal destacar la torratxa amb terrat ubicat al costat de la façana principal. Com a detall de la façana, esmentar que hi ha pintat al segon pis, sobre la finestra central, la inscripció 'VILLA SEBASTIAN' dins d'una mena de garlanda blava.</p> | 08091-32 | Plaça de l'església, 2. | <p>Edifici més antic, que el mestre pràctic o mestre constructor Lluís Mas i Civil en va fer el projecte de reforma l'any 1903.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romañà, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement de Gelida a finals del segle XIX, impulsat per l'expansió de la vinya i les fàbriques papereres, així com l'arribada del ferrocarril, va beneficiar l'expansió urbana i la construcció d'habitatges al poble. Francisco Mas va millorar notablement la seva posició econòmica i social, construint moltes cases, especialment les projectades pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del modernisme a Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat.</span></span></span></p> | 41.4399300,1.8652276 | 405201 | 4588217 | 1903 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110444072_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110502356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110540635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110611497.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Lluís Mas i Civil | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96468 | Font de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volta | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat. | <p><span><span><span>La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es troba molt descuidada i seca.</span></span></span></p> | 08091-33 | A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.</span></span></span></p> | 41.4236800,1.8716700 | 405715 | 4586406 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218463248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218401733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218420509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218428507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218483594.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96469 | Font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ginebreda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font i el sender per arribar-hi. | <p><span><span><span>La Font de Can Ginebreda consta dos elements, la mateixa font i, a un nivell més baix, la bassa adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la font s’hi accedeix a través d’uns esglaons estrets fets de material d’obra i arrebossats. El brollador queda envoltat pels mateixos esglaons i dues parets fetes amb el mateix material. El broc queda molt baix, gairebé a nivell de terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua arriba a la bassa d’acumulació escolant-se superficialment des de la font. És una bassa de dimensions considerables i rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat estar en unes dates de sequera important i que la majoria de les fonts del terme són seques, l’aigua que raja de la font i que s’acumula a la bassa és abundant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt es troba bastant embrossat de vegetació.</span></span></span></p> | 08091-34 | Al camí de can Ginebreda, molt a prop de la capella de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció, tot i que els materials utilitzats per l’arranjament de la font i de la bassa són contemporanis i fa pensar en un arranjament de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.4199200,1.8635000 | 405027 | 4585997 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210241707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210217019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210287765.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 96470 | Forn de calç de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p> | 08091-35 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.8674600 | 405364 | 4586440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96471 | Forn de calç 492 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-492 | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament, així com l’espadat, que es troba completament enrunat. La vegetació és abundant i a l’interior del con hi ha brossa. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d'un forn parcialment excavat. No queda gairebé ni rastre de l'espadat, ni de la vora ni de la porta. Les parets interiors del forn encara conserven la mascara de quan s'utilitzava. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn petit de cambra única.</span></span></span></p> | 08091-36 | Al camí de can Ginebreda, uns 500 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4240000,1.8558100 | 404390 | 4586458 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707205990751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206029040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206055915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96471-pic1707206092672.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96472 | Edificis Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-rius | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General d'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>És un conjunt d'edificis construïts a finals dels anys 1940, en el qual el municipi intenta recuperar la tradició de la construcció de torres d'estiueig.</p> <p>En aquest cas, les quatre cases busquen una estètica pròpia de les cases pairals amb coberta a doble vessant, de planta baixa i pis i pati. Aquestes cases inclouen alguns elements característics com detalls de pedra a les llindes i finestres, així com portalades adovellades amb grans arcs que intenten evocar l'herència de les masies d'època moderna.</p> | 08091-37 | Carrer Anoia | <p>El conjunt d'edificis, conegut com els edificis Rius del carrer Anoia, correspon a l'última etapa de la tradició de construcció de torres d'estiueig existent al municipi des de finals del segle XIX. Perpendicular al carrer Anoia trobem el carrer Sant Antoni, on va viure el constructor gelidenc Jaume Rius i Nolla, qui urbanitzà la plaça del Pi i el mateix carrer Anoia a finals dels anys 1940. En aquest últim, va construir els edificis Rius com a exemples representatius i estratègia comercial de venda.</p> <p>Les cases van ser projectades per l'arquitecte Francisco Portillo amb un llenguatge pairal propi del neopopulisme de l'època (ROSSELLÓ, 2011). Jaume Rius Nolla, fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930.</p> <p>Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida. La masia Rius, ara propietat de Juvé i Camps, les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l'Arquitecte Francisco Portillo Quintana.</p> | 41.4407318,1.8600905 | 404772 | 4588311 | 1948 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212094738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20240306142307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212095402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20240306142351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-1710932045058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212094823.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francisco Portillo Quintana (arquitecte) | Aquest conjunt d'edificis és interessant pel context en el qual foren construïts i la tradició històrica del poble associat a la última etapa de torres d'estiueig, motiu pel qual és interessant que figurin en el mapa. Tot i això, creiem que els detalls arquitectònics dels edificis no justifiquen necessàriament la seva inclusió en la descripció. | 116|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96473 | Forn de calç de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament. La vegetació és força abundant, fins i tot hi ha un pi de grans dimensions a l’interior d’una de les cambres. | <p>Forn de calç en procés d'enrunament. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</p> <p>En aquest cas es tracta d'un forn de dues cambres excavat completament, aprofitant la presència d'una gran roca per formar l'espadat i la llinda de la porta. Una d'aquestes portes conserva un muntant de pedra i fang.</p> <p>Les parets interiors del forn s'aprecia que estaven molt ben allisades i en algun punt encara conserven la mascara de quan s'utilitzava.</p> | 08091-38 | Al camí de can Ginebreda, a 25 m de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204400,1.8638900 | 405060 | 4586054 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211079757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211097190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211179390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211217704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211288536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211304236.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96475 | Forn de la torre Lloselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-torre-lloselles | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2005).'La pedrera de la Guixera: un malson que les conviccions i la tenacitat han esvaït'. Programa de Festa Major 2005, pp. 47-49.</span></p> | XX | La torre es troba pràcticament descalçada del terreny, que presenta una erosió important per davall de la base de la mateixa torre. La coberta de la torre es troba en runes i les bigues de formigó de la plataforma superior pengen dels ferros de l’armament de manera perillosa. Carena amunt es veu construccions en estat ruïnós que devien formar part del complex industrial del forn. | <p><span><span><span>També conegut com Les Guixeres o forn de les Guixeres, es tracta d'un forn industrial de grans dimensions. Consta de diverses construccions, de les quals, la més rellevant de totes és la torre circular, amb la plataforma superior enrunada i que feia la funció de forn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la base disposa de dues grans obertures hauria de servir per introduir o retirar el material cuit. Està feta de pedra amb filades de maó. Just a la vora hi ha unes grandioses sitges de ferro en bon estat, comparativament amb l'estat en el qual es troba la resta de les instal·lacions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Passat aquest conjunt i seguint el caminet que passa pel costat de la torre hi trobem el que queda de la plataforma d'una màquina matxucadora que ha estat desballestada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'un forn de calç hidràulica que, a diferència de la més habitual, es coïa amb carbó de pedra en lloc de coure's amb llenya. D'aquests tipus de forns també se'n deia guixeres.</span></span></span></p> | 08091-39 | Gairebé al km 7 de la carretera C-243b direcció a Gelida, agafar un camí a mà esquerra. Es veu des de la carretera. | <p>La cronologia d'activitat del forn és difícil de precisar. Si bé per la tipologia d'instal·lacions el podríem ubicar al primer terç del segle XX. Segons la cartografia històrica del municipi, l'any 1926 encara no s'havia instal·lat, i ja era una realitat l'any 1946 segons les ortofotos fetes a partir d'aquell any, tot i que no eren les construccions que avui en dia podem observar.</p> <p>L'any 1990 l'Ajuntament de Gelida va autoritzar una llicència d'explotació de la guixera i és quan es van aixecar les construccions descrites. La llicència es va derogar el 1992, arran d'un canvi de govern municipal i abans que l'activitat extractiva comencés.</p> <p>Després d'un periple llarg de processos judicials, finalment el 2005 l'Ajuntament de Gelida va ser exonerat de qualsevol responsabilitat patrimonial vers l'empresa impulsora del projecte.</p> | 41.4458200,1.8803200 | 406470 | 4588854 | 1990 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233830780.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707233866706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234241366.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234297426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96475-pic1707234356176.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96476 | Barraca del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-raco | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX - XX | La barraca està en un estat de conservació regular, però l’abundant vegetació, sobretot un arbre davant mateix de la porta, que ha cobert completament la porta i impossibilita l’accés. | <p>Barraca de pedra seca de planta quadrangular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca molt petita, amb la llinda plana i els muntants verticals. Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'hort si ens atenim a la zona de parcel·les i basses d'horta de l'àrea, o de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya.</p> | 08091-40 | Seguint el camí de fons de vall des del forn de calç del Racó. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4379200,1.8753700 | 406045 | 4587982 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743895233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743877954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96476-pic1709743918605.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96478 | Forn de calç de la font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XVIII - XX | El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p> | 08091-41 | Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4194100,1.8634400 | 405021 | 4585941 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96479 | Forn de calç de ca l'Agustinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-ca-lagustinet | <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><span>Gelida. Retrats d’un temps. </span><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX - XX | Els forns estan enrunats, tot i que conserven bona part de la paret de l’espadat i la porta, l’enrunament de la vora o coberta n’ha sepultat les cambres. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el cas d'aquests dos forns són parcialment excavats, amb els espadats fets de pedra i argamassa i integrats en uns marges de pedra seca fets per anivellar el terreny. Els forns estan construïts un molt a prop de l'altre però en terrasses de diferents nivells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de dalt presenta una porta que va ser reforçada amb maons, rajola i ciment en una època recent, en què es dedueix que ja no funcionava el forn. L'interior de la cambra està ple de roques de grans dimensions, possiblement les que formaven la vora.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn de baix conserva la porta tal com era en origen. Aquesta, però, es troba mig sepultada per runa i terra que ha caigut tant al seu interior com a l'exterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No es pot apreciar l'interior de cap de les dues cambres. </span></span></span><span><span><span>El més antic dels dos forns ja no s'utilitzava als anys 30 del segle XX.</span></span></span></p> | 08091-42 | Al punt quilomètric 8 de la carretera BV-2425, al vessant sud, uns 30 m bosc endins. De difícil localització. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4424300,1.8749100 | 406013 | 4588484 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744847714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744638755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744664063.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96479-pic1709744864062.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96483 | Casal Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-maria | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> | XX | <p>Casal noucentista ubicat al carrer Anoia actualment encaixat entre edificis contemporanis que el deixen gairebé sense espai. Planta rectangular amb coberta holandesa.</p> <p>L'edifici de planta baixa, pis i golfes, té una característica façana principal amb un portal central flanquejat per dos grans finestrals rectangulars. Les tres obertures estan decorades amb uns discrets motius florals. El pis (a finals del s.XX s'hi afegí un nou pis i unes golfes, seguint l'estil de l'antiga casa) consta de quatre finestrals rectangulars paral·leles amb una petita barana de forja. I es completa la façana amb tres finestres quadrangulars per les golfes. Les finestres principals disposen de porticons de fusta.</p> <p>Com a element complementari, la façana disposa d'una rajola ubicada, al centre de vernís blanc-i-blau on es llegeix 'CASAL MARIA / ANY 1929' i està flanquejat amb dos plafons de dues rajoles amb motius florals a les cantoneres.</p> <p>La casa consta d'un ràfec de fusta a tot el vol.</p> | 08091-43 | Carrer Anoia, 32. | <p>Edifici construït per encàrrec de l'estiuejant José Solé Recasens i projectada per l'arquitecte Carlos Martínez, projectista d'altres edificis com la torre Pàmies (1928), la casa Cardús (1928) i la torre Solé i Recasens del mateix any 1929, com el casal Maria. Correspon a la tradició de torres d'estiueig gelidenques del primer terç de segle XX, el moment àlgid del moviment.</p> <p>La casa es troba al final del carrer Anoia, on mitjançant la plaça Triangular s'inicia el passeig Circumval·lació, una de les obres vials estratègiques per desenvolupar urbanísticament la població ja a mitjans dels anys 1930 i que no és fins després de la guerra (1946) que se n'obre el primer tram.</p> | 41.4405327,1.8608952 | 404840 | 4588288 | 1929 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Carlos Martínez (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96528 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4 | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment. | <p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p> | 08091-44 | A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola. | <p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p> | 41.4277200,1.8708400 | 405652 | 4586855 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96530 | Font del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senyor | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. Programa Festa Major 2021, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). POUM de Gelida. Gelida.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2021). Arqueologia a Gelida. Programa Festa Major 2021, pp. 16- 19.</span></p> | XIV | L'estat de conservació de la font és bo. L'únic element que requereix atenció és la porta de ferro que tanca la mina d'aigua, que està despenjada. | <p>La font del Senyor és una mina d'aigua artificial excavada a la roca. La porta d'entrada a la mina és d'arc apuntat d'estil gòtic fet de pedra i amb una porta de ferro forjat que actualment està despenjada de les seves frontisses.</p> <p>A la mina s'hi accedeix a través d'una galeria molt estreta i baixant uns esglaons molt drets i alts. A l'interior una doble galeria, una més alta transitable, i una segona més baixa, ambdues fetes amb pedra. També hi ha la pedra picada a partir de la qual s'encaixava el primer tram de tub ceràmic que portava l'aigua de la font fins al castell de Gelida. La conducció exterior de l'aigua, de poc més d'un quilòmetre estava feta de tubs ceràmics, com el que es pot veure al Centre d'Interpretació del castell.</p> <p>Hi ha alguns elements de l'estructura de la canalització que completaven la mina que són parcialment visibles. A tocar del castell, al peu del camí es veuen restes del petit aqüeducte que portava l'aigua cap a l'interior de la fortificació. A l'interior del castell també s'observen restes del negatiu de la canalització ceràmica excavada a la roca. Segons l'estudi de Mauri, quan l'aigua entrava al castell, un repartidor enviava una part d'aigua a la cisterna de la plaça del Pedró, i la segona, canalitzada, a la part central i baixa del castell. El distribuïdor era una pica reaprofitada rectangular feta amb pedra de gres roig.</p> | 08091-45 | Es troba al camí de ca n'Oller des del castell de Gelida. A les faldes del turó de ca n'Oller. | <p>Es tracta d'una mina d'aigua construïda al segle XIV pel gran reformador del castell Berenguer Bertran. Forma part del conjunt del Castell de Gelida, ja que una llarga canalització de més d'un quilòmetre feta de tubs ceràmics vidrats d'uns nou centímetres de diàmetre de la que encara es conserva algun tram, portava l'aigua de la mina fins al castell. L'aigua s'emmagatzemava mitjançant diverses cisternes connectades per una xarxa de canonades ceràmiques encara conservades parcialment. El topònim segurament faria referència al responsable de construcció de la font i tota l'estructura associada de canalització per portar aigua fins al castell, Berenguer Bertran.</p> <p>L'any 2021, segons notes d'Enric Carafí, l'Ajuntament va dur a terme operacions de neteja a la font del Senyor, localitzada al camí de ca n'Oller de la Muntanya. Aquesta acció va incloure l'eliminació de vegetació excessiva que comprometia l'estructura històrica de la font. També es va restaurar la reixa d'accés a la mina. Encara pendent, resta l'eliminació de brutícia i fang de la bassa que recull l'aigua, vital per al regadiu dels horts tradicionals.</p> <p>La importància històrica i arquitectònica de la font ha estat destacada en estudis anteriors, incloent-hi el d'Alfred Mauri del 1984, que detalla la seva construcció en el segle XIV per Berenguer Bertran, així com el seu traçat fins a la plaça del Pedró, on proveïa d'aigua al castell.</p> | 41.4282100,1.8760200 | 406085 | 4586904 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726473300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726451887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726485776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-croquis-font-del-senyor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911682696.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic es coneix també amb el nom de font del Pau Moreno. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96550 | Font de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrents | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Daniel (2018). 'Les fonts de Gelida: ara i abans'. Programa de Festa Major 2018, pp. 56-57.</span></p> | XIX-XX | Es troba en bones condicions de conservació. L'únic desperfecte que s'hi observa és que s'ha despenjat la rajoleta amb la placa on hi figura el nom de la font. | <p>Es tracta d'una font molt senzilla on s'aprecien intervencions de conservació en diferents èpoques. S'hi combina la part més original feta amb pedra, amb la més moderna, feta amb ciment. Es troba a tocar de l'àrea recreativa de can Torrents, cosa que fa que sigui freqüentada.<br /> <br /> La font en si són dos brolladors, un al costat de l'altre. Possiblement, el de baix, que és de goma, sigui més modern i hagi substituït el de dalt, que és metàl·lic. Actualment de cap dels dos en surt aigua.<br /> <br /> A una banda del brollador hi trobem una construcció petita, feta amb maons i arrebossada amb ciment, i que està tancada amb una porta metàl·lica que segurament tanca el registre de la font. A l'altra banda hi ha un banc de pedra que aprofita el pendent de la paret de la muntanya per fer-hi el <span>recolzament</span>, també de pedra.</p> | 08091-46 | A la carretera C-243b punt quilomètric 9,5. | <p>Les inicials PT de la porta metàl·lica que tanca el registre són les de Pere Torrents, propietari de la font als anys 1950. L'esplanada pavimentada del davant de la font havia estat una bassa.</p> | 41.4329400,1.8654600 | 405210 | 4587440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204418474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204440103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204452507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204428545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204474174.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96573 | Font de la Barbuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barbuda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | L'estat de conservació general de la font i el seu entorn és bo. El banc de pedra ha patit vandalisme i ha estat pintat amb pintura en esprai. | <p>La font de la Barbuda es troba al final d'unes llargues escales amb barana central. El brollador de la font és ornamentat, fet de pedra esculpida amb la forma d'una cara humana. La molsa ha anat cobrint el que representava una barba espessa. Damunt el cap s'hi poden llegir les inicials 'PT'. La surgència d'aigua seria per la boca. Aquesta es troba a la paret cimentada del pendent de la muntanya on, una mica més amunt del brollador, hi ha escrit '1922' i les inicials 'SS'.</p> <p>El conjunt es completa amb un banc allargat fet d'obra i amb forma ondulada per satisfer les necessitats de repòs. Dos grans arbres plataners asseguren una bona ombra a tota l'àrea de descans. El terra és enllosat amb pedra i hi ha una barana de seguretat a tot el perímetre per evitar la caiguda sobre el torrent de Cantillepa, que queda uns metres més avall en fort pendent.</p> | 08091-47 | Baixant les escales que surten de la plaça del final de l'avinguda d'Europa. | <p>La data de la inscripció 1922 correspon a la reforma que van fer Pere Taulé (PT) juntament amb Salvador del Pollastre (SS). Hi ha fotografies de gelidencs i gelidenques gaudint de la font de finals del segle XIX.</p> | 41.4397500,1.8604700 | 404803 | 4588202 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103349.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96600 | Font de can Penyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-penyella | XXI | Es troba en bon estat de conservació | <p>La font de can Penyella ha vist modificada completament la seva forma original a conseqüència d'obres viàries més recents.</p> <p>Actualment, és un broc metàl·lic sense canella ni polsador que surt d'un pany de paret fet de pedra enllosada. A banda i banda, blocs de formigó de la mateixa alçada tanquen tot l'espai fins a una altura aproximada de 80 cm. Per sobre hi ha una paret feta amb grans blocs de pedra. El terra és un enllosat modern de pedra.</p> <p>Es troba en un pas de vianants subterrani de la carretera BV-2249.</p> | 08091-48 | Al passatge de les Parets. En l'inici de la carretera BV-2249 que va direcció Sant Llorenç d'Hortons, allí hi ha un pas de vianants que en creuar-lo ens deixa davant d'un camí que en seguir-lo durant uns 100 m es troba la font, al costat d'un pas subterrani que travessa la carretera esmentada. | <p>Es desconeix l'any de la remodelació de tot l'espai, però es tracta d'una obra contemporània, possiblement feta després de l'any 2000 amb alguna adequació de la carretera.</p> | 41.4464500,1.8637400 | 405086 | 4588942 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712702152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712715352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712742052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712757194.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96601 | Font de Cantillepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cantillepa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XVIII - XX | Es troba en un bon estat de conservació, tant la font com l'entorn de l'element. | <p>Actualment, el conjunt estructural de la font està format principalment de blocs de pedra roja. Aquests blocs elaboren una cobertura en l'element. Al mig de l'estructura de pedra es pot trobar el broc metàl·lic del qual hi vessa el recurs hídric corresponent, ara bé, en aquest cas no s'ha pogut observar, ja que l'espai on hi ha el broc es trobava inundat per la mateixa aigua de la font. A més una mica més amunt també hi ha dos cartells informatius.</p> <p>El primer, situat en la part baix-esquerra, fa referència al fet que l'aigua proporcionada per la font no és apta pel consum. En canvi, l'altre cartell està destinat a mostrar un fragment d'un poema de l'autor local Ramon Pallejà i Camaló. El fragment diu: 'Em plau ton cant, fontana, amb plors d'argent, de música preuada, recites suaument encantada un conte de fades...'.</p> <p>El broc i els cartells que es troben al centre de l'element estan envoltats d'uns bancs de pedra que per tal d'accedir-hi, cal baixar uns esglaons pel costat dret de la font.</p> | 08091-49 | A l'inici del camí del Castell des de la carretera C-243b. | <p>El nom a la font també és utilitzat per la cèlebre revista local del municipi. La formació del nom pot venir arran de la influència del mas de Cantillepa o així com del compost dels mots 'càntir' i 'llepa', que vol evocar l'expressió de llepar el càntir. A més a més, antigament hi havia el rumor de què la font era curativa, principalment per als mals de pedra i ronyó.</p> <p>El re-disseny i forma actual es va fer l'any 1946 a mans d'Armand Mas i Tulla.</p> | 41.4364300,1.8673300 | 405371 | 4587826 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-font-cantillepa-mdc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170432.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La font ha experimentat un procés evolutiu notable el qual ha acabat conformant el seu bon aspecte actual. Serà a partir de la meitat del segle XX que l'estructura conformarà l'aspecte actual. En l'emplaçament de la font podem destacar-hi una gran esplanada o plaça on hi ha diversos arbres així com un seient de pedra. Pel que fa als arbres són plataners. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96602 | Font de la Matxitxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-matxitxa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La font es troba pràcticament desapareguda sota la vegetació. S'intueix la seva localització gràcies al cartell de fusta. Per arribar-hi s'ha de seguir un corriol bastant poc concorregut. | <p>Es tracta d'una font que està molt determinada pel seu entorn el qual es troba en mala conservació i conseqüentment determinarà l'estat de l'element. A simple vista no es pot determinar ni el broc ni la surgència d'on vessa principalment el recurs hídric ni tampoc per on desemboca, ja que es troba en una zona molt frondosa i nemorosa. Ara bé, es pot saber que l'aigua que brolla d'aquesta font amb l'ajuda d'una bona xarxa de rec tota l'aigua no aprofitada per la font és conduïda cap al mateix torrent que podem trobar-hi pròximament a l'element, el torrent de Vallbardina.</p> <p>El que sí es pot observar amb claredat, és el cartell indicatiu de la respectiva font el qual conté els diferents topònims que s'hi poden atribuir a la font com: 'Font de la Matxitxa o de l'Hort Nou'.</p> | 08091-50 | Des del camí de Gelida a la font Freda, agafar un petit sender que surt a mà dreta a uns 400 m de la font Freda. Seguir el sender durant uns 300 m. | <p>Es tracta d'una font sense infraestructura, una surgència natural.</p> | 41.4302800,1.8657600 | 405231 | 4587145 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724048881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724059425.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tant el cartell de fusta com l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'anomenen amb els dos noms: Font de la Matxitxa i Font de l'Hort Nou. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc