Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96251 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-11 | <p><span>2012 (2012). 'Ha passat un any...' Equip d'informatius de Ràdio Gelida. Programa Festa Major 2012. pp. 152-162.</span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). <em>POUM de Gelida</em>. Gelida.</span></p> | XX | El seu estat de conservació és bo. Va ser reformat el 2011, canviant-ne la distribució interior per adaptar-lo al nou ús. La reforma la va dirigir l’arquitecte Narcís Tusell. | <p><span><span><span><span>El centre cívic de l’escorxador és un edifici de planta rectangular a quatre vents i coberta de dues vessants de teula àrab. La façana principal, orientada a l’est i de composició simètrica, està acabada amb un capcer ondulat fet amb totxo vist, recurs que també s'ha utilitzat en les cantoneres i els finestrals de les dues façanes laterals. A la mateixa façana principal hi ha una obertura en arc de mig punt amb cornisa a la part inferior dividida en tres parts. Està parcialment tapiada amb maons disposats en gelosia. Les gelosies representen una solució estètica i pràctica, que satisfà tant les necessitats ornamentals com les funcionals, permeten la ventilació interior a la vegada que embelleixen l’edificació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici és d'estil noucentista i també d’estètica industrial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l’any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Responsable del projecte sobre la plaça de la República, s’adapta al nou règim i es manté com a arquitecte municipal després de la Guerra. Fou autor del monument dels Màrtirs, ubicat a l’actual plaça de la vila, i que es va mantenir fins al 1979.</span></span></span></p> | 08091-1 | Plaça de l'Escorxador, s/n. | <p><span><span><span>Com el seu nom indica, abans de ser centre cívic havia estat l’escorxador municipal. En acabar l’activitat industrial va passar a ser un magatzem municipal fins que, després de la rehabilitació el 2011, va esdevenir el centre cívic actual.</span></span></span></p> | 41.4417231,1.8577644 | 404579 | 4588424 | 1940 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96251-1702457468921.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIL | 2024-10-16 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | L’edifici donava nom a la plaça on està ubicat, abans que canviés a plaça Josep Ros. Actualment fa les funcions de centre cívic.El Centre Cívic l’Escorxador (CCE) és un equipament comunitari polivalent que ofereix espais adequats per a activitats culturals, socials, cíviques i formatives de petit i mitjà format, organitzades tant per l'Ajuntament com per entitats, associacions i col·lectius del municipi. El centre compta amb una sala teatre equipada amb projector i capacitat per a 50 persones, així com un buc d'assaig musical. Els serveis i activitats disponibles inclouen el préstec de sales, formació per a joves i adults amb l'Aula de Llengües (català i anglès), cursos de costura amb màquina de cosir (nivells 1 i 2), tallers de memòria i alfabetització per a la gent gran, Terapeutic Dance per a la tercera edat, sessions de Pilates, Actijoves, i també és la seu de la Creu Roja a Gelida. | 98|106 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96254 | Església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-1 | <p><span><span><span>AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JOLIS, Pere (2005). Projecte de restauració i consolidació de l’església parroquial de Sant Pere de Gelida. Programa de Festa Major 2005. pp. 100-102.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). Campanes, campanars i campaners de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joana (2021). La Capella del Santíssim de l'església de Sant Pere de Gelida. Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 9. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2015). Espantabruixes i altres elements i ritus simbòlics en l’arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2015. pp. 93-97.</span></span></span></p> <p><strong>Programes de Festa Major de Gelida</strong></p> <p><span>(1944).'Notas Históricas' </span>Programa Festa Major 1944<span>. p 10.</span></p> <p><span>(1963).'Obres a l'Església Parroquial'. </span>Programa Festa Major 1963<span>. p. 19.</span></p> <p><span>(1972). 'El que la premsa ha dit de: Cinc Esglésies Gelidenques'. </span>Programa Festa Major 1972<span>. p 28.</span></p> <p><span>Amics del Castell, Junta Associació (1979). 'Castell Actualitat'.</span> Programa Festa Major 1979<span>. p 27.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1974). 'Un Colomar a l'Església del Castell'. </span>Programa Festa Major 1974<span>. p 21.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1996). 'El patrimoni gelidenc, un futur ben incert'. </span>Programa de Festa Major 1996<span>. pp. 75-80.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. </span>Programa de Festa Major 1997<span>. pp. 86-94.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2012). 'Coses de Cultura'. </span>Programa de Festa Major 2012<span>. pp. 76-82.</span></p> <p><span>JOLIS, Pere (2005). 'Projecte de restauració i consolidació de l’església parroquial de Sant Pere de Gelida</span>'. Programa de Festa Major 2005<span>. pp. 100-102.</span></p> <p><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de campanes'. </span>Programa de Festa Major 1988<span>. pp. 71-72.</span></p> <p><span>ROCA, Miquel (2016). 'Campanars de les esglésies de l'Alt Penedès</span>'<span>. </span>Programa de Festa Major 2016<span>. pp. 111-112.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1955) 'Curiositats'. </span>Programa Festa Major 1955<span>. p. 32.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1957) 'I Centenari Església Parroquial'. </span>Programa Festa Major 1957<span>. p. 33.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2015). 'Espantabruixes i altres elements i ritus simbòlics en l’arquitectura de Gelida</span>'. Programa de Festa Major 2015<span>. pp. 93-97.</span></p> | XIX - XX | A principis dels anys 2000 es va dur a terme un profund procés de restauració de tot l'edifici, després que la reconstrucció a causa de la destrucció de la Guerra Civil es donés per acabada als anys 60. En la darrera intervenció es va sanejar la coberta, les façanes, les humitats generals, el campanar i la capella del Santíssim. | <p>L'església és de planta regular amb una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts exteriors; amb les dependències de la sagristia i el dipòsit situades a la dreta i a l'esquerra del presbiteri, i amb l'atri centrat sobre l'eix de la nau, comunicat directament amb aquesta, flanquejat a la dreta pel baptisteri i a l'esquerra per l'escala d'accés al cor, que ocupa tota l'amplada de la nau (Rosselló, Joan, 2021).<br /> <br /> A banda i banda de la nau, de manera simètrica, podem veure quatre finestres decorades amb vitralls, en un espai que ocupa una superfície aproximada de 203 m² en planta. La coberta és a dues aigües amb teula àrab, recolzada sobre una volta de canó amb arcs torals. Annexa hi ha la Capella del Santíssim (1916 – 1929), obra de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, continuador de la Sagrada Família i deixeble d'Antoni Gaudí.<br /> <br /> L'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat destaca el retaule compost per una fornícula d'arc de mig punt central, amb la imatge de Sant Pere (de fusta policromada) vestit amb túnica i mantell i portant orla i els seus atributs, emmarcada per relleus de bronze de marcs quadrangulars, amb les representacions de les escenes de la vida del Sant (els miracles, l'estada a la presó, la fugida de la ciutat, etc.). També conserva pintures murals, policromes, figuratives, on es representen dues escenes de la vida de sant Pere, aquí està dedicada l'església. Una escena representa Pere pescant i Crist que el crida, en un primer pla, sobre un fons de paisatge marítim. L'altra, disposada en un interior arquitectònic, on Pere rep les funcions de Sant Pere, envoltat dels altres apòstols i deixebles. Ambdues escenes estan emmarcades amb una orla ornamentada de fulles estilitzades.<br /> <br /> El resultat final de l'església va ser un edifici amb un volum per sobre de les dimensions de la plaça, motiu pel qual queda descentrat respecte a la seva posició i al centre d'aquesta. La plaça es va reurbanitzar l'any 1881 amb la construcció de la nova rectoria, obra de l'arquitecte <span>Laureano</span> Arroyo <span>y</span> Velasco.<br /> <br /> El campanar s'ubica a la façana nord amb una alçada de 27,5 m, amb un primer cos quadrangular que després s'adapta a octogonal amb quatre finestrals i coronat per un pavelló octogonal cobert amb una teulada piramidal decorada amb teula vidriada. L'altra campana metàl·lica de la façana de l'església correspon al rellotge donat pel Marquès de Gelida l'any 1906.</p> | 08091-2 | Carrer Major, 1. | <p>L'actual església de Sant Pere es troba al mateix emplaçament de l'antiga església de Sant Miquel, documentada l'any 1061/1263. Aquesta església romànica, que va sobreviure fins a mitjan segle XIX, va ser enderrocada per edificar la nova església, juntament amb el vell cementiri i algunes edificacions annexes que hi havia al seu entorn per disposar de més espai. L'esplanada del terreny i els diversos enderrocs van permetre la creació de la plaça que hi ha al davant. Aquesta plaça ha esdevingut un dels centres neuràlgics del poble al llarg del segle XX i des d'on es concentrava i sortia, per exemple, el <em>Via Crucis</em> de Setmana Santa.<br /> <br /> La nova construcció, com va passar en altres pobles del país, va quedar petita i es va substituir per una de més gran i més moderna que pogués satisfer les noves necessitats de la població. El projecte del nou edifici va ser encarregat a Francesc Vallès <span>Cuchi</span> i la primera pedra es va col·locar l'any 1857, amb una durada total de deu anys fins a la seva finalització l'any 1867 (incloent-hi l'enfonsament d'una arcada de la nau l'any 1860). Es va completar amb el trasllat dels elements litúrgics definitivament l'any 1871, moment en què s'obrí al culte, malgrat que encara no disposava de campanar. El 25 de juny de 1871 fou traslladat el Sagrari amb el Santíssim i les imatges de l'església del castell a la nova Parròquia de Sant Pere.<br /> <br /> Durant la guerra civil de l'any 1936-1939, l'església va ser completament cremada, destruint-se gairebé totes les imatges, mobles i retaules de l'interior. A conseqüència d'aquella destrucció, alguns elements com la porta d'entrada van haver de ser refets canviant-ne la fisonomia original. La pèrdua més important va ser el retaule major de l'església, d'estil barroc, dedicat al mateix Sant Pere, que havia estat projectat per Antoni Viladomat i fet per Pere Costa a principis del segle XVIII. Aquest retaule, però, no era original de Gelida, sinó que fou traslladat del monestir de Jonqueres (actual de la Concepció) de Barcelona.<br /> <br /> El campanar de l'església, projectat pel mestre d'obres gelidenc Joan <span>Pascual</span> i Batlle, es va edificar a la dècada de 1880 i inaugurat l'any 1895. Amb la restauració del campanar de l'any 2000, es va recuperar la maquinària d'un rellotge, datat de 1864 i amb la inscripció '<span>Nuto</span> i Cia', instal·lada sota la coberta. El campanar més popular de l'església, però, és el que va donar Joaquim Jover i <span>Costas</span>, marquès de Gelida, l'any 1906, i que es pot veure en l'estructura de campanar metàl·lic que corona la façana principal de l'església.<br /> <br /> De principis del segle XX són també els projectes de la nova sagristia i de la capella del Santíssim, obra de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, continuador de la Sagrada Família i deixeble d'Antoni Gaudí, que es va acabar construint a l'est de l'església. La primera pedra de la capella es va col·locar l'any 1916.<br /> <br /> Una altra peça important cremada l'any 1936 és la imatge de la Mare de Déu de la Font de la Salut, principal devoció del poble. Una segona imatge singular i contemporània de l'església és la Verge de Montserrat, còpia en dimensions de l'original del Santuari de Montserrat i adquirida per a l'església per part del grup de teatre Elenc Artístic Montserrat, a mitjan dècada de 1940.</p> | 41.4401582,1.8650050 | 405182 | 4588242 | 1857 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127104822558.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127105239140.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-pxl20231127105244954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583949673.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583949986.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96254-1716583950086.jpg | Legal | Neoclàssic|Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIL | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francesc Vallès Cuchi | La descripció i història de la capella del Santíssim es desenvolupa específicament a la seva fitxa corresponent. | 99|105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96257 | Cal Ventura (casa Bonaventura Coma) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ventura-casa-bonaventura-coma | <p><span>BERTRAN, Marga (2018). Dones, les descobrim?. Programa de Festa Major 2018, pp. 79 - 82.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Joan (2004). La façana de cal Ventura. Programa de Festa Major 2004, pp. 46- 47.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici de planta baixa ocupant una característica parcel·la gairebé triangular a la bifurcació del carrer Barceloneta amb el carrer Colom. L'edifici és de planta baixa i 3 pisos, dels quals la major part de les obertures del primer i segon s'acompanyen de balcons d'ampit amb barana de forja. El tercer pis, el qual es caracteritza per un fris de finestres cegues, no disposa de balcons.<br /> <br /> L'edifici es remata amb una cornisa esgraonada. La façana del carrer Colom s'adapta al desnivell del terreny, quedant el nivell inferior parcialment com a subterrani. Aquesta façana incorpora dues galeries i finestres sense balcons. També es decora amb algunes finestres cegues.<br /> <br /> Arquitectònicament, l'element més destacat és la façana estreta frontal, <span>en què</span> hi figuren dos balcons al primer i segon pis, i una finestra al superior. A la planta baixa hi ha una porta d'accés que hauria pogut correspondre a algun tipus de local comercial. La porta principal la trobem al carrer Barcelona.</p> | 08091-5 | Carrer Barceloneta, 13-15. | <p>Edifici construït a finals del segle XIX, possiblement entorn de l'any 1870. Està ubicat al davant de la Casa de la Vila, en un dels carrers principals de l'eixample del barri vell de Gelida, al tombant del segle XX. El carrer Barceloneta, en el seu tram final, incorpora una interessant combinació d'habitatges d'estil popular entre mitgeres anomenades 'de comparet', constituïdes per un celler, planta baixa, entresòl i un pis superior cobert amb teulada de doble vessant. En aquest darrer, solien tenir el pati on <span>hi</span> criaven aus i alguns conills per al consum familiar. Alguns d'aquests habitatges inclouen elements decoratius modernistes o noucentistes.<br /> <br /> D'altra banda, al carrer Barceloneta, també trobem algunes de les primeres torres d'estiueig de notables dimensions, característiques de la tradició que es va popularitzar al poble a principis del segle XX amb l'arribada de la petita burgesia barcelonina, la qual buscava el model de ciutat jardí que s'havia implantat al poble. Hi ha qui diu que aquest és l'origen del nom Barceloneta.<br /> <br /> La casa també és coneguda com a Bonaventura Coma o Cal Ventura, la qual havia albergat una cansaladeria (s'arribaven a matar 4 porcs a la setmana a mitjan segle XX) i una fonda. Una figura interessant filla de Cal Ventura fou Mercè Coma Clavé (BERTRAN, 2018), la qual va destacar com a excepcional cantant amb una veu prodigiosa dins de l'Orfeó Gelida, una agrupació coral fundada el 1928 que va arribar a tenir més de 100 membres. Sota la batuta de Joaquim Julià Llopis, Coma va formar part del destacat grup de solistes de l'Orfeó, interpretant obres com 'La Mort de l'escolà', corals de Bach i la sardana 'Marinada', entre altres. No obstant això, la trajectòria artística de l'Orfeó Gelida va finalitzar abruptament al voltant de 1935 a causa de problemes polítics.</p> | 41.4410486,1.8630037 | 405016 | 4588343 | Ca. 1870 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96257-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96260 | Funicular de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/funicular-de-gelida | <p>CARAFÍ, Enric (1982). Àlbum del Funicular de Gelida 1920-1982. <span><span><span>Generalitat de Catalunya. Departament de política territorial i obres públiques.</span></span></span></p> <p>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</p> <p>GALLARDO, Joan, & SANS, Joan (2000). El Funicular de Gelida. Els seus primers 75 anys (1924-1999). Ajuntament de Gelida. El Farell Edicions.</p> <p>RIUS, Jaume, et al. (2011). Gelida. Retrats d'un temps. Edicions i propostes culturals Andana.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XX | El Funicular de Gelida va ser traslladat al Centre d'Operacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí l’abril del 2017 per poder dur a terme els treballs de reparació i reprendre el servei que es donava els caps de setmana. Les tasques que es van realitzar a Rubí van afectar les caixes dels cotxes que van ser restaurades en la seva totalitat. Pel que fa als bastidors dels dos vehicles es van restaurar a Suïssa. | <p><span><span><span>Es tracta d'una línia de funicular que connecta el poble de Gelida amb l'estació de ferrocarril situada a la part baixa del poble. La fitxa tècnica del funicular descriu que té una longitud de 860 m, amb una pendent màxima del 22% i un desnivell entre estacions de 103 m. El temps total del recorregut és de 8 minuts i la longitud del cable de tracció és de 935 m. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originalment, per evitar accidents es va instal·lar un cable amb una capacitat de fer front a 46 tones d’esforç, quan en realitat n’aguantava 4. El cable té un diàmetre de 29 mm i llisca sobre un conjunt de 103 parells de politges. Disposa de dos cotxes rectangulars construïts de fusta i ferro que han estat automatitzats per fer-ne compatible la seguretat i l'ús actual, preservant-ne els valors patrimonials. Els cotxes estan inclinats per adaptar-se al desnivell del terreny, fet que genera una posició escalonada dels passatgers, que poden seure a banda i banda de bancs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos laterals i els dos frontals disposen de grans finestrals de vidre i un llum/fanal central. La coberta és lleugerament corba. La línia del funicular és única, tot i que a la part central es bifurca per fer compatible el pas dels dos cotxes.</span></span></span></p> | 08091-8 | Estació del Passeig Josep Rossell. | <p><span><span><span>La societat Funicular de Gelida, S.A. va ser constituïda el 19 de setembre de 1920, i el funicular va ser inaugurat l'1 de novembre de 1924, després d'un període de construcció de divuit mesos. Els promotors de l’obra foren Mn. Jaume Via i Torres i l’alcalde d’aquell moment Josep Rossell i Massana a qui se’ls va col·locar una placa homenatge l’any 1950 per celebrar el 25 aniversari del Funicular. La finalitat inicial del Funicular era connectar l'estació de tren i la zona industrial amb el barri antic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'obra va ser dirigida per Santiago Rubió i Tudurí, enginyer del funicular del Tibidabo. Una part de la maquinària original procedia de la reforma realitzada al funicular del Tibidabo, la qual havia estat adquirida per la societat gelidenca. Els dos cotxes es van comprar nous a la casa Estrada de Barcelona. El constructor va ser Delfí Mas de la nissaga de cons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els primers anys, el Funicular va ser utilitzat principalment per a transportar passatgers, especialment treballadors dels molins paperers, usuaris del tren i residents del barri de Sant Salvador. A més de servir com a mitjà de transport, també es va convertir en un reclam refinat que aspirava a captar l'atenció de la burgesia barcelonina cap al poble, seguint el model de ciutat jardí que s'havia adoptat amb les torres d'estiueig de l'època. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1972, l'explotació del funicular va ser relativament rendible, però amb l'arribada en massa de l'automòbil, va començar un declivi progressiu. L'any 1977, la societat Funicular de Gelida, S.A. va obrir un expedient econòmic que va portar la societat a gairebé la fallida. El 30 de març de 1978, es va establir un Consell d'Administració amb representació de l'Ajuntament per assumir part del dèficit de manera provisional. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1980, l'Ajuntament va prendre el control total del funicular, i el 3 d'abril de 1982, després d'una remodelació integral, es va inaugurar novament sota la titularitat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Entre els anys 2006 i març de 2007, els tècnics de l’empresa Ardanuy Enginyeria Ferroviària van redactar el Projecte per a la renovació del Funicular, el qual preveia la instal·lació de nova maquinària i cotxes, a més de diverses millores a les estacions i les vies. La restauració més recent dels vehicles i de la línia es va dur a terme el 2017. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Centre d'Interpretació, els visitants podran descobrir l’origen del funicular, els detalls de la seva fundació, el servei que va oferir durant els primers anys i l’impacte en la millora de la mobilitat dels veïns de Gelida. </span></span></span></p> | 41.4405750,1.8646060 | 405150 | 4588288 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96260-1702457469197.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-11-28 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Santiago Rubió i Tudurí | Disposa de dues estacions. La inferior, de petites dimensions, i la superior, que també allotja el centre d’interpretació. Va ser incorporat al POUM de 2015 amb la codificació C1-07. | 106|98 | 49 | 1.5 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 96262 | Placa homenatge Ramon Pallejà i Camaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-homenatge-ramon-palleja-i-camalo | <p><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una freda i una de calenta'. Programa Festa Major 2005, pp. 83-85.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MASSANA, Josep Mª; CARAFÍ, Enric (1975). 'Ramon Pallejà i Camaló, una vida forjada en la poesia, la música i l'art'. Programa Festa Major 1975, pp. 54-56.</span></p> | XX | <p><span><span><span>Es tracta d’un plafó ceràmic policromat compost de 6 peces de dimensions i perfils irregulars que conformen una placa rectangular. A la placa s’hi pot llegir el text “Al poeta i a l’amic Ramon Pallejà i Camaló”. 1903 – 1973. De tots els veïns de la Barceloneta. 31 d’agost 1975. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els motius que decoren i il·lustren la placa són 3 orenetes en un lateral i un cep amb 4 fulles i una rapa de raïm. Al centre el text està envoltat amb una esfera representant el sol, i a la base apareixen uns camps de conreu. </span></span></span></p> | 08091-10 | Carrer Barceloneta, 39-41. | <p>Aquesta placa és un homenatge veïnal ubicat al mur de la façana de la casa d'estiueig del poeta local Ramon Pallejà i Camaló. Aquesta placa, col·locada el 31 d'agost de l'any 1975, amb la dictadura franquista encara vigent, està escrita en català, possiblement també en homenatge a l'autor de tradició catalanista.</p> <p>La temàtica, clarament orientada a temes estiuencs i al món rural es podia associar a la tradició vitivinícola del municipi i al fet que és l'època en què les cases d'estiueig agrupaven les figures singulars del poble, com el cas de Ramon Pallejà. A més a més, cal tenir present que durant els mesos de juny a setembre la 'colònia estiuenca' organitzava diferents certàmens literaris i festes al poble. Així doncs, als anys 1908 i 1916, en el marc de cal Pallejà, s'organitzaren uns humorístics Jocs Florals. CARAFÍ, Mercè (1998). En qualsevol cas, Cal Pallejà fou un escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina amb alguns membres destacats de la societat gelidenca.</p> <p>El dia 31 d'agost de 1975 els veïns del carrer de la Barceloneta van organitzar un homenatge un en memòria del <em>poeta i amic</em> Ramon Pallejà. L'esdeveniment va tenir lloc al mateix carrer i va començar a les 12:30 amb la presentació de l'acte. Durant l'homenatge, es va procedir al descobriment d'una placa commemorativa per part de l'alcalde. A continuació, es va realitzar una lectura de poemes originals de l'homenatjat. L'Agrupació Coral Intimitat va actuar en record i homenatge, interpretant cançons que havien estat ofertes a Pallejà en vida. Paral·lelament, es va inaugurar una exposició de dibuixos originals de Ramon Pallejà a la Galeria d'Art Sol Solet, que també va voler sumar-se a l'homenatge. Els fets van quedar recollits al programa de Festa Major de l'any 1975.</p> <p>En aquell Programa de Festa Major de l'any 1975 Josep M. Massana i Enric Carafí en van glossar la figura. En àmbit local, Ramon Pallejà fou un habitual col·laborador en els Programes de Festa Major. Ramon Pallejà va néixer el 1903 a Barcelona, immers en un entorn cultural ric gràcies a la seva família, amb un pare pintor i una mare amant de la poesia. Des de jove, va desenvolupar un profund interès per la pintura i la poesia, influenciat per figures destacades com Dalí, Picasso, Miró i Nonell. Casa seva es va convertir en un lloc de trobada per a músics i artistes, enriquint la seva formació en les arts. Malgrat les dificultats físiques, Pallejà va emergir com un destacat pensador i poeta, la seva obra va guanyar reconeixement i premis en diversos certàmens. Va publicar el seu primer llibre 'Poemes' el 1960, seguit per 'Joies del dolor' el 1971, reflexionant sobre la seva vida marcada per la dificultat i la tristesa. Pallejà va morir el 1973, deixant un llegat durador en poesia i art.</p> | 41.4420900,1.8638700 | 405090 | 4588458 | 1975 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96262-1701772728521.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | O. Kurz | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96263 | Ca la Sara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-sara-0 | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Ferros i Ferrers a Gelida. Notes per la història dels Ferros i els Ferrers a la Vila'. Programa Festa Major 2002, pp. 33-45.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>CENTRE D'INTERPRETACIÓ DEL CASTELL (2005). 'Ruta modernista de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 86.</span></p> <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></span></p> <p><span><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63-70.</span></p> <p><span>ROVIRA, Montserrat (2019). Una festa major diferent. Ca la Sara. Programa Festa Major 2019, pp. 38-41.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p> | XX | <p>Torre d'estiueig d'estil modernista de planta baixa, subterrani, pati i jardí. La façana principal, orientada al carrer Sant Lluís, presenta un coronament amb línies ondulades i sanefes florals de grans volums i fins i tot exuberants, a més de baranes de forja també decorades amb flors. Aquesta façana consta d'una porta central i dues finestres, totes elles amb uns ampits decorats amb motius florals. La porta està protegida per una reixa de forja, igual que les finestres. A la part superior, una gran corona floral emmarca la data de construcció, 1909. Les cantoneres també estan decorades amb una sanefa vertical floral i rematades amb boles i motius vegetals col·locades sobre la cornisa.</p> <p>A banda i banda, trobem diferents patis tancats amb pilars i reixa de forja. A l'interior, segons descriu l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat, l'espai està distribuït amb un passadís central acabat amb una galeria i habitacions a banda i banda. Tot i que no s'ha conservat, se sap que disposava de mobiliari modernista d'època.</p> <p>També compta amb una glorieta amb columnes dòriques orientada al jardí. A més, disposa d'un garatge separat a l'altre extrem del jardí, construït mantenint les línies estilístiques arrodonides que perfilen tot l'edifici.</p> | 08091-11 | Carrer Sant Lluís, 9-11. | <p>Torre d'estiueig modernista (1909) construïda pel mestre d'obres Pere Ros i Tort (1848-1922) en l'espai que havia estat l'antiga era de Cal Bon Joan. Pere Ros Tort (ROSSELLÓ 2013) va tancar, possiblement, amb Ca la Sara la seva etapa de mestre d'obres a Gelida. Ca la Sara, una residència d'estiu dissenyada el 1909 per a Josep Montserrat i situada al carrer Sant Lluís núm. 9-11, mostra un compromís clar amb l'estil modernista. Actualment, aquesta edificació és considerada un punt destacat dins del circuit modernista de Gelida. Malauradament, no sempre ha estat així, i a la part posterior, on hi havia un gran jardí-pineda, va ser destruït durant els anys setanta per edificar-hi un taller tèxtil de manera bastant barroera.<br /> <br /> El jardí constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escales, esdevenint un petit pulmó verd al centre del poble, tot i que era d'accés privat. Va ser salvat de l'enderrocament i convertit en guarderia als anys setanta, gràcies a la campanya de salvació d'edificis d'interès que va dur a terme l'Assemblea Democràtica de Gelida i altres persones sensibilitzades pel patrimoni cultural del poble. Posteriorment, fou el 'parvulari' de Gelida, tal com recorda Rovira en el seu article de l'any 2019 al programa de Festa Major.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís es va projectar urbanísticament a finals del segle XIX amb l'arribada del ferrocarril (1865) i articula un camí cap a l'estació, on trobem un dels primers nuclis d'estiueig al poble. Aquest carrer és un dels principals eixos del primer urbanisme d'estiueig a Gelida, que es va desenvolupar al tombant del segle XX. Durant aquesta època emblemàtica, entre els anys 1880 i 1920, van sorgir les primeres grans torres amb jardí, marcant un període de creixement i transformació significatiu per a la localitat. El seu recorregut ofereix una visió clara de l'evolució de l'arquitectura de Gelida.<br /> <br /> El carrer Sant Lluís, anteriorment conegut com a carrer Salou, es va consolidar com un dels carrers preferits pels constructors i arquitectes de Gelida per al desenvolupament de les cases-torre més elegants del moviment d'estiueig de la fi del segle XIX i principis del XX. Un exemple paradigmàtic d'aquesta arquitectura és la Torre modernista de Can Jové, que va ser reformada l'any 1913 per l'arquitecte Arnau Calvet. O la paradigmàtica Can Valls, que actualment és pública i amb el jardí reconvertit en parc urbà i que permet observar de prop un d'aquests conjunts més genuïns.<br /> <br /> També són interessants les reixes de forja conservades (CARAFÍ 2002), la majoria dels quals van ser obra de <span>Ceferino</span> <span>Raventós</span> i <span>Masana</span>, nascut a Sant Pau d'Ordal el 1890. L'aprenentatge de ferrer i manyà el feu a cal Ferrer Nou i a cal Pep Manyà, de Sant Sadurní. <span>Raventós</span> fou un excel·lent forjador tal com ho demostra la seva obra, present encara en reixes, balcons o baranes de moltes construccions noucentistes i ampliacions modernistes.</p> | 41.4413390,1.8621263 | 404944 | 4588377 | 1909 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475794.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-1702457475695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113654880.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96263-pxl20231127113702863.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Pere Ros i Tort (mestre d'obres) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96264 | Rellotge de sol de Cal Fèlix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-felix | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Un carrer amb molta història'. </span>Programa Festa Major 2004,<span> pp. 74-75.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.</span></p> | XVIII-XIX-XX | Repintat entre els anys 2010 i 2020 | <p>Es tracta d'un rellotge de sol esgrafiat a la façana principal de Cal Fèlix, el número 84 del carrer del Pi. Ubicat a una alçada bastant important per les característiques del carrer, es troba gairebé sota la crugia de la teulada, en un segon pis. El rellotge és quadrangular amb les línies horàries de 6 del matí a les 5 de la tarda pintades amb color negre/marró sobre fons cru però sense cap numeració de les hores. També té assenyalades amb línies més curtes 2/4 de 7, 2/4 de 9, 2/4 de 4 i 2/4 de 5.</p> <p>El pol és una semicircumferència d'on surt el gnòmon que és una vareta metàl·lica. El perfil del quadrat està marcat també amb pintura negre/marró.</p> <p>Segons una fotografia de l'any 2006 de la web de la Societat Catalana de Gnomònica, abans de la restauració de la façana actual, s'observa un rellotge completament desdibuixat en una paret de fons blanc, en el que s'aprecien les línies amb dificultat i sense gnòmon.</p> | 08091-12 | Carrer del Pi, 86. | <p><span><span><span>El rellotge probablement està associat a la construcció de can Fèlix, amb una cronologia de l’habitatge que les característiques arquitectòniques ens situa clarament a un edifici anterior al segle XX. A més a més, podem observar una placa ceràmica del <em>'partido de S. Felio de Llobregat'</em> característica de la segona meitat de segle XIX, malgrat que l’edifici pugui probablement anterior. Cal tenir present que el carrer és dels més antics del poble, sent cal Fèlix una de les cases més grosses del carrer, i possiblement també de les més antigues. </span></span></span></p> <p>L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.</p> <p>El carrer del pi al tombant del segle XX encara era un carrer amb moltes mancances i gairebé sense pavimentar ni voreres. Tampoc les cases disposaven de canaleres desaiguant al carrer.</p> | 41.4425937,1.8576443 | 404571 | 4588520 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96264-1702457473655.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96266 | Monument als Bastoners de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-bastoners-de-catalunya | <p><span>BANCHS, Narcís (2009). </span><em>El ball de bastons de Gelida: 175 anys</em><span>. Autoedició.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2003). 'El 50è aniversari dels Nous Bastoners de Gelida'. </span><em>Programa Festa Major </em><span>2003, pp. 13-15.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El monument urbà que decora el parc enjardinat supera i uneix, a través d'unes escales, el desnivell entre el carrer de la Barceloneta i el carrer Sant Lluís. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Fet de pedra, el monument consta d'una base de roca plana, amb els laterals desbastats sense polir com a decoració. Damunt, una base polida serveix de suport per a una estructura també de pedra, de forma piramidal. La base de la piràmide és buida a l'interior, convertint-se en un suport de tres peus on hi ha inscrites diferents inscripcions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la cara sud trobem 'Bastoners de Catalunya' i el símbol de la senyera representat per quatre barres. A la cara nord, 'VI Trobada Gelida'. A la cara oest hi ha l'escut de Gelida i a la cara est, la data 'maig 1981' i dues figures que simbolitzen el ball de bastons.</span></span></span></p> | 08091-13 | Carrer Sant Lluís, s/n. | <p>Aquest monument commemora la VI trobada nacional de Bastoners de Catalunya que es va celebrar a Gelida l'any 1981.</p> <p>Aquesta trobada, que se celebra des de l'any 1975, es trasllada de ciutat a ciutat organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la colla local de la població d'acollida. Aquesta trobada s'ha mantingut com la principal jornada bastonera del país, i punt de trobada i germanor entre les principals colles i aparador dels seus balls, música, vestits i elements complementaris.</p> <p>Així doncs, l'acollida de la festa a Gelida en les seves primeres edicions no va ser casualitat, ja que la tradició bastonera al poble sembla que es remunta per tradició popular al s. XVIII o abans (CARAFÍ, Mercè, 1998). A mitjan segle XX al poble van arribar a coincidir fins a tres <span>colles bastoneres</span>. La, més antiga, La Colla Vella. La Colla Nova, impulsada a finals dels anys 1940 i la tercera l'any 1953, els Nous Bastoners de Gelida totes elles amb una secció infantil. L'aparició de les colles noves, també va significar un enriquiment en la diversitat de balls i músiques al poble.</p> | 41.4414637,1.8633145 | 405043 | 4588389 | 1981 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96266-1701771990924.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96271 | Arc de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005, <span>p. 83-85.</span></span></p> | XVI-XVII-XXI | L’arc es troba en bones condicions, si bé ha estat manllevat de la seva posició original. | <p>Es tracta d'un arc de pedra de mig punt de l'antic portal de la casa. L'arc del portal està inclòs dins d'un pany de paret llisa amb un acabat de monocapa que manté l'estructura, col·locat dins d'un cercle ampli de pedra que serveix com a petit monument urbà i un banc mirador de fusta. El portal en si consta de tres brancals de pedra a cada banda i un total de 10 dovelles, incloent-hi la clau, de les mateixes dimensions, a més de dues impostes sense decoració.</p> <p>L'arc està situat com un marc que, des del banc del mirador, enquadra la muntanya de Montserrat a l'horitzó. La cara de l'arc orientada a Montserrat possiblement era l'exterior del mas, ja que sembla més degradada pels efectes meteorològics.</p> <p>Col·locada a la paret hi podem veure una placa commemorativa de l'element.</p> | 08091-14 | Mirador Adolf Galès, s/n. | <p>Segons la placa commemorativa, es tracta de l'arc del portal de Cal Sàbat de la Pujada, amb una cronologia aproximada del segle XVI. També s'indica que va ser una donació de J. A. Segura Montalban a l'Ajuntament de Gelida a la tardor del 2004.<br /> <br /> La masia de Can Sàbat de la Pujada, que <span>dóna</span> nom al barri de Can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli. Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX.</p> <p>Abans de la seva desaparició, alguns elements es van incorporar a la façana actual de la casa, mentre que d'altres es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc o el trull de la plaça Triangular. Enric Carafí explica al programa de Festa Major de l'any 2004 que durant anys, les pedres de l'arc estaven guardades en un magatzem municipal dubtant sobre la localització definitiva.</p> <p>Finalment, foren traslladades a la ubicació actual, arran de la intervenció de la Regidoria de Serveis.</p> | 41.4441599,1.8715274 | 405733 | 4588679 | 2004 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470848.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96271-1702457470816.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96435 | Rellotge de sol de can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farigola | XIX | Tot i tenir una petita esquerda a la part superior, el rellotge es troba en bon estat i marca bé les hores. La pintura està lleugerament erosionada | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical dibuixat en color vermell maó, sobre una base en baix relleu de ciment i de forma quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té les línies que marquen les hores i els números entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. També hi ha la inscripció “Any 1814” a banda i banda del gnòmon. Tot això a l’interior d’un cercle dibuixat amb la mateixa pintura i ornamentat amb una sanefa. Hi ha una altra línia resseguint el ressaltat del quadrat de ciment, també amb la mateixa pintura i l’espai entre el quadrat i el cercle està omplert amb puntets pintats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és metàl·lic i està ubicat a la façana sud i principal de la casa.</span></span></span></p> | 08091-16 | A can Farigola, a uns 600 m de la font Freda camí de can Rossell. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de can Farigola, una masia agrícola que primerament es coneixia com la Barraqueta d’en Farigola. Amb els anys es va anar ampliant amb magatzems annexos per guardar vehicles i eines fins a configurar l’aspecte que té actualment.</span></span></span></p> | 41.4285000,1.8653800 | 405197 | 4586948 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722431749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722415666.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96441 | Barraca 11119 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11119 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | <p><span><span><span>La barraca, de pedra seca, és de planta circular amb una falsa cúpula i dimensions moderades. Com moltes de les barraques de la zona, està coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de la vegetació que creix a sobre. Té un diàmetre interior de 160 cm i augmenta fins als 240 cm al mig de l'estructura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaca la porta, que mesura 60 cm d'ample i 120 cm d'alt. A més, la barraca està envoltada per murs de pedra d'uns 70 cm d'alçada.</span></span></span></p> | 08091-20 | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4423100,1.8738300 | 405923 | 4588472 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740837086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740850746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96441-pic1709740881264.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La barraca de pedra seca es troba en un costat de la rasa de la carretera de BV-2425 quan travessa el pla que hi havia pròxim a la Creu de la Roca Sagna quedant aquesta totalment descoberta després dels treballs necessaris per a netejar els vorals de la carretera. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96445 | Barraca 21728 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21728 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | Segles XVIII-XIX-XX | Està en molt bon estat. | <p><span><span><span>Cabana de pedra seca de planta circular de falsa cúpula. La barraca és aèria i aïllada i de dimensions reduïdes. Cal destacar la porta de llinda plana i que la falsa cúpula està tancada amb una llosa plana. Aquesta llosa es troba envoltada de matolls per consolidar la capa de terra que cobreix la resta de la coberta. </span></span></span></p> | 08091-22 | Al sender del fons del Racó cap a la creu de Rocasagna. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4386400,1.8754800 | 406055 | 4588062 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742837973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742853069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742889146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742900982.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96445-pic1709742918031.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | L'accés és complicat per tractar-se d'un element situat enmig del bosc sense una referència específica. S'hi pot accedir seguint un corriol. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96453 | Campana Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-miquela | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> | XX | En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus. | <p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 101 cm i un pes de 614 kg. En aquest cas, té un jou de ferro que va ser substituït l'any 2004 per un de fusta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>S’hi pot observar inscripcions epigràfiques en relleu que diuen: <em>Construïda essent rector mossèn Francesc Xavier Raventós. Obrers Pere Rossell, Anton Pascual i Josep Rosell, batlle de Gelida. Padrins D. Joaquim Jover i Costas, marquès de Gelida.</em> A més a més també ostenta elements decoratius interessants com: Àngels; custòdia; calze; tiara papal; encensers; bàculs; raïms; cintes; orla de fruits i fulles de roure; creu. </span></span></span></p> | 08091-26 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: la Roser i la Miquela. En aquest cas la Miquela fou fosa l’any 1906 per part del fonedor: Moisés Díez de Palència. </span></span></span></p> | 41.4402600,1.8651300 | 405193 | 4588253 | 1906 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-img20240306122509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96453-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-175248225657a9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Moisés Díez | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96454 | Campana Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-roser | <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Enric (1997). 'Les campanes de Gelida, el poble en té 13'. <em>Programa Festa Major 1997,</em> p. 85-94.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).<em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em>. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LLOPART, Carme (1988). 'Tocs de Campanes'. <em>Programa Festa Major 1988,</em> p. 71-72.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MAURI, Alfred (2019). <em>Campanes, campanars i campaners de Gelida.</em> Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 8. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></p> | XIX | En bon estat, si bé, està embrutida, especialment pels excrements de coloms i altres aus. | <p><span><span><span>Campana de la parròquia de Sant Pere amb un diàmetre de 83 cm i amb un pes de 331 kg i amb un jou de fusta que no correspon a l’original de ferro que fou substituït l’any 2004. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es poden </span></span></span><span><span><span>observar inscripcions epigràfiques en relleu: <em>Bonabra.e Ysidro Pallès me feren en Barcelona Me feren essent rector al R.D. Jaume Planas, Obrer Franco. Bargalló y padrins Franco. Y Maria Font Fontanals.</em> A més a més la campana també té decoracions com: Calze; imatge de la Mare de Déu del Roser; imatge possiblement de Sant Pere; orla amb motius vegetals i raïms; dues campanes. </span></span></span></p> | 08091-27 | Carrer Major, 1. | <p><span><span><span>Les primeres notícies que tenim de campanes i similars en època antiga, però segons la tradició, és al segle V, quan Sant Paulí de Nola n’afavoreix la implantació a les esglésies. Les primeres referències de l’ús de campanes, de mida petita, es remunten al segle VI, quan comença la seva difusió en monestirs i esglésies. A partir del segle XI se’n generalitza l’ús i a partir del segle XII ja agafen la forma que coneixem avui dia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el campanar de l’església parroquial de Sant Pere podem trobar-hi dues campanes: La Roser i la Miquela. En aquest cas la Roser fou fosa l’any 1849 i fou fruit de la col·lecció del fonedor Bonaventura i Isidre Pallès, Barcelona. </span></span></span></p> | 41.4402600,1.8651300 | 405193 | 4588253 | 1849 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-imatge-de-whatsapp-2024-04-11-a-les-17524894a5b2c3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96454-img20240306122334.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-11-25 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Bonaventura i Isidre Pallès | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96460 | Premsa del mur de casa Santfí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-del-mur-de-casa-santfi | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'El per què d'un conservador del patrimoni'. </span>Programa Festa Major <span>1991, pp. 49-50.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005,<span> pp. 83-85.</span></span></p> <p><span>COROMINAS I CAMP, R. i COROMINAS I CAMP, J. (2017). </span>Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l'edat mitjana. Berga i Manresa<span>. Àmbit de Recerques del Berguedà i Centre d'Estudis del Bages.</span></p> | <p>Conjunt de peces de pedra d'origen divers que s'han aglutinat al peu del mur de can Sanftí com a element urbà decoratiu amb un contingut arqueològic local. El conjunt està format per diversos elements.</p> <p>En primer lloc, un plat de la premsa que és un gran bloc de pedra tallada plana quadrangular al que s'ha fet un canal circular per on es recollia el líquid premsat .</p> <p>En segon lloc, complementàriament al plat, també hi ha el contrapès de la premsa, que segons la monografia dels germans <span>Corominas</span> (COROMINES: 2017, pg.33) podria tractar-se d'un model de pes de premsa mòbil de tipus B o D en el qual les entalles laterals i els costats lleugerament convergents, estarien destinats a encastar-hi les falques per subjectar les peces frontals que consoliden el coixinet de retenció del caragol.</p> <p>El tercer element, possiblement es tractaria d'un pes cilíndric de premsa, també de pedra. I, finalment, al costat del conjunt, hi ha figura una fita de l'Hostal de les Cases Noves, en la que figura les inicials JS (Josep Sàbat).</p> | 08091-28 | Creuament del carrer Sant Miquel i el carrer d'Anselm Clavé. | <p>Aquestes peces provenen del solar que pertanyia a la Unió del Casal Gelidenc, ubicat al seu costat, i on es troba actualment el Casal d'Avis de Gelida. Segons la fitxa del POUM a finals de l'any 1983, es va fer una excavació al solar, en el qual van aparèixer restes humanes, que els estudiosos gelidencs E. Carafí i A. Mauri van atribuir a l'antic fossar de l'església de Sant Miquel. En el transcurs de les excavacions, van aparèixer les restes de la premsa, que en el seu moment es van atribuir a una premsa d'oli.</p> <p>A part de la premsa, en el seu moment es va descriure també altres elements com un corró (o possible pes vertical) i la fita de l'Hostal de les Cases Noves que formen un petit “indret arqueològic”, sota el mur de can Santfí, ran de la font de Sant Miquel segons notes d'Enric Carafí al programa de Festa Major de l'any 2005 i que foren donades a l'Entitat dels Amics del Castell i aquest l'entregaren a la ciutat per embellir aquest espai. La base de premsa prové dels Masets.</p> | 41.4392958,1.8680524 | 405435 | 4588144 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306124738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134845.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96460-img20240306134942.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96462 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-16 | <p>ROSSELLÓ i Romeu, Joan (1994). 'L'evolució en els usos de les plantes baixes de Gelida alguns exemples del carrer Major' a <em>Programa de Festa Major 1994</em>, pp. 25-29.</p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2007) 'Laureano Arroyo y Velasco, arquitecte municipal de Gelida entre els anys 1878 i 1887'. Programa Festa Major 2007, pp. 88 - 93.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2012). 'Història, arquitectura i oficis antics al cementiri de Gelida'. Programa Festa Major 2012, pp. 83-89.</span></p> | XIX | <p>Edifici historicista adaptat a una de les cantonades de la plaça de l'església. Sense coberta perquè disposa de terrat, disposa d'una distribució de planta baixa i pis. La seva façana es caracteritza per les portes i finestres amb arc de mig punt i un fi guardapols que les emmarca, així com reixes i baranes de forja. La planta, orientada a la plaça és irregular i es genera un petit espai propi a la vorera per l'enfonsament la línia del carrer cap a dins la parcel·la a la zona de la porta principal d'entrada.</p> <p>Rosselló al programa de Festa Major de l'any 2007 descriu les intencions arquitectòniques de Velasco amb la creació d'aquesta planta irregular. L'edifici presenta un desenvolupament en planta reduït i una alçada limitada, elements que constituïen condicionants predefinits del programa arquitectònic. La solució adoptada consisteix en la ruptura del pla de façana en tres paraments. Aquesta disposició emfatitza el coronament de les cornises i accentua la composició simètrica basada en eixos verticals.</p> <p>Aquestes decisions arquitectòniques reflecteixen una voluntat inequívoca de conferir a l'edifici, més enllà de la seva funció representativa, un rol crucial en l'estructuració urbana de la plaça de l'Església.</p> | 08091-29 | Plaça de l'Església, 10. | <p>L'edifici va ser inaugurat l'any 1891, havent-se edificat segons un projecte concebut l'any 1881. La construcció es va realitzar respectant gairebé íntegrament el disseny original, amb l'única modificació dels balustres d'obra inicialment projectats per als balcons, que van ser substituïts per baranes de ferro fos. En aquell període, la parròquia de Sant Pere era regida pel rector Josep Parera. Històricament, l'edifici ha servit com a residència del rector de la parròquia, a excepció dels anys de la Guerra Civil (1936-1939), quan les instal·lacions van acollir les oficines de la Confederació Nacional del Treball (CNT).</p> <p>L'arquitecte responsable de l'obra va ser Laureano Arroyo i Velasco, qui va exercir com a arquitecte municipal de Gelida durant el període de 1878 a 1887. Arroyo y Velasco, originari de Barcelona, va rebre la seva formació a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, centre en el qual tots els arquitectes catalans havien de formar-se entre 1850 i 1872. Dins de l'obra d'Arroyo y Velasco, la simetria representa un element distintiu, característica comuna en els treballs dels mestres d'obra contemporanis a ell.</p> <p>El cas de la rectoria és particularment notori, atès que es caracteritza per una façana que trenca el pla convencional en tres paraments. Arroyo y Velasco va actuar també com a arquitecte a la ciutat des de l'any 1888 fins al 1910.</p> | 41.4399074,1.8647790 | 405163 | 4588215 | 1881 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96462-img20240306124227.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Laureano Arroyo i Velasco (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96464 | Casa Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-terra | <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span>POUM de Gelida<span>. Gelida.</span></p> <p><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2002). Orígens de la capella de Sant Miquel i de la vila de Gelida. Programa Festa Major 2002, pp. 63 - 64.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2013). Els mestres d'obres en l'arquitectura de Gelida. Programa de Festa Major 2013, pp. 63 - 70.</span></p> | XIX | <p>L'edifici, situat al començament del carrer Major i flanquejat per mitgeres, consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes. La façana simètrica està estructurada en tres portals amb petits arcs rebaixats a peu de carrer, tres balcons al primer pis, tres balcons d'ampit al segon pis i tres finestrons rectangulars a les golfes. Aquesta es reorienta lleugerament cap a la dreta, adaptant-se al perfil del carrer, i presenta un segon parament que manté la mateixa tipologia i distribució d'obertures en cada planta.</p> <p>Com a element distintiu, sota el balcó principal s'inscriu la data de construcció, 1887, i es destaquen els balcons de forja.</p> | 08091-30 | Carrer Major, 5-7. | <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> <p>L'edifici fou obra del mestre d'obres Josep Llopart (ROSSELLÓ,2013). Josep Llopart Batlle, un mestre d'obres originari de Vilafranca, va obtenir el seu títol l'any 1872. Es té constància que va desenvolupar la major part de la seva activitat professional a Vilafranca del Penedès entre 1877 i 1906. A Gelida, durant l'any 1879, Llopart Batlle va exercir com a agrimensor per a l'Ajuntament, realitzant tasques d'amidament dels edificis públics, carrers i camins. A més, va elaborar diversos projectes de menor envergadura i, l'any 1881, va dissenyar un projecte per a una casa de renda, que va resultar particularment interessant.</p> <p>Aquesta edificació, coneguda com la casa Casanovas o casa Terra, ubicada al carrer Major núm. 5 i 7, no va ser completada fins a l'any 1887.</p> | 41.4400384,1.8646637 | 405153 | 4588230 | 1887 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306115814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96464-img20240306124650.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Llopart i Batlle (mestre d'obres) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96465 | Cal Terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-terra | <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996, pp. 16-22</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004, pp. 22-27</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004, pp. 22-28.</span></p> | XVI - XX | <p>Cal Terra és un gran casal que té el seu origen a partir d'una masia, similar a les que es troben arreu del terme municipal. No obstant això, ara ha quedat integrada al cor del poble, en el nucli original de Gelida al voltant de l'església de Sant Miquel, existent ja des del segle XIII. La casa que està ubicada al costat de l'església de Sant Pere, tallada per diversos carrers hauria tingut un terreny molt més gran, i, per exemple, se sap que l'era original de la masia arribava fins a l'actual rectoria. L'edifici és de planta rectangular amb tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. Disposa d'un petit pati entre l'entrada i la separació amb l'església, que està emmarcat per un portal d'entrada (ja existent a principis de segle XX) amb una reixa. La façana principal està orientada cap a la plaça de l'església, destacant el gran arc dovellat de la porta. També són notables les finestres amb llinda i brancals de pedra polida. La llinda de la finestra central està gravada amb la data 1633. La façana ha estat restaurada i arrebossada, mantenint els blocs de pedra cantoners de la casa visibles. Encara conserva el pou a l'interior del pati.<br /> <br /> Al primer pis, també es pot observar un rellotge de sol fet amb plafó ceràmic (contemporani), on un sol il·lustrat marca el centre del gnòmon. A la part superior, s'hi troba la llegenda 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE / ELS DOS NO SOM RES'. A la part inferior, les dates 1633 i 1989 flanquegen el nom de la casa 'Can Terra'. El plafó ceràmic també està il·lustrat amb raïm i una portadora buida.<br /> <br /> La coberta a doble vessant està acompanyada d'un ràfec a tres nivells a tot el voltant. L'edifici ha patit algunes reformes, i s'han obert un conjunt de finestres rectangulars a la façana que dona al carrer (quatre per pis) al carrer Mossèn Martí <span>Mariné</span>, que no són d'interès.</p> | 08091-31 | Carrer Major, 2-6. | <p>Cal Terra també s'havia conegut com a casa Bovers, casa Alegre i casa Romegosa. Aquesta informació prové de l'acurat estudi, iniciat l'any 1991 per Ramon Rovira i <span>Tobella</span>, i que es pot consultar a la web Gelida.org, en el que s'explica extensament la història d'algunes de les masies més singulars del terme, s'inclou un resum històric de Cal Terra i un molt interessant arbre genealògic de les famílies dels masos, entre altres continguts del municipi.<br /> <br /> La història familiar de la masia es pot resseguir des de l'any 1578, moment en què s'ha pogut constatar que ja existia una casa al nucli de Sant Miquel, que possiblement correspon a cal Terra, que era la residència del sastre Pere Bover. Els documents històrics revelen referències a la ubicació de la casa a Gelida i als propietaris que hi vivien en els segles següents. Els Bovers, una família de sastres d'origen francès, ja eren presents a Gelida abans de 1565, i van jugar un paper important en la comunitat local. Magdalena Bovers i Llopard del mas Osset es va casar amb Joan Terme de la Parra el 1642, mentre que una altra germana, Paula, es va casar amb Joan Alegre de Castellví de Rosanes el 1650. Les famílies Alegre i Casanoves també van estar implicades en disputar la possessió de diverses propietats, incloent-hi cal Terra, durant els segles XVI i XVIII.</p> | 41.4401442,1.8647964 | 405165 | 4588240 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104447500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104459268.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104532445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-pxl20231127104539628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085438.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96465-img20240516085542.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | El pati de cal Terra, històricament, havia estat el lloc on es preparava l'escudella de Santa Llúcia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96466 | Ca l'Aleix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laleix-3 | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span><em>. </em><span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSSELLÓ, Joan (1993) Les primeres generacions de “Els Mas”, nissaga de paletes constructors i arquitectes de Gelida. Programa Festa Major 1993, pp. 61- 66.</p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022) Els paletes a Gelida a finals del segle XIX. </span>Programa Festa Major 2022,<span> pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>Edifici ubicat a la plaça de l'església i la continuació amb el carrer Marquès de Gelida. Consta de planta baixa, i dos pisos amb coberta de doble vessant. Es tracta més d'un gran casal ubicat a la plaça que un edifici entre mitgeres tradicional. La façana principal, de les dues orientades a carrer és la que dona a la plaça. Es caracteritza per una porta principal flanquejada per dues finestres, que actualment dona accés a un centre veterinari. Al primer pis hi trobem tres balcons d'ampit, amb el central una mica més gran. Tots tres amb barana de forja igual que a les finestres del segon pis. Aquestes finestres són un dels trets més característics de l'edifici. Es tracta de tres conjunts de finestres geminades amb arquivolta. La façana es completa amb un ràfec prominent.</p> <p>A la façana del carrer Marquès de Gelida, també hi trobem, mantenint l'estil, dues obertures amb balcó al primer pis i dos conjunts de finestres geminades.</p> <p>Finalment, cal destacar la torratxa amb terrat ubicat al costat de la façana principal. Com a detall de la façana, esmentar que hi ha pintat al segon pis, sobre la finestra central, la inscripció 'VILLA SEBASTIAN' dins d'una mena de garlanda blava.</p> | 08091-32 | Plaça de l'església, 2. | <p>Edifici més antic, que el mestre pràctic o mestre constructor Lluís Mas i Civil en va fer el projecte de reforma l'any 1903.</p> <p><span><span><span>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romañà, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El creixement de Gelida a finals del segle XIX, impulsat per l'expansió de la vinya i les fàbriques papereres, així com l'arribada del ferrocarril, va beneficiar l'expansió urbana i la construcció d'habitatges al poble. Francisco Mas va millorar notablement la seva posició econòmica i social, construint moltes cases, especialment les projectades pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes. L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del modernisme a Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat.</span></span></span></p> | 41.4399300,1.8652276 | 405201 | 4588217 | 1903 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110444072_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110502356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110540635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96466-pxl20231127110611497.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Lluís Mas i Civil | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96472 | Edificis Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-rius | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General d'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (2016). 'Los Castillejos'. </span>Programa Festa Major<span> 2016, pp. 86-90.</span></span></p> | XX | <p>És un conjunt d'edificis construïts a finals dels anys 1940, en el qual el municipi intenta recuperar la tradició de la construcció de torres d'estiueig.</p> <p>En aquest cas, les quatre cases busquen una estètica pròpia de les cases pairals amb coberta a doble vessant, de planta baixa i pis i pati. Aquestes cases inclouen alguns elements característics com detalls de pedra a les llindes i finestres, així com portalades adovellades amb grans arcs que intenten evocar l'herència de les masies d'època moderna.</p> | 08091-37 | Carrer Anoia | <p>El conjunt d'edificis, conegut com els edificis Rius del carrer Anoia, correspon a l'última etapa de la tradició de construcció de torres d'estiueig existent al municipi des de finals del segle XIX. Perpendicular al carrer Anoia trobem el carrer Sant Antoni, on va viure el constructor gelidenc Jaume Rius i Nolla, qui urbanitzà la plaça del Pi i el mateix carrer Anoia a finals dels anys 1940. En aquest últim, va construir els edificis Rius com a exemples representatius i estratègia comercial de venda.</p> <p>Les cases van ser projectades per l'arquitecte Francisco Portillo amb un llenguatge pairal propi del neopopulisme de l'època (ROSSELLÓ, 2011). Jaume Rius Nolla, fill de Josep Rius i Antònia Nolla, era descendent de ca l'Agustinet del carrer Major de Gelida, però va néixer al carrer de l'Església de l'Hospitalet de Llobregat on s'havien establert els seus progenitors. Professionalment, Jaume Rius va ser propietari de Construccions Rius va ser un promotor immobiliari amb activitat ja als anys 1930.</p> <p>Després de la guerra Jaume Rius va invertir en diferents promocions a Gelida. La masia Rius, ara propietat de Juvé i Camps, les torres, i les obres de la plaça del Pi, la casa familiar del carrer Sant Antoni i les d'estil pagesívol del carrer Anoia. En tots ells, la participació de l'Arquitecte Francisco Portillo Quintana.</p> | 41.4407318,1.8600905 | 404772 | 4588311 | 1948 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212094738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20240306142307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212095402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20240306142351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-1710932045058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96472-img20231212094823.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francisco Portillo Quintana (arquitecte) | Aquest conjunt d'edificis és interessant pel context en el qual foren construïts i la tradició històrica del poble associat a la última etapa de torres d'estiueig, motiu pel qual és interessant que figurin en el mapa. Tot i això, creiem que els detalls arquitectònics dels edificis no justifiquen necessàriament la seva inclusió en la descripció. | 116|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96483 | Casal Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-maria | <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca, pp. 493-512.</span></p> | XX | <p>Casal noucentista ubicat al carrer Anoia actualment encaixat entre edificis contemporanis que el deixen gairebé sense espai. Planta rectangular amb coberta holandesa.</p> <p>L'edifici de planta baixa, pis i golfes, té una característica façana principal amb un portal central flanquejat per dos grans finestrals rectangulars. Les tres obertures estan decorades amb uns discrets motius florals. El pis (a finals del s.XX s'hi afegí un nou pis i unes golfes, seguint l'estil de l'antiga casa) consta de quatre finestrals rectangulars paral·leles amb una petita barana de forja. I es completa la façana amb tres finestres quadrangulars per les golfes. Les finestres principals disposen de porticons de fusta.</p> <p>Com a element complementari, la façana disposa d'una rajola ubicada, al centre de vernís blanc-i-blau on es llegeix 'CASAL MARIA / ANY 1929' i està flanquejat amb dos plafons de dues rajoles amb motius florals a les cantoneres.</p> <p>La casa consta d'un ràfec de fusta a tot el vol.</p> | 08091-43 | Carrer Anoia, 32. | <p>Edifici construït per encàrrec de l'estiuejant José Solé Recasens i projectada per l'arquitecte Carlos Martínez, projectista d'altres edificis com la torre Pàmies (1928), la casa Cardús (1928) i la torre Solé i Recasens del mateix any 1929, com el casal Maria. Correspon a la tradició de torres d'estiueig gelidenques del primer terç de segle XX, el moment àlgid del moviment.</p> <p>La casa es troba al final del carrer Anoia, on mitjançant la plaça Triangular s'inicia el passeig Circumval·lació, una de les obres vials estratègiques per desenvolupar urbanísticament la població ja a mitjans dels anys 1930 i que no és fins després de la guerra (1946) que se n'obre el primer tram.</p> | 41.4405327,1.8608952 | 404840 | 4588288 | 1929 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095446.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96483-img20231212095503.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Carlos Martínez (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96528 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4 | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment. | <p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p> | 08091-44 | A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola. | <p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p> | 41.4277200,1.8708400 | 405652 | 4586855 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96530 | Font del Senyor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-senyor | <p><span><span><span>CARAFÍ, Enric (2021). 'Confiant en el futur...!?'. Programa Festa Major 2021, p. 43.</span></span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). POUM de Gelida. Gelida.</span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2021). Arqueologia a Gelida. Programa Festa Major 2021, pp. 16- 19.</span></p> | XIV | L'estat de conservació de la font és bo. L'únic element que requereix atenció és la porta de ferro que tanca la mina d'aigua, que està despenjada. | <p>La font del Senyor és una mina d'aigua artificial excavada a la roca. La porta d'entrada a la mina és d'arc apuntat d'estil gòtic fet de pedra i amb una porta de ferro forjat que actualment està despenjada de les seves frontisses.</p> <p>A la mina s'hi accedeix a través d'una galeria molt estreta i baixant uns esglaons molt drets i alts. A l'interior una doble galeria, una més alta transitable, i una segona més baixa, ambdues fetes amb pedra. També hi ha la pedra picada a partir de la qual s'encaixava el primer tram de tub ceràmic que portava l'aigua de la font fins al castell de Gelida. La conducció exterior de l'aigua, de poc més d'un quilòmetre estava feta de tubs ceràmics, com el que es pot veure al Centre d'Interpretació del castell.</p> <p>Hi ha alguns elements de l'estructura de la canalització que completaven la mina que són parcialment visibles. A tocar del castell, al peu del camí es veuen restes del petit aqüeducte que portava l'aigua cap a l'interior de la fortificació. A l'interior del castell també s'observen restes del negatiu de la canalització ceràmica excavada a la roca. Segons l'estudi de Mauri, quan l'aigua entrava al castell, un repartidor enviava una part d'aigua a la cisterna de la plaça del Pedró, i la segona, canalitzada, a la part central i baixa del castell. El distribuïdor era una pica reaprofitada rectangular feta amb pedra de gres roig.</p> | 08091-45 | Es troba al camí de ca n'Oller des del castell de Gelida. A les faldes del turó de ca n'Oller. | <p>Es tracta d'una mina d'aigua construïda al segle XIV pel gran reformador del castell Berenguer Bertran. Forma part del conjunt del Castell de Gelida, ja que una llarga canalització de més d'un quilòmetre feta de tubs ceràmics vidrats d'uns nou centímetres de diàmetre de la que encara es conserva algun tram, portava l'aigua de la mina fins al castell. L'aigua s'emmagatzemava mitjançant diverses cisternes connectades per una xarxa de canonades ceràmiques encara conservades parcialment. El topònim segurament faria referència al responsable de construcció de la font i tota l'estructura associada de canalització per portar aigua fins al castell, Berenguer Bertran.</p> <p>L'any 2021, segons notes d'Enric Carafí, l'Ajuntament va dur a terme operacions de neteja a la font del Senyor, localitzada al camí de ca n'Oller de la Muntanya. Aquesta acció va incloure l'eliminació de vegetació excessiva que comprometia l'estructura històrica de la font. També es va restaurar la reixa d'accés a la mina. Encara pendent, resta l'eliminació de brutícia i fang de la bassa que recull l'aigua, vital per al regadiu dels horts tradicionals.</p> <p>La importància històrica i arquitectònica de la font ha estat destacada en estudis anteriors, incloent-hi el d'Alfred Mauri del 1984, que detalla la seva construcció en el segle XIV per Berenguer Bertran, així com el seu traçat fins a la plaça del Pedró, on proveïa d'aigua al castell.</p> | 41.4282100,1.8760200 | 406085 | 4586904 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726473300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726451887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-pic1709726485776.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684620.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911684511.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-croquis-font-del-senyor.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96530-1712911682696.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic es coneix també amb el nom de font del Pau Moreno. | 93|85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96550 | Font de can Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrents | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>GARCIA, Daniel (2018). 'Les fonts de Gelida: ara i abans'. Programa de Festa Major 2018, pp. 56-57.</span></p> | XIX-XX | Es troba en bones condicions de conservació. L'únic desperfecte que s'hi observa és que s'ha despenjat la rajoleta amb la placa on hi figura el nom de la font. | <p>Es tracta d'una font molt senzilla on s'aprecien intervencions de conservació en diferents èpoques. S'hi combina la part més original feta amb pedra, amb la més moderna, feta amb ciment. Es troba a tocar de l'àrea recreativa de can Torrents, cosa que fa que sigui freqüentada.<br /> <br /> La font en si són dos brolladors, un al costat de l'altre. Possiblement, el de baix, que és de goma, sigui més modern i hagi substituït el de dalt, que és metàl·lic. Actualment de cap dels dos en surt aigua.<br /> <br /> A una banda del brollador hi trobem una construcció petita, feta amb maons i arrebossada amb ciment, i que està tancada amb una porta metàl·lica que segurament tanca el registre de la font. A l'altra banda hi ha un banc de pedra que aprofita el pendent de la paret de la muntanya per fer-hi el <span>recolzament</span>, també de pedra.</p> | 08091-46 | A la carretera C-243b punt quilomètric 9,5. | <p>Les inicials PT de la porta metàl·lica que tanca el registre són les de Pere Torrents, propietari de la font als anys 1950. L'esplanada pavimentada del davant de la font havia estat una bassa.</p> | 41.4329400,1.8654600 | 405210 | 4587440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204418474.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204440103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204452507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204428545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96550-pic1707204474174.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96573 | Font de la Barbuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-barbuda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | L'estat de conservació general de la font i el seu entorn és bo. El banc de pedra ha patit vandalisme i ha estat pintat amb pintura en esprai. | <p>La font de la Barbuda es troba al final d'unes llargues escales amb barana central. El brollador de la font és ornamentat, fet de pedra esculpida amb la forma d'una cara humana. La molsa ha anat cobrint el que representava una barba espessa. Damunt el cap s'hi poden llegir les inicials 'PT'. La surgència d'aigua seria per la boca. Aquesta es troba a la paret cimentada del pendent de la muntanya on, una mica més amunt del brollador, hi ha escrit '1922' i les inicials 'SS'.</p> <p>El conjunt es completa amb un banc allargat fet d'obra i amb forma ondulada per satisfer les necessitats de repòs. Dos grans arbres plataners asseguren una bona ombra a tota l'àrea de descans. El terra és enllosat amb pedra i hi ha una barana de seguretat a tot el perímetre per evitar la caiguda sobre el torrent de Cantillepa, que queda uns metres més avall en fort pendent.</p> | 08091-47 | Baixant les escales que surten de la plaça del final de l'avinguda d'Europa. | <p>La data de la inscripció 1922 correspon a la reforma que van fer Pere Taulé (PT) juntament amb Salvador del Pollastre (SS). Hi ha fotografies de gelidencs i gelidenques gaudint de la font de finals del segle XIX.</p> | 41.4397500,1.8604700 | 404803 | 4588202 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103309.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96573-img20231212103349.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96600 | Font de can Penyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-penyella | XXI | Es troba en bon estat de conservació | <p>La font de can Penyella ha vist modificada completament la seva forma original a conseqüència d'obres viàries més recents.</p> <p>Actualment, és un broc metàl·lic sense canella ni polsador que surt d'un pany de paret fet de pedra enllosada. A banda i banda, blocs de formigó de la mateixa alçada tanquen tot l'espai fins a una altura aproximada de 80 cm. Per sobre hi ha una paret feta amb grans blocs de pedra. El terra és un enllosat modern de pedra.</p> <p>Es troba en un pas de vianants subterrani de la carretera BV-2249.</p> | 08091-48 | Al passatge de les Parets. En l'inici de la carretera BV-2249 que va direcció Sant Llorenç d'Hortons, allí hi ha un pas de vianants que en creuar-lo ens deixa davant d'un camí que en seguir-lo durant uns 100 m es troba la font, al costat d'un pas subterrani que travessa la carretera esmentada. | <p>Es desconeix l'any de la remodelació de tot l'espai, però es tracta d'una obra contemporània, possiblement feta després de l'any 2000 amb alguna adequació de la carretera.</p> | 41.4464500,1.8637400 | 405086 | 4588942 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712702152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712715352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712742052.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96600-pic1709712757194.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96601 | Font de Cantillepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cantillepa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | XVIII - XX | Es troba en un bon estat de conservació, tant la font com l'entorn de l'element. | <p>Actualment, el conjunt estructural de la font està format principalment de blocs de pedra roja. Aquests blocs elaboren una cobertura en l'element. Al mig de l'estructura de pedra es pot trobar el broc metàl·lic del qual hi vessa el recurs hídric corresponent, ara bé, en aquest cas no s'ha pogut observar, ja que l'espai on hi ha el broc es trobava inundat per la mateixa aigua de la font. A més una mica més amunt també hi ha dos cartells informatius.</p> <p>El primer, situat en la part baix-esquerra, fa referència al fet que l'aigua proporcionada per la font no és apta pel consum. En canvi, l'altre cartell està destinat a mostrar un fragment d'un poema de l'autor local Ramon Pallejà i Camaló. El fragment diu: 'Em plau ton cant, fontana, amb plors d'argent, de música preuada, recites suaument encantada un conte de fades...'.</p> <p>El broc i els cartells que es troben al centre de l'element estan envoltats d'uns bancs de pedra que per tal d'accedir-hi, cal baixar uns esglaons pel costat dret de la font.</p> | 08091-49 | A l'inici del camí del Castell des de la carretera C-243b. | <p>El nom a la font també és utilitzat per la cèlebre revista local del municipi. La formació del nom pot venir arran de la influència del mas de Cantillepa o així com del compost dels mots 'càntir' i 'llepa', que vol evocar l'expressió de llepar el càntir. A més a més, antigament hi havia el rumor de què la font era curativa, principalment per als mals de pedra i ronyó.</p> <p>El re-disseny i forma actual es va fer l'any 1946 a mans d'Armand Mas i Tulla.</p> | 41.4364300,1.8673300 | 405371 | 4587826 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-font-cantillepa-mdc.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170355.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170428.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96601-img20231212170432.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La font ha experimentat un procés evolutiu notable el qual ha acabat conformant el seu bon aspecte actual. Serà a partir de la meitat del segle XX que l'estructura conformarà l'aspecte actual. En l'emplaçament de la font podem destacar-hi una gran esplanada o plaça on hi ha diversos arbres així com un seient de pedra. Pel que fa als arbres són plataners. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96615 | Font del Migjorn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-migjorn | XIX - XX | L'estat de conservació de l'espai és bo, tot i que la font sembla tapada. | <p>Un cop baixades les escales que separen la font a l'esquerra hi ha un cartell informatiu el qual indica al públic que l'aigua que proporciona la font en qüestió té cap garantia sanitària.</p> <p>Sota d'aquest cartell hi sobresurt un banc fet d'obra i arrebossat. A la dreta també hi ha un altre banc amb les mateixes característiques i al seu costat es pot trobar la font. En aquest cas no hi ha broc i l'aigua vessa directament d'un forat de la paret i cau en una pica de pedra que és per on desembocarà les restes d'aigua.</p> <p>Just al costat d'aquesta pica hi trobem un petit cubicle d'obra i arrebossat amb ciment tancat amb una porta metàl·lica.</p> | 08091-54 | Just davant del número 24 del carrer Cabernet, de la urbanització Safari. | <p>Una inscripció en una pedra suggereix que l'any de la darrera adequació de l'espai va ser el 1950.</p> | 41.4219400,1.8869900 | 406993 | 4586196 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729562899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729576321.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729591553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96615-pic1709729615529.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96616 | Pont FFCC Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-ffcc-sant-salvador | <p><span><span>ALBET, Josep (1965). 'Pont sobre el Riu Anoia'. </span><em>Programa Festa Major 1965</em><span>. p. 17.</span></span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (2016). 'Els valors oblidats del patrimoni ferroviari i viari de Gelida'. </span><em>Programa de Festa Major 2016</em><span>. pp. 33 - 42.</span></p> | XIX - XX | Es troba en un bon estat de conservació. | <p>Si es pren la carretera que passa per l'entrada del polígon industrial de La <span>Gelidense</span> a pocs metres d'aquesta hi ha una mitjana, o illa de tràfic. Un cop allí ja es pot observar l'element.<span> Segons l'estudi de Rosselló (2016) les principals dades patrimonials del pont se centren en les estructures conservades des de la seva construcció i dimensions.</span> El pont és un tipus d'estructura de ferro principalment en estructura, pedra i formigó a les bases dels pilars. El pont té una llargada aproximada de 123 m amb una alçada de 85 m passa per sobre del riu Anoia i dona connexió entre l'Estació de Ferrocarril de Gelida i Sant Salvador de la Calçada, proporcionant una ruta vital per al transport de mercaderies i passatgers. La velocitat màxima per travessar el pont és de 140 km/h segons la senyalització física. Es troba a uns 300 m de distància de l'estació de Gelida.</p> <p>Els materials constructius que s'observen són acer, pedra i maó, sent les pilastres les úniques parts que es conserven de l'estructura original. Està format per tres trams (ROSSELLÓ, 2016) d'acer amb perfil d'arc molt rebaixat. Dos d'aquests trams, situats als extrems, tenen una llum de 36,65 m, mentre que el tram central té una llum de 49,36 m.</p> <p>L'estructura del pont inclou dos estreps i dues piles amb una forma allargada, consistent en un rectangle amb dos semicercles a les extremitats. Està construït amb pedra recoberta de maó massís vist, i utilitza carreus de pedra sorrenca de color vermellós en les bases, les cantoneres i els coronaments superiors.</p> | 08091-55 | Vial d'accés a Sant Salvador de la Calçada i al molí Nou (La Gelidense), i, per la seva proximitat, a l'estació i al molí Vell (can Guarro). | <p>La història de la línia R4 de Manresa a Barcelona i Sant Vicenç de Calders es caracteritza per dues etapes distintes, dividides en les seccions de Manresa a Barcelona i de Barcelona a Sant Vicenç de Calders. Els primers passos d'aquesta ruta es remunten a l'any 1854, quan es va inaugurar el tram inicial del ferrocarril de Barcelona a Martorell, que sortia de l'estació original a la plaça de Catalunya i s'estenia fins a Molins de Rei. Posteriorment, va ser ampliat per arribar a l'estació provisional de Martorell el 1856 i finalment a l'estació definitiva el 1859, des d'on la línia es va expandir cap a Tarragona el 1865. La història de Gelida es vincula amb la inauguració de la línia entre Tarragona i Martorell el 15 d'abril de 1865, a càrrec de la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Barcelona i França (<span>TBF</span>). L'any 1891, aquesta línia es va integrar a la companyia Madrid a <span>Zaragoza</span> <span>y</span> <span>Alicante</span> (<span>MZA</span>), mentre que el 1941 l'estació de Gelida va passar a formar part de RENFE. L'electrificació de la línia es va dur a terme el 1957. El 1986, la finalització de la doble via entre Martorell i Sant Vicenç de Calders va suposar la transformació de l'estació de Gelida en un simple baixador, adaptant-la a la configuració actual. Finalment, el 2005, l'estació de Gelida va passar a ser gestionada per ADIF.</p> <p>Segons l'estudi del patrimoni ferroviari de Gelida de Rosselló (2016) <span>l'arribada del ferrocarril a Gelida va tenir un impacte econòmic significatiu i va contribuir de manera decisiva al desenvolupament de l'estiueig. Això es va veure reflectit en l'augment de la població, que va créixer de 1.823 habitants el 1860 a 2.156 el 1887.</span></p> <p><span>La construcció de la línia ferroviària va incloure la creació de tres ponts sobre el riu Anoia, inicialment constituïts per trams rectes amb taulers de gelosia de ferro, reposant sobre pilars i bases de maçoneria. Amb el pas del temps, al llarg dels 150 anys des de la seva construcció, els taulers originals han estat reemplaçats, però els pilars originals romanen en bon estat. Aquesta longevitat es pot atribuir al fet que, durant la seva construcció, es van dissenyar els pilars amb la capacitat de suportar una ampliació futura a dues vies ferroviàries.</span></p> | 41.4503400,1.8685500 | 405493 | 4589369 | 1865 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713216044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713226453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713250808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713264037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96616-pic1709713294307.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Rodalies de Catalunya | Està destinat a l'ús ferroviari i forma part de la línia R4 de Sant Vicenç de Calders a Manresa. Altres dades de la línia són que transporta 29 milions de passatgers per any. Hi ha una mitjana de 134.213 viatgers en dia laborable i circulen una mitjana de 162 trens cada dia laborable. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96617 | Barraca 15978 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15978 | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XX | Està en perfecte estat, ja que ha estat restaurada | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i amb una falsa cúpula. Té una dimensió mitjana.</p> <p>Com la majoria de les barraques del terme, és coberta de terra per reforçar l'estructura amb l'ajuda de l'arrelament vegetal. És un tipus de construcció aèria aïllada, amb un tipus de porta de llinda plana i els muntats verticals. S'hi pot accedir sense dificultat i es troba en un entorn de pi blanc.</p> | 08091-56 | Partida can Voltà. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4264000,1.8693600 | 405526 | 4586710 | XIX | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217543786.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217555033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217574166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96617-pic1707217595435.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | Les seves dimensions suggereixen que podria ser un simple magatzem per guardar-hi les eines de l'explotació agrícola, segurament de vinya tal com es pot deduir de l'esglaonat de la muntanya. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96618 | Trull d'oli de can Sàbat de la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-de-can-sabat-de-la-pujada | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004, <span>p. 86.</span></span></p> | XVIII | Es troba ben conservat tot i alguns signes de desgast de la pedra així com algunes petites taques de pintura. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Entre el final del carrer d'Anoia, just abans que comenci el passeig de la Circumval·lació, al costat del carrer de la font trobem la plaça triangular de Gelida. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El trull de la plaça circular és una estructura de grans dimensions situada a la part sud-oest de la plaça. Es tracta només d'algunes parts del trull, més concretament aquelles fetes de pedra com la mola o la solera, si bé són suficients per evocar al trull sencer. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Així doncs, tenim una gran mola, que en aquest cas no és troncocònica, col·locada sobre la solera. Manca la restes de la maquinària que li proferia el moviment circular, que possiblement hauria estat activada per tracció animal. La solera, també de pedra amb la vora elevada, està fet amb grans carreus de pedra, i disposat sobre una primera filada de carreus, també amb base circular. L'estructura s'acompanya d'un dipòsit allargat on entenem que s'hauria dipositat la pasta a l'espera de ser premsada amb els cofins fets amb un sol bloc de pedra repicat. En aquest cas, és una peça molt interessant, perquè l'interior està recoberta de rajoles de ceràmica que tenien una decoració combinada en plafons de quatre. El tercer element que acompanya el trull és un pes de la premsa que entenem que formaven part del mateix molí. El pes és un gran bloc circular que hauria servit de pes de premsa vertical per esprémer la pasta de les olives als cofins i extreure'n l'oli.</span></span></span></span></span></span></p> | 08091-57 | Carrer d’Anoia, 57. | <p>La placa commemorativa indica que es tracta d'un trull d'oli del segle XVIII, donat a l'Ajuntament de Gelida per Josep Parellada el 1987.</p> <p>La masia de can Sàbat de la Pujada, que dona nom al barri de can Sàbat, ha sofert diverses reformes, especialment al segle XIX, quan es va realitzar una important ampliació de l'antic mas documentat del segle XVI, al qual correspon el trull d'oli.</p> <p>Can Sàbat de la Pujada està documentada, segons els estudis de Ramon Rovira i Tobella, des del segle XIII, quan era coneguda com a Can Pasqual. El cognom Sàbat es documenta l'any 1346. La masia original de Can Sàbat, a la qual es va construir un edifici nou l'any 1863 al costat de l'original, va desaparèixer definitivament a finals del segle XX. Abans de la seva desaparició, alguns elements es van traslladar a diferents punts del poble, com l'arc i el mateix trull. Enric Carafí comenta al programa de Festa Major de l'any 2004 el salvament d'aquestes peces fins al seu trasllat a la plaça Triangular a mitjans dels anys 1990.</p> | 41.4405000,1.8614700 | 404887 | 4588284 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044889.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96618-1710932044779.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | La plaça, tal com indica el mateix nom, té una distribució de l'espai triangular. Està decorada amb un mural al terra que també està fet amb formes triangulars. A la plaça hi ha alguns bancs i que s'acompanyen amb alguns arbres al voltant. El desnivell del carrer s'aguanta amb un mur de contenció per la part alta de la plaça, que està pintat amb un mural que mostra missatges reivindicatius sobre aspectes a millorar socialment. Altres elements que hi podem trobar són, una cartellera d'informació municipal. I la font, a la cantonada est de la plaça, feta amb una gran pedra tallada triangular i una aixeta al centre. | 119|94 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96620 | Casa Miquel Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-miquel-valls | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (2022). 'Els paletes a Gelida a finals del segle XIX'. </span>Programa Festa Major 2022, <span>pp. 66 - 71.</span></span></p> | XX | <p>Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta a doble vessant.</p> <p>La façana, que manté la simetria d'obertures a la planta baixa i al pis, consta d'un gran balcó corregut que ocupa l'amplada del pis. La porta principal està ubicada al centre, a la que s'accedeix amb una graonada per vèncer el desnivell del carrer. Disposa de dues finestres amb balcó d'ampit i reixa de forja.</p> <p>L'element més destacat és el frontó superior ondulat, en el que destaca amb un gran '1924' al centre d'un medalló. La casa disposa d'un annex al qual s'entra per un nivell mig pis inferior a la porta d'entrada, a causa del desnivell en el qual destaquen enmig d'ornaments vegetals, dues grans lletres 'MV' que correspondrien a la propietat, Miquel Valls. Al segon pis, hi trobem una altra aplicació de motius decoratius florals a la façana.</p> | 08091-59 | Carrer Marquès de Gelida, 16. | <p>El carrer del Marquès de Gelida, on s'erigeix la casa Miquel Valls, era una important artèria comercial que s'estenia des de la cruïlla de cal <span>Feló</span> del carrer del Sol fins a l'encreuament actual del carrer Major amb el de Sant Jordi, com es pot apreciar en algunes imatges d'inicis del segle XX. La casa Miquel Valls, un bon exemple de modernisme gelidenc, es va construir l'any 1924, tal com ho indica la inscripció al coronament de la seva façana.</p> <p>Pel que fa a l'arquitecte de l'obra hi ha dubtes de l'autoria. Algunes fonts l'atribueixen a l'arquitecte municipal de Gelida entre el 1912 i el 1951 Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - 1951) i d'altres a Josep Masdéu i Puigdemasa (1852-1930), arquitecte barceloní responsable d'edificis singulars com can Sala a Barcelona o can Comamala a Sant Vicenç dels Horts. L'estil modernista de la casa Miquel Valls perdura com una manifestació de la riquesa i la diversitat arquitectònica de Gelida.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> | 41.4398800,1.8658900 | 405256 | 4588210 | 1924 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121117_2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121129.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111034626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111236361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-pxl20231127111254612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96620-img20231212121156_0.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Hi ha dubtes sobre l'autoria. Atribuïda a Josep Ros i Ros o a Josep Masdéu i Puigdemasa. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96621 | Cal Rius (del Campanar) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rius-del-campanar | <p><span><span>CARAFÍ, Enric i MAURI, Alfred (1990). </span>El castell de Gelida. Síntesi arquitectònica, històrica i literària per al seu millor coneixement. <span>Associació d’Amics del Castell de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>MAURI, Alfred (2006). El nucli medieval de Gelida. Programa Festa Major 2006, pp. 102 - 105.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XVIII - XX | Ha estat molt modificada contemporàniament | <p>Es tracta d'un conglomerat d'edificis, el més antic dels quals seria una masia del segle XIV. Si bé la transformació és tan global, que pràcticament no s'observen volums que es puguin considerar ni originals ni moderns.</p> <p>La gran transformació de l'edifici és del segle XX en què s'uneixen diferents cases. Malgrat tot, s'observen alguns elements antics, dels quals el més interessant l'arc de la porta principal d'entrada a la cada, actualment no visible des del carrer, pel tancament del pati, just davant de la casa del Senyor i en el que a la clau de l'arc hi ha inscrita la data 1755 segons els treballs de Ramon Rovira i Tobella.</p> <p>Un element interessant visible des de l'exterior de la casa és un plafó ceràmic, possiblement de la segona meitat del segle XX que cega una porta feta amb brancals i llinda irregular de pedra, que podria ser original de la casa, tot i que moguda de lloc. Al patí també s'hi observa una premsa de raïm restaurada.</p> | 08091-60 | Passeig Josep Rossell Massana, 10. | <p><span>Cal</span> Rius de Gelida, en la seva configuració actual, emergeix com un mosaic de diverses propietats que han evolucionat al llarg del temps. En el seu origen, es troba una masia i un grup de cases, remuntant-se la més antiga al segle XIV. Al llarg dels segles successius, aquest conjunt ha experimentat reformes i ampliacions, amb unes darreres intervencions durant el segle XX que van transformar tant l'entorn com la mateixa estructura de la casa. Tot i això, alguns elements antics han estat preservats.<br /> <br /> Anteriorment coneguda com a mas Papiol (MAURI, 2006) la propietat actual de cal Rius s'ha convertit en un conglomerat de diferents propietats al llarg dels segles. Ja al segle XVI, es fa referència a diverses cases amb peces de terra adjuntes, ubicades prop de la plaça i l'església de Sant Miquel. Amb gran probabilitat, c<span>al</span> Rius és la continuïtat de la vila de Sant Miquel, que inclou l'antiga església avui desapareguda, documentada ja des de l'any 1061, fins a arribar al mas Papiol del segle XIV. </p> <p>Resulta complex determinar quina de les cases d'aquest conglomerat és la més antiga, donada la successió de reformes i renovacions al llarg dels anys. No obstant això, sembla que la casa que millor reflecteix la continuïtat de la vila de Sant Miquel dels segles XI al XIII és el mas Papiol, situat a la plaça de Sant Miquel al segle XIV. Els registres històrics detallen els noms dels diversos propietaris al llarg dels segles. Des de Guillem Papiol al segle XIV fins a personatges com Pere Llobet al segle XVI i Eloi Llopard al segle XVII. Els Rius van emergir com a figures rellevants en la història de cal Rius a partir del segle XVII, inicialment com a sastres, i posteriorment van expandir les seves possessions adquirint propietats contigües, consolidant així el seu patrimoni. El conjunt de masos que ara conformen c<span>al</span> Rius, no només va ser un centre de residència, sinó també un nucli d'activitat econòmica, amb diverses professions representades com teixidors, fusters, sastres i pagesos al llarg dels segles XV al XVIII.</p> <p>La gran transformació del grup de cases es produeix a la segona meitat del segle XX. En algunes imatges de principis i mitjans de segle XX encara es pot veure la distribució primigènia de l'espai i els masos.</p> | 41.4403200,1.8653700 | 405213 | 4588260 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96621-img20240306133556.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96622 | Unió del Casal Gelidenc (Societat Coral d'Artesans) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/unio-del-casal-gelidenc-societat-coral-dartesans | <p><span><span>(1962). '</span>Consideracions sobre la Societat 'Union del Casal Gelidense''<span>. </span>Programa Festa Major<span> 1962.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1998). </span>Societat Coral Artesans. Agrupació Coral Intimitat 1897-1997: cent anys de música i cultura a Gelida. <span>Gelida.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></span></span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Edifici d'estil noucentista de l'arquitecte Josep Ros i Ros.</p> <p>De l'edifici original només es preserva la façana principal de l'any 1917, en la qual destaquen les tres grans obertures inferiors. Es tracta d'una façana amb una decoració molt lineal, vertical i simètrica, només trencada per les garlandes fetes amb motius florals, que flanquegen els plafons reservats pels escuts. El central, en el qual veiem l'any 1917 de construcció de l'edifici. A sobre una banda de la qual penja la garlanda, mostra molt despintada el lema 'UNIÓ DEL CASAL GELIDENC'. El text s'acompanya d'unes petites il·lustracions de les quals se'n distingeix només un parell, unes anelles olímpiques i una torre. Els dos plafons amb garlanda dels laterals, també pintat amb un color rogenc, s'hi entreveu una lira flanquejada amb unes branques vegetals, possiblement llorer, i a l'altre costat, dues màscares de teatre envoltades per una cinta. El terreny amb molt desnivell del carrer, requereix una graonada per pujar al nivell de la planta baixa. A l'interior hi podem trobar, com a espai principal, el teatre. <span><span><span><span><span>El taló de l’escenari és una obra anònima de l’any 1925 i va ser restaurat als anys 1990 per l'artista i restaurador gelidenc, Emili Julià Tetas. </span></span></span></span></span>La resta d'instal·lacions estan situades al voltant de la pista jardí, on antigament hi havia la seu social del Casal Gelidenc.<br /> <br /> Aquest edifici, d'unes dimensions molt notables, disposa d'una façana posterior, pel passeig Josep Rossell i Massana. Aquesta façana, també d'estil noucentista, però més simple de formes, disposa d'una porta principal d'entrada al centre flanquejada per dues finestres. Al frontal de l'edifici hi podem veure les dates 1925, any a què correspon el projecte de la sala d'espectacles feta per Josep Ros i Ros s'acompanyava d'una tanca de forja i un afegit lateral. La porta actual no és la projectada l'any 1925. Sobre aquesta hi ha, al centre de la façana, un balcó d'ampit i a sobre, un òcul cec en què figura el nom de l'entitat.</p> <p>Finalment, cal esmentar que també hi podem llegir la data 1899 fent referència als anys fundacionals de l'entitat.</p> | 08091-61 | Carrer Major, 14. | <p>La Unió del Casal Gelidenc es va fundar l'any 1950 arran de la fusió del Casal Gelidenc, fundat el 1933, i la històrica Societat Coral d'Artesans, l'any 1897.</p> <p>La Societat Coral d'Artesans de Gelida té una història fascinant que es remunta al seu origen al segle XIX. Fundada el 1897, segueix els principis establerts pel mestre pioner de les Societats Corals, Josep Anselm Clavé i Camps. En aquella època, els habitants de Gelida treballaven durament als camps i a les fàbriques papereres, amb poques distraccions. Això va fer que la participació en aquesta entitat fos una font d'il·lusió i un descans dels problemes diaris.</p> <p>El local de la Societat Coral d'Artesans va néixer en un dels tres cafès que abans dominaven la vida social del poble. Aquest cafè, conegut popularment com a '<span>Coru</span>', es va establir el 1880 al carrer Major, a la cantonada amb el carrer de la Barceloneta. Aquí va néixer la Societat Coral d'Artesans el 1897, marcant l'inici d'una important trajectòria cultural a Gelida.</p> <p>El casal original de la Societat Coral d'Artesans va ser construït el 1917, seguint el disseny de l'arquitecte Josep Ros i Ros. Aquest edifici, ubicat al carrer Major, va servir com a centre de reunions i activitats culturals per a la comunitat gelidenca. Tot i els obstacles financers, el projecte es va completar, encara que lentament, i va esdevenir un punt de trobada crucial per a la vida social del poble. L'edifici original ha experimentat canvis al llarg del temps, adaptant-se a les necessitats de la comunitat. Malgrat les reformes interiors, la façana ha mantingut el seu encant noucentista, testimoniatge de la seva rica història. Aquesta façana, ornamentada amb detalls noucentistes, continua sent un símbol de la identitat cultural de Gelida.</p> <p>A més de la seva funció com a seu de la Societat Coral d'Artesans, l'edifici ha tingut altres usos al llarg del temps. Al subsòl, es van descobrir restes de l'antic cementiri de Sant Miquel, recordant la riquesa històrica del lloc.</p> <p>L'arquitecte de l'edifici de la Societat Coral fou Josep Ros i Ros, que va néixer a Martorell el 1885, on també va morir l'any 1951. Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. Actualment, l'entitat consta de cinc seccions: Agrupació Coral Intimitat, Nous Bastoners, Club Esportiu Gelida, Esbart <span>Rocasagna</span> i Grup Artístic Gelada. (CARAFÍ, 1998).<span><span><span> </span></span></span></p> | 41.4402000,1.8643700 | 405129 | 4588248 | 1917 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104314921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-img20231127122045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104227331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104241532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104251353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104302406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96622-pxl20231127104325135.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-10-02 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96623 | Drac de Gelida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-gelida | XXI | L'estat de conservació és molt bo, es veu nou i ben cuidat. | <p>El Drac és una figura notablement alta i corpulenta, amb una estatura aproximada d'1,80 m. Està equipat amb una armadura que cobreix diverses parts del seu cos, incloent-hi la cua, el pit, les potes i seccions del cap, reminiscent les armadures utilitzades pels cavalls en l'època medieval. Aquesta armadura incorpora mirallets en certes àrees que, quan són il·luminats, produeixen un efecte brillant, funcionant com a elements decoratius.</p> <p>És d'especial rellevància mencionar les ales del drac, les quals són àmplies i constitueixen les parts més altes de la figura. La cua, característica i distintiva, adopta una forma recaragolada i escamosa, típica dels dracs en la iconografia tradicional.</p> | 08091-62 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La Colla de Diables de Gelida es va fundar l'any 2007. Està formada per un equip humà de gairebé una setantena de persones, amb l'objectiu de crear activitats lúdic-festives innovadores al municipi.</p> <p>Han creat diferents activitats com: l'espectacle <em><span>LlúciaFoc</span></em>, el Gènesi del <em><span>LlúciaFoc</span></em>, <em>L'<span>empaitaFoc</span></em> i diversos correfocs. A més a més, aquesta organització compta amb els tabalers que fiquen ritme als espectacles, i des de l'agost del 2010 incorpora una Colla Infantil d'una vintena de nens.</p> <p>En aquest cas el Drac de Gelida neix fruit de la inspiració en els dracs que es troben en alguns escuts heràldics fent referència als senyors de Gelida i al castell. El drac vol seguir la tradició dels típics dracs protectors i en aquest cas pren el rol del drac protector del castell de Gelida.</p> | 41.4408700,1.8634100 | 405050 | 4588323 | 2008 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img202403061305050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96623-img20240306130629.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-12-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Dolors Sans | Figura que forma part de la Colla de Diables de Gelida que es va fundar el mes de desembre de 2007 essent la seva primera actuació per la Festa Major de Gelida el 16 d'agost de 2008. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96624 | Casa Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-rafols | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ i Morera, Enríc i CIVIL i Vallès, Joan (1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972,<span> pp. 16.</span></span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ali (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant.</p> <p>La planta baixa està lleugerament elevada sobre el nivell del terra. Disposa a la planta baixa d'un gran finestral amb una obertura gairebé circular del mur que es decora per la part inferior amb una reixa de forja amb motius vegetals. A la planta pis hi trobem dues finestres enfonsades respecte al mur amb ampits decorats amb plafons ceràmics d'escaquer blanc-i-blau.</p> <p>L'element més singular és el frontal amb esgrafiats amb motius vegetals i dos pilarets als extrems. Al centre ressalta un plafó ceràmic de la Mare de Déu de Montserrat. La porta principal, a peu de carrer està rematada amb un arc rebaixat. El mur consta d'una sanefa ceràmica a mitjana altura de la porta, que separa un sòcol de pedra, del revestiment de la paret que ha estat treballat simulant carreus.</p> | 08091-63 | Carrer Major, 18 | <p>L'edifici construït l'any 1921 era de Manuel Ràfols Xatart i fou edificat pel mestre d'obres Josep Graner i Prat, nascut a Casserres (Berguedà) el 1844 i mort a Barcelona l'any 1928. Graner va rebre el títol de mestre d'obres l'any 1872 i va tenir una prolífica vida professional amb més de 230 obres identificades.</p> <p><span><span><span>El carrer Major és una de les artèries principals de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</span></span></span></p> | 41.4402500,1.8641100 | 405108 | 4588253 | 1921 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104007086.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104021502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104033333.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96624-pxl20231127104053209.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Graner Prat (mestre d'obres) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96625 | Casa Pascual Boatell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-pascual-boatell | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972, <span>p. 16.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> <p><span><span>SOLER, Glòria (1995). </span>L’estiueig a Catalunya 1900-1950. <span>Edicions 62.</span></span></p> | XIX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres amb soterrani, planta baixa, pis i golfes. A la part posterior disposa de terrat, galeries i jardí.</p> <p>L'edifici amb un marcat estil neoclàssic es caracteritza pel gran balcó corregut que ocupa tota la façana del primer pis, rematat amb una barana ornamentada de forja. A la planta baixa hi trobem la porta principal central, amb un arc rebaixat, així com un gran finestral amb reixa de forja, i una porta d'entrada menor que possiblement donava al despatx comercial de la propietat. Inicialment, va sorgir com un habitatge unifamiliar, però les reformes que es van produir posteriorment van acabar de transformar un dels finestrals en una porta que servia d'accés al pis superior.</p> <p>El frontó superior de la façana està molt ornamentat amb una gran cornisa recta amb mènsules decorades amb motius geomètrics i florals i l'any de construcció, 1892, presidint el centre.</p> <p>A tall de curiositat, és interessant el fanal emplomat amb vitralls que trobem sobre la graonada d'entrada.</p> | 08091-64 | Carrer Major, 41. | <p>La casa Pascual Boatell, també coneguda com a casa Comelles, va ser construïda l'any 1892, pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1925). Va ser la seva residència familiar juntament amb Joana Boatell i Mullerat (1852-1925).</p> <p>Aquesta va ser una de les primeres cases a disposar d'aigua corrent i banys al poble. L'arquitecte va ser responsable d'alguns dels edificis singulars del municipi de Gelida en la primera etapa d'aparició dels edificis senyorials a Gelida. Segons els estudis de Joan Rosselló i Raventós, es va especialitzar amb dues tipologies d'edificis: la casa entre mitgeres de poca alçada i la casa aïllada. Pascual i Batlle és una de les figures singulars de la història arquitectònica del poble, pel fet de la bona qualitat estilística i funcional dels seus edificis i perquè bona part de la seva carrera es va desenvolupar al mateix poble. Dins del grup de cases entre mitgeres, hi podem ubicar les cases de senyors, a les quals pertany la casa Pascual Boatell.</p> <p>Aquests edificis són possibles gràcies a la unió de dues parcel·les. A la part posterior, generalment s'hi deixa espai per un jardí. La distribució interna en tres crugies deixava la central per les estances de serveis i escales, i la posterior i davantera, amb millor il·luminació per habitacions i estances. Les façanes principals, més ornamentades segueixen línies neoclàssiques amb especial atenció a finestres i portes, cornises i ràfecs. S'incorporen relleus, trencaaigües, guardapols, reixes i forjats als balcons com alguns elements destacats, coronaments amb cresteria o tractaments de simulació de pedra aboixardada a la façana.</p> <p>La casa està situada al carrer Major, una de les artèries principals del poble de Gelida, el qual havia estat un dels camins de descens del castell. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida.</p> | 41.4402900,1.8633100 | 405041 | 4588259 | 1892 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103618023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103626054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103639537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103710835.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96625-pxl20231127103558104.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | La casa també es coneix com a Casa Comelles - Casa Pepeta Albet - Casa Campanyà, però ha estat definida per la Comissió de Patrimoni de Gelida com a casa Pascual Boatell, com a nom més idoni i representatiu de l'edifici. | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96626 | Centre Cultural Recreatiu, Biblioteca Jaume Vila i Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-cultural-recreatiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual | <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1987). </span>El Centre recreatiu i cultural 1877-1987: 110 anys d’història gelidenca. <span>Ajuntament de Gelida.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric i LLORET, </span><span> </span><span>(1981). </span>Jaume Vila i Pascual, poeta de Gelida<span>. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>HERNÀNDEZ, M., JULIÀ, M., LÓPEZ, R., & PUJOL, J. (2012). </span>Tríptic del 25è aniversari de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual<span>. Ajuntament de Gelida i Biblioteca Jaume Vila i Pascual.</span></p> <p><span><span>MARSÉ, Pere, et ALI (1984). </span>Memòria de la Revisió del Pla General D'Ordenació Municipal.<span> Ajuntament de Gelida. </span></span></p> | XIX | Edifici completament reformat l'any 1987. | <p>Es tracta d'un gran casal entre mitgeres. La façana principal, orientada al carrer Major, és d'estil neoclàssic, amb una particularitat especial: la distribució dels elements principals no és simètrica, trencant l'eix vertical del vèrtex de la teulada.</p> <p>L'edifici constava d'un celler, que ara és la sala d'activitats i arxiu de la Secció Local de la Biblioteca, al qual s'accedeix pel carrer Mossèn Jaume Via. Al centre del pati s'hi pot veure un brollador de finals del segle XIX que pertanyia al parc de la Gelidense. La planta baixa, accessible des del carrer Major, presenta una gran portalada amb arc de mig punt, lleugerament desplaçada de l'eix vertical de l'edifici. La portalada està centrada entre dues finestres, també amb arc de mig punt, tot i que una és molt més estreta que l'altra. Aquest desplaçament de la porta i la finestra es manté al primer pis, on trobem un gran balcó central amb barana de forja. El balcó, però, només té dues sortides, ja que la tercera obertura és una finestra. A la mateixa sala, hi ha tres finestres quadrangulars i un òcul central sota el vèrtex de la teulada, que il·lumina el sostre mort. La façana, decorada amb detalls neoclàssics (pilastres i capitells a les portes i les finestres del balcó), està rematada amb una cornisa que culmina en un gran frontó triangular.</p> <p>A l'interior es conserven alguns elements interessants. L'antiga sala de ball, com expliquen les autores del tríptic editat pel 25è aniversari de la Biblioteca Josep Vila i Pascual, conserva encara alguns elements històrics, com les pilastres amb capitells i el mosaic hidràulic del terra, que data de 1914. El sostre presenta un celras decorat amb florons i motius florals d'estil modernista, originalment pintat pel pintor resident a Gelida Josep Irla Deulofeu, fill de Cervelló. Les pintures de la sala són una reproducció de l'original feta per Emili Julià i Tetas, l'any 1987 durant la restauració de l'edifici, i en una vitrina es poden veure alguns fragments de les pintures originals.</p> | 08091-65 | Carrer Major, 51. | <p>El Centre Recreatiu i Cultural, va ser creat el 1877 com a local d'esbarjo i trobada dels gelidencs, a l'actual número 51 del carrer Major. L'eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l'artèria principal del poble de Gelida, el qual s'havia bastit sobre l'antic camí de Sant Llorenç d'Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les Papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la Vinya. I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d'estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l'estil de residència d'estiueig que es va promoure a la vila.<br /> <br /> El fulletó de la Biblioteca Jaume Vila i Pascual recull un interessant repàs històric de l'edifici fet per Marga Hernàndez, Montse Julià, Rafa López i Judit Pujol. En el cas concret de l'edifici del Centre, l'immoble va ser construït l'any 1877, tal com indica la data de la reixa de forja de la façana. Segons l'escriptura d'original de l'edifici, era propietat de Francesc <span>Rosell</span> Rius, el qual treballava al Molí nou o g<span>elidense</span>, propietat de la família Jover. Altres propietaris de l'edifici van ser Pau <span>Suñol</span> i el seu fill, els quals van ocupar-se fins als anys 1930 del funcionament del cafè i, fins i tot, de l'ambient del local tocant el piano, en el cas del seu fill, el '<span>Pauet</span> del <span>Centru</span>'. A partir dels anys vint és conegut com a Centre Recreatiu i Cultural. S'hi feien nombres activitats culturals, concerts i balls de diumenge. També teatre i altres obres de <span>caire</span> popular. Es va establir una rivalitat 'cultural' amb els altres centres de la població que va beneficiar al poble per la gran diversitat d'actes que s'hi duien a terme, esperonats també, per la presència dels estiuejants. Amb la creació de la societat del Casal Gelidenc, l'any 1933, es va buidar d'activitat el Centre Cultural, que va allotjar les escoles fins a la Guerra Civil. A finals dels 1940, l'edifici l'adquireix la Delegació de Falange Española i posteriorment, passa a mans de la <span>Jefatura</span> Local del <span>Movimiento</span>. Finalment, l'any 1964, l'edifici és comprat per l'Ajuntament de Gelida. Ja en etapa democràtica es recupera l'edifici com a espai cultural, i <span>a l'any 1987</span>, es rehabilita amb un projecte de l'arquitecte Joan Rosselló. El 1987 va esdevenir la Biblioteca Jaume Vila <span>Pascual</span> dins del Centre Cultural Municipal.</p> | 41.4403900,1.8628800 | 405005 | 4588270 | 1877 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103057419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103156868.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103138706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-pxl20231127103215556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162948.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306164152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96626-img20240306162901.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIL | 2024-10-01 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Francesc Rosell Rius (promotor) | La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada l’any 1988. Actualment, forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els serveis que ofereix són: consulta i préstec de documents, connexió gratuïta a internet, i préstec interbibliotecari. També disposa d’un valuós fons de col·lecció local, amb llibres i documentació relativa al municipi, i procura l’edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima. A més, organitza nombroses activitats per a poder-hi participar, com ara les hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades de tota mena, exposicions, certàmens i presentacions de llibres. | 99|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96627 | Torre Mir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-mir | <p><span><span>GONZÁLEZ, José, arquitecte director (2015). </span><em>POUM de Gelida</em><span>. Gelida.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> | XIX | L'estat de conservació de l'edifici és bo. | <p>La torre Mir és una casa senyorial a quatre vents envoltada per un jardí tancat, ben bé al centre de Gelida. La tanca és feta de columnes de maons ornamentades amb capitells en arc i una reixa i porta de ferro.</p> <p>La planta de la casa és quadrangular i està formada per la planta baixa, una primera planta, les golfes i una torratxa. Les cobertes, tant de la teulada de la casa com de la torratxa, són de quatre vessants, teula d'encaix amb cresteria ornamental i un ràfec d'un metre aproximadament. Disposa també d'un porxo posterior.</p> <p>La barreja de diversos estils arquitectònics i l'època en què va ser construïda ens evoquen una estètica eclèctica.</p> | 08091-66 | Carrer Major, 74-84. | <p>Va ser construïda com a torre d'estiueig el 1885 pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. Va ser la residència del pintor i gravador barceloní Manuel Mir Escudé (1877-1931) i més tard, va ser la torre estival del músic, pedagog i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, Pere Vallribera i Moliné (1903-1990).</p> <p>Torre Mir, segons Joan Rosselló i <span>Raventós</span> correspon a la tipologia de 'cases-torre' que el mestre d'obres Joan <span>Pascual</span> van construir a Gelida durant la dècada dels vuitanta i primers anys dels noranta del segle XIX. Aquesta tipologia va servir de base dels primers casals d'estiueig al poble caracteritzats per un estil més expressionista, que després deixaria pas al modernisme del primer terç del segle XX. Torre Mir és una de les primeres 'cases-torre' i es va construir l'any 1885 juntament amb Can Castells. La torre va constituir un clar exemple de l'època d'edifici amb jardí al davant, que ha arribat pràcticament intacta fins avui.</p> <p><span><span><span>L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila. </span></span></span></p> | 41.4408800,1.8620100 | 404933 | 4588326 | 1885 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-pxl20231127112552036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457472904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457475593.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457475626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96627-1702457472838.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-01 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic hi ha una altra fitxa que es correspon a la mateixa casa. Es tracta del número de registre 2608 i el nom és casa Vallribera Mir. La descripció arquitectònica és força coincident i la informació sobre que era la residència estival del músic Pere Vallribera coincideix amb la informació de la placa informativa de la casa que va elaborar la Comissió de Patrimoni del municipi. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96628 | Cérvol diabòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cervol-diabolic | XXI | L'estat de conservació és molt bo, es veu nou i ben cuidat. | <p>La morfologia del cérvol diabòlic és com el cos d'una persona musculada. La figura, d'aproximadament 130 cm, es recolza sobre les espatlles i, malgrat de tractar-se més d'una tipologia de capgròs, el tors s'estén una mica per amagar les mans del portador. L'estructura s'acompanya amb un parell d'agafadors o manetes a la part frontal que permeten al portador ajupir-se per facilitar el procés de càrrega o substitució de la pirotècnia que porta al cap. La mitologia associada al cérvol fa referència a l'escut de la família Cervelló, que estava representat per un cérvol.<br /> <br /> El disseny està estretament vinculat amb el drac de Gelida. Fins i tot compartiran algunes similituds com els elements de mirall que porta als braços. També es pot identificar l'armadura que incorpora en la part davantera i que comparteix amb l'estil de les armadures del drac. És aquesta connexió amb alguns elements en conjunt de les dues figures la que permet identificar durant les actuacions, la relació entre el Drac de Gelida i el Cérvol Diabòlic.</p> | 08091-67 | Plaça de la Vila, 12. | <p>La Colla de Diables de Gelida es va fundar l'any 2007. Està formada per un equip humà de gairebé una setantena de persones, amb l'objectiu de crear activitats lúdic-festives innovadores al municipi. Han creat diferents activitats com: l'espectacle<em> <span>LlúciaFoc</span></em>, el Gènesi del <em><span>LlúciaFoc</span></em>, <em>L'<span>empaitaFoc</span></em> i diversos correfocs. A més a més, aquesta organització compta amb els tabalers que fiquen ritme als espectacles, i des de l'agost del 2010 incorpora una Colla Infantil d'una vintena de nens.</p> <p>En aquest cas el Cérvol neix fruit de la relació que hi ha amb l'escut de Gelida. El fet és que durant molt de temps l'escut de Gelida va formar part dels senyors de Cervelló i eren precisament aquests senyors els que incorporaven aquest animal en el seu escut familiar.</p> | 41.4408885,1.8635149 | 405058 | 4588325 | 2012 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96628-img202403061304521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96628-img20240306130528.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96628-img202403061304561.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Dolors Sans | Figura que forma part de la Colla de Diables de Gelida que es va fundar el mes de desembre de 2007 essent la seva primera actuació per la Festa Major de Gelida el 16 d'agost de 2008.El Cérvol, no obstant això, és un encàrrec que cristal·litza l'any 2012. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96629 | Font de Santa Llúcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-llucia-1 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2005). 'Patrimoni arquitectònic de Gelida: una de freda i una de calenta'. </span>Programa Festa Major 2005<span>. pp. 83-85.</span></span></p> | XX | L'element es troba en bon estat de conservació així com el seu entorn. Tot i que es poden veure alguns signes superficials de desgast pel pas del temps i la intempèrie, està en bon estat en general. | <p>La font de Santa Llúcia es troba al capdamunt d'una escala de pedra del carrer Santa Llúcia.</p> <p>En aquest cas el pes principal de l'estructura està suportat per dos petits murs de maó que sobresurten del terra. Sobre d'aquests reposa la pica, que té una forma rectangular i està feta de pedra picada, a diferència de la resta de l'estructura que és de maó vermell. Sobre la pica que recull l'aigua hi trobem el broc metàl·lic amb polsador.</p> <p>Presidint l'element, hi ha un plafó ceràmic de Santa Llúcia, santa patrona dels cecs i dels malalts de vista i festa tradicional de Gelida, el 13 de desembre. La imatge de Santa Llúcia està identificada amb el seu nom a la part inferior del plafó ceràmic i ella apareix representada amb els seus símbols propis, la palma que ostenta en una de les mans, així com la safata que porta a l'altra mà on hi ha representats els dos ulls que li van arrancar durant el seu martiri.</p> <p>Dalt de tot de l'estructura, hi ha una gran llinda de pedra amb la l'any 1984 esculpit. La resta de l'estructura de la font es converteix en una mena de parterre enjardinat que va resseguint el desnivell de l'escala.</p> | 08091-68 | Carrer Santa Llúcia, 13. | <p>A la part superior hi ha la data, 1984, data d'instal·lació de la font tenint en compte les característiques de construcció contemporànies que mostra. El plafó ceràmic, també de l'any 1984, va ser obra d'un ceramista valencià. Cal fer menció també, que la pica aigüera situada a la font de Santa Llúcia, fou donada per ca l’Andreu de Sant Joan Samora a l'entitat dels Amics del Castell de Gelida, que la van entregar a la població per completar la font.</p> | 41.4395900,1.8657700 | 405245 | 4588178 | 1984 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133851.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133906.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96629-img20240306133939.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96633 | Torre Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-riba | <p><span>AAVV (1986). </span><em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya</em><span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span><em>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”</em><span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> | XX | <p>Edifici de planta baixa i golfes, i també consta que amb soterrani segons. La teulada és a doble vessant amb el ràfec de fusta i teula. Originalment, la casa es va projectar com un edifici isolat al centre d'un jardí a l'estil d'algunes torres d'estiueig del poble. De la tanca perimetral encara en queda una part del mur original, fet de maons i forja. Els elements més destacats són a la façana principal, en la qual, ubicat sobre les tres finestres principals trobem uns plafons ceràmics o de terracota que les decoren. S'acompanya cada plafó amb una parella d'ocells flanquejant els costats amb actitud d'aturar el vol sobre els guardapols de les finestres. La part de les golfes consta només d'una finestra amb arc de mig punt situada al centre.</p> <p>A la part posterior hi trobem la galeria i una porxada.</p> | 08091-69 | Carrer Mossèn Jaume Via, 3. | <p>L'expedient de construcció de la casa a l'arxiu municipal de Gelida data de l'any 1925. El seu arquitecte fou Josep Ros i Ros (Martorell, 1885-1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. L'edifici considerat d'estil noucentista es va construir seguint la línia de les cases d'estiueig que es duien a terme a Gelida el primer terç del segle XX. Constava també d'un jardí, si bé ara és de menor dimensió del projectat, tenint en compte que es va adossar una ampliació de la casa.</p> <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s’havia iniciat al 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> | 41.4396000,1.8646900 | 405155 | 4588181 | 1925 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96633-img20231127114856.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96633-img20231127114910.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Ros i Ros (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96634 | Casa de Mossèn Jaume Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-mossen-jaume-via | <p><span><span>(1972). 'El Modernisme a Gelida'. </span>Programa Festa Major 1972.<span> p. 16.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> | XX | <p>La casa de mossèn Jaume Via és un notable edifici modernista de façana elegant.</p> <p>L'edifici consta de planta baixa, pis i golfes, i consta segons fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que disposa de celler i un interior notable, amb plafons ceràmics i mobiliari d'època molt interessants. La façana principal es caracteritza pel gran balcó transversal de la primera planta i el frontó esgraonat que ressegueix el doble vessant de la teulada amb respiralls i mènsules decorades amb temes florals. A banda i banda i trobem dos pilarets que rematen la façana, també decorats amb motius geomètrics. El balcó, amb una barana de forja engloba les tres sortides que estan decorades amb un guardapols lineal, que inspira el perfil propi de la casa. A la planta baixa, la porta principal, situada al centre està flanquejada per dos grans finestrals protegits amb reixa de forja.</p> <p>Malgrat el fort desnivell del carrer, l'edifici és equilibrat i amb una simetria harmònica en conjunt. L'edifici, que fa cantonada incloent el pati i el jardí, està envoltat amb un mur de maó i reixa de forja. Les façanes laterals, pràcticament només tenen una obertura per pis.</p> | 08091-70 | Carrer Mossèn Jaume Via, 11-15. | <p>Construïda l'any 1909, l'arquitecte fou Domènec Boada Piera (Barcelona, 1866 - 1947). Boada es titulà l'any 1893 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i bona part de la seva obra és d'estil modernista. Les seves principals obres, les podem trobar a Barcelona i Terrassa, de les quals en destaca casa de Francisco Cairó al carrer Enric Granados de Barcelona. Correspon a la tradició de torres d'estiueig gelidenques del primer terç de segle XX, el moment àlgid del moviment.</p> <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> | 41.4397900,1.8641600 | 405111 | 4588202 | 1909 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114535.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114619.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96634-img20231127114641.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-07-10 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Domènec Boada i Piera (arquitecte) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya també apareix com a casa Senyors Rossell. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96913 | Col·legi i convent de Nostra Senyora de Montserrat, o Col·legi de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-i-convent-de-nostra-senyora-de-montserrat-o-collegi-de-les-monges | <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988 pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span>Programa Festa Major 2004<span>. p. 86.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2019). 'L'arxiu Gelidenc: un any més d'activitats i dinamisme que no para!'. </span>Programa Festa Major<span> 2019, pp. 29-37.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> <p><span><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></span></p> <p><span>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</span></p> | XIX | Ha estat restaurat recentment 2021-2023. | <p>Conegut popularment com el col·legi de les Monges o l'edifici de les Monges es tracta d'un gran casal de planta en forma d'U.</p> <p>Disposa de planta baixa, dos pisos, un <span>altell</span> o golfes i uns cellers amb volta de rajola. La distribució de la façana principal és de dues portes separades per dues finestres, protegides amb reixa de forja. Al primer pis, el principal, es disposen quatre finestres acabades amb un arc rebaixat i protegides amb un guardapols també en arc. Una gran cornisa separa el primer del segon, on trobem una distribució també de quatre finestres menors acabades amb arc i guardapols. A les golfes hi trobem una sèrie d'11 arquetes petites. Al primer i segon pis hi havia hagut tant les aules com les habitacions de les internes. A la façana del carrer de la baixada de les monges hi trobem una distribució de finestres i obertures similars.</p> <p>En línies generals és un edifici amb una presència imponent en el que la combinació de pedra i maó és elegant. A partir de la gran cornisa la resta de l'elevació de l'edifici és de maó. Aquesta diferència de parament, rau per tractar-se d'una ampliació feta a l'any 1909 de la mà del propi Pascual i Batlle, qui va continuar l'estil arquitectònic de l'edifici. Pascual va coronar la construcció amb unes arcades que il·luminen les golfes, i va completar l'estructura amb una gran teulada de dues vessants (CARAFÍ, 1988). A l'interior es conserven alguns detalls interessant com alguns trams del paviment hidràulic original, unes pintures murals, en les que se'ns presenta una figura vestida amb l'hàbit franciscà i alguns elements de mobiliari original. Entre ells un gran armari de la biblioteca en què actualment s'exposen algunes peces pròpies de l'edifici com la caixeta d'almoines, llibres i altres peces eclesiàstiques.</p> <p>Adossat a la façana principal hi trobem una senzilla capella amb un campanar d'espadanya i una gran rosassa central amb un vitrall emplomat i un fris de petites arcuacions que ressegueixen el perfil de la teulada a doble vessant. L'element actual més singular és el vitrall modernista que es conserva a la rosassa amb el lema de Maria.</p> | 08091-71 | Carrer Mossèn Jaume Via, 17. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>El 31 de desembre de 1887 van arribar les monges franciscanes a Gelida i el 1890 es van establir en aquest edifici per tal de donar 'instrucció' a les noies de Gelida. La Casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX va ser les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Set anys després s'inaugurava l'actual edifici del col·legi. Els terrenys, havien estat donats pel Sr. Joan Colomer 5 anys abans, sent espai suficient per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter. El col·legi i convent de Nostra Senyora de Montserrat era el nom oficial pel qual es va conèixer l'edifici, malgrat que popularment, ha prevalgut el nom d'edifici de 'Les Monges'. L'edifici, pagat amb la beneficència dels veïns és un projecte arquitectònic del mestre d'obres Joan Pascual i Batlle (1841-1906). El 1909, a conseqüència de l'incendi provocat durant la Setmana Tràgica, que va destruir el col·legi de les Franciscanes del Poble Sec a Barcelona, es va construir un nou pis i golfes que immediatament van allotjar les novícies d'aquesta ordre temporalment fins que van disposar del nou edifici reconstruït a Barcelona. L'obra va ser possible gràcies a <em>Doña </em>Joana, l'esposa de l'arquitecte Pascual. L'estada de les monges al poble es va allargar fins a la dècada de 1970. A partir de llavors s'hi van establir els 'pàrvuls' de les escoles Nacionals a una part de l'edifici. L'edifici ha estat recentment restaurat i inaugurat (2023) i ocupa dependències municipals i espai per entitats culturals, socials i esportives de Gelida, el Centre d'Iniciatives Culturals (CIC).</p> <p>Pel que fa a la capella, inaugurada l'any 1906, ha perdut bona part dels elements originals. L'altar neogòtic de l'interior i tota la imatgeria pertinent fou destruïda i cremada l'any 1936 i no en queda testimoni gràfic que se sàpiga, de moment. El principal element artístic conservat és el vitrall de la rosassa, d'estil modernista de principis de segle XX. L'1 de desembre de 2018 se'n va retirar la reixa que el tapava.</p> | 41.4397938,1.8639904 | 405097 | 4588203 | 1890 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20231127114415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195116.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-img20240206195405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-1716583948629.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96913-1716583948763.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIL | 2024-10-16 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Joan Pascual i Batlle (mestre d'obres) | S'ha denominat Col·legi de Les Monges per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida.Actualment seu del Centre d'Iniciatives Culturals de Gelida. El CIC és un equipament polivalent que ofereix diversos serveis i activitats impulsats per diferents regidories. És la seu de Ràdio Gelida i acull un hotel d’entitats, on es troben grups com l’Esbart Rocasagna, Teixint Històries, el Grup de Teatre Escoles, l’Assemblea de Joves de Gelida, la Comissió de Festes de Santa Llúcia i Moixaines. A més, ofereix el préstec de sales per a reunions i activitats, compta amb un Espai Jove, 11 punts d’ordinadors amb accés a internet per a consulta, i el Club de Recerca de Feina. Entre les activitats formatives, s’ofereixen un curs d’orientació laboral per a persones aturades i cursos d’informàtica adreçats a la gent gran. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96945 | Fons documental de l'Arxiu Biblioteca Jaume Vila i Pascual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-biblioteca-jaume-vila-i-pascual | XX | La Biblioteca es troba en un estat de conservació molt bo així com el seu arxiu i fons documental, ja que es tracta d'una biblioteca inaugurada el 1988. Malgrat tot, hi ha problemes d'espai, pel fet que les sales de consultes han quedat petites després de més de trenta anys d'activitat. | <p>La biblioteca es troba en el mateix carrer Major, en un estat de conservació excel·lent. L’edifici és una part del centre cultural històric del municipi i conté diversos espais per a oferir els serveis corresponents. L'espai es divideix en dues zones diferenciades: la secció per a adults, situada a la planta baixa, i la secció per a infants, ubicada a la segona planta. A més, hi ha espais lúdics per a joves lectors i per als seus acompanyants.</p> <p>A la planta inferior, es pot trobar l’arxiu de la biblioteca, situat en una sala amb un armari amb portes. L'arxiu es focalitza en la col·lecció local Jaume Vila i inclou diversos fons arxivístics. Entre aquests fons, destaquen els següents:</p> <ol> <li> <p>El fons de col·lecció local, que conté capçaleres locals, com ara 'Cantillepa', que daten de 1971, així com butlletins de l’ajuntament, com 'El Balcó', i el calendari de l’Esbart (1989-1996). Aquest fons també conté altres materials d’àmbit local.</p> </li> <li> <p>El fons de Santa Llúcia, que inclou diferents elements i arxius d’exposició i digitalització generats per la comissió de Santa Llúcia, com ara plats, cartells i documents.</p> </li> <li> <p>El fons Jaume Vila, que es va incorporar a l'arxiu l'any 2005 i se centra principalment en l'autor local, el poeta Jaume Vila i <span>Pascual</span> (1890-1965). Aquest fons inclou escrits i obres originals, així com altres materials manuscrits de l'autor. En concret consta de 20 caixes d'arxiu, està dividit en 5 caixes que contenen obra poètica, teatral i documentació personal i diversa de l'autor, i 15 caixes de llibres i publicacions. Un dels compromisos amb la família en el moment de cessió fou que seria custodiat per la biblioteca i romandria accessible als estudiosos. Paral·lelament, el municipi s'ocupa de fer-ne la seva edició i difusió.</p> </li> <li> <p>El fons Amics del Castell, que conté programes d’activitats i jornades organitzades per l'Associació d’Amics del Castell. Aquest fons està actualment en procés de digitalització.</p> </li> </ol> | 08091-72 | Carrer Major, 51. | <p>La Biblioteca Jaume Vila va ser inaugurada el 1988 i forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Els seus serveis inclouen la consulta i préstec de documents, la connexió gratuïta a internet i el préstec interbibliotecari. La biblioteca també compta amb un valuós fons de col·lecció local que inclou llibres i documentació sobre el municipi. A més, s'encarrega de l'edició de llibres de temàtica local, com la col·lecció Raima, i organitza nombroses activitats, com ara hores del conte, tallers, clubs de lectura, xerrades, exposicions, certàmens i presentacions de llibres.</p> <p>Des de la seva inauguració, la biblioteca ha recopilat fons propis de totes les activitats desenvolupades al municipi. També ha reunit exemplars de les diferents publicacions bibliogràfiques d'àmbit local, que són accessibles al fons bibliogràfic local. Actualment, la biblioteca és objecte d'una campanya ciutadana que busca obtenir una nova ubicació amb més espai disponible, ja que el local actual ha esdevingut insuficient.</p> <p>La biblioteca porta el nom del poeta gelidenc Jaume Vila i Pascual (1890 - 1965). Els fons de l'autor foren donats per la seva filla, Teresa Vila, l'any 2005. Jaume Vila va publicar el seu únic recull de poemes l'any 1931, anomenat 'Hores rurals'.</p> <p>En aquest període, influït per la seva amistat amb Octavi Saltor, l'autor va obtenir nombrosos premis als Jocs Florals, incloent-hi el premi 'La Clavellina d'Argent' pel seu poemari 'Les quatre clarors de la vida' (1928) a Perpinyà. Després de la guerra, va desenvolupar una intensa activitat cultural als Lluïsos, on escrivia les lletres de les cançons musicades per Mercè Coma, i també va participar activament al Centre Recreatiu i Cultural. Com a autor teatral prolífic, una de les seves obres més conegudes és 'Esparvers de camí ral', que va ser representada amb gran èxit per l'Elenc Artístic Montserrat als anys 50. Els seus poemes són reconeguts per capturar paisatges i indrets entranyables del poble.</p> | 41.4403618,1.8629028 | 405007 | 4588267 | 1988 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162042_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96945-img20240306162948.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96946 | Casa Raimon Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-raimon-mas | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></span></p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici entre mitgeres de pisos de lloguer.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa, un pis i sota coberta a doble vessant de teula àrab. A cada pis hi ha dos habitatges. L'edifici es caracteritza per una simetria a la façana amb una porta principal al centre flanquejada per quatre finestres, dues per banda, amb reixa de forja. Al pis es pot veure dos balcons petits amb reixa de forja i dues finestres més. Una parella per cada pis.</p> <p>L'element més característic del conjunt és la decoració amb plafons ceràmics vitrificats de color negre, amb motius florals. El ràfec, esgraonat a tres nivells incorpora un últim nivell amb maons disposats en dent de serra i canalera ceràmica amb els baixants exteriors fins al pis. Atès el desnivell del carrer les lluernes van creixent.</p> | 08091-73 | Carrer Jaume Via, 47-49. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. </span></span></span></p> <p>La casa, datada entre 1920 i 1930, és coneguda com la casa Raimon Mas. Els estudis arquitectònics publicats fins ara no concreten si, malgrat el nom amb el qual es coneix la casa, Raimon Mas té alguna relació familiar amb la nissaga de constructors Mas de Gelida.</p> | 41.4400381,1.8626373 | 404984 | 4588232 | 1920-30 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100058.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96946-img20231212100112.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 106|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96947 | Cal Cardús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cardus | <p><span><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.</span></span></p> <p><span><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></span></p> <p><span>BONCOMPTE, Conxita (2022).' Els plafons de santoral gelidencs: més enllà de la protecció divina'. Programa de Festa Major 2022. pp. 84-91.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (1988). 'Les monges: 100 anys a Gelida'. Programa Festa Major 1988, pp. 44-61.</span></p> <p><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512</span></span>.</p> | Segle XIX | <p>Edifici cantoner que ocupa l'extrem d'illes que afronten amb el carrer Sant Jordi i carrer Jaume via pel lateral.</p> <p>La planta és particular, gairebé amb forma d'ela i disposa d'un jardí que obre al carrer Jaume Via amb una atractiva tanca ondulada feta de maó. La distribució segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab i terrat amb torratxa. La casa, cantonera amb els dos carrers disposa acabats diferents a cada façana. Pel carrer Jaume Via podem veure una distribució de 2 balcons senzills amb barana de forja per pis amb una finestra central. Per aquest costat només hi ha la gran reixa de la porta rematada amb arc rebaixat de maons i dues boles decoratives, però no hi ha porta a l'edifici.</p> <p>La façana del carrer Sant Jordi mostra una porta senzilla amb 4 finestres, una de les quals ha estat tapiada. Al primer pis s'observen sis finestres i al pis superior, només tres. Totes elles tenen la particularitat que s'ha simulat brancals de pedra rematada amb arc rebaixat. L'estil arquitectònic de la casa s'assimila més a un historicisme senzill.</p> <p>L'altre element destacat, a part del tancament del jardí, és el gran plafó ceràmic de Sant Jordi ubicat a la cantonada de la casa.</p> | 08091-74 | Carrer Sant Jordi, 1-3. Cantonada amb el carrer Mossèn Jaume Via. | <p><span><span><span><span>La casa és construïda al 1886 per Jaume Cardús, contractista i propietari. Més tard, durant la dècada dels anys 20 va ser ampliada amb un jardí noucentista i es col·locà un plafó ceràmic de Sant Jordi a la cantonada. A l’interior també es col·locaren arrambadors ceràmics.</span></span></span></span></p> <p>La casa Cardús, o ca l'Esparter com es coneixia a finals del segle XIX, va jugar un paper important al poble, ja que foren les primeres instal·lacions que van utilitzar les Monges Franciscanes al poble com a escola, fins que van tenir a la seva disposició el nou edifici (CARAFÍ 1988). Les instal·lacions de ca l'Esparter, que prèviament havien estat preparades per la Sra. Dolors <span>Colomer</span> de Can <span>Santfí</span>, juntament amb altres dames, foren visitades per la delegació de les Monges desplaçada al poble de la mà del rector Plàcid <span>Vilarubias</span>. La residència la trobaren completament equipada amb tot el parament necessari i pocs dies després, es van iniciar les classes amb un total de 30 alumnes. Van residir en aquesta ubicació durant aproximadament set anys. Cap als dos anys, el senyor Joan Colomer va donar el terreny necessari per a la construcció de l'actual col·legi i capella de les Monges. La Mare Brígida Gili va ser, doncs, la mare superiora que va fundar el convent escola de Gelida inicialment el 1888, malgrat que fou a ca l'Esparter.<span><span><span><span> Van residir en aquesta ubicació mentre es construïa el nou edifici escola.</span></span></span></span><span><span><span> <span>També va ser la seu de les Escoles Nacionals de nenes fins a la construcció de l’actual escola Montcau</span></span></span></span>.</p> | 41.4401547,1.8625809 | 404980 | 4588244 | Datada a la façana 1886 i reformada als anys 1920 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127113841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96947-img20231127114004.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96948 | Casa Carme Montserrat Dexeus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carme-montserrat-dexeus | <p><span>RIUS FONT, Lluís, COMPTE BARCELÓ, M. Mercè: “Els primers jardins de Gelida” Festa Major, Ajuntament de Gelida. Regidoria de Cultura, Gelida, 2018, p.90.</span></p> | XX | <p><span>L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, consta de soterrani, planta baixa i pis. </span></p> <p><span>La façana principal, orientada al carrer Jaume Via, és simètrica amb un portal central flanquejat per dues grans finestres rectangulars amb reixa de forja. Al pis hi trobem un balcó central amb barana de forja flanquejat per dues finestres rectangulars. La testera arrenca amb una gran cornisa amb quatre mènsules i tres respiralls intercalats. Sobre la cornisa, al centre hi trobem un plafó ceràmic que mostra un sagrat cor, que està coronat per una decoració de motius vegetals. </span></p> <p><span>Un altre element característic de la façana és l'emmarcament de la porta, que es complementa amb flors a les finestres i balcó del pis. La façana mostra alguns detalls estilístics diversos propers al noucentisme i el modernisme.</span></p> | 08091-75 | Carrer Mossèn Jaume Via, 59. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al número 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p>La casa Carme Montserrat Dexeus és un edifici que ubicaríem al 1r terç del segle XX. Segons el cadastre estaríem parlant d'una construcció de l'any 1930, si bé creiem que és anterior per la tipologia arquitectònica de l'edifici. Carme Montserrat Dexeus era estiuejant a Gelida i germana del pintor Cristòfol Montserrat i Jorba (1866-1935) qui va ser un pintor català reconegut especialment pel seu treball en el gènere del retrat durant els segles XIX i XX. Nascut a Barcelona i resident també en aquesta ciutat fins a la seva mort, va deixar un llegat significatiu en el món artístic català. Una de les seves deixebles fou Elvira Malagarriga i <span>Ormart</span>, o <span>Armart</span>, va ser una pintora catalana nascuda a Barcelona el 1886 i morta el 1938. Es va destacar en la creació de retrats, paisatges i naturaleses mortes la qual va pintar en diferents ocasions el poble de Gelida, com en el cas del paisatge que va pintar de la casa Monturiol l'any 1910.</p> | 41.4402070,1.8622335 | 404950 | 4588251 | 1900-1930 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96948-img20231127113647_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96948-img20231127113613.jpg | Legal | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-11-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya l'anomena com a casa del Senyor Font. S'ha corregit el nom per indicació de la Comissió de Patrimoni de Gelida. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96949 | Cal Boada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boada | <p><span>AAVV (1986). </span>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya<span>. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.</span></p> <p><span>ALONSO, Gemma (2012). </span>L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. <span>Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. </span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>LACUESTA, Raquel, i GONZALEZ, Xavier (2006). </span>Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.<span> Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span>Gelida. Retrats d’un temps. <span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>'La incidència de l’arquitectura de Juan Pascual i Batlle en la conformació de la Gelida actual.'<span> Miscel·lània penedesenca, vol. 12, 1988, pp. 227-242.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1988). </span>“L’arquitectura i l’urbanisme d’estiueig al Penedès”<span>. Miscel·lània penedesenca, 1989, Vol. 13, pp. 421-437.</span></p> <p><span>ROSSELLÓ, Joan (1990). 'Els Mas, nissaga de paletes, constructors i arquitectes de Gelida</span>'. <span>Miscel·lània Penedesenca. 1990, pp. 493-512.</span></p> <p>ROSELLÓ, Joan (2018). L'arquitectura de Joan Pascual Batlle dins del marc de la societat de Gelida de finals del segle XIX. La Quaderns Gelidencs d’Història i Societat – 6. Ajuntament de Gelida.</p> | XX | <p><span>L'edifici entre mitgeres, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, disposa de soterrani, planta baixa i pati posterior, a més d'un terrat. </span></p> <p><span>La coberta és a doble vessant de teula. La façana que només és de la planta baixa és particularment interessant, amb un portal a un costat i una gran finestra rectangular amb reixa de forja acompanyant-la. Just sota la finestra es troba la lluerna. L'element més destacat de la façana és la testera geminada, finalitzada amb dos arcs de mig punt i tres pilarets amb mènsules que suporten dues baranes de forja amb motius florals. Al centre dels dos arcs es troben dos finestrons geminats. </span></p> <p><span>És una façana molt estètica d'estil modernista. </span></p> | 08091-76 | Carrer Mossèn Jaume Via, 63. | <p><span><span><span>Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s'havia iniciat el 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer. Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.</span></span></span></p> <p><span>Cal Boada, va ser construïda l'any 1910. <span><span><span>La família Boada encara conserva la propietat de la casa.</span></span></span> El constructor fou Mariano Mas i Civil. </span></p> <p>El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX. La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del Modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980.</p> <p>Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. La família Mas ha destacat com a paletes, constructors i arquitectes a Gelida, amb la voluntat de dominar el sector de la construcció local per assegurar-ne l’activitat, fins al punt d’implicar-se políticament com un instrument més. Aquests constructors eren coneixedors de l'ofici i dels mecanismes per desenvolupar-lo, i també estaven dotats d'una considerable dosi de creativitat i audàcia que s’ha anat manifestant a les diferents generacions. La nissaga va iniciar-se amb la figura de Mariano Mas i Morros (1799-1880), nascut a Capellades, qui es va traslladar a Gelida al voltant de 1825. A partir d'aquí, els projectes i les construccions s'han succeït en diferents generacions. <span><span><span>L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. El 1886, els dos germans van construir la seva primera casa al carrer de Salou, anticipant el futur de la construcció a Gelida. A partir del 1900, l'activitat dels germans Mas es va caracteritzar per avançar cap al domini ple del sector de la construcció local i per la seva creativitat. El 1899, Lluís Mas va signar com a mestre constructor el seu primer projecte, redactat per Manuel Sabater, i a partir d'aquest moment, tant Mariano Mas com Lluís Mas van signar projectes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'activitat dels Mas com a projectistes va tenir una importància cabdal en la història de l'arquitectura local, ja que va significar la introducció del Modernisme a Gelida. Aquest estil va penetrar a través dels Mas i es va manifestar com un autèntic fenomen popular, principalment en tipologies de cases entre mitgeres. Lluís Mas va ser qui primer va assajar tímidament les fórmules modernistes el 1901 a la casa Francisco Rosell (cal Quico Fuster). Després de la seva mort prematura, el seu germà gran, Mariano, va assumir el seu llegat. A poc a poc, el fill de Mariano, Joaquim Mas i Palau, es va incorporar al negoci, tal com el fill de Lluís, Delfí Mas i Valls.</span></span></span></p> | 41.4402995,1.8620793 | 404938 | 4588261 | 1910 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96949-img20231127113554.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96949-img20231127113601.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Mariano Mas i Civil (mestre d'obres) | S'ha denominat cal Boada per indicacions de la Comissió de Patrimoni de Gelida. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.